27 de març de 2026: Divendres de Passió

DIVENDRES V DE QUARESMA

DIVENDRES DE PASSIÓ O DE DOLORS

Dia d'abstinència

Mare de Déu dels Dolors (la Dolorosa, la Pietat o Mare de Déu al peu de la Creu), patrona de Castelló (la Ribera Alta), Canals, Puçol, Requena, etc.; titular de les esglésies parroquials de Dolores, Los Dolores de Callosa, el Genovés, Las Ventas (Buñol) i una de València. Patrona dels poetes valencians.

• Avel·lí Flors: La Mare de Déu dels Dolors
• Avel·lí Flors: Divendres
• Josep d'Orga i Pinyana: Stabat Mater (1877)
• J.M. Bausset: La Mare de Déu dels Dolors (2015)

Lectures i oracions de la missa:

La Quaresma: el Senyor està amb nosaltres

Oració col·lecta

Oh Déu, que en este temps concediu a l’Església

imitar devotament santa Maria

en la contemplació de la passió de Crist;

concediu-nos, per la intercessió de la Verge,

l’adhesió cada vegada més ferma al vostre Fill unigènit

i poder arribar finalment a la plenitud de la gràcia.

Per Crist, Senyor nostre.

Lectura primera Jr 20,10-13

El Senyor em fa costat com un guerrer invencible

Lectura del llibre de Jeremies 

  

Jo, Jeremies,

sent com murmura la multitud: 

«Eixe és el "Terror de totes parts".

Denuncieu-lo, i nosaltres 

també el denunciarem». 

Tots els meus amics 

esperen que entropesse: 

«Potser es deixarà enganyar

i el podrem fer caure 

i venjar-nos d'ell».

Però el Senyor em fa costat 

com un guerrer invencible:

els qui em perseguixen cauran,

no podran fer res.

El seu fracàs els cobrirà de vergonya,

el seu deshonor no serà mai oblidat.

Senyor de l'univers, 

que sabeu si un home vos és fidel,

que penetreu l'interior dels cors:

feu-me vore com feu justícia,

ja que he confiat a vós la meua causa. 

Canteu al Senyor, alabeu el Senyor:

ell salva la vida del pobre 

de les mans dels malvats.

Salm responsorial 17,2-3a.3bc-4.5-6.7 (R.: cf. 7)

Vos estime, Senyor, fortalesa meua,

roca i muralla que em deslliura.

R. En vore'm en perill,

clame al Senyor, i ell m'escolta.

Déu meu, penyal on m'empare,

escut i força que em salva.

Clame al Senyor, que és digne d'alabança:

ell em salva dels enemics. R.

Em rodejaven les ones de la mort,

els torrents de Belial m'espantaven;

els fils de l'abisme em lligaven,

m'abraçaven els llaços de la mort. R.

En vore'm en perill, clame al Senyor,

cride auxili al meu Déu;

des del palau escolta el clam,

el crit li arriba al cor. R.

Vers abans de l'evangeli Cf. Jo 6,63b.68b

Les vostres paraules, Senyor,

són esperit i són vida,

vós teniu paraules de vida eterna.

Evangeli Jo 10,31-42

Volien arrestar-lo, però se'ls va escapar de les mans

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Joan

En aquell temps, els jueus tornaren a agarrar pedres per a lapidar a Jesús; i ell els digué: «M'heu vist fer moltes obres bones, de part de mon Pare: per quina de totes voleu apedregar-me?» Els jueus li respongueren : «No volem apedregar-te per cap obra bona, sinó per blasfèmia, perquè tu, sent un home, et fas Déu».

Jesús els va replicar: «¿No estan escrites en la vostra Llei estes paraules: "Jo declare que sou déus"? I no podem negar el valor de l'Escriptura. Per tant, si la Llei anomena déus a aquells a qui dirigia la paraula de Déu, a mi, que el Pare ha consagrat i ha enviat al món, ¿per què m'acuseu de blasfem quan declare que soc Fill de Déu? Si no faig les obres de mon Pare, no em cregau, però si les faig, encara que no em cregau a mi, heu de creure almenys estes obres; d'esta manera voreu i sabreu que el Pare està en mi i jo en el Pare».

Novament intentaren arrestar-lo, però se'ls va escapar de les mans. Després se'n va tornar a l'altra ribera del Jordà, on Joan havia començat a batejar, i allí es va quedar. Molts anaren al seu encontre i deien: «Joan no va fer cap miracle, però tot el que va dir d'este era veritat». 

I molts d'aquell lloc van creure en Jesús.

• Setmana V de Quaresma. Missa de lliure elecció: "La resurrecció de Llàtzer".

Oració sobre les ofrenes

Concediu-nos, Déu misericordiós,

servir dignament el vostre altar

i rebre la salvació per la participació assidua en la vostra taula.

Per Crist, Senyor nostre.

Oració després de la comunió

Que la protecció constant del sacrifici que hem rebut

no ens abandone mai, Senyor,

i que aparte sempre de nosaltres qualsevol mal.

Per Crist, Senyor nostre.

Oració sobre el poble (ad libitum)

Concediu, Déu totpoderós,

als vostres fidels, que invoquen la gràcia de la vostra protecció,

ser alliberats de tot mal i poder servir-vos amb esperit de confiança.

Per Crist, Senyor nostre. 

 

MEDITACIÓ AMB EL PAPA FRANCESC

Esta reconciliació és la recreació del món, i esta és la missió més profunda de Jesús: la redempció de tots nosaltres, pecadors. I això Jesús ho fa no amb paraules, no amb gestos, no caminant pel camí, no! Ho fa amb la carn. És Ell, Déu, qui es fa u de nosaltres, home, per a curar-nos des de dins, a nosaltres, pecadors. (…) Este és el miracle més gran. ¿I què fa Jesús amb això? Ens fa infants, amb la llibertat dels infants. I per això podem dir: “¡Pare!” Al contrari, mai no ho hauríem pogut dir. “¡Pare!”, i dir “Pare” amb tan bona i bella actitud. Amb llibertat. Este és el gran miracle de Jesús. Ell ens ha fet lliures del pecat, ens ha curat en el més profund de la nostra existència. Ens farà bé pensar-hi i pensar que és molt bonic ser fill. Esta llibertat dels fills és tan bonica, perquè el Fill està en casa. Jesús ens va obrir les portes de sa casa, ara estem en casa. (…) Esta és l'arrel del nostre coratge: soc lliure, soc fill, el Pare m'estima i jo estime el Pare. Demanem al Senyor la gràcia de comprendre bé esta obra seua, això que Déu ha fet en Ell. Déu ha reconciliat amb si el món en Crist, confiant-nos a nosaltres la paraula de la reconciliació. I la gràcia de tirar avant amb força, amb la llibertat dels fills, esta paraula de reconciliació. Estem salvats en Jesucrist i ningú no ens pot robar este document d'identitat: este és el meu nom, fill de Déu. Bell document d'identitat. Estat civil: solter. Així siga. (Homilia Santa Marta, 4 de juliol de 2013)

* * * * *

Aniversari de la mort del poeta Vicent Andrés i Estellés (València, 1993)

Dia Mundial del Teatre

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del 27 de març

1. A Salzburg, a Baviera meridional, hui Àustria, sant Rupert [o Robert], bisbe, que, residint a la regió de Worms, a petició del duc Teodon es va dirigir a Baviera, i en esta ciutat de Salzburg, l'antiga Juvavum, va edificar una església i un monestir, que va governar com a bisbe i com a abat, difonent des d'allí la fe cristiana. (c. 718)

Era bisbe de Worms, d'on va haver de fugir perquè se li van posar en contra els arrians i pagans de la població. Llavors va acceptar la invitació del duc de Baviera per a predicar al seu ducat, que comprenia part d'Àustria. Va començar la seua tasca evangelitzadora a Ratisbona, i la va continuar al llarg del Danubi. Va erigir el monestir de Sant Pere, a Salzburg, amb catedral i escola, i també el monestir femení de Nonnberg. Ambdós monestirs seguien la Regla de Sant Benet. Com a abat-bisbe va fer una gran tasca, gràcies a la qual se li dona el nom d'apòstol de Baviera i Àustria. Va morir vers l'any 718. [font]

2. A la regió septempedana, actualment Les Marques, a Itàlia, beat Pelegrí de Falerone, prevere, que va ser un dels primers deixebles de sant Francesc i, en peregrinació per Terra Santa, va arribar a ser admirat fins i tot pels sarraïns. (1232)

3. A Quarona, al costat de Novara, al Piemont, també a Itàlia, beata Panacea de' Muzzi, verge i màrtir, que a quinze anys, quan pregava a l'església, va ser assassinada per la seua pròpia madrastra, de qui sempre havia rebut vexacions. (1383)

4. A Torí, de nou al Piemont, beat Francesc Faá di Bruno, prevere, que va unir la ciència de les matemàtiques i de la física amb la pràctica de les obres de caritat. (1888)

5. Beat Maria-Eugeni de l'Infant Jesús (Enric Grialou), (1894- Venasque, França 1967). Sacerdot profés de l'Orde dels Carmelites Descalços, Fundador de l'Institut Secular de la Mare de Déu de la Vida.

6. Beat Josep Ambrosoli (1923 - Lira, Uganda 1987). Metge i sacerdot italià, religiós profés dels Missioners Combonians del Cor de Jesús. Va exercir com a metge i cirurgià, a més d'educador en les missions a Uganda, on es va fer conegut com el "sant doctor" pel seu tracte amorós i compassiu amb tots els malalts als quals es dedicava.

26 de març de 2026, dijous V de Quaresma

DIJOUS DE LA SETMANA V DE QUARESMA

La Quaresma: guardar la paraula és no conéixer la mort

Oració col·lecta

Ateneu, Senyor, les nostres súpliques

i mireu, bondadós,

els qui confiem en la vostra misericòrdia,

de manera que, purificats de la misèria del pecat,

perseverem en la vida cristiana

i sigam hereus de les vostres promeses.

Per Crist, Senyor nostre.

Lectura primera Gn 17,3-9

Seràs pare de molts pobles

Lectura del llibre del Gènesi

En aquells dies, Abram es prosternà amb el front a terra, i Déu li va dir: «Faig aliança amb tu, i et faré pare de molts pobles. No et diràs més Abram, sinó Abraham, per a significar que seràs pare de molts pobles. Et faré molt i molt fecund; de tu traure diverses nacions, i de tu naixeran reis. Seré fidel a la meua aliança amb tu i amb les generacions que et succeiran. Serà una aliança perenne: jo seré el teu Déu i el Déu dels teus descendents. A tu i a ells, vos donaré tot el país dels cananeus, on ara vius com a foraster: serà per sempre la vostra possessió, i jo seré el vostre Déu».

I Déu va dir encara a Abraham: «Tu i els teus descendents, de generació en generació, heu de guardar la meua aliança».

Salm responsorial 104,4-5.6-7.8-9 (R.: 8a)

Busqueu el Senyor i el seu poder,

busqueu sempre la seua presència.

Recordeu les meravelles que ha obrat,

els seus prodigis i les seues decisions.

R. El Senyor recorda sempre l'aliança.

Fills d'Abraham, el seu servent,

fills de Jacob, el seu elegit,

ell és el Senyor, el nostre Déu,

que governa tota la terra. R.

Recorda sempre l'aliança,

la promesa feta per mil generacions,

l'aliança pactada amb Abraham,

el jurament fet a Isaac. R.

Vers abans de l'evangeli Salm 94,8ab

No enduriu, hui, els vostres cors;

escolteu la veu de Déu.

Evangeli Jo 8,51-59

Abraham, el vostre pare, es va entusiasmar esperant vore el meu dia

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Joan

En aquell temps, Jesús va dir als jueus: «En veritat vos dic que els qui guarden la meua paraula no voran mai la mort». 

Els jueus li replicaren: «Ara veem ben clar que estàs endimoniat: Abraham va morir, i els profetes també, i tu dius: "Els qui guarden la meua paraula no tastaran mai la mort". ¿Es que eres més gran que Abraham, el nostre pare? Ell va morir, i els profetes també van morir. ¿Qui et penses que eres?» 

Jesús va respondre: «Si jo em glorificara a mi mateix, la meua glòria no valdria res, però és mon Pare qui em glorifica. Vosaltres dieu que és el vostre Déu, però no el coneixeu. Jo sí que el conec, i si diguera que no el conec, mentiria, com mentiu vosaltres; però jo el conec i guarde la seua paraula. Abraham, el vostre pare, es va entusiasmar esperant vore el meu dia, i quan el va vore, es va omplir d'alegria». 

Els jueus li replicaren: «¿Encara no tens cinquanta anys i has vist a Abraham?» Jesús els va contestar: «En veritat vos dic que des d'abans que Abraham existira, jo soc». 

Ells agarraren pedres per a tirar-li-les, però Jesús es va amagar i va eixir del temple.

Oració sobre les ofrenes

Mireu, Senyor,

el sacrifici de reconciliació que vos presentem:

que beneficie la nostra conversió

i la salvació del món sencer.

Per Crist, Senyor nostre.

Oració després de la comunió

Satisfets pel do de la salvació,

invoquem la vostra misericòrdia, Senyor,

per a que, amb este sagrament que ens nodrix en el temps,

ens feu partícips de la vida eterna.

Per Crist, Senyor nostre.

Oració sobre el poble (ad libitum)

Tingueu pietat, Senyor, del vostre poble,

per tal que, renunciant dia a dia a allò que no vos agrada,

trobe l'alegria en els vostres manaments.

Per Crist, Senyor nostre.

MEDITACIÓ AMB EL PAPA FRANCESC

L'alegria de la fe, l'alegria de l'Evangeli és el criteri per vore la fe d'una persona: esta persona sense alegria no és un verdader creient». Tornem a casa, però abans celebrem ací amb estes paraules de Jesús: «Abraham, el vostre pare, es va entusiasmar esperant vore el meu dia, i quan el va vore, es va omplir d'alegria». I va demanar «al Senyor la gràcia de ser exultant en l´esperança, la gràcia de poder vore el dia de Jesús quan ens trobarem amb Ell i la gràcia de l'alegria (Santa Marta, 26 de març de 2015).

* * * * *

Aniversari de la publicació de l'encíclica Populorum progressio, de sant Pau VI (1967)

• Antoni Babra: La humanitat, cinquanta anys després de la Populorum progressio (1967-2017)

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del dia 26 de març

1. A Roma, a la via Labicana, sant Càstul, màrtir. (s. inc.)

2. A Anatòlia, actual Turquia, sants Manuel, Sabí, Codrat i Teodosi, màrtirs. (s. inc.)

3. A la regió de Sírmium, a Pannònia, hui Croàcia, sants màrtirs Montà, prevere, i Màxima, la seua esposa, que per confessar tots dos la seua fe en Crist Senyor, van ser precipitats a la mar per uns infidels. (c. 304)

4. Commemoració de la passió de sant Eutiqui, subdiaca alexandrí, que en temps de l'emperador Constanci, i sota el bisbe arrià Jordi, va morir per la fe catòlica. (356)

5. A Sebaste, a l'antiga Armènia, actualment Turquia, sant Pere, bisbe, qui, germà menor de sant Basili el Gran, va ser un eximi defensor de la fe ortodoxa davant dels arrians. (c. 391)

6. A Montier-en-Der, a l'actual regió de Champagne, a l'actual França, sant Bercari, primer abat d'Hautvillers i després de Der, que, violentament apunyalat el dia de Dijous Sant per un monjo al qual havia représ, va passar al cel el dia de la Resurrecció. (685)

7. A Montalbano, a la regió ara italiana de Toscana, sants Baronci i Desideri, ermitans. (s. VII)

8. Al monestir de Werden, a Saxònia, hui Alemanya, trànsit de sant Liudger, bisbe, que va ser deixeble d'Alcuí. Va predicar l'Evangeli a Frísia, Dinamarca i Saxònia, va establir la seu de Münster i va fundar diversos monestirs, que es van convertir en centres per a la propagació de la fe. (809)

9. A Catània, ciutat de Sicília, a Itàlia, beata Magdalena Caterina Morano, verge de l'Institut de Filles de Maria Auxiliadora, que es va dedicar a impartir catequesi i va recórrer sense parar tota esta regió. (1908)

25 de març de 2026, dimecres: Anunciació del Senyor

ANUNCIACIÓ DEL SENYOR

Solemnitat

Quan a la ciutat de Natzaret l'àngel del Senyor va anunciar a Maria: «Quedaràs encinta i tindràs un fill, i l'anomenaran Fill de l'Altíssim». Maria va contestar: «Soc l'esclava del Senyor; que es faça en mi segons la teua paraula». I així, arribada la plenitud dels temps, el que des d'abans dels segles era l'Unigènit Fill de Déu, per nosaltres els hòmens i per la nostra salvació, per obra de l'Esperit Sant, es va encarnar en Maria, la Verge, i es va fer home.

Titular de les parròquies d’Aldaia, Xeraco i Nàquera.

Oració col·lecta

Oh Pare, heu volgut que la vostra Paraula

es fera realment home en el si de la Verge Maria:

concediu-nos als qui confessem que el nostre Redemptor

és Déu i home verdader,

que partícipem també de la seua naturalesa divina.

Ell, que amb vós...

Lectura primera Is 7,10-14;8,10c

La verge està encinta

Lectura del llibre del profeta Isaïes 

 

En aquells dies el Senyor digué al rei Acaz: 

«Demana al Senyor, el teu Déu, un senyal prodigiós, 

en les profunditats del país dels morts, 

o dalt en el cel». 

Acaz respongué: 

«No vullc demanar-ne cap; no vullc temptar el Senyor». 

I digué Isaïes: 

«Escolteu, casa de David: 

¿no en teniu prou cansant els hòmens 

que canseu fins al meu Déu? 

Per això el Senyor mateix vos donarà un senyal: 

la verge està encinta i tindrà un fill, 

i li posarà de nom Emmanuel, 

que vol dir "Déu amb nosaltres"».

Salm responsorial 39,7-8a.8b-9.10.11 (R.: 8a i 9a)

M'heu dit a cau d'orella

que no voleu sacrificis ni ofrenes,

que no cal holocaust ni víctima.

Per això vos dic: Ací em teniu.

R. Ací em teniu: Déu meu, vullc fer la vostra voluntat.

Com està escrit en el meu llibre,

Déu meu, vullc fer la vostra voluntat,

amb la vostra llei en el cor. R.

Anuncie la vostra justícia

en la gran assemblea;

no em mossegue els llavis;

vós bé que ho sabeu, Senyor. R.

No he guardat la vostra justícia dins del meu cor;

he contat la vostra lleialtat i la vostra salvació;

no he amagat el vostre amor i la vostra veritat

a la gran assemblea. R.

Lectura segona He 10,4-10

Com està escrit en el meu llibre,

Déu meu, vullc fer la vostra voluntat

Lectura de la carta als cristians hebreus

Germans, és impossible que la sang dels vedells i dels bocs lleve els pecats. Per això, en entrar en el món, Crist diu: 

«No voleu sacrificis ni ofrenes, 

però m'heu format un cos; 

no cal holocaust ni víctima. 

Per això vos dic: Ací em teniu, 

com està escrit en el meu llibre, 

Déu meu, vullc fer la vostra voluntat».

Primer ha dit: «No voleu sacrificis ni ofrenes, no cal holocaust ni víctima». Encara que totes estes ofrenes són precisament les que la llei de Moisés prescrivia. Després afig: «Ací em teniu; vullc fer la vostra voluntat». Noteu com suprimix tot el que deia primer i ho substituïx pel que diu després. 

A nosaltres ens ha santificat l'ofrena del cos de Jesucrist, feta una vegada per sempre per a complir esta voluntat de Déu.

Al·leluia i vers abans de l'evangeli Jo 1,14ab

La Paraula es va fer carn

i plantà entre nosaltres el seu tabernacle,

i hem contemplat la seua glòria.

Evangeli Lc 1,26-38

Tindràs un fill

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Lluc

En aquell temps, Déu envià l'àngel Gabriel a un poble de Galilea anomenat Natzaret, a visitar una verge, promesa amb un descendent de David, que li deien Josep, i el nom de la verge era Maria.

L'àngel entrà en sa casa i li digué: «Déu et guarde, plena de gràcia, el Senyor és amb tu». Ella es va torbar en sentir estes paraules, i es preguntava per què la saludava d'esta manera. Però l'àngel li digué: «No tingues por, Maria; has trobat gràcia davant de Déu. I ara quedaràs encinta i tindràs un fill. Li posaràs el nom de Jesús. Serà gran i l'anomenaran "Fill de l'Altíssim". El Senyor Déu li donarà el tron de David, son pare. Regnarà sobre la casa de Jacob per sempre, i el seu regnat no tindrà fi».

Maria preguntà a l'àngel: «¿Com pot ser això, si jo no tinc marit?». L'àngel li respongué: «L'Esperit Sant vindrà damunt de tu, i et cobrirà l'ombra del poder de l'Altíssim; per això el fruit sant que naixerà, l'anomenaran Fill de Déu.

També la teua parenta, Isabel, ha concebut un fill a la seua edat; ella, que deien que era estèril, ja està de sis mesos, perquè per a Déu no hi ha res impossible».

Maria va respondre: «Soc l'esclava del Senyor: que es faça en mi segons la teua paraula».

I l'àngel la va deixar. 

 

A. La salutació de l'àngel a Maria és especial: «Jaire!, alegra't!», li diu. I així comença el nostre Nou Testament, amb esta alegria que recorrerà tot el camí de Jesús i el camí de l'Església. Amb ella comença la bona notícia, l'Evangeli. Maria no va dubtar, ella no pregunta el «què» sinó el «com», perquè està oberta a Déu en tot moment. És la nostra resposta en el salm amb Maria: «Ací em teniu», perquè sabem que la Paraula de Déu es va fer carn i va habitar entre nosaltres, el qui és Déu i home verdader que ens portarà a l'alegria eterna de la resurrecció.

B. En la celebració de hui, cal ressaltar en primer lloc la fe de la Mare de Déu en les paraules de l'àngel. Una fe no fanàtica, sinó raonada: «¿Com pot ser això, si jo no tinc marit?». Una fe que és obediència a la voluntat de Déu: «Soc l’esclava del Senyor: que es complisquen en mi les teues paraules» (Evangeli). I eixa obediència és la que Crist va tindre des del primer moment de la seua encarnació: «Ací em teniu; vull fer la vostra voluntat» (cf. salm resp. i segona lectura). Per eixa fe de la Mare de Déu, el Fill de Déu, per obra de l'Esperit Sant, va ser portat amb amor en les seues puríssimes entranyes, i Déu va complir les seues promeses als fills d'Israel i va satisfer de manera insospitada l'esperança dels altres pobles (cf. prefaci).

C. El Fill de Déu es va fer home en el si de la Mare de Déu, per obra de l'Esperit Sant. Així ho va anunciar l'àngel a la Verge, que, plena de fe, va mostrar la seua total disponibilitat a complir la voluntat de Déu (Ev.). Eixa obediència de Maria ens porta a l'obediència plena del Fill a complir la voluntat del Pare, des del primer moment de la seua entrada en el món: «Ací em teniu; vull fer la vostra voluntat» (2 lect.). En l'anunciació es complix la profecia d'Isaïes: «Mireu, la verge tindrà un fill». I el xiquet que donarà a llum és el «Déu-amb-nosaltres». Si per la desobediència dels primers pares va entrar el pecat en el món, per Maria, la segona Eva, Déu estarà amb nosaltres.

• Que es complisquen en mi les teues paraules (Lluc 1, 26-38) (laparaula.com)

Oració sobre les ofrenes

Accepteu amb bondat, Déu totpoderós, 

l'ofrena de la vostra Església,

per a que, en reconéixer els seus orígens

en l'Encarnació del vostre Fill unigènit,

s'alegre en esta celebració dels seus misteris.

Per Crist, Senyor nostre.

Oració després de la comunió

Vos demanem, Senyor,

que confirmeu en nosaltres el do de la verdadera fe,

per a que, els qui confessem que el Fill de la Verge

és Déu i home verdader,

alcancem per la força de la seua resurrecció

l'alegria eterna.

Per Crist, Senyor nostre. 

 

MEDITACIÓ AMB EL PAPA FRANCESC 

 

«Per a Déu no hi ha res impossible» (Lc 1,37): així acaba la resposta de l'Àngel a Maria. Quan creiem que tot depén exclusivament de nosaltres, ens quedem presoners de les nostres capacitats, de les nostres fortaleses, dels nostres horitzons miops. Però quan estem disposats a deixar-nos ajudar, a deixar-nos aconsellar, quan ens obrim a la gràcia, sembla que l'impossible comença a fer-se realitat. […] Déu continua buscant aliats, continua buscant hòmens i dones capaços de creure, capaços de recordar, de sentir-se part del seu poble per a cooperar amb la creativitat de l'Esperit. Déu continua caminant pels nostres barris i pels nostres carrers, va a tot arreu a la recerca de cors capaços d'escoltar la seua invitació i fer-la carn ací i ara. Parafrasejant sant Ambrosi en el seu comentari d'este passatge podem dir: Déu continua buscant cors com el de Maria, disposat a creure fins i tot en condicions molt extraordinàries (vegeu Exposició de l'Evangeli segons Lluc II, 17: PL 15, 1559). Que el Senyor augmente esta fe i esperança en nosaltres. (Homilia, Solemnitat de l'Anunciació del Senyor, Parc de Monza, 25 de març de 2017) 

JORNADA PER LA VIDA

• Enric Benavent, arquebisbe de València:  La vida, un do inviolable (2026, març 18)

* * * * *

Aniversari de l'ordenació episcopal de monsenyor Casimir López Llorente, bisbe de Sogorb-Castelló (2001)

Aniversari del naiximent de mossén Manuel Betí Bonfill, historiador (Sant Mateu, 1864)

Dia Internacional per al Reconeiximent Paritari de les Dones en l'Església Catòlica

Sant Isaac, patriarca, fill d'Abraham

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del 25 de març

2. Commemoració del sant lladre [Dimes], que en la creu va reconéixer a Crist i d'Ell va meréixer sentir: «Hui estaràs amb mi en el Paradís». (s. I)

3. A Nicomèdia, a l'actual Turquia, sant Dula, màrtir. (s. inc.)

4. A Roma, al cementeri de Poncià, a la via Portuense, sant Quirí, màrtir. (s. inc.)

5. A Tessalònica, ciutat de Macedònia, a la Grècia actual, santa Madrona, màrtir, que, sent esclava d'una hebrea, mentres donava culte secretament a Crist, va ser descoberta per la seua senyora i castigada amb molts suplicis. Finalment, condemnada a mort, va confessar la seua fe en Crist i va entregar a Déu el seu esperit incorrupte. (s. inc.)

6. A Milà, a la regió italiana de Transpadana, sant Mona, bisbe. (c. 300)

7. A l'illa d'Indre, prop de Nantes, a França, sant Hermeland, qui, després de servir en la cort reial, es va fer monjo de l'abadia de Fontenelle i finalment va ser designat primer abat del lloc. (c. 720)

8. A Mammola, prop de Gerace, a Calàbria, a l'actual Itàlia, sant Nicodem, eremita, que va ser mestre de vida monàstica, cèlebre per l'austeritat i per les seues virtuts. (990)

9. A Sàzava, a Bohèmia, hui Txèquia, sant Procopi, que, deixant dona i fill, va abraçar la vida eremítica, i després va fundar en aquell lloc un monestir que va presidir ell mateix, on celebrava les divines lloances en ritu grec i en llengua eslava. (1053)

10. A Schaffhausen, ciutat de Suàbia, a l'actual Alemanya, beat Everad, que, sent comte de Nellenburg, va abraçar la vida monàstica en el cenobi de Tots Sants (Allerheiligen), construït amb el seu esforç. (1078)

11. Al costat de Costacciaro, a la regió italiana de l'Úmbria, beat Tomàs, ermità, que durant seixanta-cinc anys va practicar la vida d'anacoreta i va ensenyar a uns altres a viure-la. (1337)

12. A York, a Anglaterra, santa Margarida Clitherow, màrtir, que, amb el consentiment del seu marit, va abraçar la fe catòlica, en la qual va educar també els seus fills, i es va preocupar d'ocultar a sa casa sacerdots que eren perseguits, per la qual cosa va ser detinguda diverses vegades durant el regnat d'Isabel I. Finalment, i després de refusar que la seua causa fora portada davant del tribunal, perquè els ànims dels consellers del jutge no carregaren amb la responsabilitat de la seua sentència a mort, per la seua fe en Crist va ser asfixiada sota un enorme pes fins a morir. (1586)

13. A Winchester, també a Anglaterra, beat Jaume Bird, màrtir, que en temps de la mateixa reina Isabel I, a dèneu anys, convertit des de poc temps abans al catolicisme, va rebutjar participar en una litúrgia herètica, per la qual cosa va meréixer arribar a la celebració del culte celestial. (1592)

14. A Montefiascone, lloc de Toscana, a Itàlia, santa Llúcia Filippini, fundadora de l'Institut de Mestres Pies, per a promoure l'ensenyament cristià de jóvens i dones, especialment les mancades de recursos. (1732)

15. Beata Maria Rosa (Margarida) Flesch (Niederwenigern, Alemanya 1826-1906). Religiosa i fundadora de les Religioses Franciscanes de Santa Maria dels Àngels.

16. A Roma, al costat de Sant Pau, a la via Ostiense, beat Plàcid Riccardi, prevere de l'Orde de Sant Benet, qui, malgrat sentir-se afectat per febres contínues, malalties i paràlisis, va abraçar incansablement l'observança de la Regla i l'oració. (1915)

17. Al lloc de Chervonohrad, al costat de Lwiw, a Ucraïna, beata Josafata (Miquelina) Hordáshevska, verge, que va fundar l'Institut de Germanes Esclaves de Maria Immaculada i es va dedicar a fer el bé on fora major la necessitat. (1919)

18. Santa Maria Alfonsina Danil Ghattas (1843- Ain Karim 1927). Religiosa palestina, cofundadora de la Congregació de les Germanes Dominiques del Santíssim Rosari de Jerusalem. Canonitzada en 2015.

19. A la ciutat de Majdanek, a Polònia, beat Emilià Kovc, prevere i màrtir, que durant l'ocupació militar de la seua pàtria per un règim hostil va ser deportat a un camp de concentració, on, pel combat de la fe, va aconseguir la vida eterna. (1944)

20. Al camp de concentració de Dachau, pròxim a la ciutat de Munic, a Alemanya, beat Hilari Januszewski, prevere de l'Orde de Carmelites Descalços i màrtir, que, en temps de guerra, per confessar a Crist, va ser deportat des de Polònia a esta presó, on va morir contagiat del tifus per assistir els malalts, i va deixar un bell testimoniatge de fe i caritat. (1945)