DIMECRES DE LA SETMANA XXVI / II
Sant Jeroni
Oració col·lecta
Oh Déu, vós féreu sentir vivament a sant Jeroni
la delicadea de les Sagrades Escripturesi el convertíreu en un intèrpret excel·lent de la revelació divina;feu que tota l’Església s’alimente en abundància de la vostra paraulai que hi trobe la font de la vida.
Lectura primera Jb 9,1-12.14-16
Un home, discutint amb Déu, no tindria mai raó
Lectura del llibre de Job
Job respongué als seus amics: «Reconec, i no tinc cap dubte, que un mortal, discutint amb Déu, no tindria mai raó. Si Déu es posa a reclamar, no respondrà ni a una, de mil acusacions. És intel·ligent i poderós: ¿podrà viure en pau el qui li planta cara?
Desplaça les muntanyes i no es nota, les capgira quan s'indigna. Mou la terra del seu lloc, i tremolen els pilars que la sostenen. Si ell ho mana, el sol no ix; pot tancar amb pany i clau les estreles. Ha desplegat el cel ell tot sol, i camina per les ones de la mar. Ha creat l'Óssa, l'Orió, les Plèiades i totes les constel·lacions. Ha fet meravelles insondables, obra tants prodigis que ni es poden comptar. Passa pel meu costat i no el veig, em passa a tocar i no el sent. Si vol prendre alguna cosa, ¿qui li ho pot impedir? ¿Qui gosaria demanar-li explicacions? No, jo no li puc respondre, no puc buscar raons per a discutir contra ell. Encara que jo fora innocent, no li discutiria: suplicaria només el qui m'ha de jutjar, perquè, si jo el cridara a juí i ell s'hi presentara, no crec que escoltara tan sols el meu clam».
Salm responsorial 87,10bc-11.12-13.14-15 (R.: 3a)
Senyor, jo vos invoque cada dia, i alce les mans a vós. ¿Fareu prodigis per als morts? ¿S'alçaran les ombres a donar-vos gràcies?
R. Que vos arribe la meua súplica, Senyor.
En els sepulcres, ¿qui parla del vostre amor? ¿I de la vostra justícia, en el país de la mort? ¿Coneix algú els vostres prodigis en el lloc de les tenebres, la vostra clemència en el país de l'oblit? R.
Jo vos demane auxili, Senyor, cada matí vos arriba la meua súplica. Senyor, ¿per què m'abandoneu i m'amagueu la vostra mirada? R.
Al·leluia Fl 3,8-9
Considere escòria tots estos guanys a canvi de guanyar a Crist i de viure unit a ell.
Evangeli Lc 9,57-62
Al·leluia Fl 3,8-9
Considere escòria tots estos guanys
a canvi de guanyar a Crist i de viure unit a ell.
Evangeli Lc 9,57-62
Vos seguiré aneu on aneu
᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Lluc
En aquell temps, mentres Jesús i els deixebles feien camí, algú li va dir: «Vos seguiré aneu on aneu». Jesús li va respondre: «Les raboses tenen caus, i les aus del cel, nius, però el Fill de l'home no té on reclinar el cap». A un altre li va dir: «Seguix-me», i este li contestà: «Senyor, deixeu-me anar primer a soterrar mon pare». Jesús li respongué: «Deixa que els morts soterren els seus morts; tu ves i anuncia el Regne de Déu». Un altre li va dir: «Vos seguiré, Senyor, però primer deixeu-me anar a dir adeu als de casa». Jesús li va respondre: «El que mira arrere quan ja té la mà en l'aladre, no és apte per al Regne de Déu».
Notem la delicadesa de Jesús respecte a la llibertat d'aquells als qui crida a seguir-lo. No els coacciona de cap manera. Perquè la llibertat humana arriba al seu major grau d'expressió quan es deixa il·luminar per Déu i sap triar el camí millor per a conformar-se amb la seua voluntat. El senyor és molt clar en les condicions que posa per a ser un bon deixeble: la renúncia i la pobresa són la manera d'aconseguir la perfecta llibertat per a seguir-lo amb profit.[Evangeli per a cada dia 2026, Delegació de Litúrgia de València]
Notem la delicadesa de Jesús respecte a la llibertat d'aquells als qui crida a seguir-lo. No els coacciona de cap manera. Perquè la llibertat humana arriba al seu major grau d'expressió quan es deixa il·luminar per Déu i sap triar el camí millor per a conformar-se amb la seua voluntat. El senyor és molt clar en les condicions que posa per a ser un bon deixeble: la renúncia i la pobresa són la manera d'aconseguir la perfecta llibertat per a seguir-lo amb profit.[Evangeli per a cada dia 2026, Delegació de Litúrgia de València]
Sant Jeroni, prevere i doctor de l'Església
Sant Jeroni penitent,
de Josep de Ribera
(Museu Thyssen-Bornemisza,
Madrid)
Memòria de sant Jeroni, qui, nascut a Dalmàcia, va estudiar a Roma, on va cultivar amb cura tots els sabers, i allí va rebre el baptisme cristià. Després, captat pel valor de la vida contemplativa, va anar a Orient, on es va entregar a l'existència ascètica i es va ordenar de prevere. Tornat a Roma, va ser secretari del papa Damas. Després va fixar la residència a Betlem de la Judea, on va viure una vida monàstica dedicat a traduir i esplanar les Sagrades Escriptures. Així es va revelar com a insigne doctor. De manera admirable va ser partícip de moltes necessitats de l'Església i, finalment, arribat a una edat provecta, va descansar en la pau del Senyor (420).Sant Jeroni, prevere i doctor de l'Església (mem. ob.), titular de les esglésies parroquials d'Alfarrasí, Manises i una de València.
Amb motiu de l'inici del 1600 aniversari de la mort de sant Jeroni (Betlem 420), el papa Francesc va publicar el "motu proprio" Aperuit illis amb el qual instituïx el Diumenge de la Paraula de Déu.- J.M. Bausset: Sant Jeroni (2015)
- Avel·lí Flors: Sant Jeroni i la Vulgata (2020)
|
| Sant Jeroni penitent, de Josep de Ribera (Museu Thyssen-Bornemisza, Madrid) |
Sant Jeroni, prevere i doctor de l'Església (mem. ob.), titular de les esglésies parroquials d'Alfarrasí, Manises i una de València.
Amb motiu de l'inici del 1600 aniversari de la mort de sant Jeroni (Betlem 420), el papa Francesc va publicar el "motu proprio" Aperuit illis amb el qual instituïx el Diumenge de la Paraula de Déu.
- J.M. Bausset: Sant Jeroni (2015)
- Avel·lí Flors: Sant Jeroni i la Vulgata (2020)
Santoral
Sants Urs i Víctor, màrtirs, que, segons la tradició, van pertànyer a la legió Tebana. († Solothurn, al territori d'Helvècia, hui Suïssa, c. 320)
Sant Gregori, anomenat l'"Il·luminador", bisbe, que després de suportar molts treballs, es va retirar a una cova pròxima a la confluència de l'Eufrates ramificat, i allí va descansar en pau. És considerat apòstol dels armenis. († Armènia, c. 326)
Santa Eusèbia, verge, fidel servidora de Déu des de la joventut fins a l'ancianitat. († Marsella, c. 497)
Sant Honori de Cantorbery, bisbe, abans monjo romà, enviat pel papa sant Gregori Magne com a company de sant Agustí per a evangelitzar Anglaterra, al qual finalment va succeir en la seu episcopal. († Cantorbery, al comtat de Kent, a Anglaterra, 653)
Sant Simó, monjo, abans comte de Crépy, a França, que, renunciant a la pàtria, al matrimoni i a tot, va triar la vida monàstica i després l'eremítica a les muntanyes del Jura, i reclamat moltes vegades com a llegat de pau per a conciliació entre prínceps, va morir finalment a Roma, i va ser sepultat en la basílica de Sant Pere. († 1082)
Sant Ismidó, bisbe, que enamorat dels Sants Llocs, per dues vegades va peregrinar piadosament a Palestina. († Die, a la Gàl·lia Lugdunense, França en l'actualitat, 1115)
Beata Felicia Meda, abadessa clarissa. (Pesaro, en el Picé, actual regió de les Marques, a Itàlia, 1444)
Sant Francesc de Borja, prevere, que a Espanya se celebra el dia 3 d'octubre. († Roma, 1572)
Beat Joan Nicolau Cordier, prevere i màrtir, que, suprimida l'Orde de la Companyia de Jesús, va continuar exercint el ministeri sacerdotal a la regió de Verdun, fins que, en la Revolució Francesa, per la seua condició de sacerdot va ser empresonat en una nau ancorada en la mar, on va morir de malaltia i inanició. († litoral nord de França, enfront de Rochefort, 1794)
Beat Frederic Albert, prevere, que, quan era rector, va fundar la Congregació de Germanes de Sant Vicent de Paül de la Immaculada Concepció, destinada a la redempció de la gent caiguda en la misèria. (†Lanzo, pròxima a Torí, Itàlia, 1876)
Sants Urs i Víctor, màrtirs, que, segons la tradició, van pertànyer a la legió Tebana. († Solothurn, al territori d'Helvècia, hui Suïssa, c. 320)
Sant Gregori, anomenat l'"Il·luminador", bisbe, que després de suportar molts treballs, es va retirar a una cova pròxima a la confluència de l'Eufrates ramificat, i allí va descansar en pau. És considerat apòstol dels armenis. († Armènia, c. 326)
Santa Eusèbia, verge, fidel servidora de Déu des de la joventut fins a l'ancianitat. († Marsella, c. 497)
Sant Honori de Cantorbery, bisbe, abans monjo romà, enviat pel papa sant Gregori Magne com a company de sant Agustí per a evangelitzar Anglaterra, al qual finalment va succeir en la seu episcopal. († Cantorbery, al comtat de Kent, a Anglaterra, 653)
Sant Simó, monjo, abans comte de Crépy, a França, que, renunciant a la pàtria, al matrimoni i a tot, va triar la vida monàstica i després l'eremítica a les muntanyes del Jura, i reclamat moltes vegades com a llegat de pau per a conciliació entre prínceps, va morir finalment a Roma, i va ser sepultat en la basílica de Sant Pere. († 1082)
Sant Ismidó, bisbe, que enamorat dels Sants Llocs, per dues vegades va peregrinar piadosament a Palestina. († Die, a la Gàl·lia Lugdunense, França en l'actualitat, 1115)
Beata Felicia Meda, abadessa clarissa. (Pesaro, en el Picé, actual regió de les Marques, a Itàlia, 1444)
Beat Joan Nicolau Cordier, prevere i màrtir, que, suprimida l'Orde de la Companyia de Jesús, va continuar exercint el ministeri sacerdotal a la regió de Verdun, fins que, en la Revolució Francesa, per la seua condició de sacerdot va ser empresonat en una nau ancorada en la mar, on va morir de malaltia i inanició. († litoral nord de França, enfront de Rochefort, 1794)
Beat Frederic Albert, prevere, que, quan era rector, va fundar la Congregació de Germanes de Sant Vicent de Paül de la Immaculada Concepció, destinada a la redempció de la gent caiguda en la misèria. (†Lanzo, pròxima a Torí, Itàlia, 1876)
