1 d'agost de 2026, dissabte XVII: Sant Feliu de Xàtiva

DISSABTE DE LA SETMANA XVII / II

Oració col·lecta

Oh Déu, vós que renoveu sempre en l’Església els exemples de virtut, 

concediu-nos que, de tal manera imitem el zel pastoral del bisbe sant Alfons Maria, 

que compartim amb ell la glòria del cel.

Lectura primera Jr 26,11-16.24

És ben veritat que el Senyor m'ha enviat a vosaltres

per a comunicar-vos tot el que vos he dit

Lectura del llibre de Jeremies

En aquells dies, els sacerdots i els profetes digueren als magistrats i a tot el poble: «Condemnem a mort este home: vosaltres mateixos heu sentit que profetitzava contra esta ciutat». Però Jeremies respongué als magistrats i a tot el poble: «És el Senyor qui m'ha enviat a profetitzar contra este temple i esta ciutat això que vosaltres heu sentit. Porteu-vos bé, per tant; escolteu açò que vos diu el Senyor, el vostre Déu, i ell es desdirà de fer el mal que vos ha anunciat. Quant a mi, estic a les vostres mans; feu com vos semble bé, però sapieu que, si em mateu, vosaltres i esta ciutat amb tots els seus habitants vos feu responsables de la sang d'un innocent, perquè és ben veritat que el Senyor m'ha enviat a vosaltres per a comunicar-vos tot el que vos he dit».

Aleshores els magistrats i tot el poble replicaren als sacerdots i als profetes: «Este home ens ha parlat en nom del Senyor, el nostre Déu: no mereix per res pena de mort». Ahicam, fill de Safan, es posà a favor de Jeremies per a que el poble no el condemnara a mort.

Salm responsorial 68,15-16.30-31.33-34 (R.: cf. 14)

Traeu-me del fang, que no m'afone,

salveu-me dels enemics i de les aigúes fondes.

Que no se m'emporten els remolins,

que em trague l'abisme

i no tanque, com un pou, la seua boca.

R. Escolteu-me, Senyor, en este temps de gracia.

Déu meu, soc un pobre malferit:

que la vostra salvació em cure.

Alabaré el nom de Déu amb càntics,

el magnificaré amb accions de gràcies. R.

Se n'alegraran els humils quan ho vegen;

busqueu a Déu i el vostre cor reviurà,

perquè el Senyor escolta els pobres,

no abandona mai els seus captius. R.

Al·leluia Mt 5,10

Feliços els perseguits pel fet de ser justos:

d'ells és el Regne del cel.

Evangeli Mt 14,1-12

Herodes va fer decapitar a Joan,

i els deixebles de Joan li ho van contar a Jesús

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Mateu

En aquell temps, el tetrarca Herodes va sentir parlar de la fama de Jesús i va dir als de la seua cort: «Este deu ser Joan Baptiste ressuscitat d'entre els morts: per això té este poder d'obrar miracles».

És que Herodes havia fet detindre a Joan i l'havia tancat a la presó, encadenat, i tot per causa d'Herodies, la dona del seu germà Filip, ja que Joan li recordava que no tenia dret a viure amb ella. Herodes l'hauria mort, però no es va atrevir per por del poble, que tenia a Joan com a profeta.

El dia del natalici d'Herodes, la filla d'Herodies va dansar davant de tots, i va agradar tant a Herodes que li va jurar que li donaria qualsevol cosa que demanara. Ella, aconsellada per sa mare, va respondre: «Dona'm ara mateix, en un plat gran, el cap de Joan Baptiste». El rei es va entristir, però pensant en el jurament que havien sentit tots els convidats, va manar que li'l donaren. Va fer decapitar a Joan en la presó, portaren el cap de Joan en un plat gran, li'l van donar a la jove i ella li'l va passar a sa mare. 

Els deixebles de Joan anaren a buscar el seu cos i li donaren sepultura. Després li ho van contar a Jesús. 

 

MEMÒRIES

Sant Alfons Maria de Liguori

 Sant Alfons Maria de Liguori, bisbe i doctor de l'Església (memòria ob.).

• Josep Miquel Bausset: Sant Alfons Maria de Liguori (1 d'agost del 2015)

Sant Feliu de Xàtiva o de Girona

• J. M. Bausset: Sant Feliu de Xàtiva (1 d'agost del 2015)
• Josep Lluís Cebrián i Molina: Sant Feliu i la Mare de Déu de la Seu (Xàtiva) (2001)

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis de l'1 d'agost

Memòria de sant Alfons Maria de Liguori, bisbe i doctor de l'Església, que refulgí pel seu zel per les ànimes i pels seus escrits, la seua paraula i el seu exemple. A fi de promoure la vida cristiana entre el poble, va treballar infatigablement predicant i escrivint, especialment sobre teologia moral, disciplina en la qual és considerat mestre, i després de molts obstacles, va fundar la Congregació del Santíssim Redemptor, per a evangelitzar la gent falta de formació. Elegit bisbe de Sant' Agata dei Goti, es va entregar de manera excepcional a este ministeri, que va haver de deixar quinze anys després afligit per malalties greus, i va passar la resta de la seua vida en Nocera de'Pagani, a Campània, Itàlia, després de grans sacrificis i dificultats. (1787)

2. Commemoració del triomf dels set sants germans màrtirs, que a Antioquia de Síria, hui Turquia, per la seua invencible fidelitat en el compliment de la Llei del Senyor, durant el regnat d'Antíoc Epifanes van patir un final cruel, igual que sa mare, que va presenciar amb dolor la mort de cada u dels seus fills, coronada de glòria en tots ells, com se'ns conta en el llibre dels Macabeus.

Així mateix, commemoració també de sant Eleazar, un dels escribes més destacats, home d'edat ja avançada, que en la mateixa persecució es va negar a menjar carn prohibida per a salvar la seua vida, va acceptar una mort gloriosíssima abans que una vida ignominiosa, i es va avançar de bon grat al lloc del suplici, mostrant un admirable exemple de virtut.

3. A Roma, en la trentena milla de la via Prenestina, sant Secundí, màrtir. (s. inc)

4. A Girona, a la Hispània Tarraconense, sant Feliu, màrtir, en la persecució sota l'emperador Dioclecià. (s. IV in.)

5. A Vercelli, a la regió italiana de Ligúria, mort de sant Eusebi, bisbe, la commemoració del qual se celebra demà. (371)

6. A Bayeux, a la Gàl·lia Lugdunense, actual França, sant Exuperi, a qui es venera com a primer bisbe d'eixa ciutat. (c. s. IV)

7. A la regió d'Aquitània, també a la França actual, sant Sever, prevere, que va emprar els seus béns en la construcció d'esglésies i en el servici als pobres. (c. 500)

8. A l'illa Besné, prop de Nantes, de nou a França, sants Friard i Secundel, este últim diaca, els dos eremites. (s. VI)

9. A Marchiennes, a la Gàl·lia Bèlgica, igualment a França, sant Jonat, abat, deixeble de sant Amand. (c. 690)

10. A Winchester, a Anglaterra, sepultura de sant Ethelwold [o Etelvold], bisbe, que va compondre la famosa Concòrdia Regular, per a la renovació de la disciplina monàstica que havia aprés de sant Dunstan. (984)

11. A Aosta, als Alps de Graies, a Itàlia, beat Emeric de Quart, bisbe, admirable per la seua austeritat de vida i pel seu zel en la salvació de les ànimes. (1313)

12. A Rieti, ciutat de la Savina, a l'actual regió italiana del Laci, beat Joan Bufalari, religiós de l'Orde d'Ermitans de Sant Agustí, jove humil i amable, sempre disposat a ajudar el seu proïsme. (c. 1336)

13. A Roma, sant Pere Favre, prevere, que va ser el primer entre els membres de l'Orde de la Companyia de Jesús que va suportar difícils responsabilitats en diverses parts d'Europa, i va morir a l'Urbs, mentres participava en el Concili de Trento. (1546). Canonitzat en 2013.

Pere Favre va nàixer l'any 1506 a Villaret, Savoia. Des de 1525 estudià a París, on tingué com a companys d'allotjament Francesc Xavier i Íñigo de Loiola; este el va prendre com a primer de tots els seus seguidors. Rebudes les sagrades ordes el 1534, fou el primer sacerdot de la Companyia de Jesús. Per orde del Papa, recorregué les principals regions d'Europa i pertot arreu promogué amb molt d'èxit l'obra de la restauració catòlica. Morí a Roma el primer d'agost de 1546, i l'any 1872 Pius IX el beatificà i el 18 de desembre de l'any 2013 el papa Francesc el declarà Sant. [font]

• J. M. Bausset: Sant Pere Fabro (2 d'agost del 2015)

14. A York, a Anglaterra, beat Tomàs Welbourne, màrtir, el qual, mestre d'escola, durant el regnat de Jaume I va ser condemnat a mort per haver aconsellat seguir el Romà Pontífex i, penjat en el patíbul, es va configurar en el martiri amb Crist, gran Mestre. (1605)

15. A la ciutat de Nam Dinh, a Tonquín, hui Vietnam, sants Doménec Nguyen Van Hanh (Dieu), de l'orde de Predicadors, i Bernat Vu Van Due, preveres i màrtirs, que van morir decapitats per la seua fe en Crist, en temps de l'emperador Minh Mang. (1838)

16. Al llogaret de la Mure, al costat del riu Isar, a França, mort de sant Pere Julià Eymard, prevere, la commemoració del qual se celebra demà. (1868)

17. A Madrid, a Espanya, beat Benvingut (Josep) de Miguel Arahal, prevere dels Terciaris Caputxins de la Mare de Déu dels Dolors i màrtir, que en el furor de la persecució contra la fe va escampar la seua sang per Crist. (1936)

18. Al camp de concentració de Dachau, pròxim a Munic, a Alemanya, beat Alexis Sobaszek, prevere i màrtir, el qual, nascut a Polònia, en temps de guerra va ser deportat inhumanament pels invasors de la seua pàtria, i per Crist va morir entre tortures en defensa de la fe. (1942)

19. Beat Gerhard Hirschfelder (1907- Dachau 1942). Sacerdot diocesà, pertanyent al primer grup de sacerdots del moviment de Schönstatt, màrtir, assassinat durant el règim nazi al camp de concentració de Dachau.

20. En el bosc pròxim a la ciutat de Nowogródek, a Polònia, beates Maria Estrella del Santíssim Sagrament (Adelhéidis) Mardosewicz i les seues deu companyes*, de la Congregació de Missioneres Filles de la Sagrada Família de Natzaret, vèrgens i màrtirs, que en el funest temps de guerra, van entrar en la glòria del cel en ser afusellades pels enemics de la fe. (1943)

Els seus noms: Beata Maria Imelda de Jesús Hòstia (Hedwigis Carolina) Zak, Maria Raimunda de Jesús i Maria (Anna) Kukolowicz, Maria Daniela de Jesús i Maria Immaculada (Elionora Aniela) Jozwik, Maria Canuta de Jesús en l'Hort de Getsemaní (Josepa) Chrobot, Maria Sérgia de la Verge Dolorosa (Júlia) Rapiej, Maria Guidona de la Divina Providència (Elena) Cierpka, Maria Felicitat (Paulina) Borowik, Maria Heliodora (Leocàdia) Matuszewska, Maria Canísia (Eugènia) Mackiewicz i Maria Boromea (Verònica) Tarmontowicz.

31 de juliol de 2026, divendres XVII: Sant Ignasi de Loiola

DIVENDRES DE LA SETMANA XVII / II

Sant Ignasi de Loiola, prevere

Oració col·lecta

Oh Déu, per a propagar més i més la glòria del vostre nom,

vau suscitar en l’Església a sant Ignasi de Loiola; 

feu que, amb el seu auxili i el seu exemple, 

lluitem en la terra i merescam ser coronats amb ell en el cel.

Lectura primera Jr 26,1-9

Tot el poble estava reunit al voltant de Jeremies

en el temple del Senyor

Lectura del llibre de Jeremies

Al començament del regnat de Joaquim, fill de Josies, rei de Judà, el Senyor va fer sentir a Jeremies esta paraula:

«Açò diu el Senyor: Està-te a l'atri del temple del Senyor i, a la gent de totes les poblacions de Judà que ve al temple a adorar el Senyor, dis-los les paraules que t'he comunicat, sense llevar-ne ni una. Qui sap si en faran cas, voran el mal que han fet, se'n penediran i jo em podré desdir del mal que pensava fer-los.

Dis-los: Açò diu el Senyor: Si no m'obeïu, si no compliu la meua Llei i no feu cas de les paraules dels meus servents, els profetes, que jo vos envie inútilment cada dia, faré amb este temple com vaig fer amb Siló, i el nom d'esta ciutat serà recordada en les malediccions de tots els pobles de la terra».

Els sacerdots, els profetes i tot el poble van sentir com Jeremies deia tot açò en el temple del Senyor, i en acabant de dir tot el que el Senyor li havia manat, l'agarraren i li digueren: «Et matarem. ¿Per què has de profetitzar, en nom del Senyor, que este temple acabarà com Siló i esta ciutat quedarà desolada i sense habitants?» 

Tot el poble estava reunit al voltant de Jeremies en el temple del Senyor.

Salm responsorial 68,5.8-10.14 (R.: 14c)

Són més que els cabells del meu cap

els qui m'odien perquè sí;

són forts els qui em volen destrossar,

els qui m'ataquen sense raons.

¿Els hauré de tornar allò que no he robat?

R. Escolteu-me, Déu meu, vós que ameu tant.

Per vós he aguantat insults,

i abaixe els ulls, avergonyit;

un estrany soc per als meus germans,

un estranger per als fills de ma mare.

El zel del vostre temple em devora,

i cauen sobre mi els insults

dels qui vos insulten. R.

Jo vos pregue, Senyor,

en este temps de gràcia;

escolteu-me, Déu meu, vós que ameu tant,

vós que ajudeu per fidelitat. R.

Al·leluia 1Pe 1,25

La paraula del Senyor dura per sempre,

i esta paraula és l'evangeli que vos ha sigut anunciat.

Evangeli Mt 13,54-58

¿No és el fill del fuster? ¿D'on li ve tot açò?

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Mateu 

En aquell temps, Jesús va arribar a Natzaret, el seu poble, i es va posar a ensenyar en la seua sinagoga. La gent es deia estranyada: «¿D'on li venen este saber i el poder de fer miracles? ¿No és el fill del fuster? Sa mare, ¿no es diu Maria? Els seus germans, ¿no es diuen Jaume, Josep, Simó i Judes? I les seues germanes, ¿no viuen totes entre nosaltres? ¿D'on li ve tot açò?» I s'escandalitzaven d'ell. 

Jesús els va dir: «Un profeta només és despreciat en el seu poble i entre els de sa casa». Allí no va fer molts miracles a causa de la seua incredulitat. 

 

* * * * *

Sant Ignasi de Loiola, prevere (mem. ob.), titular de l'església parroquial de Campanar

Va nàixer a Loiola, al País Basc, l'any 1491. Primerament va viure en la cort i després va seguir la milícia. Convalescent d'una ferida rebuda en la defensa de Pamplona, el 1521, va encendre's en desigs de seguir les petjades de Crist. Retirat a Manresa, va viure una experiència espiritual, l'essència de la qual va consignar en el llibre dels Exercicis Espirituals. A París va estudiar teologia i va posar els primers fonaments de la Companyia de Jesús. Ordenat sacerdot a Venècia l'any 1537, es dirigí a Roma, on, tres anys després, fundava la Companyia de Jesús. L'any següent 1541, fou elegit primer Prepòsit General. Va contribuir moltíssim amb tota mena d'obres apostòliques a la restauració catòlica del segle XVI i a la renovació de l'activitat missionera de l'Església. Morí a Roma l'any 1556, i el 1622 Gregori XV el va canonitzar. [Font]

• Pregàries ignasianes.
• J. M. Bausset: Sant Ignasi de Loiola (31 de juliol de 2015)

Aniversari de la mort a Sogorb de Crisòstom Royo de Castellví, bisbe de Sogorb (1691)

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del 31 de juliol

Memòria de sant Ignasi de Loiola, prevere, el qual, nascut al País Basc, va passar la primera part de la seua vida en la cort com a patge fins que, ferit greument, es va convertir a Déu. Va completar els estudis teològics a París i va unir a ell als seus primers companys, amb els quals més tard va fundar l'Orde de la Companyia de Jesús a Roma, on va exercir un fructuós ministeri escrivint diverses obres i formant els seus deixebles, tot per a major glòria de Déu. (1556)

2. A Milà, al territori Transpadà, actualment Itàlia, sant Cal·limer, bisbe. (s. II ex.)

3. A Sinnada, a Frígia, hui Turquia, sants Demòcrit, Secund i Dionís, màrtirs. (s. III)

4. A Cesarea de Mauritània, a l'actual Algèria, sant Fabi, màrtir, que va ser empresonat per negar-se a portar la insígnia del governador en una assemblea de la província, i com que va romandre fidel en la confessió de Crist, el jutge el va condemnar a mort. (303/304)

5. A Roma, a la via Llatina, sant Tertul·lí, màrtir. (c. s. IV)

6. A Ravenna, a la via Flamínia, també a la Itàlia actual, trànsit de sant Germà, bisbe d'Auxerre, defensor de la fe dels britànics front l'heretgia pelagiana, el qual, havent acudit a Ravenna per a obtindre la pau de la regió de l'Armòrica, va ser rebut triomfalment pels emperadors Valentinià i Gal·la Placídia, i des d'allí va pujar després al regne celestial. (448)

7. Prop de Fòrum Corneli, actual Imola, a la mateixa via Flamínia, trànsit de sant Pere Crisòleg, bisbe de Ravenna, del qual es va fer memòria ahir. (c. 450)

8. A Skövde, a Suècia, santa Elena [o Helena], viuda, a qui es considera màrtir per haver sigut injustament assassinada. (c. 1160)

9. A Acquapendente, a la regió italiana de Toscana, trànsit del beat Joan Colombini, ric comerciant que, deixant-ho tot, va abraçar la pobresa, i amb els qui el van seguir va fundar l'Orde dels Jesuats, als components dels quals va voler pobres de Crist i casats amb la dama Pobresa. (1307)

10. A la ciutat de Londres, a Anglaterra, beat Everard Hanse, prevere i màrtir, que des del dia en què va abraçar la fe catòlica sempre li va ser fidel, la va propagar entre els seus conciutadans i, en temps de la reina Isabel I, va confirmar la seua fe amb el martiri a Tybourn. (1581)

11. En la mar, enfront del port de Rochefort, a França, beat Joan Francesc Jarriges de la Morelie du Breuil, prevere i màrtir, que durant la Revolució Francesa, quan la persecució contra l'Església es feia sentir més intensa, va ser tancat en una vella nau destinada al transport d'esclaus, on va morir en emmalaltir de tisi. (1794)

12. A Cây Mét, lloc pròxim a la ciutat de Saigon, a la Cotxinxina, hui Vietnam, sants Pere Doàn Côn Quý, prevere, i Manuel Phung, màrtirs, que, després de passar prop de set mesos en la presó, van ser decapitats per ser cristians. (1859)

13. A la vall Alighede, a Etiòpia, sant Justí de Jacobis, bisbe, de la Congregació de la Missió, que, mans i ple de caritat, es va entregar a l'apostolat i a la formació del clero indígena i, per això, va haver de patir prompte fam, set, tribulacions i la presó. (1860)

14. A la ciutat de Granollers, pròxima a Barcelona, beats màrtirs Dionís Vicente Ramos, prevere, i Francesc Remón Játiva, religiós, tots dos de l'Orde dels Germans Menors Conventuals, que en la persecució desencadenada contra la fe, amb el seu martiri, van seguir els passos de Crist. (1936)

15. A València, beat Jaume Buch Canals, religiós de la Societat de Sant Francesc de Sales i màrtir, que, durant la mateixa persecució, va morir confessant a Crist. (1936)

Miquel Ozieblowski

16. Prop de Munic, ciutat de Baviera, a Alemanya, en el camp de concentració de Dachau, beat Miquel Ozieblowski, prevere i màrtir, el qual, ocupada Polònia, la seua pàtria, per un règim polític contrari a la religió, per la seua fe va ser deportat a una presó d'extermini, on va portar a compliment el martiri baix cruels tortures. (1942)

17. A Kalisz, a Polònia, beat Francesc Stryjas, màrtir, que durant la mateixa persecució, després de passar per terribles turments, va volar triomfador a la trobada del Senyor. (1944)

18. A la ciutat de Trnava, a Eslovàquia, beata Sidònia (Cecília) Schelingovà, verge de la Congregació de Germanes de la Caritat de la Santa Creu i màrtir, que, en temps difícils per a l'Església del seu país, va patir molt de cos i en l'esperit per haver protegit un sacerdot i, afectada finalment per una malaltia, es va mostrar testimoni alegre i constant de Crist. (1955)

19. Beat Francesc Solanus Casey, en el segle Bernard (1870- Detroit, Michigan, els Estats Units d'Amèrica del Nord 1957). Sacerdot profés de l'Orde dels Germans Menors Caputxins.

30 de juliol de 2026, dijous XVII: els Sants de la Pedra

DIJOUS DE LA SETMANA XVII / II

Sant Pere Crisòleg, bisbe

Lectura primera Jr 18,1-6

Vosaltres esteu en les meues mans

com l'argila en les mans del canterer

Lectura del llibre de Jeremies

Paraula que el Senyor va fer sentir a Jeremies. Li digué: «Ves a cal canterer, que allí et comunicaré la meua paraula». 

Vaig anar-hi i i el vaig trobar treballant al torn. Quan li eixia malament la peça d'argila que estava tornejant, en feia una altra tal com ell la volia. 

En aquell moment el Senyor em va fer saber la seua paraula. Em digué: «Casa d'Israel, ¿penseu que no puc fer amb vosaltres com este canterer? Ho diu el Senyor. Vosaltres, casa d'Israel, esteu en les meues mans com l'argila en les mans del canterer».

Salm responsorial 145,1-2.3-4.5-6 (R.: 5a)

Alaba el Senyor, ànima meua.

Alabaré el Senyor tota la vida,

cantaré al meu Déu mentres estiga en el món.

R. Feliç el qui troba ajuda en el Déu de Jacob

O bé:

Al·leluia.

No confieu en els poderosos,

sers de fang que no poden salvar:

quan expiren, tornen al fang,

i aquell dia es desfan els seus plans. R.

Feliç el qui troba ajuda en el Déu de Jacob;

espera en el Senyor, el seu Déu,

que ha fet el cel i la terra, 

el mar i tot el que conté. R.

Al·leluia Cf. Fets 16,14b

Obriu, Senyor, el nostre cor

per tal que escoltem atentament

les paraules del vostre Fill.

Evangeli Mt 13,47-53

Arrepleguen en cistells els peixos bons, i tiren els roïns

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Mateu

En aquell temps, Jesús va dir a la gent:

«El Regne del cel també es pot comparar a la xàrcia que tiren al mar i arreplega tota classe de peixos. Quan està plena, la trauen a la vora, s'assenten i arrepleguen en cistells els peixos bons, i tiren els roïns. Igualment passarà al final dels temps: eixiran els àngels, separaran els roïns dels bons i els tiraran al forn encés: allí tot seran plors i cruixir de dents. ¿Heu entés bé tot açò?» 

Li respongueren: «Sí que ho hem entés». I ell va afegir: «Mireu: Els mestres de la Llei que es fan deixebles del Regne del cel són com aquells caps de casa que trauen de la seua arca coses noves i velles». 

Quan Jesús va acabar de dir estes paràboles, se'n va anar d'allí. 

 

* * * * *

Plafó ceràmic dels Sants de la Pedra
Castelló (la Ribera Alta)

Sant Abdó i sant Senent, màrtirs, titulars de les esglésies parroquials de Carpesa i de Fredes. Patrons d'Aldaia, Algueña, Benigànim, Carpesa, Castelló (la Ribera Alta), Sagunt, Sueca i Torrent.

Festa dels Sants de la Pedra a Algueña i a Sagunt

• Josep Miquel Bausset: Els sants Abdó i Senent (30 de juliol de 2015)

Sant Pere Crisòleg, bisbe i doctor de l’Església

Sant Pere, "Crisòleg" de sobrenom, bisbe de Ravenna i doctor de l'Església, que, havent rebut el nom del sant apòstol, va exercir el seu ofici tan perfectament que va aconseguir captar multituds en la xàrcia de la seua celestial doctrina, i les va assaciar amb la dolçor de la seua paraula. El seu trànsit va tindre lloc el dia 31 d'este mes a Imola, a la regió actualment italiana d'Emília-Romanya. (c. 450)

Beats valencians Guillem Llop i Gayà, Enric Beltran i Llorca, Doménec Pitarch i Gurrea i Vicent de Paül Canelles i Vives, religiosos i màrtirs (mem. ll. a la diòcesi de Sogorb-Castelló)

Beat valencià Tobies Borràs i Romeu i companys màrtirs (mem. a la diòcesi de Tortosa)

Beat valencià Ricard Pla i Espí, prevere, màrtir (memòria a Agullent); beat valencià Ramon (Gaietà Josep) Palos i Gascón, germà de La Salle, màrtir (memòria a Forcall); beat valencià Miquel Carrasquer i Fos, religiós i màrtir (memòria a Sueca); beat valencià Antoni Sanchis Silvestre, novici i màrtir (mem. a Vilamarxant)

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del dia 30 de juliol

2. A Roma, al cementeri de Poncià, a la via Portuense, sants Abdó i Senén, màrtirs. (c. s. III)

3. A Cesarea de Capadòcia, a l'actual Turquia, santa Julita, màrtir, que, per haver-se negat amb fermesa a oferir encens als ídols, com li ho manava el jutge, va ser llançada al foc. (c. 303)

4. A Tuburbo Lucernaria, històrica ciutat a l'actual Tunísia, santes Màxima, Donatil·la i Secunda, vèrgens i màrtirs. Les dos primeres, durant la persecució duta a terme per l'emperador Dioclecià, van rebutjar sense acoquinar-se l'orde imperial que manava sacrificar als ídols, per la qual cosa, en compliment de la sentència del procònsol Anulí, juntament amb la jove Segona van ser llançades primer a les feres i després decapitades. (304)

5. A Auxerre, a la Gàl·lia Lugdunense, hui França, sant Urs, bisbe. (s. VI)

6. A Gistel, a Flandes, actual Bèlgica, santa Godeleva, màrtir, la qual, casada amb el senyor del lloc, va haver de patir molt per part del seu espòs i de la seua sogra, i finalment va ser estrangulada per dos criats. (c. 1070)

7. A Caleruega, a la regió de Castella, a Espanya, commemoració del beat Manés de Guzmán, prevere, germà de sant Doménec i col·laborador seu en la propagació de l'Orde de Predicadors, prudent conseller de religioses. (c. 1235)

8. A Londres, a Anglaterra, beats Eduard Powell, Ricard Featherstone i Tomàs Abel, preveres i màrtirs, doctors en Sagrada Teologia, que per oposar-se amb fermesa al divorci del rei Enric VIII i per romandre fidels al Romà Pontífex, després de passar un temps empresonats a la Torre de la ciutat, van ser penjats a Smithfield. (1540)

9. A Daying, poble pròxim a la ciutat de Zaoqiang, a la província xinesa d'Hebei, sant Josep Yuan Gengyin, màrtir, comerciant en el mercat de la seua localitat, que, per ser cristià va ser assassinat durant la persecució religiosa duta a terme pels sequaços del moviment Yihetuan. (1900)

10. A Calafell, poble pròxim a Tarragona, beats màrtirs Brauli Maria (Pau) Corres Díaz de Cerio, prevere, i catorze companys, membres tots de l'Orde Hospitaler de Sant Joan de Déu, que, detinguts durant la persecució desencadenada en temps de guerra contra els religiosos, van perdonar als seus enemics i van meréixer la felicíssima corona del martiri. (1936)

Els noms dels quals són: beats Julià (Miquel) Carrasquer Fos, Eusebi (Antoni) Forcades Ferraté, Constanci (Sadurní) Roca Huguet, Benet Josep Labre (Arseni) Mañoso González, Vicent de Paül Canelles Vives, religiosos; Tomàs Urdánoz Aldaz, Rafael Flamarique Salines, Antoni Llauradó Parisi, Manuel López Orbara, Ignasi Tejero Molina, Enric Beltrán Llorca, Doménec Pitarch Gurrea, Antoni Sanchis Silvestre i Manuel Jiménez Salado, novicis.

11. Al lloc de Castellseràs, prop de Terol, beats màrtirs Josep Maria Muro Sanmiguel, prevere, Joaquim Prats Baltueña, religiós, tots dos de l'Orde de Predicadors, i Zòsim Izquierdo Gil, prevere, que van aconseguir la corona de la glòria en morir per Crist durant la mateixa persecució. (1936)

12. A la ciutat de Barcelona, beat Sergi Cid Pazo, prevere de la Societat de Sant Francesc de Sales i màrtir, víctima en la citada persecució per haver donat, sense cap temor, testimoni de la seua fe cristiana. (1936)

13. A Pavia, ciutat d'Itàlia, sant Leopold (Bogdan) de Castelnuovo Mandic, prevere de l'Orde dels Germans Menors Caputxins, que va cremar de zel per la unitat dels cristians i va dedicar tota la seua vida al ministeri de la reconciliació. (1942)

14. A la ciutat de Guadalajara, a Mèxic, beata Maria Vicenta de Santa Dorotea Chávez Orozco, verge, fundadora de l'Institut de Serventes dels Pobres, que, confiant només en Déu i en l'ajuda de la Providència, va donar proves eloqüents d'humanitat i diligència envers els desemparats i els pobres. (1949)

15. En la mateixa ciutat mexicana, beata Maria de Jesús Sacramentat Venegas de la Torre, verge, que va passar cinquanta-quatre anys curant malalts pobres en una menuda infermeria, on va fundar la Congregació de les Filles del Sagrat Cor de Jesús. (1959)