9 de març de 2025, diumenge I de Quaresma

DIUMENGE I DE QUARESMA / Cicle C

Primer Diumenge de Quaresma, en el qual, des de l'exemple oferit per Nostre Senyor Jesucrist, comença el venerable sagrament de l'observança anual de la quaresma (elog. del Martirologi Romà).

• Papa Francesc: Missatge per a la Quaresma de 2025.
• Enric Benavent, arquebisbe de València: Quaresma: caminem junts en esperança (2025, març 5)

Lectura primera Dt 26,4-10

Professió de fe del poble elegit

Lectura del llibre del Deuteronomi

Moisés digué al poble: «El sacerdot prendrà de les teues mans la cistella de les primícies i la deixarà davant l'altar del Senyor, el teu Déu. Després, en presència del Senyor, el teu Déu, diràs açò: 

 

"Mon pare era un arameu errant, que baixà a Egipte i hi va viure com a immigrant amb les poques persones que l'acompanyaven. Allà es convertiren en una gran nació, forta i nombrosa. Els egipcis ens maltractaren, ens oprimiren i ens imposaren treballs pesats. Però imploràrem l'auxili del Senyor, Déu dels nostres pares, i ell escoltà el nostre clam: va vore la nostra desgràcia, les nostres penes i la nostra opressió. El Senyor ens va fer eixir d'Egipte amb mà forta i amb braç poderós, enmig de senyals, de prodigis i d'un gran pànic; ens va fer entrar en este lloc i ens va donar esta terra que regala llet i mel. Per això ara porte estes primícies dels fruits de la terra que vós, Senyor, m'heu donat" 

 

Deixa després la cistella en presència del Senyor, el teu Déu, i prosterna't davant d'ell».

Salm responsorial 90,1-2.10-11.12-13.14-15 (R.: 15b)

Tu que vius a recer de l'Altíssim

i fas nit a l'ombra del Totpoderós,

dis-li al Senyor: «Refugi i alcàsser meu,

el meu Déu, en qui confie».

R. Estigau a la meua vora en els perills, Senyor.

No et passarà res de mal,

ni s'acostarà la plaga a ta casa,

perquè ha donat orde als seus àngels

de guardar-te en els camins. R.

Et duran en les palmes de les mans

per a que no entropesses amb les pedres,

passaràs sobre serps i alacrans,

xafaràs lleons i dragons. R.

Ja que ell s'aferra a mi, l'alliberaré,

el sostindré perquè coneix el meu nom.

Sempre que m'invoque, l'escoltaré,

estaré vora d'ell en els perills,

el salvaré i l’ompliré de glòria. R.

Lectura segona Rm 10,8-13

Professió de fe del qui creu en Jesucrist

Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Roma

¿Què diu l'Escriptura, germans? «La paraula està molt prop de tu: la tens en els llavis i en el cor». Esta és la paraula que creiem i que proclamem: si amb els llavis confesses que Jesús és el Senyor i creus en el teu cor que Déu l'ha ressuscitat d'entre els morts, seràs salvat. Qui creu de cor, rep la justícia; qui confessa amb els llavis, obté la salvació. Diu l'Escriptura: «Cap dels qui creuen en ell no quedarà confós». No hi ha, per tant, diferència entre els jueus i els no jueus, ja que tots tenen el mateix Senyor, generós amb tots els qui l'invoquen. En efecte, «tots els qui invoquen el nom del Senyor se salvaran».

Vers abans de l'evangeli Mt 4,4b

L'home no viu només de pa;

viu de tota paraula que ix de la boca de Déu.

Evangeli Lc 4,1-13

L'Esperit va conduir a Jesús pel desert on era temptat pel diable

Lectura de l'evangeli segons sant Lluc

En aquell temps, Jesús, ple de l'Esperit Sant, se'n tornà del Jordà. L'Esperit el va conduir pel desert durant quaranta dies, i era temptat pel diable. En tots aquells dies no va menjar res i, quan s'acabaren, va tindre fam. El diable li digué: «Si eres Fill de Déu, digues a eixa pedra que es torne pa». Jesús li va respondre: «Diu l'Escriptura: "L'home no viu només de pa"».

Després el diable se l'endugué amunt, li mostrà en un instant tots els regnes del món i li digué: «Et donaré tota l'autoritat i la glòria d'eixos regnes; me l'han confiada a mi, i jo la done a qui vullc. Adora'm i tot serà teu». Jesús li respongué: «L'Escriptura diu: "Adora el Senyor, el teu Déu, servix-lo només a ell"».

Després el conduí a Jerusalem, el va posar en el punt més alt del temple i li digué: «Si eres Fill de Déu, tira't de dalt a baix. L'Escriptura diu: "Donarà ordre als seus àngels de guardar-te". I encara: "Et duran en les palmes de les mans, per a que no entropesses amb les pedres"». Jesús li respongué: «Diu l'Escriptura: "No temptes el Senyor, el teu Déu"».

Acabades totes les temptacions, el diable es va apartar d'ell fins al temps oportú.

El primer credo es va dir contant una història que va ocórrer, i en la segona lectura trobem el credo cristià, que no és una cosa solament racional, sinó que implica els llavis i el cor: interioritat i exterioritat. Les temptacions de Jesús són també les nostres: la tensió per la subsistència diària i la busca dels béns materials, i també el poder i la glòria de ser reconeguts. I amb això, la seducció d'exigir contínuament a Déu que es manifeste i que demostre qui és. En la nostra lluita enfront de les temptacions no oblidem les paraules del Senyor al final del salm:   «El sostindré perquè coneix el meu nom».

• La paraula del dia: Quaresma (AVL)
• Joan B. Almela i Hijalva: Tres minuts amb les lectures del diumenge.
• Confraria del Sant Sepulcre de Corbera: Comentari i reflexió.
• Missa d'À Punt: Pregària per a encetar la Quaresma.
• Associació Josep Climent: Missa d'Onze.

MEDITACIÓ AMB EL PAPA FRANCESC

Este Evangeli de les temptacions de Jesús en el desert ens recorda que la vida del cristià, darrere de les petjades del Senyor, és una batalla contra l'esperit del mal. Ens mostra que Jesús es va enfrontar voluntàriament al Temptador i el va véncer; i alhora ens recorda que al diable se li concedix la possibilitat d'actuar també sobre nosaltres amb les temptacions. Hem de ser conscients de la presència d'este enemic astut, interessat en la nostra condemna eterna, en el nostre fracàs, i preparar-nos per a defendre'ns-en i combatre'l. La gràcia de Déu ens assegura, per mitjà de la fe, la pregària i la penitència, la victòria sobre l'enemic. Però hi ha alguna cosa que m'agradaria subratllar: en les temptacions Jesús no dialoga mai amb el diable, mai. En la seua vida, Jesús no va tindre mai un diàleg amb el diable, mai. O l'expulsa dels endimoniats o el condemna o mostra la seua malícia, però mai un diàleg. I en el desert sembla que hi haja un diàleg perquè el diable li fa tres propostes i Jesús respon. Però Jesús no respon amb les paraules; respon amb la Paraula de Déu, amb tres passatges de l'Escriptura. I açò és el que hem de fer també tots nosaltres. Quan s'acosta el seductor, comença a seduir-nos: “Però pensa açò, fes allò...”. La temptació és la de dialogar amb ell, com va fer Eva; i si nosaltres entaulem diàleg amb el diable serem derrotats. Graveu-vos açò en el cap i en el cor: no es dialoga mai amb el diable, no hi ha diàleg possible. Només la Paraula de Déu. (Àngelus, 21 de febrer de 2021)

* * * * * 

Santa Francesca Romana, religiosa.

Francesca Bussa de' Leoni naix a Roma (1384), en una família noble. Casada contra la seua voluntat, va viure amb tota dedicació la vida de mare de família en una casa plena de problemes, però alhora va dedicar tantes energies i diners com va poder a socórrer els pobres i els malalts. Va crear una associació de dones, la Congregació de les Oblates Olivetanes de Santa Maria Nova, que com ella pregaven i atenien els necessitats. Més tard esdevingué una congregació religiosa a la qual ella mateixa s’hi va incorporar quan quedà viuda. Va morir el 9 de març de 1440 al seu palau de Ponziani. [font]

Venerable Casimir Barello, pelegrí mort a Alcoi.

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del 9 de març

Santa Francesca, religiosa, que casada encara adolescent, va viure quaranta anys en matrimoni i va ser excel·lent esposa i mare de família, admirable per la seua pietat, humilitat i paciència. En temps calamitosos va distribuir els seus béns entre els pobres, va assistir els atribolats i, en quedar viuda, es va retirar a viure entre les oblates que ella havia reunit sota la Regla de sant Benet, a Roma. (1440)

2. A Sebaste, a l'antiga Armènia, hui Turquia, passió dels sants quaranta soldats de Capadòcia, que, en temps de l'emperador Licini es van mostrar companys, no per raó de sang, sinó per la fe comuna i l'obediència a la voluntat del Pare celestial. Després de presons i turments cruels, com el fet d'haver de pernoctar nus a l'aire lliure sobre un estany gelat en el més fred hivern, van consumar el martiri amb el trencament de les seues cames. (320)

3. A Barcelona, a la Hispània Tarraconense, sant Pacià, bisbe, que, en exposar la seua fe, proclamava que "cristià" era el seu nom i "catòlic" el seu cognom. (390)

Sant Jeroni elogia este bisbe de Barcelona en el seu tractat Sobre els barons il·lustres, dedicat precisament al fill de Pacià, Dextre, el qual era “Prӕfectus Prӕtorio”. De l’escriptor més il·lustre de la Barcelona romanocristiana, se’ns n’ha conservat una Exhortació a la penitència, un sermó Sobre el baptisme i tres cartes. En una carta a Simpronià escrivia: “Cristià és el meu nom, i catòlic el meu cognom. Aquell diu el que em dic; l’altre em demostra com soc. Este em dona per bo; aquell em significa”. Morí en edat avançada cap al 390. [font]

4. Al lloc de Rapolla, a Lucània, a l'actual Itàlia, sant Vital [o Vidal] de Castronovo, monjo. (993)

5. A Moràvia oriental, actualment Alemanya, sant Bru, bisbe de Querfurt i màrtir, el qual, acompanyant a Itàlia l'emperador Otó III, mogut per l'autoritat de sant Romuald va abraçar la disciplina monàstica, i va rebre el nom de Bonifaci. Tornat a Moràvia i nomenat bisbe pel papa Joan X, durant una expedició apostòlica va ser espedaçat, juntament amb díhuit companys, per uns idòlatres. (1009)

6. A Bolonya, a la regió d'Emília-Romanya, a Itàlia, santa Caterina, verge de l'Orde de les Clarisses, qui, notable pels seus dots naturals, va ser encara més il·lustre per les seues virtuts místiques, així com per la vida de penitència i humilitat, i es va convertir en guia de verges consagrades. (1463)

7. A Mondonio, lloc del Piemont, de nou a Itàlia, sant Doménec Savio, que, dolç i jovial des de la infància, encara adolescent va consumar amb ànim resolt el camí de la perfecció cristiana. (1857)

• J.M. Bausset: Sant Doménec Savio (2015)

8. Al llogaret de Nei-Co-Ri, a Corea, sants Pere Ch'oe Hyong i Joan Baptista Chon Chang-un, màrtirs, els quals, sent pares de família, es van distingir per administrar el baptisme i publicar escrits cristians, raó per la qual van ser entregats al suplici, en el transcurs del qual es van mantindre tan constants en la fe que van suscitar l'admiració dels seus mateixos perseguidors. (1866)