DIVENDRES DE LA SETMANA II DE PASQUA
Lectura primera Fets 5,34-42
Els apòstols es retiraren,contents d'haver sigut dignesde ser maltractats per causa del nom de JesúsLectura dels Fets dels ApòstolsEn aquells dies, es va alçar en el sanedrí un fariseu que es deia Gamaliel, un mestre de la Llei respectat per tot el poble; va manar que feren eixir un moment els apòstols i va dir:
«Israelites, penseu bé el que voleu fer contra eixos hòmens. Fa uns anys es va alçar Teudes dient que ell era qui sap qui, i se li ajuntaren uns quatre-cents hòmens. Teudes va acabar ajusticiat, els seus seguidors es desbandaren i quedaren reduïts a no res. Més tard, en els dies de l'empadronament, també es va alçar Judes el Galileu i va moure gent darrere d'ell. També Judes va morir i es dispersaren els seus seguidors. I ara jo vos dic: desentengueu-vos d'eixos hòmens i deixeu-los anar; perquè si el seu pla o la seua obra és cosa humana, ja es desfarà; però si ve de Déu, no podreu fer-la caure i vos exposaríeu a lluitar contra Déu».Li donaren la raó a Gamaliel i cridaren els apòstols; els feren assotar, els prohibiren parlar mai més en nom de Jesús i els soltaren.Els apòstols es retiraren del sanedrí, contents d'haver sigut dignes de ser maltractats per causa del nom de Jesús.I cada dia, en el temple i de casa en casa, no paraven d'ensenyar i proclamar la Bona Notícia que Jesús és el Crist.
Salm responsorial 26,1.4.13-14 (R.: cf. 4ab)
El Senyor m'il·lumina i em salva,¿qui em pot fer por?El Senyor és el mur que em defén,¿qui em pot espantar?R. Una cosa he demanat al Senyor:poder viure en sa casa.O bé:Al·leluia.Una cosa he demanat al Senyor,i la desitge amb tota l'ànima:poder viure en la casa del Senyorcada dia de ma vida,assaborir la dolçor del Senyori vetlar pel seu temple. R.Segur que en la terra dels viusvoré la bondat del Senyor.¡Espera en el Senyor! ¡Sigues valent!¡Que el teu cor no flaquege!¡Espera en el Senyor! R.
Al·leluia Mt 4,4b
L'home no viu només de pa;viu de tota paraula que ix de la boca de Déu.
Evangeli Jo 6,1-15
Jesús va repartir els pans a tota la gent.En repartia tants com en volien
᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Joan
En aquell temps, Jesús se n'anà a l'altra vora del mar de Galilea o de Tiberíades, i el seguia molta gent, perquè veien els senyals que feia amb els malalts.
Jesús va pujar a la muntanya i es va assentar amb els deixebles. S'acostava la Pasqua, la festa dels jueus. Jesús va alçar els ulls i, en vore la multitud que anava arribant, preguntà a Felip: «¿On podem comprar pa a fi que puguen menjar tots?»
De fet, ho preguntava per a posar-lo a prova, perquè Jesús ja sabia què havia de fer.
Felip li respongué: «Necessitaríem molts diners per a poder donar només un tros de pa a cada u».
Un dels deixebles, Andreu, el germà de Simó Pere, diu a Jesús: «Ací hi ha un xiquet que porta cinc pans d'ordi i dos peixets; però, ¿què és açò per a tanta gent?»Jesús els va manar: «Feu que s'acomoden tots» En aquell lloc hi havia molta herba, i s'acomodaren tots; només d'hòmens, n'eren uns cinc mil.
Jesús prengué els pans, digué l'acció de gràcies i els repartí entre els qui estaven acomodats, tant com en volgueren; igual va fer amb els peixos.
Quan tots quedaren satisfets, va dir als deixebles: «Arreplegueu els trossos que han sobrat, que no es llancen a perdre».Ells els arreplegaren i, de les sobres d'aquells cinc pans d'ordi, ompliren dotze paneres.Quan la gent va vore el prodigi que Jesús havia fet, va començar a dir: «Realment este home és el Profeta que havia de vindre al món».Jesús, sabent que anaven a emportar-se'l per a fer-lo rei, es va retirar de nou a soles a la muntanya.
* * * * *
Aniversari de la mort de Tomàs Vicent Tosca i Mascó, erudit valencià, matemàtic, cartògraf i teòleg, a banda de creador del moviment Novatores
Martirologi Romà
Elogis del 17 d'abril
1. A Melitene, ciutat de l'antiga Armènia, a l'actual Turquia, sants màrtirs Pere, diaca, i Hermògenes, el seu coadjutor. (c. s. IV)
2. A Pèrsia, hui l'Iraq, passió de sant Simeó bar Sabas, bisbe de Selèucia i Ctesifont, que, per orde del rei dels perses Sapor II, va ser detingut i carregat de cadenes per negar-se a adorar el sol i continuar proclamant a Jesucrist lliurement i valentament. Empresonat juntament amb més de cent cristians, bisbes, preveres i d'altres ordes eclesiàstics, va ser sotmés a tortures, i el Divendres Sant de la Passió del Senyor, davant dels seus ulls i mentre els exhortava, tots els seus companys van ser decapitats, com ell mateix ho va ser en últim lloc. (341)
3. També commemoració de molts màrtirs que, després de la mort de sant Simeó, en tot el territori de Pèrsia, i igualment sota el rei Sapor II, van ser degollats per causa del nom de Crist, entre ells sant Txusdazat [o Guhashtazad, Usthazan o Gothazat], eunuc del palau reial i padrí del mateix rei, que durant el primer ímpetu de la persecució va patir el martiri al palau d'Artaxerxes, germà de Sapor, a la província d'Adiabene, a l'actual Iraq. (341)
4. A Tortona, a la regió de Ligúria, actualment Itàlia, sant Innocenci, bisbe. (s. IV)
5. A Melitene, a l'antiga Armènia, hui Turquia, sant Acaci, bisbe, que va intervindre en el Concili d'Efes contra Nestori per a defendre la fe catòlica, i després va ser deposat injustament de la seua seu. (c. 435)
6. A Viena del Delfinat [Vienne], ciutat de Burgúndia, ara França, sant Pantagat, bisbe. (540)
7. A l'illa d'Eigg, a les Hèbrides interiors, enfront d'Escòcia, sant Donnan, abat, juntament amb cinquanta-dos monjos, que durant les celebracions pasquals van ser degollats o cremats per uns pirates. (617)
8. A Còrdova, a la regió hispànica d'Andalusia, sants màrtirs Elies, prevere, ja ancià, Pau i Isidor, monjos jóvens, que per la seua fe cristiana van perir en la persecució duta a terme pels sarraïns. (856)
9. A l'abadia de la Chaise-Dieu, també a França, sant Robert de Turlande, abat, al qual se li van unir alguns germans en este lloc on s'havia retirat per a viure en soledat, i amb la seua predicació i exemple de vida va guanyar moltes ànimes per al Senyor. (1067)
10. A l'abadia de Molesme, a França, sant Robert, abat, qui desitjós d'una vida monàstica més senzilla i estricta, va ser fundador de monestirs i esforçat superior, director d'ermitans i restaurador eximi de la disciplina monàstica, i instaurador del monestir de Cister, que va regir com a primer abat. Finalment, va ser cridat de nou com a abat a Molesme, on va descansar allí en pau. (1111)
11. A Perusa, ciutat de l'Úmbria, a Itàlia, beat Jaume de Cerqueto, prevere de l'Orde d'Ermitans de Sant Agustí, que va oferir un seré exemple en assumir amb alegria la malaltia que l'afligia. (1367)
12. A Pisa, a la regió de Toscana, beata Clara Gambacorti, que, en perdre encara molt jove al seu espòs, aconsellada per santa Caterina de Siena va fundar el monestir de sant Doménec sota una regla austera, va dirigir amb prudència i caritat les germanes, i es va distingir per haver perdonat l'assassí de son pare i dels seus germans. (1419)
13. A Madrid, a Espanya, beata Maria Anna de Jesús Navarro de Guevara, verge, la qual, després de superar l'oposició de son pare, va rebre l'hàbit de l'Orde de la Mare de Déu de la Mercé i es va dedicar a la vida d'oració, penitència i ajuda a pobres i afligits. (1624)
14. A Londres, a Anglaterra, beat Enric Heath, prevere de l'Orde dels Germans Menors i màrtir, que sota el rei Carles I, per la sola raó del seu sacerdoci, va ser entregat al botxí a Tyburn. (1643)
15. A Sault, lloc de la província de Quebec, al Canadà, santa Caterina Tekawitha, verge, que, nascuda entre els indígenes del lloc, va patir moltes amenaces i vexacions per haver acceptat, en el dia de Pasqua, rebre el baptisme i oferir a Déu la seua virginitat, que conservava ja abans de convertir-se. (1680) Canonitzada en 2012
16. Beat Llucià Botovasoa (1908- Vohipeno, Madagascar 1947). Laic i pare de família, mestre, membre del Tercer Orde de Sant Francesc; assassinat per romandre fidel a l'Església.
