5 d'agost de 2026, dimecres XVIII

DIMECRES DE LA SETMANA XVIII / II

Lectura primera Jr 31,1-7

Et tinc un amor etern

Lectura del llibre de Jeremies

«En aquell temps, diu el Senyor,

seré Déu de tots els clans que formen el poble d'Israel,

i ells seran el meu poble.

Açò diu el Senyor:

En el desert vaig concedir el meu favor

al poble que va escapar de l'espasa:

Israel camina cap al lloc del seu repòs».

El Senyor se'm va aparéixer de lluny:

«Et tinc un amor etern:

per això continue estimant-te.

Et reconstruiré i quedaràs reconstruïda, donzella d'Israel.

Prendràs els teus tamborins

i eixiràs enmig de la dansada.

Plantaràs de nou les vinyes

a les muntanyes de Samaria;

les plantaran i en colliran els fruits.

Un dia a la muntanya d'Efraïm

els sentinel·les cridaran:

"Anem, pugem a Sió,

a visitar el Senyor, el nostre Déu".

Perquè açò diu el Senyor:

Crideu d'alegria per la sort de Jacob,

celebreu la primera de les nacions,

proclameu que el Senyor ha salvat el seu poble,

la resta d'Israel!»

Salm responsorial Jr 31,10.11-12ab.13 (R.: cf. 10d)

Escolteu, pobles, la paraula del Senyor,

anuncieu-la a les illes remotes:

«El qui havia dispersat Israel el reunirà,

i el guardarà com un pastor el seu ramat».

R. El Senyor ens guardarà

com un pastor el seu ramat.

El Senyor ha redimit a Jacob,

l'allibera de les mans dels més forts.

Vindran a les altures de Sió cridant de goig,

a la llum de l'abundor del Senyor. R.

Dansaran d'alegria les xiques

i estaran contents jóvens i vells.

«Canviaré el dol en dies de festa,

els consolaré de les penes i els alegraré». R.

Al·leluia Lc 7,16

Ha aparegut entre nosaltres un gran profeta,

Déu ha visitat el seu poble.

Evangeli Mt 15,21-28

¡Dona, que gran és la teua fe!

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Mateu

En aquell temps, Jesús es va retirar a la regió de Tir i de Sidó.

Allí va eixir una dona cananea cridant: «Senyor, fill de David, tingueu pietat de mi: la meua filla està endimoniada». Jesús no li contestà ni una paraula, però els deixebles li demanaven: «Feu-li cas: ve darrere i no para de cridar». Jesús els respongué: «M’han enviat només a les ovelles perdudes de la casa d'Israel».

Ella va arribar, es va prosternar i li va suplicar: «Senyor, ajudeu-me». Jesús li respon: «No està bé llevar-los el pa als fills per a tirar-lo als gossets». Ella li va replicar: «És veritat, Senyor, però també els gossets mengen les molles que cauen de la taula dels amos». Jesús respongué: «¡Dona, que gran és la teua fe! Que siga tal com vols». I en aquell mateix moment es posà bona la seua filla.

* * * * *

Dedicació de la Basílica de Santa Maria la Major de Roma (mem. ll.)

Dedicació de la basílica de Santa Maria, a Roma, construïda al puig Esquilí, i oferida pel papa Sixt III al poble de Déu com a record del Concili d'Efes, en el qual Maria va ser proclamada Mare de Déu. (c. 434)

Solemnitat de la Mare de Déu del Remei a la ciutat d'Alacant

Mare de Déu del Remei, titular de les esglésies parroquials d'Alacant, les Cases del Senyor (Monòver), La Matanza (Oriola) i una de València.

• 

  Mare de Déu de la Seu
  Xàtiva

  Josep Miquel BAUSSET: La Mare de Déu del Remei (5 d'agost del 2015)

 

 Mare de Déu de la Seu de Xàtiva

• Josep Lluís Cebrián i Molina: Sant Feliu i la Mare de Déu de la Seu (Xàtiva) (2001)

Mare de Déu de les Neus, titular de l'església parroquial de Montfort. Festa de la Mare de Déu de les Neus a Asp, a Calp, a Fondó de les Neus.

Mare de Déu Blanca

Mare de Déu d’Àfrica

Santa Maria d'Eivissa

Festa de Santa Maria la Major a Riola

Sant Emidi, bisbe i màrtir (mem. a la diòcesi d'Oriola-Alacant). És copatró de Torrevieja, on té una ermita dedicada i se li fa festa. El sant, advocat contra els terratrémols, és venerat especialment a la comarca del Baix Segura, que el 21 de març de 1829 va patir un sisme.

• Antonio L. Galiano: El día que temblo la tierra (2020)
• Gozos a San Emigdio (font, 2011)

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del 5 de juliol

2. A Châlons-sud-Marne, a la Gàl·lia Bèlgica, hui França, sant Memmi, a qui es venera com a primer bisbe d'esta ciutat. (s. III/IV)

3. A Teano, a Campània, a l'actual Itàlia, sant Paris, bisbe, que va ser el primer, segons es creu, a ocupar esta seu episcopal. (s. IV)

4. A Autun, a la Gàl·lia Lugdunense, actualment França, sant Cassià, bisbe (s. IV).

5. A Nazianz, ciutat de Capadòcia, hui Turquia, santa Nonna, esposa de sant Gregori el Vell i mare dels sants Gregori el Teòleg, Cesari i Gorgònia. (374)

 6. A Ascoli, lloc del Picé, actual regió de les Marques, a Itàlia, sant Emidi, a qui es venera com a primer bisbe d'esta ciutat i màrtir. (s. IV)

7. A Viviers, al costat del Roine, a la Gàl·lia, ara França, sant Venanci, bisbe. (d. 535)

8. A Trimouille, a la regió de Sologne, també a França, sant Viator, eremita. (s. VI)

9. Al lloc de Maserfield, posteriorment anomenat Oswestry en el seu honor, a la regió de Shrewsbury, a Anglaterra, sant Osvald, màrtir, el qual, sent rei de Northúmbria, il·lustre en l'art militar, però encara més amant de la pau, va divulgar amb decisió la fe cristiana en aquell territori i va ser mort en odi a Crist mentre combatia contra els pagans. (642)

10. A Montegranaro, al Picé, actual regió de les Marques, a Itàlia, beat Francesc Zanfredini, popularment "Cecco de Pesaro", del Tercer Orde Regular de Sant Francesc, que, després d'haver distribuït tots els seus béns entre els pobres, es va retirar a un erm que havia construït, des del qual va ser exemple admirable de penitència, oració i bones obres durant quasi cinquanta anys. (c. 1350)

11. A San Severino, també a la regió del Picé, santa Margarida, viuda. (1395)

12. En la mar, enfront de Rochefort, a la costa francesa, beat Pere Miquel Noël, prevere de Rouen i màrtir, que durant la Revolució Francesa, per ser sacerdot, va ser tancat de manera inhumana en un una nau-presó, on va acabar la seua vida consumit per la pesta. (1794)

13. A la Font de la Figuera, beat Gabí Olaso Zabala, religiós de l'Orde de Sant Agustí, màrtir. (1936). Beatificat en 2007.

14. A Lleida, beat Salvi Huix i Miralpeix, bisbe de Lleida i màrtir. (1936). Beatificat en 2013. A la diòcesi de Lleida se celebra el 5 de maig.

4 d'agost de 2026, dimarts XVIII

DIMARTS DE LA SETMANA XVIII / II

Sant Joan Maria Vianney, prevere

Oració col·lecta

Déu omnipotent i misericordiós,

vós heu fet de sant Joan Maria Vianney

un sacerdot admirable pel seu zel pastoral;

concediu-nos, pel seu exemple i per la seua intercessió,

guanyar per a vós, amb l’amor de Crist, els nostres germans

i que amb ells aconseguim la glòria eterna. 

 

Lectura primera Jr 30,1-2.12-15.18-22

Has comés tants pecats, que jo t'he fet tot això.

Però renovaré la vida de les tendes de Jacob

Lectura del llibre de Jeremies

Paraula del Senyor adreçada a Jeremies: 

«Açò diu el Senyor, Déu d'Israel: Escriu en un llibre totes les paraules que t'he dit. 

 

Açò diu el Senyor a la ciutat de Sió: 

La teua nafra és incurable, 

la teua ferida és fonda; 

no hi ha ningú que hi pose remei, 

i la llaga no es tanca. 

Tots els amants t'han oblidat, 

ja no s'interessen per tu, 

perquè t'he ferit com a un enemic, 

amb un castic duríssim. 

Són tantes les teues culpes, 

has comés tants pecats... 

¿Per què crides per la teua ferida, 

pel dolor viu del teu mal 

Són tantes les teues culpes, 

has comés tants pecats, 

que jo t'he fet tot això. 

 

Però, açò diu el Senyor: 

Renovaré la vida de les tendes de Jacob, 

m'apiadaré de les seues llars: 

damunt les seues ruïnes s'alçara la nova ciutat, 

coronada amb una ciutadella. 

D'allí eixiran accions de gràcies, 

esclataran crits de festa. 

Els multiplicaré, i no minvaran; 

els glorificaré, i no seran humiliats. 

Els seus fills seran com en temps passats, 

es reuniran en assemblea davant de mi, 

i castigaré els seus opressors. 

U dels seus els presidirà, 

un governant eixit d'entre ells; 

jo el faré vindre prop i que s'acoste a mi. 

Perquè, ¿qui s'atreviria a aproximar-se a mi? 

Ho dic jo, el Senyor. 

 

I vosaltres sereu el meu poble, i jo seré el vostre Déu». 

 

Salm responsorial 101,16-18.19-21.29 i 22-23 (R.: 17) 

 

Els estrangers veneraran el nom del Senyor; 

i tots els reis de la terra, la seua majestat. 

Quan el Senyor restaurarà Sió, 

manifestarà la seua glòria, 

escoltarà l'oració dels desvalguts, 

farà cas de les seues pregàries. 

 

R. Quan el Senyor restaurarà Sió, 

manifestarà la seua glòria. 

 

Que quede escrit 

per a les generacions que vindran, 

i el poble creat de nou lloarà el Senyor. 

El Senyor mira des de les altures del cel, 

des del seu lloc sagrat, aguaita la terra, 

per a escoltar el plor dels captius, 

per a alliberar els condemnats a mort. R. 

 

Els fills dels vostres servidors viuran segurs, 

els seus descendents 

es mantindran en la vostra presència. 

Anunciaran a Sió el nom del Senyor; 

a Jerusalem, la seua lloança; 

quan s'hi trobaran pobles i regnes 

per a donar culte al Senyor. R.

Al·leluia Jo 1,49b

Rabí,

vós sou el Fill de Déu,

sou el Rei d'Israel.

Evangeli Mt 15,1-2.10-14

Tota planta que no ha plantat el meu Pare celestial, serà arrancada

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Mateu

En aquell temps, uns fariseus i alguns mestres de la Llei que havien vingut de Jerusalem s'acostaren a Jesús i li digueren: «¿Com és que els vostres deixebles trenquen la tradició dels antics? No es llaven les mans abans de menjar».

Jesús va cridar la gent i els va dir: «Escolteu açò i entengueu-ho bé: El que contamina la persona no és allò que entra en la boca, sinó allò que ix de la boca».

Després els deixebles anaren a dir-li: «¿No sabeu que els fariseus s'han escandalitzat en sentir-vos?» Jesús els va respondre: «Tota planta que no ha plantat el meu Pare celestial, serà arrancada. Deixeu-los estar: són cegos, guies de cegos, i sempre que un cego guia un altre cego, els dos acaben dins del clot». 

 

* * * * *

Sant Joan Maria Vianney, prevere, titular d'una església parroquial a la ciutat de València.

Memòria de sant Joan Maria Vianney, prevere, que durant més de quaranta anys es va entregar d'una manera admirable al servici de la parròquia que li va ser encomanada al llogaret d'Ars, prop de Belley, a França, amb assídua predicació, oració i exemples de penitència. Diàriament, catequitzava xiquets i adults, reconciliava els penedits i amb la seua ardent caritat, alimentada en la font de la santa Eucaristia, va brillar de tal manera que va difondre els seus consells de llarg a llarg de tot Europa, i amb la seua saviesa va portar a Déu moltíssimes ànimes. (1859)

• J. M. Bausset: Sant Joan Maria Vianney (4 d'agost del 2015)

Venerable Enric Angelelli, bisbe màrtir

• J. M. Bausset: Enrique Angelelli, bisbe màrtir (2015)

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del dia 4 d'agost

2. Commemoració de sant Aristarc de Tessalònica, que va ser deixeble de l'apòstol sant Pau, fidel company en els seus viatges i presoner al costat d'ell a Roma. (s. I)

3. A Roma, a la via Tiburtina, sants Justí i Crescenci, màrtirs. (258)

4. A Tàrsia, lloc de Bitínia, hui Turquia, sant Eleuteri, màrtir. (s. IV)

5. A Pèrsia, actual Iraq, santa Ia, màrtir durant el regnat de Sapor II. (c. 632)

6. A Tours, població de Nèustria, actual França, commemoració de sant Eufroni, bisbe, que va participar en diversos concilis, va restaurar moltes esglésies a la ciutat, va erigir parròquies als llogarets i va promoure amb gran cura la veneració de la Santa Creu (573).

7. Als boscos de Panaia, prop de Catanzaro, a l'actual regió italiana de Calàbria, sant Onofre, eremita, insigne pels seus dejunis i per l'austeritat de vida. (995)

8. A Split, a Dalmàcia, actual Croàcia, sant Rainer, bisbe i màrtir, que, en primer lloc, va ser monjo, després va suportar grans patiments per defendre els drets de l'Església en la seu episcopal de Cagli i posteriorment va morir apedregat en la d'Split. (1180)

9. A Bolonya, a l'actual regió italiana d'Emília-Romanya, beata Cecília, verge, que va rebre l'hàbit de religiosa de mans de sant Doménec, de la vida del qual i de l'esperit del qual va ser testimoni fidelíssima. (1290)

10. A Londres, a Anglaterra, beat Guillem Horne, màrtir, monjo a la Cartoixa d'esta ciutat, en la qual mai es va apartar del compliment de la Regla. Debilitat per una llarga permanència en la presó durant el regnat d'Enric VIII, i sotmés finalment al suplici al patíbul de Tyburn, va emigrar a la dreta de Crist. (1540)

11. A Mont-real, a la regió de Quebec, al Canadà, beat Frederic Janssoone, prevere de l'Orde dels Germans Menors, el qual, per al progrés de la fe, va difondre notablement les peregrinacions a Terra Santa. (1916)

12. A Madrid, a Espanya, beat Gonçal Gonzalo Gonzalo, religiós de l'Orde Hospitalari de Sant Joan de Déu i màrtir, que en temps de persecució contra la religió, va confirmar amb la sang el testimoni de la seua fe en Crist. (1936)

13. A Barcelona, beats màrtirs Josep Batalla Parramón, prevere, Josep Rabasa Bentanachs i Gil Rodicio Rodicio, religiosos de la Societat de Sant Francesc de Sales, que durant la mateixa persecució, van aconseguir la vida eterna amb la defensa de la fe. (1936)

14. Al camp de concentració de Dachau, prop de Munic, a Alemanya, beat Enric Krzysztofik, prevere i màrtir, el qual, deportat, en temps de guerra, des de Polònia a una presó estrangera per haver-se professat cristià, va consumar entre suplicis el seu martiri. (1942)

3 d'agost de 2026, dilluns XVIII

DILLUNS DE LA SETMANA XVIII / II

Lectura primera Jr 28,1-17

Hananià, el Senyor no t'ha enviat,

i estàs portant este poble a confiar en la mentira

Lectura del llibre de Jeremies

Al principi del regnat de Sedecies, rei de Judà, el quint mes de l'any quart, el profeta Hananià, fill d'Azur, de Gabaon, digué a Jeremies en el temple del Senyor, en presència dels sacerdots i de tot el poble: «Açò diu el Senyor de l'univers, Déu d'Israel: He trencat el jou del rei de Babilònia: d'ací a dos anys, faré tornar en este lloc tots els objectes del temple del Senyor que Nabucodonosor, rei de Babilònia, es va endur a Babilònia. Tornarà també Jeconies, fill de Joaquim, rei de Judà, i tots els de Judà deportats a Babilònia. Així trencaré el jou del rei de Babilònia. Ho dic jo, el Senyor».

El profeta Jeremies, en presència dels sacerdots i de tot el poble que es trobava en el temple del Senyor, li va respondre: «Amén! Que Déu ho faça! ¡Que el Senyor complixca les paraules que acabes de profetitzar i faça tornar de Babilònia els objectes del temple del Senyor i tots els deportats! Però escolta el que ara vos diré, a tu i a tot el poble: Des de sempre, els profetes que ens han precedit a tu i a mi han anunciat guerres, fam i pestes contra molts països i  grans regnes. Si un profeta anuncia la pau i el benestar, només quan es complix la seua paraula es veu que aquell profeta era realment enviat del Senyor». 

Aleshores Hananià va agarrar el jou que Jeremies portava al coll, el va trencar, i va dir davant de tot el poble: «Açò diu el Senyor: És així com d'ací a dos anys jo trencaré el jou del rei Nabucodonosor, que totes les nacions porten al coll». I el profeta Jeremies se' va anar.

Després que el profeta Hananià hagué fet açò, el Senyor va fer sentir la seua paraula el profeta Jeremies i li digué: «Ves a l'encontre d'Hananià i dis-li: Açò diu el Senyor: Tu has trencat un jou de fusta, però jo en faré un altre de ferro. Perquè el Senyor de l'univers, Déu d'Israel, diu açò: El jou que ara pose al coll de totes estes nacions és un jou de ferro, per a sotmetre-les a Nabucodonosor, rei de Babilònia. Tots se li sotmetran. Li he donat fins i tot els animals salvatges».

Després el profeta Jeremies digué encara al profeta Hananià: «Escolta, Hananià: El Senyor no t'ha enviat, i estàs portant este poble a confiar en la mentira. Per això diu el Senyor: T'envie fora d'esta terra: enguany mateix moriràs, perquè estàs predicant la desobediència al Senyor». I aquell any mateix, el sèptim mes, va morir el profeta Hananià.

Salm responsorial 118,29.43.79.80.95.102 (R.: 68b)

Aparteu-me del camí de la mentira,

doneu-me, Senyor, la vostra llei.

R. Senyor, instruïu-me en els vostres decrets.

No em lleveu dels llavis

la promesa que no enganya:

confie en el vostre juí. R.

Que es posen a favor meu el fidels,

els qui coneixen el vostre pacte. R.

Si guarde plenament els vostres decrets,

no quedaré confós. R.

Els malvats esperen l'ocasió de perdre'm,

i jo intente entendre el vostre pacte. R.

No he evitat les decisions que heu pres,

vós me les heu ensenyades. R.

Al·leluia Mt 4,4b

L'home no viu només de pa;

viu de tota paraula que ix de la boca de Déu.

Evangeli Mt 14,22-36

Maneu-me que vaja caminant per damunt de l'aigua

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Mateu

En aquells dies, després de la multiplicació dels pans, Jesús va manar als deixebles que pujaren en una barca i que passaren davant cap a l’altra vora, mentres ell deia adeu a la gent. Després de dir-los adeu, va pujar a una muntanya, a soles, a fer oració. A poqueta nit encara estava allí a soles. 

Mentrestant, la barca s’havia allunyat un bon tros de terra, i les ones la sacsejaven, perquè el vent era contrari. Passades les tres de la matinada, Jesús va anar cap a ells caminant per damunt de l’aigua. Quan els deixebles el veren caminant per damunt de l’aigua, s’espantaren pensant que era un fantasma, i xillaven de por. Però Jesús els va dir de seguida: «Tranquils, que soc jo. No tingueu por». Pere li va dir: «Senyor, si sou vós, maneu-me que vaja cap a vós caminant pe damunt de l’aigua». Jesús va contestar: «Vine». Pere va baixar de la barca, es va posar a caminar per damunt de l’aigua i va anar cap a Jesús. Però en notar el fort vent que feia, es va acovardir, va començar a afonar-se i va cridar: «Senyor, salveu-me». A l’instant, Jesús allargà la mà, l’agarrà i li va dir: «¡Home de poca fe! ¿Per què has dubtat?» 

I, quan pujaren a la barca, el vent va amainar. Els qui anaven en la barca es prosternaren i li digueren: «Verdaderament sou Fill de Déu».

Feta la travessia del llac, tocaren terra a Genesaret. La gent d'aquell lloc el reconegueren i escamparen la notícia per tota la regió. Li van portar tots els malalts i li suplicaven que els deixara tocar només la vora del seu mantell: tots els que la tocaren es posaren bons.

* * * * *

Santa Teresa Beneta de la Creu, verge i màrtir (festa a la diòcesi de Sogorb-Castelló)

Beat Salvador Ferrandis i Seguí, prevere i màrtir valencià (memòria a l'Orxa i a Pedreguer)

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del 3 d'agost

1. A Nàpols, ciutat de Campània, sant Aspré, primer bisbe d'esta població. (s. II/III)

2. A Autun, a la Gàl·lia Lugdunense, hui França, sant Eufroni, bisbe, que va edificar una basílica en honor del màrtir sant Simforià i va adornar amb major decòrum el sepulcre de sant Martí de Tours. (d. 475)

3. A la muntanya de Màssica, a la regió actualment italiana de Campània, sant Martí, que, portant vida solitària, va romandre moltíssims anys retirat en una cova estreta. (580)

4. A Anagni, al Laci, també a l'actual Itàlia, sant Pere, bisbe, que va brillar, en primer lloc, per l'observança monàstica i després pel zel pastoral, portant a terme la construcció de l'església catedral. (1105)

 5. A Lucera, en el territori de la Pulla, així mateix a Itàlia, beat Agustí Kazotic, bisbe, de l'orde de Predicadors, que al principi va estar al capdavant de l'Església de Zagreb i, posteriorment, per l'hostilitat del rei de Dalmàcia, va assumir la seu de Lucera, on va desenvolupar una gran obra d'ajuda en favor dels pobres i els necessitats. (1323)

6. A Alacant, beat valencià Salvador Ferrandis Segui, prevere i màrtir, que en la persecució contra la fe va escampar la seua sang per Crist i va aconseguir, així, la palma de la glòria. (1936)

7. Al poble de Samalús, prop de Barcelona, beats màrtirs Alfons López López, prevere, i Miquel Remón Salvador, tots dos religiosos de l'Orde de Germans Menors Conventuals, que en la mateixa persecució van rebre la corona del martiri per donar testimoniatge de Crist. (1936)

8. A la ciutat de Barcelona, beat Francesc Bandrés Sánchez, prevere de la Societat de Sant Francesc de Sales i màrtir, que en l'esmentada persecució, va confirmar amb la seua sang la seua fidelitat al Senyor. (1936)