13 de març de 2026, divendres III de Quaresma

DIVENDRES DE LA SETMANA III DE QUARESMA


La Quaresma: amar a Déu sobre totes les coses

Oració col·lecta

Pare sant i misericordiós,
infoneu la vostra gràcia als nostres cors
a fi que pugam evitar els errors humans
i sigam sempre dòcils a les vostres inspiracions.
Per nostre Senyor Jesucrist...

Lectura primera Os 14,2-10

No direm més "Déu nostre" a l'obra de les nostres mans

Lectura de la profecia d'Osees

Diu el Senyor:
«Israel, torna al Senyor, el teu Déu.
La teua culpa t'ha fet caure.
Prepara't les paraules,
torna al Senyor i dis-li:
"Perdoneu-nos les culpes,
i accepteu el bon desig.
Vos oferim, en lloc de vedells, 
la pregària dels nostres llavis.
Els assiris no poden salvar-nos,
no muntarem més a cavall,
no direm més 'Déu nostre'
a l'obra de les nostres mans.
En vós troben misericòrdia els òrfens"».  
 
I el Senyor respon: 
«Jo els curaré de la seua infidelitat,
els amaré amb tot el cor;
ja no estic indignat amb ells.
Seré per a Israel com la rosada;
florirà com el lliri,
arrelarà com un arbre del Líban,
creixeran els seus rebrots,
tindrà la bellesa de l'olivera
i la fragància del Líban.
Es refaran a la meua ombra,
seran fecunds com el blat,
creixeran com una vinya
i els recordaran com el vi del Líban.
¿Què tinc a vore amb els ídols, Efraïm?
Soc jo qui respon i vetle per tu.
Soc com un xiprer frondós.
Jo faig que dones fruit». 
 
Que ho comprenguen els savis,
que ho entenguen els doctes.
Els camins del Senyor són planers,
i els justos els seguixen,
però els rebels hi entropessen.

Salm responsorial 80,6c-8a.8bc-9.10-11ab.14 i 17 (R.: cf. 11 i 9a)

Sent un parlar desconegut:
«Li he llevat el pes dels muscles,
i els cabassos de les mans.
M'has cridat en l'aflicció i t'he salvat».

R. Jo soc el Senyor, el teu Déu;
escolta la meua veu.

T'he respost, ocult en el tro,
t'he provat en les fonts de Meribà.
Escolta, poble meu: 
vullc declarar contra tu.
¡Israel, si tu m'escoltares! R.

No tingues un déu estranger, 
ni adores un déu estrany.
Jo soc el Senyor, el teu Déu,
que t'he tret de la terra d'Egipte. R.

Si el meu poble m'escoltara,
si Israel caminara pel meu camí,
l'alimentaria amb la flor del blat,
amb la mel abundant de les roques. R.

Vers abans de l'evangeli Mt 4,17

Convertiu-vos, diu el Senyor,
que el Regne del cel està prop.

Evangeli Mc 12,28b-34

El Senyor és el nostre Déu, el Senyor és l'únic. Ama'l

 Lectura de l'evangeli segons sant Marc

En aquell temps, u dels mestres de la Llei es va acostar a Jesús, i li va fer esta pregunta: «¿Quin és el primer de tots els manaments?» 
Jesús li va respondre: «El primer és: "Escolta, Israel: el Senyor és el nostre Déu, el Senyor és l'únic. Amaràs el Senyor, el teu Déu, amb tot el cor, amb tota l'ànima, amb tot l'enteniment i amb totes les forces". 
El segon és este: "Estimaràs el que tens prop com a tu mateix". No hi ha cap manament més gran que estos».
El mestre de la Llei li va dir: «Molt bé, mestre. És veritat que Déu és l'únic i que no n'hi ha cap altre fora d'ell, i que amar-lo amb tot el cor, amb tot l'enteniment i amb totes les forces, i estimar el que tens prop com a tu mateix, val més que tots els holocausts i sacrificis». 
Jesús, veent que havia parlat sàviament, li va dir: «No estàs lluny del Regne de Déu». 
I ningú es va atrevir a fer-li més preguntes.
  • Setmana III de Quaresma. Missa de lliure elecció: "la Samaritana" (AVL).
Oració sobre les ofrenes

Mireu amb bondat, Senyor,
estos dons que vos presentem
per tal que siguen agradables als vostres ulls
i arriben a ser font de salvació per a nosaltres.
Per Crist, Senyor nostre.

Oració després de la comunió

Que la força del vostre Esperit
ens impregne en cos i ànima, Senyor,
a fi que allò que hem rebut per participació,
pugam obtindre-ho en la plenitud de la redempció.
Per Crist, Senyor nostre.

Oració sobre el poble (ad libitum)

Senyor, mireu els fidels que imploren la vostra misericòrdia,
per a que, els qui han confiat en la vostra bondat,
escampen per totes parts els dons del vostre amor.
Per Crist, Senyor nostre.
 
MEDITACIÓ AMB EL PAPA FRANCESC 
 
«Amaràs el Senyor, el teu Déu, amb tot el cor, amb tota l'ànima, amb tot l'enteniment, amb totes les forces […] Estimaràs el que tens prop com a tu mateix» (vv. 30-31). Triant estes dos Paraules dirigides per Déu al seu poble i posant-les juntes, Jesús va ensenyar una vegada per sempre que l'amor a Déu i l'amor als qui tens prop són inseparables, encara més, se sustenten l'un a l'altre. Fins i tot si es col·loquen en seqüència, són les dos cares d'una única moneda: viscuts junts són la veritable força del creient. Amar a Déu és viure d'Ell i per a Ell, per allò que Ell és i per allò que Ell fa. I el nostre Déu és donació sense reserves, és perdó sense límits, és relació que promou i fa créixer. Per això, amar a Déu vol dir invertir cada dia les nostres energies per a ser els seus col·laboradors en el servici sense reserves als qui tenim prop, a buscar perdonar sense límits i a cultivar relacions de comunió i de fraternitat. (…) L'Evangeli de hui ens convida a tots nosaltres a projectar-nos no solament cap a les urgències dels germans més pobres, sinó sobretot a estar atents a la seua necessitat de proximitat fraterna, de sentit de la vida, de tendresa. Açò interpel·la les nostres comunitats cristianes: es tracta d'evitar el risc de ser comunitats que viuen de moltes iniciatives, però de poques relacions; risc de comunitats «estacions de servici», però de poca companyia en el sentit ple i cristià d'este terme. (Àngelus, 4 de novembre de 2018) 
 
* * * * *

Aniversari de l'elecció del papa Francesc (2013)


MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del 13 de març

1. A Nicomèdia, ciutat de Bitínia, a l'actual Turquia, sants màrtirs Macedoni, prevere, Patrícia, la seua esposa, i Modesta, la seua filla(s. inc.)

Encara que, de fet, en deuen haver moltes, poques famílies senceres han pujat al podi de la santedat oficial. La de hui, n’és una. El pare, Macedoni, prevere de la comunitat de Macedònia; l’esposa, Patrícia i la filla, Modesta. Formen part del grup de cristians de la regió de Nicomèdia que, obligats a refugiar-se en coves davant l’escomesa de la persecució de Dioclecià, mostraren, però, una fe ben valenta quan els portaren davant dels tribunals pagans. «Els sants són com nosaltres: van viure una vida normal, amb alegria i dolors» (Papa Francesc, Àngelus, 01.11.2013). [font]

2. A Hermòpolis, a Egipte, sant Sabí, màrtir, que després de diversos suplicis va acabar sent llançat al riu. (s. IV)

3. A Pèrsia, actual Iran, santa Cristina, màrtir, que, assotada amb vares, va consumar el martiri en temps de Cosroes I, rei dels perses. (559)

4. A Peiteu [Poitiers], a Aquitània, hui França, sant Pient, bisbe, que tant va ajudar la beata Radegunda en la fundació de cenobis. (s. VI)

5. A Sevilla, a Hispània, sant Leandre, bisbe, que a Espanya se celebra el dia 13 de novembre. (c. 600)

6. Al monestir de Novalesa, als peus del Montecenisio, a la vall de Susa, a Itàlia, sant Eldrad, abat, que, apassionat del culte diví, va revisar el saltiri i va promoure la construcció de noves esglésies. (c. 840)

7 . A Còrdova, a la regió hispànica d'Andalusia, passió dels sants Roderic, prevere, i Salomó, màrtirs. El primer, en negar-se a acceptar a Mahoma com el verdader profeta enviat per l'Omnipotent, va ser empresonat. En la captivitat va coincidir amb Salomó, que algun temps abans havia pertangut a la religió mahometana, i en ser decapitats tots dos alhora, acabaren gloriosament el curs del seu combat. (857)

8. A Camerino, al Picé, actual regió de les Marques, a Itàlia, sant Ansoví, bisbe(868)

9. Al monestir de Cava de' Tirreni, a la regió de Campània, també a Itàlia, beat Pere II, abat(1208)

10. A Oxford, a Anglaterra, beat Anyell de Pisa, prevere, que enviat per sant Francesc a França i després a Anglaterra, va establir allí l'Orde dels Germans Menors i va promoure les ciències sagrades. (c. 1236)

11. A Ernée, de la regió de Mayenne, a França, beata Francesca Tréhet, verge de la Congregació de la Caritat i màrtir, que, entregada amb tota diligència a la instrucció dels xiquets i a la cura dels malalts, durant la Revolució Francesa va ser guillotinada, i va completar així el seu gloriós martiri per Crist. (1794)

Va nàixer a Saint-Mars-sur-la-Futaie (França), el 8 d'abril de 1756, en el si d'una família de grangers. De joveneta va ingressar a la Congregació de Germanes de la Caritat, que es dedicaven a l'ensenyança dels infants i a obres de misericòrdia. Va ser destinada a Saint-Pierre-des-Landes, i prompte va ser coneguda per les seues virtuts. Era de caràcter enèrgic i molt bona organitzadora. Quan va arribar la Revolució, una llei del 17 d'abril de 1791 va imposar que tots els mestres havien de jurar la constitució civil del clergat. Ella s'hi va negar i va perdre el seu càrrec de mestra, però va continuar exercint com a catequista i visitant els malalts. A l'escola tenia com a companya la beata Joana Véron, que seria martiritzada pocs dies després que ella. Ambdós van ser detingudes a finals del mes de febrer de 1794. El dia 13 de març va comparéixer davant de la comissió revolucionària, que la va acusar d'haver acollit preveres refractaris, d'haver-se negat a jurar fidelitat a la pàtria i d'haver alimentat i protegit els soldats vandeans. No va voler alabar la República i va dir que com a cristiana ajudava a tothom, perquè tots som germans de Crist. Va ser condemnada a mort i guillotinada aquell mateix dia. Va ser beatificada el 19 de juny de 1955. [font]

 

12 de març de 2026, dijous III de Quaresma

DIJOUS DE LA SETMANA III DE QUARESMA

La Quaresma: vetlar per a no tancar-se a la salvació

Oració col·lecta

Déu gran i misericordiós,

vos preguem que,

a mesura que s'acosta la festa de Pasqua,

augmente la nostra devoció

i el desig de celebrar dignament tan gran misteri.

Per nostre Senyor Jesucrist...


Lectura primera Jr 7,23-28

Este és el poble que no escolta la veu del Senyor, el seu Déu 
 
Lectura del llibre de Jeremies 
 
El Senyor diu: 
«Quan vaig treure d'Egipte els vostres pares, els vaig manar que m'obeïren, i els vaig dir: "Jo seré el vostre Déu i vosaltres sereu el meu poble. Seguiu els camins que jo vos indique, i tot vos anirà bé". Però no em van escoltar ni em van fer cas. Van seguir l'obstinació del seu cor pervertit i em van donar l'esquena, no la cara. 
Des del dia que els seus pares eixiren d'Egipte fins hui, no m'he cansat d'enviar-vos cada dia els meus servents, els profetes; però no m'heu escoltat ni heu fet cas de mi; teniu el cap dur: sou pitjor que els vostres pares. 
Els repetiràs estes paraules, però no t'escoltaran; els cridaràs, però no et respondran. En eixe moment els diràs: "Este és el poble que no escolta la veu del Senyor, el seu Déu, ni es vol corregir. No té mai la veritat als llavis, l'ha perduda del tot"». 
 
Salm responsorial 94,1-2.6-7.8-9 (R.: 8)

Vingueu, celebrem el Senyor amb crits de festa,
aclamem la Roca que ens salva;
acostem-nos a ell per a beneir-lo,
aclamem-lo amb els nostres cants.

R. ¡Si sentíreu hui la veu de Déu!:
«No enduriu els vostres cors».

Vingueu, prosternem-nos i adorem-lo,
prostrem-nos davant el Senyor que ens ha creat;
ell és el nostre Déu,
i nosaltres som el poble que ell pastura,
el ramat que ell mateix guia. R. 
 
¡Si sentíreu hui la seua veu!:
«No enduriu els vostres cors com a Meribà,
com el dia de Massà, en el desert, 
quan em posaren a prova els vostres pares, 
i em temptaren, 
encara que havien vist les meues obres». R.

Vers abans de l'evangeli Jl 2,12-13

Reconcilieu-vos amb mi de tot cor,
diu el Senyor,
que soc clement i misericordiós.

Evangeli Lc 11,14-23

Qui no està amb mi, està contra mi

 Lectura de l'evangeli segons sant Lluc
En aquell temps, Jesús estava expulsant un dimoni que havia deixat mut un home. Només eixir el dimoni, el mut va parlar, i la gent va quedar molt admirada. Però alguns digueren: «Este expulsa dimonis per obra de Beelzebul, el príncep dels dimonis». 
Uns altres, per a posar-lo a prova, li demanaven un signe del cel. 
Jesús, coneixent les seues intencions, els digué: «Tot regne dividit contra si mateix queda arrasat, i les seues cases cauen les unes damunt de les altres. Igualment, si Satanàs s'ha girat contra si mateix, ¿com podrà durar el seu regne? Ja que dieu que jo expulse els dimonis per Beelzebul, si jo expulse els dimonis en nom de Beelzebul, els vostres fills, ¿en nom de qui els expulsen? Per això ells mateixos seran els vostres jutges. Però si jo expulse els dimonis amb el dit de Déu, és que el Regne de Déu ja ha arribat a vosaltres. Quan un home fort i ben armat guarda el seu palau, els seus béns estan segurs; però, si l'ataca i el derrota un altre més fort, li lleva tot l'armament en què confiava i després repartix el seu botí. Qui no està amb mi, està contra mi; i qui no arreplega amb mi, escampa».
 
  • Setmana III de Quaresma. Missa de lliure elecció: "la Samaritana" (AVL).

Oració sobre les ofrenes

Purifiqueu-nos, Senyor, del contagi del mal,

per a que la nostra ofrena vos siga agradable;

no deixeu que ens atraguen els falsos plaers,

vós que ens crideu a gaudir de la vostra veritat.

Per Crist, Senyor nostre.


Oració després de la comunió

Oh Déu, que ens heu nodrit en este sagrament,

feu que el poder de la vostra salvació,

celebrada en estos misteris,

transforme tota la nostra vida.

Per Crist, Senyor nostre.


Oració sobre el poble (ad libitum)

En la vostra misericòrdia, Senyor,

mireu el poble que implora la vostra clemència:

tal com de vós hem rebut la vida,

que la vostra gràcia ens concedixca buscar el bé

i posar-lo en pràctica cada dia.

Per Crist, Senyor nostre.


* * * * *

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del 12 de març

1. A Tebessa, a Numídia, actual Algèria, sant Maximilià, màrtir, que, sent fill del veterà Víctor i cridat també a l'exèrcit, va respondre al procònsol Dion que a un fidel cristià no li era lícit ser soldat i, després de refusar el jurament militar, va ser ajusticiat a espasa. (295)

2. A Nicomèdia, ciutat de Bitínia, hui a Turquia, commemoració dels sants màrtirs Migdó, prevere, Eugeni, Màxim, Domna, Mardoni, Esmaragde i Hilari, que van ser ofegats un darrere l'altre en dies successius, per a atemorir els altres. (303)

3. A la mateixa ciutat de Nicomèdia, passió de sant Pere, màrtir, que, sent ajudant de cambra de l'emperador Dioclecià, es va lamentar amb una certa llibertat dels suplicis dels màrtirs, per mandat del mateix august va ser detingut i penjat, sent torturat primer amb prolongats assots i després a foc en una graella. Doroteu i Gorgoni, servidors també de l'emperador, per haver protestat van ser sotmesos als mateixos suplicis i, finalment, estrangulats. (303)

4. A Roma, al cementeri de Poncià, sepultura de sant Innocenci I, papa, que va defendre a sant Joan Crisòstom, va consolar a sant Jeroni i va aprovar a sant Agustí. (417)

Era natural d'Albano, al Laci, i pertanyia al clero de Roma, que el va elegir papa l'any 401. Va ser papa durant setze anys i va tindre clara consciència de la seua dignitat papal i del lloc que la seu romana ocupa en l'Església universal. Va escriure a nombrosos bisbes sobre assumptes eclesiàstics, va defensar el celibat sacerdotal i va donar suport a sant Joan Crisòstom quan este va ser obligat a exiliar-se. Quan els bisbes africans van condemnar el pelagianisme en els concilis de Cartago i Milet, el papa va confirmar-ne els acords. Va morir el 12 de març de l'any 417. [font]

5. A la ciutat de Saint-Pol-de-Léon, a la Bretanya Armòrica, hui França, sant Pau Aurelià, primer bisbe d'esta ciutat. (s. VI)

6. A Roma, a la basílica de Sant Pere, sepultura de sant Gregori I, papa, de sobrenom el Gran, la memòria del qual se celebra el dia 3 de setembre, aniversari de la seua ordenació. (604)

És patró de Navarrés.

7. A Sigriana, a Bitínia, actual Turquia, al monestir de Campogrande, sepultura de sant Teòfanes, per sobrenom "Croniste", que sent molt ric va preferir fer-se pobre monjo, i per defendre el culte de les sagrades imatges va ser empresonat per l'emperador Lleó l'Armeni durant dos anys i deportat després a Samotràcia, on, esgotat pels patiments, va entregar l'esperit. (817)

8. A Winchester, a Anglaterra, sant Elpegi [o Alfegi], bisbe i monjo, que va procurar amb gran obstinació la instauració de la vida cenobítica. (951)

9. A la ciutat de San Gimignano, a la regió italiana de Toscana, beata Fina, verge, que des d'edat primerenca va suportar amb invicta paciència, recolzada únicament en Déu, una prolongada i greu malaltia. (1253)

10. A Arezzo, també a Toscana, beata Justina Francucci Bezzoli, verge de l'Orde de Sant Benet i reclusa. (1319)

11. A Recanati, al Picé, actual regió italiana de les Marques, beat Jeroni Gherarducci, prevere, de l'Orde dels Ermitans de Sant Agustí, que va treballar per la pau i la concòrdia dels pobles. (c. 1369)

12. A la ciutat de Guiyang, de la província xinesa de Guangxi, sant Josep Zhang Dapeng, màrtir, el qual, rebuda la llum de la fe, a penes batejat va obrir sa casa a missioners i catequistes, i va ajudar pobres, malalts i xiquets fins que, condemnat a la crucifixió, va escampar llàgrimes d'alegria per haver sigut considerat digne de morir per Crist. (1815)

13. A Cracòvia, a Polònia, beata Àngela Salawa, verge del Tercer Orde Regular de Sant Francesc, que, triant entregar la seua vida en el servici domèstic, va viure humilment entre les criades, i en summa pobresa va descansar en el Senyor. (1922)

14. A la ciutat de Sanremo, a la regió de Ligúria, a Itàlia, sant Lluís Orione, prevere, que va instituir l'Obreta de la Divina Providència, per a bé dels jóvens i de tots els marginats. (1940)

15. Beats Rutili Grande García, sacerdot de la Companyia de Jesús, Manuel Solórzano i Nelson Rutili Lemus, laics, màrtirs (1977) per odi a la fe, a la República d'El Salvador.


11 de març de 2026, dimecres III de Quaresma

DIMECRES DE LA SETMANA III DE QUARESMA

La Quaresma: recordar la llei de Déu i observar-la

Oració col·lecta

Concediu-nos, Senyor,
que, alimentats de la vostra paraula
i alliçonats per l'observança quaresmal,
vos servim de tot cor en l'austeritat
i sigam sempre unànimes en la pregària.
Per nostre Senyor Jesucrist...

Lectura primera Dt 4,1.5-9

Guardeu els manaments i poseu-los en pràctica

Lectura del llibre del Deuteronomi

Moisés va dir al poble: 
«Ara, Israel, escolta els preceptes i les normes que hui vos ensenye, i compliu-los. Així viureu i entrareu a prendre possessió del país que vos dona el Senyor, Déu dels vostres pares. 
El Senyor, el vostre Déu, m'ha manat que vos ensenye estos preceptes i estes normes a fi que els compliu en el país a on entrareu per a prendre'n possessió. Guardeu-los i poseu-los en pràctica. Si ho feu així, tots els pobles vos tindran per savis i intel·ligents: quan sentiran parlar de tots estos preceptes, diran: "Eixe és un gran poble, savi i intel·ligent".
I realment, ¿quina gran nació té els seus déus tan prop d'ella, com el Senyor, el nostre Déu, està prop de nosaltres sempre que l'invoquem? I, ¿quina gran nació té uns preceptes i unes normes tan justes com esta Llei que jo vos he donat hui? 
Però tu, estigues atent i guarda't de no oblidar mai els fets que els teus ulls han contemplat. Que en tota ta vida no se'n vagen del teu cor, i fes-los conéixer als teus fills i als fills dels teus fills».

Salm responsorial 147,12-13.15-16.19-20 (R.: 12a)

Glorifica el Senyor, Jerusalem,
alaba el teu Déu, Sió,
que assegura les teues portes
i beneïx dins de tu els teus fills. 

R. Glorifica el Senyor, Jerusalem.

Envia órdens a la terra,
la seua paraula corre de pressa,
tira neu com flocs de llana,
escampa com cendra la rosada. R.

Anuncia la seua paraula als fills de Jacob,
als fills d'Israel, els seus decrets i decisions.
No ha obrat així amb cap altre poble,
no els ha fet saber les seues decisions. R.

Vers abans de l'evangeli Cf. Jo 6,63b.68b

Les vostres paraules, Senyor, són esperit i són vida,
vós teniu paraules de vida eterna.

Evangeli Mt 5,17-19

Aquell qui complixca estos manaments i els ensenye a complir serà tingut per gran 
 Lectura de l'evangeli segons sant Mateu 
 
En aquell temps, Jesús va dir als deixebles: 
«No vos penseu que he vingut a abolir els llibres de la Llei i dels Profetes. No he vingut a abolir, sinó a donar plenitud. 
Vos ho assegure: mentres duren el cel i la terra, no passarà per alt ni una lletra, ni una coma dels llibres de la Llei. Tot es complirà. 
Per tant, aquell que deixe de complir u dels manaments més menuts, i ensenye als altres a fer igual, serà tingut pel més menut en el Regne del cel; però aquell que els complixca i els ensenye a complir, serà tingut per gran en el Regne del cel». 
 
Oració sobre les ofrenes

Accepteu, Senyor,
les ofrenes i les oracions del vostre poble
i defeneu de tot perill
els qui ara celebrem els vostres misteris.
Per Crist, Senyor nostre.

Oració després de la comunió

Que el pa del cel que ens ha nodrit,
ens santifique, Senyor,
i, alliberats de tota culpa,
ens faça dignes de les vostres promeses.
Per Crist, Senyor nostre.

Oració sobre el poble (ad libitum)

Concediu al vostre poble, Senyor,
desitjar allò que vos agrada,
perquè només d'acord amb la vostra voluntat
s'omplirà de tot bé.
Per Crist, Senyor nostre.

MEDITACIÓ AMB EL PAPA FRANCESC

En l'Evangeli de hui, Jesús diu: «No vos penseu que he vingut a abolir els llibre de Llei i dels Profetes; no he vingut a abolir, sinó a donar compliment» (Mt 5,17). Donar compliment: esta és una paraula clau per a entendre a Jesús i el seu missatge. Però  ¿què significa este “donar compliment”? Per a explicar-ho, el Senyor comença dient allò que no és compliment. L'Escriptura diu “no mataràs”, però per a Jesús amb això no n'hi ha prou si després ferim els germans amb les paraules; l'Escriptura diu “no cometràs adulteri”, però amb això no n'hi ha prou si després es viu un amor esguitat per la duplicitat i la falsedat; l'Escriptura diu “no juraràs en fals”, però no n'hi ha prou de fer un jurament solemne si després s'actua amb hipocresia (cf. Mt 5,21-37). Així no hi ha compliment (…), els manaments que Déu ens ha donat no s'han de tancar en la caixa forta asfixiant de l'observança formal, ja que altrament ens quedem en una religiositat externa i desaferrada, servents d'un “déu amo” en lloc de fills de Déu Pare. Jesús vol això, que no tingam la idea de servir un Déu amo, sinó el Pare i, per això, cal anar més enllà de la lletra. (…) L'amor verdader mai arriba fins a un punt determinat i mai se sent satisfet; l'amor sempre va més enllà, no ho pot evitar. El Senyor ens ho va mostrar donant la seua vida a la creu i perdonant els seus assassins (cf.  Lc  23,34). I ens ha confiat el manament que més aprecia: que ens amem els uns als altres com Ell ens ha amat (cf.  Jo 15,12). Este és l'amor que complix la Llei, la fe, la vida verdadera! (Àngelus, 12 de febrer de 2023)

* * * * *

► “Aigua de març, herba als sembrats”

► “Al març, herbes per totes parts”.

Santa Àurea o Òria de San Millán.

MARTIROLOGI ROMÀ 

Elogis de l'11 de març

1. A Esmirna d'Àsia, en l'actual Turquia, sant Pioni, prevere i màrtir, el qual, segons la tradició, va ser empresonat per haver fet una apologia de la fe cristiana davant del poble. Allí, a la presó, amb les seues exhortacions va animar molts germans a suportar el martiri i, després de patir diversos turments, per mitjà del foc va aconseguir la mort per Crist. (c. 250)

2. A Laodicea, a Síria, sants Tròfim i Tal, màrtirs, que en la persecució desencadenada sota l'emperador Dioclecià, després de molts i cruels turments van obtindre la corona de la glòria. (s. IV)

3. A Escòcia, sant Constantí, rei, deixeble de sant Columba i màrtir(s. VI)

4. A Jerusalem, sant Sofroni, bisbe, que va tindre com a mestre i amic a Joan Mosc, amb qui va visitar diversos llocs monàstics. Va ser elegit, a la mort de Modest, per a la seu de la Ciutat Santa, i en ella, quan va caure en mans dels sarraïns, va defendre valentament la fe i la seguretat del poble. (639)

Potser natural de Damasc (~550), després de conéixer diversos monestirs a Palestina, va fer estada al de Sant Teodosi (prop de Jerusalem). Però no s’hi quedà; després de recórrer Egipte, Antioquia, Alexandria i Roma fou nomenat bisbe de Jerusalem (633/634). Gràcies a la seua lluita contra la doctrina monoteleta (dues naturaleses, en Crist, la humana i la divina, però una única voluntat), el III Concili de Constantinoble (680-681) sancionà les dos voluntats en el Crist, i, si bé no pogué evitar que Jerusalem caiguera definitivament en mans dels musulmans (638), sí que negocià que la població cristiana i els santuaris foren respectats. Morí l’11 de març de l’any següent, havent exhortat els cristians a romandre ferms en la seua fe. Va deixar diverses obres escrites. [font]

5. A la regió d'Hainaut, a Nèustria, actualment França, sant Vindicià, bisbe de Cambrai i Arres, que va convidar el rei Teodoric III a expiar amb la penitència el crim que va cometre amb la mort de sant Leodegari(c. 712)

6. A la ciutat de Milà, a Itàlia, sepultura de sant Benet, bisbe(725)

7. Al monestir de Tallaght, a Hibèrnia, hui Irlanda, sant Oeng, de sobrenom "Cúldeu", monjo, que va compondre el catàleg dels sants d'aquell país. (c. 824)

8. A Còrdova, a la regió hispànica d'Andalusia, sant Eulogi, prevere i màrtir, la memòria del qual a Espanya se celebra el 9 de gener.

9. Al lloc de Cupramontana, al Picé, actual regió italiana de les Marques, beat Joan Baptista Righi de Fabriano, prevere de l'Orde dels Germans Menors(1539)

10. A York, a Anglaterra, beat Tomàs Atkinson, prevere i màrtir, que en temps del rei Jaume I va ser martiritzat per ser sacerdot. (1616)

11. A Clonnel, a Irlanda, beat Joan Kearney, prevere de l'Orde dels Germans Menors i màrtir, el qual, condemnat a la pena capital a Anglaterra per exercir el sacerdoci, amb la fugida va evitar la sentència, però després, en tornar a la pàtria, sota el règim d'Oliver Cromwell va ser acusat novament de ser sacerdot i ajusticiat en la forca. (1653)

12. A la ciutat de Hung Yên, a Tonquín, actual Vietnam, sant Doménec Câm, prevere i màrtir, que durant molts anys, d'amagat i amb perill de la vida, va exercir el ministeri, però finalment, abraçant la creu del Senyor que amb fermesa havia rebutjat calcigar, va ser condemnat a mort per l'emperador Tu Duc. (1859)

13. Al lloc de Sai-Nam-Hte, a Corea, sants màrtirs Marc Chong Ui-bae, catequista, i Aleix U Se-yong, que a causa de la seua fe cristiana, van ser sotmesos pels seus mateixos familiars a insults i assots. (1866)


entrada destacada

13 de març de 2026, divendres III de Quaresma

DIVENDRES DE LA SETMANA III DE QUARESMA La  Quaresma : amar a Déu sobre totes les coses Oració col·lecta Pare sant i misericordiós, infoneu ...

entrades populars