SETMANA SANTA
DIUMENGE DE RAMS
PASSIÓ DEL SENYOR / Cicle C
Diumenge de Rams en la Passió del Senyor, quan el nostre Senyor Jesucrist, com indica la profecia de Zacaries, va entrar en Jerusalem sobre un pollí, i al seu encontre va eixir la multitud amb rams d'oliveres (elog. del Martirologi Romà).- Enric Benavent, arquebisbe de València: El camí de la creu, camí de misericòrdia i d'esperança (2025, abril 9)
- Enric Benavent, arquebisbe de València: Ecce homo, ecce Rex, ecce Deus (2024, març)
- Enric Benavent, arquebisbe de València: El misteri de la creu (2023, març 29)
En este dia l'Església recorda l'entrada de Crist, el Senyor, a Jerusalem per a consumar el seu Misteri pasqual. Per esta raó, en totes les misses es fa memòria de l'entrada del Senyor a la ciutat santa; esta memòria es fa o bé per la processó o entrada solemne abans de la missa principal, o bé per l'entrada simple abans de les altres misses. L'entrada solemne, no la processó, pot repetir-se abans d'aquelles misses que se celebren amb gran assistència de fidels. Quan no es puga fer ni la processó ni l'entrada solemne, és convenient que es faça una celebració de la paraula de Déu en relació amb l'entrada messiànica i a la passió del Senyor, ja siga dissabte a poqueta nit, ja siga diumenge a l'hora més oportuna.
La processó de rams expressa de manera sensible el que ha sigut el nostre peregrinar de Quaresma. És la culminació de la pujada amb Crist a Jerusalem per a viure la pasqua amb Ell, que, «reconegut com a home per la seua presència, es va humiliar a si mateix, fet obedient fins a la mort, i una mort de creu» (2 lect.). La litúrgia de hui, doncs, inclou els dos pols del misteri pasqual: rebuig i acceptació, ombra i llum, mort i vida. De l'alegria de la processó, passarem a la contemplació de la Passió de Crist en l'Ev. de la missa. Estos dos pols troben la seua expressió més completa i perfecta en l'altar de l'eucaristia, que, al mateix temps que sacrifici, és banquet festiu dels fills de Déu.
LECTURES
COMMEMORACIÓ DE L'ENTRADA DEL SENYOR A JERUSALEM
Evangeli Lc 19,28-40
Beneït el rei, que ve en nom del Senyor
᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Lluc
En aquell temps, Jesús continuava, davant de tots, pujant cap a Jerusalem. Quan s'acostava a Betfagé i a Betània, prop de la muntanya que es diu de les Oliveres, envià dos dels seus deixebles amb este encàrrec: «Aneu al poble d'ací davant i, entrant, trobareu un burret lligat que encara no ha muntat ningú. Deslligueu-lo i porteu-me'l. Si algú vos pregunta per què el deslligueu, contesteu-li que el Senyor el necessita».Els enviats se n'anaren i ho trobaren tot tal com Jesús els ho havia dit. I, quan estaven deslligant l'animal, els amos els preguntaren: «¿Per què el deslligueu?». Ells respongueren: «El Senyor el necessita». Portaren el burret a Jesús, el guarniren amb els seus mantells i ajudaren a Jesús a muntar-lo.I tal com Jesús avançava, molts estenien els vestits pel camí. Quan ja s'acostava a la baixada de la muntanya de les Oliveres, tota la multitud dels seguidors, plens de goig, començaren a lloar a Déu a plena veu per tots els prodigis que havien vist, i deien: «Beneït el rei, que ve en nom del Senyor. Pau en el cel, i glòria en les altures».Alguns fariseus que es trobaven entre la multitud li digueren: «Mestre, fes callar els teus seguidors». Ell va replicar: «Vos assegure que si estos callen, cridaran les pedres».
MISSA DE LA PASSIÓ
Lectura primera Is 50,4-7
No he amagat la cara davant de les ofensesi sé que no quedaré avergonyit
Lectura del llibre d'Isaïes
El Senyor Déu m'ha donat una llengua de mestre,per a donar als cansats una paraula d'ànim.Un matí i un altre, em desvetla,a fi que escolte com un deixeble.Déu, el Senyor, m'ha obert l'orellai jo no m'he resistit ni m'he fet arrere:he parat l'esquena als qui m'assotaveni les galtes als qui m'arrancaven la barba;no he amagat la caradavant d'ofenses i salivades.El Senyor Déu m'ajuda:per això no em done per vençut;per això pare la cara com una rocai sé que no quedaré avergonyit.
Salm responsorial 21,8-9.17-18a.19-20.23-24 (R.: 2a)
Tots els qui em veuen es riuen de mi,fan carasses, mouen el cap:«S'ha adreçat al Senyor; que l'allibere;que el salve, si tant l'ama».
R. Déu meu, Déu meu, ¿per què m'heu abandonat?
M'envolta un muntó de gossos,em rodeja una colla de malfactors,m'han lligat les mans i els peus,puc comptar tots els meus ossos. R.
Es repartixen els meus vestits,es juguen als daus la meua roba.Però vós, Senyor, no vos allunyeu;força meua, no tardeu a ajudar-me. R.
Anunciaré als meus germans el vostre nom,vos alabaré enmig del poble reunit.Fidels del Senyor, alabeu-lo,fills de Jacob, glorifiqueu-lo,reverencieu-lo, fills d'Israel. R.
Lectura segona Fl 2,6-11
Jesucrist s'abaixà. Per això Déu l'ha exalçat
Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Filips
Jesucrist, que era de condició divina,no volgué guardar zelosamentla seua igualtat amb Déu,sinó que es va fer no-res,fins a prendre la condició d'esclaui fer-se semblant als hòmens.Començà a comportar-se com un home qualsevol,s'abaixài es feu obedient fins a acceptar la mort,i una mort de creu.Per això Déu l'ha exalçati li ha concedit aquell nomque està per damunt de qualsevol altre nom,a fi que tots, en el cel, en la terra i més avall de la terra,dobleguen el genoll al nom de Jesús,i tots els llavis reconeguenque Jesucrist és el Senyor,a glòria de Déu Pare.
Vers abans de l'evangeli Fl 2,8-9
Crist es feu per nosaltres obedientfins a la mort i una mort de creu.Per això Déu l'ha exalçati li ha concedit aquell nomque està per damunt de qualsevol altre nom.
- Enric Benavent, arquebisbe de València: El camí de la creu, camí de misericòrdia i d'esperança (2025, abril 9)
- Enric Benavent, arquebisbe de València: Ecce homo, ecce Rex, ecce Deus (2024, març)
- Enric Benavent, arquebisbe de València: El misteri de la creu (2023, març 29)
COMMEMORACIÓ DE L'ENTRADA DEL SENYOR A JERUSALEM
Evangeli Lc 19,28-40
Beneït el rei, que ve en nom del Senyor
᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Lluc
En aquell temps, Jesús continuava, davant de tots, pujant cap a Jerusalem. Quan s'acostava a Betfagé i a Betània, prop de la muntanya que es diu de les Oliveres, envià dos dels seus deixebles amb este encàrrec: «Aneu al poble d'ací davant i, entrant, trobareu un burret lligat que encara no ha muntat ningú. Deslligueu-lo i porteu-me'l. Si algú vos pregunta per què el deslligueu, contesteu-li que el Senyor el necessita».
Els enviats se n'anaren i ho trobaren tot tal com Jesús els ho havia dit. I, quan estaven deslligant l'animal, els amos els preguntaren: «¿Per què el deslligueu?». Ells respongueren: «El Senyor el necessita». Portaren el burret a Jesús, el guarniren amb els seus mantells i ajudaren a Jesús a muntar-lo.
I tal com Jesús avançava, molts estenien els vestits pel camí. Quan ja s'acostava a la baixada de la muntanya de les Oliveres, tota la multitud dels seguidors, plens de goig, començaren a lloar a Déu a plena veu per tots els prodigis que havien vist, i deien: «Beneït el rei, que ve en nom del Senyor. Pau en el cel, i glòria en les altures».
Alguns fariseus que es trobaven entre la multitud li digueren: «Mestre, fes callar els teus seguidors». Ell va replicar: «Vos assegure que si estos callen, cridaran les pedres».
MISSA DE LA PASSIÓ
Lectura primera Is 50,4-7
No he amagat la cara davant de les ofenses
i sé que no quedaré avergonyit
Lectura del llibre d'Isaïes
El Senyor Déu m'ha donat una llengua de mestre,
per a donar als cansats una paraula d'ànim.
Un matí i un altre, em desvetla,
a fi que escolte com un deixeble.
Déu, el Senyor, m'ha obert l'orella
i jo no m'he resistit ni m'he fet arrere:
he parat l'esquena als qui m'assotaven
i les galtes als qui m'arrancaven la barba;
no he amagat la cara
davant d'ofenses i salivades.
El Senyor Déu m'ajuda:
per això no em done per vençut;
per això pare la cara com una roca
i sé que no quedaré avergonyit.
Salm responsorial 21,8-9.17-18a.19-20.23-24 (R.: 2a)
Tots els qui em veuen es riuen de mi,
fan carasses, mouen el cap:
«S'ha adreçat al Senyor; que l'allibere;
que el salve, si tant l'ama».
R. Déu meu, Déu meu, ¿per què m'heu abandonat?
M'envolta un muntó de gossos,
em rodeja una colla de malfactors,
m'han lligat les mans i els peus,
puc comptar tots els meus ossos. R.
Es repartixen els meus vestits,
es juguen als daus la meua roba.
Però vós, Senyor, no vos allunyeu;
força meua, no tardeu a ajudar-me. R.
Anunciaré als meus germans el vostre nom,
vos alabaré enmig del poble reunit.
Fidels del Senyor, alabeu-lo,
fills de Jacob, glorifiqueu-lo,
reverencieu-lo, fills d'Israel. R.
Lectura segona Fl 2,6-11
Jesucrist s'abaixà. Per això Déu l'ha exalçat
Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Filips
Jesucrist, que era de condició divina,
no volgué guardar zelosament
la seua igualtat amb Déu,
sinó que es va fer no-res,
fins a prendre la condició d'esclau
i fer-se semblant als hòmens.
Començà a comportar-se com un home qualsevol,
s'abaixà
i es feu obedient fins a acceptar la mort,
i una mort de creu.
Per això Déu l'ha exalçat
i li ha concedit aquell nom
que està per damunt de qualsevol altre nom,
a fi que tots, en el cel, en la terra i més avall de la terra,
dobleguen el genoll al nom de Jesús,
i tots els llavis reconeguen
que Jesucrist és el Senyor,
a glòria de Déu Pare.
Vers abans de l'evangeli Fl 2,8-9
Crist es feu per nosaltres obedient
fins a la mort i una mort de creu.
Per això Déu l'ha exalçat
i li ha concedit aquell nom
que està per damunt de qualsevol altre nom.
Passió de nostre Senyor Jesucrist segons sant Mateu
Estic disposat a entregar-vos a Jesús
C. En aquell temps, u dels Dotze, l'anomenat Judes Iscariot, se n'anà a vore els grans sacerdots i els va proposar:
S. «¿Què em donareu si vos entregue a Jesús?»
C. Ells li oferiren trenta monedes de plata, i des d'aquell moment buscava una ocasió per a entregar-lo.
¿A on voleu que vos preparem el sopar de Pasqua?
C. El primer dia dels Àzims, els deixebles preguntaren a Jesús:
S. «¿A on voleu que vos preparem el sopar de Pasqua?»
C. Ell respongué:
+ «Aneu a la ciutat, a casa de tal, i doneu-li este encàrrec: El mestre diu: La meua hora s'acosta: faré el sopar pasqual amb els meus deixebles en ta casa».
C. Ells compliren les instruccions de Jesús i prepararen el sopar.
U de vosaltres m'entregarà
C. A poqueta nit, es va posar a taula amb els Dotze. I digué mentres sopaven:
+ «Vos dic de veres que u de vosaltres m’entregarà».
C. Ells començaren a preguntar-li, u per u, molt entristits:
S. «¿Soc jo, Senyor?»
C. Jesús els contestà:
+ «El qui ha posat amb mi la mà en el mateix plat és el qui m'ha d'entregar. El Fill de l'home fa el seu camí, tal com està escrit d'ell, però ai de l'home que li fa traïció. Més li valdria no haver nascut».
C. Judes, el traïdor, li va preguntar:
S. «¿Soc jo, rabí?»
C. Jesús li contestà:
+ «Tu ho has dit».
Açò és el meu cos. Açò és la meua sang
C. Mentres menjaven, Jesús prengué el pa, va dir la benedicció, el partí i digué donant-lo als deixebles:
+ «Preneu i mengeu-ne; açò és el meu cos».
C. Després prengué un calze, digué l'acció de gràcies i els el donà dient:
+ «Beveu-ne tots, que açò és la meua sang, la sang de l'aliança, escampada per tots els hòmens en remissió dels pecats. Vos assegure que d'ara en avant no beuré d'este fruit de la vinya fins al dia que en beuré de novell amb vosaltres en el Regne del meu Pare».
C. Després de cantar l'himne, isqueren cap a la muntanya de les Oliveres.
Mataré el pastor i les ovelles del ramat es dispersaran
C. Llavors Jesús els digué:
+ «Esta nit vos escandalitzareu per causa meua, perquè les Escriptures diuen: "Mataré el pastor, i les ovelles del ramat es dispersaran". Però, quan hauré ressuscitat, aniré davant de vosaltres a Galilea».
C. Pere li digué:
S. «Encara que tots es desenganyen de vós, jo, mai».
C. Jesús li respon:
+ «T'ho dic de veres: Esta mateixa nit, abans que cante el gall, m'hauràs negat tres vegades».
C. Li diu Pere:
S. «Encara que haja de morir amb vós, no vós negaré».
C. I tots els deixebles digueren el mateix.
Es posà trist i abatut
C. Llavors Jesús va arribar amb els seus deixebles a una propietat anomenada Getsemaní, i els diu:
+ «Assenteu-vos ací mentres vaig allí a pregar».
C. Prengué Pere i els dos fills de Zebedeu, i es posà tot trist i abatut. Llavors els va dir:
+ «Sent una tristor en l'ànima que em fa morir. Quedeu-vos ací i vetleu amb mi».
C. Ell s'avançà un tros, es prosternà amb el front en terra i pregava:
+ «Pare meu, si és possible, que esta copa s'aparte de mi. Però que no es faça com jo vullc, sinó com vós voleu».
C. Després va cap als seus deixebles i els troba adormits. Diu a Pere:
+ «¿Com? ¿No heu sigut capaços de vetlar una hora amb mi? Vetleu i pregueu, que no caigueu en la temptació. L'esperit està decidit a tot, però l'home és dèbil».
C. Se n'anà per segona vegada i pregà:
+ «Pare meu, si esta copa no pot passar sense que jo la bega, que es faça la vostra voluntat».
C. Després tornà i els trobà adormits: és que els ulls els pesaven. Els deixà novament, i se n'anà a pregar per tercera vegada, repetint la mateixa súplica. Se'n va en acabant cap als deixebles i els diu:
+ «Ja podeu dormir tranquils. Ha arribat l'hora. El Fill de l'home és entregat en mans dels pecadors. Alceu-vos, anem, que el traïdor ja està ací».
Llavors prengueren a Jesús i el detingueren
C. Encara parlava Jesús quan arribà Judes, u dels Dotze, amb molta gent, armada d'espases i garrots. Venien de part dels grans sacerdots i dels notables del poble. El qui el traïa els havia donat este senyal:
S. «És aquell que jo besaré: deteniu-lo».
C. Immediatament s'acostà a Jesús i li digué:
S. «Déu vos guarde, rabí».
C. I el besà. Però Jesús li contestà:
+ «Amic, fes allò que has vingut a fer».
C. Llavors detingueren a Jesús, i u dels qui anaven amb ell desembainà l'espasa i, d'un colp, tallà l'orella del criat del gran sacerdot. Jesús li digué:
+ «Torna a embainar l'espasa: tots els qui empunyen l'espasa, per l'espasa moriran. ¿Et penses que no puc demanar ajuda a mon Pare? Ara mateix m'enviaria més de dotze legions d'àngels. Però llavors, ¿com es compliria allò que anuncien les Escriptures afirmant que ha de ser així?»
C. Llavors Jesús s'adreçà a la gent i els digué:
+ «Heu vingut a prendre'm, armats d'espases i garrots, com si fora un bandoler. Cada dia em teníeu assentatt en el temple ensenyant, i no em detinguéreu mai. Però tot ha passat així per a que es complira allò que havien escrit els profetes».
C. Llavors, tots els deixebles el deixaren a soles i fugiren.
Vos assegure que d'ara en avant voreu el Fill de l'home
assegut a la dreta del Totpoderós
C. Els qui havien detingut a Jesús se l'endugueren al palau del gran sacerdot Caifàs, on s'havien reunit els mestres de la Llei i els notables. Pere el seguia de lluny fins que arribà al palau del gran sacerdot. Entrà al pati i s'assentà entre els guardes, esperant-ne el desenllaç. Els grans sacerdots amb tot el sanedrí buscaven alguna falsa declaració contra Jesús per a poder-lo condemnar a mort, però no en trobaven cap, encara que s'havien presentat molts testimonis que declaraven en fals. Finalment, se'n presentaren dos amb esta acusació:
S. «Eixe ha dit: "Jo podria destruir el santuari de Déu i reconstruir-lo en tres dies"».
C. El gran sacerdot s'alçà i preguntà a Jesús:
S. «¿No et vols defendre de res? ¿Què dius de les acusacions que et fan estos testimonis?»
C. Però Jesús callava. El gran sacerdot li digué:
S. «Et conjure pel Déu viu que ens digues si tu eres el Messies, el Fill de Déu».
C. Jesús li respon:
+ «Sí, teniu raó. Vos assegure que d'ara en avant voreu el Fill de l'home assegut a la dreta del Totpoderós, i venint enmig dels núvols del cel».
C. Llavors, el gran sacerdot s'esgarrà ls vestits tot cridant:
S. «¡Ha blasfemat! ¿Quina falta ens fan els testimonis? Vosaltres mateixos acabeu de sentir la blasfèmia. ¿Què vos pareix?»
C. Ells respongueren:
S. «Mereix pena de mort».
C. I li escopien a la cara; altres li pegaven bufetades i punyades i li deien:
S. «Profetitza, Messies; endevina qui t'ha pegat».
Abans que cante el gall em negaràs tres vegades
C. Mentrestant, Pere s'estava assentat fora, en el pati. Una criada se li acostà per a dir-li:
S. «Tu també anaves amb Jesús, el Galileu».
C. Però ell ho negà davant de tots i li digué:
S. «No sé de què em parles».
C. Quan Pere eixia cap al portal, una altra criada es fixà en ell i digué als qui estaven allí:
S. «Eixe anava amb Jesús, el Natzarè».
C. Pere ho tornà a negar, i jurava que no coneixia aquell home. Al cap de poc els qui estaven allí s'acostaren i digueren a Pere:
S. «És veritat que anaves amb ells; se't nota fins i tot en el parlar».
C. Ell es posà a proferir malediccions i juraments assegurant que no coneixia de res aquell home. En aquell moment cantà el gall i Pere es recordà que Jesús li havia dit: «Abans que cante el gall, em negaràs tres vegades», va eixir, i va plorar amargament.
L'entregaren a Pilat, el governador
C. Quan s'hagué fet de dia, tots els grans sacerdots i els notables del poble tingueren sessió contra Jesús per decretar la seva mort. Se l'endugueren encadenat i l'entregaren a Pilat, el governador romà.
No podem posar-los amb el diner de les ofrenes, perquè són el preu d'una vida
C. Quan Judes, el qui l'havia traït, veié que l'havien condemnat, es penedí del que havia fet. Retornà les trenta monedes als grans sacerdots i als notables i els digué: S. «He pecat entregant a la mort un home innocent». C. Ells, per tota resposta, li digueren: S. «A nosaltres ens vens amb això? Tu t'arreglaràs». C. Ell llençà els diners al santuari, sortí a fora, se'n va anar i es va penjar. Els grans sacerdots recolliren els diners, però es deien: S. «No podem posar-los amb el diner de les ofrenes, perquè són el preu d'una vida». C. Després de discutir-ho, van comprar amb aquells diners el camp del Terrisser per sepultar els forasters. Per això encara avui s'anomena camp de Sang. Així es complí el que diu el profeta Jeremies: «Prengueren les trenta monedes, el preu d'un esclau, tal com l'avaluaven els israelites, i les donaren a canvi del camp del Terrisser, tal com el Senyor m'havia indicat».
Ets tu el rei dels jueus?
C. Jesús comparegué davant el governador. El governador l'interrogà: S. «Ets tu el rei dels jueus?» C. Jesús li digué: + «Sí, teniu raó». C. Però Jesús no contestava res a les acusacions que li feien els grans sacerdots i els notables del poble. Llavors Pilat li diu: S. «No sents quantes acusacions presenten contra tu?» C. Però Jesús no li respongué ni una paraula, tant que el governador n'estava tot sorprès. Cada any, per la festa, el governador tenia el costum d'indultar un pres, el que la gent volia. Llavors hi havia un pres famós, un tal Barrabàs. Quan la gent es reuní, Pilat els digué: S. «Qui voleu que indulti, Barrabàs o Jesús, tingut per Messies?» C. Perquè s'adonava que li havien entregat Jesús per enveja. Mentre Pilat seia al tribunal, la seva esposa li feu arribar aquest encàrrec: S. «No vulguis saber res d'aquest innocent; aquesta nit, en somni, he sofert molt per ell». C. Mentrestant els grans sacerdots i els notables havien convençut la gent que demanessin l'indult de Barrabàs i la mort de Jesús. Quan Pilat els preguntà quin dels dos volien que els indultés, ells li respongueren: S. «Barrabàs». C. Pilat els diu: S. «I de Jesús, tingut per Messies, què n'he de fer?» C. Tots li respongueren: S. «Que el crucifiquin». C. Digué Pilat: S. «Per què? Quin mal ha fet?» C. Ells cridaven més fort encara: S. «Que el crucifiquin». C. Quan Pilat s'adonà que era inútil el seu intent i que més aviat crearia un avalot, es rentà amb aigua les mans davant la gent i els digué: S. «Jo no soc responsable de la sang d'aquest home; arregleu-vos vosaltres». C. Tot el poble respongué: S. «Que la responsabilitat d'aquesta sang caigui sobre nosaltres i sobre els nostres fills». C. Llavors els deixà lliure Barrabàs i entregà Jesús, després de fer-lo assotar, perquè el crucifiquessin.
Salve, rei dels jueus
C. Els soldats del governador s'endugueren Jesús a l'interior del pretori, reuniren al seu voltant tota la tropa, li tragueren els vestits, el cobriren amb un mantell de color grana, i li posaren al front una corona d'espines que havien teixit, i a la mà dreta li posaren una canya. Després, per burlar-se'n, s'agenollaven davant d'ell i li deien: S. «Salve, rei dels jueus». C. També l'escopien i li prenien la canya per pegar-li al cap. Acabada la burla, li tragueren el mantell, li posaren els seus vestits i se l'endugueren per crucificar-lo.
Dos bandolers foren crucificats juntament amb ell
C. Quan sortien, trobaren un home de Cirena, que es deia Simó, i l'obligaren a carregar-se la creu de Jesús. Arribaren a un indret anomenat Gólgota, que vol dir lloc de la Calavera. Li oferiren una beguda de vi barrejat amb fel; ell el tastà, però no en volgué beure. Després de crucificar-lo, es repartiren els seus vestits i se'ls jugaren als daus. I s'assegueren allà per fer la guàrdia. Sobre el seu cap, havien posat escrita la causa de la seva condemna: «Aquest és Jesús, el rei dels jueus». Dos bandolers foren crucificats juntament amb ell, l'un a la dreta i l'altre a l'esquerra.
Si ets el Fill de Déu, baixa de la creu
C. Els qui passaven l'insultaven, movien el cap amb aires de mofa i deien: S. «Tu que vols destruir el santuari i reconstruir-lo en tres dies, salva't tu mateix; si ets el Fill de Déu, baixa de la creu». C. També se'n burlaven els grans sacerdots amb els mestres de la Llei i els notables. Deien: S. «Ell que salvava els altres, no és capaç de salvar-se ell mateix! Ell que és el rei d'Israel, que baixi ara de la creu i creurem en ell. Confiava en Déu: que l'alliberi, doncs, si tant se l'estima, ell que deia: Soc Fill de Déu». C. Els bandolers que havien estat crucificats amb ell també li feien els mateixos retrets.
Eli, Eli, lema sabactani?
C. Des del migdia fins a mitjan vesprada s’estengué una foscor damunt de tota la terra. Cap a mitjan vesprada Jesús cridà amb tota la força: «Elí, Elí, ¿lemà sabactaní?»,
C. que vol dir:
+ «Déu meu, Déu meu, per què m'heu abandonat?»
C. Alguns dels que estaven allí deien:
S. «Este crida a Elies».
C. U d'ells corregué a buscar una esponja, la xopà de vinagre i la posà en la punta d'una canya, i li la donava per a que en beguera. Però els altres li deien:
S. «Deixa'l estar. A vore si ve Elies a salvar-lo».
C. Jesús tornà a cridar amb tota la força i va expirar.
Ací tots i totes s'agenollen, i fan una pausa
C. En aquell moment, la cortina que tancava el santuari s’esgarrà en dos trossos de dalt a baix, la terra tremolà, les roques es clevillaren, els sepulcres s’obriren i ressuscitaren molts cossos dels sants que reposaven; després de la resurrecció de Jesús van eixir dels sepulcres, anaren a la Ciutat Santa i s’aparegueren a molts. Quan el centurió i els soldats que guardaven a Jesús veren el terratrémol i tot allò que havia passat, s’espantaren molt i digueren:
S. «Este era realment el Fill de Déu».
C. També moltes dones eren allà mirant-s'ho de lluny. Havien seguit Jesús des de Galilea i el proveïen amb els seus propis recursos. Entre elles hi havia Maria Magdalena, Maria, mare de Jaume i de Josep, i la mare dels fills de Zebedeu.
Josep posà el cos de Jesús en el seu sepulcre nou
C. Cap al tard vingué un home ric d'Arimatea, que es deia Josep, i era també dels seguidors de Jesús. Aquest home anà a trobar Pilat per demanar-li el cos de Jesús. Pilat manà que li donessin el cos. Josep el prengué, l'amortallà amb un llençol i el posà en el sepulcre nou que ell s'havia fet tallar a la roca. Després feu rodolar una gran pedra, per tancar l'entrada del sepulcre, i se n'anà. Maria Magdalena i l'altra Maria eren allà, assegudes davant el sepulcre.
Podeu disposar d'una guàrdia.
Feu guardar el sepulcre tan bé com sapigueu
C. L'endemà, que era ja dissabte, els grans sacerdots i els fariseus anaren en corporació a trobar Pilat per dir-li: S. «Senyor, ens hem recordat que aquell impostor quan encara vivia va dir: "Al cap de tres dies ressuscitaré". Doneu ordre de guardar el sepulcre fins al tercer dia, no fos cas que els deixebles anessin a robar-lo i diguessin al poble: "Ha ressuscitat d'entre els morts". Seria una impostura pitjor que la primera». C. Pilat els digué: S. «Podeu disposar d'una guàrdia. Feu guardar el sepulcre tan bé com sapigueu». C. Ells anaren al sepulcre i l'asseguraren segellant-ne l'entrada i posant-hi guàrdia.
La litúrgia de la missa d'este diumenge, després d'haver commemorat l'entrada de Jesús a Jerusalem, se centra en la passió del Senyor, exemple d'una vida submisa a la voluntat del Pare. La primera lectura ens presenta la profecia d'Isaïes sobre la passió de Crist, amb el tercer càntic del Servent del Senyor. El salm responsorial és el que Crist va proclamar estant en la creu: «Déu meu, Déu meu, ¿per què m'heu abandonat?». Com a Evangeli es llig la Passió segons sant Mateu; i, clavat en la creu, l'aclamem: «Jesucrist és el Senyor, a glòria de Déu Pare», Déu de l'univers, Kyrios, vencedor del pecat i de la mort (2 lect).
- J.M. Bausset: Diumenge de Rams (2017)
- Avel·lí Flors: Diumenge de Rams.
- Confraria del Sant Sepulcre de Corbera: Comentari i reflexió.
- Missa d'À Punt: A la creu de Crist (Himne de Vespres de Diumenge de Rams).
- La paraula del dia: Vesta (AVL)
En este dia l'Església recorda l'entrada de Crist, el Senyor, a Jerusalem per a consumar el seu Misteri pasqual. Per esta raó, en totes les misses es fa memòria de l'entrada del Senyor a la ciutat santa; esta memòria es fa o bé per la processó o entrada solemne abans de la missa principal, o bé per l'entrada simple abans de les altres misses. L'entrada solemne, no la processó, pot repetir-se abans d'aquelles misses que se celebren amb gran assistència de fidels. Quan no es puga fer ni la processó ni l'entrada solemne, és convenient que es faça una celebració de la paraula de Déu en relació amb l'entrada messiànica i a la passió del Senyor, ja siga dissabte a poqueta nit, ja siga diumenge a l'hora més oportuna.
