3 de novembre de 2026, dimarts XXXI

DIMARTS DE LA SETMANA XXXI / II

Sant Martí de Porres


Oració col·lecta


Oh Déu, que conduíreu a sant Martí de Porres 
a la glòria pel camí de la humilitat, 
concediu-nos que, de tal manera seguim el seu exemple, 
que meresquem ser exalçats amb ell a l’eterna benaventurança.

Lectura primera Fl 2,5-11

Jesucrist s'abaixà. Per això Déu l'ha exalçat

Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Filips

Germans,
Tingueu els mateixos sentiments que heu vist en Jesucrist:

ell, que era de condició divina,

no volgué guardar zelosament

la seua igualtat amb Déu,

sinó que es va fer no-res,

fins a prendre la condició d'esclau.

i fer-se semblant als hòmens.

Començà a comportar-se com un home qualsevol,

s'abaixà

i es feu obedient fins a acceptar la mort,

i una mort de creu.

Per això Déu l'ha exalçat

i li ha concedit aquell nom

que està per damunt de tot altre nom,

a fi que tots, en el cel, en la terra i més avall de la terra,

dobleguen el genoll al nom de Jesús,

i tots els llavis reconeguen

que Jesucrist és Senyor,

a glòria de Déu Pare.


Salm responsorial 21,26b-27.28-30a.31-32 (R.: 26a)

Davant dels fidels, Senyor,
compliré les promeses.
Els pobres menjaran fins a assaciar-se,
alabaran el Senyor els qui el busquen,
i diran: «Que tingueu llarga vida».

R. En vós, Senyor, s'inspirarà el meu cant
davant de tot el poble.

Ho tindran present i tornaran al Senyor
tots els països de la terra;
s'inclinaran en la seua presència
gent de totes les nacions.
Perquè el regne és del Senyor,
ell és sobirà dels pobles.
Fins les cendres de les tombes l'adoraran. R.

Els meu llinatge el servirà.
Parlaran del Senyor a les generacions futures.
Vindran a anunciar al seua justícia
al poble que ha de nàixer, i diran:
«El Senyor ha fet tot açò». R.

Al·leluia Mt 11,28

Vingueu a mi tots els qui esteu cansats i afligits;
jo vos faré reposar, diu el Senyor.

Evangeli Lc 14,15-24

Ix pels camins i pels horts
i insistix que vinga gent
fins que s'òmpliga la casa

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Lluc

En aquell temps, u dels qui menjaven amb Jesús va exclamar: 
«¡Feliç el que podrà menjar pa en el Regne de Déu!» 
Jesús li va dir: 
«Un home que donava un gran sopar va convidar molta gent. A l'hora del banquet va enviar el seu criat per a avisar als convidats: "Vingueu, que tot està a punt". Però tots, u darrere de l’altre, començaren a excusar-se. El primer deia: "He comprat un camp i he d'anar a vore'l. Dispensa'm, per favor". Un altre deia: "He comprat cinc parelles de bous i me'n vaig a provar-los. Dispensa'm, per favor". Un tercer deia: "M'he casat fa poc i no puc anar". El criat va tornar, i ho va contar tot a l'amo. Ell, indignat, li va dir: "Ix corrents a les places i els carrers de la ciutat i fes vindre els pobres, invàlids, cegos i coixos". El criat li va dir: "Senyor, he fet el que m'havíeu manat, però encara queda lloc". L'amo va dir: "Ix pels camins i pels horts i insistix que vinga gent, fins que s'òmpliga la casa. Vos assegure que ningú dels qui jo havia convidat tastarà el meu sopar"». 
 
Un gran home oferix un gran banquet a molta gent, però tots rebutgen la invitació. Després, en dos ocasions, són convidats els més desfavorits de la societat, els que verdaderament necessiten l'alegria de participar en esta gran festa. No siguem nosaltres com aquells que van rebutjar la invitació i es van quedar fora; per prioritzar altres coses no van participar de la felicitat d'estar amb Déu. [Evangeli per a cada dia 2026, Delegació de Litúrgia de València]

* * * * *

Sant Martí de Porres


Sant Martí de Porres, religiós (mem. ll.), titular de l'església parroquial de l'Oliveral.

Sant Martí de Porres, religiós de l'Orde de Predicadors, fill d'un espanyol i d'una dona de color, qui, ja des de xiquet, a pesar de les limitacions provinents de la seua condició de fill il·legítim i mulat, va aprendre la medicina que, després, sent religiós, va exercir generosament a Lima, ciutat del Perú, a favor dels pobres. Entregat al dejuni, a la penitència i a l'oració, va viure una existència austera i humil, però irradiant de caritat. (1639)
Beats valencians Francesc (Leònides) Colom i González (memòria a Santa Magdalena de Polpis) i Josep Joaquim (Crisòstom) Llorach i Bretó (memòria a Benicarló), germans de La Salle, màrtirs. (1936)

Martirologi Romà


2. A Cesarea de Capadòcia, hui a Turquia, sants Germà, Teòfil i Ciril, màrtirs. (s. inc.)

3. A Agrigent, lloc de Sicília, en l'actual Itàlia, sant Llibertí, bisbe i màrtir. (s. III/IV)

4. A la regió de Lauragués, a la Gàl·lia Narbonesa, França actualment, sant Pàpol [o Pàbol] de Tolosa, venerat com a màrtir. (s. III/IV)

5. A Viterbo, a la regió italiana del Laci, sants Valentí, prevere, i Hilari, diaca, màrtirs. (s. inc.)

6. A la Bretanya Menor, actual França, sant Guenoel, venerat com a abat de Landévennec. (s. VI)

7. A Roma, commemoració de santa Sílvia, mare del papa sant Gregori el Gran, de la qual el mateix pontífex va deixar escrit que havia aconseguit el cim de l'oració i de la penitència, i fou òptim exemple per als altres. (s. VII)

8. Al monestir de Hornbach, al costat d'Estrasburg, a Burgúndia, també a França, sepultura de sant Pirmí, bisbe i abat de Reichenau, que va evangelitzar alamans i bavaresos, va fundar molts monestirs i va compondre per als seus deixebles un llibre per a catequitzar els llauradors. (s. III/IV)

9. Al cenobi d'Antidi, a Bitínia, hui Turquia, sant Joanici, monjo, qui, després de més de vint anys al servici de les armes, va viure solitari en diverses muntanyes de l'Olimp, on solia acompanyar la seua oració amb estes paraules: «Déu és la meua esperança, Crist el meu refugi, l'Esperit Sant el meu protector». (846)

10. A Alem, lloc de Flandes, actual Holanda, commemoració de santa Odrada, verge. (c. s. XI)

11. A Urgell, a la regió hispànica de Catalunya, sant Ermengol [o Armengol ], bisbe, un dels preclars pastors que es van cuidar de restablir l'Església en les terres rescatades del jou dels sarraïns. Va construir un pont posant els materials i la seua mà d'obra, però, en esvarar des de dalt, va morir entre les pedres per fractura del crani. (1035)

Fill del vescomte de Conflent, va succeir el seu oncle Sala en el govern de la diòcesi d'Urgell. Va renovar l'església de Santa Maria, edificada als afores de la ciutat. Va ser un home de gran activitat i va treballar molt per la reconstrucció material i espiritual del seu bisbat. Va morir l'any 1035 mentre col·laborava en la construcció d'un pont sobre el Segre. Sis anys després ja li era tributat un culte litúrgic. [font]

12. Al territori dels marsis, als Abruços, a la Itàlia actual, beat Berard, bisbe, que va sobreeixir en l'extirpació de la simonia, la restauració de la disciplina clerical i el socors i protecció dels pobres. (1130)

13. A Cudot, a la regió de Sens, a França, beata Alpaïs, verge, que, sent joveneta, cruelment ferida i abandonada pels seus, va viure reclosa en una minúscula cel·la fins a l'ancianitat. (1211)

14. Prop del monestir de Fieschingen, a l'actual Suïssa, santa Ida, de vida reclosa. (1226)

15. A Rímini, de l'actual regió italiana d'Emília-Romanya, beat Simó Balacchi, religiós de l'Orde de Predicadors, que va entregar tota la seua vida al servici dels germans, dedicat a la penitència i a l'oració. (1319)

16. A Milà, a Llombardia, també a Itàlia, mort de sant Carles Borromeo, bisbe, la memòria del qual se celebra demà. (1584)

17. Al costat de la fortalesa Xa Doai, a Tonquín, hui Vietnam, sant Pere Francesc Néron, prevere de la Societat de Missions Estrangeres de París i màrtir, que en temps de l'emperador Tu Duc va viure tres mesos tancat en una cova estretíssima, on, ferit atroçment amb vares, es va abstindre durant tres setmanes de tot aliment, i va consumar el seu martiri en ser finalment decapitat. (1860)

18. Beat Manuel Lozano Garrido, escriptor i periodista (Linares 1920 - 1971). “Lolo”, com se'n deia normalment, va ser un escriptor i periodista membre d'Acció Catòlica. Va estar malalt amb paràlisi, cosa que el va obligar a viure 29 anys​ en cadira de rodes; i en els seus 9 últims anys de vida a més va quedar cego.

at Cap comentari:
Labels: , , , , , ,

2 de novembre de 2026, dilluns: Dia de Difunts

Commemoració de tots els Fidels Difunts



Commemoració de tots els Fidels Difunts. La santa Mare Església, després de la seua sol·licitud per a celebrar amb les degudes alabances la felicitat de tots els seus fills benaurats en el cel, s'interessa davant del Senyor en favor de les ànimes dels que ens han precedit amb el signe de la fe i dormen en l'esperança de la resurrecció, i per tots els difunts des del principi del món, la fe dels quals només Déu coneix, a fi que, purificats de tota taca de pecat i associats als ciutadans celestes, puguen gaudir de la visió de la felicitat eterna (elog. del Martirologi Romà).
La litúrgia de l'Església prega sovint pels difunts, i esta pregària té el seu fonament en les primitives memòries dels màrtirs. Els primers segles, l'Església pregava sovint pel sants màrtirs i pels difunts sense especificar, significant així la glorificació del sants o l'alliberament de les ànimes insuficientment purificades del pecat.
A partir del segle VII comencen a aparéixer diverses diades en què es fa memòria de tots els fidels difunts. El ritu bizantí celebra dos "dissabtes dels difunts". A Occident va prevaler el costum cluniacenc (998), del 2 de novembre.
El decret de sant Odiló, que imposava la commemoració a tots els monestirs depenents de Cluny, diu: "Així com el primer de novembre celebrem la festa de tots els sants, cal celebrar l'endemà la memòria de tots els qui reposen en el Senyor, amb salms, almoina i sobretot amb l'eucaristia". No és, doncs, un dia de tristesa o de dol, sinó un dia de pregària per l'Església sofrent, [font: MCL, p. 1604]

Martirologi Romà


2. Commemoració de sant Victorí, bisbe de Petàvia, actual Ptuj (Pannònia, Eslovènia), que va redactar múltiples escrits per a explicar els llibres de la Sagrada Bíblia i va ser coronat amb el martiri en la persecució desencadenada per Dioclecià. (c. 303)

3. A Trieste, a la península d'Ístria, a l'actual Itàlia, sant Just, màrtir (c. s. IV).

4. A Sebaste, a Armènia, hui Turquia, sants Carteri, Estiríac, Tobies, Eudoxi, Agapi i companys, màrtirs, que, sent soldats, en temps de l'emperador Licini van ser llançats a les flames per romandre en la fe de Crist, segons ens referix la tradició. (c. 320)

5. A Pèrsia, actualment l'Iraq, sants Acindí, Pegasi, Aftoni, Epidífor, Anempodist i molts companys màrtirs, que, segons es conta, van patir durant el regnat de Sapor II. (s. IV)

6. A Viena del Delfinat (Vienne), de la Gàl·lia Lugdunense, França en l'actualitat, sant Domí, bisbe, que es va dedicar a la redempció dels captius. (c. 538)

7. Commemoració de sant Marcià, eremita, que, nascut a Cir (Síria), es va retirar al desert de Calcedònia, a l'actual Turquia, i allí, vivint en una estretíssima caseta, només a la vesprada s'alimentava d'una mòdica quantitat de pa i aigua, però posant per davant del dejuni l'amor fratern. (s. IV)

8. A l'abadia de Sant Maurici d'Agaune, a la regió d'Helvècia, hui Suïssa, sant Ambròs, abat, que primerament va ser pare del monestir de l'Îlle-Barbe, prop de Lió, i després traslladat a Agaune per la seua exemplar observança religiosa, on va establir la pràctica de l'alabança perpètua. (c. 520)

Santa Winfreda de Gal·les
9. Al costat de la font de Holywell, a Càmbria, actual País de Gal·les, santa Winefrida [o Winfreda] de Gal·les, verge, a la qual es venera com a monja exímia. (c. s. VII)

10. A Vienne, lloc de Burgúndia, França actualment, sant Jordi, bisbe. (c. 670)

11. A l'abadia de Claravall [Clairvaux], a Borgonya, també a França, sepultura de sant Malaquies d'Armagh, bisbe de Down i Connor, a Irlanda, on havia restaurat la vida de l'Església, i que de camí a Roma, en el citat monestir, i en presència de l'abat sant Bernat, va entregar el seu esperit al Senyor. (1148)

12. A Montagne, a la regió de Normandia, de nou a França, beata Margarida de Lorena, que primer va ser duquessa d'Alençon, i en quedar viuda va abraçar la vida religiosa en un monestir de Clarisses que ella mateixa havia edificat. (1521)

13. A Andover, al comtat anglés de Hampshire, beat Joan Bodey, màrtir, que, sent mestre d'escola, per no acceptar l'autoritat de la reina Isabel I en els assumptes espirituals, va morir penjat i esquarterat. (1583)

14. A Casale, a la regió de Flamínia, hui Emília-Romanya, a Itàlia, beat Pius de Sant Lluís (Lluís) Campidelli, religiós de la Congregació de la Passió, el qual, sent jove i víctima d'una cruel malaltia, es va conformar totalment a la divina voluntat. (1889)

at Cap comentari:
Labels:

1 de novembre de 2026, diumenge: Tots Sants

Solemnitat de Tots Sants


Solemnitat de Tots els Sants que estan amb Crist en la glòria. En el goig únic d'esta festivitat, l'Església Santa, encara pelegrina en la terra, celebra la memòria d'aquells la companyia dels quals alegra el cel, rebent així l'estímul del seu exemple, l'alegria del seu patrocini i, un dia, la corona del triomf en la visió eterna de la divina Majestat.

MISSA DE LA SOLEMNITAT


Col·lecta

Déu omnipotent i etern,
que ens doneu el goig de celebrar
en una sola festivitat
els mèrits de tots els vostres sants,
concediu-nos ben abundosa la vostra misericòrdia,
gràcies a tants intercessors.
Per nostre Senyor Jesucrist...

LECTURES

Lectura primera Ap 7,2-4.9-14

Vaig vore una multitud tan gran
que no l'hauria poguda comptar ningú.
Eren gent de totes les nacions, tribus,
pobles i llengües

Lectura de l'Apocalipsi de sant Joan

Jo, Joan, vaig vore un àngel que pujava de la part de llevant i tenia la marca del Déu viu, i va cridar amb veu forta als quatre àngels que havien rebut el poder de fer mal a la terra i al mar: «No feu cap mal a la terra, ni al mar, ni als arbres, fins que haurem marcat en el front els servents del nostre Déu».
I vaig sentir la quantitat dels marcats: eren cent quaranta-quatre mil de totes les tribus d'Israel.
Després vaig vore una multitud tan gran que no l'hauria poguda comptar ningú. Eren gent de totes les nacions, tribus, pobles i llengües. Estaven drets davant del tron i davant de l'Anyell, vestits de blanc i amb palmes en les mans, i proclamaven amb veu forta. «La salvació és del nostre Déu, que està assentat en el tron, i de l'Anyell».
I tots els àngels estaven drets al voltant del tron, dels ancians i dels quatre vivents, i es prosternaren davant del tron amb el front a terra, adorant a Déu, i deien: «Amén. Alabança, glòria, saviesa, acció de gràcies, honor, poder i força al nostre Déu pels segles dels segles. Amén».
I u dels ancians em va preguntar: «Estos que van vestits de blanc, ¿qui són i d'on venen?». Jo li vaig respondre: «Senyor meu, vós ho sabeu». Ell em va dir: «Estos són els qui venen de la gran tribulació. Han llavat els seus vestits amb la sang de l'Anyell, i els han quedat blancs».

Salm responsorial 23,1-2.3-4ab.5-6 (R.: 6)

És del Senyor la terra i tot el que l'ompli,
el món i tots els qui l'habiten.
Li ha posat els fonaments en els mars,
l'ha assentat en les aigües abismals.

R. Eixe és el poble que ve a la vostra presència, Senyor.

¿Qui pot pujar a la muntanya del Senyor?
¿Qui pot estar en el seu temple sant?
El qui té el cor net i les mans innocents,
que no confia en els déus falsos. R.

Serà beneït pel Senyor,
li farà justícia el Déu que salva.
Eixe és el poble que el busca,
que ve a la vostra presència, Déu de Jacob. R.

Lectura segona 1Jo 3,1-3

Vorem a Déu tal com és

Lectura de la primera carta de sant Joan

Estimats, mireu quina prova d'amor ens ha donat el Pare: Déu ens reconeix com a fills seus, i ho som. Per això el món no ens reconeix, com no l'ha reconegut a ell.
Sí, estimats: ara ja som fills de Déu, però encara no s'ha manifestat com serem; sabem que quan es manifestarà, serem semblants a ell, perquè el vorem tal com és. I tot aquell que té esta esperança en ell, es purifica, tal com Jesucrist és pur.

Al·leluia Mt 11,28

Veniu a mi tots els qui esteu cansats i afligits;
jo vos faré reposar, diu el Senyor.

Evangeli Mt 5,1-12a

Alegreu-vos i feu festa,
perquè la vostra recompensa és gran en el cel

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Mateu

En aquell temps, en vore Jesús les multituds, pujà a la muntanya,
es va assentar i els deixebles se li acostaren.
I prenent la paraula, els instruïa dient:

«Feliços els pobres en l'esperit:
d'ells és el Regne del cel.
Feliços els qui ploren:
Déu els consolarà.
Feliços els humils:
ells posseiran la terra.
Feliços els qui tenen fam i set de ser justs:
ells seran assaciats.
Feliços els compassius:
Déu els compadirà.
Feliços els nets de cor:
ells voran a Déu.
Feliços els qui treballen per la pau:
Déu els reconeixerà com a fills.
Feliços els perseguits pel fet de ser justs:
d'ells és el Regne del cel.
Feliços vosaltres quan, per causa meua,
vos ofendran, vos perseguiran i escamparan
contra vosaltres tota classe de calúmnies:
alegreu-vos i feu festa, perquè
la vostra recompensa és gran en el cel». 
 
COMENTARI A. Celebrem que l'amor és etern, i que som pelegrins guiats per la fe i cridats a la santedat amb una multitud d'intercessors. Busquem el rostre de Déu, el seu amor misericordiós. En este Evangeli està l'ensenyament més important de Jesús: estimar com Déu estima. I això s'aconseguix no veent la nostra existència solament arran de terra, preocupats i atabalats solament pel dia a dia, sinó orientant la nostra vida cap a Déu. Benaurats perquè no estem a la mercé dels interessos d'este món, del desig de posseir per a ser més, d'acumular per a aparentar, sinó al servici del Regne de Déu i la seua justícia.

COMENTARI B. La celebració de hui ens recorda que tots estem cridats a la santedat, a gaudir un dia plenament del cel amb la multitud immensa que ningú podria comptar, de totes les nacions, races, pobles i llengües (1 lect.). Cap a eixa Jerusalem celeste ens encaminem alegres, guiats per la fe i contemplant els que ja són allí, trobem exemple i ajuda per a la nostra debilitat (cf. Pf.). Allí esperem vore a Déu tal com és perquè llavors serem semblants a ell (2 lect.). L'Ev. ens presenta la vivència de les Benaurances com a camí concret de santedat i acaba dient-nos que, enmig dels insults o persecucions per la fe, estiguem alegres i contents perquè la nostra recompensa serà gran en el cel. L'eucaristia és la taula de l'Església pelegrina que ens anticipa ja el banquet del regne del cel (orac. després de la comunió).

COMENTARI C. La santedat és el desplegament de la vida de Crist en cada u de nosaltres. Per això, ser sant és possible si acollim l'estil de vida de les benaurances perquè estes resumixen el mateix estil de vida del Senyor. La pobresa d'esperit, la mansuetud, la paciència, la busca de la justícia, no són ideals impossibles per al cristià. Al contrari, l'exemple dels sants ens demostra que, si ens posem en mans de Déu i ens deixem influir i conduir per ell, tindrem obert el camí de la santedat i un dia, per la seua misericòrdia i les nostres bones obres, podrem ser comptats entre els sants, amics de Déu. [Evangeli per a cada dia 2026, Delegació de Litúrgia de València]


Oració sobre les ofrenes

Senyor,
que vos siguen agradables les ofrenes
presentades en honor de tots els sants.
Feu que experimentem la intercessió
per la nostra salvació
de tots aquells que creiem que ja tenen
la seguretat de la seua vida immortal.
Per Crist Senyor nostre.

Prefaci

És realment just i necessari,
és el nostre deure i és la nostra salvació
que sempre i en tot lloc vos donem gràcies,
Senyor, Pare Sant, Déu omnipotent i etern.

Perquè hui ens concediu celebrar
la glòria de la Jerusalem celestial,
que és la nostra mare,
on vos canta per sempre
l'assemblea festiva dels sants,
germans nostres.

Cap a esta ciutat santa nosaltres, com a pelegrins,
caminem amb alegria a la llum de la fe,
joiosos de saber que ja estan amb vós
estos membres de l'Església,
que són per a nosaltres una ajuda i un exemple.

Per això,
amb la multitud dels sants i dels àngels,
vos cantem i glorifiquem, units,
dient:

Postcomunió

Senyor,
vos adorem com a únic sant,
admirable en els vostres sants,
i implorem la vostra gràcia,
per a que els qui caminem cap a la santedat,
que és la plenitud del vostre amor,
puguem passar d'esta taula de pelegrins
al convit de la pàtria celestial.
Per Crist, Senyor nostre.

Benedicció solemne

Que vos beneïsca Déu,
que és la glòria i la felicitat dels sants
i que hui vos ha concedit celebrar la seua solemnitat.

R. Amén.

Que alliberats dels mals presents
i instruïts amb els exemples de la seua vida santa,
vos doneu sempre generosament
al servici de Déu i dels germans.

R. Amén.

Que amb tots els sants
pugueu posseir la felicitat d'aquell regne,
on l'Església santa s'alegra en la pau sense fi,
quan veu els seus fills reunits amb els ciutadans del cel.

R. Amén.

Que vos beneïsca Deú totpoderós,
Pare, Fill᛭ i Esperit Sant.

R. Amén.

* * * * *

Aniversari de la declaració del dogma de l'Assumpció de Maria (1950)

Aniversari de l'ordenació episcopal del bisbe valencià Teodor Úbeda i Gramage (1970)


Martirologi Romà


2. A Terracina, a la costa del Laci, a l'actual Itàlia, sant Cesari, màrtir. (s. inc.)

3. A Dijon, a la Gàl·lia Lugdunense, hui França, sant Benigne, venerat com a prevere i màrtir. (s. inc.)

4. A Clarmont, a Aquitània, també a l'actual França, sant Austremoni, bisbe, que, segons la tradició, va predicar en esta ciutat la paraula de la salvació. (s. inc.)

5. A París, a la Gàl·lia Lugdunense, de nou a França, sant Marcel, bisbe. (s. IV)

6. Al territori de Bourges, a Aquitània, així mateix a França, sant Ròmul, prevere i abat. (s. V)

7. A Tívoli, a la regió del Laci, a l'actual Itàlia, sant Severí, monjo. (c. s. VI)

8. A Milà, ciutat de Llombardia, també a Itàlia, sant Magne, bisbe. (s. VI)

9. A Bayeux, a la Gàl·lia Lugdunense, hui França, sant Vigor, bisbe, deixeble de sant Gastó [o Vedast]. (c. 538)

10. A Angers, a Nèustria, també a la França actual, sant Licini, bisbe, a qui el papa sant Gregori el Gran va encomanar els monjos que es dirigien a Anglaterra. (c. 606)

11. A Larchant, a la regió del Gâtinais Aquità, sant Maturí, prevere. (c. s. VII)

12. Al territori de Thérouanne, a Flandes, així mateix a l'actual França, sant Audomar [o Omer], que, sent deixeble de sant Eustasi, abat de Luxeuil, va ser elegit bisbe dels mòrins i va renovar allí la fe cristiana. (c. 670)

13. A Borgo del Santo Sepolcro [Sansepolcro], lloc d'Úmbria, a Itàlia, beat Rainer Aretino, de l'Orde dels Germans Menors, que va brillar per la seua humilitat, pobresa i paciència. (1304)

14. A Lisboa, a Portugal, sant Nunó Álvares Pereira, que primer va ser posat al capdavant de la defensa del regne, i més tard rebut entre els germans oblats en l'Orde Carmelitana, on va portar una vida pobra i amagada en Crist. (1431)

15. A Shimabara, lloc del Japó, beats Pere Pau Navarro, prevere, Dionís Fujishima i Pere Onizuka Sandayu, religiosos de l'Orde de la Companyia de Jesús, i Clement Kyuemon, màrtirs, que van ser sotmesos al turment del foc pels qui odiaven la fe. (1622)

16. A Hai Duong, a Tonkín, hui Vietnam, sants màrtirs Jeroni Hermosilla i Valentí de Berriotxoa, bisbes, i Pere Almató Ribera, prevere de l'Orde de Predicadors, que van ser decapitats per orde de l'emperador Tu Duc. (1861)

17. A Munic, a la regió de Baviera, a Alemanya, beat Rupert Mayer, prevere de l'Orde de la Companyia de Jesús, que va ser gelosíssim mestre dels fidels, ajuda per als pobres i obrers, i predicador de la paraula de Déu. Va patir persecució sota el nefast règim nazi, durant el qual el van deportar primer a un camp de concentració i després va ser reclòs en un monestir, totalment incomunicat amb els seus fidels. (1945)

18. A Mukacevo, a Ucraïna, beat Teodor Jordi Romzsa, bisbe i màrtir, que, per mantindre la seua fidelitat infatigable a l'Església en temps de persecució de la fe va meréixer aconseguir la palma gloriosa. (1947)

at Cap comentari:
Labels: , , , , , , ,
Subscriure's a: Missatges (Atom)

entrada destacada

3 de novembre de 2026, dimarts XXXI

DIMARTS DE LA SETMANA XXXI / II Sant Martí de Porres Oració col·lecta Oh Déu, que conduíreu a sant Martí de Porres  a la glòria pel camí de ...

entrades populars