DIVENDRES DE LA SETMANA XVIII / II
Lectura primera Na 2,1.3;3,1-3.6-7
Ai de la ciutat sanguinària!Lectura de la profecia de NahumMireu per les muntanyesels peus de l'herald que anuncia la pau!Celebra les teues festes, Judà,complix les teues promeses:els malvats no t'atacaran mai més,no en queda ni rastre.El Senyor restaurala dignitat de Jacob,renova la dignitat d'Israel.L'havien assaltat uns devastadors,havien destrossat els seus sarments.Ai de la ciutat sanguinària,tota plena de mentires,carregada de crueltats!No es cansava mai de depredar.Escolteu els assots i l'estrèpit de les rodes:galop de cavalls,remor de carros,embat de la cavalleria,fulgor d'espases,esclat de llances;ferits per totes parts, els morts s'apilen;cadàvers i cadàvers,tota la gent hi entropessa.Abocaré immundícies damunt de tu,et deshonraré, t'exposaré al ridícul.Tot aquell que et veja fugirà dient:«Nínive ha quedat devastada.Qui la plorarà?On trobarem algúque vullga consolar-la?»
Salm responsorial Dt 32,35cd-36ab.39abcd.41 (R.: 39c)
El dia del desastre és imminent,s'acosta de pressa la seua hora.El Senyor defendrà el seu poble,i s'apiadarà dels seus servents.R. Jo done la mort o la vida.Vegeu-ho, per tant: només jo soc,i no hi ha altres déus fora de mi.Jo done la mort o la vida,ferixc i cure les ferides. R.Quan esmolaré el llamp de l'espasai armaré les meues mans per a fer justícia,tornaré als enemics el que es mereixen,donaré la paga als qui m'odien. R.
Al·leluia Mt 5,10
Feliços els perseguits pel fet de ser justs:d'ells és el Regne del cel.
Evangeli Mt 16,24-28
¿Què podrà pagar una persona per a recobrar la seua vida?᛭ Lectura de l'evangeli segons sant MateuEn aquell temps, Jesús va dir als deixebles: «Si algú vol vindre darrere de mi, que es negue a si mateix, que es carregue la seua creu i que em seguixca. Qui vullga salvar la seua vida, la perdrà, però qui la perda per mi, la trobarà. ¿De què li servix a una persona guanyar el món sencer, si això li costa la vida? ¿I què podrà pagar per a recobrar-la? Perquè el Fill de l’home vindrà entre els seus àngels amb la glòria de son Pare, i ell pagarà a cada u segons les seues obres. Vos dic de veres que alguns dels qui ara estan ací no tastaran la mort sense haver vist el Fill de l'home venint en el seu Regne».
* * * * *
Nascut a Vicenza (1480), Gaietà estudià lleis a Pàdua i, ja sacerdot, s’adonà de la falta d’espiritualitat del clero, fet del qual el mateix papa Adrià VI ja se’n queixava: «Els pecats del poble tenen el seu origen en els pecats dels sacerdots» (1522). El 1524 fundarà, amb el bisbe de Chieti-Teate, Caraffa (futur papa Pau IV), la societat apostòlica de Clergues Regulars (“Teatins”).
Morí el 7 d’agost de 1547 a Nàpols assistint els empestats. Canonitzat el 1671 per Climent X proclamant-lo: «el primer gran sacerdot de l’Edat Moderna».
Beates valencianes Ma. del Carme Zaragoza i Zaragoza i Ma. Rosa Adrover i Martí, dominiques, màrtirs (memòria a la Vila Joiosa)
MARTIROLOGI ROMÀ
Elogis del 7 d'agost
Sants Sixt II, papa, i companys, màrtirs. El papa sant Sixt, mentre celebrava els sagrats misteris i ensenyava als fidels els mandats del Senyor, per orde de l'emperador Valerià va ser inesperadament detingut pels soldats i decapitat immediatament, el dia 6 d'agost; amb ell van patir al mateix temps el martiri quatre diaques, que van ser enterrats amb el pontífex a Roma, al cementeri de Calixt, a la via Àpia. En este mateix dia, els sants Agapit i Felicíssim, diaques seus, van morir al cementeri de Pretextat, on van ser soterrats. (258)
Sant Gaietà de Thiene, prevere, que a Nàpols, a la regió italiana de Campània, es va entregar a pies obres de caritat, especialment en favor dels malalts incurables, va promoure associacions per a la formació religiosa dels laics i va instituir els Clergues Regulars per a la renovació de l'Església, recomanant als seus deixebles el deure d'observar la primitiva forma de vida apostòlica. (1547)
3. A Augsburg, a Forta, actual Alemanya, santa Afra, màrtir, que, convertida al cristianisme des d'una vida de pecat, conta la tradició que, sense haver sigut encara batejada, va ser cremada viva per haver confessat la seua fe en Crist. (304)
4. A Arezzo, a la regió de la Toscana, actualment Itàlia, sant Donat, segon bisbe d'esta seu, del qual el papa sant Gregori el Gran lloa la virtut i l'eficàcia de la seua pregària. (s. IV)
5. A Châlons, a la Gàl·lia Bèlgica, hui França, sant Donacià, bisbe. (s. IV)
6. A Roan [Rouen], també a la Gàl·lia, sant Victrici, bisbe, que encara soldat, en temps de l'emperador Julià va abandonar l'exèrcit per a seguir a Crist, per la qual cosa va ser sotmés, per orde del tribú, a moltes tortures i condemnat a mort. Va aconseguir, no obstant això, aconseguir la llibertat, i després de ser consagrat bisbe, va portar a la fe cristiana els feroços pobles dels mòrins i dels nervis, a la Gàl·lia del nord. (c. 410)
7. A Besançon, a la Burgúndia, de nou a França, sant Donat, bisbe, que va compondre una Regla per a vèrgens, seguint els ensenyaments de sant Benet, sant Columbà i sant Cesari. (d. 658)
8. A Venècia, actual territori italià, beat Jordà Forzaté, abat, que va ser fundador de monestirs a Pàdua i, no havent pogut evitar, malgrat els seus esforços, la ruïna de la seua pàtria, fora d'ella es va adormir devotament en el Senyor, deixant un insigne exemple d'honestedat, integritat, costums i saviesa. (c. 1248)
9. A Messina, a la regió de Sicília, a Itàlia, sant Albert degli Abbati, prevere de l'Orde dels Carmelites, que amb la seua predicació va convertir a molts jueus a la fe en Crist i va proveir de queviures la ciutat en el seu setge. (c. 1306/1307)
10. A Sassoferrato, al Picé, hui regió de les Marques, així mateix a Itàlia, beat Albert, monjo de l'Orde dels Camaldulencs, insigne per l'austeritat de vida i la perfecta observança de la seua Regla. (1350)
11. A L'Aquila, a l'antiga regió Vestina, de nou a Itàlia, beat Vicent, religiós de l'Orde dels Germans Menors, cèlebre per la seua humilitat i el seu esperit de profecia. (1504)
12. A la ciutat de Gondar, a Etiòpia, beats Agatàngel (Francesc) Nourry de Vincennes i Cassià (Gonçal) Vaz López-Netto de Nantes, preveres de l'Orde dels Germans Menors Caputxins i màrtirs, que durant la seua missió a Síria, Egipte i Etiòpia van buscar reconciliar amb l'Església catòlica els cristians separats i finalment, per orde del rei d'Etiòpia, van ser lligats a arbres amb el seu propi cordó religiós i lapidats fins a la mort. (1638)
13. A Lancaster, a Anglaterra, beats Martin de Sant Fèlix (Joan) Woodcock, de l'Orde dels Germans Menors, Eduard Bamber i Tomàs Whitaker, preveres i màrtirs, que van ser penjats per ser sacerdots i haver entrat en els dominis de rei Carles I. (1646)
14. A York, també a Anglaterra, beat Nicolau Postgate, prevere i màrtir, que durant el regnat de Carles II, a causa del seu ministeri sacerdotal, que havia exercit ocultament entre els pobres durant quasi cinquanta anys, va ser penjat en el patíbul. (1679)
15. A la localitat de Gorka Duchovna, prop de Poznan, a Polònia, beat Edmund Bojanowski, prevere, que, conforme als preceptes de l'Evangeli, va treballar amb gran afany en la formació dels pobres i gent analfabeta, i va fundar la Congregació de Serventes de la Immaculada Concepció de la Benaurada Mare de Déu. (1871)
16. A Colima, ciutat de Mèxic, sant Miquel de la Mora, prevere i màrtir, que, en el furor de la persecució contra l'Església, va ser coronat amb el martiri pel fet de ser sacerdot. (1927)
