15 d'agost de 2026, dissabre: Mare de Déu d'Agost

Solemnitat de l’Assumpció de la Mare de Déu



Solemnitat de l'Assumpció de la Benaurada Verge Maria, Mare del nostre Déu i Senyor Jesucrist, que, consumat el curs de la seua vida en la terra, va ser elevada en cos i ànima a la glòria del cel. Esta veritat de fe, rebuda de la tradició de l'Església, va ser definida solemnement pel papa Pius XII en 1950.

Missa de la solemnitat

Lectures de la missa del dia

Lectura primera Ap 11,19a;12,1-6a.10ab
 
Aparegué en el cel un gran senyal
 
Lectura de l'Apocalipsi de sant Joan 
 
El santuari de Déu que hi ha en el cel s'obrí, i dins del temple aparegué l'arca de l'aliança de Déu. Després aparegué en el cel un gran senyal: una dona vestida de sol, amb la lluna baix dels peus i una corona al cap de dotze estreles. Esperava un fill i cridava amb dolor, a punt de donar a llum. 
També aparegué en el cel un altre senyal: un gran drac roig, que tenia set caps i deu banyes. Als set caps duia set diademes, i la seua cua arrastrà la tercera part de les estreles i les llançà a la terra. El drac va parar davant de la dona per a devorar-li el fill així que nasquera. 
La dona posà al món un fill, un xiquet que ha de governar tots els pobles amb una vara de ferro. El fill de la dona va ser endut cap a Déu, davant del seu tron, i ella va fugir al desert, on Déu li havia preparat un lloc. En eixe moment vaig sentir en el cel una veu forta que proclamava: «Ara és l'hora de la salvació, de la força i del regnat del nostre Déu, l'hora del poder del seu Messies».

Salm responsorial 44,10bc.11-12ab.16 (R.: 10b)
 
A la teua dreta està la reina,
vestida amb or d'Ofir.

R. A la teua dreta està la reina,
vestida amb or d'Ofir.

Escolta, filla, mira, atén,
oblida el teu poble i la casa de ton pare;
el rei està captivat per la teua bellesa:
venera'l, que és el teu senyor. R.

Les porten entre alegria i festa,
entren al palau del rei. R.

Lectura segona 1C 15,20-27a
 
Crist, el primer; després, els qui són de Crist 
 
Lectura de la primera carta de sant Pau als cristians de Corint  
 
Germans, 
Crist ha ressuscitat d'entre els morts, el primer d'entre tots els qui dormen. Ja que la mort vingué per un home, també per un home vindrà la resurrecció dels morts: tots són d'Adam, i per això tots moren, però tots tornaran a la vida gràcies a Crist. Cada u en el moment que li correspon: Crist el primer, després, a l'hora que ell vindrà, els qui són de Crist; i, al final, quan ell destituirà tota classe de sobirania, d'autoritat o de poder, posarà el Regne en mans de Déu, el Pare. Perquè ell ha de regnar «fins que Déu haurà sotmés tots els enemics davall dels seus peus». El darrer enemic destituït serà la Mort: perquè tot ho ha posat davall dels seus peus.

Al·leluia  
 
Maria ha estat enduta al cel.
Els àngels se n'alegren.

Evangeli Lc 1,39-56 
 
El Totpoderós ha fet en mi coses grans.
Exalça els humils 
 
 Lectura de l'evangeli segons sant Lluc

Per aquells dies, Maria es va posar en camí, a bon pas, cap a un poble de la muntanya de Judà; entrà en casa de Zacaries i saludà a Isabel. I va passar que, quan Isabel va sentir la salutació de Maria, la criatura va saltar d'alegria en el seu ventre, i Isabel, plena de l'Esperit Sant, va exclamar amb totes les seues forces: 
 
«¡Beneïda tu entre totes les dones 
i beneït el fruit de les teues entranyes! 
¿I com és això, que la mare del meu Senyor 
ve a visitar-me? 
Mira: en haver sentit la teua salutació, 
ha saltat d'alegria la criatura que porte en les entranyes. 
Feliç tu, que has cregut:
allò que el Senyor t'ha anunciat, es complirà». 
 
Maria va dir: 
 
«La meua ànima magnifica el Senyor,
el meu esperit s'alegra en Déu, el meu salvador,
perquè ha mirat la humilitat 
de la seua serventa.
Per això des d'ara totes les generacions
em diran benaventurada,
perquè el Totpoderós ha fet en mi coses grans.
El seu nom és sant,
i la seua misericòrdia arriba 
a tots els qui creuen en ell
de generació en generació.
Les obres del seu braç són potents:
dispersa els hòmens de cor altiu,
destrona els poderosos
i exalça els humils;
ompli de béns els pobres
i deixa els rics sense res.
Ha protegit Israel, el seu servent,
i s'ha recordat de la misericòrida
que havia promés als nostres pares,
a Abraham i a la seua descendència per sempre». 
 
Maria es quedà tres mesos amb ella, i després se'n tornà a sa casa. 
 
A. Des de la fe de l'Església, Maria, associada a Jesucrist redemptor, és assumida en cos i ànima a la glòria divina. Jesucrist ens ha precedit en la seua resurrecció, i Maria, la que per obra de l'Esperit Sant, el va portar en el seu ventre i el va donar a llum, ha iniciat també al costat del Fill l'últim dia. I en ella, una criatura com tots nosaltres, s'anticipa la nostra resurrecció. Ella viu celestialment, plenament identificada amb el Fill. Però ella continua sent mare, tal com Jesús li la va presentar al deixeble, anomenant-la dona com a deixebla, i és portadora d'esperança per a tots els seus fills deixebles, fills de l'Església, fills de Maria.

B. Maria, escollida per Déu, ens ensenya el camí cap al cel. La seua vida preservada i plena de gràcia, és elevada a la dignitat més gran que es mereix. Des d’allí, intercedix per nosaltres per a conduir-nos cap al seu fill Jesús. Que este signe d’esperança ens acompanye en tot moment, per a dirigir sempre la mirada al cel. [Evangeli per a cada dia 2026, Delegació de Litúrgia de València]

L'Assumpció de la Mare de Déu és titular de la Seu de València, de la Seu de Xàtiva, de la Seu de Sogorb, de la cocatedral de Castelló, de la basílica d'Alacant, de la basílica menor d'Elx, de l'església col.legial de Gandia, de l'església arxiprestal de Morella, de les esglésies parroquials d'Alaquàs, Albaida, Albocàsser, Alboraia, Aldaia, l'Alcora, Andilla, Aielo de Rugat, Aiora, Ares del Maestrat, Benaguasil, Benassal, Beneixida, Benimaclet, Benlloc, Biar, Bocairent, el Boixar, Cabanes, Camporrobles, Carcaixent, Càrcer, Carlet, Castalla, Castellfort, Castelló (Ribera Alta), Castelló de Rugat, Catí, Cervera del Maestrat, Cocentaina, les Coves de Vinromà, Dénia, Fanzara, Foios, Forcall, Gorga, Guadalest, Llíria, Llutxent, Lucena del Cid, Montesa, Montserrat, Museros, Navarrés, Oliva, Onda, Ontinyent, Ortells, Palanques, Patró, Pego, la Pelejana (la Vall d'Alba), Penàguila, Planes, la Pobla d'Alcolea (Morella), la Pobla de Benifassà, la Pobla del Duc, Portell de Morella, Ribarroja del Túria, Santa Pola, Sax, Sorita, Suera, Teresa de Cofrents, Torrent, Traiguera, Utiel, la Vall d'Uixó, Vallibona, la Vila Joiosa, Vilafamés, Villena, Vinaròs, Vistabella del Maestrat, Xert, Xilxes i Xixona; cotitular de l'església parroquial de Massarrojos.
Festa de la Mare de Déu de Begonya, titular d'una església del Port de Sagunt.

A Elx (el Baix Vinalopó) es fa el Misteri

Inici de la Fira d'Agost a Xàtiva, fins al 20 d'agost

«E quan venc que nós haguem l’església, sempre manam-hi fer altar de nostra dona sancta Maria, car en totes les viles, que grans fossen, que Déus nos havia donades a guanyar de sarraïns, havíem edificada església de nostra dona sancta Maria» (Llibre dels Fets de Jaume I).

Memòries

Beats valencians Josep Amorós, Josep Blasco i Eduard Ripoll, i companys màrtirs claretians
Beat valencià Josep Maria Peris i Polo, prevere, màrtir (memòria a Cinctorres) [goigs]; beat Carmel Sastre i Sastre, prevere i màrtir valencià (memòria a Pego i Piles); beat valencià Agustí Hurtado i Soler (Doménec Maria d'Alboraia), prevere terciari caputxí, màrtir (memòria a Alboraia); beats valencians Joan Climent (Climent Adolf) Vea i Balaguer (memòria a la Jana i a Sant Mateu), Ildefons (Lluís Albert) Alberto i Flos (memòria a Benicarlo i l’Alcora) i Miquel (Exuperi) Alberto i Flos (memòria a Benicarló), germans de La Salle, màrtirs.

Venerable Matilde de Magdeburg, monja, filòsofa i mística (1282)

Aniversari del naiximent a Lisboa de sant Antoni de Pàdua (1195)

Aniversari de la fundació a París de la Companyia de Jesús (1534)

Aniversari del naiximent de sant Òscar Romero, bisbe (1917)


MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del dia 15 d'agost

Sant Tarsici
 2. A Roma, al cementeri de Calixt, a la via Àpia, commemoració de sant Tarsici, màrtir, que en defensar la Santíssima Eucaristia de Crist d'una furiosa torba de gentils que intentava profanar-la, va preferir ser apedregat fins a la mort abans que entregar les sagrades formes als gossos. (c. 257)

3. A Nicomèdia, ciutat de Bitínia, hui Turquia, sants Estrató, Felip i Eutiquià, màrtirs. (s. inc.)

4. A Milà, a la regió italiana de Ligúria, sant Simplici, bisbe, al qual sant Ambròs va designar com a successor seu i a qui sant Agustí va celebrar amb grans elogis. (401)

5. Commemoració de sant Alipi, bisbe de Tagaste, a Numídia, actual Algèria, que primer va ser deixeble de sant Agustí, després company seu de conversió, col·lega en el ministeri pastoral, correligionari en la lluita contra els heretges i, finalment, copartícip amb ell de la glòria celeste. (c. 430)

6. A Hildesheim, a la regió de Saxònia, a Alemanya, sant Altfrid, bisbe, que va edificar l'església catedralícia i va afavorir la construcció de monestirs. (874)

7. A Székesfehérvár, a Pannònia, actual Hongria, mort de sant Esteve, rei dels hongaresos, la memòria del qual se celebra demà. (1038)

8. A Cracòvia, a Polònia, sant Jacint, prevere de l'Orde de Predicadors, que va ser designat per sant Doménec per a propagar l'Ordre en aquella nació i, tenint per companys al beat Ceslau i a Enric Germànic, va predicar l'Evangeli als territoris de Bohèmia i Silèsia. (1257)

9. A Savigliano, al Piemont, actual regió italiana, beat Aimon Taparelli, prevere de l'Orde de Predicadors, incansable defensor de la veritat. (1495)

10. A Pallanza, prop de Novara, també a Itàlia, beata Juliana de Busto Arsizio, verge de l'Orde de Sant Agustí, insigne per la seua invencible fortalesa d'ànim, la seua admirable paciència i la seua constant contemplació dels béns celestials. (1501)

11. A Roma, sant Estanislau de Kostka, el qual, polonés d'origen, desitjós d'entrar en l'Orde de la Companyia de Jesús, va escapar de la casa paterna i es va dirigir a peu a Roma, on, admés en el noviciat per sant Francesc de Borja, va morir amb fama de santedat, aconseguida en breu temps realitzant els servicis més humils. (1568)

12. A la ciutat de Wenga, en la rodalia de Busira, al Congo Belga, actual República Democràtica del Congo, beat Isidor Bakanja, màrtir, que, iniciat en la fe cristiana en la seua adolescència, la va cultivar diligentment i amb valentia va donar-ne testimoniatge amb el seu treball. Per això, en odi a la religió cristiana, va ser sotmés a continus assots per part del director de la companyia colonial, i va entregar a Déu el seu esperit pocs mesos més tard, i va perdonar el seu botxí. (1909)

13. Beat Pius Albert del Corona (1862- Florència, Itàlia 1912). Sacerdot de l'Orde de Predicadors (Dominics), bisbe de San Miniato i fundador de la congregació de les Germanes Dominiques de l'Esperit Sant.

14. A la localitat de Chalchihuites, territori de Durango, a Mèxic, sants màrtirs Lluís Batis Sáinz, prevere, Manuel Morales, pare de família, Salvador Lara Puente i David Roldán Lara, que, per odi al cristianisme, van patir la mort durant la persecució mexicana. (1926)

15. A Barbastre, a la regió d'Aragó, beats Lluís Masferrer Vila, prevere, i dèneu companys*, màrtirs de la Congregació de Missioners Fills de l'Immaculat Cor de Maria, que en el furor de la persecució contra l'Església van posar la seua vida en mans de Crist i es van unir en una abraçada amb els seus germans que, en altres dies i al mateix lloc, van patir la mort per a glòria del Senyor. (1936)

16. A Almassora, a la Plana Baixa, beat valencià Josep Maria Peris i Polo, prevere de la Societat de Sacerdots Operaris Diocesans i màrtir, que, mort al cementeri, va aconseguir la palma del martiri durant la mateixa persecució. (1936)

17. A Madrid, beata Maria del Sagrari de Sant Lluís Gonzaga (Elvira) Moragas Cantarero, verge de l'Orde de Carmelites Descalces, màrtir també en l'esmentada persecució. (1936)

18. De nou a Madrid, beat valencià Doménec (Agustí) Hurtado i Soler, prevere dels Terciaris Caputxins de la Mare de Déu dels Dolors i màrtir, que va ser coronat per ser testimoni de Crist. (1936)

19. A Motril, al costat de Granada, a la regió d'Andalusia, beat Vicent Soler, prevere de l'Orde d'Agustins Recol·lectes i màrtir, que en la mateixa persecució, va ser condemnat a mort juntament amb altres detinguts, als quals ell havia preparat piadosament per a morir, i, afusellat davant dels murs del cementeri, va aconseguir la glòria del triomf en Crist. (1936)

20. A Palma de Gandia, comarca de la Safor, beat valencià Carmel Sastre i Sastre, prevere i màrtir, que en la mateixa persecució, seguint les petjades de Crist, va obtenir per la seua gràcia el premi de la vida eterna. (1936)

21. A la població de Tàrrega, prop de Barcelona, beat Jaume Bonet Nadal, prevere de la Societat de Sant Francesc de Sales i màrtir, que, com a fidel deixeble, va meréixer ser redimit amb la sang de Crist. (1936)

21. A Pàdua, ciutat d'Itàlia, beat Claudi (Ricard) Granzotto, religiós de l'Orde dels Germans Menors, que va unir l'exercici de la seua professió religiosa amb l'art d'escultor, i en pocs anys va aconseguir la perfecció imitant a Crist. (1947)

at Cap comentari:
Labels: , , , , ,

14 d'agost de 2026, divendres XIX

DIVENDRES DE LA SETMANA XIX / II

Sant Maximilià Maria Kolbe


Oració col·lecta

Oh Déu, que omplíreu de zel per les ànimes i d’amor al proïsme
sant Maximilià Maria, prevere i màrtir,
que estimà ardentment la Verge Immaculada; 
concediu-nos, per la seua intercessió, 
que, treballant valerosament per la vostra glòria al servici dels hòmens,
ens fem semblants fins a la mort al vostre Fill.

Lectura primera Ez 16,1-15.60.63

L'esplendor amb què jo t'havia adornat era perfecta.
I tu t'has prostituït

Lectura de la profecia d'Ezequiel

El Senyor em va fer sentir la seua paraula: 
«Fill d'home, anuncia a Jerusalem quines són les seues culpes. 
Dis-li: Açò diu el Senyor Déu a Jerusalem: 
Tu eres, per origen i nació, del país de Canaan. 
Ton pare era amorreu, i ta mare, hitita. 
El dia que vas nàixer no et tallaren el cordó, 
no et rentaren amb aigua, 
no et fregaren amb sal 
ni et van faixar amb bolquers. 
No et va fer festes ningú ni van fer res per tu: 
de repugnant que eres et tiraren al camp. 
 
Jo passava i et vaig vore tremolant en sang 
i et vaig dir: ¡Viu i creix com l'herba del camp! 
Tu vas créixer i et vas fer dona, 
se't formaren els pits i et va créixer el cabell
però continuaves sense vestir. 
 
Vaig passar de nou a la teua vora, 
i era el temps d'enamorar-te.
Et vaig cobrir amb el meu mantell. 
Amb jurament vaig fer aliança amb tu, 
i vas ser la meua esposa. 
Ho dic jo, el Senyor Déu.
Et vaig llavar la sang que et cobria, 
et vaig ungir amb oli, 
et vaig posar un vestit brodat, 
unes sandàlies de pell fina, 
una faixa de lli i un mantell de seda. 
Et vaig engalanar amb joies precioses: 
braçalets, anells, arracades, un collaret 
i una diadema magnífica al front. 
Quedares engalanada amb or i plata 
i vestida de lli, de seda i de teles brodades. 
Et vaig alimentar amb flor de farina, mel i oli; 
et tornares cada vegada més bella i arribares a ser reina. 
La fama de la teua bellesa s'escampà entre les nacions, 
ja que l'esplendor amb què jo t'havia adornat era perfecta. 
Ho dic jo, el Senyor Déu.
I tu, conscient de la teua bellesa i del teu renom, 
t'has prostituït i t'has oferit al primer que passava. 
 
Però jo no m'oblidaré mai de l'aliança 
que vaig fer amb tu quan eres jove, 
i faré amb tu una aliança eterna, 
a fi que recordes tot el que t'he perdonat, 
i, de tan avergonyida, no goses dir paraula.
Ho dic jo, el Senyor Déu».

O bé:

Lectura primera Ez 16,59-63

No m'oblidaré mai de l'aliança
que vaig fer amb tu i te n'avergonyixes

Lectura de la profecia d'Ezequiel

Açò diu el Senyor Déu: 
«Jo faré amb tu, Jerusalem, igual com tu fas amb mi, 
que has trencat l'aliança, sense fer cas del jurament. 
Però jo no m'oblidaré mai de l'aliança 
que vaig fer amb tu quan eres jove, 
i faré amb tu una aliança eterna. 
Pensant en el teu comportament, t'avergonyiràs 
en vore que prenc les teues germanes, grans i menudes, 
i te les done com a filles; 
no quedaran excloses de la teua aliança. 
Jo faré aliança amb tu, i sabràs que jo soc el Senyor, 
a fi que recordes tot el que t'he perdonat, 
i, de tan avergonyida, no goses dir paraula.
Ho dic jo, el Senyor Déu».

Salm responsorial Is 12,2.3-4bcd.5-6 (R.: 1c)

El Senyor és el Déu que em salva,
confie en ell, no m'espante.
D'ell em ve la força i el triomf,
és ell qui m'ha salvat.

R. Senyor, vos heu desdit del vostre rigor
i m'heu consolat.

Cantant de goig eixirem a buscar l'aigua
de les fonts de salvació.
Enaltiu el Senyor, proclameu el seu nom,
feu conéixer entre els pobles les seues gestes.
Recordeu que el seu nom és Excels. R.

Canteu al Senyor que ha fet coses glorioses.
Que ho publiquen per tota la terra.
Poble de Sió, aclama'l ple de goig,
perquè el Sant d'Israel
és gran en la teua ciutat. R.

Al·leluia 1Te 2,13

Acolliu la paraula de Déu com allò que és de veritat:
paraula de Déu, i no paraula humana.

Evangeli Mt 19,3-12

Moisés va permetre el repudi per la vostra durea de cor,
però al principi no era així

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Mateu

En aquell temps, els fariseus s'acostaren a Jesús amb la intenció de provar-lo, i li feren esta pregunta: «Al marit, ¿li és lícit repudiar la seua dona per qualsevol motiu?»
Ell els va preguntar: «¿No heu llegit que el Creador, al principi, va fer l'home i la dona?» I va afegir: «Per això l'home deixa el pare i la mare, per a unir-se a la seua dona i ells dos formen una sola carn. Per tant, ja no són dos, sinó una sola carn. Allò que Déu ha unit, que no ho separe un home».
Ells insistiren: «¿I com és que Moisés va ordenar que, si el marit vol abandonar-la, done a la muller una acta de repudi?»
Jesús va respondre: «Moisés vos va permetre repudiar la muller per la durea del vostre cor, però al principi no era així. I jo vos dic que si algú, tret del cas d'una unió il·legal, repudia la seua dona i es casa amb una altra, comet adulteri». 
Els deixebles li replicaren: «Si la situació entre marit i muller és esta, val més no casar-se». 
Ell els va dir: «Açò no ho comprenen tots: Només ho comprenen aquells a qui Déu ha fet este do. N'hi ha qui són eunucs des del ventre de sa mare, a uns altres els han fet eunucs els hòmens, i n'hi han que es fan eunucs per amor del Regne del cel. Qui puga comprendre-ho, que ho comprenga». 
 
* * * * *

Després de l'hora nona:


A Elx: Nit de la Roà, vigília del dia de la Mare de Déu d'Agost, dia del Misteri d'Elx


Memòries


El pare Kolbe en la seua
època de novici
Sant Maximilià Maria Kolbe, prevere i màrtir (mem. ob.), cotitular d'una església parroquial de Benimaclet

Memòria de sant Maximilià Maria (Raimon) Kolbe, prevere de l'orde dels Germans Menors Conventuals i màrtir, que, fundador de la Milícia de Maria Immaculada, va ser deportat a diversos llocs de captivitat i finalment, internat en el camp d'extermini d'Auschwitz, prop de Cracòvia, a Polònia, on es va oferir als botxins a canvi de la vida d'un altre captiu, oferint el seu ministeri com un holocaust de caritat i com a model de fidelitat envers Déu i els hòmens. (1941)

Beat Vicent Rubiols i Castelló, prevere i màrtir valencià (memòria a Gandia i la Pobla Llarga)

Beat Fèlix Yuste i Cava, prevere i màrtir valencià (memòria a Chulilla i a la parròquia de Sant Joan i Sant Vicent de València)

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del dia 14 d'agost

2. A Il·líria, a l'actual Croàcia, sant Ursicí, màrtir. (s. IV)

3. A Apamea, a Síria, sant Marcel, bisbe i màrtir, que, per haver abatut un temple dedicat a Júpiter, va morir a mans dels gentils enfurits. (c. 390)

4. A Roma, sant Eusebi, fundador de l'església del seu títol a la muntanya de l'Esquilí. (s. IV/V)

5. A Ross, a Hibèrnia, hui Irlanda, sant Facanan, bisbe i abat, que va fundar en este lloc un monestir, cèlebre per l'ensenyament de ciències sagrades i humanes. (s. VI)

6. A Oudenburg, lloc de Flandes, actual Bèlgica, mort de sant Arnulf [o Arnau o Arnold], bisbe de Soissons, que es va fer monjo després d'haver sigut soldat i, elevat a l'episcopat, es va esforçar sempre per la pau i la concòrdia, i va morir, finalment, al monestir que ell mateix havia fundat. (1087)

7. Prop de Montebaroccio, al Picé, actualment regió de les Marques, a Itàlia, beat Sant d'Urbino Brancoisini, germà laic de l'Orde dels Germans Menors. (1390)

8. A Òtranto, a la regió de la Pulla, sants màrtirs, en número de quasi huit-cents, que comminats a renegar de la seua fe, durant una incursió de soldats otomans, van ser exhortats pel beat Antoni Primaldo, un ancià teixidor, a perseverar en la fe de Crist, i van obtindre així la corona del martiri en ser decapitats. (1480) Canonitzats en 2013.

9. A Nagasaki, del Japó, sants màrtirs Doménec Ibáñez de Erquicia, prevere de l'Orde de Predicadors, i Francesc Shoyemon, novici en el mateix orde i catequista, que en temps de l'emperador Tokugawa Yemitsu, van rebre la mort pels qui odiaven el nom cristià. (1633)

10. A Coriano, a la regió d'Emília-Romanya, a Itàlia, beata Isabel Renzi, verge, la qual, fundadora de les Mestres Pies de la Dolorosa, va posar tot el seu afany en què les xiquetes pobres reberen una formació humana i catequètica a l'escola. (1859)

11. A Picassent, l'Horta, beat valencià Vicent Rubiols i Castelló, prevere i màrtir, que durant la persecució va donar testimoni amb el martiri de la seua fe en Crist. (1936)

12. Al Saler, prop de València, beat valencià Fèlix Yuste i Cava, prevere i màrtir, al qual Déu va concedir el premi etern per la seua intrèpida fidelitat. (1936)

at Cap comentari:
Labels: , , , , , , , , , ,

13 d'agost de 2026, dijous XIX

DIJOUS DE LA SETMANA XIX / II


Lectura primera Ez 12,1-12

De dia, davant de tots,
ix com un exiliat

Lectura de la profecia d'Ezequiel

El Senyor em va fer sentir la seua paraula:
«Fill d'home, tu vius enmig d'un poble rebel:
tenen ulls fets per a vore, però no s'hi veuen,
orelles fetes per a sentir, però no senten,
perquè són un poble rebel.
Prepara el teu fardell per al desterro,
i ix de dia, davant de tots, com un exiliat,
ves-te'n de casa cap a un altre lloc, a la vista de tots.
Potser encara comprendran que són un poble rebel.
De dia, davant d'ells, trau fora el fardell de desterrat,
i a poqueta nit, a la vista de tots, ix de casa com qui va al desterro:
obri un forat a la paret, ix de casa per aquell forat, 
carrega't el fardell al muscle a la vista de tots
i ves-te'n a fosques amb la cara tapada,
per a no vore el país.
Vullc que això siga un avís per al poble d'Israel».

Jo vaig complir el manament rebut:
De dia vaig fer el meu fardell per al desterro,
a poqueta nit vaig obrir un forat a la paret,
i vaig eixir a fosques amb el fardell al muscle,
davant de tota la gent.

L'endemà al matí el Senyor em va fer sentir la seua paraula:
«Fill d'home, la gent d'Israel, el poble rebel, ¿no t'ha preguntat què feies? Respon-li: Açò diu el Senyor: Esta escena es referix al rei de Jerusalem i a tots els israelites que habiten en la ciutat. Dis-los: Era un avís: això que jo he fet, ho faran també amb vosaltres: sereu enduts captius i sereu deportats. El rei es carregarà el fardell al muscle, eixirà a fosques per un forat que haurà fet a la muralla, i es taparà la cara per a no vore el país amb els seus ulls».

Salm responsorial 77,56-57.58-59.61-62 (R.: cf. 7c)

Posaren a Déu a prova, es rebel·laren,
no van guardar l'aliança de l'Altíssim,
l'abandonaren igual que els seus pares;
erraren, com un arc tort.

R. No oblideu les obres de Déu.

L'irritaven en els santuaris,
el provocaven amb els seus ídols.
Déu s'indignà en sentir-ho,
i repudià el poble d'Israel. R.

I deixà l'arca de la seua glòria
captiva en mans de l'enemic.
Indignat contra la seua heretat,
entregà el poble a l'espasa. R.

Al·leluia Salm 118,135

Deixeu-me vore la claror de la vostra mirada,
ensenyeu els decrets al vostre servent.

Evangeli Mt 18,21-19,1

No et dic que perdones set vegades,
sinó setanta vegades set

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Mateu

En aquell temps, Pere li va preguntar a Jesús: «Senyor, ¿quantes vegades hauré de perdonar al meu germà el mal que em faça? ¿Set vegades?» Jesús li respon: «No et dic set vegades, sinó setanta vegades set.
Per això el Regne del cel és com aquell senyor que va voler demanar comptes als seus servidors. Només començar, ja li'n van presentar un que li devia deu mil talents. Com que no tenia res per a pagar, el senyor va manar que, per a poder pagar el deute, el vengueren amb la dona, els fills i amb tots els seus béns. Però ell se li va tirar als peus i li va dir: “Tingueu paciència i vos ho pagaré tot”. En aquell moment el senyor va tindre compassió, el deixà lliure i li perdonà el deute.
Aquell servidor, quan eixia d'allí, trobà un dels seus companys que li devia cent denaris, el va agarrar del coll i l'ofegava dient-li: “Paga'm tot el que em deus”. L'altre se li va tirar als peus i li suplicava: “Tingues paciència i ja t'ho pagaré”. Però ell no en va fer cas, i el va tancar en la presó fins que li pagara el deute.
Els altres servidors, en vore el que havia passat, se n'entristiren molt i anaren a contar-ho tot al senyor. El senyor el crida i li diu: “¡Servidor malvat! Quan tu em vas suplicar, et vaig perdonar tot aquell deute. ¿No havies de tindre compassió també tu del teu company, com jo havia tingut compassió de tu?” I el senyor, indignat, el posà en mans dels torturadors, fins que pagara tot el deute.Açò farà amb vosaltres el meu Pare celestial si cada u no perdona de tot cor el seu germà».
Quan Jesús acabà de dir estes paraules, va eixir de Galilea i se’n va anar a la regió de Judea, a l'altra vora del Jordà.
* * * * *

Sant Hipòlit

Sant Poncià, papa, i Hipòlit, prevere, màrtirs (mem. ll.). Sant Hipòlit és patró de Cocentaina i li fa festa estos dies

Sants màrtirs Poncià, papa, i Hipòlit, prevere, que, deportats al mateix temps a Sardenya, tots dos van afrontar allí una condemna comuna i van ser cenyits, segons la tradició, amb una única corona. Els seus cossos, finalment, van ser traslladats a Roma, el primer al cementeri de Calixt, i el segon al cementeri de la via Tiburtina. (c. 236)


Beat valencià Joan Agramunt i Riera, prevere i màrtir (memòria a Almassora)

Beat valencià Modest Garcia i Martí (Modest d'Albocàsser), prevere caputxí, màrtir (memòria a Albocàsser).

Beat valencià Mateu Despons Tena, prevere operari diocesà, màrtir (memòria a Sant Mateu). († la Salzadella, 1936)

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del 13 d'agost

2. A Forum Cornelii, actual Imola, a la regió italiana d'Emília-Romanya, sant Cassià, màrtir, que, per negar-se a adorar als ídols, va ser entregat als xiquets dels qui era mestre, perquè el torturaren fins a la mort amb punxons, i així resultara més dur el dolor del seu martiri, com més dèbils foren les mans que li'l causaven. (c. 300)

3. A Lió, de la Gàl·lia, hui França, sant Antíoc, bisbe, que, encara prevere, va afrontar un llarg viatge per a anar a visitar el seu bisbe sant Just, que habitava en aquells dies en un erm a Egipte. (c. 500)

4. A Peiteu [Poitiers], a Aquitània, també França actualment, santa Radegunda, reina dels francs, qui, vivint encara el seu espòs, el rei Clotari, va rebre el vel sagrat de religiosa, i va servir a Crist al monestir de la Santa Creu de Peiteu, que ella havia manat construir, sota la Regla de sant Cesari d'Arle. (587)

5. A la fortalesa d'Schemaris, a la ribera del Tzkhenis Dsqali, a les muntanyes georgianes del Caucas, mort de sant Màxim el Confessor, abat de Crisòpolis, prop de Constantinoble, insigne per la seua doctrina i el seu zel per la veritat catòlica, que per haver combatut amb valentia contra els monoteletes, va patir, sota l'emperador herètic Constant, l'amputació de la mà dreta i, després d'una dura presó i crueltats de tota mena, va ser bandejat juntament amb dos deixebles, tots dos anomenats Anastasi, a la regió de Lazica, on va entregar la seua ànima a Déu. (662)

6. A Fritzlar, al territori de Hesse, a Austràsia, hui Alemanya, sant Vigbert, prevere i abat, a qui sant Bonifaci va encomanar la cura del monestir del lloc. (c. 739)

7. Al cenobi d'Altenberg, a la regió de Wetzlar, també a Alemanya, beata Gertrudis, abadessa de l'Orde Premonstratenc, que, sent encara una xiqueta, va ser oferida a Déu per la seua mare santa Isabel, reina d'Hongria, en este lloc. (1297)

8. A Kilmallock, a Irlanda, beats Patrici O'Healy, bisbe de Meath, i Conan O'Rourke, prevere, tots dos de l'Orde dels Germans Menors, que per no haver ocultat la seua condició de sacerdots, posada de manifest públicament, van ser condemnats a mort i executats en el patíbul. (1579)

9. A Warwick, a Anglaterra, beat Guillem Freeman, prevere i màrtir, que, condemnat a mort durant el regnat d'Isabel I tan sols pel fet de ser sacerdot, davant del patíbul va entonar l'himne Et Deum i, amb ànim decidit, va afrontar el suplici del martiri. (1595)

10. A Roma, sant Joan Berchmans, religiós de l'Orde de la Companyia de Jesús, que, molt estimat per tots per la seua sincera pietat, caritat autèntica i alegria constant, va morir serenament després d'una breu malaltia. (1621)
11. A Viena, ciutat d'Àustria, beat Marc d'Aviano (Carles Doménec) Cristofori, prevere de l'Orde dels Germans Menors Caputxins, el qual, sapient predicador de la paraula de Déu, es va interessar admirablement pels pobres i malalts, sol·licitant als poderosos de tot el món que anteposaren la fe i la pau a qualsevol altra empresa i interés. (1699)

12. Al braç de mar que s'estén enfront de la costa de Rochefort, a França, beat Pere Gabilhaud, prevere i màrtir, que, per la seua condició de sacerdot, durant la Revolució Francesa va ser empresonat en una nau convertida en presó, on va morir consumit per la fam i la malaltia. (1794)

13. Al lloc de Saug [Saugues], prop de Lo Puèi de Velai [Le Puy-en-Velay] també a França, sant Benild (Pere) Romançon, de l'Institut de Germans de les Escoles Cristianes, que va dedicar la seua vida a la formació dels jóvens. (1862)

14. Beat Miquel Josep McGivney (1852- Connecticut 1890). Sacerdot diocesà estatunidenc d'origen irlandés, fundador de l'orde masculí dels Cavallers de Colom, amb la idea d'ajudar i fer costat a les famílies desprotegides.

15. A Barbastre, prop d'Osca, a la regió d'Aragó, a Espanya, beats Secundí Maria Ortega Garcia, prevere, i dèneu companys*, màrtirs, els quals, religiosos de la Congregació de Missioners Fills de l'Immaculat Cor de Maria, en el furor de la persecució contra l'Església, van patir la mort per l'odi a la fe. (1936)


16. A la població d'Almassora, a la Plana Alta, beat Joan Agramunt Riera, prevere de l'Orde de Clergues Regulars de l'Escola Pia, màrtir durant la mateixa persecució. (1936)

17. Al municipi d'Albocàsser, a l'Alt Maestrat, beat Modest Garcia Martí, prevere de l'Orde dels Germans Menors Caputxins i màrtir, que, en la persecució contra la fe, va completar amb el martiri el seu pla de vida. (1936)

El pare Modest d´Albocàsser (Modest Garcia Martí) va nàixer el 17 de gener de 1880. Va fer la professió el 3 de gener de 1897 i fou ordenat capellà el 19 de desembre de 1903. Fou missioner a Colòmbia i després estigué al convent de l'Olleria, del qual va ser superior. Es va refugiar a casa de la seua germana i va ser detingut el 13 d´agost de 1936, juntament amb el seu germà capellà, mossèn Miquel Garcia. Els dos van ser afusellats al terme d´Albocàsser.


18. A Barcelona, beat Josep Bonet Nadal, prevere de la Societat de Sant Francesc de Sales i màrtir, que va consumar el seu combat per la fe durant la citada persecució. (1936)

19. Beats Josep Tàpies Sirvant i 6 companys* (†1936), Sacerdots diocesans d'Urgell, màrtirs de la Guerra Civil Espanyola.

Els seus noms són: Pasqual Araguàs i Guàrdia, Silvestre Arnau i Pasqüet, Josep Boher i Foix, Francesc Castells i Brenuy, Pere Martret i Moles, Josep-Joan Perot i Juanmartí.

20. Beat Marià Mullerat i Soldevila (1897- El Pla, prop d'Arbeca, província de Lleida, Espanya 1936). Laic i pare de família, metge, màrtir, assassinat pel fet de ser cristià.

21. A Berlín, al lloc anomenat Plötzensee, a Alemanya, beat Jaume Gapp, prevere de la Companyia de Maria i màrtir, que, amb fermesa d'ànim, va proclamar que els criminals projectes d'un règim militar enemic de la dignitat humana estaven en total desacord amb la doctrina cristiana, i a causa d'això, sotmés a persecució, es va dirigir a França i Espanya en qualitat d'exiliat, però, capturat amb enganys per uns emissaris, va morir finalment decapitat després de tortures cruels. (1943)
22. Santa Dolça Lopes Pontes, (1914- São Salvador da Baía, el Brasil 1992). Religiosa professa de la Congregació de les Germanes Missioneres de la Immaculada Concepció de la Mare de Déu. Canonitzada en 2019.

at Cap comentari:
Labels: , , , , ,
Subscriure's a: Missatges (Atom)

entrada destacada

15 d'agost de 2026, dissabre: Mare de Déu d'Agost

Solemnitat de l’Assumpció de la Mare de Déu Missa de la vigília         Solemnitat de l' Assumpció de la Benaurada Verge Maria , Mare de...

entrades populars