21 de juliol de 2026, dimarts XVI

DIMARTS DE LA SETMANA XVI / II

Lectura primera Mi 7,14-15.18-20

Llanceu al fons del mar tots els nostres pecats

Lectura de la profecia de Miquees

Senyor, pastureu el vostre poble amb la vostra vara , 

el ramat que és la vostra heretat, 

i que ara viu dispers pels boscos 

i pels fruiterars. 

Que pasturen a Basan i a Galaad 

com en temps antics. 

Feu-nos vore els vostres prodigis, 

com el dia que ens vau traure d'Egipte. 

¿Qui és com vós, Déu nostre? 

Vós perdoneu les culpes, 

i a la resta de la vostra heretat, 

no li teniu en compte la infidelitat passada: 

no vos obstineu a castigar, 

perquè estimeu la bondat. 

Torneu ara a compadir-vos de nosaltres, 

extingiu les nostres culpes, 

llanceu al fons del mar tots els nostres pecats. 

Sigueu fidel a Jacob, 

bondadós amb la descendència d'Abraham, 

tal com vau jurar als nostres pares 

des dels primers temps.

Salm responsorial 84,2-4.5-6.7-8 (R.: 8a)

Heu afavorit, Senyor, la vostra terra,

i renovat el poble de Jacob;

li heu perdonat totes les culpes,

heu estés un vel sobre els seus pecats,

heu reprimit la vostra còlera,

vos heu desdit del vostre rigor.

R. Senyor, feu-nos vore el vostre amor.

Déu, salvador nostre, renoveu-nos;

assereneu-vos i no vos enfadeu.

¿Estareu sempre indignat

i mantindreu el rigor en cada generació? R.

¿És que no ens retornareu la vida

per a que el vostre poble trobe en vós l'alegria?

Senyor, feu-nos vore el vostre amor,

i doneu-nos la vostra salvació. R.

Al·leluia Jo 14,23

Qui m'estima farà cas de les meues paraules;

mon Pare l'estimarà, i vindrem a viure en ell.

Evangeli Mt 12,46-50

Assenyalant amb la mà els seus deixebles, Jesús digué:

«Estos són ma mare i els meus germans»

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Mateu

En aquell temps, quan Jesús encara estava parlant a la multitud, sa mare i els seus germans, es presentaren fora de la casa, que volien parlar amb ell. Algú el va avisar: «La vostra mare i els vostres germans estan ací fora, que volen parlar-vos». Jesús li respongué: «¿Qui és ma mare? ¿Qui són els meus germans?» I assenyalant amb la mà els seus deixebles, digué: «Estos són ma mare i els meus germans; el que fa la voluntat de mon Pare, que està en el cel, este és el meu germà, la meua germana i ma mare».

* * * * *

Sant Llorenç de Brindisi, prevere i doctor de l'Església

Sant Llorenç de Brindisi, prevere i doctor de l'Església, de l'Orde dels Germans Menors Caputxins, predicador incansable per les regions d'Europa, que, de caràcter senzill i humil, va complir fidelment totes les missions que se li van encomanar, com defendre l'Església contra els infidels, reconciliar els prínceps enfrontats i portar el govern del seu orde religiós. Va morir a Lisboa, a Portugal, el 22 juliol de 1619.

• J. M. Bausset: Sant Llorenç de Brindisi (21 de juliol del 2015)

Aniversari del naiximent de Marshall McLuhan, educador, filòsof i estudiós canadenc (1911)

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del 21 de juliol

2. A Marsella, ciutat de la Provença, a la Gàl·lia, hui França, sant Víctor, màrtir. (c. 292)

3. A Emessa, població de Síria, sant Simeó, anomenat "Salos", que, impulsat per l'Esperit Sant, per amor a Crist va anhelar ser tingut pels hòmens com un bovo i un plebeu. En este mateix dia, commemoració també de sant Joan, ermità, que va conviure durant quasi trenta anys amb sant Simeó en santa peregrinació i en l'erm pròxim al llac de Mareotis, a Egipte. (s. IV)

4. A Roma, commemoració de santa Pràxedis [o Pràxedes], amb el nom de la qual es va dedicar a Déu una església a l'Esquilí. (a. 491)

5. A Estrasburg, ciutat de la Burgúndia, actual França, sant Arbogast, bisbe. (s. VI)

6. En la mar, davant de les costes de Rochefort, beat Gabriel Pergaud, prevere i màrtir, canonge regular de Beaulieu, a Saint-Brieuc, que, per ser sacerdot, va ser tret de la seua abadia i tancat en condicions inhumanes en una vella nau, on va obtindre la corona del martiri en morir afectat per una malaltia contagiosa. (1794)

7. A Yanzibian, de Yangpingguan, a la Xina, sant Alberic Crescitelli, prevere del Pontifici Institut per a les Missions Estrangeres, que en la persecució desencadenada per la secta dels Yihetuan, colpejat primer brutalment fins a quedar quasi mort, va ser arrossegat l'endemà, lligats els seus peus, per un camí empedrat fins prop d'un riu, on va obtindre la palma del martiri en ser esbocinat i decapitat el seu cos. (1900)

8. Passió de sant Josep Wang Yumei, màrtir, que, durant la mateixa persecució, va morir quan era portat a Daining, a la província d'Hebei, també a la Xina. (1900)

9. Beat Francesc Maria de la Creu (Joan Baptiste) Jordan (1848- Tafers, Suïssa 1918), va ser un sacerdot catòlic alemany i fundador de la Societat del Diví Salvador i de la Congregació de Germanes del Diví Salvador, comunament dits els salvatorians i salvatorianes.

10. Beat Lluís Lenzini (1981-Crocette di Pavullo, Itàlia, 21-juliol-1945), prevere diocesà i màrtir, assassinat a un quilòmetre de la seua parròquia per partisans comunistes per odi a la fe.

20 de juliol de 2026, dilluns XVI

DILLUNS XVI DEL TEMPS ORDINARI / II

Oració col·lecta

Sigau propici, Senyor, als vostres servents 

i doneu-nos abundosament els dons de la gràcia; 

per a que fervents en la fe, en l’esperança i en la caritat, 

perseverem fidels en la guarda dels vostres manaments.

Lectura primera Mi 6,1-4.6-8

Ja t'han dit, home, què espera de tu el Senyor

Lectura de la profecia de Miquees

Escolteu açò que diu el Senyor:

«Posa't dret i crida les muntanyes a juí, 

que els tossals senten el teu clam». 

Muntanyes, escolteu les acusacions del Senyor, 

escolteu-les, fonaments eterns de la terra; 

el Senyor acusa el seu poble, 

discutix amb Israel: 

«Poble meu, què t'he fet? 

En què t'he molestat? Respon-me. 

Jo et vaig fer eixir del país d'Egipte, 

et vaig alliberar de l'esclavitud 

i vaig enviar a Moisés, Aaron i Maria 

per a guiar-te».

«¿Amb quina ofrena em presentaré davant del Senyor, 

quan aniré a adorar el Déu excels? 

¿Portaré víctimes, per a oferir holocausts? 

¿Portaré vedells d'un any? 

¿El Senyor vorà amb bons ulls 

l'ofrena de milers de moltons 

o de milers i milers de torrents d'oli? 

¿He d'oferir el meu primer fill 

per a expiar les meues culpes? 

¿El fruit de les meues entranyes,

pels meus pecats?» 

Ja t'han dit, home, on és troba el bé, 

què espera de tu el Senyor: 

sigues just en l'obrar, 

estima la bondat 

i camina humilment amb el teu Déu.

Salm responsorial 49,5-6.8-9.16bc-17.21 i 23 (R.: 23b)

«Reuniu els meus fidels,

que amb la sang d'una víctima

signaren la meua aliança».

El cel proclama la seua justícia,

Déu mateix és el jutge.

R. A qui camina honradament,

li mostraré la salvació de Déu.

No condemne els teus  sacrificis,

els teus holocausts sempre presents;

però no accepte el bou de ta casa

ni el cabrit del teu corral. R.

¿Per què em recites els manaments

i t'omplis la boca amb la meua aliança,

si tu odies els mandats,

i desdenyes les meues paraules? R.

¿He de callar, mentres fas tot això?

¿Penses que soc com tu?

T'acuse i t'ho retrac a la cara».

L'alabança és una sacrifici que m'honora.

A qui camina honradament,

li mostraré la salvació de Déu». R.

Al·leluia Salm 94,8ab

No enduriu, hui, els vostres cors;

escolteu la veu de Déu.

Evangeli Mt 12,38-42

El dia del juí, la reina del país del Sud s’alçarà contra esta generació

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Mateu

En aquell temps, alguns mestres de la Llei i fariseus digueren a Jesús: «Mestre, volem vore un signe teu». 

Ell els va respondre: «Esta generació malvada i adúltera demana un signe, però l’únic signe que li donaran serà el del profeta Jonàs: igual que Jonàs va passar tres dies i tres nits en el ventre del monstre marí, també el Fill de l'home passarà tres dies i tres nits en el cor de la terra. 

El dia del juí, els habitants de Nínive s’alçaran contra esta generació i faran que la condemnen, perquè ells es convertiren amb la predicació de Jonàs; i ací hi ha algú que és més que Jonàs. 

El dia del juí, la reina del país del Sud s’alçarà contra esta generació i farà que la condemnen, perquè ella va vindre des dels confins de la terra per a escoltar la saviesa de Salomó; i ací hi ha algú que és més que Salomó». 

 

* * * * *

Sant Apol·linar, bisbe i màrtir.

Sant Apol·linar, bisbe, que, al mateix temps que propagava entre els gentils les insondables riqueses de Crist, anava davant de les seues ovelles com a bon pastor, i és tradició que va honrar amb el seu il·lustre martiri l'església de Classe, prop de Ravenna, a la via Flamínia, a la Itàlia actual, on va passar al banquet etern el dia 23 de juliol. (c. s. II)

Beates Francesca del Cor de Jesús Aldea Araujo i Rita Dolors del Cor de Jesús Pujalte Sánchez, vèrgens i màrtirs (mem. a la diòcesi d'Oriola-Alacant).

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del 20 de juliol

2. Commemoració de sant Elies Tesbita, profeta del Senyor en temps d'Acab i Ocozies, reis d'Israel, que va defendre els drets de l'únic Déu davant del poble infidel al seu Senyor, amb tal valor que va prefigurar no sols a Joan Baptiste sinó al mateix Crist. No va deixar oracles escrits, però ha sigut recordat sempre fidelment, sobretot al Mont Carmel.

3. Commemoració del benaurat Josep, anomenat "Barsabbas", i per renom "el Just", deixeble de Crist, a qui, juntament amb sant Maties, els seguidors del Senyor van presentar als apòstols per a que un d'ells exercira la missió apostòlica en substitució de Judes. Encara que l'elecció va recaure en Maties, també Josep va servir el Senyor amb la seua predicació i santedat. (s. I)

4. A Antioquia de Pisídia, actual Turquia, santa Marina o Margarida, que és tradició que va consagrar el seu cos a Crist en la virginitat i en el martiri. (s. inc.)

5. A Etiòpia, sant Frumenci, bisbe, que, havent sigut fet presoner, va viure primer com a esclau, i després, ordenat bisbe per sant Atanasi, va propagar l'Evangeli en esta regió. (s. IV)

6. A Cartago, hui Tunísia, sant Aureli, bisbe, fermíssim pilar de l'Església, que va protegir els seus fidels perquè no es deixaren arrastrar pels costums pagans i va col·locar la seua seu episcopal al mateix lloc on primer es trobava una estàtua de la deessa del cel. (c. 430)

7. A la regió de Boulogne, a la Gàl·lia, actualment França, sant Vulmar, prevere, que, sent humil pastor, interessat a instruir-se va adquirir una bona formació i va ser ordenat sacerdot, després de la qual cosa es va retirar en un erm seguint el costum dels antics pares, i finalment, a Hautmont, a l'Hainaut, als boscos de la seua pàtria, va fundar dos monestirs, un de monjos i un altre de vèrgens. (c. 700).

8. A Còrdova, ciutat de la regió hispànica d'Andalusia, sant Pau, diaca i màrtir, que, alliçonat amb l'exemple i la paraula de sant Sisenand, no va témer retraure als prínceps i dignataris sarraïns la falsedat del seu culte, i va ser mort per haver confessat a Crist com a Déu verdader. (851)

9. A Hildesheim, ciutat de Saxònia, a Germània, hui Alemanya, beat Bernat, bisbe, que, malgrat ser cego, va regir en pau la seua Església durant vint-i-tres anys. (1153)

10. A la ciutat de Seül, a Corea, santes Magdalena Yi Yong-hui, Teresa Yi Mae-im, Marta Kim Song-im, Llúcia Kim, Rosa Kim i Anna Kim Chang-gum, Maria Won Kwi-im, verge, i sant Joan Baptiste Yi Kwang-nyol, tots ells màrtirs. (1839)

11. A la ciutat de Nam Dinh, a Tonquín, actual Vietnam, sant Josep Maria Díaz Sanjurjo, bisbe, de l'Orde de Predicadors i màrtir, que durant la persecució ordenada per l'emperador Tu Duc, va ser condemnat a mort pels qui odiaven la fe cristiana. (1857)

12. A Zhoujiahe, llogaret pròxim a la ciutat de Yingxian, a la província d'Hebei, a la Xina, passió dels sants Lleó Ignasi Mangin i Pau Denn, preveres de l'Orde de la Companyia de Jesús, els quals, en la persecució desencadenada pels Yihetuan van ser travessats amb llances davant de l'altar, quan estaven donant ànim als fidels. Amb ells va ser assassinada santa Maria Zhou Wuzhi, que intentava protegir amb el seu cos el celebrant sant Lleó. (1900)

13. Al poble de Lujiazhuang, a prop també de Yingxian, a la mateixa província xinesa d'Hebei, sant Pere Zhou Rixin, màrtir, que en la mateixa persecució pels Yihetuan, davant del prefecte que li exigia abjurar, va afirmar que no podia renegar de Déu Creador del món, per la qual cosa va ser decapitat. (1900)

14. Al lloc de Daliucun, a Wuyi, de nou a la província xinesa d'Hebei, santa Maria Fu Guilin, mestra, que durant la mateixa persecució va ser entregada als enemics de l'Evangeli, sent decapitada mentre invocava el nostre Salvador Jesucrist (1900).

15. Al poble de Wuqiao Zhaojia, també a Hebei, commemoració de santa Maria Zhao Gouzhi i de les seues filles Rosa Zhao i Maria Zhao, que en la citada persecució, per a no ser violades, es van llançar a un pou, però tretes d'ell van consumar el martiri. (1900)

16. Al lloc de Dechao, també a la província xinesa d'Hebei, commemoració de sant Xi Guizi, màrtir, que, quan encara no era més que catecumen, davant d'una multitud furiosa es va confessar cristià i, ferit de mort, va ser batejat amb la seua pròpia sang. (1900)

17. A Madrid, a Espanya, beates Rita Dolors del Cor de Jesús Pujalte i Sánchez, i Francesca del Sagrat Cor de Jesús Aldea i Araujo, vèrgens de l'Institut de Germanes de la Caritat del Sagrat Cor de Jesús i màrtirs, les quals, durant la guerra, van ser fetes presoneres en la capella del col·legi pels enemics de l'Església i afusellades poc després, quan les traslladaven a un altre lloc. (1936)

18. Beat Lluís Novarese (1914- Rocca Priora, Roma 1984). Sacerdot diocesà, renovador en la pastoral dels malalts, fundador de la Pia Unió dels Silenciosos Obrers de la Creu i del Centre Voluntari del Sofriment.

19 de juliol de 2026, diumenge XVI

• Enric Benavent, arquebisbe de València: Missatges del Papa als jóvens (I) (2026, juliol 15)

DIUMENGE XVI / Cicle A

Lectura primera Sa 12,13.16-19

Concediu el penediment als pecadors

Lectura del llibre de la Saviesa

Llevat de vós no hi ha cap Déu que vetle per tot el món,

i a qui hàgeu de convéncer que la vostra sentència és justa.

El vostre poder és font de justícia,

i el mateix domini que teniu sobre tot el món fa que els perdoneu a tots. 

Demostreu només la vostra força

si algú no creu que ho podeu tot,

o bé quan humilieu aquells que, sabent que sou fort, es mostren arrogants. 

Vós, poderós sobirà, sou moderat en les sentències 

i ens governeu amb gran indulgència: 

perquè podeu fer tot allò que voleu. 

Obrant així, heu ensenyat al vostre poble 

que els justs han de ser humans, 

i heu omplit d’esperança els vostres fills, 

quan veuen que concediu el penediment als pecadors.

Salm responsorial 85,5-6.9-10.15-16a (R.: 5a)

Vós, Senyor, sou indulgent i bo,

ric en amor per al qui vos invoca.

Senyor, escolteu la meua pregària,

escolteu la meua súplica.

R. Vós, Senyor, sou indulgent i bo.

Tots els pobles que heu creat, Senyor,

vindran a fer-vos homenatge

i glorificaran el vostre nom.

Perquè sou gran, Senyor,

són prodigioses les vostres obres,

vós sou l'únic Déu». R.

Vós, Senyor, Déu compassiu i benigne,

lent per al castic, fidel en l'amor,

mireu-me, apiadeu-vos de mi. R.

Lectura segona Rm 8,26-27

L'Esperit intercedeix per nosaltres amb gemecs que no es poden expressar

Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Roma

Germans,

L’Esperit mateix, per a ajudar la nostra debilitat, intercedix amb gemecs que no es poden expressar; perquè nosaltres no sabem què hem de demanar per a pregar com cal, però és ell, l’Esperit, qui es posa en lloc nostre. I encara que els seus gemecs no es puguen expressar, el qui coneix els cors sap quin és el voler de l’Esperit; ell intercedix a favor del poble sant tal com Déu ho vol.

Al·leluia Cf. Mt 11,25

Vos donem gràcies, Pare, Senyor del cel i de la terra,

perquè heu revelat als senzills els misteris del Regne.

Evangeli Mt 13,24-43

Deixeu-los créixer junts fins a l'hora de la sega

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Mateu

En aquell temps, Jesús proposà a la gent esta paràbola: «El Regne del cel es pareix a un home que havia sembrat bona llavor en el seu camp, però durant la nit, mentres tots dormien, va arribar el seu enemic, va sembrar zitzània enmig del blat, i se'n va anar. Quan el sembrat va créixer i apuntava l'espiga, aparegué també la zitzània. Els jornalers anaren a dir-li a l'amo: "¿No era bona, la llavor que sembràreu en el vostre camp? ¿Com és que ara hi ha zitzània?" Ell els respongué: "Açò ho ha fet algun enemic". Els jornalers li digueren: "¿Voleu que anem a arrancar-la?" Ell els va dir: "No ho feu ara, que podríeu arrancar també el blat: deixeu-los créixer junts fins a l'hora de la sega i, quan arribe el moment, diré als segadors: Arranqueu primer la zitzània i feu-ne garbes per a cremar-la; després segueu el blat i porteu-lo al meu graner"».

Els va proposar una altra paràbola: «El Regne del cel es pareix a un gra de mostassa que un home ha sembrat en el seu camp: és la més menuda de totes les llavors, però, a mesura que creix, es fa més gran que totes les hortalisses, i arriba a ser com un arbre, tant que les aus del cel venen a fer niu en les seues rames».

Els va dir encara una altra paràbola: «El Regne del cel és com el rent, que una dona el pasta amb tres mesures de farina i espera, fins que tot fermenta». Tot açò ho va exposar Jesús a la gent en paràboles, i no els exposava res sense paràboles, a fi que es complira la paraula del profeta: «Els meus llavis parlaran en paràboles, anunciaré coses que estaven amagades des de la creació del món».

Jesús va deixar aquella gent i se n’anà a casa. Els deixebles anaren a demanar-li que els explicara la paràbola de la zitzània sembrada en el camp. Ell els va respondre: «El que sembra la bona llavor és el Fill de l’home; el camp és el món, i la bona llavor són els fills del Regne. La zitzània són els fills del Maligne; l’enemic que l’ha sembrada és el diable. La sega vol dir el final dels temps, i els segadors són els àngels. Igual com arranquen la zitzània i la cremen, passarà al final dels temps: el Fill de l’home enviarà els seus àngels, arrancaran del seu Regne tots els que fan caure en pecat i els que obren el mal, i els tiraran al forn encés; allí tot seran plors i cruixir de dents. Aquell dia els justs, en el Regne de son Pare, resplandiran com el sol.

Qui tinga orelles, que escolte».

A. La primera lectura i l'Evangeli de hui —amb la paràbola de la zitzània— són un crit d'atenció sobre la temptació de ficar-nos a jutges dels altres, excloent-los del regne del cel. Ens oblidem que Déu en el pecat dona lloc al penediment. Només quan torne el Senyor al final dels temps quedarà clar qui són el blat i qui la zitzània, i serà ell el que ho jutjarà. Mentrestant, demanem que ens concedisca abandonar el pecat i passar a una vida nova, sabent que Déu és clement i misericordiós (Salm resp.) i que l'Esperit acudix en ajuda de la nostra debilitat i intercedix per nosaltres amb gemecs que no es poden expressar (2 lect).

B. El do espiritual de saviesa ens diu que som servents, i que l'important és mantindre la perseverança amb fe, esperança i caritat. Jesús ens ensenya amb paràboles que el Regne de Déu comença com una cosa menuda i quasi insignificant, i hui ens trobem amb tres: el blat i la zitzània, el granet de mostassa, i el rent. En les tres ens presenta Jesús la realitat xicoteta, pacient, sacrificada i amable del Regne de Déu. Parlant en paràboles, ens revela misteris amagats des de la fundació del món. I sabem que només units a ell, acollint la seua saviesa, anirem sent transformats quasi sense saber com. No caiguem en la temptació dels falsos purismes i de les grandeses, sinó busquem sempre el Regne de Déu i la seua justícia.

C. El Regne va creixent al llarg de la història i també en la nostra història personal. Ací veem la paràbola del blat i la zitzània que ens parla de nosaltres mateixos, del nostre compromís personal amb el Regne. En el camí de la vida cristiana compartixen espai el blat, és a dir, les nostres bones obres, la nostra fe i esperança, i la zitzània, això és, la nostra resistència interior a l'avanç del Regne. Només quan ens trobem cara a cara amb el nostre Redemptor, ell eliminarà la zitzània i arreplegarà el nostre blat. Fins a eixe moment, el cristià viu una tensió i una lluita, la del Regne que es va il·luminant en nosaltres i la foscor que anem expulsant de la nostra vida. [Evangeli per a cada dia 2026, Delegació de Litúrgia de València]

• Deme Orte: Tres minuts amb les lectures de diumenge.
• Missa d'À Punt (2026): La saviesa del blat i la perseverança (Mary Ortwein)
• Missa d'À Punt (2023): Blat i cugula (José María R. Olaizola, SJ)

* * * * *

Aniversari de la mort a València de l’escriptora Beatriu Civera (1995)

• Beatriu Civera, escriptora (Dèlia Amorós Pinos, en Diccionari biogràfic de dones).
• Beatriu Civera, escriptora (Raül Castanyer i Pinto).

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del dia 19 de juliol

Sant Èpafres

1. Commemoració de sant Èpafres, que en Colosses, Laodicea i Hieràpolis, històriques ciutats de l'actual Turquia, va treballar molt en la difusió de l'Evangeli, i a qui sant Pau diu caríssim coservent, cocaptiu i fidel ministre de Crist. (s. I)

2. A Neros, lloc de Frígia, també a la Turquia actual, sants Macedoni, Teòdul i Tacià, màrtirs, que, sent emperador Julià l’Apòstata, per orde del prefecte Almaqui, i després de sofrir molts turments, van ser estesos sobre graelles roents, on van afrontar serenament el seu martiri. (c. 362)

3. Al monestir d’Annesis, prop del riu Iris, a la regió del Pont, de nou a la Turquia actual, santa Macrina, verge, germana dels sants Basili el Gran, Gregori de Nissa i Pere de Sebaste, gran coneixedora de les Sagrades Escriptures, que es va retirar a la vida solitària i va ser exemple admirable d'amor a Déu i d'allunyament de les vanitats del món. (379)

4. A Constantinoble, actual Istanbul, així mateix a Turquia, sant Dió, per sobrenom "Taumaturg", arximandrita, natural d'Antioquia, que va ser ordenat sacerdot en esta ciutat i en ella va fundar un monestir sota la regla dels acemetes. (s. V inc.)

5. A Roma, a la basílica de Sant Pere, sant Símmac, papa, a qui els cismàtics van amargar durant llarg temps la vida i va morir finalment com un autèntic confessor de la fe. (514)

6. A Còrdova, a la regió hispànica d'Andalusia, santa Àurea, verge, germana dels sants màrtirs Adolf i Joan, que, en una de les persecucions sota els musulmans, portada davant del jutge va negar, espantada, la fe, però penedida immediatament, es va presentar al mateix magistrat i, repetit el judici, es va mantenir ferma, i així va superar l'enemic en un nou combat amb l'efusió de la seua sang. (856)

7. A Utrecht, a la regió de Gueldre, a Lotaríngia, a l'actual Holanda, sant Bernold o Bernulf, bisbe, que va deslliurar del domini dels senyors laics les esglésies i els monestirs de la seua diòcesi, va fundar noves esglésies i va introduir els usos i costums cluniacencs en els monestirs. (1054)

8. Al monestir de Marienburg, al territori de Francònia, hui Alemanya, beata Stilla, verge consagrada, sepultada a l'església que ella mateixa havia fundat. (c. 1140)

9. A Foligno, lloc de la regió italiana de l'Úmbria, beat Pere Crisci, el qual, distribuïts tots els seus béns entre els pobres, es va posar al servici de la catedral i va portar vida humil i penitent a la torre del campanar. (c. 1323)

10. A Chester, a Anglaterra, sant Joan Plessington, prevere i màrtir, que havent estat ordenat sacerdot a Segòvia, en tornar a Anglaterra va ser condemnat per això a la forca, sent rei Carles II. (1679)

11. A Lujiazhuang, població pròxima a Yingxian, a la província xinesa d’Hebei, sant Joan Baptiste Zhou Wurui, màrtir, que, jove encara, va confessar obertament davant dels seguidors del moviment dels Yihetuan que era cristià, per la qual cosa li van amputar diversos membres i finalment el van rematar a destralades. (1900)

12. Al lloc de Liucun, prop de la ciutat de Renqin, també a la província xinesa d’Hebei, sants màrtirs Isabel Qin Bianzhi i el seu fill de catorze anys Simó Qin Chunfu, que en la mateixa persecució del Yihetuan, forts en la fe, van véncer totes les crueltats dels enemics. (1900)

13. Al lloc de Borowikowszczyzna, a Polònia, beats Aquil·les Puchala i Hermann Stepien, preveres de l'Orde dels Germans Menors Conventuals i màrtirs, que durant l'ocupació militar de Polònia, la seua pàtria, van ser assassinats pels qui odiaven la fe. (1943)