Elogis del 6 d'abril
1. A la regió de Sírmia, a Pannònia, actual Croàcia, passió de sant Ireneu, bisbe i màrtir, que en temps de l'emperador Maximià, i sota el prefecte Probe, va ser primer turmentat, després empresonat i finalment decapitat. (s. IV)
2. A Constantinoble, hui Istanbul, a Turquia, sant Eutiqui, bisbe, que va presidir el II Concili Ecumènic Constantinopolità, en el qual va defendre enèrgicament la fe ortodoxa i, després de patir un llarg exili, amb la seua mort va professar la resurrecció de la carn. (582)
3. A Roma, santa Gal·la, filla del cònsol Símac, la qual, en morir el seu cònjuge, va viure prop de l'església de Sant Pere durant molts anys, entregada a l'oració, a les almoines, als dejunis i a altres obres santes, i el felicíssim trànsit de la qual va ser descrit pel papa sant Gregori el Gran. (s. VI)
4. A Troyes, de Nèustria, hui França, sant Winebald, abat de l'abadia de Saint-Loup, preclar per la seua austeritat. (c. 620)
5. A la mateixa ciutat de Troyes, sant Prudenci, bisbe, que per als qui havien de viatjar va preparar un compendi del Saltiri, va recollir de les Sagrades Escriptures els preceptes per als candidats al sacerdoci i va restaurar la disciplina dels monestirs. (861)
6. A Velehrad, lloc de Moràvia, actualment Txèquia, naiximent per al cel de sant Metodi, bisbe, juntament amb el seu germà sant Ciril, la memòria del qual se celebra el dia 14 de febrer. (885)
7. A l'abadia de Sankt Gallen, a la regió de Suàbia, a Alemanya, beat Notker Bàlbul, monjo, que va passar quasi tota la vida en este cenobi component nombroses seqüències. Gràcil de cos però no d'ànim, tartamut de veu però no d'esperit, va ser ferm en totes les coses divines, pacient en l'adversitat, mans envers tots, diligent en la pregària, en la lectura, en la meditació i en l'escriptura. (912)
8. Al monestir de Sant Elies, sobre la muntanya Aulina, prop de Palmi, a la regió italiana de Calàbria, sant Filaret, monjo, cèlebre per la seua vida entregada a l'oració. (1070)
9. A l'illa d'Eskilsø, prop de Roskilde, a Dinamarca, sant Guillem, abat, que cridat a Dinamarca des del cenobi de Canonges Regulars de París, va renovar no sense obstacles la disciplina regular, i a l'alba del Diumenge de Pasqua va partir d'esta vida. (1203)
10. A Milà, ciutat de la regió italiana de Llombardia, passió de sant Pere de Verona, prevere de l'Orde de Predicadors i màrtir, el qual, nascut de pares seguidors del maniqueisme, encara xiquet va abraçar la fe catòlica i, sent encara adolescent, va rebre del mateix sant Doménec l'hàbit. Dedicat a combatre l'heretgia, de camí cap a Como va caure víctima dels enemics, proclamant fins i tot en l'últim moment el símbol de la fe. (1252)
11. Al monestir de Santa Maria, a la Sacra Muntanya, prop de Varesse, també a la regió de Llombardia, beata Caterina de Pallanza, verge, que, juntament amb diverses companyes, va portar vida eremítica sota la Regla de sant Agustí. (1478)
12. A la ciutat de Vinh Tri, a Tonquín, actual Vietnam, sant Pau Lè Bao Tinh, prevere i màrtir, que, encara clergue, va romandre molt de temps en la presó, i després, ordenat sacerdot, va dirigir el seminari, va confeccionar un llibre d'homilies i un compendi de doctrina cristiana. Finalment, empresonat de nou, en temps de l'emperador Tu Duc, va ser condemnat a la decapitació. (1857)
13. A Verona, a Itàlia, beat Ceferí Agostini, prevere, que es va dedicar al ministeri de la predicació, a la catequesi i a la instrucció cristiana, i va treballar per a ajudar la joventut, els pobres i els malalts. Va instituir la Pia Unió de les Noves Ursulines Filles de Santa Maria Immaculada. (1896)
14. A Torí, igualment a Itàlia, beat Miquel Rua, prevere, propagador eximi de la Societat de Sant Francesc de Sales. (1910)
15. A Varsòvia, ciutat de Polònia, beat Miquel Czartoryski, prevere de l'Orde de Predicadors i màrtir, que després de ser envaïda Polònia durant la guerra, per mantindre la seua fe va ser afusellat en la parròquia del lloc (1944)