DIUMENGE XIV DEL TEMPS ORDINARI / Cicle C
Lectura primera Is 66,10-14c
Jo decantaré cap a ella la pau com un riuLectura del llibre d'IsaïesAlegreu-vos amb Jerusalem,exulteu per ella, tots els qui l’estimeu.Alegreu-vos del seu goigtots els qui la ploreu.Beureu i vos assaciareudel seu pit que consola;tastareu amb delíciael si de la seua glòria.Perquè açò diu el Senyor:«Jo decantaré cap a ella la pau com un riu;la riquea de les nacions, com un torrent que se n'ix.Sereu criats i portats al braç,acariciats damunt dels genolls.Com una mare consola el seu fill,jo també vos consolaré:a Jerusalem sereu consolats.Quan ho voreu, el vostre cor s'alegrarài reviuran com l’herba els vostres ossos».La mà del Senyor es farà conéixer als seus servents.
Salm responsorial 65,1-3a.4-5.6-7a.16 i 20 (R.: 14)
Aclama a Déu, tota la terra,canteu la glòria del seu nom,canteu en honor del seu nom.Digau-li:«¡Que fascinants que són les vostres obres!»R. Aclama a Déu, tota la terra.O bé:Al·leluia.Que tota la terra vos adore i vos cante,que cante el vostre nom.Veniu a contemplar les gestes de Déu,les admirables proeses en favor dels hòmens. R.Convertí la mar en terra ferma,passaren el riu a peu eixut.¡Celebrem la seua gesta!Ell regna amb poder per sempre. R.Veniu, fidels de Déu, escolteu-me;vos contaré què ha fet per mi.Beneït siga Déu:no ha rebutjat la meua súplica,ni m'ha negat el seu amor. R.
Lectura segona Ga 6,14-18
Jo porte en el meu cos les marques dels patiments de JesúsLectura de la carta de sant Pau als cristians de GalàciaGermans,Déu em guarde de gloriejar-me en res si no és en la creu del nostre Senyor Jesucrist; en la creu, el món està crucificat per a mi i jo per al món. Perquè no compta per a res ser circumcidat o no ser-ho; només compta que som una creació nova.Que la pau i la misericòrdia davallen sobre tots els qui seguixen esta norma i sobre l'Israel de Déu.D'ara en avant, que ningú m'angoixe, que jo porte en el meu cos les marques dels patiments de Jesús.Germans, que la gràcia de nostre Senyor Jesucrist siga amb el vostre esperit.Amén.
Al·leluia Col 3,16a
Que la paraula de Crist, amb tota la seua riquea,habite en vosaltres.
Evangeli Lc 10,1-12.17-20
La pau que els desitgeu reposarà damunt d'ells᛭ Lectura de l'evangeli segons sant LlucEn aquell temps, el Senyor en designà uns altres setanta-dos i els envià davant d’ell, de dos en dos, a cada població i lloc per on ell mateix havia de passar. I els deia:«La collita és abundant, però els segadors són pocs: demaneu a l’amo dels sembrats que envie segadors als seus sembrats. Aneu: jo vos envie com a corders enmig de llops. No porteu sac, ni alforja, ni sandàlies, no pareu a saludar ningú pel camí. Quan entreu en una casa, primer saludeu: “Pau a esta casa”. Si hi ha gent de pau, la pau que els desitgeu reposarà damunt d’ells; si no, tornarà a vosaltres. Quedeu-vos en aquella casa, menjant i bevent d’allò que tinguen: el qui treballa bé es mereix el seu jornal. No aneu de casa en casa. Si en un poble vos acullen bé, mengeu el que vos posen a taula, cureu els malalts del lloc i digau a la gent d’allí: “El Regne de Déu està prop de vosaltres”.Però, si en un poble no vos volen acollir, eixiu als carrers i digueu: "Fins la pols del vostre poble, que se'ns ha apegat als peus, ens l'espolsem i vos la deixem; però heu de saber que el Regne de Déu ja s'acosta". Vos assegure que el dia del juí, la sort de Sodoma serà més suportable que la d'aquell poble».Els setanta-dos tornaren tots contents i deien: «Senyor, fins els dimonis se’ns sotmeten pel poder del vostre nom».Jesús els digué: «Jo veia Satanàs que queia del cel com un rellamp. Vos he donat poder de xafar serps i alacrans i de véncer tota la potència de l’enemic, i res podrà fer-vos mal; però no vos alegreu només perquè els esperits se vos sotmeten, alegreu-vos perquè els vostres noms estan escrits en el cel».
A. Jesús vol deixebles austers per a poder servir a tots: per a parlar d'ell, per a parlar com ell i preparar-li el camí. Jesús vol arribar al món sencer i necessita obrers per a això. Per això cal resar a Déu per a que siga ell qui cride, perquè si el missioner no se sent enviat la missió serà un fracàs i el missioner un fracassat. Van de dos en dos per a viure en fraternitat i evitar el perill de l'individualisme que busca protagonisme propi. La missió naix de l'oració de l'Església, i sense oració no hi ha ni vocació ni missió. Jesús s'alegra amb estos primers enviats perquè l'Evangeli domina sobre les forces demoníaques i del mal.
Confraria del Sant Sepulcre de Corbera: Comentari i reflexió.
M. Dolores Simarro: Tres minuts amb les lectures del diumenge.
Missa d'À Punt: Pregària d'enviament.
+ Dr. Josef ARQUER
(Berlín, Alemanya)
Hui, ens fixem en alguns que, entre la gent, han procurat acostar-se a Jesucrist, que està parlant mentres contempla els camps plens d'espigues: «La collita és abundant, però els segadors són pocs. Pregueu, per tant, a l'amo dels sembrats que envie segadors als seus sembrats» (Lc 10,2). De sobte, fixa la seua mirada en ells i va assenyalant-ne uns quants, un per un: tu, tu i tu. Fins a setanta-dos...
Bocabadats, li senten dir que vagen, de dos en dos, a tots els pobles i llocs on Ell anirà. Potser algun haurà respost: —Però, Senyor, si jo tan sols he vingut per a escoltar-te, perquè és tan bonic el que dius!
El senyor els posa en alerta contra els perills que els assetjaran: «Aneu!: jo vos envie com a corders enmig de llops». I, tot usant imatges acostumades en les paràboles, afegix: «No porteu bossa, ni sarró, ni sandàlies» (Lc 10,3-4). Bo i interpretant el llenguatge expressiu de Jesús: —Deixeu de banda els mitjans humans. Jo vos envie i això vos bastarà. Tot i que vos sentiu lluny, romandreu prop, jo vos acompanye.
A diferència dels Dotze, cridats pel Senyor per tal que romangueren amb Ell, els setanta-dos retornaran després a les seues famílies i al seu treball. I viuran allí allò que havien descobert al costat de Jesús: donar testimoni, cadascú al seu lloc, simplement ajudant els qui ens envolten a acostar-se a Jesucrist.
L'aventura acaba bé: «Els setanta-dos van tornar plens d'alegria» (Lc 10,17). Ajaguts al voltant de Jesucrist, li degueren contar les experiències d'aquell parell de dies en què descobriren la bellesa de ser testimonis.
En considerar hui aquell episodi llunyà, copsem que no és un pur record històric. Ens veem al·ludits: podem sentir-nos al costat del Crist present en l'Església i adorar-lo en l'Eucaristia. I el papa Francesc ens anima a «portar Jesucrist a l'home, i conduir-lo a l'encontre amb Jesucrist, Camí, Veritat i Vida, realment present en l'Església i contemporani en cada home».
(Adaptat al valencià)
- Enric Benavent, arquebisbe de València: Sant Benet Abat, patró d'Europa (2025, juliol)
* * * * *
A Londres, a Anglaterra, martiri de sant Tomàs More, que és commemorat, juntament amb sant Joan Fisher, el dia 22 de juny (1535).
MARTIROLOGI ROMÀ
Elogis del dia 6 de juliol
Santa Maria Goretti, verge i màrtir, que en el transcurs d'una infància difícil, ajudant a sa mare en les labors de la casa, es va distingir ja per la seua pietat. Quan no tenia més que dotze anys, va morir en defensa de la seua castedat a causa de les punyalades que li va assestar un jove que intentava violar-la quan estava sola a sa casa, pròxima a la localitat de Nettuno, a la regió del Laci, d'Itàlia. (1902)
2. A Nicomèdia, a Bitínia, hui Turquia, santa Ciríaca, verge, màrtir en temps de l'emperador Dioclecià, que és objecte de gran veneració a Tropea, a Calàbria. (s. IV)
3. A Fiesole, a la regió italiana de la Toscana, sant Ròmul, diaca, celebrat com a primer màrtir d'esta ciutat. (s. inc.)
4. A Egipte, sant Sísoes, de sobrenom "el Gran", ermità, molt insigne per la perfecció amb què va practicar la vida monàstica. (c. 429)
5. A Escòcia, commemoració de sant Pal·ladi, bisbe, el qual, enviat des de Roma a Irlanda, va morir a Anglaterra, en la mateixa època en què sant Germà d'Auxerre combatia l'heretgia pelagiana. (432)
6. Al territori d'Armagh, a Irlanda, santa Monenna, abadessa del monestir de Killeevy, fundat per ella mateixa. (517)
7. A la regió de Condat, al massís del Jura, a Burgúndia, hui França, sant Just, monjo. (s. VI)
8. A la vora del Rin, a l'actual Alemanya, sant Goar, prevere, oriünd d'Aquitània, el qual, amb el suport del bisbe de Trèveris, va construir un hospital i un oratori per a rebre als pelegrins i proveir a la salvació de les seues ànimes. (s. VI)
9. A Londres, a Anglaterra, martiri de sant Tomàs More, que és commemorat, juntament amb sant Joan Fisher, el dia vint-i-dos de juny (1535).
10. També a Londres, beat Tomàs Alfield, prevere i màrtir, que va abjurar de la fe catòlica sota tortures; a pesar d'això va ser expulsat d'Anglaterra, però després, penedit, va tornar a la pàtria, i sota el regnat d'Isabel I, per haver divulgat una Apologia en favor dels catòlics, va patir a Tyburn el suplici del patíbul. (1585)
11. Enfront de la costa de Rochefort, a França, beat Agustí Josep (Elies) Desgardin, monjo cistercenc i màrtir, el qual, durant la Revolució Francesa, en odi a la fe va ser tret del seu monestir de Sept-fontaines i tancat en una vella nau, en la qual, entregat a cura dels seus companys malalts, va morir també ell en contagiar-se. (1794)
12. A Orange, també a França, beata Susanna Àgueda (Maria Rosa) de Loye, verge de l'Orde de Sant Benet i màrtir, que durant la Revolució Francesa, empresonada juntament amb altres trenta-dos monges de diversos ordes i comunitats religioses, va perseverar fidel a la seua vocació monàstica, i va ser ella la primera, entre totes les condemnades a mort pels qui odiaven el cristianisme, a pujar impàvida al patíbul. (1794)
13. A Shuangzhong, prop de Jixian, a la província de Hebei, a la Xina, sant Pere Wang Zuolong, màrtir, que, en la persecució duta a terme pels seguidors del moviment Yihetuan, va ser penjat per negar-se a donar culte als ídols i a abjurar de la fe cristiana. (1900)
14. A Roma, beata Maria Teresa Ledochowska, verge, que, entregada totalment a la cura dels africans oprimits per l'esclavitud, va fundar l'Institut de Missioneres del Sodalici de Sant Pere Claver. (1922)
15. A Buenos Aires, a l'Argentina, santa Nazària (Ignàsia) de Santa Teresa de Jesús March Mesa, verge, nascuda a Espanya i emigrant amb la seua família a Mèxic, que, plena de zel missioner, va consagrar la seua vida a l'evangelització dels pobres i necessitats en diverses nacions d'Amèrica Llatina i va fundar l'Institut de les Missioneres Croades de l'Església. (1943). Canonitzada en 2018.
