29 de juny de 2022, dimecres: Sant Pere i Sant Pau

Solemnitat de Sant Pere i Sant Pau, apòstols

Simó, fill de Jonàs i germà d'Andreu, va ser el primer entre els deixebles que va confessar a Crist com a Fill de Déu vivent i, per això, va ser anomenat Pere. Pau, apòstol dels gentils, va predicar a Crist crucificat a jueus i grecs. Els dos, amb la força de la fe i l'amor a Jesucrist, van anunciar l'Evangeli a la ciutat de Roma, on, en temps de l'emperador Neró, tots dos van patir el martiri: Pere, com narra la tradició, crucificat cap avall i enterrat al Vaticà, prop de la via Triomfal, i Pau, degollat i enterrat a la via Ostiense. En este dia, el seu triomf és celebrat per tot el món amb honor i veneració (elog. del Martirologi Romà).

• J.M. Bausset: L'apòstol sant Pere (2015)

Sant Pere és titular de la parròquia de la catedral de València, d’Albalat de la Ribera, l’Alcúdia de Crespins, Aielo de Malferit, Beniarrés, Benissa, Bunyol, Campos de Arenoso, Canet de Berenguer, Carpesa, Castell de Vilamalefa, Catadau, Cocentaina, Daimús, Godelleta, Massanassa, Moixent, el Palomar, Paterna, Pinet, Polop, la Pobla Llarga, Real, Sempere, Sueca i Tavernes de la Valldigna. És titular juntament amb Sant Pau d’Alqueria de la Comtessa i de Benavites. És, a més de titular, patró de Paterna. A Godelleta tenen des de molt antic relíquies de sant Pere i sant Pau, segons resa una rajoleta adossada a la façana: “Reliquias de Pedro y Pablo / en esta iglesia tenemos. / En Godelleta y en Roma / estas maravillas vemos”.

Lectures de la solemnitat (AVL)

- Fets 12, 1-11. Ara sé de veres que el Senyor m’ha alliberat de les mans d’Herodes

- Sal 34 (33), 2-3.4-5.6-7.8-9 (R.: 5b). El Senyor m’ha alliberat de tots els meus patiments

- 2 Tim 4, 6-8. 17-18. Tinc reservada la corona de la justícia que em donarà en premi el Senyor

- Mt 16, 13-19. Tu ets Pere. Et donaré les claus del regne del cel

Pere i Pau van ser el fonament de la nostra fe cristiana i demanem hui mantindre'ns sempre fidels als seus ensenyaments (primera orac.). Pere va ser el primer a confessar la fe; Pau va ser el mestre insigne que la va interpretar; aquell va fundar la primitiva Església amb la resta d'Israel, este la va estendre a totes les gents (cf. Pf.). A Pere Crist el va fer cap visible de l'Església, pedra sobre la qual s'edifica i li va donar la potestat espiritual sobre tota l'Església (Ev.). A Pau el va convertir en el primer missioner i fundador d'esglésies. Els dos per camins diversos van congregar l'única Església de Crist i els dos van ser coronats pel martiri (cf. Pf. i 2 lect.). Perseverem en la fracció del pa i en la doctrina dels apòstols i així romanguem arrelats fermament en l'amor (cf. orac. després de la comunió).

Aniversari del naiximent del beat valencià Nicolau Factor (1520)

• J.M. Bausset: El beat Nicolau Factor (2014)
• Oració al beat Nicolau Factor.

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del dia 29 de juny

2. A Gènova, a l'actual regió italiana de Ligúria, sant Sir, venerat com a bisbe. (c. 330)

3. A Narni, a la regió d'Úmbria, també a la Itàlia actual, sant Cassi, bisbe, que, com referix el papa sant Gregori el Gran, cada dia oferia a Déu el sacrifici de reconciliació banyat en llàgrimes, i entregava en almoina tot el que tenia. Finalment, en el dia en què se celebra la solemnitat dels Apòstols, en el qual cada any acostumava a anar a Roma, després de celebrar l'Eucaristia a la seua ciutat i haver distribuït a tots el Cos de Crist, va retornar al Senyor. (558)

4. A Gurk, al territori de Caríntia, actualment Àustria, santa Emma, comtessa, que va viure quaranta anys com a viuda i va donar moltes almoines als pobres i a l'Església. (c. 1045)

5. En una nau enfront de les costes de l'illa de Mallorca, beat Ramon Llull, religiós del Tercer Orde regular de Sant Francesc i màrtir, el qual, home de gran cultura i il·luminada doctrina, per a propagar l'Evangeli de Crist va establir un diàleg fratern amb els sarraïns. (1316)

• J.M. Bausset: Beat Ramon Llull (2015)
• J.M. Bausset: El beat Ramon Llull reuneix els bisbes valencians, catalans i mallorquins(2016)

6. Al llogaret de Xiaoluyi, prop de Shenxian, a la província xinesa d'Hebei, sants màrtirs Pau Wu Juan, el seu fill Joan Baptista Wu Mantang i el seu nebot Pau Wu Wanshu, que, en la persecució duta a terme per la secta dels Yihetuan, van rebre junts la corona del martiri per confessar que eren cristians. (1900)

7. Al llogaret de Dujiadun, també prop de Shenxian, a la província xinesa d'Hebei, santes màrtirs Maria Du Tianshi i la seua filla Magdalena Du Fengju, que, en la mateixa persecució, tretes d'un canyar on s'havien ocultat, van morir per la seua fe en Crist, sent Magdalena enterrada quan encara no havia mort. (1900)

27 de juny de 2022, dilluns: Sant Ciril d'Alexandria

Sant Ciril

 Evangeli del dia (Mt 8, 18-22) i meditació

Vine amb mi

Mare de Déu dels Socors Perpetu, patrona d'Almoradí, de la seguretat social i del cos de sanitat. Festa a Almoradí.

Sant Ciril d'Alexandria, bisbe i doctor de l'Església (mem. ll.).

Sant Ciril, bisbe i doctor de l'Església, que, elegit per a ocupar la seu d'Alexandria d'Egipte, va mostrar singular sol·licitud per la integritat de la fe catòlica, i en el Concili d'Efes va defensar el dogma de la unitat i unicitat de les persones en Crist i de la divina maternitat de la Mare de Déu. (444)

• J.M. Bausset: Sant Ciril d'Alexandria (2015)

Aniversari de la consagració episcopal del papa Francesc (1992)

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del dia 27 de juny

2. A Cartago, actual Tunísia, santa Gudenes, màrtir, la qual, per orde del prefecte Rufí, va ser sotmesa quatre vegades al suplici del poltre, lacerada amb garfis, vexada en una sòrdida presó i finalment degollada. (203)

3. A Còrdova, a la província hispànica de la Bètica, sant Zoil, màrtir. (303)

4. A Constantinoble, hui Istanbul, a Turquia, sant Sampsó, prevere que, refugi dels pobres, va aconseguir que edificara un hospital l'emperador Justinià, a qui havia curat d'una malaltia. (560)

5. A Chinon, a la Gàl·lia Turonense, actual França, sant Joan, prevere, nascut a la Bretanya, que per amor de Déu s'amagava de la mirada dels hòmens, reclòs en una cel·la menuda construïda al costat de l'església del lloc. (s. VI)

6. A Milà, ciutat de la regió italiana de Llombardia, sant Ariald, diaca i màrtir, que va combatre esforçadament els deplorables costums del clergat simoníac i depravat, i, pel seu zel en favor de la casa de Déu, va ser assassinat cruelment per dos clergues després d'atroços sofriments. (1066)

7. A Corneto, prop de Bovino, a la regió de la Pulla, també a l'actual Itàlia, beat Benvingut de Gubbio, religiós de l'Orde dels Germans Menors, que es va conformar a la vida de Crist pobre pel seu humil servici als malalts. (c. 1232)

8. A la ciutat de Nam Dinh, a Tonquín, hui Vietnam, sant Tomàs Toan, màrtir, el qual, sent catequista i responsable de la missió de Trung Linh, en temps de l'emperador Minh Mang va patir, per la seua fe en Crist, nous i terribles suplicis en la presó, fins que va morir de fam i set. (1840)

9. Al cantó de Friburg, a Suïssa, santa Margarida Bays, verge, la qual, exercint en família el treball de modista, es va esforçar a atendre les múltiples necessitats del proïsme sense abandonar mai la vida d'oració. (1879). Canonitzada en 2019.

10. A Moulins, a França, beata Lluïsa Teresa Montaignac de Chauvance, verge, que va fundar la Congregació d'Oblates del Sagrat Cor de Jesús. (1885)

25 de juny de 2022, dissabte: Cor Immaculat de Maria

 Evangeli del dia (Lc 2, 41-52) i comentari litúrgic

Conservava tots estos records en el seu cor

• Sant Vicent Ferrer: Jesús perdut i trobat al temple

Cor Immaculat de la Benaurada Verge Maria (mem. ob.), titular d'esglésies parroquials a Alacant i Manises

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del dia 25 de juny

1. A Torí, a la regió hui italiana de Ligúria, sant Màxim, primer bisbe d'esta seu, qui amb la seua paterna paraula va cridar al poble pagà a la fe de Crist, i amb sòlida doctrina el va conduir al premi de la salvació eterna. (c. 408-423)

• J.M. Bausset: Sant Màxim de Torí (2015)

2. Commemoració de sant Pròsper d'Aquitània, qui, versat en filosofia i en lletres, va portar amb la seua esposa una vida íntegra i modesta, i havent abraçat la vida monàstica a Marsella, va defensar enèrgicament contra els pelagians la doctrina de sant Agustí sobre la gràcia divina i el do de la perseverança; després assumí a Roma el servici de secretari del papa sant Lleó I el Gran. (c. 463)

Pròsper (390-465) va prosperar en la seua Aquitània natal empassant-se tota la doctrina sobre la gràcia i en va quedar fascinat: Déu ens té comptats tots els cabells i no ens deixarà mai, sempre està al nostra costat. Al traslladar-se a Marsella va comprovar la gran difusió del pelagianisme: “La gràcia? Quina gràcia divina? Tot depén de la nostra voluntat personal”.

I aleshores va treballar perquè sacerdots, monjos i bisbes, abandonaren el pelagianisme, ell que no era més que un laic. La seua activitat va cridar l’atenció del papa Lleó I, que el va nomenar secretari personal. Des de Roma sant Pròsper va continuar predicant la doctrina ortodoxa fins poc abans de morir, obrint-se a la gràcia divina. [font]

3. A Reggio, a la regió actualment italiana d'Emília-Romanya, sant Pròsper, bisbe. (s. V/VI)

4. A Maurienne, a Savoia, hui França, santa Tigris, verge, que amb gran zel va propagar en este lloc allí el culte a sant Joan, el Precursor. (s. VI)

5. A Roosmarkei, a Escòcia, sant Moloc o Luan, bisbe. (c. 592)

6. A Jaca, a la Hispània Tarraconense, santa Oròsia, verge i màrtir. (c. 714)

7. A Egmond, al territori de Frísia, a l'actual Holanda, sant Adalbert, diaca i abat, que va ajudar sant Willibrord en l'evangelització d'aquells llocs. (s. VIII inc.)

8. A la Bretanya Menor, hui França, sant Salomó, màrtir, que, mentres va ser rei, va instituir seus episcopals, va ampliar els monestirs i va mantindre la justícia, però en ser apartat del seu càrrec, va ser encegat i mort a l'església pels seus adversaris. (874)

9. A Goleto, prop de Nusco, a l'actual regió italiana de Campània, sant Guillem, abat, el qual, nascut a Vercelli, es va fer pelegrí i pobre per amor de Crist, i, aconsellat per sant Joan de Matera, va fundar el monestir de Montevergine, en el qual va reunir uns monjos als quals va impartir una profunda doctrina espiritual, i també altres diversos monestirs, tant masculins com femenins, en diverses regions de la Itàlia meridional. (1142)

10. A la Cartoixa de Le Reposoir, a Savoia, a l'actual França, beat Joan, anomenat «Hispà», monjo, que va escriure els estatuts per a les monges de la Cartoixa. (1160)

11. A la ciutat de Marienwerder, a la Prússia polonesa, beata Dorotea de Montau, que, en quedar viuda, va viure reclosa en una cel·la al costat de la catedral, entregada a l'oració contínua i a la penitència. (1394)

12. A Laval, a França, beata Maria Lhuillier, verge i màrtir, que, rebuda en la Congregació de Germanes Hospitalàries de la Misericòrdia, durant la Revolució Francesa va ser decapitada per mantindre's fidel als vots religiosos de l'Església. (1794)

13. A la ciutat de Nam Dinh, a Tonquín, hui Vietnam, sants Doménec Henares, bisbe de l'Orde de Predicadors, i Francesc Do Minh Chieu, màrtirs, el primer dels quals va propagar la fe cristiana durant quaranta-nou anys, i el segon va cooperar amb ell com a catequista. Tots dos van ser decapitats per la seua fe en Crist, en temps de l'emperador Minh Mang. (1838)

24 de juny de 2022, divendres: Sagrat Cor de Jesús

Solemnitat del Sagrat Cor de Jesús

Altar major de la basílica del Cor de Jesús

Solemnitat del Sagrat Cor de Jesús, que, sent mans i humil de cor, exaltat en la creu va ser fet font de vida i amor, del qual s’assacia tota la humanitat.

Titular d'una basílica a València (l'església de la Companyia), i d'esglésies parroquials d'Alcoi, Elx, Manises i Torrevieja.

• Sagrat Cor de Jesús (Directori sobre la pietat popular i la litúrgia)

Lectures de la solemnitat (AVL)

- Ez 34, 11-16. Jo mateix faré pasturar les meues ovelles i jo mateix les duré a reposar

- Sal 23 (22), 1-3.4.5.6 (R.:1). El Senyor és el meu pastor: no em falta res

- Rm 5, 5b-11. Déu donà prova de l'amor que ens té

- Lc 15, 3-7. Veniu a celebrar-ho: he trobat l’ovella que havia perdut

El Cor de Jesús simbolitza l'amor infinit que Déu ens té (cf. primera orac. i sobre les ofrenes). Del seu cor traspassat en la creu, van brollar sang i aigua, els sagraments de l'Església. És la font de la salvació (Pf.). En participar en l'eucaristia ens unim més a Ell i podem reconéixer-lo present en els germans (cf. orac. després de la comunió).

Les lectures d'este any C ens presenten a Crist com el pastor que ens pastura, que ens fa descansar en prats deliciosos, ens porta al repòs vora l'aigua i allí ens retorna (1 lect. i salm resp.). És el pastor que ens busca com a ovelles perdudes, que s'alegra de trobar-nos i que ens recorda l'alegria en el cel per un únic pecador que es convertisca (Ev.). Ell va morir per nosaltres quan encara érem pecadors (2 lect.).

El 24 de juny de 1542 va nàixer a Fontiveros sant Joan de la Creu

El 24 de juny de 1885 va morir a Carlet la serventa de Déu Micaela Grau, fundadora de les Germanes de la Doctrina Cristiana

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del dia 24 de juny

2. A Roma, a la via Salària Antiga ad Septem Palumbas, sants Joan i Festus, màrtirs. (s. inc.)

3. A Autun, a la Gàl·lia Lugdunense, hui França, sant Simplici, qui, de noble i devota estirp, va viure en perfecta castedat amb la seua virtuosa esposa i després va ser elegit bisbe. (c. 375)

4. A la població de Créteil, a la regió de París, també a l'actual França, mort dels sants Agoard i Agilbert, i de molts altres més, màrtirs. (s. V/VI)

5. A Mechelen [Malines], al territori de Brabant, hui Bèlgica, sant Rumold, venerat com a eremita i màrtir. (775)

6. Al monestir de Lobbes, a Austràsia, de nou a Bèlgica, sant Teodulf, bisbe i abat. (776)

7. A la ciutat de Nantes, a la Bretanya Menor, actual França, sant Goard, bisbe i màrtir, el qual, quan estava celebrant una Missa solemne amb el poble en la catedral, va ser blanc, juntament amb molts fidels, de les sagetes dels normands, mentre cantava "Amunt els cors". (843)

8. A Vestervig, a Dinamarca, sant Teodoric, prevere, missioner en esta regió, de qui es diu que va construir, amb fusta, la primera església. (c. 1065)

9. A la província de Sichuan, a la Xina, sant Josep Yuan Zaide, prevere i màrtir, estrangulat pels qui odiaven la fe cristiana. (1817)

10. A la ciutat de Guadalajara, a Mèxic, santa Maria de Guadalupe (Anastàsia) García Zavala, verge, que va participar activament en la fundació de la Congregació de Serventes de Santa Margarida Maria i dels Pobres, i es va distingir per les seues obres de caritat en favor dels necessitats i dels malalts. (1963) Canonitzada en 2013.

23 de juny de 2022, dijous: Nativitat de Sant Joan Baptista

Solemnitat de la Nativitat de Sant Joan Baptista

Solemnitat de la Nativitat de sant Joan Baptista, Precursor del Senyor, que, estant encara en el si matern, en quedar ple de l'Esperit Sant va exultar de goig per la pròxima arribada de la salvació del gènere humà. El seu naiximent va profetitzar la Nativitat de Crist el Senyor, i la seua existència va brillar amb tal esplendor de gràcia, que el mateix Jesucrist va dir no haver-hi entre els nascuts de dona ningú tan gran com Joan el Baptista (elog. del Martirologi Romà).

• J.M. Bausset: Sant Joan Baptista (2015)

Sant Joan Baptiste és titular de les parròquies d’Atzeneta d’Albaida, una d’Alzira, Beneixama, Beniarbeig, Beniardà, Beniarjó, Bugarra, Callosa d’en Sarrià, Xiva, Llanera de Ranes, Manises, Muro, Sant Joanet, Set Aigües, Terrateig i Vallés. És a més titular, amb Sant Joan Evangeliste, amb el títol de Sants Joans de la parròquia d’este títol, a València, i de les de Quatretonda, Cullera, Estivella, Faura, Meliana, Potries, Puçol  Rotglà-Corberà. Amb Sant Vicent Ferrer és titular de la parròquia de Sant Joan i Sant Vicent de València.

• Lectures del dia (AVL):

- Is 49, 1-6. Et convertiré en llum de tots els pobles

- Sal 139 (138), 1-3.13-14.15 (R.: 14a). Vos done les gràcies perquè m’heu fet de manera tan admirable

- Fets 13, 22-26. Abans que Jesús arribara, Joan ja havia predicat a tot el poble

- Lc 1, 57-66. 80. S'ha de dir Joan

La litúrgia de hui celebra el naixement de sant Joan Baptiste, el Precursor, el major dels nascuts de dona. Enviat per Déu, venia per a donar testimoniatge de la llum i preparar per al Senyor un poble ben disposat (ant. d'entrada). L'evangeli ens presenta les circumstàncies que van envoltar el naiximent del Baptiste. El nom de Joan significa «Déu ens ha mostrat el seu favor». El Pf. explica la missió de Joan Baptiste, que va anar obrint camins al Salvador i la presència del qual entre els hòmens va assenyalar amb tota claredat, com l'Anyell de Déu que lleva el pecat del món. Joan va arribar a donar la seua sang com a suprem testimoniatge pel nom de Crist. Imitem el Baptiste, obrint camins al Senyor, assenyalant-lo com a Salvador de tota la humanitat i sent els seus testimonis amb la nostra vida enmig del món.

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del dia 23 de juny

1. Commemoració de molts sants màrtirs de Nicomèdia, a l'actual Turquia, que en temps de l'emperador Dioclecià, refugiats per muntanyes i coves, amb ànim seré van acceptar el martiri pel nom de Crist. (303)

2. Al monestir d'Ely, a Anglaterra oriental, santa Ediltrude o Eteldreda, abadessa, que, filla de reis i així mateix reina de Northúmbria, després d'haver rebutjat per dos vegades el matrimoni, va rebre el vel monacal de mans de sant Wilfrid al monestir que ella mateixa havia fundat, on va dirigir maternalment les seues monges amb els seus exemples i consells. (679)

3. A Gwened [Vannes}, a la Bretanya Menor, actualment França, sant Bili, bisbe i màrtir, que va ser assassinat pels normands durant el saqueig d'eixa ciutat. (c. 914)

4. A Pavia, ciutat de Llombardia, a Itàlia, sant Lanfranc, bisbe, home de pau, que va patir molt per fomentar la reconciliació i la concòrdia en la seua comunitat. (1194)

5. A Onhaye, a Hainaut, a l'actual Bèlgica, sant Valeri, prevere, que va ser mort a colps de rem, mentre travessava el riu Mosa, per un prevere a qui recriminava els seus mals costums. (1199)

6. A Oignies, també a Hainaut, però a França ara, beata Maria, que, dotada de dons místics, amb el permís del seu espòs es va recloure en una cel·la, i després va iniciar i va reglamentar l'institut anomenat de les "Beguines". (1213)

7. A l'erm de Valmanente, al Picé, actual regió italiana de les Marques, beat Pere Jaume de Pesaro, prevere de l'Orde d'Ermitans de Sant Agustí. (c. 1496)

8. A Londres, a Anglaterra, sant Tomàs Garnet, prevere de l'Orde de la Companyia de Jesús i màrtir, el qual, ordenat al Col·legi dels Anglesos de Valladolid, a Espanya, en tornar a Anglaterra va ser empresonat dos vegades i, finalment, en temps del rei Jaume I, ajusticiat a Tyburn. (1608)

9. A Torí, a la regió del Piemont, a Itàlia, sant Josep Cafasso, prevere, que es va dedicar a la formació espiritual i cultural dels futurs clergues, i a reconciliar amb Déu als presos empresonats i als condemnats a mort. (1860)

10. A Alatri, a la regió del Laci, a Itàlia, beata Maria Rafaela (Santina) Cimati, verge, de la Congregació de Germanes Hospitalàries de la Misericòrdia, que va portar una vida humil i oculta, i va mostrar constantment la seua caritat atenent els malalts, especialment els pobres. (1945)

21 de juny de 2022, dimarts: Sant Lluís Gonçaga

 Evangeli del dia: Mt 7, 6.12-14

Feu als altres tot allò que voleu que ells vos facen

Sant Lluís Gonçaga, religiós (mem. ob.)

Fill dels marquesos de Castiglione, nasqué l'any 1568 a Màntua, a la regió llombarda. Sa mare l'educà piadosament i ell es mostrà molt inclinat a la pràctica religiosa. A nou anys, va fer vot de perpètua castedat davant d'un altar de la Mare de Déu, a Florència. Va romandre alguns anys a Espanya com a patge de Maria d'Àustria. Obtingut el permís de son pare, després d'una llarga lluita, entrà a la Companyia de Jesús a Roma l'any 1587. Allí acabà la seua vida l'any 1591, per un contagi contret mentre servia els malalts en els hospitals. Fou canonitzat per Benet XIII l'any 1726, i el 1729 el proclamava patró de la joventut, particularment estudiosa. [Font]

• J.M. Bausset: Sant Lluís Gonçaga (2015)

Aniversari del naixement de Martí Domínguez Barberà, periodista i escriptor (Algemesí 1908)

Aniversari de l'elecció del papa sant Pau VI (1963)

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del dia 21 de juny

Memòria de sant Lluís Gonçaga, religiós, que, nascut de nobilíssima estirp i admirable per la seua puresa, va renunciar a favor del seu germà el principat que li corresponia i va ingressar a Roma en l'Orde de la Companyia de Jesús. Va morir, a penes adolescent, per haver assistit durant una greu epidèmia malalts contagiats. (1591)

2. A Gaël, a la Bretanya Menor, hui França, sant Mevé, abat, que, originari de Càmbria, es va retirar als boscos de l'Armòrica, on va fundar un monestir. (s. VI)

3. Al territori d'Évreux, a Nèustria, també a la França actual, sant Leufred [o Agofred], abat, fundador del monestir de la Santa Creu, que va presidir durant quaranta-huit anys. (738)

4. A Bourges, a Aquitània, de nou a França, sant Radulf, bisbe, el qual, sol·lícit per la vida sacerdotal, juntament amb preveres de l'Església que tenia encomanada va recollir textos dels sants Pares i dels cànons per a ús pastoral. (866)

5. A Osca, ciutat del regne d'Aragó, sant Ramon, que, sent canonge regular, va ser designat bisbe de Roda d'Isàvena i de Barbastre, seu de la qual va ser expulsat durant tres anys per no voler combatre mai amb les armes els enemics de la fe cristiana. (1126)

6. A Orviero, a la regió d'Úmbria, a Itàlia, beat Tomàs Corsini, religiós de l'Orde dels Servents de Maria. (1343)

7. A Londres, a Anglaterra, sant Joan Rigby, màrtir, el qual, detingut i condemnat a la pena capital durant el regnat d'Isabel I per haver-se reconciliat amb l'Església catòlica, va ser penjat a Southwark i esquarterat mentre encara estava viu. (1600)

8. En una nau ancorada enfront del port de Rochefort, a França, beat Jaume Morelle Dupas, prevere i màrtir, que sever per a si mateix i dolç envers els altres, durant la Revolució Francesa va ser empresonat per ser rector al territori de Poitiers i va morir finalment de fam. (1794)

9. Al lloc de Zapotlanejo, a Mèxic, sant Josep Isabel Flores, prevere, màrtir durant la gran persecució contra la religió en aquell país. (1927)

20 de juny de 2022, dilluns XII

 Evangeli del dia i meditació: Mt 7, 1-5

Lleva't primer la biga del teu ull

Beata Margarida Ball, màrtir

Una vida de pel·lícula, la d’esta mare de família. A l’irlandesa Margarida Bermingham l’havien casada a quinze anys amb Bartomeu Ball amb qui tindrà vint fills, si bé només en sobreviuran cinc. Potser per això, quan va quedar viuda (1568) va obrir una escola a sa casa per a xiquets catòlics, rebent alumnes de tot el país.

I també acollia sacerdots catòlics, en aquell ambient protestant de persecució. El fet trist és que un fill seu la va denunciar i fou engarjolada al Castell de Dublin, on s’hi passà tres llargs anys. Va morir en un dia indeterminat de 1584. Fou beatificada el 27 de setembre de 1992, amb d’altres 28 màrtirs.

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del dia 20 de juny

1. Commemoració de sant Metodi, bisbe d'Olimp, a Grècia, i màrtir, que va escriure diverses obres en estil concís i elegant, i cap al final de la persecució desencadenada baix Dioclecià, va ser coronat pel martiri. (c. 312)

2. A la regió de Laon, a Nèustria, hui França, sant Goban, prevere, nascut a Hibèrnia, que a Anglaterra va ser deixeble de sant Fusc, i, per amor a Crist, va passar després a la Gàl·lia, on va portar vida eremítica en els boscos. (c. 670)

3. Al monestir de Sant Jaume de Foggia, al territori de la Pulla, a l'actual Itàlia, sant Joan de Matera, abat, insigne per la seua austeritat i la seua predicació al poble, que va instituir la Congregació de Pulsano a la regió del Gargano, sota la Regla de sant Benet. (1139)

4. Al monestir de Medingen, a Baviera, actual Alemanya, beata Margarida Ebner, verge de l'Orde de Predicadors, que, provada per Crist amb múltiples malalties, va portar una vida exemplar davant de Déu i dels hòmens i va escriure sobre experiències místiques. (1351)

5. A Dublín, a Irlanda, passió del beat Dermici [Dermot] O’Hurley, bisbe i màrtir, que, sent advocat laic, va ser promogut pel papa Gregori XIII com a bisbe de Cashel. En temps de la reina Isabel I va patir llargs interrogatoris i tortures, rebutjant les acusacions que se li feien, i portat al patíbul, a Hoggen Green, allí va proclamar que moria per la fe catòlica i pel seu ministeri episcopal. (1584)

6. En esta mateixa ciutat, commemoració de la beata Margarita Ball, màrtir, que, havent quedat viuda, va ser denunciada pel seu propi fill per acollir a sa casa sacerdots perseguits i, després de diverses tortures, ja septuagenària va morir en un dia no precisat. (1584)

7. A Nagasaki, al Japó, beats màrtirs Francesc Pacheco, prevere, amb huit companys* de l'Orde de la Companyia de Jesús, que van ser cremats vius pels qui odiaven la fe cristiana. (1626).

Estos són els noms: Baltasar de Torres i Joan Baptista Zola, preveres; Pere Rinsei, Vicent Kaun, Joan Kisaku, Pau Kinsuke, Miquel Tozo i Gaspar Sadamatsu, religiosos.

8. A Londres, a Anglaterra, beats màrtirs Tomàs Whitbread i companys Guillem Harcourt, Joan Fenwich, Joan Gavan i Antoni Turner, preveres de l'Orde de la Companyia de Jesús, que, acusats falsament de prendre part en una conjura per a assassinar el rei Carles II, van aconseguir el regne dels cels en ser ajusticiats a Tyburn. (1679)

19 de juny de 2022, diumenge: Corpus Christi

Solemnitat del Cos i de la Sang de Crist

Custòdia processional de València
(Foto: M. Guallart)

Solemnitat dels Santíssims Cos i Sang de Crist, qui, amb estos aliments sagrats, oferix el remei de la immortalitat i la garantia de la Resurrecció.

La institució medieval d'esta solemnitat conegué certes dificultats: semblava que dedicar una festa a l'eucaristia menystenia no sols el caràcter eucarístic de cada missa, sinó sobretot el memorial de la institució i la celebració del Dijous Sant. Convé, doncs, que esta festa no eclipse en l'esperit dels fidels ni el Dijous Sant ni la natura eucarística de cada missa. Això s'aconseguirà fent ressaltar el lligam de l'eucaristia amb el misteri pasqual. El cos de Crist que adorem és el mateix que a la creu s'ha lliurat per nosaltres.

El Corpus Christi, que en els inicis era una festa orientada a reparar les irreverències i els mancaments comesos contra l'eucaristia, prengué aviat un caràcter triomfal. Al segle XIII, per imitació del Dijous Sant, ja es començà a organitzar la processó amb el Santíssim com a símbol de la glorificació apoteòsica de Crist. [font: MCL]

Processó: Com a celebració peculiar d'esta solemnitat està la processó, nascuda de la pietat de l'Església: en ella el poble cristià, portant l'Eucaristia, recorre els carrers amb un ritu solemne, amb cants i oracions, i així rendix públic testimoniatge de fe i pietat cap al Santíssim Sagrament.

• Adoro te devote.
• J.M. Bausset: Corpus Christi (2017)
• J.M. Bausset: Corpus Christi (2015)
• J.M. Bausset: 750 anys del Corpus (2014)
• Paraules del dia: murta; processó, moma, corpus (AVL)

Lectures del dia:

- Gn 14, 18-20. Portà pa i vi

- Sal 110 (109), 1.2.3.4 (R.: 4bc). Ets sacerdot per sempre, segons l'orde de Melquisedec

- 1 Cor 11, 23-26. Cada vegada que mengem este papa i bevem este calze, anunciem la mort del Senyor

- Seqüència (opcional): Lauda, Sion, Salvatorem

 Lc 9, 11b-17. Tots en menjaren tant com en volgueren

La festa de hui se centra en l'adoració de l'eucaristia en la qual Crist és present verdaderament, realment i substancialment. Una presència que es prolonga fora de la missa en el sagrari.

L'oració col·lecta de la missa de hui subratlla la connexió de l'eucaristia amb la Passió de Crist, de la qual és memorial. La pau i la unitat de l'Església estan en el fons de l'oració sobre les ofrenes. En l'oració després de la comunió se subratlla la dimensió escatològica de la comunió, «signe del banquet del regne» que ens omplirà del goig de la divinitat.

La litúrgia de la Paraula ens presenta el sacrifici de Melquisedec, anticipació del de la missa (1 lect.). El sal. resp. ens recordarà a Crist com a únic i etern sacerdot de la Nova Aliança. En la 2 lect. se'ns recorda que l'eucaristia és el memorial de la mort del Senyor. I l'evangeli ens narra la multiplicació dels pans, signe profètic del banquet messiànic que és la comunió eucarística.

Dia de la Caritat

El 19 de juny de 1623 va nàixer a Clarmont Blaise Pascal

L'home no es més que una canya, la més feble de la natura, però és una canya pensant. No cal que l'univers sencer s'arme per a esclafar-lo. Un vapor, una gota d'aigua basta per a matar-lo. Però encara que l'univers l'esclafara, l'home seria encara més noble que el que el mata, perquè sap que mor; i de l'avantatge que l'univers té sobre ell, l'univers no en sap res. Així, tota la nostra dignitat consisteix en el pensament. Per ací és d'on tenim d'elevar-nos, no de l'espai i del temps. Treballem, doncs, a ben pensar: heus ací el principi de la moral. (dels Pensaments)

L'home és tan gran, que la seua grandesa es manifesta en això mateix que ell es reconeix miserable: un arbre no es reconeix miserable. És veritat que és ser miserable reconéixer-se miserable; però també es ser gran conéixer que s'és miserable. Així és que totes estes misèries proven la seua grandesa. Són misèries d'un gran senyor, miséries d'un rei destronat. (dels Pensaments)

El 19 de juny de 1782 va nàixer a Saint-Malo (França): Hugues Felicité Robert de Lamennais, sacerdot

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del dia 19 de juny

Sant Romuald, anacoreta i pare dels monjos Camaldulencs, qui, havent nascut a Ravenna, desitjós de la vida i disciplina eremítica, va viatjar per Itàlia durant diversos anys, durant els quals va fundar xicotets monestirs i va promoure la vida evangèlica entre els monjos, fins que va acabar la seua labor al monestir de Val di Castro, al Picé, actual regió italiana de les Marques. (1027)

• J.M. Bausset: Sant Romuald (2015)

2. A Milà, a la regió també italiana de Ligúria, sants Gervasi i Protasi, màrtirs, els cossos dels quals van ser trobats per sant Ambròs, que en este dia els va traslladar solemnement a la nova basílica que havia edificat. (transl. 386)

3. En les muntanyes Vosges, al territori de Burgúndia, a Austràsia, actual França, sant Deodat [o Adeodat], bisbe de Nevers, que va fundar el monestir que després va rebre el seu nom. (c. 679)

4. Al monestir de Fécamp, a Nèustria, de nou a la França actual, santa Quildomarca o Hildemarca, abadessa, que va rebre cordialment i va atendre sant Leodegari [o Llogari], mutilat d'Ebroí. (c. 682)

5. A Saragossa, a Hispània, sant Lambert, màrtir. (c. s. VIII)

6. A Caltagirone, a la regió italiana de Sicília, beat Gerland, que, cavaller de l'Orde de Sant Joan de Jerusalem, es va entregar generosament a la cura de les viudes i dels xiquets òrfens. (c. 1271)

Santa Juliana Falconieri

7. A Florència, a Toscana, actualment a Itàlia, santa Juliana Falconieri, verge, que va fundar les Germanes de l'Orde dels Servents de Maria, anomenades pel seu hàbit "Mantelates". (1341)

8. A Pesaro, al Picé, actual regió de les Marques, a Itàlia, beata Miquelina, viuda, que va entregar tots els seus béns als pobres i, vestit l'hàbit del Tercer Orde Regular de Sant Francesc, mendicant el seu pa va portar una vida humil i molt disciplinada. (1356)

9. A Londres, a Anglaterra, beats màrtirs Sebastià Newdigate, Humfred Middlemore i Guillem Exmew, preveres de la Cartoixa d'eixa ciutat, els quals, regnant Enric VIII, per la seua provada fidelitat a l'Església catòlica de Crist van ser empresonats i mantinguts drets durant dèsset dies, amarrats amb cadenes a unes columnes, fins que van consumar el seu martiri penjats a Tyburn. (1535)

10. També a Londres, beat Tomàs Woodhouse, prevere de l'Orde de la Companyia de Jesús i màrtir, que, ordenat sacerdot en temps de la reina catòlica Maria, posteriorment, en la persecució sota la reina Isabel I, va estar empresonat més de dotze anys, reconciliant amb l'Església catòlica els seus companys de captivitat, fins que va consumar el seu martiri a Tyburn. (1573)

11. Al llogaret de Wuyi, prop de la ciutat de Xianxian, a la província xinesa d'Hebei, sants Remigi Isoré i Modest Andlauer, preveres de l'Orde de la Companyia de Jesús i màrtirs, que durant la persecució desencadenada pels seguidors del moviment Yihetuan, van ser assassinats mentre pregaven davant de l'altar. (1900)

Els seus caps quedaren exposats a les muralles de la ciutat. Joan Pau II va canonitzar-los amb dos jesuïtes més i cinquanta-dos laics, morts en aquell període, l'1 d’octubre del 2000.

- Beata Elena Aiello (1895- Roma 1961). Religiosa mística i fundadora de la Congregació de Religioses Mínimes de la Passió del Nostre Senyor Jesucrist.

18 de juny de 2022, dissabte XI

 Evangeli del dia i meditació: Mt 6, 24-34

No passeu ànsia pensant en demà

Sant Gregori Barbarigo, bisbe i cardenal

A Pàdua (Italia) va morir en 1697 sant Gregori Barbarigo, qui abans de ser bisbe havia sigut diplomàtic a Venècia. La seua línia pastoral està en la línia de les reformes tridentines: instituí un seminari per a clergues, ensenyà el catecisme als xiquets en el seu dialecte, celebrà un sínode, mantingué col·loquis amb el seu clero i va obrir moltes escoles. Es mostrava liberal amb tots i exigent amb ell. Fou canonitzat l'any 1960. (fonts: MCL, p. 1250, i Martirologi Romà)

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del dia 18 de juny

1. A Roma, al cementeri de Balbina, a la Via Ardeatina, sants Marc i Marcel·lià, màrtirs en la persecució sota l'emperador Dioclecià, als quals va agermanar el sofriment. (c. 304)

2. A Trípoli, ciutat de Fenícia, actual Líban, sant Leonci, soldat, que pels atroços turments patits en la presó va arribar a la corona del martiri. (s. IV)

3. A Àfrica, sants Ciríac i Paula, màrtirs. (c. s. IV)

4. A Bordeus, ciutat d'Aquitània, actualment França, sant Amand, bisbe, que va instruir en la doctrina de la veritat i va batejar a sant Paulí de Nola, qui, al seu torn, va lloar en els seus escrits el bisbe (s. V)

5. A la muntanya de Gemmariario, prop de les termes de Sciacca, a Sicília occidental, ara Itàlia, sant Calòger, eremita. (c. s. V)

Santa Isabel

6. A Schönau, lloc de Renània, a Germània, hui Alemanya, santa Isabel, verge, insigne per l'observança de la vida monàstica. (1164)

7. A Màntua, ciutat de Llombardia, a Itàlia, beata Osanna Andreasi, verge, que va vestir l'hàbit de l'Orde de Germanes de la Penitència de Sant Doménec i va aconseguir harmonitzar amb les ocupacions seculars la contemplació de Déu i l'exercici de les bones obres. (1505)

8. A Pàdua, al territori de Venècia, també a la Itàlia actual, sant Gregori Barbarigo, bisbe, que va instituir un seminari per a clergues, va ensenyar el catecisme als xiquets en el seu propi dialecte, va celebrar un sínode, va mantindre col·loquis amb el seu clergat i va obrir moltes escoles, mostrant-se liberal amb tots i exigent amb ell mateix. (1697)

17 de juny de 2022, divendres XI

 Evangeli del dia: Mt 6, 19-23

On tens el tresor, hi tindràs el cor

Beat Josep Maria Cassant

Beat Josep Maria Cassant, prevere

Si “a casa del meu Pare hi ha lloc per a molts” (Jn 14,2), a la casa de l’Església també n’hi ha, per a molts. En Josep Maria (1878-1903), fill d’una família pagesa del sud de França, només parlava occità, va haver d’aprendre el francés i el llatí se li faria una muntanya. Per això li van aconsellar que no entrara al seminari, bo com era, i va optar, a setze anys per entrar a la trapa de Santa Maria del Desert, prop de Tolosa. El nou novici sempre es mostrava content, fet pel qual ben prompte es va guanyar la simpatia dels companys.

Però a part del bon caràcter, no semblava destacar per res més. Ni tan sols en salut: ben aviat la tuberculosi el va visitar. Amb tot, va fer els vots solemnes, va rebre l’ordenació sacerdotal, i sempre va conrear intensament la pregària. El cos se li anava afeblint, però espiritualment s’anava enfortint i fins al darrer moment es va mantenir en una pau diàfana. Tenia 25 anys. Va ser beatificat per Joan Pau II l’any 2004. [font]

El 17 de juny de 1703 va nàixer John Wesley, fundador del Metodisme

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del dia 17 de juny

1. A Roma, a la via Salària Antiga ad septem Palumbas, sants Blast i Diògenes, màrtirs. (s. inc.)

2. A Apollonia, a Macedònia, hui Pojan a Albània, sants Isaure, Innocent, Fèlix, Hermi, Pelegrí i Basili, màrtirs. (s. inc.)

3. A Silistra, a Mèsia, actual Bulgària, sants màrtirs Nicandre i Marcià, que, sent soldats, van rebutjar fer ofrena i sacrificar als déus, i per això van ser condemnats a la pena capital pel prefecte Màxim, en la persecució desencadenada sota l'emperador Dioclecià. (c. 297)

4. A Besançon, a la Gàl·lia Lugdunense, actualment França, sant Antidi, bisbe i màrtir, que va ser condemnat a mort, segons la tradició, per Croc, rei dels vàndals. (c. 411)

5. A Bitínia, hui Turquia, sant Hipaci, abat del monestir dels Rufins, el qual, amb una vida austera i durs dejunis, va ensenyar als seus deixebles la perfecta obediència a l'observança monàstica, i als seglars el verdader temor de Déu. (446)

6. A la Bretanya Menor, actual territori de França, sant Herveu, eremita, que, segons la tradició, cec de naixement, cantava amb goig les meravelles del paradís. (s. VI)

7. A Orleans, a la Gàl·lia, de nou ara a França, sant Avit, abat. (c. 530)

8. A Pisa, a la regió de Toscana, a Itàlia, sant Raineri o Ranier, pobre i pelegrí per Crist. (1160)

9. A Ourem, a Portugal, santa Teresa, reina de Lleó i mare de tres fills, que, després de la mort del seu espòs, va abraçar la vida regular en un monestir fundat per ella mateixa, sota la disciplina cistercenca. (1250)

10. A Venècia, territori hui italià, beat Pere Gambacorta, fundador de l'Orde d'Eremites de Sant Jeroni; els seus primers religiosos van ser antics lladres que ell mateix havia convertit. (1435)

11. A Nàpols, a la regió també italiana de Campània, beat Pau Burali, de l'Orde de Clergues Regulars (Teatins), primer bisbe de Piacenza i després de Nàpols, que es va entregar de ple a renovar la disciplina de l'Església i a fortificar en la fe al ramat a ell confiat. (1578)

12. Al litoral de França, en una nau ancorada enfront del port de Rochefort, beat Felip Pappon, prevere d'Autun i màrtir, que, sent rector, durant la Revolució Francesa va ser empresonat per la seua condició de sacerdot i, després d'haver donat l'absolució a un altre captiu moribund, també va expirar ell. (1794)

13. Al lloc de Qua Linh, a Tonquín, hui Vietnam, sant Pere Da, màrtir, el qual, d'ofici fuster i sagristà, després de ser sotmés a molts i cruels turments en temps de l'emperador Tu Duc, va romandre ferm en la professió de la seua fe, per la qual cosa finalment va ser llançat a les flames. (1862)

- Beat Josep Maria Cassant (Tolosa, França 1878-1903). Sacerdot trapenc a l'abadia cistercenca de Santa Maria del Desert.

16 de juny de 2022, dijous XI

Evangeli del dia: Mt 6, 7-15

La vostra pregària serà esta

• El Parenostre (Cercapou)
• Guillem Anglés: El Parenostre (segle XIV)

El 16 de juny de 2013 es va celebrar la concessió del títol de Basílica a l'església del Salvador de Borriana

• J.M. Bausset: La basílica del Salvador de Borriana (2016)

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del dia 16 de juny

1. A la província romana d'Àsia Menor, actual Turquia, commemoració dels sants Quirc [o Quirze o Ciríac o Cir] i Julita [o Julieta], màrtirs. (s. inc.)

2. A Besançon, a la Gàl·lia Lugdunense, hui França, sants Ferriol i Ferruci, màrtirs. (s. IV)

3. A Nantes, també a la Gàl·lia Lugdunense, sant Similià, bisbe, al qual sant Gregori de Tours alaba com un gran confessor. (s. IV)

4. A Limassol, a l'illa de Xipre, sant Ticó, bisbe, en temps de l'emperador Teodosi el Jove. (s. V)

5. A Magúncia, a la Gàl·lia Bèlgica, actual Alemanya, sants Aure [o Auri], bisbe, Justina, la seua germana, i companys, màrtirs, que mentre celebraven l'Eucaristia, van ser assassinats per pagans huns. (s. V)

Sant Aurelià d'Arle

6. A Lió, a França, sepultura de sant Aurelià, bisbe d'Arle, el qual, nomenat vicari a la Gàl·lia pel papa Vigili, va fundar a la seua ciutat dos monestirs, un masculí i un altre femení, als quals va donar una Regla pròpia. (551)

7. A Carrara, lloc de Toscana, regió de la Itàlia actual, beat Cecard, bisbe de Luni i Sarzana, que, iniquament assassinat per uns obrers prop de les pedreres de marbre, va ser considerat com a màrtir. (860)

8. A Meissen, a Saxònia, hui Alemanya, sant Benó, bisbe, que va ser deposat de la seua seu i enviat a l'exili per defensar la unitat de l'Església i mantindre's fidel al Romà Pontífex. (c. 1106)

9. Al monestir de monges cistercenques d'Aywières, a Brabant, territori de l'actual Bèlgica, santa Lutgarda, verge, insigne per la seua devoció al Sagrat Cor del Senyor. (1246)

• J.M. Bausset: Santa Ludgarda (2015)

10. A Londres, a Anglaterra, beat Tomàs Reding, màrtir, monjo de la Cartoixa d'esta ciutat, que, regnant Enric VIII, per mostrar-se fidel a la unitat de l'Església catòlica, va ser tancat i encadenat a la presó, on va morir consumit per la fam i la malaltia. (1537)

11. En la mar, enfront del port de Rochefort, a França, beat Antoni Constant Auriel, prevere i màrtir, el qual, vicari parroquial a Cahors, durant la Revolució Francesa, per la seua condició de sacerdot, va ser empresonat en una vella nau, on, contagiat de fatal malaltia mentre prestava ajuda als seus companys de presó, va entregar el seu esperit al Senyor. (1794)

12. A la ciutat de Lang Coc, a Tonquín, hui Vietnam, sants màrtirs Doménec Nguyen, metge, Doménec Nhi, Doménec Mao, Vicent i Andreu Tuong, agricultors, tots els quals, arrestats per la seua fe cristiana i víctimes de cruels tortures en la presó, finalment van ser decapitats en temps de l'emperador Tu Duc. (1862)

13. Al llogaret d'Ingenbohl, prop de la ciutat de Schwyz, a Suïssa, beata Maria Teresa (Anna Maria Caterina) Scherer, verge, primera superiora de la Congregació de Germanes de la Caritat de la Santa Creu. (1888)

- Beat Donizetti Tavares de Lima (1882- Tambaú, el Brasil 1961). Rector brasiler, que va destacar per les seues gràcies miraculoses i la seua preocupació per les necessitats socials dels seus feligresos.