2 de maig de 2026, dissabte IV de Pasqua

DISSABTE DE LA SETMANA IV DE PASQUA

Sant Atanasi, bisbe i doctor de l'Església

Oració col·lecta

Déu omnipotent i etern,

vós que heu fet de sant Atanasi, bisbe,

un defensor eximi de la divinitat del vostre Fill,

concediu-nos que gràcies a la seua acció pastoral

aprofundim en la seua doctrina

i progressem contínuament

en el vostre coneiximent i amor.

Lectura primera Fets 13,44-52

Ara ens dirigim als qui no són jueus

Lectura dels Fets dels Apòstols

El dissabte següent, quasi tota la ciutat es va reunir per a escoltar la paraula del Senyor. Quan veren aquella multitud, els jueus, plens de malícia, es posaren a contradir amb paraules injurioses les afirmacions de Pau. Però Pau i Bernabé els respongueren amb valentia: 

«Era el nostre deure anunciar-vos primer a vosaltres la paraula de Déu; però ja que no l'accepteu i no vos considereu dignes de la vida eterna, ara ens dirigirem als qui no són jueus. Així ens ho ha manat el Senyor: "Et faré llum de tots els pobles, per a que la meua salvació arribe de cap a cap de la terra"». En sentir això, els qui no eren jueus s'alegraven i alabaven la paraula del Senyor. Tots els qui estaven destinats a la vida eterna van creure. 

La paraula del Senyor anava escampant-se per tota la regió. Però els jueus instigaren les dones devotes més distingides i els principals de la ciutat i promogueren una persecució contra Pau i Bernabé, fins que els expulsaren del seu territori. Ells, en senyal de reprovació, s'espolsaren els peus, i se n'anaren a Iconi. Els deixebles vivien plens d'alegria i de l'Esperit Sant.

Salm responsorial 97,1.2-3ab.3cd-4 (R.: 3cd)

Canteu al Senyor un càntic nou:

ha fet obres prodigioses,

la seua dreta i el seu braç sagrat

han eixit victoriosos.

R. Tots han vist, d'un cap a l'altre de la terra,

la salvació del nostre Déu.

O bé: 

 

Al·leluia.

El Senyor ha revelat la seua victòria,

i els pobles contemplen la justícia.

L'ha mogut la misericòrdia 

i la fidelitat a la casa d'Israel. R.

Tots han vist, d'un cap a l'altre de la terra,

la salvació del nostre Déu.

Aclameu el Senyor per tota la terra,

esclateu en cants i en crits d'alegria. R.

Al·leluia Jo 8,31b-32

«Si vos manteniu ferms en la meua paraula,

sereu de deveres deixebles meus,

i coneixereu la veritat», diu el Senyor.

Evangeli Jo 14,7-14

Qui em veu a mi veu el Pare

 Lectura de l'evangeli segons sant Joan

En aquell temps, Jesús va dir als deixebles: «Si em coneixeu a mi, coneixereu també el meu Pare: des d'ara ja el coneixeu i ja l'heu vist». 

Li va dir Felip: «Senyor, mostreu-nos el Pare, i no ens cal res més» 

Jesús li replicà: «Felip, tant de temps que estic entre vosaltres ¿i encara no em coneixes? Qui em veu a mi veu el Pare. ¿Com pots dir que vos mostre el Pare? ¿No creus que jo estic en el Pare i el Pare està en mi? Les paraules que jo vos dic no venen de mi mateix. És el Pare, que viu en mi, qui fa les obres. Creieu-me: jo estic en el Pare i el Pare està en mi; si no, creieu-ho per estes obres. Vos dic de veres que qui crega en mi també farà les obres que jo faig i encara de més grans, perquè jo me'n vaig al Pare. I tot allò que li demaneu en nom meu, ho faré; així el Pare serà glorificat en el Fill. Sempre que demaneu alguna cosa en nom meu, la faré». 

 

* * * * *

Sant Atanasi d'Alexandria, bisbe i doctor de l'Església (mem. ob.)

Memòria de sant Atanasi, bisbe i doctor de l'Església, el qual, preclar per la seua santedat i doctrina, a Alexandria d'Egipte va defendre amb valentia la fe catòlica des del temps de l'emperador Constantí fins a Valent, per la qual cosa va haver de suportar nombroses trampes per part dels arrians i ser desterrat en diverses ocasions. Finalment, va tornar a l'Església que se li havia confiat, on, després d'haver lluitat i patit molt amb heroica paciència, va descansar en la pau de Crist en el quaranta-sisé aniversari de la seua ordenació episcopal. (373)

• J.M. Bausset: Sant Atanasi d'Alexandria (2015)

Sant Antoní de Florència, bisbe, fou un dels primers biògrafs de sant Vicent Ferrer

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del 2 de maig

2. A Attália [Antalya], a la regió de Pamfília, a l'actual Turquia, sants Hèsper i la seua esposa Zoe, juntament amb els seus fills Ciríac i Teòdul, màrtirs. Tots ells, segons la tradició, en temps de l'emperador Adrià eren esclaus al servici d'un pagà, i per orde del seu mateix amo van ser primer assotats a causa de la seua lliure confessió de fe cristiana, després brutalment turmentats i finalment llançats a un forn encés, on van entregar les seues ànimes a Déu. (s. II)

3. A la ciutat d'Hispalis, Sevilla actualment, a la Hispània Bètica, sant Fèlix, diaca i màrtir. (s. IV)

4. Commemoració dels sants màrtirs Vindemial, bisbe de Gafsa, a Numídia, hui Tunísia, i Longinus [o Longí], bisbe de Pomaria, a Mauritània, els dos decapitats per orde d'Huneric, rei dels vàndals, després d'haver-se enfrontat als arrians en el concili de Cartago. (483)

5. A l'abadia de Luxeuil, a Burgúndia, actual França, sant Valdebert [o Valbert], abat. (665/670)

6. Al territori de Sant Gal, a Helvècia, hui Suïssa, santa Viborada, verge i màrtir, que va viure tancada en una cel·la al costat de l'església de Sant Magne, des d'on atenia el poble. A causa de la seua fe i dels seus vots religiosos, va escometre la mort a les mans d'invasors hongaresos. (926)

7. A Linköping, a Suècia, beat Nicolau Hermansson, bisbe, el qual, exigent amb si mateix, es va entregar per complet a la seua Església i als pobres, i va rebre la custòdia de les relíquies de Santa Brígida. (1391)

8. A Florència, a la regió de Toscana, a Itàlia, sant Antoní, bisbe, que després de dur a terme una labor de reforma en l'Orde de Predicadors, es va consagrar amb diligència al ministeri pastoral de la seua diòcesi, on va resplandir per la seua santedat i per la seua profitosa i constant predicació. (1459)

9. A Clonmel, a Irlanda, beat Guillem Tirry, prevere de l'Orde de Sant Agustí, màrtir sota el règim d'Oliver Cromwell per mantindre's fidel a l'Església de Roma. (1654)

10. A la ciutat de Vinh Long, a Cotxinxina, actual Vietnam, sant Josep Nguyên Van Luu, màrtir, que, agricultor i catequista, es va oferir voluntàriament en lloc del prevere Pere Luu, que era buscat pels soldats, i va morir en la presó en temps de l'emperador Tu Duc. (1854)

11. A la ciutat d'Aranjuez, a la regió espanyola de Castella la Nova, sant Josep Maria Rubio Peralta, prevere de l'Orde de la Companyia de Jesús, que es va significar per la seua atenció als penitents en la confessió sacramental, per la predicació d'exercicis espirituals i per les seues visites als pobres en els suburbis de Madrid. (1929)

12. Al camp de concentració d'Auschwitz, prop de Cracòvia, a Polònia, beat Boleslau Strzelecki, prevere i màrtir, el qual, en esclatar la guerra, va ser empresonat per la seua fe, i va aconseguir la corona de la glòria per les tortures rebudes. (1941)

1 de maig de 2026, divendres IV de Pasqua: Sant Josep, obrer

DIVENDRES DE LA SETMANA IV DE PASQUA

Sant Josep, obrer

Lectura primera Fets 13,26-33

Déu, ressuscitant a Jesús, ha complit la promesa

Lectura dels Fets dels Apòstols

En aquell temps, Pau digué en la sinagoga d'Antioquia de Pisídia: 

«Germans, a nosaltres, els descendents d'Abraham, i als altres que també creieu en Déu, ens envia Déu esta paraula de salvació. És cert que els ciutadans de Jerusalem i les seues autoritats no van reconéixer a Jesús i, condemnant-lo, compliren les veus dels profetes que proclamen cada dissabte: encara que no havien trobat cap motiu per a condemnar-lo a mort, demanaren a Pilat que l'executara. I quan hagueren complit tot el que està escrit sobre ell, el baixaren de la creu i el posaren en un sepulcre; però Déu el va ressuscitar d'entre els morts, i durant molts dies s'aparegué als qui havien pujat amb ell de Galilea a Jerusalem, i ells són ara els seus testimonis davant del poble. 

I esta és la Bona Notícia que vos portem: que la promesa que Déu va fer als nostres pares l'ha complida amb nosaltres, els fills, ressuscitant a Jesús. Això diu també el salm segon: "Tu eres el meu fill, jo t'he engendrat hui"».

Salm responsorial 2,6-7.8-9.10-11 (R.: 7)

Jo mateix he consagrat el meu rei

a Sió, el meu mont sant.

Ara proclame el decret del Senyor.

Ell m'ha dit: «Tu eres el meu fill;

jo t'he engendrat hui».

R. Tu eres el meu fill; jo t'he engendrat hui.

O bé:

Al·leluia.

Demana-m'ho, i et deixaré els pobles en herència,

posseiràs la terra de cap a cap.

Els destrossaràs amb vara de ferro,

els trossejaràs com un cànter d'obra». R.

I ara, reis, sigau sensats,

escarmenteu, governants de la terra.

Serviu el Senyor amb temor,

veniu tremolant a fer-li homenatge. R.

Al·leluia Jo 14,6

Jo soc el camí, la veritat i la vida,

diu el Senyor;

ningú va al Pare sinó per mi.

Evangeli Jo 14,1-6

Jo soc el camí, la veritat i la vida

 Lectura de l'evangeli segons sant Joan 

 

En aquell temps, Jesús va dir als deixebles: «Que els vostres cors s'asserenen. Tingueu fe en Déu, tingueu fe també en mi. En casa de mon Pare hi ha moltes estances: si no, ¿vos diria que vaig a preparar-vos un lloc? I quan hi vaja i vos el prepare, tornaré i vos portaré amb mi; d’esta manera, on estic jo, estareu també vosaltres. I per a anar a on jo vaig, ja sabeu el camí». 

Tomàs li va dir: «Senyor, si no sabem a on aneu, ¿com podem saber el camí?» 

Jesús va respondre: «Jo soc el camí, la veritat i la vida: ningú va al Pare, sinó per mi». 

Meditació

Papa Benet XVI, Regina coeli (22 de maig de 2011)

La fe en Jesús comporta seguir-lo cada dia, en les senzilles accions que componen la nostra jornada. "És propi del misteri de Déu actuar de manera discreta. Només a poc a poc va construint la seua història en la gran història de la humanitat. Es fa home, però de tal manera que pot ser ignorat pels seus contemporanis, per les forces de renom en la història. Patix i mor i, com a Ressuscitat, vol arribar a la humanitat solament mitjançant la fe dels seus, als quals es manifesta. No cessa de cridar amb suavitat a les portes del nostre cor i, si li obrim, ens fa lentament capaços de "vore"" (Jesús de Natzaret II, p. 321).

Sant Agustí afirma que "era necessari que Jesús diguera: "Jo soc el camí, la veritat i la vida" (Jo 14, 6), perquè una vegada conegut el camí faltava per conéixer la meta" (Tractatus in Ioh., 69, 2: ccl 36, 500), i la meta és el Pare. Per als cristians, per a cadascú de nosaltres, per tant, el camí al Pare és deixar-se guiar per Jesús, per la seua paraula de veritat, i acollir el do de la seua Vida. Fem nostra la invitació de sant Bonaventura: "Obri, per tant, els ulls, para l'oïda espiritual, obri els teus llavis i disposa el teu cor, perquè en totes les criatures pugues vore, escoltar, alabar, estimar, venerar, glorificar i honrar el teu Déu" (Itinerarium mentis in Deum, I, 15).

1 de maig

SANT JOSEP OBRER

Memòria lliure

• J. M. Díaz Rodelas: Josep, el fuster de Natzaret (2018)
• Sant Josep (Cercapou)

L'evangeli d'esta memòria és propi.
La primera lectura és de la fèria corresponent del temps pasqual.

Oració col·lecta

Oh Déu, creador de totes les coses, 

vós heu establit per als hòmens la llei del treball; 

concediu-nos que, 

amb l’exemple i amb el patrocini de sant Josep, 

complim les obres que vós ens heu manat 

i n’obtingam la vostra recompensa.

Al·leluia Salm 67,20

Beneït siga el Senyor dia a dia;

Déu ens porta, ell ens salva.

Evangeli Mt 13,54-58

¿No és el fill del fuster?

 Lectura de l'evangeli segons sant Mateu

En aquell temps, Jesús arribà a Natzaret, el seu poble, i es va posar a ensenyar en la seua sinagoga. La gent es deia estranyada: «¿D'on li venen este saber i el poder de fer miracles? ¿No és el fill del fuster? Sa mare, ¿no es diu Maria? Els seus germans, ¿no es diuen Jaume, Josep, Simó i Judes? I les seues germanes, ¿no viuen totes entre nosaltres? ¿D'on li ve tot això?» I s'escandalitzaven d'ell.

Jesús els digué: «Un profeta només és despreciat en el seu poble i entre els de sa casa». Allí no va fer molts miracles a causa de la seua incredulitat.

* * * * *

Comença el mes de Maria

Aniversari de la mort del cardenal Agustí Garcia-Gasco i Vicente, arquebisbe, emèrit de València (2011)

Dia del Treball

• Salvador Giménez, bisbe valencià: Davant de l'1 de maig: saber i actuar (2019)
• Salvador Giménez, bisbe valencià: Dia dels Treballadors (2018)

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis de l'1 de maig

Sant Josep Obrer, el fuster de Natzaret, que amb la seua laboriositat va proveir la subsistència de Maria i de Jesús i va iniciar el Fill de Déu en els treballs dels hòmens. Per esta raó, en el dia de hui, en el qual se celebra la festa del treball en moltes parts del món, tots els obrers cristians honren a sant Josep com a model i patró seu.

2. Commemoració de sant Jeremies, profeta, que va viure en temps de Joaquim i Sedecies, reis de Judà. Va profetitzar la ruïna de la Ciutat Santa, així com la deportació del poble, i va patir moltes persecucions a causa d'això, per la qual cosa és considerat per l'Església com a figura del Crist sofrent. Va predir, a més, que la nova i eterna Aliança aconseguiria la seua plenitud en el mateix Crist Jesús; més encara, que, per mitjà d'Ell, Déu Pare totpoderós escriuria la seua llei en el cor dels fills d'Israel, a fi que Ell mateix fora el seu Déu i ells foren el seu poble.

3. A la regió de Viviers, a la Gàl·lia, hui França, sant Andèol [o Aniol] del Vivarés, màrtir. (s. inc.)

4. A Hispània meridional, commemoració de sant Torquat, bisbe d'Acci (Guadix), i altres sis bisbes més, que es van establir en diferents ciutats: Tesifont [o Ctesifon], bisbe de Bergi (Berja); Hesiqui [o Isici], bisbe de Carcere (Carcesa); Indaleci, bisbe d'Urci (Almeria); Segon [o Secund], bisbe d'Abula (Abla); Eufrasi, bisbe d'Iliturgi (Andújar), i Cecili, bisbe d'Illiberis (Elvira). (s. III/IV)

• Els set barons apostòlics

5. A Auxerre, de la Gàl·lia, hui França, sant Amador, bisbe, que va treballar amb determinació per a extirpar de la seua ciutat les supersticions dels pagans i va instituir el culte dels sants màrtirs. (418)

6. A Aush, població d'Aquitània, també a França, sant Orenci, bisbe, que es va esforçar a erradicar de la seua ciutat els costums pagans i a procurar la pau entre els romans i el rei visigot de Tolosa. (c. 440)

7. A la Bretanya Menor, de nou a França, sant Brioc, bisbe i abat, natural de Càmbria, que va fundar un monestir a la costa armòrica de Bretanya, posteriorment elevat a la dignitat de seu episcopal. (c. 500)

8. A Saint-Maurice d'Agaune (Valais), lloc de Rècia, hui Suïssa, sepultura de sant Segimon, rei dels burgundis, el qual, convertit de l'heretgia arriana a la fe catòlica, va instituir en eixe lloc una comunitat de monjos que havia d'entonar sense interrupció la salmòdia davant dels sepulcres dels màrtirs, expiant amb penitència, llàgrimes i dejunis els delictes comesos, i va trobar la mort a la regió d'Orleans, on va ser llançat a un pou pels seus enemics. (524)

9. En una illa de la Bretanya Menor, actualment França, sant Marcuf, ermità, després monjo i abat del monestir de Nanteuil. (c. 558)

10. A Llanelwy, a Càmbria, hui el Regne Unit, sant Asaf, abat i bisbe de la seu que més tard va portar el seu nom. (s. VI ex.)

11. A Gap, a la regió de Provença, a França, sant Arigi, bisbe, que es va distingir per la seua paciència en les adversitats, pel seu zel a enfrontar-se als simoníacs i per la seua caritat envers els monjos que havien sigut enviats des de Roma per a evangelitzar Anglaterra. (604)

12. A la regió de Montalban [Montauban], a la Gàl·lia Narbonense, de nou a França, mort de sant Teodard, bisbe de Narbona, que va restaurar l'església catedral d'esta seu, va sobreeixir pel seu diligent magisteri i, finalment, minat per la malaltia, va morir en un monestir, rendint la seua ànima a Déu. (893)

13. A Fossombrone, del Picé, actual regió de les Marques, a Itàlia, beat Aldebrand, bisbe, insigne per la seua austeritat de vida i pel seu esperit apostòlic. (1170)

14. A Arouca, a Portugal, beata Mafalda, verge, filla del rei Sanç I, que després de quedar lliure d'un contracte matrimonial prèviament acordat, es va fer monja i va introduir en el seu monestir la reforma cistercenca. (1257)

15. A Montaione, lloc de Toscana, a Itàlia, beat Vivald (o Ubald) de San Geminiano, ermità del Tercer Orde Regular de Sant Francesc, insigne per la seua vida d'austeritat, de paciència i de caritat en la cura dels malalts. (c. 1320)

16. A Castello di Valle d'Ístria, a Ístria, hui Croàcia, beat Julià Cesarello, prevere de l'Ordre dels Germans Menors, la vida del qual va ser un continu peregrinar per llogarets i places, sembrant la paraula de Déu i esforçant-se a aplacar els enfrontaments entre les faccions ciutadanes. (c. 1349)

17. A Forlí, lloc d'Emília-Romanya, a Itàlia, sant Pelegrí Laziosi, religiós de l'Orde dels Servents de Maria, que, des de la seua dedicació a la Mare de Déu, es va distingir pel seu amor a Jesucrist i per la seua sol·licitud cap als pobres. (1345)

18. A Le Moncel, a la regió de Beauvais, a França, beata Petronil·la [o Peronella], verge, primera abadessa del monestir de les Clarisses d'aquell lloc (1355).

19. A Roma, mort del papa sant Pius V, la memòria del qual se celebra el dia 30 d'abril. (1572)

20. Al llogaret de Son-Tay, a Tonquín, hui Vietnam, sant Agustí Schoeffler, prevere de la Societat de Missions Estrangeres de París i màrtir, el qual, empresonat després d'haver exercit durant tres anys el seu ministeri, per orde de l'emperador Tu Duc, va ser finalment decapitat en un paratge denominat Cinc Jovades, i va obtindre així la gràcia del martiri que cada dia havia demanat a Déu. (1851)

21. Prop de la ciutat de Nam Dinh, també a Tonquín, sant Joan Lluís Bonnard, prevere de la mateixa Societat de Missions Extragueres de París, que, condemnat a mort per haver batejat vint-i-cinc xiquets, va aconseguir la corona del martiri en ser decapitat. (1852)

22. A Milà, a Itàlia, sant Ricard (Hermini Felip) Pampuri, que, després d'haver exercit generosament en el món la seua professió de metge, va ingressar en l'Orde Hospitalari de Sant Joan de Déu, i al cap de quasi dos anys va descansar piadosament en el Senyor. (1928)

23. A la ciutat de Vladímir, a Rússia, beat Clement Septyckyj, prevere i màrtir, superior del monestir de monjos Estudites d'Univ, que durant el règim hostil a Déu va perseverar en la fe, i va meréixer el seu estatge en el santuari del cel. (1951)

30 d'abril de 2026, dijous IV de Pasqua

DIJOUS DE LA SETMANA IV DE PASQUA

Lectura primera Fets 13,13-25

De la descendència de David,

Déu ha donat a Israel un Salvador, que és Jesús

Lectura dels Fets dels Apòstols

Des de Pafos, on s'havien embarcat, Pau i els qui anaven amb ell es dirigiren a Perga de Pamfília, però allí Joan els deixà i se'n tornà a Jerusalem, mentres que ells continuaren avant i de Perga arribaren a Antioquia de Pisídia. El dissabte entraren en la sinagoga i s'assentaren; i després de la lectura de la Llei i dels Profetes, els caps de la sinagoga els enviaren a dir: «Germans, si voleu dir ara unes paraules l'exhortació al poble, podeu dir-les».

Pau s'alçà, feu un senyal de silenci amb la mà, i digué: «Israelites, i els altres que també creieu en Déu, escolteu: El Déu d'este poble d'Israel va elegir els nostres pares i, quan vivien com a immigrants en el país d'Egipte, els va fer prosperar i els va traure d'allí amb el poder del seu braç. Els va cuidar durant quaranta anys en el desert, i després d'arrasar set nacions en el país de Canaan, els donà en possessió el seu territori al cap d'uns quatre-cents cinquanta anys d'haver-ho promés. Després els donà jutges, fins al temps del profeta Samuel. 

Després, quan van demanar un rei, Déu els donà Saül, fill de Quix, de la tribu de Benjamí, que va regnar durant quaranta anys. 

Després el va destituir i els va donar a David com a rei, del qual va fer esta alabança: 

"M'he fixat en David, fill de Jessé, 

que és un home com el desitja el meu cor; 

ell durà a terme tot allò que em propose". 

De la seua descendència, tal com havia promès, Déu ha fet sorgir un Salvador per a Israel, que és Jesús; i Joan va preparar la seua vinguda proclamant un baptisme de conversió per a tot el poble d'Israel. Però Joan, quan acabava el seu camí, deia: "Jo no soc el que vosaltres penseu; és el que ve darrere de mi, i jo no soc digne de deslligar-li les sandàlies dels peus"».

Salm responsorial 88,2-3.21-22.25 i 27 (R.: cf. 2a)

Cantaré tota la vida l'amor del Senyor,

anunciaré d'edat en edat la vostra fidelitat.

Vós heu dit: «És un amor bastit per a sempre».

És una fidelitat més ferma que el cel».

R. Senyor, cantaré tota la vida els vostres favors.

O bé: 

 

Al·leluia.

«He trobat a David, el meu servent,

l'he ungit amb l'oli sant:

la meua mà el sostindrà sempre,

el meu braç el farà invencible. R.

El meu amor fidel estarà amb ell,

en nom meu alçarà el seu front.

Ell em dirà: "Vós sou mon pare,

el meu Déu i la roca que em salva"». R.

Al·leluia Cf. Ap 1,5ac

Jesucrist, testimoni fidel,

el primer ressuscitat d'entre els morts;

vós ens heu amat i ens heu alliberat

dels nostres pecats amb la vostra sang.

Evangeli Jo 13,16-20

El qui acollirà un enviat meu, m'acollirà a mi

 Lectura de l'evangeli segons sant Joan

Després d'haver llavat els peus als deixebles, Jesús els va dir: 

«Vos dic de veres que un criat no és més important que el seu amo, ni un enviat més important que qui l'envia. Sabent açò, sereu benaventurats si ho poseu en pràctica. 

No parle per tots els qui esteu ací; conec els qui vaig elegir, però s'havia de complir l'Escriptura: "qui menjava amb mi, compartint el meu pa, m'ha fet traïció". Vos ho dic ja ara, amb temps, a fi que, quan passe, cregau que jo soc. Vos assegure que qui acollirà els qui jo enviaré, m'acollirà a mi; i el qui m'acollirà a mi, acollirà també el qui m'ha enviat». 

 

* * * * *

Sant Pius V, papa (mem. ll.).

Va nàixer al poblet de Bosco Marengo (nord d’Itàlia) en 1504. Va ser dominic, bisbe i cardenal, i fou elegit papa l’any 1566. Va aplicar amb energia les reformes del Concili de Trento: treballà per l’exemplaritat dels religiosos, clergues i bisbes; contra els mals usos de la Cúria Romana; pel desplegament de les Missions; la correcció de la litúrgia (publicà el Catecisme romà, el Breviari i el Missal).

El seu breu papat (morí l’1 de maig del 1572) va donar un fort impuls a l’Església: “Vos encomane la santa Església [als cardenals abans de morir] que tant he estimat. Procureu elegir-me un successor zelós, que no busque res més que la glòria del Salvador i el bé del poble cristià”. [font]

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del 30 d'abril

Sant Pius V, papa, de l'Orde de Predicadors, que, elevat a la seu de Pere, es va esforçar amb gran pietat i tenacitat apostòlica a posar en pràctica els decrets del Concili de Trento sobre el culte diví, la doctrina cristiana i la disciplina eclesiàstica, promovent també la propagació de la fe. Es va adormir en el Senyor a Roma, el dia primer del mes de maig. (1572)

2. A Fermo, al Picé, actualment regió de les Marques, a Itàlia, santa Sofia, verge i màrtir. (s. inc.)

3. A Roma, al cementeri de Pretextat, a la via Àpia, sant Quirí, màrtir, el qual, sent tribú, va coronar la seua confessió de fe amb el martiri. (c. s. III)

4. A Saintes, a la regió d'Aquitània, hui França, sant Eutropi, primer bisbe d'esta ciutat, que, segons la tradició, havia sigut enviat a la Gàl·lia pel Romà Pontífex. (s. III)

5. A Afrodísia, lloc de Cària, en l'actualitat Turquia, sants Diòdor i Rodopià, màrtirs, que en la persecució sota l'emperador Dioclecià van ser lapidats pels seus conciutadans. (s. IV)

6. A Èuria, a la regió d'Epir, a la Grècia actual, sant Donat, bisbe, que en temps de l'emperador Teodosi va brillar per la seua exímia santedat. (s. IV)

7. A Novara, ciutat de Ligúria, a Itàlia, sant Llorenç, prevere i màrtir, que va construir una font baptismal en la qual batejava els xiquets que li confiaven per a la seua educació. Un dia, després d'haver portat un nombre elevat de xiquets a Déu mitjançant el baptisme, uns impius el van matar juntament amb els neòfits. (s. IV)

8. A Forlí, a Emília-Romanya, també a la Itàlia actual, sant Mercurial, bisbe, a qui la tradició considera com l'instaurador d'esta seu episcopal. (s. IV)

9. A Nàpols, a la regió igualment italiana de Campània, sant Pomponi, bisbe, que dins d'esta ciutat va construir una església dedicada a la Mare de Déu, i en temps de l'ocupació pels gots va defensar el seu ramat contra l'heretgia arriana. (s. VI)

10. A Roma, beat Pere Diaca (o Levita), monjo del monestir del Celio, que per mandat del papa sant Gregori el Gran va administrar amb prudència el patrimoni de l'Església Romana i, ordenat diaca, va servir amb fidelitat al pontífex. (605)

11. A Viviers, al costat del riu Roine, a Nèustria, hui França, sant Aule o Augul, bisbe, que, segons conta la tradició, va fundar en esta ciutat un hospital i va aconseguir la llibertat de molts esclaus. (s. VII)

12. A Barking, lloc d'Anglaterra, mort de sant Earconvald, bisbe de Londres, que va fundar dos monestirs, un d'hòmens, que va presidir ell mateix, i un altre de dones, que va posar sota l'autoritat de la seua germana, santa Ethelburga. (693)

13. A Còrdova, a la regió hispànica d'Andalusia, sants màrtirs Amador, prevere, Pere, monjo, i Lluís, els quals, durant la persecució desencadenada pels musulmans, van ser cruelment martiritzats per predicar insistentment l'evangeli de Crist. (855)

14. A Verona, a la regió actualment italiana de Venècia, sant Gualfard, que, oriünd d'Alemanya i guarnicioner de professió, després de passar diversos anys en la soledat va ser rebut pels monjos del monestir de Sant Salvador, pròxim a esta ciutat. (1127)

15. A Vernon, prop del riu Sena, a França, sant Adjutori, que, fet presoner en temps de guerra, va ser martiritzat per raó de la seua fe i, tornat a la seua pàtria, es va retirar a un lloc apartat per a practicar una vida de penitent. (c. 1131)

16. A Newcastle upon Tyne, a Anglaterra, beat Guillem Southerne, prevere i màrtir, que, després d'haver estudiat a Lituània, Espanya i Douai, una vegada ordenat sacerdot es va dirigir a Anglaterra per a exercir el seu ministeri, raó per la qual, en temps del rei Jaume I, va patir atroços suplicis que li van causar la mort. (1618)

17. A Fossombrone, a l'antiga regió del Picé, hui les Marques, a Itàlia, beat Benet d'Urbino, prevere de l'Orde dels Germans Menors Caputxins, que va ser company de sant Llorenç de Bríndisi en la predicació entre hussites i luterans. (1625)

18. A Quebec, al Canadà, santa Maria de l'Encarnació Guyart Martin, la qual, sent mare de família, després de la mort del seu espòs va confiar el seu fill, encara xicotet, a les cures de la seua germana, i va ingressar en les Ursulines. Va establir la primera casa d'este Institut al Canadà, on es va distingir per la seua activitat. (1672) Canonitzada en 2014.

19. A Chieri, prop de Torí, a la regió del Piemont, a Itàlia, sant Josep Benet Cottolengo, prevere, que, confiant solament en l'auxili de la Divina Providència, va obrir una casa per a acollir a pobres, malalts i marginats de tota classe. (1842)

• J.M. Bausset: Sant Josep Cottolengo (2015)

20. Al llogaret d'An Bái, a Tonquín, hui Vietnam, sant Josep Tuan, prevere de l'Orde de Predicadors i màrtir, que, detingut a causa d'una delació per haver administrat a sa mare malalta els sagraments, en temps de l'emperador Tu Duc, va ser cruelment decapitat. (1861)

21. A Paderborn, a Alemanya, beata Paulina von Mallinckrodt, verge, fundadora de la Congregació de Germanes de la Caritat Cristiana, per a atendre els xiquets pobres i cecs i auxiliar els malalts i necessitosos. (1881)