26 de setembre de 2026, dissabte XXV: Sants Cosme i Damià

DISSABTE DE LA SETMANA XXV / II

Sants Cosme i Damià


Oració col·lecta

Que la memòria de sant Cosme i sant Damià 
siga un nou motiu per lloar-vos, Senyor, 
ja que a ells els heu donat la glòria eterna 
i a nosaltres l’ajuda de la vostra providència.

Lectura primera Ecle 11,9-12,8

Recorda't del teu Creador ara que eres jove,
abans que la pols torne a la terra i l'esperit torne a Déu

Lectura del llibre de l'Eclesiastés

Jove, viu amb alegria la teua edat,
sigues feliç mentres eres jove.
Seguix els camins del teu cor
i els desigs dels teus ulls,
però sàpies que Déu et cridarà a juí
per tot el que faràs.
Allunya del teu cor la tristesa,
aparta del teu cos el patiment,
que la joventut i la flor de la vida
no són més que vanitat.

I recorda't del teu Creador
ara que eres jove,
abans que vinguen dies més roïns
i arriben aquells anys
que no fan goig de viure,
abans que s'apague el sol i la llum,
la lluna i les estreles,
i torne la nuvolada després de la pluja;
quan tremolaran els guardians de la casa,
quan s'encorbaran els més vigorosos
i deixaran de moldre les dones,
perquè ja en queden poques;
el dia que els finestrers només voran foscor,
que les portes del carrer es tancaran,
que s'apagarà la remor de la mola,
que s'ofegarà el cant dels ocells,
que callaran totes les cançons.
Quan faran por les altures
i espantarà fer camí; 
quan florira l'ametler,
s'arrastrarà la llagosta
i madurarà la tàpera;
perquè l'home se'n va a la seua llar eterna
i els ploraners ronden pel carrer.
Sí, recorda't del teu Creador
abans que es talle el fil de plata,
abans que es forade el cresol d'or,
que la gerra es trenque en la font;
abans que la corriola caiga al pou;
i que la pols torne a la terra que va ser,
i l'esperit torne a Déu, que el va donar.
Vanitat i més vanitat, deia Cohèlet, tot és en va.

Salm responsorial 89,3-4.5-6.12-13.14 i 17 (R.: 1)

Vós feu tornar els hòmens a la pols
dient-los: «Retorneu, fills d'Adam».
Mil anys als vostres ulls
són com un dia que ja ha passat,
com un torn de guàrdia de nit.

R. Al llarg de tots els segles, Senyor,
heu sigut el nostre refugi.

Vos emporteu els hòmens com si fora en el son:
de matí s'espiguen com l'herba,
com l'herba que florix i s'espiga,
però a la vesprada es pansix i se seca. R.

Ensenyeu-nos a comptar els nostres dies
per a adquirir la saviesa del cor.
Torneu, Senyor, ¿a què espereu?
Tingueu pietat dels vostres servents. R.

Que el vostre amor ens òmpliga, Senyor,
i ho celebrarem amb goig cada dia.
Que la bondat del Senyor, el nostre Déu,
baixe a nosaltres i done fermesa
a l'obra de les nostres mans. R.

Al·leluia 2Tm 1,10

Jesucrist, el nostre salvador,
ha destituït la mort
i, amb l'Evangeli,
ha fet resplandir la llum de la vida.

Evangeli Lc 9,43b-45

El Fill de l'home està a punt de ser entregat.
No s'atrevien a fer-li preguntes.
᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Lluc

En aquell temps, veent Jesús que tots s'admiraven de les coses que feia, va dir als deixebles: «Que vos queden ben gravades en el cor estes paraules: El Fill de l'home està a punt de ser entregat en mans dels hòmens».
Però ells no entenien què volia dir: per a ells eren paraules obscures que no tenien sentit; però no s'atrevien a fer-li preguntes sobre elles. 
 
L'evangeli de hui ens parla del segon anunci de la passió, mort i resurrecció de Jesús. Un anunci que sorgix quan tots quedaven admirats per les coses que feia Jesús. En este context és difícil entendre i acceptar la creu; resulta un poc contradictori…, però este és precisament el pla de Déu, un pla que moltes vegades no som capaces d'entendre…, especialment perquè ens aferrem a esquemes, imatges o models que no són els de Déu. En temps de Jesús n’hi havia molts que esperaven un Messies gloriós, i l'anunci de la passió no cabia en estes categories. Hui podríem preguntar-nos si tenim el mateix problema, si la nostra imatge de Déu no sempre concorda amb el que se'ns anuncia en la Paraula. Si estem en esta situació, és una oportunitat per a orar i aprofundir en la fe; no temam preguntar al Senyor que camina al nostre costat, no sols en els moments favorables, sinó també en els dolorosos. [Evangeli per a cada dia 2026, Delegació de Litúrgia de València]

* * * * *

Sants Cosme i Damià,
de Roderic d'Osona
(Museu de Belles Arts
de Castelló de la Plana)

Sants Cosme i Damià, màrtirs (mem. ll), titulars de les esglésies parroquials de Benimaurell i Llíber.

Sants Cosme i Damià, màrtirs, que, segons la tradició, van exercir la medicina a Cir, ciutat d'Augusta Eufratense, a l'actual Síria, sense demanar mai recompensa i sanant a molts amb els seus servicis gratuïts. (c. s. III). 


Aniversari del naiximent de sant Pau VI, papa (1897)


Martirologi Romà


Commemoració de sant Gedeó, de la tribu de Manasés, jutge a Israel (Jt, 6, 37), que va rebre del Senyor el signe de la rosada, que descendia a un velló de llana, com a fortalesa de Déu, i va deslliurar el poble d'Israel dels seus enemics, després de destruir l'altar de Baal.

Sant Senador, màrtir. († Albano, lloc del Laci, actual Itàlia, 
s. III/IV)

Commemoració de sant Eusebi, bisbe, defensor amb sant Ambròs de la fe catòlica contra els arrians i gran promotor de la virginitat entre les jóvens. († Bolonya, a la regió d'Emília-Romanya, també a Itàlia, s. IV)

Sant Esteve de Rossano, monjo, company de sant Nil el Jove. († Gaeta, localitat del Laci, 
1001)

Sant Nil el Jove, abat, oriünd de Grècia, conversador espiritual, conreador de la vida d'abstinència, humilitat i peregrinació, i esclarit en do de profecia i sàvia doctrina. Va fundar un cèlebre monestir a Grotaferrata, al qual va dotar de la reglamentació dels Pares Orientals, i en el qual, nonagenari i en oració, va entregar el seu esperit a Déu. († A la comarca tuscolana, pròxima a Roma, 1004/1005)

Beata Llúcia de Caltagirone, verge del Tercer Orde Regular de Sant Francesc. (†Salern, ciutat de la Campània, igualment a Itàlia, 1400)

Passió dels sants Sebastià Nam I-gwan i huit companys màrtirs, decapitats per la seua fe cristiana després de patir turments cruels. Es commemoren també les santes màrtirs Llúcia Kim, Caterina Yi, viuda, i la seua filla Magdalena Cho, verge, les quals, empresonades per la seua fe en Crist, van morir també a causa del cruel suplici rebut, en dia incert d'este mes. († Seül, a Corea, 1839)

*Els seus noms: sants Ignasi Kim Che-jun, Carles Cho Shin-ch’ol; Coloma Kim Hyo-im, verge; Magdalena Pak Pong-son i Perpètua Hong Kum-ju, viudes; Julita Kim, Àgueda Chon Kyong-hyob i Magdalena Ho Kye-im.

Santa Teresa (Maria Victòria) Couderc, verge, fundadora, no sense passar grans tribulacions però amb ànim seré, de la Congregació de Germanes del Retir (o Cenacle), en la localitat de la Louvesc, al costat del sepulcre de sant Joan Francesc de Regis. († Lió, a França, 1885)

Beat Gaspar Stanggassinger, prevere de la Congregació del Santíssim Redemptor, dedicat a l'educació dels jóvens, per als quals va ser model de caritat alegre i assídua oració. (†lloc de Gars, pròxim a la ciutat de Munic, a Alemanya, 1899)

Beat Lluís Tezza, prevere de l'Orde de Ministres dels Malalts, que, per a servir a Déu dedicant-se als malalts, va fundar la Congregació de Filles de Sant Camil, a la qual va encaminar per a dur a terme moltes obres de caritat. († ciutat dels Reis, al Perú, 1923)

Beates valencianes Maria Amparo (Teresa) Rosat Balasch (memòria a Mislata) i Maria del Calvari (Josepa) Romero Clariana (memòria a Carlet), vèrgens de la congregació de Germanes de la Doctrina Cristiana, i màrtirs. († La Llosa de Ranes, 1936)
Beats valencians Rafael Pardo Molina, religiós de l'Orde de Predicadors, màrtir. Amb ell es commemora igualment el beat màrtir Josep Maria Vidal Segú, prevere del mateix Orde. (memòria a València) († València, 1936)

Beata valenciana Crescència Valls i Espí, màrtir (memòria a Ontinyent), († Canals, 1936)

Beata valenciana Ma. de l'Oblit Noguera i Albelda, màrtir (memòria a Carcaixent) († Port de Canals, 1936)

Beat valencià Juli Esteve i Flors (Bonaventura de Puçol), prevere caputxí, màrtir (memòria a Puçol). († Gilet, 1936)

Beata valencia Maria Jordà i Botella (memòria a Alcoi), verge seglar i màrtir valenciana.(† Benifallim, 1936)

Beat valencià Manuel Legua i Martí (Lleó Maria d'Alaquàs), prevere terciari caputxí, màrtir (memòria a Alaquàs). († Madrid, 1936)

25 de setembre de 2026, divendres XXV

DIVENDRES DE LA SETMANA XXV / II


Lectura primera Ecle 3,1-11

Hi ha un temps per a cada cosa davall del cel

Lectura del llibre de l'Eclesiastés

Cada cosa té el seu moment, 
i hi ha un temps per a cada cosa davall del cel.
Hi ha un temps de nàixer i un temps de morir,
un temps de plantar i un temps de collir,
un temps de matar i un temps de curar,
un temps de destruir i un temps de construir,
un temps de plorar i un temps de riure,
un temps d'estar de dol i un temps de dansar,
un temps de tirar pedres i un temps d'arreplegar-ne,
un temps d'abraçar i un temps de privar-se'n,
un temps de buscar i un temps de perdre,
un temps de guardar i un temps de tirar,
un temps d'esgarrar i un temps de cosir,
un temps de callar i un temps de parlar,
un temps d'estimar i un temps d'odiar,
un temps de guerra i un temps de pau.
El qui treballa, ¿quin profit trau del seu esforç?
He vist les faenes que Déu ha imposat als fills d'Adam: ell ha fet bones totes les coses al seu temps.
També els ha donat el sentit del passat i del futur, però sense que puguen arribar a comprendre, des del començament fins al final, l'obra que Déu ha fet.

Salm responsorial 143,1a i 2abc.3-4 (R.: 1a)

Beneït siga el Senyor, la meua roca,
el meu aliat i la meua força;
el baluard que em salva,
l'escut que m'empara.

R. Beneït siga el Senyor, la meua roca.

Senyor, ¿què és l'home, per a que vos n'ocupeu?
¿Què és un mortal, per a que el tingueu en compte?
L'home es dissipa com el fum,
els seus dies són com una ombra. R.

Al·leluia Mc 10, 45

El Fill de l'home ha vingut a servir,
i a donar la seua vida en rescat per tots 
 
Evangeli Lc 9,18-22

Sou el Messies de Déu.
El Fill de l'home ha de patir molt

 Lectura de l'evangeli segons sant Lluc 
 
Un dia que Jesús feia oració en un lloc apartat, en companyia dels deixebles, els preguntà: «¿Qui diu la gent que soc jo?» Ells li contestaren: «Uns diuen que sou Joan Baptiste; altres, que sou Elies; altres, que ha ressuscitat un profeta dels antics». 
Ell els va preguntar: «I vosaltres, ¿qui dieu que soc jo?» Pere li respongué: «El Messies de Déu». Però ell els va manar severament que no ho digueren a ningú. I va afegir: «El Fill de l'home ha de patir molt: els notables, els grans sacerdots i els mestres de la Llei l'han de rebutjar, ha de ser mort, i ressuscitarà al tercer dia».
* * * * *

Aniversari del naiximent del bisbe valencià Eduard Poveda Rodríguez (Castelló, la Ribera Alta, 1920)


Aniversari de la mort de Francisco Suárez, teòleg i filòsof espanyol († 1617)


MARTIROLOGI ROMÀ


Elogis del dia 25 de setembre

Sant Cleofàs o Clopas, deixeble del Senyor

Sant Cleofàs es va trobar amb Jesús ressuscitat en el camí d'Emmaús (Lc 24,13-35) juntament amb un altre company itinerant. El seu cor s'abrasia mentres Jesús els explicava l'Escriptura, encara que no el reconeixien. Després, a casa de Cleofàs, a Emmaús, el reconegueren en la fracció del pa.

Sopar a Emaús


Sant Fermí d'Amiens, venerat com a bisbe i màrtir. († Amiens, a la Gàl·lia Bèlgica, actual França, s. inc.)

Sants màrtirs Pau i Tata, cònjuges, més els seus fills Sabinià, Màxim, Ruf i Eugeni, que, acusats tots ells de ser cristians, van entregar el seu esperit a Déu turmentats amb assots i altres suplicis. († Damasc, a Síria, c. s. IV)

Sant Solemne, bisbe. († Chartres, a la Gàl·lia Lugdunense, també a la França actual, a. 511)

Sant Principi o Príncep, bisbe, germà de sant Remigi [o Remí] de Reims. († Soissons, a la Gàl·lia Bèlgica, així mateix a França, s. VI)

Sant Finbar, bisbe. († Cork, a la província de Momònia, a Hibèrnia, hui Irlanda, s. VI)

Sant Aunacari o Anacari d'Auxerre, bisbe, durant l'episcopat del qual es va concloure l'anomenat Martirologi Jeronimià. († Auxerre, lloc de Nèustria, actual França, 605)

Sant Ermenfred, abat. († Cusance, a la regió de Besançon, també a Neustria, c. 670)

Sant Sergi de Ràdonej, qui, elegit com a abat, va propagar la vida eremítica i cenobítica que ell havia practicat primer, i a més, com a home de caràcter afable, va ser conseller de prínceps i consolador de fidels cristians. († monestir de la Santíssima Trinitat, a la regió de Moscou, a Rússia, 1392)

Beat Marc Criado, prevere de l'Orde de la Santíssima Trinitat per a la redempció de captius, i màrtir. († Las Alpujarras, prop de Granada, 1569)

Beats Joan Pere (Josep) Bengon Aranguren, prevere, Pau Maria (Pere) Leoz i Portillo, religiós de la Congregació de la Passió, i Jesús Hita Miranda, religiós de la Companyia de Maria, màrtirs. († Carrión de Calatrava, prop de Ciudad Real, 1936)

Beato José Antón Gómez (Ciudad universitaria, Madrid 1936). Mártir, sacerdot benedictí, prior del priorat de Montserrat de Madrid, dependent de Silos, afusellat in odium fidei.

24 de setembre de 2026, dijous XXV: Mare de Déu de la Mercé

DIJOUS DE LA SETMANA XXV / II

Mare de Déu de la Mercé


Oració col·lecta

Senyor Déu nostre, que en la vostra admirable providència
volguéreu que la Mare del vostre Fill 
experimentara les angoixes i els patiments humans; 
per la intercessió de Maria, 
consol dels afligits i alliberadora dels captius, 
concediu als qui viuen sota qualsevol esclavitud 
la verdadera llibertat dels fills de Déu.

Lectura primera Ecle 1,2-11

No hi ha res de nou davall del sol

Lectura del llibre de l'Eclesiastès

«Vanitat i més vanitat, diu Cohèlet,
vanitat i més vanitat, tot és en va».
¿Quin profit trau l'home de tot l'esforç
amb què treballa davall del sol?
Una generació se'n va, i una altra ve,
i la terra es manté sempre igual.
El sol ix, el sol es pon,
anhelant d'arribar al lloc
d'on eixirà de nou.
El vent que bufa cap al sud,
després gira cap al nord;
dona voltes i més voltes,
i refà el camí que havia fet.
Els rius corren cap al mar,
i el mar no s'ompli mai;
però els rius no paren de córrer
cap al lloc a on han anat sempre.
Massa paraules cansen,
i és parlar debades;
l'ull no es cansa de vore,
ni l'orella de sentir.
Ha passat? Tornarà a passar.
Ja s'ha fet? Tornarà a fer-se:
no hi ha res de nou davall del sol.
Quan d'una cosa diuen:
"Mira, açò és nou!",
segur que ja va existir
en els temps que ens han precedit.
De les coses passades,
ja no en queda cap record,
ni en quedarà cap de les futures
entre els qui vindran després.

Salm responsorial 89,3-4.5-6.12-13.14 i 17 (R.: 1)

Vós feu tornar els hòmens a la pols
dient-los: «Retorneu, fills d'Adam».
Mil anys als vostres ulls
són com un dia que ja ha passat,
com un torn de guàrdia de nit.

R. Al llarg de tots els segles, Senyor,
heu sigut el nostre refugi.

Vos emporteu els hòmens com si fora en el son:
de matí s'espiguen com l'herba,
com l'herba que florix i s'espiga,
però a la vesprada es pansix i se seca. R.

Ensenyeu-nos a comptar els nostres dies
per a adquirir la saviesa del cor.
Torneu, Senyor, ¿a què espereu?
Tingueu pietat dels vostres servents. R.

Que el vostre amor ens òmpliga, Senyor,
i ho celebrarem amb goig cada dia.
Que la bondat del Senyor, el nostre Déu,
baixe a nosaltres i done fermesa
a l'obra de les nostres mans. R.

Al·leluia Jo 14,6

Jo soc el camí, la veritat i la vida,
diu el Senyor;
ningú no ve al Pare sinó per mi.

Evangeli Lc 9,7-9

A Joan, jo el vaig fer decapitar.
Però este de qui sent dir tot això, qui és?

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Lluc 
En aquell temps, el tetrarca Herodes va sentir parlar de tot això que passava, i estava intrigat, perquè alguns deien que Joan havia ressuscitat d'entre els morts, altres que Elies s'havia aparegut, i uns altres que havia ressuscitat un profeta dels antics. 
Però Herodes els deia: «A Joan, jo el vaig fer decapitar. Però este de qui em conten tot això, qui és?» I tenia ganes de vore a Jesús. 
 
Herodes desitja conéixer a Jesús, però el seu desig és merament superficial i mogut per la simple curiositat. Vol saber si este del qual tots parlen és aquell a qui va fer llevar la vida per pura fanfarroneria. Per a conéixer a Crist cal desitjar, no sols conéixer-lo, sinó comprendre’l seguir-lo, inclús amb sacrificis. A això, de cap manera, està disposat el rei. [Evangeli per a cada dia 2026, Delegació de Litúrgia de València]


LA MARE DE DÉU DE LA MERCÉ

La Mare de Déu de la Mercé
, titular de les esglésies parroquials de Borriana, Casas del Rey, Algar de Palància i cotitular d'una església de Xàtiva.

Celebrem hui la memòria de la benaurada Mare de Déu de la Mercé. Entre les famílies religioses dedicades amb un vincle especial a la Mare de Crist, es troba l'orde de la Mercé, que va fundar sant Pere Nolasc per a la redempció dels captius cristians, al començament del segle XIII. La Mare de Déu és la Mare que el Senyor ens va concedir misericordiosament i que cuida sempre amb afecte dels germans del seu Fill que estan en perill i intercedix perquè alcancen la plena llibertat dels fills de Déu.

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del dia 24 de setembre

Sant Anatoli de Milà, considerat primer bisbe d'aquesta ciutat. († Milà, s. II)

Sants Andoqui, Tirs i Fèlix, màrtirs. († Saulieu, al territori d'Autun, a la Gàl·lia, hui França, s. inc.)

Sant Rústic, bisbe, que, quan era prevere a Clarmont, va assumir el bisbat amb gran aplaudiment del poble. († Clarmont, a Aquitània, també França en l'actualitat, s. V)

Sant Llop, bisbe, que abans havia viscut com anacoreta. († Lió, a la Gàl·lia, de nou França, d. 528)

Sant Isarn de Marsella, abat, renovador de la vida regular al monestir de Sant Víctor, auster amb si i comprensiu i pacífic amb els altres. († Marsella, a Provença, 1043)

Sant Gerard de Csanad o Gerard Sagredo, bisbe de la seu de Morisena (hui Csanad) i màrtir, que va ser preceptor de sant Emeric, príncep adolescent fill del rei sant Esteve, i en una sedició d'hongaresos pagans va morir apedregat prop del riu Danubi. († Panònia, Hongria, 1046)

Beat Dalmau Moner, prevere de l'Orde de Predicadors, conegut pel seu amor a la soledat i al silenci. († Girona, 1341)

Beats màrtirs Guillem Spenser, prevere, i Robert Hardesty, condemnats tots dos a la pena capital i penjats, regnant Isabel I, el primer, per ser sacerdot, i el segon, per haver-li donat hospitalitat. († York, a Anglaterra, 1589)

Passió de sant Antoni González, prevere de l'Orde de Predicadors i màrtir, que, enviat a la nació nipona amb altres cinc companys, poc després, en temps de l'emperador Tokugawa Yemitsu, va ser empresonat i martiritzat amb el turment de l'aigua, fins que, enfebrat, va precedir en la mort els altres. († Nagasaki, al Japó, 1637)

Sant Pacífic, prevere de l'Orde dels Germans Menors, preclar per les seues penitències, amor a la soledat i oració davant el Santíssim Sagrament. († San Severino Marche, lloc del Picé, actual regió de les Marques, a Itàlia, 1721)

Beat Antoni Martí Slomsek, bisbe, que va tindre gran dedicació al cultiu de la vida cristiana de les famílies, al de la institució del clergat i a la defensa de la unitat de l'Església. († Maribor, localitat d'Eslovènia, 1862)

Beata Coloma (Joana) Gabriel, abadessa del monestir de Lviv, a Ucraïna, que, injustament calumniada, va viatjar a Roma, on, vivint pobra i alegre, va fundar la Congregació de Germanes Benedictines de la Caritat, a més de l'obra social anomenada Casa de la Família, per a jóvens obreres pobres o allunyades de la seua família. († Roma, 1926)

Beat valencià J. R. Pasqual Ferrer i Botella, prevere i màrtir (memòria a Algemesí). († Albalat de la Ribera, 1936)

Beat valencià Josep Ma. Ferrándiz i Hernández, prevere i màrtir (memòria a Camp de Mirra i Alcoi). († Rotglà i Corberà, 1936)

Beata Encarnació Gil i Valls, verge i màrtir valenciana (memòria a Ontinyent). († l'Olleria, 1936)

Beat valencià Josep Ramon Ferragud i Girbés, pare de família i màrtir (memòria a Algemesí). († Alzira, 1936)

entrada destacada

26 de setembre de 2026, dissabte XXV: Sants Cosme i Damià

DISSABTE DE LA SETMANA XXV / II Sants Cosme i Damià Oració col·lecta Que la memòria de sant Cosme i sant Damià  siga un nou motiu per lloar-...

entrades populars