30 d'agost de 2023, dimecres XXI

Lectures de la missa:

Lectura primera 1Te 2,9-13

Treballàvem nit i dia, mentres vos anunciàvem la Bona Nova de Déu

Lectura de la primera carta de sant Pau als cristians de Tessalònica

Ja recordeu, germans, com eren els nostres treballs i les nostres nostres fatigues: per a no ser una càrrega a ningú, treballàvem nit i dia, mentres vos anunciàvem la Bona Nova de Déu.

Déu és testimoni, i vosaltres també, que la nostra conducta amb els qui vau creure va ser sempre bona, justa, i irreprotxable. Ja sabeu que, com un pare als seus fills, vos exhortàvem u per u, vos confortàvem i vos urgíem a viure d'una manera digna de Déu, que vos crida al seu Regne i a la seua glòria.

I ara no deixem mai de donar gràcies a Déu, recordant que, quan sentíreu de nosaltres la paraula de Déu, l'acollíreu no com a paraula humana, sinó com allò que és de veritat: paraula de Déu, que actua eficaçment en vosaltres, els creients.

Salm responsorial 138,7-8.9-10.11-12ab (R.: 1)

¿A on aniré lluny del vostre esperit?

¿A on fugiré lluny de la vostra presència?

Si puge al cel, allà esteu,

si baixe a l'infern, allí vos trobe.

R. M'heu observat, Senyor, i em coneixeu.

Si prenc les ales de l'aurora

per a volar a l'altra vora de la mar,

allí em du la vostra mà,

m'agarra la vostra dreta. R.

Si dic: "És que la foscor m'embolcarà

i la llum serà nit entorn de mi",

fareu que la foscor no siga fosca,

que la nit siga tan clara com el dia. R.

Al·leluia 1Jo 2,5

Els qui fan cas de la paraula de Jesucrist

han arribat de deveres a amar a Déu perfectament.

Evangeli Mt 23,27-32

Sou fills dels qui van matar els profetes

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Mateu 

En aquell temps, Jesús va dir: 

«Ai de vosaltres, mestres de la Llei i fariseus hipòcrites, sou com els sepulcres emblanquinats, que de fora fan bonic, però per dins estan plens d'ossos i de podriment. Igualment vosaltres, vistos de fora, sembleu gent de bé, però per dins esteu plens d'hipocresia i de maldat. 

Ai de vosaltres, mestres de la Llei i fariseus hipòcrites, que construïu monuments sepulcrals als profetes i decoreu les tombes dels justos, i dieu: Si haguérem viscut en temps dels nostres pares, no hauríem pres part en la mort dels profetes. Dient això, reconeixeu que sou fills dels que els van matar. Au, per tant, ¡acabeu d'omplir la mesura dels vostres pares!»

* * * * *

Beats Joan de Perusa, prevere, i Pere de Sassoferrato, religiós, màrtirs a València (mem. ll. a la diòcesi de València)

• Vicent Mateo: Joan de Perusa i Pere de Sassoferrato (2013).

Beata valenciana Josepa Monrabal, religiosa màrtir (memòria a Gandia)

• J.M. Bausset: La beata Josefa Monrabal (2015)

Beat valencià Vicent Cabanes i Badenas, prevere terciari caputxí, màrtir (memòria a Torrent); beat valencià Josep Ferrer i Adell (Joaquim d'Albocàsser), prevere caputxí, màrtir (memòria a Albocàsser).

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del 30 d'agost

1. A Roma, al cementeri de Comodil·la, a la via Ostiense, sants màrtirs Fèlix i Adaucte, que havent confessat junts a Crist amb una fe indestructible, junts van volar vencedors al cel. (c. 304)

El papa sant Damas els va dedicar un poema.

2. Commemoració de seixanta sants màrtirs, que a Colònia Sufetana, a l'Àfrica Bizacena, actual Tunísia, van morir a mans dels enfurits gentils per haver destruït una estàtua de Mercuri. (399)

3. A Roma, commemoració de sant Pammaqui, senador, insigne pel seu zel en la fe i per la seua generositat cap als pobres, a la pietat dels quals cap a Déu es deu la construcció de la basílica que rep el seu títol a la muntanya del Celi. (410)

4. Al monestir de Rebais, al territori de Nèustria, hui França, sant Agil, primer abat. (c. 650)

5. A Breuil, també a la mateixa regió de Meaux, sant Fiacre, eremita, que, oriünd d'Irlanda, va portar una vida solitària. (c. 670)

6. A Tessalònica, a Macedònia, actualment Grècia, sant Fantí, anomenat el Jove, eremita, que es va consumir per Crist amb vigílies i fatigues. (s. X)

7. A Lucedio, a l'actual regió italiana del Piemont, sant Bononi, abat, que va portar una vida eremítica, primer a Egipte i després a la muntanya del Sinaí. (1026)

8. A Trevi, lloc del Laci, també a Itàlia, sant Pere, que, malgrat ser analfabet, va cultivar en la soledat la sapiència de l'Evangeli. (c. 1050)

9. A Londres, a Anglaterra, santa Margarida Ward, màrtir, que, estant casada, durant el regnat d'Isabel I va ser condemnada a mort per haver ajudat un sacerdot, sentència que va acollir de bon grat i que es va complir en ser penjada a Tyburn. Allí mateix, amb ella van consumar el seu martiri els beats màrtirs Ricard Leigh, prevere, i els laics Eduard Shelley i Ricard Martin, anglesos; Joan Roche, irlandés, i Ricard Lloyd, del país de Gal·les, el primer pel fet de ser sacerdot i els altres per haver donat hospitalitat a sacerdots. (1588)

10. A Saluzzo, al Piemont, a Itàlia, beat Joan Juvenal Ancina, bisbe, que, anteriorment metge, va ser un dels primers a entrar en l'oratori de sant Felip Neri. (1604)

11. A Saragossa, a Espanya, beata Maria Ràfols, verge, que prop de l'hospital d'esta ciutat va fundar la Congregació de Germanes de la Caritat de Santa Anna i la va dirigir amb fortalesa d'ànim entre moltes dificultats. (1853)

12. A Almeria, també a Espanya, mort dels beats màrtirs Diego Ventaja Milàn, bisbe d'Almeria, i Manuel Medina Olmos, bisbe de Guadix, que, empresonats pels qui odiaven el nom cristià, van suportar, amb paciència i resignació, insults i vexacions, fins a rebre de nit un cruel final. (1936)

13. En el camí entre la Pobla Tornesa i Vilafamés, a la Plana Alta, beat valencià Joaquim (Josep) Ferrer Adell, prevere de l'orde dels Germans Menors Caputxins i màrtir, que amb el martiri va rebre el premi promés als qui perseveren. (1936)

14. A Bilbao, capital de Biscaia, beat valencià Vicent Cabanes Badenas, prevere dels Terciaris Caputxins de la Mare de Déu dels Dolors i màrtir, que, durant la mateixa persecució contra la fe, va meréixer entrar en el banquet de la glòria. (1936)

15. Beates Fidela Olller, Josepa Monrabal (Xeresa, la Safor, 1936) i Facunda Margenat (Ca Tunís, Barcelona 1936). Religioses professes de l'Institut de les Germanes de Sant Josep de Girona i màrtirs, assassinades per l'odi a la fe, entre el 26 i el 29 d'agost de 1936, durant la Guerra Civil Espanyola.

16. Beat Esteve Nehmé (1889- Kfifane 1938). Monjo, religiós de l'Orde Libanés dels Maronites, enamorat de Déu, la mirada del qual tenia present en tots els moments de la seua vida.

17. Beat Eustaqui van Lieshout (Belo Horizonte, el Brasil 1890-1943). Sacerdot, de la Congregació dels Sagrats Cors de Jesús i Maria.

18. A Venegone, prop de la ciutat de Varese, a Itàlia, beat Alfred Ildefons Schuster, bisbe, que d'abat de Sant Pau de Roma va ser elevat a la seu episcopal de Milà, on amb gran sol·licitud i diligència va exercir, amb admirable saviesa i doctrina, el seu ministeri de pastor per a bé del seu poble. (1954)

26 d'agost de 2023, dissabte: Santa Teresa Jornet

Lectures de la missa:

Lectura primera Rt 2,1-3.8-11;4,13-17

El Senyor no t'ha deixat desemparada.

Obed va ser pare de Jessé, pare de David

Lectura del llibre de Rut

Noemí tenia un parent de la banda del seu marit que es deia Booz, un home important del clan d'Elimèlec. Rut, la moabita, va dir a Noemí: «Deixa'm anar a espigolar al camp d'algú que em mire amb bons ulls». Ella va respondre: «Sí, ves-hi, filla meua». Rut va anar al camp i es va posar a espigolar darrere dels segadors. Casualment el camp era propietat de Booz, parent d'Elimèlec.

Booz li va dir:  «Escolta, filla meua, no vages a espigolar a un altre camp. No te'n vages llluny d'ací i queda't amb les meues criades. Veges en quin camp seguen i ves seguint-les. He manat als meus hòmens que no et molesten. Si tens set, ves a beure dels cànters que ells han omplit».

Rut es prosternà amb el front fins a terra i li va dir:  «¿Com és que em tractes amb tant de favor a mi, que soc estrangera?» Booz li va respondre: «M'han contat en detall el que has fet per la teua sogra després de la mort del teu marit: com has deixat el pare, la mare i la terra on vas nàixer, i has vingut a viure enmig d'un poble que abans no coneixies».

Booz es va casar amb Rut. El Senyor va beneir esta unió i li va donar un fill a Rut.

Les dones deien a Noemí: «Beneït siga el Senyor, que no t'ha deixat desemparada. El nom del teu marit es perpetuarà en el poble d'Israel. Este fill serà el teu consol i protecció en la teua vellesa, perquè te l'ha donat la teua nora, que t'estima i ha sigut millor per a tu que set fills».

Noemí prenia el fill, se'l posava a la falda i li feia de cuidadora. Les veïnes en parlaven com si fora el fill de Noemí, i li van posar el nom d'Obed. Amb el temps va ser pare de Jessé, pare de David.

Salm responsorial 127,1-2.3.4.5 (R.: 4)

Feliç tu, fidel del Senyor,

que vius seguint els seus camins.

Menjaràs del fruit del teu treball,

seràs feliç i faràs fortuna.

R. Així seran beneïts els fidels del Senyor.

La teua dona, com una vinya fecunda,

en la intimitat de ta casa;

els fills, com rebrots d'olivera,

al voltant de la taula. R.

Així seran beneïts 

els fidels del Senyor. R.

Que el Senyor et beneïxca des de Sió.

Que tota la vida pugues vore

la prosperitat de Jerusalem. R.

Al·leluia Mt 23,9b.10b

De pare, només en teniu un, que és el del cel;

de guia, només en teniu un, que és Crist.

Evangeli Mt 23,1-12

Diuen i no fan

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Mateu

En aquell temps, Jesús va dir a la gent i als deixebles: 

«Els mestres de la Llei i els fariseus vos parlen des de la càtedra de Moisés: compliu i observeu tot el que vos manen, però no feu com ells, perquè diuen i no fan. Preparen càrregues pesades i difícils de portar i les posen a les espatles dels altres, però ells no volen ni moure-les amb el dit.

En tot obren per fer-se vore de la gent. Per això es fan ben amples les filactèries, i les borles del mantell, ben llargues; els agrada ocupar els primers llocs a taula i els setials en les sinagogues, i que la gent els salude a les places i els done el nom de rabí, o siga, mestre. 

Però vosaltres no vos feu dir mestres, perquè, de mestre, només en teniu un, i tots vosaltres sou germans; ni doneu a ningú el nom de pare ací en la terra, perquè, de pare, només en teniu un, que és el del cel; ni vos feu dir guies, perquè, de guia, només en teniu un, que és Crist. 

El més important de vosaltres, que es faça el vostre servidor. Tot el que s'enaltirà serà humiliat, però tot el que s'humiliarà serà enaltit».

Evangeli de la memòria de Santa Teresa de Jesús Jornet      Mt 25,31-46

Tot allò que féieu a cada u d'estos germans meus,

per menut que fora, m'ho féieu a mi

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Mateu

En aquell temps, Jesús va dir als seus deixebles: 

«Quan el Fill de l'home vindrà amb el seu poder, acompanyat de tots els àngels, s'assentarà en el seu tron gloriós i es reuniran davant d'ell tots els pobles. I els separarà entre ells com un pastor separa les ovelles i les cabres, i posarà les ovelles a la dreta, i les cabres a l'esquerra.

Després el Rei dirà als de la seua dreta: "Veniu, beneïts del meu Pare: preneu possessió del Regne que ell vos tenia preparat des de la creació del món. Vosaltres, quan jo tenia fam, em donàreu menjar, quan tenia set, em donàreu a beure, quan era foraster, em vau acollir, quan em véreu despullat, em vau vestir, quan estava malalt, em vau visitar, quan estava en la presó, vinguéreu a vore'm".

Els justos li respondran: "Senyor, ¿quan vos vam vore famaolenc i vos vam donar menjar, o que passàveu set, i vos vam donar a beure? ¿Quan vos vam vore foraster i vos vam acollir, o despullat, i vos vam vestir? ¿Quan vos vam vore malalt o en la presó, i anàrem a vore-vos?"

El Rei els respondrà: "Vos ho dic amb tota veritat: Tot allò que féieu a cada u d'estos germans meus, per menut que fora, m'ho féieu a mi"».

* * * * *

Santa Teresa de Jesús Jornet

 Santa Teresa de Jesús Jornet, verge (mem. ob.), titular d'una església parroquial a València

Memòria de santa Teresa de Jesús Jornet i Ibars, verge, que per a l'assistència dels ancians va fundar l'Institut de les Germanetes dels Ancians Desemparats i va morir a Llíria (el Camp de Túria). (1897)

• Sant Pau VI: Santa Teresa de Jesús Jornet (1974).

Beat valencià Lluís Valls i Matamales (Ambrosi de Benaguasil), prevere caputxí i màrtir (memòria a Benaguasil); beat valencià Alexandre Mas i Ginestar (Pere de Benissa), prevere caputxí, màrtir (memòria a Benissa).

Aniversari de l’elecció del papa Joan Pau I (1978)

Aniversari del naiximent de la mare Teresa de Calcuta (1910)

Segon dia de la representació de la troballa de la Mare de Déu d'Agres, a la plaça de l'Assut

• J.M. Bausset: La Mare de Déu d'Agres (28 d'agost del 2015)

Festes a Beniaia (la Vall d'Alcalà), Massalavés, etc.

Els carmelites descalços fan memòria de la Transverberació del cor de Santa Teresa de Jesús

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del 26 d'agost

2. Commemoració de sant Melquisedec, rei de Salem i sacerdot del Déu altíssim, que va saludar i va beneir a Abraham quan tornava victoriós, i va oferir al Senyor un sacrifici sant, una víctima immaculada, i va ser vist com a prefiguració de Crist, rei de la pau i de justícia i sacerdot etern, fins i tot faltat de genealogia.

3. A Roma, al cementeri de Basila, a la via Salària Antiga, sant Maximilià, màrtir. (s. inc.)

4. A Salona, a Dalmàcia, actual Croàcia, sant Anastasi, d'ofici bataner, màrtir. (s. III)

5. A Cesarea de Mauritània, al territori de l'actual Algèria, sant Víctor, màrtir, que, condemnat a mort, segons la tradició va ser crucificat en dissabte. (s. III/IV)

6. A Bèrgam, al territori Transpadà, actualment Itàlia, sant Alexandre, màrtir. (s. III/IV)

7. A Auxerre, a la Gàl·lia Lugdunense, hui França, sant Eleuteri, bisbe. (s. VI)

8. En la mar, enfront de Rochefort, al litoral francés, beat Jaume Retouret, prevere de l'Orde dels Carmelites i màrtir, que en el furor de la Revolució Francesa va ser portat des del convent de Llemotges a una sòrdida nau presó, en la qual, abandonat quasi sense roba, durant la nit va morir de fred. (1794)

9. A lo Puéi de Velai [Le Puy-en-Velay] prop de Peiteu [Poitiers], també a França, santa Joana Isabel Bichier des Âges, verge, que durant la Revolució Francesa va ajudar a sant Andreu Hubert Fournet a exercir clandestinament el seu ministeri i, restablida la pau de l'Església, va fundar la Congregació de les Filles de la Creu, per a la instrucció dels pobres i l'ajuda als malalts. (1838)

10. A Betlem de Judea, a Terra Santa, beata Maria de Jesús Crucificat (Maria) Baouardy, verge de l'Orde de les Carmelites Descalces, que, plena de carismes místics, va unir la vida contemplativa amb una singular caritat. (1878)

11. A València, beat valencià Ambròs (Lluís) Valls i Matamales, prevere de l'Orde dels Germans Menors Caputxins i màrtir, que durant la persecució contra l'Església, va meréixer ser partícip del banquet celestial mitjançant l'escampament de la seua sang. (1936)

12. A Dénia, a la comarca de la Marina Alta, beat valencià Pere (Alexandre) Mas i Ginestar, prevere de l'Orde dels Germans Menors Caputxins i màrtir, que en la mateixa persecució va ser gloriosament coronat en entregar la vida per Crist. (1936)

13. A Esplugues, al Baix Llobregat, beat Fèlix Vivet Trabal, religiós de la Societat de Sant Francesc de Sales i màrtir, que, durant la referida persecució, va meréixer amb el seu sacrifici accedir al banquet celestial. (1936)

14. Beata Maria dels Àngels Ginard Martí (1894-1936), verge, religiosa espanyola de la congregació de les Zeladores del Culte Eucarístic, màrtir.

15. A Barcelona, beata Facunda (Caterina) Margenat i Roura, de l’Institut de Religioses de Sant Josep de Girona, màrtir (1936)

16. Al lloc de Kharsk, prop de Tomsk, a la regió russa de Sibèria, beata Llorença (Leocàdia) Harasymiv, verge de la Congregació de Religioses de Sant Josep, que, oprimida la seua pàtria pels perseguidors de la fe, va ser conduïda a aquell camp de concentració, a on amb la seua mort gloriosa va unir la puresa de la seua vida a la perseverança en la fe. (1952)

17. A Roma, beata Maria Corsini [de Beltrame Quattrocchi], que, mare de família, va viure exemplarment la seua vida matrimonial, mostrant la seua comunió de fe i de caritat cap al proïsme i il·luminant amb la llum de Crist la família i la societat. (1965)

• J.M. Bausset: Beats Lluís Beltrame i Maria Corsini (2015)

25 d'agost de 2023, divendres XX

Lectures de la missa:

Lectura primera Rt 1,1-2a.3-6.14b-16.22

Noemí va tornar a Betlem amb Rut, la seua nora moabita

Comença el llibre de Rut

En temps dels jutges hi hagué fam en el país. Un home de Betlem de Judà va anar a viure als camps de Moab amb la seua dona i els seus dos fills. Ell es deia Elimèlec, i la seua dona, Noemí.

Elimèlec va morir i ella quedà sola amb els dos fills. Els va casar amb dos jóvens moabites, Orpà i Rut, i van viure allí uns deu anys, però els fills també van morir, i Noemí quedà sense fills i sense marit.

Noemí va emprendre el camí de retorn al seu país des dels camps de Moab amb les seues dos nores, perquè va saber que el Senyor havia visitat el seu poble i li havia concedit pa.

Orpà va besar la seua sogra i se'n tornà a Moab, però Rut no se'n va voler separar. Noemí li deia: «Mira com la teua cunyada se'n torna i es queda amb el seu poble i els seus déus: ves-te'n amb ella». Però Rut li contestà: «No insistixques que t'abandone i em separe de tu. No, jo aniré a on tu vages i viuré on tu visques: El teu poble serà el meu poble, i el teu Déu serà el meu Déu».

Així va ser com va tornar Noemí dels camps de Moab amb Rut, la seua nora moabita. Arribaren a Betlem quan començava la collita de l'ordi.

Salm responsorial 145,5-6.7.8-9a.9bc-10 (R.: 1)

Feliç el qui troba ajuda en el Déu de Jacob;

espera en el Senyor, el seu Déu,

que ha fet el cel i la terra,

el mar i tot el que conté.

R. Alaba el Senyor, ànima meua.

Ell es manté fidel per sempre,

fa justícia als oprimits,

dona pa als qui tenen fam.

El Senyor allibera els captius. R.

El Senyor dona la vista als cegos,

el Senyor redreça els vençuts,

el Senyor estima els justos;

el Senyor guarda els forasters. R.

Manté les viudes i els òrfens,

però capgira els camins dels malvats.

El Senyor regna per sempre,

és el teu Déu, Sió, per tots els segles. R.

Al·leluia Salm 24,4b.5a

Déu meu, ensenyeu-me els vostres camins,

guieu-me en la vostra veritat.

Evangeli Mt 22,34-40

Ama el Senyor, el teu Déu, i ama els altres com a tu mateix

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Mateu

En aquell temps, quan els fariseus saberen que Jesús havia fet callar els saduceus, es tornaren a reunir, i un d'ells, mestre de la Llei, per a provar-lo, li va fer esta pregunta: «Mestre, ¿quin és el manament més gran de la Llei?» Jesús li contestà: «Ama el Senyor, el teu Déu, amb tot el cor, amb tota l'ànima, amb tot el pensament. Eixe és el manament més gran i el primer de tots. El segon és molt paregut: Ama els altres com a tu mateix. Tots els manaments escrits en els llibres de la Llei i dels Profetes venen d'eixos dos».

* * * * *

 Sant Lluís IX, rei de França (mem. ll.)

Sant Lluís IX, rei de França, que es va distingir excepcionalment per la seua fe activa, tant en temps de pau com durant guerres interposades en defensa del cristianisme, i per la justícia en el govern, l'amor als pobres i la constància en les adversitats. Va tindre onze fills en el seu matrimoni, als quals va educar d'una manera immillorable i piadosa, i va gastar els seus béns i forces, i la seua vida mateixa, en l'adoració de la Creu, la corona d'espines i el sepulcre del Senyor, fins que, estant acampat prop de Tunísia, en la costa d'Àfrica del Nord, va morir contagiat de pesta. (1270)

Fill de Lluís VIII de França i de Blanca de Castella, Lluís IX amb només dotze anys accedí al tron de França, tenint a sa mare de regent i de bona educadora cristiana. Es casà amb Margarida de Provença. I, sense descuidar la penitència i la pregària, s’esforçà per posar pau i mirar pel bé dels seus súbdits.

Emprengué expedicions per a alliberar el sepulcre de Crist i morí davant dels murs de Tunis el 25 d’agost de 1270. Canonitzat pel papa Bonifaci VIII en 1297.

Sant Josep de Calassanç, prevere (mem. ll.), titular d'una església parroquial a València

Sant Josep de Calassanç, prevere, que va promoure escoles populars per a la formació dels xiquets i adolescents en l'amor i en la saviesa de l'Evangeli, i va fundar a Roma l'Orde de Clergues Regulars de l'Escola Pia. (1648)

• J.M. Bausset: Sant Josep de Calassanç (25 d'agost del 2015)

Beat valencià Miquel Grau i Antolí, prevere, màrtir (memòria a Herbers). Beatificat en 2013

• Arquebisbat de Tarragona: Miquel Grau i Antolí, prevere.

Beat valencià Tomàs Díaz i Díaz (Bonaventura d'Arroyo Cerezo), caputxí, màrtir (memòria a Castellfabib).

• J.M. Bausset: Fra Bonaventura d'Arroyo Cerezo (2015)

Aniversari del naixement del pare Eduard Vitòria i Miralles, jesuïta i químic (Alcoi 1864)

* * * * *

A Aigües, Almiserà, Almudaina, Ares del Maestrat, Beniaia, Finestrat, Gorga, Jarafuel, Llocnou d'en Fenollet, Montaverner, Sinarcas, festa

A Almoines, dia de festes patronals

A Beneixida, festes a l'Assumpció de la Mare de Déu i al Santíssim Crist de la Salut

A Beniatjar, festa a l'Assumpció de la Mare de Déu i a la Divina Aurora

A Benifato, festa a Sant Miquel

A Benimeli, festa al Santíssim Ecce Homo

A Chelva, dia de festes patronals

A Cirat, festa a Sant Bernat

A Estubeny, festa al Santíssim Crist de la Bona Alegria

A la Font d'en Carròs, festa al Santíssim Crist de l'Empar

A Fageca, festa a l'Esperit Sant

A Massalavés, dia de festes patronals

A Montroi, festa de l'Infant Diví

A Sellent, festa a la Puríssima Concepció

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del 25 d'agost

3. A Roma, en la milla sisena de la via Aurèlia, sepultura dels sants Eusebi, Poncià, Vicent i Pelegrí, màrtirs. (s. inc.)

4. A Arle [Arlés], lloc de Provença, actualment França, sant Genís, màrtir, que encara catecumen, sent canceller es va negar a actuar contra els cristians i, perseguit en emprendre la fugida per a intentar salvar-se, va ser detingut pels soldats i batejat amb la seua pròpia sang. (303)

5. A Itàlica, actual Santiponce, prop de Sevilla, a la província hispànica de Bètica, sant Geronci, bisbe, que, segons la tradició, va morir empresonat. (s. IV)

6. A Agde, a la Gàl·lia Narbonense, hui França, sant Sever, abat del monestir que ell mateix va fundar en esta ciutat. (s. V)

7. A Constantinoble, actual Istanbul, a Turquia, sant Menes, bisbe, que ordenat pel papa sant Agapit, va restablir la comunió temporalment trencada amb el papa Vigili i va dedicar a la Divina Saviesa la gran església edificada per l'emperador Justinià. (552)

8. A Atane, al territori de Llemotges, a Aquitània, actualment França, sant Aredi, abat, que va compondre per al cenobi que havia fundat una sàvia regla extreta dels preceptes de diversos instituts de vida monàstica. (591)

9. A Utrecht, ciutat de Gueldre, a Austràsia, hui Holanda, sant Gregori, abat, que, sent encara un adolescent, va seguir fidelment a sant Bonifaci quan intentava la conversió de Hesse i Turíngia, i posteriorment, per mandat d'este, va dirigir com a abat el monestir de Sant Martí i va governar l'església d'Utrecht. (775)

10. A Montefiascone, lloc de Toscana, regió de l'actual Itàlia, mort de sant Tomàs di Cantilupe, bisbe de Hereford, a Anglaterra, el qual, cèlebre pels seus coneiximents, es va mostrar sever amb si mateix, però excepcionalment generós envers els pobres. (1282)

11. A Shimabara, del Japó, beats màrtirs Miquel Carvalho, de l'Orde de la Companyia de Jesús, Pere Vásquez, de l'Orde de Predicadors, Lluís de Sotelo i Lluís Sasada, preveres, i Lluís Baba, religiós de l'Orde dels Germans Menors, que van ser cremats vius a causa de la seua fe en Crist. (1624)

12. En un vell navili ancorat davant la costa de Rochefort, a França, beat Pau Joan Charles, prevere i màrtir, que, sent prior en l'Orde Cistercenc, en el furor de la Revolució Francesa, pel fet de ser sacerdot, va ser conduït pels perseguidors des del monestir de les Septfontaines a una presó naval, on va morir consumit per la fam i la malaltia. (1794)

13. A Còrdova, a la República Argentina, beata Maria del Trànsit de Jesús Sacramentat Cabanillas, verge, que es va dedicar amb afany a la formació cristiana de la infància pobra i abandonada, i va fundar en este país l'Institut de les Germanes Missioneres del Tercer Orde Regular de Sant Francesc. (1885)

14. A València, beat Lluís Urbano Lanaspa, prevere de l'Orde de Predicadors i màrtir, que va afrontar una gloriosa prova per Crist. (1936)

15. Beata Maria Troncatti (1883- Sucúa, l'Equador 1969). Religiosa professa de la Congregació de les Filles de Maria Auxiliadora, i missionera en les selves de l'Equador.

16. Beat Lluís de la Consolació (Andreu) Bordino (1922- Torí, Itàlia, 1977). Religiós del Cottolengo, que va atendre a Crist a través dels malalts.

17. Beat Alexandre Dordi (1931- Santa, el Perú 1991). Sacerdot diocesà italià, missioner a la diòcesi de Chimbote, al Perú, assassinat per odi a la fe pels guerrillers comunistes.

23 d'agost de 2023, dimecres XX

Lectures de la missa:

Lectura primera Jt 9,6-15

El Senyor, el vostre Déu, era el vostre rei, però vau dir:

No, no, nosaltres volem un rei

Lectura del llibre dels Jutges

En aquells dies, tots els caps de casa de Siquem i de Betmil·ló es reuniren, anaren a l'alzina de l'estela sagrada, vora Siquem, i proclamaren rei a Abimèlec. Algú ho va fer saber a Joatam, fill de Gedeó. Ell va pujar a la punta de la muntanya de Garizim i des d'allí va cridar tan fort com podia:

«Escolteu-me, caps de casa de Siquem, si voleu que Déu vos escolte:

Una vegada es reuniren els arbres

per a consagrar-ne un com a rei.

Digueren a l'olivera:

Sigues el nostre rei.

Però l'olivera els contestà:

Déu i els humans m'aprecien

per l'oli que els done.

¿He de deixar de produir-ne

per a balancejar-me sobre els altres arbres?

Ells digueren a la figuera:

Vine tu a ser el nostre rei.

La figuera contestà:

¿Com puc deixar de produir la dolçor

dels meus fruits exquisits,

per a balancejar-me sobre els altres arbres?

Digueren els arbres a la parra:

Vine tu a ser el nostre rei.

Però la parra els va dir:

El meu vi alegra a Déu i els humans. 

¿He de deixar de produir-ne

per a balancejar-me sobre els altres arbres?

Finalment tots els arbres digueren a l'albarzer:

Vine tu a ser el nostre rei.

L'albarzer els contestà:

Si de bona fe voleu consagrar-me rei vostre,

veniu, acolliu-vos a la meua ombra;

però si no, eixirà un foc de l'albarzer

que consumirà els cedres del Líban».

Salm responsorial 20,2-3.4-5.6-7 (R.: 2a)

El rei celebra el vostre triomf, Senyor.

¡Com s'alegra de la vostra victòria!

Li heu concedit el desig del seu cor,

no li heu negat l'anhel dels seus llavis.

R. El rei celebra el vostre triomf, Senyor.

Eixiu a rebre'l augurant-li felicitat,

li poseu en el cap una corona d'or.

Vos demanava la vida, i li heu fet la gràcia

d'allargar els seus anys per sempre. R.

L'ha fet cèlebre la vostra victòria,

l'heu cobert d'honor i majestat,

sempre es donaran gràcies en nom d'ell,

l'ompliu de goig en la vostra presència. R.

Al·leluia He 4,12

La paraula de Déu és viva i eficaç,

i discernix les intencions

i els pensaments del cor.

Evangeli Mt 20,1-16

¿Tens enveja perquè jo soc generós?

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Mateu

En aquell temps, Jesús va dir als deixebles esta paràbola:

«Amb el Regne del cel passa com amb un propietari que va eixir de bon matí a llogar treballadors per a la seua vinya: va fer tractes per un jornal d'un denari, i els va enviar a la seua finca. Va tornar a eixir a mig matí, en trobà d'altres a la plaça sense faena i els va dir: "Aneu també vosaltres a la meua vinya, vos pagaré el que siga just". I ells van anar allí. Cap a migdia i a mitja vesprada, va tornar a eixir i va fer igual. Una hora abans de pondre's el sol encara en trobà d'altres i els va dir: "¿Què feu ací tot el dia sense fer res ?" Ells li contesten: "És que no ens ha llogat ningú!" Els diu: "Aneu també vosaltres a la meua vinya!"

A poqueta nit, l'amo de la vinya va dir a l'encarregat: "Crida els treballadors i paga'ls el jornal. Comença pels que han vingut més tard, i acaba pels primers". Vingueren, per tant, els qui feia una hora que treballaven, i cobraren el jornal sencer. Quan tocava als primers, es pensaren que cobrarien més, però van cobrar el mateix jornal. En vore això, remugaven i deien al propietari: "Estos darrers han treballat només una hora i els pagues igual que a nosaltres, que hem hagut de suportar tot el pes de la jornada i la calor".

Ell va respondre a u d'estos: "Amic, ¿quin mal t'he fet? ¿No havíem fet tractes per un denari? Per tant, pren el que et toca i ves-te'n. A este darrer jo li vullc donar igual que a tu. ¿Que no puc fer el que vullc en ma casa? ¿O és que tens enveja perquè jo soc generós?" Així els darrers passaran a primers, i els primers, a darrers».

* * * * *

 Santa Rosa de Lima, verge (mem. ll.), titular de l'església parroquial de Benicalap

Santa Rosa, verge, que, insigne des de molt xiqueta per la seua austera sobrietat de vida, a Lima, al Perú, va vestir l'hàbit de les Germanes del Tercer Orde de Sant Doménec. Entregada a la penitència i a la pregària, i ardent de zel per la salvació dels pecadors i de la població indígena, aspirava a donar la vida per ells, sotmetent-se de bona gana a tota classe de sofriments per a guanyar-los per a Crist. La seua mort va tindre lloc el dia 24 d'agost. (1617)

• J.M. Bausset: Santa Rosa de Lima (23 d'agost del 2015)

Beats valencians Constantí Carbonell i Sempere, prevere (memòria a Alcoi), i Ramon Grimaltos i Monllor, germà (memòria a la Pobla Llarga), jesuïtes, màrtirs

Beats valencians Nicolau (Valerià Lluís) Alberich i Lluch i Vicent (Eliseu Vicent) Alberich i Lluch, germans de La Salle, màrtirs (memòria a Benicarló).

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del dia 23 d'agost

2. Commemoració de sant Zaqueu, bisbe, a qui es té pel quart successor de Jaume, germà del Senyor, en el govern de l'Església de Jerusalem. (s. II)

3. A Roma, al cementeri de Sant Llorenç, a la via Tiburtina, sants Abundi i Ireneu, màrtirs. (s. inc.)

4. A Òstia Tiberina, a la Itàlia actual, sants Ciríac i Arquelau, màrtirs. (s. inc.)

5. A Sistov, a Mèsia Inferior, hui Romania, sant Llop màrtir, que, segons la tradició, va aconseguir la llibertat de Crist en ser degollat. (s. inc.)

6. A Egea, lloc de Cilícia, actual Ayaº, a Turquia, sants màrtirs Claudi, Asteri i Neó, germans, els quals, acusats per la seua madrastra de ser cristians, es creu que van ser decapitats en temps de l'emperador Dioclecià i del prefecte Lísies. (303)

7. A Autun, a la Gàl·lia Lugdunense, hui França, sant Flavià, bisbe, que va brillar en temps del rei Clodoveu. (s. V/VI)

8. A Londonderry, a Hibèrnia, actual Irlanda, sant Eugeni, primer bisbe d'Ardstraw. (s. VI)

9. Al monestir de sant Felip, prop de Locri, a Calàbria inferior, sant Antoni de Gerace, eremita. (s. X)

10. En una nau ancorada enfront de Rochefort, en la costa de França, beat Joan (Protasi) Bourdon, prevere de l'Orde dels Germans Menors Caputxins i màrtir, que en temps de la Revolució Francesa, empresonat juntament amb diversos sacerdots, va procurar alleujament als companys de captivitat fins que va morir contagiat de pesta. (1794)

11. A Tavernes de la Valldigna, comarca de la Safor, beats màrtirs Constantí Carbonell Sempere, prevere, Pere Gelabert Amer i Raimon Grimaltos Monllor, religiosos, de l'Orde de la Companyia de Jesús, que van patir el martiri durant la persecució contra la fe. (1936)

12. Prop del llogaret de Vallibona, a la comarca valenciana dels Ports, beats màrtirs Florentí Pérez Romero, prevere, i Urbà Gil Sáez, religiós, dels Terciaris Caputxins de la Mare de Déu dels Dolors, que, en temps de la mateixa persecució, van assumir perfectament la prova per la fe. (1936)

13. A Silla, a l'Horta Sud, beat Joan Maria de la Creu (Marià) Garcia Méndez, prevere de la Congregació de Sacerdots del Sagrat Cor de Jesús i màrtir, el qual, en l'esmentada persecució contra la religió, va conservar fins a la mort la fe de Crist. (1936)

14. A Puçol, a l'Horta Nord, beates Petra Maria Victòria Quintana Argos i Serafina (Manuela Justa) Fernández Ibero, vèrgens de l'Institut de Germanes Terciàries Caputxines de la Sagrada Família i màrtirs, que en el furor de la citada persecució van aconseguir la gràcia del martiri. (1936)

15. Al camp de concentració de Dachau, prop de Munic, a Alemanya, beat Francesc Dachtera, prevere i màrtir, el qual, de nacionalitat polonesa, en temps de guerra va morir per Crist, destrossat per les atrocitats comeses pels metges en aquell lloc, sense cap consideració a la dignitat humana. (1944)