1 de maig de 2025, dijous: Sant Josep, obrer

DIJOUS DE LA SETMANA II DE PASQUA



1 de maig

SANT JOSEP OBRER

Memòria lliure


L'evangeli d'esta memòria és propi.
La primera lectura és de la fèria corresponent del temps pasqual.

Oració col·lecta

Oh Déu, creador de totes les coses, 
vós heu establit per als hòmens la llei del treball; 
concediu-nos que, 
amb l’exemple i amb el patrocini de sant Josep, 
complim les obres que vós ens heu manat 
i n’obtingam la vostra recompensa.

Al·leluia Salm 67,20

Beneït siga el Senyor dia a dia;
Déu ens porta, ell ens salva.

Evangeli Mt 13,54-58

¿No és el fill del fuster?

 Lectura de l'evangeli segons sant Mateu

En aquell temps, Jesús arribà a Natzaret, el seu poble, i es va posar a ensenyar en la seua sinagoga. La gent es deia estranyada: «¿D'on li venen este saber i el poder de fer miracles? ¿No és el fill del fuster? Sa mare, ¿no es diu Maria? Els seus germans, ¿no es diuen Jaume, Josep, Simó i Judes? I les seues germanes, ¿no viuen totes entre nosaltres? ¿D'on li ve tot això?» I s'escandalitzaven d'ell.
Jesús els digué: «Els profetes només són mal rebuts en el seu poble i entre els de sa casa». Allí no va fer molts miracles, perquè no creien en ell.

* * * * *

Comença el mes de Maria

Festa de la Santa Faç de Nostre Senyor Jesucrist a Alacant i arxiprestat de Mutxamel, mem. ob. a la diòcesi
Aniversari de la mort del cardenal Agustí Garcia-Gasco i Vicente, arquebisbe, emèrit de València (2011)

Dia del Treball

MARTIROLOGI ROMÀ


30 d'abril de 2025: dimecres II de Pasqua

DIMECRES DE LA SETMANA II DE PASQUA


Oració col·lecta

Senyor, vos demanem que, 
al reviure, també enguany, el misteri de Pasqua, 
que retorna a la humanitat la dignitat original 
i li dona l’esperança de la resurrecció, 
pugam posseir en la caritat que mai no mor 
allò que ara celebrem per la fe.
* * * * *

Sant Pius V, papa (mem. ll.).

Va nàixer al poblet de Bosco Marengo (nord d’Itàlia) en 1504. Va ser dominic, bisbe i cardenal, i fou elegit papa l’any 1566. Va aplicar amb energia les reformes del Concili de Trento: treballà per l’exemplaritat dels religiosos, clergues i bisbes; contra els mals usos de la Cúria Romana; pel desplegament de les Missions; la correcció de la litúrgia (publicà el Catecisme romà, el Breviari i el Missal).

El seu breu papat (morí l’1 de maig del 1572) va donar un fort impuls a l’Església: “Vos encomane la santa Església [als cardenals abans de morir] que tant he estimat. Procureu elegir-me un successor zelós, que no busque res més que la glòria del Salvador i el bé del poble cristià”. [font]

MARTIROLOGI ROMÀ


28 d'abril de 2025, dilluns: Sant Vicent Ferrer

Sant Vicent Ferrer


Solemnitat de Sant Vicent Ferrer (a les diòcesis de València, Oriola-Alacant i Sogorb-Castelló), patró principal de la Comunitat Valenciana i de la diòcesi d'Oriola-Alacant; festa a la diòcesi de Tortosa (territori valencià); titular de les parròquies de l’Atzúbia, Alcoleja, Algímia d’Alfara, Aiòder i Corbera; titular i patró de San Vicente de Piedrahita; patró de Gavarda, Ondara, Terrateig i Teulada.


 

* * * * *

Mare de Déu de Montserrat, patrona de Picanya, titular d'esglésies parroquials a Picanya i València (Malilla).

Sant Pere Chanel, prevere i màrtir

Pere havia nascut a Cuet (França) el 1803, i sent religiós de la Societat de Maria (Marista) fou enviat com a missioner a la Polinèsia el 1837. A l’illa de Futuna va anunciar l’Evangeli i era conegut com “l’home del bon cor”. Quan Meitale, el fill del rei Niuliki, va demanar el bateig, fou condemnat a morir màrtir, mentre exclamava: “La meua mort és un gran bé per a mi” (1841). És el primer màrtir d’Oceania. [font]

Sant Lluís Maria Grignion de Montfort, prevere

Lluís Maria nasqué a Montfort-sur-Meu (Bretanya) el 1673. Després d’estudiar a Rennes i París, s’ordena de prevere el 1700 i comença fent de capellà a l’hospital de Poitiers. Parla amb el papa Climent XI, qui el nomenà Missioner Apostòlic. Es dedica a les Missions Populars. La seua predicació estava amerada de la misericòrdia de Déu, a través de la Mare del Salvador: (Tractat de la verdadera devoció a la Mare de Déu). Fundà les religioses Filles de la Saviesa, els Pares de la Companyia de Maria i els Germans Gabrielistes. Va morir el 1716 predicant Missions Populars. [font]

Serventa de Déu Victòria Gavaldà i Sorita d'Orfanell (Vinaròs 1653-Vilafamés 1697)

Aniversari de l'ordenació episcopal de monsenyor Joan Piris Frígola, bisbe emèrit de Lleida, valencià

MARTIROLOGI ROMÀ


27 d'abril de 2025: Diumenge de la Misericòrdia

DIUMENGE II DE PASQUA:

HUITAVA DE PASQUA / Cicle B


El segon diumenge de Pasqua de l’any 2000, el papa sant Joan Pau II va canonitzar sor Faustina Kowalska, la religiosa que havia rebut de Jesús, tal com s’explica en el seu diari, l’encàrrec de promoure la devoció a la Divina Misericòrdia.
Aquell dia el Papa va anunciar que des de llavors el Diumenge segon de Pasqua rebria el nom de Diumenge de la Divina Misericòrdia, un dia en què els cristians estem cridats a acudir amb gran confiança a la benevolència divina per a suportar les dificultats i proves que hem d’afrontar en la vida per causa de la nostra fe.

Amb la celebració de les II Vespres acaba la Huitava de Pasqua.

Oració col·lecta

Oh Déu sempre misericordiós,
que, amb el retorn anual de la festa de Pasqua,
reanimeu la fe del vostre poble,
a fi que tots comprenguen millor
quin baptisme ens ha purificat,
quin Esperit ens ha regenerat
i quina sang ens ha redimit.
Per nostre Senyor Jesucrist,...

Lectura primera Fets 5,12-16

Cada vegada se'ls afegien més hòmens i dones
que creien en el Senyor

Lectura dels Fets dels Apòstols

Per obra dels apòstols es feien molts miracles i prodigis entre el poble. Tots els fidels es reunien en harmonia en el pòrtic de Salomó, peró dels altres no s'atrevia ningúa a unir-se a ells, encara que el poble els feia grans elogis. Cada vegada se'ls afegien més hòmens i dones que creien en el Senyor, fins al punt que la gent treia els malalts al carrer i els deixava allí en llits i lliteres per tal que, quan Pere arribara, almenys la seua ombra en tocara algun. També acudia molta gent de les poblacions veïnes de Jerusalem portant persones malaltes i turmentades per esperits impurs, i tots recobraven la salut.

Salm responsorial 117,1-2.3-4.16ab-18.22-24 (R.: 1)

Enaltiu el Senyor per la seua bondat,
el seu amor durarà sempre.
Que diga la casa d'Israel:
el seu amor durarà sempre.

R. Enaltiu el Senyor per la seua bondat,
el seu amor durarà sempre.

O bé:
Al·leluia.

Que diga la casa d'Aaron:
el seu amor durarà sempre.
Que diguen els fidels del Senyor:
el seu amor durarà sempre.R.

La pedra que descartaven els constructors
ara és la pedra cantonera.
És el Senyor qui ho ha fet,
i els nostres ulls se'n meravellen.
Hui és el dia en què venç el Senyor:
alegrem-nos i celebrem-loR. 
 
¡Senyor, doneu-nos la victòria! 
¡Senyor, doneu-nos prosperitat! 
Beneït el qui ve en nom del Senyor. 
Vos beneïm des de la casa del Senyor.
Déu, el Senyor, ens il·lumina. R. 
 
Lectura segona Ap 1,9-11a.12-13.17-19

Vaig estar mort, però ara visc per sempre més

Lectura de l'Apocalipsi de sant Joan

Jo, Joan, germà i company vostre en la tribulació, la realesa i la constància en Jesús, em trobava a l’illa de Patmos per haver anunciat la paraula de Déu i per haver donat testimoni de Jesús. El dia del Senyor, l’Esperit s’apoderà de mi i vaig sentir darrere de mi una veu vibrant com una trompeta, que deia: «Escriu en un llibre açò que veus i envia-ho a les set esglésies».
Em vaig girar per a vore de qui era la veu que em parlava i vaig vore set lampadaris d’or i, enmig dels lampadaris, algú que pareixia un fill d’home, vestit amb una túnica llarga fins als peus i cenyit a l’altura del pit amb una corretja d’or. En vore’l, vaig caure com un mort als seus peus, però ell em posà la mà dreta damunt i em digué: — «No tingues por; jo soc el primer i l’últim. Soc el qui viu: era mort, però ara visc pels segles dels segles i tinc les claus de la mort i del seu regne. Escriu, per tant, les coses que has vist, les que ara són i les que seran després».

Al·leluia Jo 20,19-31

Diu el Senyor: Tomàs, ¿perquè m'has vist has cregut?
Feliços els qui creuran sense haver vist. 
 
Seqüència (opcional)Victimae paschali laudes 
 

            

Evangeli Jo 20,19-31

Huit dies més tard, Jesús va entrar

Lectura de l'evangeli segons sant Joan 
 
Aquell mateix diumenge de vesprada, els deixebles estaven en casa amb les portes tancades per por dels jueus. Jesús va entrar, es va posar al mig i els va dir: «Pau a vosaltres». Després els va mostrar les mans i el costat. Els deixebles s'alegraren de vore el Senyor. Ell els tornà a dir: «Pau a vosaltres». I va afegir: «Com el Pare m'ha enviat a mi, també vos envie jo». A continuació, alenà damunt d'ells i els digué: «Rebeu l'Esperit Sant: a qui li perdoneu els pecats, li quedaran perdonats; a qui li’ls retingueu, li quedaran retinguts». 
Quan vingué Jesús, Tomàs, u dels Dotze, anomenat el Bessó, no estava allí amb els altres. Ells li digueren: «Hem vist el Senyor». Ell els contestà: «Si no li veig en les mans la marca dels claus, si no li fique el dit en la ferida dels claus, i la mà en el costat, no m'ho creuré». 
Huit dies més tard, els deixebles estaven en casa una altra vegada, i també Tomàs. Estant tancades les portes, Jesús va entrar, es va posar al mig i els va dir: «Pau a vosaltres». Després digué a Tomàs: «Posa el dit ací i mira'm les mans; acosta la mà i fica-la en el costat: i no sigues incrèdul, sigues creient». Tomàs li respongué: «Senyor meu i Déu meu». Jesús li va dir: «Perquè m'has vist has cregut? Feliços els qui creuran sense haver vist».
Jesús va fer en presència dels deixebles molts altres miracles que no trobareu escrits en este llibre; i estos s'han escrit per a que cregau que Jesús és el Messies, el Fill de Déu, i, havent cregut, tingueu vida en el seu nom. 
 
A. La unitat en l'oració i en la fraternitat és el primer fruit de l'Esperit que ens fa renàixer com a fills de Déu, i això es manifesta en la primera comunitat cristiana. La raó és que Jesús ressuscitat mostra l'amor misericordiós de Déu, i d'ací naix tot. Del seu costat traspassat brolla la font de l'amor i la misericòrdia divina. Quan diem que Déu és misericordiós diem que ell vol acollir la vida, i donar vida, i, com Tomàs, ens trobem amb la misericòrdia de Déu quan comencem a confiar en ell en situacions difícils.

B. Alabem hui a Déu perquè el seu amor durarà sempre (salm resp.). Eixe ha de ser el nostre sentiment una vegada que hem sigut renovats pels sagraments de la iniciació cristiana (cf. 1a orac.), un do gratuït de Déu per a nosaltres. Els apòstols amb la seua fe i els seus carismes feien signes i prodigis i, per això, creixia el nombre dels creients (cf. 1 lect.). Hui decreix eixe nombre... ¿No deu ser per la falta d'una vivència més autèntica de la fe per part nostra? El diumenge –el huité dia– és el dia de l'encontre amb el Senyor Ressuscitat, en qui creiem per la gràcia de Déu, sense haver-lo vist. Ens basten els signes –la Paraula, l'eucaristia, les «nafres dels nostres germans més necessitats»– per a descobrir que el Senyor encara és present entre nosaltres (cf. Ev. i 2 lect.).


En la pregària dels fidels cal dir:

Que Déu concedixca a l'Església un pastor que li agrade per la seua santedat i que servixca el seu poble amb atenta dedicació pastoral. Preguem al Senyor.

Oració sobre les ofrenes

Accepteu, Senyor, les ofrenes del vostre poble
[i dels nou batejats]
que, renovats per la professió de la fe
i pel baptisme
aconseguim la vida eterna.
Per Crist, Senyor nostre.

Prefaci

És realment just i necessari,
és el nostre deure i la nostra salvació,
que sempre, Senyor, vos alabem,
però més que mai en este dia
en què Crist, la nostra Pasqua,
ha estat immolat.

Perquè Crist és l'Anyell verdader
que lleva el pecat del món.
Ell, morint, destruïa la nostra mort,
i ressuscitant ens ha tornat la vida.

Per això,
ple de la gran alegria de la Pasqua,
d'un cap a l'altre de la terra tot el món exulta;
i també els àngels i els arcàngels
i tots els cors celestials
cantem l'himne de la vostra glòria:

Oració després de la comunió

Feu, oh Deú omnipotent,
que els fruits del sagrament pasqual
perduren sempre en nosaltres.
Per Crist, Senyor nostre.
* * * * *

Mare de Déu de Montserrat, se celebrarà demà.

Aniversari de la mort d'Olivier Messiaen, compositor, organista i ornitòleg francès 


MARTIROLOGI ROMÀ


26 d'abril de 2025: Dissabte de Pasqua

DISSABTE DINS DE LA HUITAVA DE PASQUA


Oració col·lecta

Oh Déu, que amb l’abundància de la vostra gràcia
multipliqueu els pobles que creuen en vós,
mireu benignament els vostres elegits
que pel baptisme han renascut a una nova vida
i revestiu-los de la immortalitat.

SANT ISIDOR, BISBE I DOCTOR DE L'ESGLÉSIA


Sant Isidor, bisbe i doctor de l'Església, qui, deixeble del seu germà Leandre i successor seu en la seu de Sevilla, a la Hispània Bètica, va escriure amb erudició, va convocar i va presidir diversos concilis, i va treballar amb zel i saviesa per la fe catòlica i per l'observança de la disciplina eclesiàstica (elog. del Martirologi Romà).

* * * * *

Mare de Déu del Bon Consell. Se celebra a Torrent.

El 26 d'abril de 1988 fou assassinat monsenyor Juan José Gerardi Conedera, bisbe auxiliar de Guatemala, defensor de les comunitats indígenes.


MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del 26 d'abril

2. A Roma, commemoració de sant Clet, papa, el segon que va regir l'Església Romana després de sant Pere. (88)

3. Al territori de Gabii, en la trentena milla de la via romana Prenestina, sant Primitiu, màrtir(s. inc.)

4. A Amàsia, a la regió del Pont, hui Turquia, sant Basil [o Basileu], bisbe, màrtir en temps de l'emperador Licini. (c. 322)

5. A l'erm del bosc de Crécy, a la regió d'Amiens, a Nèustria, actualment França, sant Ricari, prevere, que, commogut per la predicació d'uns monjos escocesos, es va convertir a una vida de penitència. (645)

6. A l'abadia de Corbie, també a Nèustria, sant Pascasi Radbert, abat, que va exposar de manera clara i lúcida la veritat sobre el Cos i la Sang del Senyor en el misteri de l'Eucaristia. (865)

7. A Foggia, al territori de la Pulla, a l'actual Itàlia, sants Guillem i Pelegrí, eremites(s. XII)

8. Al regne d'Aragó, beats Doménec i Gregori, preveres de l'Orde de Predicadors, que sense portar or ni plata, mendicant cada dia l'aliment necessari, peregrinaven anunciant a tots la Paraula de Déu. (s. XIII)

9. Al monestir de la Transfiguració, a la ciutat de Moscou, a Rússia, sepultura de sant Esteve, bisbe de Perm, que va evangelitzar els nadius zyrjani, va inventar un alfabet per a la seua llengua, en la qual celebrava la litúrgia, va destruir ídols, va erigir esglésies i va confirmar les veritats de la fe entre aquelles gents. (1396)

10. Al monestir de Sant Isidor de Dueñas, a Espanya, sant Rafael Arnáiz Barón, religiós de l'Orde Cistercenc, que, afligit encara novici per una greu malaltia, va suportar amb gran paciència la seua malparada salut, confiant sempre en el Senyor. (1938) Canonitzat en 2009
11. Al llogaret de Montjuïc, prop de la ciutat de Girona, beat Juli Junyer Padern, prevere de la Societat de sant Francesc de Sales i màrtir, que durant la persecució contra la fe va aconseguir pel martiri la glòria de la vida eterna. (1938)

12. Al camp de concentració de Sachsenhausen, a Alemanya, beat Estanislau Kubista, prevere de la Societat del Verb Diví i màrtir, que durant l'ocupació militar de Polònia en temps de guerra, tancat en duríssima presó, va entregar la seua ànima a Déu. Amb ell es commemora també el beat Ladislau Goral, bisbe auxiliar de Lublin, que va patir en el mateix lloc per defendre la dignitat dels hòmens i de la fe, i va morir en dia no precisat, víctima de la malaltia. (1942)

25 d'abril de 2025: Divendres de Pasqua

DIVENDRES DINS DE LA HUITAVA DE PASQUA


Oració col·lecta

Déu omnipotent i etern,
vós en el misteri pasqual del vostre Fill
heu segellat el pacte de reconciliació amb els hòmens;
feu que les nostres obres acrediten la fe que professem.

* * * * *

SANT MARC, EVANGELISTE

Sant Marc, evangeliste, que primer va acompanyar a Jerusalem a sant Pau en el seu apostolat, i després va seguir els passos de sant Pere, qui el va anomenar el seu fill. És tradició que a Roma va recollir en el seu Evangeli la catequesi de Pere als romans i que va ser ell qui va instituir l'Església d'Alexandria, a l'actual Egipte (elog. del Martirologi Romà).

Sant Marc és patró de Benimantell i de Patró. Festa de Sant Marc a Beniarjó i a Aras de los Olmos. 

* * * * *


El 25 d'abril de 1549 va morir a Barcelona Estefania de Requesens i Roís de Liori, escriptora nascuda vora 1504.

Aniversari de l'ordenación episcopal del cardenal Antoni Cañizares Llovera, arquebisbe emèrit de València (1992).

Dia de les Corts Valencianes

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del 25 d'abril

2. Commemoració de sant Anià, bisbe d'Alexandria d'Egipte, que, com narra Eusebi, des del huité any de Neró va ser el primer successor de sant Marc en l'episcopat d'eixa ciutat, que va exercir durant vint-i-dos anys, i que va ser un home de Déu, admirable en el seu comportament. (c. 67)

3. A Silistra, ciutat de Mèsia, hui Bulgària, sants Pasícrates i Valenci, màrtirs, que, per confessar a Crist com a únic Déu, van sotmetre decidits els seus colls a l'espasa. (c. 302)

4. A Agen, a Aquitània, a l'actual França, sant Febadi, bisbe, que va escriure una obra contra els arrians i va protegir el seu ramat de l'heretgia. (c. 393)

5. A Antioquia de Síria, hui Turquia, sant Esteve, bisbe i màrtir, que va patir molt per part dels heretges que s'oposaven al Concili de Calcedònia, i en temps de l'emperador Zenó va morir en ser llançat al riu Orontes. (479)

6. A Viena del Delfinat [Vienne], ciutat de Burgúndia, actualment França, sant Clarenci, bisbe(s. VII)

7. A Lobbes, a la regió de Brabant, a Austràsia, hui Bèlgica, sant Ermini, abat i bisbe, que, excels per la seua vida d'oració i dotat d'esperit de profecia, va ser successor de sant Ursmar [o Ursmer]. (737)

8. Al territori de Piacenza, a Emília-Romanya, Itàlia ara, santa Franca, abadessa, que va voler ingressar en l'Orde Cistercenc i passava nits senceres en oració davant de Déu. (1218)

9. A la regió italiana d'Aosta, als Alps de Graies, beat Bonifaci Valperga, bisbe, insigne per la seua caritat i la seua humilitat. (1243)

10. A l'illa de Wight, a Anglaterra, beats Robert Anderton i Guillem Marsden, preveres i màrtirs, que durant la persecució sota el regnat d'Isabel I, detinguts en haver desembarcat a Anglaterra a causa d'un naufragi, van ser condemnats a la pena capital per ser sacerdots, martiri que van acceptar amb ànim seré i decidit. (1586)

11. A Antigua, prop de la ciutat de Guatemala, a Amèrica Central, sant Pere de Sant Josep Betancur, religiós del Tercer Orde regular de Sant Francesc, que sota el patrocini de la Mare de Déu de Betlem es va entregar exemplarment a l'assistència d'òrfens, captaires, malalts, jóvens sense formació, estrangers i condemnats a treballs forçats. (1667)

12. Al llogaret de Remedello, a la província de Brescia, a Itàlia, beat Joan Piamarta, prevere, que després de grans dificultats va fundar l'Institut d'Artesanets de Brescia en la redor d'una colònia agrícola, amb la finalitat de facilitar als jóvens una formació religiosa, i també l'aprenentatge d'un ofici, cosa que va donar vida a la Congregació de la Sagrada Família de Natzaret. (1913)

13. Beat Josep Trinitat Rangel (1887-1927), prevere mexicà de la diòcesi de León, màrtir de Sant Joaquim, afusellat durant la persecució religiosa de Mèxic. Va morir perdonant els seus botxins.

14. Beat Andreu Solà i Molist (1895-1927), prevere mexicà de la Congregació dels Missioners Fills del Cor Immaculat de Maria (Claretians), màrtir de Sant Joaquim, afusellat durant la persecució religiosa de Mèxic. Va morir perdonant els seus botxins.

15. Beat Lleonard Pérez (1883-1927), laic, màrtir de Sant Joaquim, afusellat durant la persecució religiosa de Mèxic, per no haver renegat de la seua fe.

16. Beats Màrius Borzaga i Pau Thoj Xyooj (Luang Prabang, Laos 1960). El primer, sacerdot profés de la Congregació dels Missioners Oblats de la Mare de Déu Immaculada, i el segon laosià, catequista laic, assassinats per odi a la fe, per guerrillers comunistes.

24 d'abril de 2025: Dijous de Pasqua

DIJOUS DINS DE LA HUITAVA DE PASQUA


Oració col·lecta

Oh Déu, que heu unit pobles tan diversos
en la confessió del vostre nom;
feu que, els qui en les fonts baptismals
han nascut a una nova vida,
tinguen una sola fe i una mateixa caritat.

23 d'abril de 2025, Dimecres de Pasqua: Sant Jordi

DIMECRES DINS DE LA HUITAVA DE PASQUA


Oració col·lecta

Oh Déu, cada any ens ompliu d’alegria,
en la solemnitat de la resurrecció del Senyor;
feu que, així com celebrem ara estes festes,
pugam també celebrar-les en el goig etern.

Sant Jordi

Sant Jordi, màrtir, titular d’una parròquia de Paiporta, patró de Banyeres, Alcoi, etc.


Pregària a Sant Jordi


    1      O sant excel·lent, perfet i digníssim!
    2      Sant Jordi beneit, humil, gloriós!
    3      Martre constant i verge puríssim
    4      i fel cavaller, prudent i fortíssim,
    5      del gran rei Jesús, qui és tot poderós! 
    6      Puix fos en la fe tan ferm i immoble
    7      i al rei eternal tostemps li fos fel,
    8      suplique-us, puix sou tan digne i tan noble,
    9      que vós lo pregueu tots jorns per lo poble
    10     per ço que regnem ab ell en lo cel,
    11     tenint-nos tostemps en vostra memòria
    12     perque d’aquest món hajam la victòria.
             Amen.


Dia del Llibre

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del 23 d'abril

Sant Jordi, màrtir, el gloriós combat del qual, que va tindre lloc a Diòspolis o Lydda, a Palestina, actual Israel, celebren des de molt antic totes les Esglésies, des d'Orient fins a Occident. (s. IV)

Sant Adalbert (Vojtech), bisbe de Praga i màrtir, que va aguantar dificultats en bé d'aquella església, i per Crist va dur a terme molts viatges, treballant per a extirpar costums pagans, encara que davant del poc fruit obtingut es va dirigir a Roma, on es va fer monjo. Tornat a la fi a Polònia, i intentant atraure a la fe els prussians, va ser assassinat per uns pagans al llogaret de Tenkitten, al costat del golf de Gdansk. (997)

3. A Edessa, ciutat de l'antiga Síria, a l'actual Turquia, sant Eulogi, bisbe, que, segons la tradició, va morir un Divendres Sant o Parasceve. (387)

4. A Milà, a la regió de Ligúria, actualment a Itàlia, sant Marol, bisbe, amic del papa sant Innocenci I(s. V)

5. A Toul, al territori de Lotaríngia, França en l'actualitat, sant Gerard, bisbe, que durant trenta-un anys va legislar sàviament per a la ciutat, va atendre els pobres, va intercedir pel poble amb dejunis i pregàries en temps de pesta, va dedicar l'església catedral i va ajudar els monestirs amb béns materials i amb la instrucció dels deixebles. (994)

6. A Suelli, a Sardenya, a l'actual Itàlia, commemoració de sant Jordi, bisbe(1117)

7. A Perusa, a la regió de l'Úmbria, de nou a Itàlia, beat Egidi [o Gil] d'Assís, religiós de l'Orde dels Germans Menors, que va ser company de sant Francesc i va mostrar en les seues peregrinacions una fe intrèpida i una gran simplicitat. (1262)

8. A Udine, a la regió de Venècia, igualment a Itàlia, beata Elena Valentini, viuda, que, per a servir únicament a Déu, va abraçar l'orde seglar de sant Agustí, i es va distingir per l'oració, la lectura de l'Evangeli i les obres de misericòrdia. (1458)

9. A Campi Bisenzio, lloc de la Toscana, així mateix a Itàlia, beata Teresa Maria de la Creu Manetti, verge, fundadora de l'Institut de Terciàries Carmelites de Santa Teresa. (1910)

10. A l'abadia cistercenca de Grottaferrata, als voltants de Frascati, prop de Roma, beata Maria Gabriela Sagheddu, verge, que va morir a vint-i-cinc anys, després d'haver oferit generosament la seua vida per la unió dels cristians. (1939)

entrada destacada

25 de maig de 2026, dilluns: Maria, Mare de l'Església

Dilluns després de Pentecosta BENAURADA VERGE MARIA, MARE DE L'ESGLÉSIA Memòria Es reprén el temps ordinari Memòria de la benaurada Verg...

entrades populars