TRÍDUUM PASQUAL
Divendres Sant de la Passió del Senyor
No hi ha missa. L’Església hui medita sobre la Passió del Senyor i adora la Creu, i així commemora el seu propi naiximent i la missió d’estendre a tota la humanitat els seus efectes fecunds. Hui es prega especialment per la salvació de tot el món.
- Enric Benavent, arquebisbe de València: Contemplar, adorar, orar (2026, març)
- Enric Benavent, arquebisbe de València: El camí de la creu, camí de misericòrdia i d'esperança (2025, abril 9)
- Joan Llidó Herrero: La Passió (1985, abril 3)
- Lectures bíbliques per al tríduum pasqual.
- Manual per a viure la Setmana Santa des de casa (Arquebisbat de València, 2020)
Dejuni i abstinència
 |
| Retaule dels Set Sagraments (Museu de Belles Arts de València) |
En efecte, «esta obra de la Redempció humana i de la perfecta glorificació de Déu, preparada abans per les meravelles que Déu va obrar en el poble de l'Antiga Aliança, Crist, el Senyor, la va realitzar principalment pel Misteri pasqual de la seua benaurada Passió, Resurrecció d'entre els morts i gloriosa Ascensió. Per este misteri, morint, va destruir la nostra mort, i ressuscitant, va restaurar la nostra vida. Perquè del costat de Crist adormit en la creu va nàixer el sagrament admirable de l'Església sencera» (SC, 5).
L'Església, meditant sobre la Passió del seu Senyor i Espòs, i adorant la Creu, commemora el seu propi naiximent i la seua missió d'estendre a tota la humanitat els seus efectes fecunds, que hui celebra, donant gràcies per tan inefable do, i intercedix per la salvació de tot el món (CO, 312).
Divendres Sant de la Passió del Senyor: LECTURES:
Oració col·lecta
Senyor,no vos oblideu de la vostra misericòrdiaa favor dels vostres servents;protegiu-los i santifiqueu-los,ja que per ells Crist,en escampar la seua sang,va inaugurar el misteri pasqual.Que viu i regna pels segles dels segles.
O bé:
Oh Déu,vós, per la passió de Crist,Fill vostre i Senyor nostre,heu destruït la mort, fruit del pecat,que es perpetuava en tota la descendència d’Adam.Concediu-nos que, semblants a Crist,així com per exigència de la naturalesahem heretat la imatge de l’home terrenal,així, portem també, per do de la gràcia,la semblança de l’home celestial.Per Crist, Senyor nostre.
Lectura primera Is 52,13-53,12
(Quart càntic del servent del Senyor)
Per les nostres faltes ha mort malferitLectura del llibre d'IsaïesMireu, el meu servent prosperarà,s'elevarà i serà posat molt amunt.Així com tots s'espantaren de vore'l,ja que, de tan desfigurat,ni tan sols pareixia un home,no tenia res d'humana la seua presència,així també s'admiraran d'ell tots els pobles,els reis no obriran la bocaquan voran amb els ullsallò que mai no s'havia contat,i sabran de veritat la cosa més inaudita.¿Qui pot creure allò que hem sentit?¿A qui s'ha revelat la potència del braç del Senyor?El servent ha crescut davant d'ell com un rebrot,com la soca tallada que reviu en una terra eixuta;no tenia ni figura, ni res que es fera admirar,no tenia l'aspecte atractiu,era despreciat, rebuig entre els hòmens,home fet al dolor i acostumat a la malaltia,semblant a aquells que ens repugna mirar,el despreciàvem i el teníem per no-res.Però ell portava les nostres malalties,i s'havia carregat els nostres dolors;nosaltres el preníem per un home castigatque Déu assota i humilia.Mentres ell, per les nostres faltes, moria malferit,fet pols per les nostres culpes,complia la pena que ens torna la pau,i les seues ferides ens curaven.Tots anàvem errants com un ramat que es dispersa,cada u seguia el seu camí,mentres el Senyor li infligia la penaque tots nosaltres havíem merescut.Quan era maltractat, ell s'humiliava i no obria la boca;tal com els corders quan els porten a matar,o les ovelles mentres les esquilen,ell callava i no obria ni tan sols la boca.Se l'han endut de la presó i del tribunal;però, ¿qui es preocupa de la seua sort?Perquè va ser segat d'entre els qui viuen,en pena de la infidelitat del meu poble.L'han sepultat amb els injusts,l'han enterrat amb els malfactors,a ell, que no obrava amb violènciani tenia mai en els llavis la perfídia.El Senyor volgué que el patiment el triturara.Quan haurà donat la vida per a expiar les culpes,vorà una descendència, viurà llargament,i per ell el designi del Senyor es complirà.Gràcies al patiment de la seua ànima, ara veu la llum;el just s'omplirà de coneiximent.
El meu Servent ha fet justs els altres,després de carregar-se les culpes d'ells;per això li done una multitud com a herènciai tots seran el seu botí;perquè ell s'ha entregat a la morti ha estat comptat entre els infidels,quan de fet es carregava el pecat de totsi intercedia a favor d'ells.
En vós, Senyor, m'empare,
que no tinga un desengany.
Allibereu-me, vós que sou bo;
encomane l'esperit a les vostres mans,
vós, Senyor, Déu fidel, m'heu redimit.
R. Pare, encomane l'esperit a les vostres mans.
Soc la burla dels enemics,
la vergonya dels veïns,
l'espant dels coneguts:
em troben pel carrer i em fugen.
M'han oblidat com a un mort,
soc un cànter trencat. R.
Però jo confie en vós, Senyor,
vos dic: «Sou el meu Déu,
la meua sort està en les vostres mans;
deslliureu-me de la mà dels enemics
i dels qui m'acacen». R.
Feu vore al vostre servent
la claror de la vostra mirada;
salveu-me, per l'amor que em teniu.
Sigau valents, tingueu coratge,
tots els qui espereu en el Senyor. R.
Aprengué què és obeir,
i es convertí en font de salvació eterna
per a tots els qui l'obeïxen
Lectura de la carta als cristians hebreus
Germans,
Mantinguem ferma la fe que professem,
ja que en Jesús, el Fill de Déu,
tenim el gran sacerdot que,
travessant els cels, ha entrat davant Déu.
Perquè el gran sacerdot que tenim
no és incapaç de compadir-se de les nostres debilitats:
ell, igual que nosaltres, ha estat provat en tot,
encara que sense pecar.
Per tant,
acostem-nos confiadament al tron de la gràcia de Déu
per a que es compadixca de nosaltres,
ens aculla i ens concedixca, quan siga l'hora,
l'auxili que necessitem.
Ell, Jesús, durant la seua vida mortal,
s'adreçà a Déu, que el podia salvar de la mort,
pregant-li i suplicant-li amb grans clams i amb llàgrimes.
Déu l'escoltà per la seua submissió.
Així, encara que era el Fill,
aprengué en els patiments què és obeir,
i una volta consagrat sacerdot
es convertí en font de salvació eterna
per a tots els qui se li sotmeten.
Vers abans de l'evangeli Fl 2,8-9
Crist es feu per nosaltres obedientfins a la mort, i una mort de creu.Per això Déu l'ha exalçati li ha concedit aquell nom
que està per damunt de qualsevol altre nom.
Evangeli Jo 18,1-19,42
Passió de nostre Senyor Jesucrist segons sant Joan
Agarraren a Jesús i el lligaren
C. En aquell temps, Jesús va eixir amb els seus deixebles cap a l'altra banda del torrent de Cedró: allí hi havia un hort, i Jesús entrà amb els deixebles. Judes, el qui l'entregava, coneixia bé aquell lloc, perquè Jesús es reunia sovint allí amb els deixebles. I allí va anar amb un destacament de soldats romans i alguns hòmens de la guàrdia del temple, que li havien proporcionat els grans sacerdots i els fariseus. Venien amb llanternes i antorxes, i tots armats. Jesús, que sabia molt bé tot el que li venia damunt, s'avançà i els preguntà:
+ «¿A qui busqueu?»
C. Li respongueren:
S. «A Jesús de Natzaret».
C. Els diu:
+ «Jo soc».
C. També es trobava amb ells Judes, el traïdor i, quan Jesús els digué: «Soc jo», recularen i caigueren a terra. Jesús tornà a preguntar-los:
+ «¿A qui busqueu?»
C. Li digueren:
S. «A Jesús de Natzaret».
C. Ell els respongué:
+ «Ja vos he dit que soc jo; i, si em busqueu a mi, deixeu que estos se'n vagen».
C. S'havia de complir allò que havia dit Jesús: «No n'he perdut ni un dels que vós m'heu donat».
Simó Pere va traure una espasa que portava, atacà el criat del gran sacerdot i li va tallar l'orella dreta. Aquell criat es deia Malcus. Jesús digué a Pere:
+ «Guarda't l'espasa en la baina. ¿No he de beure la copa que el Pare m'ha presentat?»
Dugueren a Jesús a la casa d'Anàs
C. El destacament de soldats, amb el tribú que el comandava i amb la guàrdia dels jueus, agarraren a Jesús, el lligaren i el dugueren a la casa d'Anàs, que era sogre de Caifàs, el gran sacerdot d'aquell any. Caifàs era qui havia donat als jueus este consell: «Més val que un sol home muiga pel poble». Simó Pere i un altre deixeble seguien a Jesús. Aquell deixeble, que era conegut del gran sacerdot, va entrar amb Jesús al pati del palau del gran sacerdot, però Pere es va quedar fora, en l'entrada, fins que el deixeble que coneixia el gran sacerdot va eixir fora, va parlar amb la portera i va fer entrar a Pere. La jove portera digué a Pere:
S. «¿Vols dir que tu no eres també deixeble d'eixe home?»
C. Ell li diu:
S. «No, no ho soc».
C. Com que feia fred, els criats i la guàrdia del temple havien encés un caliu de brasa i estaven allí drets, calfant-se; i Pere també es calfava amb ells. Mentrestant el gran sacerdot interrogà a Jesús sobre els seus deixebles i sobre les seues ensenyances. Jesús li contestà:
+ «Jo he parlat a tot el món obertament, he ensenyat sempre en les sinagogues o en el temple, on es reunixen tots els jueus, i no he parlat mai d'amagat. ¿Per què em pregunteu a mi? Interrogueu els qui m'han escoltat; ells saben quines coses he dit».
C. Quan Jesús va dir això, u dels guàrdies que tenia al costat li va pegar una galtada i el va increpar:
S. «¿Això és manera de contestar al gran sacerdot?»
C. Jesús li respongué:
+ «Si he parlat malament, digues en què; però si he parlat com cal, ¿per què em pegues?»
¿Vols dir que tu no eres també deixeble d'ell?
No, no ho soc
C. Aleshores Anàs el va enviar lligat a Caifàs, el gran sacerdot. Mentrestant Simó estava dret calfant-se, i algú li va dir:
S. «¿Vols dir que tu no eres també deixeble d'ell?»
C. Ell ho negà:
S. «No, no ho soc».
C. U dels criats del gran sacerdot, parent d'aquell a qui Pere havia tallat l'orella, insistí:
S. «Però si jo t'he vist en l'hort amb ell».
C. Pere tornà a negar-ho, i en aquell moment va cantar un gall.
El meu Regne no és d'este món
C. Després, quan ja es feia de dia, dugueren a Jesús des del palau de Caifàs al pretori. Ells no entraren en l'edifici pagà del pretori, perquè, si es contaminaven, aquella vesprada no haurien pogut fer el sopar pasqual. Per això va eixir Pilat a buscar-los fora del pretori, i els preguntà:
S. «¿Quina acusació porteu contra este home?»
C. Ells li contestaren:
S. «Si este home no haguera fet cap mal, no l'entregaríem».
C. Pilat els digué:
S. «Emporteu-vos-el i jutgeu-lo segons la vostra Llei».
C. Els jueus li respongueren:
S. «Nosaltres no estem autoritzats per a executar a ningú».
C. S'havia de complir el que havia dit Jesús, quan va indicar com havia de morir. Pilat va tornar a l'interior del pretori, feu cridar a Jesús i li digué:
S. «¿Eres tu el rei dels jueus?»
C. Jesús contestà:
+ «¿Això ho dius per tu mateix, o uns altres t'ho han dit de mi?»
C. Respongué Pilat:
S. «Jo no soc jueu. És el teu poble i els mateixos grans sacerdots els qui t'han entregat a les meues mans. He de saber què has fet».
C. Jesús respongué:
+ «El meu Regne no és d'este món. Si fora d'este món, els meus hòmens haurien lluitat per a impedir que jo fora entregat als jueus: però el meu Regne no és d'este món».
C. Pilat li digué:
S. «Per tant, vols dir que eres rei».
C. Jesús contestà:
+ «Teniu raó: jo soc rei. La meua missió és la de ser un testimoni de la veritat; per això he nascut i per això he vingut al món: tots els qui són de la veritat escolten la meua veu».
C. Li va dir Pilat:
S. «I, ¿què és la veritat?»
C. I després de fer eixa pregunta, Pilat va eixir una altra vegada fora, a buscar els jueus per a dir-los:
S. «Jo no li trobe res per a poder-lo inculpar. Però ja que és costum d'indultar-vos algú en ocasió de la Pasqua, si voleu, vos indultaré el rei dels jueus».
C. Ells tornaren a cridar:
S. «Eixe, no: volem a Barrabàs».
C. Barrabàs era un bandoler.
Salve, rei dels jueus
C. En acabant Pilat va fer assotar a Jesús. Els soldats li posaren al front una corona d'espines que havien trenat, el cobriren amb un mantell de púrpura, i anaven passant davant d'ell i li deien:
S. «Salve, rei dels jueus».
C. I li donaven bufetades. Pilat tornà a eixir i els digué:
S. «Ara vos el trauré fora i voreu que no li trobe res per a poder inculpar-lo».
C. Jesús, per tant, va eixir fora portant la corona d'espines i el mantell de púrpura. Pilat els va dir:
S. «Ací teniu l'home».
C. Quan els grans sacerdots i la guàrdia del temple el veren, cridaren:
S. «Crucifiqueu-lo, crucifiqueu-lo».
C. Pilat els va dir:
S. «Emporteu-vos-el i crucifiqueu-lo vosaltres: jo no li trobe res per a poder-lo inculpar».
C. Els jueus li contestaren:
S. «Nosaltres tenim una Llei, i segons eixa Llei mereix pena de mort, perquè s'ha volgut fer Fill de Déu».
C. Quan Pilat sentí això prengué encara més por. Se'n tornà dins del pretori i digué a Jesús:
S. «¿D'on eres tu?»
C. Però Jesús no li tornà resposta. Li va dir Pilat:
S. «¿A mi no em parles? No saps que tinc autoritat per deixar-te lliure o per a crucificar-te?»
C. Jesús respongué:
+ «No tindríeu cap classe d'autoritat sobre mi si no vos l'hagueren concedida de més amunt. Per això el qui m'ha entregat a les vostres mans és més culpable».
Fora, fora, crucifiqueu-lo
C. A partir d'aquell moment, Pilat intentà deixar-lo lliure. Però els jueus cridaren:
S. «Si deixeu lliure eixe home, és que no aneu a favor del Cèsar, perquè tot el qui vol fer-se rei va en contra del Cèsar».
C. Quan Pilat sentí eixes paraules, feu eixir fora a Jesús, l'assentà en una estrada en el lloc conegut amb el nom de l'Empedrat, en hebreu Gabata. Era el divendres, vespra de la Pasqua, cap al migdia. I va dir als jueus:
S. «Ací teniu el vostre rei».
C. Ells cridaren:
S. «Fora, fora, crucifiqueu-lo».
C. Pilat els diu:
S. «¿Jo he de crucificar el vostre rei?»
C. Els grans sacerdots respongueren:
S. «No tenim cap rei tret del Cèsar».
C. I Pilat els el va entregar per a crucificar-lo.
El crucificaren, i amb ell en crucificaren dos més
C. Prengueren a Jesús, i va eixir, portant ell mateix la creu, cap al lloc conegut amb el nom de la Calavera, en hebreu Gòlgota. Allí el crucificaren. Junt amb ell en crucificaren dos més, posats a banda i banda amb Jesús al mig. Pilat feu escriure un rètol i el feu posar en la creu. Tenia escrit: «Jesús, el Natzaré, el rei dels jueus». Molts dels jueus el llegiren, perquè el lloc on havia sigut crucificat Jesús queia vora mateix de la ciutat, i el rètol estava escrit en hebreu, en llatí i en grec. Els grans sacerdots digueren a Pilat:
S. «No poseu: "El rei dels jueus", sinó: "Este deia que era el rei dels jueus"».
C. Pilat contestà:
S. «Això que he escrit, escrit està».
Es repartixen entre ells els meus vestits
C. Els soldats, quan hagueren crucificat a Jesús, arreplegaren el seu mantell i en feren quatre parts, una per a cada soldat. Quedava la túnica, que era sense costura, teixida d'una peça de dalt a baix. I es digueren entre ells:
S. «No l'esgarrem; sortegem-la: a vore a qui li toca».
C. S'havia de complir allò que diu l'Escriptura: «Es repartixen entre ells els meus vestits, es juguen als daus la meua roba». I els soldats ho feren així.
Ací tens el teu fill. Ací tens ta mare
C. Vora la creu de Jesús estava sa mare i la germana sa mare, Maria, la dona de Cleofàs, i Maria Magdalena. Jesús va vore sa mare i, al costat d'ella, el deixeble que ell estimava, i digué a la mare:
+ «Dona, ací tens el teu fill».
C. Després digué al deixeble:
+ «Ací tens ta mare».
C. I des d'aleshores el deixeble l'acollí en sa casa.
Tot s'ha complit
C. Després d'això, Jesús, conscient que ja s'havia realitzat tot allò que calia, per a que s'acabara de complir l'Escriptura, va dir:
+ «Tinc set».
C. Hi havia allí un gerró ple de vinagre. Els soldats lligaren a una canya una esponja embeguda de vinagre i li l'acostaren a la boca. Jesús, després de tastar el vinagre, digué:
+ «Tot s'ha complit».
C. Inclinà el cap i va deixar anar l'esperit.
(Ací tots s'agenollen, i es fa una pausa).
A l'instant en va eixir sang i aigua
C. Era la vespra de la Pasqua, i els jueus no volien que els cossos quedaren en les creus fins el dissabte, i més perquè aquell dissabte era una festa gran; per això demanaren a Pilat que trencaren les cames dels crucificats i els despenjaren. Els soldats hi anaren i trencaren les cames al primer i, després, a l'altre que estava crucificat amb ell; però, quan arribaren a Jesús i comprovaren que ja era mort, no li trencaren les cames, sinó que u dels soldats li travessà el costat amb una llança, i a l'instant en va eixir sang i aigua.
En dona testimoni el qui ho va vore; i el seu testimoni és veraç. I ell sap que diu la veritat, a fi que també vosaltres cregau. Efectivament: tot açò passà perquè s'havia de complir l'Escriptura: «No li han de trencar ni un os». I un altre lloc de l'Escriptura diu: «Miraran aquell que han traspassat».
En dona testimoni el qui ho va vore; i el seu testimoni és veraç. I ell sap que diu la veritat, a fi que també vosaltres cregau. Efectivament: tot açò passà perquè s'havia de complir l'Escriptura: «No li han de trencar ni un os». I un altre lloc de l'Escriptura diu: «Miraran aquell que han traspassat».
Amortallaren el cos de Jesús amb un llençol de lli i les espècies aromàtiques
C. Després d'això, Josep d'Arimatea, que era dels seguidors de Jesús, però d'amagat per por dels jueus, demanà a Pilat l'autorització per a endur-se el seu cos. Pilat ho permeté. Josep anà i despenjà el cos de la creu. També anà Nicodem, aquell que temps arrere havia visitat Jesús de nit, i portà unes cent lliures d'espècies, barreja de mirra i àloes. Els dos prengueren el cos de Jesús i l'amortallaren amb un llençol de lli i les espècies aromàtiques, com és costum entre els jueus de soterrar els difunts. En un hort, vora el lloc on havien crucificat a Jesús, hi havia un sepulcre nou, on encara no havien soterrat ningú. Com que el sepulcre estava prop, van posar-hi a Jesús, ja que la vespra del divendres començava el repòs entre els jueus.
Déu omnipotent i etern,vós ens heu redimitamb la mort i la resurrecció de Crist;concediu-nos celebrar sempreesta obra del vostre amori de ser fidels al misteridel qual hem participat.Per Crist, Senyor nostre.
Oració sobre el poble
Senyor,feu davallar una abundosa benedicciósobre el vostre poble,que ha commemoratla mort del vostre Fill,amb la plena esperança de la resurrecció.Concediu-li el perdó,doneu-li el consol,augmenteu-li la fe,assegureu-li l'eterna redempció.
Per Crist, Senyor nostre.
- Melitó de Sardis: L’anyell immolat ens va traure de mort a vida.
- Sant Joan Crisòstom: El poder de la sang de Crist.
- Sant Vicent Ferrer: Contemplació de la Passió de Jesucrist.
- Joan Roís de Corella: Pregària de la Passió.
- Josep d'Orga i Pinyana: Stabat Mater (1877)
- Ramon Peris i Pla: Oració al Crist del Calvari (2005)
- J.M. Bausset: Divendres Sant (2015)
- Paraula del dia: calvari (AVL)
- Paraula del dia: passió (AVL)
* * * * *
MARTIROLOGI ROMÀ
Elogis del 3 d'abril
1. A Roma, sant Sixt I, papa, que en temps de l'emperador Adrià va regir l'Església Romana, com a sisé pontífex després del benaurat Pere. (128)
2. A Tomis, a Escítia, a l'actual Romania, sants Crest i Pap, màrtirs. (c. s. IV)
3. A Tir, ciutat de Fenícia, hui el Líban, sant Ulpià, màrtir, que, sent encara adolescent, durant la persecució desencadenada sota l'emperador Maximí Daza va ser tancat en un odre amb una serp i un gos, i, submergit en la mar, va completar així el seu martiri. (306)
4. A Nàpols, a la regió de la Campània, actualment Itàlia, sant Joan, bisbe, que va morir en la nit santa de Pasqua mentre celebrava els sagrats misteris, i, acompanyat de multitud de fidels i neòfits, va ser inhumat el dia de la solemnitat de la Resurrecció del Senyor. (432)
5. Al monestir de Medikion, a Bitínia, hui Turquia, sant Nicetas, abat, que, en temps de l'emperador Lleó l'Armeni, per defensar el culte de les sagrades imatges, va patir presó i exili. (824)
6. A Constantinoble, ara Istanbul, capital de Turquia, sant Josep, prevere, per sobrenom "Himnògraf", el qual, sent monjo, en la persecució desencadenada pels iconoclastes va ser enviat a Roma per a demanar la protecció de la Seu Apostòlica. Posteriorment, després de molts patiments, va rebre la custòdia dels vasos sagrats de l'església de Santa Sofia. (886)
7. A Chichester, ciutat d'Anglaterra, sant Ricard, bisbe, que va ser desterrat pel rei Enric III, i restituït després a esta seu, es va mostrar sempre generós a ajudar als pobres. (1235)
8. A Polizzi, a l'illa de Sicília, a Itàlia, beat Gandulf de Binasco Sacchi, prevere de l'Orde dels Germans Menors, que va portar una vida solitària i austera, i va il·luminar aquella regió amb la predicació de la Paraula de Déu. (c. 1260)
9. A Penna, al Picé, actual regió de les Marques, també a Itàlia, beat Joan, prevere, un dels primers companys de sant Francesc, que va ser enviat a la Gàl·lia Narbonense, on va ensenyar la nova forma de vida evangèlica. (1275)
10. A Lancaster, a Anglaterra, beats Robert Middleton, de l'Ordre de la Companyia de Jesús, i Torstan Hunt, tots dos preveres i màrtirs. Este últim, en voler alliberar el primer quan era conduït presoner, també va ser capturat i, sota el regnat d'Isabel I, els dos van ser condemnats a mort per ser sacerdots, arribant a través dels turments patits a la dreta de Crist. (1601)
11. A Udine, a la regió de Venècia, actualment a Itàlia, sant Lluís Scrosoppi, prevere de la Congregació de l'Oratori de sant Felip Neri, que va fundar la Congregació de Germanes de la Divina Providència, per a l'educació cristiana de la joventut femenina. (1884)
12. Beata Maria Teresa Casini (1864- Grottaferratta, Roma, Itàlia 1937). Fundadora de l'Institut de les Germanes Oblates del Cor de Jesús, que va oferir la seua vida per la santedat dels sacerdots.
13. Prop de Cracòvia, a Polònia, al camp de concentració d'Auschwitz, beat Pere Eduard Dankowski, prevere i màrtir, que en ser ocupada militarment Polònia, la seua pàtria, va ser detingut per la seua confessió cristiana i turmentat fins a consumar el martiri. (1942)
