10 d'abril de 2026: Divendres de Pasqua

DIVENDRES DINS DE LA HUITAVA DE PASQUA

Oració col·lecta

Déu omnipotent i etern,

vós en el misteri pasqual del vostre Fill

heu segellat el pacte de reconciliació amb els hòmens;

feu que les nostres obres acrediten la fe que professem.

Lectura primera Fets 4,1-12

La salvació no es troba en ningú més que en Jesucrist

Lectura dels Fets dels Apòstols

En aquells dies, Pere i Joan, després d'haver redreçat aquell home, parlaven encara al poble, quan se'ls presentaren els sacerdots, el cap de la guàrdia del temple i els saduceus. Estaven indignats perquè ensenyaven al poble i anunciaven la resurrecció dels morts, realitzada ja en Jesús. Els detingueren i se'ls emportaren a la presó fins l'endemà, perquè ja era tard. 

Molts dels qui havien sentit el parlament dels apòstols van creure, de manera que els germans ja n'eren uns cinc mil, comptant només els hòmens.

L'endemà, a Jerusalem, es reuniren els magistrats, notables i mestres de la Llei, amb el gran sacerdot Anàs, i amb Caifàs, Joan i Alexandre, i tots els de les diverses famílies dels grans sacerdots. Posaren al mig a Pere i a Joan i començaren a interrogar-los: «¿Amb quin poder o en nom de qui heu fet tot això?» 

Pere, ple de l'Esperit Sant, els va dir: «Magistrats i notables del poble, si hui ens interrogueu pel bé fet a un malalt, i en nom de qui s'ha curat, sapiau, vosaltres i tot el poble d'Israel, que este home, el trobeu sa ací davant gràcies al nom de Jesucrist, el Natzaré, a qui vosaltres clavàreu en la creu, però a qui Déu ha ressuscitat d'entre els morts. 

Ell és "la pedra que vosaltres, els constructors, havíeu descartat, i ara és la pedra cantonera". La salvació no es troba en ningú més, perquè, baix del cel, Déu no ha donat a la humanitat cap altre nom que puga salvar-nos».

Salm responsorial 117,1-2 i 4.22-24.25-27a (R.: 22)

Enaltiu el Senyor per la seua bondat,

el seu amor durarà sempre.

Que diga la casa d'Israel:

el seu amor durarà sempre.

Que diguen els fidels del Senyor:

el seu amor durarà sempre.

R. La pedra que descartaven els constructors

ara és la pedra cantonera.

O bé:

Al·leluia.

La pedra que descartaven els constructors

ara és la pedra cantonera.

És el Senyor qui ho ha fet,

i els nostres ulls se'n meravellen.

Hui és el dia en què venç el Senyor:

alegrem-nos i celebrem-lo. R.

¡Senyor, doneu-nos la victòria!

¡Senyor, doneu-nos prosperitat!

Beneït el qui ve en nom del Senyor.

Vos beneïm des de la casa del Senyor.

Déu, el Senyor, ens il·lumina. R.

Al·leluia Salm 117,24

Hui és el dia en què venç el Senyor:

alegrem-nos i celebrem-lo.

Evangeli Jo 21,1-14

Jesús es va acostar, va prendre el pa i els el donava. Igual va fer amb el peix

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Joan

En aquell temps, Jesús es va aparéixer una altra volta als deixebles vora el llac de Tiberíades. L'aparició va ser d'esta manera: 

Es trobaven junts Simó Pere, Tomàs el Bessó, Natanael de Canà de Galilea, els fills de Zebedeu i dos deixebles més. Simó Pere els va dir: «Me'n vaig a pescar». Els altres li respongueren: «Nosaltres també anem amb tu». Isqueren tots i s'embarcaren, però aquella nit no pescaren res.

Quan ja clarejava, Jesús es va presentar vora l'aigua, però els deixebles no el reconegueren. Ell els va preguntar: «Fills meus, ¿no teniu res per a menjar?» Li contestaren: «No». Els va dir: «Tireu la xàrcia a la dreta de la barca i trobareu peix». Ho feren d'eixa manera, i ja no la podien traure de tant de peix com hi havia. En aquell moment el deixeble que Jesús amava li digué a Pere: «És el Senyor». Quan Simó Pere va sentir estes paraules, es va cenyir la túnica que s'havia llevat i es va llançar a l'aigua. Els altres deixebles, que estaven només a uns noranta metres de terra, arribaren amb la barca, estirant la xàrcia plena de peix.

Quan baixaren a terra, veren unes brases amb peix que es rostia, i pa. Jesús els digué: «Porteu alguns dels peixos que acabeu de pescar». Simó Pere va pujar a la barca i va estirar cap a terra la xàrcia plena de peixos: eren cent cinquanta-tres peixos grans. Encara que hi havia tant de peix, la xàrcia no es va esgarrar. Jesús els va dir: «Vingueu a almorzar». Cap dels deixebles no gosava preguntar-li qui era; ja sabien que era el Senyor. Jesús es va acostar, va prendre el pa i els en va donar. Igual va fer amb el peix. Era la tercera vegada que Jesús s'apareixia als deixebles després d'haver ressuscitat d'entre els morts.

* * * * *

Aniversari de la defunció de l'escriptor anglés Evelyn Waugh (Combe Florey, Somerset, Anglaterra, 1966)

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del 10 d'abril

1. A l'Àfrica Proconsular, actual Tunísia, sants Terenci, Africà, Màxim, Pompeu, Alexandre, Teodor i quaranta companys més, tots màrtirs, que en temps de l'emperador Deci van morir per la fe cristiana. (c. 250)

2. A Alexandria, d'Egipte, sant Apol·loni, prevere i màrtir. (s. inc.)

3. A Auxerre, lloc de Nèustria, hui França, sant Pal·ladi, bisbe, que primer va ser abat del monestir de Sant Germà, i després, rebut l'episcopat, va participar en molts concilis i es va esforçar en la restauració de la disciplina eclesiàstica. (658)

4. A Gavelo, al territori de Venècia, a l'actual Itàlia, sant Beda el Jove, monjo, que, després d'estar servint durant quaranta-cinc anys a l'emperador, va triar servir al Senyor en el monestir la resta de la seua vida. (c. 883)

5. A Gant, ciutat de Flandes, actualment a Bèlgica, sant Macari, pelegrí, que va ser rebut entre els monjos de Sant Bavó, i a l'any següent va morir consumit per la pesta. (1012)

6. A Chartres, a França, sant Fulbert, bisbe, la doctrina del qual va nodrir a molts, i amb munificència i enginy va començar l'edificació de l'església catedral i va promoure la devoció a la Mare de Déu, Reina de Misericòrdia. (1029)

• Sancta Maria, succurre miseris (Fulbert de Chartres)

7. A Tunísia, al nord d'Àfrica, beat Antoni Neyrot, prevere de l'Orde de Predicadors i màrtir, que, capturat pels pirates i conduït a l'Àfrica, allí va apostatar de la fe, però amb l'ajuda de la gràcia divina, el dia de Dijous Sant en la Cena del Senyor va reprendre públicament l'hàbit religiós, i a causa d'esta decisió va ser apedregat fins a morir. (1460)

8. A Piacenza, a la regió d'Emília-Romanya, a Itàlia, beat Marc Fantuzzi de Bolonya, prevere de l'Orde de Germans Menors, preclar per la prudència i la predicació. (1479)

9. A Valladolid, ciutat d'Espanya, sant Miquel dels Sants, prevere de l'Orde de la Santíssima Trinitat, que es va entregar per complet a obres de caritat i a la predicació de la paraula de Déu. (1625)

10. A Verona, al territori de Venècia, a Itàlia, santa Magdalena de Canossa, verge, que espontàniament va renunciar a totes les riqueses del seu patrimoni per a seguir a Crist, i va fundar un institut doble, el de Filles i de Fills de la Caritat, per a fomentar la instrucció cristiana dels xiquets. (1855)

11. Al camp de concentració de Dachau, pròxim a la ciutat de Munic, a Alemanya, beat Bonifaci Zukowski, prevere de l'Orde dels Germans Menors i màrtir, que en temps de guerra, infringit per les tortures, a causa de la fe va acabar el seu martiri en la presó. (1942)

12. Beat Pere Maria Ramírez Ramos (1899- Armero, Colòmbia 1948). Sacerdot diocesà; assassinat per odi a la fe.

9 d'abril de 2026: Dijous de Pasqua

DIJOUS DINS DE LA HUITAVA DE PASQUA

Oració col·lecta

Oh Déu, que heu unit pobles tan diversos

en la confessió del vostre nom;

feu que, els qui en les fonts baptismals

han nascut a una nova vida,

tinguen una sola fe i una mateixa caritat.

Lectura primera Fets 3,11-26

Vosaltres vau fer morir l'autor de la vida,

però Déu l'ha ressuscitat d'entre els morts

Lectura dels Fets dels Apòstols

En aquells dies, com que l'home que Pere i Joan acabaven de curar no se separava d'ells, tot el poble, meravellat, va córrer darrere d'ells cap al pòrtic de Salomó.

Pere es va dirigir al poble amb estes paraules:

«Israelites, ¿per què ens mireu tan estranyats? ¿Vos penseu que és pel nostre propi poder o santedat que hem fet caminar este home? El Déu d'Abraham, d'Isaac i de Jacob, el Déu dels nostres pares, ha glorificat a Jesús, el seu servent, que vosaltres entregàreu i negàreu davant de Pilat, quan havia decidit deixar-lo lliure. Ell era el Sant, el Just, però vosaltres el negàreu i demanàreu a Pilat l'indult d'un assassí. Vau fer morir l'autor de la vida, però Déu l'ha ressuscitat d'entre els morts; i nosaltres en som testimonis. I per la fe en el seu nom, Jesús ha redreçat este home que teniu davant i que tots coneixeu; sí, esta fe l'ha curat, tal com vosaltres heu pogut presenciar.

Ja sé, germans, que ni vosaltres ni els vostres dirigents no sabíeu què fèieu, però d'esta manera Déu ha complit allò que havia anunciat per boca dels profetes: que el seu Messies havia de patir. Ara, per tant, penediu-vos i convertiu-vos si voleu que s'esborren els vostres pecats. D'esta manera el Senyor farà vindre el temps de la consolació i enviarà el Messies Jesús, que vos està destinat i que està en el cel fins que arribe la restauració universal que Déu va anunciar per boca dels seus sants profetes. 

Moisés ja va dir: "El Senyor, el vostre Déu, farà que s'alce d'entre els vostres germans un profeta com jo. Escolteu tot el que vos dirà. Els qui no l'escolten deixaran de formar part del poble". I tots els profetes que parlaren des del temps de Samuel fins ara també anunciaren estos dies.

Vosaltres sou els fills dels profetes i de l'aliança que Déu va establir amb els vostres pares quan va dir a Abraham: "La teua descendència beneirà totes les famílies de la terra". A vosaltres, els primers, Déu, ara que ha ressuscitat el seu servent, vos l'ha enviat per a beneir-vos si cada u s'aparta de les seues maldats».

Salm responsorial 8,2a i 5.6-7.8-9 (R.: 2ab)

Senyor, sobirà nostre,

¿què és l'home, per a que vos en recordeu?,

¿què és un mortal,

per a que el tingueu present?

R. Senyor, sobirà nostre,

¡que gloriós és el vostre nom per tota la terra!

O bé:

Al·leluia.

L'heu fet un poc inferior als àngels

l'heu coronat de glòria i de prestigi,

l'heu fet rei de les coses creades,

tot ho heu sotmés als seus peus. R.

Ramats de bous i ovelles,

també els animals salvatges,

les aus del cel i els peixos de la mar,

que fan camins per la mar. R.

Al·leluia Salm 117,24

Hui és el dia en què venç el Senyor:

alegrem-nos i celebrem-lo.

Evangeli Lc 24,35-48

D'esta manera està escrit:

El Messies havia de patir i de ressuscitar d'entre els morts al tercer dia

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Lluc

En aquell temps, els deixebles contaven allò que els havia passat pel camí, i com havien reconegut a Jesús quan va partir el pa. Mentres parlaven d'açò, Jesús es va presentar enmig d'ells i els va saludar: «La pau siga amb vosaltres». Ells, espantats i atemorits, pensaven que veen un esperit. Jesús els va dir: «¿Per què vos alarmeu? ¿Per què vos venen al cor estos dubtes? Mireu-me les mans i els peus: soc jo en persona. Toqueu-me i mireu bé, que un esperit no té carn i ossos, com veeu que jo tinc». I mentres deia açò, els mostrava les mans i els peus.

Veent-los sorpresos, i que de tanta alegria encara no acabaven de creure-s'ho, els va dir: «¿No teniu ací res per a menjar?» Ells li oferiren un tros de peix a la brasa, i se'l va menjar davant d'ells. Després els va dir: «Quan encara estava entre vosaltres, vos deia que s'havia de complir tot allò que està escrit sobre mi en el llibre de la Llei de Moisés, i en els dels Profetes i dels Salms». A l'instant els va obrir els ulls a fi que comprengueren el sentit de les Escriptures, i va afegir: «D'esta manera està escrit: El Messies havia de patir i de ressuscitar d'entre els morts al tercer dia, i calia proclamar en nom d'ell la conversió i el perdó dels pecats a tots els pobles, començant per Jerusalem. Vosaltres sou testimonis de tot açò». 

 

* * * * *

Un 9 d’abril de 1945 va morir el pastor i teòleg luterà Dietrich Bonhoeffer. Sant Joan Pau II: Audiència general (14 de novembre de 2001), el va citar:

Es diu que el gran filòsof i científic Blaise Pascal recitava diàriament este Salm [118], que és el més llarg de tots, mentres que el teòleg Dietrich Bonhoeffer, assassinat pels nazis en 1945, el transformava en pregària viva i actual escrivint: "Indubtablement el salm 118 és difícil per la seua extensió i monotonia, però hem de seguir precisament paraula rere paraula, frase rere frase, amb molta lentitud i paciència. Descobrirem llavors que les aparents repeticions són en realitat aspectes nous d'una mateixa i única realitat: l'amor a la Paraula de Déu. Així com este amor no pot acabar mai, així tampoc acaben les paraules que el confessen. Poden acompanyar-nos durant tota la nostra vida, i en la seua senzillesa es transformen en pregària per al xiquet, l'home i l'ancià" (Resar els Salms amb Crist, Brescia 1978, p. 48).

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del 9 d'abril

1. A Alexandria, a Egipte, sant Màxim, bisbe, que, sent prevere, va compartir l'exili i la confessió de la fe amb el bisbe sant Dionís, al qual després va succeir. (282)

2. A la mateixa ciutat d'Alexandria d'Egipte, sant Edesi, màrtir, germà de sant Apià, que en temps de l'emperador Maximí va retraure obertament al jutge haver entregat als lleons les vèrgens consagrades a Déu, i per esta causa va ser detingut pels soldats, torturat i, finalment, per perseverar en Crist el Senyor, llançat a la mar. (306)

3. A la regió de Sírmia, a Pannònia, actualment Croàcia, sant Demetri, màrtir, molt venerat en tot l'Orient i, especialment, a la ciutat de Tessalònica. (s. III/IV)

4. A Cesarea de Capadòcia, a l'actual Turquia, sant Eupsiqui, màrtir, que sota l'emperador Julià l'Apòstata, per haver destruït el temple de la deessa Fortuna, va patir el martiri. (c. 362)

5. A Cenomanum, a la Gàl·lia Lugdunense, hui Le Mans, a França, sant Libori, bisbe. (s. IV)

6. A Diyarbakir, lloc de Mesopotàmia, actual Iraq, sant Acaci, bisbe, que per a redimir uns perses captius i sotmesos a cruels tortures, va persuadir el clero i va arribar a vendre als romans els vasos sagrats de l'Església. (s. V)

7. A Castroloco, a Nèustria, hui Mons, a Bèlgica, santa Valdetrudis, que va ser germana de santa Aldegunda, esposa de sant Vicent Madelgari i mare de quatre sants, i, a semblança del seu marit, es va oferir a Déu i va rebre l'hàbit monàstic al cenobi fundat per ella mateixa. (688)

8. A l'abadia de Jumièges, també a Nèustria, sant Hug, bisbe de Rouen, el qual va governar alhora el cenobi de Fontenelle i les esglésies de París i Bayeux, i finalment, després de renunciar a estos càrrecs, va estar al capdavant del monestir de Jumièges. (730)

9. Al lloc anomenat San Vicente, prop de Briviesca, a la regió de Castella, santa Casilda, verge, que, nascuda en la religió mahometana, va ajudar amb misericòrdia els cristians detinguts en la presó, i després, ja cristiana, va viure com a eremita. (1075)

10. A Aurèlh [Aureil], a la regió de Llemotges, a França, sant Gauqueri [o Galteri o Gualter], canonge regular, que, per al clero, va ser exemple de vida en comú i de zel per les ànimes. (1140)

11. Prop de la muntanya Senària, a Toscana, regió d'Itàlia, beat Ubald de Sansepolcro, prevere de l'Orde de Servents de Maria, que va passar de la milícia terrestre al servici de Maria, per obra de sant Felip Benizi. (1315)

12. A Tana, a l'Índia occidental, beat Tomàs de Tolentino, prevere de l'Orde de Germans Menors i màrtir, que havent viatjat fins a l'imperi xinés per a anunciar l'Evangeli, en dirigir-se després cap al territori dels tàrtars i dels hindús va coronar la seua missió amb un gloriós martiri. (1321)

13. A Bricairàs [Bricherasio], prop de Pinerolo, a la regió italiana del Piemont, beat Antoni Pavoni, prevere de l'Orde de Predicadors i màrtir, que en eixir de l'església, després d'haver predicat contra l'heretgia, va ser feroçment apunyalat. (1374)

14. Beata Margarida Rutan (1736- Dax, França 1794). Verge i màrtir, germana de les Filles de la Caritat de Sant Vicent de Paül, superiora de la comunitat a l'hospital de Dax, morta en la guillotina, durant la Revolució Francesa, per mantindre la confessió de Crist.

15. Al camp de concentració d'Auschwitz, prop de Cracòvia, a Polònia, beata Celestina Faron, verge de la Congregació de les Xicotetes Serventes de Maria Immaculada i màrtir, la qual, en ser ocupada militarment Polònia en temps de guerra, per mantindre la fe de Crist va ser deportada a este lloc, on, esgotada per les privacions, va aconseguir la gloriosa corona. (1944)

8 d'abril de 2026: Dimecres de Pasqua

DIMECRES DINS DE LA HUITAVA DE PASQUA

Oració col·lecta

Oh Déu, cada any ens ompliu d’alegria,

en la solemnitat de la resurrecció del Senyor;

feu que, així com celebrem ara estes festes,

pugam també celebrar-les en el goig etern.

Lectura primera Fets 3,1-10

Et done el que tinc: ¡En el nom de Jesús, alça't i camina!

Lectura dels Fets dels Apòstols

En aquells dies, Pere i Joan pujaven al temple a mitja vesprada per a resar. En aquell moment portaven un invàlid de naiximent, que deixaven cada dia al costat de l'anomenada Porta Bonica, per a demanar almoina als qui entraven en el temple. 

L'home va vore que Pere i Joan anaven a entrar i els va demanar alguna moneda. Pere, amb Joan, va fixar els ulls en ell i li va dir: «Mira'ns». L'home els va mirar, esperant que li donarien alguna cosa, i Pere li va dir: «No porte ni plata ni or, però et done el que tinc: ¡En el nom de Jesucrist, el Natzaré, alça't i camina!» Pere li va agarrar la mà dreta i el va alçar. A l'instant els peus i els garrons se li enfortiren, es posà dret d'un bot, i caminava, i entrà amb ells en el temple caminant i saltant i alabant a Déu.

Tot el poble el va vore com caminava i alabava a Déu, i sabien que era l'home que demanava almoina vora la Porta Bonica del temple. Tots es quedaren admirats i sorpresos per això que li havia passat.

Salm responsorial 104,1-2.3-4.6-7.8-9 (R.: 3b)

Enaltiu el Senyor, invoqueu el seu nom,

proclameu entre els pobles les seues gestes.

Canteu-li al so de les cítares,

mediteu tots els seus prodigis.

R. Alegreu-vos, els qui busqueu el Senyor.

O bé:

Al·leluia.

Glorieu-vos del seu nom, que és sant,

alegreu-vos, els qui busqueu el Senyor.

Busqueu el Senyor i el seu poder,

busqueu sempre la seua presència. R.

Fills d'Abraham, el seu servent,

fills de Jacob, el seu elegit,

ell, el Senyor, és el nostre Déu,

que governa tota la terra. R.

Recorda sempre l'aliança,

la promesa feta per a mil generacions,

l'aliança pactada amb Abraham,

el jurament fet a Isaac. R.

Al·leluia Salm 117,24

Hui és el dia en què venç el Senyor:

alegrem-nos i celebrem-lo.

Evangeli Lc 24,13-35

El reconegueren quan partia el pa

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Lluc

Aquell mateix diumenge, dos dels deixebles de Jesús anaven a un poblet anomenat Emaús, a onze quilòmetres de Jerusalem, i comentaven entre ells aquells incidents. Mentres conversaven i discutien, Jesús mateix va arribar al seu costat i es va posar a caminar amb ells, però els seus ulls no eren capaços de reconéixer-lo..

Ell els va preguntar: «¿De què aneu discutint pel camí?» Ells van parar amb cara trista, i u dels dos, de nom Cleofàs, li va respondre: «De tots els forasters que hi havia estos dies a Jerusalem, ¿eres l'únic que no saps què ha passat?» Els va preguntar: «I què és?» Li contestaren: «El cas de Jesús de Natzaret, que era un profeta poderós en fets i en paraules davant de Déu i de tot el poble. Els grans sacerdots i les autoritats del nostre poble l'entregaren per a que el condemnaren a mort i el crucificaren. Nosaltres esperàvem que ell seria l'alliberador d'Israel. Ara, de tot açò ja fa tres dies. És cert que unes dones del nostre grup ens han alarmat: han anat de bon matí al sepulcre, no han trobat el cos, i han tornat contant que fins i tot han vist uns àngels que els han assegurat que ell estava viu. Alguns dels nostres han acudit al sepulcre i ho han trobat tot exactament com les dones havien dit; però a ell no l'han vist».

Ell els va dir: «¡Si que vos costa d'entendre! ¡Quins cors tan necis per a creure tot allò que anunciaren els profetes! ¿No havia de patir tot això el Crist abans d'entrar en la seua glòria?»

I, començant pels llibres de Moisés i passant per tots els profetes, els va exposar tots els llocs de l'Escriptura que es referien a ell.

Mentrestant, s'acostaven al poblet a on s'encaminaven, i ell va fer com si continuara més avant. Però ells li insistiren: «Queda't amb nosaltres, que ja es fa tard i el dia ha començat a declinar». Jesús va entrar per a quedar-se amb ells. Quan es va posar amb ells a taula, prengué el pa, digué la benedicció, el partí i els el va donar. En aquell moment se'ls obriren els ulls i el reconegueren, però ell va desaparéixer. I es deien l'u a l'altre: «¿No és veritat que ja ens cremava el cor per dins mentres ens parlava pel camí i ens aclaria el sentit de les Escriptures?» 

S'alçaren de taula al moment i se'n tornaren a Jerusalem. Allí trobaren reunits els Onze i els altres que els acompanyaven, que els van dir: «Realment el Senyor ha ressuscitat i s'ha aparegut a Simó». Ells també contaren allò que els havia passat pel camí, i com l'havien reconegut quan va partir el pa. 

 

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del 8 d'abril

1. Commemoració de sant Àgab, profeta, que, segons testifiquen els Fets dels apòstols, mogut per l'Esperit Sant va anunciar una gran fam sobre tota la terra, així com les dificultats que Pau va haver de suportar dels gentils. (s. I)

2. Commemoració dels sants Herodió, Asíncrit i Flegont, als quals l'apòstol sant Pau saluda en la Carta als romans. (s. I)

Sant Dionís de Corint

3. Commemoració de sant Dionís, bisbe de Corint, a l'actual Grècia, qui, dotat d'admirable coneiximent de la paraula de Déu, no sols va ensenyar amb la predicació als fidels de la seua ciutat, sinó també als bisbes d'altres ciutats i províncies mitjançant les seues cartes. (180)

4. A Antioquia de Síria, actualment Turquia, sants Timoteu, Diògenes, Macari i Màxim, màrtirs. (s. inc.)

5. A Alexandria d'Egipte, sant Dionís, bisbe, home de gran erudició, que, insigne per haver confessat la seua fe moltes vegades i admirable per la diversitat de sofriments i turments patits, va descansar ja ancià, mantenint sempre la fe, en temps dels emperadors Valerià i Galié. (c. 265)

6. A Como, a la regió italiana de Ligúria, sant Amanci, bisbe, que va ser el tercer en la càtedra d'esta Església i va fundar la basílica dels Apòstols. (449)

7. A Orvieto, a la regió de Toscana, també a Itàlia, beat Clement d'Osimo, prevere de l'Orde d'Ermitans de Sant Agustí, que va dirigir i va promoure l'Orde amb gran eficàcia i va adaptar sàviament les seues lleis. (1291)

8. A Alcalá de Henares, a Espanya, beat Julià de Sant Agustí, religiós de l'Orde de Germans Menors Descalços, que pres per boig a causa de la seua exagerada penitència, i diverses vegades rebutjat de la vida religiosa, va predicar a Crist més amb l'exemple de la seua virtut que amb la paraula. (1606)

9. A Namur, al costat del riu Mosa, a Brabant, a l'actual França, santa Júlia Billiart, verge, que, per a assegurar l'educació de les jóvens, va fundar la Congregació de Germanes de la Mare de Déu i va propagar la devoció al Sagrat Cor de Jesús. (1816)

10. A Alassio, prop d'Albenga, a la regió de Ligúria, a Itàlia, beat August Czartoryski, prevere de la Societat de Sant Francesc de Sales, la salut malaltissa del qual no li va impedir caminar segons la crida de Déu i mostrar eximis exemples de santedat. (1893)

11. Al convent de Belmonte, prop de Conca, a Espanya, beat Doménec del Santíssim Sagrament Iturrate, prevere de l'Orde de la Santíssima Trinitat, que va treballar amb totes les seues forces per la salvació de les ànimes i a magnificar la glòria de la Trinitat. (1927)