25 d'abril de 2026, dissabte: Sant Marc

SANT MARC, EVANGELISTE

Festa

Festa de sant Marc, evangeliste, que primer va acompanyar a Jerusalem a sant Pau en el seu apostolat, i després va seguir els passos de sant Pere, qui el va anomenar el seu fill. És tradició que a Roma va recollir en el seu Evangeli la catequesi de Pere als romans i que va ser ell qui va instituir l'Església d'Alexandria, a l'actual Egipte (elog. del Martirologi Romà).

Sant Marc és patró de Benimantell i de Patró. Festa de Sant Marc a Beniarjó i a Aras de los Olmos. 

• J.M. Bausset: Sant Marc (2015)

Lectures de la missa:

Lectura primera 1 Pe 5,5b-14

Vos saluda Marc, el meu fill

Lectura de la primera carta de sant Pere

Benvolguts, revestiu-vos tots de sentiments d'humilitat els uns per als altres, perquè «Déu s'enfronta als orgullosos, però concedix als humils la seua gràcia». Per això, feu-vos humils i sotmeteu-vos a la mà poderosa de Déu, que ell vos exaltarà quan serà l'hora. Deixeu el vostre destí en les seues mans: ell s'ocuparà de vosaltres.

Estigueu atents, vetleu! El vostre acusador, el diable, ronda rugint com un lleó, buscant si pot engolir a algú de vosaltres. Resistiu-li ferms en la fe. Ja sabeu que tots els vostres germans en la fe, mentres es troben en el món, han de passar les mateixes penes. Però Déu, que és font de tota gràcia i que en Crist vos ha cridat a la seua glòria eterna, després d'haver patit per poc temps, refarà les vostres forces, vos enfortirà, vos refermarà i vos donarà un fonament segur. D'ell és el poder per sempre. Amén.

M'he valgut de Silvà, que considere un germà de tota confiança, per a escriure-vos, ni que siga amb poques paraules. He volgut exhortar-vos i donar-vos la certesa que este és el verdader do Déu. Continueu d'esta forma. Vos saluda la comunitat que residix a Babilònia, escollida com vosaltres. Vos saluda també Marc, el meu fill. Saludeu-vos els uns als altres amb un bes de germanor. Pau a tots a vosaltres, a tots els qui esteu en Crist.

Salm responsorial 88,2-3.6-7.16-17 (R.: 2a)

Senyor, cantaré tota la vida

els vostres favors,

d'una generació a l'altra

anunciaré la vostra fidelitat.

Vós heu dit: «El meu favor és indestructible,

mantinc la fidelitat en el cel».

R. Senyor, cantaré tota la vida els vostres favors.

O bé: 

 

Al·leluia.

El cel celebra els vostres prodigis, Senyor,

l'assemblea dels àngels canta la vostra fidelitat.

¿Qui és comparable al Senyor dalt dels núvols?

¿Qui és com el Senyor entre els fills de Déu? R.

Senyor, feliç el poble que vos aclama.

Caminarà a la llum de la vostra mirada.

Tot el dia celebrarà el vostre nom,

enaltirà la vostra bondat. R.

Evangeli Mc 16,15-20

Anuncieu la Bona Notícia a tota la creació

᛭ Acaba l'evangeli de sant Marc

En aquell temps Jesús s'aparegué als Onze i els va dir: 

«Aneu per tot el món i proclameu la Bona Nova a tota la creació. Qui crega i es batege, se salvarà; però qui no crega, es condemnarà. Als qui creguen, els acompanyaran estos signes: en nom meu expulsaran dimonis; parlaran llengües noves; agarraran serps amb les mans i, si beuen algun verí, no els farà cap mal; imposaran les mans als malalts, i es posaran bons».

Jesús, el Senyor, després d'haver-los parlat, fou portat al cel i s’assentà a la dreta de Déu. Ells van eixir a predicar pertot arreu, i el Senyor actuava amb ells i confirmava la paraula amb els senyals que l'acompanyaven.

* * * * *

El 25 d'abril de 1549 va morir a Barcelona Estefania de Requesens i Roís de Liori, escriptora nascuda vora 1504.

Aniversari de l'ordenación episcopal del cardenal Antoni Cañizares Llovera, arquebisbe emèrit de València (1992).

Dia de les Corts Valencianes

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del 25 d'abril

2. Commemoració de sant Anià, bisbe d'Alexandria d'Egipte, que, com narra Eusebi, des del huité any de Neró va ser el primer successor de sant Marc en l'episcopat d'eixa ciutat, que va exercir durant vint-i-dos anys, i que va ser un home de Déu, admirable en el seu comportament. (c. 67)

3. A Silistra, ciutat de Mèsia, hui Bulgària, sants Pasícrates i Valenci, màrtirs, que, per confessar a Crist com a únic Déu, van sotmetre decidits els seus colls a l'espasa. (c. 302)

4. A Agen, a Aquitània, a l'actual França, sant Febadi, bisbe, que va escriure una obra contra els arrians i va protegir el seu ramat de l'heretgia. (c. 393)

5. A Antioquia de Síria, hui Turquia, sant Esteve, bisbe i màrtir, que va patir molt per part dels heretges que s'oposaven al Concili de Calcedònia, i en temps de l'emperador Zenó va morir en ser llançat al riu Orontes. (479)

6. A Viena del Delfinat [Vienne], ciutat de Burgúndia, actualment França, sant Clarenci, bisbe. (s. VII)

7. A Lobbes, a la regió de Brabant, a Austràsia, hui Bèlgica, sant Ermini, abat i bisbe, que, excels per la seua vida d'oració i dotat d'esperit de profecia, va ser successor de sant Ursmar [o Ursmer]. (737)

8. Al territori de Piacenza, a Emília-Romanya, Itàlia ara, santa Franca, abadessa, que va voler ingressar en l'Orde Cistercenc i passava nits senceres en oració davant de Déu. (1218)

9. A la regió italiana d'Aosta, als Alps de Graies, beat Bonifaci Valperga, bisbe, insigne per la seua caritat i la seua humilitat. (1243)

10. A l'illa de Wight, a Anglaterra, beats Robert Anderton i Guillem Marsden, preveres i màrtirs, que durant la persecució sota el regnat d'Isabel I, detinguts en haver desembarcat a Anglaterra a causa d'un naufragi, van ser condemnats a la pena capital per ser sacerdots, martiri que van acceptar amb ànim seré i decidit. (1586)

11. A Antigua, prop de la ciutat de Guatemala, a Amèrica Central, sant Pere de Sant Josep Betancur, religiós del Tercer Orde regular de Sant Francesc, que sota el patrocini de la Mare de Déu de Betlem es va entregar exemplarment a l'assistència d'òrfens, captaires, malalts, jóvens sense formació, estrangers i condemnats a treballs forçats. (1667)

12. Al llogaret de Remedello, a la província de Brescia, a Itàlia, beat Joan Piamarta, prevere, que després de grans dificultats va fundar l'Institut d'Artesanets de Brescia en la redor d'una colònia agrícola, amb la finalitat de facilitar als jóvens una formació religiosa, i també l'aprenentatge d'un ofici, cosa que va donar vida a la Congregació de la Sagrada Família de Natzaret. (1913)

13. Beat Josep Trinitat Rangel (1887-1927), prevere mexicà de la diòcesi de León, màrtir de Sant Joaquim, afusellat durant la persecució religiosa de Mèxic. Va morir perdonant els seus botxins.

14. Beat Andreu Solà i Molist (1895-1927), prevere mexicà de la Congregació dels Missioners Fills del Cor Immaculat de Maria (Claretians), màrtir de Sant Joaquim, afusellat durant la persecució religiosa de Mèxic. Va morir perdonant els seus botxins.

15. Beat Lleonard Pérez (1883-1927), laic, màrtir de Sant Joaquim, afusellat durant la persecució religiosa de Mèxic, per no haver renegat de la seua fe.

16. Beats Màrius Borzaga i Pau Thoj Xyooj (Luang Prabang, Laos 1960). El primer, sacerdot profés de la Congregació dels Missioners Oblats de la Mare de Déu Immaculada, i el segon laosià, catequista laic, assassinats per odi a la fe, per guerrillers comunistes.

24 d'abril de 2026, divendres III de Pasqua

DIVENDRES DE LA SETMANA III DE PASQUA

Primer missatge del papa Lleó XIV

Oració col·lecta

Déu omnipotent i etern, 

que en estos dies ens heu fet conéixer més el vostre amor,

concediu-nos introduir-nos-hi més 

i així, alliberats de la tenebra de l’error, 

podrem adherir-nos més fermament 

als ensenyaments de la vostra veritat.

Lectura primera Fets 9,1-20

Este home és l'instrument que he elegit

per a fer conéixer el meu nom als pobles

Lectura dels Fets dels Apòstols

En aquells dies, Saule, mogut per un afany de violència i de mort contra els qui creien en el Senyor, es va presentar al gran sacerdot, i li va demanar cartes dirigides a les sinagogues de Damasc, autoritzant-lo a endur-se detinguts a Jerusalem tots els seguidors del Camí del Senyor que trobara, hòmens o dones. 

Pel camí, quan ja estava prop de Damasc, de sobte va esclatar al seu entorn una llum que venia del cel; a l'acte va caure a terra i va sentir una veu que li deia: «Saule, Saule, ¿per què em perseguixes?» Ell va respondre: «¿Qui sou, Senyor?» Li va dir: «Jo soc Jesús, el qui tu perseguixes. Però alça't, entra en la ciutat, i allí et diran què has de fer». 

Els hòmens que l'acompanyaven s'havien quedat muts d'espant; sentien la veu, però no veien a ningú. Quan Saule es va alçar de terra, per més que obria els ulls, no s'hi veia gens. Ells li donaren la mà i el conduïren a Damasc. Va estar tres dies que no s'hi veia, i no menjava ni bevia.

A Damasc hi havia un creient que es deia Ananies. En una visió el Senyor el va cridar: «Ananies». Ell va respondre: «Ací em teniu, Senyor». El Senyor li va dir: «Ves al carrer anomenat Recte, a casa de Judes, i pregunta per un tal Saule de Tars: està pregant i, en una visió, ha vist un tal Ananies que entrava i li imposava les mans per a que recobrara la vista». Ananies va replicar: «Senyor, molts m'han contat d'eixe home tot el mal que ha fet al vostre poble sant de Jerusalem, i ara, ací, té plens poders dels grans sacerdots per a encadenar tots els qui invoquen el vostre nom». 

El Senyor li va dir: «Ves, que eixe home és l'instrument que he elegit per a fer conéixer el meu nom als pobles, als reis i als fills d'Israel. Jo li faré comprendre tot el que ha de patir pel meu nom». 

Ananies hi va anar, va entrar en la casa, li va imposar les mans i li va dir: «Saule, germà meu, Jesús, el Senyor, el qui se't va aparéixer pel camí, m'envia per a que recobres la vista i quedes ple de l'Esperit Sant». A l'instant li caigueren dels ulls com uns tels i recobrà la vista. Immediatament es va alçar i el batejaren, prengué aliment i recobrà les forces.

Es va quedar alguns dies amb els creients que vivien a Damasc. I ben prompte començà a anunciar en les sinagogues que Jesús és el Fill de Déu.

Salm responsorial 116,1.2 (R.: Mc 16,15)

Lloeu el Senyor, vosaltres, tots els pobles;

glorifiqueu-lo, totes les nacions. 

 

R. Aneu, anuncieu l'Evangeli a tota la creació.

O bé:  

 

Al·leluia 

 

És inmens el seu amor per nosaltres, 

La fidelitat del Senyor durarà sempre. R.

Al·leluia Jo 6,56

«Qui menja la meua carn i beu la meua sang

està en mi i jo en ell», diu el Senyor.

Evangeli Jo 6,52-59

La meua carn és un verdader menjar,

i la meua sang és una verdadera beguda

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Joan

En aquell temps, els jueus es posaren a discutir. Deien: «¿Com pot donar-nos eixe la seua carn per a menjar?» Jesús els va respondre: «Vos ho dic de veres: si no mengeu la carn del Fill de l'home i no beveu la seua sang, no tindreu vida en vosaltres. 

Qui menja la meua carn i beu la meua sang té vida eterna, i jo el ressuscitaré l'últim dia. La meua carn és un verdader menjar, i la meua sang és una verdadera beguda. Qui menja la meua carn i beu la meua sang està en mi i jo en ell. A mi m'ha enviat el Pare que viu, i jo visc gràcies al Pare; igualment, el que em menge a mi viurà gràcies a mi. Este és el pa que ha baixat del cel, no és com el que menjaren els vostres pares. Ells moriren, però el qui menja este pa viurà per sempre». 

Tot açò, Jesús ho va dir en la sinagoga, quan ensenyava a Cafarnaüm. 

 

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del dia 24 d'abril

Sant Fidel de Sigmaringen, prevere i màrtir, que, sent advocat, va decidir entrar en l'Orde dels Germans Menors Caputxins, on va portar una vida observant de vigílies i oracions. Assidu en la predicació de la Paraula de Déu, va ser enviat a la regió de Rècia per a consolidar la verdadera doctrina, i per la seua fe catòlica, a Seewis im Prättigau, a Suïssa, va patir el martiri per obra d'alguns heretges. (1622)

Nascut a Sigmaringen (alt Danubi), els pares li van posar el nom de Markus Roy. Després d’estudiar Dret el va exercir amb professionalitat: «Demanava ajuda als poderosos i socorria els òrfens i les viudes; no deixava mai d’ajudar tots els empresonats que podia; visitava els malalts» (Elogi). Però, decebut, va triar els caputxins de Friburg, que li van canviar el nom i la professió: evangelitzar els calvinistes de regions alemanyes i suïsses. Tant d’èxit tingué que en 1622 va ser assassinat per uns calvinistes radicals. Benet XIV el va canonitzar en1746. [font]

2. A Jerusalem, commemoració de les santes dones Maria de Cleofàs (o de Clopas o Jacobé) i Salomé, que juntament amb Maria Magdalena, a l'alba del dia de Pasqua, es van dirigir al sepulcre del Senyor per a ungir el seu cos i allí van rebre el primer anunci de la Resurrecció. (s. I)

3. A Lió, ciutat de la Gàl·lia, hui França, sant Alexandre, màrtir, que, tres dies després de la passió de sant Epipodi, va ser tret de la presó, assotat i clavat en una creu fins a expirar. (178)

4. A Nicomèdia, a Bitínia, actualment Turquia, sant Antim, bisbe, i companys, màrtirs en la persecució sota l'emperador Dioclecià. Antim, per confessar a Crist, va rebre la glòria del martiri en ser decapitat, i de la multitud de fidels del seu ramat, uns van ser també decapitats, altres cremats vius i els restants portats a alta mar en xicotetes embarcacions per a ser ofegats. (303)

5. A Illiberis, actual Elvira, a la Hispània Bètica, sant Gregori, bisbe, l'obra titulada del qual Sobre la fe va ser lloada per sant Jeroni. (s. IV)

6. A la rodalia de Blois, a la Gàl·lia Lugdunense, hui França, sant Deodat, diaca i abat, que després de portar vida d'anacoreta, va ser guia d'un grup de deixebles que en este lloc s'havien reunit entorn d'ell. (s. VI)

7. A Canterbury, a Anglaterra, sant Melitó [o Mel·lit o Mel·litó], bisbe, que enviat a Anglaterra pel papa sant Gregori el Gran com a abat, va ser ordenat allí bisbe dels saxons orientals per sant Agustí, i finalment, després de patir moltes tribulacions, va accedir a la seu de Canterbury. (624)

8. A York, a Northúmbria, a l'actual Regne Unit, sant Wilfrid, bisbe, que durant quaranta-cinc anys va exercir amb gran dedicació el seu ministeri, i obligat a cedir la seua seu, va acabar en pau els seus dies entre els monjos de Ripon, dels qui va ser abat durant un temps. (709)

9. A l'illa de Iona, a Escòcia, sant Egbert, prevere i monjo, que es va ocupar amb dedicació a evangelitzar diverses zones d'Europa i, ja ancià, va reconciliar els monjos de Iona envers l'ús romà del còmput pasqual, celebrant la seua Pasqua eterna al final de la missa de la solemnitat. (729)

10. A Mortain, a la regió de Normandia, a França, sant Guillem Firmat, eremita, que, canonge i metge a Tours, després d'una peregrinació a Jerusalem es va retirar a la soledat fins a la seua mort. (1103)

11. A Angers, de nou a França, santa Maria de Santa Eufràsia (Rosa Virgínia) Pelletier, verge, que per a acollir piadosament les dones de vida esgarriada, que ella denominava "Magdalenes", va fundar l'Institut de Germanes del Bon Pastor. (1868)

12. A Dinan, també a França, sant Benet (Àngel) Menni, prevere de l'Orde Hospitalari de Sant Joan de Déu, fundador de la Congregació de Germanes Hospitalàries del Sagrat Cor de Jesús. (1914)

• J.M. Bausset: Sant Benet Menni (2015)

13. A Roma, santa Maria Elisabet Hesselbald, verge, que, oriünda de Suècia, després d'haver prestat servici durant llarg temps en un hospital, va reformar l'Orde de Santa Brígida, dedicant-se particularment a la contemplació, a la caritat envers els necessitats i a la unitat dels cristians. (1957) Canonitzada en 2016.

23 d'abril de 2026, dijous III de Pasqua: Sant Jordi

DIJOUS DE LA SETMANA III DE PASQUA

Sant Jordi, màrtir, antic patró del Regne de València

Lectura primera Fets 8,26-40

Ací tenim aigua. ¿Per què no em bateges?

Lectura dels Fets dels Apòstols

En aquells dies, un àngel del Senyor li va dir a Felip: «Ves-te'n al sud, pel camí que baixa de Jerusalem a Gaza, que està desert». Felip es va posar en camí. En això que es troba un eunuc etíop, alt funcionari i tresorer de Candace, la reina dels etíops, que havia vingut en peregrinació a Jerusalem i ara se'n tornava. Acomodat en el seu carruatge, estava llegint el profeta Isaïes.

L'Esperit li va dir a Felip: «Acosta't i apega't a eixe carruatge». Felip va alleugerir el pas, el va sentir com llegia el profeta Isaïes i li va preguntar: «¿Entens això que estàs llegint?» Ell li va respondre: «¿Com ho he d'entendre, si no em guia ningú?» I va invitar a Felip que pujara dalt amb ell. 

El passatge de l'Escriptura que llegia era este: 

 

«Com els corders portats a matar 

o les ovelles mentres les esquilen, 

ell callava i no obria ni tan sols la boca. 

Humiliat, no li han fet justícia; 

¿qui podrà parlar dels seus descendents? 

Perquè va ser segat d'entre els qui viuen».  

 

L'eunuc va demanar a Felip: «Explica'm de qui parla ací el profeta: ¿d'ell o d'algú altre?» Felip prengué la paraula i, començant per este punt de l'Escriptura, li va anunciar la Bona Nova de Jesús. 

Pel camí arribaren a un lloc on hi havia aigua, i l'eunuc li va dir: «Ací tenim aigua. ¿Per què no em bateges?» Va fer parar el carruatge; baixaren els dos a l'aigua, i Felip el va batejar.

Quan van eixir de l'aigua, l'Esperit del Senyor s'emportà a Felip. L'eunuc ja no el tornà a vore, però va seguir el seu camí ple d'alegria. 

Felip va anar a parar a Asdod i anunciava l'Evangeli en cada poble per on passava fins a arribar a Cesarea.

Salm responsorial 65,8-9.16-17.20 (R.: 1)

Pobles, beneïu el nostre Déu,

feu sentir la veu de la vostra llaor;

ell ens ha tornat a la vida

i manté segurs els nostres peus.

R. Aclama a Déu, tota la terra.

O bé: 

 

Al·leluia.

Vingau, fidels de Déu, escolteu-me;

vos contaré què ha fet per mi.

L'he invocat amb els llavis,

l'he exalçat amb la llengua. R.

Beneït siga Déu:

no ha rebutjat la meua súplica,

ni m'ha negat el seu amor. R.

Al·leluia Jo 6,51

Jo soc el pa viu, que ha baixat del cel,

diu el Senyor;

qui menja este pa, viurà per sempre.

Evangeli Jo 6,44-51

Jo soc el pa viu, que ha baixat del cel

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Joan 

 

En aquell temps, Jesús va dir a la gent: «Ningú pot vindre a mi si no l'atrau el Pare que m'ha enviat; i jo el ressuscitaré el darrer dia. En els llibres dels Profetes està escrit: "tots seran instruïts per Déu". Tots els qui han sentit l'ensenyança del Pare i l'han apresa venen a mi. No vullc dir que algú haja vist mai el Pare; només l'ha vist el qui ve de Déu; eixe sí que ha vist el Pare. 

Vos ho dic de veres: el que creu té vida eterna. Jo soc el pa de vida. Els vostres pares menjaren el mannà en el desert i van morir; este, en canvi, és el pa que baixa del cel, de manera que qui en menge no muiga. Jo soc el pa viu, que ha baixat del cel. Qui menja este pa, viurà per sempre. I el pa que jo donaré és la meua carn, per a la vida del món».

Sant Jordi

Sant Jordi, màrtir, titular d’una parròquia de Paiporta, patró de Banyeres, Alcoi, etc. (mem. ll.)

• Mossén Sorribes: Sant Jordi (1951)
• J.M. Bausset: Sant Jordi (2018)
• Francesc Gisbert: La llegenda de Sant Jordi més valenciana (2018)

Pregària a Sant Jordi

    1      O sant excel·lent, perfet i digníssim!

    2      Sant Jordi beneit, humil, gloriós!

    3      Martre constant i verge puríssim

    4      i fel cavaller, prudent i fortíssim,

    5      del gran rei Jesús, qui és tot poderós! 

    6      Puix fos en la fe tan ferm i immoble

    7      i al rei eternal tostemps li fos fel,

    8      suplique-us, puix sou tan digne i tan noble,

    9      que vós lo pregueu tots jorns per lo poble

    10     per ço que regnem ab ell en lo cel,

    11     tenint-nos tostemps en vostra memòria

    12     perque d’aquest món hajam la victòria.

             Amen.

Font: Cançoner sagrat de vides de sants.

Dia del Llibre

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del 23 d'abril

Sant Jordi, màrtir, el gloriós combat del qual, que va tindre lloc a Diòspolis o Lydda, a Palestina, actual Israel, celebren des de molt antic totes les Esglésies, des d'Orient fins a Occident. (s. IV)

Sant Adalbert (Vojtech), bisbe de Praga i màrtir, que va aguantar dificultats en bé d'aquella església, i per Crist va dur a terme molts viatges, treballant per a extirpar costums pagans, encara que davant del poc fruit obtingut es va dirigir a Roma, on es va fer monjo. Tornat a la fi a Polònia, i intentant atraure a la fe els prussians, va ser assassinat per uns pagans al llogaret de Tenkitten, al costat del golf de Gdansk. (997) (mem. ll.).

3. A Edessa, ciutat de l'antiga Síria, a l'actual Turquia, sant Eulogi, bisbe, que, segons la tradició, va morir un Divendres Sant o Parasceve. (387)

4. A Milà, a la regió de Ligúria, actualment a Itàlia, sant Marol, bisbe, amic del papa sant Innocenci I. (s. V)

5. A Toul, al territori de Lotaríngia, França en l'actualitat, sant Gerard, bisbe, que durant trenta-un anys va legislar sàviament per a la ciutat, va atendre els pobres, va intercedir pel poble amb dejunis i pregàries en temps de pesta, va dedicar l'església catedral i va ajudar els monestirs amb béns materials i amb la instrucció dels deixebles. (994)

6. A Suelli, a Sardenya, a l'actual Itàlia, commemoració de sant Jordi, bisbe. (1117)

7. A Perusa, a la regió de l'Úmbria, de nou a Itàlia, beat Egidi [o Gil] d'Assís, religiós de l'Orde dels Germans Menors, que va ser company de sant Francesc i va mostrar en les seues peregrinacions una fe intrèpida i una gran simplicitat. (1262)

8. A Udine, a la regió de Venècia, igualment a Itàlia, beata Elena Valentini, viuda, que, per a servir únicament a Déu, va abraçar l'orde seglar de sant Agustí, i es va distingir per l'oració, la lectura de l'Evangeli i les obres de misericòrdia. (1458)

9. A Campi Bisenzio, lloc de la Toscana, així mateix a Itàlia, beata Teresa Maria de la Creu Manetti, verge, fundadora de l'Institut de Terciàries Carmelites de Santa Teresa. (1910)

10. A l'abadia cistercenca de Grottaferrata, als voltants de Frascati, prop de Roma, beata Maria Gabriela Sagheddu, verge, que va morir a vint-i-cinc anys, després d'haver oferit generosament la seua vida per la unió dels cristians. (1939)