DIVENDRES DE LA SETMANA XIX / II
Sant Maximilià Maria Kolbe
Oració col·lecta
Oh Déu, que omplíreu de zel per les ànimes i d’amor al proïsmesant Maximilià Maria, prevere i màrtir,que estimà ardentment la Verge Immaculada;concediu-nos, per la seua intercessió,que, treballant valerosament per la vostra glòria al servici dels hòmens,ens fem semblants fins a la mort al vostre Fill.
Lectura primera Ez 16,1-15.60.63
L'esplendor amb què jo t'havia adornat era perfecta.I tu t'has prostituïtLectura de la profecia d'EzequielEl Senyor em va fer sentir la seua paraula:
«Fill d'home, anuncia a Jerusalem quines són les seues culpes.
Dis-li: Açò diu el Senyor Déu a Jerusalem:
Tu eres, per origen i nació, del país de Canaan.
Ton pare era amorreu, i ta mare, hitita.
El dia que vas nàixer no et tallaren el cordó,
no et rentaren amb aigua,
no et fregaren amb sal
ni et van faixar amb bolquers.
No et va fer festes ningú ni van fer res per tu:
de repugnant que eres et tiraren al camp.
Jo passava i et vaig vore tremolant en sang
i et vaig dir: ¡Viu i creix com l'herba del camp!
Tu vas créixer i et vas fer dona,
se't formaren els pits i et va créixer el cabell
però continuaves sense vestir.
Vaig passar de nou a la teua vora,
i era el temps d'enamorar-te.
Et vaig cobrir amb el meu mantell.
Amb jurament vaig fer aliança amb tu,
i vas ser la meua esposa.
Ho dic jo, el Senyor Déu.
Et vaig llavar la sang que et cobria,
et vaig ungir amb oli,
et vaig posar un vestit brodat,
unes sandàlies de pell fina,
una faixa de lli i un mantell de seda.
Et vaig engalanar amb joies precioses:
braçalets, anells, arracades, un collaret
i una diadema magnífica al front.
Quedares engalanada amb or i plata
i vestida de lli, de seda i de teles brodades.
Et vaig alimentar amb flor de farina, mel i oli;
et tornares cada vegada més bella i arribares a ser reina.
La fama de la teua bellesa s'escampà entre les nacions,
ja que l'esplendor amb què jo t'havia adornat era perfecta.
Ho dic jo, el Senyor Déu.I tu, conscient de la teua bellesa i del teu renom,
t'has prostituït i t'has oferit al primer que passava.
Però jo no m'oblidaré mai de l'aliança
que vaig fer amb tu quan eres jove,
i faré amb tu una aliança eterna,
a fi que recordes tot el que t'he perdonat,
i, de tan avergonyida, no goses dir paraula.
Ho dic jo, el Senyor Déu».
O bé:
Lectura primera Ez 16,59-63No m'oblidaré mai de l'aliançaque vaig fer amb tu i te n'avergonyixesLectura de la profecia d'EzequielAçò diu el Senyor Déu:
«Jo faré amb tu, Jerusalem, igual com tu fas amb mi,
que has trencat l'aliança, sense fer cas del jurament.
Però jo no m'oblidaré mai de l'aliança
que vaig fer amb tu quan eres jove,
i faré amb tu una aliança eterna.
Pensant en el teu comportament, t'avergonyiràs
en vore que prenc les teues germanes, grans i menudes,
i te les done com a filles;
no quedaran excloses de la teua aliança.
Jo faré aliança amb tu, i sabràs que jo soc el Senyor,
a fi que recordes tot el que t'he perdonat,i, de tan avergonyida, no goses dir paraula.Ho dic jo, el Senyor Déu».
Salm responsorial Is 12,2.3-4bcd.5-6 (R.: 1c)
El Senyor és el Déu que em salva,confie en ell, no m'espante.D'ell em ve la força i el triomf,és ell qui m'ha salvat.R. Senyor, vos heu desdit del vostre rigori m'heu consolat.Cantant de goig eixirem a buscar l'aiguade les fonts de salvació.Enaltiu el Senyor, proclameu el seu nom,feu conéixer entre els pobles les seues gestes.Recordeu que el seu nom és Excels. R.Canteu al Senyor que ha fet coses glorioses.Que ho publiquen per tota la terra.Poble de Sió, aclama'l ple de goig,perquè el Sant d'Israelés gran en la teua ciutat. R.
Al·leluia 1Te 2,13
Acolliu la paraula de Déu com allò que és de veritat:paraula de Déu, i no paraula humana.
Evangeli Mt 19,3-12
Moisés va permetre el repudi per la vostra durea de cor,però al principi no era així᛭ Lectura de l'evangeli segons sant MateuEn aquell temps, els fariseus s'acostaren a Jesús amb la intenció de provar-lo, i li feren esta pregunta: «Al marit, ¿li és lícit repudiar la seua dona per qualsevol motiu?»Ell els va preguntar: «¿No heu llegit que el Creador, al principi, va fer l'home i la dona?» I va afegir: «Per això l'home deixa el pare i la mare, per a unir-se a la seua dona i ells dos formen una sola carn. Per tant, ja no són dos, sinó una sola carn. Allò que Déu ha unit, que no ho separe un home».Ells insistiren: «¿I com és que Moisés va ordenar que, si el marit vol abandonar-la, done a la muller una acta de repudi?»Jesús va respondre: «Moisés vos va permetre repudiar la muller per la durea del vostre cor, però al principi no era així. I jo vos dic que si algú, tret del cas d'una unió il·legal, repudia la seua dona i es casa amb una altra, comet adulteri».
Els deixebles li replicaren: «Si la situació entre marit i muller és esta, val més no casar-se».
Ell els va dir: «Açò no ho comprenen tots: Només ho comprenen aquells a qui Déu ha fet este do. N'hi ha qui són eunucs des del ventre de sa mare, a uns altres els han fet eunucs els hòmens, i n'hi han que es fan eunucs per amor del Regne del cel. Qui puga comprendre-ho, que ho comprenga».
* * * * *
Després de l'hora nona:
A Elx: Nit de la Roà, vigília del dia de la Mare de Déu d'Agost, dia del Misteri d'Elx
Memòries
 |
| El pare Kolbe en la seua època de novici |
Sant Maximilià Maria Kolbe, prevere i màrtir (mem. ob.), cotitular d'una església parroquial de Benimaclet
Memòria de sant Maximilià Maria (Raimon) Kolbe, prevere de l'orde dels Germans Menors Conventuals i màrtir, que, fundador de la Milícia de Maria Immaculada, va ser deportat a diversos llocs de captivitat i finalment, internat en el camp d'extermini d'Auschwitz, prop de Cracòvia, a Polònia, on es va oferir als botxins a canvi de la vida d'un altre captiu, oferint el seu ministeri com un holocaust de caritat i com a model de fidelitat envers Déu i els hòmens. (1941)
- J.M. Bausset: Sant Maximilià M. Kolbe (14 d'agost del 2015)
Beat Vicent Rubiols i Castelló, prevere i màrtir valencià (memòria a Gandia i la Pobla Llarga)
Beat Fèlix Yuste i Cava, prevere i màrtir valencià (memòria a Chulilla i a la parròquia de Sant Joan i Sant Vicent de València)
MARTIROLOGI ROMÀ
Elogis del dia 14 d'agost
2. A Il·líria, a l'actual Croàcia, sant Ursicí, màrtir. (s. IV)
3. A Apamea, a Síria, sant Marcel, bisbe i màrtir, que, per haver abatut un temple dedicat a Júpiter, va morir a mans dels gentils enfurits. (c. 390)
4. A Roma, sant Eusebi, fundador de l'església del seu títol a la muntanya de l'Esquilí. (s. IV/V)
5. A Ross, a Hibèrnia, hui Irlanda, sant Facanan, bisbe i abat, que va fundar en este lloc un monestir, cèlebre per l'ensenyament de ciències sagrades i humanes. (s. VI)
6. A Oudenburg, lloc de Flandes, actual Bèlgica, mort de sant Arnulf [o Arnau o Arnold], bisbe de Soissons, que es va fer monjo després d'haver sigut soldat i, elevat a l'episcopat, es va esforçar sempre per la pau i la concòrdia, i va morir, finalment, al monestir que ell mateix havia fundat. (1087)
7. Prop de Montebaroccio, al Picé, actualment regió de les Marques, a Itàlia, beat Sant d'Urbino Brancoisini, germà laic de l'Orde dels Germans Menors. (1390)
8. A Òtranto, a la regió de la Pulla, sants màrtirs, en número de quasi huit-cents, que comminats a renegar de la seua fe, durant una incursió de soldats otomans, van ser exhortats pel beat Antoni Primaldo, un ancià teixidor, a perseverar en la fe de Crist, i van obtindre així la corona del martiri en ser decapitats. (1480) Canonitzats en 2013.
9. A Nagasaki, del Japó, sants màrtirs Doménec Ibáñez de Erquicia, prevere de l'Orde de Predicadors, i Francesc Shoyemon, novici en el mateix orde i catequista, que en temps de l'emperador Tokugawa Yemitsu, van rebre la mort pels qui odiaven el nom cristià. (1633)
10. A Coriano, a la regió d'Emília-Romanya, a Itàlia, beata Isabel Renzi, verge, la qual, fundadora de les Mestres Pies de la Dolorosa, va posar tot el seu afany en què les xiquetes pobres reberen una formació humana i catequètica a l'escola. (1859)
11. A Picassent, l'Horta, beat valencià Vicent Rubiols i Castelló, prevere i màrtir, que durant la persecució va donar testimoni amb el martiri de la seua fe en Crist. (1936)
12. Al Saler, prop de València, beat valencià Fèlix Yuste i Cava, prevere i màrtir, al qual Déu va concedir el premi etern per la seua intrèpida fidelitat. (1936)
