Setmana Santa

L’Església celebra els misteris de la salvació realitzats per Crist en els darrers dies de la seua vida, començant per la seua entrada messiànica a Jerusalem.
És molt intensa la participació del poble en els ritus de la Setmana Santa. Alguns mostren encara senyals del seu origen en l'àmbit de la pietat popular. No obstant això, ha succeït que, al llarg dels segles, s'ha produït en els ritus de la Setmana Santa una espècie de paral·lelisme celebratiu, per la qual cosa es donen pràcticament dos cicles amb plantejament divers: un rigorosament litúrgic, un altre caracteritzat per exercicis de pietat específics, sobretot les processons. Esta diferència s'hauria de reconduir a una correcta harmonització entre les celebracions litúrgiques i els exercicis de pietat. En relació amb la Setmana Santa, l'amor i la cura de les manifestacions de pietat tradicionalment estimades pel poble ha de portar necessàriament a valorar les accions litúrgiques, sostingudes certament pels actes de pietat popular.

(Del Directori sobre la pietat popular i la litúrgia, núm. 138)

DIUMENGE DE RAMS
Dilluns Sant.
Dimarts Sant.
Dimecres Sant.
Dijous Sant fins a l'hora nona. Missa crismal.


Tríduum pasqual


És el centre culminant de tot l’any litúrgic. Comença el Dijous Sant, amb la missa vespertina «en la cena del Senyor», continua durant el Divendres Sant i el Dissabte Sant, té el seu centre en la Vigília Pasqual i acaba amb les vespres del Diumenge de Resurrecció. Este període de temps s'anomena justament el «tríduum del crucificat, sepultat i ressuscitat».


Dijous Sant


La missa vespertina «en la cena del Senyor» evoca aquella Cena en què Jesús, va oferir a Déu Pare el seu Cos i la seua Sang. Hui celebrem la institució de l’Eucaristia, la institució de l’Orde Sacerdotal i el manament del Senyor sobre l’amor fratern.
Amb la missa que té lloc en les hores vespertines de dijous de la Setmana Santa, l'Església comença el Tridu pasqual i evoca aquella Cena en la qual el Senyor Jesús, en la nit en què anava a ser entregat, havent estimat fins a l'extrem els seus que estaven en el món, va oferir a Déu Pare el seu Cos i la seua Sang sota les espècies del pa i del vi i els va entregar als apòstols perquè els sumiren, manant-los que ells i els seus successors en el sacerdoci també l'oferiren (Caeremoniale Episcoporum, n. 297).
Tota l'atenció de l'esperit ha de centrar-se en els misteris que es recorden en la Missa: és a dir, la institució de l'Eucaristia, la institució de l'Ordre sacerdotal i el manament del Senyor sobre la caritat fraterna; són estos els punts que convé recordar als fidels en l'homilia, perquè tan grans misteris puguen penetrar més profundament en la seua pietat i els visquen intensament en els seus costums i en la seua vida.


Divendres Sant de la Passió del Senyor


No hi ha missa. L’Església hui medita sobre la Passió del Senyor i adora la Creu, i així commemora el seu propi naiximent i la missió d’estendre a tota la humanitat els seus efectes fecunds. Hui es prega especialment per la salvació de tot el món.


Dissabte Sant de la sepultura del Senyor


L’Església s’està vora el sepulcre i medita sobre la Passió i Mort del Senyor i sobre el seu descens a l’infern. Hui tampoc hi ha missa.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

entrada destacada

18 de maig de 2024, dissabte VII de Pasqua

DISSABTE DE LA SETMANA VII DE PASQUA Missa del matí Lectura primera Fets 28,16-20.30-31 Va passar dos anys sencers a Roma, i predicava el Re...

entrades populars