DIMARTS DE LA SETMANA I DE QUARESMA
La Quaresma: Fer la voluntat de Déu
La meua paraula farà el que jo voliaLectura del llibre d'IsaïesDiu el Senyor:«Tal com la pluja i la neu cauen del celi no retornen sense amerar la terra,fecundar-la i fer-la germinar,per a donar gra al sembrador
i pa a qui ha de menjar,així serà la paraula que ix dels meus llavis:no tornarà a mi de buitsense haver fet allò que jo voliai haver complit la seua missió».
Tots amb mi glorifiqueu el Senyor,exalcem junts el seu nom.He demanat al Senyor i m'ha escoltatm'ha alliberat de l'ànsia que tenia.R. Déu trau els justos de tots els perills.Mireu-lo, i quedareu radiants,no haureu d'amagar la cara de vergonya.El pobre clama, el Senyor escolta,i el salva de tots els perills. R.Ells ulls del Senyor vetlen pels justos,escolta quan criden auxili.El Senyor s'enfronta als malvats,en la terra es perdrà el seu record. R.Als qui clamen, el Senyor els escoltai els trau de tots els perills.El Senyor s'acosta als cors afligits,i renova els cors trencats. R.
L'home no viu només de pa;
viu de tota paraula que ix de la boca de Déu.
La vostra pregària serà esta᛭ Lectura de l'evangeli segons sant MateuEn aquell temps, Jesús va dir als seus deixebles:«Que la vostra pregària no siga un parlar per parlar com la dels pagans; es pensen que com més parlaran, més es faran escoltar. No feu com ells. Abans que vosaltres li demaneu res, el vostre Pare ja sap perfectament de què teniu necessitat. La vostra pregària serà esta:
Pare nostre del cel,que siga santificat el vostre nom,que vinga el vostre Regne,que es faça la vostra voluntat ací en la terra com en el cel.El nostre pa de cada dia, doneu-nos-el hui,perdoneu les nostres ofenses tal com nosaltres perdonem els qui ens han ofés,i no permeteu que caiguem en la temptació,ans deslliureu-nos del mal.
Si perdoneu als altres les seues culpes, el vostre Pare celestial també vos perdonarà, però si no els perdoneu, no vos perdonarà tampoc el vostre Pare».
- Guillem Anglés: El Parenostre (s. XIV)
MARTIROLOGI ROMÀ
Elogis del dia 28 de febrer
1. Commemoració dels sants preveres, diaques i molts altres, que a Alexandria d'Egipte, en temps de l'emperador Galié, en declarar-se una gravíssima epidèmia, es van entregar al servici dels malalts fins a morir ells mateixos, motiu pel qual la pietat dels creients els va considerar com a màrtirs. (262)
 |
| Sant Romà, abat |
Originari de la Gàl·lia, després d’entrar de monjo a l’abadia d’Ainay (Lió), a 35 anys es retirà a la vida eremítica al Mont Jura (Alps francesos, on ara hi ha una gran estació d’esquí). El silenci i la contemplació d’aquelles muntanyes van atraure companys amb els quals fundà l’abadia de Condat. I com que ja no hi cabien fundà la de Lauconne. Instaurà una autoritat compartida amb el seu germà Lupicí, també monjo, que si bé també arribà a la santedat, feia més difícil que d’altres monjos hi arribaren pel seu excessiu rigor.
Aleshores, Romà havia d’intervenir per a endolcir les penitències i tot tornava a la normalitat. El rigor, Romà, l’exercia amb els prínceps i nobles que s’excedien amb la seua autoritat envers els seus súbdits. Després dels companys vingueren les companyes, per a les quals fundarà, amb la seua germana, el monestir femení de La Baume.
► “Per Sant Romà, la neu al pla”.
3. Commemoració de les santes Marana i Cira, vèrgens, que a Berea, a Síria, van viure en un lloc estret i tancat sense sostre, rebien l'aliment necessari per una finestra i guardaven sempre silenci. (s. V)
4. A Roma, a la via Tiburtina, sepultura de sant Hilari, papa, que va escriure diverses cartes sobre la fe catòlica, amb les quals va confirmar els concilis de Nicea, Efes i Calcedònia. D'esta manera, va enaltir el primat de la Seu Romana. (468)
Natural de Sardenya, era diaca i home de confiança del papa sant Lleó I, que el 449 el va enviar com a llegat seu al concili (Latrocini) d'Efes. Ací es va negar a signar la deposició de sant Flavià, patriarca de Constantinoble. Tement les ires dels seus adversaris, Hilari va marxar d'amagat, emportant-se l'apel·lació que Flavià adreçava a sant Lleó. Va succeir sant Lleó en la seu de Pere a finals de l'any 461. El seu mèrit consistix principalment en la ferma defensa dels drets de l'Església en matèria de disciplina i jurisdicció. Tenia especial devoció per sant Joan Evangeliste, perquè li atribuia el fet d'haver-se salvat dels perills que havia patit en el Latrocini d'Efes. Va morir el 29 de febrer de l'any 468, i va ser enterrat a Sant Llorenç Extramurs. [font]
5. A Worcester, a Anglaterra, sant Osvald, bisbe, que va ser primer canonge i després monjo; va presidir les seus de York i de Worcester, va introduir en molts monestirs la Regla de sant Benet i va ser un mestre benigne, alegre i docte. (992)
6. A L'Aquila, a la regió dels Abruços, a Itàlia, beata Antònia de Florència, viuda, que, després de morir el seu espòs, va ser fundadora i primera abadessa del monestir de Corpus Christi, conforme a la primera Regla de santa Clara. (1472)
7. A la ciutat de Xilinxian, a la província xinesa de Guangxi, sant August Chapdelaine, prevere de la Societat de Missions Estrangeres de París i màrtir, que, detingut pels soldats juntament amb molts neòfits d'esta regió als quals havia convertit, va rebre tres-cents assots, va ser tancat en una reduïda gàbia i finalment decapitat. (1856)
8. A París, a França, beat Daniel Brottier, prevere de la Congregació de l'Esperit Sant, que es va dedicar plenament a treballar en favor dels òrfens. (1936)
9. Al camp de concentració d'Auschwitz, pròxim a Cracòvia, a Polònia, beat Timoteu Trojanowski, prevere de l'Orde dels Germans Menors Conventuals i màrtir, que durant l'ocupació militar de la seua pàtria en temps de guerra, per confessar la fe cristiana va consumar el seu martiri infringit pels suplicis. (1942)
