16 de novembre de 2026, dilluns XXXIII

DILLUNS DE LA SETMANA XXXIII / II

Lectura primera Ap 1,1-4;2,1-5

Recorda com eres abans de decaure i convertix-te

Comença l'Apocalipsi de sant Joan

Revelació que Déu donà a Jesucrist, per a fer conéixer als seus servents els fets que s'han de complir prompte. Jesucrist envià el seu àngel per a comunicar-ho a Joan, el seu servent, i Joan dona testimoni de tot el que ha vist, de les paraules de Déu, confirmades per Jesucrist. Feliços els lectors d'esta profecia i els qui l'escolten, si fan cas de tot el que hi ha escrit, perquè l'hora s'acosta.
Joan, a les set comunitats cristianes de la província d'Àsia. Vos desitge la gràcia i la pau de Déu, que és, era i ha de vindre, i dels Set Esperits que estan davant del seu tron.
Jo, Joan, vaig sentir que el Senyor em deia: A l'àngel de la comunitat cristiana d'Efes, escriu-li: Açò diu el qui té a la mà dreta les set estrelles i es passeja enmig dels set lampadaris d'or: Conec les teues obres, sé les penes que passes i la teua constància: sé també que no pots suportar els malvats: els qui es diuen apòstols, però no ho són, els has posat a prova i els has trobat falsos; eres pacient i constant, i no has flaquejat quan sofries pel fet de portar el meu nom. Però tinc contra tu que no tens l'amor que abans tenies. Recorda com eres abans i com has decaigut. Convertix-te i torna a obrar com abans.

Salm responsorial 1,1-2.3.4 i 6 (R.: Ap 2,7b)

Feliç aquell que no es guia pel consell dels malvats,
ni el veus pels camins dels pecadors,
ni s'entaula amb els arrogants,
sinó que es complau en la llei del Senyor:
la medita nit i dia.

R. Als qui aconseguiran la victòria,
els concediré menjar els fruits de l'arbre de la vida.

Serà com un arbre plantat vora l'aigua:
dona fruit quan li arriba el temps,
no li cauen les fulles,
tot el que emprén acaba bé. R.

Eixa no serà la sort dels malvats;
seran com la palla que escampa el vent.
El Senyor guarda el camí del just,
però el del malvat, acaba malament. R.

Al·leluia Jo 8,12

Jo soc la llum del món,
diu el Senyor;
el qui em seguix tindrà la llum de la vida.

Evangeli Lc 18,35-43

¿Què vols que faça per tu? Que recobre la vista, Senyor

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Lluc


En aquell temps, Jesús va arribar prop de Jericó. Vora el camí hi havia un cego, demanant caritat. En sentir que passava gent, va preguntar què era tot allò, i li explicaren que passava Jesús de Natzaret. I ell va cridar: «Jesús, fill de David, compadiu-vos de mi». La gent que anava davant el reprenia per a fer-lo callar, però ell cridava encara més fort: «Fill de David, compadiu-vos de mi».
Jesús es va detindre i va manar que li portaren el cego i, quan ja el tenia prop, li va preguntar: «¿Què vols que faça per tu?» Ell va respondre: «Que recobre la vista, Senyor». Jesús li digué: «Recobra la vista; la teua fe t'ha salvat». A l'instant va recobrar la vista, i seguia a Jesús glorificant a Déu; i tot el poble, que ho havia vist, també alabava a Déu. 
 
El cego d'este evangeli està apartat, «a la vora del camí». Reconeix que Jesús és el Messies, i li demana compassió. No li importa el que diguen els altres, l'important és trobar-se amb aquell que pot ajudar-lo i salvar-lo. El Senyor, en vore la seua fe, el cura i li retorna la seua dignitat. Ja no es quedarà a la vora del camí, sinó que el seguirà glorificant a Déu. [Evangeli per a cada dia 2026, Delegació de Litúrgia de València]

Memòries

Santa Margarida d'Escòcia
Santa Margarida d'Escòcia.

Fem memòria hui de santa Margarida, nascuda a Hongria cap a l'any 1046. Casada amb el rei d'Escòcia, va donar a llum huit fills i va ser summament sol·lícita pel bé del regne i de l'Església; a la pregària i als dejunis afegia la generositat envers els pobres, i fou exemple d'esposa, mare i reina. Va morir a Edimburg l'any 1093.

Santa Gertrudis la Gran.

Santa Gertrudis, cognomenada "Magna", verge, que entregada des de la seua infància, amb molt de fervor i decisió, a la soledat i a l'estudi de les lletres, i convertida totalment a Déu, va ingressar en el monestir cistercenc de Helfta, prop d'Eisleben, a Saxònia, a l'actual Alemanya, on va progressar de manera admirable pel camí de perfecció, consagrant-se a l'oració i contemplació de Crist crucificat. Va morir el dia dèsset. (1301/1302)


Tota classe d'intolerància fonamentalista danya les relacions entre persones, grups i pobles. Esforcem-nos per a viure i ensenyar el valor del respecte, l'amor capaç d'assumir les diferències, la prioritat de la dignitat humana. (Papa Francesc: twit del 16 de novembre de 2020).

Aniversari de l'assassinat d'Ignasi Ellacuría, prevere i teòleg (San Salvador, 1989)

Sant Alfric d'Abigdon, bisbe de Canterbury (1005)

Martirologi Romà


3. A Càpua, lloc de Campània, sants Agustí i Felicitat, màrtirs, que, segons la tradició, van patir en temps de l'imperi de Deci. (c. 250)

4. A Déols, al territori de Bourges, a la Gàl·lia, hui França, commemoració dels sants Leocadi i Ludre [o Lusor], el primer dels quals, sent senador de les Gàl·lies i encara pagà, va rebre els primers pregoners de la fe en este territori i va convertir en església la seua pròpia casa; del segon, fill seu, es diu que va morir quan encara portava les vestidures blanques del baptisme. (s. IV)

5. A Lió, també a la Gàl·lia, sant Euqueri, de l'orde senatorial, que primer es va retirar amb la seua família a la vida ascètica en una illa al costat de Lerins, i després, elegit bisbe de Lió, va consignar per escrit moltes passions de sants màrtirs. (449)

6. A la regió d'Helvècia, actual Suïssa, sant Otmar, abat, que al costat de la cel·la construïda per sant Gal va fundar un xicotet hospital per a leprosos i un cenobi sota l'observança de la Regla de sant Benet, i per defendre els seus drets, va ser deportat per veïns poderosos a una illa del Rin, on va morir. (759)

7. Al monestir de Cava de' Tirreni, a Campània, regió de l'actual Itàlia, beat Simeó, abat. (1141)

Santa Ainés d'Assís
8. A la vila de Soisy-Bouy, a França, mort de sant Edmund [o Edmon] Rich d'Abigdon, bisbe de Canterbury, que, deportat per defendre els drets de l'Església, va portar una vida santa entre els monjos cistercencs de Pontigny. (1240)

9. A Assís, població de l'Úmbria, a Itàlia, al convent de sant Damià, santa Ainés [o Agnés], verge, que en la flor de la joventut, seguint la seua germana santa Clara, es va abraçar de tot cor a la pobresa, sota la direcció de sant Francesc. (1253)
    Agnés [o Ainés] de Faverone nasqué a Assís l’any 1197. El seu nom de baptisme era Caterina. El 1212 seguí la seua germana Clara i abraçà la seua vida de pobresa. Fou enviada a fundar un nou monestir a Florència. Després va tornar a Assís, on va morir poc temps després de la seua germana, probablement el 27 d’agost de 1253.
10. A York, a Anglaterra, beat Eduard Osbaldeston, prevere de Lancaster i màrtir, el qual, alumne del Col·legi dels Anglesos de Reims, en tornar a Anglaterra com a sacerdot va ser condemnat a mort i penjat, en temps de la reina Isabel I. (1594)
at Cap comentari:
Labels: , ,

15 de novembre de 2026, diumenge XXXIII

DIUMENGE XXXIII DEL TEMPS ORDINARI / Cicle A


Lectura primera Pr 31,10-13.19-20.30-31

Les seues mans treballen amb gust

Lectura del llibre dels Proverbis 
 
Una dona forta, ¿qui la trobarà? 
És més valuosa que les perles. 
El cor del marit confia en ella, 
no li faltaran riqueses. 
El farà feliç, i no desgraciat, 
cada dia de la seua vida. 
Ella es procura llana i lli, 
que les seues mans treballen amb gust. 
Pren en les mans la filosa 
i els seus dits agarren el fus. 
Obri les mans als pobres, 
allarga el braç als indigents. 
L’encant és enganyós, la bellesa es dissipa; 
la dona que tem el Senyor és digna d’elogis. 
Doneu-li gràcies pels fruits del seu treball; 
que les seues obres l’alaben davant de tot el poble.

Salm responsorial 127,1-2.3.4-5 (R.: 1a)

Feliç tu, fidel del Senyor,
que vius seguint els seus camins.
Menjaràs del fruit del teu treball,
seràs feliç i tindràs sort.

R. Feliç tu, fidel del Senyor.

La teua esposa donarà com una parra
dins de la intimitat de ta casa;
voràs els fills com a brots d'olivera
al voltant de la taula. R.

Així és com els fidels del Senyor
seran beneïts.
Que el Senyor et beneïsca des de Sió.
Que tota la vida pugues vore prosperar Jerusalem. R.

Lectura segona 1Te 5,1-6

Aquell dia no vos podrà sorprendre com un lladre

Lectura de la primera carta de sant Pau als cristians de Tessalònica

Germans, no cal que vos escriguem quan i en quin moment arribarà el Dia del Senyor, perquè sabeu perfectament que vindrà com un lladre en plena nit. La gent es pensarà que tot està en pau i ben segur, quan de sobte els caurà damunt la devastació, com els dolors a la dona que ha de tindre un fill, i no se n'escaparà ningú. 
Però a vosaltres, germans, que no viviu en la foscor, aquell dia no vos podrà sorprendre com un lladre, ja que tots sou fills de la llum i del dia. No som de la nit ni de la foscor. Per això no hem de dormir, com els altres, sinó vetlar i viure sòbriament.

Al·leluia Jo 15,4.5b

Estigueu en mi, i jo en vosaltres, diu el Senyor.
Qui està en mi dona molt de fruit.

Evangeli Mt 25,14-30

T'havia encomanat poca cosa, ho has administrat fidelment.
Entra a celebrar-ho amb el teu Senyor

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Mateu


En aquell temps, Jesús va dir als deixebles esta paràbola:
«Un home que se n'anava de viatge cridà els seus administradors i els confià els seus béns: a un li donà cinc talents, a l'altre dos i a l'altre un, segons la capacitat de cada u, i se'n va anar. 
El que en tenia cinc va anar immediatament a negociar-los, i en va guanyar cinc més; també el que en tenia dos en guanyà dos més. Però el que en tenia un va colgar en un clot els diners de l’amo. 
Al cap de molt de temps, l'amo tornà i els demanà comptes. Es presentà primer el dels cinc talents; portà també els cinc que havia guanyat i va dir: "Senyor, m'havíeu confiat cinc talents i n'he guanyat cinc més". L'amo li va dir: "Molt bé, eres un administrador bo i de tota confiança; com que has sigut fidel en poca cosa, ara t'encomanaré molt més. Entra a celebrar-ho amb el teu senyor". 
Es presentà després el dels dos talents i va dir: "Senyor, m'havíeu confiat dos talents i n'he guanyat dos més". L'amo li va dir: "Molt bé, eres un administrador bo i de tota confiança; com que has sigut fidel en poca cosa, ara t'encomanaré molt més. Entra a celebrar-ho amb el teu Senyor". 
Es presentà també el que n'havia rebut un, i va dir: "Senyor, sabia que sou un home exigent, que voleu collir on no heu sembrat i segar on no heu escampat; per això vaig tindre por i vaig colgar el vostre talent: ací el teniu". L'amo li contestà: "Eres un administrador roín i gandul. Si sabies que vullc collir on no he sembrat i segar on no he escampat, hauries d'haver posat els meus diners en el banc, i ara podria recobrar allò que és meu amb els interessos. Lleveu-li eixe talent i doneu-lo al que en té deu. 
Perquè a qui té, se li donarà i tindrà a muntó, però a qui no té, se li llevarà fins i tot allò que li queda. I a este administrador inútil, tireu-lo fora, a la foscor: allí tot seran plors i cruixir de dents"». 
 
A. Tots hem rebut una sèrie de talents, molts o pocs, iguals o diferents. Són els nostres i afecten diversos aspectes de la nostra vida: qualitats, anhels, virtuts, totes les coses bones que hi ha en el nostre interior. De tots ells, per a un cristià, sobreïxen la fe, l'esperança i la caritat, talents sobrenaturals infosos pel Senyor el dia del nostre baptisme. La vida del cristià és posar a treballar eixos talents a fi que, a través de les nostres qualitats personals, es traduïsquen en obres d'amor i misericòrdia que pugam presentar davant de Déu al final de la nostra vida. Com els dos primers administradors, volem poder respondre a l'amor de Déu amb una existència ben carregada de bones obres. [Evangeli per a cada dia 2026, Delegació de Litúrgia de València]

B. La paràbola dels talents acaba amb el juí igual que la de les deu vèrgens. Estem davant del mateix context en què Jesús expressa l'actitud que ell espera de tots els seus deixebles: ser bons servents que sapiem vigilar i posar tots els nostres dons al servici del Regne. El treball de fructificar els talents és l'amor, i el fruit de l'amor és la justícia, és a dir, complir la voluntat de Déu com a fe viscuda i realitzada, i no la simple confessió dels llavis. L'exigència de l'amor, quan de veritat s'estima, és cada vegada major i demana més. Jesús tantes vegades va parlar de si mateix com un servent, i va dir que havia vingut a servir i a donar la seua vida, posant-se com a exemple davant dels deixebles. Ell sempre va buscar l'encontre amb els pobres i marginats i es va deixar trobar per ells. Seguim el seu exemple per a posar els nostres talents al servici del seu Regne, estimant i servint els més pobres i necessitats.

JORNADA MUNDIAL DELS POBRES

Sant Albert el Gran

Sant Albert el Gran, bisbe i doctor, titular d'una església parroquial a València.

    Sant Albert, anomenat "Magne", bisbe i doctor de l’Església, que va ingressar en l'Orde de Predicadors a París, va ensenyar de paraula i en els seus escrits les disciplines filosòfiques i divines, i va ser mestre de sant Tomàs d'Aquino, unint meravellosament la saviesa dels sants amb les ciències humanes i naturals. Després es va vore obligat a acceptar la seu episcopal de Ratisbona, des de la qual es va esforçar assíduament a enfortir la pau entre els pobles, encara que al cap d'un any va preferir la pobresa de l'Orde a tota classe d'honors i va morir santament a Colònia, a la Lotaríngia Germànica, actual Alemanya. (1280)

  • J.M. Bausset: Sant Albert el Gran (2014)

Dia Mundial de la Filosofia


El bon teòleg i filòsof té un pensament obert


Papa Francesc: Discurs a la comunitat de la Universitat Gregoriana, 10 d'abril de 2014.

Este és un dels desafiaments del nostre temps: transmetre el saber i oferir-li una clau de comprensió vital, no un cúmul de nocions no relacionades entre si. Hi ha necessitat d'una autèntica hermenèutica evangèlica per a comprendre millor la vida, el món, els hòmens, no d'una síntesi sinó d'una atmosfera espiritual de cerca i certesa basada en les veritats de raó i de fe. La filosofia i la teologia permeten adquirir les conviccions que estructuren i enfortixen la intel·ligència i il·luminen la voluntat... però tot açò és fecund només si es fa amb la ment oberta i de genolls. El teòleg que es complau en el seu pensament complet i acabat és un mediocre. El bon teòleg i filòsof té un pensament obert, és a dir, incomplet, sempre obert al maius de Déu i de la veritat, sempre en desenvolupament, segons la llei que sant Vicent de Lerins descriu així: «annis consolidetur, dilatetur tempore, sublimetur aetate» (Commonitorium primum, 23: PL 50, 668): es consolide amb els anys, es dilate amb el temps, s'aprofundisca amb l'edat. Este és el teòleg que té la ment oberta. I el teòleg que no resa i no adora a Déu acaba afonat en el més desagradable narcisisme. I esta és una malaltia eclesiàstica. Fa molt mal el narcisisme dels teòlegs, dels pensadors, és desagradable.

Martirologi Romà


2. A Hipona Règia, lloc de Numídia, Algèria actualment, els vint sants màrtirs la fe victoriosa dels quals va celebrar sant Agustí i dels quals només es recorden els noms del bisbe Fidencià, de Valeriana i de Victòria. (s. III/IV)

3. A Edessa, de la regió d'Osroene, a la Turquia actual, sants màrtirs Guries, asceta, i Samones, que baix Dioclecià, després de prolongats i cruels turments, van ser condemnats a mort pel prefecte Missià i decapitats. (305)

4. A la ciutat de Nola, a Campània, sant Fèlix, amb les atencions pastorals del qual i devoció s'honra la ciutat. (s. IV/V)

5. A la Bretanya Menor, a la França actual, sant Maclovi o Macut, bisbe d'Aleth, que, nascut a Càmbria, va morir a la diòcesi de Saintes. (640)

6. A Caors [Cahors], lloc d'Aquitània, també a França, sant Desideri, bisbe, que va construir esglésies, monestirs i edificis per al bé comú, sense oblidar-se de preparar les ànimes per al seu celest Espòs, com a verdaders temples de Crist. (655)

7. A la muntanya d'Irschenberg, a Baviera, a l'actual Alemanya, sants Marí, bisbe, i Anià, màrtirs. (s. VII/VIII)

8. Prop de Roan [Rouen], població de Nèustria, hui França, sant Sidoni, abat, oriünd d'Irlanda, que va fer vida monàstica primer a Jumièges, després al monestir d'Her, a l'illa de Noirmoutier, sota la direcció de sant Filibert, i finalment al monestir de Saint-Saëns, fundat per ell mateix. (c. 684)

9. A Rheinau, a la regió d'Helvècia, actualment Suïssa, sant Fintà, procedent d'Irlanda, que va viure molt de temps en un monestir, però es va recloure després en una cel·la menuda, al costat de l'església, amagat per amor de Déu. (879)

10. Al cenobi de Klosterneuburg, a Àustria, sepultura de sant Leopold, príncep d'eixa província, a qui es va honrar, encara en vida, amb el sobrenom de «Piadós», perquè va ser sempre portador de pau i amic dels pobres i del clero. (1136) Patró d'Àustria i de Viena.

11. A Reading, a Anglaterra, beats màrtirs Hug Faringdon o Cook, abat de l'Orde de sant Benet, Joan Eynon i Joan Rugg, preveres, els quals van oposar tenaç resistència al rei Enric VIII, que intentava apropiar-se l'autoritat de l'Església, i per eixa causa, acusats de traïció, davant del monestir van ser penjats i esquarterats. (1539)

12. A Glastonbury, també a Anglaterra, beats màrtirs Ricard Whiting, abat, Roger James i Joan Thorne, preveres de l'Orde de sant Benet, que, acusats falsament de traïció i sacrilegi, durant el mateix regnat van ser penjats també i esquarterats (1539).

13. A Ferrara, a Emília-Romanya, beata Llúcia Brocadelli, religiosa, que tant en el matrimoni com en el monestir del Tercer Orde Dominicà va suportar amb paciència molts dolors i vexacions. (1544)

14. A Nagasaki, al Japó, beat Cai Coreà, màrtir, que, sent catequista, per confessar a Crist va ser condemnat a la foguera. (1627)

15. A Caaró, lloc del Paraguai, sants Roc González i Alfons Rodríguez, preveres de l'Orde de la Companyia de Jesús i màrtirs, que van guanyar per a Crist els pobles indígenes abandonats, fundant les anomenades "reduccions", on el treball i la vida social es compaginaven lliurement amb els valors del cristianisme i, per això, van ser assassinats a traïció pel sicari d'un personatge addicte a les arts màgiques. (1628)

Sant Josep Pignatelli
16. A Roma, sant Josep Pignatelli, prevere de la Companyia de Jesús, que va treballar molt per a reforçar-la en un moment perillós d'extinció i es va significar per la seua caritat i integritat de costums, sempre amb les mires posades en la major glòria de Déu. (1811)
17. A Mengo, lloc d'Uganda, sant Josep Mkasa Balikuddembé, màrtir, que, estant al capdavant del palau reial, rebut el baptisme, va guanyar molts jóvens per a Crist i va defendre els xiquets de la cort de les passions vicioses del rei Mwenga, per la qual cosa el rei, enfurit, va ordenar decapitar-lo a vint-i-cinc anys. (1885)

18. A Sanremo, a la regió de Ligúria, a Itàlia, beata Maria de la Passió (Helena) de Chappotin de Neuville, verge, que, enamorada de la humilitat i senzillesa de sant Francesc, va fundar les Germanes Franciscanes Missioneres de Maria, per al servici de la dona en terres de missió. (1904)
19. A Wadowice, a Polònia, sant Rafael de Sant Josep (Josep) Kalinowski, prevere, que durant la guerra, en la insurrecció del poble contra l'opressor, va ser fet presoner pels enemics i deportat a Sibèria; després de patir moltes calamitats, per fi recuperada la llibertat, va ingressar en l'Orde dels Carmelites Descalços, que va promoure notablement. (1907)

at Cap comentari:
Labels: , , , , , , ,

14 de novembre de 2026, dissabte XXXII

DISSABTE DE LA SETMANA XXXII / II


Lectura primera 3Jo 5-8

És el nostre deure fer-nos cooperadors de la veritat ajudant els germans 

Lectura de la tercera carta de sant Joan

Estimat amic, és ben propi d'un creient tot el que fas pels germans, i més quan són forasters. Davant de la comunitat reunida, ells han parlat del teu amor. Faràs bé de proveir-los per al viatge, tal com pertoca a uns hòmens de Déu que s'han posat en camí per causa del nom de Jesucrist, sense acceptar res dels pagans. És el nostre deure fer-nos cooperadors de la veritat ajudant uns hòmens com estos.


Salm responsorial 111,1-2.3-4. (R.: 1a)

Feliç aquell que venera el Senyor
i estima de cor els seus preceptes.
La seua descendència serà gran en el país,
serà beneït el llinatge dels justs.

R. Feliç aquell que venera el Senyor.

En sa casa hi ha riquesa i abundància,
la seua bondat dura per sempre.
Apunta en la foscor com una llum
el qui és compassiu, piadós i just. R.

Feliç aquell que s'apiada i presta,
i administra els seus béns amb justícia.
El just no caurà mai,
i serà recordat eternament. R.

Al·leluia 2Te 2,14

Déu, valent-se de l'evangeli,
ens ha cridat a posseir la glòria de Jesucrist,
el nostre Senyor.

Evangeli Lc 18,1-8

Déu farà justícia als seus elegits que s'aclamen a ell 
᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Lluc 

En aquell temps, Jesús va contar als deixebles una paràbola sobre la necessitat de pregar sempre i sense desanimar-se:
«En una ciutat hi havia un jutge que no tenia temor de Déu ni consideració a les persones. En la mateixa ciutat hi havia una viuda que anava a buscar-lo sovint i li deia: "Feu-me justícia contra el meu adversari". Durant molt de temps el jutge no li feia cas, però al remat va pensar: "Jo no tinc temor de Déu ni consideració a les persones, però esta viuda és tan pesada que li hauré de fer justícia; i que no vinga ací a molestar-me més"».
I el Senyor afegí:
«Ja veeu què diu este jutge injust. ¿I Déu no farà justícia als seus elegits que s'aclamen a ell de nit i de dia? ¿Els tindrà esperant? Vos assegure que els farà justícia molt prompte. Però el Fill de l'home, quan vinga, ¿trobarà fe en la terra?»

Per a meditar l'evangeli


Papa Francesc, Homilia, 16 d'octubre de 2016

Hem escoltat la promesa de Jesús en l'Evangeli: Déu farà justícia als seus elegits que s'aclamen a ell de dia i de nit (cf. Lc 18, 7). Este és el misteri de l'oració: cridar, no cansar-se i, si et canses, demana ajuda per a mantindre les mans alçades. Esta és l'oració que Jesús ens ha revelat i ens ha donat a través de l'Esperit Sant. Orar no és refugiar-se en un món ideal, no és fugir a una falsa quietud. Per contra, pregar i lluitar, i deixar que també l'Esperit Sant pregue en nosaltres. És l'Esperit Sant qui ens ensenya a resar, qui ens guia en l'oració i ens fa orar com a fills.

* * * * *

Sant Gregori Palamàs, monjo.

Sants Pares de Mèrida: Pau, Fidel i Massona.

Martirologi Romà


1. A Heraclea, ciutat de Tràcia, actual Turquia, sant Teodot màrtir. (c. s. III)

2. A Gangra, lloc de Paflagònia, hui Turquia, sant Hipaci, bisbe, que va morir màrtir, lapidat en un camí pels heretges novacians. (325)

3. A Avinyó, a la regió de Provença, en l'actual França, sant Ruf, considerat com el primer que va estar al capdavant de la comunitat cristiana d'este lloc. (s. IV)

4*. A l'illa de Bardsey, en la costa de Càmbria septentrional, actualment el Regne Unit, sant Dubrici, bisbe i abat. (s. VI)

5. A Trogir (Traù), a Dalmàcia, hui Croàcia, sant Joan, bisbe, que, sent ermità en un monestir camaldulenc, va ser ordenat bisbe i va defendre feliçment la ciutat de la destrucció decretada pel rei Colomà. (c. 1111)

6. A la localitat d'Eu, a Normandia, actual regió francesa, trànsit de sant Llorenç O'Toole (Lorcan Ua Tualthail), bisbe de Dublín, que, entre les dificultats del seu temps va promoure valerosament la disciplina regular de l'Església, va procurar posar pau entre els prínceps i, finalment, havent anat a visitar Enric, rei d'Anglaterra, va aconseguir els gojos de la pau eterna. (1180)

7. Al cenobi de Santa Maria de Gualdo Mazocca, prop de Campobasso, a Itàlia, beat Joan de Tufaria, eremita. (1170)

8. A Mariëngaarde, a Frísia, actual Holanda, sant Siard, abat, de l'Orde Premonstratenc, notable per la seua observança regular i per la seua prodigalitat envers els pobres (1230).

9. A Alger, a Àfrica septentrional, sant Serapió, de l'Orde de la Mare de Déu de la Mercè, en la qual va ser el primer que, per a la redempció dels fidels captius i predicació de la fe cristiana va meréixer la palma del martiri. (1240)

10. A Jerusalem, sants Nicolau Tavelic, Deodat Aribert, Esteve de Cúneo i Pere de Narbona, preveres de l'Orde dels Germans Menors i màrtirs, que, per predicar lliurement a la plaça pública la religió cristiana als sarraïns i confessar constantment a Crist com a Fill de Déu, van ser cremats vius. (1391)
 
Els sants Nicolau Tàvelic (de Dalmàcia), Deodat de Rodés, Esteve de Cúneo i Pere de Narbona, sacerdots franciscans, moriren màrtirs a Jerusalem, el 14 de novembre de 1391. Procedien de diferents províncies de l'Orde. Després de passar uns quants anys al servici religiós del convent de Mont-Sió de la Custòdia de Terra Santa, es decidiren a predicar públicament l'Evangeli als musulmans. Després de pensar-hi molt i amb el suport de la pregària, es presentaren davant del cadí per exposar el discurs apologètic que havien preparat en defensa de la fe cristiana. S'entaulà una discussió tensa. Invitats a retractar-se, ells s'hi refusaren. Per això foren empresonats i després executats i cremats en la plaça pública. El papa Pau VI els canonitzà l'any 1970. [font]

11. A Cáccamo, lloc de Sicília, beat Joan de Lici, prevere de l'Orde de Predicadors, eminent per la seua incansable caritat cap al proïsme, per la propagació del res del Rosari i per l'observança de la disciplina regular. Descansà en el Senyor amb cent onze anys. (1511)

12. En la fortalesa de Binh Dinh, a Cotxinxina, hui Vietnam, sant Esteve Teodor Cuénot, bisbe de la Societat de Missions Estrangeres de París i màrtir, que després de vint-i-cinc anys de treballs apostòlics, durant la feroç persecució sota l'emperador Tu Duc va ser llançat a una quadra d'elefants, on va morir esgotat de sofriments. (1861)

- Beata Maria Merkert (Nysa, Opole – Polònia, 1817-1872), religiosa, cofundadora de la Congregació de les Germanes de Santa Isabel.

at Cap comentari:
Labels: , , ,
Subscriure's a: Missatges (Atom)

entrada destacada

16 de novembre de 2026, dilluns XXXIII

DILLUNS DE LA SETMANA XXXIII / II Lectura primera Ap 1,1-4;2,1-5 Recorda com eres abans de decaure i convertix-te Comença l' Apocalipsi ...

entrades populars