17 de març de 2026, dimarts IV de Quaresma: Sant Patrici

DIMARTS DE LA SETMANA IV DE QUARESMA

Sant Patrici

La Quaresma: recordar l'aigua que dona vida i cura

Oració col·lecta

Déu fidel i misericordiós,

que este temps de penitència i pregària

prepare el cor dels vostres fidels

a celebrar dignament el misteri pasqual

i a anunciar la grandesa de la vostra salvació.

Per nostre Senyor Jesucrist...

Lectura primera Ez 47,1-9.12

Vaig vore que naixia aigua del santuari.

Allà on arribe l'aigua del riu, tot viurà

Lectura de la profecia d'Ezequiel

En aquells dies, l'home em va fer tornar a l'entrada del santuari i vaig vore que de davall del llindar del santuari, que mira a l'orient, naixia, al costat dret, una font d'aigua, i s'esgolava cap a l'orient, passant al sud de l'altar. Em va fer eixir per la porta del nord, em va fer pegar la volta per fora fins a la porta exterior que mira a l'orient, i vaig vore que l'aigua baixava del costat dret. 

Aquell home s'encaminà cap a l'orient, amb un cordell en la mà, i va mesurar mil colzes; em va fer travessar el riu: l'aigua m'arribava als turmells. Mesurà mil colzes més, em va fer travessar, i l'aigua m'arribava als genolls. En mesurà mil més, em va fer travessar, i l'aigua m'arribava a la cintura. Encara en mesurà mil més, i l'aigua havia crescut tant que ja no vaig poder travessar; era un corrent d'aigua on calia nadar, un riu que no es podia travessar. Ell em va dir: «¿Has vist, fill d'home?» Em va fer tornar arrere, a la vora del riu, i vaig vore molts arbres a banda i banda.

Després em va dir: «Esta aigua corre per les valls orientals, baixa a l'Arabà i desemboca al Mar Mort. Entra dins de les aigües salades i les saneja. Per totes parts on penetrarà l'aigua d'este riu, hi viuran tota classe d'animals que naden en l'aigua, i el peix serà molt abundant, perquè, a on arribe esta aigua, la mar serà sanejada. Allà a on arribe l'aigua del riu, tot viurà. A banda i banda del riu creixeran tota classe d'arbres fruiters. No perdran mai la fulla i sempre tindran fruit. Cada mes donaran una collita nova, perquè l'aigua que els rega naix del santuari. Els seus fruits donaran aliment, i les seues fulles seran un remei».

Salm responsorial 45,2-3.5-6.8-9 (R.: 8)

Déu és la nostra força i el nostre cau,

auxili cert en hores de perill.

No tenim por si la terra tremola,

i les muntanyes s'afonen en el mar. 

R. El Senyor de l'univers està amb nosaltres,

el nostre castell és el Déu de Jacob.

Els braços del riu regalen la ciutat de Déu,

la casa més sagrada de l'Altíssim.

Déu està enmig d'ella: no se somou.

Déu la socorre de bon matí. R.

El Senyor de l'univers està amb nosaltres,

el nostre castell és el Déu de Jacob.

Veniu, mireu els fets del Senyor,

les meravelles que escampa pel món. R.

Vers abans de l'evangeli Salm 50,12a.14a

Déu meu, creeu en mi un cor ben net,

torneu-me el goig de la vostra salvació.

Evangeli Jo 5,1-16

A l'instant aquell home es va curar

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Joan

Un dia de festa dels jueus, Jesús va pujar a Jerusalem. Allí, vora la porta de les Ovelles, hi ha una piscina per als banys, que en hebreu es diu Betzata. Davall dels seus cinc pòrtics hi havia sempre molts malalts: cegos, coixos i paralítics. Entre ells hi havia un home, malalt feia trenta-huit anys. Jesús el va vore allí estirat i, sabent que estava invàlid des de feia molt de temps, li va preguntar: «¿Vols curar-te?» El malalt li va contestar: «Senyor, no tinc ningú que em baixe a la piscina en el moment que l'aigua es remou i, quan arribe jo, un altre m'ha passat davant». Jesús li va dir: «Alça't, pren la llitera i camina». A l'instant, aquell home va quedar curat, va agarrar la llitera i es va posar a caminar. 

Però aquell dia era dissabte, i els jueus digueren al qui s'havia curat: «Hui és dissabte i no pots anar carregat amb la llitera». Ell els va replicar: «El que m'ha curat m'ha dit: "Pren la llitera i camina"». Li preguntaren: «¿I qui t'ha dit "Pren la llitera i camina"?» Però l'home curat no sabia qui era, perquè Jesús havia desaparegut entre la gent que hi havia per allí. 

Més tard, Jesús el va trobar en el temple i li va dir: «Ara estàs curat: no peques més, que podrien passar-te coses pitjors». Aquell home va anar a informar als jueus que era Jesús qui l'havia curat. Per este motiu, perquè feia estes coses en dissabte, començaren a perseguir-lo.

• Setmana IV de Quaresma. Missa de lliure elecció: "El cego de naiximent" (AVL).

Oració sobre les ofrenes

Vos oferim, Senyor, estos dons que ens vau concedir

per a sostindre la nostra vida mortal

per a que actuen en nosaltres com a remei d'immortalitat.

Per Crist, Senyor nostre.

Oració després de la comunió

Purifiqueu, Senyor, el nostre esperit

i renoveu-lo amb estos sagraments del cel,

a fi que el nostre cos mortal

reba també llavor de resurrecció i de vida nova.

Per Crist, Senyor nostre.

Oració sobre el poble (ad libitum)

Concediu, Déu misericordiós, que el vostre poble

vixca sempre en plena adhesió a la vostra voluntat

i obtinga incessantment el favor de la vostra clemència.

Per Crist, Senyor nostre. 

 

Papa Francesc: Homilia en Santa Marta (28 de març de 2017)

El paralític ni tan sols li havia donat les gràcies a Jesús, no li havia preguntat ni el seu nom. Es va alçar amb aquella peresa que fa viure perquè l'oxigen és gratis, fa viure sempre mirant els altres que són més feliços que jo, i s'està en la tristesa, s'oblida l'alegria. La peresa és un pecat que paralitza, ens torna paralítics. No ens deixa caminar. També hui el Senyor ens mira a cada u, tots tenim pecats, tots som pecadors, però mirant eixe pecat ens diu: Alça't. Hui el Senyor ens diu a cada u: 'Alça't, pren la teua vida com siga, bonica, lletja, com siga, pren-la i ves avant. No tingues por, ves avant amb la teua llitera' - 'Però, Senyor, no és l'últim model...'. Continua avant! Amb eixa llitera lletja, potser, però ves avant! És la teua vida, és la teua alegria. Vols curar-te?, és la primera pregunta que hui ens fa el Senyor. 'Sí, Senyor' - 'Doncs, alça't'. I en l'antífona d'entrada estava eixe començament tan bonic: Assedegats, acudiu per aigua -diu el Senyor-, vingueu els qui no teniu diners i beveu amb alegria. I si diem al Senyor: 'Sí, vullc curar-me. Sí, Senyor, ajuda'm que vullc alçar-me', sabrem com és l'alegria de la salvació.

* * * * *

Commemoració de Sant Patrici, bisbe, apòstol d'Irlanda.

• J.M. Bausset: Sant Patrici (2015)

Aniversari del miracle de la llàgrima de la Santa Faç a Alacant.

• J.M. Bausset: El miracle de la llàgrima de la Santa Faç (2015)
• Litúrgia bizantina: Pregària a la Santa Faç.

► “Quan en març trona, l’ametla és bona”

Aniversari de la mort de mossén Manuel Betí i Bonfill, historiador (Sant Mateu, 1926)

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del 17 de març

Sant Patrici, bisbe, que de jove va ser portat captiu des de Gran Bretanya a Irlanda, i després de recuperar la llibertat va voler ser comptat entre els clergues i tornar a la mateixa illa, on, elegit per a la seu episcopal, va anunciar amb fervor l'Evangeli i va organitzar amb fermesa l'Església, fins que a la ciutat de Down es va adormir en el Senyor. (461)

2. Commemoració de molts sants màrtirs, que a Alexandria d'Egipte, en temps de l'emperador Teodosi, en créixer el nombre dels cristians, van ser capturats pels adoradors de Serapis i cruelment sacrificats per rebutjar este culte idòlatra. (c. 392)

3. A Chalon-sur-Saône, a la Gàl·lia, hui França, sant Agrícola, bisbe, que durant quasi deu lustres va regir esta Església i la va consolidar amb diversos concilis (580).

4. A Nivelles, lloc de Brabant, també a l'actual França, santa Gertrudis, abadessa, la qual, nascuda de molt preclara estirp, va rebre de sant Amadeu el sagrat vel de les vèrgens, va presidir sàviament el monestir construït per sa mare i, assídua en la lectura de les Escriptures, va consumir la seua vida amb l'austeritat de vigílies i dejunis. (659)

5. A l'illa de Xipre, sant Pau, monjo, que va ser cremat viu per defendre el culte de les santes imatges. (c. 770)

6. A Modugno, prop de Bari, a la regió de la Pulla, a Itàlia, beat Conrad, que a Palestina va portar vida eremítica, en una miserable cova fins a la mort. (c. 1154)

7. A Olomouc, lloc de Moràvia, actualment Txèquia, sant Joan Sarkander, prevere i màrtir, que, sent rector de Holesov, per negar-se a revelar el secret de confessió va ser sotmés al suplici de la roda i, tancat en una presó encara amb vida, va morir a penes un mes més tard. (1620)

8. A la regió dels hurons, al Canadà, passió de sant Gabriel Lalemant, prevere de la Companyia de Jesús, que amb zel ardent va difondre la glòria de Déu en el mateix idioma dels pobles d'aquell lloc, abans de ser mort entre tortures pels idòlatres. La seua memòria se celebra, juntament amb la dels seus companys, el dia 19 d'octubre. (1649)

9. A la ciutat de Màlaga, a Espanya, beat Joan Nepomucé Zegri i Moreno, prevere, que va santificar la seua vida en el ministeri al servici de l'Església i de les ànimes, i per a promoure més eficaçment la glòria de Déu Pare en Crist, va fundar la Congregació de Germanes Mercedàries de la Caritat. (1905)

16 de març de 2026, dilluns IV de Quaresma

DILLUNS DE LA SETMANA IV DE QUARESMA

La Quaresma: acollir la vida

Oració col·lecta

Senyor, vós renoveu el món

amb uns sagraments admirables,

feu que a la vostra l'Església,

que s'edifica amb estos signes de vida eterna,

no li falten tampoc els auxilis temporals.

Per nostre Senyor Jesucrist...

Lectura primera Is 65,17-21

No s'hi sentira mai més cap plor ni cap crit de dolor

Lectura del llibre d'Isaïes

Diu el Senyor:

«Crearé un cel nou i una terra nova.

Ningú no es recordarà del passat,

no tornarà a pensar-hi mai més.

Alegreu-vos i exulteu per sempre

per la meua nova creació;

crearé una Jerusalem joiosa

i el seu poble s'alegrarà.

També jo exultaré per Jerusalem

i m'alegraré pel meu poble.

No s'hi sentira mai més cap plor

ni cap crit de dolor.

Ja no hi haurà albats de dies,

ni adults que no arriben a la vellesa;

els més jóvens moriran a cent anys,

i tindran per maleït el qui no hi arribe.

Construiran cases i les habitaran,

plantaran vinyes i en menjaran els fruits».

Salm responsorial 29,2 i 4.5-6.11-12a i 13b (R.: 2a)

Amb quin goig vos exalce, Senyor.

M'heu tret de l'aigua quan m'ofegava,

i no heu permés que se n'alegren els enemics.

Senyor, m'heu arrancat de la terra dels morts;

quan ja m'afonava, m'heu tornat la vida.

R. Amb quin goig vos exalce, Senyor.

Canteu-li, fidels del Senyor,

alabeu el seu nom sant;

el seu rigor dura un instant,

el seu favor, tota la vida;

a la nit, tot eren plors,

al matí, cants de joia. R.

Escolteu, Senyor, apiadeu-vos de mi;

ajudeu-me, Senyor.

Heu mudat els meus plors en danses;

Senyor, Déu meu, vos alabaré per sempre. R.

Vers abans de l'evangeli Am 5,14

Busqueu el bé i no el mal;

així trobareu la vida i el Senyor estarà amb vosaltres.

Evangeli Jo 4,43-54

Ves, que el teu fill viu

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Joan

En aquell temps, Jesús se'n va anar de Samaria cap a Galilea, encara que ell mateix havia afirmat que un profeta no és ben acollit en el seu poble. Esta vegada els galileus, que havien assistit també a les festes de Jerusalem i havien vist tot el que ell havia fet, el van acollir bé. 

Va tornar a Canà de Galilea, on havia convertit l'aigua en vi. Allí hi havia un funcionari del rei que tenia el fill malalt a Cafarnaüm. Quan va sentir que Jesús havia tornat de Judea a Galilea, va anar a buscar-lo per a demanar-li que baixara a curar el seu fill, que estava a punt de morir. 

Jesús li va dir: «Només creieu quan veieu miracles i prodigis». Però el funcionari li va insistir: «Senyor, baixeu abans que es muiga el meu fill». Jesús li va dir: «Ves, que el teu fill viu». Aquell home va creure en la paraula que Jesús li havia dit i va emprendre el camí de retorn. Quan ja baixava a Cafarnaüm, els seus criats venien a buscar-lo per a dir-li: «El teu fill viu!». Ell els va preguntar a quina hora s'havia posat millor, i ells li respongueren: «Ahir, a primera hora de la vesprada, li va baixar la febra». El pare va vore que era justament l'hora en què Jesús li havia dit: «El teu fill viu». I cregueren en Jesús ell i tota la seua família. 

Jesús va fer este segon miracle quan va tornar de Judea a Galilea. 

• Setmana IV de Quaresma. Missa de lliure elecció: "El cego de naiximent" (AVL).

Oració sobre les ofrenes

Que l'ofrena d'este sacrifici, Senyor,

ens allibere de l'antiga esclavitud del pecat

a fi que pugam caminar en novetat de vida.

Per Crist, Senyor nostre.

Oració després de la comunió

Que els vostres sants dons, Senyor,

transformen la nostra vida

i ens porten al bé etern.

Per Crist, Senyor nostre.

Oració sobre el poble (ad libitum)

Renoveu, Senyor, el vostre poble en ànima i cos;

vós, que no voleu privar-lo dels goigs de la terra,

enfortiu-lo en els seus anhels espirituals.

Per Crist, Senyor nostre. 

 

MEDITACIÓ AMB EL PAPA FRANCESC

«Només creieu quan veieu miracles i prodigis». El funcionari, en compte de callar i callar, avança i li diu: «Senyor, baixeu abans que es muiga el meu fill» I Jesús li digué: «Ves, que el teu fill viu». Estes són les tres coses que es necessiten per a fer una pregària verdadera. La primera és la fe: «SI no tens fe...» I moltes vegades, la pregària és només oral, amb els llavis, però no ve de la fe del cor; o és una fe dèbil... La segona condició que Jesús mateix ens ensenya és la perseverança. Alguns demanen, però la gràcia no ve: no tenen esta perseverança, perquè en el fons no la necessiten, o no tenen fe. Preneu-vos l'oració seriosament, no com els lloros: bla, bla, bla i res més. Jesús mateix ens retrau: «No sigau com els pagans que creuen en l'eficàcia de l'oració i en les paraules, moltes paraules» (vegeu Mt 6,7-8). No. És perseverança. Ahí hi ha fe. I la tercera cosa que Déu vol en l'oració és coratge. Algú pot pensar: ¿cal valentia per a pregar i posar-se davant del Senyor? En cal. El coratge de quedar-se allà demanant i avançar. Esta virtut del coratge, en cal molta. No només per a accions apostòliques, sinó també per a la pregària. (Homilia a Santa Marta, 23 de març de 2020)

* * * * *

Aniversari de la troballa de la Mare de Déu del Sofratge a la platja de Benidorm (1740)

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del 16 de març

1. A Aquileia, al territori de Venècia, actualment regió del Vèneto, a Itàlia, sants Hilari, bisbe, i Tacià, màrtirs. (s. inc.)

2. A Selèucia, ciutat de Pèrsia, hui l'Iraq, sant Papes, oriünd de Licaònia, que, després de molts suplicis, va afrontar el martiri per la fe de Crist (s. IV).

3. A Anazarb, a Cilícia, ara Turquia, sant Julià, qui, després de patir turments durant molt de temps per orde del governador Marcià, va ser introduït en un sac ple de serps i precipitat a la mar. (s. IV)

4. A la regió d'Artois, de Nèustria, hui França, santa Eusèbia, abadessa d'Hamage, que, després de la mort de son pare, amb la seua santa mare Rictruda [o Rictrudis] es va retirar a la vida monàstica i, encara adolescent, va ser elegida abadessa, després de la seua àvia santa Gertruda d'Hamage. (c. 680)

5. A Colònia, a Alemanya, sant Heribert, bisbe, que, sent canceller de l'emperador Otó III, va ser elegit contra la seua voluntat per a la seu episcopal, des d'on va il·luminar constantment el clero i el poble amb l'exemple de les seues virtuts i la seua predicació. (1021)

6. A Vicenza, al territori de Venècia, a l'actual Itàlia, beat Joan Sordi o Cacciafronte, bisbe i màrtir, que, sent abat, va ser condemnat a l'exili per la seua fidelitat al Papa. Elegit temps després bisbe de Màntua, va ser traslladat finalment a la seu de Vicenza, on va morir en defensa de la llibertat eclesiàstica, assassinat per un sicari. (1181)

7. A York, a Anglaterra, beats Joan Amias i Robert Dalby, preveres i màrtirs, que durant el regnat d'Isabel I van ser condemnats a la pena capital per ser sacerdots, suplici que van acceptar amb alegria. (1589)

8. A la regió dels hurons, al Canadà, passió de sant Joan de Brébeuf, prevere de l'Orde de la Companyia de Jesús, qui, enviat des de França a la missió de l'Huró, va morir per Crist, després de treballs ingents, turmentat amb gran crueltat per alguns pagans del lloc. La seua memòria, juntament amb la dels companys en el martiri, se celebra el dia 19 d'octubre. (1649)

• J.M. Bausset: Sant Joan Brébeuf i els màrtirs del Canadà (2015)

9. Sant Josep Gabriel del Rosari Brochero, prevere. (1914)

15 de març de 2026, diumenge IV de Quaresma "Laetare"

DIUMENGE IV DE QUARESMA / Cicle A

"Laetare"

Lectura primera 1S 16,1b.6-7.10-13a

David és ungit rei d'Israel

Lectura del primer llibre de Samuel

En aquells dies, el Senyor digué a Samuel: «Ompli d’oli el corn i ves. T’envie a casa de Jessé, el de Betlem: entre els seus fills veig el qui jo vullc com a rei».

Quan arribà, va veure Eliab i pensà: «Segur que el Senyor ja té davant d’ell el seu ungit». Però el Senyor digué a Samuel: «No et fixes en el seu aspecte ni en la seua estatura. L’he descartat. La mirada humana no val; els ulls humans veuen només l’aspecte exterior, però Déu veu el fons del cor».

Jessé va fer passar per davant de Samuel els set primers dels seus fills, però Samuel li digué: «D’eixos set, el Senyor no en tria cap». I Samuel afegí: «¿No et queda ningun fill més?» Jessé respongué: «Encara queda el més menut: està pasturant el ramat». Samuel li digué: «Aneu a buscar-lo. No ens posarem a taula fins que no estiga ací».

Jessé feu que anaren a buscar-lo. Tenia els cabells rojos i els ulls bonics; tot ell feia goig de vore. El Senyor digué a Samuel: «Ungix-lo, que és ell». Samuel va prendre el corn de l’oli, el va ungir enmig dels seus germans, i des d’aquell dia l’Esperit del Senyor s’apoderà de David.

Salm responsorial 22,1-3.4.5.6 (R.: 1)

El Senyor és el meu pastor:

no em falta res,

em fa descansar en prats deliciosos;

em porta al repòs vora l'aigua,

i allí em retorna les forces.

Em guia per camins segurs,

per l'amor del seu nom.

R. El Senyor és el meu pastor,

no em falta res.

Ni quan passe per una vall fosca,

no tinc gens de por.

Vos esteu al meu costat:

la vostra vara i el vostre bastó

em donen confiança. R.

Vós pareu una taula davant de mi

enfront dels enemics;

m'heu ungit el cap amb perfums,

i la meua copa sobreïx. R.

La vostra bondat i el vostre amor

m'acompanyen tota la vida,

i viuré anys i més anys

en la casa del Senyor. R.

Lectura segona Ef 5,8-14

Ressuscita d'entre els morts i Crist t'il·luminarà

Lectura de la carta de sant Pau als cristians d'Efes

Germans,

En un altre temps vosaltres éreu foscor, però ara que esteu en el Senyor sou llum. Viviu com a fills de la llum, perquè els fruits de la llum són bondat, justícia i veritat. Mireu bé quines coses agraden al Senyor i no col·laboreu en les obres estèrils dels qui són foscor, sinó denuncieu-les, perquè allò que fan d’amagat fins i tot fa vergonya dir-ho. Però tot allò que la llum ha denunciat queda clarament visible, ja que les coses són clares i visibles quan són llum. Per això es diu: «Desperta’t, tu que dorms, ressuscita d’entre els morts i Crist t’il·luminarà».

Vers abans de l'evangeli Jo 8,12b

Jo soc la llum del món, diu el Senyor;

qui em seguixca tindrà la llum de la vida.

Evangeli Jo 9,1-41

Va anar a Siloè, s'hi llavà i, quan tornà, ja s'hi veia

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Joan

En aquell temps, Jesús, caminant pel carrer, va vore un cego de naiximent. Els deixebles li preguntaren: «Rabí, ¿qui va pecar perquè nasquera cego, ell o els seus pares?». Jesús contestà: «Ni ell ni els seus pares van pecar; és per a que es revelen en ell les obres de Déu. Mentres és de dia, jo he de fer les obres del qui m'ha enviat. La nit s'acosta, i no podrà fer-les ningú. Mentres estic en el món, soc la llum del món».

Dit això va escopir en terra, feu amb la saliva un poc de fang, li’n va aplicar als ulls i li digué: «Ves a llavar-te a la piscina de Siloé» (que significa ‘Enviat’). Ell hi va anar, es llavà i, quan tornà, ja s’hi veia. La gent del veïnat i els qui l’havien vist sempre captant deien: «¿No és aquell home que véiem assentat captant?» Uns deien: «Sí que és ell». I uns altres: «No és ell, però és algú que se li pareix». Ell digué: «Sí que ho soc».

Per això li preguntaren: «Com se t'han obert els ulls?». Ell contestà: «Aquell home que es diu Jesús va fer un poc de fang, me'n va aplicar als ulls i em va dir que anara a llavar-me a Siloè. Hi he anat i, en llavar-me, ja m'hi veia». Li digueren: «On està?». Respongué: «No ho sé».

Dugueren als fariseus l’home que abans era cego. El dia que Jesús havia fet fang i li havia obert els ulls era dissabte. També els fariseus li preguntaren com havia recuperat la vista. Ell els digué: «M’ha posat fang als ulls, m’he llavat, i ara m’hi veig». Alguns dels fariseus deien: «Un home que no guarda el repòs del dissabte no pot ser de Déu»; però uns altres deien: «¿Com és possible que un pecador faça prodigis tan grans?» I es dividiren entre ells. I tornaren a dirigir-se al cego: «¿I tu què dius d’ell, que t’ha obert els ulls?» Ell contestà: «Que és un profeta».

Els jueus no volien creure que aquell home haguera estat cego i ara s'hi poguera vore, fins que van cridar els seus pares per a dir-los: «¿Este és el vostre fill que, segons vosaltres, va nàixer cego? ¿Com és, per tant, que ara s'hi veu?». Els seus pares respongueren: «Nosaltres sabem de veritat que este és el nostre fill, i que va nàixer cego. Però com és que ara s'hi veu i qui li ha obert els ulls, nosaltres no ho sabem. Això, ho heu de preguntar a ell; ja és prou gran per a donar raó del que li ha passat». Els seus pares van respondre així perquè tenien por dels jueus, que ja havien acordat expulsar de la sinagoga tot aquell que reconeguera que Jesús era el Messies; per això van dir que el seu fill ja era prou gran i que l'interrogaren a ell mateix.

Tornaren a cridar aquell home que havia estat cego i li digueren: «Dona glòria a Déu i reconeix la veritat: nosaltres sabem que eixe home és un pecador». Ell contestà: «Si és pecador, no ho sé. Només sé una cosa: jo, que era cego, ara m'hi veig». Ells insistiren: «Digues què t'ha fet per a obrir-te els ulls». Respongué: «Ja vos ho he dit i no n'heu fet cas. ¿Per què voleu sentir-ho una altra vegada? ¿És que també voleu fer-vos seguidors d'ell?». Li contestaren en un to insolent: «Eres tu qui t'has fet seguidor d'ell. Nosaltres som seguidors de Moisés. De Moisés, sabem que Déu li va parlar, però d'eixe, no sabem ni d'on és». L'home els contestà: «Justament això és el que em desconcerta: vosaltres no sabeu d'on és, però a mi m'ha obert els ulls. Tots sabem que Déu no escolta els pecadors, sinó els qui són piadosos i complixen la seua voluntat. Des que el món existix, no s'ha sentit dir mai que ningú haja obert els ulls a un cego de naiximent. Si ell no vinguera de Déu, no tindria poder per a fer res».

Li replicaren: «Tu ja vas nàixer en pecat, ¿i ens vols donar lliçons?»; i el van tirar fora. Jesús va sentir dir que l’havien tirat i, quan se’l va trobar, li va dir: «¿Creus en el Fill de l’home?» Ell respongué: «I ¿qui és, Senyor, per a que jo puga creure en ell?» Jesús li diu: «Ja l’has vist: és este que està parlant amb tu». Li diu ell: «Crec, Senyor»; i es va prostrar davant d’ell.

Jesús afegí: «Jo he vingut a este món per a fer un juí: per a que els qui no s'hi veuen, que s'hi vegen, i els qui s'hi veien, que es tornen cegos». Ho van sentir alguns dels fariseus que estaven amb ell i li digueren: «Així voleu dir que nosaltres també som cegos?». Jesús els contestà: «Si ho fóreu, no tindríeu culpa, però vosaltres mateixos reconeixeu que vos hi veieu; per tant, la vostra culpa no té cap excusa».

A. Crist es va fer home per a conduir-nos, als pelegrins en tenebres, a l'esplendor de la fe (cf. Pf). És el que s'exposa en l'Evangeli: tots naixem privats de la llum de la fe i la gràcia de Déu pel pecat original. Igual que el primer home va ser creat del fang de la terra, Crist va fer fang amb la seua saliva, en va aplicar als ulls del cego i li va manar llavar-se'ls amb aigua, i el cego s'hi va vore. En el baptisme Crist ens torna a crear. I, com el cego, en la Quaresma hem de continuar renunciant a tot allò que ens impedix dir-li a Crist amb tota veritat: «Crec en tu, Senyor».

B. El Senyor vol obrir amb la seua gràcia els nostres ulls espirituals per a poder vore així la llum de la seua grandesa, fer-nos sentir fills de Déu, i ser així llum per als altres. Aprendre a mirar amb els ulls de la fe deixant arrere les aparences mundanes, vivint una vida honrada, senzilla i autèntica. Ens veem a nosaltres mateixos i als altres amb els ulls misericordiosos de Déu. I trobem a Jesús en el rostre sofrent del pobre, del marginat, del necessitat, perquè amb els ulls de la fe no podem acceptar que cap ser humà siga condemnat a l'exclusió o a la marginació.

• Confraria del Sant Sepulcre de Corbera: Diumenge IV de Quaresma  (2026)
• Ximo Garcia Roca: Tres minuts amb les lectures del diumenge: Les tres cegueses.

• Enric Benavent, arquebisbe de València: Una fe que eixample la mirada (2026, març 11)
• Missa d'À Punt: Doneu-me la vostra llum (Jacinto López Gorgé)

• Missa d'À Punt (2023): Il·lumineu-me (Òscar Cala SJ).

* * * * *

El 15 de març de 1298 Jaume el Just funda el Monestir de Santa Maria de la Valldigna, amb dotze monjos i l'abat arribats de Santes Creus.

Sant Ramon de Fitero, abat

Santa Vicenta de Còria, verge i màrtir

Aniversari del traspàs de l'escriptora valenciana Magdalena Garcia Bravo (1891)

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del 15 de març

1. A Pàrion, a l'Hel·lespont, hui Turquia, sant Menigne, d'ofici bataner, que segons la tradició, va patir sota l'emperador Deci. (c. 250)

2. A Roma, sant Zacaries, papa, que va governar l'Església de Déu amb gran esforç i prudència, perquè va frenar l'ímpetu dels llombards, va indicar el recte orde als francs, va proveir d'esglésies els germànics i va procurar l'entesa amb els grecs. (752)

3. A Còrdova, a la regió hispànica d'Andalusia, santa Leocrícia, verge i màrtir, que, havent nascut de família musulmana, ocultament va abraçar la fe de Crist, i detinguda a casa juntament amb sant Eulogi, quatre dies després del seu martiri, va passar a la glòria eterna en ser decapitada. (859)

4. Prop de Burgos, a la regió de Castella, sant Sisebut, abat de Cardeña. (1086)

5. A York, a Anglaterra, beat Guillem Hart, prevere i màrtir, el qual, ordenat en el Col·legi Romà dels Anglesos, en temps de la reina Isabel I va ser penjat i esquarterat per haver persuadit a alguns a abraçar la fe catòlica. (1583)

 6. A París, a França, santa Lluïsa de Marillac, viuda, que amb l'exemple i la dedicació va formar l'Institut de Germanes de la Caritat, per a ajuda dels necessitats, i va completar així l'obra delineada per sant Vicent de Paül. (1660)

7. A Viena, a Àustria, sant Climent Maria Hofbauer, prevere de la Congregació del Santíssim Redemptor, que va treballar admirablement per la propagació de la fe i la reforma de la disciplina eclesiàstica. Preclar tant pel seu enginy com per les seues virtuts, va impulsar a entrar a l'Església a no pocs hòmens prestigiosos en les ciències i en les arts. (1820)

8. A Przemyśl, a Polònia, beat Joan Adalbert Balicki, prevere, que es va dedicar amb fervor a l'exercici del seu ministeri en favor del poble de Déu, i va demostrar una especial disposició per a predicar l'Evangeli i assistir a les jóvens esgarriades. (1948)

9. A la localitat de Viedma, a la República Argentina, beat Artèmides Zatti, religiós de la Societat de Sant Francesc de Sales, que es va distingir pel seu zel missioner. Establit a la Patagònia, va passar tota la seua vida en un hospital d'eixa regió, ajudant amb fortalesa d'ànim, paciència i humilitat els necessitats. (1951)