28 de març de 2021: Diumenge de Rams

Setmana Santa

Diumenge de Rams en la Passió del Senyor


Diumenge de Rams en la Passió del Senyor, quan el nostre Senyor Jesucrist, com indica la profecia de Zacaries, va entrar a Jerusalem assegut sobre un pollí, i al seu encontre va eixir la multitud amb rams d'oliveres (elog. del Martirologi Romà).

Lectures del dia (AVL).

    Commemorem hui la sagrada entrada de Jesús a Jerusalem, muntat sobre un ruc. Amb este acte d'humilitat, ens mostra així el camí del seu abaixament que el portarà fins a la mort, una mort en la creu (segona lectura). Així va mostrar al gènere humà l'exemple d'una vida submisa a la voluntat de Déu (cf. primera oració). Es llig hui la Passió segons sant Marc, el tema central de la qual és el de Jesús com a Fill de Déu, el Servent de Déu màrtir, vaticinat per Isaïes (cf. primera lectura), que mor en la creu. Este sacrifici s'actualitza en l'eucaristia, en la qual hui demanem la misericòrdia que no mereixen els nostres pecats.

En este dia l'Església recorda l'entrada de Crist, el Senyor, a Jerusalem per a consumar el seu Misteri pasqual. Per esta raó, en totes les misses es fa memòria de l'entrada del Senyor a la ciutat santa; esta memòria es fa o bé per la processó o entrada solemne abans de la missa principal, o bé per l'entrada simple abans de les altres misses. L'entrada solemne, no la processó, pot repetir-se abans d'aquelles misses que se celebren amb gran assistència de fidels. Quan no es puga fer ni la processó ni l'entrada solemne, és convenient que es faça una celebració de la paraula de Déu en relació amb l'entrada messiànica i a la passió del Senyor, ja siga dissabte a poqueta nit, ja siga diumenge a l'hora més oportuna.

Sant Sixt II, papa.

Sant Guntram de Borgonya, rei.

Sant Esteve Harding, cofundador de l'orde del Cister.

25 de març de 2021, dijous: Anunciació del Senyor

 Solemnitat de l'Anunciació del Senyor

Titular de les parròquies d’Aldaia, Xeraco i Nàquera.

Arribada la plenitud dels temps, el que des d'abans dels segles era l'Unigènit Fill de Déu, per nosaltres els hòmens i per la nostra salvació, per obra de l'Esperit Sant es va encarnar en Maria, la Verge, i es va fer home.

En la celebració de hui, cal ressaltar en primer lloc la fe de la Mare de Déu en les paraules de l'àngel. Una fe no fanàtica, sinó raonada: «¿Com pot ser això, si jo no tinc marit?». Una fe que és obediència a la voluntat de Déu: «Soc l’esclava del Senyor: que es complisquen en mi les teues paraules» (Evangeli). I eixa obediència és la que Crist va tindre des del primer moment de la seua encarnació: «Ací em teniu; vull fer la vostra voluntat» (cf. salm resp. i segona lectura). Per eixa fe de la Mare de Déu, el Fill de Déu, per obra de l'Esperit Sant, va ser portat amb amor en les seues puríssimes entranyes, i Déu va complir les seues promeses als fills d'Israel i va satisfer de manera insospitada l'esperança dels altres pobles (cf. prefaci).

Sant Isaac, patriarca, fill d'Abraham.

Conmemoració del sant lladre [Dimes], que en la creu va reconéixer Crist i d'Ell va sentir: «Hui estaràs amb mi al Paradís». (s. I)

Santa Margarida Clitherow, seglar, màrtir.

Aniversari de l'ordenació episcopal de monsenyor Casimir López Lorente, bisbe de Sogorb-Castelló.

Dia Internacional per al Reconeiximent Paritari de les Dones en l'Església Catòlica.

21 de març de 2021, diumenge V de Quaresma

Sant Nicolau de Flüe
 Lectures del dia.

En la primera oració d'este diumenge, demanem que «avancem animosament cap a aquell mateix amor que va moure el teu Fill a entregar-se a la mort per la salvació del món». Per la seua mort i resurrecció Déu ha fet amb nosaltres una Aliança Nova amb una llei no escrita en taules de pedra: «Posaré la meua llei en el seu interior, l'escriuré en el seu cor» (primera lectura). L'evangeli ens recorda —referint-se a la mort de Crist— que «Ha arribat l'hora que el Fill de l'home serà glorificat. Vos ho dic de veres: si el gra de blat, quan cau en terra, no mor, queda sol; però si mor, dona molt de fruit.». Imitem a Crist, avorrint-nos a nosaltres mateixos en este món, per a guardar-nos així per a la vida eterna.

Sant Justinià de València, bisbe.

Sant Nicolau de Flüe, seglar i ermità, patró de Suïssa.

Fins a la reforma de 1969, Sant Benet se celebrava este dia de la seua mort: 21 de març. La diada es traslladà a l’11 de juliol, per a evitar que caiguera durant la Quaresma. Els benedictins i cistercencs, però, a més de l’11 de juliol, també el celebren hui com el “traspàs del Pare Sant Benet”.

Dia del Seminari a les diòcesis de Sogorb-Castelló i Oriola-Alacant.

Dia Mundial de la Poesia.

Dia Internacional de l'Eliminació de la Discriminació Racial.

19 de març de 2021, divendres: Sant Josep

SANT JOSEP, ESPÒS DE LA BENAURADA VERGE MARIA

Solemnitat

Inauguració del l'Any de la Família

Hui l'Església celebra el 5é aniversari de la publicació de l'exhortació apostòlica Amoris Laetitia sobre la bellesa i l'alegria de l'amor familiar. Hui mateix el papa Francesc inaugurarà l'Any de la Família Amoris Laetitia que acabarà el 26 de juny de 2022 en ocasió de la X Trobada Mundial de les Famílies que se celebrarà a Roma.
La declaració del present "Any de la Família" és una iniciativa del papa Francesc que es proposa arribar a totes les famílies del món a través de diverses propostes espirituals, pastorals i culturals que es podran dur a terme en les diòcesis, parròquies, universitats, moviments eclesials i associacions familiars amb l'objectiu d'oferir oportunitats per a viure la riquesa de l'exhortació apostòlica Amoris Laetitia.


Beat valencià Albert (Albert Joaquim) Linares de la Pinta, germà de La Salle, màrtir (memòria a Xest).

Aniversari de la inauguració del pontificat del papa Francesc.

14 de març de 2021, Diumenge IV de Quaresma "Laetare"

Santa Matilde
 Lectures del dia.

Hui és un diumenge d'alegria perquè s'acosten ja les festes pasquals. En elles celebrarem la nostra salvació per pura gràcia de Déu, que a nosaltres, que érem morts pels nostres pecats, ens ha fet viure amb Crist (segona lectura). L'alegria que va sentir el poble d'Israel quan va ser alliberat de la captivitat de Babilònia (primera lectura). L'alegria de saber l'amor que Déu ens té, que va enviar el seu Fill al món no per a condemnar-lo, sinó per a salvar-lo. Este do requerix per part nostra rebre'l amb fe: tot el que creu en ell tindrà la vida eterna, no serà condemnat. Però el que no creu en el nom del Fill únic de Déu, ja està condemnat (Evangeli).

Santa Matilde de Saxònia.

Filla del comte Dietrich de Westfalia (895) fou educada per la seua àvia, l’abadessa de Herford. A catorze anys la casen amb Enric l’Ocellaire, futur rei d’Alemanya (919), amb qui tindrà cinc fills, entre ells l’emperador Otó I i (sant) Brunó el Gran. Molts dels béns que tenia els escapolia, dissimuladament, cap als pobres. Mort el seu home (936) -i després d’algunes trifulgues dinàstiques amb els seus propis fills, que aconseguí reconciliar-, es retirà al monestir de Nordhausen on portà una vida exemplar i on hi morí el dia catorze de març del 968. [font]

Beat Arnau de Pàdua, abat i màrtir.

Beat Agnus de Saragossa, bisbe.

Missatge del papa Francesc per a la Quaresma de 2021

 Missatge en PDF.

MISSATGE DEL SANT PARE FRANCESC

PER A LA QUARESMA DE 2021

«Ara pugem Jerusalem» (Mt 20,18)

Quaresma: un temps per a renovar la fe, l’esperança i la caritat



Benvolguts germans i germanes,

Quan Jesús anuncia als seus deixebles la seua passió, mort i resurrecció per a complir amb la voluntat del Pare, els revela el sentit profund de la seua missió i els exhorta a associar-se a ella, per a la salvació del món.

Recorrent el camí quaresmal, que ens conduirà a les celebracions pasquals, recordem aquell que «s’abaixà i es feu obedient fins a acceptar la mort, i una mort de creu» (Fl 2,8). En este temps de conversió renovem la nostra fe, assaciem la nostra set amb l’«aigua viva» de l’esperança i rebem amb el cor obert l’amor de Déu que ens convertix en germans i germanes en Crist. En la nit de Pasqua renovarem les promeses del nostre Baptisme, per a renàixer com a hòmens i dones nous, gràcies a l’obra de l’Esperit Sant. No obstant això, l’itinerari de la Quaresma, igual que tot camí cristià, ja està sota la llum de la Resurrecció, que anima els sentiments, les actituds i les decisions de qui desitja seguir a Crist.

El dejuni, la pregària i l’almoina, tal com els presenta Jesús en la seua predicació (cf. Mt 6,1-18), són les condicions i l’expressió de la nostra conversió. La via de la pobresa i de la privació (el dejuni), la mirada i els gestos d’amor envers l’home ferit (l’almoina) i el diàleg filial amb el Pare (la pregària) ens permeten encarnar una fe sincera, una esperança viva i una caritat operant.

1. La fe ens crida a acollir la Veritat i a ser testimonis, davant de Déu i davant dels nostres germans i germanes.

En este temps de Quaresma, acollir i viure la Veritat que es va manifestar en Crist significa per damunt de tot deixar-se atrapar per la paraula de Déu, que l’Església ens transmet de generació en generació. Esta Veritat no és una construcció de l’intel·lecte, destinada a poques ments elegides, superiors o il·lustres, sinó que és un missatge que rebem i podem comprendre gràcies a la intel·ligència del cor, obert a la grandesa de Déu que ens estima abans que nosaltres mateixos en siguem conscients. Esta Veritat és Crist mateix que, assumint plenament la nostra humanitat, es va fer Camí —exigent però obert a tots— que porta a la plenitud de la Vida.

El dejuni viscut com a experiència de privació, per als qui el viuen amb senzillesa de cor porta a descobrir de nou el do de Déu i a comprendre la nostra realitat de criatures que, a la seua imatge i semblança, troben en Ell el seu acompliment. Fent l’experiència d’una pobresa acceptada, qui dejuna es fa pobre amb els pobres i «acumula» la riquesa de l’amor rebut i compartit. Entés així i posat en pràctica, el dejuni contribueix a estimar Déu i el proïsme pel fet que, com ens ensenya sant Tomàs d’Aquino, l’amor és un moviment que centra l’atenció en l’altre considerant-lo com un amb ell mateix (cf. Carta enc. Fratelli tutti, 93).

La Quaresma és un temps per a creure, és a dir, per a rebre Déu en la nostra vida i permetre-li «fer estada» en nosaltres (cf. Jo 14,23). Dejunar significa alliberar la nostra existència de tot allò que destorba, fins i tot de la saturació d’informacions —verdaderes o falses— i productes de consum, per a obrir les portes del nostre cor a aquell que ve a nosaltres pobre de tot, però «ple de gràcia i de veritat» (Jo 1,14): el Fill de Déu Salvador.

2. L’esperança com a «aigua viva» que ens permet continuar el nostre camí.

La samaritana, a qui Jesús demana que li donaigua al costat del pou, no entén quan ell li diu que podria oferir-li «aigua viva» (Jo4,10). Al principi, naturalment, ella pensa en l’aigua material, mentre que Jesús es referix a l’Esperit Sant, aquell que ell donarà en abundància en el misteri pasqual i que infon en nosaltres l’esperança que no decep. En anunciar la seua passió i mort Jesús ja anuncia l’esperança, quan diu: «El tercer dia ressuscitarà» (Mt 20,19). Jesús ens parla del futur que la misericòrdia del Pare ha obert de bat a bat. Esperar amb ell i gràcies a ell vol dir creure que la història no acaba amb els nostres errors, les nostres violències i injustícies, ni amb el pecat que crucifica l’Amor. Significa assaciar-nos del perdó del Pare en el seu Cor obert.

En l’actual context de preocupació en què vivim i en què tot sembla fràgil i incert, parlar d’esperança podria semblar una provocació. El temps de Quaresma està fet per a esperar, per a tornar a dirigir la mirada a la paciència de Déu, que continua tenint cura de la seuaCreació, mentre que nosaltres sovint la maltractem (cf. Carta enc. Laudato si’, 32-33; 43-44). És esperança en la reconciliació, a la qual sant Pau ens exhorta amb passió: «Reconcilieu-vos amb Déu!» (2 Co 5,20). Quan rebem el perdó, en el Sagrament que es troba en el cor del nostre procés de conversió, també nosaltres ens convertim en difusors del perdó: pel fet d’haver-lo acollit nosaltres, podem oferir-lo, sent capaços de viure un diàleg atent i adoptant un comportament que confortqui es troba ferit. El perdó de Déu, també mitjançant les nostres paraules i gestos, permet viure una Pasqua de fraternitat.

En la Quaresma, estiguem més atents a «donar paraules d’alé, que reconforten, que enfortixen, que consolen, que estimulen», en compte de «paraules que humilien, que entristixen, que irriten, que menyspreen» (Carta enc. Fratelli tutti, 223). A vegades, per a donar esperança, només cal ser «una persona amable, que deixa de costat les seues ansietats i urgències per a prestar atenció, per a regalar un somriure, per a dir una paraula que estimule, per a fer possible un espai d’escolta enmig de tanta indiferència» (ibid., 224).

En el recolliment i el silenci de la pregària se’ns dona l’esperança com a inspiració i llum interior, que il·lumina els desafiaments i les decisions de la nostra missió: per això és fonamental recollir-se en oració (cf. Mt 6,6) i trobar, en la intimitat, el Pare de la tendresa.

Viure una Quaresma amb esperança significa sentir que, en Jesucrist, som testimonidel temps nou, en el qual Déu «fa noves totes les coses» (cf. Ap 21,1-6). Significa rebre l’esperança de Crist que entrega la vida en la creu i que Déu ressuscita al tercer dia, «disposats sempre a donar explicació a tothom qui ens demanuna raó de la nostra esperança» (cf. 1 Pe 3,15).

3. La caritat, viscuda rere les petjades de Crist, quemostra atenció i compassió per cada persona, és l’expressió més alta de la nostra fe i de la nostra esperança.

La caritat s’alegra de vore que l’altre creix. Per estmotiu, sofrix quan l’altre està angoixat: sol, malalt, sense llar, menyspreat, en situació de necessitat… La caritat és l’impuls del cor que ens fa eixir de nosaltres mateixos i que ens suscita el vincle de la cooperació i de la comunió.

«A partir de l’“amor social” és possible avançar cap a una civilització de l’amor a la qual tots puguem sentir-nos convocats. La caritat, amb el seu dinamisme universal, pot construir un món nou, perquè no és un sentiment estèril, sinó la millor manera d’aconseguir camins eficaços de desenvolupament per a tots» (Fratelli tutti, 183).

La caritat és do que dona sentit a la nostra vida i gràcies a estdo considerem qui es veu privat del necessari com un membre de la nostra família, amic, germà. El poc que tenim, si ho compartim amb amor, no s’acaba mai, sinó que es transforma en una reserva de vida i de felicitat. Així va passar amb la farina i l’oli de la viuda de Sarepta, que va donar el pa al profeta Elies (cf. 1 Re 17,7-16); i amb els pans que Jesús va beneir, partir i donar als deixebles perquè els distribuïren entre la gent (cf. Mc 6,30-44). Així passa amb la nostra almoina, siggran o menuda, si la donem amb goig i senzillesa.

Viure una Quaresma de caritat vol dir cuidar els qui es troben en condicions de sofriment, abandonament o angoixa a causa de la pandèmia de COVID-19. En un context tan incert sobre el futur, recordem la paraula que Déu adreça al seu Servent: «No tingues por, que jo t’allibere» (Is 43,1). Oferim amb la nostra caritat una paraula de confiança, per tal que l’altre sentque Déu l’estima com un fill.

«Només amb una mirada l’horitzó de la qual estigtransformat per la caritat, que el porta a percebre la dignitat de l’altre, els pobres són descoberts i valorats en la seua immensa dignitat, respectats en el seu estil propi i en la seua cultura i, per tant, verdaderament integrats en la societat» (Fratelli tutti, 187).

Benvolguts germans i germanes, cada etapa de la vida és un temps per a creure, esperar i estimar. Esta crida a viure la Quaresma com camí de conversió i de pregària, i per a compartir els nostres béns, ens ajuda a reconsiderar, en la nostra memòria comunitària i personal, la fe que ve de Crist viu, l’esperança animada pel buf de l’Esperit i l’amor, la font inesgotable del qual és el cor misericordiós del Pare.

Que Maria, Mare del Salvador, fidel al peu de la creu i en el cor de l’Església, ens sostingamb la seua presència sol·lícita, i la benedicció de Crist ressuscitat ens acompanyeen el camí cap a la llum pasqual.

Roma, Sant Joan del Laterà, 11 de novembre de 2020, memòria de sant Martí de Tours.

Francesc

7 de març de 2021, Diumenge III de Quaresma

 Lectures del dia

La primera lectura de hui ens presenta els manaments que Déu va revelar a Moisés. Una llei que és perfecta, que és descans de l'ànima, uns manaments que estan ben presos i són tots justíssims, paraules de vida eterna (cf. salm resp.). Si es valoraren estos preceptes del Senyor, ¿seria el món com és, tan ple d'injustícies i maldats? ¿Valorem nosaltres hui eixos manaments? En la segona lectura se'ns parla de Crist crucificat com a expressió de la força de Déu i de la saviesa de Déu. El seu cos, temple de Déu, serà destruït en la mort en la creu, però al tercer dia ressuscitarà (Evangeli). Això ompli d'esperança els qui hem mort i ressuscitat amb ell en el baptisme.

Santes Perpètua i Felicitat. màrtirs.

Al monestir de Fossanova, de l'Orde Cistercenc, al Laci, trànsit de sant Tomàs d'Aquino, la memòria del qual se celebra el dia vint-i-huit de gener (1274).

“Si el febrer no febreja, i el març no marceja, tot l’any li porta enveja”.

entrada destacada

21 de maig de 2024, dimarts VII

DIMARTS DE LA SETMANA VII DEL TEMPS ORDINARI / II Lectura primera Jm 4,1-10 Demaneu i no rebeu, perquè demaneu amb mala intenció Lectura de ...

entrades populars