DIJOUS DE LA SETMANA XXVI / II
Santa Teresa de Lisieux, doctora de l'Església
Oració col·lecta
Oh Déu, vós que prometéreu el vostre Regneals xicotets i als humils de cor;feu que seguim amb confiança el camí de santa Teresa de l’Infant Jesúsi que, amb la seua intercessió,arribem a la visió de la glòria eterna.
Lectura primera Jb 19,21-27
Sé que el meu defensor viuLectura del llibre de JobJob va dir:
«¡Compadiu-vos de mi, amics meus,
que la mà del Senyor m'ha malferit!
¿Per què em perseguiu, com Déu em perseguix?
¿Encara no m'heu mossegat prou?
¡Si les meues paraules pogueren quedar escrites!
¡Si foren gravades amb un cisell d'acer i amb plom,
marcades per sempre en la roca!Però jo sé que el meu defensor viu
i que al final s'alçarà de la pols.
I, després que m'arranquen la pell,
ja sense carn, contemplaré a Déu.
Jo mateix el contemplaré,
el voran els meus ulls, no els d'un altre:
es fon tot el meu interior».
Salm responsorial 26,7-8a.8b-9abc.13-14 (R.: 13)
Escolteu el meu clam, Senyor,compadiu-vos de mi, responeu-me.De part vostra, el cor em diu:«Busqueu la meua presència».R. Segur que en la terra dels viusvoré la bondat del Senyor.Busque la vostra presència;Senyor, no vos amagueu.No sigueu severni aparteu el vostre servent,vós que sou la meua ajuda. R.Segur que en la terra dels viusvoré la bondat del Senyor.¡Espera en el Senyor! ¡Sigues valent!¡Que el teu cor no flaquege!¡Espera en el Senyor! R.
Al·leluia Mc 1,15
El Regne de Déu està prop.Convertiu-vos i creieu en la Bona Nova.
Evangeli Lc 10,1-12
La pau que els desitgeu reposarà damunt d'ells᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Llucç
En aquell temps, el Senyor en va designar uns altres setanta-dos i els envià davant d’ell, de dos en dos, a cada poble i a cada lloc per on ell mateix havia de passar. I els va dir: «La collita és abundant, però els segadors són pocs: demaneu a l’amo dels sembrats que envie segadors als seus sembrats. Aneu: jo vos envie com a corders enmig de llops. No porteu saquet, ni alforja, ni sandàlies, no vos pareu a saludar ningú pel camí. Quan entreu en una casa, primer saludeu: “Pau a esta casa”. Si hi ha gent de pau, la pau que els desitgeu reposarà damunt d’ells; si no, tornarà a vosaltres. Quedeu-vos en aquella casa, menjant i bevent allò que tinguen: el qui treballa bé es mereix el seu jornal. No aneu de casa en casa. Si en un poble vos acullen bé, mengeu el que vos posen a taula, cureu els malalts del lloc i digau a la gent d’allí: “El Regne de Déu està prop de vosaltres”. Però, si en un poble no vos volen acollir, eixiu als carrers i digueu: "Fins la pols del vostre poble que se'ns ha apegat als peus, ens l'espolsem i vos la deixem; però heu de saber que el Regne de Déu ja s'acosta". Ja vos dic que, el dia del juí, la sort de Sodoma serà més suportable que la d'aquell poble».
Jesús envia els deixebles a anunciar el Regne de Déu. A fi que l'anunci de l'Evangeli siga autèntic, ha d'estar acompanyat per la transformació profunda que l'Esperit va obrant en el cor dels deixebles. En este evangeli Jesús realça tres característiques d'esta transformació: l'oració per l'enviament de més operaris, la pobresa i la valentia prudent i audaç per a portar la Bona Nova, fins i tot amb rebuig. ¿Com col·labore amb la gràcia en esta transformació de l'Esperit per a la missió? [Evangeli per a cada dia 2026, Delegació de Litúrgia de València]
Santa Teresa de l'Infant Jesús, verge i doctora de l'Església
Hui és la memòria de santa Teresa de l'Infant Jesús, verge i doctora de l'Església. Va nàixer a Alençon (França) l'any 1873. Sent molt jove va entrar al monestir de les Carmelites Descalces de Lisieux i va arribar a ser mestra de santedat en Crist per la seua innocència i simplicitat. Va ensenyar el camí de la vida cristiana per mitjà de la infància espiritual, alhora que va demostrar una sol·licitud missionera per l'expansió del coneiximent de Crist. La seua vida va acabar quan tenia vint-i-cinc anys, el dia 30 de setembre de l'any 1897. És patrona de les missions.
I
Considerant el cos místic de l'Església, no m'havia reconegut en cap dels membres descrits per Sant Pau (1Cor 12, 29-31), o més ben dit, em volia reconéixer en tots... La Caritat em va donar la clau de la meua vocació. Vaig comprendre que si l'Església tenia un cos, format per diferents membres, el més necessari, el més noble de tots, no li podia faltar, vaig comprendre que l'Església tenia un Cor, i que este Cor estava encés d'Amor, que l'Amor contenia totes les vocacions, l'Amor ho era tot, que comprenia tots els temps i tots els llocs... en una paraula, que era etern. Llavors, vaig exclamar: Oh Jesús, Amor meu... la meua vocació, al final l'he trobada, la meua vocació és l'Amor!
II
Hi ha en la comunitat una sor que té el talent de desagradar-me en totes les coses; tant les seues maneres com les seues paraules, com el seu caràcter, em semblaven molt desagradables. Amb tot, és una santa religiosa que deu ser molt agradable al Bon Déu; per això, no volent cedir a l'antipatia natural que experimentava, em vaig dir que la caritat no havia de consistir en sentiments, sinó en les obres; llavors em vaig aplicar a fer per a esta sor el mateix que hauria fet per a la persona que més estime. (...) Ella no sospitava els meus sentiments cap a ella. Un dia em digué: "Em voldríeu dir què és el que vos atrau tant de mi, que cada vegada que em mireu vos veig somriure?" Ai! el que m'atreia era Jesús amagat al fons de la seua ànima... Jesús que torna dolç el que és amargant... Vaig respondre-li que somreia perquè estava contenta de vore-la.
III
Sempre he desitjat ser una santa; però, ai!, sempre he comprovat, quan m'he comparat amb els sants, que entre ells i jo hi ha la mateixa diferència que entre la muntanya el cim de la qual es perd entre els núvols i el gra d'arena insignificant que és xafat pels peus dels vianants; en compte de desanimar-me m'he dit: el Bon Déu és incapaç d'inspirar desigs irrealitzables; per tant, a pesar de la meua menudesa puc aspirar a la santedat; fer-me gran és impossible, haig de suportar-me tal com soc amb les meues imperfeccions; però vull buscar la manera d'anar al Cel per un caminet ben dret, ben curt, nou del tot. Som en un segle d'invents, ara ja no cal pujar pels escalons d'una escala; entre els rics un ascensor ho suplix de primera. Voldria trobar jo un ascensor que em pujara fins a Jesús, perquè soc massa xicoteta per a pujar la dura escala de la perfecció. I he trobat estes paraules: "Si algú és xicotet, que vinga a mi" (Pr 9,4) i també: "Com una mare acaricia el seu fillet, així vos consolaré, vos portaré als braços i vos engrunsaré damunt de la meua falda" (Is 66,13). No tinc cap necessitat de créixer. Convé que em quede menuda i que me'n faça cada vegada més.
* * * * *
Venerable valencià Lluís d'Amigó i Ferrer († València, 1934)
Santoral
Sant Piató o Piat, prevere, que és venerat com a evangelitzador de Tournai i com a màrtir. († Seclin, a la Gàl·lia Bèlgica, també en l'actual França. s. III/IV)
Sants Veríssim, Màxima i Júlia, màrtirs. († Lisboa, s. III/IV)
Sant Romà, diaca, que va ser cognomenat "Melode" per la seua sublim perícia artística a compondre himnes eclesiàstics en honor del Senyor i dels sants. († Constantinoble, hui Istanbul, a Turquia, c. 500)
Sant Niceci o Nicet, bisbe, que, segons el testimoniatge de sant Gregori de Tours, era fort en la predicació, terrible en l'argumentació i constant en l'ensenyament. Va patir el desterrament baix Clotari, rei dels francs. († Trèveris, al territori de Renània, a Austràsia, actual Alemanya, 561)
Sant Bavó de Gant, monjo, el qual, deixeble de sant Amand, va deixar la vida seglar, va distribuir els seus béns entre els pobres i va entrar en el monestir fundat en aquesta ciutat. († Gant, ciutat de Flandes, hui Bèlgica, c. 659)
Sant Wasnulf [o Wasnon], monjo, nascut a Escòcia. († Condé-sud-l’Escaut, lloc d'Hainaut, a Austràsia, actual França, s. VII)
Sant Gerald [o Guerald o Girald] Edwards, prevere i màrtir, qui va ser ordenat a França i, en tornar a la seua pàtria, durant la persecució sota el regnat d'Isabel I, després d'un llarg empresonament, va consumar el seu martiri en el patíbul. Amb ell van ser martiritzats els preveres beats Robert Wilcox i Cristòfol Buxton, per la seua condició sacerdotal, i el beat Robert Widmerpool, per ajudar un sacerdot. († Canterbury, a Anglaterra, 1588)
Beats Rodolf Crockett i Eduard James, preveres i màrtirs, que, formats en el Col·legi dels Anglesos de Reims, en tornar a la seua pàtria van ser condemnats al patíbul, per raó del seu sacerdoci. († Chichester, també a Anglaterra, 1588)
Beat Joan Robinson, prevere i màrtir, el qual, quan era pare de família, en enviduar va rebre, ja ancià, l'ordenació sacerdotal, i per esta causa va ser coronat amb el martiri. († Ipswich, de la regió de Suffolk, de nou a Anglaterra, 1588)
Beats Gaspar Hikojiro i Andreu Yoshida, màrtirs, que, sent catequistes, van ser decapitats per haver rebut a les seues cases uns sacerdots. († Nagasaki, al Japó, 1617)
Beat Joan de Palafox († El Burgo de Osma, 1659)
Beat Lluís Maria Monti, religiós, qui, malgrat mantindre la seua condició laical, va instituir els Fills de Maria Immaculada, congregació que va dirigir amb esperit de caritat cap als pobres i els necessitats, ocupant-se especialment dels malalts i òrfens, i treballant en favor de la formació dels jóvens. († Saronno, prop de Varese, a la Llombardia, regió d'Itàlia, 1900)
Beata Cecília Eusepi († Nepi, 1928)
Beata Florència Caerols i Martínez, verge seglar i màrtir valenciana (memoria a Alcoi). († Rotglà i Corberà, 1936)
Beat valencià Àlvar Sanjuán i Canet, prevere salesià, màrtir (memòria a Alcosser de Planes). († Villena, 1936)
Beat Antoni Rewera, prevere i màrtir, que, per la seua confessió en favor de Crist, des de Polònia va ser internat en el camp de concentració de Dachau, on va aconseguir la corona del martiri per mitjà dels turments que va patir. († Prop de Munic, a la regió de Baviera, a Alemanya, 1942)
