27 de setembre de 2021, dilluns: Sant Vicent de Paül

 Evangeli del dia.

Papa Francesc: Àngelus (30 de setembre de 2019):

La gran llibertat de Déu en donar-se a nosaltres constituïx un desafiament i una exhortació a modificar les nostres actituds i les nostres relacions. És la invitació que ens dirigix Jesús hui. Ell ens crida a no pensar segons les categories d'«amic/enemic», «nosaltres/ells», «qui està dins/qui està fora», «meu/teu», sinó per a anar més enllà, a obrir el cor per a poder reconéixer la seua presència i l'acció de Déu també en ambients insòlits i imprevisibles i en persones que formen part del nostre cercle. Es tracta d'estar atents més a l'autenticitat del bé, de la bellesa i de la veritat que és realitzada, que no al nom i a la procedència de qui el complix. I –com ens suggereix la part restant de l'Evangeli de hui –en compte de jutjar els altres, hem d'examinar-nos a nosaltres mateixos, i «tallar» sense compromisos tot el que pot escandalitzar les persones més dèbils en la fe.

SANTORAL

Sant Vicent de Paül

Sant Vicent de Paül, prevere (mem. ob.).

• J.M. Bausset: Sant Vicent de Paül (2015)

Sant Gai, bisbe. († Milà, Itàlia, s. III)

Sant Florentí, que, segons la tradició, va ser degollat pels vàndals juntament amb sant Hilari. († Sedunum, hui Brémur, entre els hedus, a la Gàl·lia, hui França, s. V)

Santa Hiltruda, verge, que va viure piadosament retirada amb el seu germà Gontrad, abat. († cenobi de Liessies, en Hannònia, territori d'Austràsia, hui França, d. 800)

Sants màrtirs Adolf i Joan, germans, que per Crist van ser coronats amb el martiri, en temps de Abd-ar-Rahman II. († Còrdova, c. 825)

Sant Bonfill, que, quan era bisbe de Foligno, va estar deu anys en Terra Santa i en tornar a Itàlia, es va retirar al monestir d'Storaco, del qual havia sigut abat, i en el qual va morir finalment en soledat. († Fara, prop de Cingoli, en el Picé, actual regió italiana de les Marques, c. 1115)

Sant Ausiàs de Sabran, comte d'Ariano, que va viure la virginitat i totes les virtuts amb la seua esposa, la beata Delfina, i va morir en la flor de l'edat. († París, 1323)

Beat Llorenç de Ripafratta, prevere de l'Orde de Predicadors, que va viure fidelment durant seixanta anys la vida regular amb dedicació assídua a la pastoral sacramental de la Penitència. († Pistoia, a la regió italiana de Toscana, 1456)

Beat Joan Baptista Laborier du Vivier, diaca, màrtir en temps de persecució contra l'Església, que a causa del seu estat clerical va ser condemnat a cruel captivitat, i va morir consumit per greu malaltia en una vella nau ancorada enfront de Rochefort, en el litoral nord de França († 1794)

Beats valencians Josep Fenollosa i Alcaina, prevere i màrtir (memòria a Rafelbunyol); i Marià Climent i Sanchis (Fidel de Puçol), germà caputxí, màrtir (memòria a Puçol) († Sagunt, 1936)

Beates valencianes Maria Fenollosa i Alcaina (Francesca Xavier de Rafelbunyol), terciària caputxina, màrtir (memòria a Rafelbunyol i a Massamagrell); i Hermínia Martínez Amigó, mare de família, màrtir (memòria a Puçol). († Gilet, 1936)

26 de setembre de 2021, diumenge XXVI

 Lectures del dia (AVL)

La primera lectura i l'evangeli de hui ens advertixen sobre l'entossudiment espiritual en què caem a vegades quan no volem reconéixer l'acció de Déu en els germans d'altres confessions, fins i tot d'altres grups catòlics diferents dels nostres: «Qui no està contra nosaltres, està amb nosaltres». També l'evangeli ens crida a evitar no sols el pecat, sinó tot allò que pot conduir-nos a ell: «Si la teua mà et fa caure en pecat, talla-te-la». D'altra banda, l'apòstol Jaume, en la segona lectura, ens dona un exemple de com els cristians no podem callar davant la corrupció, la injustícia o l'explotació dels treballadors: «El jornal que heu defraudat als treballadors que vos segaven els camps clama al cel».

Aniversari del naiximent de sant Pau VI, papa (1897)

• J.M. Bausset: El papa Pau VI (2018).
• J.M. Bausset: El papa Pau VI a Terra Santa (2014)

Jornada Mundial del Migrant i del Refugiat

Hui celebrem la Jornada Mundial del Migrant i del Refugiat. Són molts els que, per diversos motius, es veuen obligats, en contra del seu desig, a abandonar el lloc on tenen les seues arrels, la seua família, els seus amics, el seu ambient propi: pròfugs, exiliats, immigrants i refugiats. Sentim-nos solidaris amb la irregularitat de la seua situació i amb el sofriment que per a ells comporta la separació i el desarrelament, i encomanem-los al Senyor.

• Papa Francesc: Cap a un nosaltres cada vegada més gran (Missatge per a la Jornada Mundial del Migrant i del Refugiat, 2021)

PREGÀRIA DELS FIDELS

Com a poble de Déu, presentem les nostres pregàries al nostre Pare tot dient: ESCOLTEU-NOS, PARE.

1. Per l’Església, pel papa Francesc, pel nostre bisbe N., per la nostra diòcesi de N. PREGUEM:

2. Per la nostra parròquia i per tots els grups, les activitats i servicis pastorals que s’hi porten a terme. PREGUEM:

3. Pels refugiats i els migrants que fugen de greus crisis humanitàries i busquen una vida millor. PREGUEM:

4. Pels països i les comunitats que són capaços d’acollir, protegir, promoure i integrar les persones migrants. PREGUEM:

5. Pels rics que posen els seus béns al servici del bé comú. PREGUEM:

6. Per... PREGUEM:

7. Per tots els que participem d’esta Eucaristia i volem avançar cap a un nosaltres cada vegada més gran. PREGUEM:

Escolteu, Pare, les nostres pregàries, i feu que el vostre nom siga conegut i estimat.

Santoral

Sants Cosme i Damià,
de Roderic d'Osona
(Museu de Belle Arts de
Castelló de la Plana)

Sants Cosme i Damià, màrtirs, titulars de les esglésies parroquials de Benimaurell i Llíber.

• J.M. Bausset: Els sants metges Cosme i Damià (2015)

Commemoració de sant Gedeó, de la tribu de Manasés, jutge a Israel (Jc, 6, 37), que va rebre del Senyor el signe de la rosada, que descendia a un velló de llana, com a fortalesa de Déu, i va lliurar el poble d'Israel dels seus enemics, després de destruir l'altar de Baal.

Sant Senador, màrtir. († Albano, lloc del Laci, actual Itàlia, s. III/IV)

Commemoració de sant Eusebi, bisbe, defensor amb sant Ambrosi de la fe catòlica contra els arrians i gran promotor de la virginitat entre les jóvens. († Bolonya, a la regió d'Emília-Romanya, també a Itàlia, s. IV)

Sant Esteve de Rossano, monjo, company de sant Nil el Jove. († Gaeta, localitat del Laci, 1001)

Sant Nil el Jove, abat, oriünd de Grècia, conversador espiritual, conreador de la vida d'abstinència, humilitat i peregrinació, i esclarit en do de profecia i sàvia doctrina. Va fundar un cèlebre monestir a Grotaferrata, al qual va dotar de la reglamentació dels Pares Orientals, i en el qual, nonagenari i en oració, va entregar el seu esperit a Déu. († A la comarca tuscolana, pròxima a Roma, 1004/1005)

Beata Llúcia de Caltagirone, verge de la Tercera Ordre Regular de Sant Franciesc. († Salern, ciutat de Campània, igualment a Itàlia, 1400)

Passió dels sants Sebastià Nam I-gwan i huit companys màrtirs, decapitats per la seua fe cristiana després de patir turments cruels. Es commemoren també les santes màrtirs Llúcia Kim, Caterina Yi, viuda, i la seua filla Magdalena Cho, verge, les quals, empresonades per la seua fe en Crist, van morir també a causa del cruel suplici rebut, en dia incert d'este mes. († Seül, a Corea, 1839)

Santa Teresa (Maria Victòria) Couderc, verge, fundadora, no sense passar grans tribulacions però amb ànim seré, de la Congregació de Germanes del Retir (o Cenacle), en la localitat de la Louvesc, al costat del sepulcre de sant Joan Francesc de Regis. († Lió, a França, 1885)

Beat Gaspar Stanggassinger, prevere de la Congregació del Santíssim Redemptor, dedicat a l'educació dels jóvens, per als quals va ser model de caritat alegre i assídua oració. († lloc de Gars, pròxim a la ciutat de Munic, a Alemanya, 1899)

Beat Lluís Tezza, prevere de l'Orde de Ministres dels Malalts, que, per a servir a Déu dedicant-se als malalts, va fundar la Congregació de Filles de Sant Camil, a la qual va encaminar per a dur a terme moltes obres de caritat. († ciutat dels Reis, al Perú, 1923)

Beates valencianes Maria Amparo (Teresa) Rosat Balasch (memòria a Mislata) i Maria del Calvari (Josepa) Romero Clariana (memòria a Carlet), vèrgens de la congregació de Germanes de la Doctrina Cristiana, i màrtirs. († La Llosa de Ranes, 1936)

Beats valencians Rafael Pardo Molina, religiós de l'Orde de Predicadors, màrtir. Amb ell es commemora igualment el beat màrtir Josep Maria Vidal Segú, prevere de la mateixa Orde. (memòria a València) († València, 1936)

Beata valenciana Crescència Valls i Espí, màrtir (memòria a Ontinyent), († Canals, 1936)

Beata valenciana Ma. de l'Oblit Noguera i Albelda, màrtir (memòria a Carcaixent) († Port de Canals, 1936)

Beat valencià Juli Esteve i Flores (Bonaventura de Puçol), prevere caputxí, màrtir (memòria a Puçol). († Gilet, 1936)

Beata valencia Maria Jordà i Botella (memòria a Alcoi), verge seglar i màrtir valenciana.(† Benifallim, 1936)

Beat valencià Manuel Legua i Martí (Lleó Maria d'Alaquàs), prevere terciari caputxí, màrtir (memòria a Alaquàs). († Madrid, 1936)

• J.M. Bausset: La beata Àngels Lloret i les seues companyes màrtirs.

19 de setembre de 2021, diumenge XXV

 Lectures del dia (AVL).

La primera lectura de hui, del llibre de la Saviesa, va ser escrita segles abans de Crist i, no obstant això, fa l'efecte que descriu el que va viure Jesucrist en la seua passió: «Si el just és fill de Déu, Déu es posarà a favor d’ell i l’alliberarà dels seus adversaris». Diu l'evangeli: «El Fill de l’home serà entregat en mans dels hòmens, i el mataran; però, una vegada mort, al cap de tres dies ressuscitarà». Els seus deixebles no entenien què volia dir, tant que discutien quin d'ells era el més important. Ell els va dir que «Si algú vol ser el primer, que es faça l’últim de tots i el servidor de tots» (ev.). Un avís molt important per a la comunitat cristiana, perquè moltes vegades caem en el pecat de les enveges i baralles, i volem saber qui mana més (cf. segona lectura).

Alcoi recupera la tradicional romeria al santuari de la Font Roja.

• .M. Bausset: La Mare de Déu dels Lliris (2015)
• Daniel Climent: I la Mare de Déu es va aparéixer en un lliri (2016)

Santoral

Sant Gener

Sant Gener [o Giner o Genar o Genari], bisbe de Benevent, màrtir per Crist a Puzzuoli, prop de la ciutat de Nàpols, a l'actual regió italiana de Campània, en temps de persecució contra la fe cristiana. (s. IV). Patró principal de Nàpols.

Sant Tròfim, màrtir. († Sinnada, lloc de Frígia, hui Turquia, s. inc.)

Sants màrtirs Peleu i Nil, bisbes a Egipte; Elies, prevere; i Patermuci [o Patermuç]. Tots ells, per la seua fe en Crist, van ser consumits pel foc juntament amb altres moltíssims clergues, durant la persecució en temps de l'emperador Dioclecià a Palestina. († 310)

Sant Eustoqui de Tours, bisbe, que, procedent del gremi senatorial, com a home sant i religiós va succeir sant Breç [o Briç o Brici] en la seu episcopal. († 461)

Sant Secuià [o Sequà], prevere i abat. († abadia de Saint-Seine, s. VI)

Sant Marià d'Evaux, eremita, que només s'alimentava de pomes agrestes i a vegades de mel, si la trobava. († Territori de Bourges, Aquitània, s. VI)

Sant Goeric o Abbó, bisbe, successor de sant Arnulf [o Arnau], a qui va traslladar amb veneració a esta ciutat. († Metz, c. 642). Venerat a l'abadia de Saint-Goëry d'Épinal.

Sant Teodor de Tars

Sant Teodor de Tars, bisbe, abans monjo de Tars, que elevat a l'episcopat pel papa sant Vitalià i enviat a Anglaterra quasi septuagenari, va governar amb fortalesa d'ànim l'Església a ell encomanada. († Canterbury, Anglaterra, 690)

Santa Pomposa de Còrdova, verge i màrtir, la qual, durant la persecució pels sarraïns, sabedora del martiri de santa Columba, va eixir d'amagat del monestir cordovés de Peñamelera i va confessar intrèpida a Crist davant del jutge, per la qual cosa va ser immediatament decapitada davant les portes del palau i va aconseguir, així, la palma del martiri. († 853)

Sant Lantbert [o Lambert] de Freising, bisbe. († Frisinga, a la regió de Baviera, a Alemanya, 957)

Sant Ciríac [o Quirze], abat. († Buonvicino, prop de Cosenza, a Calàbria, Itàlia actual, 1030)

Sant Arnulf de Gap, bisbe, que va patir molt per a restaurar la vida de l'Església. († Gap, lloc de Provença, c. 1075)

Santa María de Cervelló, verge de l'Orde de la Mare de Déu de la Mercè, anomenada popularment "Maria del Socors" per l'ajuda prestada als seus devots. († Barcelona, 1290)

• J.M. Bausset: Santa Maria de Cervelló (2015)

Sant Alonso [o Alfons] d'Orozco, prevere de l'Orde d'Ermitans de Sant Agustí, que, encarregat de la predicació en el palau del rei, es va mostrar auster i humil. († Madrid, 1591)

Passió de sant Carles Hyon Song-mun, màrtir, que, quan era catequista, va fer llargues i difícils gestions per a facilitar l'arribada de missioners al seu país, i finalment, empresonat juntament amb altres cristians, mai va deixar d'exhortar els companys fins que, per Crist, va morir decapitat a Seül († 1846)

Santa Maria Guillema Emília de Rodat, verge, fundadora de la Congregació de la Sagrada Família, dedicades a l'educació de xiquetes i a ajuda per als necessitats. († Villefranche, a la regió de Rodez, França, 1852)

Beat Jacint Hoyuelos González, religiós de l'Orde Hospitalari de Sant Joan de Déu i màrtir. († Ciempozuelos, 1936)

Beata valenciana Francesca Cualladó Baixauli, verge i màrtir. († Benifaió, 1936). Memòria a Massanassa.

Beates Maria de Jesús de la Iglesia i de Varo, Maria Dolors i la seua germana Consol Aguiar-Mella i Díaz, verges de l'Institut de Filles de Maria Religioses de l'Escola Pia, màrtirs pel seu testimoniatge de Crist. († Madrid, 1936)

12 de setembre de 2021, diumenge XXIV

 Lectures del dia (AVL).

Jesús és el Messies, però el seu camí de salvació és el de la seua passió, mort i resurrecció (evangeli i primera lectura). Pere, que l'havia proclamat com a Messies, no va voler entendre açò i va ser rebutjat per Jesús, que li va dir Satanàs i li va dir que pensava com els hòmens i no com Déu. Nosaltres caem moltes vegades en la temptació de pensar que el camí de l'Església és el del triomf i de l'aplaudiment d'este món, i oblidem que el que vulga seguir a Crist ha de negar-se a si mateix i carregar amb la seua creu. Perdre la vida per l'Evangeli és el camí de la salvació (evangeli). Res a veure amb una vivència molt fàcil d'una fe sense obres (cf. segona lectura).

 El Nom Dolcíssim de Maria.

La festa de hui fou aprovada per primera vegada l'any 1513 pel papa Juli II per a la diòcesi de Conca. Més tard, Innocenci XI l'estengué a tota l'Església, en acció de gràcies per la victòria sobre els turcs en el setge de Viena (1683). Innocenci XI assignà la diada el diumenge després del 8 de setembre, i, més endavant, s'establí per al 12 de setembre.

Espigolant els textos dels Pares de l'Església i autors eclesiàstics, un autor contemporani ha trobat 917 encomis, floretes, a la Mare de Déu: auxiliadora, braç defensor, consol, cor nostre, delícia, dolçor, esperança, goig, gràcia, misericòrdia... Un nom, el de Maria, que ho diu tot, ho abraça tot. «La vida de Maria fou la vida d'una dona del seu poble: pregava, treballava, anava a la sinagoga... sempre en unió amb Déu» (papa Francesc). [font]

Sants Crònides, Leonci i Serapió, màrtirs en temps de l'emperador Maximí, que van ser llançats a la mar a Alexandria d'Egipte, segons es diu, per confessar a Crist. (s. III)

Sant Autònom, bisbe i màrtir.

Visqué al segle IV i fou mort a l'altar dels pagans, gelosos de les nombroses conversions que obrava (B. Dalmau).

Sant Albeu [Elvis, Ailbe o Alibeu] d'Emly, bisbe, pelegrí i predicador de l'Evangeli a moltes gents. (c. 528)

Sant Guiu [Guidó o Guim] d'Anderlecht, primer sagristà a l'església de la Mare de Déu de Laken, a Bèlgica, que va ser generós amb els pobres, va peregrinar als sants llocs per set anys i, tornat a la seua terra, va morir piadosament a Anderlecht, a la regió de Brabant, actual França, prop de Brussel·les (c. 1012)

Beats Apol·linar Franco, de l'orde dels Germans Menors, i Tomàs Zumárraga, de l'orde de Predicadors, tots dos preveres i màrtirs juntament amb quatre companys, a Omura, al Japó (1622).

Beat Pere Sulpici Cristòfol Faverge, germà de les Escoles Cristianes i màrtir, al litoral de Rochefort, a França (1794).

Sant Francesc Ch‘oe Kyong-hwam, màrtir, que era catequista, i al no voler renegar de la seua fe cristiana davant del prefecte, va patir la presó, on es va dedicar a la pregària i a la catequesi fins a consumar la seua vida amb el martiri a Seül, Corea (1839).

5 de setembre de 2021, diumenge XXIII

Santa mare Teresa de Calcuta

 Lectures del dia (AVL).

En la primera lectura de hui, s'anuncia la vinguda de Déu per a salvar el seu poble: els cegos voran, les oïdes del sord s'obriran... Per això, en el salm responsorial alabarem el Senyor que, malgrat els nostres pecats i febleses, manté la seua fidelitat perpètuament. En Jesucrist es complixen plenament les profecies quan cura un sordmut, ficant-li els dits en les oïdes, tocant-li amb la saliva la llengua i pronunciant la paraula «Effetà» (Ev.). En el baptisme es pot fer el ritu amb el mateix nom: el celebrant toca les oïdes i la boca del batejat i demana al Senyor que puga escoltar la seua Paraula i professar la fe per a alabança i glòria de Déu Pare.

Santa mare Teresa de Calcuta (Ainés) Gonhxa Bojaxhiu, verge.

• J.M. Bausset: La Mare Teresa de Calcuta (2015)

Serventa de Déu Rosvita o Hrotsvit de Gandersheim.