1 de juny de 2022, dimecres: Sant Justí

Sant Justí

 Evangeli del dia: Jo 17, 11b-19

Que siguen u com nosaltres ho som

Sant Justí, màrtir (mem. ob.)

Sant Justí, màrtir, que, com a filòsof que era, seguí íntegrament l'autèntica saviesa coneguda en la veritat de Crist i la confirmà amb els seus costums, ensenyant allò que afirmava i defensant-la amb els seus escrits. En presentar a l'emperador Marc Aureli, a Roma, les seues Apologies en favor de la fe cristiana, fon conduït al prefecte Rústic, davant del qual es declarà cristià, i fon condemnat a la pena capital el 165.

• J.M. Bausset: Sant Justí (2015)

Sants Caritó i Carit, Evelpist i Hièrax, Peó i Liberià, màrtirs, tots els quals foren deixebles de sant Justí, i amb ell reberen la corona eterna cap a l'any 165.

Aniversari de la mort en la foguera de la mística Margarida Porete (1310)

L'1 de juny de 1908 va nàixer a Morella el prevere i historiador Manuel Milian i Boix

• J.M. Bausset: Mossén Manuel Milian Boix (2014)

Dia Mundial de les Mares i dels Pares

PASSIÓ DE SANT JUSTÍ I COMPANYS MÀRTIRS

Les breus actes en grec del martiri de sant Justí i els seus companys (Caritó, Carit, Evelpist, Hièrax, Peó i Liberià), condemnats a Roma pel prefecte Rústic (163-167), semblen redactades tenint en compte el protocol de l'interrogatori. Però el redactor no es limità a afegir-hi l'exordi i el colofó de l'escena judicial, sinó que en revisà el contingut donant-li un marcat accent apologètic, molt d'acord amb l'esperit del mateix Justí, famós apologista del cristianisme. L'interrogatori és llarg, i per això només en referirem les preguntes i les respostes imprescindibles [Avel·lí Flors]:

'... Una volta introduïts davant el tribunal, el prefecte Rústic digué a Justí: 'Primer que res, sotmeteu-vos als déus i acateu els emperadors'. Amb Justí per resposta: 'És il·legal que ens detingueu i ens acuseu perquè obeïm els preceptes del nostre salvador Jesucrist'... Rústic li demana: 'Quines doctrines professes?' Justí li respon: 'He buscat, certament, d'aprendre totes les doctrines i m'he adherit a la doctrina dels cristians perquè conté la veritat, encara que amb això no hi estiguen d'acord els qui confessen errors'. El prefecte li objecta: 'Pots demostrar que esta doctrina és la verdadera, desgraciat?' Justí li respon: 'Sí, no m'erre en la meua creença quan la seguesc'. El prefecte inquireix: 'Com és el vostre dogma?' Justí explica: 'Del Déu que venerem, els cristians creem que és l'únic Déu que existeix que, al principi del temps, féu la creació de tot, les coses visibles i les invisibles; creem que el Senyor Jesucrist és fill unigènit de Déu, que ja l'havien anunciat abans els profetes; que ell vindria a tot el llinatge humà com a pregoner de la salvació i preceptor de deixebles egregis. I jo, home com soc, crec que em quede curt, quan parle davant la seua majestat infinita, i reconec que cal una certa força profètica per a parlar d'aquell que acabe de confessar que és el fill de Déu i que fon objecte de profecia. Sé que els profetes denunciaren la seua vinguda entre els hòmens per inspiració sobrenatural'.

Rústic interrogà: 'Vols dir que ets cristià?' Justí respon: 'Sí, soc cristià'. El prefecte li fa: 'Escolta, tu que dius que ets savi i estàs segur de professar doctrines verdaderes, si t'assoten i et tallem el cap, estàs convençut que pujaràs al cel?' Justí li respon: 'Espere que entraré a la casa del Senyor si patesc això d'ara perquè, fins a la consumació del món, Déu mira amb benvolença els qui viuen rectament'. El prefecte Rústic observa: ''Tu, doncs, penses que pujaràs al cel, on rebràs uns premis adequats?' Justí respon: 'No m'ho pense, sinó que n'estic segur, ho tinc per molt cert'. El prefecte exclama: 'Anem al gra, que la cosa és necessària i urgent. Poseu-vos tots d'acord i oferiu un sacrifici als déus'. Justí parla així: 'No hi ha ningú que siga assenyat que esvare de la pietat cap a la impietat'. El prefecte amenaça: 'Si no feu això que us mane, sereu torturats sense pietat'. Justí li diu: 'Per nostre Senyor Jesucrist desitgem sempre salvar-nos entre turments, perquè això ens donarà salvació i confiança davant el tribunal molt més terrible del Senyor i salvador nostre'. Igualment afirmaven també els altres màrtirs: 'Fes la teua obligació; nosaltres som cristians i ens neguem a oferir un sacrifici als déus'. Llavors el prefecte Rústic dictà sentència: 'Els qui es neguen a oferir sacrificis als déus i a obeir les ordes de l'emperador, que siguen primerament assotats, i que, després, se'ls emporten a sofrir pena de mort segons les normes legals'. Els sants màrtirs van eixir cap al lloc de les execucions, on foren decapitats i consumaren el martiri tot confessant el Salvador ...'

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del dia 1 de juny

3. A Alexandria d'Egipte, sants màrtirs Amon [o Ammó], Zenó, Ptolomeu i Ingenu, soldats, i l'ancià Teòfil, els quals, sent presents en un procés, en adonar-se que un dels cristians que era martiritzat flaquejava i s'inclinava a apostatar, amb el rostre, la mirada i gestos van intentar animar-lo, i en ser objecte de recriminacions per part del populatxo, es van avançar confessant-se cristians, i així és com per mitjà de la seua victòria, Crist, que els va infondre constància, va triomfar en ells gloriosament. (249)

4. A Licòpolis [hui Assiut], també a Egipte, sants màrtirs Isquirió, oficial de l'exèrcit, i altres cinc soldats, que, per orde del prefecte Arri, i en temps de l'emperador Deci, per la seua fe en Crist van ser morts amb variades formes de martiri. (c. 250)

5. A Bolonya, ciutat d'Emília-Romanya, a l'actual Itàlia, sant Pròcul [o Procle], màrtir, que per la seua fe cristiana va ser crucificat. (c. 300)

6. Prop de Montefalco, a la regió de l'Úmbria, de nou a Itàlia, sant Fortunat, prevere, de qui es diu que, sent pobre, amb el seu treball constant va ajudar els desvalguts, i que va entregar la seua vida en favor dels germans. (s. IV/V)

7. A l'illa de Lerins, a Provença, regió de l'actual França, sant Caprasi, ermità, que, juntament amb sant Honorat, es va retirar a aquell lloc i va donar principi a la vida monàstica. (430)

8. A Clarmont, a Aquitània, de nou a França, sant Flor, que va donar nom al monestir que es va edificar sobre la seua tomba, així com a la ciutat i a la seu episcopal. (s. inc.)

9. A la Bretanya Menor, també a França, sant Ronó, bisbe, que, havent arribat per mar des d'Hibèrnia, va portar una vida eremítica en els boscos del lloc. (c. s. VIII)

10. A la regió de Leicester, a Anglaterra, sant Wigstan [o Vistà], màrtir, pertanyent a l'estirp real de Mèrcia, que, per oposar-se al matrimoni incestuós de sa mare, va ser assassinat per l'espasa del tirà. (849)

11. A Trèveris, ciutat de Renània, a Lotaríngia, hui Alemanya, sant Simeó, el qual, nascut de pare grec a Siracusa, després d'haver portat vida eremítica a Betlem i al Sinaí, va morir finalment reclòs a la torre de la Porta Negra d'eixa ciutat. (1035)

12. Al monestir d'Oña, al territori de Burgos de la regió de Castella, a Hispània, sant Enec [o Énnec], abat, home de pau, la mort de la qual va ser plorada també per jueus i musulmans. (c. 1060)

13. A la ciutat d'Alba, al Piemont, a Itàlia, beat Teobald, que, per amor a la pobresa, va donar tot els seus diners per a socórrer una vídua i per esperit d'humilitat va treballar com a mosso de corda, per a portar sobre si les càrregues dels altres. (1150)

14. A Urbino, a la regió del Picé, actualment les Marques, també a Itàlia, beat Joan Pelingotto, del Tercer Orde Regular de Sant Francesc, que primer, sent comerciant, procurava afavorir més als altres que a si mateix, i després, havent-se reclòs en una cel·la, solament eixia per a atendre pobres i malalts. (1304)

15. A Londres, a Anglaterra, beat Joan Storey, màrtir, que, expert en dret, va ser fidelíssim al Romà Pontífex. Després d'haver patit la presó i l'exili, per la seua fe catòlica va ser condemnat a mort i penjat a Tyburn, i així aconseguí el goig etern. (1571)

16. A Omura, al Japó, beats màrtirs Alfons Navarrete, de l'Orde de Predicadors, Ferran de Sant Josep d'Ayala, de l'Orde d'Ermitans de Sant Agustí, i Lleó Tanaka, religiós de l'Orde de la Companyia de Jesús, que, per decisió del comandant suprem Hidetada, van ser decapitats a causa de la fe cristiana. (1617)

17. En una nau presó ancorada enfront del port de Rochefort, a França, beat Joan Baptista Vernoy de Montjournal, prevere i màrtir, qui, canonge de Moulins, durant la Revolució Francesa va ser empresonat pel fet de ser sacerdot i va morir a conseqüència de la malaltia que va contraure a la presó. (1794)

18. A la ciutat de Hung Ien, a Tonquín, hui Vietnam, sant Josep Tuc, màrtir, jove llaurador que es va negar a xafar la creu, per la qual cosa va ser empresonat i martiritzat diverses vegades, fins a ser decapitat en temps de l'emperador Tu Duc. (1862)

19. A Piacenza, a Itàlia, beat Joan Baptista Scalabrini, bisbe, qui va treballar incansablement pel bé de la seua església i va mostrar un especial interés pels sacerdots, els agricultors i els obrers, portant particularment en el seu cor els qui emigraven als països d'Amèrica, per als quals va fundar dos Pies Societats del Sagrat Cor [Missioners de Sant Carles, Missioneres de Sant Carles]. (1905)

20. A Messina, ciutat de Sicília, de nou a Itàlia, sant Anníbal Maria Di Francia, prevere, que va fundar la Congregació de Pares Rogacionistes del Cor de Jesús i la de Filles del Zel Diví, per a pregar al Senyor sants sacerdots per a la seua Església i cuidar òrfens sense recursos. (1927) (Canonitzat en 2004)

- Beata Hildegarda Burjan (1883- Viena 1933). Laica, esposa i mare de família. Hebrea de naiximent, va rebre el baptisme després de la curació d'una malaltia greu. Va estudiar en la universitat filosofia, política i economia i va ser la primera dona diputada en el parlament austríac. Fundadora de la Societat de les Germanes de la Caritas Socialis, per a ajudar els més necessitats († 1933).

31 de maig de 2022, dimarts: la Visitació

 Festa de la Visitació de la Benaurada Mare de Déu

Poc temps després de l'acompliment del misteri de l'encarnació, Maria visita la seua cosina Isabel que espera el naiximent de Joan Baptista. Isabel i l'infant que porta a les entranyes saluden en Maria i en el seu Fill diví la nova salvació. Este misteri és la primera manifestació de la gràcia que l'encarnació ha portat al món; Joan Baptista ha estat santificat des del si de sa mare, la qual s'unix a l'acció de gràcies de la Mare de Déu. La institució de la festa es deu a sant Bonaventura i a l'orde franciscà (1263). Urbà VI l'estengué a tota l'Església en 1389 per a obtenir la fi del gran cisma d'Occident. [font] Abans se celebrava el 2 de juliol.

Evangeli (Lc 1, 39-56) i meditació del dia

¿Qui soc jo perquè la mare del meu Senyor vinga a visitar-me?

El 31 de maig de 1472 va nàixer a Sedan Érard de la Marca, que fou, entre altres coses, arquebisbe de València.

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del dia 31 de maig

2. A Roma, al cementeri de Domitil·la, a la via Ardeatina, santa Petronil·la [o Peronella], verge i màrtir. (s. inc.)

És una autèntica màrtir romana, enterrada al cementeri de Domitil·la, a la via Ardeatina. El nom de la santa, alguns l'han relacionat amb el de "Petrus", amb què han donat peu a la falsa llegenda que la fa filla de sant Pere, en lloc de derivar-lo de "Petronius". [font]

3. Al costat de Gumenek, a la regió del Pont, hui Turquia, sant Hermies, soldat i màrtir. (s. III)

4. A Aquileia, al territori de Venècia, a l'actual Itàlia, sants Canci, Cancià i Cancianil·la, màrtirs, que, detinguts pel perseguidor mentres fugien de la ciutat en un carromato, finalment van ser condemnats al suplici. (s. IV)

5. A la població de Tolosa, a la Gàl·lia Narbonense, actualment França, sant Silvi [o Selvi], bisbe, que va començar la construcció d'una basílica per a instal·lar dignament el sepulcre de sant Sadurní. (c. 400)

6. A Forlí, lloc d'Emília-Romanya, actual regió d'Itàlia, beat Jaume Salomoni, prevere, que, sent encara adolescent, mort son pare i ingressada sa mare en les monges cistercenques, va distribuir els seus béns entre els pobres i va entrar en l'Orde de Predicadors, on va resplendir durant quaranta-cinc anys com a amic dels pobres i home de pau, dotat d'insignes carismes. (1314)

7. A Camerino, al Picé, actual regió de les Marques, a Itàlia, beata Baptista (Camila) de Varano, abadessa del monestir de Clarisses fundat per son pare, on va experimentar grans tribulacions i també místiques consolacions. (1524)

8. A York, a Anglaterra, beats Robert Thorpe, prevere, i Tomàs Watkinson, que van ser condemnats a mort en temps de la reina Isabel I, el primer per ser sacerdot i el segon, pare de família d'edat avançada, per haver prestat moltes vegades ajuda als sacerdots. Tots dos van rebre, a un mateix temps, la corona del martiri en el patíbul. (1591)

9. A París, a França, beat Nicolau Barré, prevere, el qual, sent mestre de Teologia i cèlebre educador d'ànimes en l'esperit de l'Evangeli, va fundar en tot França les Escoles Cristianes i de Caritat, així com l'Institut de Germanes Mestres de l'Infant Jesús, per a impartir educació gratuïta als fills del poble. (1686)

10. A Nicòsia, lloc de Sicília, a Itàlia, sant Fèlix (Jaume) Amorós, religiós, que, després d'haver sigut rebutjat durant deu anys, finalment va ingressar en l'Orde dels Germans Menors Caputxins, on va exercir oficis humilíssims amb senzillesa i innocència de cor. (1787) (Canonitzat en 2005).

11. Al poble de Bellegra, als voltants de Roma, beat Marià de Roccacasale (Doménec) Di Nicolantonio, religiós de l'Orde dels Germans Menors, que, complint l'ofici de porter, va obrir la porta del convent als pobres i als pelegrins, als qui va atendre amb summa caritat en tot. (1886)

12. Al lloc de Mityana, a Uganda, sant Noé Mawaggali, màrtir, que, sent servidor del rei, iniciada la persecució va refusar impàvid emprendre la fugida i va oferir voluntàriament el seu pit a les llances dels soldats, els qui, després de travessar-li'l, el van penjar d'un arbre fins que va entregar l'esperit per Crist. (1886)

30 de maig de 2022, dilluns VII de Pasqua

Santa Joana d'Arc

 Evangeli del dia: Jo 16, 29-33

Tingueu confiança, que jo he triomfat del món

Sant Ferran (mem. ll.)

Sant Ferran III, rei de Castella i Lleó, que va ser prudent en el govern del regne, protector de les arts i les ciències, i diligent a propagar la fe. Va descansar finalment a la ciutat de Sevilla. (1252)

Beat Pere Tarrés i Claret (Barcelona, 1905-1950), metge laic i, després, prevere

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del dia 30 de maig

2. Al lloc de Porto Torres, a la regió italiana de Sardenya, sant Gaví, màrtir. (c. s. IV)

3. A Cesarea de Capadòcia, actual Turquia, sants Basili i Emèlia, que van ser pares dels sants bisbes Basili el Gran, Gregori de Nissa i Pere de Sebaste, i de santa Macrina, verge. Estos sants esposos, desterrats de la seua ciutat en temps de l'emperador Galeri Maximià, van habitar en les soledats del Pont, i després de la persecució van reposar en pau, després de deixar els seus fills com a hereus de les seues virtuts. (349 i 372)

4. A Pavía, ciutat de Llombardia, a l'actual Itàlia, sant Anastasi, bisbe, el qual, havent abandonat l'heretgia arriana, va professar fermament la fe catòlica. (c. 680)

5. A Geel, a la regió de Brabant, a Austràsia, hui Bèlgica, santa Dimpna, verge i màrtir. (s. VII/IX)

6. A Tervuren, també a Brabant, a Austràsia, trànsit de sant Hubert, bisbe de Tongres i Maastricht, deixeble i successor de sant Lambert, que es va dedicar amb totes les seues forces a la difusió de l'Evangeli per Brabant i les Ardenes, on va acabar amb els costums pagans. (727)

7. A Rouen, a la regió de Normandia, a França, santa Joana d'Arc, verge, coneguda com la donzella d'Orleans, que després de lluitar fermament per la seua pàtria, al final va ser entregada al poder dels enemics, els quals la van condemnar en un judici injust a ser cremada en la foguera. (1431)

8. A Londres, a Anglaterra, sant Lluc Kirby, prevere i màrtir, que, en la persecució desencadenada durant el regnat d'Isabel I, va ser penjat en la triple forca de Tyburn després de molts turments. Amb ell van patir el suplici, en el mateix patíbul, els beats preveres i màrtirs Guillem Filby i Llorenç Johnson, així com Tomàs Cottam, de l'Orde de la Companyia de Jesús. (1582)

9. A la mateixa ciutat i trenta anys després, regnant Jaume I, beats Guillem Scott, de l'Orde de Sant Benet, i Ricard Newport, preveres i màrtirs, que per ser sacerdots, van ser estrangulats, encara que el segon, com encara respirava en acabar el suplici, va ser rematat a espasa i esquarterat. (1612)

10. A Kampala, a Uganda, sant Maties Kalemba, de sobrenom "Mulumba" o "el Fort", màrtir, que, després d'abandonar el culte mahometà, va rebre el baptisme en Crist i, renunciant al càrrec de jutge, es va dedicar amb tenacitat a propagar la fe cristiana, per la qual cosa, en temps del rei Mwanga, va ser sotmés a tortures i, privat de tot consol, va entregar finalment el seu esperit a Déu. (1886)

11. A Savona, a Itàlia, trànsit del beat Josep Marello, bisbe d'Acqui, a la regió del Piemont, que va fundar la Congregació d'Oblats de Sant Josep, dedicada a la formació moral i cristiana de la joventut. (1895)

12. Al camp de concentració de Buchenwald, a la regió de Turíngia, a Alemanya, passió del beat Otó Neururer, prevere i màrtir, que, per haver convençut una jove catòlica perquè no simulara la celebració del matrimoni amb un partidari, ja casat, del règim hostil a Déu i als hòmens, va ser van tancar en la presó, on, malgrat tot, va continuar clandestinament amb el seu ministeri entre tota mena de tribulacions, fins que va consumar el martiri en ser penjat pels peus cap avall. (1940)

- Beat Carles Liviero (Città di Castello, Itàlia 1866-1932). Bisbe de Città di Castello i fundador de la congregació religiosa de les Xicotetes Esclaves del Sagrat Cor.

- Beata Maria Celina de la Presentació (Bordeus 1878-1897). Monja clarissa.

- Beata Marta Wiecka (Sniatyn, Ucraïna 1874-1904). Religiosa de les Filles de la Caritat.

- Beata Llúcia de la Immaculada (Maria) Ripamonti (1909- Brescia 1954), va ser una religiosa italiana, membre de les Serventes de la Caritat. Va oferir la seua vida i la seua greu malaltia per la conversió dels pecadors i la santedat dels sacerdots.

29 de maig de 2022, diumenge: Ascensió del Senyor

Solemnitat de l'Ascensió del Senyor

Hernando de los Llanos
Del retaule major de la Seu
de València

Solemnitat de l'Ascensió del nostre Senyor Jesucrist, quan quaranta dies després de la Resurrecció va ser elevat al cel en presència dels deixebles, seient a la dreta del Pare, fins que tornarà en la seua glòria a jutjar vius i morts (elog. del Martirologi Romà).

Lectures del dia (AVL)

Celebrem hui el misteri que professem en el Credo: Crist, una vegada ressuscitat d'entre els morts, va pujar al cel i està assegut a la dreta del Pare. Ens ha obert així les portes de la glòria per a fer-nos partícips de la seua divinitat (Prefaci II). Ell, com a cap nostre, ha volgut precedir-nos, perquè nosaltres, membres del seu cos (l'Església) (cf. 2a lectura), visquem amb l'ardent esperança de seguir-ho en el seu regne (Prefaci I). Una esperança que recolza també en saber que ell està amb nosaltres fins que torne ple de glòria (cf. Al·leluia i primera lectura).

• Enric Benavent, bisbe de Tortosa: Pujà al cel i vindrà de nou (2018)

Jornada Mundial de les Comunicacions Socials

• Papa Francesc: «Vine i ho voràs» (Jo 1, 46). Comunicar trobant les persones on estan i com són. Missatge per a la 55a Jornada Mundial de les Comunicacions Socials (2021).
• Papa Francesc: Per tal que pugues contar i gravar en la memória (cf. Ex 10,2). La vida es fa història. Missatge per a la 54a Jornada Mundial de les Comunicacions Socials (2020).

Santoral

Sant Pau VI, papa

Joan Baptista Montini va nàixer el 26 de setembre de 1897 a Concesio, de Giuditta Alghisi i Giorgio Montini. Amb el nom de Pau, va ser elegit papa el 1963 en ple Concili Vaticà II.

Canonitzat pel papa Francesc el 14 d’octubre de 2018 en una celebració en què es va cloure el Sínode extraordinari dels Bisbes sobre la Família: «Pau VI, en el moment en què estava sorgint una societat secularitzada i hostil, va saber conduir amb saviesa i amb visió de futur -i potser en solitari- el timó de la barca de Pere sense perdre mai l’alegria i la fe en el Senyor». [font] 

• J.M. Bausset: El papa Pau VI (2018).
• J.M. Bausset: El discurs del papa Pau VI a l'ONU (2015)
• J.M. Bausset: La beatificació del papa Pau VI (2014)
• J.M. Bausset: El papa Pau VI a Terra Santa (2014)

Sant Pere Màrtir Sans, bisbe i màrtir.

• Enric Benavent, bisbe de Tortosa: Sant Pere Màrtir Sans i Jordà (2019)

Sant Maximí de Trèveris

28 de maig de 2022, dissabte VI de Pasqua

Sant Germà, bisbe de París

 Evangeli del dia (Jo 16, 23b-28) i meditació

El Pare vos estima, a tots els qui m'estimeu i creieu

Sant Just d'Urgell, bisbe

Bisbe d'Urgell (527-546), va intervindre en el II Concili de Toledo. Se'ns conserva un seu comentari al Càntic dels Càntics.

Sant Germà, bisbe de París

Sant Pau Hanh, màrtir

L’Església també ha pujat al podi de la santedat a lladres… convertits. És el cas del vietnamita Pau Hanh, nascut el 1826 en una família cristiana. Sota l’aparença de comerciant, pertanyia a una banda de lladres. Un dia que van saquejar la casa d’una dona pobra, en Pau se’n va compadir i va demanar als seus companys de malifetes que li ho retornaren tot.

Acusat de ser còmplice dels francesos, ell ho negà, però confessà el seu cristianisme, cosa que li va suposar la decapitació el 28 de maig del 1859. Fou canonitzat el 19 de juny de 1988. Ja ho veiem… els (que han estat) lladres et precediran en el Regne… L’important és adonar-se’n i rectificar i ser-ne coherent… fins al final. [font]

Beat Esteve Wyszyński, bisbe

Aniversari de la mort del valencià Rafael González i Moralejo, bisbe de Huelva (2004)

27 de maig de 2022, divendres VI de Pasqua

Sant Agustí

 Evangeli del dia (Jo 16, 20-23a) i meditació

Tindreu una alegria que ningú no vos podrà llevar

Sant Agustí de Canterbury, bisbe (mem. ll.)

Sant Agustí, bisbe de Canterbury, a Anglaterra, el qual, havent sigut enviat juntament amb altres monjos pel papa sant Gregori el Gran per a predicar la paraula de Déu als angles, va ser acollit de bon grat pel rei Etelbert de Kent. Imitant la vida apostòlica de la primitiva Església, va convertir el mateix rei i molts altres a la fe cristiana i va establir algunes seus episcopals en esta terra. Va morir el dia vint-i-sis de maig. (604/605)

• J.M. Bausset: Sant Agustí de Canterbury (2015)

Sant Juli, màrtir

A Silistra, a Mèsia Inferior, actual Bulgària, sant Juli, màrtir, que, ja veterà i llicenciat de la milícia, en època de persecució dels oficials va ser capturat i entregat al governador Màxim, davant del qual va menysprear els ídols i va confessar fins a la fi el nom de Crist, per la qual cosa el van condemnar a mort. (c. 302)

Beat Josep Tous

26 de maig de 2022, dijous: Sant Felip Neri

 Evangeli del dia (Jo 16, 16-20) i meditació

Vosaltres vos entristireu,

però la vostra tristesa es convertirà en alegria

 Sant Felip Neri, prevere (mem. ob.), cotitular d'una parròquia de València. Dona nom a una parròquia i pedania del municipi de Crevillent.

Sant Felip Neri (1515-1595), prevere, que, consagrant-se a la labor de salvar els jóvens del maligne, va fundar l'Oratori a Roma, en el qual es practicaven constantment les lectures espirituals, el cant i les obres de caritat. Va resplandir per l'amor al proïsme, la senzillesa evangèlica, el seu esperit d'alegria, el summe zel i el servici fervent de Déu. (elog. del Martirologi Romà)

• J.M. Bausset: Sant Felip Neri (2015)
• Sant Felip Neri.
• Sant Tomàs, Apòstol, i Sant Felip Neri, València (2)
• Sant Tomàs, Apòstol, i Sant Felip Neri, València (3)

Aniversari de la fundació del convent de franciscans descalços a Gandia (1591)

• Enric Ferrer: Un sant veïnat (2021)

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del 26 de maig

2. També a Roma, sant Eleuteri, papa, a qui els famosos màrtirs de Lió, en aquell temps detinguts a la presó, van escriure una cèlebre carta sobre el manteniment de la pau a l'Església. (189)

Governà l'Església a finals del segle II (175-189), quan Ireneu fou enviat a Roma per l'església de Lió, poc temps després que el seu bisbe Fotí havia estat martiritzat amb quaranta-huit cristians, entre els quals hi havia la verge Blandina.

3. Igualment, a Roma, al cementeri de Priscil·la, a la via Salària Nova, sant Simetri, màrtir. (s. inc.)

4. A Todi, ciutat de l'Úmbria, regió de l'actual Itàlia, santa Felicíssima, màrtir. (c. s. III/IV)

5. Al territori d'Auxerre, a la Gàl·lia, hui França, martiri de sant Prisc i els seus companys. (s. inc.)

6. A Canterbury, a Anglaterra, sepultura de sant Agustí, bisbe, la memòria del qual se celebra demà (604/605)

7. Al territori de Lió, a la Gàl·lia, actual França, martiri de sant Desideri, bisbe de Vienne, que primer va ser enviat a l'exili per la reina Brunequilda, a la qual havia recriminat les seues relacions incestuoses i altres depravacions, i més tard coronat amb el martiri per lapidació, per mandat de la mateixa reina. (c. 606)

8. A l'abadia de Sant Pàpol, de nou a la Gàl·lia, sant Berenguer, monjo. (1093)

9. A Vença, a la regió també francesa de Provença, sant Lambert, bisbe, abans monjo de Lerins, que va cuidar dels necessitats i va ser amant de la pobresa. (1154)

10. A Siena, ciutat de Toscana, beat Francesc Patrizi, prevere de l'Orde dels Servents de Maria, que amb admirable zel es va entregar a la predicació, a la direcció espiritual i al ministeri de la penitència. (1328)

11. A Pistoia, també a Toscana, beat Andreu Franchi, bisbe, qui, després de la pesta negra, com a prior de l'Orde de Predicadors va reformar la vida regular en els convents d'esta regió, i va aprovar a la seua ciutat les confraries de penitents, per a afavorir la pau i la misericòrdia. (1401)

12. A Quito, a l'Equador, santa Mariana de Jesús de Paredes, verge, que en el Tercer Orde Regular de Sant Francesc va consagrar la seua vida a Crist, emprant les seues energies a ajudar els indígenes pobres i els negres. (1645)

13. A Fuzhou, a la província xinesa de Fujian, sant Pere Sans i Jordà, bisbe de l'Orde de Predicadors i màrtir, el qual, detingut juntament amb altres sacerdots i portat pres fins al tribunal a través d'un llarg recorregut, es va agenollar en el lloc del suplici i, acabada la seua oració, va oferir de bon grat el seu coll a la destral. (1747)

14. A Seül, a Corea, sant Josep Chang Song-jib, màrtir, farmacèutic d'ofici, que, arrestat per haver-se convertit al cristianisme, va ser portat a la presó, on va morir sotmés a atroços turments. (1839)

15. A la ciutat de Dong Hoi, a Annam, actual Vietnam, sants màrtirs Joan Doàn Trinh Hoan, prevere, i Mateu Nguyen Van Phuong, pare de família i catequista. Este últim allotjava el seu company sacerdot, i alhora tots dos van ser torturats i decapitats cruelment per la seua fe, en temps de l'emperador Tu Duc. (1861)

16. Al lloc de Munyonyo, a Uganda, sant Andreu Kaggwa, màrtir, cap dels timbalers del rei Mwanga i familiar seu, que, a penes convertit a Crist, va ensenyar la doctrina de l'Evangeli als pagans i als catecúmens, per la qual cosa va ser cruelment assassinat. (1886)

17. Al llogaret de Ttaka Jiunge, també a Uganda, sant Poncià Ngondwe, màrtir, que, ministre del rei, va rebre el baptisme quan refermava la persecució i, empresonat immediatament, va perir traspassat amb una llança pel botxí mentre era conduït al lloc del suplici. (1886)

25 de maig de 2022, dimecres VI de Pasqua

 Evangeli del dia (Jo 16, 12-15) i meditació

L'Esperit de la veritat vos guiarà cap a la veritat sencera

Papa Francesc: Àngelus (22 de maig de 2016)

L'Esperit ens conduïx a entendre moltes coses que Jesús mateix ha de dir encara (cf. Jo 16, 12). No es tracta de doctrines noves i especials, sinó d'una plena comprensió de tot el que el Fill va sentir del Pare i va donar a conéixer als deixebles (cf. v. 15). L'Esperit ens guia per noves situacions existencials amb una mirada dirigida a Jesús i, al mateix temps, obert als esdeveniments i al futur. Ell ens ajuda a caminar en la història fermament radicats en l'Evangeli i també amb dinàmica fidelitat a les nostres tradicions i costums.

 Sant Beda el Venerable, prevere i doctor de l'Església (mem. ll.).

Va nàixer al costat del monestir de Wearmouth l'any 673. Va ser educat per sant Benet Biscop, va ingressar en l'esmentat cenobi i, una volta ordenat sacerdot, va exercir el ministeri de l'ensenyament i l'activitat literària. Va escriure obres teològiques i històriques molt erudites, que recullen moltes de les tradicions dels sants Pares, així com notables tractats exegètics. Va morir l'any 735. [font]

Sant Gregori VII, papa (mem. ll.).

Hildebrand va nàixer a la Toscana al voltant de l'any 1028. Fou educat a Roma i va abraçar la vida monàstica. Va ser diverses vegades legat pontifici en l'obra de la reforma eclesiàstica, que ell mateix va continuar amb força en accedir a la càtedra de sant Pere el 1073, amb el nom de Gregori VII. El seu principal adversari va ser l'emperador Enric IV. Va morir desterrat a Palerm l'any 1085. [font]

Santa Maria Magadalena de Pazzi, verge (mem. ll.).

Caterina Pazzi va nàixer al principat florenti l'any 1566, a setze anys abraçà la vida religiosa al Carmel reformat, amb el nom de Maria Magdalena, on visqué vint-i-cinc anys de vida sobrenatural intensa.

24 de maig de 2022, dimarts VI de Pasqua

Maria Auxiliadora

 Evangeli del dia: Jo 16, 5-11

Si no me n'anara, no vos vindria el Defensor

Benaurada Maria Auxiliadora dels cristians.

• La paraula del dia: marededéu (AVL)

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del 24 de maig

1. Commemoració de sant Manahen, que, germà de llet del tetrarca Herodes, va ser doctor i profeta a l'Església d'Antioquia de Síria, hui a Turquia, sota la gràcia del Nou Testament. (s. I)

2. També commemoració de la beata Joana, esposa de Cusa, procurador d'Herodes, que juntament amb altres dones servia Jesús i els apòstols amb els seus recursos, i en el dia de la Resurrecció del Senyor va trobar remoguda la llosa del sepulcre i el va anunciar als deixebles. (s. I)

3. A Listra, lloc de Licaònia, actual Turquia, sant Zoel, màrtir. (s. II/III)

4. A Trieste, a Ístria, actualment Itàlia, sant Sèrvul, màrtir. (s. inc.)

5. A Nantes, a la Gàl·lia Lugdunense, hui França, sants germans Donacià i Rogacià, màrtirs, sobre els quals es narra que el primer havia rebut el baptisme i l'altre encara era catecumen, però en el combat final, besant el seu germà, Donacià va pregar a Déu perquè el que encara no havia pogut ser llavat pel baptisme sagrat meresquera ser eixugat en el corrent de la seua pròpia sang. (c. 304)

6. Commemoració de trenta-huit sants màrtirs, que, segons la tradició, van ser decapitats a Filipòpolis, a Tràcia, hui Plovdiv, a l'actual Bulgària, en temps de Dioclecià i Maximià. (c. 304)

7. Al monestir de Lerins, a la regió hui francesa de Provença, sant Vicent, prevere i monjo, que va ser molt cèlebre per la seua doctrina cristiana i santedat de vida, i es va obstinar amb intrepidesa en el progrés dels creients en la fe. (c. 450)

8. A la muntanya Admirable, a Síria, sant Simeó Estilita el Jove, prevere i anacoreta, que va viure sobre una columna en comunicació íntima amb Crist, va escriure diversos tractats d'ascètica i va ser dotat de grans carismes. (592)

9. A Piacenza, a la regió d'Emília-Romanya, a Itàlia, beat Felip, prevere de l'Orde d'Ermitans de Sant Agustí, el qual, per a mortificar més durament la seua carn, portava cenyida una armadura de ferro. (1306)

10. Al Marroc, beat Joan de Prado, prevere de l'Orde dels Germans Menors i màrtir, que va ser enviat a Àfrica per a prestar auxili espiritual als cristians reduïts a esclavitud en els regnes sarraïns, però, havent sigut capturat, va confessar valentament la fe de Crist davant del sobirà musulmà Mulay al-Walid, i per mandat seu va consumar el martiri pel foc. (1631)

11. A Seül, a Corea, sants màrtirs Agustí Yi Kwang-hon, a la casa dels quals es llegien les Sagrades Escriptures; Àgueda Kim A-gi, mare de família, que va rebre el baptisme en la presó; i set companys*, tots ells decapitats per la seua fe en Crist. (1839)

Els seus noms són els següents: sant Damià Nam Myong-hyog, catequista; Magdalena Kim O-bi, Bàrbara Han A-gi, Anna Pak A-gi, Àgueda Yi So-sa, Llúcia Pak Hui-sun i Pere Kwon Tu-gin.

12. A la ciutat de Saint-Hyacinthe, al Canadà, beat Lluís Ceferí Moreau, bisbe, que en les diverses activitats del ministeri pastoral s'exhortava sempre a si mateix a sentir-se ardentment unit amb l'Església. (1901)

23 de maig de 2022, dilluns VI de Pasqua

Benet XIII

 Evangeli del dia (Jo 15, 26 - 16, 4a) i meditació

L'Esperit de la veritat donarà testimoni de mi

El 23 de maig de 1423 va morir a Peníscola el papa Benet XIII

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del dia 23 de maig

1. A Cartago, en l'actual Tunísia, sants Luci, Montà, Julià, Victòric, Víctor i Donacià, màrtirs, que, en temps de l'emperador Valerià, van consumar el martiri per confessar la religió i la fe que havien aprés per ensenyament de sant Cebrià. (c. 259)

2. Commemoració dels sants màrtirs de Capadòcia, hui Turquia, als qui, durant la persecució sota l'emperador Maximià, van matar trencant-los les cames. (303)

3. També commemoració dels sants màrtirs de Mesopotàmia, a l'actual Iraq, que en la mateixa època, penjats pels peus i amb el cap a baix, van morir ofegats pel fum i consumits a foc lent. (303)

4. A Nàpols, ciutat de la regió italiana de Campània, sant Efeb, bisbe, que va governar santament el poble de Déu i el va servir amb fidelitat. (s. IV)

5. A Langres, a la Gàl·lia Lugdunense, hui França, martiri de sant Desideri, bisbe, de qui es narra que veent al seu ramat oprimit pels vàndals, es va dirigir al seu rei per a suplicar per ell, però per orde del monarca va ser condemnat a mort; així s'oferí, lliurement, per les ovelles que li havien sigut confiades. (c. 355)

Desideri era bisbe de Langres la primera meitat del segle IV. Va participar en el sínode de Sàrdica, l'any 343.

El seu martiri va tenir lloc quan, en acostar-se tropes bàrbares a la ciutat, el bisbe va pensar que era el seu deure intentar evitar a la població el saqueig, i va anar a entrevistar-se amb el cap bàrbar. Però no va aconseguir el seu objectiu. Desideri, com a bon pastor, va donar la vida per les seues ovelles. El Martirologi diu que van ser tropes vàndales, mentre que alguns autors opinen que es tracta dels germànics, que entre els anys 355-357 van atacar l'Imperi i van ser vençuts per Julià l'Apòstata.

6. Al territori de Norcia, a la regió italiana de l'Úmbria, commemoració de sant Eutiqui, abat, que, segons narra el papa sant Gregori el Gran, primer va portar vida solitària amb sant Florenci, procurant conduir a molts cap a Déu a través de l'exhortació, i després va governar santament un monestir pròxim. (c. 487)

7. Igualment a Norcia, sant Spes, abat, que durant quaranta anys va suportar la ceguesa amb admirable paciència. (c. 517)

8. A Subiaco, a la regió de nou italiana del Laci, commemoració de sant Honorat, abat, que va governar sàviament el monestir on abans havia viscut sant Benet. (s. VI)

9. A la ciutat de Niça, a Provença, actual regió de França, sant Siagri, bisbe, que va edificar un monestir sobre el sepulcre de sant Ponç. (787)

10. A Sinnada, lloc de Frígia, hui Turquia, sant Miquel, bisbe, home pacífic, que va afavorir la pau i la concòrdia entre grecs i llatins, però enviat a l'exili per defensar el culte de les imatges sagrades, va morir lluny de la seua pàtria. (826)

11. Prop de Gemboux, a la comarca de Lieja, a Lotaríngia, actual Bèlgica, sepultura de sant Guibert, monjo, que, havent abandonat les seues insígnies militars i abraçat la disciplina de la vida monàstica, va construir un cenobi en un terreny del seu patrimoni, i es va retirar després al monestir de Gorze. (962)

12. A Roma, sant Joan Baptista de Rossi, prevere, que a la Ciutat Santa va atendre els pobres i els més marginats, instruint-los a tots en santa doctrina. (1764)

13. A la ciutat de Witowo, a Polònia, beats Josep Kurzawa i Vicent Matuszewski, preveres i màrtirs, assassinats pels perseguidors de l'Església quan, en temps de guerra, la seua pàtria, va estar sotmesa per la força a un poder estranger. (1940)

- Beata Maria Crucifixa del Diví Amor (Maria Gargani), (1892- Nàpols, Itàlia 1973), fundadora de les Germanes Apòstoles del Sagrat Cor.

22 de maig de 2022, Diumenge VI de Pasqua

 Lectures del dia (AVL):

- Fets 15, 1-2. 22-29. L’Esperit Sant i nosaltres hem decidit no imposar-vos cap més càrrega que estes indispensables

- Sal 67 (66), 2-3.5.6 i 8 (R.: 4). Que vos alaben les nacions, Déu nostre,
                                                    que vos alaben tots els pobles alhora

- Ap 21, 10-14. 22-23. Em feu veure la ciutat santa que baixava del cel

- Jo 14, 23-29. L’Esperit Sant vos farà recordar tot el que jo vos he dit

S'acosta el moment en què Jesús Ressuscitat pujarà al cel. Però, ja que Jesús ens estima, no ens deixarà sols enmig del món. Seguirà amb nosaltres d'una manera nova però no menys real que l'anterior. Promet fer estatge en els qui l'estimen i guarden la seua Paraula. Després promet als apòstols que l'Esperit Sant que enviarà el Pare els anirà ensenyant tot i recordant tot el que Jesús els va dir (Ev.). Esta certesa és la que farà a la comunitat de Jerusalem, amb els apòstols al capdavant, dir amb plena seguretat: «L'Esperit Sant i nosaltres hem decidit...» (1 lect.). Crist ens deixa la seua pau per sempre. És la pau que va brollar del sacrifici de la creu i que brolla de l'altar per a tots nosaltres cada vegada que celebrem el misteri de l'eucaristia.

Santa Quitèria, verge i màrtir, titular de les esglésies parroquials de Toràs i de la Torre d'en Doménec, patrona d'Almassora, Calles, Tírig, Toràs i la Torre d'en Doménec.

• Enrique Beltrán Ballester: Santa Quitèria, qui va ser i qui és? (en La tertúlia del Portal: 2005/2011, Universitat Jaume I, Castelló de la Plana 2012, pp. 189-193).
• J.M. Bausset: Santa Quitèria (2015)

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del 22 de maig

Santa Joaquima de Vedruna, mare de família, que a Barcelona, va educar piadosament els seus nou fills i, una vegada viuda, va fundar l'Institut de Germanes Carmelites de la Caritat. Va suportar amb ànim tranquil tota classe de sofriments fins a la seua mort, que va ocórrer per contagi del còlera. (1854)

• J.M. Bausset: Santa Joaquima de Vedruna (2015)

Santa Rita de Càssia

 Santa Rita, religiosa, que, casada amb un home violent, va tolerar pacientment les seues crueltats i va aconseguir reconciliar-lo amb Déu. Després de morir el seu marit i els seus fills, va ingressar en el monestir de l'Orde de Sant Agustí a Càssia, lloc de l'Úmbria, a Itàlia, i va donar a tots un exemple sublim de paciència i compunció. (c. 1457)

Llauradora casada amb un home brutal que fou assassinat, obtingué la gràcia -aparentment impossible- que els dos fills no es vemjaren. Després d'haver sofrit molt, trobà la pau eterna en 1457.

3. A Àfrica, sants Cast i Emili, màrtirs, els quals, segons escriu sant Cebrià, encara que vençuts en una primera batalla, el Senyor els va restituir victoriosos en un segon combat, perquè anaren més forts enfront de les flames, davant les quals havien cedit la primera vegada, i finalment van consumar el seu sacrifici pel foc. (203)

4. A Gumenek, a la regió del Pont, hui Turquia, sant Basilisc, bisbe i màrtir. (s. IV)

5. A la regió italiana de Còrsega, commemoració de santa Júlia, verge i màrtir. (s. inc.)

6. Al territori d'Aire-sur-la-Lys, a Aquitània, França actualment, santa Quitèria, verge. (s. inc.)

7. A Angulema, també a Aquitània, sant Ausoni, considerat el primer bisbe d'esta ciutat. (s. IV/V)

8. A Llemotges, de nou a Aquitània, sant Llop, bisbe, que va aprovar la carta de fundació de l'abadia de Solignac. (637)

9. A Parma, a Emília-Romanya, a Itàlia, sant Joan, abat, que, ateses les recomanacions de sant Maiol de Cluny, va disposar moltes normes per a promoure l'observança monàstica al seu cenobi. (s. X)

10. A Pistoia, a la regió també italiana de Toscana, sant Ató, bisbe, que havia sigut abat en l'Orde de Vallombrosa i després va ser posat al capdavant d'esta Església. (c. 1153)

11. A Florència, de nou a Toscana, beata Humilitat (Rosanna) de Faenza, que, amb el consentiment del seu espòs, va viure reclosa durant dotze anys, i en acabant, amb permís del bisbe, va edificar un monestir, del qual va ser abadessa i va associar a la Congregació benedictina de Vallombrosa. (1310)

12. A Londres, a Anglaterra, beat Joan Forest, prevere de l'Orde dels Germans Menors i màrtir, que en temps del rei Enric VIII, per defensar la unitat catòlica va consumar el martiri a la plaça de Smithfield, a Londres, on va ser cremat viu juntament amb imatges sagrades de fusta. (1538)

13. A la ciutat de Kori, al Japó, beats Pere de l'Assumpció, de l'Orde dels Germans Menors, i Joan Baptista Machado, preveres i màrtirs, que, per exercir el seu ministeri de manera clandestina, van ser decapitats pels qui odiaven la fe cristiana. (1617)

14. A Omura, també al Japó, beat Maties d'Arima, màrtir i catequista, que va ser torturat fins a la mort per no voler delatar cap missioner. (1620)

15. A Annam, a l'actual Vietnam, sant Miquel Ho Dihn Hy, màrtir, que sent mandarí, alt funcionari de l'emperador i catequista, en ser delatat com a cristià va morir decapitat després d'atroços turments. (1857)

16. A la ciutat d'An-Xá, a Tonquín, hui també Vietnam, sant Doménec Ngon, màrtir, pare de família i llaurador, que en exigir-li els soldats que xafara una creu, es va prostrar i la va adorar, i així va professar valentament davant del jutge que era cristià, per la qual cosa va ser decapitat immediatament. (1862)

17. A Lucca, a la regió de Toscana, a Itàlia, beata Maria Dominica Bruna Barbantini, religiosa, fundadora de la Congregació de les Germanes Ministres dels Malalts de Sant Camil. (1868)