Lectures del dia (AVL).
El segon diumenge de Nadal ens oferix la possibilitat de seguir contemplant l’esdeveniment del Verb fet home; de fet, es proclama el mateix evangeli que el dia de Nadal. A més, les lectures ens oferixen la contemplació de la Saviesa de Déu personificada en Jesucrist, que posa la seua tenda enmig del seu poble (1 lect.) i ens recorden que, gràcies a l’encarnació i naiximent del Senyor, tots podem ser fills de Déu (2 lect.).
El Santíssim Nom de Jesús.
Santa Genoveva, patrona de París.
Va nàixer prop de París l'any 422. Encara xiqueta, es va trobar amb sant Germà, venerable bisbe, el qual li va aconsellar que dedicara la seua vida a servir Déu i el proïsme, i així ho va fer. A quinze anys va formar amb un grup d'amigues una associació de dones dedicades a l'apostolat i a ajudar els pobres. No eren religioses però vivien molt santament a sa casa o al lloc de treball, i assistien molt al temple i ajudaven tant com podien els més necessitats. Quan tenia trenta anys va sentir dir que el terrible bàrbar anomenat Atila s'acostava amb cent mil guerrers per a assetjar París i destruir-la a sang i foc. La gent volia eixir fugint però Genoveva els va convéncer que en lloc d’eixir corrents el que havien de fer era anar a l'església a resar. Quasi la linxen els covards, però la majoria li va fer cas i es van dedicar a pregar, i la ciutat es va salvar de ser atacada, ja que el ferotge Atila, quan ja arribava a París, va canviar d'improvís de rumb i es va dirigir cap a Orleans, però pel camí li van eixir a l'encontre els exèrcits cristians i el van derrotar en la terrible batalla dels Camps Catalàunics. Així es va complir el que havia anunciat Genoveva, que si el poble pregava amb fe la ciutat de París no seria atacada. Això li va donar una gran popularitat en esta capital. Després va arribar a París una espantosa escassetat i carestia i la gent es moria de gana. Genoveva, en lloc de queixar-se, va reunir un bon grup d'hòmens i se'n va anar riu amunt buscant menjar, i va tornar amb les barques plenes de comestibles, i així va salvar una vegada més la ciutat. Les dades sobre esta santa les coneixem perquè les va escriure Gregori de Tours, uns vint anys després d'haver mort ella.
(Font: Santoral de l’Arquebisbat de Tarragona)
