21 de juny de 2026, diumenge XII

• Enric Benavent, arquebisbe de València: El papa Lleó XIV (2025, juny 17)

DIUMENGE XII / Cicle A

Lectura primera Jr 20,10-13

El Senyor salva la vida del pobre de les mans dels malvats

Lectura del llibre del profeta Jeremies

Jo, Jeremies, sent com murmura la multitud: «Eixe és el “Terror de totes parts”. Denuncieu-lo, i nosaltres també el denunciarem». Tots els meus amics esperen que entropesse: «Potser es deixarà enganyar i el podrem fer caure i venjar-nos d’ell».

Però el Senyor em fa costat com un guerrer invencible: els qui em perseguixen cauran, no podran fer res.

El seu fracàs els cobrirà de vergonya, el seu deshonor no serà mai oblidat. 

Senyor de l’univers, que sabeu si un home vos és fidel, que penetreu l’interior dels cors: feu-me vore com feu justícia, ja que he confiat a vós la meua causa. 

Canteu al Senyor, alabeu el Senyor: ell salva la vida del pobre de les mans dels malvats.

Salm responsorial 68,8-10.14 i 17.33-35 (R.: 14c)

Per vós he aguantat insults,

i abaixe els ulls, avergonyit;

un estrany soc per als meus germans,

un estranger per als fills de ma mare.

El zel del vostre temple em devora,

i cauen sobre mi els insults

dels qui vos insulten.

R. Escolteu-me, Senyor, vós que ameu tant.

Jo vós pregue, Senyor,

en este temps de gràcia;

escolteu-me, Déu meu,

vós que ameu tant,

vós que ajudeu per fidelitat.

Escolteu-me, Senyor, perquè el vostre amor és bo;

per la vostra gran tendresa, mireu-me. R.

Se n'alegraran els humils quan ho vegen;

busqueu a Déu i el vostre cor reviurà,

perquè el Senyor escolta els pobres,

no abandona mai els seus captius.

Que l'alaben el cel i la terra,

els mars i tot el que s'hi mou. R.

Lectura segona Rm 5,12-15

No hi ha comparació entre el delicte i el do

Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Roma

Germans,

Igual com el pecat va entrar en el món per obra d’un sol home, i amb el pecat la mort, també la mort s’estengué a tots els hòmens, ja que tots pecaren. Abans de la Llei el pecat ja existia en el món, encara que, mentres no hi havia llei, la culpa no podia ser imputada. Així i tot, la mort ja imperava des d’Adam fins a Moisés, també sobre aquells hòmens que no havien pecat amb una transgressió com la d’Adam.

I Adam prefigurava l’home que havia de vindre més tard.

Però no hi ha comparació entre el delicte i el do: si pel pecat d’un sol home va imperar la mort, amb més motiu encara els qui reben eixa gràcia i el do generós que els fa justs viuran i regnaran gràcies a un sol home, que és Jesucrist.

Al·leluia Jo 15,26b.27a

L'Esperit de la veritat donarà testimoni de mi,

diu el Senyor,

i vosaltres també en donareu testimoni.

Evangeli Mt 10,26-33

No tingueu por dels qui maten només el cos

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Mateu

En aquell temps, Jesús va dir als apòstols:

«No tingueu por d’ells, perquè no hi ha res secret que no haja de ser descobert, ni res tan amagat que no haja de ser conegut. Allò que vos dic en la foscor, digueu-ho a plena llum, i allò que vos dic a cau d’orella, pregoneu-ho des dels terrats.

I no tingueu por dels qui maten només el cos. però no poden matar l’ànima. Tingueu por, si de cas, dels qui poden fer que l’ànima i el cos es perden en l’infern.

¿No es venen dos pardalets per pocs diners? I ni u d’ells cau a terra si no ho permet el vostre Pare. Però a vosaltres, Déu vos té comptats cada u els cabells. Per això, no tingueu por: valeu molt més que tots els pardalets junts.

A tota persona que em reconega davant dels hòmens, també jo la reconeixeré davant del meu Pare del cel, però al qui em negue davant de la gent, també jo el negaré davant del meu Pare del cel». 

 

A. Véncer la por amb la confiança. Jesús demana als seus deixebles que no tinguen por, per a dir, i també que no tinguen por davant la mort. La por pot ser una arma contra la veritat, i sempre hi haurà qui vulga controlar la nostra por per a manipular la veritat i mentir. L'important en esta vida, diu Jesús, és mantindre l'ànima en la veritat de l'evangeli, i no vendre-la per por de ningú. Jesús deixa clar que ningú en este món pot matar l'ànima, quan esta es manté en la veritat. El nostre temor ha de ser dirigit a Déu, no com a por que paralitza i intimida, sinó com a respecte que venera i adora al que vol habitar en la nostra ànima amb el seu amor i la seua veritat.

B. Les dificultats i persecucions a causa de la fe han ocorregut sempre. I davant d'elles sentim la temptació de deixar-nos portar per la por i anar ocultant la nostra condició de creients, i amb això ens inhibim del testimoniatge que hem de donar. «No tingueu por dels qui maten només el cos», ens diu Jesús en l'Evangeli de hui; i ens promet que ell es posarà de la nostra part davant del Pare del cel, si nosaltres ens posem de la seua part davant de cada ser humà. Davant dels qui ens menyspreen per la fe hem de saber que el Senyor està amb nosaltres i hem d'encomanar al Senyor la nostra causa (1 lect), ja que «el Senyor escolta els pobres, no abandona mai els captius» (Salm resp).

• Confraria del Sant Sepulcre de Corbera: Comentari i reflexió.
• Ximo Garcia Roca: Tres minuts amb les lectures del diumenge.
• Missa d'À Punt (2026): Lliures i alliberadors (Genaro Àvila, sj)
• Missa d'À Punt (2023): Jo m'abandone a Vós (Sant Carles de Foucauld

* * * * *

Sant Lluís Gonçaga, religiós (mem. ob.)

Fill dels marquesos de Castiglione, nasqué l'any 1568 a Màntua, a la regió llombarda. Sa mare l'educà piadosament i ell es mostrà molt inclinat a la pràctica religiosa. A nou anys, va fer vot de perpètua castedat davant d'un altar de la Mare de Déu, a Florència. Va romandre alguns anys a Espanya com a patge de Maria d'Àustria. Obtingut el permís de son pare, després d'una llarga lluita, entrà a la Companyia de Jesús a Roma l'any 1587. Allí acabà la seua vida l'any 1591, per un contagi contret mentre servia els malalts en els hospitals. Fou canonitzat per Benet XIII l'any 1726, i el 1729 el proclamava patró de la joventut, particularment estudiosa. [Font]

• J.M. Bausset: Sant Lluís Gonçaga (2015)

Aniversari del naixement de Martí Domínguez Barberà, periodiste i escriptor (Algemesí 1908)

Aniversari de l'elecció del papa sant Pau VI (1963)

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del dia 21 de juny

Memòria de sant Lluís Gonçaga, religiós, que, nascut de nobilíssima estirp i admirable per la seua puresa, va renunciar a favor del seu germà el principat que li corresponia i va ingressar a Roma en l'Orde de la Companyia de Jesús. Va morir, a penes adolescent, per haver assistit durant una greu epidèmia malalts contagiats. (1591)

2. A Gaël, a la Bretanya Menor, hui França, sant Mevé, abat, que, originari de Càmbria, es va retirar als boscos de l'Armòrica, on va fundar un monestir. (s. VI)

3. Al territori d'Évreux, a Nèustria, també a la França actual, sant Leufred [o Agofred], abat, fundador del monestir de la Santa Creu, que va presidir durant quaranta-huit anys. (738)

4. A Bourges, a Aquitània, de nou a França, sant Radulf, bisbe, el qual, sol·lícit per la vida sacerdotal, juntament amb preveres de l'Església que tenia encomanada va recollir textos dels sants Pares i dels cànons per a ús pastoral. (866)

5. A Osca, ciutat del regne d'Aragó, sant Ramon, que, sent canonge regular, va ser designat bisbe de Roda d'Isàvena i de Barbastre, seu de la qual va ser expulsat durant tres anys per no voler combatre mai amb les armes els enemics de la fe cristiana. (1126)

6. A Orviero, a la regió d'Úmbria, a Itàlia, beat Tomàs Corsini, religiós de l'Orde dels Servents de Maria. (1343)

7. A Londres, a Anglaterra, sant Joan Rigby, màrtir, el qual, detingut i condemnat a la pena capital durant el regnat d'Isabel I per haver-se reconciliat amb l'Església catòlica, va ser penjat a Southwark i esquarterat mentre encara estava viu. (1600)

8. En una nau ancorada enfront del port de Rochefort, a França, beat Jaume Morelle Dupas, prevere i màrtir, que sever per a si mateix i dolç envers els altres, durant la Revolució Francesa va ser empresonat per ser rector al territori de Poitiers i va morir finalment de fam. (1794)

9. Al lloc de Zapotlanejo, a Mèxic, sant Josep Isabel Flores, prevere, màrtir durant la gran persecució contra la religió en aquell país. (1927)

20 de juny de 2026, dissabte XI

DISSABTE DE LA SETMANA XI / II

Lectura primera 2Cr 24,17-25

Zacaries, que vau matar entre el santuari i l'altar

Lectura del segon llibre de les Cròniques:

Després de la mort de Joiadà els caps del país de Judà anaren a prosternar-se davant del rei, i el rei els escoltà. Abandonaren el temple del Senyor, Déu dels seus pares, per a donar culte als troncs sagrats i als ídols. Per culpa d'això vingueren desgràcies a Judà i a Jerusalem. El Senyor els envià profetes a fi que es convertiren, però no feien cas de les seues advertències. En aquell temps, l'Esperit de Déu va vindre damunt de Zacaries, fill del sacerdot Joiadà, que, dret davant del poble, li va dir:

«Déu vos diu: ¿Per què desobeïu els manaments del Senyor? ¿No veeu que no vos farà cap bé? Com que heu abandonat el Senyor, ell vos abandonarà a vosaltres».

Alguns es van conjurar contra ell i, per orde del rei, el van apedregar en l'atri del temple del Senyor. El rei Joaix el va fer matar, sense tindre en compte els favors que li havia fet Joiadà, el pare de Zacaries. Zacaries, abans de morir,va dir: «El Senyor, que ho veu, vos en demanarà comptes».

Al cap d'un any l'exèrcit dels arameus va atacar a Joaix. Invadiren Judà i Jerusalem, mataren tots els principals del poble i enviaren tot el botí al rei de Damasc. L'exèrcit dels arameus tenia pocs efectius, però el Senyor va donar-li la victòria sobre un exèrcit molt més gran, perquè els de Judà havien abandonat el Senyor, el Déu dels seus pares. Així Joaix va rebre dels arameus el castic merescut. Quan ells es retiraren deixant-lo molt malalt, els oficials, per a venjar la mort del fill del sacerdot Joiadà, van conspirar contra Joaix, i el mataren en el seu llit. L'enterraren a la ciutat de David, però no en els sepulcres dels reis.

Salm responsorial 88,4-5.29-30.31-32.33-34 (R.: 29a)

He fet aliança amb el meu elegit,

jurant a David, el meu servent:

T'he creat una dinastia per a sempre,

mantindré per tots els segles el teu tron.

R. Mantindré per sempre el meu amor.

Mantindré per sempre el meu amor,

la meua aliança amb ell serà estable;

no s'extingirà la seua dinastia,

el seu tron durarà com el cel. R.

Si els seus fills s'aparten de la llei,

i no seguixen les meues normes,

si profanen els meus preceptes

i no guarden els manaments. R.

Castigaré amb la vara les seues culpes,

i amb assots els seus pecats;

però persistiré en el meu amor,

no em desdiré de la meua lleialtat. R.

Al·leluia 2C 8,9

Jesucrist, que és ric, es va fer pobre,

per a que la seua pobresa vos enriquira.

Evangeli Mt 6,24-34

No vos inquieteu pensant en demà

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Mateu

En aquell temps, Jesús digué als deixebles: 

«Ningú pot servir dos amos; perquè o n’odiarà un i estimarà l'altre, o farà cas de l'un i despreciarà l'altre. No podeu ser servidors alhora de Déu i dels diners. 

Per això vos dic: No vos preocupeu per la vostra vida, pensant què menjareu o què beureu, ni pel vostre cos, pensant com vos vestireu. ¿No val més la vida que el menjar, i el cos més que el vestit? Mireu els ocells del cel: no sembren, ni seguen, ni guarden res en graners, però els alimenta el vostre Pare celestial. ¿I no valeu vosaltres més que ells? 

¿Qui de vosaltres, per molt que s'angoixe, és capaç d'allargar, ni un minut, el temps de la seua vida? ¿I per què esteu inquiets pel vestit? Mireu com creixen els lliris del camp: ni treballen ni filen, però vos assegure que ni Salomó, en tota la seua fastuositat, anava vestit com u d'ells. I si Déu vist així l'herba del camp, que hui està i demà ja la tiren al foc, ¿no farà molt més per vosaltres, gent de poca fe? 

Per tant, no vos preocupeu massa pensant què menjareu, o què beureu, o com vos vestireu. Anar darrere d'estes coses és propi dels pagans. El vostre Pare del cel sap molt bé la necessitat que teniu. Busqueu per damunt de tot el Regne de Déu i la seua justícia, i tot això, vos ho donarà de més a més.
No vos inquieteu, per tant, pensant en demà. El demà ja tindrà les seues preocupacions. Cada dia en té prou amb els seus maldecaps». 

 

* * * * *

 Beata Margarida Ball, màrtir

Una vida de pel·lícula, la d’esta mare de família. A l’irlandesa Margarida Bermingham l’havien casada a quinze anys amb Bartomeu Ball amb qui tindrà vint fills, si bé només en sobreviuran cinc. Potser per això, quan va quedar viuda (1568) va obrir una escola en sa casa per a xiquets catòlics, rebent alumnes de tot el país.

I també acollia sacerdots catòlics, en aquell ambient protestant de persecució. El fet trist és que un fill seu la va denunciar i fou engarjolada al Castell de Dublín, on s’hi passà tres llargs anys. Va morir en un dia indeterminat de 1584. Fou beatificada el 27 de setembre de 1992, amb d’altres 28 màrtirs.

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del dia 20 de juny

1. Commemoració de sant Metodi, bisbe d'Olimp, a Grècia, i màrtir, que va escriure diverses obres en estil concís i elegant, i cap al final de la persecució desencadenada baix Dioclecià, va ser coronat pel martiri. (c. 312)

2. A la regió de Laon, a Nèustria, hui França, sant Goban, prevere, nascut a Hibèrnia, que a Anglaterra va ser deixeble de sant Fusc, i, per amor a Crist, va passar després a la Gàl·lia, on va portar vida eremítica en els boscos. (c. 670)

3. Al monestir de Sant Jaume de Foggia, al territori de la Pulla, a l'actual Itàlia, sant Joan de Matera, abat, insigne per la seua austeritat i la seua predicació al poble, que va instituir la Congregació de Pulsano a la regió del Gargano, sota la Regla de sant Benet. (1139)

4. Al monestir de Medingen, a Baviera, actual Alemanya, beata Margarida Ebner, verge de l'Orde de Predicadors, que, provada per Crist amb múltiples malalties, va portar una vida exemplar davant de Déu i dels hòmens i va escriure sobre experiències místiques. (1351)

5. A Dublín, a Irlanda, passió del beat Dermici [Dermot] O’Hurley, bisbe i màrtir, que, sent advocat laic, va ser promogut pel papa Gregori XIII com a bisbe de Cashel. En temps de la reina Isabel I va patir llargs interrogatoris i tortures, rebutjant les acusacions que se li feien, i portat al patíbul, a Hoggen Green, allí va proclamar que moria per la fe catòlica i pel seu ministeri episcopal. (1584)

6. En esta mateixa ciutat, commemoració de la beata Margarida Ball, màrtir, que, havent quedat viuda, va ser denunciada pel seu propi fill per acollir a sa casa sacerdots perseguits i, després de diverses tortures, ja septuagenària va morir en un dia no precisat. (1584)

7. A Nagasaki, al Japó, beats màrtirs Francesc Pacheco, prevere, amb huit companys* de l'Orde de la Companyia de Jesús, que van ser cremats vius pels qui odiaven la fe cristiana. (1626).

Estos són els noms: Baltasar de Torres i Joan Baptista Zola, preveres; Pere Rinsei, Vicent Kaun, Joan Kisaku, Pau Kinsuke, Miquel Tozo i Gaspar Sadamatsu, religiosos.

8. A Londres, a Anglaterra, beats màrtirs Tomàs Whitbread i companys Guillem Harcourt, Joan Fenwich, Joan Gavan i Antoni Turner, preveres de l'Orde de la Companyia de Jesús, que, acusats falsament de prendre part en una conjura per a assassinar el rei Carles II, van aconseguir el regne dels cels en ser ajusticiats a Tyburn. (1679)

19 de juny de 2026, divendres XI

DIVENDRES DE LA SETMANA XI / II

Lectura primera 2R 11,1-4.9-18.20

Mentres ungien a Joaix,

tot el món cridava: «Vixca el rei!»

Lectura del segon llibre dels Reis

En aquells dies, quan Atalia va vore que el seu fill Ocozies havia mort, va fer matar tots els qui eren de descendència reial. Però mentres mataven els fills del rei, Josabet, filla del rei Joram i germana d'Ocozies, segrestà a Joaix, fill d'Ocozies, l'amagà amb la seua nodrissa al dormitori sense que Atalia en sabera res, i el va salvar de la mort. Així, durant sis anys el tingué amagat al temple. Tot este temps Atalia regnava en el país.

Passats sis anys, el sacerdot Joiadà va cridar els capitans de la guàrdia mercenària i de l'escorta reial, els va reunir al temple, i allí mateix es va confabular amb ells, els va fer prestar jurament i els va presentar el fill del rei.

Els capitans van complir tot el que el sacerdot Joiadà els havia ordenat. A l'hora del relleu de la guàrdia del dissabte, cada u va retindre el torn que eixia, juntament amb el que entrava, i es presentaren davant del sacerdot Joiadà. El sacerdot els donà les llances i els escuts del rei David que guardava en el temple, i tots els hòmens de l'escorta reial, armes en mà, s'alinearen a banda i banda entre l'altar i el lloc sant, per a custodiar el rei. Joiadà va fer eixir el fill del rei, li posà la diadema i les insígnies reials. El proclamaren rei i el van ungir. Tot el món aplaudia i cridava: «Vixca el rei!»

Quan Atalia va sentir el clamor del poble, va córrer cap al temple. Quan va vore el rei dret, al costat de la columna, com és costum, rodejat dels oficials i dels trompeters, i tot el poble cridant d'alegria i tocant les trompetes, Atalia va cridar: «Complot, complot!» El sacerdot Joiadà ordenà als oficials que comandaven la guàrdia que la tragueren fora dels atris i mataren els qui intentaren seguir-la. Els digué: «No la mateu en el temple del Senyor». Ells l'agarraren, la conduïren al palau reial per la porta dels Cavalls, i allí la mataren.

Joiadà va renovar l'aliança entre el Senyor, per una part, i el rei i el poble, per l'altra; i es comprometeren a ser el poble del Senyor; igualment va establir una aliança entre el rei i el poble. Després tota la gent va anar al temple de Baal, l'enderrocà, va fer miques els altars i els ídols, i, davant mateix dels altars, degollà el sacerdot de Baal, Matan.

I el sacerdot Joiadà deixà guàrdia al temple del Senyor. Tot el poble ho va celebrar i la ciutat va quedar en pau. A Atalia la mataren amb l'espasa al palau del rei.

Salm responsorial 131,11.12.13-14.17-18 (R.: 13)

El Senyor va jurar a David,

li va fer un vot, i no se'n desdirà:

«Posaré un fill teu en el teu tron».

R. El Senyor ha elegit a Sió,

l'ha volguda per a viure.

«Si els teus fills guarden la meua aliança,

els manaments que jo els donaré,

continuaran també els teus fills

ocupant per sempre el teu tron». R.

El Senyor ha elegit a Sió,

l'ha volguda per a viure:

«Es ací on em quedaré per sempre,

m'agrada, ací vullc residir». R.

«Ací faré germinar el poder de David,

per al meu Ungit tindré una llàntia encesa.

Vestiré de confusió els seus enemics,

però al front d'ell

brillarà la meua diadema». R.

Al·leluia Mt 5,3

Feliços els pobres en l'esperit: 

d'ells és el Regne del cel.

Evangeli Mt 6,19-23

On està el teu tresor, alli està també el teu cor

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Mateu

En aquell temps, Jesús va dir als deixebles: 

«No acumuleu tresors ací en la terra, on el rovell i les arnes els llancen a perdre, i on els lladres entren en les cases i roben. Val més que acumuleu tresors en el cel, on no els llançaran a perdre ni el revell ni les arnes, i on els lladres no entren ni roben. Perquè on està el teu tresor, allí està també el teu cor. La llum del cos és l'ull: si el teu ull és clar, tot el teu cos quedarà il·luminat, però si és térbol, tot el teu cos quedarà en la foscor. Si la llum que hi ha en tu és foscor, ¡que gran serà la foscor!»

* * * * *

Sant Romuald, abat (mem. ll.)

El 19 de juny de 1623 va nàixer a Clarmont Blaise Pascal

L'home no és més que una canya, la més feble de la natura, però és una canya pensant. No cal que l'univers sencer s'arme per a esclafar-lo. Un vapor, una gota d'aigua basta per a matar-lo. Però encara que l'univers l'esclafara, l'home seria encara més noble que el que el mata, perquè sap que mor; i de l'avantatge que l'univers té sobre ell, l'univers no en sap res. Així, tota la nostra dignitat consisteix en el pensament. Per ací és d'on tenim d'elevar-nos, no de l'espai i del temps. Treballem, doncs, a ben pensar: heus ací el principi de la moral. (dels Pensaments)

L'home és tan gran, que la seua grandesa es manifesta en això mateix que ell es reconeix miserable: un arbre no es reconeix miserable. És veritat que és ser miserable reconéixer-se miserable; però també es ser gran conéixer que s'és miserable. Així és que totes estes misèries proven la seua grandesa. Són misèries d'un gran senyor, miséries d'un rei destronat. (dels Pensaments)

El 19 de juny de 1782 va nàixer a Saint-Malo (França): Hugues Felicité Robert de Lamennais, sacerdot

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del dia 19 de juny

Sant Romuald, anacoreta i pare dels monjos Camaldulencs, qui, havent nascut a Ravenna, desitjós de la vida i disciplina eremítica, va viatjar per Itàlia durant diversos anys, durant els quals va fundar xicotets monestirs i va promoure la vida evangèlica entre els monjos, fins que va acabar la seua labor al monestir de Val di Castro, al Picé, actual regió italiana de les Marques. (1027)

• J.M. Bausset: Sant Romuald (2015)

2. A Milà, a la regió també italiana de Ligúria, sants Gervasi i Protasi, màrtirs, els cossos dels quals van ser trobats per sant Ambròs, que en este dia els va traslladar solemnement a la nova basílica que havia edificat. (transl. 386)

3. En les muntanyes Vosges, al territori de Burgúndia, a Austràsia, actual França, sant Deodat [o Adeodat], bisbe de Nevers, que va fundar el monestir que després va rebre el seu nom. (c. 679)

4. Al monestir de Fécamp, a Nèustria, de nou a la França actual, santa Quildomarca o Hildemarca, abadessa, que va rebre cordialment i va atendre sant Leodegari [o Llogari], mutilat d'Ebroí. (c. 682)

5. A Saragossa, a Hispània, sant Lambert, màrtir. (c. s. VIII)

6. A Caltagirone, a la regió italiana de Sicília, beat Gerland, que, cavaller de l'Orde de Sant Joan de Jerusalem, es va entregar generosament a la cura de les viudes i dels xiquets òrfens. (c. 1271)

Santa Juliana Falconieri

7. A Florència, a Toscana, actualment a Itàlia, santa Juliana Falconieri, verge, que va fundar les Germanes de l'Orde dels Servents de Maria, anomenades pel seu hàbit "Mantelates". (1341)

8. A Pesaro, al Picé, actual regió de les Marques, a Itàlia, beata Miquelina, viuda, que va entregar tots els seus béns als pobres i, vestit l'hàbit del Tercer Orde Regular de Sant Francesc, mendicant el seu pa va portar una vida humil i molt disciplinada. (1356)

9. A Londres, a Anglaterra, beats màrtirs Sebastià Newdigate, Humfred Middlemore i Guillem Exmew, preveres de la Cartoixa d'eixa ciutat, els quals, regnant Enric VIII, per la seua provada fidelitat a l'Església catòlica de Crist van ser empresonats i mantinguts drets durant dèsset dies, amarrats amb cadenes a unes columnes, fins que van consumar el seu martiri penjats a Tyburn. (1535)

10. També a Londres, beat Tomàs Woodhouse, prevere de l'Orde de la Companyia de Jesús i màrtir, que, ordenat sacerdot en temps de la reina catòlica Maria, posteriorment, en la persecució sota la reina Isabel I, va estar empresonat més de dotze anys, reconciliant amb l'Església catòlica els seus companys de captivitat, fins que va consumar el seu martiri a Tyburn. (1573)

11. Al llogaret de Wuyi, prop de la ciutat de Xianxian, a la província xinesa d'Hebei, sants Remigi Isoré i Modest Andlauer, preveres de l'Orde de la Companyia de Jesús i màrtirs, que durant la persecució desencadenada pels seguidors del moviment Yihetuan, van ser assassinats mentre pregaven davant de l'altar. (1900)

Els seus caps quedaren exposats a les muralles de la ciutat. Joan Pau II va canonitzar-los amb dos jesuïtes més i cinquanta-dos laics, morts en aquell període, l'1 d’octubre del 2000.

12. Beata Elena Aiello (1895- Roma 1961). Religiosa mística i fundadora de la Congregació de Religioses Mínimes de la Passió del Nostre Senyor Jesucrist.