24 de maig de 2026, diumenge: Pentecosta

Missa de la vigília


DIUMENGE DE PENTECOSTA

Solemnitat

Dia de l'Acció Catòlica i de l'Apostolat Seglar



Dia de Pentecosta, en el qual acaben els sagrats cinquanta dies de la Pasqua i es commemoren, juntament amb l'efusió de l'Esperit Sant damunt dels deixebles a Jerusalem, els orígens de l'Església i l'inici de la missió apostòlica en totes les tribus, llengües, pobles i nacions (elog. del Martirologi Romà).


MISSA DEL DIA / Cicle A

Oració col·lecta

Oh Déu, vós, 
per mitjà del misteri que hui celebrem,
santifiqueu tota l’Església,
enmig dels pobles i nacions.
Escampeu damunt de tota la terra
els dons de l’Esperit Sant
i repetiu en els cors dels qui creuen en vós
allò que la vostra bondat divina
va obrar als mateixos inicis
de la predicació de l’Evangeli.

Lectura primera Fets 2,1-11

Tots quedaren plens de l'Esperit Sant i començaren a parlar

Lectura dels Fets dels Apòstols

Durant la celebració de la festa de Pentecosta, es trobaven tots junts en un mateix lloc quan, de repent, va vindre del cel una remor com si es girara un vent impetuós, que va omplir tota la casa on estaven; i se'ls aparegueren com unes llengües de foc, que es repartiren i es posaren damunt de cada u d'ells; i tots quedaren plens de l'Esperit Sant i començaren a parlar en diverses llengües, tal com l'Esperit els concedia parlar.
Hi havien a Jerusalem jueus piadosos provinents de totes les nacions que hi ha baix del cel; i quan es va sentir aquella remor, la gent hi va acudir i va quedar desconcertada, perquè cada u els sentia parlar en la seua pròpia llengua. Estranyats i fora de si deien: «¿No són galileus, tots eixos que parlen? Per tant, ¿com és que cada u de nosaltres els sentim parlar en la nostra llengua materna? Entre nosaltres hi ha parts, medes i elamites, habitants de Mesopotàmia, de Judea i de Capadòcia, del Pont i d'Àsia, de Frígia i de Pamfília, d'Egipte i de les regions de Líbia, tocant Cirene; hi ha forasters de Roma, hi ha jueus i prosèlits, hi ha cretencs i àrabs, però tots els sentim proclamar les grans obres de Déu en les nostres llengües».

Salm responsorial 103,1ab i 24ac.29bc-30.31 i 34 (R.: 30)

Beneïx el Senyor, ànima meua.
Senyor, Déu meu, ¡que gran que sou!.
Que variades que són, Senyor, les vostres obres,
la terra està plena de les vostres criatures.

R. Envieu el vostre alé, Senyor,
i renoveu la vida damunt de la terra.

O bé:

Al·leluia.

Si els retireu l'alé, expiren
i tornen a la pols d'on van eixir.
Quan envieu el vostre alé, renaix la creació,
i renoveu la vida sobre la terra. R.

Glòria al Senyor per sempre.
Que s'alegre el Senyor de la seua obra,
que li siga agradable el meu poema,
i jo m'alegraré en el Senyor. R.

Lectura segona 1C 12,3b-7,12-13

Tots nosaltres hem sigut batejats en un sol Esperit per a formar un sol cos

Lectura de la primera carta de sant Pau als cristians de Corint

Germans,
Ningú pot confessar que Jesús és el Senyor si no és per un do de l'Esperit Sant. Els dons que rebem són diversos, però l'Esperit que els distribuïx és u. Són diversos els servicis, però és u el Senyor a qui servim. Són diversos els miracles, però Déu és el mateix, que ho obra tot en tots. A cada u li és donada la manifestació de l'Esperit en bé de tots.
Perquè Crist és com el cos humà: és u, encara que tinga molts membres, ja que tots els membres, encara que en siguen molts, formen un sol cos. Tots nosaltres, jueus o grecs, esclaus o lliures, hem sigut batejats en un sol Esperit per a formar un sol cos, i tots hem begut d'un sol Esperit.

Seqüència

        Veni, Sancte Spiritus

Al·leluia

Vingueu, Esperit Sant, ompliu el cor dels vostres fidels
i enceneu-hi la flama del vostre amor.

Evangeli Jo 20,19-23

Com el Pare m'ha enviat a mi, també vos envie jo. Rebeu l'Esperit Sant

 Lectura  de l'evangeli segons sant Joan

Aquell mateix diumenge de vesprada, els deixebles estaven en casa amb les portes tancades per por dels jueus. Jesús va entrar, es va posar al mig i els va dir «Pau a vosaltres», i a continuació, els va mostrar les mans i el costat. Els deixebles s'alegraren de vore el Senyor. Ell els tornà a dir «Pau a vosaltres», i va afegir: «Com el Pare m'ha enviat a mi, també vos envie jo». En acabant, va bufar damunt d'ells i els digué: «Rebeu l'Esperit Sant: a qui li perdoneu els pecats, li quedaran perdonats; a qui li’ls retingueu, li quedaran retinguts».
 
A. El temps de Pasqua culmina amb l'enviament de l'Esperit Sant que ve damunt de Maria i dels apòstols en el cenacle, i d'esta manera la festa jueva de Pentecosta es convertix en la festa de la nova aliança de Déu amb el seu poble, no escrita en pedres sinó en els cors per l'Esperit Sant. Va ser una experiència de foc i de vent, un foc d'amor i un vent de fortalea i missió. Els batejats en Jesús formem un sol cos espiritual, i sabem que Jesús no ens deixa sols, sinó que ens envia sempre l'Esperit Sant, font de pau i d'alegria, on podem trobar el perdó i la gràcia.

B. En Pentecosta, cinquanta dies després de la Pasqua, celebraven els israelites l'Aliança del Sinaí, escrita en les taules de pedra que Déu va entregar a Moisés, i per la qual van ser constituïts en poble de Déu. Estant reunits tots els deixebles aquell dia, als cinquanta de la resurrecció de Crist, va vindre sobre ells l'Esperit Sant, la llei de la Nova Aliança, escrita no ja en taules de pedra sinó en el cor de cada creient. En este dia van començar a ser el nou poble de Déu, l'Església, obert a totes i a tots com s'expressa en el do de llengües que van rebre (cf. primera lectura i prefaci). Ja abans, Jesús ressuscitat havia donat l'Esperit Sant als apòstols perquè pogueren perdonar els pecats. L'Esperit continua venint a nosaltres pel baptisme i ens unix així a tots formant un sol cos en Crist.

C. El do de l'Esperit és el mateix amor de Déu infós en el cor dels fidels. Per això se'l representa com a foc, ja que crema tota traça de pecat del cor humà. La primera acció de l'Esperit és obrar la salvació en cada u de nosaltres gràcies al perdó dels pecats i la reconciliació amb el Pare.
També és foc que dona llum i vida al cristià: llum per a conéixer millor a Déu i obrar la vida nova del deixeble de Crist; vida per a reproduir en nosaltres la mateixa existència del Senyor que el mateix Esperit plasma en nosaltres. (Evangeli per a cada dia 2026, Delegació de Litúrgia de València).

Oració sobre les ofrenes

Feu, Senyor, que l’Esperit Sant 
ens descobrixca abundosament
el sentit amagat d’este sacrifici
i ens revele tota la veritat
segons la promesa del vostre Fill.

Prefaci

És realment just i necessari,
és el nostre deure i és la nostra salvació, 
Senyor, Pare Sant, Déu omnipotent i etern,
que, sempre i en tot lloc,
vos donem gràcies.

Perquè vós,
per a donar plenitud al misteri pasqual,
heu enviat hui l’Esperit Sant
als qui havíeu concedit ser els vostres fills
per la unió amb el vostre Fill únic,
el mateix Esperit que, en nàixer l’Església,
va donar a tots els pobles el coneiximent de Déu
i va unir totes les llengües
en la confessió d’una mateixa fe.

Per això,
ple de la gran alegria de la Pasqua,
d’un cap a l’altre de la terra
tot el món exulta;
i també els àngels i els arcàngels
i tots els cors celestials
canten l’himne de la vostra glòria, dient:

Oració després de la comunió





  • Missa d'À Punt: Pentecosta (Ignacio Iglesias, SJ)

    Acaba el Temps Pasqual

Dia de l'Acció Catòlica i de l'Apostolat Seglar

* * * * *
Maria Auxiliadora

Benaurada Maria, Auxiliadora dels cristians. (enguany se celebra demà)

El títol de "Maria, auxili dels cristians" forma part de les lletanies de Maria. Se li ha dedicat una parròquia a Alacant, a Algoda-Matola, a Borriana, a València i a Algemesí. En esta última se celebra missa en valencià cada dia de l'any.


MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del 24 de maig

1. Commemoració de sant Manahen, que, germà de llet del tetrarca Herodes, va ser doctor i profeta en l'Església d'Antioquia de Síria, hui a Turquia, sota la gràcia del Nou Testament. (s. I)

2. També commemoració de la beata Joana, esposa de Cusa, procurador d'Herodes, que juntament amb altres dones servia Jesús i els apòstols amb els seus recursos, i en el dia de la Resurrecció del Senyor va trobar remoguda la llosa del sepulcre i el va anunciar als deixebles. (s. I)

3. A Listra, lloc de Licaònia, actual Turquia, sant Zoel, màrtir. (s. II/III)

4. A Trieste, a Ístria, actualment Itàlia, sant Sèrvul, màrtir. (s. inc.)

5. A Nantes, a la Gàl·lia Lugdunense, hui França, sants germans Donacià i Rogacià, màrtirs, sobre els quals es narra que el primer havia rebut el baptisme i l'altre encara era catecumen, però en el combat final, besant el seu germà, Donacià va pregar a Déu perquè el que encara no havia pogut ser llavat pel baptisme sagrat meresquera ser eixugat en el corrent de la seua pròpia sang. (c. 304)

6. Commemoració de trenta-huit sants màrtirs, que, segons la tradició, van ser decapitats a Filipòpolis, a Tràcia, hui Plovdiv, a l'actual Bulgària, en temps de Dioclecià i Maximià. (c. 304)

7. Al monestir de Lerins, a la regió hui francesa de Provença, sant Vicent, prevere i monjo, que va ser molt cèlebre per la seua doctrina cristiana i santedat de vida, i es va obstinar amb intrepidesa en el progrés dels creients en la fe. (c. 450)

8. A la muntanya Admirable, a Síria, sant Simeó Estilita el Jove, prevere i anacoreta, que va viure dalt d'una columna en comunicació íntima amb Crist, va escriure diversos tractats d'ascètica i va ser dotat de grans carismes. (592)

9. A Piacenza, a la regió d'Emília-Romanya, a Itàlia, beat Felip, prevere de l'Orde d'Ermitans de Sant Agustí, el qual, per a mortificar més durament la seua carn, portava cenyida una armadura de ferro. (1306)

10. Al Marroc, beat Joan de Prado, prevere de l'Orde dels Germans Menors i màrtir, que va ser enviat a Àfrica per a prestar auxili espiritual als cristians reduïts a esclavitud en els regnes sarraïns, però, havent sigut capturat, va confessar valentament la fe de Crist davant del sobirà musulmà Mulay al-Walid, i per mandat seu va consumar el martiri pel foc. (1631)

11. A Seül, a Corea, sants màrtirs Agustí Yi Kwang-hon, a la casa dels quals es llegien les Sagrades Escriptures; Àgueda Kim A-gi, mare de família, que va rebre el baptisme en la presó; i set companys*, tots ells decapitats per la seua fe en Crist. (1839)

*Els noms són els següents: sant Damià Nam Myong-hyog, catequista; Magdalena Kim O-bi, Bàrbara Han A-gi, Anna Pak A-gi, Àgueda Yi So-sa, Llúcia Pak Hui-sun i Pere Kwon Tu-gin.

12. A la ciutat de Saint-Hyacinthe, al Canadà, beat Lluís Ceferí Moreau, bisbe, que en les diverses activitats del ministeri pastoral s'exhortava sempre a si mateix a sentir-se ardentment unit amb l'Església. (1901)

at Cap comentari:
Labels: , , , , , , ,

23 de maig de 2026, dissabte VII de Pasqua

DISSABTE DE LA SETMANA VII DE PASQUA


Missa del matí

Oració col·lecta

Déu omnipotent, 
concediu-nos conservar sempre, 
en la nostra manera de viure, 
l’alegria de la Pasqua que acabem de celebrar.

Lectura primera Fets 28,16-20.30-31

Va passar dos anys sencers a Roma, i anunciava el Regne de Déu

Lectura dels Fets dels Apòstols

Una vegada a Roma, permeteren a Pau que vixquera en una casa particular, amb el soldat que el guardava.
Al cap de tres dies, va convocar els jueus principals i, quan estigueren reunits, els va dir:
«Germans, jo, sense haver fet res contra el nostre poble ni contra les tradicions dels pares, vaig ser detingut a Jerusalem i entregat als romans. Els tribunals romans m'interrogaren i volien deixar-me en llibertat, perquè no havien trobat en mi cap motiu de condemna a mort; però els jueus s'hi van oposar i, per això i no perquè jo tinga res de què acusar els del meu poble, m'he vist obligat a apel·lar al Cèsar. Per este motiu he volgut vore-vos i enraonar, perquè la causa de dur estes cadenes no és altra que l'esperança d'Israel».
I va passar dos anys sencers en la casa que havia llogat, a on rebia tots els qui acudien a vore'l, i anunciava el Regne de Déu i ensenyava la doctrina sobre Jesucrist, el Senyor, amb tota llibertat, sense cap trava.

Salm responsorial 10,4.5 i 7 (R.: cf. 7b)

El Senyor viu en el seu sant temple,
el Senyor té el tron en el cel;
els seus ulls aguaiten,
les seues pupil·les vigilen l'home.

R. Els bons vos voran cara a cara, Senyor.

O bé:

Al·leluia.

El Senyor vigila els innocents i els culpables,
i abomina els qui volen violències;
el Senyor, que és just, estima la justícia,
els bons el voran cara a cara. R.

Al·leluia Jo 16,7.13

Vos enviaré l'Esperit de la veritat,
diu el Senyor;
ell vos guiarà cap a la veritat plena.

Evangeli Jo 21,20-25

Este és el deixeble que ho ha escrit,
i sabem que el seu testimoni és veraç

 Lectura de l'evangeli segons sant Joan

En aquell temps, Pere es va girar i va vore que els seguia també el deixeble que Jesús amava. Era aquell que en el sopar s'havia reclinat damunt del pit de Jesús i li havia preguntat qui l'havia d'entregar.
Pere, en vore'l, va preguntar a Jesús: «Senyor, i ell, què?» 
Jesús li respongué: «Si jo vullc que es quede ací fins que jo torne, a tu, què? Tu seguix-me».
Entre els germans va córrer la veu que este deixeble no moriria, però Jesús no li havia dit que no moriria, sinó: «Si jo vullc que es quede ací fins que jo torne, a tu, què?» 
Este és el deixeble que dona testimoni d'estos fets i qui els ha escrit; i sabem que el seu testimoni és veraç. Jesús va fer moltes altres coses, però si s'escriviren una per una, crec que els llibres que es podrien escriure no cabrien en el món.
Benet XIII

* * * * *

El 23 de maig de 1423 va morir a Peníscola el papa Benet XIII.


MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del dia 23 de maig

1. A Cartago, en l'actual Tunísia, sants Luci, Montà, Julià, Victòric, Víctor i Donacià, màrtirs, que, en temps de l'emperador Valerià, van consumar el martiri per confessar la religió i la fe que havien aprés per ensenyament de sant Cebrià. (c. 259)

2. Commemoració dels sants màrtirs de Capadòcia, hui Turquia, als qui, durant la persecució en temps de l'emperador Maximià, van matar trencant-los les cames. (303)

3. També commemoració dels sants màrtirs de Mesopotàmia, a l'actual Iraq, que en la mateixa època, penjats pels peus i amb el cap a baix, van morir ofegats pel fum i consumits a foc lent. (303)

4. A Nàpols, ciutat de la regió italiana de Campània, sant Efeb, bisbe, que va governar santament el poble de Déu i el va servir amb fidelitat. (s. IV)

5. A Langres, a la Gàl·lia Lugdunense, hui França, martiri de sant Desideri, bisbe, de qui es narra que veent al seu ramat oprimit pels vàndals, es va dirigir al seu rei per a suplicar per ell, però per orde del monarca va ser condemnat a mort; així s'oferí, lliurement, per les ovelles que li havien sigut confiades. (c. 355)

Desideri era bisbe de Langres la primera mitat del segle IV. Va participar en el sínode de Sàrdica, l'any 343. El seu martiri va tenir lloc quan, en acostar-se tropes bàrbares a la ciutat, el bisbe va pensar que era el seu deure intentar evitar a la població el saqueig, i va anar a entrevistar-se amb el cap bàrbar. Però no va aconseguir el seu objectiu. Desideri, com a bon pastor, va donar la vida per les seues ovelles. El Martirologi diu que van ser tropes vàndales, mentre que alguns autors opinen que es tracta dels germànics, que entre els anys 355-357 atacaren l'Imperi i van ser vençuts per Julià l'Apòstata.

6. Al territori de Norcia, a la regió italiana de l'Úmbria, commemoració de sant Eutiqui, abat, que, segons narra el papa sant Gregori el Gran, primer va portar vida solitària amb sant Florenci, procurant conduir a molts cap a Déu a través de l'exhortació, i després va governar santament un monestir pròxim. (c. 487)

7. Igualment a Norcia, sant Spes, abat, que durant quaranta anys va suportar la ceguesa amb admirable paciència. (c. 517)

8. A Subiaco, a la regió de nou italiana del Laci, commemoració de sant Honorat, abat, que va governar sàviament el monestir on abans havia viscut sant Benet. (s. VI)

9. A la ciutat de Niça, a Provença, actual regió de França, sant Siagri, bisbe, que va edificar un monestir sobre el sepulcre de sant Ponç. (787)

10. A Sinnada, lloc de Frígia, hui Turquia, sant Miquel, bisbe, home pacífic, que va afavorir la pau i la concòrdia entre grecs i llatins, però enviat a l'exili per defendre el culte de les imatges sagrades, va morir lluny de la seua pàtria. (826)

11. Prop de Gemboux, a la comarca de Lieja, a Lotaríngia, actual Bèlgica, sepultura de sant Guibert, monjo, que, havent abandonat les seues insígnies militars i abraçat la disciplina de la vida monàstica, va construir un cenobi en un terreny del seu patrimoni, i es va retirar després al monestir de Gorze. (962)

12. A Roma, sant Joan Baptista de Rossi, prevere, que a la Ciutat Santa va atendre els pobres i els més marginats, instruint-los a tots en santa doctrina. (1764)

13. A la ciutat de Witowo, a Polònia, beats Josep Kurzawa i Vicent Matuszewski, preveres i màrtirs, assassinats pels perseguidors de l'Església quan, en temps de guerra, la seua pàtria, va estar sotmesa per la força a un poder estranger. (1940)

14. Beata Maria Crucifixa de l'Amor Diví (Maria Gargani), (1892 - Nàpols, Itàlia 1973), fundadora de les Germanes Apostolesses del Sagrat Cor.

at Cap comentari:
Labels: , , , ,

22 de maig de 2026, divendres VII de Pasqua

DIVENDRES DE LA SETMANA VII DE PASQUA


Oració col·lecta

Concediu-nos, Senyor, la saviesa de la creu
i la fortalesa amb què afavoríreu a santa Rita de Càssia,
per a que, compartint els patiments de Crist a l’hora de la tribulació,
participem més íntimament del seu misteri pasqual.

Lectura primera Fets 25, 13b-21

Aquell Jesús mort, Pau afirma que viu

Lectura dels Fets dels Apòstols

En aquells dies, el rei Agripa i Bernice arribaren a Cesarea per a saludar a Festus. I com que havien d'estar allí alguns dies, Festus va referir al rei el cas de Pau, dient-li:
«Tinc ací un home que el meu predecessor Fèlix va deixar en la presó. Quan vaig anar a Jerusalem, els grans sacerdots i els notables dels jueus presentaren càrrecs contra ell i em demanaren que el condemnara. Jo els vaig respondre que no és costum dels romans condemnar a ningú sense que es puga defendre d'allò que l'inculpen cara a cara amb els acusadors.
De manera que ells vingueren amb mi ací a Cesarea, i jo, sense dilacions, l'endemà mateix, m'assente al tribunal i faig comparéixer l'acusat. Els acusadors l'acorralaren, però no presentaren contra ell cap càrrec sobre els delictes que jo em pensava, sinó que es tractava senzillament de controvèrsies sobre la seua religió, sobre un tal Jesús mort, que Pau afirmava que viu. 
Jo, que realment no sabia què dir en coses com estes, li vaig preguntar si volia anar a Jerusalem per a continuar el juí allí, però Pau va reclamar que el seu cas fora reservat a la decisió de l'autoritat imperial i, per consegüent, he ordenat que siga custodiat fins que puga enviar-lo al Cèsar».

Salm responsorial 102,1-2.11-12.19-20ab (R.: 19a)

Beneïx el Senyor, ànima meua,
i tot el meu cor el seu sant nom.
Beneïx el Senyor, ànima meua,
no t'oblides mai dels seus favors.

R. El Senyor té el tron en el cel.

O bé: 
 
Al·leluia.

El seu amor als fidels és tan immens
com la distància del cel a la terra,
aparta de nosaltres les nostres culpes
com l'Orient està apartat de l'Occident. R.

El Senyor té el tron en el cel,
el seu regnat s'estén per tot el món.
Beneïu-lo, àngels del Senyor,
grans portadors de les seues órdens. R.

Al·leluia Jo 14,26

L'Esperit Sant vos farà recordar
tot el que vos he dit i vos ho farà entendre.

Evangeli Jo 21,15-19

Pastura els meus corders. Pastura les meues ovelles

 Lectura de l'evangeli segons sant Joan 
 
Jesús es va aparéixer als deixebles vora el mar de Tiberíades. 
En acabant d’almorzar, preguntà a Simó Pere: «Simó, fill de Joan, ¿m'estimes més que estos?» Ell li va contestar: «Sí, Senyor; ja sabeu com vos estime». Jesús li diu: «Pastura els meus corders». Li torna a preguntar Jesús: «Simó, fill de Joan, ¿m'estimes?» Ell li contesta: «Sí, Senyor; ja sabeu que vos estime». Jesús li diu: «Pastura les meues ovelles». Per tercera vegada li diu Jesús: «Simó, fill de Joan, ¿m'estimes?», i a Pere li va saber mal que Jesús li preguntara per tercera vegada si l'estimava i li contestà: «Senyor, vós ho sabeu tot, ja sabeu l’amor que vos tinc». Li diu Jesús: «Pastura les meues ovelles. 
T'ho dic de veres: si, de jove, et cenyies tu mateix el cinturó i anaves a on volies, quan seràs vell, allargaràs els braços i un altre et cenyirà per a portar-te a on no vols». Jesús li va dir açò per a indicar com seria la mort amb què Pere havia de donar glòria a Déu. I després va afegir: «Seguix-me».

* * * * *

Santa Joaquima de Vedruna, mare de família, fundadora (mem. ll.)

Santa Rita, religiosa (mem. ll.)

Santa Quitèria, verge i màrtir, titular de les esglésies parroquials de Toràs i de la Torre d'en Doménec, patrona d'Almassora, Calles, Tírig, Toràs i la Torre d'en Doménec.


MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del 22 de maig

Santa Joaquima de Vedruna, mare de família, que a Barcelona, va educar piadosament els seus nou fills i, una vegada viuda, va fundar l'Institut de Germanes Carmelites de la Caritat. Va suportar amb ànim tranquil tota classe de patiments fins a la seua mort, que va ocórrer per contagi del còlera. (1854)
Santa Rita de Càssia
Santa Rita, religiosa, que, casada amb un home violent, va tolerar pacientment les seues crueltats i va aconseguir reconciliar-lo amb Déu. Després de morir el seu marit i els seus fills, va ingressar al monestir de l'Orde de Sant Agustí a Càssia, lloc de l'Úmbria, a Itàlia, i va donar a tots un exemple sublim de paciència i compunció. (c. 1457)

Llauradora casada amb un home brutal que fou assassinat, obtingué la gràcia -aparentment impossible- que els dos fills no es venjaren. Després d'haver patit molt, trobà la pau eterna en 1457.


3. A Àfrica, sants Cast i Emili, màrtirs, els quals, segons escriu sant Cebrià, encara que vençuts en una primera batalla, el Senyor els va restituir victoriosos en un segon combat, perquè anaren més forts enfront de les flames, davant les quals havien cedit la primera vegada, i finalment van consumar el seu sacrifici pel foc. (203)

4. A Gumenek, a la regió del Pont, hui Turquia, sant Basilisc, bisbe i màrtir. (s. IV)

5. A la regió italiana de Còrsega, commemoració de santa Júlia, verge i màrtir. (s. inc.)

6. Al territori d'Aire-sur-la-Lys, a Aquitània, França actualment, santa Quitèria, verge. (s. inc.)

7. A Angulema, també a Aquitània, sant Ausoni, considerat el primer bisbe d'esta ciutat. (s. IV/V)

8. A Llemotges, de nou a Aquitània, sant Llop, bisbe, que va aprovar la carta de fundació de l'abadia de Solignac. (637)

9. A Parma, a Emília-Romanya, a Itàlia, sant Joan, abat, que, ateses les recomanacions de sant Maiol de Cluny, va disposar moltes normes per a promoure l'observança monàstica al seu cenobi. (s. X)

10. A Pistoia, a la regió també italiana de Toscana, sant Ató, bisbe, que havia sigut abat en l'Orde de Vallombrosa i després va ser posat al capdavant d'esta Església. (c. 1153)

11. A Florència, de nou a Toscana, beata Humilitat (Rosanna) de Faenza, que, amb el consentiment del seu espòs, va viure reclosa durant dotze anys, i en acabant, amb permís del bisbe, va edificar un monestir, del qual va ser abadessa i va associar a la Congregació benedictina de Vallombrosa. (1310)

12. A Londres, a Anglaterra, beat Joan Forest, prevere de l'Orde dels Germans Menors i màrtir, que en temps del rei Enric VIII, per defendre la unitat catòlica va consumar el martiri a la plaça de Smithfield, a Londres, on va ser cremat viu juntament amb imatges sagrades de fusta. (1538)

13. A la ciutat de Kori, al Japó, beats Pere de l'Assumpció, de l'Orde dels Germans Menors, i Joan Baptista Machado, preveres i màrtirs, que, per exercir el seu ministeri de manera clandestina, van ser decapitats pels qui odiaven la fe cristiana. (1617)

14. A Omura, també al Japó, beat Maties d'Arima, màrtir i catequista, que va ser torturat fins a la mort per no voler delatar cap missioner. (1620)

15. A Annam, a l'actual Vietnam, sant Miquel Ho Dihn Hy, màrtir, que sent mandarí, alt funcionari de l'emperador i catequista, en ser delatat com a cristià va morir decapitat després d'atroços turments. (1857)

16. A la ciutat d'An-Xá, a Tonquín, hui també Vietnam, sant Doménec Ngon, màrtir, pare de família i llaurador, que en exigir-li els soldats que xafara una creu, es va prostrar i la va adorar, i així va professar valentament davant del jutge que era cristià, per la qual cosa va ser decapitat immediatament. (1862)

17. A Lucca, a la regió de Toscana, a Itàlia, beata Maria Dominica Bruna Barbantini, religiosa, fundadora de la Congregació de les Germanes Ministres dels Malalts de Sant Camil. (1868)

at Cap comentari:
Labels: , , , , , ,
Subscriure's a: Missatges (Atom)

entrada destacada

24 de maig de 2026, diumenge: Pentecosta

Missa de la vigília DIUMENGE DE PENTECOSTA Solemnitat Dia de l'Acció Catòlica i de l'Apostolat Seglar Dia de Pentecosta, en el qual ...

entrades populars