26 de juliol de 2026, diumenge XVII


DIUMENGE XVII / Cicle A


Lectura primera 1R 3,5.7-12

Has demanat discerniment

Lectura del primer llibre dels Reis

En aquells dies, el Senyor s'aparegué a Salomó en somnis durant la nit, en el santuari de Gabaon, i li digué: «Demana'm què vols que et done». Salomó li respongué: «Senyor, Déu meu, vós m'heu fet rei a mi, servent vostre, per a que ocupara el tron de David, mon pare, però soc encara un jove que no sé governar la gent, i em trobe enmig del poble que vós heu elegit, un poble que ningú és capaç de comptar, de tan gran com és. Feu al vostre servent la gràcia de saber escoltar, per a que puga fer justícia al vostre poble i destriar el bé del mal, perque, sense això, ¿qui seria capaç de governar este poble vostre tan considerable?» 
Al Senyor li agradà que Salomó li haguera demanat açò, i li digué: «Ja que no demanes molts anys de vida, ni riquesa, ni la vida dels teus enemics, sinó discerniment per a poder escoltar i fer justícia, jo et donaré açò que demanes: et faré tan prudent i sagaç que ni abans de tu ni després ningú se’t podrà comparar».

Salm responsorial 118,57 i 72.76-77.127-128.129-130 (R.: 97a)

El Senyor és la meua heretat;
vullc estar atent a les vostres paraules.
M'ha fet més bé la Llei dels vostres llavis
que mil monedes d'or o de plata.

R. ¡Com estime la vostra Llei, Senyor!

Que el vostre amor em conforte,
com vau prometre al vostre servent.
Que vinga la vostra compassió i viuré;
la vostra llei fa les meues delícies. R.

Jo estime els vostres manaments
més que l'or, més que l'or fi,
per això aprecie els preceptes,
i m'aparte dels camins enganyosos. R.

És admirable el vostre pacte,
per això el té present la meua ànima.
La revelació de la vostra paraula dona llum,
dona enteniment als senzills. R.

Lectura segona Rm 8,28-30

Ens va predestinar a ser imàtgens vives del seu Fill

Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Roma

Germans,
Nosaltres sabem que Déu ho disposa tot en bé dels qui l'estimen, que són els que ell ha cridat per decisió seua; perquè ell, que els havia conegut per anticipat, els va predestinar a ser imàtgens vives del seu Fill, a fi que fora el primogènit de molts germans.
I als qui havia predestinat els va cridar, i als qui va cridar els va justificar, i als qui va justificar els va glorificar.

Al·leluia Cf. Mt 11,25

Vos donem gracies, Pare, Senyor del cel i de la terra,
perquè heu revelat als senzills els misteris del Regne.

Evangeli Mt 13,44-52

Ven tot el que té i compra el camp

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Mateu

En aquell temps, Jesús va dir a la gent: «El Regne del cel és paregut a un tresor amagat en un camp. El qui se’l troba, el deixa amagat i, content de la troballa, se’n va a vendre tot el que té i compra aquell camp.
El Regne del cel també es pareix a un comerciant que busca perles fines. El dia que en troba una de gran valor, va a vendre tot el que té i la compra.
El Regne del cel també es pot comparar a la xàrcia que tiren al mar i arreplega tota classe de peixos. Quan està plena, la trauen a la vora, s’assenten i arrepleguen en cistells els peixos bons, i tiren els roïns. Igualment passarà al final dels temps: eixiran els àngels, separaran els roïns dels bons i els tiraran al forn encés: allí tot seran plors i cruixir de dents. ¿Heu entés bé tot açò?» 
Li respongueren: «Sí que ho hem entés».
I ell va afegir: «Mireu: Els mestres de la Llei que es fan deixebles del Regne del cel són com aquells amos de casa que trauen de la seua arca coses noves i coses velles». 
 
A. Sabent usar els béns passatgers amb saviesa ens adherim ja als eterns. Jesús dirigix les quatre paràboles de hui a tots els que han comprés la paràbola del sembrador i especialment als seus deixebles, i assenyalen tres aspectes molt importants del Regne de Déu davant dels quals el deixeble ha de saber respondre: 1. Que el regne és el més valuós i el més bell. 2. Que el regne és de Déu, i ell serà qui arreplegue tot al final. El deixeble ha de fugir de tota temptació de purisme i exclusivisme que descarte els altres. 3. El deixeble ha de saber ensenyar els altres amb coses noves i amb coses velles, com fa un bon pare de família, sense tensions, amb paciència.

B. Fer la voluntat de Déu, guardar els seus manaments, viure l'Evangeli, val més que milers de monedes d'or i plata (Salm resp). La primera lectura ens presenta com a model a Salomó que no li va demanar a Déu ni vida llarga, ni riqueses, ni la vida dels seus enemics, sinó discerniment per a atendre la justícia, per a escoltar i governar, que era per al que Déu el va cridar. En altres térmens, l'Evangeli ens diu la mateixa cosa, amb les paràboles del tresor amagat en el camp i del comerciant de perles. Per a tindre el regne dels cels val la pena renunciar a tot i no anteposar res a Jesucrist.

C. El Regne és, segons el Senyor, com un tresor amagat. Quan algú descobrix un tresor i desitja aconseguir-lo no s'estalvia cap esforç per a fer-lo seu. En la paràbola l'home ven tot el que té per a comprar el camp i fer-se amb el tresor. El cristià està cridat a descobrir en Crist el verdader tresor amagat. Està ocult perquè només des de la fe podem vore’l i sabem valorar-lo. Però és un tresor tan gran que per a ell val la pena deixar-ho tot; això és, renunciar als valors d'este món, que aparentment ens donen una felicitat molt passatgera i fràgil, i acollir els mandats de Jesús, que són una càrrega ben lleugera. [Evangeli per a cada dia 2026, Delegació de Litúrgia de València]

Jornada Mundial dels Avis i de la Gent Gran

* * * * *

Memòria obligatòria (si no cau en diumenge)

 Sant Joaquim i santa Anna, pares de la Verge Maria, són titulars de les esglésies parroquials d'Araia (l'Alcora) i d'Argeleta; Sant Joaquim és el titular de l'església parroquial de Setla de Nunyes i Raiguero de Bonanza (Oriola), i cotitular de la d'El Royo (Castellfabib); Santa Anna és titular de les d'Altea la Vella, Bellús, Benimarfull, Borbotó, Campell (Vall de Laguart), el Campello, Castell de Castells, Chóvar, Elda, Gandia, Manuel, Montitxelvo, Ondara, Quartell, Quatretondeta, Sanet i els Negrals, Sella, Senyera, Torre Alta, la Torre de les Maçanes, València, la Vallverda (Elx) i Zarra; cotitular de l'esglésies parroquials de Domeño i Torrevieja. Festa de Santa Anna a Albal, Alborache, Bellús, Castell de Castells, Ondara, Senyera, Simat de la Valldigna, Sucaina, la Torre de les Maçanes, Zarra, etc.

Altres

Beat valencià Antoni Cerdà i Cantavella, claretià, màrtir (memòria a Xàtiva)

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del 26 de juliol

Memòria de sant Joaquim i santa Anna, pares de la Immaculada Verge Maria, els noms dels quals es van conservar gràcies a la tradició entre els cristians.

2. Commemoració de sant Erast, tresorer de la ciutat grega de Corint, que va estar al servici de l'apòstol Pau. (s. I)

3. A l'abadia de Sant Benet, al costat del riu Po, al territori de Màntua, a la Itàlia actual, sant Simeó, monjo i ermità. (1016)

4. A Ausch, ciutat d'Aquitània, hui França, sant Austind, bisbe, que va construir l'església catedral d'esta ciutat, va millorar els costums del poble i va ser model a la casa de Déu. (1068)

5. A Verona, en els confins de Venècia, regió actualment italiana, beats Evangelista i Pelegrí, preveres. (s. XII/XIII)

6. A Sassoferrato, al Picé, hui regió de les Marques, també a Itàlia, beat Hug d'Actis, monjo de la Congregació dels Monjos Silvestrins de l'Orde de Sant Benet. (1250)

7. A Septémpeda, de nou a la regió del Picé, beata Camil·la Gentili, martiritzada pel seu espòs. (s. XIV/XV)

8. A Gateshead, poble pròxim a Newcastle-on-Tyne, a Anglaterra, beat Joan Ingram, prevere i màrtir, qui, anglés de naiximent, una vegada ordenat a la basílica del Laterà va exercir el seu ministeri a Escòcia fins que, havent passat a Anglaterra, en temps de la reina Isabel I va ser penjat per ser sacerdot. (1594)

9. A Darlington, també a Anglaterra, beat Jordi Swallowell, màrtir, condemnat a mort el mateix any en què havia tornat a l'Església catòlica, i encara que quan era atroçment turmentat va patir molta por, va romandre ferm en la fe catòlica i va acceptar els cruels suplicis a què el van sotmetre. (1594)

10. A Lancaster, igualment a Anglaterra, beats Eduard Thwing, de l'Orde de Predicadors, i Robert Nuter, els dos preveres i màrtirs, que després de treballs ardus en la cura de la vinya del Senyor, en temps de la reina Isabel I van ser condemnats a mort per ser sacerdots; així van arribar a la glòria del martiri. (1600)

11. A Londres, de nou a Anglaterra, beat Guillem Webster, prevere i màrtir, que després d'haver exercit el ministeri durant més de vint anys en diverses presons, en temps del rei Carles I va ser capturat per ser sacerdot i va portar a terme el seu martiri en el patíbul de Tyburn. (1641)

12. A Phû Yên, poble d'Annam, hui Vietnam, beat Andreu, catequista, que, en exacerbar-se la persecució contra l'ensenyament de la doctrina cristiana, va ser fet presoner i, després de ser condemnat a mort, va escampar la seua sang per Crist com al primer màrtir de l'Església d'eixe país. (1644)

13. En una sòrdida nau ancorada davant de les costes de Rochefort, a França, beats Marcel Gaucherii Labigne de Reignefort, de la Societat dels Missioners, i Pere Josep le Groing de la Romagère, els dos preveres i màrtirs. El primer vivia en el territori de Llemotges i el segon en Bourges, i els dos, detinguts durant la Revolució Francesa pels qui odiaven la religió, van morir consumits per la fam i la malaltia. (1794)

14. A Orange, població també de França, beates Maria Margarida de Sant Agustí Bonnet i quatre companyes*, vèrgens de l'Orde de Santa Úrsula, que van ser martiritzades durant la mateixa revolució. (1794)

Els noms de les quals són: beates Caterina de Jesús (Maria Magdalena) de Jastamont, Anna de Sant Basili Cartier, Clara de Santa Rosalia (Maria Clara) du Bac i Isabel Teresa del Cor de Jesús Consolin.

15. A Lovere, a la regió de Llombardia, a Itàlia, santa Bertomeua Capitanio, verge, fundadora, juntament amb santa Vicenta Gerosa, de la Congregació de Germanes de la Caritat de la Mare de Déu Xiqueta. Va morir a vint-i-set anys, atacada per la tisi, o més bé consumida per la seua caritat. (1833)

16. A Motril, poble de la província de Granada, a Espanya, beats Vicent Pinilla, agustí recol·lecte, i Manuel Martín Sierra, preveres i màrtirs, que en temps de persecució religiosa van ser trets per la força de l'església i afusellats l'endemà. (1936)

17. Al camp de concentració de Dachau, pròxim a Munic, a Alemanya, beat Titus Brandsma, prevere de l'Orde dels Carmelites i màrtir, holandés de naiximent, que, per defendre l'Església i la dignitat de l'home, va patir amb ànim seré tota classe de sofriments i vexacions, i va donar exemple d'una caritat sense límits, tant en favor dels seus germans cocaptius com dels seus mateixos botxins. (1942)

18 Beata Maria Pierini de Micheli (1890- Centonara d'Artò, Novara 1945). Verge, religiosa de la Congregació de les Filles de la Immaculada Concepció de Buenos Aires.

19. A La Valetta, a l'illa de Malta, beat Jordi Preca, prevere, que es va entregar amorosament a la formació catequètica dels xiquets i va fundar la Societat de la Doctrina Cristiana, amb la missió de testimoniatge de la Paraula de Déu i propagar-la al poble. (1962)

at Cap comentari:
Labels: , , , , , , , ,

25 de juliol de 2026, dissabte: Sant Jaume, apòstol

Solemnitat de Sant Jaume, Apòstol


Solemnitat de l'apòstol sant Jaume, fill de Zebedeu i germà de sant Joan Evangeliste, que amb Pere i Joan va ser testimoni de la transfiguració i de l'agonia del Senyor. Decapitat poc abans de la festa de Pasqua per Herodes Agripa, va ser el primer dels apòstols que va rebre la corona del martiri. (s. I)

Sant Jaume, apòstol, titular de la basílica menor d'Algemesí, de l'església arxiprestal de Vila-real i de les esglésies parroquials d'Albatera, l'Albufereta (Alacant), Alborache, Alfarb, Almoines, Aiacor, Benidorm, Benijófar, Castellonet, Coratxà, Elx, Beniferri, Fuenterrobles, Gaianes, Guardamar, Ibi, Marxalenes, Montanejos, Montcada, Onil, Oriola, Orpesa, Orxeta, Petrés, la Pobla de Vallbona, el Port de Sagunt, Relleu, Sacanyet, Sant Jordi, Sinarcas, la Vall d'Uixó i Villena; cotitular de les esglésies parroquials de Montaverner i Nules; i titular de l'església de Beniflà.
Festa a Albatera, Alborache, Alfarb, les Alqueries, Beniflà, Benijófar, Callosa d'en Sarrià, Castalla, Castellonet de la Conquesta, Guardamar del Segura, Montanejos, Orpesa, Petrés, Poble Nou de Benitatxell, Sant Jordi, Tollos, Torís, la Vila Joiosa, etc. A Albaida, fira de Sant Jaume.

Jaume el Major, germà de sant Joan Evangeliste i fill de Zebedeu, va ser testimoni amb Pere i Joan de la transfiguració i de l'agonia de Crist. Enèrgic i ple de fermesa, és anomenat pel Senyor "fill del tro" (Mc 3, 17; Lc 9, 54). La vigoria de la seua fe i la seua audàcia devien preocupar els jueus, que el decapitaren el primer entre els apòstols (Fets 12, 2). La data de la seua festa a Occident era el 27 de desembre; els armenis encara la celebren el 28. En canvi, els coptes la tenen el 12 d'abril, i els grecs, el 30 del mateix mes, dates que l'aproximen a la Pasqua. I és que devia ser probablement a la Pasqua del 44 que Jaume va morir màrtir a Jerusalem per orde d'Herodes Agripa.
Les fonts anteriors al segle VII ignoren la suposada predicació de Jaume a Espanya. Al segle IX el bisbe Teodomir d'Íria va descobrir unes relíquies que foren atribuïdes a l'apòstol. De llavors ençà, Compostel·la va esdevenir un dels centres de pelegrinatge més famosos de la cristiandat, junt amb Roma i Jerusalem. D'esta tradició venerable provenen els lligams entre sant Jaume i Espanya, que el venera com el seu apòstol i pare en la fe [font: MCL, pp. 1358-1359 ].

Oració col·lecta

Déu totpoderós i etern, que amb la sang de sant Jaume,
consagràreu les primícies del martiri dels vostres apòstols; 
enfortiu la vostra Església amb el seu testimoni i feu que, pel seu patrocini, 
els pobles d’Espanya es mantinguem sempre fidels a Crist.

Lectures de la missa:

Lectura primera Fets 4,33;5,12.27-33;12,1b.2
 
Herodes va fer matar a Jaume amb l'espasa 
 
Lectura dels Fets dels Apòstols 
 
En aquells dies, els apòstols, amb gran determinació, donaven testimoni de la resurrecció de Jesús, el Senyor, i una gràcia abundosa els omplia a tots. Per obra dels apòstols es feien molts miracles i prodigis entre el poble. Tots els fidels es reunien en harmonia en el pòrtic de Salomó. 
Els guardes s'emportaren els apòstols i els portaren en presència del sanedrí. El gran sacerdot començà l'interrogatori: «Vos ordenàrem severament que no ensenyàreu en nom de Jesús; per contra, heu omplit Jerusalem de les vostres doctrines i voleu fer-nos culpables de la sang d'aquell home». 
Pere i els apòstols replicaren: «Obeir a Déu és primer que obeir els hòmens. El Déu dels nostres pares ha ressuscitat a Jesús, que vosaltres matàreu penjant-lo en una creu. La dreta de Déu l'ha enaltit com a Guia i Salvador, per a concedir al poble d'Israel la conversió i el perdó dels pecats. I nosaltres som testimonis d'estes paraules, i també l'Esperit Sant que Déu ha donat a tots els qui l'obeïxen». 
Ells, en sentir açò, s'exasperaven i volien condemnar-los a mort.
Més tard el rei Herodes va fer matar amb l'espasa a Jaume, el germà de Joan.

O bé: 

Lectura primera Fets 11,19-21;12,1-2.24
 
Herodes va fer matar a Jaume amb l'espasa 
 
Lectura dels Fets dels Apòstols 
 
En aquells dies, els creients de Jerusalem, dispersats a causa de la persecució que va seguir a la mort d'Esteve, arribaren fins a Fenícia, Xipre i Antioquia, i anunciaven la paraula, però només als jueus. Però alguns d'ells, naturals de Xipre i de Cirene, en arribar a Antioquia, començaren a proclamar també als de llengua grega la Bona Nova de Jesús, el Senyor. I, com que la seua mà els afavoria, n'hi hagueren molts que cregueren i es convertiren al Senyor. 
En aquells dies, el rei Herodes començà a arrestar alguns membres de la comunitat per a maltractar-los, i va fer matar amb l’espasa a Jaume, el germà de Joan. Però la paraula de Déu creixia i s'escampava.

Salm responsorial 66,2-3.5.7-8 (R.: 4)

Que Déu tinga pietat i ens beneïxca,
que la llum de la seua mirada ens il·lumine.
Que en la terra es coneguen els vostres camins,
entre els pobles, la vostra salvació.

R. Que vos alaben els pobles, Déu nostre,
que vos alaben tots els pobles.

Que s'alegren els pobles i criden de goig.
Vós regiu les nacions amb justícia,
i guieu els pobles de la terra. R.

La terra ha donat el seu fruit,
el Senyor, el nostre Déu, ens beneïx.
Que Déu ens beneIxca, i el veneren 
d'un cap a l'altre de la terra. R.

Lectura segona 2C 4,7-15 
 
Portem la mort de Jesús en el nostre cos 
 
Lectura de la segona carta de sant Pau als cristians de Corint 
 
Germans, 
Portem este tresor en gerres d'obra, per a que quede ben clar que eixe poder altíssim ve de Déu, i no de nosaltres.
Ens veem oprimits pertot arreu, però no esclafats; sense camins a seguir, però no sense eixida; perseguits, però no atrapats; tirats per terra, però no destruïts.
Sempre portem en el nostre cos els senyals de la mort de Jesús, per tal que també en el nostre cos es manifeste la seua vida.
I per això a nosaltres, mentres vivim, ens porten contínuament a la mort per causa de Jesús; així la vida de Jesús es manifesta en la nostra carn mortal. D'esta manera, la mort actua en nosaltres i la vida en vosaltres.
L'Escriptura diu: «He cregut, i per això he parlat». 
Nosaltres, per tant, sabent que tenim el mateix Esperit de la fe, també creiem, i per això parlem; i sabem que aquell que ressuscità a Jesús, el Senyor, també ens ressuscitarà a nosaltres amb Jesús, i ens portarà a la seua presència juntament amb vosaltres.
Tot això és en bé vostre; així la gràcia de Déu, que es multiplica a mesura que s'estén a molta gent, farà que siga desbordant l'acció de gràcies feta a la seua glòria..

Al·leluia

Oh Déu, vos alabem. Senyor, vos glorifiquem.
El cor gloriós dels apòstols vos dona alabança.

Evangeli Mt 20,20-28
 
Vosaltres beureu la meua copa 
 
᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Mateu 
 
En aquell temps, la mare de Jaume i Joan, fills de Zebedeu, va anar amb els seus fills a l'encontre de Jesús i es va prosternar per a fer-li una petició. Jesús li va preguntar: «Què demanes?» Ella li respongué: «Maneu que en el vostre Regne estos dos fills meus s'assenten l'un a la vostra dreta i l'altre a la vostra esquerra». Jesús va replicar: «No sabeu què demaneu. ¿Podeu beure la copa que jo he de beure?» Ells li responen: «Sí que podem». Els diu Jesús: «És cert, beureu la meua copa, però assentar-vos a la meua dreta i a la meua esquerra, no soc jo qui ho ha de concedir; és per a aquells a qui mon Pare ho ha reservat». Quan els altres deu ho sentiren, s'indignaren contra els dos germans, però Jesús els va cridar i els va dir: «Ja sabeu que, en totes les nacions, els governants disposen dels seus súbdits com si en foren amos, i els grans personatges els mantenen sotmesos al seu poder. Però entre vosaltres no ha de ser d’esta manera: qui vullga ser important entre vosaltres ha de ser el vostre servidor, i qui vullga ser el primer ha de ser el vostre esclau; com el Fill de l'home, que no ha vingut a ser servit, sinó a servir i a donar la seua vida com a preu de rescat per molts».
 
A. L'apòstol sant Jaume va ser el primer que va patir el martiri quan per orde d'Herodes va ser degollat a Jerusalem (1 lect). Es va complir així en ell la promesa de Jesús: «Vosaltres beureu la meua copa» (Ev). Això s'estén a tots els que, com a cristians, viuen i anuncien l'Evangeli: «Mentres vivim, ens porten contínuament a la mort per causa de Jesús» (2 lect). Traslladats les seues restes a Galícia, sant Jaume és patró d'Espanya, i per això demanem hui al Senyor que per la seua intercessió continue protegint-nos sempre.

B.Volien ser importants: no comprenen el que Jesús els deia de ser com xiquets, i no accepten el patiment per a unir-se a ell i seguir-lo. Jesús els respon no amb duresa, sinó des de la correcció fraterna. No han d'imitar el que fan els poderosos d'este món, que governen des de l'autoritarisme i no des de l'autoritat verdadera, abusant moltes vegades del poder en benefici propi. I han de prendre exemple d'ell, que ha vingut a servir i a donar la vida per tots. Jaume Zebedeu, patró dels pobles d'Espanya, va aprendre bé este ensenyament i va ser el primer a començar la missió i a patir el martiri.

C. Les oracions de la missa ens assenyalen la realitat del patrocini de sant Jaume sobre Espanya; ens impulsen a mantindre'ns fidels en el nostre peregrinar per la vida fins que arribem a la glòria de Déu, que és la nostra meta. La nostra fe ha de donar fruits de bones obres en tots els àmbits de la vida. Cal obeir a Déu abans que als hòmens (1 lect.); els nostres criteris i decisions han de ser sempre conformes amb l'Evangeli. No tot el que és legal és necessàriament moral. Hem de vore-ho tot a la llum de la fe, segurs que Déu vol per a nosaltres sempre el nostre bé (2 lect.). Hem de seguir l'exemple de Crist, que ha vingut a servir i no a ser servit (Ev.).

* * * * *

Beat valencià Vicent de la Creu Gallén i Ibáñez, carmelita descalç, màrtir (memòria a Vallat).

Nascut el 29/09/1908 a Vallat (l'Alt Millars), mort el 25/07/1936 a Tarragona.
De menut, la família va anar a viure a Badalona. Allà ingressà al col·legi preparatori dels carmelites i inicià més tard la seua formació religiosa. Tenia 22 anys quan va ser enviat als Estats Units, on fou ordenat sacerdot a la Universitat Catòlica de Washington. Després d’una breu estada a Tucson (Arizona), va tornar a Tarragona com a professor. Dispensava una atenció especial a la litúrgia i tenia una gran dedicació pels infants i pels pobres. Va deixar alguns escrits sobre temes carmelitans. 
Pel juliol de 1936, es refugià a casa d’un germà terciari on més tard s’hi va afegir el germà Àngel de Sant Josep. Pocs dies després, tots dos van ser detinguts i duts cap al vaixell presó, però en arribar al moll els van afusellar.

Beat valencià Tomàs Carbonell i Miquel, prevere mercedari, màrtir (memòria a Xixona)

Servent de Déu Joseph Cardijn, cardenal

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del 25 de juliol

2. A Lícia, actual Turquia, sant Cristòfor, màrtir. (s. inc.) A Espanya se celebra el 10 de juliol.
3. A Barcelona, ciutat de la Hispània Tarraconense, sant Cugat [o Cucufat], màrtir, que, ferit amb espasa durant la persecució desencadenada per l'emperador Dioclecià, va pujar victoriós al cel. (s. IV)

4. A Cesarea de Palestina, actualment a Israel, sants Valentina, Tea i Pau, màrtirs durant la persecució duta a terme en temps de l'emperador Maximià, sent prefecte Firmilià. Valentina, verge, per haver llançat a terra d'un puntelló l'ara alçada en honor dels déus, va ser llançada al foc juntament amb Tea, verge també, després d'haver sigut cruelment turmentada, i així van volar a l'encontre de l'Espòs. Pau, condemnat a mort, havent aconseguit un breu temps per a orar, va pregar encaridament per la salvació de tots i seguidament va rebre la corona del martiri en ser decapitat. (308)

5. A Nicomèdia, ciutat de Bitínia, hui Turquia, trànsit de santa Olímpia la diaconessa, que, havent enviduat quan era encara jove, va passar la resta de la seua vida piadosíssimament a Constantinoble, entre les dones consagrades a Déu, servint els pobres. Va romandre sempre fidel a sant Joan Crisòstom, al qual va acompanyar en el seu exili. (408)

6. A Trèveris, ciutat de Renània, a Austràsia, actualment Alemanya, sant Magneric, bisbe, deixeble de sant Nicetes [o Niceti], a qui va acompanyar fidelment quan este va ser desterrat, i al qual va emular, en succeir-li en l'episcopat, en el zel per la salvació de les ànimes. (c. 596)

7. A Trèveris també, sants Beat i Bant, preveres, que van portar vida eremítica en temps de sant Magneric. (s. VI/VII)

8. A Metz, ciutat de la Gàl·lia Bèlgica, a l'actual França, santa Glodesinda [o Glosinda], abadessa. (s. VI)

9. A Còrdova, a la regió hispànica d'Andalusia, sant Teodomir, monjo de Carmona, martiritzat, sent encara jove, durant la persecució desencadenada pels sarraïns. (851)

10. A Angers, ciutat de França, beat Joan Soreth, prevere de l'Orde de les Carmelites, en la qual va introduir una observança més estricta i va ampliar amb convents per a monges. (1471)

11. A Camerino, lloc del Picé, actual regió italiana de les Marques, beat Pere Corradini de Mogliano, prevere de l'Orde dels Germans Menors, insigne per la predicació de l'Evangeli, per l'exemple de les seues virtuts i per la fama dels seus miracles. (1490)

12. A la regió de Salsette, a l'Índia, beats màrtirs Rodolf Aquaviva, Alfons Pacheco, Pere Berna, Antoni Francisco, preveres, i Francesc Aranha, religiós, tots jesuïtes, assassinats pels infidels a causa d'haver exaltat la Creu. (1583)

13. A Bobino, a la regió de la Pulla, a Itàlia, beat Antoni Lucci, bisbe, de l'Orde dels Germans Menors Conventuals, que refulgí per la seua singular doctrina, i es va entregar de tal manera a ajudar els pobres que s'oblidava d'atendre les més mínimes necessitats de si mateix. (1752)

14. En una nau ancorada davant de la costa de Rochefort, a França, beat Miquel Lluís Brulard, prevere de l'Orde dels Carmelites Descalços, màrtir, el qual, durant la Revolució Francesa, per ser sacerdot va ser tancat en aquell lloc en condicions inhumanes, on va morir consumit per la malaltia. (1794)

15. A Madrid, a Espanya, beata Maria del Carme Sallés i Barangueras, verge, fundadora de la Congregació de Missioneres de la Immaculada Concepció, per a l'educació de dones piadoses i incultes. (1911)

16. A Urda, lloc de la província de Toledo, beats màrtirs Pere del Sagrat Cor Redondo, prevere, Fèlix de les Cinc Llagues Ugalde Irurzun i Benet de la Mare de Déu del Villar Solano Ruiz, religiosos de la Congregació de la Passió, que van trobar la gloriosa palma del martiri en ser afusellats per la seua fe cristiana en la persecució religiosa desencadenada en la guerra. (1936)

17. Prop de Talavera de la Reina, també a la província de Toledo, beats màrtirs Frederic (Carles) Rubio Álvarez, prevere, Prim Martínez de San Vicente Castillo, Jeroni Ochoa Urdangarín i Joan de la Creu (Eligi) Delgado Pastor, religiosos tots de l'Orde Hospitaler de Sant Joan de Déu, que, sense judici previ, durant la mateixa persecució religiosa van obtindre la corona del martiri. (1936)

18. A Montsó, prop d'Osca, a la regió d'Aragó, beat Dionís Pamplona, prevere, i companys, tots de l'Orde dels Clergues Regulars de l'Escola Pia, assassinats pels qui odiaven la fe en la mateixa persecució desencadena contra la religió. (1936)

19. Beat Miquel Peiró i Victori, màrtir, laic (1936)
at Cap comentari:
Labels: , , , ,

24 de juliol de 2026, divendres XVI

DIVENDRES DE LA SETMANA XVI / II


Lectura primera Jr 3,14-17

Vos donaré pastors segons el meu cor;
totes les nacions es reuniran a Jerusalem

Lectura del llibre de Jeremies

Torneu, fills desencaminats, que jo soc el vostre Senyor. Ho dic jo, el Senyor. Jo en prendré un d'una ciutat i dos d'un clan, i vos conduiré a Sió. Vos donaré pastors segons el meu cor, que vos pasturaran amb coneiximent i enteniment.
Sereu fecunds i vos multiplicareu en el país. Aquells dies ja no parlaran més de l'Arca de l'aliança del Senyor»; ja no hi pensaran ni se'n recordaran, no la trobaran a faltar ni la refaran mai més. Vos ho dic jo, el Senyor.
En aquell temps donaran a Jerusalem el nom de "Tron del Senyor"; totes les nacions s'hi reuniran en el nom del Senyor, i ja no seguiran més la cabuderia del seu cor endurit.

Salm responsorial Jr 31,10.11-12ab.13 (R.: cf. 10d)

Escolteu, nacions, la paraula del Senyor,
anuncieu-la lluny, a les illes:
«El qui havia dispersat Israel, el reunirà,
i el guardarà com un pastor el seu ramat».

R. El Senyor ens guardarà
com un pastor el seu ramat.

El Senyor ha redimit el poble de Jacob,
l'allibera de les mans dels més forts.
Arriben a les altures de Sió cridant de goig,
a la llum de l'abundor del Senyor. R.

Dansaran d'alegria les donzelles,
i estaran contents jóvens i vells.
«Canviaré el dol en dies de festa,
els consolaré de les penes i els alegraré». R.

Al·leluia Cf. Lc 8,15

Feliços els qui amb cor bo i dòcil
guarden la paraula de Déu,
i donen fruit amb perseverança.

Evangeli Mt 13,18-23

Aquell que ha sentit la paraula i l'ha entesa i dona fruit

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Mateu

En aquell temps, Jesús va dir als deixebles: 
Escolteu, per tant, vosaltres, què vol dir la paràbola del sembrador.
La llavor sembrada a la vora del camí vol dir que, a tots aquells que escolten la paraula del Regne però no l'entenen, el Maligne els furta la llavor sembrada en els seus cors.
La llavor sembrada en un terreny pedregós vol dir que, a aquells que reben amb alegria la paraula del Regne quan la senten, però només per un moment; no arrela dins d'ells, i en el moment que es troben amb dificultats o amb persecucions per la paraula que havien rebut, sucumbixen de seguida.
La llavor sembrada entre cards vol dir aquells que han sentit la paraula del Regne, però les preocupacions del món present i la seducció de les riqueses l'ofeguen i no dona fruit.
La llavor sembrada en terra bona vol dir aquells que han sentit la paraula del Regne i l'han entesa, i per això dona fruit: al cent, al seixanta, o al trenta per u». 
 
Per a la celebració dels sants Bernat, Maria i Gràcia

Evangeli Lc 6,17.20-23

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Lluc

En aquell temps, Jesús va baixar amb els apòstols de la muntanya i va parar en una plana; allí hi havia molts dels seus seguidors i una multitud de gent de tot el país dels jueus, de Jerusalem i de la costa de Tir i de Sidó. Jesús va alçar els ulls cap als seus deixebles i va dir: 
 
«Feliços els pobres, perquè el Regne de Déu és vostre.
Feliços els qui ara passeu fam, perquè quedareu assaciats. 
Feliços els qui ara ploreu, perquè riureu.
Feliços sereu quan, per causa del Fill de l'home, vos odiaran, vos esquivaran, vos insultaran i denigraran el vostre nom. Aquell dia alegreu-vos i feu festa, perquè la vostra recompensa serà gran en el cel; igual feien els pares d’estos amb els profetes».

* * * * *

Festa de Santa Cristina a Artana, on té una ermita dedicada.

Beat valencià Jaume (de Santa Teresa) Gascon i Bordàs, carmelita descalç, màrtir (memòria a Forcall)

Nascut el 26/07/1886 a Forcall (Ports), mort el 24/07/1936 a Barcelona. Incorporat a la província catalana, des de l’any 1918 va residir al convent de Barcelona. Donava classes de teologia dogmàtica i moral. Quan va eixir del convent el dia 20 al matí amb la resta de religiosos, va ser colpejat fins que caigué malferit. Arrossegat fins a un cotxe, un milicià li disparà un tret. Va morir quatre dies després a l’hospital a causa de les ferides rebudes i el van enterrar al cementiri de Sarrià.

Beat valencià Càndid Castán San José, laic, pare de família, màrtir (mem. a Benifaio)


MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del 24 de juliol

Sant Xàrbel (Josep) Makhluf, prevere de l'Orde Libanesa Maronita, que, per amor a la soledat i per a arribar a la més alta perfecció, va deixar el cenobi d'Annaya, al Líban, i es va retirar al desert, en el qual va servir a Déu dia i nit, i on va viure amb gran austeritat, dejunant i pregant. (1898)

2. A Bolsena, ciutat de Toscana, actualment a Itàlia, santa Cristina, verge i màrtir. (s. inc.)

3. A Amiternum, a la regió de Sabínia, a la via Salària, també a Itàlia, sant Victorí, màrtir. (c. s. IV)

4. A Tauriana, lloc de Calàbria, de nou a Itàlia, sant Fantí el Vell, de sobrenom "Taumaturg". (s. IV)

5. A la regió de Tebaida, a Egipte, santa Eufràsia, verge, que, sent de família senatorial, va optar per fer vida eremítica en el desert, en humilitat, pobresa i obediència. (s. V)

6. A Árd Móre, a la província irlandesa de Momònia, sant Declan, que esta Església venera amb gran devoció com el seu primer bisbe. (c. s. V)

7. A la regió d'Albi, d'Aquitània, hui França, santa Segolena, religiosa. (c. s. VI)

8. A Rússia, sants Borís i Gleb, màrtirs, prínceps de Rus i fills de sant Vladímir, que van preferir morir abans que oposar-se per la força al seu germà Sviatopolk. Borís va aconseguir la palma del martiri prop de Pereislavia, al costat del riu Altam, i Gleb, poc després, al costat del riu Dnièper, prop de Smolensk. (1015)

9. A Rieti, ciutat de Sabínia, actual regió del Laci, a Itàlia, sant Balduí, abat, deixeble de sant Bernat al monestir de Claravall, que va ser enviat pel mateix sant Bernat a esta ciutat per a fundar i regir el cenobi de Sant Mateu de Montecchio. (1140)

10. Al convent de Sint-Truiden, a Brabant, hui Bèlgica, beata Cristina, anomenada l'"Admirable", perquè en ella, la mortificació del cos i l'èxtasi místic en el Senyor va obrar admirables meravelles. (c. 1224)

11. A Stary Sącz, a la regió de Tarnow, a Polònia, santa Kinga o Cunegunda, filla del rei d'Hongria i casada amb el príncep Boleslau, que d'acord amb el seu espòs, va conservar la seua virginitat i, mort este, va professar la vida religiosa sota la Regla de Santa Clara, al monestir fundat per ella mateixa. (1293)

12. A Ferrara, població d'Emília-Romanya, a Itàlia, beat Joan de Tossignano Tavelli, bisbe, de l'Orde dels Jesuats. (1146)

13. A Colònia, de la Lotaríngia, actualment Alemanya, translació dels tres Mags, que, savis procedents d'Orient, van anar a Betlem per a oferir dons i contemplar en un xiquet el misteri insondable de l'Unigènit. (1162)

14. A l'Àquila, a la regió Vestina, actual Itàlia, beat Antoni Torriani, prevere de l'Orde dels Ermitans de Sant Agustí, metge de cossos i ànimes. (1494)

15. A Orbe, lloc de Savoia, ara França, beata Lluïsa, religiosa, filla del duc beat Amadeu, que va contraure matrimoni amb el príncep Hug de Châlon-Arlay i després de la seua mort, va abraçar amb fidelitat i humilitat la Regla de Santa Clara, segons la reforma de santa Coleta. (1503)

16. A la ciutat de Derby, a Anglaterra, beats Nicolau Garlick, Robert Ludlam i Ricard Simpson, preveres i màrtirs, que, en temps de la reina Isabel I, després d'haver patit tota classe de vexacions per la seua condició de sacerdots, obtingueren la glòria celestial en ser decapitats. (1588)

17. A Newcastle upon Tyne, també a Anglaterra, beat Josep Lambton, prevere i màrtir, que, a vint-i-quatre anys, per ser sacerdot, va ser atroçment esquarterat. (1592)

18. A Durham, de nou a Anglaterra, sant Joan Boste, prevere, que en el mateix regnat d'Isabel I, per ser sacerdot va patir el martiri i davant del jutge no va cessar de confortar els seus companys. (1594)

19. Beat Cristòfol de Santa Caterina (1638- Còrdova 1690), en el segle Cristòfol Fernández Valladolid, sacerdot i fundador de les Congregacions Hospitaleres de Jesús Natzaré.

20. A la ciutat de Nam Dinh, a Tonquín, hui Vietnam, sant Josep Fernández, prevere de l'Orde de Predicadors i màrtir, decapitat a causa de la seua fe en Crist, sent emperador Minh Mang. (1838)

21. A Nàpols, ciutat de la Campània, a Itàlia, beat Modestí de Jesús i de Maria (Doménec) Mazzarello, prevere de l'Orde dels Germans Menors, que, pròxim sempre a tota classe de pobres i afligits, durant una epidèmia de còlera, en assistir els moribunds, va morir contagiat de la mateixa malaltia. (1854)

22. A la ciutat de Guadalajara, a Espanya, beates Maria Pilar de Sant Francesc de Borja (Jauma) Martínez García, Teresa de l'Infant Jesús (Eusèbia) García i García, i Àngels de Sant Josep (Marciana) Valtierra Tordesillas, de l'Orde de Carmelites Descalces, vèrgens i màrtirs, coronades totes elles amb el martiri en temps de persecució religiosa, mentre aclamaven a Crist, el seu Espòs. (1936)

23. A Barcelona, beata Maria de la Mercé Prat, de la Companyia de Santa Teresa de Jesús, verge i màrtir, que durant la mateixa persecució va patir el martiri per ser religiosa. (1936)

24. De nou a Barcelona, beat Xavier Bordas Piferrer, religiós salesià, que amb el seu propi martiri va testimoniar clarament ser deixeble del diví Mestre. (1936)

at Cap comentari:
Labels: , , , , , , ,
Subscriure's a: Missatges (Atom)

entrada destacada

26 de juliol de 2026, diumenge XVII

Enric Benavent, arquebisbe de València:  Missatges del Papa als jóvens (II)  (2026, juliol 22) DIUMENGE XVII / Cicle A Lectura primera 1R 3,...

entrades populars