1 de novembre de 2023, dimecres: Tots Sants

Solemnitat de Tots Sants

Solemnitat de Tots els Sants que estan amb Crist en la glòria. En el goig únic d'esta festivitat, l'Església Santa, encara pelegrina en la terra, celebra la memòria d'aquells la companyia dels quals alegra el cel, rebent així l'estímul del seu exemple, l'alegria del seu patrocini i, un dia, la corona del triomf en la visió eterna de la divina Majestat.

• Solemnitat de Tots Sants.
• Papa Francesc: Tots estem cridats a la santedat (2019)
• J.M. Bausset: La festa de Tots Sants (2014)
• La paraula del dia: Tots Sants 1 (AVL)
• La paraula del dia: Tots Sants 2 (AVL)
• La paraula del dia: panellet (AVL)
• La paraula del dia: cementeri (AVL)

MISSA DE LA SOLEMNITAT

Col·lecta

Déu omnipotent i etern,

que ens doneu el goig de celebrar

en una sola festivitat

els mèrits de tots els vostres sants,

concediu-nos ben abundosa la vostra misericòrdia,

gràcies a tants intercessors.

Per nostre Senyor Jesucrist...

LECTURES (AVL)

Lectura primera Ap 7,2-4.9-14

Vaig vore una multitud tan gran

que no l'hauria poguda comptar ningú.

Eren gent de totes les nacions, tribus,

pobles i llengües

Lectura de l'Apocalipsi de sant Joan

Jo, Joan, vaig vore un àngel que pujava de la part de llevant i tenia la marca del Déu viu, i va cridar amb veu forta als quatre àngels que havien rebut el poder de fer mal a la terra i al mar: «No feu cap mal a la terra, ni al mar, ni als arbres, fins que haurem marcat en el front els servents del nostre Déu».

I vaig sentir la quantitat dels marcats: eren cent quaranta-quatre mil de totes les tribus d'Israel.

Després vaig vore una multitud tan gran que no l'hauria poguda comptar ningú. Eren gent de totes les nacions, tribus, pobles i llengües. S'estaven drets davant del tron i davant de l'Anyell, vestits de blanc i amb palmes en les mans, i proclamaven amb veu forta. «La salvació és del nostre Déu, que està assentat en el tron, i de l'Anyell».

I tots els àngels estaven drets al voltant del tron, dels ancians i dels quatre vivents, i es prosternaren davant del tron amb el front a terra, adorant a Déu, i deien: «Amén. Alabança, glòria, saviesa, acció de gràcies, honor, poder i força al nostre Déu pels segles dels segles. Amén».

I un dels ancians em va preguntar: «Estos que van vestits de blanc, ¿qui són i d'on venen?». Jo li vaig respondre: «Senyor meu, vós ho sabeu». Ell em va dir: «Estos són els qui venen de la gran tribulació. Han llavat els seus vestits amb la sang de l'Anyell, i els han quedat blancs».

Salm responsorial 23,1-2.3-4ab.5-6 (R.: 6)

És del Senyor la terra i tot el que l'ompli,

el món i tots els qui l'habiten.

Li ha posat els fonaments en els mars,

l'ha assentat en les aigües abismals.

R. Eixe és el poble que ve a la vostra presència, Senyor.

¿Qui pot pujar a la muntanya del Senyor?

¿Qui pot estar en el seu temple sant?

El qui té el cor net i  les mans innocents,

que no confia en els déus falsos. R.

Serà beneït pel Senyor,

li farà justícia el Déu que salva.

Eixe és el poble que el busca,

que ve a la vostra presència, Déu de Jacob. R.

Lectura segona 1Jo 3,1-3

Vorem a Déu tal com és

Lectura de la primera carta de sant Joan

Estimats, mireu quina prova d'amor ens ha donat el Pare: Déu ens reconeix com a fills seus, i ho som. Per això el món no ens reconeix, com no l'ha reconegut a ell.

Sí, estimats: ara ja som fills de Déu, però encara no s'ha manifestat com serem; sabem que quan es manifestarà, serem semblants a ell, perquè el vorem tal com és. I tot aquell que té esta esperança en ell, es purifica, tal com Jesucrist és pur.

Al·leluia Mt 11,28

Veniu a mi tots els qui esteu cansats i afligits;

jo vos faré reposar, diu el Senyor.

Evangeli Mt 5,1-12a

Alegreu-vos i feu festa,

perquè la vostra recompensa és gran en el cel

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Mateu

En aquell temps, en vore Jesús les multituds, pujà a la muntanya,

es va assentar i els deixebles se li acostaren.

Llavors es posà a parlar i els instruïa dient:

«Feliços els pobres en l'esperit:

d'ells és el Regne del cel.

Feliços els qui ploren:

Déu els consolarà.

Feliços els humils:

ells posseiran la terra.

Feliços els qui tenen fam i set de ser justos:

ells seran assaciats.

Feliços els compassius:

Déu els compadirà.

Feliços els nets de cor:

ells voran a Déu.

Feliços els qui treballen per la pau:

Déu els reconeixerà com a fills.

Feliços els perseguits pel fet de ser justos:

d'ells és el Regne del cel.

Feliços vosaltres quan, per causa meua,

vos ofendran, vos perseguiran i escamparan

contra vosaltres tota classe de calúmnies:

alegreu-vos-en i feu festa, perquè

la vostra recompensa és gran en el cel».

Oració sobre les ofrenes

Senyor,

que vos siguen agradables les ofrenes

presentades en honor de tots els sants.

Feu que experimentem la intercessió

per la nostra salvació

de tots aquells que creiem que ja tenen

la seguretat de la seua vida immortal.

Per Crist Senyor nostre.

Prefaci

És realment just i necessari,

és el nostre deure i és la nostra salvació

que sempre i en tot lloc vos donem gràcies,

Senyor, Pare Sant, Déu omnipotent i etern.

Perquè hui ens concediu celebrar

la glòria de la Jerusalem celestial,

que és la nostra mare,

on vos canta per sempre

l'assemblea festiva dels sants,

germans nostres.

Cap a esta ciutat santa nosaltres, com a pelegrins,

caminem amb alegria a la llum de la fe,

joiosos de saber que ja estan amb vós

estos membres de l'Església,

queo són per a nosaltres una ajuda i un exemple.

Per això,

amb la multitud dels sants i dels àngels,

vos cantem i glorifiquem, units,

tot dient:

Postcomunió

Senyor,

vos adorem com a únic sant,

admirable en els vostres sants,

i implorem la vostra gràcia,

per a que els qui caminem cap a la santedat,

que és la plenitud del vostre amor,

pugam passar d'esta taula de pelegrins

al convit de la pàtria celestial.

Per Crist, Senyor nostre.

Benedicció solemne

Que vos beneïxca Déu,

que és la glòria i la felicitat dels sants

i que hui vos ha concedit celebrar la seua solemnitat.

R. Amén.

Que alliberats dels mals presents

i instruïts amb els exemples de la seua vida santa,

vos doneu sempre generosament

al servici de Déu i dels germans.

R. Amén.

Que amb tots els sants

pugau posseir la felicitat d'aquell regne,

on l'Església santa s'alegra en la pau sense fi,

quan veu els seus fills reunits amb els ciutadans del cel.

R. Amén.

Que vos beneïxca Deú totpoderós,

Pare, Fill᛭ i Esperit Sant.

R. Amén.

* * * * *

Aniversari de la declaració del dogma de l'Assumpció de Maria (1950)

Aniversari de l'ordenació episcopal del bisbe valencià Teodor Úbeda i Gramage (1970)

• Avel·lí Flors i Bonet: Teodor Úbeda Gramatge (2021)

Martirologi Romà

2. A Terracina, a la costa del Laci, a l'actual Itàlia, sant Cesari, màrtir. (s. inc.)

3. A Dijon, a la Gàl·lia Lugdunense, hui França, sant Benigne, venerat com a prevere i màrtir. (s. inc.)

4. A Clarmont, a Aquitània, també a l'actual França, sant Austremoni, bisbe, que, segons la tradició, va predicar en esta ciutat la paraula de la salvació. (s. inc.)

5. A París, a la Gàl·lia Lugdunense, de nou a França, sant Marcel, bisbe. (s. IV)

6. Al territori de Bourges, a Aquitània, així mateix a França, sant Ròmul, prevere i abat. (s. V)

7. A Tívoli, a la regió del Laci, a l'actual Itàlia, sant Severí, monjo. (c. s. VI)

8. A Milà, ciutat de Llombardia, també a Itàlia, sant Magne, bisbe. (s. VI)

9. A Bayeux, a la Gàl·lia Lugdunense, hui França, sant Vigor, bisbe, deixeble de sant Gastó [o Vedast]. (c. 538)

10. A Angers, a Nèustria, també a la França actual, sant Licini, bisbe, a qui el papa sant Gregori el Gran va encomanar els monjos que es dirigien a Anglaterra. (c. 606)

11. A Larchant, a la regió del Gâtinais Aquità, sant Maturí, prevere. (c. s. VII)

12. Al territori de Thérouanne, a Flandes, així mateix a l'actual França, sant Audomar [o Omer], que, sent deixeble de sant Eustasi, abat de Luxeuil, va ser elegit bisbe dels mòrins i va renovar allí la fe cristiana. (c. 670)

13. A Borgo del Santo Sepolcro [Sansepolcro], lloc d'Úmbria, a Itàlia, beat Rainer Aretino, de l'Orde dels Germans Menors, que va brillar per la seua humilitat, pobresa i paciència. (1304)

14. A Lisboa, a Portugal, sant Nunó Álvares Pereira, que primer va ser posat al capdavant de la defensa del regne, i més tard rebut entre els germans oblats en l'Orde Carmelitana, on va portar una vida pobra i amagada en Crist. (1431)

15. A Shimabara, lloc del Japó, beats Pere Pau Navarro, prevere, Dionís Fujishima i Pere Onizuka Sandayu, religiosos de l'Orde de la Companyia de Jesús, i Clement Kyuemon, màrtirs, que van ser sotmesos al turment del foc pels qui odiaven la fe. (1622)

16. A Hai Duong, a Tonkín, hui Vietnam, sants màrtirs Jeroni Hermosilla i Valentí de Berriotxoa, bisbes, i Pere Almató Ribera, prevere de l'Orde de Predicadors, que van ser decapitats per orde de l'emperador Tu Duc. (1861)

17. A Munic, a la regió de Baviera, a Alemanya, beat Rupert Mayer, prevere de l'Orde de la Companyia de Jesús, que va ser gelosíssim mestre dels fidels, ajuda per als pobres i obrers, i predicador de la paraula de Déu. Va patir persecució sota el nefast règim nazi, durant el qual el van deportar primer a un camp de concentració i després va ser reclòs en un monestir, totalment incomunicat amb els seus fidels. (1945)

18. A Mukacevo, a Ucraïna, beat Teodor Jordi Romzsa, bisbe i màrtir, que, per mantindre la seua fidelitat infatigable a l'Església en temps de persecució de la fe va meréixer aconseguir la palma gloriosa. (1947)

31 d'octubre de 2023, dimarts XXX

DIMARTS DE LA SETMANA XXX DEL TEMPS ORDINARI / I

Lectura primera Rm 8,18-25

Tot l'univers creat està esperant

la plena manifestació dels fills de Déu

Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Roma

Germans, jo pense que els patiments del món present no són res comparats amb la glòria que un dia s'ha de revelar en nosaltres.

Perquè tot l'univers creat anhela, esperant amb impaciència, la plena manifestació dels fills de Déu. L'univers creat s'ha trobat sotmés al fracàs, no per la seua voluntat, sinó perquè un altre l'ha sotmés, amb l'esperança que un dia serà deslliurat de l'esclavitud de la corrupció, per a obtindre la llibertat de la gloria dels fills de Déu.

Sabem ben bé que fins ara tot l'univers creat gemeca i patix dolors de part.

I no només ell: també nosaltres, els qui ja posseïm les primícies de l'Esperit, gemequem igualment dins de nosaltres, esperant l'hora que serem plenament fills, quan el nostre cos serà redimit. Ja estem salvats, però dins d'una esperança.

Ara bé, ningú espera allò que ja veu; si ja ho veu, ¿per què ha de tindre esperança? Així, per tant, si esperem allò que encara no veem, ens toca viure ferms en l'esperança.

Salm responsorial 125,1-2ab.2cd-3.4-5.6 (R.: 3a)

Quan el Senyor feu tornar els captius de Sió,

créiem que era un somni;

la nostra boca s'omplí d'alegria;

la nostra llengua, de càntics.

R. El Senyor obra meravelles en nosaltres.

Els altres pobles es deien:

«El Senyor obra meravelles en ells».

El Senyor obra meravelles en nosaltres,

¡amb quin goig ho celebrem! R.

Feu-nos tornar, Senyor,

com els torrents al Nègueb.

Els qui sembraven amb llàgrimes

canten de goig en la sega. R.

Eixien a sembrar plorant,

carregats amb la llavor;

i tornaran cantant d'alegria,

portant les seues garbes. R.

Al·leluia Cf. Mc 11,25

Vos enaltim, Pare, Senyor del cel i de la terra,

perquè heu revelat als senzills els misteris del Regne.

Evangeli Lc 13,18-21

A mesura que el gra creix, es fa com un arbre

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Lluc

En aquell temps, deia Jesús:

«¿A què s'assembla el Regne de Déu? ¿A què el podríem comparar? És com un gra de mostassa que un home ha sembrat en el seu hort: a mesura que creix, es fa com un arbre, i els ocells van fer niu en les seues branques».

Deia també:

«¿A què podríem comparar el Regne de Déu? És com el rent, que una dona amaga dins de la pasta de mig sac de farina i espera, fins que tota ha fermentat».

* * * * *

El 31 d'octubre de 1999 l'Església Catòlica Romana i diversos líders de l'Església Luterana signen la Declaració Conjunta sobre la Doctrina de la Justificació, intentant resoldre una disputa doctrinal centenària sobre la naturalesa de la fe i la salvació.

Martirologi Romà

Sant Quintí

1. A Alexandria d'Egipte, sant Epímac de Pelúsion, màrtir, del qual conta la tradició que en temps de persecució sota l'emperador Deci, en vore com el prefecte obligava els cristians a oferir sacrificis als ídols, va intentar destruir l'ara, per la qual cosa, va ser immediatament detingut, torturat i decapitat. (c. 250)

2. Prop de Vermand, a la Gàl·lia Bèlgica, actual França, sant Quintí, màrtir, de l'orde senatorial, que va patir per Crist en temps de l'emperador Maximià. (s. III)

3. A Fosses, al territori de Brabant, a Austràsia, Bèlgica en l'actualitat, sant Foilà, prevere i abat, el qual, nascut a Hibèrnia i germà i company de sant Furseu, va ser sempre fidel a la disciplina monàstica de la seua pàtria, va fundar monestirs dobles, de monjos i monges a Fosses i a Nivelles, i en un viatge entre estos dos va caure en mans de malfactors, que el van assassinar. (c. 655)

4. A Milà, a la regió de Llombardia, a Itàlia, sant Antoní, bisbe, que va treballar esforçadament per a acabar amb l'heretgia arriana dels llombards. (c. 661)

5. A Ratisbona, al territori de Baviera, actual Alemanya, sant Wolfgang [o Volfang o Wolfang], bisbe, que, després de ser mestre d'escola i haver professat com a monjo, va ser elevat a la seu episcopal, des d'on va instaurar la disciplina del clero, i mentre visitava la regió de Pupping va descansar en el Senyor. (994)

6. A Cahors, lloc d'Aquitània, França actualment, beat Cristòfol de Romagna, prevere de l'Orde dels Germans Menors, que, enviat per sant Francesc, després de molts treballs en favor de les ànimes va morir ja centenari. (1272)

7. A Rieti, a la Sabina, actual regió italiana del Laci, beat Tomàs de Florència Bellaci, religiós de l'Orde dels Germans Menors, que, enviat a Terra Santa i Etiòpia, a causa de Crist va patir captivitat i proves de tota classe per part dels infidels, i, havent tornat a la seua pàtria, quasi centenari va descansar en pau. (1447)

8. A Youghal, prop de Cork, a Irlanda, beat Doménec Collins, religiós de l'Orde de la Companyia de Jesús i màrtir, el qual, després d'estar empresonat llarg temps patint interrogatoris i tortures, va confessar constantment la seua fe catòlica, i va consumar el seu martiri en ser penjat. (1602)

Doménec Collins va nàixer cap a l'any 1566 en una ciutat de Youghal, del comtat de Cork, Irlanda. Tenia uns vint anys quan marxà a França. Allí determinà de seguir la carrera militar, en la qual tant es va distingir que ràpidament fou promogut a la graduació de capità. El 1598 fa una nova opció de vida ingressant a la Companyia de Jesús a Santiago de Compostel·la, on fa la seua professió perpètua com a germà coadjutor. Torna a Irlanda el 1601, però el 17 de juny de 1602 és fet presoner pels anglesos, els quals intenten en va de fer-lo renegar de la seua fe. Condemnat a mort, fou ajusticiat el 31 d'octubre de 1602 a Youghal, la seua ciutat natal. Joan Pau II el beatificà, juntament amb altres màrtirs irlandesos, el 27 de setembre de 1992.

9. A la ciutat de Palma, a l'illa de Mallorca, sant Alfons Rodríguez, que en perdre la seua esposa i fills va entrar com a religiós en l'Orde de la Companyia de Jesús i va estar com a porter del col·legi d'aquella ciutat durant molts anys, mostrant una gran humilitat, obediència i constància en una vida penitent. (1617)

Alfons va nàixer a Segòvia l'any 1533. Mort prematurament son pare, es dedicà al comerç, i cap a l'any 1560 va contraure matrimoni. En morir la seua esposa i els seus fills, el 1571 fou admés com a germà coadjutor en la Companyia de Jesús. Aquell mateix any fou enviat a Palma de Mallorca on, en el col·legi de Montsió va exercir l'ofici de porter fins a la mort. Fou provat per una perllongada lluita espiritual, però també afavorit per Déu amb extraordinaris dons carismàtics. Va morir a Palma l'any 1617. El 1888 Lleó XIII el posà en el catàleg dels sants.

10. Beata Irene (Aurèlia Mercé) Stefani (1891- Ghekondi, Kenya 1930). Italiana, monja de l'Institut de les Germanes Missioneres de la Consolata. Va morir de pesta, cuidant els malalts.

11. A la localitat de Piotrków Kujawski, a Polònia, beat Lleó Nowakowski, prevere i màrtir, que, durant l'ocupació militar de Polònia, per la seua fe va ser afusellat a mans d'un règim contrari a Déu. (1939)

12. Santa Maria Puríssima de la Creu Salvat Romero (1926- Sevilla, 1998). Fou superiora general de la congregació de les Germanes de la Companyia de la Creu.

30 d'octubre de 2023, dilluns XXX

DILLUNS DE LA SETMANA XXX DEL TEMPS ORDINARI / I

Lectura primera Rm 8,12-17

Hem rebut l'Esperit que ens ha fet fills

i ens fa cridar: «Abbà, Pare!»

Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Roma

Germans, nosaltres tenim un deute, però no amb la carn, que ens obligaria a viure com demana la carn. Perquè si visquéreu així, moriríeu; en canvi, si per l'Esperit feu morir les obres pròpies de la carn, viureu.

Tots els qui són guiats per l'Esperit de Déu són fills de Déu. Perquè vosaltres no heu rebut un esperit d'esclaus que vos faça viure una altra vegada en el temor, sinó l'Esperit que ens ha fet fills i ens fa cridar: «Abbà, Pare!» 

Així l'Esperit s'unix personalment al nostre esperit per a donar testimoni que som fills de Déu. I si som fills, també som hereus: hereus de Déu i hereus amb Crist, ja que patim amb ell per a arribar a ser glorificats amb ell.

Salm responsorial 67,2 i 4.6-7ab.20-21 (R.: 21a)

Que vinga Déu i es dispersen els enemics,

que fuigguen davant d'ell els qui l'odien.

Que s'alegren els justos,

que exulten en presència de Déu,

que canten d'alegria.

R. El nostre Déu és el Déu que salva.

Pare d'òrfens i defensor de viudes,

és Déu en la seua santa casa.

Déu dona llar als sensesostre,

conduïx els captius a la prosperitat. R.

Beneït siga el Senyor dia a dia;

Déu ens porta, ell ens salva.

El nostre Déu és el Déu que salva;

són del Senyor les portes de la mort. R.

Al·leluia Cf. Jo 17,17

La vostra paraula és veritat, Senyor:

consagreu-nos en la veritat.

Evangeli Lc 13,10-17

¿No cal, encara que siga dissabte,

alliberar esta filla d'Abraham?

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Lluc

En aquell temps, Jesús ensenyava en dissabte en una de les sinagogues. Hi havia allí una dona, malalta des de feia dihuit anys a causa d'un esperit. Anava tota encorbada i no es podia posar dreta de cap manera.

Jesús, en vore-la, la va cridar i li va dir: «Dona, queda lliure de la teua malaltia». Li va imposar les mans i ella es va posar dreta immediatament, i glorificava a Déu.

El cap de la sinagoga, en vore que Jesús havia curat la dona en dissabte, es va indignar i deia a la gent: «La setmana té sis dies faeners. Veniu a fer-vos curar un d'eixos dies, i no hui, que és dissabte».

Però el Senyor li va contestar: «Hipòcrites! També els dissabtes deslligueu el bou i l'ase i els porteu de l'estable a l'abeurador. ¿No cal, per tant, encara que siga dissabte, alliberar esta filla d'Abraham, que Satanàs tenia lligada des de fa dihuit anys?»

En sentir estes paraules, els seus contraris hagueren de callar, avergonyits, però tota l'altra gent s'alegrava dels prodigis que feia.

Del papa Francesc, homilia a santa Marta (24 d'octubre de 2016)

No és fàcil caminar en la Llei del Senyor sense caure en la rigidesa. Demanem al Senyor pels nostres germans i germanes que creuen que caminar en la Llei del Senyor és tornar-se rígids. Que el Senyor els faça sentir que Ell és Pare i que li agrada la misericòrdia, la tendresa, la bondat, la mansuetud, la humilitat. I que a tots ens ensenye a caminar en la Llei del Senyor amb eixes actituds.

* * * * *

Aniversari del naiximent del valencià Teodor Úbeda i Gramage, bisbe de Mallorca (Ontinyent 1931)

• Avel·lí Flors i Bonet: Teodor Úbeda Gramatge (2021)

Martirologi Romà

Sant Serapió

1. A Siracusa, a la regió de Sicília, a Itàlia, sant Marcià, considerat com a primer bisbe d'esta ciutat. (s. II)

2. Commemoració de sant Serapió, bisbe d'Antioquia, cèlebre per la seua erudició i doctrina, que va deixar gran fama de santedat. (c. 211)

3. A Alexandria d'Egipte, santa Eutròpia, màrtir, que per negar-se a rebutjar a Crist va ser torturada cruelment fins a la mort. (c. s. III)

4. A Tànger, ciutat de Mauritània, actual Marroc, passió de sant Marcel, centurió, que el dia de l'aniversari de l'emperador, mentre els altres oferien sacrificis es va llevar les insígnies de la seua funció i les va llançar al peu dels estendards, afirmant que per a ser cristià no podia continuar mantenint el jurament militar, perquè havia d'obeir solament a Crist, i així va consumar el seu martiri en ser immediatament decapitat. (298)

5. A Lleó, a Espanya, sants Claudi, Luperc i Victori, màrtirs, que en la persecució sota l'emperador Dioclecià van patir la mort per Crist. (c. 303/304)

6. A Cumes, lloc de la Campània, regió actualment d'Itàlia, sant Màxim, màrtir. (c. 303)

7. A Càpua, també a la Campània, sant Germà, bisbe, del qual parla el papa sant Gregori el Gran en els seus escrits. (c. 540)

Bisbe de Càpua. Enviat pel papa Hormisdes a Constantinoble com a nunci, per a posar fi, juntament amb l'emperador Justinià, a un llarg cisma, va tenir un èxit complet en les seues gestions.

8. A Potenza, a l'antiga regió de Lucània, de nou a la Itàlia actual, sant Gerard, bisbe. (1122)

9. A Cividale del Friuli, al territori de Venècia, de nou a la Itàlia actual, beata Benvinguda Boiani, verge, germana de Penitència de Sant Doménec, que va passar tota la seua vida entregada a l'oració i a l'austeritat. (1292)

10. A Winchester, a Anglaterra, beat Joan Slade, màrtir, que per negar la competència de la reina Isabel I en les qüestions espirituals va ser penjat i esquarterat. (1583)

11. A Limerick, població d'Irlanda, mort del beat Terenci Albert O'Brien, bisbe i màrtir, de l'Orde de Predicadors, que, nomenat per a la seu d'Emly, va treballar amb obstinació en favor dels afectats per la pesta, però sota el règim d'Oliver Cromwell, que odiava la fe catòlica, va ser detingut pels soldats i conduït al patíbul. (1651)

12. A Acri, localitat de Calàbria, beat Àngel, prevere de l'Orde dels Germans Menors Caputxins, que va viatjar per tot el regne de Nàpols predicant la Paraula de Déu en un estil adaptat a la gent senzilla. (1739)

13. A Angers, a França, beat Joan Miquel Langevin, prevere i màrtir, que, decapitat per raó del seu sacerdoci, va ser el primer d'una llarga llista de més de cent hòmens i dones que durant la Revolució Francesa van romandre unànimes i constants en la confessió de la fe cristiana. (1794)

14. A la localitat de Dolinka, prop de Kharagandí, al Kazakhstan, beat Aleix Zaryc'kyj, prevere i màrtir, que en un règim contrari a Déu va ser deportat a un camp de concentració, i en el combat per la fe va aconseguir la vida eterna. (1963)

29 d'octubre de 2023, diumenge XXX

• Enric Benavent, arquebisbe de València: Pregar pels difunts (2023, octubre 25)

DIUMENGE XXX DEL TEMPS ORDINARI / Cicle A

LECTURES DE LA MISSA (AVL)

Lectura primera Ex 22,20-26

Si maltracteu les viudes i els òrfens,

s'encendrà la meua indignació contra vosaltres

Lectura del llibre de l'Èxode

El Senyor diu:

«No maltractes ni oprimisques l'immigrant, que també vosaltres fóreu immigrants en el país d'Egipte.

No maltractes cap viuda ni cap orfe: si els maltractes i alcen a mi el seu clam, jo els escoltaré i, ple d'indignació, vos faré morir amb l'espasa: les vostres dones quedaran viudes, i els vostres fills, òrfens.

Si prestes diners a algú del meu poble, als pobres que viuen amb tu, no faces com els usurers: no li exigisques els interessos.

Si et quedes com a penyora el mantell d'algú, li'l tornaràs abans que es ponga el sol, perquè és tot el que té per a abrigar-se; sense el mantell que el cobria, ¿amb què dormiria?

Si ell alça a mi el seu clam, jo l'escoltaré, perquè soc compassiu».

Salm responsorial 17,2-3a.3bc-4.47 i 51ab (R.: 2)

Vos ame, Senyor, sou la meua fortalesa,

roca i muralla que m'allibera.

R. Vos ame, Senyor, sou la meua fortalesa.

Déu meu, penyal on m'empare,

escut i força que em salva.

Invocaré el Senyor a qui venere

i em voré lliure dels enemics. R.

Beneït siga el Déu viu, el meu penyal.

Beneïsc el Senyor que em salva.

«Ha donat grans victòries al seu rei,

ha mostrat l'amor que té al seu Ungit». R.

Lectura segona 1Te 1,5c-10

Abandonàreu els ídols, per a servir a Déu i esperar el seu Fill

Lectura de la primera carta de sant Pau als cristians de Tessalònica

Germans, ja sabeu allò que féiem per vosaltres mentres estàvem en la vostra ciutat. També vosaltres heu imitat el nostre exemple i el del Senyor, acollint la paraula de Déu enmig de moltes adversitats, plens del goig de l'Esperit Sant. Així heu sigut un model per a tots els creients de Macedònia i d'Acaia, perquè, des de la vostra ciutat, s'ha estés el ressò de la paraula del Senyor. I no solament a Macedònia i a Acaia, per tots els llocs parlen de la vostra fe en Déu, de manera que no ens cal afegir res: ells mateixos conten com va ser la nostra arribada entre vosaltres i com abandonàreu els ídols i vos convertíreu a Déu, per a servir només el Déu viu i verdader i esperar del cel a Jesús, el seu Fill, que ell ressuscità d'entre els morts, i que ens salvarà de la pena en el juí que ha de vindre.

Al·leluia Jo 14,23

Qui m'estima, guardarà la meua paraula;

el meu Pare l'estimarà, i vindrem a fer estada en ell.

Evangeli Mt 22,34-40

Ama el teu Déu, ama els altres com a tu mateix

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Mateu

En aquell temps, quan els fariseus saberen que Jesús havia fet callar els saduceus, es tornaren a reunir, i un d'ells, mestre de la Llei, per a provar-lo, li va fer esta pregunta: «Mestre, ¿quin és el manament més gran de la Llei?». Jesús li contestà: «Ama el Senyor, el teu Déu, amb tot el cor, amb tota l'ànima, amb tot el pensament. Eixe és el manament més gran i el primer de tots. El segon és molt paregut: Ama els altres com a tu mateix. Tots els manaments escrits en els llibres de la Llei i dels Profetes venen d'eixos dos».

«Per tal que merescam aconseguir el que prometeu, concediu-nos estimar els vostres preceptes» (Co). I els seus preceptes són els manaments de la llei de Déu que Jesús ens ensenya. I es resumixen en «Ama el Senyor, el teu Déu, amb tot el cor, amb tota l'ànima, amb tot el pensament» —el principal i primer— i «Ama els altres com a tu mateix». I com a model d'eixe amor, Crist mateix que ens ha amat fins a donar la seua vida per nosaltres. I nosaltres hem d'amar-nos els uns als altres, com ell ens ha amat. L'Eucaristia, en la qual Crist continua entregant-se per nosaltres, és la font on bevem l'amor de Déu.

• Confraria del Sant Sepulcre de Corbera: Comentari i reflexió.
• Associació Josep Climent: Missa d'Onze.
• Missa d'À Punt: Vós mireu el meu cor, l'essencial.

Martirologi Romà

1. A Cartago, a l'actual Tunísia, sant Felicià, màrtir. (c. s. III)

2. Commemoració de sant Narcís, bisbe de Jerusalem, mereixedor d'alabances per la seua santedat, paciència i fe. Sobre quan havia de celebrar-se la Pasqua cristiana, va manifestar estar d'acord amb el papa sant Víctor, i que no hi havia un altre dia que el diumenge per a celebrar el misteri de la Resurrecció de Jesucrist. Va descansar en el Senyor a cent setze anys. (c. 222)

3. A Vercelli, lloc de la regió italiana de Ligúria, sant Honorat, bisbe, el qual, deixeble de sant Eusebi en el monestir i company seu també en la presó, va succeir el seu mestre en la seu, per a continuar ensenyant la doctrina verdadera, i a l'hora de la mort va meréixer donar el viàtic al bisbe sant Ambrosi. (s. IV/ V)

4. A Sidó, a Fenícia, hui el Líban, sant Zenobi, prevere, que durant la duríssima persecució sota l'emperador Dioclecià va animar uns altres al martiri, i finalment també ell va ser coronat amb la mort. (s. IV)

5. A Edessa, d'Osroene, a Mesopotàmia, actual Turquia, sant Abraham, anacoreta, la vida del qual va ser escrita per sant Efrem, diaca. (366)

6. Al territori de Vienne, a la Gàl·lia, hui França, sant Teodari, abat, el qual, deixeble de sant Cesari d'Arle, va establir unes cel·les per a monjos i va ser designat pel bisbe com a intercessor davant de Déu i prevere penitenciari per a tots els habitants de la ciutat. (c. 575)

7. A Galway, lloc d'Hibèrnia, actual Irlanda, sant Colmà, bisbe. (632)

8. A Moustier-en-Fagne, prop de Cambrai, a Nèustria, França actualment, sant Dodó, abat, que, presidint el monestir de Wallers, va preferir retirar-se a la vida eremítica. (s. VIII)

9. A Secondigliano, prop de Nàpols, a la regió italiana de Campània, beat Caietà Errico, prevere, que va fomentar els retirs espirituals i la devoció a l'Eucaristia, per a guanyar ànimes per a Crist, i va fundar també la Congregació de Missioners dels Sagrats Cors de Jesús i de Maria. (1860)

10. Beata Clara Badano (1971- Torí 1990). Laica, també coneguda com Clara Llum o Clara Llum Badano, formà parte del moviment dels focolars, va morir a només 18 anys d'un osteosarcoma. 

11. Beat Rosari Àngel Livatino (1952- Agrigent 1990). Laic, jove magistrat, jutge auxiliar en el tribunal d'Agrigent, Sicília, màrtir, assassinat per uns sicaris per orde de la “Stidda”, grup criminal mafios. 

Sant Narcís de Girona, bisbe i màrtir, festa a la diòcesi de Girona

• J.M. Bausset: Sant Narcís, bisbe i màrtir (2015)

28 d'octubre de 2023, dissabte: Sants Simó i Judes

Festa de sant Simó el Zelota i sant Judes Tadeu, apòstols

Hui és la festa dels sants Simó i Judes Tadeu, el qual, en l'última Cena, va preguntar al Senyor sobre l'elecció dels dotze com a deixebles, i el Senyor li va respondre: «El que m'estima guardarà la meua paraula, i el meu Pare l'estimarà, i vindrem a fer estada en ell». A penes tenim referències d'ells ni de la seua missió apostòlica. La tradició atribuïx a l'apòstol sant Judes una carta recollida en el cànon del Nou Testament.

• J.M. Bausset: Els apòstols sant Simó i sant Judes (2014).

LECTURES DE LA MISSA

Lectura primera Ef 2,19-22

Formeu un edifici construït sobre el fonament dels apòstols

Lectura de la carta de sant Pau als cristians d'Efes

Germans, ja no sou estrangers o forasters, sinó ciutadans del poble sant i membres de la família de Déu. Formeu un edifici construït sobre el fonament dels apòstols i profetes que té el mateix Jesucrist com a pedra angular. Sobre ell reposa tota la construcció, que es va alçant harmoniosament gràcies al Senyor i forma un temple consagrat. Per Jesucrist, també vosaltres heu entrat a formar part de l'edifici, on Déu residix per la presència de l'Esperit.

Salm responsorial 18,2-3.4-5 (R.: 5a)

El cel parla de la glòria de Déu,

el firmament pregona l'obra de les seues mans.

El dia li passa l'anuncia al dia,

la nit li ho fa saber a la nit.

R. La seua crida s'escampa a tota la terra.

Silenciosament, sense paraules,

sense que ningú els senta la veu,

la seua crida s'escampa a tota la terra,

la seua paraula, fins als límits del món. R.

Al·leluia

Oh Déu, vos alabem. Senyor, vos glorifiquem.

El cor gloriós dels apòstols vos dona alabança.

Evangeli Lc 6,12-19

En va elegir dotze i els va donar el nom d'apòstols

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Lluc

En aquells dies, Jesús se'n va anar a la muntanya a resar, i va passar tota la nit pregant a Déu. Quan es va fer de dia, va cridar els seus deixebles, en va elegir dotze i els va donar el nom d'apòstols.

Eren Simó, que ell anomenà també Pere, i Andreu, el seu germà, Jaume, Joan, Felip, Bertomeu, Mateu, Tomàs, Jaume, fill d'Alfeu, Simó, anomenat Zelota, Judes, fill de Jaume, i Judes Iscariot, que va ser el traïdor.

Després Jesús amb els deixebles va baixar de la muntanya i va parar en una plana on hi havia molts dels seus seguidors i una multitud del poble, que havia vingut de tot el país dels jueus, de Jerusalem i de la costa de Tir i de Sidó, per a escoltar-lo i fer-se curar de les seues malalties.

També curava els qui eren importunats pels esperits malignes. Tota la gent el volia tocar, perquè eixia d'ell un poder que curava a tots.

Oració a sant Simó i a sant Judes

Apòstols insignes i molt gloriosos
Simó i sent Judes, amics de Déu grans,
qui alt en lo cel estan abundosos
de gràcies tantes i béns preciosos,
los quals són eterns i molt subirans,
i puix que los dos regnau tan insignes,
ab Déu eternals perquè fóreu fels,
deman-vos mercé als dos tan benignes,
pregueu al Senyor que ens vulla fer dignes
d’atényer la glòria del regne dels cels;
i a més suplicau ço, que en esta vall trista
dels béns de la gràcia ens tape i ens vista.
Amen.

(Font: Apostols insignes y molt gloriosos, del Cançoner sagrat de vides de sants)

Aniversari del naiximent d'Erasme de Rotterdam (1466)

Aniversari del naiximent de sant Francesc de Borja (Gandia, 1510)

• J. M. Bausset: Sant Francesc de Borja (2021)

Aniversari del començament del pontificat de Sant Joan XXIII (1958)

Aniversari del naiximent de l'escriptor anglés Evelyn Waugh (Londres, 1903).

Martirologi Romà

2. A Magúncia, a la Gàl·lia Bèlgica, hui a Alemanya, sant Ferruci, màrtir, de qui es conta que, havent abandonat el servici militar per a servir a Crist millor i més lliurement, va acabar la seua vida en el martiri. (c. 300)

3. Prop de Como, a la Gàl·lia Cisalpina, actual Itàlia, sant Fidel, màrtir. (c. s. IV)

4. A Àvila, ciutat d'Hispània, passió dels sants Vicent, Sabina i Cristeta, màrtirs, que, fugint de Talavera, van ser assassinats cruelment. (c. 305)

5. A Thiers, a Aquitània, actual França, sant Genís, que va passar d'este món al cel pel martiri, portant encara la vesta blanca del baptisme. (c. s. IV)

6. A Amiens, lloc de Nèustria, a la Gàl·lia, també França en l'actualitat, sant Salvi, bisbe, dedicat a les ciències divines des de la seua joventut i adornat per la integritat de costums. (c. 625)

7. A Meaux, de nou en Nèustria, sant Faró, bisbe, a qui, sent familiar del rei, va convidar la seua germana santa Fara a dedicar-se al servici de Déu. Va convéncer la seua esposa perquè rebera el vel de religiosa, a fi de poder formar ell part del clero, dins del qual, cridat a assumir la funció pastoral, va fer grans donacions dels seus propis béns a l'Església, erigint parròquies i monestirs. (c. 670)

8. A Annecy, a la regió de Savoia, igualment a França, commemoració de sant Germà, abat, el qual, insigne pel seu amor a la soledat, va fundar i va dirigir el cenobi de Talloires. (s. XI)

9. A la província de Fujian, a la Xina, sants Francesc Serrano, bisbe, i Joaquim Royo, Joan Alcober Figuera i Francesc Díaz del Rincón, preveres de l'Orde de Predicadors i màrtirs, que van confirmar la seua fe en el martiri. (1748)

10. Al territori de Cho-Ra, a Tonquín, hui Vietnam, sant Joan Đạt, prevere i màrtir, decapitat per la seua fe en Crist. (1798)

Sant Roderic Aguilar

11. A la localitat d'Ejutla, a Mèxic, sant Roderic Aguilar, prevere i màrtir, que durant la persecució va ser penjat d'un arbre pels soldats, i va aconseguir així gloriosament el martiri que desitjava. (1927)

12. A Alzira, beat valencià Salvador Damià Enguix Garés, màrtir, pare de família. (1936) (memòria a Alzira)

13. A Gilet, beat Josep Ramon Ruiz Bruixola, prevere i màrtir. (1936) (memòria a Sant Nicolau de València i a Foios).