1 de juny de 2024, dissabte: Sant Justí

DISSABTE DE LA SETMANA VIII / II


* * * * *

Sant Justí, màrtir (mem. ob)

    Sant Justí, màrtir, que, com a filòsof que era, seguí íntegrament l'autèntica saviesa coneguda en la veritat de Crist i la confirmà amb els seus costums, ensenyant allò que afirmava i defenent-la amb els seus escrits. En presentar a l'emperador Marc Aureli, a Roma, les seues Apologies en favor de la fe cristiana, fon conduït al prefecte Rústic, davant del qual es declarà cristià, i fon condemnat a la pena capital el 165.


Sants Caritó i Carit, Evelpist i Hièrax, Peó i Liberià, màrtirs, tots els quals foren deixebles de sant Justí, i amb ell reberen la corona eterna cap a l'any 165.

Aniversari de la mort en la foguera de la mística Margarida Porete (1310)

L'1 de juny de 1908 va nàixer a Morella el prevere i historiador Manuel Milian i Boix

Dia Mundial de les Mares i dels Pares

PASSIÓ DE SANT JUSTÍ I COMPANYS MÀRTIRS


Les breus actes en grec del martiri de sant Justí i els seus companys (Caritó, Carit, Evelpist, Hièrax, Peó i Liberià), condemnats a Roma pel prefecte Rústic (163-167), semblen redactades tenint en compte el protocol de l'interrogatori. Però el redactor no es limità a afegir-hi l'exordi i el colofó de l'escena judicial, sinó que en revisà el contingut donant-li un marcat accent apologètic, molt d'acord amb l'esperit del mateix Justí, famós apologista del cristianisme. L'interrogatori és llarg, i per això només en referirem les preguntes i les respostes imprescindibles [Avel·lí Flors]:

'... Una volta introduïts davant el tribunal, el prefecte Rústic digué a Justí: 'Primer que res, sotmeteu-vos als déus i acateu els emperadors'. Amb Justí per resposta: 'És il·legal que ens detingueu i ens acuseu perquè obeïm els preceptes del nostre salvador Jesucrist'... Rústic li demana: 'Quines doctrines professes?' Justí li respon: 'He buscat, certament, d'aprendre totes les doctrines i m'he adherit a la doctrina dels cristians perquè conté la veritat, encara que amb això no hi estiguen d'acord els qui confessen errors'. El prefecte li objecta: 'Pots demostrar que esta doctrina és la verdadera, desgraciat?' Justí li respon: 'Sí, no m'erre en la meua creença quan la seguesc'. El prefecte inquireix: 'Com és el vostre dogma?' Justí explica: 'Del Déu que venerem, els cristians creem que és l'únic Déu que existeix que, al principi del temps, féu la creació de tot, les coses visibles i les invisibles; creem que el Senyor Jesucrist és fill unigènit de Déu, que ja l'havien anunciat abans els profetes; que ell vindria a tot el llinatge humà com a pregoner de la salvació i preceptor de deixebles egregis. I jo, home com soc, crec que em quede curt, quan parle davant la seua majestat infinita, i reconec que cal una certa força profètica per a parlar d'aquell que acabe de confessar que és el fill de Déu i que fon objecte de profecia. Sé que els profetes anunciaren la seua vinguda entre els hòmens per inspiració sobrenatural'.

Rústic interrogà: 'Vols dir que ets cristià?' Justí respon: 'Sí, soc cristià'. El prefecte li fa: 'Escolta, tu que dius que ets savi i estàs segur de professar doctrines verdaderes, si t'assoten i et tallem el cap, estàs convençut que pujaràs al cel?' Justí li respon: 'Espere que entraré a la casa del Senyor si patesc això d'ara perquè, fins a la consumació del món, Déu mira amb benvolença els qui viuen rectament'. El prefecte Rústic observa: ''Tu, doncs, penses que pujaràs al cel, on rebràs uns premis adequats?' Justí respon: 'No m'ho pense, sinó que n'estic segur, ho tinc per molt cert'. El prefecte exclama: 'Anem al gra, que la cosa és necessària i urgent. Poseu-vos tots d'acord i oferiu un sacrifici als déus'. Justí parla així: 'No hi ha ningú que siga assenyat que esvare de la pietat cap a la impietat'. El prefecte amenaça: 'Si no feu això que us mane, sereu torturats sense pietat'. Justí li diu: 'Per nostre Senyor Jesucrist desitgem sempre salvar-nos entre turments, perquè això ens donarà salvació i confiança davant el tribunal molt més terrible del Senyor i salvador nostre'. Igualment afirmaven també els altres màrtirs: 'Fes la teua obligació; nosaltres som cristians i ens neguem a oferir un sacrifici als déus'. Llavors el prefecte Rústic dictà sentència: 'Els qui es neguen a oferir sacrificis als déus i a obeir les ordes de l'emperador, que siguen primerament assotats, i que, després, se'ls emporten a sofrir pena de mort segons les normes legals'. Els sants màrtirs van eixir cap al lloc de les execucions, on foren decapitats i consumaren el martiri tot confessant el Salvador ...'

MARTIROLOGI ROMÀ

30 de maig de 2024, dijous VIII

DIJOUS DE LA SETMANA VIII / II


Lectura primera 1Pe 2,2-5.9-12

Vosaltres sou sacerdoci reial, nació santa,
a fi que proclameu les proeses d'aquell que vos ha cridat

Lectura de la primera carta de sant Pere

Benvolguts, com infants acabats de nàixer, sospireu per la pura llet espiritual que vos farà créixer i vos salvarà, ja que «heu tastat i vist que bo és el Senyor». Acosteu-vos al Senyor, pedra viva rebutjada pels hòmens, però escollida i preciosa als ulls de Déu. També vosaltres, com pedres vives, deixeu que Déu faça de vosaltres un temple espiritual, un sacerdoci sant, que oferirà sacrificis espirituals, agradables a Déu per Jesucrist.
Vosaltres sou «estirp elegida, sacerdoci reial, nació santa, possessió personal de Déu», a fi que «proclameu les proeses» d'aquell que vos ha cridat de les tenebres a la seua llum admirable. Vosaltres, que no éreu cap poble, ara sou el poble de Déu; no havíeu aconseguit misericòrdia, però ara heu aconseguit misericòrdia.
Benvolguts, vosaltres, en este món, sou com forasters que viuen lluny del seu país. Per això vos pregue que vos desentengueu d'estes passions que vos fan la guerra. Porteu-vos bé entre els qui no són creients. Així els qui ara malparlen de vosaltres i vos acusen de malfactors voran tot el bé que feu i glorificaran a Déu el dia de la seua visita.

Salm responsorial 99,2.3.4.5 (R.: 2c)

Aclameu el Senyor per tota la terra,
honoreu el Senyor amb cants de festa,
entreu davant d'ell amb crits d'alegria.

R. Entreu davant del Senyor amb crits d'alegria.

Reconeixeu que el Senyor és Déu,
que ens ha creat i que som seus,
som el seu poble
i el ramat que ell pastura. R.

Entreu als seus portals enaltint-lo,
canteu alabances en els seus atris,
enaltiu i beneïu el seu nom. R.

«¡Que bo és el Senyor!
Perdura eternament el seu amor,
és fidel per segles i segles». R.

Al·leluia Jo 8,12

Diu el Senyor: «Jo soc la llum del món;
el qui em seguix tindrà la llum de la vida».

Evangeli Mc 10,46-52

Rabuni, feu que m'hi veja

 Lectura de l'evangeli segons sant Marc

En aquell temps, Jesús va eixir de Jericó amb els deixebles i amb molta gent. Vora el camí estava assentat, demanant almoina, un cego que es deia Bartimeu. Quan sentí dir que passava Jesús de Natzaret, començà a cridar: «Fill de David, Jesús, tingueu compassió de mi».
Molts el renyien per a fer-lo callar, però ell cridava cada volta més fort: «Fill de David, tingueu compassió de mi». Jesús va parar i va dir: «Crideu-lo». Ells cridaren el cego i li digueren: «Anima't i vine, que et crida». El cego va tirar la capa, s'alcà d'un bot i s'acostà a Jesús. Jesús li preguntà: «¿Què vols que faça per tu?» Ell respongué: «Rabuni, feu que m'hi veja». Jesús li digué: «Ves, la teua fe t'ha salvat». A l'instant s'hi veia, i el seguia pel camí.

* * * * *

Sant Ferran (mem. ll.)

Santa Joana d'Ar
Sant Ferran III, rei de Castella i Lleó, que va ser prudent en el govern del regne, protector de les arts i les ciències, i diligent a propagar la fe. Va descansar finalment a la ciutat de Sevilla. (1252)

Beat Pere Tarrés i Claret (Barcelona, 1905-1950), metge laic i, després, prevere

MARTIROLOGI ROMÀ




29 de maig de 2024, dimecres VIII: Sant Pau VI

DIMECRES DE LA SETMANA VIII / II



Sant Pau VI, papa (mem. ll.)

Joan Baptista Montini va nàixer el 26 de setembre de 1897 a Concesio, de Giuditta Alghisi i Giorgio Montini. Amb el nom de Pau, va ser elegit papa el 1963 en ple Concili Vaticà II.

Canonitzat pel papa Francesc el 14 d’octubre de 2018 en una celebració en què es va cloure el Sínode extraordinari dels Bisbes sobre la Família: «Pau VI, en el moment en què estava sorgint una societat secularitzada i hostil, va saber conduir amb saviesa i amb visió de futur -i potser en solitari- el timó de la barca de Pere sense perdre mai l’alegria i la fe en el Senyor». [font


Sant Pere Sans, bisbe i màrtir (mem. ll. a la diòcesi de Tortosa)

Aniversari de la mort del valencià Rafael González i Moralejo, bisbe de Huelva (2004)

MARTIROLOGI ROMÀ


27 de maig de 2024, dilluns VIII

DILLUNS DE LA SETMANA VIII / II


Lectura primera 1Pe 1,3-9

Vosaltres, sense haver vist a Jesucrist, l'ameu,
d'ara en avant, per creure en ell,
esteu plens d'una alegria inefable i radiant

Lectura de la primera carta de sant Pere

Beneït siga Déu, Pare del nostre Senyor Jesucrist, que, per la seua gran misericòrdia i gràcies a la resurrecció de Jesucrist d'entre els morts, ens ha fet nàixer de nou a l'esperança viva, a una herència que res no pot destruir ni deteriorar ni pansir; una herència reservada en el cel per a vosaltres: creients com sou, la força de Déu vos guarda fins que obtingueu la salvació que ell té preparada per a que es revele al final dels temps.
Això vos ha de donar una gran alegria, encara que, si cal, ara vos hagueren d'entristir per poc de temps diverses proves. Si l'or, que després de tot perdrà el valor, ara és provat al foc, la vostra fe, més preciosa que l'or, també ha de ser provada per a que resulte mereixedora d'elogi, d'honor i de glòria el dia que Jesucrist es revelarà. Vosaltres, sense haver-lo vist, l'ameu, i d'ara en avant, per creure en ell, sense vore'l, esteu plens d'una alegria inefable i radiant, ja que teniu segura, com a fruit de la vostra fe, la salvació personal.

Salm responsorial 110,1-2.5-6.9 i 10c (R.: 5b)

De tot cor alabe el Senyor,
amb els justos davant de tot el poble.
Les obres del Senyor són grans,
qui les contempla les estima.

R. El Senyor es recorda per sempre del seu pacte.

O bé:

Al·leluia.

Recordant-se per sempre del seu pacte,
donà aliment als qui el veneren.
Demostrà al seu poble la força del seu braç,
repartint-los la terra dels natius. R.

Disposà redimir el seu poble,
deixà establit un pacte per sempre.
El seu nom és sagrat i venerable.
L'alabança del Senyor durarà sempre. R.

Al·leluia 2C 8,9

Jesucrist, que és ric, es va fer pobre,
per a enriquir-vos amb la seua pobresa.

Evangeli Mc 10,17-27

Ves, ven tot el que tens i seguix-me

 Lectura de l'evangeli segons sant Marc

Un dia, quan Jesús es posava en camí, un home s'acostà corrent, s'agenollà als seus peus i li preguntà: «Mestre bo, ¿què he de fer per a posseir la vida eterna?». Jesús li respongué: ¿Per què em dius bo? De bo, només n'hi ha un, que és Déu. Ja coneixes els manaments: «No mates, no cometes adulteri, no robes, no declares en fals contra ningú, no estafes, honra ton pare i ta mare». Ell li replicà: «Tot això ja ho he complit des de jove». Jesús el mirà amb afecte i li digué: «Només et falta una cosa: ves, ven tot el que tens i dona-ho als pobres, i tindràs un tresor en el cel. Després vine i seguix-me». Esta resposta de Jesús el va contrariar i se n'anà tot trist, perquè tenia molta béns.
Jesús mirà al seu voltant i digué als deixebles: «¡Que difícil és per als qui són rics entrar en el Regne de Déu!». Els deixebles, en sentir estes paraules, quedaren sorpresos. Però Jesús els va insistir: «Fills meus, ¡que difícil és entrar en el Regne de Déu! És més fàcil que un camell passe pel cos d'una agulla, que no que un ric entre en el Regne de Déu». Ells quedaren encara més desconcertats i deien entre ells: «Si és així, ¿qui es pot salvar?». Jesús els mirà i els va dir: «Humanament, és impossible, però no per a Déu, perquè per a Déu tot és possible».

* * * * *

Sant Agustí
Sant Agustí de Canterbury, bisbe (mem. ll.)

    Sant Agustí, bisbe de Canterbury, a Anglaterra, el qual, havent sigut enviat juntament amb altres monjos pel papa sant Gregori el Gran per a predicar la paraula de Déu als angles, va ser acollit de bon grat pel rei Etelbert de Kent. Imitant la vida apostòlica de la primitiva Església, va convertir el mateix rei i molts altres a la fe cristiana i va establir algunes seus episcopals en esta terra. Va morir el dia vint-i-sis de maig. (604/605)

  • J.M. Bausset: Sant Agustí de Canterbury (2015)


MARTIROLOGI ROMÀ


26 de maig de 2024, diumenge: Santíssima Trinitat

Diumenge després de Pentecosta

SOLEMNITAT DE LA SANTÍSSIMA TRINITAT

Cicle B


Durant la seua vida, Jesucrist ens va parlar del seu Pare; ens el va fer conéixer i estimar, i ens en comunicà la vida, aquella vida que és l'amor mutu que ells es tenen en l'Esperit. La consideració d'esta vida trinitària, participant-se als hòmens, és el que cal accentuar; és el que fa la litúrgia, al marge de les nocions abstractes que formulen el misteri.

La festa de hui, instituïda no sense resistències, perquè alguns objectaren la inutilitat d'establir una festa en honor de la Trinitat quan tota la litúrgia li era dedicada, accentua més la noció d'unitat de les persones divines que la irrupció d'estes mateixes persones en la història. Amb tot, es presenta com un càntic d'acció de gràcies després de la commemoració del misteri redemptor finalitzada el dia de la Pentecosta. [Font: MCLadaptat, p. 652]

Lectures de la solemnitat:

Lectura primera Dt 4,32-34.39-40

El Senyor és l'únic Déu:
ni dalt en el cel ni ací baix en la terra no n'hi ha ningun altre

Lectura del llibre del Deuteronomi

Moisès va dir al poble:
«Repassa les èpoques antigues, des del dia que Déu va crear la humanitat sobre la terra; investiga d'un extrem a l'altre del cel, a vore si alguna vegada hi ha hagut un fet tan gran com este, si s'ha sentit mai una cosa semblant. ¿Hi ha algun poble que haja escoltat la veu de Déu, que li parlava d'enmig del foc, com tu l'has escoltada, i haja continuat en vida? ¿O algun déu que haja intentat arrancar un poble que vivia en poder d'un altre per a fer-se'l seu? Vosaltres heu vist amb els vostres ulls tot el que ha fet a Egipte el Senyor, el vostre Déu, valent-se de proves, signes i prodigis, lluitant amb mà forta i braç poderós, amb fets terribles.
Reconeix hui i medita en el teu cor que el Senyor és l'únic Déu: ni dalt en el cel ni ací baix en la terra no n'hi ha ningun altre.
Observa els seus decrets i els manaments que jo et done hui, per a que sigues feliç tu i els teus fills després de tu, i tingues una llarga vida en la terra que el Senyor, el teu Déu, et dona per sempre».

Salm responsorial 32,4-5.6 i 9.18-19.20 i 22 (R.: 12b)

La paraula del Senyor és sincera,
i totes les seues accions són lleials;
estima el dret i la justícia,
el seu amor ompli la terra.

R. Feliç el poble que el Senyor ha elegit per heretat.

La paraula del Senyor ha fet el cel,
ha creat les estreles amb una exhalació;
ell parlà i tot existí,
ho va manar i sorgí. R.

Els ulls del Senyor vetlen els seus fidels,
els qui esperen en l'amor que els té;
ell els rescata de la mort,
els sustenta en temps de fam. R.

La nostra esperança és el Senyor,
ell és el nostre auxili i escut.
Que el vostre amor, Senyor, no ens deixi mai;
eixa és l'esperança que posem en vós. R.

Lectura segona Rm 8,14-17

Heu rebut un Esperit que ens ha fet fills i ens fa cridar: «¡Abbà, Pare!»

Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Roma

Germans, els qui es deixen dur per l'Esperit de Déu, eixos són els fills de Déu. Mireu, vosaltres no heu rebut un esperit d'esclaus que vos faça recaure en el temor, sinó un esperit que ens ha fet fills i ens fa cridar: «¡Abbà, Pare!». I l'Esperit s'unix personalment al nostre esperit per a donar testimoni que som fills de Déu. I si som fills, també som hereus: hereus de Déu i cohereus amb Crist, ja que compartim els seus patiments per a arribar a compartir també la seua glòria.

Al·leluia Cf. Ap 1,8

Glòria al Pare, i al Fill, i a l'Esperit Sant,
a Déu que és, que era i que ha de vindre.

Evangeli Mt 28,16-20

Bategeu-los en el nom del Pare, i del Fill, i de l'Esperit Sant

 Lectura de l'evangeli segons sant Mateu

En aquell temps, els onze deixebles se n'anaren cap a Galilea, a la muntanya que Jesús els havia indicat. En vore'l es prosternaren, però alguns dubtaven. Jesús s'acostà i els digué: «Déu m'ha donat plena autoritat en el cel i en la terra. Aneu i feu deixebles de tots els pobles, bategeu-los en el nom del Pare, i del Fill, i de l'Esperit Sant, i ensenyeu-los a guardar tot el que jo vos he manat. Jo estaré amb vosaltres cada dia fins a la fi del món». 
 
A. El que escoltem en les lectures i meditem en esta festa és el misteri de l'amor de Déu que busca salvar-nos. La revelació de Déu com a Pare, del Verb fet carn que és Jesucrist el Fill de Déu, i de l'Esperit Sant com a amor del Pare i del Fill, que ens fa fills i ens espenta a clamar a Déu com a Pare i a Jesús com a Senyor. La Bíblia narra este misteri d'amor diví, un amor que és comunió i vida per a la nostra salvació, i tota la nostra vida espiritual i litúrgica se centra a reconéixer la seua glòria i adorar la seua unitat en el seu poder i grandesa.

B. Este diumenge celebrem el misteri de la Santíssima Trinitat, el misteri central de la fe i de la vida cristiana. Només Déu ens el pot donar a conéixer revelant-se com a Pare, Fill i Esperit Sant: «Un sol Déu (...), tres Persones diferents, d'única naturalesa i iguals en dignitat» (cf. prefaci). En el seu nom hem sigut batejats (cf. evangeli). «Per la gràcia del baptisme, en el nom del Pare i del Fill i de l'Esperit Sant, som cridats a participar en la vida de la Benaurada Trinitat, ací baix en la foscor de la fe i, després de la mort, en la llum eterna» (cf. Pau VI, Credo del poble de Déu, 9). En la missa som convidats a la taula de la Trinitat on el Pare, per obra de l'Esperit Sant, ens continua donant al seu Fill, el pa de vida eterna. [Font: CLP 20-21, traduït, p. 209]



Dia Pro Orantibus




* * * * *

 Sant Felip Neri, prevere,
 cotitular d'una parròquia de València. Dona nom a una parròquia i pedania del municipi de Crevillent.

Sant Felip Neri (1515-1595), prevere, que, consagrant-se a la labor de salvar els jóvens del maligne, va fundar l'Oratori a Roma, en el qual es practicaven constantment les lectures espirituals, el cant i les obres de caritat. Va resplandir per l'amor al proïsme, la senzillesa evangèlica, el seu esperit d'alegria, el summe zel i el servici fervent de Déu. (elog. del Martirologi Romà)

Aniversari de la fundació del convent de franciscans descalços a Gandia (1591)

MARTIROLOGI ROMÀ


25 de maig de 2024, dissabte VII

DISSABTE DE LA SETMANA VII / II


Lectura primera Jm 5,13-20

La pregària insistent d'un just és molt poderosa

Lectura de la carta de sant Jaume

Germans meus, si algú de vosaltres patix, que pregue; si està content, que cante a Déu.
Si teniu algú malalt, que cride els preveres de la comunitat, que l'ungixquen amb oli en nom del Senyor i preguen per ell.
Esta oració feta amb fe li serà saludable: el Senyor farà que s'alce i li perdonarà els pecats que haja comés.
Confesseu-vos els pecats mútuament i pregueu els uns pels altres, per a ser curats.
La pregària insistent d'un just és molt poderosa. Quan Elies, que era un home com nosaltres, va pregar amb insistència per a que no ploguera, no va ploure durant tres anys i mig. I quan després va tornar a pregar, la pluja va caure del cel, i la terra va donar el seu fruit.
Germans meus, si algú de vosaltres es desvia de la veritat i un altre el fa tornar, tingueu present que el qui fa tornar un pecador al bon camí, el salva de la mort i cobrix una multitud de pecats.

Salm responsorial 140,1-2.3 i 8 (R.: 2a)

Senyor, vos invoque: veniu de pressa;
escolteu el meu clam quan vos cride.
Que la meua pregària davant de vós
puge com l'encens;
i les meues mans
com l'ofrena de la vesprada.

R. Senyor, que la meua pregària davant de vós
puge com l'encens.

Senyor, poseu-me una guarda en la boca,
vigila la porta dels meus llavis;
Senyor, Déu meu, a vos gire els meus ulls,
en vós em refugie, no em deixeu indefens. R.

Al·leluia Cf. Mt 11,25

Vos enaltim, Pare, Senyor del cel i de la terra,
perquè heu revelat als senzills els misteris del Regne.

Evangeli Mc 10,13-16

Qui no accepte el Regne de Déu com l'accepta un xiquet
no hi entrarà

 Lectura de l'evangeli segons sant Marc

En aquell temps, li presentaven a Jesús uns xiquets per a que els imposara les mans, però els deixebles reprenien els qui els havien portat. En vore-ho Jesús, els digué indignat: «Deixeu que se m'acosten els xiquets, no els ho impediu, el Regne de Déu és dels qui són com ells. Vos assegure que qui no accepte el Regne de Déu com l'accepta un xiquet no hi entrarà». I els agarrava al braç i els beneïa imposant-los les mans.

* * * * *

 Sant Beda el Venerable, prevere i doctor de l'Església (mem. ll.).

Va nàixer al costat del monestir de Wearmouth l'any 673. Va ser educat per sant Benet Biscop, va ingressar en l'esmentat cenobi i, una volta ordenat sacerdot, va exercir el ministeri de l'ensenyament i l'activitat literària. Va escriure obres teològiques i històriques molt erudites, que recullen moltes de les tradicions dels sants Pares, així com notables tractats exegètics. Va morir l'any 735. [font]

Sant Gregori VII, papa (mem. ll.).

Hildebrand va nàixer a la Toscana al voltant de l'any 1028. Fou educat a Roma i va abraçar la vida monàstica. Va ser diverses vegades legat pontifici en l'obra de la reforma eclesiàstica, que ell mateix va continuar amb força en accedir a la càtedra de sant Pere el 1073, amb el nom de Gregori VII. El seu principal adversari va ser l'emperador Enric IV. Va morir desterrat a Salern l'any 1085. [font]

Santa Maria Magadalena de Pazzi, verge (mem. ll.).

Caterina Pazzi va nàixer al principat florenti l'any 1566, a setze anys abraçà la vida religiosa al Carmel reformat, amb el nom de Maria Magdalena, on visqué vint-i-cinc anys de vida sobrenatural intensa.

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del dia 25 de maig


24 de maig de 2024, divendres: Santa Maria Auxiliadora

DIVENDRES DE LA SETMANA VII DURANT L'ANY / II


Lectura primera Jm 5,9-12

Penseu que el jutge ja està a les portes

Lectura de la carta de sant Jaume

Germans, no vos queixeu els uns dels altres, per a que no vos hagen de jutjar; penseu que el jutge ja està a les portes.
Germans, preneu l'exemple de paciència i resistència que vos donen els profetes que parlaren en nom del Senyor.
Mireu com proclamem feliços els qui tingueren paciència. Heu sentit parlar de la paciència de Job, i ja sabeu quin final li va concedir el Senyor, perquè «el Senyor és compassiu i benigne».
Sobretot, germans meus, no jureu, ni pel cel, ni per la terra, ni per cap altra cosa. Que el vostre sí siga un sí, i el vostre no un no, per a no exposar-vos al juí de Déu.

Salm responsorial 102,1-2.3-4.8-9.11-12 (R.: 8a)

Beneïx el Senyor, ànima meua,
i tot el meu cor el seu sant nom.
Beneïx el Senyor, ànima meua,
no t'oblides mai dels seus favors.

R. El Senyor és compassiu i benigne.

Ell et perdona les culpes
i et cura totes les malalties;
rescata de la mort la teua vida
i et corona d'amor entranyable. R.

El Senyor és compassiu i benigne,
lent per al castic, ric en l'amor.
No sempre acusa,
ni guarda rancor sense fi. R.

El seu amor als fidels és tan immens
com la distància del cel a la terra;
aparta de nosaltres les nostres culpes,
com l'Orient està apartat de l'Occident. R.

Al·leluia Jo 17,17ba

La vostra paraula és veritat, Senyor:
santifiqueu-nos en la veritat.

Evangeli Mc 10,1-12

Allò que Déu ha unit, que no ho separe un home 
 
 Lectura de l'evangeli segons sant Marc 
 
En aquell temps, Jesús se'n va anar a les regions de Judea i de l'altra banda del Jordà. Novament la gent anava al seu encontre, i ell els instruïa, com tenia per costum. Uns fariseus l'abordaren per a provar-lo, i li preguntaren si és lícit al marit repudiar la seua dona. Ell els preguntà: «¿Què vos va ordenar Moisés?» Li respongueren: «Moisés permet redactar una acta de repudi i despatxar-la».
Jesús els digué: «Moisès va escriure eixe precepte per la durea del vostre cor. Però en el principi Déu va crear l'home i la dona. Per això l'home deixa el pare i la mare, per a unir-se a la seua dona i, des d'aquell moment, els dos formen una sola carn. Per tant, ja no són dos, sinó una sola carn. Allò que Déu ha unit, que no ho separe un home».
Quan estigueren en casa, els deixebles tornaren a preguntar-li sobre açò. Jesús els va dir: «Aquell que repudia la seua dona i es casa amb una altra, comet adulteri contra la primera; i, si ella repudia el seu marit i es casa amb un altre, comet adulteri».
Maria Auxiliadora

* * * * *

Benaurada Maria, Auxiliadora dels cristians.
El títol de "Maria, auxili dels cristians" forma part de les lletanies de Maria. Se li ha dedicat una parròquia a Alacant, a Algoda-Matola, a Borriana, a València i a Algemesí. En esta última se celebra missa en valencià cada dia de l'any.


MARTIROLOGI ROMÀ


entrada destacada

9 de juliol de 2026, dijous XIV

DIJOUS DE LA SETMANA XIV / II Lectura primera Os 11,1-4.8c-9 Tinc el cor trasbalsat Lectura de la profecia d'Osees Diu el Senyor:  «Quan...

entrades populars