DIMECRES DE LA SETMANA VI DE PASQUA
Lectura primera Fets 17,15.22-18,1
Açò que ja venereu sense conéixer,
jo vos ho anuncie
Lectura dels Fets dels Apòstols
En aquells dies, els acompanyants de Pau el conduïren fins a Atenes, i se'n tornaren amb l'encàrrec de dir a Siles i a Timoteu que es reuniren amb Pau com més prompte millor.
Pau, dret enmig de l'Areòpag, va parlar d'esta manera:
«Hòmens d'Atenes, puc observar en molts detalls que sou especialment religiosos. Perquè recorrent i contemplant els vostres monuments sagrats, fins i tot he trobat un altar que porta esta inscripció: "Al déu desconegut".
Mireu, açò que ja venereu sense conéixer, jo vos ho anuncie. El Déu que ha fet el món i totes les coses del món, Senyor com és de cel i terra, no habita en temples construïts per humans, ni és servit per mans humanes, com si necessitara d'algú, perquè és ell qui ens dona a tots la vida, la respiració i tota cosa. A partir d'un sol home va traure tots els pobles per a que habitaren la faç la terra. Ha determinat les etapes de la seua història i els límits dels seus territoris, per tal que busquen a Déu, a vore si almenys el troben a cegues, encara que ell no està lluny de ningú: En ell vivim, ens movem i existim. Ho han cantat també alguns dels vostres poetes: "Sí, som del seu llinatge". Ara bé, si som llinatge de Déu, no podem pensar que la divinitat s'assemble a l'or, a la plata, o a la pedra, que treballen les mans creadores dels artistes. Déu aparta els ulls dels temps passats en la ignorància, però ara ordena que tots, en tot lloc, es convertixquen, perquè ja té assenyalat el dia en què ha de jutjar el món amb justícia, per mitjà d'un home que ell ha designat i acreditat davant de tots ressuscitant-lo d'entre els morts».
Quan sentiren parlar de resurrecció dels morts, uns s'ho prengueren a broma, d'altres li digueren: «Sobre això ja t'escoltarem un altre dia».
Pau es va retirar d'aquell rogle. Amb tot, alguns se li ajuntaren i es feren creients, entre ells Dionís l'Areopagita, una dona que es deia Dàmaris i alguns més.
Després d'açò, Pau va deixar d'Atenes i se'n va anar a Corint.
Salm responsorial 148,1-2.11-12.13.14
Alabeu el Senyor des del cel,
alabeu-lo en les altures;
alabeu-lo, tots els seus àngels,
alabeu-lo, tots els seus exèrcits.
R. El cel i la terra estan plens de la vostra glòria.
O bé:
Al·leluia.
Pobles i reis de la terra,
poderosos i governants de tot el món,
xiquets i vells,
jóvens i donzelles. R.
Que tots alaben el nom del Senyor,
l'únic nom que despunta sobre tot altre;
la seua majestat domina cel i terra
i ha donat al seu poble un gran poder. R.
Càntic de alabança de tots els seus fidels,
dels fills d'Israel, els seus elegits. R.
Al·leluia Jo 14,16
Jo pregaré el Pare, i vos donarà un altre Defensor,
per a que es quede amb vosaltres per sempre.
Evangeli Jo 16,12-15
L'Esperit de la veritat vos guiarà cap a la veritat plena
Lectura de l'evangeli segons sant Joan
En aquell temps, Jesús va dir als deixebles:
«Encara tinc moltes coses per dir-vos, però ara no podeu aguantar-ne tantes. Quan vinga ell, l'Esperit de la veritat, vos guiarà cap a la veritat plena. Ell no parlarà pel seu compte: dirà tot allò que senta dir i vos anunciarà les coses futures.
Ell em glorificarà, perquè prendrà d'allò que és meu i vos ho anunciara. Tot allò que és del Pare és meu; per això he dit que prendrà d'allò que és meu i vos ho anunciara».
ALTRES
Santa Maria, Mare de les Gràcies (mem. ob. a la diòcesi de València).
El 8 de maig de 1977 el papa Pau VI va beatificar Maria Rosa Molas, hui santa
MARTIROLOGI ROMÀ
Elogis del 8 de maig
1. A Milà, a la regió italiana de Ligúria, commemoració de sant Víctor, màrtir, el qual, originari de Mauretània, era soldat de l'exèrcit imperial, i en imposar l'emperador Maximià l'obligació de sacrificar als ídols, va deposar les seues armes, per la qual cosa el van portar a la ciutat de Lodi, on va ser decapitat. (c. 304)
2. A Bizanci, actual Istanbul, a Turquia, sant Acaci, soldat i màrtir. (s. IV)
3. A Auxerre, a la Gàl·lia Lugdunense, hui França, sant Eladi [o Heladi], bisbe. (s. IV)
4. Prop de la muntanya de Scetes, a Egipte, sant Arseni, que, segons la tradició, va ser diaca de l'Església de Roma, i en temps de l'emperador Teodosi es va retirar a la vida de soledat, on, ple de totes les virtuts, va rendir el seu esperit a Déu. (s. IV/V)
5. Al territori de Châlons, a la Gàl·lia, actualment França, sant Gibrià, prevere, qui, originari d'Irlanda, va recórrer la Gàl·lia com a pelegrí per amor a Crist. (c. 515)
6. A Bourges, població d'Aquitània, de nou a l'actual França, sant Desiderat, bisbe, que havent exercit amb anterioritat el càrrec de canceller en la cort, com a bisbe va dotar la seua Església amb relíquies de màrtirs. (550)
7. A Saujon, a la regió de Saintes, també a Aquitània, sant Martí, prevere i abat. (s. VI)
8. A Roma, al costat de la basílica de Sant Pere, sant Bonifaci IV, papa, que va obtindre de l'emperador Focas el temple del Panteó, el qual va transformar en església dedicada a la santíssima Mare de Déu i a tots els màrtirs, i va fomentar molt la disciplina monàstica. (615)
Era fill d'un metge de la ciutat italiana de Valèria i havia estat honrat ja amb la dignitat de cardenal, quan va ser cridat a ocupar la càtedra apostòlica, l'any 607. Va alçar un monestir a la casa paterna i va restaurar la disciplina monàstica mitjançant un Concili. Va aconseguir que l'emperador Focas li cedira l'antic temple de tots els déus, el Panteó, i el va convertir en església, consagrant-lo a la Mare de Déu i als sants màrtirs, i per a augmentar la devoció popular a este santuari hi va fer traslladar vint-i-huit carros de cossos de màrtirs, trets de les catacumbes. Va morir el 8 de maig del 615. [font]
9. També a Roma, igualment al costat de Sant Pere, sant Benet II, papa, el qual, d'esperit humil, mans i pacient, es va distingir pel seu amor a la pobresa i va ser insigne també per les seues almoines. (685)
10. A Verona, a la regió de Venècia, actualment a Itàlia, sant Metró, ermità, de qui es diu que va portar una vida aspra i penitent. (c. s. VIII)
11. A Roermond, al costat del riu Mosa, al territori de Brabant, d'Austràsia, hui Holanda, sant Wiro, que, segons la tradició, es va dedicar a evangelitzar este territori juntament amb els seus companys Plechelm i Otger. (c. 700)
12. A Saludecio, a l'actual regió italiana d'Emília-Romanya, sant Amat Ronconi, que es va distingir per la seua dedicació a l'hospitalitat i a l'atenció espiritual dels pelegrins. (s. XIII ex.)
13. Al monestir de Santa Maria della Serra, al Picé, hui regió de les Mascas, també a Itàlia, beat Àngel de Massaccio, prevere de l'Orde Camaldulenc i màrtir, que va ser un incansable defensor de l'observança del precepte dominical. (c. 1458)
14. A Randazzo, lloc de Sicília, de nou a Itàlia, beat Lluís Rabatá, prevere de l'Orde del Carme, fidelíssim en l'observança de la Regla i resplendent en el seu amor als enemics. (1490)
15. A Quebec, al Canadà, beata Maria Caterina de Sant Agustí (Caterina de Simon de Longpré), verge, religiosa de les Germanes Hospitalàries de la Misericòrdia de l'Orde de Sant Agustí, que, fins a la seua mort, va viure dedicada a la cura dels malalts, distingint-se pel consol que els proporcionava i l'esperança que els infonia. (1668)
16. Beata Clara Fey (1815- Simpelveld, Holanda 1894). Fundadora de la Congregació de les Germanes de l'Infant Jesús Pobre.
17. Al lloc anomenat Hegne, a la regió de Baden, a Alemanya, beata Ulrica (Francesca) Nisch, verge, religiosa de la Congregació de Germanes de la Caritat de la Santa Creu, qui, com a infatigable serventa del Senyor, va viure sempre entregada als treballs més humils, principalment en la labor d'ajudant de cuinera. (1913)
18. Beata Maria Teresa Demjanovich (1901- Nova Jersey 1927). Religiosa de la Congregació de les Germanes de la Caritat de Santa Isabel.
19. Al camp de concentració d'Auschwitz, prop de Cracòvia, a Polònia, beat Antoni Bajewski, prevere de l'Orde dels Germans Menors i màrtir, que va aconseguir la glòria del Senyor en temps de guerra, terriblement crebantat pels turments patits en esta presó a causa de la seua fe. (1941)
20. Beat Pere Claverie, de l'Orde dels Germans Predicadors, bisbe d'Orà, i 18 companys* (1994-2002) religiosos i religioses; assassinats, per odi a la Fe, a Algèria.
* Henri Vergès, religiós dels Germans Maristes; Paul-Hélène Saint Raymond, religiosa de les Germanetes de l'Assumpció; Caridad Álvarez Martínez i Esther Paniagua Alonso, religioses de les Germanes Missioneres Agustines; Jean Chevillard, Alain Dieulangard, Christian Chessel, Charles Decker, sacerdots dels Missioners d'Àfrica (Pares Blancs); Bibiane Leclerc, Angèle-Marie Littlejohn, religioses Germanes Missioneres de la Mare de Deú dels Apòstols; Odette Prévost, religiosa de les Germanetes del Sagrat Cor; Bruno Lemerchand, Célestin Ringeard, Christian de Chergé, sacerdots trapencs; Paul Favre-Miville, Luc Dochier, Cristophe Lebretón i Michel Fleury, religiosos trapencs.
