1 d'octubre de 2023, diumenge XXVI

• Enric Benavent, arquebisbe de València: Temps de la Creació (2023, setembre 27)

DIUMENGE XXVI DURANT L'ANY / Cicle A

Lectures de la missa (AVL)

Lectura primera Ez 18,25-28

Si el pecador es convertix i deixa de fer el mal, salvarà la vida

Lectura de la profecia d'Ezequiel

El Senyor diu:

«Vosaltres penseu: No va ben encaminada la manera d'obrar del Senyor. Poble d'Israel, escolta bé açò que et dic: ¿No és la vostra manera d'obrar, i no la meua, la que va desencaminada?

Si el just deixa d'obrar el bé, comet el mal i mor, mor pel mal que va cometre.

Però, si el pecador es convertix, deixa de fer el mal i obra amb justícia i bondat, salvarà la vida. Només que reconega el mal que havia fet i es convertisca, viurà i se salvarà de la mort».

Salm responsorial 24,4-5.6-7.8-9 (R.: 6a)

Feu que conega, Senyor, els vostres camins,

que aprenga les vostres sendes.

Feu que camine en la vostra veritat,

instruïu-me, Déu i salvador meu.

Cada dia espere en vós.

R. Recordeu, Senyor, la vostra tendresa.

Recordeu, Senyor, la vostra tendresa

i l'amor que heu guardat des de sempre.

Oblideu els pecats de la meua joventut,

però recordeu-me amb misericòrdia,

vós que sou bo, Senyor. R.

El Senyor, bondadós i recte,

ensenya el bon camí als pecadors.

Guia els humils per sendes de justícia,

els ensenya el seu camí. R.

Lectura segona Fl 2,1-11

Tingueu els mateixos sentiments que heu vist en Jesucrist

Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Filips

Germans, per tot allò que trobeu en Crist, de fortalesa d'ànima, d'amor que consola, de comunió en l'Esperit, d'afecte entranyable i de compassió, vos suplique que em doneu plenament el goig de vore-vos units per uns mateixos sentiments i per un mateix amor dels uns pels altres, unànimes i ben avinguts.

No feu res per rivalitat ni per vanaglòria. Mireu els altres amb humilitat i considereu-los superiors a vosaltres mateixos. Que ningú es guie pels propis interessos, sinó que mire pels altres.

Tingueu els mateixos sentiments que heu vist en Jesucrist:

[ell, que era de condició divina,

no volgué guardar zelosament

la seua igualtat amb Déu,

sinó que es va fer no-res,

fins a prendre la condició d'esclau.

i fer-se semblant als hòmens.

Començà a comportar-se com un home qualsevol,

s'abaixà

i es feu obedient fins a acceptar la mort,

i una mort de creu.

Per això Déu l'ha exalçat

i li ha concedit aquell nom

que està per damunt de tot altre nom,

a fi que tots, en el cel, en la terra i més avall de la terra,

dobleguen el genoll al nom de Jesús,

i tots els llavis reconeguen

que Jesucrist és Senyor,

a glòria de Déu Pare].

Al·leluia Jo 10,27

Les meues ovelles coneixen la meua veu,

diu el Senyor;

també jo les conec i elles em seguixen.

Evangeli Mt 21,28-32

Penedit del que havia fet, anà a la vinya.

Els recaptadors d'impostos i les prostitutes vos passaran davant

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Mateu

En aquell temps, Jesús digué als grans sacerdots i als notables del poble:

«¿Què vos pareix? Un home que tenia dos fills va dir al primer: "Fill meu, ves hui a treballar a la vinya". Ell respongué: "No hi vull anar". Però després se'n penedí i hi anà. El pare digué açò mateix al segon i ell li respongué: "De seguida, pare". Però no hi anà. ¿Quin d'eixos dos va fer allò que el pare volia?». Li responen: «El primer».

Jesús els diu: «Vos dic de veres que els recaptadors d'impostos i les prostitutes vos passen davant en el regne de Déu, perquè vingué Joan amb la missió d'ensenyar-vos el camí de la justícia, però vosaltres no l'heu cregut, mentres que els recaptadors d'impostos i les prostitutes sí que el van creure. I vosaltres, ni després de vore això, encara no vos en penediu ni el voleu creure».

Déu manifesta especialment el seu poder amb el perdó i la misericòrdia (Co). Per això, el Senyor ensenya el bon camí als pecadors (Salm resp). I si el pecador reconeix el mal que ha fet i es convertix, viurà i se salvarà de la mort (1 lect). Tots som pecadors i hem d'escoltar la veu del Senyor que ens crida a la conversió. Sigam senzills i cregam en Jesucrist, el nostre Salvador (Ev). I tingam els maiteixos sentiments que hem vist en Crist Jesús, mirem els altres amb humilitat, i considerem-los superiors a nosaltres. Ell, que era de condició divina, no volgué guardar zelosament la seua igualtat amb Déu, i es feu semblant als hòmens (2 lect).

• Confraria del Sant Sepulcre de Corbera: Comentari i reflexió.
• Missa d'À Punt: Ens heu cridat a col·laborar en l'obra de la salvació (Claret)

• Associació Josep Climent de Castelló de la Plana: Missa d'Onze.

Santa Teresa de l'Infant Jesús, verge i doctora de l'Església

Hui és la memòria de santa Teresa de l'Infant Jesús, verge i doctora de l'Església. Va nàixer a Alençon (França) l'any 1873. Sent molt jove va entrar al monestir de les Carmelites Descalces de Lisieux i va arribar a ser mestra de santedat en Crist per la seua innocència i simplicitat. Va ensenyar el camí de la vida cristiana per mitjà de la infància espiritual, alhora que va demostrar una sol·licitud missionera per l'expansió del coneiximent de Crist. La seua vida va acabar quan tenia vint-i-cinc anys, el dia 30 de setembre de l'any 1897. És patrona de les missions.

• J.M. Bausset: Santa Teresa de l'Infant Jesús (2015)

Fragments de l'autobiografia

I

Considerant el cos místic de l'Església, no m'havia reconegut en cap dels membres descrits per Sant Pau (1Cor 12, 29-31), o més ben dit, em volia reconéixer en tots... La Caritat em va donar la clau de la meua vocació. Vaig comprendre que si l'Església tenia un cos, format per diferents membres, el més necessari, el més noble de tots, no li podia faltar, vaig comprendre que l'Església tenia un Cor, i que este Cor estava encés d'Amor, que l'Amor contenia totes les vocacions, l'Amor ho era tot, que comprenia tots els temps i tots els llocs... en una paraula, que era etern. Llavors, vaig exclamar: Oh Jesús, Amor meu... la meua vocació, al final l'he trobada, la meua vocació és l'Amor!

II

Hi ha en la comunitat una sor que té el talent de desagradar-me en totes les coses; tant les seues maneres com les seues paraules, com el seu caràcter, em semblaven molt desagradables. Amb tot, és una santa religiosa que deu ser molt agradable al Bon Déu; per això, no volent cedir a l'antipatia natural que experimentava, em vaig dir que la caritat no havia de consistir en sentiments, sinó en les obres; llavors em vaig aplicar a fer per a esta sor el mateix que hauria fet per a la persona que més estime. (...) Ella no sospitava els meus sentiments cap a ella. Un dia em digué: "Em voldríeu dir què és el que vos atrau tant de mi, que cada vegada que em mireu vos veig somriure?" Ai! el que m'atreia era Jesús amagat al fons de la seua ànima... Jesús que torna dolç el que és amargant... Vaig respondre-li que somreia perquè estava contenta de vore-la.

III

Sempre he desitjat ser una santa; però, ai!, sempre he comprovat, quan m'he comparat amb els sants, que entre ells i jo hi ha la mateixa diferència que entre la muntanya el cim de la qual es perd entre els núvols i el gra d'arena insignificant que és xafat pels peus dels vianants; en compte de desanimar-me m'he dit: el Bon Déu és incapaç d'inspirar desigs irrealitzables; per tant, a pesar de la meua menudesa puc aspirar a la santedat; fer-me gran és impossible, haig de suportar-me tal com soc amb les meues imperfeccions; però vull buscar la manera d'anar al Cel per un caminet ben dret, ben curt, nou del tot. Som en un segle d'invents, ara ja no cal pujar pels escalons d'una escala; entre els rics un ascensor ho suplix de primera. Voldria trobar jo un ascensor que em pujara fins a Jesús, perquè soc massa xicoteta per a pujar la dura escala de la perfecció. I he trobat estes paraules: "Si algú és xicotet, que vinga a mi" (Pr 9,4) i també: "Com una mare acaricia el seu fillet, així vos consolaré, vos portaré als braços i vos engrunsaré damunt de la meua falda" (Is 66,13). No tinc cap necessitat de créixer. Convé que em quede menuda i que me'n faça cada vegada més.

* * * * *

Aniversari del naiximent de Miquel Batllori i Munné  (Barcelona, 1909)

Venerable valencià Lluís d'Amigó i Ferrer († València, 1934)

Santoral

Sant Piató o Piat, prevere, que és venerat com a evangelitzador de Tournai i com a màrtir. († Seclin, a la Gàl·lia Bèlgica, també en l'actual França. s. III/IV)

Sants Veríssim, Màxima i Júlia, màrtirs. († Lisboa, s. III/IV)

Sant Romà, diaca, que va ser cognomenat "Melode" per la seua sublim perícia artística a compondre himnes eclesiàstics en honor del Senyor i dels sants. († Constantinoble, hui Istanbul, a Turquia, c. 500)

Sant Niceci o Nicet, bisbe, que, segons el testimoniatge de sant Gregori de Tours, era fort en la predicació, terrible en l'argumentació i constant en l'ensenyament. Va patir el desterrament baix Clotari, rei dels francs. († Trèveris, al territori de Renània, a Austràsia, actual Alemanya, 561)

Sant Bavó de Gant, monjo, el qual, deixeble de sant Amand, va deixar la vida seglar, va distribuir els seus béns entre els pobres i va entrar en el monestir fundat en aquesta ciutat. († Gant, ciutat de Flandes, hui Bèlgica, c. 659)

Sant Wasnulf [o Wasnon], monjo, nascut a Escòcia. († Condé-sud-l’Escaut, lloc d'Hainaut, a Austràsia, actual França, s. VII)

Sant Gerald [o Guerald o Girald] Edwards, prevere i màrtir, qui va ser ordenat a França i, en tornar a la seua pàtria, durant la persecució sota el regnat d'Isabel I, després d'un llarg empresonament, va consumar el seu martiri en el patíbul. Amb ell van ser martiritzats els preveres beats Robert Wilcox i Cristòfol Buxton, per la seua condició sacerdotal, i el beat Robert Widmerpool, per ajudar un sacerdot. († Canterbury, a Anglaterra, 1588)

Beats Rodolf Crockett i Eduard James, preveres i màrtirs, que, formats en el Col·legi dels Anglesos de Reims, en tornar a la seua pàtria van ser condemnats al patíbul, per raó del seu sacerdoci. († Chichester, també a Anglaterra, 1588)

Beat Joan Robinson, prevere i màrtir, el qual, quan era pare de família, en enviduar va rebre, ja ancià, l'ordenació sacerdotal, i per esta causa va ser coronat amb el martiri. († Ipswich, de la regió de Suffolk, de nou a Anglaterra, 1588)

Beats Gaspar Hikojiro i Andreu Yoshida, màrtirs, que, sent catequistes, van ser decapitats per haver rebut a les seues cases uns sacerdots. († Nagasaki, al Japó, 1617)

Beat Joan de Palafox († El Burgo de Osma, 1659)

Beat Lluís Maria Monti, religiós, qui, malgrat mantindre la seua condició laical, va instituir els Fills de Maria Immaculada, congregació que va dirigir amb esperit de caritat cap als pobres i els necessitats, ocupant-se especialment dels malalts i òrfens, i treballant en favor de la formació dels jóvens. († Saronno, prop de Varese, a la Llombardia, regió d'Itàlia, 1900)

Beata Cecília Eusepi († Nepi, 1928)

Beata Florència Caerols i Martínez, verge seglar i màrtir valenciana (memoria a Alcoi). († Rotglà i Corberà, 1936)

Beat valencià Àlvar Sanjuán i Canet, prevere salesià, màrtir (memòria a Alcosser de Planes). († Villena, 1936)

Beat Antoni Rewera, prevere i màrtir, que, per la seua confessió en favor de Crist, des de Polònia va ser internat en el camp de concentració de Dachau, on va aconseguir la corona del martiri per mitjà dels turments que va patir. († Prop de Munic, a la regió de Baviera, a Alemanya, 1942)

30 de setembre de 2023, dissabte: Sant Jeroni

DISSABTE DE LA SETMANA XXV DURANT L'ANY / I

Lectura primera Za 2,5-9.14-15a

Jo vindré a viure enmig de tu

Lectura de la profecia de Zacaries

Alçant els ulls vaig vore un home que tenia a la mà una corda de prendre mides. Li vaig preguntar: «On vas?» Ell em va respondre: «A amidar Jerusalem. Vull saber l'amplària i la llargària que ha de tindre.»

En aquell moment l'àngel que parlava amb mi va eixir i va trobar un altre àngel, i li va dir: «Corre, digues a aquell jove que Jerusalem ha de ser una ciutat sense muralles, per a que hi puga cabre la multitud i el bestiar que hi viurà. Jo mateix, diu l'oracle del Senyor, seré per a Jerusalem com una muralla de foc, entorn de la ciutat, i la meua glòria hi residirà.

Crida de goig i estigues de festa, ciutat de Sió:

que jo vinc a viure enmig de tu,

diu l'oracle del Senyor.

Aquell dia moltes nacions s'uniran al Senyor;

formaran part del seu poble».

Salm responsorial Jr 31,10.11-12ab.13 (R.: 10d)

Escolteu, estrangers, una paraula del Senyor,

anuncieu-la lluny, a les illes:

«El qui havia dispersat Israel, el reunirà,

i el guardarà com un pastor el seu ramat».

R. El Senyor ens guardarà

com un pastor el seu ramat.

El Senyor ha redimit Israel,

l'allibera de les mans dels més forts.

Vindran a les altures de Sió cridant de goig,

a la llum de l'abundor del Senyor. R.

Dansaran d'alegria les xiques,

dansaran junts jóvens i vells;

«canviaré el dol en dies de festa,

els consolaré de les penes i els alegraré». R.

Al·leluia 2Tm 1,10

Jesucrist, el nostre salvador,

ha destituït la mort

i, amb l'Evangeli,

ha fet resplandir la llum de la vida.

Evangeli Lc 9,43b-45

El Fill de l'home ha de ser entregat. No gosaven fer-li preguntes sobre això

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Lluc

En aquell temps, veent Jesús que tots s'admiraven d'allò que ell feia, va dir als seus deixebles: «Que vos quede ben gravat açò que vos dic: El Fill de l'home ha de ser entregat en mans dels hòmens».

Ells no entenien què volia dir. El sentit d'esta predicció els resultava ben obscur, però no gosaven fer-li preguntes sobre això.

Sant Jeroni, prevere i doctor de l'Església

Sant Jeroni penitent,
de Josep de Ribera
(Museu Thyssen-Bornemisza,
Madrid)

 Memòria de sant Jeroni, qui, nascut a Dalmàcia, va estudiar a Roma, on va cultivar amb cura tots els sabers, i allí va rebre el baptisme cristià. Després, captat pel valor de la vida contemplativa, va anar a Orient, on es va entregar a l'existència ascètica i es va ordenar de prevere. Tornat a Roma, va ser secretari del papa Damas. Després va fixar la residència a Betlem de la Judea, on va viure una vida monàstica dedicat a traduir i esplanar les Sagrades Escriptures. Així es va revelar com a insigne doctor. De manera admirable va ser partícip de moltes necessitats de l'Església i, finalment, arribat a una edat provecta, va descansar en la pau del Senyor (420).

Sant Jeroni, prevere i doctor de l'Església (mem. ob.), titular de les esglésies parroquials d'Alfarrasí, Manises i una de València.

Amb motiu de l'inici del 1600 aniversari de la mort de sant Jeroni (Betlem 420), el papa Francesc va publicar el "motu proprio" Aperuit illis amb el qual instituïx el Diumenge de la Paraula de Déu.

• J.M. Bausset: Sant Jeroni (2015)
• Avel·lí Flors: Sant Jeroni i la Vulgata (2020)

A Burjassot, festa a la Virgen de la Cabeza

Santoral

Sant Antoní, màrtir. († Piacenza, Itàlia, s. inc.)

Sants Urs i Víctor, màrtirs, que, segons la tradició, van pertànyer a la legió Tebana. († Solothurn, al territori d'Helvècia, hui Suïssa, c. 320)

Sant Gregori, anomenat l'"Il·luminador", bisbe, que després de suportar molts treballs, es va retirar a una cova pròxima a la confluència de l'Eufrates ramificat, i allí va descansar en pau. És considerat apòstol dels armenis. († Armènia, c. 326)

Santa Eusèbia, verge, fidel servidora de Déu des de la joventut fins a l'ancianitat. († Marsella, c. 497)

Sant Honori de Cantorbery, bisbe, abans monjo romà, enviat pel papa sant Gregori Magne com a company de sant Agustí per a evangelitzar Anglaterra, al qual finalment va succeir en la seu episcopal. († Cantorbery, al comtat de Kent, a Anglaterra, 653)

Sant Simó, monjo, abans comte de Crépy, a França, que, renunciant a la pàtria, al matrimoni i a tot, va triar la vida monàstica i després l'eremítica a les muntanyes del Jura, i reclamat moltes vegades com a llegat de pau per a conciliació entre prínceps, va morir finalment a Roma, i va ser sepultat en la basílica de Sant Pere. († 1082)

Sant Amat, bisbe. († Prop de Nusco, lloc de Campània, a Itàlia, 1093)

Sant Ismidó, bisbe, que enamorat dels Sants Llocs, per dues vegades va peregrinar piadosament a Palestina. († Die, a la Gàl·lia Lugdunense, França en l'actualitat, 1115)

Beata Felicia Meda, abadessa clarissa. (Pesaro, en el Picé, actual regió de les Marques, a Itàlia, 1444)

Sant Francesc de Borja, prevere, que a Espanya se celebra el dia 3 d'octubre. († Roma, 1572)

Beat Joan Nicolau Cordier, prevere i màrtir, que, suprimida l'Orde de la Companyia de Jesús, va continuar exercint el ministeri sacerdotal a la regió de Verdun, fins que, en la Revolució Francesa, per la seua condició de sacerdot va ser empresonat en una nau ancorada en la mar, on va morir de malaltia i inanició. († litoral nord de França, enfront de Rochefort, 1794)

Beat Frederic Albert, prevere, que, quan era rector, va fundar la Congregació de Germanes de Sant Vicent de Paül de la Immaculada Concepció, destinada a la redempció de la gent caiguda en la misèria. (†Lanzo, pròxima a Torí, Itàlia, 1876)

Aniversari de la mort de santa Teresa de Lisieux, la memòria de la qual se celebra demà (1897).

29 setembre de 2023, divendres: Sants Arcàngels Miquel, Gabriel i Rafael

Festa dels sants arcàngels Miquel, Gabriel i Rafael

En el dia de la dedicació de la basílica sota el títol de San Miquel, a la via Salària, a sis milles de Roma, se celebren juntament els tres arcàngels, dels qui la Sagrada Escriptura revela missions singulars (elog. del Martirologi Romà).

• Lectures de la missa de la festa.

Hui és la festa dels sants arcàngels Miquel, Gabriel i Rafael. Miquel, fort protector de l'Església enfront del mal; Gabriel, missatger de Déu que va anunciar a Maria i al món la inauguració dels temps messiànics; Rafael, medicina de Déu, company de ruta de l'Església que peregrina encara per este món. Ells servixen a Déu dia i nit, i, contemplant el seu rostre, el glorifiquen sense parar.

Sant Miquel és titular de les esglésies parroquials d'Agres, Aín, l'Alcúdia de Veo, l'Alqueria d'Asnar, Altura, Arañuel, Barx, Bellreguard, Benifallim, Benifato, Benigànim, Benissivà, Burjassot, Canet lo Roig, Carrícola, Catarroja (patró), Cotes, Daya Nueva, Dénia, Énguera, El Collado, El Derramador, la Garrofera (Alzira), Gata de Gorgos, Herbeset, Jalance, la Puebla de San Miguel, Murla, Palma de Gandia, la Pobla Tornesa, Quart de les Valls, Redovan, Salem, San Miguel de Salinas, la Serratella, Simat de la Valldigna, Soneja, Soternes (Mislata i València), Tous, la Vall d'Ebo, una de València, cotitular de la de Massalavés i d'una de Castelló de la Plana i una de València. Titular de l’ermita que Joanot Martorell va fundar a Soternes (ara barri de la Llum), València. Sant Miquel de Soternes dona nom a l’arxiprestat núm. tres de la diòcesi de València. Sant Miquel és patró de Llíria.

Sant Gabriel és titular d'una església parroquial a València i d'una a Alacant.

Sant Rafael és titular de l'església parroquial de Sant Rafael del Riu, d'una església parroquial d'Ontinyent i d'una d'Alacant, i cotitular d'una església parroquial al Cabanyal (València).

• J.M. Bausset: Sant Miquel (2015)
• J.M. Bausset: Sant Gabriel (2015)
• J.M. Bausset: Sant Rafael (2015)
• Capella de Sant Miquel Arcàngel (Seu de València)
• Capella de Sant Rafael Arcàngel (Seu de València)

Per Sant Miquel es fa festa major a Llucena (l'Alcalatén), a Benifallim (l'Alcoià), a la Pobla del Bellestar (l'Alt Maestrat), a Aranyel (l'Alt Millars), a Altura, Soneixa i Viver (l'Alt Palància), a Canet lo Roig (el Baix Maestrat), a Daia Nova, Redovà i Sant Miquel de les Salines (el Baix Segura), a Llíria (el Camp de Túria), a Énguera i Tous (la Canal de Navarrés), a Catarroja (l'Horta), a Gata (la Marina Alta), a la Vila Joiosa (la Marina Baixa), a la Pobla Tornesa i Vilafamés (la Plana Alta), a l'Alcúdia de Veo (la Plana Baixa), a la Pobla de Sant Miquel (el Racó d'Ademús), a Cotes i Massalavés (la Ribera Alta), a Barx, Bellreguard i Palma de Gandia (la Safor), a Carrícola (el 8 de maig l'Aparició de Sant Miquel) i Salem -on se celebra del 13 de setembre, commemorant un miracle- (la Vall d'Albaida), a Xalans (la Vall de Cofrents).

Per Sant Rafael es fa festa major a Sant Rafel del Maestrat el 24 d'octubre (el Baix Maestrat).

A Anna, Benferri, Formentera del Segura i Planes, festa.

Martirologi Romà

Elogis del dia 29 de setembre

Sant Eutiqui, bisbe i màrtir. (Perint o Heraclea, lloc de Tràcia, actual Turquia, c. s. III)

Santes màrtirs Rípsima, Gaiana i companyes. (Valeroctista, Armènia, s. IV inc.)

• Goigs de la gloriosa santa Rípsima, verge y màrtir.

Sant Fratern d'Auxerre, bisbe. († d. 450)

Sant Quiríac, anacoreta, de vida austerísima, que va habitar en coves fins a quasi 90 anys i va ser exemple d'anacoretes i defensor de la verdadera fe contra els errors dels origenistes. († Palestina, 557)

Sepultura de sant Leudoví, bisbe de Trèveris, fundador del monestir d'este lloc i mort a Reims. Soterrat a Mettlach, lloc de Renània, ara Alemanya, a la vora del riu Sarre († c. 717)

Sant Adelric o Alaric, prevere i eremita. († Illa d'Ufnau, del llac de Zúric, Helvècia, Suïssa actual, s. X)

Sant Maurici, primer abat del monestir de Langonet i després del de Carnoet, de l'Orde Cistercenc, fundat per ell mateix, on va morir en olor de santedat. († Bretanya Menor, França, 1191)

Beat Joan de Montmirail, que va deixar la seua professió d'esclarit cavaller per la d'humil monjo. (Monestir cistercenc de Longpont, França, † 1217)

Beat Carles de Blois, home piadós, mans i humil, duc de Bretanya, que, malgrat el seu desig d'ingressar en l'Orde de Germans Menors, es va sentir obligat a vindicar el principat en contra d'un adversari. Home constant en les desgràcies, va patir llarga presó, i va ser assassinat en una batalla al costat de l'Aubray. (Vannes, litoral de la Bretanya Menor, França, † 1364)

Beat Nicolau de Furca Palena, prevere de l'Orde de Sant Jeroni, fundador del monestir de Sant Onofre, al pujol del Janícul, que va descansar ja centenari en el Senyor. († Roma, 1449)

Sant Joan de Dukla, prevere de l'Orde dels Germans Menors, que va viure una vida oculta i ascètica segons usança dels Observants, amb fervent dedicació pastoral a la cura d'ànimes i foment de la unitat dels cristians. († Lviv, Ucraïna, 1484)

Passió dels sants Miquel Aozaraza, Guillem Courtet i Vicent Shiwozuka, preveres de l'Orde de Predicadors, i Llàtzer de Kyoto i Llorenç de Manila Ruiz, pare de família, tots màrtirs, que, previ empresonament durant més d'un any per la seua condició de cristians, van patir el suplici de la creu per a ser degollats després. La seua memòria, juntament amb la d'altres companys, es va celebrar ahir. († Nagasaki, 1636)

Passió de sant Renat Goupil, màrtir, que, metge i cooperador amb sant Isaac Jogues, va ser assassinat a colps de destral per un nadiu. († Ossernenon, Canada, 1642)

Beat valencià Jaume Mestre i Iborra (Jaume de Rafelbunyol), prevere caputxí, màrtir (memòria a Rafelbunyol). († Gilet, 1936)

Beat valencià Darius Hernández i Morató, prevere jesuïta, màrtir (memòria a Bunyol). († Paterna, 1936)

Beat Pau Bori i Puig, prevere, jesuïta († València, 1936)

Beat valencià Vicent Sales i Genovés, germà jesuïta, màrtir (memòria a València). († València, 1936)

Beat valencià Francesc Castelló i Aleu, seglar, màrtir, titular d'una església parroquial a Alacant.  Ahir se celebrà la memòria a Oriola-Alacant i a Lleida. Patró dels químics brasilers. († Lleida 1936)

Beat valencia Josep Villanova i Tormo, prevere salesià, màrtir (memòria a Torís). († Madrid, 1936)

Beats Antoni Arribas Hortigüela i 6 companys*, (Entre Banyoles i Besalú, Girona, 1936), de la Congregació de Missioners del Sagrat Cor de Jesús, assassinats per odi a la fe.

* Pare Abundi Martín Rodríguez, pare Josep Vergara Echevarría, pare Josep Oriol Isern Massó, germà Gumersind Gómez Rodrigo, germà Jesús Moreno Ruiz, germà Josep del Amo del Amo.

28 de setembre de 2023, dijous XXV

DIJOUS DE LA SETMANA XXV DURANT L'ANY / I

Lectura primera Ag 1,1-8

Reconstruïu el temple, i jo m'hi complauré

Comença la profecia d'Ageu

L'any segon del regnat de Darius, el dia u del mes que fa sis, a través del profeta Ageu, el Senyor va fer sentir la seua paraula a Zorobabel, fill de Xealtiel, governador de Judà, i a Jeixua, fill de Jossadac, gran sacerdot, i els va dir:

«Açò diu el Senyor de l'univers: Este poble creu que encara no ha arribat el moment de reconstruir el temple del Senyor».

Però la paraula del Senyor diu a través del profeta Ageu:

«Com? ¿A vosaltres ja vos ha arribat l'hora de viure en palaus enteixinats, i este temple ha de quedar en ruïnes? Açò diu el Senyor de l'univers: Reflexioneu sobre el vostre comportament: sembreu molt i colliu poc, mengeu i no quedeu farts, beveu i no vos poseu mai alegres, vos vestiu i no aneu prou abrigats; els jornalers posen el sou en saquets foradats.

Reflexioneu sobre el vostre comportament, diu el Senyor de l'univers. Au, aneu a tallar fusta a la muntanya i reconstruïu el temple; jo m'hi complauré i en seré glorificat, diu el Senyor».

Salm responsorial 149,1-2.3-4.5-6a i 9b (R.: 4a)

Canteu al Senyor un càntic nou,

alabeu-lo en l'assemblea dels fídels.

Que es recree Israel en qui l'ha creat,

que els fills de Sió celebren el seu rei.

R. El Senyor estima el seu poble.

Alabeu el seu nom amb danses,

acompanyeu els cants amb tambors i cítares.

Perquè el Senyor estima el seu poble,

coronarà de triomf els humils. R.

Que els fidels celebren la seua glòria,

que el festegen també de nit,

mentres els seus llavis glorifiquen a Déu.

És la glòria reservada a tots els fidels. R.

Al·leluia Jo 14,6

Jo soc el camí, la veritat i la vida,

diu el Senyor;

ningú no ve al Pare sinó per mi.

Evangeli Lc 9,7-9

A Joan, jo el vaig fer decapitar.

Però este de qui sent dir tot això, qui és?

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Lluc 

En aquell temps, el tetrarca Herodes va sentir parlar de tot això que passava, i estava intrigat, perquè alguns deien que Joan havia ressuscitat d'entre els morts, altres que Elies s'havia aparegut, i uns altres que havien ressuscitat alguns dels antics profetes. 

Herodes deia: «A Joan, jo el vaig fer decapitar. Però este de qui sent dir tot això, qui és?» I tenia ganes de vore a Jesús.

* * * * *

 

Sant Venceslau [o Wenceslau] de Bohèmia, màrtir (mem. ll.). Patró de Txèquia

Hui fem memòria de sant Venceslau, màrtir, duc de Bohèmia, a l'actual Txèquia, on va nàixer l'any 907. Educat per la seua àvia, va ser sever amb si mateix, pacífic en l'administració del regne i misericordiós amb els pobres. A esclaus pagans que estaven a Praga esperant la seua venda, els va redimir per a ser batejats. Després de patir moltes dificultats en el govern i en la defensa de la fe, va ser traït pel seu germà Boleslau i assassinat en una església, entre els anys 929 i 935. 

Sant Llorenç Ruiz i quinze companys, màrtirs (mem. ll.).

Commemorem hui els sants Llorenç Ruiz, pare de família, oriünd de Filipines, i quinze companys, màrtirs, tant preveres com religiosos i laics. Van ser sembradors de la fe cristiana a Filipines, Formosa i algunes illes japoneses, a causa de la qual cosa, per decret del suprem governador del Japó, Tokugawa Yemitsu, en diferents dies, però celebrats en una única commemoració, van consumar a Nagasaki el seu martiri per amor a Crist, entre els anys 1633 i 1637.

Beat Francesc Castelló

 Beat valencià Francesc Castelló i Aleu, seglar, màrtir, titular d'una església parroquial a Alacant (memòria a Oriola-Alacant i a Lleida: textos propis), patró dels químics brasilers.

Aniversari del naixement de Joan Roís de Corella (Gandia o València, 1435)

• F. Xavier Martí: Roís de Corella, més que un traductor (2019)
• Joan el Baptista en el Segon del Cartoixà de Joan Roís de Corella (Jordi Oviedo Seguer, Mirabilia, 2017)
• L’Acadèmia Valenciana de la Llengua ha editat els quatre volums de Lo Cartoxà de Joan Roís de Corella.
• Joan Roís de Corella: Maria Magdalena, dels apòstols apostolessa.
• Joan Roís de Corella: Pregària de la resurrecció.
• Joan Roís de Corella: Pregària de la Passió.

Beat Joan Pau I

 

Aniversari de la mort del beat Joan Pau I, papa. (Roma, 1978)

Martirologi Romà

Sant Llorenç Ruiz i quinze companys, màrtirs*

*Els noms són: sants Doménec Ibáñez de Erquicia, Jaume Kyuhei Gorobioye Tomonaga, Antoni González, Miquel d'Aozaraza, Guillem Courtet, Vicent Shiwozuka, Lluc Alfons Gordo, Jordà (Jacint) Ansalone i Tomàs Hioji Rokuzayemon Nishi, preveres de l'orde dominicà; Francesc Shoyemon, Miquel Kurobioye i Mateu Kohioye, religiosos del mateix orde; Magdalena de Nagasaki, verge del Tercer Orde de Sant Agustí; Marina d'Omura, verge del Tercer Orde dominicà; Llatzer de Kyoto, seglar.

Sants germans Alfeu, Alexandre i Zòsim, màrtirs. († Chiliadu, lloc de Pisídia, a la moderna Turquia, s. IV)

Sant Caritó, abat, perseverant en l'oració i dejunis, i fundador de moltes laures al desert de la Judea. († monestir de Souka, prop de Betlem, a Palestina, c. 350)

Sant Zama de Bolonya, considerat com el primer bisbe d'esta ciutat. († Bolonya, a Emília-Romanya, regió d'Itàlia, c. s. IV)

Sant Exuperi de Tolosa, bisbe, que va dedicar una basílica en honor de sant Sadurní, va defensar acèrrimament la seua ciutat davant la invasió dels bàrbars i, en dir de sant Jeroni, va ser tan parc amb si mateix com generós amb els altres. († Tolosa, ciutat d'Aquitània, a la França actual, d. 411)

Commemoració de santa Eustoqui, verge, la qual, amb sa mare santa Paula, va passar de Roma a Betlem per a no privar-se del consell del mestre sant Jeroni, i allí, plena de preclars mèrits, va volar al cel. († Betlem de Judea, a Palestina, c. 419)

Sant Saloni de Ginebra, bisbe, i abans monjo a l'illa de Lerins, que, durant el seu bisbat, va afirmar la doctrina del papa sant Lleó Magne i va explicar en sentit místic les Sagrades Escriptures. († Ginebra, a la regió de Helvecia, hui Suïssa, d. 450)

Sant Faust de Riés, bisbe i abans abat de Lerins, que contra els arrians va escriure sobre el Verb Encarnat i l'Esperit Sant consubstancial al Pare i al Fill i coetern amb ells, i va ser exiliat pel rei Euric. († Riés, lloc de Provença, a la Gàl·lia, actual França, d. 485)

Sant Annemon [o Ennemon], bisbe i màrtir. († Lió, també a la Gàl·lia, c. 658)

Sants Cuniald i Gisilari, preveres, col·laboradors pastorals del bisbe sant Rupert. († Salzburg, a Baviera, actualment Àustria, s. VIII)

Santa Lioba

Santa Lioba de Tauberbischofsheim, verge, la qual, parent de sant Bonifaci, va ser cridada per ell des d'Anglaterra a Germània i va presidir el monestir situat a la vora del Tauber, on amb la paraula i el testimoniatge va conduir les serventes de Déu pel camí de la perfecció. († prop de Magúncia, lloc de Renània, a Austràsia, hui Alemanya, c. 782)

Beat Bernadí de Feltre (Martí Tomitano), prevere de l'Orde dels Germans Menors, que va obtindre bons fruits en la seua funció de predicador, va fundar contra la usura i per a l'estalvi l'anomenat Mont de Pietat i, com a home de pau, va ser delegat del papa Sixt IV per a conciliar discòrdies civils. († Pavía, a la regió de la Llombardia, a Itàlia, 1494)

Sant Simó de Rojas, prevere de l'Orde de la Santíssima Trinitat per a la redempció de captius, que, acompanyant el seguici de la reina d'Espanya, mai va viatjar en carrossa ni va percebre sou, sinó, més aviat, entre fastuositats sempre es va mostrar humil i pobre, així com misericordiós cap als necessitats i fervorosament devot envers Déu. († Madrid, 1624)

Beats Joan Shozaburo, catequista, Manci Ichizayemon, Miquel Taiemon Kinoshi, Llorenç Hachizo, Pere Terai Kuhioye i Tomàs Terai Kahioye, màrtirs, decapitats tots ells per la seua fe en Crist. († Nagasaki, del Japó, 1630)

Beat Francesc Xavier Ponsa Casallarch, religiós de l'Orde Hospitalari Sant Joan de Déu i màrtir. († Sant Feliu de Codines, a Catalunya, 1936)

Beata Amàlia Abad i Casasempere, mare de família i màrtir valenciana (memòria a Alcoi). († Benillup, 1936)

• Amàlia Abad Casasempere, màrtir (Josep Miralles Climent, en Diccionari biogràfic de dones).

Beat Josep Tarrats i Comaposada, religiós de l'Orde de la Companyía de Jesús i mártir. († València, 1936)

Beat Nicetes Budka, primer bisbe a Canadá al front de fidels catòlicos de ritu bizantí, que fou deportat a un camp de concentració, on, per amor a Crist, perseverà en la fe escometent la mort amb fortalesa d'ànim davantde  totes les adversitats. († Karadzar, cerca de Karaganda, en Kazajstán, 1949)

Beat Lluís Monza, prevere (1898-1954). Milà, Itàlia. Fundador de l'Institut Secular de les Petites Apòstoles de la Caritat.