13 de maig de 2026, dimecres VI de Pasqua

DIMECRES DE LA SETMANA VI DE PASQUA

Mare de Déu de Fàtima


Oració col·lecta

Oh Déu, vós heu disposat que la Mare del vostre Fill 
fora també Mare nostra; 
concediu-nos que, 
perseverant en la penitència 
i en la pregària 
per la salvació del món, 
promogam dia a dia el Regne de Crist.


Lectura primera Fets 17,15.22-18,1

Este déu que ja venereu sense conéixer-lo, 

jo vos l'anuncie


Lectura dels Fets dels Apòstols


En aquells dies, els acompanyants de Pau el conduïren fins a Atenes, i se'n tornaren amb l'encàrrec de dir a Siles i a Timoteu que es reuniren amb Pau com més prompte millor. 

Pau, dret enmig de l'Areòpag, va dir: 

«Hòmens d'Atenes, puc observar en molts detalls que sou especialment religiosos. Perquè recorrent i contemplant els vostres llocs de culte, fins i tot he trobat un altar que porta esta inscripció: "Al déu desconegut". 

Mireu, este déu que ja venereu sense conéixer-lo, jo vos l'anuncie. El Déu que va fer el món i totes les coses del món, Senyor com és de cel i terra, no habita en temples construïts per humans, ni és servit per mans humanes, com si necessitara d'algú, perquè és ell qui ens dona a tots la vida, la respiració i tot. A partir d'un sol home va traure tots els pobles per a que habitaren la faç la terra. Ha determinat les etapes de la seua història i els límits dels seus territoris, per tal que busquen a Déu, a vore si almenys el troben a cegues, encara que ell no està lluny de ningú: en ell vivim, ens movem i existim. Ho han cantat també alguns dels vostres poetes: "Sí, som del seu llinatge". Ara bé, si som llinatge de Déu, no podem pensar que la divinitat s'assemble a l'or, a la plata, o a la pedra, que treballen les mans creadores dels artistes. Déu aparta els ulls dels temps passats en la ignorància, però ara mana que tots, en tot lloc, es convertixquen, perquè ja té assenyalat el dia en què ha de jutjar el món amb justícia, per mitjà d'un home que ell ha designat i acreditat davant de tots ressuscitant-lo d'entre els morts».

Quan sentiren parlar de resurrecció dels morts, uns s'ho prengueren a broma, uns altres li digueren: «Sobre això ja t'escoltarem un altre dia». 

Pau es va retirar d'aquell rogle. Amb tot, alguns se li ajuntaren i es feren creients, entre ells Dionís, membre de l'Areòpag, una dona que es deia Dàmaris i alguns més. 

Després d'açò, Pau va deixar d'Atenes i se'n va anar a Corint.


Salm responsorial 148,1-2.11-12.13.14

Alabeu el Senyor des del cel,

alabeu-lo en les altures;

alabeu-lo, tots els seus àngels,

alabeu-lo, tots els seus exèrcits. 


R. El cel i la terra estan plens de la vostra glòria.


O bé: 

 

Al·leluia.


Pobles i reis de la terra,

poderosos i governants de tot el món,

xiquets i vells,

jóvens i donzelles. R.


Que tots alaben el nom del Senyor,

l'únic nom que despunta sobre tot altre;

la seua majestat domina cel i terra

i ha donat al seu poble un gran poder. R.


Càntic de alabança de tots els seus fidels,

dels fills d'Israel, els seus elegits. R.


Al·leluia Jo 14,16

Jo pregaré el Pare, i vos donarà un altre Defensor,

per a que es quede amb vosaltres per sempre.


Evangeli Jo 16,12-15

L'Esperit de la veritat vos guiarà cap a la veritat plena


 Lectur
a de l'evangeli segons sant Joan 

 

En aquell temps, Jesús va dir als deixebles: 

«Encara tinc moltes coses per a dir-vos, però ara no podeu aguantar-ne tantes. Quan vinga ell, l'Esperit de la veritat, vos guiarà cap a la veritat plena. Ell no parlarà pel seu compte: dirà tot allò que senta dir i vos anunciarà les coses futures. 

Ell em glorificarà, perquè les coses que vos anunciarà són coses meues. Tot allò que és del Pare és meu; per això dic que les coses que vos anunciarà són coses meues».

Per a meditar 

Papa Francesc: Àngelus (22 de maig de 2016)

L'Esperit ens conduïx a entendre moltes coses que Jesús mateix ha de dir encara (cf. Jo 16, 12). No es tracta de doctrines noves i especials, sinó d'una plena comprensió de tot el que el Fill va sentir del Pare i va donar a conéixer als deixebles (cf. v. 15). L'Esperit ens guia per noves situacions existencials amb una mirada dirigida a Jesús i, al mateix temps, obert als esdeveniments i al futur. Ell ens ajuda a caminar en la història fermament radicats en l'Evangeli i també amb dinàmica fidelitat a les nostres tradicions i costums.

* * * * *

ALTRES

Mare de Déu de Fàtima (mem. ll.)

Beata Juliana de Norwich.

El 13 de maig de 2010 va morir a València Rafael Sanus i Abad, bisbe titular de Germaniciana i auxiliar de València.


MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del dia 13 de maig

 Nostra Senyora la Benaurada Mare de Déu de Fàtima, a Portugal. A la localitat d'Aljustrel, la contemplació de qui, en l'orde de la gràcia, és la nostra Mare clementíssima, suscita en molts fidels, a pesar de les adversitats, la pregària pels pecadors i la profunda conversió dels cors.

2. A Maastricht, al costat del riu Mosa, a la Gàl·lia Bèlgica, actualment Bèlgica, sant Servaci, bisbe de Tongeren [Tongres], que va defensar amb tenacitat la fe ortodoxa nicena sobre la naturalesa de Crist, en les controvèrsies suscitades en diversos concilis. (c. 384)

3. A Peiteu [Poitiers], al territori d'Aquitània, hui França, santa Ainés [o Agnés], abadessa, que va rebre la benedicció de mans de sant Germà de París i va governar amb immensa i amorosa sol·licitud l'abadia de la Santa Creu(588)

4. Al lloc anomenat Goriano Sicoli, a la regió italiana dels Abruços, beata Gemma, verge, que va viure reclosa en una molt xicoteta cel·la adossada a l'església, des de la qual podia vore solament l'altar. (1465)

5. A Como, ciutat de Llombardia, a Itàlia, beata Magdalena Albrici, abadessa de l'Orde de Sant Agustí, que va reviscolar extraordinàriament el fervor de les seues germanes en religió. (1834)

6. A Lo Puèi de Velai [Le Puy-en-Velay], a la comarca de Peiteu [Poitiers], a França, sant Andreu Hubert Fournet, prevere, qui va exercir com a rector durant la Revolució Francesa, enfortint a pesar de la seua condició de sacerdot proscrit, la fe dels seus feligresos, i, en restablir-se la pau per a l'Església, va fundar, juntament amb santa Isabel Bichier des Ages, l'Institut de Filles de la Creu(1834)

12 de maig de 2026, dimarts VI de Pasqua

DIMARTS DE LA SETMANA VI DE PASQUA


Oració col·lecta

Oh Déu, feu que el vostre poble exulte sempre
de vore’s espiritualment rejovenit:
que els qui ara s’alegren
de sentir-se restituïts a la dignitat de fills
esperen el dia de la resurrecció
amb l’esperança segura del goig etern.

Lectura primera Fets 16,22-34

Creu en Jesús, el Senyor, i tu i tota la teua família vos salvareu

Lectura dels Fets dels Apòstols

En aquells dies, la gent de Filips es va amotinar contra Pau i Siles, i els pretors ordenaren que els arrancaren la roba i que els assotaren. Després de colpejar-los de valent, els van tancar a la presó i manaren al carceller que els tinguera molt vigilats. El carceller, complint l'orde, els va dur a la part més fonda de la presó i els va lligar els peus.
Cap a mitjanit, Pau i Siles pregaven i cantaven himnes a Déu i els presoners els escoltaven. De sobte, la terra va tremolar tan fort que va somoure els fonaments de la presó, i a l'instant s'obriren totes les portes i es trencaren les cadenes de tots. El carceller es va despertar i, en vore les portes obertes, va desembainar l'espasa per a matar-se, perquè es pensava que els presos s'havien escapat. 
Però Pau li cridà: «No, no ho faces, que tots estem ací». El carceller demanà llum, va córrer cap a dins i va caure tot tremolós als peus de Pau i de Siles. Els va dur fora i els va preguntar: «Senyors, ¿què he de fer per a salvar-me?» Ells li respongueren: «Creu en Jesús, el Senyor, i tu i tota la teua família vos salvareu». 
I van anunciar la paraula del Senyor a ell i a tots els de sa casa. A aquelles hores de la nit, el carceller se'ls va endur, els va sanar les ferides, i es va fer batejar immediatament amb tots els seus. Després els va pujar a casa, els parà taula i celebraren una festa de família per haver cregut en Déu.

Salm responsorial 137,1-2abc.2d-3.7c-8 (R.: 7c)

Vos enaltiré amb tot el cor, Senyor,
vos cantaré en presència dels àngels.
Em prostraré davant del santuari
i enaltiré el vostre nom,
perquè estimeu i sou fidel.

R. La vostra dreta em salva, Senyor.

O bé: 
 
Al·leluia.

Les vostres promeses sobrepassen
el que havíem sentit de vós.
Quan vos invocava, m'escoltaveu,
heu enfortit la meua ànima. R.

La vostra dreta em salva.
Que el Senyor continue afavorint-me.
El vostre amor perdura sempre.
No abandoneu la vostra obra, Senyor. R.

Al·leluia Jo 16,7.13

Vos enviaré l'Esperit de la veritat,
diu el Senyor;
ell vos guiarà cap a la veritat plena.

Evangeli Jo 16,5-11

Si no me'n vaig, no vos vindrà el Defensor

 Lectura de l'evangeli segons sant Joan

En aquell temps, Jesús va dir als deixebles: 
«Ara me'n torne a aquell que em va enviar, i ningú de vosaltres em pregunta a on vaig, però el vostre cor s'ha omplit de tristor perquè vos ho he dit. Amb tot, vos dic la veritat: vos convé que me'n vaja; si no me'n vaig, no vos vindrà el Defensor; però, si me'n vaig, vos l'enviaré. 
I ell, quan vindrà, demostrarà la culpa del món respecte al pecat, la justícia i la condemna: respecte al pecat, perquè no creuen en mi; respecte a la justícia, perquè me'n vaig al Pare, i ja no em voreu més; i respecte a la condemna, perquè el príncep d'este món ja està condemnat». 
 
* * * * *

El 12 de maig de 1923 fou coronada canònicament a València la imatge de la Mare de Déu dels Desamparats.

El 12 de maig de 1961 el papa Joan XXIII proclamà sant Pasqual Bailon patró de la diòcesi de Sogorb-Castelló.

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del 12 de maig

Sant Pancraç, Guercino (1616)
Sants Nereu i Aquil·leu, màrtirs, els quals, segons referix el papa sant Damas, eren dos jóvens que s'havien enrolat com a soldats i que, coaccionats per la por, estaven disposats a obeir les ordes impies del magistrat. No obstant això, després de convertir-se al Déu verdader, van abandonar el servici i, llançant els seus escuts, armes i uniformes, van acceptar el sacrifici contents del seu triomf com a confessors de Crist. Els seus cossos van ser sepultats en este dia al cementeri de Domicil·la, situat a la via Ardeatina de Roma. (s. III ex.)

Sant Pancraci [o Pancraç], màrtir, que, segons la tradició, va morir també a Roma en plena adolescència per la seua fe en Crist, i va ser sepultat en la segona milla de la via Aurèlia. El papa sant Símmac va alçar una cèlebre basílica sobre el seu sepulcre i el papa sant Gregori el Gran va convocar sovint al poble entorn del mateix sepulcre, perquè allí rebera el testimoni del verdader amor cristià. En este dia es commemora la sepultura d'este màrtir romà. (s. IV in.)

3. A Galatz, a Mèsia, actual Romania, sant Ciril, màrtir, que va ser martiritzat juntament amb sis companys. (c. s. III)

4.A Salamina, a Xipre, sant Epifani, bisbe, que va sobreeixir per la seua vasta erudició i coneiximent de les ciències sagrades, i va ser admirable també per la seua santedat de vida, per la seua gelosa defensa de la fe catòlica, per la seua generositat envers els pobres i pel seu poder taumatúrgic. (403)

5. A Agira, lloc de Sicília, a l'actual Itàlia, sant Felip, prevere, el qual, oriünd de Tràcia, es va establir en esta ciutat. (s. V)

6. A Trèveris, al territori de Renània, a Austràsia, actual Alemanya, sant Modoald [o Romoald], bisbe, que va fundar i ornamentar diverses esglésies i monestirs, i va constituir també diverses agrupacions de vèrgens. Va ser sepultat al costat de la seua germana Severa. (c. 647)

7. Al monestir de Marchiennes, a la regió de Cambrai, a França, santa Rictruda [o Rictrudis], abadessa, que, després de la violenta mort del seu espòs Adalbald, va prendre el vel religiós per consell de sant Amand i va governar amb gran encert les seues monges en el citat monestir. (c. 688)

8. A Constantinoble, actual Istanbul, a Turquia, sant Germà, bisbe, el qual, insigne per la seua doctrina i virtuts, va refutar amb gran persuasió l'edicte contra les imatges sagrades promulgat per l'emperador Lleó l'Isàuric. (733)

9. A la regió de Castella, a Espanya, en la localitat posteriorment designada amb el seu nom, sant Doménec de la Calzada, prevere, que va construir ponts i camins empedrats per a ús dels pelegrins jacobeus i, mogut per la seua immensa pietat, va edificar també un hospital de pelegrins, proveït de sales destinades a socórrer-los. (1060/1109)

10. A Bolonya, a la regió italiana d'Emília-Romanya, beata Imelda Lambertini, verge, acceptada des de molt xicoteta com a monja en l'Orde de Predicadors, on, sent encara jove, després d'haver rebut de manera admirable l'Eucaristia, va entregar immediatament el seu esperit. (1333)

11. A Aveiro, a Portugal, beata Joana, verge, filla del rei Alfons V, que va renunciar a contraure matrimoni en diverses ocasions i va preferir servir en l'Orde de Predicadors i ingressar en el monestir d'Aveiro. Es va convertir, així, en refugi de pobres, òrfens i viudes. (1490)

12. A Roma, beat Àlvar del Portillo (1914-1994bisbe, prelat de l'Opus Dei.

11 de maig de 2026, dilluns VI de Pasqua

DILLUNS DE LA SETMANA VI DE PASQUA


Lectura primera Fets 16,11-15

El Senyor va obrir el cor de Lídia per a acollir el que deia Pau

Lectura dels Fets dels Apòstols

A Troas ens embarcàrem en direcció a Samotràcia, i l'endemà ja ens trobàvem a Neàpolis. D'allí anàrem a Filips, que és colònia romana, ciutat del primer districte de Macedònia. Allí ens quedàrem alguns dies. 
El dissabte vam eixir fora de la ciutat i vam anar vora riu, al lloc on pensàvem que feien la pregària. Ens vam assentar i enraonàvem amb les dones que s'hi havien ajuntat. Entre elles escoltava atentament una dona que es deia Lídia, venedora de púrpura, de la ciutat de Tiatira. Lídia ja creia en l'únic Déu. El Senyor li va obrir el cor per a acceptar les paraules de Pau.  
Una vegada batejada, junt amb tots els de sa casa, ens va invitar dient: «Si em teniu per fidel al Senyor, vingueu a quedar-vos a ma casa». I per força haguérem de dir que sí.

Salm responsorial 149,1-2.3-4.5-6a i 9b (R.: 4a)

Canteu al Senyor un càntic nou,
alabeu-lo en l'assemblea dels fidels.
Que es recree Israel en qui l'ha creat,
que els fills de Sió celebren el seu rei. 

R. El Senyor estima el seu poble.

O bé: 
 
Al·leluia.

Alabeu el seu nom amb danses,
acompanyeu els cants amb tambors i cítares.
Perquè el Senyor estima el seu poble,
coronarà de triomf els humils. R.

Que els fidels celebren la seua glòria,
que el festegen també de nit,
mentres els seus llavis glorifiquen a Déu.
És la glòria reservada a tots els fidels. R.

Al·leluia Jo 15,26b.27a

L'Esperit de la veritat donarà testimoni de mi,
diu el Senyor,
i vosaltres també sereu els meus testimonis.

Evangeli Jo 15,26-16,4a

L'Esperit de la veritat donarà testimoni de mi

 Lectura de l'evangeli segons sant Joan 
 
En aquell temps, Jesús va dir als deixebles: 
«Quan vinga el Defensor, que jo vos enviaré de part del Pare, l'Esperit de la veritat que procedix del Pare, ell donarà testimoni de mi. I vosaltres, que heu estat amb mi des del principi, també sereu els meus testimonis. 
Vos dic açò per a que no vos escandalitzeu. Vos expulsaran de les sinagogues; més encara: vindrà el dia que vos mataran pensant que així donen culte a Déu; i ho faran perquè no han conegut ni al Pare ni a mi. Vos ho dic per a que, quan arribe l'hora, recordeu que jo vos ho havia anunciat». 
 
* * * * *

Els sants abats de Cluny.


Servent de Déu Mateu Ricci.

L'11 de maig de 1987 va morir a Gandia el prevere valencià Alfons Roig Izquierdo, crític d'art.

Aniversari de les ordenacions episcopals de Jesús E. Català i Ibáñez, bisbe de Màlaga, i de Jesús Murgui i Soriano, bisbe emèrit d'Oriola-Alacant (1996), els dos valencians.


MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del dia 11 de maig

1. A la regió de Bizacena, hui Tunísia, sant Maiol, màrtir a Adrumeto, que va ser condemnat a ser devorat per les feres. (s. II/III)

2. A Roma, en la vint-i-dosena milla de la via Salària, sant Antim, màrtir. (s. III)

3. A Bizanci, actual Istanbul, a Turquia, sant Muci, prevere i màrtir(s. inc.)

4. A Viena del Delfinat [Vienne], a la Gàl·lia Lugdunense, hui França, sant Mamert, bisbe, que, davant d'una imminent desgràcia, va instituir en esta ciutat unes solemnes lletanies per al tridu preparatori de la festa de l'Ascensió del Senyor. (c. 475)

5. A Varennes, de la regió de Langres, també a la Gàl·lia, sant Gangolf(s. VIII)

6. Prop de Souvigny, a la Borgonya, de nou a la França actual, sant Maiol, abat de Cluny, qui, ferm en la fe, segur en l'esperança i replet d'una doble caritat, va reformar nombrosos monestirs de França i Itàlia. (994)

7. Al monestir d'Esterp, prop de Llemotges, novament a la Gàl·lia, sant Gualteri [o Gualter o Valter], prevere, que va ser superior dels canonges, i educat des de la seua infància en el servici de Déu, va resplandir per la seua mansuetud envers els seus germans i per la seua caritat amb els pobres. (1070)

8. A Verucchio, prop de Forli, a la regió italiana d'Emília-Romanya, beat Gregori Celli, prevere de l'orde d'Ermitans de Sant Agustí, de qui es diu que, rebutjat pels seus germans de religió, es va retirar al mont Carnerio amb els Germans Menors, on va morir. (1343)

9. A York, a Anglaterra, beats Joan Rochester i Jaume Walworth, preveres i monjos de la Cartoixa de Londres, els qui, durant el regnat d'Enric VIII, per haver-se mantingut fidels a l'Església catòlica, van ser penjats amb cadenes en els merlets de la muralla de la ciutat fins que van morir. (1537)

10. A Nàpols, ciutat de Campània, a Itàlia, sant Francesc de Geronimo, prevere de la Companyia de Jesús, que es va dedicar a predicar missions populars i al servici pastoral dels marginats. (1716)

11. A Càller, a l'illa de Sardenya, sant Ignasi de Laconi, religiós de l'Ordre dels Germans Menors Caputxins, qui, per places i tavernes del port, demanava incansablement almoines per a socórrer les necessitats dels pobres. (1781)

12. A Saigon, a la Cotxinxina, actual Vietnam, sant Mateu Lê Van Gâm, màrtir, que, detingut per haver introduït amb la seua barca a la regió els missioners provinents d'Europa, al cap d'un any d'estar en la presó va ser decapitat per orde de l'emperador Thiêu Tri. (1847)

13. Beat Mamert de l'Ascensió Esquiú (1826 - El Suncho, Catamarca, l'Argentina 1883). Bisbe de Córdoba, Argentina, frare de l'Orde dels Germans Menors. Va ser per als seus fidels un pare humil i auster, i va recórrer quasi totes les ciutats i pobles de la diòcesi. Va fomentar al seu país la convivència i concòrdia social, i va defendre els drets de l'Església.

14. Beat Ceferí Namuncurá (Roma, 1886-1905). Laic, aspirant salesià, mort per tuberculosi a 19 anys; és el primer beat indi de Sud-amèrica.

entrada destacada

13 de maig de 2026, dimecres VI de Pasqua

DIMECRES DE LA SETMANA VI DE PASQUA Mare de Déu de Fàtima Oració col·lecta Oh Déu, vós heu disposat que la Mare del vostre Fill  fora també ...

entrades populars