1 d'abril de 2023: Dissabte de Passió

DISSABTE DE LA SETMANA V DE QUARESMA

Quaresma: pujar amb Jesús a Jerusalem per a reunir a tota la humanitat.

Lectura primera Ez 37,21-28

Faré d'ells un sol poble

Lectura de la profecia d'Ezequiel

Açò diu el Senyor Déu: «Jo prendré els fills d'Israel d'entre les nacions on han anat, els reuniré de totes parts i els faré tornar a la seua terra. I allí, a les muntanyes d'Israel, faré d'ells un sol poble i tindran un sol rei. No formaran ja dos pobles i dos regnes. No tornaran a quedar impurs amb el seus ídols detestables i amb les seues infidelitats. Els alliberaré del seu pecat d'apostasia, els purificaré, i seran el meu poble i jo seré el seu Déu.

El meu servent David serà el seu rei, tots tindran un sol pastor i seguiran els meus preceptes, guardaran els meus decrets i els compliran. Habitaran el país que vaig donar a Jacob, el meu servent, on els seus pares havien habitat; ells, els seus fills i els fills dels seus fills habitaran sempre allí, i el meu servent David serà per sempre el seu príncep.

Faré amb ells una aliança de pau, que durarà sempre. Els restabliré i els multiplicaré, i posaré per sempre el meu santuari entre ells; tindré enmig d'ells el meu tabernacle, jo seré el seu Déu i ells seran el meu poble. Quan hauré posat per sempre el meu santuari entre ells, totes les nacions sabran que jo, el Senyor, santifique el poble d'Israel».

Salm responsorial Jr 31,10.11-12ab.13 (R.: 10d)

Escolteu, nacions, una paraula del Senyor,

anuncieu-la lluny, en les illes:

«El qui havia dispersat Israel, el reunirà,

i el guardarà com un pastor el seu ramat».

R. El Senyor ens guardarà,

com un pastor guarda el seu ramat.

El Senyor ha redimit el poble de Jacob,

l'allibera de les mans dels més forts.

Arriben a les altures de Sió cridant de goig,

a la llum de l'abundor del Senyor. R.

Dansaran d'alegria les xiques

jóvens i vells dansaran junts:

«canviaré el dol en dies de festa,

els consolaré de les penes i els alegraré». R.

Vers abans de l'evangeli Ez 18,31

Desfeu-vos de totes les infidelitats, diu el Senyor,

i renoveu el vostre cor i el vostre esperit.

Evangeli Jo 11,45-56

Jesús havia de reunir a tots els fills de Déu dispersos

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Joan

En aquell temps, molts dels jueus que havien anat a casa de Maria i veren el que havia fet Jesús [és a dir, la resurrecció de Llàtzer] cregueren en ell. Però alguns anaren a contar als fariseus el que Jesús havia fet. 

Els grans sacerdots i els fariseus convocaren el consell del sanedrí i preguntaven: «¿Què fem? Este home fa molts miracles. Si el deixem estar, tots creuran en ell, i vindran els romans a destruir el nostre lloc sant i el nostre poble». 

U d'ells, Caifàs, que aquell any era el gran sacerdot, els va dir: «Vosaltres no enteneu res. ¿No veeu que val més que muiga un sol home pel poble, i no que es perda tot el poble!» Açò Caifàs no ho deia pel seu compte: com que aquell any era gran sacerdot, profetitzava que Jesús havia de morir pel poble. I no només pel poble, sinó també per a reunir els fills de Déu dispersos. Des d'aquell dia tenien decidit que el matarien.

Per això Jesús ja no es deixava vore públicament entre els jueus; se'n va anar a una regió vora el desert, al poble d'Efraïm, i allí es va quedar amb els seus deixebles. 

S'acostava la Pasqua dels jueus, i molta gent del camp pujaven a Jerusalem a purificar-se abans de la Pasqua. Miraven si Jesús havia vingut i, en el recinte del temple, es preguntaven entre ells: «¿Què vos pareix? ¿No vindrà a la festa?»

 * * * * *

• La paraula del dia: Abril (AVL)

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis de l'1 d'abril

1. A Roma, commemoració dels sants màrtirs Venanci, bisbe, i companys de Dalmàcia i d'Ístria, a l'actual Croàcia; a saber, Anastasi, Maur, Paulinià, Teli, Asteri, Septimi, Antioquià i Gaià, que l'Església es complau a honrar juntament. (s. III/IV)

2. A Tessalònica, ciutat de Macedònia, actualment a Grècia, santes Agape i Quiònia, vèrgens i màrtirs, que en la persecució sota l'emperador Dioclecià, per negar-se a menjar carn sacrificada als ídols, van ser entregades al prefecte Dulceci, qui les va condemnar a ser cremades vives. (304)

Santa Maria Egipcíaca

3. A Palestina, santa Maria Egipcíaca, cèlebre pecadora d'Alexandria, que per la intercessió de la Benaurada Mare de Déu es va convertir a Déu a la Ciutat Santa, i va portar una vida penitent i solitària a l'altra riba del Jordà. (s. V)

4. A Lauconne, prop d'Amiens, a la Gàl·lia, hui França, sant Valeric o Valeri, prevere, que va atraure no pocs companys cap a la vida eremítica. (s. VII)

5. Al lloc anomenat Ardpatrick, a la regió de Munster, a Irlanda, sant Cels, bisbe d'Armagh, que va promoure intensament la restauració de l'Església. (1129)

6. A Grenoble, ciutat de Burgúndia, a la França actual, sant Hug, bisbe, que va treballar intrèpidament en la reforma dels costums del clergat i del poble, i, amant de la soledat, durant el seu episcopat va oferir a sant Bru, mestre seu en un altre temps, i als seus companys, el lloc de la Cartoixa, que va presidir com a primer abat, regint durant quaranta anys esta Església amb acurat sexemple de caritat. (1132)

7. Al monestir cistercenc de Bonnevaux, al Delfinat, a França, beat Hug, abat, la caritat i la prudència del qual van aconseguir l'harmonia entre el papa Alexandre III i l'emperador Frederic I. (1194)

8. A Caithness, a Escòcia, sant Gilbert, bisbe, que va erigir l'església catedral a Dornoch i va disposar albergs per als pobres, i en morir va recomanar el que ell mateix havia observat durant la seua vida, a saber, no fer mal a cap ésser, portar amb paciència les correccions divines i a ningú donar ocasió d'entropessar. (c. 1245)

9. A York, a Anglaterra, beat Joan Bretton, màrtir, que, sent pare de família, va mostrar una gran constància en la fe de l'Església Romana durant el regnat d'Isabel I, i, amenaçat diverses vegades, es va mantindre ferm, per la qual cosa a la fi, sota la falsa acusació de sedició, va morir estrangulat. (1598)

10. Beata Sofia Czeska-Maciejowska (1584- Cracòvia, Polònia 1650). Fundadora de la Congregació de les Vèrgens de la Presentació de la Benaurada Mare de Déu, per a ajudar les jóvens pobres i òrfenes.

11. A Brescia, a la regió de Llombardia, a Itàlia, beat Lluís Pavoni, prevere, que es va entregar amb ànim decidit a la formació dels jóvens pobres i es va interessar sobretot en la seua educació religiosa i artesana, per a això va fundar la Congregació de Fills de Maria Immaculada. (1848)

12. Beats Anaclet González Flores, pare de família, i 8 companys (Mèxic †1927/1928), màrtirs mexicans.

Els noms són: Josep Dionís Lluís Padilla Gómez, Jordi Ramon Vargas González, Ramon Vicent Vargas González, Josep Llucià Ezequiel Horta Gutiérrez, Josep Salvador Horta Gutiérrez, Miquel Gómez Loza, Lluís Magaña Servín.

13. Beat Josep Girotti (1905- Dachau 1945). Sacerdot de l'Orde dels Germans Predicadors i màrtir, mort per odi a la fe i per ajudar els hebreus durant l'ocupació d'Itàlia pel règim nazi.

31 de març de 2023: Divendres de Dolors

DIVENDRES V DE QUARESMA

DIVENDRES DE PASSIÓ O DE DOLORS

Dia d'abstinència

Mare de Déu dels Dolors (la Dolorosa, la Pietat o Mare de Déu al peu de la Creu), patrona de Castelló (Ribera Alta), Canals, Puçol, Requena, etc.; titular de les esglésies parroquials de Dolores, Los Dolores de Callosa, el Genovés, Las Ventas (Buñol) i una de València. Patrona dels poetes valencians.

• Avel·lí Flors: La Mare de Déu dels Dolors
• Avel·lí Flors: Divendres
• Josep d'Orga i Pinyana: Stabat Mater (1877)
• J.M. Bausset: La Mare de Déu dels Dolors (2015)

Lectures de la missa:

Quaresma: el Senyor està amb nosaltres

Lectura primera Jr 20,10-13

El Senyor em fa costat com un guerrer invencible

Lectura del llibre de Jeremies

Sent com murmura la multitud: 

«Eixe és el "Terror de totes parts".

Denuncieu-lo, i nosaltres 

també el denunciarem». 

Tots els meus amics 

esperen que entropesse: 

«Potser es deixarà enganyar

i el podrem fer caure 

i venjar-nos d'ell».

Però el Senyor em fa costat 

com un guerrer invencible:

els qui em perseguixen cauran,

no podran fer res.

El seu fracàs els cobrirà de vergonya,

el seu deshonor no serà mai oblidat.

Senyor de l'univers, 

que sabeu si un home vos és fidel,

que penetreu l'interior dels cors:

feu-me vore com feu justícia,

ja que he confiat a vós la meua causa. 

Canteu al Senyor, alabeu el Senyor:

ell salva la vida del pobre 

de les mans dels malvats.

Salm responsorial 17,2-3a.3bc-4.5-6.7 (R.: cf. 7)

Vos estime, Senyor, fortalesa meua,

roca i muralla que em deslliura.

R. En vore'm en perill,

clame al Senyor, i ell m'escolta.

Déu meu, penyal on m'empare,

escut i força que em salva.

Clame al Senyor, que és digne d'alabança:

ell em salva dels enemics. R.

Em rodejaven les ones de la mort,

els torrents de Belial m'espantaven;

els fils de l'abisme em lligaven,

m'abraçaven els llaços de la mort. R.

En vore'm en perill, clame al Senyor,

cride auxili al meu Déu;

des del palau escolta el clam,

el crit li arriba al cor. R.

Vers abans de l'evangeli Cf. Jo 6,63b.68b

Les vostres paraules, Senyor,

són esperit i són vida,

vós teniu paraules de vida eterna.

Evangeli Jo 10,31-42

Volien arrestar-lo, però se'ls va escapar de les mans

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Joan

En aquell temps, els jueus tornaren a agarrar pedres a fi d'apedregar a Jesús. Ell els va dir: «M'heu vist fer moltes obres bones, que venien del meu Pare; ¿per quina d'estes obres voleu apedregar-me?» Els jueus li contestaren: «No et volem apedregar per cap obra bona, sinó per blasfèmia, perquè tu, que eres un home, et fas Déu».

Jesús els va replicar: «¿No estan escrites en la vostra Llei estes paraules: "Jo declare que sou déus"? I no podem negar el valor de l'Escriptura. Per tant, si la Llei anomena déus a aquells a qui dirigia la paraula de Déu, a mi, que el Pare ha consagrat i ha enviat al món, ¿per què m'acuseu de blasfem quan declare que soc Fill de Déu? Si no faig les obres de mon Pare, no em cregau, però si les faig, encara que no em cregau a mi, creieu almenys estes obres; d'esta manera sabreu i coneixereu que el Pare està en mi i jo en el Pare».

Volien novament arrestar-lo, però se'ls va escapar de les mans. Després se'n va tornar a l'altra ribera del Jordà, on Joan havia començat a batejar, i allí es va quedar. Molts anaren al seu encontre i deien: «Joan no va fer cap de miracle, però tot el que va dir d'ell era veritat». 

I molts d'aquell lloc van creure en Jesús.

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del 31 de març

1. Al lloc d'Argol, a Pèrsia, actualment l'Iraq, sant Benjamí, diaca, que, per predicar insistentment la paraula de Déu, va consumar el seu martiri amb canyes punxegudes clavades sota les ungles, en temps del rei Vararane V. (c. 420)

Va ser un diaca persa que, en el regnat de Varanane V, no va cedir en la seua predicació de l’Evangeli, mostrant un gran zel missioner tant a sostindre en la fe els fidels com a portar l’Evangeli als pagans. Arrestat i sotmés a un judici, davant la seua negativa a renegar de Crist i passar-se a la religió persa, el van turmentar horriblement. Finalment el van matar el dia 31 de març de l’any 420. [font]

2. A Roma, commemoració de santa Balbina, el títol erigit de la qual a l'Aventí mostra la veneració que es va tributar al seu nom. (a. 595)

3. A Colònia, ciutat d'Austràsia, a l'actual Alemanya, sant Agilulf, bisbe, il·lustre per l'austeritat de la seua vida i per la predicació. (751/752)

4. A Borgo San Domnino, en la rodalia de Parma, a Itàlia, sant Guiu, abat del monestir de Pomposa, on va rebre molts deixebles i va restaurar els edificis. Es va preocupar de manera especial per l'oració, la contemplació i el culte diví, i va buscar viure en la soledat, atent només a Déu. (1046)

5. A Tolosa, a França, beata Joana, verge, de l'Orde de les Carmelites. (s. XV)

6. A Udine, al territori de Venècia, actualment Itàlia, beat Bonaventura de Forli, prevere de l'Orde dels Servents de Maria, que amb la seua predicació per diverses regions d'Itàlia va moure el poble a la penitència. Va morir ja octogenari, mentre predicava un sermó quaresmal. (1491)

7. A Carlisle, a Anglaterra, commemoració del beat Cristòfol Robinson, prevere i màrtir, que va ser testimoni del martiri de sant Joan Boste i, finalment, sota el regnat d'Isabel I, en dia no precisat, només pel fet de ser sacerdot, també va ser ajusticiat, rebent d'esta manera la palma de la glòria. (1597)

8. Al llogaret de Ravensbrück, a Alemanya, beata Natàlia Tulasiewicz, màrtir, que, en ser ocupada militarment Polònia, la seua pàtria, per un règim contrari a Déu i a la dignitat humana, va ser reclosa en un camp de concentració, on, en una cambra de gas, va entregar la seua ànima al Senyor. (1945)

30 de març de 2023, dijous V de Quaresma

DIJOUS DE LA SETMANA V DE QUARESMA

Quaresma: guardar la paraula és no conéixer la mort

Lectura primera Gn 17,3-9

Seràs pare de molts pobles

Lectura del llibre del Gènesi

En aquells dies, Abram es prosternà amb el front a terra, i Déu li va dir: «Faig aliança amb tu, i et faré pare de molts pobles. No et diràs més Abram, sinó Abraham, per a significar que seràs pare de molts pobles. Et faré molt i molt fecund; de tu traure diverses nacions, i de tu naixeran reis. Seré fidel a la meua aliança amb tu i amb les generacions que et succeiran. Serà una aliança perpètua: jo seré el teu Déu i el Déu dels teus descendents. A tu i a ells, vos donaré tot el país dels cananeus, on ara vius com a foraster: serà per sempre la vostra possessió, i jo seré el vostre Déu».

I Déu va dir encara a Abraham: «Tu i els teus descendents, de generació en generació, heu de guardar la meua aliança».

Salm responsorial 104,4-5.6-7.8-9 (R.: 8a)

Busqueu el Senyor i el seu poder,

busqueu sempre la seua presència.

Recordeu les meravelles que ha obrat,

els seus prodigis i les seues decisions.

R. El Senyor recorda sempre l'aliança.

Fills d'Abraham, el seu servent,

fills de Jacob, el seu elegit,

ell és el Senyor, el nostre Déu,

que governa tota la terra. R.

Recorda sempre l'aliança,

la promesa feta per mil generacions,

l'aliança pactada amb Abraham,

el jurament fet a Isaac. R.

Vers abans de l'evangeli Salm 94,8ab

No enduriu, hui, els vostres cors;

escolteu la veu de Déu.

Evangeli Jo 8,51-59

Abraham, el vostre pare, es va entusiasmar esperant vore el meu dia

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Joan

En aquell temps, Jesús va dir als jueus: «En veritat vos dic que els qui guarden la meua paraula no voran mai la mort». 

Els jueus li digueren: «Ara veem ben clar que estàs endimoniat: Abraham va morir, i els profetes també, i tu dius: "Els qui guarden la meua paraula no tastaran mai la mort". ¿Que eres més gran tu que el nostre pare Abraham? Ell va morir, i els profetes també van morir. ¿Per qui et tens?» 

Jesús va respondre: «Si jo em glorificara a mi mateix, la meua glòria no valdria res, però és mon Pare, que em glorifica. Vosaltres dieu que és el vostre Déu, però no el coneixeu. Jo sí que el conec, i si diguera que no el conec, mentiria, com mentiu vosaltres; però jo el conec i guarde la seua paraula. Abraham, el vostre pare, es va entusiasmar esperant vore el meu dia, i quan el va vore, se'n va omplir de goig». 

Els jueus li replicaren: «¿Encara no tens cinquanta anys i ja has vist a Abraham?» Jesús va respondre: «En veritat vos dic que jo soc des d'abans que nasquera Abraham». 

Ells agarraren pedres per a tirar-li-les, però Jesús es va amagar i va eixir del temple.

* * * * *

Beat Joaquim de Fiore, monjo.

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del 30 de març

1. A Asti, a la regió Transpadana, actualment Itàlia, sant Segon, màrtir. (s. inc)

2. A Tessalònica, ciutat de Macedònia, a l'actual Grècia, sant Domní, màrtir. (s. IV)

3. A Senlis, a la Gàl·lia Lugdunense, hui França, sant Règul, bisbe. (s. IV)

4. Commemoració de molts sants màrtirs, que a Constantinoble, l'actual Istanbul, a Turquia, en temps de l'emperador Constanci, per orde del bisbe arrià Macedoni, van ser desterrats o torturats amb tota classe de suplicis. (s. IV)

Sant Joan Clímac

5. A la muntanya del Sinaí, a Egipte, sant Joan, abat, que va compondre la cèlebre obra Escala del Paradís per a la instrucció dels monjos, en la qual assenyalava el camí del progrés espiritual a manera d'una ascensió per trenta esglaons cap a Déu, a causa de la qual cosa va rebre el sobrenom de "Clímac". (649)

• J.M. Bausset: Sant Joan Clímac (2015)

6. A Siracusa, ciutat de la regió italiana de Sicília, sant Zòsim, bisbe, que, primer, va ser humil custodi del sepulcre de santa Llúcia, i després, abat del monestir d'esta població. (c. 600)

7. A Coventry, a Anglaterra, santa Osburga, primera abadessa del monestir d'este lloc. (c. 1018)

8. Prop d'Aquino, a la regió del Laci, a Itàlia, sant Clinus, abat del monestir de sant Pere della Foresta. (d. 1030)

9. A Aguilera, al regne de Castella, sant Pere de Valladolid Regalado, prevere de l'Orde dels Germans Menors, que, insigne per la seua humilitat i el rigor de la seua penitència, va construir dos cenobis, on només havien de viure dotze germans en total soledat. (1456)

10. A Vercelli, ciutat del Piemont, a Itàlia, beat Amadeu IX, duc de Savoia, que durant el seu govern va fomentar per tots els mitjans la pau, i amb la seua ajuda i zel va sostindre les causes dels pobres, les viudes i els òrfens. (1472)

11. Al llogaret de Su-Ryong, a Corea, sants màrtirs Antoni Daveluy, bisbe, Pere Aumaître, Martí Lluc Huin, preveres, Josep Chang Chu-gi, Tomàs Son Cha-son i Lluc Hwang Sok-tu, catequistes, que per la fe de Crist van morir decapitats. (1866)

12. A Nàpols, a Itàlia, beat Lluís (Arcàngel) Palmentieri de Casáuria, prevere de l'Orde dels Germans Menors, que, impulsat pel fervor de la caritat cap als pobres de Crist, va instituir dos congregacions: els Germans de la Caritat i les Germanes Franciscanes de Santa Isabel. (1885)

13. A Torí, també a Itàlia, sant Lleonard Murialdo, prevere, que va fundar la Congregació de Sant Josep, per a educar en la fe i la caritat cristianes els xiquets abandonats. (1900)

14. Al llogaret de San Julián, al territori de Guadalajara, a Mèxic, sant Juli Álvarez, prevere i màrtir, que en la cruel persecució contra la religió va testificar amb la seua sang la seua fidelitat a Crist. (1927)

15. Prop de Viena, a Àustria, beata Maria Restituta (Helena) Kafka, verge de la Congregació de les Germanes Franciscanes de la Caritat Cristiana i màrtir, la qual, originària de Moràvia, va exercir el servici d'infermera en un hospital i, detinguda en temps de guerra pels enemics de la fe, va morir decapitada. (1943)

29 de març de 2023, dimecres V de Quaresma

DIMECRES DE LA SETMANA V DE QUARESMA

Quaresma: la fidelitat allibera

Lectura primera Dn 3,14-20.91-92.95

Déu ha enviat el seu àngel per a alliberar els seus servents

Lectura de la profecia de Daniel

En aquells dies, el rei Nabucodonosor va dir: «¿És veritat, Sidrac, Misac i Abde-Nagó, que vosaltres no venereu els meus déus ni voleu adorar l'estàtua d'or que jo he fet alçar? Si esteu disposats a adorar-la, en el moment que sentireu tocar els corns, les flautes, les cítares, les lires, les arpes, les cornamuses i tots els altres instruments, prosterneu-vos i adoreu l'estàtua que jo he fet. I si no la voleu adorar, a l'instant vos faré tirar al forn. ¿I quin déu serà capaç de salvar-vos de les meues mans?» 

Sidrac, Misac i Abde-Nagó respongueren al rei Nabucodonosor: «No cal ni parlar-ne. Hi ha un Déu, aquell que nosaltres venerem, que ens pot alliberar del foc i de les teues mans. Però, encara que no ho fera, que sàpia la teua majestat que no venerarem els teus déus ni adorarem l'estàtua que has fet erigir».

Nabucodonosor es va posar furiós contra Sidrac, Misac i Abde-Nagó, i l'expressió de la seua cara es transmudà. Immediatament ordenà que encengueren el forn set vegades més fort que de costum i que els hòmens més forçuts del seu exèrcit lligaren Sidrac, Misac i Abde-Nagó i els tiraren al forn en flames. 

Una vegada tirats al foc, Nabucodonosor es va alçar de colp i va dir als seus consellers: «¿No havíem tirat al foc tres hòmens lligats?» Ells li respongueren: «És veritat». El rei va dir: «Jo veig quatre hòmens que es passegen lliurement al mig del forn, deslligats, i el quart té l'aspecte d'un àngel». 

I Nabucodonosor exclamà: «Siga beneït el Déu de Sidrac, Misac i Abde-Nagó, que ha enviat el seu àngel per a alliberar els seus servents que, confiant en ell, han desobeït les órdens del rei i s'han exposat a la mort per a no adorar ningun altre déu fora del seu».

Salm responsorial Dn 3,52.53.54.55.56

Sou beneït, Senyor, Déu dels nostres pares,

és beneït el vostre nom gloriós i sant.

R. Glòria i lloança per sempre.

Sou beneït en el temple de la vostra glòria.

R. Glòria i lloança per sempre.  

 

Sou beneït en el vostre soli reial.

R. Glòria i lloança per sempre. 

 

Sou beneït en la carrossa de querubins,

quan penetreu amb la mirada els oceans.

R. Glòria i lloança per sempre.

Sou beneït en el firmament del cel.

R. Glòria i lloança per sempre.

Vers abans de l'evangeli Cf. Lc 8,15

Feliços els qui amb cor bo i dòcil

guarden la paraula de Déu

i donen fruit amb perseverança.

Evangeli Jo 8,31-42

Si el Fill vos fa lliures, sereu lliures de deveres

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Joan

En aquell temps, Jesús va dir als jueus que havien cregut en ell: «Si vos manteniu ferms en la meua paraula, sereu realment deixebles meus, coneixereu la veritat i la veritat vos farà lliures». Ells li respongueren: «Som descendents d'Abraham; no hem sigut mai esclaus de ningú. ¿Com pots dir que serem lliures?» 

Jesús els va contestar: «En veritat vos dic que el qui peca es fa esclau del pecat i l'esclau no es queda sempre en la casa; el fill sí que s'hi queda sempre. Per això, si el Fill vos fa lliures, sereu lliures de deveres. Ja sé que sou descendents d'Abraham, però voleu matar-me, perquè la meua paraula no té cabuda en vosaltres. Jo vos parle d'allò que he vist estant amb mon Pare, mentres que vosaltres feu allò que sentiu dir al vostre pare».

Ells insistiren: «El nostre pare és Abraham». Els diu Jesús: «Si fóreu fills d'Abraham, faríeu les obres d'Abraham. Però ara resulta que em voleu matar, a mi, que vos he dit la veritat tal com l'he sentida de Déu. Abraham no va fer això. No, vosaltres feu les obres del vostre pare». Li responen: «Nosaltres no som fills bords. No tenim més pare que Déu». Jesús els diu: «Si Déu fora el vostre pare, m'estimaríeu a mi, perquè jo he eixit de Déu i vinc de Déu; no he vingut pel meu compte, sinó que ell m'ha enviat».

* * * * *

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del 29 de març

1. A Nàpols, a l'actual regió italiana de Campània, commemoració de sant Eustasi, bisbe (s. III)

2. Memòria de sant Marc, bisbe d'Aretusa, a Síria, que durant la controvèrsia arriana no es va desviar gens ni mica de la fe ortodoxa, i sota l'emperador Julià l'Apòstata, va ser perseguit. Sant Gregori Naziancé el va saludar com a home insigne i ancià de vida santíssima. (364)

3. Commemoració dels sants Armogastes, Arquinim i Saturn, màrtirs, que en el regne vàndal d'Àfrica, a l'actual Tunísia, durant la persecució desencadenada sota el rei arrià Genseric, van patir greus suplicis i infàmies per confessar la verdadera fe. (c. 462)

Sant Bertomeu de Llombardia

4. Al Mont Carmel, a Palestina, actualment Israel, beat Bertold [o Bertomeu] de Llombardia, que, abandonant la milícia, va ser admés entre els germans que professaven vida religiosa en eixa muntanya, i més avant, elegit prior, va encomanar la piadosa comunitat a la Mare de Déu. (c. 1188)

5. A Peiteu [Poitiers], lloc d'Aquitània, hui França, sant Guillem Tempier, bisbe, que, prudent i ferm, va defensar contra els nobles l'Església a ell encomanada i va oferir en la seua persona un integèrrim exemple de vida. (1197)

6. A Wismar, a la regió de Holstein, a Alemanya, sant Ludolf, bisbe de Ratzeburg i màrtir, que per defensar la llibertat de l'Església va ser encadenat, per mandat del duc Albert, en una reduïda presó, on va quedar tan esgotat corporalment que, en ser alliberat de presó, va partir cap al Senyor. (1250)

7. A Salisbury, a Anglaterra, commemoració del beat Joan Hambley, prevere i màrtir, que en temps de la reina Isabel I, per ser sacerdot, en un dia no precisat d'este mes, pròxim a la Pasqua del Senyor, en el suplici del patíbul es va conformar a la passió de Crist. (1587)

28 de març de 2023, dimarts V de Quaresma

DIMARTS DE LA SETMANA V DE QUARESMA

Quaresma: mirar el Crucificat és viure

Lectura primera Nm 21,4-9

Els qui han sigut picats, si miren la serp de bronze, salvaran la vida

Lectura del llibre dels Nombres

En aquells dies, els israelites, per a no entrar dins del territori d'Edom, partiren de la muntanya d'Hor fent la volta pel camí del Mar Roig. Però fent camí, el poble va perdre la paciència i malparlava contra Déu i contra Moisés. Deia: «¿Per què ens heu fet eixir d'Egipte, si hem de morir en este desert? No hi ha pa ni aigua, i ja ens repugna este menjar tan miserable».

El Senyor va enviar contra el poble unes serps verinoses que els picaven, i molts israelites moriren. El poble va anar davant de Moisés i li va dir: «Hem pecat malparlant contra el Senyor i contra tu. Prega al Senyor que ens aparte estes serps». Moisés va pregar pel poble, i el Senyor li va dir: «Forja una imatge d'estes serps i posa-la en forma d'estendard. Els qui han sigut picats, si la miren, salvaran la vida».

Moisés va fer una serp de bronze, la va posar en forma d'estendard, i el qui havia sigut picat, si mirava la serp de bronze, salvava la vida.

Salm responsorial 101,2-3.16-18.19-21 (R.: 2)

Senyor, escolteu la meua pregària,

que el meu clam arribe a vós.

No m'amagueu la mirada

en hores de perill;

escolteu atentament,

no tardeu més a respondre

ara que vos invoque.

R. Senyor, escolteu la meua pregària,

que el meu clam arribe a vós.

Els estrangers temeran el nom del Senyor,

tots els reis del món, la seua glòria.

Quan el Senyor restaurarà Sió,

manifestarà la seua glòria,

escoltarà l'oració dels desvalguts,

farà cas de les seues pregàries. R.

Que quede escrit

per a les generacions que vindran,

i el poble creat de nou alabarà el Senyor.

El Senyor mira des de les altures del cel,

des del seu lloc sagrat, aguaita la terra,

per a escoltar el plor dels captius,

per a alliberar els condemnats a mort. R.

Vers abans de l'evangeli

La llavor és la paraula de Déu,

el sembrador és Crist;

tots aquells qui el troben viuran per sempre.

Evangeli Jo 8,21-30

Quan haureu alçat amunt el Fill de l'home, coneixereu que jo soc

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Joan

En aquell temps, Jesús va dir als fariseus: «Jo me'n vaig. Vosaltres em buscareu en va, i morireu en el vostre pecat. A on jo vaig, no hi podeu vindre vosaltres». 

Els jueus comentaven entre ells: «¿Per què diu que nosaltres no podem anar a on ell va? ¿Que té intenció de matar-se?» 

Jesús els deia: «Vosaltres sou d'ací baix, jo soc d'allà dalt; vosaltres sou d'este món, jo no soc d'este món. Vos he dit que morireu en el vostre pecat. I morireu en el vostre pecat si no creeu que jo soc».

Ells li preguntaren: «Qui eres tu?» Jesús els va respondre: «Vos ho estic dient des del principi. Tinc moltes coses a dir i a condemnar de vosaltres; penseu que el qui m'envia és veraç i jo no dic al món sinó allò que li he sentit dir». 

Ells no entengueren que els parlava del Pare, i per això Jesús va afegir: «Quan haureu alçat amunt el Fill de l'home, en eixe instant coneixereu que jo soc i que no faig res pel meu compte, sinó que parle d'allò que el Pare m'ha ensenyat. El qui m'envia està amb mi; no em deixa a soles, perquè sempre faig allò que li agrada». En sentir açò, molts cregueren en ell.

* * * * *

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del 28 de març

1. A Tars, ciutat de Cilícia, hui Turquia, sant Castor, màrtir. (s. inc.)

2. Commemoració dels sants màrtirs Prisc, Malc [o Malcus] i Alexandre, els quals, durant la persecució sota l'emperador Valerià, vivien en una granja prop de Cesarea de Palestina, a l'actual Israel, i sabent que en eixa ciutat s'oferien celestials corones de martiri, inflamats de l'ardor diví de la fe es van presentar espontàniament davant del jutge i li van retraure que s'acarnissara tant amb la sang dels sants, i este, immediatament, els va entregar a les feres perquè els devoraren. (260)

3. A Heliòpolis, a Fenícia, hui el Líban, sant Ciril, diaca i màrtir, que sota l'emperador Julià Apòstata va patir un martiri cruel. (c. 362)

4. A Alexandria d'Egipte, sant Proteri, bisbe, que el Dijous Sant, després d'un tumult popular, va ser cruelment assassinat pels monofisites, seguidors del seu predecessor Diòscor. (454)

Sant Guntram

5. A Chalon-sur-Saône, a la regió hui francesa de Burgúndia, sepultura de sant Guntram, rei dels francs, que va distribuir els seus tresors entre les esglésies i als pobres. (593)

6. Prop de la muntanya de l'Olimp, a Bitínia, actualment Grècia, sant Hilarió, abat del monestir de Pelecete, que va lluitar valerosament en defensa del culte de les santes imatges. (s. VIII)

7. A l'abadia de Cister, a Borgonya, a l'actual França, sant Esteve Harding, abat, que, juntament amb altres monjos, va arribar de Molesme i va estar, més tard, al capdavant d'este cèlebre cenobi, on va instituir els germans conversos, va rebre sant Bernat amb trenta companys i va fundar dotze monestirs, unint-los amb el vincle de la Carta de Caritat, perquè no hi haguera cap discòrdia entre ells, de manera que els monjos actuaren amb unitat d'amor, de Regla i amb costums similars. (1134)

8. A Naso, prop de Messina, a l'illa italiana de Sicília, sant Conó, monjo, el qual, de retorn d'una peregrinació als Sants Llocs, en trobar difunts els seus pares, va distribuir la seua hisenda familiar entre els indigents i va abraçar la vida eremítica, segons la disciplina dels monjos orientals. (1236)

9. A Monticiano, prop de Siena, a la regió de Toscana, també a Itàlia, beat Antoni Patrizi, prevere de l'Orde d'Ermitans de Sant Agustí, que es va distingir pel seu eximi amor als germans i al proïsme. (c. 1311)

10. A Tours, ciutat de França, beata Joana Maria de Maillé, la qual, en morir el seu espòs en la guerra, va quedar reduïda a la misèria i, desallotjada pels seus de sa casa, va viure abandonada de tots i reclosa en una cel·la menuda prop del convent dels Germans Menors, mendicant el pa, però plena de confiança en el Senyor. (1414)

11. A York, a Anglaterra, beat Cristòfol Wharton, prevere, màrtir en temps de la reina Isabel I, ajusticiat per ser sacerdot. (1600)

12. A Angers, a França, beata Renata Maria Feillatreau, màrtir, que, estant casada, durant la Revolució Francesa va morir guillotinada per la seua fidelitat a l'Església catòlica. (1794)

13. Beat Lluís-Eduard Cestac (1801- Anglet, França 1868). Sacerdot diocesà, fundador de l'Institut de les Serventes de Maria d'Anglet.

14. A Przemysl, lloc de Polònia, sant Josep Sebastià Pelczar, bisbe, fundador de la Congregació d'Esclaves del Sagrat Cor i mestre eximi de la vida espiritual. (1924)

15. Beata Maria Felícia de Jesús Sacramentat Guggiari Echeverría (1925- Asunción, Paraguai 1959). Religiosa professa de l'Orde de les Carmelites Descalces.

27 de març de 2023, dillluns V de Quaresma

Lectures de la missa:

Quaresma: Déu salva, no condemna

Lectura primera Dn 13,1-9.15-17.19-30.33-62

Hauré de morir sense haver fet res d'això

Lectura de la profecia de Daniel

En aquells dies, vivia a Babilònia un home que es deia Joaquim. S'havia casat amb Susanna, filla d'Helquies, una dona de gran bellesa que reverenciava a Déu. Els seus pares, que eren justos, l'havien educada en la Llei de Moisès. Joaquim era molt ric. Tocant a sa casa tenia un jardí on els jueus es reunien, perquè Joaquim era el més honorable de tots.

Aquell any havien sigut designats jutges dos ancians, dels quals havia dit el Senyor: «A Babilònia, la maldat ve dels ancians, dels jutges que fan creure que governen el poble». Estos dos acudien cada dia a casa de Joaquim, on acudien tots els qui tenien algun litigi.

Al migdia, quan la gent es retirava, Susanna anava a passejar pel jardí del seu marit. Els dos ancians, que cada dia la veien arribar, es van apassionar per ella. La passió els va encegar, i s'oblidaren de Déu i dels deures de justícia. I esperaven una ocasió favorable.

Un dia Susanna va entrar al jardí, com sempre, amb dos criades, i va voler banyar-se, perquè feia calor. No hi havia ningú més que els dos ancians, que l'espiaven d'amagat. Susanna va dir a les criades: «Porteu-me sabó i perfum i tanqueu les portes, que vull banyar-me». Una vegada sola, els dos ancians van córrer cap a Susanna i li digueren: «Mira, les portes estan tancades, no ens veu ningú i nosaltres desitjàvem este moment. Complau-nos, si no, t'acusarem que hi havia un jove amb tu i que per això has fet marxar les criades». Susanna va sospirar: «No tinc per on eixir-me'n: si faig el que voleu, m'amenaça la mort, i si no ho faig, no m'escaparé de les vostres mans. Però m'estime més caure en les vostres mans sense haver fet res de mal, que pecar davant del Senyor». Llavors Susanna va cridar, i cridaren també els dos ancians. Un d'ells va córrer i va obrir les portes del jardí. Quan els criats de la casa sentiren els crits, entraren per les portes de darrere, a vore què passava. En sentir el que deien els ancians, els criats quedaren avergonyits: mai no s'havia dit de Susanna res de semblant .

L'endemà, quan el poble es va reunir a casa de Joaquim, el marit de Susanna, es van presentar també els dos ancians, amb el propòsit criminal de fer-la condemnar a mort, i digueren al poble: «Feu vindre a Susanna, filla d'Helquies, la dona de Joaquim». L'anaren a buscar, i ella va acudir amb els seus pares, els seus fills i tots els parents. Els seus familiars i tots els qui la veien ploraven. Els dos ancians, drets enmig del poble, li posaren les mans sobre el cap. Ella, plorant, va mirar al cel, perquè el seu cor confiava en el Senyor. Els ancians declararen: «Ens passejàvem a soles dins del jardí quan esta dona va entrar amb dos criades. Ella les va fer marxar, va tancar les portes, i un jove, que estava amagat, se li va acostar. Nosaltres, que estàvem en un racó del jardí, vam córrer de seguida i els vam vore junts. No poguérem atrapar el jove, que era més fort que nosaltres. Ell obrí la porta i se'n va anar. A ella li vam preguntar qui era el jove, però no ho ha volgut dir. De tot açò, nosaltres en som testimonis».

Tot el poble, reunit en assemblea, els va creure com a ancians i jutges, i la condemnaren a mort. Susanna va cridar: «Déu etern, vós que coneixeu les coses amagades i ho veieu tot abans que existixca, sabeu prou que m'acusen falsament. I ara hauré de morir sense haver fet res del que s'han inventat contra mi».

El Senyor va escoltar el clam de Susanna i, mentre se l'enduien per a matar-la, va desvetlar l'esperit profètic en un jovenet que es deia Daniel. El jove es va posar a cridar: «Soc innocent de la sang d'esta dona». Tot el poble es va girar i li va preguntar: «Què vols dir?» Ell, dret al mig, els va dir: «¿Tan poc d'enteniment teniu, fills d'Israel? Sense haver examinat la causa ni comprovar si és certa, heu condemnat una filla d'Israel. Torneu al lloc del juí, que l'acusació era falsa». De seguida tot el poble se'n va tornar, i els ancians del poble digueren a Daniel: «Posa't entre nosaltres i parla, que Déu t'ha donat un coneiximent d'ancià». Daniel els va dir: «Separeu-los ben lluny l'un de l'altre i els jutjaré». Una vegada els hagueren separat, en va cridar un i li va dir: «Home envellit en el mal! Ara pagaràs per tots els pecats que cometies amb les teues sentències injustes, condemnant els innocents i absolent els culpables, encara que el Senyor diu: "No condemnes a mort un innocent". Digues davall de quin arbre els has vistos junts». Ell va respondre: «Davall d'un freixe» Li diu Daniel: «Has encertat la mentira que et costarà el cap, perquè l'àngel de Déu ja ha rebut l'orde de partir-te pel mig». Després el fa retirar, ordena que vinga l'altre i li diu: «¡Fill de Canaan i no de Judà! T'ha seduït la bellesa d'una dona, i la passió t'ha encegat. Açò és el que féieu amb les filles d'Israel, i elles consentien per por, però una filla de Judà no ha pogut suportar la vostra maldat. Ara, digues davall de quin arbre els has atrapat junts». Ell va respondre: «Davall d'una alzina». Li diu Daniel: «Has encertat la mentira que et costarà el cap, perquè l'àngel de Déu, que està esperant amb l'espasa a la mà, et partirà pel mig i vos matarà als dos».

Tota l'assemblea del poble es va posar a cridar, i beneïen a Déu, que salva els qui esperen en ell. Després agarraren els dos ancians, que Daniel, amb les seues mateixes paraules, havia deixat convictes del crim d'acusació falsa, i tal com mana la Llei de Moisès, els condemnaren a mort. Aquell dia Déu va salvar una vida innocent.

Salm responsorial 22,1-3.4.5.6 (R.: 4ab)

El Senyor és el meu pastor:

no em falta res,

em fa descansar en prats deliciosos;

em porta al repòs vora l'aigua,

i allí em retorna.

Em guia pels camins segurs

per l'amor del seu nom.

R. Ni quan passe per una vall fosca

no tinc gens de por, perquè esteu al meu costat.

Ni quan passe per una vall fosca

no tinc gens de por.

Esteu al meu costat:

la vostra vara i el vostre bastó

em donen confiança. R.

Pareu una taula davant de mi,

enfront dels enemics;

m'heu ungit el cap amb perfums,

i la meua copa sobreïx. R.

Tota la vida m'acompanyen

la vostra bondat i el vostre amor.

I viuré anys i més anys

en la casa del Senyor. R.

Vers abans de l'evangeli Ez 33,11

Diu el Senyor: «No em complau la mort del pecador,

sinó que es convertixca i que vixca».

Evangeli Jo 8,1-11

Aquell de vosaltres que no tinga pecat, que comence a tirar pedres

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Joan

En aquell temps, Jesús se'n va anar a la muntanya de les Oliveres i l'endemà de bon matí es va presentar de nou al temple. Tot el poble acudia al seu entorn i ell, assentat, els ensenyava.

Els mestres de la Llei i els fariseus li portaren una dona que havia estat sorpresa cometent adulteri. La posaren al mig i li digueren: «Mestre, esta dona ha estat sorpresa en el moment de cometre adulteri. Moisés en la Llei ens ordenà apedregar-les, estes dones. I vós, què en dieu?» Li feien esta pregunta insidiosament, buscant un pretext per a acusar-lo. Però Jesús es va acatxar i s'entretenia dibuixant en terra amb el dit. Ells continuaren insistint en la pregunta. Llavors Jesús es va posar dret i els va dir: «Aquell de vosaltres que no tinga pecat que comence a tirar pedres». Després es va acatxar i va continuar dibuixant en terra. Ells, quan van sentir això, anaren retirant-se l'un darrere de l'altre, començant pels més vells. Jesús es va quedar sol, i la dona estava allí al mig. Jesús es va posar dret i va dir a la dona: «On estan? Ningú t'ha condemnat?» Ella va contestar: «Ningú, Senyor». Jesús va dir: «Tampoc et condemne jo. Ves-te'n, i d'ara en avant no peques més».

Aniversari de la mort del poeta Vicent Andrés i Estellés (València, 1993)

Dia Mundial del Teatre

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del 27 de març

Sant Rupert

1. A Salzburg, a Baviera meridional, hui Àustria, sant Rupert [o Robert], bisbe, que, residint a la regió de Worms, a petició del duc Teodon es va dirigir a Baviera, i en esta ciutat de Salzburg, l'antiga Juvavum, va edificar una església i un monestir, que va governar com a bisbe i com a abat, difonent des d'allí la fe cristiana. (c. 718)

Era bisbe de Worms, d'on va haver de fugir perquè se li van posar en contra els arrians i pagans de la població. Llavors va acceptar la invitació del duc de Baviera per a predicar al seu ducat, que comprenia part d'Àustria. Va començar la seua tasca evangelitzadora a Ratisbona, i la va continuar al llarg del Danubi. Va erigir el monestir de Sant Pere, a Salzburg, amb catedral i escola, i també el monestir femení de Nonnberg. Ambdós monestirs seguien la Regla de Sant Benet. Com a abat-bisbe va fer una gran tasca, gràcies a la qual se li dona el nom d'apòstol de Baviera i Àustria. Va morir vers l'any 718. [font]

2. A la regió septempedana, actualment Les Marques, a Itàlia, beat Pelegrí de Falerone, prevere, que va ser un dels primers deixebles de sant Francesc i, en peregrinació per Terra Santa, va arribar a ser admirat fins i tot pels sarraïns. (1232)

3. A Quarona, al costat de Novara, al Piemont, també a Itàlia, beata Panacea de' Muzzi, verge i màrtir, que a quinze anys, quan pregava a l'església, va ser assassinada per la seua pròpia madrastra, de qui sempre havia rebut vexacions. (1383)

4. A Torí, de nou al Piemont, beat Francesc Faá di Bruno, prevere, que va unir la ciència de les matemàtiques i de la física amb la pràctica de les obres de caritat. (1888)

5. Beat Maria-Eugeni de l'Infant Jesús (Enric Grialou), (1894- Venasque, França 1967). Sacerdot profés de l'Orde dels Carmelites Descalços, Fundador de l'Institut Secular de la Mare de Déu de la Vida.

6. Beat Josep Ambrosoli (1923 - Lira, Uganda 1987). Metge i sacerdot italià, religiós profés dels Missioners Combonians del Cor de Jesús. Va exercir com a metge i cirurgià, a més d'educador en les missions a Uganda, on es va fer conegut com el "sant doctor" pel seu tracte amorós i compassiu amb tots els malalts als quals es dedicava.