Dilluns després de Pentecosta
BENAURADA VERGE MARIA, MARE DE L'ESGLÉSIA
Memòria
Déu, Pare de misericòrdia,el vostre Fill, clavat en la creu,ens va entregar a sa Mare, santa Maria Verge,com a Mare nostra;per la seua intercessió,concediu-nos que la vostra Esglésiasiga cada dia més fecunda,s'alegre per la santedat dels seus fills,i atraga al seu si a tots els pobles.
Mare de tots els qui viuenLectura del llibre del GènesiDesprés que Adam hagué menjat el fruit de l'arbre, el Senyor Déu el cridà i li digué: «¿On estàs?» Ell li respongué: «He sentit que vos passejàveu pel jardí i, com que vaig nu, he tingut por i m'he amagat». Li digué el Senyor Déu: «¿Qui t'ha fet saber que anaves nu? ¿És que has menjat del fruit de l'arbre que jo t'havia prohibit?» L'home va respondre: «La dona que m'heu posat al meu costat m'ha oferit el fruit de l'arbre, i n'he menjat». El Senyor Déu digué a la dona: «¿Per què has fet això?» Ella li respongué: «És que la serp m'ha enganyat i n'he menjat».
El Senyor Déu digué a la serp: «Ja que has fet això, seràs la més maleïda de totes les bèsties i de tots els animals salvatges. Et desplaçaràs sobre el ventre i menjaràs pols tota la vida. Posaré enemistat entre tu i la dona, entre el teu llinatge i el d'ella. Ell t'atacarà al cap, i tu l'atacaràs al taló».L'home donà a la sea dona el nom d'Eva, perquè ella ha sigut la mare de tots els qui viuen.
Tots ells eren constants i unànimes en la pregària,amb Maria, la mare de JesúsLectura dels Fets dels ApòstolsDesprés de vore com Jesús era portat al cel, els apòstols se'n tornaren a Jerusalem des de la muntanya de les Oliveres, que està prop de la ciutat, a la distància que es permetia caminar en dissabte.
Entraren a la ciutat i pujaren a la sala de la casa on es reunien. Eren Pere, Joan, Jaume, Andreu, Felip, Tomàs, Bertomeu, Mateu, Jaume, fill de d'Alfeu, Simó el Zelós, i Judes, fill de Jaume. Tots ells eren constants i unànimes en la pregària, en companyia de les dones, de Maria, la mare de Jesús, i dels germans d'ell.
El Senyor té el palau al mont sant,i estima més els portals de Sióque totes les viles de Jacob.R. S’han dit de tu, ciutat de Déu, oracles gloriosos.S’han dit de tu, ciutat de Déu,coses glorioses:Diuen d’ella:«És l’Altíssim mateix qui l’ha fundada;este i aquell altre són fills de Sió.» R.El Senyor escriu en el llibre dels pobles:«Fill de Sió.»I cantaran mentres dansen:«¡De tu brollen totes les meues fonts!» R.
Oh feliç, Verge Maria, que heu infantat el Senyor;oh santa Mare de l’Església,que manteniu viu en el vostre corl’Esperit del vostre Fill, Jesucrist.
Ací tens el teu fill. Ací tens ta mare Lectura de l'evangeli segons sant JoanEn aquell temps, vora la creu de Jesús estaven sa mare, la germana de sa mare, Maria la dona de Cleofàs i Maria Magdalena. Jesús va vore sa mare i, al costat d'ella, el deixeble que ell estimava, i digué a la mare: «Dona, ací tens el teu fill». Després va dir al deixeble: «Ací tens ta mare». I des d'aquell moment, el deixeble la va acollir en sa casa.Després d'això, Jesús, sabent que ja tot havia culminat, per a que s'acabara de complir l'Escriptura, va dir: «Tinc set». Hi havia allí un gerró ple de vinagre. Els soldats lligaren a una canya una esponja embeguda de vinagre i li l'acostaren a la boca. Jesús, després de tastar el vinagre, digué: «Tot s'ha complit». I, inclinant el cap, expirà.Era la vespra de la Pasqua, i els jueus no volien que els cossos quedaren en les creus fins el dissabte, i més perquè aquell dissabte era una festa gran; per això demanaren a Pilat que trencaren les cames dels crucificats i els despenjaren.
Els soldats hi anaren i trencaren les cames al primer i, després, a l'altre que estava crucificat amb ell; però, quan arribaren a Jesús i comprovaren que ja era mort, no li trencaren les cames, sinó que u dels soldats li travessà el costat amb una llança, i a l'instant en va eixir sang i aigua.
Santa Maria, Mare de l'Església (mem. ob.)
- Per decisió del papa Francesc, pel decret Ecclesiæ Mater, de l’11 de febrer de 2018, esta commemoració se celebra el dilluns després de Pentecosta.
- La paraula del dia: marededéu (AVL)
Va nàixer al costat del monestir de Wearmouth l'any 673. Va ser educat per sant Benet Biscop, va ingressar en l'esmentat cenobi i, una volta ordenat sacerdot, va exercir el ministeri de l'ensenyament i l'activitat literària. Va escriure obres teològiques i històriques molt erudites, que recullen moltes de les tradicions dels sants Pares, així com notables tractats exegètics. Va morir l'any 735. [font]
Sant Gregori VII, papa (mem. ll.).
Hildebrand va nàixer a la Toscana al voltant de l'any 1028. Fou educat a Roma i va abraçar la vida monàstica. Va ser diverses vegades legat pontifici en l'obra de la reforma eclesiàstica, que ell mateix va continuar amb força en accedir a la càtedra de sant Pere el 1073, amb el nom de Gregori VII. El seu principal adversari va ser l'emperador Enric IV. Va morir desterrat a Salern l'any 1085. [font]
Santa Maria Magadalena de Pazzi, verge (mem. ll.).
Caterina Pazzi va nàixer al principat florenti l'any 1566, a setze anys abraçà la vida religiosa al Carmel reformat, amb el nom de Maria Magdalena, on visqué vint-i-cinc anys de vida sobrenatural intensa.
MARTIROLOGI ROMÀ
Elogis del dia 25 de maig
Sant Beda el Venerable, prevere i doctor de l'Església, el qual, servidor de Crist des dels huit anys, va passar tota la seua vida al monestir de Wearmouth, a Northúmbria, a Anglaterra, dedicat a la meditació i a l'exposició de les Escriptures. Després de l'observança de la disciplina monàstica i l'exercici quotidià del cant a l'església, les seues delícies van ser sempre estudiar, ensenyar o escriure. (735)
Sant Gregori VII, papa, el qual, anteriorment anomenat Hildebrand, que primer va portar vida monàstica i va col·laborar en la reforma de l'Església en nombroses legacions pontifícies del seu temps. Una vegada elevat a la càtedra de Pere, va reivindicar amb gran autoritat i fortalesa d'ànim la llibertat de l'Església respecte al poder dels prínceps, defenent valentament la santedat del sacerdoci. En ser obligat a abandonar Roma per este motiu, va morir en l'exili a Salern, a la regió italiana de Campània. (1085)
Santa Maria Magdalena de Pazzi, verge de l'Orde de les Carmelites, que a la ciutat de Florència, també a Itàlia, va portar una vida d'oració abnegadament amagada en Crist, resant amb dedicació per la reforma de l'Església. Distingida per Déu amb molts dons, va dirigir d'una manera excel·lent les seues germanes cap a la perfecció. (1607)
4. A Atela, de nou a la regió italiana de Campània, sant Canió, bisbe i màrtir. (s. III/IV)
5. A Milà, a la regió també italiana de Ligúria, commemoració de sant Dionís, bisbe, el qual, havent sigut desterrat a Armènia per l'emperador arrià Constanci a causa de la seua fe catòlica, va morir allí, per la qual cosa va meréixer el títol propi dels màrtirs. (c. 361)
6. A Florència, ciutat de la Toscana, novament a Itàlia, sant Zenobi, bisbe. (s. IV/V)
7. Al monestir de Mantenay-sur-Seine, al costat de Troyes, a la Gàl·lia, hui França, sant Lleó, abat. (s. VII)
8. A Anglaterra, sant Aldelm, bisbe, home cèlebre per la seua doctrina i escrits, que havia sigut abat de Malmesbury i després va ser nomenat primer bisbe de Sherborne, entre els saxons occidentals. (709)
9. A Peñalba, a la regió d'Astorga, al regne hispànic de Lleó, sant Gennadi, bisbe, primer abat i més tard bisbe del mateix lloc. Va prestar el seu consell als reis, però, mogut pel desig del claustre, va renunciar a la dignitat episcopal per a passar la resta de la seua vida com a monjo i eremita. (c. 925)
10. A Villamagna, prop de Florència, a la Toscana, actualment Itàlia, commemoració de sant Gerard Mecatti, qui, seguint les petjades de sant Francesc, va distribuir els seus béns entre els pobres i es va retirar a un lloc desert, on, per amor de Crist, es va dedicar a acollir a pelegrins i a ajudar a malalts. (c. 1245)
11. Prop de Montesanto, al Picé, hui la regió italiana de les Marques, trànsit de sant Geri, que, havent sigut abans comte de Lunèl, va portar vida d'ermità i va morir en el transcurs d'una santa peregrinació. (c. 1270)
12. A Faenza, a Flamínia, actual regió d'Emília-Romanya, de nou a Itàlia, beat Jaume Felip (Andreu) Bertoni, prevere de l'Orde dels Servents de Maria, insigne pel do de les llàgrimes i la seua extraordinària humilitat. (1483)
13. A Tonquín, hui Vietnam, sant Pere Doan Van Van, màrtir, que, sent catequista i administrador de la parròquia de Bau No, en temps de l'emperador Tu Duc, ja octogenari, va confirmar amb la seua sang la perseverança en la fe. (1857)
14. A París, a França, santa Magdalena Sofia Barat, verge, que va fundar la Societat del Sagrat Cor de Jesús i va treballar amb gran entrega per la formació cristiana de les jóvens. (1865)
15. Al lloc de Munyonyo, a Uganda, sant Dionís Ssebuggwawo, màrtir, que a setze anys, havent reconegut davant del rei Mwanga que havia ensenyat els rudiments de la fe cristiana a dos persones de la seua cort, va ser traspassat amb una llança pel mateix sobirà. (1886)
16. A Catatlán, a la regió de Guadalajara, a Mèxic, sant Cristòfor Magallanes i sant Agustí Caloca, preveres i màrtirs, que durant la persecució mexicana, confiant valerosament en Crist Rei, van obtindre la corona del martiri. (1927)
17. Beats Màrius Vergara i Isidor Ngei Ko Lat (Shadaw, Birmània, hui Myanmar 1950). El primer sacerdot italià de l'Institut Pontifici per a les Missions Estrangeres, i el segon birmà, laic i catequista, assassinats per odi a la fe.
18. Al camp de concentració de la ciutat de Javas, a Moldàvia, beat Nicolau Cehelskij, prevere i màrtir, el qual, sota un règim perseguidor de la religió, va superar amb la força de la seua fe els turments del martiri. (1951)
