27 de setembre de 2020, diumenge: Jornada Mundial del Migrant i del Refugiat

Lectures de la missa (AVL).

Sant Vicent de Paül

Sant Vicent de Paül, prevere.

Beata valenciana Maria Fenollosa i Alcaina (Francesca Xavier de Rafelbunyol), terciària caputxina, màrtir (memòria a Rafelbunyol i a Massamagrell); beat Josep Fenollosa i Alcaina, prevere i màrtir valencià (memòria a Rafelbunyol); beat valencià Marià Climent i Sanchis (Fidel de Puçol), germà caputxí, màrtir (memòria a Puçol); beata Hermínia Martínez Amigó, mare de família, màrtir (memòria a Puçol).

• J.M. Bausset: Sant Vicent de Paül (2015)

Els migrants i els refugiats

Hui celebrem la Jornada Mundial del Migrant i del Refugiat. Són molts els que, per diversos motius, es veuen obligats, en contra del seu desig, a abandonar el lloc on tenen les seues arrels, la seua família, els seus amics, el seu ambient propi: pròfugs, exiliats, immigrants i refugiats. Sentim-nos solidaris amb la irregularitat de la seua situació i amb el sofriment que per a ells comporta la separació i el desarrelament, i encomanem-los al Senyor.

"És indispensable col·laborar per a construir. Això és el que l’apòstol sant Pau recomana a la comunitat de Corint: «Germans, en nom de nostre Senyor Jesucrist, vos demane que aneu tots d’acord i que no hi haja divisions entre vosaltres, sinó que estigueu ben units en un sol pensament i en un sol parer» (1Co 1,10). La construcció del Regne de Déu és un compromís comú de tots els cristians i, per això, es requerix que aprenguem a col·laborar, sense deixar-nos temptar per la gelosia, les discòrdies i les divisions. I en el context actual, cal reiterar que «este no és el temps de l’egoisme, perquè el desafiament que afrontem ens unix a tots i no fa accepció de persones» (Missatge Urbi et orbi, 12 d’abril de 2020). Per a preservar la casa comuna i fer tot el possible per tal que s’assemble cada vegada més al pla original de Déu, hem de comprometre’ns a garantir la cooperació internacional, la solidaritat global i el compromís local, sense deixar fora a ningú.

Voldria concloure amb una oració suggerida per l’exemple de sant Josep, de manera especial quan es va vore obligat a fugir a Egipte per asalvar l’Infant.

Pare, vós vau encomanar a sant Josep el més valuós que teníeu: l’Infant Jesús i sa mare, per a protegir-los dels perills i les amenaces dels malvats.

Concediu-nos també a nosaltres de poder experimentar la seua protecció i la seua ajuda. Ell, que va patir el sofriment de qui fuig a causa de l’odi dels poderosos, feu que puga consolar i protegir tots els germans i germanes que, empesos per les guerres, la pobresa i les necessitats, abandonen sa casa i la seua terra per a posar-se en camí, com a refugiats, cap a llocs més segurs.

Ajudeu-los, per la seua intercessió, a tenir la força per a continuar avant, el consol en la tristesa, el valor en la prova.

Doneu als qui els acullen un poc de la tendresa d’este pare just i savi que va estimar Jesús com un fill veritable i va sostindre Maria durant el camí.

Que ell, que es guanyava el pa amb el treball de les seues mans, puga proveir de les coses necessàries als qui la vida els ho ha pres tot, i donar-los la dignitat d’un treball i la serenitat d’una llar.

Vos ho demanem per Jesucrist, el vostre Fill, que sant Josep va salvar en fugir a Egipte, i per intercessió de Maria Verge, a la qual va estimar com espòs fidel d’acord amb la vostra voluntat. Amén".

(Papa Francesc: Missatge per a la Jornada Mundial del Migrant i del Refugiat, 2020)

20 de setembre de 2020: diumenge XXV

Lectures del diumenge XXV del temps ordinari (AVL)

Sants Andreu Kim Taegon, prevere, Pau Xong Hasang, i companys, màrtirs (mem. ob.).

Sants Andreu Kim Taegon, Pau Xong Hasang i companys màrtirs

Papa Francesc: Àngelus. Diumenge 24 de setembre de 2017

Benvolguts germans i germanes, bon dia!

En la pàgina de l'Evangeli de hui (cf. Mt 20, 1-6) trobem la paràbola dels treballadors anomenats jornalers, que Jesús conta per a comunicar dos aspectes del Regne de Déu: el primer, que Déu vol cridar a tots a treballar per al seu Regne; el segon, que al final vol donar a tots la mateixa recompensa, és a dir, la salvació, la vida eterna.

L'amo d'una vinya, que representa a Déu, ix a l'alba i contracta un grup de treballadors, concordant amb ells el salari per a una jornada. Després ix també en les hores successives, fins a la vesprada, per a contractar altres obrers que veu desocupats. En acabar la jornada, l'amo mana que es donen diners a tots, també als qui havien treballat poques hores. Naturalment, els obrers que van ser contractats al principi es queixen, perquè veuen que són pagats d'igual manera que aquells que han treballat menys. Però l'amo els recorda que han rebut el que havia estat pactat; si després ell vol ser generós amb uns altres, ells no han de ser envejosos.

En realitat, esta «injustícia» de l'amo servix per a provocar, en qui escolta la paràbola, un salt de nivell, perquè ací Jesús no vol parlar del problema del treball i del salari just, sinó del Regne de Déu! I el missatge és este: en el Regne de Déu no hi ha desocupats, tots estan cridats a fer la seua part; i tots tindran al final la compensació que ve de la justícia divina –no humana, per fortuna!–, és a dir, la salvació que Jesucrist ens va aconseguir amb la seua mort i resurrecció. Una salvació que no ha sigut merescuda, sinó donada, per a la qual «els últims passaran a primers, i els primers, a últims» (Mt 20, 16).

Amb esta paràbola, Jesús vol obrir els nostres cors a la lògica de l'amor del Pare, que és gratuït i generós. Es tracta de deixar-se sorprendre i fascinar pels «pensaments» i pels «camins» de Déu que, com recorda el profeta Isaïes no són els nostres pensaments i no són els nostres camins (cf. Is 55, 8). Els pensaments humans estan, sovint, marcats per egoismes i interessos personals i els nostres camins estrets i tortuosos no són comparables als camins amplis i rectes del Senyor. Ell usa la misericòrdia, perdona àmpliament, està ple de generositat i de bondat que aboca sobre cadascú de nosaltres, obri a tots els territoris del seu amor i de la seua gràcia incommensurables, que només poden donar al cor humà la plenitud de l'alegria.

Jesús vol fer-nos contemplar la mirada d'aquell amo: la mirada amb què veu a cada un dels obrers en espera de treball i els crida a anar a la seua vinya. És una mirada plena d'atenció, de benevolència; és una mirada que crida, que convida a alçar-se, a posar-se en marxa, perquè vol la vida per a cada u de nosaltres, vol una vida plena, ocupada, salvada del buit i de la inèrcia. Déu que no exclou a ningú i vol que cada u alcance la seua plenitud.

Que Maria Santíssima ens ajude a acollir en la nostra vida la lògica de l'amor, que ens allibere de la presumpció de meréixer la recompensa de Déu i del juí negatiu sobre els altres.