3 de juny de 2026, dimecres IX

DIMECRES DE LA SETMANA IX / II

Lectura primera 2Tm 1,1-3.6-12

Procura avivar la flama del do de Déu

que portes en virtut de la imposició de les meues mans

Comença la segona carta de sant Pau a Timoteu

Pau, apòstol de Jesucrist per voluntat de Déu, enviat a anunciar la promesa de vida que ve per Jesucrist, a Timoteu, fill benvolgut. Et desitge la gràcia, la bondat i la pau de Déu, el nostre Pare, i de Jesucrist, el nostre Senyor. 

Et recorde sempre, de nit i de dia, en les meues oracions, i done gràcies a Déu, a qui adore amb consciència neta, com els meus avantpassats. 

Per això et recomane que procures avivar la flama del do de Déu que portes en virtut de la imposició de les meues mans. L'Esperit que Déu ens ha donat no és de covardia, sinó de fortalesa, d'amor i de prudència. Per tant, no t'avergonyixques ni de donar testimoni de nostre Senyor, ni de mi, que estic empresonat per ell; tots els treballs que hages de patir per l'Evangeli, suporta'ls amb la fortalesa que Déu ens dona. 

Ell ens ha salvat i ens ha cridat amb una vocació santa, no per les nostres obres, sinó per la seua pròpia voluntat, segons la gràcia que ens havia concedit per Jesucrist abans dels segles, i que ara ha sigut revelada amb l'aparició de Jesucrist, el nostre salvador, que ha destruït la mort i, amb l'Evangeli, ha fet resplandir la llum de la vida i de la immortalitat. 

Déu m'ha fet herald, apòstol i mestre d'este Evangeli; este és el motiu dels meus patiments; però no em sent derrotat, perquè sé de qui m'he fiat i estic segur que és prou poderós per a guardar fins al darrer dia l'encàrrec que m'ha fet.

Salm responsorial 122,1-2a.2bcd (R.: 1a)

A vós, que teniu el tron en el cel,

eleve els meus ulls,

com els ulls de l'esclau

en les mans de l'amo.

R. A vós, Senyor, eleve els meus ulls.

Com els ulls de l'esclava

en les mans de l'ama,

tenim els ulls posats en el Senyor,

el nostre Déu,

esperant la seua misericòrdia. R.

Al·leluia Jo 11,25a.26

Jo soc la resurrecció i la vida,

diu el Senyor;

els qui creuen en mi no moriran mai més.

Evangeli Mc 12,18-27

No és Déu de morts, sinó de vius

 Lectura de l'evangeli segons sant Marc

En aquell temps, s'acostaren a Jesús uns saduceus, que neguen la resurrecció; per això li proposaren este cas: «Mestre, Moisés ens va deixar escrit que si un home casat mor i deixa la dona sense fills, el seu germà es case amb la viuda, per a donar descendència al seu germà. Això eren set germans: el primer es va casar i es va morir sense descendència; el segon es va casar amb la viuda i es va morir també sense cap fill; el tercer igual, com tots els set set, però ningú va deixar descendència; i finalment, ella també va morir. Per tant, en la resurrecció, quan ressuscitaran tots ells, ¿de qui serà la dona, si va estar casada amb els set?».

Jesús els va respondre: «Aneu molt errats perquè no coneixeu l'Escriptura ni el poder de Déu. De fet, quan ressuscitaran d'entre els morts, ja no es casaran, sinó que seran com els àngels en el cel. I pel que fa a la resurrecció dels morts, ¿no heu llegit en el llibre de Moisés, en el passatge de l'albarzer, que Déu li va dir: "Jo soc el Déu d'Abraham, el Déu d'Isaac i el Déu de Jacob"? No és Déu de morts, sinó de vius. Aneu molt errats».

* * * * *

Sants Carles Luanga i companys, màrtirs (mem. ob.)

Memòria dels sants Carles Luanga i dotze companys*, tots ells d'edats compreses entre els catorze i els trenta anys, pertanyents a la cort de jóvens nobles o al cos de guàrdia del rei Mwanga, que com a neòfits o seguidors de la fe catòlica, per no cedir als desitjos impurs del monarca, van morir al pujol Namugongo, a Uganda, degollats o cremats vius. (1886)

Estos són els seus noms: Mbaya Tuzinde, Bru Seronuma, Jaume Buzabaliao, Kizito, Ambròs Kibuka, Mgagga, Gyavira, Aquil·les Kiwanuka, Adolf Ludigo Mkasa, Mukasa Kiriwanvu, Anatoli Kiriggwajjo i Lluc Banabakintu.

Foren canonitzats el 22 d'octubre de 1964 per sant Pau VI -en la primera visita apostòlica d'un Papa a l'Àfrica. Són fruit de la presència missionera dels Pares Blancs a Uganda que, un poc després, hagueren d'abandonar el país per la seua oposició a la venda d'esclaus. Amb els catòlics també patiren persecució i martiri alguns anglicans. Sant Carles Luanga és considerat patró de la joventut africana.

El 3 de juny de 1901 va nàixer a Gandia la beata Josepa Monrabal.

• J.M. Bausset: La beata Josefa Monrabal (2015)

El 3 de juny de 1963 va morir a Roma sant Joan XXIII, papa.

• J.M. Bausset: El papa Joan XXIII (2017)

El 3 de juny de 2012 va morir a l'Alcúdia (Ribera Alta) Josep Lluís Bausset i Císcar, professor de Química i activista cívic.

• J.M. Bausset: «Josep Lluís Bausset Císcar, un maulet del País Valencià» (2021)
• Raül Castanyer: Josep Lluís Bausset i Císcar.
• J.M. Bausset: Josep Lluís Bausset, un maulet del País Valencià (2013)
• Francesc Viadel: Josep Lluís Bausset Císcar, mestre de valencianistes (2012)

Dia Mundial de la Bicicleta

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del dia 3 de juny

2. A Cartago, hui Tunísia, sant Cecili, prevere, que va convertir a la fe en Crist a sant Cebrià. (s. III)

3. A Carcassona, a la Gàl·lia Narbonesa, actualment França, sant Hilari, considerat com a primer bisbe d'esta ciutat, i en el temps de la qual els gots van difondre l'heretgia arriana. (s. IV)

Santa Clotilde

4. A Tours, a la Gàl·lia Lugdunense, de nou a la França actual, santa Clotilde, reina, les oracions de la qual van induir el seu espòs, Clodoveu, rei dels francs, a abraçar la fe cristiana, i en enviduar es va retirar a la basílica de Sant Martí, on va desitjar no ser considerada com a reina sinó com a serventa de Déu. (545)

5. A Meung-sur-Loire, al territori d'Orleans, també a la Gàl·lia, sant Lifard, prevere, que en este lloc va portar vida solitària. (550)

6. A Anagni, a la regió italiana de Campània, santa Oliva, verge. (s. VI/VII)

7. A Glendalough, a Hibèrnia, hui Irlanda, sant Coemgen (o Kevin), abat, que va fundar este monestir on van viure molts monjos, dels quals va ser pare i guia. (622)

8. A Clarmont, a Aquitània, actual França, sant Genís, bisbe de Clermont, que va rebre sepultura a l'església de l'abadia de Manglieu que ell mateix havia fundat amb l'hospici annex. (c. 650)

9. A Còrdova, a la província hispànica d'Andalusia, sant Isaac, màrtir, que, sent monjo, en temps de la dominació musulmana, portat per un impuls no humà sinó diví, va eixir del monestir de Tábanos per a presentar-se davant del jutge sarraí i parlar-li sobre la verdadera religió, raó per la qual va ser decapitat. (851)

10. A la ciutat de Lucca, a Toscana, regió de l'actual Itàlia, sant Daví, que, armeni de naiximent, va vendre tots els seus béns per a ser pelegrí per Crist, visitant els Sants Llocs i els sepulcres dels apòstols, fins que, havent emmalaltit, va descansar en el Senyor. (1051)

11. Al llogaret d'Altkirch, a la regió de Basilea, actualment Suïssa, entre el poble dels helvecis, sant Morand, monjo, oriünd de Renània, que de prevere va peregrinar a Compostel·la i, en tornar, es va fer monjo a Cluny; després va fundar el monestir on va acabar la seua intensa vida. (c. 1115)

12. A Spello, lloc d'Úmbria, a Itàlia, beat Andreu Caccioli, que, primer prevere agregat a l'Orde dels Germans Menors, va rebre l'hàbit de l'Orde de mans de sant Francesc, que el va assistir en el seu llit de mort. (1254)

13. Al cenobi de Santa Maria de Cardossa, a Lucània, també a l'actual Itàlia, sant Con, monjo, que, mitjançant la pràctica monàstica i la innocència de vida va arribar en breu temps, amb l'ajuda de Déu, a la culminació de totes les virtuts. (s. XIII)

14. A York, a Anglaterra, beat Francesc Ingleby, prevere i màrtir, alumne del Col·legi dels Anglesos de Reims, que sota la reina Isabel I, per exercir el sacerdoci en la seua pàtria, va ser condemnat a mort. (1580)

15. A Jerez, a la regió espanyola d'Andalusia, sant Joan Grande, religiós de l'Orde Hospitalari de Sant Joan de Déu, insigne per la seua dedicació als captius, abandonats i marginats, qui, cuidant dels empestats durant una epidèmia, va morir en haver-se contagiat. (1600)

• J.M. Bausset: Sant Joan Grande (2015)

16. En la mar, enfront del port de Rochefort, a França, beat Carles Renat Collas du Bignon, prevere de la Companyia de Sacerdots de Sant Sulpici i màrtir, rector del Seminari Menor de Bourges, que durant la Revolució Francesa, pel fet de ser sacerdot, va ser empresonat en una nau presó, on va morir a conseqüència de la malaltia que allí va contraure. (1794)

17. A la ciutat d'Au Thi, a Tonquín, hui Vietnam, sant Pere Dong, màrtir, pare de família, que va preferir patir cruels tortures abans que xafar la Creu, i va aconseguir que en el seu front s'escriguera «verdadera religió» en lloc de «falsa religió», com es pretenia, per la qual cosa va perir decapitat en temps de l'emperador Tu Duc. (1862)

18. A la localitat de Bellegra, als voltants de Roma, beat Diego (Josep) Oddi, religiós de l'Orde dels Germans Menors, eximi per la seua vida d'oració i la seua senzillesa. (1919)

2 de juny de 2026, dimarts IX

DIMARTS DE LA SETMANA IX / II

Lectura primera 2Pe 3,12-15a.17-18

Esperem un cel nou i una terra nova

Lectura de la segona carta de sant Pere

Benvolguts, espereu la vinguda del dia de Déu, i feu tot el possible per a que arribe prompte. Eixe dia el cel s'encendrà en flames i es desfarà, i els elements es fondran en el foc. Però nosaltres, tal com ell ens ho ha promés, esperem un cel nou i una terra nova, on regnarà la justícia.

Per això, amics meus, mentres ho espereu, mireu que ell vos trobe en pau, immaculats i irreprensibles, i penseu que la paciència del nostre Senyor és la nostra salvació.

Per tant, amics, ja esteu advertits; estigueu en guàrdia: no vos deixeu dur pels errors d'esta gent sense principis ni perdau la vostra fermesa. Aneu creixent en la gràcia i en el coneiximent de Jesucrist, el nostre Senyor i el nostre Salvador. A ell la glòria, ara i per sempre. Amén.

Salm responsorial 89,2.3-4.10.14 i 16 (R.: 1)

Abans de nàixer les muntanyes

i ser engendrats la terra i el món,

des de sempre i per sempre sou Déu.

R. Al llarg de tots els segles, Senyor,

heu sigut el nostre refugi.

Vós feu tornar els hòmens a la pols

dient-los: «Retorneu, fills d'Adam».

Mil anys als vostres ulls

són com un dia que ja ha passat,

com un torn de guàrdia de nit. R.

Ni que visquérem setanta anys,

i, els més forts, fins als huitanta,

al remat, són de fatigues inútils,

s'esgolen de pressa, i ens n'envolem. R.

Que cada matí ens assacie el vostre amor

i ho celebrarem amb goig tota la vida.

Feu conéixer l'obra als vostres servents,

el vostre esplendor als seus fills. R.

Al·leluia Ef 1,17-18

Que el Pare de nostre Senyor Jesucrist

il·lumine els ulls del nostre cor

per a fer-nos comprendre a quina esperança ens ha cridat.

Evangeli Mc 12,13-17

Doneu al Cèsar allò que és del Cèsar,

i a Déu, allò que és de Déu

 Lectura de l'evangeli segons sant Marc

En aquell temps, els fariseus i els partidaris d'Herodes enviaren a Jesús alguns dels seus per a enganxar-lo en alguna paraula comprometedora.

Se li acostaren i li digueren: «Mestre, sabem que sou veraç; no vos deixeu influir per ningú, siga qui siga, ja que no feu accepció de persones, sinó que ensenyeu de veritat el camí de Déu. ¿És lícit pagar tribut al Cèsar o no? ¿L'hem de pagar o no l'hem de pagar?»

Jesús, advertint la seua mala fe, els respongué: «¿Per què em voleu comprometre'? Deixeu-me vore un denari». Ells li'l portaren i Jesús els preguntà: «¿De qui són esta efígie i esta inscripció?» Li respongueren: «Del Cèsar». Jesús els replicà: «Doneu al Cèsar allò que és del Cèsar, i a Déu, allò que és de Déu».

I quedaren sorpresos de la resposta.

* * * * *

Memòries

 Sants Marcel·lí i Pere, màrtirs (mem. ll.)

Sant Marcel·lí, prevere, i sant Pere, exorciste, màrtirs, sobre els quals el papa sant Damas conta que, durant la persecució sota Dioclecià, condemnats a mort i conduïts al lloc del suplici, foren obligats a cavar la seua propia fossa i, després, degollats i enterrats ocultament, perquè no en quedara ni rastre dels cossos; més tard, però, una dona piadosa, anomenada Lucil·la, traslladà les seues restes a Roma, a la via Labicana, i els donà digna sepultura al cementeri ad Duas Lauros, cap a l'any 304.

Quatre Sants Màrtirs de Girona

Sant Dictini d'Astorga, bisbe

Sant Joan d'Ortega, prevere

El 2 de juny de 553 acaba el segon Concili de Constantinoble

Martirologi Romà

Elogis del 2 de juny

2. Sants Potí, bisbe, Blandina i quaranta-sis companys màrtirs* [màrtirs de Lió i Viena], el valuós i reiterat combat dels quals, que tingué lloc en temps de l'emperador Marc Aureli, testifica la carta que l'església de Lió envià a les esglésies d'Àsia i de Frígia. El bisbe Potí, ja nonagenari, morí poc després de ser empresonat, i alguns altres també moriren en la presó, mentres que els altres foren exposats com a espectacle a l'amfiteatre, davant de milers d'espectadors, on els que eren ciutadans romans foren decapitats i els altres, entregats a les feres. Finalment Blandina, reservada per al combat més cruel i perllongat, després d'haver estat encoratjant els seus comapnys, els seguí a la glòria en ser decapitada després de patir prolongades i cruels tortures l'any 177.

*Estos són els noms: Zacaries, prevere, Veci Epàgat, Macari, Asclibíades, Silvi, Prim, Ulpi, Vital, Comí, Octubre, Filomé, Gemin, Júlia, Albina, Grata, Emília, Potàmia, Pompeia, Rodana, Biblis, Quàrcia, Materna, Helpis; Sanç, diaca; Matur, neòfit; Àtal de Pèrgam, Alexandre de Frígia, Pòntic, Just, Aristeu, Corneli, Zòsim, Titus, Juli, Zotic, Apol·loni, Geminià, una altra Júlia, Ausona, una altra Emília, Jamnica, una altra Pompeia, Domna, Justa, Tròfima i Antània.

3. A Formia, a la regió de Campània, a la Italia actual, sant Erasme, bisbe i màrtir. (c. 303)

4. A Roma, a la basílica de Sant Pere, sant Eugeni I, papa, que va succeir sant Martí, màrtir. (657)

5. Al Bòsfor, a la Propòntide, hui Turquia, mort de sant Nicèfor, bisbe de Constantinoble, que, tenaç defensor de les tradicions, es va oposar amb decisió a l'emperador iconoclasta Lleó l'Armeni, sostenint el culte de les sagrades imatges. Expulsat de la seua seu, va ser relegat llarg temps en un monestir, on va entregar la seua ànima a Déu. (629)

6. A Acqui, lloc del Piemont, a Itàlia, sant Guiu, bisbe. (1070)

7. A Trani, a la regió de la Pulla, de nou a Itàlia, sant Nicolau, pelegrí, que, natural de Grècia, recorria tota la regió portant un crucifix a la mà i repetint incessantment: «Senyor, tingueu pietat». (1094)

8. A Sandomierz, al costat del riu Vístula, a Polònia, beats Sadoc, prevere, i els seus companys de l'Orde de Predicadors, màrtirs, que, segons la tradició, van ser víctimes dels tàrtars mentres cantaven la Salve Regina, saludant al final de la seua existència la Mare de la Vida. (1260)

9. A la ciutat d'Au Thi, a Tonquín, hui Vietnam, sant Doménec Ninh, màrtir, jove agricultor que, per no voler xafar la creu, va ser decapitat en temps de l'emperador Tu Duc. (1862)

10. Beats Valeri Trajà Frenţiu (Sighetu Marmației 1952), Vasile Aftenie (Vacaresti, Bucarest 1950), Joan Suciu (Sighetu Marmației 1953), Titus Livi Chinezu (Sighetu Marmației 1955), Joan Bălan (Sighetu Marmației 1959), Alexandre Rusu (Gherla 1963) i Juli Hossu (Bucarest 1970), bisbes de l'Església grecocatòlica de Romania, i màrtirs (1950-1970) durant el règim comunista.

1 de juny de 2026, dilluns IX: Sant Justí

DILLUNS DE LA SETMANA IX / II

Lectura primera 2Pe 1,2-7

Ens han vingut béns d'un valor inestimable,

ja que ens fan participar de la naturalesa divina

Lectura de la segona carta de sant Pere

Benvolguts, que el coneiximent de Déu i de Jesús, el nostre Senyor, faça créixer en vosaltres la gràcia i la pau. El seu poder diví ens ha donat tot el que cal per a la vida i la pietat, i ens ha fet conéixer aquell que ens ha cridat amb la seua glòria i amb tota la seua força. Per elles ens han vingut els béns promesos, béns d'un valor inestimable, ja que ens fan participar de la naturalesa divina i ens fan escapar de la ruïna que la iniquitat havia causat en el món.

Pensant en això, procureu amb tota sol·licitud que la vostra fe vaja acompanyada d'una vida virtuosa; la virtut, del coneiximent; el coneiximent, de la temprança; la temprança, de la constància; la constància, de la pietat; la pietat, de la germanor; la germanor, de l'amor.

Salm responsorial 90,1-2.14-15a.15b-16 (R.: 2b)

Tu que vius a recer de l'Altíssim

i fas nit a l'ombra del Totpoderós,

digues al Senyor: «Refugi meu,

el meu Déu en qui confie».

R. Déu meu, en vós confie.

«Ja que ell s'empara en mi, jo el salvaré,

el protegiré perquè coneix el meu nom.

Sempre que m'invoque, l'escoltaré». R.

«Estaré vora d'ell en els perills,

el salvaré i l’ompliré de glòria;

assaciaré el seu desig de llarga vida,

li mostraré la meua salvació». R.

Al·leluia Cf. Ap 1,5ac

Jesucrist, testimoni fidel,

el primer ressuscitat d'entre els morts;

vós ens heu amat i ens heu alliberat

dels nostres pecats amb la vostra sang.

Evangeli Mc 12,1-12

Agarraren el fill únic i el tragueren fora de la vinya

 Lectura de l'evangeli segons sant Marc

En aquell temps, Jesús va dir als grans sacerdots, als mestres de la llei i als notables del poble esta paràbola:

«Un home va plantar una vinya, la va rodejar d'un mur, li va cavar un cup i li va construir una torre de guàrdia. Després la va arrendar a uns llauradors i se'n va anar del país.

Quan va ser el temps, va enviar un criat als llaurdors per a cobrar la seua part de la collita; però ells l'agarraren, li pegaren i el despatxaren amb les mans buides. Els tornà a enviar un altre criat; a este el van ultratjar i li obriren el cap. Els en va enviar encara un altre, i a este el van matar; i igual feren amb molts altres: a uns els apallissaven, a altres els mataven.

Li quedava encara el seu fill benamat, i els el va enviar en darrer lloc, dient-se: "Al meu fill, el respectaran". Però ells es digueren: "Este és l'hereu: vinga, matem-lo i l'heretat serà nostra". L'agarraren, el mataren i el van traure fora de la vinya.

¿Què farà l'amo de la vinya? Anirà, farà morir aquells llauradors i passarà la vinya a uns altres. ¿No heu llegit allò que diu l'Escriptura: "La pedra que descartaven els constructors ara és la pedra cantonera. És el Senyor qui ho ha fet i els nostres ulls se'n meravellen?"»

Ells comprengueren que Jesús amb aquella paràbola es referia a ells, i volien agarrar-lo, però van tindre por de la gent. Per això el van deixar estar i se n'anaren.

MEDITACIÓ

Del papa Francesc, Homilia en santa Marta, 1 de juny de 2015

«¿Què farà l'amo de la vinya?», «Vindrà i posarà el poble davant del juí». Sobre este tema Jesús va dir «una paraula que sembla un poc fora de lloc: "¿No heu llegit allò que diu l'Escriptura: "La pedra que descartaven els constructors ara és la pedra cantonera. És el Senyor qui ho ha fet i els nostres ulls se'n meravellen?"». «Eixa història de fracàs no prospera i el que havia sigut descartat es convertix en força». D'esta manera, «els profetes, els hòmens de Déu que van parlar al poble, que no van ser acollits, que van ser descartats, seran la seua glòria». I «el Fill, l'últim enviat, que va ser precisament rebutjat, jutjat, no escoltat i assassinat, es va convertir en la pedra angular». Heus ací, llavors, que «esta història, que comença amb un somni d'amor i sembla ser una història d'amor, però després sembla acabar en una història de fracassos, acaba amb el gran amor de Déu, que del rebuig trau la salvació; del seu Fill rebutjat, ens salva a tots».

* * * * *

Sant Justí, màrtir

Sant Justí, màrtir, que, com a filòsof que era, seguí íntegrament l'autèntica saviesa coneguda en la veritat de Crist i la confirmà amb els seus costums, ensenyant allò que afirmava i defenent-la amb els seus escrits. En presentar a l'emperador Marc Aureli, a Roma, les seues Apologies en favor de la fe cristiana, fon conduït al prefecte Rústic, davant del qual es declarà cristià, i fon condemnat a la pena capital el 165.

• J.M. Bausset: Sant Justí (2015)

Sants Caritó i Carit, Evelpist i Hièrax, Peó i Liberià, màrtirs, tots els quals foren deixebles de sant Justí, i amb ell reberen la corona eterna cap a l'any 165.

Aniversari de la mort en la foguera de la mística Margarida Porete (1310)

L'1 de juny de 1908 va nàixer a Morella el prevere i historiador Manuel Milian i Boix

• J.M. Bausset: Mossén Manuel Milian Boix (2014)

Dia Mundial de les Mares i dels Pares

PASSIÓ DE SANT JUSTÍ I COMPANYS MÀRTIRS

Les breus actes en grec del martiri de sant Justí i els seus companys (Caritó, Carit, Evelpist, Hièrax, Peó i Liberià), condemnats a Roma pel prefecte Rústic (163-167), semblen redactades tenint en compte el protocol de l'interrogatori. Però el redactor no es limità a afegir-hi l'exordi i el colofó de l'escena judicial, sinó que en revisà el contingut donant-li un marcat accent apologètic, molt d'acord amb l'esperit del mateix Justí, famós apologista del cristianisme. L'interrogatori és llarg, i per això només en referirem les preguntes i les respostes imprescindibles [Avel·lí Flors]:

'... Una volta introduïts davant el tribunal, el prefecte Rústic digué a Justí: 'Primer que res, sotmeteu-vos als déus i acateu els emperadors'. Amb Justí per resposta: 'És il·legal que ens detingueu i ens acuseu perquè obeïm els preceptes del nostre salvador Jesucrist'... Rústic li demana: 'Quines doctrines professes?' Justí li respon: 'He buscat, certament, d'aprendre totes les doctrines i m'he adherit a la doctrina dels cristians perquè conté la veritat, encara que amb això no hi estiguen d'acord els qui confessen errors'. El prefecte li objecta: 'Pots demostrar que esta doctrina és la verdadera, desgraciat?' Justí li respon: 'Sí, no m'erre en la meua creença quan la seguesc'. El prefecte inquireix: 'Com és el vostre dogma?' Justí explica: 'Del Déu que venerem, els cristians creem que és l'únic Déu que existeix que, al principi del temps, féu la creació de tot, les coses visibles i les invisibles; creem que el Senyor Jesucrist és fill unigènit de Déu, que ja l'havien anunciat abans els profetes; que ell vindria a tot el llinatge humà com a pregoner de la salvació i preceptor de deixebles egregis. I jo, home com soc, crec que em quede curt, quan parle davant la seua majestat infinita, i reconec que cal una certa força profètica per a parlar d'aquell que acabe de confessar que és el fill de Déu i que fon objecte de profecia. Sé que els profetes anunciaren la seua vinguda entre els hòmens per inspiració sobrenatural'.

Rústic interrogà: 'Vols dir que ets cristià?' Justí respon: 'Sí, soc cristià'. El prefecte li fa: 'Escolta, tu que dius que ets savi i estàs segur de professar doctrines verdaderes, si t'assoten i et tallem el cap, estàs convençut que pujaràs al cel?' Justí li respon: 'Espere que entraré a la casa del Senyor si patesc això d'ara perquè, fins a la consumació del món, Déu mira amb benvolença els qui viuen rectament'. El prefecte Rústic observa: ''Tu, doncs, penses que pujaràs al cel, on rebràs uns premis adequats?' Justí respon: 'No m'ho pense, sinó que n'estic segur, ho tinc per molt cert'. El prefecte exclama: 'Anem al gra, que la cosa és necessària i urgent. Poseu-vos tots d'acord i oferiu un sacrifici als déus'. Justí parla així: 'No hi ha ningú que siga assenyat que esvare de la pietat cap a la impietat'. El prefecte amenaça: 'Si no feu això que us mane, sereu torturats sense pietat'. Justí li diu: 'Per nostre Senyor Jesucrist desitgem sempre salvar-nos entre turments, perquè això ens donarà salvació i confiança davant el tribunal molt més terrible del Senyor i salvador nostre'. Igualment afirmaven també els altres màrtirs: 'Fes la teua obligació; nosaltres som cristians i ens neguem a oferir un sacrifici als déus'. Llavors el prefecte Rústic dictà sentència: 'Els qui es neguen a oferir sacrificis als déus i a obeir les ordes de l'emperador, que siguen primerament assotats, i que, després, se'ls emporten a sofrir pena de mort segons les normes legals'. Els sants màrtirs van eixir cap al lloc de les execucions, on foren decapitats i consumaren el martiri tot confessant el Salvador ...'

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del dia 1 de juny

3. A Alexandria d'Egipte, sants màrtirs Amon [o Ammó], Zenó, Ptolomeu i Ingenu, soldats, i l'ancià Teòfil, els quals, sent presents en un procés, en adonar-se que u dels cristians que era martiritzat flaquejava i s'inclinava a apostatar, amb el rostre, la mirada i gestos van intentar animar-lo, i en ser objecte de recriminacions per part del populatxo, es van avançar confessant-se cristians, i així és com per mitjà de la seua victòria, Crist, que els va infondre constància, va triomfar en ells gloriosament. (249)

4. A Licòpolis [hui Assiut], també a Egipte, sants màrtirs Isquirió, oficial de l'exèrcit, i altres cinc soldats, que, per orde del prefecte Arri, i en temps de l'emperador Deci, per la seua fe en Crist van ser morts amb variades formes de martiri. (c. 250)

5. A Bolonya, ciutat d'Emília-Romanya, a l'actual Itàlia, sant Pròcul [o Procle], màrtir, que per la seua fe cristiana va ser crucificat. (c. 300)

6. Prop de Montefalco, a la regió de l'Úmbria, de nou a Itàlia, sant Fortunat, prevere, de qui es diu que, sent pobre, amb el seu treball constant va ajudar els desvalguts, i que va entregar la seua vida en favor dels germans. (s. IV/V)

7. A l'illa de Lerins, a Provença, regió de l'actual França, sant Caprasi, ermità, que, juntament amb sant Honorat, es va retirar a aquell lloc i va donar principi a la vida monàstica. (430)

8. A Clarmont, a Aquitània, de nou a França, sant Flor, que va donar nom al monestir que es va edificar sobre la seua tomba, així com a la ciutat i a la seu episcopal. (s. inc.)

9. A la Bretanya Menor, també a França, sant Ronó, bisbe, que, havent arribat per mar des d'Hibèrnia, va portar una vida eremítica en els boscos del lloc. (c. s. VIII)

10. A la regió de Leicester, a Anglaterra, sant Wigstan [o Vistà], màrtir, pertanyent a l'estirp real de Mèrcia, que, per oposar-se al matrimoni incestuós de sa mare, va ser assassinat per l'espasa del tirà. (849)

11. A Trèveris, ciutat de Renània, a Lotaríngia, hui Alemanya, sant Simeó, el qual, nascut de pare grec a Siracusa, després d'haver portat vida eremítica a Betlem i al Sinaí, va morir finalment reclòs a la torre de la Porta Negra d'eixa ciutat. (1035)

12. Al monestir d'Oña, al territori de Burgos de la regió de Castella, a Hispània, sant Enec [o Énnec], abat, home de pau, la mort de la qual va ser plorada també per jueus i musulmans. (c. 1060)

13. A la ciutat d'Alba, al Piemont, a Itàlia, beat Teobald, que, per amor a la pobresa, va donar tot els seus diners per a socórrer una vídua i per esperit d'humilitat va treballar com a mosso de corda, per a portar sobre si les càrregues dels altres. (1150)

14. A Urbino, a la regió del Picé, actualment les Marques, també a Itàlia, beat Joan Pelingotto, del Tercer Orde Regular de Sant Francesc, que primer, sent comerciant, procurava afavorir més els altres que a si mateix, i després, havent-se reclòs en una cel·la, solament eixia per a atendre pobres i malalts. (1304)

15. A Londres, a Anglaterra, beat Joan Storey, màrtir, que, expert en dret, va ser fidelíssim al Romà Pontífex. Després d'haver patit la presó i l'exili, per la seua fe catòlica va ser condemnat a mort i penjat a Tyburn, i així aconseguí el goig etern. (1571)

16. A Omura, al Japó, beats màrtirs Alfons Navarrete, de l'Orde de Predicadors, Ferran de Sant Josep d'Ayala, de l'Orde d'Ermitans de Sant Agustí, i Lleó Tanaka, religiós de l'Orde de la Companyia de Jesús, que, per decisió del comandant suprem Hidetada, van ser decapitats a causa de la fe cristiana. (1617)

17. En una nau presó ancorada enfront del port de Rochefort, a França, beat Joan Baptista Vernoy de Montjournal, prevere i màrtir, qui, canonge de Moulins, durant la Revolució Francesa va ser empresonat pel fet de ser sacerdot i va morir a conseqüència de la malaltia que va contraure a la presó. (1794)

18. A la ciutat de Hung Ien, a Tonquín, hui Vietnam, sant Josep Tuc, màrtir, jove llaurador que es va negar a xafar la creu, per la qual cosa va ser empresonat i martiritzat diverses vegades, fins a ser decapitat en temps de l'emperador Tu Duc. (1862)

19. A Piacenza, a Itàlia, beat Joan Baptista Scalabrini, bisbe, qui va treballar incansablement pel bé de la seua església i va mostrar un especial interés pels sacerdots, els agricultors i els obrers, portant particularment en el seu cor els qui emigraven als països d'Amèrica, per als quals va fundar dos Pies Societats del Sagrat Cor [Missioners de Sant Carles, Missioneres de Sant Carles]. (1905)

20. A Messina, ciutat de Sicília, de nou a Itàlia, sant Anníbal Maria Di Francia, prevere, que va fundar la Congregació de Pares Rogacionistes del Cor de Jesús i la de Filles del Zel Diví, per a pregar al Senyor sants sacerdots per a la seua Església i cuidar òrfens sense recursos. (1927) (Canonitzat en 2004)

21. Beata Hildegarda Burjan (1883- Viena 1933). Laica, esposa i mare de família. Hebrea de naiximent, va rebre el baptisme després de la curació d'una malaltia greu. Va estudiar en la universitat filosofia, política i economia i va ser la primera dona diputada en el parlament austríac. Fundadora de la Societat de les Germanes de la Caritas Socialis, per a ajudar els més necessitats († 1933).