DISSABTE DE LA SETMANA XV / II
Lectura primera Mi 2,1-5
Si volen camps, se n'apoderen,si volen cases, se les quedenLectura de la profecia de MiqueesAi d'aquells que, des del llit, pensen el mal,i el fan quan es fa clar,perquè en les seues mans està el poder.Si volen camps, se n'apoderen,si volen cases, se les queden;forcen la casa i el senyor,la terra i el seu amo.Per això diu el Senyor:«Jo, per torna, tinc plans contra esta gent:una calamitat que vos afonarà fins al coll,no podreu caminar amb el cap alt,perquè serà un temps de desgràcies.Aquell dia vos entonaran un cant de burla,es cantarà una lamentació:"Hem sigut totalment devastats.L'heretat del meu poble és venuda.¿Com s'acostarà a miper a poder restituir-nosels camps que està repartint?"Per això no trobareu ningú que vos assigneuna part en la comunitat del Senyor».
Salm responsorial 9,22-23.24-25.28-29.35 (R.: 33b)
¿Com és, Senyor, que vos quedeu lluny,que vos amagueu en temps de desgràcia?El malvat, insolent, acaça el desvalgut,que cau en les intrigues que ell trama.R. No vos oblideu de l'indefens, Senyor.El malvat presumix de les seues ambicions;àvid de diners, desdenya el Senyor:«La seua ira esclata molt amunt,Déu no compta per a res». R.Ple de malediccions, d'enganys i violència,quan parla vela conjurs i maleficis.Es posa a l'aguait rere l'entradaper a assassinar d'amagat l'innocent. R.Ho veieu vós, tot això,que mireu penes i sofriments,i les preneu en les vostres mans;a vós s'encomana el pobre,vós socorreu els òrfens. R.
Al·leluia 2C 5,19
Déu, en Crist,reconciliava el món amb ell mateix,i a nosaltres ens ha encomanatel servici de la reconciliació.
Evangeli Mt 12,14-21
Els va manar que no el descobriren,per tal que es complira allò que havia anunciat el profeta᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Mateu
En aquell temps, els fariseus buscaven la manera de matar a Jesús. Quan ho va saber, se'n va anar d'allí. Molta gent el va seguir, i ell va curar tots els malalts, però els va manar que no el descobriren, per tal que es complira allò que havia anunciat el profeta Isaïes:
«Ací teniu el meu servent, que jo he triat,el meu estimat, que té tot el meu favor.He posat damunt d'ell el meu Esperit;porta el dret a les nacions.No xillarà ni alçarà la veu,no es farà sentir pels carrers;no trencarà la canya que es bada,ni apagarà la flama que vacil·lafins que faça triomfar el dret.Les nacions esperaran en el seu nom».
* * * * *
MARTIROLOGI ROMÀ
Elogis del dia 18 de juliol
1. A Roma, en la novena milla de la via Tiburtina, commemoració dels sants Simforosa i els seus set companys: Crescent, Julià, Nemesi, Primitiu, Justí, Estacteu i Eugeni, tots màrtirs, que van quedar germanats en Crist després de patir el sacrifici sota diverses formes de tortura. (s. III/IV)
2. A Milà, a la regió italiana de Ligúria, sant Matern, bisbe, que, restituïda la llibertat de l'Església, va traslladar amb gran solemnitat des de Lodi a esta ciutat els cossos dels màrtirs Nabor i Fèlix. (s. IV)
3. A Silistra, Mèsia, hui Bulgària, sant Emilià, màrtir, que, menyspreant els edictes de Julià l’Apòstata i les amenaces del seu vicari Catulí, va demolir l'altar dels ídols per a impedir els sacrificis, per la qual cosa va ser llançat a un forn ardent i va aconseguir així la palma del martiri. (362)
4. A Brescia, al territori de Venècia, actualment Itàlia, sant Filastri, bisbe, la vida i la mort del qual van ser lloats pel seu successor, sant Gaudenci. (c. 397)
5. Forlimpopoli, a la regió d'Emília-Romanya, també a Itàlia, sant Rufil, bisbe, a qui es té pel primer que va governar esta Església i va conduir tota la població rural dels voltants a Crist. (s. V)
6. A Metz, ciutat d'Austràsia, hui França, sant Arnulf, bisbe, conseller de Dagobert, rei d'Austràsia, càrrec al qual va renunciar per a abraçar la vida eremítica a les muntanyes Vosges. (640)
7. A Constantinoble, actual Istanbul, a Turquia, santa Teodòsia, monja, que va sofrir el martiri per oposar-se, com havia ordenat l'emperador Lleó Isàuric, al fet que es llançara una imatge de Crist des dalt de l'anomenada Porta de Bronze. (s. VIII)
8. A Utrecht, ciutat de Gueldre, a Austràsia, actualment Holanda, sant Frederic, bisbe, que, il·lustre pels seus coneixements sobre les Sagrades Escriptures, es va dedicar incansablement a l'evangelització dels frisons. (838)
9. A Segni, a la regió italiana del Laci, sant Bru, bisbe, que va traballar i va sofrir intensament per la renovació de l'Església, i obligat per això a deixar fins i tot la seua diòcesi, va trobar refugi a Montecassino, on va exercir d'abat temporal del monestir. (1123)
10. A Cracòvia, ciutat de Polònia, sant Simó de Lipnica, prevere de l'Orde dels Germans Menors, insigne per la seua predicació i per la seua devoció al nom de Jesús, que, impulsat per la seua caritat, es va lliurar a la cura dels empestats moribunds i va desitjar ardentment fins i tot morir per ells. (1482) Canonitzat en 2007.
11. Prop de Rochefort, a la costa de França, beat Joan Baptista de Brussel·les, prevere de Llemotges i màrtir, que durant la Revolució Francesa va ser empresonat en una nau destinada al trasllat d'esclaus, on, consumit de misèria i atacat per la pesta, va descansar en el Senyor. (1794)
12. A la ciutat de Nam Dinh, en Tonquín, hui Vietnam, sant Doménec Nicolau Dinh Dat, màrtir, el qual, sent soldat, va ser forçat a renunciar a la fe cristiana i, després de cruels turments, van aconseguir que xafara una creu, encara que immediatament es va penedir i, per a expiar la culpa de la seua apostasia, va escriure a l'emperador Minh Mang demanant-li que el jutjaren de nou com a cristià, a conseqüència de la qual cosa va ser finalment estrangulat. (1859)
13. Beat Tiburci Arnaiz Muñoz (1865- Màlaga, Espanya 1926). Sacerdot profés de la Companyia de Jesús, fundador de les Missioneres de les Doctrines Rurals († 1926).
14. Al llogaret de Cristinopol (Txervonograd), a Ucraïna, beata Tarsícia (Olga) Mackiv, verge de la Congregació de Germanes Esclaves de Maria Immaculada i màrtir, que, en temps de guerra, va obtindre davant dels seus perseguidors dos victòries: la de la virginitat i la del martiri. (1944)
