17 de maig de 2024: Sant Pasqual Bailon

DIVENDRES DE LA SETMANA VII DE PASQUA


Lectura primera Fets 25, 13b-21

Aquell Jesús mort, Pau afirma que viu

Lectura dels Fets dels Apòstols

En aquells dies, el rei Agripa i Berenice arribaren a Cesarea per a saludar a Festus. I com que havien d'estar allí bastants dies, Festus va referir al rei el cas de Pau, dient-li:
«Tinc ací un home que el meu predecessor Fèlix ha deixat en la presó. Quan vaig anar a Jerusalem, es presentaren els grans sacerdots i els notables dels jueus a demanar-me que el condemnara. Jo els vaig respondre que els romans no condemnem a ningú sense que es puga defendre d'allò que l'inculpen cara a cara amb els acusadors.
Ells, aleshores, van vindre amb mi ací a Cesarea, i jo, sense dilacions, l'endemà mateix, m'assente al tribunal i faig comparéixer l'acusat. Els acusadors l'acorralaren, però no presentaren contra ell cap càrrec sobre els delictes que jo em pensava, sinó que es tractava senzillament de controvèrsies sobre la seua religió, sobre un tal Jesús mort, que Pau afirmava que viu. 
Jo, que realment no sabia què dir en coses com estes, li vaig preguntar si volia anar a Jerusalem per a continuar el juí allí. Pau va reclamar que el seu cas fora reservat a la decisió de l'autoritat imperial i, per consegüent, he ordenat que siga custodiat fins que el puga enviar al Cèsar».

Salm responsorial 102,1-2.11-12.19-20ab (R.: 19a)

Beneïx el Senyor, ànima meua,
i tot el meu cor el seu sant nom.
Beneïx el Senyor, ànima meua,
no t'oblides mai dels seus favors.

R. El Senyor té el tron en el cel.

O bé: 
 
Al·leluia.

El seu amor als fidels és tan immens
com la distància del cel a la terra,
aparta de nosaltres les nostres culpes
com l'Orient està apartat de l'Occident. R.

El Senyor té el tron en el cel,
el seu regnat s'estén per tot el món.
Beneïu-lo, àngels del Senyor,
grans portadors de les seues órdens. R.

Al·leluia Jo 14,26

L'Esperit Sant vos farà recordar
tot el que vos he dit i vos ho farà entendre.

Evangeli Jo 21,15-19

Pastura els meus corders. Pastura les meues ovelles

 Lectura de l'evangeli segons sant Joan 
 
Jesús es va aparéixer als deixebles vora el mar de Tiberíades. Quan ja havien almorzat, preguntà a Simó Pere: «Simó, fill de Joan, ¿m'estimes més que estos?» Ell li va contestar: «Sí, Senyor; ja sabeu que vos estime». Jesús li diu: «Pastura els meus corders». 
Per segona vegada li diu Jesús: «Simó, fill de Joan, ¿m'estimes?» Ell li contesta: «Sí, Senyor; ja sabeu que vos estime». Jesús li diu: «Pastura les meues ovelles». 
Per tercera vegada li diu Jesús: «Simó, fill de Joan, ¿m'estimes?» A Pere li va saber mal que Jesús li preguntara per tercera vegada si l'estimava i li contestà: «Senyor, vós ho sabeu tot, ja sabeu que vos estime». Li diu Jesús: «Pastura les meues ovelles. T'ho dic de veres: si, de jove, et cenyies tu mateix el cinturó i anaves a on volies, quan seràs vell, allargaràs els braços i un altre et cenyirà per a portar-te a on no vols». Jesús li deia açò per a indicar com seria la mort amb què Pere havia de donar glòria a Déu. 
Després d'estes paraules, Jesús va afegir: «Seguix-me».


Sant Pasqual Bailon

Sant Pasqual Bailon, religiós, patró de la diòcesi de Sogorb-Castelló, de Vila-real i del Genovés, patró de les obres i congressos eucarístics (festa a la diòcesi de Sogorb-Castelló, mem. obligatòria a les diòcesis de València, Oriola-Alacant, Tarassona i Sigüenza-Guadalajara, mem. lliure a la resta).

Festa de Sant Pasqual al Genovés, Monforte del Cid i Vila-real.



Reflexió del papa Francesc


Entrevista concedida pel papa Francesc al pare Antonio Spadaro SJ, director de la revista La Civiltà Cattolica (L'Osservatore Romano del 21 de setembre de 2013)

«[...] A Buenos Aires rebia cartes de persones homosexuals que són verdaders "ferits socials", perquè em diuen que senten que l'Església sempre els ha condemnat. Però l'Església no vol fer això. Durant el vol en què tornava de Rio de Janeiro vaig dir que si una persona homosexual té bona voluntat i busca a Déu, jo no soc qui per a jutjar-la. En dir això he dit el que diu el Catecisme. La religió té dret d'expressar les seues opinions al servici de les persones, però Déu en la creació ens ha fet lliures: no és possible una ingerència espiritual en la vida personal. Una vegada una persona, per a provocar-me, em va preguntar si jo aprovava l'homosexualitat. Jo llavors li vaig respondre amb una altra pregunta: "Dis-me, Déu, quan mira a una persona homosexual, ¿aprova la seua existència amb afecte o la rebutja i la condemna?". Cal tindre sempre en compte la persona. I ací entrem en el misteri del ser humà. En esta vida Déu acompanya les persones i és el nostre deure acompanyar-les a partir de la seua condició. Cal acompanyar amb misericòrdia. Quan ocorre així, l'Esperit Sant inspira al sacerdot la paraula oportuna».


Martirologi Romà

Elogis del dia 17 de maig

Sant Pasqual Bailon, religiós de l'Orde dels Germans Menors, que, a Vila-real, mostrant-se sempre diligent i benèvol cap a tots, va honrar constantment amb amor ardent el misteri de la Santíssima Eucaristia. (1592)

2. A Alexandria d'Egipte, sant Adrió, màrtir(c. s. IV)

3. A Roma, a la via Salària Antiga, al cementeri de Basila, sant Víctor, màrtir(c. s. IV)

4. A Niveduno, al costat del Danubi, a Escítia, actual Romania, sants Heracli i Pau, màrtirs(c. s. IV)

5. A l'Àfrica Proconsular, hui Tunísia, commemoració de santa Restituta, verge i màrtir(c. 304)

6. A Vercelli, a la regió de Ligúria, a Itàlia, sant Emilià(s. VI)

7. A la ciutat de Guiyang, a la província de Guizhou, a la Xina, sant Pere Liu Wenyuan, màrtir i catequista, que va ser estrangulat a causa del nom de Crist. (1834)

8. A Casoria, prop de Nàpols, a Itàlia, beata Júlia Salzano, verge, que va fundar la Congregació de les Germanes Catequistes del Sagrat Cor, per a ensenyar la doctrina cristiana i difondre la devoció a l'Eucaristia. (1923)

9. Al llogaret d'Orgosolo, a la regió de Sardenya, de nou a Itàlia, beata Antònia Messina, verge i màrtir, que a setze anys, entregada en obres a favor de l'Església, va defendre la seua castedat fins a la mort. (1935)

10. Al camp de concentració de la ciutat d'Oserlag, pròxim a Irkutsk, a Rússia, beat Ivan Ziatyk, prevere de la Congregació del Santíssim Redemptor i màrtir, que en temps de persecució desencadenada pels enemics de la fe, va meréixer seure a la taula del banquet celest dels justos. (1952)

16 de maig de 2024, dijous VII de Pasqua

DIJOUS DE LA SETMANA VII DE PASQUA

Lectura primera Fets 22,30;23,6-11

També a Roma hauràs de donar testimoni de mi

Lectura dels Fets dels Apòstols

En aquells dies, volent saber exactament l'acusació dels jueus contra Pau, el comandant va manar que el deslligaren i va ordenar que es reuniren els grans sacerdots i tot el sanedrí. Va fer baixar a Pau i el va presentar davant d'ells.
Pau, que sabia que allí uns eren saduceus i uns altres fariseus, va cridar al mig del sanedrí: «Germans, jo soc fariseu i fill de fariseus, i el motiu de ser acusat és l'esperança en la resurrecció dels morts».
Estes soles paraules originaren una discussió entre fariseus i saduceus, i l'assemblea es va dividir: perquè els saduceus no accepten la resurrecció, ni els àngels ni els esperits; en canvi, els fariseus creuen en les tres coses. Hi hagué, per tant, una gran escama. Alguns escribes del grup dels fariseus es posaren drets i protestaven: «No trobem res a dir contra este home; qui sap si li ha parlat un esperit o un àngel».
La discussió era tan acalorada que el comandant va témer que allí Pau acabara destrossat. Per això va manar que la tropa baixara a traure'l i se l'enduguera al quarter.
La nit següent el Senyor se li va aparéixer i li va dir: «Coratge! El testimoni que has donat de mi a Jerusalem, també l'hauràs de donar a Roma».

Salm responsorial 15,1-2 i 5.7-8.9-10.11 (R.: 1)

Guardeu-me, Déu meu, en vós trobe refugi.
Jo dic al Senyor: «Vós sou el meu Déu,
no hi ha felicitat en mi sense vós».
Senyor, heretat meua i calze meu,
vós m'heu triat la possessió.

R. Guardeu-me, Déu meu, en vós trobe refugi.

O bé: 
 
Al·leluia.

Beneït siga el Senyor, que m'aconsella.
També de nit instruïx el meu cor.
Sempre tinc present el Senyor;
amb ell a la dreta, no cauré mai. R.

El meu cor s'alegra i exulta el meu pit,
també el meu cos reposa confiat:
no m'abandonareu entre els morts,
ni deixareu caure el vostre amic en la fossa. R.

M'ensenyareu el camí que du a la vida:
en la vostra presència, alegria plena;
al vostre costat, delícies per sempre. R.

Al·leluia Jo 17,21

«Que tots siguen u;
com vós, Pare, esteu en mi i jo en vós,
per tal que el món crega que vós m'heu enviat», diu el Senyor.

Evangeli Jo 17,20-26

Que es perfeccionen en la unitat

 Lectura de l'evangeli segons sant Joan

En aquell temps, Jesús va alçar els ulls al cel i va pregar dient:
«Pare sant, no pregue només per ells, sinó també pels qui creuran en mi gràcies a la seua paraula. Que tots siguen u, com vós, Pare, esteu en mi i jo en vós. Que també ells estiguen en nosaltres, per tal que el món crega que vós m'heu enviat. 
Jo els he donat la glòria que vós m'heu donat, per a que siguen u, com nosaltres som u. Que jo estiga en ells i vós en mi, que es perfeccionen en la unitat. Així el món sabrà que vós m'heu enviat i que els heu amat com m'heu amat a mi.
Pare, vós me'ls heu donat; vullc que estiguen amb mi on jo estic, i contemplen la meua glòria, la que m'heu donat per haver-me amat ja abans de la creació el món.
Pare bo, el món no vos ha conegut, però jo vos he conegut, i ells han conegut que vós m'heu enviat. Jo els he fet conéixer el vostre nom i els el faré conéixer més encara, per a que l'amor que em teniu estiga en ells, i en ells estiga jo».

* * * * *

Dia Internacional de la Convivència en Pau


MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del 16 de maig

1. A Uzala, hui El Alia, a Tunísia, commemoració dels sants Fèlix i Gennadi, màrtirs(s. inc.)

2. A Osimo, al Picé, actualment regió de les Marques, a Itàlia, sants Florenci i Dioclecià, màrtirs(s. inc.)

3. A Pèrsia, hui l'Iraq, sants Abdas i Abiés, bisbes i màrtirs, que van ser immolats en temps del rei Sapor II, juntament amb trenta-huit companys. (375-376)

4. Al lloc de Bouhy, al territori d'Auxerre, a la Gàl·lia, ara França, sant Pelegrí, màrtir, venerat com a primer bisbe d'esta ciutat. (s. IV/V)

5. Commemoració de sant Possidi, bisbe de Calama, a Numídia, hui Guelma, a l'actual Algèria, deixeble i amic fidel de sant Agustí, qui el va assistir en la seua mort i va escriure sobre ell una admirable biografia. (c. 437)

6. A Troyes, a la Gàl·lia Lugdunense, França en l'actualitat, sant Fídol, prevere, del qual es narra que va ser capturat pel rei Teodoric quan este devastava Alvèrnia, però va ser alliberat i instruït en el servici diví per l'abat sant Aventí, al qual va succeir. (c. 540)

7. A Irlanda, sant Brandá [o Brandan], abat de Clonfert, diligent propagador de la vida monàstica, de qui es compta una llegendària navegació. (577/583)

Viatge de Sant Brandan. El sant celebra una missa sobre el cos d'un monstre marí

8. A Amiens, lloc de Nèustria, hui França, sant Honorat, bisbe(c. 600)

9. A Gran Bretanya, sant Carentoc, bisbe i abat de Cardigan. (s. VII)

10. A Palestina, martiri de quaranta-quatre sants monjos, que van ser esquarterats pels sarraïns que van irrompre en la laura de Mar Sabas, en l'època de l'emperador Heracli. (614)

11. A Tolosa, a Aquitània, França en l'actualitat, sant Germeri [o Geremar], bisbe, que va maldar per estendre el culte de sant Sadurní i a assistir el poble que se li havia confiat. (s. VII)

12. A Gubbio, a la regió de l'Úmbria, sant Ubald, bisbe, que es va entregar a la labor de reformar la vida comuna dels clergues. (1160)

13. A Fermo, lloc del Picé, actual regió de les Marques, també a Itàlia, sant Adam, abat del monestir de sant Sabí. (c. 1210)

14. A Bordeus, al territori de Gascunya, a França, sant Simó Stock, prevere, que, primer ermità a Anglaterra, va ingressar després en l'Orde dels Carmelites, que va guiar admirablement, sent cèlebre per la seua devoció singular a la Mare de Déu. (1265)

15. A Janow, prop de Pinsk, al costat del riu Pripjat, als confins de Polònia, sant Andreu Bobola, prevere de la Companyia de Jesús i màrtir, que es va esforçar activament per la unió dels cristians fins que, havent sigut capturat per uns soldats cosacs, va donar de gust amb la seua sang el suprem testimoni de la fe. (1657)

16. Beats Simeó Cardon i 5 companys* (Casamari, Itàlia 1799), cistercencs i màrtirs, pertanyents a l'abadia de Casamari, assassinats per la incursió d'una quinzena de soldats jacobins francesos que fugien del Regne de Nàpols, per odi a la fe.

* Domenico Maria Zawrel, Albertino Maria Maisonade, Zosimo Maria Brambat, Modest Maria Burgen i Maturino Maria Pitri.

17. Prop de la ciutat de Munic, a la regió de Baviera, a Alemanya, beat Miquel Wozniak, prevere i màrtir, que en temps un règim hostil a la dignitat humana i a la religió, va ser portat des de la sotmesa Polònia al camp de concentració de Dachau, on va emigrar a la glòria celestial entre tortures. (1942)

Nascut a Sokolowo (Polònia) el 28 d'agost de 1875, a 27 anys entra al seminari de Varsòvia i s'ordena de capellà el 1907. Després de passar un any a Torí amb els salesians torna a Polònia on regix diverses parròquies fins que és destinat a la de Sant Llorenç de Kutno, on fundarà un seminari salesià.

Fou premiat amb el títol de "prelat domèstic de Sa Santedat". Però el títol no el va salvar de la guerra que havia esclatat l'1 de setembre d'aquell fatídic 1939. Advertit que fugira de la parròquia no ho va voler fer i fou arrestat pels nazis l'octubre de 1941. Portat al camp de Dachau, va patir de tot fins que va morir el 16 de maig de 1942. Fou beatificat el 13 de juny de 1999.

18. A la ciutat de Drohóbych, a Ucraïna, beat Vidal Vladimir Bajrakprevere de l'Orde de Sant Josafat i màrtir, que davant dels perseguidors de la religió va aconseguir el fruit etern a través del combat de la fe. (1946)

19. Beat Vladimir Ghika (Constantinoble 1873 - Jilava, Romania 1954), prevere, màrtir. Nascut com a ortodox, lliurement va optar per la plena comunió amb l'Església, fidelitat que va mantindre amb fermesa durant la repressió comunista, per la qual cosa, després d'un llarg període de tortures va rebre la palma del martiri.

15 de maig de 2024, dimecres VII de Pasqua

DIMECRES DE LA SETMANA VII DE PASQUA


Lectura primera Fets 20,28-38

Vos encomane a Déu,
que és prou poderós per a edificar-vos i donar-vos l'herència

Lectura dels Fets dels Apòstols

En aquells dies, Pau deia als preveres de la comunitat dels efesis: 
«Vetleu per vosaltres mateixos i per tot el ramat, del qual l'Esperit Sant vos ha fet guardians per a pasturar esta Església de Déu, que ha costat la sang del seu propi Fill. 
Jo sé que, després de la meua partida, s'introduiran enmig de vosaltres llops voraços, que no tindran pietat del ramat. Fins i tot d'entre vosaltres, n'eixiran alguns que propagaran doctrines de perdició, per a endur-se els creients darrere d'ells. Per tant, estigueu alerta. Recordeu que durant tres anys, de nit i de dia, no he deixat d'exhortar amb llàgrimes a cada u de vosaltres.
Ara vos encomane a Déu i a la paraula de la seua gràcia. És prou poderosa per a edificar-vos i donar-vos l'herència enmig de tots els qui han sigut santificats.
No he desitjat ni plata ni or ni vestits de ningú, perquè amb estes mans, com sabeu, he guanyat el meu pa i el d'aquells que anaven amb mi; sempre vos he ensenyat que cal socórrer els necessitats amb el treball. Recordeu les paraules de Jesús: Fa més feliç donar que rebre».
Després de dir estes paraules, Pau es va agenollar i van pregar tots junts. Tots ploraven i se li tiraven al coll i el besaven, commoguts sobretot perquè els havia insinuat que ja no el tornarien a vore. Després l'acompanyaren fins a la nau.

Salm responsorial 67,29-30.33-35a.35bc i 36c (R.: 33a)

Déu meu, mostreu la vostra força,
Déu meu, confirmeu el que heu fet per nosaltres,
des del vostre temple de Jerusalem,
a on els reis vos duen regals.

R. Canteu a Déu, regnes de la terra.

O bé: 
 
Al·leluia.

Canteu a Déu, regnes de la terra,
canteu himnes al Senyor,
al qui avança pel cel, el més antic,
el qui llança la seua veu, la veu imponent.
Canteu la majestat de Déu. R.

Canteu la seua grandesa sobre Israel,
la seua majestat dalt dels núvols.
¡Beneït siga Déu! R.

Al·leluia Jo 17,17ba

La vostra paraula és veritat, Senyor:
santifiqueu-nos en la veritat.

Evangeli Jo 17,11b-19

Que siguen u, com nosaltres ho som

 Lectura de l'evangeli segons sant Joan

En aquell temps, Jesús va alçar els ulls al cel i va pregar dient: 
«Pare sant, guardeu en el vostre nom els qui m'heu donat, per a que siguen u, com ho som nosaltres. 
Quan estava amb ells, jo guardava en el vostre nom els qui m'heu donat. He vetlat per ells i no se n'ha perdut cap d'ells, tret d'aquell que s'havia de perdre, per tal que es complira l'Escriptura. Però ara vaig a vós. Mentres encara estic en el món dic tot açò per a que tinguen plenament la meua alegria.
Els he confiat la vostra paraula, i ara el món els odia, perquè no són del món, com jo tampoc no soc del món. No vos demane que els tragueu del món, sinó que els guardeu del Maligne. No són del món, com jo tampoc no soc del món. Santifiqueu-los en la veritat: la vostra paraula és veritat. Jo els he enviat al món com vós m'heu enviat a mi al món; i per ells jo mateix em santifique, per a que ells també siguen santificats en la veritat».

* * * * *

Sant Isidre el Llaurador (mem. ob.)

Sant Isidre el Llaurador, patró de Casas del Río i Gàtova. Festa de Sant Isidre a Benaixeve, Casas Altas, Casas Bajas, Cox, Pavías, Sacanyet, Sinarcas, Teresa, Utiel, Sant Isidre, Venta del Moro, Villargordo del Cabriel i Camporrobles.

El 15 de maig de 1891 el papa Lleó XIII va publicar l'encíclica Rerum novarum.


MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del 15 de maig

Memòria de sant Isidre, llaurador, que a Madrid, al regne de Castella, juntament amb la seua dona, santa Maria de la Cabeza, va portar una dura vida de treball, recollint amb més paciència els fruits del cel que els de la terra, i d'esta manera es va convertir en un verdader model de l'honrat i piadós agricultor cristià. (c. 1130)

2. A Làmpsac [Lapseki], a la regió de l'Hel·lespont, actual Turquia, sants Pere, Andreu, Pau i Dionísia, màrtirs(s. III)

3. A Clarmont d'Alvèrnia, a Aquitània, hui França, sants Cassi i Victorí, màrtirs, que, segons la tradició, patiren el martiri sota la persecució de Crocas, rei dels alamans. (s. III)

4. A l'illa de Sardenya, sant Simplici, prevere(s. III/IV)

5. A Làrissa, lloc de Tessàlia, sant Aquil·leu, anomenat "Taumaturg", bisbe, que va participar en el primer Concili de Nicea i, revestit de totes les virtuts, va evangelitzar amb fervor apostòlic als pobles pagans. (s. IV)

6. A Autun, a la Gàl·lia Lugdunense, hui França, sant Retici, bisbe, de qui sant Agustí referix la gran autoritat de què gaudia com a bisbe, i sant Jeroni el recorda com a gran exegeta de la Sagrada Escriptura. (s. IV)

Moneda de Caleb
7. A Etiòpia, sant Caleb [o Kaleb] o Elesbaan, rei, que per a reivindicar la mort dels màrtirs de Nagran es va enfrontar victoriosament en batalla als enemics de Crist i, segons es diu, en temps de l'emperador Justí va enviar a Jerusalem la seua corona reial; va viure després com a monjo, en resposta a un vot que havia fet, fins que va partir a l'encontre del Senyor. (c. 535)

8. A Septempeda [ara San Severino Marche], al Picé, hui regió de les Marques, a Itàlia, sant Severí, bisbe, del qual esta ciutat va prendre el seu nom. (s. inc.).

9. A Bingen, al costat del Rin i prop de Magúncia, a Austràsia, actualment Alemanya, sant Rupert, duc, que, sent encara molt jove, va partir en peregrinació per a visitar les tombes dels Apòstols, i en tornar als seus dominis va erigir moltes esglésies. Va eixir a l'encontre del Senyor recentment complits els dèneu anys. (s. VIII)

10. A Còrdova, a la regió hispànica d'Andalusia, commemoració de sant Witesind, màrtir, que per por dels musulmans es va apartar de la fe catòlica, però en negar-se després a prendre part en el culte mahometà, el mataren per odi al cristianisme. (855)

11. A Ais de Provença, a la regió francesa de Provença, beat Andreu Abellón, prevere de l'Orde de Predicadors, qui, malgrat no comptar amb molts mitjans per a l'acompliment del seu càrrec, va restaurar amb fermesa la disciplina regular en els convents on va ser superior. (1450)

14 de maig de 2024, dimarts: Sant Maties

Festa de Sant Maties, apòstol


Festa de sant Maties [o Macià], apòstol, que va seguir el Senyor Jesús des del baptisme de Joan fins al dia en què Crist va pujar al cel i, per esta raó, després de l'Ascensió del Senyor va ser posat pels apòstols en el lloc que havia ocupat Judes, el traïdor, a fi que, formant part del grup dels Dotze, fora testimoni de la Resurrecció.

Lectura primera Fets 1,15-17.20-26

La sort va tocar a Maties,
que va quedar agregat al onze apòstols

Lectura dels Fets dels Apòstols

En aquells dies, Pere s'alçà enmig dels germans reunits, que eren vora cent vint persones, i els va dir:
«Germans, s'havia de complir allò que l'Esperit Sant havia anunciat en l'Escriptura per boca de David, parlant de Judes, l'home que va guiar els qui arrestaren a Jesús. Era u dels nostres i tenia esta mateixa missió.
Ara bé, en el llibre dels salms està escrit: "Que els siga devastat el campament i els deixen deshabitades les tendes". I també: "Que un altre ocupe el seu càrrec".
Per això, cal que un dels que ens acompanyaren durant tot el temps que Jesús, el Senyor, va viure amb nosaltres des dels temps que Joan batejava fins al dia que fou endut al cel siga amb nosaltres testimoni de la seua resurrecció».
En proposaren dos: Josep, anomenat Barsabàs, o també Just, i Maties. Després pregaren així:
«Vós, Senyor, coneixeu el cor de tots; mostra quin d'estos dos elegiu per a ocupar el lloc de servici apostòlic que Judes abandonà per a anar-se'n al lloc que li corresponia».
Ho feren a sorts, i la sort va tocar a Maties, que va quedar agregat als onze apòstols.

Salm responsorial 112,1-2.3-4.5-6.7-8 (R.: cf. 8)

Servents del Senyor, alabeu-lo,
alabeu el nom del Senyor.
Siga beneït el nom del Senyor,
ara i per tots els segles.

R. El Senyor el posa entre els prínceps
del seu poble.

O bé:

Al·leluia.

Des de l'eixida fins a la posta del sol
alabeu el nom del Senyor.
El Senyor sobrepassa tots els pobles,
la seua glòria sobrepuja el cel. R.

Qui és com el Senyor, el nostre Déu?
Té molt amunt el seu tron,
i des d'allí s'inclina
per veure el cel i la terra. R.

Alça de la pols el desvalgut,
trau el pobre de la cendra,
per a posar-lo entre prínceps,
els prínceps del seu poble. R.

Al·leluia Jo 15,16

Soc jo qui vos he elegit 
i vos he confiat la missió d'anar per totes parts i donar fruit,
un fruit que durarà per sempre.

Evangeli Jo 15,9-17

No sou vosaltres, els qui m'heu elegit;
soc jo qui vos he elegit 
 
 Lectura de l'evangeli segons sant Joan

En aquell temps, Jesús va dir als deixebles:
«Jo vos estime tal com el Pare m'estima. Mantingueu-vos en el meu amor. Si guardeu els meus manaments, vos mantindreu en el meu amor, tal com jo guarde els manaments de mon Pare i em mantinc en el seu amor.
Vos he dit açò per a que la meua alegria siga en vosaltres, i la vostra alegria siga ben plena.
Este és el meu manament: que vos estimeu els uns als altres com jo vos he amat. Ningú té un amor més gran que el qui dona la vida pels seus amics. Vosaltres sou els meus amics si feu el que jo vos mane. Ja no vos dic servents, perquè el servent no sap què fa el seu amo. A vosaltres vos he dit amics, perquè vos he fet saber tot allò que he sentit de mon Pare.
No sou vosaltres, els qui m'heu elegit; soc jo qui vos he elegit i vos he confiat la missió d'anar per totes parts i donar fruit, un fruit que durarà per sempre. I tot allò que demanareu al Pare en nom meu, ell vos ho donarà. Açò vos mane: que vos estimeu els uns als altres».

Altres


El 14 de maig de 1907 va nàixer a Borriana el cardenal Tarancon.

El 14 de maig de 1971 el papa Pau VI va publicar la carta apostòlica Octogesima adveniens.

Aniversari de l'ordenació episcopal de mons. Vicent Juan Segura, bisbe auxiliar emèrit de València (2005).

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del 14 de maig

Sant Maties, apòstol.

2. A la província romana d'Àsia Menor, actual Turquia, sant Màxim, màrtir durant la persecució sota l'emperador Deci, i de qui es conta que va morir lapidat. (c. 250)

3. A Cimiez, a la regió de Provença, actualment França, sant Ponç, màrtir(c. s. III)

4. A Síria, sants Víctor i Corona, companys màrtirs(c. s. III)

5. A l'illa grega de Quios, a la mar Egea, sant Isidor, màrtir, que, segons la tradició, va ser llançat a un pou. (s. III)

6. A Aquileia, al territori de Venècia, a la Itàlia actual, sants Fèlix i Fortunat, màrtirs, la ciutat dels quals van honrar amb el seu gloriós martiri. (s. IV)

7. A la regió també italiana de Sardenya, commemoració de les santes Justa i Enedina, màrtirs(s. III/IV)

8. A Clarmont, al territori d'Aquitània, actualment França, sant Abruncle, bisbe, qui, expulsat de la seua seu de Langres per Gundebald, rei dels burgundis, va ser posat al capdavant de l'església de Clarmont. (488)

9. A la mateixa ciutat citada anteriorment, sant Gal, bisbe, home humil i bondadós, oncle patern de sant Gregori de Tours(551)

10. A Lismore, a Irlanda, sant Cartago, bisbe i abat(638)

11. Al monestir de Fontenelle, a Nèustria, hui França, sant Erembert, que, havent sigut bisbe de Tolosa, va abraçar després la disciplina monàstica. (674)

12. A Santarém, a Portugal, beat Gil de Vaozela, prevere, que, docent de medicina a París, va abandonar una vida dissoluta que portava i, després d'ingressar en l'Orde de Predicadors, amb llàgrimes, oració i sacrificis, va superar totes les temptacions. (1265)

13. Al llogaret de Saint Mary-of-the-Woods, d'Indiana, als Estats Units d'Amèrica del Nord, santa Teodora (Anna Teresa) Guérin, verge de la Congregació de Germanes de la Providència, la qual, oriünda de França, va residir i va morir en eixa xicoteta ciutat. Era de naturalesa compassiva i, encara enmig de les majors dificultats, va confiar sempre en la divina providència i es va preocupar amb sol·licitud de la naixent comunitat. (1856) (Canonitzada en 2006).

14. Al lloc de Bétharram, prop de Pau, als Baixos Pirineus francesos, sant Miquel Garicoitz, prevere, que va fundar la Companyia Missionera del Sagrat Cor de Jesús(1863)

15. A Nizza Monferrato, a la regió de Piemont, a Itàlia, santa Maria Dominica Mazzarello, fundadora, juntament amb sant Joan Bosco, de l'Institut de les Filles de Maria Auxiliadora, dedicades a la instrucció de xiquetes pobres. Va sobreeixir per la seua humilitat, prudència i caritat. (1881)

13 de maig de 2024, dilluns: Mare de Déu de Fàtima

DILLUNS DE LA SETMANA VII DE PASQUA


Lectura primera Fets 19,1-8

¿Vau rebre l'Esperit Sant quan vau creure?

Lectura dels Fets dels Apòstols

Mentres Apol·ló estava a Corint, Pau va retornar a Efes del seu viatge a les terres altes. Allí es va trobar amb uns creients i els preguntava si quan van creure havien rebut l'Esperit Sant. Ells li respongueren que ni sabien que existira un Esperit Sant. Pau els tornà a preguntar: «¿Quin baptisme heu rebut?» Li contestaren: «Hem rebut el baptisme de Joan». Llavors Pau els va explicar com Joan batejava amb un baptisme de conversió, però deia al poble que cregueren en el qui venia després d'ell, o siga, en Jesús. 
Després d'esta explicació, van ser batejats en el nom de Jesús, el Senyor, i quan Pau els va imposar les mans, va vindre damunt d'ells l'Esperit Sant i començaren a parlar en llengües i a profetitzar. Eren uns dotze hòmens.
Després Pau va entrar a la sinagoga, i durant tres mesos va parlar amb llibertat d'esperit sobre el Regne de Déu, amb converses vives i convincents.

Salm responsorial 67,2-3.4-5ab.6-7ab (R.: 33a)

Que vinga Déu i es dispersen els enemics,
que fuigguen davant d'ell els qui l'odien,
que es dissipen com el fum;
igual que la cera es fon davant del foc,
que es perden els malvats davant de Déu. 

R. Canteu a Déu, regnes de la terra.

O bé:
Al·leluia.

Que s'alegren els justos,
que exulten en presència de Déu,
que canten d'alegria.
Canteu al Senyor, alabeu el seu nom,
deixeu pas al qui ve sobre els núvols. R.

Pare d'òrfens i defensor de viudes,
és Déu en la seua santa casa.
Déu dona llar als sensesostre,
conduïx els captius a la prosperitat. R.

Al·leluia Col 3,1

Ja que heu ressuscitat juntament amb Crist,
busqueu les coses de dalt,
on està Crist, assentat a la dreta de Déu.

Evangeli Jo 16,29-33

Confieu, que jo he vençut el món

 Lectura de l'evangeli segons sant Joan

En aquell temps els deixebles digueren a Jesús: 
«Ara sí que parleu clar i sense emprar comparances. Ara veem que ho sabeu tot i que no cal que vos fem preguntes. Per això creiem que veniu de Déu». 
Els va respondre Jesús: 
«Ara ja creieu? S'acosta l'hora, millor dit, ja ha arribat, que vos dispersareu cada u pel seu cantó i em deixareu a soles. Encara que jo no estic a soles, perquè el Pare està amb mi. Vos he dit tot açò per a que trobeu en mi la vostra pau. Enmig del món tindreu tribulacions, però confieu, que jo he vençut el món».


* * * * *

ALTRES

Mare de Déu de Fàtima (mem. ll.)

Beata Juliana de Norwich.

El 13 de maig de 2010 va morir a València Rafael Sanus i Abad, bisbe titular de Germaniciana i auxiliar de València.


MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del dia 13 de maig

 Nostra Senyora la Benaurada Mare de Déu de Fàtima, a Portugal. A la localitat d'Aljustrel, la contemplació de qui, en l'orde de la gràcia, és la nostra Mare clementíssima, suscita en molts fidels, a pesar de les adversitats, la pregària pels pecadors i la profunda conversió dels cors.

2. A Maastricht, al costat del riu Mosa, a la Gàl·lia Bèlgica, actualment Bèlgica, sant Servaci, bisbe de Tongeren [Tongres], que va defensar amb tenacitat la fe ortodoxa nicena sobre la naturalesa de Crist, en les controvèrsies suscitades en diversos concilis. (c. 384)

3. A Peiteu [Poitiers], al territori d'Aquitània, hui França, santa Ainés [o Agnés], abadessa, que va rebre la benedicció de mans de sant Germà de París i va governar amb immensa i amorosa sol·licitud l'abadia de la Santa Creu(588)

4. Al lloc anomenat Goriano Sicoli, a la regió italiana dels Abruços, beata Gemma, verge, que va viure reclosa en una molt xicoteta cel·la adossada a l'església, des de la qual podia vore solament l'altar. (1465)

5. A Como, ciutat de Llombardia, a Itàlia, beata Magdalena Albrici, abadessa de l'Orde de Sant Agustí, que va reviscolar extraordinàriament el fervor de les seues germanes en religió. (1834)

6. A Lo Puèi de Velai [Le Puy-en-Velay], a la comarca de Peiteu [Poitiers], a França, sant Andreu Hubert Fournet, prevere, qui va exercir com a rector durant la Revolució Francesa, enfortint a pesar de la seua condició de sacerdot proscrit, la fe dels seus feligresos, i, en restablir-se la pau per a l'Església, va fundar, juntament amb santa Isabel Bichier des Ages, l'Institut de Filles de la Creu(1834)

entrada destacada

17 de maig de 2024: Sant Pasqual Bailon

DIVENDRES DE LA SETMANA VII DE PASQUA Lectura primera Fets 25, 13b-21 Aquell Jesús mort, Pau afirma que viu Lectura dels Fets dels Apòstols ...

entrades populars