1 de novembre de 2022, dimarts: Tots Sants

Solemnitat de Tots Sants

Solemnitat de Tots els Sants que estan amb Crist en la glòria. En el goig únic d'esta festivitat, l'Església Santa, encara pelegrina en la terra, celebra la memòria d'aquells la companyia dels quals alegra el cel, rebent així l'estímul del seu exemple, l'alegria del seu patrocini i, un dia, la corona del triomf en la visió eterna de la divina Majestat.

Missa de Tots Sants.

La celebració de hui ens recorda que tots estem cridats a la santedat, a gaudir un dia plenament del cel amb la multitud immensa que ningú podria comptar, de totes les nacions, races, pobles i llengües (1 lect.). Cap a eixa Jerusalem celeste ens encaminem alegres, guiats per la fe i contemplant els que ja són allí, trobem exemple i ajuda per a la nostra debilitat (cf. Pf.). Allí esperem vore a Déu tal com és perquè llavors serem semblants a ell (2 lect.). L'Ev. ens presenta la vivència de les Benaurances com a camí concret de santedat i acaba dient-nos que, enmig dels insults o persecucions per la fe, estiguem alegres i contents perquè la nostra recompensa serà gran en el cel. L'eucaristia és la taula de l'Església pelegrina que ens anticipa ja el banquet del regne del cel (orac. després de la comunió).
• Solemnitat de Tots Sants.
• Papa Francesc: Tots estem cridats a la santedat (2019)
• J.M. Bausset: La festa de Tots Sants (2014)
• La paraula del dia: Tots Sants 1 (AVL)
• La paraula del dia: Tots Sants 2 (AVL)
• La paraula del dia: panellet (AVL)
• La paraula del dia: cementeri (AVL)

Aniversari de la declaració del dogma de l'Assumpció de Maria (1950)

Aniversari de l'ordenació episcopal del bisbe valencià Teodor Úbeda i Gramage (1970)

• Avel·lí Flors i Bonet: Teodor Úbeda Gramatge (2021)

Martirologi Romà

2. A Terracina, a la costa del Laci, a l'actual Itàlia, sant Cesari, màrtir. (s. inc.)

3. A Dijon, a la Gàl·lia Lugdunense, hui França, sant Benigne, venerat com a prevere i màrtir. (s. inc.)

4. A Clarmont, a Aquitània, també a l'actual França, sant Austremoni, bisbe, que, segons la tradició, va predicar en esta ciutat la paraula de la salvació. (s. inc.)

5. A París, a la Gàl·lia Lugdunense, de nou a França, sant Marcel, bisbe. (s. IV)

6. Al territori de Bourges, a Aquitània, així mateix a França, sant Ròmul, prevere i abat. (s. V)

7. A Tívoli, a la regió del Laci, a l'actual Itàlia, sant Severí, monjo. (c. s. VI)

8. A Milà, ciutat de Llombardia, també a Itàlia, sant Magne, bisbe. (s. VI)

9. A Bayeux, a la Gàl·lia Lugdunense, hui França, sant Vigor, bisbe, deixeble de sant Gastó [o Vedast]. (c. 538)

10. A Angers, a Nèustria, també a la França actual, sant Licini, bisbe, a qui el papa sant Gregori el Gran va encomanar els monjos que es dirigien a Anglaterra. (c. 606)

11. A Larchant, a la regió del Gâtinais Aquità, sant Maturí, prevere. (c. s. VII)

12. Al territori de Thérouanne, a Flandes, així mateix a l'actual França, sant Audomar [o Omer], que, sent deixeble de sant Eustasi, abat de Luxeuil, va ser elegit bisbe dels mòrins i va renovar allí la fe cristiana. (c. 670)

13. A Borgo del Santo Sepolcro [Sansepolcro], lloc d'Úmbria, a Itàlia, beat Rainer Aretino, de l'Orde dels Germans Menors, que va brillar per la seua humilitat, pobresa i paciència. (1304)

14. A Lisboa, a Portugal, sant Nunó Álvares Pereira, que primer va ser posat al capdavant de la defensa del regne, i més tard rebut entre els germans oblats en l'Orde Carmelitana, on va portar una vida pobra i amagada en Crist. (1431)

15. A Shimabara, lloc del Japó, beats Pere Pau Navarro, prevere, Dionís Fujishima i Pere Onizuka Sandayu, religiosos de l'Orde de la Companyia de Jesús, i Clement Kyuemon, màrtirs, que van ser sotmesos al turment del foc pels qui odiaven la fe. (1622)

16. A Hai Duong, a Tonkín, hui Vietnam, sants màrtirs Jeroni Hermosilla i Valentí de Berriotxoa, bisbes, i Pere Almató Ribera, prevere de l'Orde de Predicadors, que van ser decapitats per orde de l'emperador Tu Duc. (1861)

17. A Munic, a la regió de Baviera, a Alemanya, beat Rupert Mayer, prevere de l'Orde de la Companyia de Jesús, que va ser gelosíssim mestre dels fidels, ajuda per als pobres i obrers, i predicador de la paraula de Déu. Va patir persecució sota el nefast règim nazi, durant el qual el van deportar primer a un camp de concentració i després va ser reclòs en un monestir, totalment incomunicat amb els seus fidels. (1945)

18. A Mukacevo, a Ucraïna, beat Teodor Jordi Romzsa, bisbe i màrtir, que, per mantindre la seua fidelitat infatigable a l'Església en temps de persecució de la fe va meréixer aconseguir la palma gloriosa. (1947)

30 d'octubre de 2022, diumenge XXXI

Lectures del dia (AVL)

- Sav 11, 22 — 12, 2. Teniu misericòrdia de tots, perquè estimeu tot allò que existix

- Sal 145 (144), 1-2.8-9.10-11.13cd-14 (R.: 1). Beneïré el vostre nom per sempre, Déu meu i rei meu

- 2 Tes 1, 11 — 2, 2. El nom de Jesús, el nostre Senyor, serà glorificat en vosaltres i vosaltres en ell

- Lc 19, 1-10. El Fil de l'home ha vingut a buscar i salvar allò que s'havia perdut

El Senyor és compassiu i benigne, lent per al castic, generós en l'amor (cf. salm resp.). La misericòrdia del Senyor és tema fonamental de la litúrgia de hui. Eixa misericòrdia és fruit de l'amor que Déu té a tot allò que existix. Corregix a poc a poc els que pequen i els recorda el seu pecat perquè es convertisquen i creguen en Ell. L'Ev. és un exemple concret que demostra que el Fill de l'Home ha vingut a buscar i salvar allò que s'havia perdut. De Jesús partix la iniciativa d'allotjar-se a casa de Zaqueu, cap de publicans i ric, que arran d'això es va convertir. Així nosaltres, com a testimonis de la misericòrdia, no podem menysprear a ningú pels seus pecats, ni estar tancats en les sagristies, sinó que hem d'eixir a acostar-nos als allunyats perquè es convertisquen al Senyor.

Aniversari del naiximent del valencià Teodor Úbeda i Gramage, bisbe de Mallorca (Ontinyent 1931)

• Avel·lí Flors i Bonet: Teodor Úbeda Gramatge (2021)

Martirologi Romà

Sant Serapió

1. A Siracusa, a la regió de Sicília, a Itàlia, sant Marcià, considerat com a primer bisbe d'esta ciutat. (s. II)

2. Commemoració de sant Serapió, bisbe d'Antioquia, cèlebre per la seua erudició i doctrina, que va deixar gran fama de santedat. (c. 211)

3. A Alexandria d'Egipte, santa Eutròpia, màrtir, que per negar-se a rebutjar a Crist va ser torturada cruelment fins a la mort. (c. s. III)

4. A Tànger, ciutat de Mauritània, actual Marroc, passió de sant Marcel, centurió, que el dia de l'aniversari de l'emperador, mentre els altres oferien sacrificis es va llevar les insígnies de la seua funció i les va llançar al peu dels estendards, afirmant que per a ser cristià no podia continuar mantenint el jurament militar, perquè havia d'obeir solament a Crist, i així va consumar el seu martiri en ser immediatament decapitat. (298)

5. A Lleó, a Espanya, sants Claudi, Luperci i Victori, màrtirs, que en la persecució sota l'emperador Dioclecià van patir la mort per Crist. (c. 303/304)

6. A Cumes, lloc de Campània, regió actualment d'Itàlia, sant Màxim, màrtir. (c. 303)

7. A Càpua, també a Campània, sant Germà, bisbe, del qual parla el papa sant Gregori el Gran en els seus escrits. (c. 540)

Bisbe de Càpua. Enviat pel papa Hormisdes a Constantinoble com a nunci, per posar fi, juntament amb l'emperador Justinià, a un llarg cisma, va tenir un èxit complet en les seues gestions.

8. A Potenza, a l'antiga regió de Lucània, de nou a la Itàlia actual, sant Gerard, bisbe. (1122)

9. A Cividale del Friuli, al territori de Venècia, de nou a la Itàlia actual, beata Benvinguda Boiani, verge, germana de Penitència de Sant Doménec, que va passar tota la seua vida entregada a l'oració i a l'austeritat. (1292)

10. A Winchester, a Anglaterra, beat Joan Slade, màrtir, que per negar la competència de la reina Isabel I en les qüestions espirituals va ser penjat i esquarterat. (1583)

11. A Limerick, població d'Irlanda, mort del beat Terenci Albert O'Brien, bisbe i màrtir, de l'Orde de Predicadors, que, nomenat per a la seu d'Emly, va treballar amb obstinació en favor dels afectats per la pesta, però sota el règim d'Oliver Cromwell, que odiava la fe catòlica, va ser detingut pels soldats i conduït al patíbul. (1651)

12. A Acri, localitat de Calàbria, beat Àngel, prevere de l'Orde dels Germans Menors Caputxins, que va viatjar per tot el regne de Nàpols predicant la Paraula de Déu en un estil adaptat a la gent senzilla. (1739)

13. A Angers, a França, beat Joan Miquel Langevin, prevere i màrtir, que, decapitat per raó del seu sacerdoci, va ser el primer d'una llarga llista de més de cent hòmens i dones que durant la Revolució Francesa van romandre unànimes i constants en la confessió de la fe cristiana. (1794)

14. A la localitat de Dolinka, prop de Kharagandí, al Kazakhstan, beat Aleix Zaryckyj, prevere i màrtir, que en un règim contrari a Déu va ser deportat a un camp de concentració, i en el combat per la fe va aconseguir la vida eterna. (1963)

26 d'octubre de 2022, dimecres XXX

Sants Llucià i Marcià

 Evangeli del dia: Lc 13, 22-30

Vindrà gent d'orient i d'occident 

i s'assentaran en taula en el Regne de Déu

Papa Francesc: Àngelus (21 d'agost de 2016)

Vull fer-vos una proposta. Pensem ara, en silenci, per un moment, en les coses que tenim dins de nosaltres i que ens impedixen travessar la porta: el meu orgull, la meua supèrbia, els meus pecats. I després, pensem en l'altra porta, aquella oberta de bat a bat per la misericòrdia de Déu que a l'altre costat ens espera per a donar-nos el seu perdó.

El Senyor ens oferix tantes ocasions per a salvar-nos i entrar a través de la porta de la salvació! Esta porta és una ocasió que no s'ha de malgastar: no hem de fer discursos acadèmics sobre la salvació, com aquell que s'havia dirigit a Jesús, sinó que hem d'aprofitar les ocasions de salvació. Perquè arribarà el moment en què «l'amo de casa s'alçarà i tancarà la porta» (cf. Lc 13, 25), com ens ha recordat l'Evangeli. Però si Déu és bo i ens estima, ¿per què arribarà el moment en què tancarà la porta? Perquè la nostra vida no és un videojoc o una telenovel·la; la nostra vida és seriosa i l'objectiu que cal aconseguir és important: la salvació eterna.

Martirologi Romà

1. A Nicomèdia, a Bitínia, hui Turquia, sants Llucià i Marcià, màrtirs, que en temps de l'emperador Deci, per orde del prefecte Sabí, van ser cremats vius. (c. 250)

2. A Cartago, a l'actual Tunísia, commemoració de sant Rogacià, prevere, a qui, durant la persecució sota l'emperador Deci, el seu bisbe, sant Ciprià, va confiar l'administració de l'Església de Cartago, i que juntament amb sant Felicíssim va patir tortures i presons pel nom de Crist. (s. III)

Sant Amand d'Estrasburg

3. A Estrasburg, a Germània, actual Alemanya, sant Amand, considerat com a primer bisbe d'esta seu. (s. IV)

4. A Narbona, al migdia de la Gàl·lia, França en l'actualitat, sant Rústic, bisbe, que desitjós d'abandonar la seua funció per a retirar-se a una vida de silenci, convençut pel papa sant Lleó I el Gran i reconfortat, va romandre en el càrrec i en el treball que se li havia confiat. (c. 461)

5. A Angulema, ciutat d'Aquitània, també a la França actual, sant Aptoni, bisbe. (c. 567)

6. A Lastingham, a Northúmbria, actualment al Regne Unit, sant Ceda, germà de sant Ceada, ordenat bisbe dels saxons orientals per sant Finan, distingit per assentar els fonaments d'esta nova Església. (664)

7. A Hexham, també a Northúmbria, sant Eata, bisbe, home dolç i senzill, que va regir alhora diversos cenobis i esglésies, fins que, en tornar a Hexham, va ser elegit bisbe i abat, sense deixar de portar una vida ascètica. (c. 616)

8. A Metz, a Austràsia, França en l'actualitat, sant Sigebald, bisbe, fundador de diversos monestirs. (741)

9. Al monestir de Heresfeld, a Germània, hui Alemanya, sepultura de sant Witta o Albuí, primer bisbe de Büraburg, el qual, oriünd d'Anglaterra, va ser cridat per sant Bonifaci i va rebre l'encàrrec de sembrar la llavor de la Paraula de Déu a la regió de Hesse. (c. 786)

10. A Escòcia, sant Beà, bisbe de Mortlach. (c. 1032)

11. A Pavia, a la regió italiana de Llombardia, sant Fulc, bisbe, el qual, d'origen escocés, va ser home pacífic, insigne pel seu treball i la seua caritat. (1229)

12. A Reggio, a Emília-Romanya, també a Itàlia, beat Damià Furcheri, prevere de l'Orde de Predicadors, egregi proclamador de l'Evangeli. (1484)

13. A Ravello, prop d'Amalfi, a la regió de Campània, de nou a Itàlia, beat Bonaventura de Potenza, prevere de l'Orde dels Germans Menors Conventuals, que es va distingir per la seua obediència i caritat. (1711)

14. Beata Celina Chludzińska Borzęcka (Cracòvia, Polònia, 1833-1913). Viuda i fundadora de la congregació de les Religioses de la Resurrecció de Nostre Senyor Jesucrist.

15. Beat Josep Gregori Hernández Cisneros (1864- Caracas 1919). Laic, metge, científic, professor universitari. Tasques que compatibiliza amb l'atenció mèdica dels més necessitats.

23 d'octubre de 2022, diumenge XXX

Sant Joan de Capestrano

 Lectures del diumenge (AVL):

- Eclo 35, 12-14. 16-19a. La pregària dels humils travessa els núvols

- Sal 34 (33). R.: 7a. Quan els pobres invoquen el Senyor, els escolta i els salva de totes les preocupacions

- 2 Tim 4, 6-8. 16-18. Des d'ara tinc reservada la corona de la justícia

- Lc 18, 9-14. Va ser el recaptador d'impostos i no el fariseu qui tornà a sa casa perdonat

La litúrgia de hui ens oferix elements que ens orienten cap a la meditació en la vida eterna i el final dels temps. En l'oració col·lecta demanem aconseguir les promeses del Senyor, estimant els seus preceptes. Així ho expressa també la segona lect. amb estes paraules de sant Pau: «He lluitat el noble combat [...]. Tinc reservada la corona de la justícia». I la celebració de l'eucaristia és ja el començament i l'anticipació de la vida eterna (cf. orac. després de la comunió). Però, sent açò així, ningú pot presumir de tindre-la segura, ja que és un do de Déu que hem de demanar amb humilitat, perquè només Déu és sant i nosaltres som uns pobres pecadors. Oblidar-ho ens portaria a la supèrbia espiritual de menysprear als altres, actitud denunciada per Jesús en l'Ev. de hui: el recaptador d'impostos tornà a sa casa perdonat; el fariseu no.

Jornada Mundial per a l'Evangelització dels Pobles (Domund)

• Papa Francesc: Rebreu una força que vos farà testimonis meus (2022)
• Papa Francesc: Nosaltres no podem deixar d'anunciar el que hem vist i sentit (2021)
• Papa Francesc: Ací em tens. Envia-m'hi (2020)

Sant Joan de Capestrano, prevere

Fem memòria hui de sant Joan de Capestrano, prevere de l'Orde de Germans Menors, que va nàixer a Capestrano, Itàlia, l'any 1386. Va treballar amb tota obstinació en la formació del clero, va estar al servici de la fe i dels costums catòlics en quasi tot Europa, i amb la seua determinació va mantindre el fervor del poble fidel, defenent també la llibertat dels cristians enfront del perill d'invasió dels turcs. Va morir a Hongria l'any 1456.

• J.M. Bausset: Sant Joan de Capestrano (2015)

Martirologi Romà

2. Prop de Cadis, sants Servand i Germà, màrtirs en la persecució sota l'emperador Dioclecià. (s. IV)

3. A Pèrsia, actual Iraq, els sants màrtirs Joan, bisbe, i Jaume, prevere, que van ser empresonats durant el regnat de Sapor [o Xapur] II i al cap d'un any van consumar la seua lluita morts a espasa. (344)

4. A Antioquia de Síria, sant Teodoret, prevere i màrtir, que, segons narra la tradició, va ser capturat per Julià l'Apòstata, regent d'Orient i, per persistir en la confessió de la fe cristiana, va ser martiritzat. (c. 362)

5. A la ciutat de Colònia, a Germània, Alemanya actualment, commemoració de sant Severí, bisbe, digne de lloança per les seues virtuts. (c. 400)

6. A Pavia, a l'actual regió italiana de Ligúria, commemoració de sant Severí Boeci, màrtir, insigne per la seua ciència i els seus escrits, que estant empresonat va compondre un tractat sobre la consolació de la filosofia, i va servir a Déu amb fidelitat fins a la mort que li va infligir el rei Teodoric. (524)

7. A Siracusa, a la regió de Sicília, també a Itàlia, sant Joan, bisbe, de qui el papa sant Gregori el Gran  va alabar els costums, la justícia, la saviesa, la manera d'aconsellar i la cura dels béns de l'Església. (c. 609)

8. A Roan [Rouen], a Nèustria, actual França, sant Romà, bisbe, que va abatre els símbols dels pagans que eren encara venerats a la seua ciutat, va convéncer els bons a millorar i els malvats a abandonar la seua conducta. (c. 644)

9. A la regió d'Herbauges, prop de Peiteu [Poitiers], a Aquitània, també França actualment, sant Benet, prevere. (a. s. IX)

10. A Constantinoble, hui Istanbul, a Turquia, sant Ignasi, bisbe, que, per haver représ el cèsar Bardas pel repudi de la seua legítima esposa, va ser objecte d'injúries i desterrat. Restituït a la seua seu per intervenció del papa sant Nicolau I, va descansar en la pau del Senyor. (877)

11. A Ramsey, a Anglaterra, santa Etelfleda, que, encara adolescent, es va consagrar al Senyor en el monestir fundat per son pare Etelwod i, elegida abadessa, el va governar durant molts anys fins a la seua mort. (s. X)

12. A Campugliano, lloc de Toscana, a Itàlia, sant Al·luci, pacífic faedor de bé als pobres i pelegrins i alliberador de captius. (1134)

Beat Joan Bono

13. A Màntua, a la regió de Llombardia, també a la Itàlia actual, beat Joan Bono, eremita, que, sent jove va abandonar sa mare i va vagar per diverses parts d'Itàlia, fent de malabarista i comediant. A quaranta anys, amb motiu d'una malaltia, va prometre a Déu abandonar el món per a donar-se a Crist i a l'Església en l'amor i la penitència; per això va fundar una congregació a la qual va donar la Regla de sant Agustí. (1249)

14. A Milà, de nou a Llombardia, beat Joan Àngel Porro, prevere de l'Orde dels Servents de Maria, que, sent prior del convent, cada dia festiu era a la porta de l'església, o recorria els carrers, per a reunir els xiquets i ensenyar-los la doctrina cristiana. (1505)

15. A York, a Anglaterra, beat Tomàs Thwing, prevere i màrtir, que, acusat falsament de conspiració, va aconseguir la palma del martiri en ser penjat i esquarterat, per orde del rei Carles II. (1680)

16. A Valenciennes, a França, beates Maria Clotilde Àngela de Sant Francesc de Borja (Clotilde Josepa) Paillot i les seues cinc companyes, vèrgens i màrtirs, que durant la Revolució Francesa, per estar consagrades a Déu van ser condemnades a mort i, en presència del poble van pujar al patíbul serenament. (1794)

*Els seus noms són: Beates Maria Escolàstica Josepa de Sant Jaume (Maria Margarida Josepa) Leroux i Maria Còrdula Josepa de Sant Doménec (Joana Lluïsa) Barré, de l'Orde de les Ursulines; Josefina (Anna Josepa) Leroux, de l'Orde de les Clarisses; Maria Francesca (Maria Lievina) Lacroix i Anna Maria (Maria Augustina) Erraux, de l'Orde de Santa Brígida.

17. A la localitat de Tho-Duc, a Annam, hui Vietnam, sant Pau Tong Viet Buong, màrtir, que, sent soldat, va patir la mort per Crist en temps de l'emperador Minh Mang. (1833)

18. A Reims, a França, beat Arnold (Julià Nicolau) Rèche, germà de l'Institut dels Germans de les Escoles Cristianes, que, dòcil a l'acció de l'Esperit Sant, es va entregar per complet a la formació dels jóvens en la seua condició de mestre, mostrant-se igualment assidu a l'oració. (1890)

19. A Ciudad Real, beats màrtirs Ildefons Garcia Nozal i Justinià Cuesta Redondo, preveres, i Eufrasi de Celis Santos, Honorí Carracedo Ramos, Tomàs Cuartero Gascón i Josep Maria Cuartero Gascón, religiosos de la Congregació de la Passió. (1936)

20. Al Saler, beat Leonard Olivera Buera, prevere i màrtir. (1936)

21. A Benimaclet, beats Ambrosi Lleó (Pere) Lorente Vicente, Florenci Martí (Àlvar) Ibáñez Lázaro i Honorat (Andreu) Zorraquino Herrero, religiosos de l'Institut dels Germans de les Escoles Cristianes i màrtirs. (1936)

16 d'octubre de 2022, diumenge XXIX

 Lectures del diumenge (AVL):

- Èx 17, 8-13. Si Moisés mantenia les mans alçades, guanyava Israel

- Sal 121 (120), 1-2.3-4.5-6.7-8 (R.: 2). L'ajuda em vindrà del Señor, que ha fet el cel i la terra

- 2 Tim 3, 14 - 4, 2. Que l'home de Déu siga complet i preparat per a tota obra bona

- Lc 18, 1-8. Déu farà justícia als seus elegits que s'aclamen a ell de nit i de dia

L'oració a Déu, especialment la de petició, ha d'estar basada en la màxima confiança en Déu: «Jo t'invoque perquè tu em respons, Déu meu; inclina l'oïda i escolta les meues paraules. Guarda'm com a les ninetes dels teus ulls, a l'ombra de les teues ales amaga'm» (ant. d'entrada). Però moltes vegades ens desanimem perquè sembla que Déu no ens escolta. Per això hem de sentir amb atenció l'Ev. de hui, en el qual el Senyor ens diu que hem de pregar sempre sense defallir. Però moltes vegades ens falta la fe, i seran ella i la confiança en Déu les que ens ajudaran a pregar sempre, sobretot quan tenim per mediador no ja a Moisés (cf. 1 lect.) sinó a Jesucrist, sabent que Ell ens guarda de tot mal ara i per tots els segles (cf. salm resp.). Demanem-li cada dia que augmente la nostra fe.

Aniversari de la defunció del servent de Déu Miquel Costa i Llobera, prevere i poeta (1922)

Aniversari de la defunció de Francesc de Paula Burguera i Escrivà, escriptor i polític valencià (2015)

Martirologi Roma

Santa Eduvigis

Santa Eduvigis, religiosa (mem. ll.).

Fem memòria de santa Eduvigis, religiosa, duquessa de Silèsia, a Alemanya. Va resplandir per la seua santedat: com a mare educadora de set fills, com a viuda entregada al servici dels malalts, com a religiosa de vida contemplativa al monestir de monges cistercenques que ella mateixa havia fundat i del qual era abadessa la seua filla Gertrudis, lloc on va acabar la seua vida en 1243.

Santa Margarida Maria d'Alacoque, verge (mem. ll.).

Recordem santa Margarida Maria d'Alacoque, verge, monja de l'Orde de la Visitació de la Mare de Déu, nascuda a França l'any 1647. Donar a conéixer a tots l'amor de Déu, revelat en Jesucrist i simbolitzat en el seu cor, va ser la raó de la seua vida. Va morir al monestir de Paray-le-Monial en 1690.

• J.M. Bausset: Santa Margarida Maria d'Alacoque (2015)

A Jerusalem, commemoració de sant Longinos [o Longí], venerat com el soldat que va obrir amb la llança el costat del Senyor crucificat. (s. I)

A la regió de Toul, a la Gàl·lia, hui França, sant Elifi, que és venerat com a màrtir. (s. IV)

Commemoració dels sants Martinià i Saturià, màrtirs a Àfrica, juntament amb dos germans seus, tots els quals, durant la persecució sota el rei arrià Genseric, eren esclaus d'un vàndal i van ser convertits a la fe de Crist per una altra esclava, santa Màxima, verge. Per la seua constància en la fe catòlica van ser apallissats amb vares nuoses fins a descobrir els seus ossos i, desterrats a la regió dels mauritans, per convertir-ne alguns a la fe de Crist van ser condemnats a mort. Santa Màxima, després de superar molts combats, va acabar com a mare de moltes vèrgens en un monestir. (s. V)

Al territori de Llemotges, a Aquitània, hui França, sant Amand i el seu deixeble sant Junià, eremites. (s. VI)

Prop d'Arbon, a Germània, actual Alemanya, sant Gal, prevere i monjo, que, encara adolescent va ser rebut per sant Columbà al monestir de Bangor, a Hibèrnia, per a dedicar-se després a propagar l'Evangeli en estes regions i ensenyar als germans la disciplina monàstica. Va descansar en el Senyor ja quasi centenari. (645)

A Noyon, lloc de Nèustria, França en l'actualitat, sant Mumoln o Mommelin, bisbe, que, sent monjo, va ajudar sant Andomar en la tasca d'evangelitzar, fins que va ser elegit bisbe per a succeir sant Eloi. (c. 680)

Al monestir de Hersfeld, a la regió de Francònia, a Germània, hui Alemanya, sant Lull [o Lul], bisbe de Magúncia, que, sent company i col·laborador de sant Bonifaci en la missió d'evangelitzar, va ser ordenat bisbe per ell, perquè fora mestre dels preveres, doctor de la Regla per als monjos, predicador fidel i pastor per al poble cristià. (786)

A la regió de Retz, prop de Nantes, a Bretanya Menor, actual França, sant Vidal, eremita. (s. VIII)

A la regió de Mirepoix, prop dels Pirineus, a la Gàl·lia, també França actualment, sant Galderic [o Galdric], agricultor, cèlebre per la seua devoció a la Mare de Déu. (c. 900)

A Briude, a la regió de Clarmont, a Aquitània, de nou a França, santa Bonica, verge. (s. IX/XI)

A Pamiers, al costat dels Pirineus, a la Gàl·lia, igualment França, sant Anastasi, monjo, el qual, nascut a Venècia, va abraçar la vida eremítica a l'illa de Tombolènia, prop de Mont-Saint-Michel, i va passar després al monestir de Cluny, on va acabar vivint en soledat els últims anys de la seua vida. (c. 1085)

A Comenge [Comminges], de nou al costat dels Pirineus, a la Gàl·lia, sant Bertran o Bertrand, bisbe, que, seguint els consells del papa sant Gregori VII, va treballar incansable per la reforma de l'Església, va reconstruir la seua ciutat abandonada i derruïda, va edificar l'església catedral, i va instituir-hi una comunitat de canonges regulars segons la Regla de sant Agustí. (c. 1123)

Al monestir d'Igny, a la regió de Reims, així mateix a la Gàl·lia, mort del beat Gerard, abat de Claravall, que durant la visita que feia en este monestir va ser assassinat per un monjo al qual havia représ. (1177)

Al lloc de Materdomini, a la regió italiana de Campània, sant Gerard Maiella, religiós de la Congregació del Santíssim Redemptor, que, ple d'amor per Déu, va abraçar un gènere de vida austera, i consumit pel zel per Déu i les ànimes, encara jove va descansar en el Senyor. (1755)

Prop de Cracòvia, ciutat de Polònia, al camp de concentració d'Auschwitz, beats Anicet Koplin, de l'Orde dels Germans Menors Caputxins, i Josep Jankowski, de la Societat de l'Apostolat Catòlic, preveres i màrtirs, que durant l'ocupació militar de la seua pàtria per un règim contrari a Déu i a la religió, van proclamar la seua fe en Crist fins a la mort, el primer en la cambra de gas i el segon assassinat pels guàrdies del camp. (1941)

Beat Agustí Thevarparampil "Kunjachan" (Palai, Kerala, l'Índia 1891-1973). Sacerdot de ritu siromalabar, anomenat "Kunjachan" (xicotet sacerdot).

9 d'octubre de 2022, diumenge: Sant Donís

Dedicació de la Santa Església Catedral, Basílica Metropolitana de València

• 

  Porta dels Apòstols de la Seu
  de València (1886)

  Solemnitat a la catedral: Lectures.
• Festa a la ciutat i diòcesi de València: Lectures.

• Vicent Sorribes: Dedicació de l'Església Catedral de València (1951)
• J.M. Bausset: La Dedicació de la Catedral de València (2015)

Nou d'Octubre, dia de la Comunitat Valenciana

• J.M. Giménez: El 9 d'Octubre del 1917 (1917)
• Josep Maria Cases, bisbe de Sogorb-Castelló: Homilia en el VII centenari de la mort del rei Jaume I (1976)
• Josep Maria Cases, bisbe de Sogorb-Castelló: Valencians, cristians, ciutadans (1988)
• Ramon Arnau: Sentit cristià del 9 d'Octubre
• J.V. Gómez Bayarri: La festivitat del 9 d'Octubre a través de les cròniques (2015)

Diumenge XXVIII del Temps Ordinari

Lectures del diumenge (AVL):

- 2 Re 5, 14-17. Naaman se'n tornà a casa de l'home de Déu i confessà que el Senyor és l'únic Déu

- Sal 98 (97), 1.2-3ab.3cd-4 (R.: 2). El Senyor ha revelat la seua ajuda, i els pobles contemplen la salvació

- 2 Tim 2, 8-13. Si som constants en les proves, també regnarem amb Crist

- Lc 17, 11-19. ¿Només ha tornat este estranger per a a donar glòria a Déu?

La salvació no és només per als jueus sinó per a tots els hòmens de qualsevol raça, poble o nació. Així, la primera lectura de hui ens presenta la curació de Naaman, un sirià de religió pagana, que, curat de la lepra pel profeta Eliseu, es va convertir a l'únic Déu verdader, el Déu d'Israel; el va alabar i va fer el propòsit de no oferir ja més sacrificis a altres déus. De manera anàloga, el samarità de l'Ev., curat per Jesús, juntament amb altres nou que eren jueus, va ser l'únic capaç de tornar a Jesús donant-li gràcies; i eixa fe, així expressada, li va alcançar la salvació. En l'eucaristia de hui hem de alabar el Senyor i beneir-lo per haver-nos netejat no ja de la lepra, banyant-nos set vegades al riu Jordà com Naaman, sinó del pecat en les aigües del baptisme.

Festa de la Mare de Déu de la Soledat a Nules

• J.M. Bausset: La Soledat a Nules (2015)

Dia Mundial del Correu

Instaurat per primera vegada l’any 1969, la UPU (Unió Postal Universal) va declarar el 9 d’octubre com a Dia Mundial del Correu. Esta institució, establida en 1874 i la seu de la qual es troba a Berna, Suïssa, és la segona organització internacional més antiga en l’àmbit mundial.

Santoral

Sant Donís [o Dionís o Dionisi], bisbe, i companys, màrtirs (mem. ll). Segons la tradició. Dionisi, enviat pel Romà Pontífex a la Gàl·lia, va ser el primer bisbe de París, i allí, juntament amb el prevere Rústic i el diaca Eleuteri, van patir tots als afores de la ciutat. (s. III). 

Sant Donís és titular d'una església parroquial a València. A la ciutat de València i la redor se celebra amb la mocadorada, perquè hui és el dia dels enamorats valencians. 

• Capella de Sant Donís i Santa Margarida (Seu de València)

Sant Joan Leonardi

Sant Joan Leonardi, prevere, que va deixar la ciutat de Lucca, a la regió italiana de Toscana, on exercia com a farmacèutic, per a arribar a ser sacerdot, i amb la finalitat d'ensenyar als xiquets la doctrina cristiana, restaurar la vida apostòlica del clero i propagar la fe cristiana, va instituir l'Orde de Clergues Regulars, més tard dits de la Mare de Déu, la qual cosa el va portar a patir per això moltes contradiccions. També va iniciar el Col·legi de Propaganda Fide, en el qual, esgotat pels treballs, va descansar piadosament. (1609)

Commemoració de sant Abraham, patriarca i pare de tots els creients, que, cridat per Déu, va eixir de la seua pàtria, la ciutat d'Ur de Caldea, i va peregrinar per la terra que l'Altíssim li havia promés a ell i als seus descendents. Va manifestar tota la seua fe en Déu, esperant contra tota esperança perquè no va negar-se a oferir en sacrifici el fill unigènit, Isaac, que el Senyor li havia donat, ja ancià, de la seua esposa Sara.

Passió dels sants Diodor, Diomedes i Dídim. (Laodicea, a Síria, s. inc.)

Sant Domí, màrtir. (Fidenza, al territori de Parma, a la Itàlia actual, en la via Clàudia, s. IV)

Commemoració de santa Públia, qui, en morir el seu marit, va entrar en un monestir. En este lloc, mentre cantava amb les seues companyes vèrgens les paraules del salm «els ídols dels gentils són or i plata» i «siguen semblants els que els fan», van ser escoltades per l'emperador Julià l'Apòstata, que passava per allí, qui va ordenar que la bufetejaren i reprengueren amb aspror. (Antioquia de Síria, hui Turquia, s. IV)

Sant Sabí de Bigorra, eremita, que va il·lustrar la vida monàstica a Aquitània. (regió de Bigorra, als peus de les muntanyes Pirinenques franceses, s. V)

Sant Domní, eremita. (Città di Castello, al costat del Tíber, a la regió d'Úmbria, a la Itàlia actual, 610)

Sant Gislé, que va viure com a monjo en una cel·la que ell mateix s'havia construït. (Al territori d'Hainaut, a Austràsia, hui Alemanya, s. VII)

Sant Deusdedit, abat, que va ser empresonat pel tirà Sicard i, consumit per la fam i les privacions, va entregar el seu esperit a Déu. (Al monestir de Montecassino, a Itàlia, 834)

Sant Gunter de Brevnov, eremita, qui, després d'abandonar els béns de la terra, va abraçar la vida monàstica i després es va retirar a la soledat dels boscos entre Baviera i Bohèmia, on va viure i va morir deslligat de tot, però al mateix temps molt unit a Déu i als hòmens. (Al monestir de Brevnov, a Bohèmia, hui Txèquia, 1045)

Sant Bernat de Rodez, abat dels canonges regulars d'eixe cenobi. (En el monestir de Montsalvy, a França, 1110)

Sant Lluís Bertrán, prevere de l'Orde de Predicadors, qui, a Amèrica meridional, va predicar l'evangeli de Crist i va defensar diversos pobles indígenes. (València, 1581) Se'n feu memòria ahir a l'arxidiòcesi de València.

Sants màrtirs Innocenci de la Immaculada (Manuel) Canoura Arnau, prevere de la Congregació de la Passió, i huit companys* dels Germans de les Escoles Cristianes, que durant la revolució van ser assassinats sense judici previ, i van aconseguir així la victòria. (Turón, al Principat d'Astúries, 1934)

* Els seus noms són: sants Ciril Bertran (Josep) Sanz Tejidor, Marcià Josep (Filomé) López López, Victorià Pius (Claudi) Bernabé Cano, Julià Alfred (Vilfrid) Fernández Zapico, Benjamí Julià (Vicent) Alonso Andrés, August Andreu (Romà) Martín Fernández, Benet de Jesús (Hèctor) Valdivieso Sáez i Anicet Adolf (Manuel) Seco Gutiérrez.

2 d'octubre de 2022, diumenge XXVII

Diumenge XXVII del temps ordinari 

Lectures del dia (AVL):

- Hab 1, 2-3; 2, 2-4. El just viurà per la seua fidelitat

- Sal 95 (94). R.: Tant de bo que hui sentíreu la veu de Déu: «No enduriu els vostres cors»

- 2 Tim 1, 6-8. 13-14. No t'avergonyisques de donar testimoni de nostre Senyor

- Lc 17, 5-10. ¡Només que tinguérem fe!

La fe és tema fonamental en este diumenge. En la primera lect. el profeta Habacuc es queixa de les dificultats del món que li va tocar viure, que posaven a prova la seua fe en Déu. I el Senyor li recorda que el just viurà per la seua fidelitat. No ens podem acovardir davant de les dificultats de la nostra època que dificulten l'evangelització. Per contra, no ens avergonyim de donar testimoni de nostre Senyor (cf. segona lect.). Hem de demanar-li al Senyor que augmente la nostra fe, ja que és un do de Déu (cf. Ev.). Una oració que en nosaltres ha de ser senzilla i freqüent. A més, hem de posar de la nostra part per a alimentar-la –especialment el diumenge– en l'escolta atenta de la Paraula de Déu. «Tant de bo que hui sentíreu la veu de Déu: "No enduriu els vostres cors"» (salm resp.).

Sant Àngel Custodi del Regne de València

El Sant Àngel Custodi del Regne de València, titular d'una església parroquial de València i una de la Vall d'Uixó.

Vicent Sorribes: El Sant Àngel Custodi, patró de València i del Regne (1959).

Josep Miquel Bausset: L'Àngel Custodi del Regne de València (2 d'octubre del 2013).

Paraula del dia: àngel (AVL).

Santoral

Sant Eleuteri, màrtir. († Nicomèdia, ciutat de Bitínia, hui Turquia, s. III/IV)

Sant Saturi de Sòria, eremita. († Numància, a la Hispània Cartaginesa, 606)

Mort de sant Leodegari [o Llogari], bisbe d'Autun, el qual, sotmés a diversos suplicis i encegat, va ser condemnat a mort injustament per Ebroí, majordom de palau del rei Teodoric.

Amb ell es commemora la memòria del seu germà Gerí, màrtir, que dos anys abans, per orde del mateix Ebroí, havia sigut lapidat. († Saint-Léger, al territori d'Arres, a Nèustria, actual França, 679-680 i 677)

Sant Beregís d'Andage, abat, fundador en aquest lloc un monestir de canonges regulars, que ell va presidir amb fidelitat. († Andage, als boscos d'Ardennes, a Austràsia, actualment Bèlgica, c. 725)

Sant Ursicí, bisbe de Coira [Chur] i primer abat del monestir de Disentis, que ell mateix havia fundat. († la Rècia, Suïssa en l'actualitat, s. VIII)

Commemoració de sant Teòfil de Bulgària, monjo, que per defensar el culte de les santes imatges va ser torturat cruelment per l'emperador Lleó l'Isàuric, i després exiliat. († Constantinoble, hui Istanbul, a Turquia, 795)

Beats Lluís Yakichi i Llúcia, esposos, juntament amb els seus fills Andreu i Francesc, màrtirs, que van morir per Crist. La mare i els fills van ser decapitats en presència del pare, i este va ser cremat viu. († Nagasaki, al Japó, 1622)

Beat Jordi Edmund René, prevere i màrtir, que, quan era canonge de Vézelay, durant la Revolució Francesa va ser empresonat per la seua condició de sacerdot i va morir víctima de tuberculosi. († En la mar enfront de Rochefort, en el litoral nord de França, en una vella nau ancorada, 1794)

Santa Joana Emília de Villeneuve, fundadora de les Germanes de la Immaculada Concepció de Castres. († Castres, 1854)

Beat Antoni Chevrier

Beat Antoni Chevrier, prevere, que va instituir l'Institut del Prado, per a preparar sacerdots destinats a ensenyar la doctrina cristiana a jóvens pobres. († Lió, també a França, 1879)

Beat Joan Beyzym, prevere de l'orde de la Companyia de Jesús, que va exercir el seu ministeri entre els leprosos, als quals va prodigar una obra de caritat en favor dels seus cossos i dels seus esperits. († Fianarantsoa, a l'illa de Madagascar, 1912). La Companyia de Jesús el celebra el 13 d'octubre a Espanya.

Joan Beyzym nasqué a Wielkie (Polònia) el 1850. Ordenat sacerdot a Cracòvia el 1881, fou prefecte d'estudis i professor primer en el col·legi de Tamopol, i després a Chyrow. Ací sentí la crida a dedicar-se completament al servici dels leprosos en una missió pobra. Amb el permís del Pare General, anà a Madagascar a finals de l'any 1898, i a Ambahivorakel començà el seu apostolat entre 150 leprosos que vivien en unes condicions de misèria indescriptible. Amb l'ajuda econòmica que li proporcionaren els seus connaturals polonesos, va projectar i construir per a ells un hospital, segons les tècniques mèdiques més avançades. Morí a Marana el 1912 i va ser sepultat al cementiri annex al leprosari. Va ser beatificat per Joan Pau II el 18 d'agost de 2002. [Font]

Beats valencians Elies i Joan Baptista Carbonell i Mollà, preveres, màrtirs (memòria a Cocentaina). († Sax, 1936)

Beata valenciana Maria Guadalupe (Maria Francesca) Ricart i Olmos, religiosa servita, màrtir (memòria a Albal). († Silla, 1936)

Beats Francesc Carceller i Galindo, escolapi (mem. a Forcall), i Isidor Bover Oliver (mem. a Vinaròs), operari diocesà, preveres i màrtirs valencians. († Castelló de la Plana, 1936)

Beata Maria Antonina Kratochwil, verge, de la Congregació de Germanes de les Escoles de Nostra Senyora i màrtir, que en temps de guerra va ser empresonada per la seua fe i va morir a causa de les tortures suportades per Crist. († Stanislanów, a Polònia, 1942)