29 de juny de 2026, dilluns: Sant Pere i Sant Pau

Solemnitat de Sant Pere i Sant Pau, apòstols

Simó, fill de Jonàs i germà d'Andreu, va ser el primer entre els deixebles que va confessar a Crist com a Fill de Déu vivent i, per això, va ser anomenat Pere. Pau, apòstol dels gentils, va predicar a Crist crucificat a jueus i grecs. Els dos, amb la força de la fe i l'amor a Jesucrist, van anunciar l'Evangeli a la ciutat de Roma, on, en temps de l'emperador Neró, els dos van patir el martiri: Pere, com narra la tradició, crucificat cap avall i enterrat al Vaticà, prop de la via Triomfal, i Pau, degollat i enterrat a la via Ostiense. En este dia, el seu triomf és celebrat per tot el món amb honor i veneració (elog. del Martirologi Romà)

Sant Pere és titular de la parròquia de la catedral de València, d’Albalat de la Ribera, l’Alcúdia de Crespins, Aielo de Malferit, Beniarrés, Benissa, Bunyol, Campos de Arenoso, Canet de Berenguer, Carpesa, Castell de Vilamalefa, Catadau, Cocentaina, Daimús, Godelleta, Massanassa, Moixent, el Palomar, Paterna, Pinet, Polop, la Pobla Llarga, Real, Sempere, Sueca i Tavernes de la Valldigna. És titular juntament amb Sant Pau d’Alqueria de la Comtessa i de Benavites. És, a més de titular, patró de Paterna. A Godelleta tenen des de molt antic relíquies de sant Pere i sant Pau, segons resa una rajoleta adossada a la façana: “Reliquias de Pedro y Pablo / en esta iglesia tenemos. / En Godelleta y en Roma / estas maravillas vemos”.


MISSA DEL DIA

Lectura primera Fets 12,1-11

Ara sé de veres que el Senyor m'ha alliberat
de les mans d'Herodes

Lectura dels Fets dels Apòstols

Per aquell temps, el rei Herodes va començar a arrestar alguns membres de l’Església per a maltractar-los, i va fer matar amb l’espasa a Jaume, el germà de Joan. En vore que això agradava als jueus, decidí arrestar també a Pere. Eren els dies dels Àzims. Després d’arrestar-lo, el va fer tancar a la presó, encomanant la custòdia a quatre esquadres de quatre soldats, amb la intenció de fer-lo comparéixer davant del poble després de Pasqua. 
Mentres Pere estava en la presó ben vigilat, l’Església pregava a Déu per ell sense parar.
La nit anterior, quan Herodes anava a fer-lo comparéixer, Pere dormia entre dos soldats, lligat amb dos cadenes, i els sentinel·les feien guàrdia a la porta de la presó. De repent, es va presentar l’àngel del Senyor i una llum il·luminà la cel·la. L’àngel va tocar a Pere en el costat, el despertà i li va dir: «¡Alça’t de pressa!» Li caigueren les cadenes de les mans, i l’àngel digué: «Posa’t el cinturó i les sandàlies». Pere ho va fer, i l’àngel afegí: «Posa’t el mantell i seguix-me». 
Pere va eixir, i el va seguir, sense acabar de creure’s que era realitat el que feia l’àngel, sinó que es pensava que tenia una visió. Passaren la primera guàrdia i la segona, i arribaren a la porta de ferro que dona a la ciutat, que es va obrir ella sola davant d'ells. Van eixir i seguiren carrer avall, i de sobte l’àngel va desaparéixer. Pere tornà en si i digué: «Ara sé de veres que el Senyor ha enviat el seu àngel i m’ha alliberat de les mans d’Herodes i de tot això que el poble dels jueus esperava que em faria».

Salm responsorial 33,2-3.4-5.6-7.8-9 (R.: 5b)

Beneiré el Senyor en tot moment,
tindré sempre en els llavis la seua alabança.
La meua ànima es gloria en el Senyor;
se n'alegraran els humils quan ho senten.

R. El Senyor m'ha alliberat de l'ànsia que tenia.

Proclameu amb mi gloria del Senyor,
exalcem junts el seu nom.
He demanat al Senyor i m'ha escoltat;
m'ha alliberat de l'ànsia que tenia. R.

Mireu-lo, i quedareu radiants,
no haureu d'amagar la cara de vergonya.
El pobre clama, el Senyor escolta,
i el salva de tots els perills. R.

Acampa l'àngel del Senyor
entorn dels seus fidels, i els allibera.
Tasteu i voreu que bo és el Senyor;
feliç l'home que confia en ell. R.

Lectura segona 2Tm 4,6-8.17-18

Ja tinc reservada la corona que m'he guanyat

Lectura de la segona carta de sant Pau a Timoteu

Benvolgut, 
Estic a punt d’oferir la meua vida en sacrifici, i ha arribat l’hora de la meua partida. He lliurat un bon combat, he acabat la carrera, he conservat la fe. I ara ja tinc reservada la corona de la justícia que el darrer dia em donarà el Senyor, jutge just; i no només a mi, sinó a tots els qui esperen amb amor la seua manifestació.
El Senyor m’ha assistit i m’ha donat forces; volia que, per mi, la paraula es proclamara plenament i la sentiren totes les nacions. I em va salvar de la gola del lleó; ell em deslliurarà de tot mal i em salvarà per a dur-me al seu regne celestial. A ell la glòria pels segles dels segles. Amén.

Al·leluia Mt 16,18

Tu eres Pere,
i damunt d'esta pedra edificaré la meua Església,
i el poder del regne de la mort no la podrà dominar.

Evangeli Mt 16,13-19

Tu eres Pere. Et donaré les claus del regne del cel

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Mateu

Quan Jesús va arribar a la regió de Cesarea de Filip, va preguntar als deixebles:«¿Qui diu la gent que és el Fill de l'home?» Ells li respongueren: «Uns diuen que Joan Baptiste; altres, Elies; altres, Jeremies o un dels altres profetes». Ell els preguntà: «I vosaltres, ¿qui dieu que soc jo?» Simó Pere li contestà: «Vós sou el Messies, el Fill del Déu viu». Jesús li va respondre:
«Benaventurat tu, Simó, fill de Jonàs, perquè això no t'ho ha revelat ni la carn ni la sang, sinó el meu Pare del cel. I ara jo et dic: tu eres Pere, i damunt d'esta pedra edificaré la meua Església, i el poder del regne de la mort no la podrà dominar. Et donaré les claus del regne del cel: tot allò que lligues en la terra, quedarà lligat en el cel, i tot allò que deslligues en la terra, quedarà deslligat en el cel».

A. Cridats per Crist per a ser columnes de l'Església: Pere, un pescador, i Pau, un fariseu, bon coneixedor de la llei de Moisés. Pere va ser el primer a confessar la fe; Pau, el mestre insigne que la va interpretar. Aquell va fundar la primitiva Església amb la resta d'Israel; este la va estendre a tots els pobles. Per camins diversos els dos van congregar l'única Església de Crist (Pf). Pere, com a cap visible, pedra sobre la qual Crist va edificar la seua Església (ev.) i Pau com a apòstol dels gentils, el primer gran missioner (2 lect.). Els dos van ser coronats amb el martiri a Roma.

B. Pere i Pau van ser el fonament de la nostra fe cristiana i demanem hui mantindre'ns sempre fidels als seus ensenyaments (primera orac.). Pere va ser el primer a confessar la fe; Pau va ser el mestre insigne que la va interpretar; aquell va fundar la primitiva Església amb la resta d'Israel, este la va estendre a totes les gents (cf. Pf.). A Pere Crist el va fer cap visible de l'Església, pedra sobre la qual s'edifica i li va donar la potestat espiritual sobre tota l'Església (Ev.). A Pau el va convertir en el primer missioner i fundador d'esglésies. Els dos per camins diversos van congregar l'única Església de Crist i els dos van ser coronats pel martiri (cf. Pf. i 2 lect.). Perseverem en la fracció del pa i en la doctrina dels apòstols i així romanguem arrelats fermament en l'amor (cf. orac. després de la comunió).

C. Amb sant Pere i sant Pau va començar la difusió de la fe, i açò ens convida a meditar sobre la missió de l'Església en el món, una missió divina portada per persones humanes. La Paraula de Déu no idealitza estos apòstols fonaments de l'Església, sinó que ens presenta tota la seua humanitat dèbil i pecadora. Gràcies a la mirada de sant Pere i sant Pau, contemplem esta Església fundada per Déu sobre la humanitat dels apòstols que Jesús va cridar i va triar. Una Església a la qual hauríem de limitar-nos a estimar més perquè és misteri de salvació universal.
* * * * *

Aniversari del naiximent del beat valencià Nicolau Factor (1520)


MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del dia 29 de juny

2. A Gènova, a l'actual regió italiana de Ligúria, sant Sir, venerat com a bisbe. (c. 330)

3. A Narni, a la regió de l'Úmbria, també a la Itàlia actual, sant Cassi, bisbe, que, com referix el papa sant Gregori el Gran, cada dia oferia a Déu el sacrifici de reconciliació banyat en llàgrimes, i entregava en almoina tot el que tenia. Finalment, el dia en què se celebra la solemnitat dels Apòstols, en el qual cada any acostumava a anar a Roma, després de celebrar l'Eucaristia a la seua ciutat i haver distribuït a tots el Cos de Crist, va retornar al Senyor. (558)

4. A Gurk, al territori de Caríntia, actualment Àustria, santa Emma, comtessa, que va viure quaranta anys com a viuda i va donar moltes almoines als pobres i a l'Església. (c. 1045)

5. En una nau enfront de les costes de l'illa de Mallorca, beat Ramon Llull, religiós del Tercer Orde regular de Sant Francesc i màrtir, el qual, home de gran cultura i il·luminada doctrina, per a propagar l'Evangeli de Crist va establir un diàleg fratern amb els sarraïns. (1316)
6. Al llogaret de Xiaoluyi, prop de Shenxian, a la província xinesa d'Hebei, sants màrtirs Pau Wu Juan, el seu fill Joan Baptista Wu Mantang i el seu nebot Pau Wu Wanshu, que, en la persecució duta a terme per la secta dels Yihetuan, van rebre junts la corona del martiri per confessar que eren cristians. (1900)

7. Al llogaret de Dujiadun, també prop de Shenxian, a la província xinesa d'Hebei, santes màrtirs Maria Du Tianshi i la seua filla Magdalena Du Fengju, que, en la mateixa persecució, tretes d'un canyar on s'havien ocultat, van morir per la seua fe en Crist, sent Magdalena enterrada quan encara no havia mort. (1900)

at Cap comentari:
Labels: , , , , , ,

28 de juny de 2026, diumenge XIII


DIUMENGE XIII / Cicle A


Lectura primera 2R 4,8-11.14-16a

Este home de Déu és un sant

Lectura del segon llibre dels Reis

Un dia que Eliseu passava per Sunam, una dona benestant el va convidar amb insistència a menjar; i, des d'aquell dia, cada vegada que passava per allí es quedava a menjar amb ella. La dona digué al seu marit: «Jo veig que este home que passa sempre per casa nostra és un home de Déu. Construïm-li en el terrat una cambra menuda i posem-li un llit, una taula, una cadira i un cresol, i sempre que vinga podrà quedar-se allí».
Un dia que Eliseu hi va anar, es retirà a aquella habitació a descansar. Eliseu digué a Guihezí, el seu criat: «¿Què podem fer per esta dona hospitalària?». Guihezí li respongué: «Per desgràcia no té fills, i el seu marit ja és vell». Eliseu li va dir: «Crida-la». Guihezí la cridà, i ella es presentà i es quedà dreta en la porta. Eliseu li digué: «L'any que ve, per ara, tindràs un fill als braços».

Salm responsorial 88,2-3.16-19 (R.: 2a)

Senyor, cantaré tota la vida
el vostre amor,
anunciaré d'edat en edat la vostra fidelitat.
Vós heu dit: «És un amor bastit per a sempre».
És una fidelitat més ferma que el cel.

R. Senyor, cantaré tota la vida
el vostre amor.

Senyor, feliç el poble que vos aclama:
caminarà a la llum de la vostra mirada;
tot el dia celebrarà el vostre nom,
enaltirà la vostra bondat. R.

Perquè vós sou la glòria del seu poder,
alcem el front perquè ens feu costat.
Perquè el Senyor és el nostre escut
i el Sant d'Israel és el nostre rei. R.

Lectura segona Rm 6,3-4.8-11

Pel baptisme hem sigut sepultats en Crist,
per a que caminem en una nova vida

Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Roma

Germans, 
Tots els qui hem sigut batejats en Jesucrist, hem sigut immergits en la seua mort. En efecte, pel baptisme hem sigut sepultats amb ell en la mort, per a que, així com Crist, per la glòria del Pare, va ressuscitar d’entre els morts, també nosaltres caminem en una nova vida. I si hem mort amb Crist, creiem que també viurem amb ell. I sabem que Crist, una vegada ressuscitat d’entre els morts, ja no mor més, la mort ja no té cap poder sobre ell. Quan ell va morir, va morir al pecat una vegada per sempre, però ara que viu, viu per a Déu. Igualment vosaltres, considereu-vos morts al pecat, però vius per a Déu en Jesucrist.

Al·leluia 1Pe 2,9

Vosaltres sou poble elegit, 
regne sacerdotal,
nació sagrada:
proclameu les meravelles d'aquell que vos ha cridat
de les tenebres a la seua llum admirable.

Evangeli Mt 10,37-42

Qui no pren la seua creu, no és digne de mi.
Qui vos acull a vosaltres, m'acull a mi

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Mateu

En aquell temps, Jesús va dir als apòstols:
«Qui estima el pare o la mare més que a mi, no és digne de mi. Qui estima el fill o la filla més que a mi, no és digne de mi. Qui no pren la seua creu i em seguix, no és digne de mi. 
Qui vullga guardar la seua vida, la perdrà; però qui l’arribe a perdre per causa meua, la trobarà. 
Qui vos acull a vosaltres, m’acull a mi, i qui m’acull a mi, acull a qui m’ha enviat. Qui acull un profeta perquè és profeta, tindrà la recompensa dels profetes. Qui acull un just perquè és just, tindrà la recompensa dels justs. I tot el qui done un got d’aigua fresca a un d’estos menuts només perquè és deixeble meu, vos dic de veres que no quedarà sense recompensa».

A. L'acollida cordial dels enviats per Déu per a portar la seua paraula —profetes, apòstols— apareix en la primera lectura de hui i en l'Evangeli. Déu premia eixa acollida (el fill de la dona sunemita), i el que acull als deixebles enviats per Crist acull a Crist mateix, i el que acull a Crist rep al Pare que l'ha enviat i tindrà el seu premi. Acollim bé, per tant, els qui passen per la nostra vida anunciant-nos l'Evangeli. La segona lectura ens recorda que pel baptisme hem sigut sepultats en Crist, per a que caminem en una nova vida.

B. Una nova manera de viure, de sentir la nostra humanitat, de relacionar-nos amb els altres, de sentir que som dignes des de Déu. Ens vol amb ell i per a ell. Tres vegades apareix en estes paraules de Jesús: «no és digne de mi». I això com a conclusió de dos coses que Jesús demana: no estimar més a la família que a Jesús i carregar amb la creu. Vol que la nostra manera d'estimar estiga a l'altura de la de Déu, i això no poques vegades costa la creu: «fins a donar la vida». Jesús ens demana no crear privilegis ni cercles tancats entre nosaltres, sempre oberts a tots i a l'horitzó final de la vida eterna. I qualsevol gest de compassió i acollida a l'estil de Jesús fa créixer el Regne enmig de nosaltres i ens obri a la visió del Regne etern, dels verdaders sentiments de Déu manifestats en Jesús.

* * * * * 

Sant Ireneu

Memòria de Sant Ireneu de Lió, bisbe i màrtir, doctor de l'Església (mem. ll. si no cau en diumenge).

Originari de l'Àsia menor i deixeble de sant Policarp, va anar a Roma on va conéixer sant Justí, i d'ací passà a la Gàl·lia després de la persecució del 177. Successor de Potí a la seu de Lió, Ireneu testimonià fidelment de la tradició, i va propagar la veritat de l'Evangeli, defensant la fer contra les heretgies gnòstiques. La teologia cristiana li deu alguns dels seus principis fonamentals que, per Tertul·lià, s'estengueren a l'Occident i, per Atanasi, a l'Orient. Segons sant Jeroni, Ireneu va morir màrtir el 202, sota Septimi Sever. [font: MCL, p. 1308]

Dia Internacional de l'Orgull LGBTIQ+


MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del dia 28 de juny

Memòria de sant Ireneu, bisbe, que, com testifica sant Jeroni, de xiquet va ser deixeble de sant Policarp d'Esmirna i va custodiar amb fidelitat la memòria dels temps apostòlics. Ordenat prevere a Lió, va ser el successor del bisbe sant Potí i, segons conta la tradició, va morir coronat per un gloriós martiri. Va debatre en moltes ocasions sobre el respecte a la tradició apostòlica i, en defensa de la fe catòlica, va publicar un cèlebre tractat contra l'heretgia. (c. 200)

2. A Alexandria d'Egipte, en temps de l'emperador Septimí Sever, sants màrtirs Plutarc, Seré, Heràclides, catecumen, Heró, neòfit, un altre Seré, Heraidis, catecúmena, Potamiena i Marcel·la, sa mare, tots deixebles d'Orígenes, que, per confessar a Crist, uns van ser degollats i altres entregats a les flames. Entre ells va destacar la verge Potamiena, que va patir innombrables proves en defensa de la seua virginitat i, després de patir per la seua fe atroços turments, finalment va ser cremada viva juntament amb sa mare. (c. 202)

3. A Roma, sant Pau I, papa, qui, afable i misericordiós, de nit visitava en silenci les cases dels malalts pobres i els prestava ajuda. Defensor de la fe ortodoxa, va escriure als emperadors Constantí i Lleó per a que restituïren el culte a les sagrades imatges. Molt devot dels sants, va traslladar entre himnes i càntics els cossos dels màrtirs des dels cementeris en ruïnes als diversos títols i monestirs de l'interior de la ciutat, i va promoure el seu culte. (767)

4. A Còrdova, a la regió hispànica d'Andalusia, sant Argimir [o Argemí], màrtir, que en la persecució duta a terme pels sarraïns sota el regnat de Mohamed II, sent monjo i ja avançat en edat, el jutge musulmà el va convidar a negar a Crist i, per perseverar en la confessió de la fe, va ser turmentat en el poltre i finalment traspassat per una espasa. (856)

5. A Burghassungen, al territori de Hesse, actual Alemanya, sant Heimerad, prevere i eremita, el qual, expulsat del claustre i exposat a escarn i menyspreu de molts per amor a Crist va peregrinar incessantment. (1019)

6. A Londres, a Anglaterra, sant Joan Southworth, prevere i màrtir, que, per exercir el seu ministeri sacerdotal en este país, va haver de suportar presons i desterraments, i baix Oliveri Cromwell va ser condemnat a mort. Quan va veure el patíbul preparat a Tyburn, va exclamar que era per a ell el que va ser la Creu per a Crist. (1654)

7. A Lovere, a la regió de Llombardia, a Itàlia, santa Vicenta Gerosa, verge, que va fundar, juntament amb santa Bertomeua Capitanio, la Congregació de Germanes de la Caritat. (1847)

8. Al llogaret de Wanglajia, prop de Dongguangxian, a la província de Hebei, a la Xina, santes màrtirs Llúcia Wang Cheng, Maria Fan Kun, Maria Qi Yu i Maria Zheng Xu, les quals, havent sigut educades en un orfenat cristià, durant la persecució duta a terme per la secta Yihetuan, agafades de les mans i alegres com si anaren a la celebració d'unes noces, van ser decapitades. (1900)

9. Al lloc de Jieshuiwang, prop de la ciutat de Shenxian, en la mateixa província de Hebei, santa Maria Du Zhaozhi, màrtir, mare d'un sacerdot, que va desistir de la fugida per no voler trair la seua fe en Crist i va sotmetre serenament el seu coll a la destral dels seus perseguidors. (1900)

10. A la ciutat de Drohobych, a Ucraïna, beats màrtirs Severià Baranyk i Joaquim Senkivskyj, preveres de l'Orde Basiliana de Sant Josafat i màrtirs, que, en temps de persecució contra la fe, amb el seu martiri van ser partícips de la victòria de Crist. (1941)

11. Beata Maria Pia Mastena (1881-1951), Religiosa, fundadora de l'institut religiós de les Germanes de la Santa Faç, a Itàlia.


Ireneu de Lió, Adversus Haereses, IV, 14,1-15,1


Déu crea l’home per a atorgar-li els seus beneficis

Al principi Déu creà Adam, no perquè tinguera necessitat de l’home, sinó per tal de tindre a qui atorgar els seus beneficis. Perquè no solament davant d’Adam, sinó també davant de tota la creació, el Verb donava glòria al seu Pare i romania en Ell, i Ell era glorificat pel seu Pare, tal com diu Ell mateix: «ara glorifica’m tu, Pare, al teu costat, amb la glòria que jo tenia al teu costat abans que el món existira» (Jo 17,5).

No fou tampoc per necessitat dels nostres servicis que el Senyor ens manà que el seguírem; fou perquè volia salvar-nos. Sí, seguir el Salvador és participar de la salvació, no altrament de com seguir la llum és participar de la llum.

Els qui estan en la llum no són els qui la il·luminen i la fan resplandir; ben al revés, són il·luminats, són il·lustrats per ella. Ells no donen res a la llum; és ella que els és benefactora i els il·lumina.

De la mateixa manera, si som servidors de Déu, a Déu això no li dona res, perquè ell no necessita els obsequis dels hòmens; en canvi, als qui el servixen i el seguixen, els conferix vida, incorrupció i glòria eterna; afavorix els seus servents pel sol fet que el servixen, i els seus seguidors pel sol fet que el seguixen; no treu res d’ells, perquè és perfecte, i res no li falta.

Déu demana als hòmens que el servisquen perquè és bo i misericordiós, i afavorix els qui romanen en el seu servici. En la mateixa mesura que Déu no necessita res, l’home necessita la comunicació de Déu. Perquè esta és la glòria de l’home: romandre en el servici de Déu.

Per això el Senyor digué als seus deixebles: «No sou vosaltres els qui m’heu escollit; soc jo que vos he escollit (Jo 15,16). Indicava així que els deixebles, pel fet de seguir-lo, no el glorificaven, sinó que era Déu Pare que els glorificava perquè seguien el seu Fill. I deia encara: «Vull que estiguen amb mi allà on jo estic, i vegen la meua glòria (Jo 17,24)...

Déu, per la seua munificència, plasmà ja al principi l’home, i, per a salvar-lo, va escollir els patriarques; configurava ja d’avançada el poble, tot ensenyant els indòcils a seguir el Senyor. Va establir profetes sobre la terra per a habituar l’home a portar l’Esperit Sant i a tindre comunió amb Déu, el qual, certament, no necessitava res, però oferí la seua companyonia als qui el necessitaven; com si fora un arquitecte, deliniava la salvació en favor dels qui el complaïen: ell mateix conduïa els qui, a Egipte, no hi veien, i va promulgar una legislació oportuna per als rebels en el desert; forní d’un heretatge escaient als qui van arribar a la terra bona, i preparà el banquet amb el vedell gros i el vestit nou als qui retornaren al Pare. Així, disposava de moltes maneres el gènere humà per a consonar amb la simfonia de la salvació.

Per això a l’Apocalipsi, sant Joan diu: «La seua veu era com el bramul de les onades (Ap 1,15). Perquè moltes són les aigües de l’Esperit de Déu, ja que el Pare és ric i gran. I la Paraula, en passar per tots els hòmens, va ser generosament útil als qui s’hi van subjectar, i els va prescriure una llei congruent i apta per a qualsevol situació.

Així va establir per al seu poble la construcció del tabernacle, l’edificació del temple, l’elecció dels levites, els sacrificis i les ofrenes, les purificacions i tots els altres actes del culte, segons la Llei.

Déu no necessitava res de tot això, perquè posseïx tots els béns, i tenia ja en ell mateix, abans que Moisès existira, el perfum d’una bona olor, la flaire de sentors agradables. Però va ensenyar al poble, que fàcilment tornava als ídols, a perseverar amb el Senyor i a servir-lo; amb coses secundàries atenyia les principals, és a dir, per mitjà de figures arribava a les veritats, per mitjà de coses transitòries arribava a les eternes, per mitjà de coses corporals atenyia les espirituals, per mitjà de les coses de la terra s’elevava fins a les del cel, tal com fou dit a Moisés: «Mira de fer-ho tot igual al model que has vist estant a la muntanya (Ex 25,40).

El poble, durant quaranta dies, va aprendre a retindre les paraules de Déu, els signes del cel, les imatges espirituals i la prefiguració de les coses futures, tal com va dir sant Pau: «Bevien d’una roca espiritual que els acompanyava i esta roca significava el Crist» (1Co 10,4); i va afegir: «Tot això que els succeïa era un exemple, i va ser escrit per a advertir-nos a nosaltres, ja que els segles passats s’encaminaven cap als temps que vivim» (1Co 10,11).

Fou, doncs, per mitjà de figures que els israelites van aprendre el temor de Déu i la perseverança en el seu servici. Per a ells la Llei era un aprenentatge i una profecia de les coses que havien de succeir.

(Adv. Haer. IV, 14,1-15,1).

at Cap comentari:
Labels: , , , , , , ,

27 de juny de 2026, dissabte XII

DISSABTE DE LA SETMANA XII DURANT L'ANY / II

Sant Ciril d'Alexandria


Lectura primera Lm 2,2.10-14.18-19

Crida al Senyor de tot cor,
muralla de la ciutat de Sió

Lectura de les Lamentacions

El Senyor ha devastat sense pietat
tots els pobles de Jacob, 
en la seua ira ha enderrocat 
les fortaleses de Judà, 
ha llançat per terra i ha profanat 
el regne amb els seus prínceps.

Seuen per terra sense dir paraula
els vells de la ciutat de Sió; 
s'han cobert el cap de cendra, 
s'han vestit de sac negre; 
abaixen el cap fins a terra 
les jóvens de Jerusalem.

Les llàgrimes m'enceguen els ulls, 
se'm remouen les entranyes, 
tot jo em desfaig veent 
el desastre del meu poble, 
veent les criatures extenuades
pels carrers de la ciutat.

Diuen els fills a les mares: 
«Mare, on està el pa i el vi?» 
I es desmaien com malferits 
pels carrers de la ciutat, 
exhalen el darrer sospir 
a la falda de la mare. 

¿A qui t'assembles, 
a qui et puc comparar, 
ciutat de Jerusalem? 
A qui et puc equiparar per a consolar-te, 
poble de Sió? 
La teua desfeta és immensa com la mar. 
¿Qui podrà curar-te?

Les visions dels teus profetes 
eren falses i fictícies: 
no denunciaven les teues culpes 
per evitar el desastre, 
somiaven sobre tu presagis 
falsos i seductors. 

Crida al Senyor de tot cor, 
muralla de la ciutat de Sió: 
plora torrents de llàgrimes 
de nit i de dia, 
no vullgues reposar, 
que no s'eixugue la nineta dels teus ulls. 

Alça't de nit i crida el teu dolor 
a cada relleu de la guàrdia, 
aboca el teu cor com aigua
en presència del Senyor, 
estén les mans cap a ell
per la vida de les criatures.

Salm responsorial 73,1-2.3-4.5-7.20-21 (R.: 19b)

Déu nostre, ¿per què ens teniu abandonats,
i vos indigneu amb el ramat que pastureu?
Recordeu-vos del poble que vau fer vostre,
que redimíreu en altre temps per a posseir-lo;
recordeu la muntanya de Sió, on residíeu.

R. No oblideu els vostres pobres per sempre.

Gireu els passos a estes ruïnes eternes:
l'enemic ho ha devastat tot en el temple.
Rugien els agressors enmig de l'assemblea,
han hissat allí els seus estendards. R.

Així com aquells que branden destrals 
en les profunditats del bosc,
així, amb maces i aixes,
han estellat les portes;
han calat foc al santuari,
han profanat la casa del vostre nom. R.

Penseu en l'aliança,
les coves del país són caus de violència.
Que l'humil no se'n vaja defraudat,
que el pobre desvalgut lloe el vostre nom. R.

Al·leluia Mt 8,17

Crist portava les nostres malalties,
ens descarregava dels nostres patiments

Evangeli Mt 8,5-17

Vindrà molta gent d'Orient i d'Occident,
i es posaran a taula amb Abraham, Isaac i Jacob

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Mateu

En aquell temps, Jesús entrà en Cafarnaüm. Se li va acostar un centurió i li va suplicar: «Senyor, el meu criat està gitat en casa, paralític i amb dolors terribles». Jesús li diu: «Aniré a curar-lo». Li respon el centurió: «Senyor, jo no soc digne que entreu en ma casa; només que digueu una paraula, i el meu criat es posarà bo. Jo soc un subordinat i també tinc soldats a les meues ordes, i si a un li dic que vaja, va, si a un altre li dic que vinga, ve, i si al meu criat li mane que faça una cosa, la fa».
Jesús es quedà admirat de sentir-ho, i digué als qui el seguien: «Vos dic amb tota veritat que no he trobat a Israel ningú que tinguera tanta fe. I vos assegure que vindrà molta gent d'Orient i d'Occident, i es posaran a taula amb Abraham, Isaac i Jacob en el Regne del cel; mentres que als fills del Regne els tiraran fora, a la foscor: allí tot seran plors i cruixir de dents».
Després Jesús digué al centurió: «Ves-te'n a casa i que siga tal com ho has cregut». I en aquell mateix moment el criat es posà bo.
Arribant a casa de Pere, Jesús va trobar que la sogra d'este estava en el llit amb febra; li tocà la mà i la febra desaparegué. Ella s'alçà i els va servir a taula. A poqueta nit, li portaren molts endimoniats i ell, només amb una paraula, expulsava els esperits i curava tots els malalts. Així es complia allò que el profeta Isaïes havia anunciat: «Ell portava les nostres malalties, ens descarregava dels nostres patiments». 
 
* * * * *

Mare de Déu dels Socors Perpetu, patrona d'Almoradí, de la seguretat social i del cos de Sanitat. Festa a Almoradí.

Sant Ciril d'Alexandria, bisbe i doctor de l'Església.

Sant Ciril, bisbe i doctor de l'Església, que, elegit per a ocupar la seu d'Alexandria d'Egipte, va mostrar singular sol·licitud per la integritat de la fe catòlica, i en el Concili d'Efes va defensar el dogma de la unitat i unicitat de les persones en Crist i de la divina maternitat de la Mare de Déu. (444)

Aniversari de la consagració episcopal del papa Francesc (1992)


MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del dia 27 de juny

2. A Cartago, actual Tunísia, santa Gudenes, màrtir, la qual, per orde del prefecte Rufí, va ser sotmesa quatre vegades al suplici del poltre, lacerada amb garfis, vexada en una sòrdida presó i finalment degollada. (203)

3. A Còrdova, a la província hispànica de la Bètica, sant Zoil, màrtir. (303)

4. A Constantinoble, hui Istanbul, a Turquia, sant Sampsó, prevere que, refugi dels pobres, va aconseguir que edificara un hospital l'emperador Justinià, a qui havia curat d'una malaltia. (560)

5. A Chinon, a la Gàl·lia Turonense, actual França, sant Joan, prevere, nascut a la Bretanya, que per amor de Déu s'amagava de la mirada dels hòmens, reclòs en una cel·la menuda construïda al costat de l'església del lloc. (s. VI)

6. A Milà, ciutat de la regió italiana de Llombardia, sant Ariald, diaca i màrtir, que va combatre esforçadament els deplorables costums del clero simoníac i depravat, i, pel seu zel en favor de la casa de Déu, va ser assassinat cruelment per dos clergues després d'atroços sofriments. (1066)

7. A Corneto, prop de Bovino, a la regió de la Pulla, també a l'actual Itàlia, beat Benvingut de Gubbio, religiós de l'Orde dels Germans Menors, que es va conformar a la vida de Crist pobre pel seu humil servici als malalts. (c. 1232)

8. A la ciutat de Nam Dinh, a Tonquín, hui Vietnam, sant Tomàs Toan, màrtir, el qual, sent catequista i responsable de la missió de Trung Linh, en temps de l'emperador Minh Mang va patir, per la seua fe en Crist, nous i terribles suplicis en la presó, fins que va morir de fam i set. (1840)

9. Al cantó de Friburg, a Suïssa, santa Margarida Bays, verge, la qual, exercint en família el treball de modista, es va esforçar a atendre les múltiples necessitats del proïsme sense abandonar mai la vida d'oració. (1879). Canonitzada en 2019.

10. A Moulins, a França, beata Lluïsa Teresa Montaignac de Chauvance, verge, que va fundar la Congregació d'Oblates del Sagrat Cor de Jesús. (1885)

at Cap comentari:
Labels: , , , , , , , ,
Subscriure's a: Missatges (Atom)

entrada destacada

29 de juny de 2026, dilluns: Sant Pere i Sant Pau

Solemnitat de Sant Pere i Sant Pau, apòstols Simó, fill de Jonàs i germà d'Andreu, va ser el primer entre els deixebles que va confessar...

entrades populars