10 de febrer de 2025, dimarts V: Santa Escolàstica

DIMARTS DE LA SETMANA V / II


Lectura primera 1R 8,22-23.27-30

Com vós heu dit, portarà el vostre nom,
i escolteu la súplica d'Israel, el vostre poble

Lectura del primer llibre dels Reis

En aquells dies, Salomó, dret de cara a l'altar del Senyor, en presència de tota l'assemblea d'Israel, amb les mans esteses cap al cel, va dir: 
 
«Senyor, Déu d'Israel, 
ni dalt en el cel, ni ací baix en la terra, 
no hi ha un Déu com vós. 
Vós guardeu l'aliança i l'amor als vostres servents 
que caminen amb cor sincer en la vostra presència. 
 
Però, ¿Déu pot residir verdaderament ací en la terra? 
Si ni el cel ni el cel del cel no poden contindre la vostra immensitat, 
¿com la podrà contindre este temple que jo he construït? 
 
Senyor, Déu meu, estigueu atent a la pregària i a la súplica del vostre servent. 
Escolteu el clam i la pregària que hui vos adreça el vostre servent. 
Tingueu els ulls oberts nit i dia sobre este temple, 
sobre el lloc que, com vós heu dit, "portarà el vostre nom". 
Escolteu la pregària que el vostre servent vos adreça en este lloc. 
Escolteu la súplica del vostre servent i d'Israel, el vostre poble, quan pregaran en este lloc. 
Des del lloc on habiteu dalt del cel, escolteu-los i perdoneu les seues culpes».

Salm responsorial 83,3.4.5 i 10.11 (R.: 2)

Tot jo ansie i anhele
els atris del Senyor.
El meu cor i la meua carn
s'alegren en el Déu vivent.

R. Que amable és el vostre temple,
Senyor de l'univers.

També l'ocell hi troba casa,
i l'oroneta el niu
on posar els fills:
prop dels vostres altars,
Senyor de l'univers,
rei meu i Déu meu. R.

Feliç el qui viu en la vostra casa
alabant-vos cada dia.
Mireu, oh Déu, aquell que ens protegix,
mireu amb amor el vostre Ungit. R.

Val més un dia en els vostres atris
que mil en ma casa;
vullc més el portal de la casa de Déu,
que les tendes dels malvats. R.

Al·leluia Salm 118,36a.29b

Déu meu, inclineu el meu cor a la vostra aliança,
doneu-me la vostra Llei.

Evangeli Mc 7,1-13

Vos desfeu dels manaments de Déu
en nom de la vostra tradició

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Marc

En aquell temps, uns fariseus i alguns mestres de la Llei que havien vingut de Jerusalem es reuniren entorn de Jesús, i observaren que alguns dels seus deixebles menjaven amb les mans impures, és a dir, sense haver fet la cerimònia de llavar-se-les.
Els fariseus i, en general, tots els jueus, guarden la tradició dels antics i no es posen a menjar mai sense haver-se llavat les mans ritualment; i, quan tornen del mercat, no mengen sense haver fet les ablucions; i observen per tradició moltes altres pràctiques, com purificar amb aigua copes, pitxers, plats i també els divans on mengen.
Per això els fariseus i els mestres de la Llei li preguntaren: «¿Per què els vostres deixebles no seguixen la tradició dels antics, sinó que mengen amb les mans impures?»
Jesús els respongué: «Amb tota raó Isaïes va profetitzar de vosaltres, hipòcrites, quan escriu: "Este poble m'honra amb els llavis, però el seu cor es manté lluny de mi: em donen culte vanament, perquè les seues ensenyances són només preceptes humans". Vosaltres abandoneu els manaments de Déu per a guardar tradicions humanes».
I va afegir: «¡Teniu molta habilitat per a desfer-vos dels manaments de Déu en nom de la vostra tradició! Per exemple, Moisés va dir: "Honra el pare i la mare". I també: "Qui maleïxca el pare o la mare serà condemnat a mort". Però vosaltres, quan algú diu al pare o a la mare: "Declare consagrats a Déu els béns amb què vos havia d'ajudar", ja li permeteu que no faça res a favor de son pare o de sa mare. Així, en nom de la tradició que aneu transmetent-vos, lleveu tot el valor a la paraula de Déu. I de coses per l'estil, en feu moltes».

* * * * *

Demà és la Jornada Mundial del Malalt
* * * * *

Santa Escolàstica, verge (memòria ob.).

Memòria de la sepultura de santa Escolàstica, verge, germana de sant Benet, la qual, consagrada des de la seua infància a Déu, va mantindre una perfecta unió espiritual amb el seu germà, al qual visitava una vegada a l'any a Montecassino, a la regió italiana de Campània, per a passar junts una jornada de santes converses i alabança a Déu. (c. 547)

Aniversari del naiximent de Patrocini Agulló i Soler (Penàguila 1909), defensora del més necessitats

Dia Mundial dels Llegums

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del 10 de febrer


2. A Magnèsia, a la província romana d'Àsia, actual Turquia, sants Caralampi, Porfiri i Bapte, que, juntament amb tres dones, van patir el martiri en temps de Septimí Sever. (s. III)

3. A Roma, a la desena milla de la via Labicana, sants Zòtic i Amanci, màrtirs. (s. II/IV)

4. Prop de Terracina, a la regió de Campània, a Itàlia, sant Silvà, bisbe. (s. IV)

5. A la ciutat de Saintes, a Aquitània, hui França, sant Trojà, bisbe. (c. 550)

6. A Besançon, a Burgúndia, també França actualment, sant Protadi, bisbe. (c. 624)

7. A la regió de Rouen, a Nèustria, de nou a l'actual França, santa Austreberta, verge i abadessa, que va regir el monestir de Pavilly, fundat piadosament pel bisbe sant Audeno. (704)

8. A la gruta d'Stabulum Rhodis, prop de Grossetto, a la regió italiana de la Toscana, sant Guillem, eremita de Malavalle, la vida del qual va inspirar i va donar origen a nombroses congregacions d'eremites. (1157)

9. Al monestir premonstratenc de Fosses, prop de Namur, a Lotaríngia, actual Bèlgica, beat Hug, abat, a qui el seu mestre sant Norbert, en ser elegit arquebisbe de Magdeburg, li va encomanar l'organització del nou Orde, que va regir sàviament durant trenta-cinc anys. (c. 1163)

10. A Rímini, ciutat d'Emília-Romanya, a Itàlia, beata Clara, viuda, que per mitjà de la penitència, mortificació i dejunis va expiar la vida dissoluta que havia portat abans i, després de reunir un grup de companyes en un monestir, va servir a Déu amb humilitat d'esperit. (1324/1329)

11. A Avrillé, a la rodalia d'Angers, a França, beats Pere Fremond, juntament amb cinc companyes, màrtirs,* que durant la Revolució Francesa van ser afusellats per la seua fidelitat a l'Església catòlica. (1794)

* Els noms són: beates Caterina i Maria Lluïsa du Verdier de la Sorinière, germanes; Lluïsa Bessay de la Voûte; Maria Anna Hacher du Bois; i Lluïsa Poirier, esposa. 
 
12. A Valverde del Camino, prop de Huelva, a la regió d'Andalusia, beata Eusèbia Palomino Yenes, verge de l'Institut de les Filles de Maria Auxiliadora, que, donant un egregi exemple d'humilitat i evitant tota ostentació, va mostrar el seu esperit d'abnegació en les tasques més senzilles i va meréixer els dons de la gràcia. (1935)

13. Al llogaret de Krasic, prop de Zagreb, a Croàcia, beat Lluís Stepinac, bisbe de Zagreb, que va rebutjar amb fermesa les doctrines que s'oposaven a la fe i a la dignitat humana, i per la seua fidelitat a l'Església, després de prolongada presó, víctima de la malaltia i la misèria, va acabar egrègiament el seu episcopat. (1960)

at Cap comentari:
Labels: , , , , , , ,

9 de febrer de 2026, dilluns V

DILLUNS DE LA SETMANA V / II


Lectura primera 1R 8,1-7.9-13

Posaren l'arca de l'aliança al lloc santíssim
i el núvol va omplir el temple del Senyor

Lectura del primer llibre dels Reis

En aquells dies, el rei Salomó va convocar a Jerusalem tots els ancians del poble d'Israel, caps de les tribus i de les famílies, per a traslladar l'arca de l'aliança del Senyor, que es trobava a Sió, la ciutat de David. Tots els israelites es reuniren amb Salomó per la festa del mes sèptim, el mes d'Etanim.
Quan tots els ancians d'Israel es trobaren a Jerusalem, els sacerdots prengueren l'arca del Senyor i la traslladaren. Ells i els levites traslladaren també el tabernacle, amb tots els objectes sagrats que contenia. El rei Salomó i tota la comunitat d'Israel, que s'havia reunit amb ell davant de l'arca, sacrificaven moltons i vedells, tants que no es podien comptar.
Els sacerdots posaren l'arca de l'aliança del Senyor a l'interior del santuari, al lloc santíssim, al seu lloc davall de les ales dels querubins. Els querubins estenien les ales sobre el lloc de l'arca i cobrien l'arca i les seues barres.
Dins de l'arca no hi havia res més que les dos taules de pedra que Moisés hi havia dipositat a la muntanya de l'Horeb, on el Senyor havia fet l'aliança amb el poble d'Israel, després d'eixir del país d'Egipte.
Al moment que els sacerdots eixiren del santuari, el núvol va omplir el temple del Senyor. La presència del núvol impedia als sacerdots que s'hi quedaren a oficiar: la glòria del Senyor omplia tot el temple.
Salomó va dir: «Vós, Senyor, heu volgut habitar en la foscor. Jo vos he construït un palau, un lloc on habitareu per sempre».

Salm responsorial 131,6-7.8-10 (R.: 8a)

Hem sabut que l'arca estava a Efrata,
l'hem trobada a la plana de Jàar .
Entrem, per tant, en sa casa,
venerem la banqueta dels seus peus.

R. Alceu-vos, Senyor,
vingueu a on heu de descansar.

Alceu-vos, Senyor,
vingueu a on heu de descansar,
vós i l'arca del vostre poder.
Que els sacerdots vagen vestits de festa
i esclaten els fidels en crits d'alegria.
Per amor de David, el vostre servent,
no rebutgeu acollir el vostre Ungit. R.

Al·leluia Mt 4,23

Jesús predicava la Bona Nova del Regne,
i curava entre la gent totes les malalties.

Evangeli Mc 6,53-56

Tots els qui el tocaven quedaven curats

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Marc

En aquell temps, Jesús i els seus deixebles travessaren el llac i tocaren terra a Genesaret. Només desembarcar, la gent el va reconéixer. Ells començaren a recórrer tota la regió; i la gent anava duent-li els malalts en lliteres allà on sentien dir que havia anat. A qualsevol lloc a on arribava, viles, pobles o alqueries, posaven els malalts en la plaça i li suplicaven que els deixara tocar encara que fora la vora del vestit. I tots els qui el tocaven quedaven curats.

* * * * *

Aniversari del naiximent de la beata Mare Ainés de Benigànim (1625) 

 MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del 9 de febrer

Santa Apol·lònia

1. A Alexandria d'Egipte, commemoració de santa Apol·lònia, verge i màrtir, que després de patir molts i cruels turments per part dels perseguidors, per a no vore's obligada a proferir paraules impies va preferir entregar-se al foc abans que cedir en la seua fe. (c. 250) És patrona dels dentistes.

2. També a la mateixa ciutat d'Alexandria, passió dels nombrosos sants màrtirs que, durant la celebració de l'Eucaristia a l'església van ser assassinats de diferents maneres pels arrians. (s. IV)

3. A Lamaleffa, a l'actual Algèria, commemoració dels sants Prim i Donat, diaques i màrtirs, que per defendre l'altar de l'església van morir en mans dels heretges. (c. 361)

4. En una muntanya pròxima a Apamea, a Síria, sant Maró, eremita, mort després d'una vida d'aspra penitència i intensa pietat. Es va fundar després, sobre el seu sepulcre un cèlebre monestir, entorn del qual va anar configurant-se la comunitat cristiana a la qual va donar nom. (c. 423)

5. Al monestir de Llandaf, a Càmbria, actual país de Gal·les, sant Teilo, bisbe i abat, els eximis esforços del qual pastorals són recordats per moltes esglésies de Càmbria, Cornualla i Armòrica. (560)

6. A Canosa, a la regió italiana de la Pulla, sant Sabí, bisbe, que va ser amic de sant Benet i llegat de la Seu Romana a Constantinoble, per a defendre la fe autèntica davant de l'heretgia monofisita. (c. 566)

7. A l'abadia de Hautmont, al costat del riu Sambre, a Hainaut, a la França actual, mort de sant Ansbert, el qual, després de ser abat de Fontenelle, va ocupar la seu episcopal de Rouen i va ser desterrat pel príncep Pipí. (c. 695)

8. A Baviera, a Alemanya, commemoració de sant Alt o Altó, abat, nascut a Irlanda, que va fundar en els boscos d'esta regió l'abadia que després va portar el seu nom. (s. VIII)

9. A Nocera, a la regió italiana d'Úmbria, sant Reinald, bisbe, primer monjo camaldulenc a Fonte Avellana, i una vegada designat en el seu càrrec episcopal va mantindre els costums de la vida monàstica. (1222)

10. Beat Jaume Abbondo (1720- Tronzano Vercellese, a la regió de Piemont, Itàlia 1788). Sacerdot diocesà que va entregar la seua vida a Déu servint d'una manera admirable els fidels de la parròquia que li va ser encomanada.

11. Beata Anna Caterina Emmerick (Dülmen, Alemanya 1774-1824). Verge, religiosa agustina.

12. Beata Maria Teresa Bonzel, en el segle Regina Cristina Wilhelmine (1830- Olpe, Alemanya 1905). Fundadora de les Germanes Pobres Franciscanes de l'Adoració Perpètua. De l'Eucaristia treia la força per a dedicar-se als més pobres.

13. A Premià de Mar, prop de Barcelona, sant Miquel (Francesc Lluís) Febres Cordero, religiós dels Germans de les Escoles Cristianes, que durant quaranta anys es va dedicar a l'educació a la ciutat de Cuenca, a l'Equador, i, traslladat a Espanya, es va distingir per la perfecta observança de la disciplina de la vida religiosa. (1910)

14. Beat Leopold d'Alpandeire (1864, Granada 1956). Conegut popularment com a Fra Leopold, germà llec de l'orde dels Germans Menors Caputxins. La major part de la seua vida va ser frare caritatiu pels carrers de Granada, ciutat on era conegut per la seua generositat cap als necessitats i la seua disposició a oferir-los consell i comprensió.


at Cap comentari:
Labels: , , , , , ,

8 de febrer de 2026, diumenge V

DIUMENGE V / Cicle A


Lectura primera Is 58,7-10

Esclatarà en la teua vida una llum com la del matí

Lectura del llibre d'Isaïes

Diu el Senyor: «Compartix el teu pa amb els qui passen fam, acull en ta casa els pobres vagabunds, si algú no té roba, vist-lo; no els evites, que són germans teus. Així esclatarà en la teua vida una llum com la del matí, i es tancaran a l'instant les teues ferides; la justícia anirà davant de tu i, darrere, la glòria del Senyor. Quan invoques el Senyor, ell et respondrà, quan crides auxili, ell et dirà: «Ací em tens». Si no oprimixes els altres, ni els assenyales amb el dit parlant mal d'ells, si dones el teu pa als qui passen fam i consoles l'ànima afligida, s'omplirà de llum la teua tenebra i la teua nit fosca serà clara com el migdia».

Salm responsorial 111,4-5.6-7.8a. i 9 (R.: 4a)

Aquell que és just, compassiu i benigne
és llum que apunta en la foscor.
Feliç aquell que s'apiada i presta,
i administra els seus béns amb justícia.

R. El just és llum que apunta en la foscor.

O bé:

Al·leluia.

El just no caurà mai,
i serà recordat per sempre.
No té por de les males notícies,
se sent segur confiant en el Senyor. R.

Té el cor incommovible, viu sense temor,
repartix almoina als pobres,
la seua bondat dura per sempre,
pot alçar el front amb dignitat. R.

Lectura segona 1C 2,1-5

Vos vaig anunciar el misteri de Crist clavat en la creu

Lectura de la primera carta de sant Pau als cristians de Corint

Germans, quan vaig anar a vosaltres, no vos vaig anunciar el misteri de Déu amb les sublimitats de l'eloqüència i de la saviesa. Entre vosaltres no vaig voler saber res més que Jesucrist i, damunt, clavat en la creu. I em vaig presentar davant de vosaltres dèbil i amb molt de temor i tremolor. No vos parlava ni vos predicava amb paraules que s'imposaven per la seva saviesa, sinó per la manifestació de la força de l'Esperit, per tal que la vostra fe no es fonamentara en la saviesa humana, sinó en la força de Déu.

Al·leluia Jo 8,12

Jo soc la llum del món, diu el Senyor;
el qui em seguix tindrà la llum de la vida.

Evangeli Mt 5,13-16

Vosaltres sou la llum del món

Lectura de l'evangeli segons sant Mateu

En aquell temps, Jesús va dir als deixebles: «Vosaltres sou la sal de la terra. Si la sal perd el gust, ¿amb què la salaran? Ja no servix per a res més que per a tirar-la al carrer i que la xafe la gent.
Vosaltres sou la llum del món. Una ciutat dalt d'una muntanya no es pot amagar. Tampoc, quan algú encén un cresol, no el posa baix d'una mesura, sinó en un lloc alt, i fa llum a tots els de casa. Igualment, ha de resplandir la vostra llum davant de la gent: que vegen les vostres bones obres i glorifiquen el vostre Pare del cel». 
 
A. Isaïes dirigix la paraula a una comunitat que es queixa, i els demana que isquen a servir als més pobres i necessitats per a que comencen a vore la llum. Sant Pau ens parla de les seues pors i les seues debilitats, que Déu va utilitzar per a manifestar-se en l'evangelització de Corint. I en l'evangeli, Jesús diu als seus deixebles que ells són la sal de la terra i la llum del món. ¿Com poden ser-ho si se senten febles i necessitats? La imatge que empra Jesús és clara: està animant-nos a no aïllar-nos i a no buscar protagonismes personals, sinó a ficar-nos al mig com fa la sal per a conservar i donar sabor. Els cristians hem de resistir a la descomposició i a la deshumanització, i això només ho podem fer començant per nosaltres mateixos. Jesús vol que il·luminem, no que brillem.

B. En l'Evangeli de hui Crist ens diu que som la sal de la terra i la llum del món. Però no podrem il·luminar el món si no estem units per la fe i la gràcia de Déu a Crist. La participació en l'eucaristia ens unix a Crist (cf. De) I, des d'ací, practicant les obres de misericòrdia —«compartix el teu pa amb els qui passen fam, acull en ta casa els pobres vagabunds; si algú no té roba, vist-lo; no els defuges, que són germans teus»— s'omplirà de llum la teua tenebra i la teua nit fosca serà clara com el migdia (1 lect).

Jornada de Lluita contra la Fam en el Món

MEMÒRIES LITÚRGIQUES

(si no és diumenge)

Santa Josefina Bakhita, verge. 

    Santa Josefina Bakhita, verge, nascuda a la regió de Darfur, a Sudan, que, sent encara xiqueta va ser raptada i venuda en diversos mercats africans d'esclaus, i va patir dura captivitat. En obtindre la llibertat, va abraçar la fe cristiana i va ingressar en l'Institut de les Filles de la Caritat (Canossianes), i va passar la resta de la seua vida a Schio, al territori italià de Vicenza, entregada a Crist i al servici del proïsme. (1947)

Sant Jeroni Emiliani.
 
Sant Jeroni Emiliani, que en la seua joventut es va deixar portar per la còlera i la luxúria, però després de ser empresonat pels seus enemics es va convertir a Déu, entregant-se a la cura dels més necessitats, especialment els òrfens i malalts. Juntament amb els companys que va arribar a reunir, va donar inici a la Congregació anomenada dels Clergues Regulars de Somasca, i temps després, mentre atenia els malalts en eixa mateixa població de Somasca, prop de Bèrgam, a la regió italiana de Llombardia, va contraure la pesta i va morir piadosament. (1537) 

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del 8 de febrer

3. A Alexandria d'Egipte, commemoració de santa Cointa o Quinta, màrtir, a qui els pagans, durant la persecució duta a terme sota l'emperador Deci, volien obligar a adorar els ídols, però ella ho va rebutjar fermament i, lligada de peus i mans, va ser arrossegada per carrers i places; així va patir un suplici horrible. (249)

4. A Pavia, a la regió italiana de Ligúria, sant Juvenci o Evenci, bisbe, que va treballar intrèpidament en favor de l'Evangeli. (397)

5. Commemoració dels sants monjos màrtirs del monestir de Sant Dio, a Constantinoble, hui Istanbul, a Turquia, que van ser assassinats cruelment per defendre la fe catòlica, en ocasió de l'enviament de la carta del papa sant Fèlix III contra el patriarca Acaci. (c. 485)

6. A la Bretanya Menor, hui França, sant Jacut, abat, germà dels sants Guenolé i Guetenoc, que va construir prop de la mar l'abadia que després va portar el seu nom. (s. VI)

7. A Milà, a la regió Italiana de Llombardia, memòria de sant Honorat, bisbe, que, davant de l'imminent atac dels llombards, va posar fora de perill una bona part de la població traslladant-la a Gènova. (c. 570)

8. A Besançon, a Burgúndia, actualment França, sant Nicet, bisbe. (c. 610)

9. A Verdun, a la Gàl·lia, també França en l'actualitat, sant Pau, bisbe, que, havent abraçat la vida monàstica, va ser després elevat a la seu episcopal d'esta ciutat, en la qual va promoure el culte diví i la vida regular dels canonges. (c. 647)

10. A Albano, lloc del Laci, a l'actual Itàlia, beat Pere, anomenat "Igni" per haver passat il·lés pel foc, que va ser monjo de Vallombrosa i més tard bisbe d'Albano, treballant sempre sense treva per a restaurar la disciplina eclesiàstica. (1089)

11. A Muret, a la regió aquitana de Llemotges, hui França, sant Esteve, abat i fundador de l'Orde de Grandmont, que va confiar als clergues la lloança divina i la contemplació, deixant l'administració dels assumptes temporals a la caritat dels germans llecs. (1124)

12. A Savigliano, localitat del Piemont, a Itàlia, beata Josefina Gabriela Bonino, verge, que va fundar una congregació religiosa sota la protecció de la Sagrada Família de Natzaret, per a educar els òrfens i assistir els malalts pobres. (1906)

13. Beata Esperança de Jesús (1893- Collevalenza, Perusa, Itàlia 1983). En el segle Maria Josepa Alhama Valera, espanyola. Fundadora de les Congregacions de les Serventes de l'Amor Misericordiós i dels Fills de l'Amor Misericordiós.

at Cap comentari:
Labels: ,
Subscriure's a: Comentaris (Atom)

entrada destacada

10 de febrer de 2025, dimarts V: Santa Escolàstica

DIMARTS DE LA SETMANA V / II Lectura primera 1R 8,22-23.27-30 Com vós heu dit, portarà el vostre nom, i escolteu la súplica d'Israel, el...

entrades populars