20 de desembre de 2020: Diumenge quart d'Advent

Sant Doménec de Silos

 Lectures del dia (AVL).

El misteri de l'encarnació del Fill de Déu per obra de l'Esperit Sant en el si de Maria, la Verge (evangeli), és el centre de la litúrgia de hui. El Fill de Déu es fa home perquè, per la seua passió i creu, aconseguim la glòria de la resurrecció (cf. primera oració). En Jesucrist es compliran les promeses fetes per Déu a David, el «regne del qual es mantindrà sempre ferm davant del Senyor» (primera lectura i evangeli). En la missa, l'Esperit Sant, de manera anàloga a quan va fecundar amb el seu poder les entranyes de Maria, ve sobre el pa i el vi i els fa Cos i Sang del Senyor (cf. oració sobre les ofrenes).

• Que es complisquen en mi les teues paraules (Lluc 1,26-38) (laparaula.com)

Sant Doménec de Silos, abat.

• J.M. Bausset: Sant Doménec de Silos (2015).

Beat Miquel Piaszczynski, prevere i màrtir.

Miquel Piaszczynski, polonés d'orígen, va ser empresonat a l'estranger a causa de la fe i, suportats els turments, va passar a la glòria celeste al camp de concentració de Sachsenhausen, a Alemanya, en 1940.

Dia Internacional de la Solidaritat Humana.

El valor de la solidaritat

Papa Francesc: Fratelli tutti, (114-117).

114. Vull destacar la solidaritat, que «com a virtut moral i actitud social, fruit de la conversió personal, exigix el compromís de tots aquells que tenen responsabilitats educatives i formatives. En primer lloc em dirigisc a les famílies, cridades a una missió educativa primària i imprescindible. Elles constituïxen el primer lloc on es viuen i es transmeten els valors de l'amor i de la fraternitat, de la convivència i del compartir, de l'atenció i de la cura de l'altre. Elles són també l'àmbit privilegiat per a la transmissió de la fe des d'aquells primers simples gestos de devoció que les mares ensenyen als fills. Els educadors i els formadors que, a l'escola o en els diferents centres d'associació infantil i juvenil, tenen l'àrdua tasca d'educar els xiquets i jóvens, estan cridats a prendre consciència que la seua responsabilitat té a vore amb les dimensions morals, espirituals i socials de la persona. Els valors de la llibertat, del respecte recíproc i de la solidaritat es transmeten des de la més tendra infància. [...] Els qui es dediquen al món de la cultura i dels mitjans de comunicació social tenen també una responsabilitat en el camp de l'educació i la formació, especialment en la societat contemporània, en què l'accés als instruments de formació i de comunicació està cada vegada més estés».

115. En estos moments on tot sembla diluir-se i perdre consistència, ens fa bé apel·lar a la solidesa [88] que sorgix de saber-nos responsables de la fragilitat dels altres buscant un destí comú. La solidaritat s'expressa concretament en el servici, que pot assumir formes molt diverses de fer-se càrrec dels altres. El servici és «en gran part, cuidar la fragilitat. Servir significa cuidar els fràgils de les nostres famílies, de la nostra societat, del nostre poble». En esta tasca cada u és capaç de «deixar de costat les seues cerques, afanys, desitjos d'omnipotència davant de la mirada concreta dels més fràgils. [...] El servici sempre mira el rostre del germà, toca la seua carn, sent la seua condició de proïsme i fins i tot en alguns casos la "patix" i busca la promoció del germà. Per això mai el servici és ideològic, ja que no se servix a idees, sinó que se servix a persones».

116. Els últims en general «practiquen eixa solidaritat tan especial que hi ha entre els que patixen, entre els pobres, i que la nostra civilització sembla haver oblidat, o almenys té moltes ganes d'oblidar. Solidaritat és una paraula que no cau bé sempre, jo diria que algunes vegades l'hem transformada en una mala paraula, no es pot dir; però és una paraula que expressa molt més que alguns actes de generositat esporàdics. És pensar i actuar en termes de comunitat, de prioritat de la vida de tots sobre l'apropiació dels béns per part d'alguns. També és lluitar contra les causes estructurals de la pobresa, la desigualtat, la falta de treball, de terra i de vivenda, la negació dels drets socials i laborals. És enfrontar els destructors efectes de l'Imperi dels diners. [...] La solidaritat, entesa en el seu sentit més profund, és una manera de fer història i això és el que fan els moviments populars».

117. Quan parlem de cuidar la casa comuna que és el planeta, acudim a eixe mínim de consciència universal i de preocupació per la cura mútua que encara pot quedar en les persones. Perquè si algú té aigua de sobres i, no obstant això, la cuida pensant en la humanitat, és perquè ha aconseguit una altura moral que li permet transcendir-se a si mateix i al seu grup de pertinença. Això és meravellosament humà! Esta mateixa actitud és la que es requerix per a reconéixer els drets de tot ser humà, encara que haja nascut més enllà de les nostres fronteres.

O clavis David

 

Oh clau de David i ceptre de la casa d’Israel:
si obriu, ningú tancarà; si tanqueu, ningú pot obrir;
veniu, traieu de la presó els encadenats

que viuen en la foscor i en les ombres de la mort.

O Clavis David, et sceptrum domus Israel;

qui aperis, et nemo claudit; claudis, et nemo aperit:

veni et educ vinctum de domo carceris,

sedentem in tenebris et umbra mortis.