6 d'octubre de 2026, dimarts XXVII: Sant Bru

DIMARTS DE LA SETMANA XXVII / II


Oració col·lecta

Oh Déu, que cridàreu a sant Bru, prevere, 
a servir-vos en la soledat; 
per la seua intercessió, concediu-nos que, 
enmig de les vicissituds d’este món, 
el nostre cor trobe sempre repòs en vós.

Lectura primera Ga 1,13-24

Déu em revelà el seu Fill,
per tal què jo l'anunciara als qui no són jueus

Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Galàcia

Germans, ja heu sentit parlar de la meua conducta passada en el judaisme: amb quina fúria jo perseguia l'Església de Déu i la volia destruir; i en l'observança del judaisme sobrepassava molts companys de la meua edat, ja que era molt més zelós de les tradicions dels meus pares.
Però el qui m'havia escollit des de les entranyes de ma mare, em va cridar per la seua gràcia. Quan a ell li paregué bé, em revelà el seu Fill, per tal que jo l'anunciara als qui no són jueus. Tot seguit, sense haver consultat a ningú i sense haver pujat a Jerusalem a vore els qui eren apòstols abans que jo, me'n vaig anar a l'Aràbia, i després vaig tornar a Damasc.
Més tard, al cap de tres anys, vaig pujar a Jerusalem per a conèixer a Cefes, i vaig passar quinze dies amb ell. Dels altres apòstols no en vaig vore cap, a excepció de Jaume, el germà del Senyor.
Tot açò que vos escric és veritat. Vos assegure davant de Déu que no mentisc. Després me'n vaig anar a Síria i a Cilícia. Les comunitats cristianes de Judea no em coneixien personalment; només sentien dir que l'antic perseguidor ara anunciava la fe que abans volia destruir. I donaven glòria a Déu per causa meua.

Salm responsorial 138,1-3.13-14ab.14c-15 (R.: 24b)

M'heu observat, Senyor, i em coneixeu,
vós veieu quan m'assente o quan m'alce,
descobriu de lluny el meu pensar,
sabeu prou bé si camine o si repose,
vos són conegudes totes les meues sendes.

R. Guieu-me, Senyor, per camins eterns.

Vós heu creat el meu interior,
m'heu teixit en les entranyes de ma mare.
Vos done gràcies
per haver-me fet tan admirable. R.

Les vostres obres són portentoses:
ho reconec amb tota l'ànima.
Em coneixíeu fins als ossos,
quan jo m'anava fent ocultament,
com un teixit en el cor de la terra. R. 
 
Al·leluia Lc 11,28

Feliços els qui escolten la paraula de Déu
i la guarden.

Evangeli Lc 10,38-42

Marta l'acollí. Maria ha triat la millor part

 Lectura de l'evangeli segons sant Lluc 
 
En aquell temps, Jesús entrà en un poblet on el va acollir una dona que es deia Marta. Una germana d'ella, que es deia Maria, s'assentà als peus del Senyor i escoltava la seua paraula. Marta, en canvi, estava molt atrafegada per a poder-lo servir. Es va acostar a Jesús i li digué: «Senyor, ¿no vos importa que la meua germana m'haja deixat a soles per a fer la faena? Digueu-li que vinga a ajudar-me». El Senyor li respongué: «Marta, Marta, estàs preocupada i inquieta per moltes coses, quan només n'hi ha una de necessària. Maria ha triat la millor part, i no li la llevaran». 
 
Marta i Maria exemplifiquen dos dimensions irrenunciables de la vida cristiana: la vida activa i la contemplativa. Jesús no les contraposa, sinó que l'escena dona peu a una ensenyança fonamental: la prioritat del ser sobre el fer, d'escoltar la Paraula de Déu sobre «estar atrafegat» per les coses del món, del Pa de Vida eterna sobre el pa del qual es torna a tindre gana. En definitiva, determinar-se per a assentar l'ànima en Crist, a fi que l'acció siga resposta amorosa a l'amor de Déu prèviament acollit en actitud orant. [Evangeli per a cada dia 2026, Delegació de Litúrgia de València]

* * * * *

Aniversari de la mort de Joan Roís de Corella, clergue i escriptor (València, 1497)
Aniversari del naiximent de Mateu Ricci, missioner jesuïta (1552)

Santoral

Sant Bru o Brunó, prevere (mem. ll.).

Sant Bru, de Francesc Ribalta
(Museu de Belles Arts de
València)

Sant Bru, prevere, que, oriünd de Colònia, a Lotaríngia, va ensenyar ciències eclesiàstiques a la Gàl·lia, però, com que desitjava portar vida solitària, es va instal·lar amb alguns deixebles a l'apartada vall de Cartoixa (Chartreuse), als Alps, i va donar origen a un Orde que conjuga la soledat dels eremites amb la vida comuna dels cenobites. Cridat pel papa Urbà II a Roma, perquè l'ajudara en les necessitats de l'Església, va passar els últims anys de la seua vida com a eremita al cenobi de la Torre, a Calàbria († 1001) (elogis del Martirologi Romà).

Sant Sagar, bisbe i màrtir, que va patir en temps de Servili Pau, procònsol d'Àsia. († Laodicea, lloc de Frígia, hui Turquia, c. 170)

Santa Fe d'Agen, màrtir. († Agen, ciutat d'Aquitània, s. IV)

Sant Renat, bisbe. († Sorrento, a la regió italiana de Campània, c. s. V)

Sant Romà, bisbe. († Auxerre, lloc de Nèustria, hui França, c. 564)

Commemoració del beat Magne, bisbe, qui, en prendre els llombards la seua seu episcopal d'Opitergio, amb la major part del seu ramat es va traslladar al costat de la llacuna veneta, on va fundar la nova ciutat d'Heràclia o Eraclea, així com diverses esglésies en el lloc on més tard es va alçar la ciutat de Venècia. († Venècia, c. 670)

Sant Ivi, diaca i monjo, deixeble de sant Cutbert, bisbe de Lindisfarne, que va passar d'Anglaterra a esta regió, on va viure entregat a les vigílies i dejunis. († Bretanya Menor, França, c. 704)

Sant Joan, cognomenat "Xenos" [Áγιος Ιωάννης ο Ξένος], que va propagar per tota l'illa de Creta la vida monàstica. († Nazogeraia, a Creta, s. XI)

Sant Pardulf de Garait [Guéret], abat, il·lustre per la seua santedat de vida, del qual es conta que va fer fugir de la seua església els sarraïns que retrocedien davant de Carles Martell. († Garait, a la regió de Llemotges, a Aquitània, França en l'actualitat, 737)

Sant Adalberó, bisbe de Würzburg, que, per defensar la Seu Apostòlica, va haver de patir molt per part dels cismàtics. Després de ser expulsat diverses vegades de la seua seu, va passar en pau els seus últims anys al monestir de Lambach, fundat per ell mateix. († monestir de Lambach, a Baviera, actual Àustria, 1090)

Sant Artal [o Artald o Artau], bisbe de Belley. Va fundar la cartoixa d'Arvières. Tenia prop de noranta anys quan, al seu pesar, va ser elegit bisbe, encara que als dos anys va renunciar i va tornar a la vida monàstica, on va morir a cent sis anys. († Cartoixa d'Arvières, a Borgonya, França en l'actualitat, 1206)

Santa Maria Francesca de les Nafres de Nostre Senyor Jesucrist (Anna Maria) Gallo, verge del Tercer Orde Regular de Sant Francesc, que va suportar moltes i contínues proves, mostrant gran paciència, penitència i amor a Déu i a les ànimes. († Nàpols, 1791)

Beat Francesc Hunot, prevere i màrtir, que, per la seua condició de sacerdot, durant la persecució contra l'Església va ser empresonat en una vella nau ancorada, on va morir víctima de les febres. († Enfront de Rochefort, al litoral de França 1794)

Beata Maria Rosa (Eulàlia) Durocher, verge, fundadora de la congregació de Germanes dels Sants Noms de Jesús i Maria, per a la formació humana i cristiana de les jóvens. († Longueuil, al Canadà, 1849)

Sant Francesc Tran Van Trung, màrtir, que, sent soldat, va resistir enèrgicament les propostes d'apostatar de la fe cristiana, per la qual cosa l'emperador Tu Duc el va fer decapitar. († An-Hoa, a Annam, hui Vietnam, 1858)

Beat Isidor de Sant Josep de Loor, religiós de la Congregació de la Passió, que va complir amb fidelitat les funcions que se li van encomanar i, havent emmalaltit, va ser exemple per als seus germans en suportar terribles dolors. († Courtrai, a Bèlgica, 1916)

at Cap comentari:
Labels: , , ,

5 d'octubre de 2026, dilluns XXVII: Témpores d'Acció de Gràcies

TÉMPORES D'ACCIÓ DE GRÀCIES I DE PETICIÓ

Presentem en este dia d'acció de gràcies i de petició la nostra gratitud a Déu Pare, de qui procedixen tots els dons, per tots els beneficis rebuts. És l'acció de gràcies de l'Església, que recull en la seua pregària els sentiments de tota la humanitat.
I amb la nostra acció de gràcies, la nostra súplica: demanem perdó i presentem humilment les nostres peticions per totes les nostres necessitats, amb la confiança de ser escoltats per qui ens estima més que nosaltres mateixos. Amb les nostres súpliques, ens fem ressò dels desitjos i anhels de tots els qui patixen.


MISSA QUAN LES TÉMPORES SE CELEBREN
NOMÉS EL DIA 5 D'OCTUBRE

Lectura primera Dt 8,7-18

Déu t’ha donat la força per a enriquir-te 
 
Lectura del llibre del Deuteronomi

Moisés va dir al poble:
«El Senyor, el teu Déu, et portarà a un país fèrtil, un país de rius, de fonts i d’aigües profundes, que afloren per les valls i les muntanyes; un país de blat i d’ordi, de vinyes, figueres i magraners; un país d'oliveres, d’oli i de mel; un país on el pa és abundant, on no falta res; un país on hi ha pedres de ferro, on podràs extraure el coure de dins de les muntanyes. T’alimentaràs bé, fins a assaciar-te, i donaràs gràcies al Senyor, el teu Déu, pel país fèrtil que t’haurà donat.
Guarda’t bé d’oblidar el Senyor, el teu Déu: no deixes mai de complir els seus manaments, les seues decisions i els seus decrets que jo et done hui. T’alimentaràs fins a assaciar-te, viuràs en cases confortables, es multiplicaran els teus ramats de vaques i d’ovelles, acumularàs plata i or, i augmentaran tots els teus béns. Però mira que no s’enorgullisca el teu cor i ja no et recordes més del Senyor, el teu Déu, que et va fer eixir de la terra d’Egipte, un lloc on eres esclau; que t’ha fet passar per este desert immens i terrible, infestat de serps verinoses i d’alacrans, una terra eixuta, sense aigua, on per a tu va fer brollar un doll d’aigua de la roca dura, i t’hi alimentava amb el mannà, que els teus pares no coneixien. Et va afligir i et va provar perquè al remat volia afavorir-te. Per tant, quan hauràs acumulat tots aquells béns, no penses dins de tu que te’ls ha donat la teua força i l’energia de les teues mans: recorda’t del Senyor, el teu Déu: ell, que volia complir l’aliança que havia jurat als teus pares, és qui t’ha donat la força per a enriquir-te».

Salm responsorial 1Cr 29,10.11abc.11d-12a.12bcd (R.: 12b)

Sou beneït, Senyor, 
Déu del nostre pare Israel,
des de sempre i per sempre.

R. Vos sou Senyor de l'univers.

Són vostres, Senyor, la grandesa i el poder,
la glòria, l’esplendor, la majestat;
perquè en el cel i en la terra tot és vostre. R.

Són vostres els regnes amb els seus sobirans.
Vós doneu la riquesa i els honors. R.

Vós teniu la sobirania sobre tot el món;
està en les vostres mans donar força i valentia,
fer créixer tota cosa i confortar-la. R.

Lectura segona 2C 5,17-21

Reconcilieu-vos amb Déu

Lectura de la segona carta de sant Pau als cristians de Corint 
 
Germans, aquells qui viuen en Crist són una creació nova; tot el que era antic ha passat, ha començat un món nou.
I tot açò és obra de Déu, que ens ha reconciliat amb ell mateix per Crist i ens ha confiat a nosaltres este servici de la reconciliació. Perquè Déu, en Crist, reconciliava el món amb ell mateix, no retraent-li més les culpes, i a nosaltres ens ha encomanat l'anunci de la reconciliació. Per tant, nosaltres som ambaixadors de Crist, i és com si Déu mateix vos exhortara a través de nosaltres. Vos ho demanem en nom de Crist: reconcilieu-vos amb Déu. Déu va carregar el pecat a aquell que no havia experimentat el pecat, per a que gràcies a ell experimentàrem la seua justícia salvadora.

Al·leluia Mc 1,15

El Regne de Déu està prop.
Convertiu-vos i creieu en la Bona Nova.

Evangeli Mt 7,7-11

El qui demana, obté

᛭ Lectura de l’evangeli segons sant Mateu 
En aquell temps, Jesús va dir als seus deixebles:
«Demaneu i vos donaran, busqueu i trobareu, toqueu i vos obriran; perquè qui demana obté, qui busca troba i a qui toca li obrin. Si un fill vos demana pa, ¿qui de vosaltres li donarà una pedra? O bé, si vos demana un peix, ¿qui li donarà una serp? Penseu, per tant, que si vosaltres, que sou roïns, sabeu donar coses bones als vostres fills, molt més el vostre Pare del cel donarà coses bones als qui li les demanen».

Missa del dia: subsidi litúrgic (Comissió Diocesana de Pastoral de l'Ambient i Ecologia Humana, València 2011). La primera lectura i l'evangeli no són els que toquen, però tota la resta pot ser útil.

* * * * *

Jesús ens convida a la confiança en la Providència del Pare, ja que l'amor que ell ens té és infinitament superior al de qualsevol paternitat humana. Esta confiança convida a una relació intensa i lliure amb el Pare: demanar, buscar, cridar. Són verbs que apunten a una manera de ser fills, a imatge del Fill. Esta festa de les Témpores ens convida a l'agraïment gojós a Déu pels dons de la terra i, igualment, a la súplica per les nostres necessitats i la nostra conversió urgent. [Evangeli per a cada dia 2026, Delegació de Litúrgia de València]
* * * * *

La celebració de les quatre Témpores és una antiga tradició de l’Església romana que es va estendre a tota l'Església d'Occident. Seria un dia (o dies si se celebren en forma de tridu) per a incorporar —des de la litúrgia— el magisteri del papa Francesc sobre el do de la creació, lliurada a la humanitat i destinada per l'obra pasqual del Senyor a una nova creació. A les Hores majors la salmòdia és pròpia, també els himnes. A l’Ofici es proclama la cèlebre i bella oratio de sant Climent de Roma. L’Església ha recorregut i implora sempre l'ajuda de Déu en les necessitats del món, perquè siga alliberat de tot mal. Així mateix, tota pregària de petició implica sempre l'acció de gràcies i la conversió.

A l'antic calendari, les Témpores se celebraven en les quatre estacions de l'any que marcaven el ritme de la natura. Les Témpores de tardor eren les més significatives. Se celebraven en tres dies: dimecres i divendres (dies penitencials, de dejuni) i dissabte en què se celebrava com una vigília dominical. No pocs pensen que la Conferència Episcopal hauria de repensar el significat pastoral d'esta celebració (o celebracions) dignificada en els llibres litúrgics (Litúrgia de les Hores, Leccionari, Missal) amb una gran riquesa de continguts. Relacionada amb les Témpores hi ha la qüestió de les Rogatives. [font]

Santoral


Commemoració dels sants màrtirs que, durant la persecució sota l'emperador Dioclecià, van rebre la palma del martiri. († Trèveris, Alemanya, s. IV)

Santa Caritina, màrtir. († Gorgos, a Cilícia, s. IV)

Commemoració de santa Mamlaca, verge i màrtir, que, oriünda de la regió de Beth Garmay, es va traslladar a Pèrsia, actual Iraq, on va ser condemnada a mort pel rei Sapor II. († c. 343)

Sant Apol·linar, bisbe, germà de sant Avit, bisbe de Viena del Delfinat, que, home ple de fervor per la justícia i l'honestedat, va saber restituir el vigor i l'esplendor de la religió cristiana en esta seu, durant llarg temps desproveïda de pastor. († Valença, a la regió de la Gàl·lia Vienense, França actualment, c. 520)

Commemoració dels sants Maur [o Maure o Mur] i Plàcid, monjos, que des de la seua adolescència van ser deixebles de l'abat sant Benet. († s. VI)

Plàcid, deixeble de sant Benet (s. VI) i conegut únicament pels Diàlegs de sant Gregori el Gran, era venerat antigament com a confessor el 5 d'octubre, data en què el martirologi Jeronimià esmenta un màrtir homònim de Sicília. Al segle XI a Montecassino es van confondre els dos Plàcids, i un segle després, Pere el Diaca teixí la faula que el fa morir a Messina amb altres trenta-sis monjos. [font: MCL, p. 1534]

Els Diàlegs de Sant Gregori el Gran presenten sant Maur com un dels primers deixebles de sant Benet, i fa veure en ell la plasmació de l'ideal d'obediència. Segons una tradició poc fundada, Maur degué ser enviat a la Gàl·lia per establir un monestir. De fet, el nostre sant ha estat confós amb l'abat Maur Glanfeuil, a l'Anjou (s. VII). [font: MCL, p. 998]

Sant Jeroni, bisbe, que va enriquir la seua Església amb munificència i sol·licitud pastoral. († Nevers, França, 816)

Sant Meinolf, diaca, que va construir i va enriquir el monestir de Böddeken, i el va confiar a una comunitat de vèrgens. († Paderborn, lloc de Saxònia, actual Alemanya, c. 857)

Commemoració de sant Froilà de Lugo, bisbe, que primer va ser eremita i després, ordenat bisbe, va evangelitzar les regions alliberades del jou dels musulmans, va propagar la vida monàstica i es va distingir per la seua beneficència cap als pobres. († León, 905)

Sant Atilà de Zamora, bisbe, que, quan era monjo, va ser company de sant Froilà en la predicació de Crist per les terres devastades pels musulmans. († Zamora, 916)

Beat Pere d'Imola, cavaller de l'Orde de Sant Joan de Jerusalem, que es va distingir per la seua caritat en la cura de malalts. († Florència, Itàlia, 1320)

Commemoració de santa Flora, verge de l'Orde de Sant Joan de Jerusalem, que es va dedicar a atendre els malalts pobres en un hospital i va viure íntimament unida amb el cor i el cos, a la Passió de Crist. († Beaulieu, en el territori de Cahors, a França, 1347)

Beat Sants, prevere de l'Orde d'Ermitans de Sant Agustí, al qual seguien les multituds quan predicava la Paraula de Déu. († Cori, lloc del Laci, a Itàlia, 1392)

Beat Raimund [o Raimond o Raimon] delle Vigne o de Càpua, prevere de l'Orde de Predicadors, que va ser prudent moderador espiritual de santa Caterina de Siena, de qui va compondre una fidel biografia. († Nüremberg, a Baviera, actual Alemanya, 1399)

Beat Mateu (Joan Francesc) Carreri, prevere de l'Orde de Predicadors, que va ser vehement i fecund predicador de la Paraula de Déu en el seu temps. († Vigevano, a la regió italiana de Llombardia, 1470)

Beats màrtirs Guillem Hartley i Joan Hewett, preveres, i Robert Sutton, que, per la seua constant fidelitat a l'Església catòlica, en temps de la reina Isabel I van ser penjats prop de la ciutat, però en diferents llocs. († Londres, 1588)

Santa Anna Schäffer, verge, la qual, als dèneu anys, en el seu ofici de serventa es va abrasir amb aigua bullent i, després, després d'agreujar-se el seu estat de salut, va viure amb ànim seré en esperit de pobresa i oració, oferint el seu dolor per la salvació de les ànimes. († Mindelstetten, al territori de Ratisbona, a Alemanya 1925)

Beat Bertomeu Longo, jurisperit, que, preocupat pel culte a Maria i la formació cristiana dels llauradors i dels xiquets, va fundar el santuari del Rosari, a la vall de Pompeia, i també una congregació de Germanes amb el mateix títol, amb els béns que generosament li va donar la seua piadosa esposa. († Pompeia, prop de Nàpols, a Itàlia, 1926)

Sant Tranquil·lí Ubiarco, prevere i màrtir, que en la persecució contra l'Església no va deixar de complir amb les seues funcions ministerials, per la qual cosa va ser penjat d'un arbre, i va acabar així el seu gloriós martiri. († Prop del lloc de Tepatitlán, a Mèxic, 1928)

Beat Rafael Alcocer Martínez (Cuesta de la Elipa, Madrid 1936). Màrtir. Sacerdot benedictí del priorat de Montserrat de Madrid, dependent de l'abadia de Santo Domingo de Silos, afusellat in odium fidei.

Santa Maria Faustina (Elena) Kowalska, verge de la Congregació de Germanes de la Mare de Déu de la Misericòrdia, que va anunciar sol·lícita el misteri de la divina misericòrdia. († Cracòvia, a Polònia, 1938)

Beat Marià Skrzypczak, prevere i màrtir, que, durant l'ocupació de Polònia per un règim contrari a Déu, per la seua invicta fe va rebre el martiri en ser afusellat davant de  l'església del lloc de Plonkowo, també a Polònia (1939)

Beat Albert Marvelli (Rimini, Itàlia 1918-1946). Laic, enginyer, polític, membre de l'Acció Catòlica.

at Cap comentari:
Labels: , ,

4 d'octubre de 2026, diumenge XXVII: Sant Francesc d'Assís

DIUMENGE XXVII / Cicle A

Sant Francesc d'Assís


Lectura primera Is 5,1-7

La vinya del Senyor de l'univers és el poble d'Israel

Lectura del llibre d'Isaïes

Vullc cantar al meu amat un cant d'amor a la seua vinya.

El meu amat tenia una vinya,
en un tossal molt fèrtil.
La cavà, la netejà de pedres,
hi plantà els millors ceps,
construí al mig una torre de guaita
i va fer un cup tallat en la roca.
Esperava que li donaria bon raïm,
però li donava raïm agre.
I ara, per favor,
habitants de Jerusalem i hòmens de Judà,
feu de jutges entre jo i la meua vinya.
¿Què podria fer per ella que no ho haja fet?
¿Per què em dona raïm agre
quan jo n'esperava bon raïm?
Però ara vos diré
què pense fer en la meua vinya:
li llevaré el muret, i que els ramats la pasturen,
derrocaré el seu tancat, i que la xafen.
La deixaré abandonada.
No la podaran ni la cavaran,
hi creixeran argilagues i cards,
i manaré als núvols
que no li deixen caure la pluja.

La vinya del Senyor de l'univers és el poble d'Israel,
i els hòmens de Judà són els ceps que ell havia preferit.
N'esperava justícia, i pertot veu injustícies;
n'esperava bondat, però sent el clam dels oprimits.

Salm responsorial 79,9 i 12.13-14.15-16.19-20 (R.: Is 5,7a)

Un cep portàreu d'Egipte,
per a plantar-lo, llevàreu els natius.
Els seus brots van créixer fins al mar,
els seus refillols, fins al Gran Riu.

R. La vinya del Senyor és la casa d'Israel.

¿Com és que heu derrocat la seua tanca,
per a que l'esfulle qualsevol vianant?
Li entren els porcs senglars a devastar-la
i els animals salvatges la pasturen. R.

Déu de l'univers,
gireu des del cel els vostres ulls,
vingueu i visiteu esta vinya,
que la vostra mà havia plantat
i havia fet robusta i forta. R.

No ens apartarem mai més de vós;
guardeu-nos vós la vida
per a invocar el vostre nom.
Senyor, Déu de l'univers, renoveu-nos,
feu-nos vore la claror de la vostra mirada
i serem salvats. R.

Lectura segona Fl 4,6-9

El Déu de la pau serà amb vosaltres

Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Filips

Germans, no vos inquieteu per res. En cada ocasió acudiu a la pregària i a la súplica, i presenteu a Déu les vostres peticions acompanyades d'acció de gràcies. I la pau de Déu, que sobrepassa tot el que podem entendre, guardarà els vostres cors i els vostres pensaments en Jesucrist.
Finalment, germans, interesseu-vos per tot allò que és veritat, respectable, just, net, amable, lloable, tot allò que siga virtuós i digne d'elogi. Poseu en pràctica allò que de mi heu aprés i rebut, sentit i vist, i el Déu de la pau serà amb vosaltres.

Al·leluia Jo 15,16

Soc jo qui vos he elegit
per a confiar-vos la missió d'anar per totes parts 
i donar fruit, i el vostre fruit perdurarà.

Evangeli Mt 21,33-43

Passarà la vinya a uns altres

 Lectura de l'evangeli segons sant Mateu

En aquell temps, Jesús digué als grans sacerdots i als notables del poble: 
«Escolteu una altra paràbola:
Un propietari va plantar una vinya, la va rodejar d'un mur, li va cavar un cup i li va construir una torre de guaita. Després la va arrendar a uns llauradors, i se'n va anar del país.
Quan s'acostava el temps de la verema, envià uns criats seus per a cobrar dels llauradors la seua part de la collita, però ells agarraren els criats, i a un, li van pegar; a un altre, el van matar; i a un altre el van traure a pedrades.
Ell va enviar uns altres criats, més que la primera vegada, però els tractaren igual.
Finalment, els envià el seu fill, dient-se: "Almenys al meu fill, el respectaran". Però ells, en vore'l, es digueren: "Este és l'hereu: matem-lo i ens quedarem l'heretat". I l'agarraren, el van traure fora de la vinya i el mataren. 
Quan torne l'amo de la vinya, ¿què farà amb aquells llauradors?».
Li contestaren: «Els farà matar de mala manera i passarà la vinya a uns altres que li donen els fruits al seu temps».
Jesús els va dir: «¿No heu llegit mai allò que diu l'Escriptura: "La pedra que descartaven els constructors ara és la pedra cantonera. És el Senyor qui ho ha fet i els nostres ulls se'n meravellen? Per això vos dic que vos llevaran el Regne de Déu i el confiaran a un poble que el faça fructificar». 
 
A. Déu espera de l'Església que done fruit. Els fruits de la vida cristiana són l'amor, el perdó, la misericòrdia, la pau; en definitiva, prolongar la vida i obra del Senyor enmig del món. També ara ens continua enviant els seus criats, és a dir, la seua Paraula viva, per a que no ens relaxem, sinó que sigam exigents en el servici a Crist. La paràbola és una crida forta a la responsabilitat personal davant de l'Evangeli. Ser cristià ha de ser donar fruits evangèlics. Cadascú deu, per tant, examinar la seua pròpia vida, revisar quins fruits està donant i demanar amb insistència al Senyor no decebre’l en el camí de la vida. [Evangeli per a cada dia 2026, Delegació de Litúrgia de València]

B. La vinya és imatge de l'abundància de l'amor de Déu, era el més preuat d'un llaurador. Jesús mateix és el fill, i la vinya és el Regne de Déu predicat per Jesús, i anunciat anteriorment pels profetes. Jesús és la pedra cantonera, descartada perquè creien que no valia, però és la pedra angular, la clau d'un edifici. És la supèrbia dels qui es creuen amos el que porta a la corrupció de voler quedar-se amb la vinya. Som servents no amos, i tots tenim la temptació de servir-nos en comptes de servir. Quan deixem que Déu siga Déu, és a dir, quan el reconeixem com a amo i ens sentim part de la seua vinya llavors donem fruit. Només la humilitat és la terra adobada que ajuda a donar fruit amb generositat.

C. Amb la paràbola de la vinya i els llauradors perversos en l'Evangeli de hui, Jesús presenta la Història de la Salvació: com el poble d'Israel, la vinya que no va donar els seus fruits, rebutjant als profetes i, finalment, assassinant el fill de l'amo de la vinya, el mateix que serà crucificat. A partir d'ací, el Regne de Déu serà llevat a la casa d'Israel i se li donarà a un poble que el farà fructificar, l'Església. Però moltes vegades no donem tampoc els cristians els fruits de bones obres que el Senyor espera de nosaltres i estem com devastats pels enemics de la fe. Amb el salm demanem: «Senyor, renoveu-nos, feu-nos vore la claror de la vostra mirada i serem salvats».

* * * * *
DIA DE LES PERSONES MAJORS
a l'arxidiòcesi de València

La Delegació Diocesana de Pastoral de Persones Malaltes i Majors no ha oferit cap subsidi litúrgic en valencià.
Tot està en castellà.

* * * * *


SANT FRANCESC D'ASSÍS

Sermó de sant Francesc als ocells,
de Giotto

Memòria de sant Francesc, el qual, després d'una joventut despreocupada, es va convertir a la vida evangèlica a Assís, localitat de l'Úmbria, a Itàlia, i va trobar a Crist sobretot en els pobres i necessitats, fent-se pobre ell mateix. Va instituir els Germans Menors i, viatjant, va predicar l'amor de Déu a tots i va arribar fins i tot a Terra Santa. Amb les seues paraules i actituds va mostrar sempre el seu desig de seguir a Crist, i va triar morir ajagut sobre la terra nua. (1226)

Sant Francesc d'Assís, titular de les esglésies parroquials d'Aigües, l'Altet, Balones, la Granja de la Costera, Margarida, la Marina, una d'Alacant, una de Benicalap, una de Benidorm, una de Castelló de la Plana, una de Cullera, una d'Elx, una de Llíria, una d'Oliva, una de Mislata, una de Vila-real, una de Villena, cotitular d'una església parroquial d'Alcoi i una de Manises.

Sant Francesc d'Assís va morir la nit entre el 3 i el 4 d'octubre de l'any 1226, al convent de la Porciúncula. Havia nascut a la mateixa ciutat el 5 juliol de 1182: tenia doncs 44 anys. La seua va ser una mort pasqual: va manar llegir la Passió del Senyor des del capítol 13 de sant Joan. De seguida va pregar que li portaren un pa i el va repartir entre els presents en senyal de pau i d'amor fraternal dient: "Jo he fet tot el que era a les meues mans, que Crist vos ensenye a fer el que és a les vostres mans". Va manar que li prestaren una túnica per a morir en summa pobresa. Els seus germans el van estirar a terra i el van cobrir amb un vell hàbit. Francesc va exhortar-los a l'amor de Déu, de la pobresa i de l'Evangeli, "per damunt de totes les regles", i va beneir tots els seus deixebles, tant els presents com els absents. Mentre agonitzava, els seus germans cantaven el "Càntic al germà sol", amb el vers, que feia poc havia afegit: "Alabat sigueu, Senyor meu, per la nostra germana la mort corporal, de la qual cap home vivent no pot escapar". Esposat amb la santa Pobresa moria el pobrissó d'Assís. L'Estimat li havia regalat un cos semblant al seu, ja que des de l'any 1224 havia rebut els signes o estigmes de la Passió. [font]

Aniversari de la mort de monsenyor Josep Pont i Gol, que fou bisbe de Sogorb i de Sogorb-Castelló (Solsona, 1995)

Santoral


Sant Petroni, bisbe, que va passar de les responsabilitats polítiques a la funció sacerdotal, i va ensenyar amb els seus escrits i el seu exemple la realitat de l'ofici episcopal. († Bolonya, Itàlia, c. 450)

Sant Quintí, màrtir († A la regió de la Gàl·lia Turonense, hui França, s. VI)

Santa Àurea, abadessa, designada per sant Eloi per a regir el monestir que havia fundat dins de la ciutat segons la Regla de sant Columbà, en el qual van arribar a viure tres-centes verges. († París, 856)

Beat Francesc Xavier Seelos, prevere de la Congregació del Santíssim Redemptor, que, oriünd de Baviera, va atendre amb tot zel les necessitats de xiquets, jóvens i emigrants. († Nova Orleans, ciutat de Louisiana, als Estats Units d'Amèrica del Nord, 1867)


Beat valencià Enric Morant i Pellicer, prevere, màrtir (memòria a Barx i Bellreguard). († Xeraco, 1936)

Beat valencià Josep Canet i Giner (memòria a Catamarruc i Bellreguard), prevere, màrtir. († prop de Gandia, 1936)

Beat valencià Alfred Pellicer i Muñoz, estudiant franciscà, màrtir (memòria a Bellreguard). († Bellreguard, 1936)

Servent de Déu Tomàs de Celano, deixeble de sant Francesc. († Val de' Varri, Itàlia, ca. 1265)


at Cap comentari:
Labels: , , , , , , ,
Subscriure's a: Missatges (Atom)

entrada destacada

6 d'octubre de 2026, dimarts XXVII: Sant Bru

DIMARTS DE LA SETMANA XXVII / II Oració col·lecta Oh Déu, que cridàreu a sant Bru, prevere,  a servir-vos en la soledat;  per la seua interc...

entrades populars