10 de març de 2026, dimarts III de Quartesma

DIMARTS DE LA SETMANA III DE QUARESMA

La Quaresma: la compassió de Déu invita a perdonar

Lectura primera Dn 3,25.34-43

Accepteu el nostre cor penedit i el nostre esperit humiliat

Lectura de la profecia de Daniel

En aquells dies, Azaries, dret enmig del foc, es posà a pregar dient:

«Senyor, per amor del vostre nom, 

no ens abandoneu per sempre,

no trenqueu la vostra aliança,

no ens retireu els vostres favors,

per amor d'Abraham, el vostre amic,

d'Isaac, el vostre servent,

i d'Israel, el vostre sant;

vós els vau prometre 

multiplicar la seua descendència 

com les estreles del cel,

com l'arena de la vora de la mar. 

 

Però ara, Senyor, pels nostres pecats,

som el més menut de tots els pobles,

humiliat per tota la terra.

No tenim reis, ni profetes, ni governants;

ningú oferix víctimes,

ni flor de farina, ni encens;

no tenim on presentar-vos les primícies

per a obtindre el vostre favor.

Però accepteu el nostre cor penedit

i el nostre esperit humiliat

com si vos oferírem moltons i bous

i milers de corders grossos.

Que este siga hui el nostre sacrifici,

agradable en la vostra presència,

ja que els qui confien en vós

no tindran mai un desengany. 

 

Ara, Senyor, vos seguim amb tot el cor,

vos venerem i busquem la vostra faç.

No ens defraudeu.

Per la vostra paciència i el vostre amor,

sigau bondadós amb nosaltres.

Vós que obreu tants prodigis,

allibereu-nos, Senyor,

i glorifiqueu així el vostre nom».

Salm responsorial 24,4-5ab.6 i 7b.8-9 (R.: 6a)

Feu que conega, Senyor, els vostres camins,

que aprenga les vostres sendes,

Feu que camine en la veritat,

instruïu-me, Déu i salvador meu.

R. Recordeu, Senyor, la vostra tendresa.

Recordeu, Senyor, la vostra tendresa

i l'amor que heu guardat des de sempre.

Recordeu-me amb misericòrdia, 

vós que sou bo, Senyor. R.

El Senyor, bondadós i recte,

ensenya el bon camí als pecadors.

Guia els humils per sendes de justícia,

els ensenya el seu camí. R.

Vers abans de l'evangeli Jl 2,12-13 

 

Reconcilieu-vos amb mi de tot cor, 

diu el Senyor, 

que soc clement i misericordiós.

Evangeli Mt 18,21-35

El Pare no vos perdonarà si cada u no perdona de tot cor el seu germà

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Mateu

En aquell temps, Pere li va preguntar a Jesús: «Senyor, ¿quantes vegades hauré de perdonar al meu germà el mal que em faça? ¿Set vegades?» Jesús li respon: «No et dic set vegades, sinó setanta vegades set. Per això el Regne del cel és com aquell senyor que va voler demanar comptes als seus servidors. Només començar, ja li'n van presentar un que li devia deu mil talents. Com que no tenia res per a pagar, el senyor va manar que, per a poder pagar el deute, el vengueren amb la dona, els fills i amb tots els seus béns. Però ell se li va tirar als peus i li va dir: "Tingueu paciència i vos ho pagaré tot". En aquell moment el senyor va tindre compassió, el deixà lliure i li perdonà el deute.

Aquell servidor, quan eixia d'allí, trobà un dels seus companys, que li devia cent denaris, el va agarrar del coll i l'ofegava dient-li: "Paga'm tot el que em deus". L'altre se li va tirar als peus i li suplicava: "Tingues paciència i ja t'ho pagaré". Però ell no en va fer cas, i el va tancar en la presó fins que li pagara el deute.

Els altres servidors, en vore el que havia passat, se n'entristiren molt i anaren a contar-ho tot al senyor. El senyor el crida i li diu: "¡Servidor malvat! Quan tu em vas suplicar, et vaig perdonar tot aquell deute. ¿No havies de tindre compassió també tu del teu company, com jo havia tingut compassió de tu?" I el senyor, indignat, el posà en mans dels torturadors, fins que pagara tot el deute. Açò farà amb vosaltres el meu Pare celestial si cada u no perdona de tot cor el seu germà».

• Setmana III de Quaresma. Missa de lliure elecció: "la Samaritana" (AVL).

* * * * * 

Aniversari del naiximent de mossén Miquel Costa i Llobera, poeta mallorquí (Pollença 1854)

► “Quan pel març trona, l’ametla és bona”.

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del 10 de març

1. A Hisarlik, al costat del riu Meandre, a Frígia, hui Turquia, commemoració dels sants Cai i Alexandre, màrtirs, que durant la persecució duta a terme sota els emperadors Marc Antoní i Luci Ver van ser coronats amb un gloriós martiri. (d. 171)

2. A Àfrica proconsular, actualment Tunísia, sant Víctor, màrtir, sobre el qual, el dia de la seua festivitat, sant Agustí va escriure una homilia per al poble. (s. inc.)

3. Commemoració de sant Macari, bisbe de Jerusalem, que amb les seues exhortacions va aconseguir que els Sants Llocs foren restaurats i enriquits amb basíliques per l'emperador Constantí el Gran i per sa mare, santa Elena. (325)

4. A Roma, a la basílica de Sant Pere, sant Simplici, papa, el qual, mentres els bàrbars devastaven Itàlia i l'Urbs, va confortar els afligits i va enfortir la unitat i la fe de l'Església. (483)

5. A París, a França, sant Droctoveu, abat, posat per sant Germà d'Autun, el seu mestre, al capdavant en un cenobi de monjos establit en eixa ciutat. (c. 580)

6. A l'abadia de Bobbio, a la regió de Ligúria, a l'actual Itàlia, sant Atal, abat, qui, conreador de la vida cenobítica, es va retirar primer al monestir de Lérins i després al de Luxeuil, on va ser successor de sant Columbà, brillant en gran manera pel seu zel i per la seua virtut de discerniment. (626)

7. A Glasgow, a Escòcia, sant Joan Olgivie, prevere de l'Orde de la Companyia de Jesús i màrtir, que, desterrat en diversos països d'Europa, després d'estudiar teologia durant molts anys va ser ordenat sacerdot i va tornar ocultament a la seua pàtria, on es va entregar diligentment a la cura pastoral dels seus conciutadans, fins que, empresonat i condemnat a mort sota el rei Jaume VI, va aconseguir en el patíbul la gloriosa palma del martiri (1615)

8. Beat Joan-Josep Lataste (Alcide Vital), (1832- Frasne-le-Chateau, França, 1869). Sacerdot profés de l'Orde dels Frares Predicadors i fundador de les Religioses del Tercer Orde de Sant Doménec a Betània.

9. A París, a França, santa Maria Eugènia Milleret de Brou, verge, fundadora de la Congregació de Germanetes de l'Assumpció, per a l'educació cristiana de xiquetes. (1898)

Anna Eugènia Milleret de Brou era filla d’una família benestant de Metz (1817). Va viure una atmosfera poc religiosa a casa, on la pràctica dels sagraments, quan es feia, responia més a un costum social que a una fe verdadera. Però quan la menuda Anna va rebre la primera comunió va tindre una experiència de Déu que la va dur a aprofundir en la vida cristiana.

Després d’una crisi interior, arran de la mort de la mare i d’un empobriment de la família, va recuperar l’alegria de la fe amb les prèdiques quaresmals del pare Henri Dominique Lacordaire a Nôtre Dame de París. En el seu camí va sentir la crida a la vida religiosa i va passar pels noviciats de les benedictines i la Visitació, però sense fer els vots. Finalment, en 1839, va fundar una congregació nova, l’Institut de l’Assumpció de Maria, dedicat a l’educació de les filles de les famílies benestants, precisament allunyades de la fe. 

 

Cinc anys més tard les primeres germanes van pronunciar els vots perpetus i Anna va prendre el nom de Maria Eugènia de Jesús. La fundació va començar a rebre vocacions i va poder obrir cases arreu de França. Va ser reconegu­da pel Vaticà en 1888 i la fundadora en va ser la superiora fins a la mort a Auteuil, prop de París, en 1898. Canonitzada en 2007 pel papa Benet XVI. [font]

10. Prop de la ciutat de Cortázar, a Mèxic, beat Elies del Socors (Mateu Elies) Nieves del Castillo, prevere de l'Orde de Sant Agustí i màrtir, que en el furor de la persecució contra la fe en Crist, fet presoner per exercir ocultament el ministeri, va ser afusellat per odi al sacerdoci. (1928)

9 de març de 2026, dilluns III de Quaresma

DILLUNS DE LA SETMANA III DE QUARESMA

La Quaresma: desconfiar dels privilegis

i obrir-se a la universalitat de la salvació

Oració col·lecta

Senyor, per la vostra misericòrdia constant,

purifiqueu i enfortiu la vostra Església

i, com que ella no pot viure sense vós,

guieu-la sempre amb la vostra gràcia.

Per nostre Senyor Jesucrist.

Lectura primera 2R 5,1-15a

Hi havia molts leprosos a Israel,

però ningú d'ells va ser purificat,

sinó Naaman, de Síria

Lectura del segon llibre dels Reis

En aquells dies, Naaman, comandant dels exèrcits del rei d'Aram, era un home molt apreciat del seu sobirà, perquè per mitjà d'ell el Senyor havia donat la victòria als arameus. Era un home molt valent, però era leprós.

Els arameus, en una incursió en el territori d'Israel, s'havien endut captiva una jove, que va entrar al servici de la dona de Naaman. Esta criada va dir a la seua ama: «¡Si el meu senyor es presentara al profeta que viu a Samaria! A hores d'ara ja estaria bo de la lepra».

Naaman va anar a dir-li al rei: «Mireu què ha dit la jove israelita que tenim a casa». El rei li contestà: «Ves-hi. Jo et faré una carta per al rei d'Israel».

Naaman s'endugué tres-cents cinquanta quilos de plata, sis mil peces d'or i deu mudes de vestits. En arribar, va presentar al rei d'Israel la carta del seu rei, que deia: «Amb esta carta et faig saber que t'envie a Naaman, el meu servent, per a que el cures de la lepra».

Quan el rei d'Israel llegí la carta, s'esgarrà els vestits i exclamà: «¿Que es pensa que soc un déu, capaç de donar la mort i la vida, que m'envia un home per a que jo el cure de la lepra? Açò no és més que un pretext per a buscar-me raons». 

Quan Eliseu, l'home de Déu, va saber que el rei d'Israel s'havia esgarrat els vestits, envià a dir-li: «¿Per què t'has esgarrat els vestits?  Fes-lo vindre i sabrà que hi ha un profeta a Israel».

Naaman va arribar amb els seus cavalls i el seu carruatge i va parar a l'entrada de la casa d'Eliseu. Eliseu li envià un missatger a dir-li: «Ves a banyar-te set vegades al Jordà i la pell et quedarà neta de la lepra». 

Naaman s'indignà i se'n tornava dient: «Jo em pensava que eixiria ell en persona i, dret, invocaria el nom del Senyor, el seu Déu, mouria la mà sobre el lloc del mal, i la lepra desapareixeria. Els rius de Damasc, l'Amanà i el Parpar, ¿no són millors que totes les aigües d'Israel? ¿Què em costava de banyar-me en qualsevol d'ells, si amb això havia de quedar net de la lepra?» 

I es posà en camí tot indignat. Però els seus servidors se li van acostar i li van dir: «Pare, si el profeta vos haguera manat una cosa difícil, ¿no l'hauríeu feta? Molt més, per tant, si vos diu que vos banyeu i quedareu net».

Naaman baixà al Jordà i s'hi banyà set vegades, com li havia dit Eliseu, l'home de Déu. La pell se li tornà com la d'una criatura acabada de nàixer: havia quedat net de la lepra. Després se'n tornà amb tot el seu seguici a ca l'home de Déu, entrà a sa casa i, dret davant d'ell, va proclamar: «Ara sé ben cert que en tota la terra no hi ha cap més déu que el Déu d'Israel».

Salm responsorial 41,2.3;42,3.4 (R.: 41,3)

Com la cerva ansia l'aigua viva,

també jo vos ansie, Déu meu.

R. Tot jo tinc set de Déu, del Déu vivent;

¿quan podré vore la faç de Déu?

Tot jo tinc set de Déu, del Déu vivent;

¿quan podré vore la faç de Déu? R.

Envieu-me la llum i la veritat;

que elles em guien,

que em duguen al vostre Mont Sant,

al lloc on habiteu. R.

I arribaré a l'altar de Déu,

a Déu, la meua amorosa delícia;

i vos cantaré amb la cítara,

Senyor, Déu meu. R.

Vers abans de l'evangeli Cf. Salm 129,5.7

Confie en el Senyor,

confie en la seua paraula;

perquè són d'ell l'amor fidel

i la redempció generosa.

Evangeli Lc 4,24-30

Jesús, igual que Elies i Eliseu, no és enviat només als jueus

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Lluc

En aquell temps, Jesús, en la sinagoga de Natzaret, començà a dir: 

«En veritat vos dic que cap profeta és ben acollit en el seu poble. Més encara, vos assegure que en temps d'Elies, quan el cel es va tancar durant tres anys i sis mesos i una gran fam es va estendre per tot el país, hi havia moltes viudes a Israel, però Elies no va ser enviat a ninguna d'elles, sinó a una viuda de Sarepta de Sidó. I en temps del profeta Eliseu, també hi havia molts leprosos a Israel, però ningú d'ells va ser purificat, sinó un de Síria, Naaman».

En sentir açò, tots en la sinagoga, indignats, s'alçaren, l'espentaren cap a fora del poble i el dugueren cap al precipici de la muntanya, damunt de la qual s'alçava el poble, amb la intenció de despenyar-lo. Però Jesús va passar entremig d'ells i se'n va anar.

• Setmana III de Quaresma. Missa de lliure elecció: "la Samaritana" (AVL).

Oració sobre les ofrenes

Transformeu per a nosaltres, Senyor,

en un sagrament de salvació

l'ofrena que vos presentem

com a signe del nostre servici sacerdotal.

Per Crist, Senyor nostre.

Oració després de la comunió

Que la comunió en el vostre sagrament

ens purifique, Senyor,

i ens reunixca en la unitat i la pau.

Per Crist, Senyor nostre.

Oració sobre el poble (ad libitum)

Que la vostra mà, Senyor,

guarde este poble en la pregària,

el purifique i el guie,

per a que amb la vostra presència consoladora

arribe als béns eterns.

Per Crist, Senyor nostre.

* * * * * 

Santa Francesca Romana, religiosa.

Francesca Bussa de' Leoni naix a Roma (1384), en una família noble. Casada contra la seua voluntat, va viure amb tota dedicació la vida de mare de família en una casa plena de problemes, però alhora va dedicar tantes energies i diners com va poder a socórrer els pobres i els malalts. Va crear una associació de dones, la Congregació de les Oblates Olivetanes de Santa Maria Nova, que com ella pregaven i atenien els necessitats. Més tard esdevingué una congregació religiosa a la qual ella mateixa s’hi va incorporar quan quedà viuda. Va morir el 9 de març de 1440 al seu palau de Ponziani. [font]

Venerable Casimir Barello, pelegrí mort a Alcoi.

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del 9 de març

Santa Francesca, religiosa, que casada encara adolescent, va viure quaranta anys en matrimoni i va ser excel·lent esposa i mare de família, admirable per la seua pietat, humilitat i paciència. En temps calamitosos va distribuir els seus béns entre els pobres, va assistir els atribolats i, en quedar viuda, es va retirar a viure entre les oblates que ella havia reunit sota la Regla de sant Benet, a Roma. (1440)

2. A Sebaste, a l'antiga Armènia, hui Turquia, passió dels sants quaranta soldats de Capadòcia, que, en temps de l'emperador Licini es van mostrar companys, no per raó de sang, sinó per la fe comuna i l'obediència a la voluntat del Pare celestial. Després de presons i turments cruels, com el fet d'haver de pernoctar nus a l'aire lliure sobre un estany gelat en el més fred hivern, van consumar el martiri amb el trencament de les seues cames. (320)

3. A Barcelona, a la Hispània Tarraconense, sant Pacià, bisbe, que, en exposar la seua fe, proclamava que "cristià" era el seu nom i "catòlic" el seu cognom. (390)

Sant Jeroni elogia este bisbe de Barcelona en el seu tractat Sobre els barons il·lustres, dedicat precisament al fill de Pacià, Dextre, el qual era “Prӕfectus Prӕtorio”. De l’escriptor més il·lustre de la Barcelona romanocristiana, se’ns n’ha conservat una Exhortació a la penitència, un sermó Sobre el baptisme i tres cartes. En una carta a Simpronià escrivia: “Cristià és el meu nom, i catòlic el meu cognom. Aquell diu el que em dic; l’altre em demostra com soc. Este em dona per bo; aquell em significa”. Morí en edat avançada cap al 390. [font]

4. Al lloc de Rapolla, a Lucània, a l'actual Itàlia, sant Vital [o Vidal] de Castronovo, monjo. (993)

5. A Moràvia oriental, actualment Alemanya, sant Bru, bisbe de Querfurt i màrtir, el qual, acompanyant a Itàlia l'emperador Otó III, mogut per l'autoritat de sant Romuald va abraçar la disciplina monàstica, i va rebre el nom de Bonifaci. Tornat a Moràvia i nomenat bisbe pel papa Joan X, durant una expedició apostòlica va ser espedaçat, juntament amb díhuit companys, per uns idòlatres. (1009)

6. A Bolonya, a la regió d'Emília-Romanya, a Itàlia, santa Caterina, verge de l'Orde de les Clarisses, qui, notable pels seus dots naturals, va ser encara més il·lustre per les seues virtuts místiques, així com per la vida de penitència i humilitat, i es va convertir en guia de verges consagrades. (1463)

7. A Mondonio, lloc del Piemont, de nou a Itàlia, sant Doménec Savio, que, dolç i jovial des de la infància, encara adolescent va consumar amb ànim resolt el camí de la perfecció cristiana. (1857)

• J.M. Bausset: Sant Doménec Savio (2015)

8. Al llogaret de Nei-Co-Ri, a Corea, sants Pere Ch'oe Hyong i Joan Baptista Chon Chang-un, màrtirs, els quals, sent pares de família, es van distingir per administrar el baptisme i publicar escrits cristians, raó per la qual van ser entregats al suplici, en el transcurs del qual es van mantindre tan constants en la fe que van suscitar l'admiració dels seus mateixos perseguidors. (1866)

8 de març de 2026, diumenge III de Quaresma

DIUMENGE III DE QUARESMA / Cicle A

Lectura primera Ex 17,3-7

Dona'ns aigua per a beure

Lectura del llibre de l'Èxode

En aquells dies, el poble passava tanta set que deia, murmurant contra Moisés: «¿Per què ens has fet eixir d'Egipte? Vols matar-nos de set amb els nostres fills i el nostre bestiar?». Moisés va clamar al Senyor: «¿Què puc fer per este poble? Un poc més i m'apedregaran». El Senyor li respongué: «Passa davant del poble i emporta't alguns ancians d'Israel; pren la vara amb què vas tocar el Nil i posa't en camí. Jo estaré allí davant de tu dalt de la roca, a l'Horeb. Tu pega un colp a la roca i n'eixirà aigua, i tot el poble podrà beure». Moisés ho va fer així, en presència dels ancians d'Israel, i donà a aquell lloc els noms de Massà i de Meribà, perquè els israelites havien discutit i havien posat a prova el Senyor quan deien: «¿El Senyor està amb nosaltres o no ho està?»

Salm responsorial 94,1-2.6-7.8-9 (R.: 8)

Vingueu, celebrem el Senyor amb crits de festa,

aclamem la roca que ens salva;

acostem-nos a ell per a beneir-lo,

aclamem-lo amb els nostres cants.

R. Si sentíreu hui la veu del Senyor:

«No enduriu els vostres cors».

Entreu, prostrem-nos amb humilitat,

i adorem el Senyor, que ens ha creat.

Ell és el nostre Déu,

i nosaltres som el poble que ell pastura,

les ovelles que ell guia. R.

Si sentíreu hui la seua veu:

«No enduriu els vostres cors com a Meribà,

com el dia de Massà en el desert,

quan em van temptar els vostres pares:

em posaren a prova mal que havien vist les meves obres». R.

Lectura segona Rm 5,1-2.5-8

Déu, donant-nos l'Esperit Sant, ha abocat en els nostres cors el seu amor

Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Roma

Germans,

Ara que ja som justs, per la fe, estem en pau amb Déu gràcies a nostre Senyor Jesucrist. Per ell, en virtut de la fe, tenim accés a esta gràcia en la qual ens mantenim i ens gloriem, mentres esperem la glòria de Déu. I l’esperança no defrauda, perquè Déu, donant-nos l’Esperit Sant, ha abocat en els nostres cors el seu amor.

En efecte, quan encara érem dèbils, en el moment assignat, Crist va morir pels malvats. Certament, és difícil trobar algú disposat a morir per un home just; per una persona bona potser algú s'arriscaria a donar la vida. Ara bé, Déu va demostrar l'amor que ens té quan Crist morí per nosaltres, que érem encara pecadors.

Vers abans de l'evangeli Jo 4,42 i 15

Senyor, sé que vós sou realment el Salvador del món;

doneu-me l'aigua viva per a que no tinga ja set.

Evangeli Jo 4,5-42

Una font brollarà fins a la vida eterna

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Joan

En aquell temps, Jesús arribà a una població samaritana que s'anomena Sicar, prop de les terres que Jacob va donar al seu fill Josep. Allí es trobava el pou de Jacob. Era cap al migdia quan Jesús, fatigat de caminar, descansava bonament a la vora del pou. Els deixebles havien anat al poble a comprar provisions. Arribà una dona samaritana, que venia a poar aigua. Jesús li diu: «Dona'm aigua». Li diu la samaritana: «¿Com? ¿Vós, un jueu, em demaneu aigua a mi, que soc samaritana?». Cal saber que els jueus no es fan amb els samaritans. Jesús li respongué: «Si saberes què vol donar-te Déu i qui és el qui et demana que li dones aigua, series tu qui li n'hauries demanat aigua, i t'hauria donat aigua viva». Ella li diu: «Senyor, este pou és fondo i no teniu res per a poar l'aigua. ¿D'on has de traure l'aigua viva? Jacob, el nostre pare, ens va donar este pou d'on bevia ell, i els seus fills i el seu bestiar. ¿Vós sou més gran que ell?». Jesús li respongué: «Els qui beuen d'esta aigua tornen a tindre set, però qui bega de la que jo li donaré mai més tindrà set; l'aigua que jo li donaré serà dins d'ell com una font que brolla fins a la vida eterna». Li diu la dona: «Senyor, doneu-me esta aigua: que no tinga ja set i que no haja de tornar ací a poar-ne».

Ell li diu: «Ves a cridar el teu marit i torna». La dona li contesta: «No en tinc, de marit». Li diu Jesús: «Tens raó: n'has tingut cinc, i l'home que ara tens no és el teu marit. Això que has dit: "No en tinc, de marit", és veritat». Ella li diu:

«Senyor, veig que sou un profeta. Els nostres pares adoraren a Déu en esta muntanya, però vosaltres, els jueus, dieu que el lloc on cal adorar-lo és Jerusalem». Jesús li respongué: «Creu-me, dona; s'acosta l'hora que el lloc on adorareu el Pare no serà ni aquesta muntanya ni Jerusalem. Vosaltres, no sabeu el que adoreu; nosaltres sí que ho sabem, perquè la salvació ve dels jueus. Però s'acosta l'hora, més ben dit, és ara mateix, que els bons adoradors adoraran el Pare en esperit i en veritat. Estos són els adoradors que vol el Pare. Déu és esperit, i els qui l'adoren han d'adorar-lo en esperit i en veritat». Li diu la dona: «Sé que ha de vindre el Messies, és a dir, l'Ungit: quan ell vinga, ens ho explicarà tot». Ell li respon: «El Messies soc jo, el qui parla amb tu».

En eixe moment arribaren els deixebles. S'estranyaren que parlara amb una dona, però cap d'ells gosà preguntar-li què volia o de què parlava amb ella. La dona deixà estar el cànter i se n'anà al poble a dir a la gent: «Vingueu a vore un home que m'ha dit tot el que he fet. ¿No serà el Messies?». La gent va eixir del poble i va anar a buscar-lo.

Mentrestant, els deixebles li deien convidant-lo: «Mengeu, rabí». Però ell els contestà: «Jo, per a menjar, tinc un altre aliment que vosaltres no sabeu». Els deixebles es preguntaven entre ells: «¿És que algú li ha portat menjar?». Jesús els diu: «El meu aliment és fer la voluntat del qui m'ha enviat i dur a terme la seua obra. Vosaltres dieu: "Quatre mesos més i ja estarem en la sega". Però jo vos dic: Alceu els ulls i mireu els camps: ja estan daurats, a punt de segar. El segador ja rep la part que li toca i arreplega el gra per a la vida eterna, per a que s'alegren junts el sembrador i el segador. En este cas té raó la dita «un és el qui sembra i un altre el qui sega». Jo vos he enviat a segar a on vosaltres no havíeu treballat. Són altres que van treballar; vosaltres sou sobrevinguts, en el treball que ells havien fet».

Molts samaritans d'aquell poble van creure en ell per la paraula de la dona que assegurava: «M'ha dit tot el que he fet». Per això, quan els samaritans el trobaren, li pregaren que es quedara amb ells. I es va quedar dos dies. Després de sentir-lo parlar a ell mateix, encara molts més van creure, i deien a la dona: «Ara ja no creiem només per allò que tu deies; nosaltres mateixos l'hem sentit, i sabem que este és realment el Salvador del món».

A. En la primera lectura, el poble d'Israel en el desert demana aigua per a beure i Moisés la fa brollar d'una roca. S'anuncia així l'aigua que brollarà del costat de Crist obert per la llança del soldat: qui la bega, per la fe en Crist i pel baptisme «serà dins d'ell com una font que brolla fins a la vida eterna» (Ev). Eixa aigua significa l'amor de Déu abocat en els nostres cors amb l'Esperit Sant que se'ns ha donat; amor que va portar a Crist a morir per nosaltres, pecadors (2 lect).

B. La samaritana és una dona marginada, amb una baixa apreciació de si mateixa, i que parla amb Jesús d'una manera superficial, tractant d'eludir la seua situació personal i desviant la conversa cap a la religió. I Jesús li parlarà amb una gran tendresa, fent-li vore a la dona que qui realment té set no és ell, un caminant jueu cansat del camí, sinó ella, una dona que encara no ha conegut el do de Déu per a la seua vida. I d'esta manera, la samaritana, en el pou, reconeixent la veritat de la seua baixesa i de la seua set, serà ella mateixa des de la misericòrdia de Déu, i no el que les circumstàncies de marginació l'espenten a ser.

• Confraria del Sant Sepulcre de Corbera: Diumenge III de Quaresma  (2026)
• Vicent F. Estarlich: Tres minuts amb les lectures del diumenge.

• Enric Benavent, arquebisbe de València: Temps de gràcia i reconciliació (2026, març 4) 

* * * * * 

Aniversari del traspàs de monsenyor Rafael Palmero Ramos, que fou bisbe d'Oriola-Alacant (2021)

Sant Joan de Déu, religiós.

Joan Cidade Duarte va nàixer a Montemor-o-Novo (Alentejo portugués) en 1495. A 8 anys marxà de casa i va fer de pastor, soldat, llibreter ambulant… fins que obrí una petita llibreria a Granada. Allí, un sermó de Joan d’Àvila el va impressionar tant que el van prendre per boig i el van tancar al manicomi. I, després d'haver experimentat la duresa del tracte, en va eixir disposat a obrir un hospital amb mètodes nous. La seua obra es va anar estenent, ajudat de molts col·laboradors: els Germans Hospitalaris de Sant Joan de Déu.

Ell, que mai no havia escrit cap regla, tenia molt clar que hem de servir el nostre Déu en els nostres germans malalts, «no per interés de la glòria que ha de donar als qui el servixen, sinó només per la seua bondat» (Carta a la duquessa de Sessa). Va morir a Granada el 8 de març de 1550 i fou canonitzat el 16 d’octubre de 1690 pel papa Alexandre VIII. Juntament amb Sant Camil de Lel·lis, fou proclamat pel papa Lleó XIII en 1886 patró dels hospitals i dels malalts. En 1930 el papa Pius XI el designà protector dels malalts i de les seues associacions. [font]

► “Març, marçador, que de nit fa fred, i de dia, calor”: el sol ja calfa al migdia, però a la nit la calor desapareix.

Dia Internacional de la Dona

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del 8 de març

Sant Joan de Déu, religiós, nascut a Portugal, que, després d'una vida plena de perills en la milícia humana, va prestar ajuda amb constant caritat als necessitats i malalts en un hospital fundat per ell, i es va associar companys, amb els quals va constituir després l'Orde Hospitalari de Sant Joan de Déu. En este dia, a la ciutat de Granada, a Espanya, va passar al descans etern. (1550)

2. Commemoració de sant Ponç, a Cartago, a l'actual Tunísia, diaca de sant Cebrià, al qual va acompanyar en el desterrament fins a la seua mort i, a més, va deixar un admirable relat de la seua vida i de la seua passió. (s. III)

3. A Arsinoe, d'Egipte, sants Apol·loni i Filemó, màrtirs. (287)

4. A Como, a la regió de Ligúria, a Itàlia actualment, sant Proví, bisbe, fidel deixeble de sant Ambrosi, que va preservar de l'heretgia arriana l'Església que se li havia encomanat. (c. 420)

5. A l'illa de Cathaig (hui Scattery), a Hibèrnia, hui Irlanda, sant Senan, abat. (s. VI)

6. A Dunwich, a Anglaterra, sant Fèlix, bisbe, que, oriünd de Burgúndia, va evangelitzar els anglesos orientals en temps del rei Sigebert. (c. 646)

7. A la ciutat de Bitínia, a Nicomèdia, actual Turquia, sant Teofilacte, bisbe, que, desterrat per defensar el culte de les sagrades imatges, va morir a Estròbil de Cària. (c. 840)

8. Al territori de Thérouanne, a França, sant Humfrid, bisbe, el qual després de ser destruïda la ciutat pels normands, va procurar infatigablement congregar i consolar al seu ramat. (871)

9. A Pavia, a la regió italiana de Llombardia, sant Litifred, bisbe. (874)

10. Al lloc de Tayne, a Escòcia, sepultura de sant Dutac, bisbe de Ross. (c. 1065)

11. A la ciutat d'Estella, a Navarra, sant Veremon, abat d'Irache, el qual, havent abraçat des de jove la vida monàstica, va estimular els seus monjos a buscar la perfecció amb el seu exemple i amb dejunis i vigílies. (c. 1095)

12. A Obasina, prop de Llemotges, a Aquitània, actualment a França, sant Esteve, primer abat d'este monestir, que en la cerca de Déu, va unir a l'Orde Cistercenc els tres monestirs que havia fundat. (1159)

13. Al monestir de Jedrzejów, a Polònia, trànsit del beat Vicent Kadłubek bisbe de Cracòvia, el qual, després de renunciar al seu càrrec, va professar allí la vida monàstica. (1223)

14. A la ciutat de Getafe, prop de Madrid, sant Faustí Míguez, religiós de l'Orde de Clergues Regulars de la Mare de Déu de l'Escola Pia, que, ordenat sacerdot, es va entregar completament a la tasca docent i va aconseguir gran prestigi com a mestre i perit en ciències naturals. Va ser diligent en la seua activitat pastoral i va fundar l'Institut Calassanci de Filles de la Divina Pastora, per a l'educació integral de la dona. (1925) Canonitzat en 2017.