DIVENDRES DE LA SETMANA XVII / II
Sant Ignasi de Loiola, prevere
Oh Déu, per a propagar més i més la glòria del vostre nom,vau suscitar en l’Església a sant Ignasi de Loiola;feu que, amb el seu auxili i el seu exemple,lluitem en la terra i merescam ser coronats amb ell en el cel.
Lectura primera Jr 26,1-9
Tot el poble estava reunit al voltant de Jeremiesen el temple del SenyorLectura del llibre de JeremiesAl començament del regnat de Joaquim, fill de Josies, rei de Judà, el Senyor va fer sentir a Jeremies esta paraula:«Açò diu el Senyor: Està-te a l'atri del temple del Senyor i, a la gent de totes les poblacions de Judà que ve al temple a adorar el Senyor, dis-los les paraules que t'he comunicat, sense llevar-ne ni una. Qui sap si en faran cas, voran el mal que han fet, se'n penediran i jo em podré desdir del mal que pensava fer-los.Dis-los: Açò diu el Senyor: Si no m'obeïu, si no compliu la meua Llei i no feu cas de les paraules dels meus servents, els profetes, que jo vos envie inútilment cada dia, faré amb este temple com vaig fer amb Siló, i el nom d'esta ciutat serà recordada en les malediccions de tots els pobles de la terra».Els sacerdots, els profetes i tot el poble van sentir com Jeremies deia tot açò en el temple del Senyor, i en acabant de dir tot el que el Senyor li havia manat, l'agarraren i li digueren: «Et matarem. ¿Per què has de profetitzar, en nom del Senyor, que este temple acabarà com Siló i esta ciutat quedarà desolada i sense habitants?»Tot el poble estava reunit al voltant de Jeremies en el temple del Senyor.
Salm responsorial 68,5.8-10.14 (R.: 14c)
Són més que els cabells del meu capels qui m'odien perquè sí;són forts els qui em volen destrossar,els qui m'ataquen sense raons.¿Els hauré de tornar allò que no he robat?R. Escolteu-me, Déu meu, vós que ameu tant.Per vós he aguantat insults,i abaixe els ulls, avergonyit;un estrany soc per als meus germans,un estranger per als fills de ma mare.El zel del vostre temple em devora,i cauen sobre mi els insultsdels qui vos insulten. R.Jo vos pregue, Senyor,en este temps de gràcia;escolteu-me, Déu meu, vós que ameu tant,vós que ajudeu per fidelitat. R.
Al·leluia 1Pe 1,25
La paraula del Senyor dura per sempre,i esta paraula és l'evangeli que vos ha sigut anunciat.
Evangeli Mt 13,54-58
¿No és el fill del fuster? ¿D'on li ve tot açò?᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Mateu
En aquell temps, Jesús va arribar a Natzaret, el seu poble, i es va posar a ensenyar en la seua sinagoga. La gent es deia estranyada: «¿D'on li venen este saber i el poder de fer miracles? ¿No és el fill del fuster? Sa mare, ¿no es diu Maria? Els seus germans, ¿no es diuen Jaume, Josep, Simó i Judes? I les seues germanes, ¿no viuen totes entre nosaltres? ¿D'on li ve tot açò?» I s'escandalitzaven d'ell.
Jesús els va dir: «Un profeta només és despreciat en el seu poble i entre els de sa casa». Allí no va fer molts miracles a causa de la seua incredulitat.
* * * * *
Va nàixer a Loiola, al País Basc, l'any 1491. Primerament va viure en la cort i després va seguir la milícia. Convalescent d'una ferida rebuda en la defensa de Pamplona, el 1521, va encendre's en desigs de seguir les petjades de Crist. Retirat a Manresa, va viure una experiència espiritual, l'essència de la qual va consignar en el llibre dels Exercicis Espirituals. A París va estudiar teologia i va posar els primers fonaments de la Companyia de Jesús. Ordenat sacerdot a Venècia l'any 1537, es dirigí a Roma, on, tres anys després, fundava la Companyia de Jesús. L'any següent 1541, fou elegit primer Prepòsit General. Va contribuir moltíssim amb tota mena d'obres apostòliques a la restauració catòlica del segle XVI i a la renovació de l'activitat missionera de l'Església. Morí a Roma l'any 1556, i el 1622 Gregori XV el va canonitzar. [Font]
- Pregàries ignasianes.
- J. M. Bausset: Sant Ignasi de Loiola (31 de juliol de 2015)
Aniversari de la mort a Sogorb de Crisòstom Royo de Castellví, bisbe de Sogorb (1691)
MARTIROLOGI ROMÀ
Elogis del 31 de juliol
Memòria de sant Ignasi de Loiola, prevere, el qual, nascut al País Basc, va passar la primera part de la seua vida en la cort com a patge fins que, ferit greument, es va convertir a Déu. Va completar els estudis teològics a París i va unir a ell als seus primers companys, amb els quals més tard va fundar l'Orde de la Companyia de Jesús a Roma, on va exercir un fructuós ministeri escrivint diverses obres i formant els seus deixebles, tot per a major glòria de Déu. (1556)
2. A Milà, al territori Transpadà, actualment Itàlia, sant Cal·limer, bisbe. (s. II ex.)
3. A Sinnada, a Frígia, hui Turquia, sants Demòcrit, Secund i Dionís, màrtirs. (s. III)
4. A Cesarea de Mauritània, a l'actual Algèria, sant Fabi, màrtir, que va ser empresonat per negar-se a portar la insígnia del governador en una assemblea de la província, i com que va romandre fidel en la confessió de Crist, el jutge el va condemnar a mort. (303/304)
5. A Roma, a la via Llatina, sant Tertul·lí, màrtir. (c. s. IV)
6. A Ravenna, a la via Flamínia, també a la Itàlia actual, trànsit de sant Germà, bisbe d'Auxerre, defensor de la fe dels britànics front l'heretgia pelagiana, el qual, havent acudit a Ravenna per a obtindre la pau de la regió de l'Armòrica, va ser rebut triomfalment pels emperadors Valentinià i Gal·la Placídia, i des d'allí va pujar després al regne celestial. (448)
7. Prop de Fòrum Corneli, actual Imola, a la mateixa via Flamínia, trànsit de sant Pere Crisòleg, bisbe de Ravenna, del qual es va fer memòria ahir. (c. 450)
8. A Skövde, a Suècia, santa Elena [o Helena], viuda, a qui es considera màrtir per haver sigut injustament assassinada. (c. 1160)
9. A Acquapendente, a la regió italiana de Toscana, trànsit del beat Joan Colombini, ric comerciant que, deixant-ho tot, va abraçar la pobresa, i amb els qui el van seguir va fundar l'Orde dels Jesuats, als components dels quals va voler pobres de Crist i casats amb la dama Pobresa. (1307)
10. A la ciutat de Londres, a Anglaterra, beat Everard Hanse, prevere i màrtir, que des del dia en què va abraçar la fe catòlica sempre li va ser fidel, la va propagar entre els seus conciutadans i, en temps de la reina Isabel I, va confirmar la seua fe amb el martiri a Tybourn. (1581)
11. En la mar, enfront del port de Rochefort, a França, beat Joan Francesc Jarriges de la Morelie du Breuil, prevere i màrtir, que durant la Revolució Francesa, quan la persecució contra l'Església es feia sentir més intensa, va ser tancat en una vella nau destinada al transport d'esclaus, on va morir en emmalaltir de tisi. (1794)
12. A Cây Mét, lloc pròxim a la ciutat de Saigon, a la Cotxinxina, hui Vietnam, sants Pere Doàn Côn Quý, prevere, i Manuel Phung, màrtirs, que, després de passar prop de set mesos en la presó, van ser decapitats per ser cristians. (1859)
13. A la vall Alighede, a Etiòpia, sant Justí de Jacobis, bisbe, de la Congregació de la Missió, que, mans i ple de caritat, es va entregar a l'apostolat i a la formació del clero indígena i, per això, va haver de patir prompte fam, set, tribulacions i la presó. (1860)
14. A la ciutat de Granollers, pròxima a Barcelona, beats màrtirs Dionís Vicente Ramos, prevere, i Francesc Remón Játiva, religiós, tots dos de l'Orde dels Germans Menors Conventuals, que en la persecució desencadenada contra la fe, amb el seu martiri, van seguir els passos de Crist. (1936)
15. A València, beat Jaume Buch Canals, religiós de la Societat de Sant Francesc de Sales i màrtir, que, durant la mateixa persecució, va morir confessant a Crist. (1936)
 |
| Miquel Ozieblowski |
17. A Kalisz, a Polònia, beat Francesc Stryjas, màrtir, que durant la mateixa persecució, després de passar per terribles turments, va volar triomfador a la trobada del Senyor. (1944)
18. A la ciutat de Trnava, a Eslovàquia, beata Sidònia (Cecília) Schelingovà, verge de la Congregació de Germanes de la Caritat de la Santa Creu i màrtir, que, en temps difícils per a l'Església del seu país, va patir molt de cos i en l'esperit per haver protegit un sacerdot i, afectada finalment per una malaltia, es va mostrar testimoni alegre i constant de Crist. (1955)
19. Beat Francesc Solanus Casey, en el segle Bernard (1870- Detroit, Michigan, els Estats Units d'Amèrica del Nord 1957). Sacerdot profés de l'Orde dels Germans Menors Caputxins.
