DIUMENGE XXVIII / Cicle A
Lectures de la missa
Lectura primera Is 25,6-10a
El Senyor prepararà un convit i torcarà les llàgrimes de tots els ulls
Lectura del llibre d'Isaïes
Aquell dia,
el Senyor de l'univers prepararà
per a tots els pobles, en esta muntanya,
un convit de plats gustosos,
un convit de vins rancis,
de plats exquisits, de vins delicats.
Farà desaparéixer en esta muntanya
el vel de dol que cobrix tots els pobles,
el sudari que amortalla les nacions;
engolirà per sempre la Mort.
El Senyor torcarà les llàgrimes de tots els ulls,
i esborrarà per tota la terra
Ha parlat el Senyor.
Aquell dia diran: «Ací teniu el nostre Déu,
de qui esperàvem que ens salvaria,
este és el Senyor en qui havíem esperat:
alegrem-nos i celebrem que ens haja salvat,
perquè la mà del Senyor reposarà damunt d'esta muntanya».
Salm responsorial 22,1-3.4.5.6 (R.: 6cd)
El Senyor és el meu pastor:
Em fa descansar en prats deliciosos;
em porta al repòs vora l'aigua,
i allí em retorna les forces.
R. Viuré anys i més anys en la casa del Senyor.
Em guia per camins segurs
ni que passe per la vall tenebrosa,
Vós esteu a la meua vora:
m'asserena i em conforta. R.
Davant de mi pareu taula vós mateix,
enfront dels meus enemics;
m'ungiu el cap amb perfums,
i la meua copa sobreïx. R.
La vostra bondat i el vostre amor
m'acompanyen tota la vida.
en la casa del Senyor. R.
Lectura segona Fl 4,12-14.19-20
Em veig amb cor per a tot, gràcies a aquell que em dona forces
Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Filips
Germans, sé viure enmig de privacions, i sé viure en l'abundància. Estic aveat a tot: a menjar bé i a passar fam, a tindre de tot i a trobar-me privat d'allò que necessite. Em veig amb cor per a tot, gràcies a aquell que em dona forces. Però heu fet molt bé d'ajudar-me, ara que vivia en l'estretor.
El meu Déu cobrirà les vostres necessitats d'acord amb l'esplendidesa de la seua glòria en Jesucrist.
A Déu, Pare nostre, la glòria pels segles dels segles. Amén.
Que el Pare de nostre Senyor Jesucrist
il·lumine els ulls del nostre cor
a fi que coneguem a quina esperança ens ha cridat.
Convideu a la boda tot aquell que trobeu
᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Mateu
En aquell temps, Jesús proposà una altra paràbola als grans sacerdots i als notables del poble:
«El Regne del cel es pareix a un rei que preparava el casament del seu fill; quan envià els criats per a avisar els convidats, estos no volgueren acudir.
Encara n'envià uns altres amb l'encàrrec de dir als convidats: "Ja tinc preparat el banquet, he fet matar els vedells i les aus de corral. Tot està a punt: vingueu a la boda".
Però ells no van acceptar la invitació: u se’n va anar al seu camp, un altre als seus negocis, i els altres agarraren els enviats, els maltractaren i els mataren.
El rei es va indignar i va enviar les seues tropes per a acabar amb aquells homicides i calar foc a la seua ciutat. Més tard, digué als seus criats: "El banquet de boda està a punt, però els convidats no se'l mereixien: aneu, per tant, a les eixides dels camins i convideu a la boda tot aquell que trobeu".
Ells van eixir als camins i reuniren tots els que havien trobat, bons i roïns. I la sala del banquet s'omplí de comensals.
Quan el rei va entrar a saludar els convidats, va vore un home que no duia el vestit de festa, i li va dir: "¿Com és que has entrat ací sense vestit de festa?" Ell va callar.
Per això el rei digué als qui servien: "Lligueu-lo de mans i peus i tireu-lo fora, a la foscor. Allí tot seran plors i cruixir de dents".
Els cridats són molts, i els elegits, pocs».
A. Per a assistir a la boda és imprescindible portar un vestit de festa. La salvació és universal, però acceptar en la nostra vida este regal és una cosa personal. Cada u de nosaltres ha d'acollir este do amb la seua llibertat i, amb la seua pròpia voluntat seguir els camins de Déu i fer obres bones que embellixquen el vestit de la nostra existència. La salvació es transforma així en un do i en una tasca. Un do desbordant, perquè l'alegria del cel serà immensa i eterna, i, al mateix temps, una tasca desafiadora, que ens convida constantment a estar atents a la voluntat de Déu i a dur-la a terme. [Evangeli per a cada dia 2026, Delegació de Litúrgia de València]
B. La litúrgia de hui ens eleva a contemplar el nostre futur definitiu, l'alegria eterna del cel. I per això empra el símbol del convit festiu preparat pel Senyor que torcarà les llàgrimes de tots els hòmens (1 lect). I l'Evangeli presenta la paràbola del banquet de bodes al qual tots estem convidats. Ens hem de preguntar si nosaltres som d'eixos que, amb la nostra manera de viure, estem rebutjant la invitació. Encara som a temps de canviar i de revestir-nos de la gràcia de Déu per a poder participar en l'eucaristia que, celebrada amb amor, ens porta a la glòria del cel, la casa del Senyor, on viurem anys i més anys (Salm resp).
C. Déu ve representat com un rei que convida al banquet de bodes del seu fill. La paràbola és molt clara, perquè els convidats no sols no responen, sinó que se senten ofesos per la insistència de la invitació. Els convidats que s'excusen expressen la superficialitat dels qui estan en les seues coses i no discernixen, no aprecien el regal més bell i alguns acaben tancant-se en un fanatisme ideologitzat i agressiu. No acceptaven la invitació agraïts, sinó que, sobrats, jutjaven el banquet i els comensals. I el convidat que no portava el vestit no aprecia el regal de la misericòrdia divina i adopta una postura autosuficient, perquè no discernix el do de l'amor diví, que és gratuït, i que l'única cosa que ens demana és canviar el nostre mode de viure. Que sapiem apreciar la gràcia divina que ens precedix i acompanya!
* * * * *
Sant Joan XXIII, papa
 |
| Sant Joan XXIII, papa |
Sant Joan XXIII, papa, la vida i l'activitat del qual van estar plenes d'una humanitat singular i es va esforçar a manifestar la caritat cristiana cap a tots, treballant per la unió fraterna dels pobles. Sol·lícit per l'eficàcia pastoral de l'Església de Crist en tota la terra, va convocar el Concili Ecumènic Vaticà II (1963). Canonitzat el 27 d'abril de 2014.
Sant Joan XXIII, papa (mem. ll.), cotitular d'una església parroquial d'Alcoi.
Santa Soledat Torres Acosta, verge
Santoral
Commemoració de sant Felip, u dels set diaques elegits pels apòstols, que va convertir els samaritans a la fe en Crist, va batejar l'eunuc de Candace, que era la reina dels etíops, i va evangelitzar totes les ciutats per les quals passava fins a arribar a Cesarea de Palestina, actual Israel, on, segons la tradició, va descansar en el Senyor.
(s. I)
Sants Tarac, Probe i Andrònic, màrtirs, que, en la persecució sota l'emperador Dioclecià, van perdre la vida per confessar a Crist. († Anazarb, lloc de Cilícia, hui Turquia, c. 304)
Commemoració dels sants Nicasi, Quirí, Scubícol i Piència, màrtirs. († A la regió de Vexin, a la Gàl·lia Lugdunense, actual França, s. inc.)
Sant Santí, bisbe, que, segons es creu, va ser el primer a predicar l'Evangeli en esta ciutat. († Verdun, també a la Gàl·lia,
s. IV)
Commemoració de sant Sàrmata, abat a la regió de la Tebaida, a Egipte, que, sent deixeble de sant Antoni, va rebre la mort a les mans dels sarraïns. († 357)
Sant Cànic d'Irlanda, abat del monestir d'Achadh Bhó, hui Aghaboe, un dels molts que va fundar. († regió d'Ossory, a Hibèrnia, hui Irlanda, 599)
Mort de sant Anastasi, prevere, subdelegat de l'Església Romana i company en la confessió de la fe catòlica i en el desterrament de sant Màxim el Confessor, que va entregar el seu esperit a Déu mentre pronunciava en la celebració de la santa Sinaxi: «El sant per als sants». († Prop de la fortalesa de Schemaris, hui Tzager, a les muntanyes georgianes del Caucas, 666)
Sant Gumar, que sent militar, però devot de Déu, amb els seus béns va construir un oratori, on a la seua mort va ser enterrat. († Lier, lloc de Brabant, actual França,
c. 775)
Sant Brunó, bisbe, que, sent germà de l'emperador
Otó I, va rebre conjuntament el govern de Lotaríngia i la funció episcopal, i va dur a terme la seua missió sacerdotal amb gran fidelitat, mostrant alhora la seua gran magnanimitat com a príncep. († Colònia, a la regió de Lotaríngia, a Germania, hui Alemanya,
965)
Sant Gaudenci o Radzim, bisbe, germà segons la carn i segons l'esperit, de
sant Adalbert, bisbe de Praga, company fidel seu en els treballs, testimoni del seu martiri i cocaptiu també en els empresonaments patits. († Gniezno, ciutat de Polònia,
c. 1011)
Commemoració de sant Meinhard de Holstein, bisbe, que, sent monjo a Germània, ja ancià va decidir dirigir-se a Livònia per a evangelitzar eixe poble. Allí va construir l'església d'Üxkül, de la qual va ser ordenat bisbe, i va posar així els fonaments de la fe cristiana en aquella regió. († Riga, a Letònia, al costat de la mar Bàltica,
1196)
Beat Jaume d'Ulm Griesinger, religiós de l'Orde de Predicadors, el qual, encara que analfabet, era molt bon pintor de vidrieres, i va donar exemple de constant treball i oració. († Bolonya, població d'Emília-Romanya, a Itàlia,
1491)
Mort de sant Alexandre Sauli, que va ser primer bisbe d'Aleria, a l'illa de Còrsega, i després de Pavia, i va formar part de la Congregació de Clergues Regulars de Sant Pau, on va treballar amb gran caritat en favor dels pobres. († Calosso d'Asti, a la regió també italiana del Piemont,
1592)
Sant Pere Le Tuy, prevere i màrtir, que per la seua fe en Crist, va ser decapitat en temps de l'emperador Minh Mang. († Hanoi, població de Tonquín, hui Vietnam, 1833)
Beat Àngel Ramos Velázquez, religiós de la Societat de Sant Francesc de Sales i màrtir. († Barcelona, 1936)
