19 de febrer de 2026: dijous després de Cendra

DIJOUS DESPRÉS DE CENDRA

La Quaresma: elegir entre la vida i la mort

• Papa Lleó XIV: Missatge per a la Quaresma de 2026.

Lectura primera Dt 30,15-20

Hui et toca escollir entre la benedicció i la maledicció

Lectura del llibre del Deuteronomi

Moisés s'adreçà al poble i li digué: 

«Hui et toca elegir entre la vida i la mort, la felicitat i la desgràcia.

Hui et mane que ames el Senyor, el teu Déu, que seguixques els seus camins i complixques els seus manaments, els seus preceptes, les seues normes. Si ho fas així, viuràs i seràs fecund, i el Senyor, el teu Déu, et beneirà en el país a on ara entraràs per a prendre'n possessió. Però si el teu cor s'allunya d'ell, si no l'obeïxes i et deixes portar a donar culte a altres déus i a adorar-los, hui vos faig saber que aneu de cert a la ruïna, que no viureu molts anys en la terra a on ara, després de passar el Jordà, entrareu per a prendre'n possessió.

El cel i la terra són testimonis que hui et toca elegir entre la vida i la mort, entre la benedicció i la maledicció. Tu tria la vida i viuràs, tu i la teua descendència. Ama el Senyor, el teu Déu, obeïx-lo, sigues-li fidel, i en ell trobaràs la vida; el Senyor allargarà els teus anys per a poder habitar en esta terra que ell havia promés als teus pares, a Abraham, a Isaac i a Jacob».

Salm responsorial 1,1-2.3.4 i 6 (R.: 39,5a)

Feliç aquell que no es guia pel consell dels malvats,

ni el veus pels camins dels pecadors,

ni s'entaula amb els arrogants,

sinó que es complau en la llei del Senyor:

la medita nit i dia.

R. Feliç aquell que confia en el Senyor.

Serà com un arbre plantat vora l'aigua:

dona fruit quan li arriba el temps,

no li cauen les fulles,

tot el que emprén acaba bé. R.

Eixa no serà la sort dels malvats;

seran com la palla que escampa el vent.

El Senyor guarda el camí del just,

però el del malvat, acaba malament. R.

Vers abans de l'evangeli Mt 4,17

Convertiu-vos, diu el Senyor,

que el Regne del cel està prop.

Evangeli Lc 9,22-25

Qui perda la vida per mi, la salvarà

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Lluc

En aquell temps, Jesús va dir als deixebles:

«El Fill de l'home ha de patir molt: els notables, els grans sacerdots i els mestres de la Llei l'han de rebutjar, ha de ser mort, i ressuscitarà al tercer dia».

I deia a tota la gent:

«Si algú vol vindre darrere de mi, que es negue a si mateix, que es carregue cada dia la seua creu i que em seguixca. Qui vullga salvar la seua vida, la perdrà, però el qui la perda per mi, la salvarà. ¿De què li servix a un home guanyar tot el món si es perd o es fa mal a si mateix?»

MEDITACIÓ AMN EL PAPA FRANCESC

«Si algú vol vindre darrere de mi, que es negue a si mateix, que es carregue cada dia la seua creu i que em seguixca  (v. 24). D'esta manera indica el camí del deixeble verdader, mostrant dos actituds. La primera és “negar-se a un mateix”, que no vol dir un canvi superficial, sinó una conversió, una inversió de mentalitat i de valors. L'altra actitud és carregar-se la creu. No es tracta només de suportar pacientment les tribulacions diàries, sinó de suportar amb fe i responsabilitat aquella part de l'esforç, aquella part del patiment que comporta la lluita contra el mal. La vida dels cristians és sempre una lluita. Lluita contra el Mal. Així, el compromís d'“assumir la creu” esdevé participació amb Crist en la salvació del món. Pensant en açò, vetlem per a que la creu que penja a la paret de la nostra casa, o la menuda que portem al coll, siga un signe del nostre desig d'unir-nos amb Crist per a servir amb amor els nostres germans, especialment els més menuts i fràgils. La creu és un signe sagrat de l'amor de Déu, és un signe del sacrifici de Jesús, i no s'ha de reduir a un objecte supersticiós ni a una joia ornamental. En conseqüència, si volem ser deixebles seus, estem cridats a imitar-lo, gastant la vida sense reserves per l'amor de Déu i del proïsme. (Àngelus, 30 d'agost de 2020)

 

* * * * *

Venerable Hedviga de Cappenberg

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del 19 de febrer

1. A Nàpols, a la regió italiana de Campània, sepultura de sant Quodvultdeus, bisbe de Cartago, que desterrat juntament amb el seu clergat pel rei arrià Genseric, van ser abandonats en la mar en naus velles, sense rems ni veles, i, contra tota esperança, van arribar a Nàpols, on va morir l'esmentat bisbe com a confessor de la fe. (439)

2. Commemoració dels sants monjos i altres màrtirs que a Palestina van ser víctimes, a causa de la seua fe cristiana, de cruels turments per part dels sarraïns acabdillats per Alamondir. (507)

Sant Mansuet

3. A Milà, ciutat de Llombardia, a Itàlia, sant Mansuet, bisbe, que va lluitar fermament contra l'heretgia dels monoteletes. (c. 680)

4. Prop de Benevent, a la Campània, de nou a Itàlia, sant Barbat, bisbe, de qui es conta que va convertir al poble dels longobards, juntament amb el seu cabdill. (682)

5. Al monestir de Vabres, a la regió de Rodez, a Aquitània, hui França, sant Jordi, monjo. (c. 877)

6. A Bisignano, prop de Cosenza, a la regió italiana de Calàbria, sant Procle, monjo, que, molt ben format doctrinalment, es convertí en herald de la vida monàstica. (c. 970)

7. Al monestir de la Chambre, prop de Brussel·les, a Brabant, hui Bèlgica, sepultura de sant Bonifaci, que va ser bisbe de Lausana i després va abraçar la vida ascètica al costat del monestir cistercenc del lloc. (1260)

8. A Noto, lloc de Sicília, a Itàlia, beat Conrad Confalonieri de Piacenza, eremita del Tercer Orde Regular de Sant Francesc, el qual, abandonant els atractius seculars, va cultivar durant més de quaranta anys una vida austera d'oració i penitència. (1351)

9. A Còrdova, a la regió hispànica d'Andalusia, commemoració del beat Àlvar, prevere de l'Orde de Predicadors, cèlebre per la seua predicació i la contemplació de la Passió del Senyor. (c. 1430)

10. A Màntua, ciutat de Llombardia, a Itàlia, beata Isabel Picenardi, verge, la qual, havent revestit l'hàbit de l'Orde dels Servents de Maria, es va consagrar a Déu a la casa paterna i va rebre sovint la comunió eucarística. Es va dedicar a la celebració de la litúrgia de les Hores, a la meditació de les Sagrades Escriptures i a la devoció a la Mare de Déu. (1468)

11. Al llogaret de Kaiyang, prop de Mianyang, a la província xinesa de Sichuan, santa Llúcia Yi Zhenmei, verge i màrtir, que va ser decapitada per confessar-se catòlica. (1862)

12. Beat Joan Sullivan (1861- Dublín, Irlanda 1933). Sacerdot profés de la Companyia de Jesús. Es va convertir al catolicisme a 35 anys. Es va dedicar a la formació dels jóvens, i a l'atenció de pobres i malalts.

13. Al camp de concentració de Dachau, pròxim a Munic, a Alemanya, beat Josep Zaplata, religiós de la Companyia Missionera del Sagrat Cor de Jesús i màrtir, que, condemnat a un atroç empresonament per raó de la seua fe, va emmalaltir greument i va consumar el seu martiri. (1945)

18 de febrer de 2026: Dimecres de Cendra

DIMECRES DE CENDRA

Amb la celebració de hui comencem la Quaresma, quaranta dies de preparació per a la renovació de les promeses baptismals per Pasqua de Resurrecció, per mitjà de l'oració, l'almoina i el dejuni.

Enguany, la Quaresma comença el dia 18 de febrer, Dimecres de Cendra. Acaba el 2 d'abril, Dijous Sant, abans de la missa vespertina.

Després de l'Evangeli i l'homilia, es beneïx i imposa la cendra, feta dels rams d'olivera o d'altres arbres, beneïts l'any precedent.

Comencem hui el cicle pasqual, amb la Quaresma que ens prepara a celebrar la passió, mort i resurrecció del Senyor i que després es prolongarà cinquanta dies fins a Pentecosta. En la Quaresma ens preparem per a renovar les nostres promeses baptismals en la nit de la Vigília pasqual. Se'ns crida a refer el que hem desfet amb els nostres pecats, amb la pràctica de la penitència (oració, almoina i dejuni). Són uns dies per a convertir-nos al Senyor i celebrar de manera especial el sagrament de la reconciliació on, havent confessat els nostres pecats, en rebem l'absolució, i quedem així reconciliats amb l'Església i amb Déu.

• Papa Lleó XIV: Missatge per a la Quaresma de 2026.
• Papa Francesc: Missatge per a la Quaresma de 2025.
• Papa Francesc: Missatge per a la Quaresma de 2024.

Lectures del dia:

Lectura primera Jl 2,12-18

Esgarreu-vos el cor, i no els vestits

Lectura de la profecia de Joel

«Ara -diu el Senyor-

convertiu-vos a mi amb tot el vostre cor;

dejuneu, gemequeu, ploreu.

Esgarreu-vos el cor, i no els vestits.

Convertiu-vos al Senyor, el vostre Déu;

ell és compassiu i benigne,

lent per a la ira, ric en l'amor,

no actuarà amb malícia».

¿Qui sap si canviarà i se'n desdirà,

si vos deixarà una benedicció

i podreu oferir pans, oli i vi

al Senyor, el vostre Déu?

Toqueu la trompeta a Sió,

proclameu un dejuni, convoqueu l'assemblea,

reuniu el poble, ajunteu la comunitat,

congregueu els vells i els xiquets,

també els infants de pit;

que el novençà isca de la cambra

i la novençana de l'alcova.

Que els sacerdots, servents del Senyor,

ploren entre el vestíbul i l'altar

i diguen: «Senyor, perdoneu el vostre poble,

no abandoneu la vostra heretat a l'escarni

i a les burles dels altres pobles».

Que no hagen de dir entre ells:

«¿On està el seu Déu?»

El Senyor té deliri per la seua terra,

es compadix del seu poble.

Salm responsorial 50,3-4.5-6a.12-13.14 i 17 (R.: cf. 3a)

Pietat, Déu meu, vós que sou bo;

per la vostra gran misericòrdia,

ofegueu la meua malícia;

llaveu del tot la meua falta,

renteu el meu pecat.

R. Pietat, Senyor, perquè hem pecat.

Ara reconec la meua falta,

tinc sempre present el meu pecat.

Contra vós, contra vós sol he pecat;

als vostres ulls era un mal, i ho he fet. R.

Oh Déu, creeu en mi un cor ben net,

i restaureu en mi un esperit ferm.

No m'allunyeu de la vostra mirada,

ni em lleveu el vostre esperit sant. R.

Torneu-me el goig de la vostra salvació,

feu-me fort amb esperit generós.

Obriu-me els llavis, Senyor,

i proclamaré la vostra alabança. R.

Lectura segona 2C 5,20-6,2

Reconcilieu-vos amb Déu. Ara és l'hora favorable

Lectura de la segona carta de sant Pau als cristians de Corint

Germans, nosaltres som ambaixadors de Crist, i és com si Déu mateix vos exhortara a través de nosaltres. Vos ho demanem en nom de Crist: reconcilieu-vos amb Déu. Al qui no havia experimentat el pecat, Déu, per nosaltres, li va carregar el pecat, per tal que gràcies a ell experimentàrem la seua justícia salvadora.

Vos exhortem, com a col·laboradors de Déu, a no deixar perdre la gràcia que heu rebut. Recordeu que ell ha dit: «T'he escoltat en l'hora favorable, t'he ajudat el dia de la salvació».

Ara és l'hora favorable, ara és el dia de la salvació.

Vers abans de l'evangeli Salm 94,8ab

No enduriu, hui, els vostres cors;

escolteu la veu de Déu.

Evangeli Mt 6,1-6.16-18

Ton Pare, present en els llocs més amagats, t'ho recompensarà

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Mateu

En aquell temps, Jesús va dir als deixebles:

«Mireu de no fer el bé a la vista de tots per tal que vos admiren: d'esta manera no podeu esperar cap recompensa del vostre Pare del cel.

Per tant, quan dones als qui ho necessiten, no t'anuncies a toc de trompeta, com fan els hipòcrites en les sinagogues i pels carrers, per a que tots els alaben. Vos assegure que ja tenen la seua recompensa. Tu, quan ajudes els altres, procura que la mà esquerra no sàpia què fa la dreta: que el teu gest quede amagat, i ton Pare, que veu el que està amagat, t'ho recompensarà.

I quan pregueu, no feu com els hipòcrites, que els agrada posar-se drets en les sinagogues i als cantons de les places per a que tots els vegen. Vos dic que ja tenen la seua recompensa. Tu, quan hages de pregar, entra en la teua cambra, tanca't amb pany i clau i prega a ton Pare, present en els llocs més amagats; i ell, que veu el que està amagat, t'ho recompensarà.

I quan dejuneu, no feu cara trista com els hipòcrites, que es desfiguren la cara per a que tots noten que fan dejuni. Vos dic que ja tenen la seua recompensa. En canvi, tu, quan vullgues dejunar, llava't la cara i posa't perfum per tal que la gent no sàpia que fas dejuni, sinó només ton Pare, present en els llocs més amagats, i ell, per a qui no hi ha secrets, t'ho recompensarà».

La conversió del cor és tornar cap al Déu compassiu i misericordiós que manifesta la seua benedicció a través del perdó. Això és el que busquem amb les pràctiques quaresmals a través de les obres de caritat i de penitència que ens preparen per a arribar amb un cor net a la Pasqua de Resurrecció. Amb el salm ens reconeixem pecadors i necessitats per a no tirar en sac foradat la gràcia de Déu. Un Déu Pare de tots que està en en els llocs amagats i veu el que està amagat.

MEDITACIÓ AMB EL PAPA FRANCESC

La paraula de Déu ens dona la direcció correcta per a viure bé la Quaresma. Quan fem alguna cosa bona, de vegades estem temptats de buscar admiració i tindre una recompensa: la glòria humana. Però esta és una falsa recompensa perquè ens projecta cap al que els altres pensen de nosaltres. Jesús ens demana que fem el bé perquè és bo. Ens demana que ens sentim sempre baix la mirada del Pare celestial i que viscam en relació amb Ell, no en relació amb el juí dels altres. Viure en presència del Pare és una alegria molt més profunda que la glòria mundana. La nostra actitud durant esta Quaresma hauria de ser, per tant, viure en secret on el Pare ens veu, ens ama i ens espera. Certament, les coses externes també són importants, però hem d'escollir i viure sempre en la presència de Déu; fem, en la pregària, en la mortificació i en la caritat fraternal, el que pugam, amb humilitat, davant de Déu.  Així serem dignes de la recompensa de Déu Pare (Missatge d'àudio "Keeplent", 10 de febrer de 2016).

RECORDEU:

El temps de Quaresma és un temps penitencial; els divendres de Quaresma cal guardar l’abstinència de carn i no pot ser substituïda per cap altra pràctica piadosa; cal guardar dejuni i abstinència el Dimecres de Cendra i el Divendres Sant.

El dejuni consistix a fer només un àpat al dia, però es pot prendre algun aliment al matí i a la nit.

La llei d’abstinència obliga els qui han complit els catorze anys; la llei del dejuni, a tots els majors d’edat, fins als cinquanta-nou anys complits.

* * * * *

Santa Bernadeta Sobirós (mem. ll. a França)

• J.M. Bausset: Santa Bernadeta Sobirós (2015)

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del 18 de febrer

1. A Beth Lapat [Gundixapur], al regne de Pèrsia, actual Iraq, passió dels sants Sadoth, bisbe de Selèucia, i cent vint-i-huit companys màrtirs -preveres, clergues i vèrgens consagrades-, que van ser capturats per haver rebutjat adorar el sol i, després de cruels turments, van patir tots ells la mort per sentència reial. (342)

2. A Toledo, ciutat d'Hispània, sant Eladi [o Hel·ladi], que, després d'haver dirigit els assumptes públics al palau reial, va ser abat del monestir d'Agali i, elevat després al bisbat de Toledo, es va distingir pels exemples de caritat. (632)

3. A Constantinoble, actual Istanbul, a Turquia, sant Tarasi, bisbe, insigne per la seua pietat i la seua erudició, que va iniciar el Concili Nicé II, en el qual els Pares van defendre el culte de les santes imatges. (806)

4. A l'abadia de Centule, a la regió de la Gàl·lia Ambianense, hui França, sant Angilbert, abat, que, després de deixar els càrrecs palatins i militars que ostentava, i amb el consentiment de la seua esposa Berta, que també va rebre el sant vel, va abraçar la vida monàstica i va regir amb èxit este monestir. (814)

5. A Coïmbra, a Portugal, sant Teotoni, que va peregrinar dos vegades a Jerusalem i, després de refusar el càrrec de custodi del Sant Sepulcre, va tornar a la seua pàtria, on va fundar la Congregació de Canonges Regulars de la Santa Creu. (c. 1162)

Beat Angèlic, per Luca Signorelli

6. A Roma, beat Joan de Fiesole, anomenat "Angèlic", prevere de l'Orde de Predicadors, que, seguint de prop a Crist, expressava en les seues pintures el que contemplava interiorment, a fi d'atraure els hòmens als béns eterns. (1455)

7. A Londres, a Anglaterra, beat Guillem Harrington, prevere i màrtir, oriünd del comtat de York, que durant el regnat d'Isabel I, a causa d'exercir el seu sacerdoci a Anglaterra, va ser condemnat a la pena capital, i a Tyburn va aconseguir la corona del martiri. (1594)

8. També a Londres, beat Joan Pibush, prevere i màrtir, que empresonat diverses vegades igualment en el regnat d'Isabel I, va ser condemnat a mort a causa de la seua condició sacerdotal, i es va complir la sentència a Southwark, on va ser penjat i seguidament esquarterat. (1601)

9. Al lloc de Wuchang, a la província de Hubei, a la Xina, sant Francesc Regis Clet, prevere de la Congregació de la Missió i màrtir, que durant trenta anys, i enmig de grans dificultats, va anunciar en aquells llocs l'Evangeli, però denunciat per un apòstata, després d'una llarga captivitat va ser estrangulat per la seua condició de cristià. (1820)

10. A Guizhou, també a la Xina, sant Joan Pere Néel, prevere de la Societat de Missions Estrangeres de París, que, acusat de predicar la fe cristiana, va ser lligat a la cua d'un cavall i arrossegat un llarg tros; sotmés després a tot gènere de burles i turments, finalment va ser decapitat. Amb ell van patir el martiri els sants Martí Wu Xuesheng, catequista, Joan Zhang Tianshen, neòfit, i Joan Chen Xianheng (1862)

11. A Bèrgam, a Itàlia, santa Gertrudis (Caterina) Comensoli, verge, que va fundar una congregació de religioses per a l'adoració del Santíssim Sagrament i l'educació de la joventut. (1903). Canonitzada en 2009.

12. A Rzeszow, població de Polònia, beat Jordi Kaszyra, prevere de la Congregació de Clergues Marianistes i màrtir, que durant l'ocupació militar de la seua pàtria en temps de guerra va ser cremat pels perseguidors de l'Església a causa de la seua fe en Crist. (1943)

17 de febrer de 2026, dimarts VI

DIMARTS DE LA SETMANA VI / II

Lectura primera Jm 1,12-18

Déu no tempta a ningú

Lectura de la carta de sant Jaume

Feliç qui es manté ferm en les proves perquè, després d'haver-les superades, rebrà la corona de la vida que Déu ha promés als qui l'estimen.

Que ningú diga, quan es veu provat, que és Déu qui el tempta, perquè Déu no és temptat pel mal, i ell no tempta a ningú. La temptació ve dels desitjos de cada u, que l'atrauen i el seduïxen. Eixos desitjos, una vegada fecundats, engendren el pecat, i el pecat consumat engendra la mort.

No vos enganyeu, germans benvolguts: Tot bon regal, tot do perfecte, ve de dalt, baixa del Pare de les llums. En ell no hi ha canvi ni ombra de variació. Ell ha decidit lliurement fer-nos nàixer a la vida amb la paraula de la veritat, per a que siga com una primícia de les seues criatures.

Salm responsorial 93,12-13a.14-15.18-19 (R.: 12a)

Feliç aquell que vós eduqueu, Senyor,

que instruïu amb la llei que heu donat;

el guardeu en pau en dies de desgràcia.

R. Feliç aquell que vós eduqueu, Senyor.

El Senyor no deixa el seu poble,

no abandona la seua heretat;

tornaran a ser justes les sentències,

i els rectes de cor les aprovaran. R.

Quan veig que estic a punt de caure,

el vostre amor, Senyor, em sosté;

quan creix el desfici dins de mi,

el vostre consol és la meua delícia. R.

Al·leluia Jo 14,23

Qui m'estima, guardarà la meua paraula, diu el Senyor;

mon Pare l'estimarà, i vindrem a viure en ell.

Evangeli Mc 8,14-21

Aneu amb compte amb el rent dels fariseus i d'Herodes

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Marc

En aquell temps, els deixebles s'havien oblidat de portar pa i només en tenien un en la barca. I Jesús els advertia que anaren amb compte amb el rent dels fariseus i el rent d'Herodes. Però ells es posaren a discutir sobre la falta de pa, i ell ho va notar i els va dir: «¿Per què aneu comentant que no teniu pa? ¡Sí que vos costa d'entendre! ¡Quin cor tan endurit! ¿Teniu ulls i no hi veeu, orelles, i no hi sentiu? ¿No recordeu quantes paneres arreplegàreu de les sobres quan vaig partir cinc pans per a cinc mil persones?» Ells li contestaren: «Dotze paneres». «¿I quantes paneres vau arreplegar quan en vaig partir set per a quatre mil persones?» Li van respondre: «Set». I els va dir: «¿I encara no ho enteneu?».

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del 17 de febrer

1. Els set sants Fundadors de l'Orde dels Servents de la Mare de Déu: Bonfill, Bertomeu, Joan, Benet, Gerardí, Ricover i Aleix, tots mercaders de Florència, a Itàlia, que es van retirar de comú acord a Montesenario per a servir la Santíssima Mare de Déu, i van fundar per a això un Orde sota la Regla de sant Agustí. Són commemorats en este dia, en el qual va morir, ja centenari, l'últim d'ells, Aleix. (1310)

2. A Amàsia, a la regió de l’Hel·lespont, actual Turquia, passió de sant Teodor, soldat, que sota l'emperador Maximià, per confessar que era cristià, va ser terriblement assotat, reclòs en la presó i finalment cremat viu. Sant Gregori de Nissa va cantar les lloances d'este sant, en un cèlebre elogi. (306)

3. A Trèveris, a la Gàl·lia Bèlgica, hui Alemanya, sant Bonós, bisbe, que, al costat de sant Hilari de Peiteu [Poitiers], va treballar amb zel i saviesa perquè a les regions de la Gàl·lia es mantinguera la integritat de la fe. (c. 373)

4. A Armènia, sant Mesrob, doctor dels armenis, que sent deixeble de sant Narset i escriba al palau reial, es va fer monjo. Va crear els signes de l'alfabet per tal que el poble poguera ser instruït en les Sagrades Escriptures, va traduir a l'armeni els dos Testaments i va compondre himnes i càntics. (c. 440)

5. Al monestir de Clúain Ednech [Clonenagh], a Irlanda, sant Fintan, abat, fundador d'este cenobi i prestigiós per la seua austeritat. (c. 440)

6. Commemoració de sant Flavià, bisbe de Constantinoble, que per defensar la fe catòlica proclamada a Efes, va ser colpejat i calcigat pels partidaris de l'impiu Diòscor i, enviat a l'exili, va morir poc després. (449)

7. A Lindisfarne, població de Northúmbria, a l'actual Regne Unit, sant Fian, bisbe i abat, cèlebre per la seua doctrina i pel seu zel en l'evangelització. (c. 656)

8. A Auchy-les-Moines, a la França actual, sepultura de sant Silví de Tolosa, bisbe. (s. VIII)

9. A l'abadia de Cava de' Tirreni, a la regió italiana de Campània, sant Constable, abat, que per la seua exímia mansuetud i caritat cap a tots, va meréixer ser anomenat justament "protector dels germans". (1124)

10. A la localitat de Ratzeburg, al territori d'Alsàcia, a Germània, sant Evermod, bisbe, el qual, deixeble de sant Norbert en l'Orde Premonstratenc, es va dedicar a evangelitzar el poble dels wendos. (1178)

11. A Pàdua, a la regió de Venècia, a l'actual Itàlia, beat Lluc Belludi, prevere de l'Orde dels Menors, deixeble i company de sant Antoni. (1286)

12. Beata Elisabet Sanna (1788- Roma 1857). Laica del Tercer Orde de Sant Francesc, mare de família, membre de la Unió de l'Apostolat Catòlic fundat per Sant Vicent Pallotti.

13. A Pyongyang, a Corea, sant Pere Yu Chong-nyul, màrtir, pare de família, que mentres estava llegint els textos sagrats als fidels que durant la nit es congregaven en el domicili del catequista, va ser capturat i, per la seua condició de cristià, assotat fins a la mort. (1866)

14. A Rzeszów, a Polònia, beat Antoni Lesczewicz, prevere de la Congregació de la Companyia de Maria i màrtir, que durant l'ocupació militar de la seua pàtria en temps de guerra, va ser lliurat a les flames pels perseguidors de l'Església a causa de la seua fe en Crist. (1943)