23 d'octubre de 2026, divendres XXIX

DIVENDRES DE LA SETMANA XXIX / I

Lectura segona Ef 4,1-6

Un sol cos, un sol Senyor, una sola fe, un sol baptisme

Lectura de la carta de sant Pau als cristians d'Efes

Germans, jo, presoner per causa del Senyor, vos demane que visqueu d'una manera digna la vocació que heu rebut, amb tota humilitat i mansuetud, amb paciència, suportant-vos amb amor els uns als altres, procurant conservar la unitat de l'esperit amb el lligam de la pau.

Un sol cos i un sol Esperit, com és també una sola l'esperança que naix de la vocació que heu rebut.

Un sol Senyor, una sola fe, un sol baptisme, un sol Déu i Pare de tots, que està per damunt de tots, actua per mitjà de tots i està present en tots.

Salm responsorial 23,1-2.3-4ab.5-6 (R.: cf. 6)

És del Senyor la terra i tot el que l'ompli,

el món i tots els qui l'habiten.

Li ha posat els fonaments en els mars,

l'ha assentat en les aigües abismals.

R. Eixe és el poble que vos busca,

que ve a la vostra presència, Senyor.

¿Qui pot pujar a la muntanya del Senyor?

¿Qui pot estar en el seu temple sant?

El qui té el cor net i  les mans innocents,

que no confia en els déus falsos. R.

Serà beneït pel Senyor,

li farà justícia el Déu que salva.

Eixe és el poble que el busca,

que ve a la vostra presència, Déu de Jacob. R.

Al·leluia Cf. Mt 11,25

Vos donem gràcies, Pare, Senyor del cel i de la terra,

perquè heu revelat als senzills els misteris del Regne.

Evangeli Lc 12,54-59

Sabeu interpretar l'aspecte de la terra i el cel,

¿i no sabeu interpretar el moment present?

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Lluc

En aquell temps, Jesús deia a la gent:

«Quan veeu pujar un núvol cap a ponent, dieu a l'instant: "Ja ve la pluja". I en efecte, la pluja arriba. I quan el vent bufa del sud, dieu: "Farà calor". I en fa. Hipòcrites! Sabeu interpretar l'aspecte de la terra i del cel, ¿i no sabeu interpretar el moment present?

¿Per què no considereu vosaltres mateixos què s'ha de fer? Mentres vas cap al tribunal amb qui t'acusa, procura arribar a un acord amb ell, no siga cas que et pose en mans del jutge, i el jutge en mans dels guardes, i et tanquen en la presó. Ja et dic jo, que no eixiràs d'allí fins que no hages pagat l'últim cèntim». 

 

És possible conéixer parcialment la veritat amb la raó. Ocorre amb l’oratge, per exemple. Jesús se servix d'este terme comparatiu per a obrir-lo a un horitzó major: el reconeiximent d’allò que és just, és a dir, els signes dels temps que porten l'home, per la fe, a reconéixer el camí que conduïx a la salvació eterna. Davant d’esta realitat, podem o endurir els cors hipòcritament o obrir-nos al do de la misericòrdia de Déu. [Evangeli per a cada dia 2026, Delegació de Litúrgia de València]

* * * * *

Sant Joan de Capestrano

Sant Joan de Capestrano, prevere (mem. ll.)

Fem memòria hui de sant Joan de Capestrano, prevere de l'Orde de Germans Menors, que va nàixer a Capestrano, Itàlia, l'any 1386. Va treballar amb constància en la formació del clero, va estar al servici de la fe i dels costums catòlics en quasi tot Europa, i amb la seua determinació va mantindre el fervor del poble fidel, defenent també la llibertat dels cristians enfront del perill d'invasió dels turcs. Va morir a Hongria l'any 1456.

• J.M. Bausset: Sant Joan de Capestrano (2015)

Martirologi Romà

2. Prop de Cadis, sants Servand i Germà, màrtirs en la persecució sota l'emperador Dioclecià. (s. IV)

3. A Pèrsia, actual Iraq, els sants màrtirs Joan, bisbe, i Jaume, prevere, que van ser empresonats durant el regnat de Sapor [o Xapur] II i al cap d'un any van consumar la seua lluita morts a espasa. (344)

4. A Antioquia de Síria, sant Teodoret, prevere i màrtir, que, segons narra la tradició, va ser capturat per Julià l'Apòstata, regent d'Orient i, per persistir en la confessió de la fe cristiana, va ser martiritzat. (c. 362)

5. A la ciutat de Colònia, a Germània, Alemanya actualment, commemoració de sant Severí, bisbe, digne de lloança per les seues virtuts. (c. 400)

6. A Pavia, a l'actual regió italiana de Ligúria, commemoració de sant Severí Boeci, màrtir, insigne per la seua ciència i els seus escrits, que estant empresonat va compondre un tractat sobre la consolació de la filosofia, i va servir a Déu amb fidelitat fins a la mort que li va infligir el rei Teodoric. (524)

7. A Siracusa, a la regió de Sicília, també a Itàlia, sant Joan, bisbe, de qui el papa sant Gregori el Gran  va alabar els costums, la justícia, la saviesa, la manera d'aconsellar i la cura dels béns de l'Església. (c. 609)

8. A Roan [Rouen], a Nèustria, actual França, sant Romà, bisbe, que va abatre els símbols dels pagans que eren encara venerats a la seua ciutat, va convéncer els bons a millorar i els malvats a abandonar la seua conducta. (c. 644)

9. A la regió d'Herbauges, prop de Peiteu [Poitiers], a Aquitània, també França actualment, sant Benet, prevere. (a. s. IX)

10. A Constantinoble, hui Istanbul, a Turquia, sant Ignasi, bisbe, que, per haver représ el cèsar Bardas pel repudi de la seua legítima esposa, va ser objecte d'injúries i desterrat. Restituït a la seua seu per intervenció del papa sant Nicolau I, va descansar en la pau del Senyor. (877)

11. A Ramsey, a Anglaterra, santa Etelfleda, que, encara adolescent, es va consagrar al Senyor en el monestir fundat per son pare Etelwod i, elegida abadessa, el va governar durant molts anys fins a la seua mort. (s. X)

12. A Campugliano, lloc de Toscana, a Itàlia, sant Al·luci, pacífic faedor de bé als pobres i pelegrins i alliberador de captius. (1134)

Beat Joan Bono

13. A Màntua, a la regió de Llombardia, també a la Itàlia actual, beat Joan Bono, eremita, que, sent jove va abandonar sa mare i va vagar per diverses parts d'Itàlia, fent de malabarista i comediant. A quaranta anys, amb motiu d'una malaltia, va prometre a Déu abandonar el món per a donar-se a Crist i a l'Església en l'amor i la penitència; per això va fundar una congregació a la qual va donar la Regla de sant Agustí. (1249)

14. A Milà, de nou a Llombardia, beat Joan Àngel Porro, prevere de l'Orde dels Servents de Maria, que, sent prior del convent, cada dia festiu era a la porta de l'església, o recorria els carrers, per a reunir els xiquets i ensenyar-los la doctrina cristiana. (1505)

15. A York, a Anglaterra, beat Tomàs Thwing, prevere i màrtir, que, acusat falsament de conspiració, va aconseguir la palma del martiri en ser penjat i esquarterat, per orde del rei Carles II. (1680)

16. A Valenciennes, a França, beates Maria Clotilde Àngela de Sant Francesc de Borja (Clotilde Josepa) Paillot i les seues cinc companyes, vèrgens i màrtirs, que durant la Revolució Francesa, per estar consagrades a Déu van ser condemnades a mort i, en presència del poble van pujar al patíbul serenament. (1794)

*Els noms són: Beates Maria Escolàstica Josepa de Sant Jaume (Maria Margarida Josepa) Leroux i Maria Còrdula Josepa de Sant Doménec (Joana Lluïsa) Barré, de l'Orde de les Ursulines; Josefina (Anna Josepa) Leroux, de l'Orde de les Clarisses; Maria Francesca (Maria Lievina) Lacroix i Anna Maria (Maria Augustina) Erraux, de l'Orde de Santa Brígida.

17. A la localitat de Tho-Duc, a Annam, hui Vietnam, sant Pau Tong Viet Buong, màrtir, que, sent soldat, va patir la mort per Crist en temps de l'emperador Minh Mang. (1833)

18. A Reims, a França, beat Arnold (Julià Nicolau) Rèche, germà de l'Institut dels Germans de les Escoles Cristianes, que, dòcil a l'acció de l'Esperit Sant, es va entregar per complet a la formació dels jóvens en la seua condició de mestre, mostrant-se igualment assidu a l'oració. (1890)

19. A Ciudad Real, beats màrtirs Ildefons Garcia Nozal i Justinià Cuesta Redondo, preveres, i Eufrasi de Celis Santos, Honorí Carracedo Ramos, Tomàs Cuartero Gascón i Josep Maria Cuartero Gascón, religiosos de la Congregació de la Passió. (1936)

20. Al Saler, beat Leonard Olivera Buera, prevere i màrtir. (1936)

21. A Benimaclet, beats Ambrosi Lleó (Pere) Lorente Vicente, Florenci Martí (Àlvar) Ibáñez Lázaro i Honorat (Andreu) Zorraquino Herrero, religiosos de l'Institut dels Germans de les Escoles Cristianes i màrtirs. (1936)

22 d'octubre de 2026, dijous XXIX

DIJOUS DE LA SETMANA XXIX / II

Sant Joan Pau II, papa

Oració col·lecta

Oh Déu, ric en misericòrdia, 

que volguéreu que sant Joan Pau, papa, 

presidira la vostra Església; 

concediu-nos que, instruïts pels seus ensenyaments, 

obrim confiadament el cor a la gràcia salvadora de Crist, 

l’únic Redemptor de l’home.

Lectura primera Ef 3,14-21

Arrelats i fonamentats en l'amor,

arribareu a la plenitud total, que és Déu

Lectura de la carta de sant Pau als cristians d'Efes

Germans, m'agenolle davant del Pare, de qui pren el nom tota família, tant en el cel com en la terra, i li demane que, per la riquesa de la seua glòria, consolide amb la força del seu Esperit allò que sou en el vostre interior: que Crist habite per la fe en els vostres cors, que visqueu arrelats i fonamentats en l'amor, i així pugueu comprendre, amb tot el poble sant, com és d'ample, llarg, alt i profund l'amor del Crist; i que, per tant, arribeu a conéixer la immensitat d'eixe amor que sobrepassa tot coneiximent. Així arribareu a la plenitud total, que és Déu.

Glòria a Déu que, amb la força poderosa que ens comunica, pot fer infinitament més de tot el que som capaços de demanar o entendre. Glòria a ell en l'Església i en Jesucrist, de generació en generació pels segles dels segles. Amén.

Salm responsorial 32,1-2.4-5.11-12.18-19 (R.: 5b)

Alegreu-vos, justos, en el Senyor,

fareu bé d'alabar-lo, nets de cor.

Celebreu el Senyor amb la lira,

toqueu-li amb l'arpa de deu cordes.

R. L'amor del Senyor ompli la terra.

La paraula del Senyor és sincera

i totes les seues accions són lleials.

Estima el dret i la justícia,

el seu amor ompli la terra. R.

Els plans del Senyor perduren,

els designis del seu cor, d'edat en edat.

Feliç la nació que té el Senyor com a Déu,

el poble que ell s'ha triat com a heretat. R.

Els ulls del Senyor vetlen els seus fidels,

els qui esperen en l'amor que els té;

ell els rescata de la mort,

els sustenta en temps de fam. R.

Al·leluia Fl 3,8-9

M'he avingut a perdre-ho tot i a considerar-ho escòria

a canvi de guanyar a Crist i de viure unit a ell.

Evangeli Lc 12,49-53

No he vingut a portar la pau, sinó la divisió

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Lluc

En aquell temps, Jesús deia als seus deixebles:

«He vingut a calar foc a la terra, i ¡com voldria que ja estiguera encesa! He de rebre un baptisme, i ¡com desitge que això es complisca!

¿Vos penseu que he vingut a portar la pau a la terra? Vos dic que no, divisió i res més; perquè d'ara en avant una família de cinc estarà dividida: tres contra dos, i dos contra tres. Es dividiran el pare contra el fill, i el fill contra el pare; la mare contra la filla, i la filla contra la mare; la sogra contra la nora, i la nora contra la sogra». 

 

El foc del qual parla Jesús és l'amor diví, que cremarà la terra per mitjà del seu baptisme, és a dir, la seua entrega en la Creu. Este foc d'amor purificarà tota ànima humana, i dividirà, per tant, els hòmens entre aquells que s'acullen a este ardor per a deixar-se santificar i il·luminar, i els que rebutgen la llum i preferixen viure en tenebres. L'existència de divisions en una mateixa casa manifesta igualment el misteri de la llibertat humana, que és capaç de rebutjar este amor, i la responsabilitat personal per a ser instrument de llum per als altres.  [Evangeli per a cada dia 2026, Delegació de Litúrgia de València]

* * * * *

Sant Joan Pau II, papa (mem. ll.).

Aniversari de l'adopció del Credo de Calcedònia, en què es reconeix la doble naturalesa, humana i divina, de Jesucrist, en el marc del concili de Calcedònia (451)

"Seguint els sants Pares, tots unànimement confessem un sol i un mateix Fill, Nostre Senyor Jesucrist, complet en la seua divinitat, complet en la humanitat, Déu verdader i home verdader amb una ànima racional i amb un cos; consubstancial al Pare segons la seua divinitat i alhora consubstancial a nosaltres en la humanitat; en tot semblant a nosaltres, llevat del pecat; abans del segles engendrat del Pare segons la divinitat, però segons la humanitat [engendrat] els darrers dies per nosaltres i per la nostra salvació de la verge Maria, Mare de Déu. Un sol Crist, Fill, Senyor, unigènit, que té dos naturaleses sense mescla ni transformació, sense divisió i sense separació [ἐν δύο φύσεσιν ἀσυγχύτως, ἀτρέπτως, ἀδιαιρέτως, ἀχωρίστως - en duabus Naturis inconfuse, immutabiliter, indivise, inseparabiliter], car la unió no ha suprimit la distinció de les naturaleses, cadascuna ha conservat les seues propietats i s'ha trobat amb l'altra en una sola persona o hipòstasi. Igualment Jesucrist no ha estat dividit o separat en dos persones, sinó que només hi ha un únic Fill, unigènit, Déu Verb, Senyor Jesucrist". 

Martirologi Romà

1. Commemoració de sant Marc, bisbe de Jerusalem, que va ser el primer bisbe procedent dels gentils que va ocupar la seu de l'Església de la Ciutat Santa, i va treballar amb fe i zel per a reunir els seus fidels dispersats per la guerra. (s. II)

2. A Hieràpolis, a Frígia, hui Turquia, sant Aberci, bisbe, deixeble de Crist, bon Pastor, del qual es conta que va peregrinar per diverses regions anunciant la fe, i fou alimentat amb una mística menja. (s. III)

3. A Adrianópolis, a Tràcia, actual Edirne a Turquia, sants màrtirs Felip, bisbe d'Heraclea, i Hermetes, diaca. El primer d'ells, Felip, en demanar el prefecte Justí, durant la persecució sota l'emperador Dioclecià, que tancara l'església, entregara els vasos sagrats i mostrara els llibres litúrgics, li va respondre que no podia donar estes coses ni ell rebre-les, per la qual cosa, després de ser empresonats i assotats, van ser cremats vius. (303)

4. A Roan [Rouen], de la Gàl·lia Lugdunense, hui França, sant Meló de Cardiff, bisbe, que és considerat com a primer apòstol de la fe cristiana en esta ciutat i iniciador de la seu episcopal. (s. IV)

5. Al territori de Besançon, a la Gàl·lia, també a l'actual França, sant Valeri, diaca de l'església de Langres, al qual van donar mort uns pagans. (s. IV)

6. A la regió de Châlons, a Nèustria, de nou a la França actual, sant Llupenci de Javols, abat de la basílica de Sant Privat de Javols, que després d'haver rebut injustament moltes injúries de part d'Innocenci, comte de la ciutat, va ser decapitat. (c. 684)

7. A Aush [Ausch], a Aquitània, així mateix a França, sant Leotad, bisbe. (s. VII)

8. Al monestir de Berceto, a la regió de Llombardia, a Itàlia, sant Moderà [o Morand], abat, abans bisbe de Rennes, a la Gàl·lia, insigne pel seu amor a la soledat i la devoció als llocs sants. (c. 720)

9. Al territori de Nantes, a la Bretanya Menor, actual França, sant Benet, que va portar vida eremítica a Massérac. (s. IX)

Santes Nunilo i Alòdia

10. A Osca, santes Nunilo [o Nunilona] i Alòdia, vèrgens i màrtirs, que filles de pare no cristià, però educades en la fe cristiana per sa mare, com que no volien renegar de Crist, van ser degollades, després un llarg empresonament, per disposició del rei de Còrdova, Abd ar-Rahman II. (851)

11. A Fiesole, lloc de Toscana, sant Donat d'Escòcia, bisbe, insigne per la seua erudició i la seua pietat, oriünd d'Irlanda i peregrinant cap a Roma, va ser elegit bisbe d'esta ciutat. (c. 875)

21 d'octubre de 2026, dimecres XXIX

DIMECRES DE LA SETMANA XXIX / II

Lectura primera Ef 3,2-12

Déu ha revelat el misteri de Crist:

des d'ara tots els pobles compartixen la mateixa promesa

Lectura de la carta de sant Pau als cristians d'Efes

Germans, segurament heu sentit dir que Déu m'ha confiat la missió de comunicar-vos la seua gràcia. Per una revelació he conegut el misteri secret, que acabe d'esbossar breument; només de llegir-lo podeu vore com he comprés el misteri de Crist, que la humanitat no havia conegut en les generacions passades tal com ara Déu l'ha revelat per l'Esperit als sants apòstols de Crist i als profetes. El misteri és este: que d'ara en avant, per l'Evangeli, tots els pobles tenen part en la mateixa herència, formen un mateix cos i compartixen la mateixa promesa en Jesucrist.

I jo soc estic servidor d'este Evangeli per un do de la gràcia que Déu m'ha concedit amb la seua acció poderosa. A mi, que soc el més insignificant del poble sant, Déu m'ha concedit la gràcia d'anunciar als altres pobles les riqueses insondables de Crist, i de posar als ulls de tots, a plena llum, quins són els designis del pla que Déu, creador de l'univers, guardava secret des de sempre.

Així, a través de l'Església, ha volgut fer conéixer les múltiples manifestacions de la saviesa a les potències i les autoritats que estan en les regions celestials. D'esta manera ha dut a terme en Jesucrist, Senyor nostre, el seu designi etern. Gràcies a ell podem acostar-nos a Déu sense cap por, amb la confiança que ens dona la nostra fe.

Salm responsorial Is 12,2.3-4bcd.5-6 (R.: 3)

El Senyor és el Déu que em salva,
confie en ell, no m'espante.
D'ell em ve la força i el triomf,
és ell qui m'ha salvat.

R. Cantant de goig eixirem a buscar l'aigua
de les fonts de salvació.

Cantant de goig eixirem a buscar l'aigua
de les fonts de salvació.
Enaltiu el Senyor, proclameu el seu nom,
feu conéixer entre els pobles les seues gestes.
Recordeu que el seu nom és Excels. R.


Canteu al Senyor que ha fet coses glorioses.
Que ho publiquen per tota la terra.
Poble de Sió, aclama'l ple de goig,
perquè el Sant d'Israel
és gran en la teua ciutat. R.

Al·leluia Mt 24,42a.44

Vetleu, estigueu a punt,

que el Fill de l'home vindrà a l'hora que no penseu.

Evangeli Lc 12,39-48

A qui molt li donen, molt li demanaran

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Lluc

En aquell temps, Jesús digué als deixebles: 

«Tingueu present que, si l’amo de casa sabera a quina hora de la nit arribarà el lladre, no el deixaria entrar en casa. Estigueu a punt també vosaltres, perquè el Fill de l'home vindrà a l'hora que no penseu». 

Pere li preguntà: «Senyor, ¿dieu esta paràbola per a nosaltres o per a tot el món?» 

El Senyor li respongué: «¿Què passa amb l'administrador fidel i prudent, a qui l'amo ha confiat la gent de sa casa per a que els done el menjar a l’hora que toca? Feliç este servidor si l’amo, quan arriba, troba que ho fa així: segur que li confiarà tots els seus béns. Però si aquell servidor pensa: "El meu amo tarda a vindre", i comença a maltractar els criats i les criades, a menjar, a beure i a embriagar-se, l’amo tornarà el dia que ell no s’espera i a l'hora que no pensa; el castigarà i li reservarà la sort dels qui no són fidels. El criat que, coneixent la voluntat de l’amo, no ha preparat o no ha fet allò que l'amo volia, rebrà molts assots. En canvi, el qui, sense conéixer-la, s'ha fet mereixedor d'assots, en rebrà pocs. A qui molt li donen, molt li demanaran; i a qui molt li confien, li exigiran encara més». 

 

La crida d'ahir a la vigilància ve acompanyada hui d'una sèrie d'advertiments davant la temptació d’abaixar la guàrdia. Deixar entrar el desànim en el cor pot portar a la negligència, i esta, al seu torn, a cometre transgressions que merexquen un castic més o menys greu, fins i tot l'exclusió definitiva. Enfront d'esta actitud, el Senyor ens convida al seguiment responsable amb la missió rebuda i la vigilància gojosa davant la seua vinguda certa. [Evangeli per a cada dia 2026, Delegació de Litúrgia de València]

* * * * *

Dia Mundial de l'Estalvi d'Energia

L'estalvi d'energia

Hem d'examinar els nostres hàbits en l'ús d'energia, en el consum, el transport i l'alimentació. Cal eliminar de les nostres economies els aspectes no essencials i nocius i crear formes fructíferes de comerç, producció i transport de mercaderies.

(Papa Francesc: Missatge per a la Jornada Mundial de Pregària per la Cura de la Creació, núm. 3, 2020)

462. La naturalesa apareix com un instrument en les mans de l'home, una realitat que ell ha de manipular constantment, especialment mitjançant la tecnologia. A partir del pressupost, que s'ha revelat errat, que hi ha una quantitat il·limitada d'energia i de recursos utilitzables, que la seua regeneració immediata és possible i que els efectes negatius de les manipulacions de la naturalesa poden ser fàcilment absorbits, s'ha difós i preval una concepció reductiva que entén el món natural en clau mecanicista i el desenvolupament en clau consumista. El primat atribuït al fer i al tindre més que al ser, és causa de greus formes d'alienació humana.

[...]

470. [... ] Una particular atenció haurà d'atribuir-se a la complexa problemàtica dels recursos energètics. Els recursos no renovables, als quals recorren els països altament industrialitzats i els de recent industrialització, han de ser posats al servici de tota la humanitat. En una perspectiva moral caracteritzada per l'equitat i la solidaritat intergeneracional, també s'haurà de continuar, amb la contribució de la comunitat científica, a identificar noves fonts energètiques, a desenvolupar les alternatives i a elevar els nivells de seguretat de l'energia nuclear. L'ús de l'energia, per la seua vinculació amb les qüestions del desenvolupament i l'ambient, exigeix la responsabilitat política dels Estats, de la Comunitat Internacional i dels agents econòmics; estes responsabilitats hauran de ser il·luminades i guiades per la cerca contínua del bé comú universal.

(Compendi de la Doctria Social de l'Església)

Martirologi Romà

1. A Nicomèdia, a Bitínia, hui Turquia, sants Dasi, Zòtic i Caius [o Gaius o Cai o Gai], que eren servidors de l'emperador Dioclecià, i després de ser acusats falsament d'haver incendiat el palau, van ser condemnats a mort i llançats a la mar amb una pedra lligada al coll. (303)

2. A la ciutat de Colònia, a Germània, actual Alemanya, commemoració de les santes vèrgens que van entregar la seua vida per Crist, en el lloc de la ciutat on després es va alçar una basílica dedicada a santa Úrsula, verge innocent, considerada com la principal del grup (c. s. IV).

Bellíssima filla d'un rei bretó del segle IV, Úrsula va acceptar casar-se amb un rei pagà amb la condició que acceptara la fe cristiana. Va partir a les seues futures noces a Colònia amb 11 verges -que per un error es van transcriure com 11.000- però la trobada amb els huns d'Àtila va causar el seu martiri.

Sant Hilarió

3. A l'illa de Xipre, sant Hilarió, abat, que, seguint els passos de sant Antoni, primer va portar vida solitària prop de la ciutat de Gaza, i després va ser fundador i exemple de la vida eremítica en esta regió. (c. 371)

• J.M. Bausset: L'abat sant Hilarió (2015)

4. Commemoració de sant Malc, monjo, del qual sant Jeroni va exposar per escrit el testimoni de la seua ascesi i de la seua vida a Marònia, prop d'Antioquia de Síria, hui Turquia. (s. IV)

5. A Bordeus, a Aquitània, actual França, sant Severí, bisbe, el qual, originari de les regions d'Orient, va ser rebut calorosament per sant Amand, que el va voler com el seu successor. (s. V)

6. Prop de Laon, a la Gàl·lia, també França en l'actualitat, santa Cilina, mare dels sants bisbes Principi de Soissons i Remigi de Reims. (d. 458)

7. A Lió, de nou a la Gàl·lia, commemoració de sant Viàtor, lector, que, deixeble i ministre del bisbe Just de Lió, va seguir-lo en el seu retir a Egipte i en la seua mort. (post 481)

8. A Trèveris, lloc d'Austràsia, a l'actual Alemanya, sant Vendelí, eremita. (s. VII)

9. A Marsella, ciutat de Provença, a la Gàl·lia, hui França, sant Mauront, bisbe, que va ser també abat del monestir de Sant Victor (ca. 780)

10. A Cortona, a la regió italiana de Toscana, beat Pere Capucci, prevere de l'Orde de Predicadors, el qual, meditant sobre la mort, es va exercitar en la vida espiritual i amb la seua predicació va exhortar els fidels a evitar la mort eterna. (1445)

11. Beata Maria Llorença Requesens Llong (en italià: Maria Lorenza Longo; 1463- Nàpols, Itàlia 1539). Viuda del regent aragonés de Nàpols, fou la fundadora de les Germanes Clarisses Caputxines, i de l'hospital d'incurables de Nàpols.

12. A Seül, ciutat de Corea, sant Pere Yu Taech'ol, màrtir, que a tretze anys exhortava els companys de presó a acceptar els turments, i va consumar el seu martiri en rebre cent assots i ser escanyat. (1839)

13. Beats Genar Fueyo Castañón y companys* (Nembra, Astúries, España, 1936), màrtirs. En Genar, sacerdot diocesà, rector, i tres laics de la parròquia i membres de l'Adoració Nocturna.

* Isidre Fernández Cordero, Segon Alonso González i Antoni González Alonso.

12. Al lloc de Belencito, prop de Medellín, a Colòmbia, beata Laura de Santa Caterina de Siena Montoya i Upeguí, verge, que amb notable succés es va dedicar a anunciar l'Evangeli entre els pobles indígenes que encara desconeixien la fe en Crist, i va fundar la Congregació de Germanes Missioneres de Maria Immaculada i Santa Caterina de Siena. (1949)

13. Beat Carles d'Àustria (1887-1922), emperador d'Àustria i rei d'Hongria.

14. Beat Josep Puglisi, anomenat Pino, (1937- Palermo, Itàlia 1993). Sacerdot diocesà assassinat per odi a la fe por la màfia siciliana a la qual s'enfrontà amb gran valor.