Cap d'Any de 2022: Santa Maria, Mare de Déu

Solemnitat de Santa María, Mare de Déu, en l'octava de la Nativitat del Senyor i en el dia de la seua Circumcisió. Els Pares del Concili d'Efes la van aclamar com a Theotokos, perquè en ella la Paraula es va fer carn, i va acampar entre els hòmens el Fill de Déu, príncep de la pau, el nom del qual està per damunt de tot altre nom.

Solemnitat de Santa Maria, Mare de Déu, titular de les esglésies parroquials, una d'Elx, i de la Coma (Paterna). 

     Lectures de la solemnitat (AVL)

La litúrgia de hui celebra que la Mare de Déu, en haver donat a llum a la segona persona de la Santíssima Trinitat, el Fill, en ella encarnat, és verdaderament la Mare de Déu i consegüentment la invoquem confiant en la seua intercessió per nosaltres (cf. primera orac.). El Fill va nàixer d'una dona sota la llei. Per això va ser circumcidat als huit dies de nàixer i li van posar per nom Jesús, que significa Déu Salvador (cf. 2 lect. i Ev.). Com que és el primer dia de l'any, la 1a lect. ens presenta la fórmula de benedicció dels israelites, que acaba així: «El Senyor es fixe en tu i et concedisca la pau». Hui, en la Jornada Mundial per la Pau, la demanem, per intercessió de santa Maria, Mare de Déu.

Aniversari del naiximent de sant Lluís Bertran (València 1526)

Beat valencià Andrés Gómez Sáez, prevere salesià, màrtir (1937) (memòria a Bicorb).

LV Jornada Mundial de la Pau

2. A Cesarea de Capadòcia, a l'actual Turquia, mort de sant Basili, bisbe, la memòria del qual se celebra demà. (379)

3. A Itàlia, commemoració de sant Justí, que va ser bisbe il·lustre pel seu zel i defensa dels cristians. (s. IV)

4. A Roma, sant Almaqui [o Telèmac], que, havent-se oposat a les lluites de gladiadors, per orde d'Alipi, prefecte de la ciutat, va ser mort per ells i comptat entre els màrtirs vencedors. (391)

5. A les muntanyes del Jura, a la regió de la Gàl·lia Lugdunense, actualment França, commemoració de sant Eugend, abat de Condat, que des de la seua adolescència va viure en esta abadia, on va promoure la vida comuna dels monjos. (516)

6. A Ruspe, ciutat de Bizacena, hui Tunísia, sant Fulgenci, bisbe, qui, després d'haver sigut procurador d'eixe lloc, va abraçar la vida monàstica i va ser constituït bisbe. En la persecució desencadenada pels vàndals, va patir molt a causa dels arrians i, exiliat a Sardenya pel rei Trasamund, va poder a la fi tornar a Ruspe, on va dedicar la resta de la seua vida a alimentar els seus fidels amb paraules de gràcia i de veritat. (c. 632)

7. A Viena del Delfinat [Vienne], a Borgonya, actualment França, sant Clar, abat del monestir de Sant Marcel, que va deixar als seus monjos un exemple de perfecció religiosa. (660/670)

8. A Troyes, ciutat de Nèustria, també hui França, sant Frodobert, fundador i primer abat del monestir de La Celle. (c. 667)

9. Al monestir de Fécamp, a Normandia, igualment a l'actual França, mort de sant Guillem, abat de Sant Benigne de Dijon, que al final de la seua vida va dirigir amb fermesa i prudència molts monjos, distribuïts en quaranta monestirs. (1031)

10. A Souvigny, ciutat de Borgonya, de nou a França, mort de sant Odiló, abat de Cluny, que va ser sever amb si mateix, però dolç i misericordiós amb els altres. Va establir treves entre els qui estaven en lluita, i en temps de fam va ajudar els necessitats amb totes les seues forces. Va ser el primer a establir en els seus monestirs la Commemoració de tots els fidels difunts, fixant-la per a l'endemà a la Solemnitat de Tots Sants. (1049)

11. A Gablonné, a Bohèmia, hui Txèquia, santa Zdislava, mare de família, que va prestar consol als afligits. (1252)

12. Al lloc de Gualdo Cattaneo, a la regió hui italiana d'Úmbria, beat Hugolí, que va viure com a anacoreta. (s. XIV)

13. A Roma, sant Josep Maria Tomasi, prevere de l'Orde de Clergues Regulars Teatins i cardenal, qui, desitjant ardentment la instauració del culte diví, es va dedicar amb tenacitat a la investigació i publicació de textos i documents litúrgics més antics, així com a la catequesi de xiquets. (1713)

14. A Avrillé, a la rodalia d'Angers, a França, beats Joan i Renat Lego, preveres i màrtirs, que van ser degollats durant la Revolució Francesa per haver-se negat a pronunciar l'execrable jurament imposat al clergat. (1794)

15. A Roma, sant Vicent Maria Strambi, bisbe de Macerata i Tolentino, de la Congregació de la Passió de Jesucrist, que va governar santament les diòcesis que tenia encomanades, i per la seua fidelitat al Romà Pontífex va ser desterrat. (1824)

16. A la ciutat de Hasselt, prop de Maastricht, a Bèlgica, beat Valentí Paquay, prevere de l'Orde dels Germans Menors, qui es va distingir, per l'admirable exemple de la seua caritat cristiana, en la predicació, en el ministeri de la reconciliació i en fomentar la devoció al Rosari, aconseguint, en el seu esperit d'humilitat, una sublim santedat. (1905)

17. A Lvov, ciutat d'Ucraïna, beat Segimon Gorazdowski, prevere, originari de Polònia, que es va distingir pel seu amor al proïsme, per ser precursor en l'obstinació de protegir la vida i per fundar l'Institut de Germanes de Sant Josep, dedicat a l'atenció dels pobres i abandonats. (1920)

18. Al camp de concentració de Dachau, pròxim a Munic, a Alemanya, beat Marià Konopinski, prevere i màrtir, el qual, polonés d'origen, va morir en la pau de Crist a causa de les atrocitats que li van infligir els metges d'aquell lloc. (1943)

19. Beat Lojze Grozde (1923- Mirna, Eslovènia 1943). Laic catòlic d'Eslovènia, membre de l'Acció Catòlica. Va ser torturat i assassinat per partisans iugoslaus.
at Cap comentari:
Labels: , , , ,

Segon dia de Nadal de 2021: la Sagrada Família

Tondo Doni (Miquel Àngel)

Festa de la Sagrada Família



El Fill de Déu es va fer home consagrant la família com el lloc normal per a nàixer, anar creixent en saviesa, alçada i gràcia (cf. Ev.). La 1 lect. ens parla de com els fills han d'honrar els seus pares, una cosa oblidada amb una certa freqüència. I en la 2 lect. sant Pau ens parla de la vida de família viscuda en el Senyor: la paciència mútua, el perdó i per damunt de tot l'amor, que és el cenyidor de la unitat consumada. La sagrada família és un exemple a seguir en les seues virtuts domèstiques i la seua unió en l'amor (cf. primera orac.).




Festa de la Sagrada Família de Jesús, Maria i Josep, titular d'esglésies parroquials a Alacant, Alzira, Castelló de la Plana, Elx, Gandia, Pego, Polinyà de Xúquer, Torrent, València i la Vilavella.

JORNADA DE LA SAGRADA FAMÍLIA

Aniversari del naiximent del servent de Déu Josep Maria Cases Deordal, bisbe de Sogorb-Castelló (1919)

  • Pere Saborit Badenes: "Un bisbe gironí a la Seu de Sogorb-Castelló: Josep Maria Cases Deordal (1972-1996)",  en Annals de l’Institut d’Estudis Gironins, [en línia], 2011, vol. 52, pp. 861-866.
Aniversari de la mort del bisbe Jaume Camprodon, emèrit de Girona (2016)

Martirologi Romà

Sant Esteve

Festa de sant Esteve, protomártir, home ple de fe i d'Esperit Sant, que va ser el primer dels set diaques que els apòstols van triar com a cooperadors del seu ministeri, i també va ser el primer dels deixebles del Senyor que a Jerusalem va escampar la seua sang, donant testimoniatge de Crist Jesús en afirmar que el veia assentat en la glòria a la dreta del Pare, en ser lapidat mentre pregava pels perseguidors. (s. I)

    Sant Esteve és titular d'una església parroquial a Alacant i d'una a València.
2. A Roma, al cementeri de Calixt, a la via Àpia, sant Dionís [o Donís], papa, el qual, després de la persecució sota l'emperador Valerià, va consolar amb piadoses cartes i amb la seua presència els germans i els afligits, amb diners va redimir dels sofriments els captius i va ensenyar als ignorants els principis de la fe, brillant en tota virtut. (268)

3. Commemoració de sant Zenó, bisbe de Mayuma, a Palestina, que va edificar una basílica als seus nebots màrtirs Eusebi, Nestabi i Zenó, i fins a la fi de la seua vida va treballar com a teixidor per a procurar-se el manteniment i ajudar els pobres. (c. 400)

4. A Roma, a la via Tiburtina, al costat de sant Llorenç, sepultura del papa sant Zòsim. (418)

5. A Sardis, ciutat de Lídia, sant Eutimi, bisbe i màrtir, a qui l'emperador Miquel l'Iconoclasta va bandejar a causa de l'enfrontament motivat pel culte de les sagrades imatges, i més tard, durant l'imperi de Teòfil, després de ser castigat inhumanament amb assots, va consumar el martiri. (824)

6. A Madrid, santa Vicenta Maria López Vicuña, verge, que va fundar i va propagar l'Institut de Filles de Maria Inmaculada, perquè cuidaren del cos i de l'ànima de les jóvens que, per raó del servici domèstic, es trobaven allunyades de les seues famílies (1890).

7. Al poble de Song-Khon, a Tailàndia, beates màrtirs Ainés Phila i Llúcia Khambang, vèrgens de la Congregació de Germanes Amants de la Creu, i també Àgueda Phutta, Cecília Butsi, Bibiana Hampai i Maria Phon, totes les quals, al no voler negar la fe cristiana, van ser afusellades al cementeri del poble. (1940)

8. Al lloc anomenat Dragali, a Montenegro, beat Segon Pollo, prevere de Vercelli, que, quan exercia de capellà castrense durant la guerra, en assistir a un soldat moribund va ser ferit, i va morir poc després dessagnat. (1941)
at Cap comentari:
Labels: , , , , ,

Dia de Nadal de 2021: missa del dia

25 de desembre

Solemnitat de la Nativitat del Senyor


Nativitat del Senyor, titular de l'església parroquial d'Orba i de Rafelguaraf.

Missa del dia


Lectures (AVL):

Is 52, 7-10: D'un extrem a l'altre de la terra contemplaran la salvació del nostre Déu

Sal 98 (97), 1.2-3ab.3cd-4.5-6. R: D'un extrem a l'altre de la terra tots han vist la salvació del nostre Déu

Heb 1, 1-6: Déu ens ha parlat en la persona del Fill

Evangeli: Jo 1, 1-18: El qui és la Paraula es feu home i habità entre nosaltres

El Fill de Déu ha compartit la nostra naturalesa humana perquè nosaltres puguem compartir la seua vida divina (primera orac.). En la 1 lect. i en el salm resp. es proclama la victòria del nostre Déu, que ens salva no pels poders d'este món sinó des de la humilitat del xiquet nascut a Betlem. És el Verb, la segona persona de la Santíssima Trinidad, que es va fer carn i va habitar entre nosaltres. Per mitjà d'Ell, Déu ens ha parlat (2 lect.) i eixa Paraula continua viva entre nosaltres i és la llum que brilla enmig de les tenebres d'este món i que hem d'acollir en la fe i l'amor perquè així puguem ser fills de Déu (Ev.).

Temps de Nadal

Per a meditar

at Cap comentari:
Labels:

Nit de Nadal de 2021

25 de desembre, a mitja nit

Solemnitat de la Nativitat del Senyor


Nativitat del Senyor, titular de l'església parroquial d'Orba i de Rafelguaraf.

Missa de la nit


Anunci del naiximent del Salvador

Després de la salutació inicial, el celebrant o un altre ministre pot proclamar la lectura del Martirologi des de l'ambó o un faristol

Passats innombrables segles des de de la creació del món, quan en el principi Déu va crear el cel i la terra i va formar l'home a la seua imatge; després també de molts segles, des que l'Altíssim posara el seu arc en els núvols després del diluvi com a signe d'aliança i de pau; vint-i-un segles després de l'emigració d'Abraham, el nostre pare en la fe, d'Ur de Caldea; tretze segles després de l'eixida del poble d'Israel d'Egipte sota la guia de Moisés; prop de mil anys després que David va ser ungit com a rei; en la setmana seixanta-cinc segons la profecia de Daniel; en l'Olimpíada cent noranta-quatre, l'any set-cents cinquanta-dos de la fundació de l'Urbs, l'any quaranta-dos de l'imperi de Cèsar Octavi August; estant tot l'orbe en pau, Jesucrist, Déu etern i Fill del Pare etern, volent consagrar el món amb la seua piadosíssima vinguda, concebut de l'Esperit Sant, nou mesos després de la seua concepció, naix a Betlem de la Judea, fet home, de Maria Verge: la Nativitat del nostre Senyor Jesucrist segons la carn.

Lectures:

Is 9, 1-6: Un fill se'ns ha donat

Sal 95. R: Hui ens ha nascut un Salvador: el Messies, el Senyor

Tit 2, 11-14: S'ha manifestat la gràcia de Déu per a tots els hòmens 

Evangeli: Lc 2, 1-14: Hui vos ha nascut un Salvador

Enmig de la foscor d'esta nit brilla Crist, la llum verdadera, i demanem gaudir un dia en el cel de l'esplendor de la glòria (primera orac.). Hui ens ha nascut un Salvador, el Messies, el Senyor (Ev.). Este Fill que se'ns ha donat porta al món una pau sense límits, per sempre (1 lect.). La primera vinguda de Crist en la humilitat de Betlem que celebrem hui ens anuncia el goig que esperem, la seua aparició gloriosa a la fi dels temps. I eixa esperança ens ha de portar a una vida sòbria, honrada i religiosa (2 lect.). Donem gràcies hui, perquè el Verb fet carn ens porta a l'amor de l'invisible de Déu (cf. Pf. I).

Temps de Nadal

Per a meditar

at Cap comentari:
Labels:

19 de desembre de 2021, diumenge IV d'Advent

 Lectures del dia (AVL):

Miq 5, 1-4a. De tu eixirà el qui ha de regir Israel.

Sal 79, 2ac i 3b.15-16.18-19 (R.: 4). Déu de l’univers, renoveu-nos, feu-nos vore la claror de la vostra mirada.

Heb 10, 5-10. Vinc a fer la vostra voluntat.

Lc 1, 39-45. ¿Qui soc jo perquè la mare del meu Senyor vinga a visitar-me?

En María, el Fill de Déu es va fer home perquè nosaltres, per la seua Passió i creu puguem arribar a la glòria de la resurrecció (cf. primera oració). I açò va ser possible gràcies a la seua fe, amb la qual va acceptar obedient l'anunci de l'àngel: «Feliç tu que has cregut» (Ev.). Eixa obediència és la que va tindre el Fill des del moment de la seua encarnació: «Vinc a fer la vostra voluntat» (2 lect.). María, amb el Fill de Déu en el seu si, és l'arca de la Nova Aliança que visita Isabel. I amb ella ens dirigim cap a Betlem on naixerà el cap d'Israel (cf. 1 lect.). L'Esperit Sant continua fent present a Crist en l'eucaristia (oració sobre les ofrenes).

Santa Eva.

O radix Iesse


Oh rebrot de Jessé, que vos alceu com a senyera dels pobles,
davant de Vós els reis emmudiran
i les nacions pregaran;
veniu a alliberar-nos, no tardeu més.

O radix Iesse, qui stas in signum populorum,
super quem continebunt reges os suum,
quem gentes deprecabuntur:
veni ad liberandum nos, iam noli tardare.

 


Martirologi Romà


1. A Roma, a la catacumba de Poncià, a la via Portuense, sepultura de sant Anastasi I, papa, home de gran pobresa i d'apostòlica sol·licitud, que es va oposar fermament a les doctrines herètiques. (401)

Anastasi de Massimi, de noble família romana, fou elegit Papa en 399. De profunda espiritualitat, va viure pobramente. Va defendre amb valor la fe católica contra el donatisme, heretgia que volia una Església rigorista i pauperista. Va morir en 401.

2. A Auxerre, a la Gàl·lia Lugdunense, actual França, sant Gregori, bisbe. (s. VI)

3. A la cartoixa de Casotto, a la regió del Piemont, a la Itàlia actual, beat Guillem de Fenoglio, religiós, que abans havia sigut ermità. (c. 1200)

4. A Avinyó, localitat de Provença, a França, beat Urbà V, papa, que sent monjo va ser elevat a la càtedra de Pere i es va preocupar pel retorn de la Seu Apostòlica a l'Urbs i per restituir la unitat a l'Església. (1370)

Guillem de Grimoard, monjo benedictí francés, elegit Papa a Avinyó (1362-1370) amb el nom d'Urbà V, intentà en va tornar la Seu Apostòlica a Roma i reunir l'Església d'Occidente i l'Església d'Orient. Home auster, ajudà els pobres i combaté amb força la corrupció en el clero.

5. Al lloc anomenat Bac-Ninh, a Tonkín, hui Vietnam, sants màrtirs Francesc Xavier Hà Trong Mâu i Doménec Bùi Van Úy, catequistes; Tomàs Nguyen Van Dê, sastre; també Agustí Nguyen Van Mói i Esteve Nguyen Van Vinh, agricultors, el primer d'estos últims neòfit i el segon encara catecumen, tots els quals, negant-se a calcigar la creu, van patir la presó i turments, i finalment, per mandat de l'emperador Minh Mang, van ser estrangulats. (1838)

6. Al poble d'Slónim, a Polònia, beates Maria Eva de la Providència Noiszewska i Maria Marta de Jesús Wolowsk, vèrgens de la Congregació de Germanes de la Immaculada Concepció i màrtirs, que, per mantindre la fe, en temps de l'ocupació de Polònia durant la guerra van ser afusellades. (1942)
at Cap comentari:
Labels: , , , ,

5 de desembre de 2021, Diumenge II d'Advent

 Lectures del dia:

Bar 5, 1-9: Déu estendrà la teua esplendor per tot arreu.

Sal 126 (125), 1-2ab.2cd-3.4-5.6 (R.: 3): 

    ¡El Senyor obra meravelles en nosaltres,         

    amb quin goig ho celebrem!

Flp 1, 4-6.8-11: Que arribeu purs i irreprensibles al dia de Crist.

Lc 3, 1-6: I tots voran la salvació de Déu.

Una de les figures de l'Advent, sant Joan Baptiste, precursor del Messies, predica un baptisme de conversió per al perdó dels pecats, complint la profecia d'Isaïes: «Una veu crida en el desert: Obriu una ruta al Senyor, aplaneu-li el camí» (Ev.). L'Advent és, per tant, un temps de conversió, durant el qual ens preparem interiorment perquè quan el Senyor vinga ens trobe purs i irreprensibles (cf. 2 lect.). És un temps d'experimentar la misericòrdia de Déu, que ens fa tornar a gaudir de la seua esplendor, deixant arrere la foscor dels nostres pecats (cf. 1 lect.). I així podrem cantar: «¡El Senyor obra meravelles en nosaltres, amb quin goig ho celebrem!» (sal. resp.). Vigilem perquè els afanys d'este món no ens impedisquen el nostre encontre amb Crist (1a orac.).

Sant Maure [o Maur], màrtir, patró de València i d'Alcoi, cotitular d'una parròquia d'Alcoi.

Beat Joan Gradenigo, monjo.

Beat valencià Joaquim Jovaní Marín, prevere operari dicocesà, màrtir (mem. a Sant Mateu). († Barcelona, 1936)

Beat valencià Vicent Jovaní Àvila, prevere operari diocesà, nebot de l'anterior, màrtir (mem. a Benicarló). († Barcelona, 1936)

Dia Internacional del Voluntariat pel Desenvolupament Econòmic i Social

Martirologi Romà


1. A Tebessa, lloc de Numídia, actual Algèria, passió de santa Crispina Tagorense, mare de família, la qual, en temps de Dioclecià i Maximià, com que no volgué sacrificar als ídols, va ser decapitada per mandat del procònsol Anolí. (304)

2. Prop de Jerusalem, sant Saba de Mutalasca, abat, que, nascut a Capadòcia, es va retirar al desert de la Judea, on va fundar un nou estil de vida eremítica en set monestirs que es van dir laures, reunint els solitaris sota un superior. Va viure durant molts anys a la Gran Laura, que posteriorment va portar el seu nom, brillant amb l'exemple de santedat i lluitant esforçadament per la fe de Calcedònia. (532)
3. Al cenobi de Sant Pere d'Aquara, a la regió italiana de Campània, sant Lúcid, monjo. (c. 983).

4. A Braga, a Portugal, commemoració de sant Gerald [o Gerard], bisbe, insigne per la restauració del culte diví i de les esglésies, i per la promoció de la disciplina eclesiàstica. Va morir fent la visita pastoral en un lloc llunyà anomenat Bornos. (1108)

5. A Màntua, a la regió de Llombardia, a Itàlia, beat Bertomeu Fanti, prevere de l'Orde dels Carmelites, el qual, amb paraules i amb l'exemple, va incitar els cors dels fidels al sant amor de Déu i a la filial devoció a Maria, Mare del Senyor. (1495)

6. A Londres, a Anglaterra, sant Joan Almond, prevere i màrtir, que durant més de deu anys va exercir ocultament la cura pastoral, fins que, regnant Jaume I, a causa del seu sacerdoci va ser penjat a Tyburn, on no va deixar de fer almoines fins i tot des del patíbul. (1612)

7. A Schwerin, a la regió del nord d'Alemanya, trànsit del beat Nicolau Stensen, bisbe titular de Titiòpolis, el qual, sent oriünd de Dinamarca, va ser primer un dels més preclars investigadors de les ciències naturals del seu temps, però en abraçar la fe catòlica, volent servir a Déu en la tutela de la veritat, va ser ordenat prevere i després bisbe, i va desenvolupar amb tota cura la seua missió a l'Europa septentrional. (1683)

8. A Torí, a Itàlia, beat Felip Rinaldi, prevere de la Societat de Sant Francesc de Sales, que va treballar per a propagar la fe en terres de missió. (1931)

9. Prop de Munic, a la regió de Baviera, a Alemanya, beat Narcís Putz, prevere i màrtir, que en temps de guerra, i amb Polònia, la seua pàtria, sota un règim estranger, va ser deportat al camp de concentració de Dachau per la seua tenacitat en la fe, i va morir allí esgotat per turments cruels. (1942)
at Cap comentari:
Labels: , , , ,

28 de novembre de 2021, Diumenge I d'Advent

Comença el temps d'Advent


L'Advent és temps d'espera, de conversió, d'esperança:

  • espera-memòria de la primera i humil vinguda del Salvador en la nostra carn mortal; espera-súplica de l'última i gloriosa vinguda de Crist, Senyor de la història i Jutge universal;
  • conversió, a la qual convida amb freqüència la Litúrgia d'este temps, mitjançant la veu dels profetes i sobretot de Joan Baptista: "Convertiu-vos, perquè està prop el regne dels cels" (Mt 3, 2);
  • esperança gojosa que la salvació ja realitzada per Crist (cf. Rom 8, 24-25) i les realitats de la gràcia ja presents en el món arriben a la seua maduresa i plenitud, per la qual cosa la promesa es convertirà en possessió, la fe en visió i "nosaltres serem semblants a Ell perquè el vorem tal com és" (1 Jn 3, 2).
(Directorio sobre la piedad popular y la liturgia, 96)


Primera setmana d'Advent


PRIMER DIUMENGE D'ADVENT

Lectures del diumenge (AVL):

    Jer 33, 14-16: Faré nàixer en el llinatge de David un rebrot just.

    Salm 25 (24), 4-5ab.8-9.10 i 14 (R.: 1b): A vós, Senyor, eleve la meua ànima.

    1 Tes 3, 12-4, 2: Que el Senyor enfortisca els vostres cors per al dia que vinga Jesús, el nostre Senyor.

    Lc 21, 25-28.34-36: Molt prompte sereu alliberats.

    Amb l'Advent comencem el cicle litúrgic de Nadal-Epifania, en el qual al mateix temps que fem memòria de la primera vinguda de Crist ens llancem a esperar amb alegria i esperança la seua segona vinguda a la fi dels temps, com professem en el Credo: «I tornarà gloriós a jutjar els vius i els morts, i el seu regnat no tindrà». Es tracta en este temps d'Advent d'eixir a l'encontre de Crist que continua venint a nosaltres en la seua Paraula, en l'Eucaristia i en els germans.
    Precisament practicant l'amor mutu i no deixant que afeixugue el nostre cor «l’excés de menjar o l’embriaguesa o les preocupacions de la vida» ens preparem per a la seua segona vinguda, de la qual no sabem ni el dia ni l'hora (cf. 2 lect. i Ev.).
Aniversari de la defunció de monsenyor Ramon Arnau i Garcia (Quart de Poblet 2008)

Martirologi Romà


1. A Sebaste [o Sivas], a l'antiga Armènia, actualment Turquia, sant Irenarc, màrtir, que exercint de botxí es va convertir a Crist motivat per la constància de les dones cristianes, i sota l'emperador Dioclecià i el prefecte Màxim, va morir decapitat. (s. IV)

2. Al regne vàndal d'Àfrica, a l'actual territori de Líbia i Tunísia, commemoració dels sants màrtirs Papinià, bisbe de Vita, i Mansuet, bisbe d'Urusi, que, en la persecució desencadenada pels vàndals, durant el regnat de l'arrià Genseric, per defensar la fe catòlica van ser cremats en tot el seu cos amb planxes de ferro incandescents, i així van consumar la seua gloriosa agonia. En eixe mateix temps, altres sants bisbes van ser primer exiliats, i després van coronar la carrera de la seua vida amb la confessió de la fe: Urbà de Girba, Crescent de Bizacena, Hebetdeu de Teudali, Eustasi de Sufes, Cresconi d'Oea, Vicis de Sabrata i Fèlix d'Adrumetum, i més endavant, baix Hunneric, fill de Genseric, Hortolà de Bennefa i Florencià de Midila. (s. V)

3. A Constantinoble, hui Istanbul, a Turquia, sant Esteve el Jove, monjo i màrtir, que, en temps de l'emperador Constantí Coprònim, per donar culte a les imatges sagrades va ser turmentat amb suplicis variats, i va confirmar la veritat catòlica amb l'escampament de la seua sang. (764)

4. Prop de Rossano, a Calàbria, actual Itàlia, santa Teodora, abadessa, deixebla de sant Nil el Jove, mestra en la vida monàstica (980).

5. A Nàpols, a Campània, també a Itàlia, sepultura de sant Jaume Picé o de la Marca, prevere de l'Orde dels Germans Menors, esclarit per la seua predicació i austeritat de vida. (1476)

6. A York, a Anglaterra, beat Jaume Thomson, prevere i màrtir, que, durant el regnat d'Isabel I, condemnat a la pena capital per haver reconciliat a molts amb l'Església catòlica, va patir els suplicis del patíbul. (1582)

7. Al territori de Khám Duong, a Annam, hui Vietnam, sant Andreu Tran Van Trông, màrtir, que empresonat i turmentat atroçment per negar-se a xafar la Creu, va ser decapitat en temps de l'emperador Minh Mang. (1835)

8. A Paracuellos del Jarama, prop de Madrid, beats Joan Jesús (Marià) Adradas Gonzalo, prevere i catorze companys, màrtirs i religiosos de l'Orde Hospitalari de Sant Joan de Déu. (1936)
Entre ells el valencià Guillem (Vicent) Llop Gayà (memòria a Vila-real)

9. Al Picador de Paterna, beat valencià Lluís Campos Górriz, advocat, màrtir, que va culminar amb el seu gloriós martiri una vida fervorosament entregada a l'apostolat i a la caritat. (1936) (memòria a València)
at Cap comentari:
Labels: , , , ,

21 de novembre de 2021, diumenge: Jesucrist, Rei de tot el Món

 Solemnitat de Nostre Senyor Jesucrist, Rei de tot el Món

Jesucrist és Rei de l'univers en qui el Pare ha volgut fundar totes les coses (1a oració). Ell és Rei, però el seu regne no és d'este món (Ev.). No està basat en el poder polític, en l'econòmic o en la força de les armes. Havent-se oferit en l'altar de la creu, Crist ha lliurat al Pare un regne etern i universal, el regne de la veritat i la vida, el regne de la santedat i la gràcia, el regne de la justícia, l'amor i la pau (Pf.). Així, el seu poder és etern, no cessarà (1 lect.). El Senyor manté ferm tot el món, incommovible (salm responsorial). Obeint els mandats de Crist, rei de l'univers, podrem viure eternament amb Ell en el regne del cel (cf. oració després de la comunió).

 Lectures de la Solemnitat (AVL)

    Dan 7,13-14: El seu poder és etern.

    Sal 93 (92), 1ab.1c-2.5 (R.: 1a): El Senyor és rei, vestit de majestat.

    Ap 1, 5-8: El sobirà dels reis de la terra ha fet de nosaltres un regne, uns sacerdots dedicats a Déu.

    Jo 18, 33b-37: Tu ho dius: jo soc rei.


Martirologi Romà


Presentació de la Mare de Déu
Capella Scrovegni (Pàdua)
1. Memòria de la Presentació de la Mare de Déu. L'endemà de la dedicació de la basílica de Santa Maria la Nova, construïda al costat del mur de l'antic temple de Jerusalem, se celebra la dedicació que de si mateixa va fer a Déu la futura Mare del Senyor, moguda per l'Esperit Sant, de la gràcia del qual estava plena des de la seua Concepció Immaculada.
2. Commemoració de sant Ruf de Roma, de qui el benaurat apòstol Pau, en la seua carta als Romans, diu que va ser un elegit del Senyor. (s. I)

3. A la localitat de Poreč, a la regió d'Ístria, a l'actual Croàcia, sant Marí, bisbe i màrtir (c. s. IV).

4. A Cesarea de Palestina, hui a Israel, sant Agapi, màrtir, que martiritzat amb freqüència, però sempre reservat per a majors proves, en presència del mateix emperador Maximí, durant els jocs de l'amfiteatre, va ser entregat a un os perquè el devorara i com encara va quedar amb vida, l'endemà li van lligar pedres als peus i el van tirar a la mar. (306)

5. Al costat de la basílica de Sant Pere, a Roma, sant Gelasi I, papa, esclarit per la seua doctrina i santedat, el qual, perquè l'autoritat imperial no perjudicara la unitat de l'Església, va aclarir a fons les característiques pròpies de les dos potestats i la seua mútua independència. Mogut per la seua caritat sense mesura i les necessitats dels indigents, va morir en la més extrema pobresa. (496)

6. A Cesana, a la regió de Flamínia, actual Emília-Romanya, a Itàlia, sant Maur [o Maure o Mur], bisbe. (946)

7. A Roma, beata Maria de Jesús Bon Pastor (Francesca) de Siedliska, verge, que va abandonar Polònia per problemes amb els governants i, al servici dels emigrants de la seua pàtria, va fundar l'Institut de Missioneres Filles de la Sagrada Família de Natzaret. (1902)
at Cap comentari:
Labels: , , ,

14 de novembre de 2021, diumenge: Jornada Mundial dels Pobres

Diumenge XXXIII

Lectures del dia (AVL)

    Dan 12, 1-3: En aquell moment serà salvat el poble.

    Sal 16 (15), 5 i 8.9-10.11 (R.: 1): Guardeu-me, Déu meu, vós sou el meu refugi.

    Heb 10, 11-14.18: Amb una sola oblació, ha consagrat del tot i per sempre els qui havien de ser santificats.

    Mc 13, 24-32: Reunirà els seus elegits, que vindran des dels quatre vents.

Pròxim ja el final de l'any litúrgic, el tema fonamental d'este diumenge és la segona vinguda del Fill de l'home, amb gran poder i majestat al final dels temps. Tornarà per a reunir els seus elegits de tot el món i salvar-los de la gran tribulació dels últims dies (Ev.). Ja el profeta Daniel va anunciar la resurrecció dels morts, uns per a vida perpètua, uns altres per a ignomínia perpètua (1 lect.). Hui hi ha, per tant, una crida a viure responsablement la nostra vida cristiana, ja que no sabem ni el dia ni l'hora en què tornarà el Senyor. Mentrestant hem de confiar en ell, plens d'esperança: «M’ensenyareu el camí que du a la vida: goig i festa plena en la vostra presència; al vostre costat, delícies per sempre» (sal. resp.).

Festa de la Mare de Déu del Sofratge a Benidorm.
Sant Gregori Palamàs, monjo.

Sants Pares de Mèrida: Pau, Fidel i Massona.

Jornada Mundial dels Pobres


Martirologi Romà


1. A Heraclea, ciutat de Tràcia, actual Turquia, sant Teodot màrtir. (c. s. III)

2. A Gangra, lloc de Paflagònia, hui Turquia, sant Hipaci, bisbe, que va morir màrtir, lapidat en un camí pels heretges novacians. (325)

3. A Avinyó, a la regió de Provença, en l'actual França, sant Ruf, considerat com el primer que va estar al capdavant de la comunitat cristiana d'este lloc. (s. IV)

4*. A l'illa de Bardsey, en la costa de Càmbria septentrional, actualment el Regne Unit, sant Dubrici, bisbe i abat. (s. VI)

5. A Trogir (Traù), a Dalmàcia, hui Croàcia, sant Joan, bisbe, que, sent ermità en un monestir camaldulenc, va ser ordenat bisbe i va defendre feliçment la ciutat de la destrucció decretada pel rei Colomà. (c. 1111)

6. A la localitat d'Eu, a Normandia, actual regió francesa, trànsit de sant Llorenç O'Toole (Lorcan Ua Tualthail), bisbe de Dublín, que, entre les dificultats del seu temps va promoure valerosament la disciplina regular de l'Església, va procurar posar pau entre els prínceps i, finalment, havent anat a visitar Enric, rei d'Anglaterra, va aconseguir els gojos de la pau eterna. (1180)

7. Al cenobi de Santa Maria de Gualdo Mazocca, prop de Campobasso, a Itàlia, beat Joan de Tufaria, eremita. (1170)

8. A Mariëngaarde, a Frísia, actual Holanda, sant Siard, abat, de l'Orde Premonstratenc, notable per la seua observança regular i per la seua prodigalitat envers els pobres (1230).

Sant Serapió
9. A Alger, a Àfrica septentrional, sant Serapió, de l'Orde de la Mare de Déu de la Mercè, en la qual va ser el primer que, per a la redempció dels fidels captius i predicació de la fe cristiana va meréixer la palma del martiri. (1240)

10. A Jerusalem, sants Nicolau Tavelic, Deodat Aribert, Esteve de Cúneo i Pere de Narbona, preveres de l'Orde dels Germans Menors i màrtirs, que, per predicar lliurement a la plaça pública la religió cristiana als sarraïns i confessar constantment a Crist com a Fill de Déu, van ser cremats vius. (1391)
 
Els sants Nicolau Tàvelic (de Dalmàcia), Deodat de Rodés, Esteve de Cúneo i Pere de Narbona, sacerdots franciscans, moriren màrtirs a Jerusalem, el 14 de novembre de 1391. Procedien de diferents províncies de l'Orde. Després de passar uns quants anys al servici religiós del convent de Mont-Sió de la Custòdia de Terra Santa, es decidiren a predicar públicament l'Evangeli als musulmans. Després de pensar-hi molt i amb el suport de la pregària, es presentaren davant del cadí per exposar el discurs apologètic que havien preparat en defensa de la fe cristiana. S'entaulà una discussió tensa. Invitats a retractar-se, ells s'hi refusaren. Per això foren empresonats i després executats i cremats en la plaça pública. El papa Pau VI els canonitzà l'any 1970. [font]

11. A Cáccamo, lloc de Sicília, beat Joan de Lici, prevere de l'Orde de Predicadors, eminent per la seua incansable caritat cap al proïsme, per la propagació del res del Rosari i per l'observança de la disciplina regular. Descansà en el Senyor als cent onze anys. (1511)

12. En la fortalesa de Binh Dinh, a Cotxinxina, hui Vietnam, sant Esteve Teodor Cuénot, bisbe de la Societat de Missions Estrangeres de París i màrtir, que després de vint-i-cinc anys de treballs apostòlics, durant la feroç persecució sota l'emperador Tu Duc va ser llançat a una quadra d'elefants, on va morir esgotat de sofriments. (1861)

- Beata Maria Merkert (Nysa, Opole – Polònia, 1817-1872), religiosa, cofundadora de la Congregació de les Germanes de santa Isabel.
at Cap comentari:
Labels: , , , ,

7 de novembre de 2021, diumenge XXXII

 Lectures del dia (AVL):

1 Re 17, 10-16: La viuda va coure un panet i el porta a Elies.

Sal 146 (145), 6c-7.8-9a.9bc-10 (R.: 1): Alaba el Senyor, ànima meua.

Heb 9, 24-28: Crist s’oferí una sola vegada i prengué damunt d’ell els pecats de tots.

Mc 12, 38-44: Eixa viuda pobra ha tirat a l’arca més que tots els altres.

La generositat fins a l'extrem i la confiança en Déu és un tema fonamental d'este diumenge. Així, la vídua de la primera lectura confia en la paraula del profeta Elies i li entrega l'única cosa que tenia per a menjar, un panet, I, per esta confiança en el Senyor, havent fet cas al profeta, no li va faltar per a menjar des d'aleshores. Igualment, en l'Evangeli, Jesús alaba una pobra vídua que va donar d'almoina per al temple tot el poc que tenia per a viure. Així demostrava la seua confiança en Déu. Suposa això una crida a posar a Déu per damunt dels diners i dels béns materials i a fomentar la disponibilitat per a donar-ho tot, sabent que al Senyor no el guanyarem en generositat.

Dia de l'Església Diocesana


Martirologi Romà


1. A Pàdua, al territori de Venècia, actualment a Itàlia, sant Prosdòcim, a qui es té com a primer bisbe d'esta Església. (100)

2. A Neocesarea, a la regió del Pont, hui Turquia, sant Atenodor, bisbe, germà de sant Gregori Taumaturg, tan avantatjat en les lletres divines, que, malgrat la seua joventut, se'l va considerar digne d'exercir el ministeri episcopal. (c. 304)

3. A Albi, lloc d'Aquitània, a la França actual, commemoració de sant Amarant, màrtir. (s. III/IV)

4. A Melitene, a l'antiga Armènia, actualment Turquia, sant Hieró i els seus nombrosos companys. (300)

5. A Perusa, població d'Úmbria, a l'actual Itàlia, sant Herculà, bisbe i màrtir, que per orde de Tòtila, rei dels gots, va ser decapitat. (594)

6. A Tours, ciutat de Nèustria, hui França, sant Bald, bisbe, que va distribuir en almoines per als pobres els diners que li havia deixat el seu predecessor. (c. 552)

7. Al lloc després anomenat Congresbury, a Anglaterra, sant Congar, abat, bretó d'origen, amb el nom del qual s'honren moltes poblacions i esglésies. (s. VI)

8. A Estrasburg, a la regió de Burgúndia, actual França, commemoració de sant Florenci, bisbe, successor de sant Arbogast. (693)

9. A Echternach, a Austràsia, al territori de Luxemburg actualment, sepultura de Willibrord d'Utrecht, anglés de naiximent, que, ordenat bisbe d'Utrech pel papa sant Sergi I, va predicar l'Evangeli a Frísia i a Dinamarca, i va fundar seus episcopals i monestirs fins que, atabalat de treball i gastat per l'edat, es va adormir en el Senyor dins dels murs d'un monestir alçat per ell. (739)

10. A la muntanya de Galesi, pròxima a Efes, a l'actual Turquia, sant Llàtzer, estilita, que en diversos llocs, va viure molts anys sobre una columna, carregat a més de ferros i cadenes, i content, amb només pa i aigua, amb esta forma de vida tan austera amb la qual va atraure molts fidels. (1054)

11. A Colònia, a la regió de Lotaríngia, a Germània, hui Alemanya, sant Engelbert, bisbe, que per defensar la justícia i llibertat de l'Església, anant de camí va ser assaltat per uns sicaris, que el van ferir fins a causar-li la mort. (1225)

12. Al llogaret de Pofi, al Laci, regió actualment italiana, beat Antoni Baldinucci, prevere de l'Orde de la Companyia de Jesús, totalment dedicat a la predicació de missions populars. (1717)

Sant Jacint Castanyeda
(Seu de València)
13. A Ket Cho, a Tonkín, hui Vietnam, sants Jacint Castanyeda i Vicent Lê Quang Liêm, preveres de l'Orde de Predicadors i màrtirs, que van coronar els treballs evangèlics amb l'escampament de la seua sang en temps del regnat de Trinh Sâm. (1773)
 
Sant Jacint Castanyeda, prevere, màrtir, natural de Xàtiva, titular d'una església parroquial a Benimaclet.
14. A Zunyi, província de Guizhou, a la Xina, sant Pere Wu Guosheng, catequista i màrtir, que va ser ofegat per la seua fidelitat a Crist. (1814)

15. A Cremona, ciutat d'Itàlia, beat Vicent Grossi, prevere, que, dedicat al ministeri parroquial, va fundar la Congregació de Filles de l'Oratori.
at Cap comentari:
Labels: ,

31 d'octubre de 2021, diumenge XXXI

 Lectures del dia (AVL)

Dt 6, 2-6: Escolta, Israel: Ama el Senyor, el teu Déu, amb tot el cor

Salm 18 (17), 2-3a.3bc-4.47 i 51ab (R.: 2)

Heb 7, 23-28: Jesús, com que viu per sempre, no traspassa a ningú el seu sacerdoci

Mc 12, 28b-34: Amar Déu és el primer. El segon és estimar els altres

L'amor a Déu i al proïsme és el missatge fonamental d'este diumenge. Així, en la primera lect.: «Ama el Senyor, el teu Déu, amb tot el teu cor, amb tota la teua ànima i amb totes les teues forces». I en l'evangeli, Jesús afig: «Estima el teu proïsme com a tu mateix». Esta és la base de la moral cristiana, perquè tots els altres manaments són formes concretes d'eixe amor a Déu i al proïsme. A més, esta és la base de l'autèntic culte a Déu: eixe amor val més que tots els holocaustos i sacrificis. L'eucaristia és el sagrament de l'amor de Crist que va entregar el seu cos i va escampar la seua sang per a la nostra salvació. Així, exercix el seu sacerdoci que no passa, oferint-se en sacrifici una vegada per sempre (segona lect.).

Martirologi Romà


Sant Quintí
1. A Alexandria d'Egipte, sant Epímac de Pelúsion, màrtir, del qual compta la tradició que en temps de persecució sota l'emperador Deci, en vore com el prefecte obligava els cristians a oferir sacrificis als ídols, va intentar destruir l'ara, per la qual cosa,va ser immediatament detingut, torturat i decapitat. (c. 250)

2. Prop de Vermand, a la Gàl·lia Bèlgica, actual França, sant Quintí, màrtir, de l'orde senatorial, que va patir per Crist el temps de l'emperador Maximià. (s. III)

3. A Fosses, al territori de Brabant, a Austràsia, Bèlgica en l'actualitat, sant Foillà, prevere i abat, el qual, nascut a Hibèrnia i germà i company de sant Furseu, va anar sempre fidel a la disciplina monàstica de la seua pàtria, va fundar monestirs dobles, de monjos i monges a Fosses i a Nivelles, i en un viatge entre estos dos va caure en mans de malfactors, que el van assassinar. (c. 655)

4. A Milà, a la regió de Llombardia, a Itàlia, sant Antoní, bisbe, que va treballar esforçadament per a acabar amb l'heretgia arriana dels llombards. (c. 661)

5. A Ratisbona, al territori de Baviera, actual Alemanya, sant Wolfgang [o Volfang o Wolfang], bisbe, que, després de ser mestre d'escola i haver professat com a monjo, va ser elevat a la seu episcopal, des d'on va instaurar la disciplina del clero, i mentre visitava la regió de Pupping va descansar en el Senyor. (994)

6. A Cahors, lloc d'Aquitània, França actualment, beat Cristòfol de Romagna, prevere de l'Orde dels Germans Menors, que, enviat per sant Francesc, després de molts treballs en favor de les ànimes va morir ja centenari. (1272)

7. A Rieti, a la Sabina, actual regió italiana del Laci, beat Tomàs de Florència Bellaci, religiós de l'Orde dels Germans Menors, que, enviat a Terra Santa i Etiòpia, a causa de Crist va patir captivitat i proves de tota classe per part dels infidels, i, havent tornat a la seua pàtria, quasi centenari va descansar en pau. (1447)

8. A Youghal, prop de Cork, a Irlanda, beat Doménec Collins, religiós de l'Orde de la Companyia de Jesús i màrtir, el qual, després d'estar empresonat llarg temps patint interrogatoris i tortures, va confessar constantment la seua fe catòlica, i va consumar el seu martiri en ser penjat. (1602)

Doménec Collins va nàixer cap a l'any 1566 en una ciutat de Youghal, del comtat de Cork, Irlanda. Tenia uns vint anys quan marxà a França. Allí determinà de seguir la carrera militar, en la qual tant es va distingir que ràpidament fou promogut a la graduació de capità. El 1598 fa una nova opció de vida ingressant a la Companyia de Jesús a Santiago de Compostel·la, on fa la seua professió perpètua com a germà coadjutor. Torna a Irlanda el 1601, però el 17 de juny de 1602 és fet presoner pels anglesos, els quals intenten en va de fer-lo renegar de la seua fe. Condemnat a mort, fou ajusticiat el 31 d'octubre de 1602 a Youghal, la seua ciutat natal. Joan Pau II el beatificà, juntament amb altres màrtirs irlandesos, el 27 de setembre de 1992.

9. A la ciutat de Palma, a l'illa de Mallorca, sant Alfons Rodríguez, que en perdre la seua esposa i fills va entrar com a religiós en l'Orde de la Companyia de Jesús i va estar com a porter del col·legi d'aquella ciutat durant llargs anys, mostrant una gran humilitat, obediència i constància en una vida penitent. (1617)
Alfons va nàixer a Segòvia l'any 1533. Mort prematurament son pare, es dedicà al comerç, i cap a l'any 1560 va contraure matrimoni. En morir la seua esposa i els seus fills, el 1571 fou admés com a germà coadjutor en la Companyia de Jesús. Aquell mateix any fou enviat a Palma de Mallorca on, en el col·legi de Montsió va exercir l'ofici de porter fins a la mort. Fou provat per una perllongada lluita espiritual, però també afavorit per Déu amb extraordinaris dons carismàtics. Va morir a Palma l'any 1617. El 1888 Lleó XIII el posà en el catàleg dels sants.

10. A la localitat de Piotrków Kujawski, a Polònia, beat Lleó Nowakowski, prevere i màrtir, que, durant l'ocupació militar de Polònia, per la seua fe va ser afusellat a les mans d'un règim contrari a Déu. (1939)

at Cap comentari:
Labels: ,
Subscriure's a: Missatges (Atom)

entrada destacada

17 de maig de 2024: Sant Pasqual Bailon

DIVENDRES DE LA SETMANA VII DE PASQUA Lectura primera Fets 25, 13b-21 Aquell Jesús mort, Pau afirma que viu Lectura dels Fets dels Apòstols ...

entrades populars