8 de febrer de 2026, diumenge V

DIUMENGE V / Cicle A

Lectura primera Is 58,7-10

Esclatarà en la teua vida una llum com la del matí

Lectura del llibre d'Isaïes

Diu el Senyor: «Compartix el teu pa amb els qui passen fam, acull en ta casa els pobres vagabunds, si algú no té roba, vist-lo; no els evites, que són germans teus. Així esclatarà en la teua vida una llum com la del matí, i es tancaran a l'instant les teues ferides; la justícia anirà davant de tu i, darrere, la glòria del Senyor. Quan invoques el Senyor, ell et respondrà, quan crides auxili, ell et dirà: «Ací em tens». Si no oprimixes els altres, ni els assenyales amb el dit parlant mal d'ells, si dones el teu pa als qui passen fam i consoles l'ànima afligida, s'omplirà de llum la teua tenebra i la teua nit fosca serà clara com el migdia».

Salm responsorial 111,4-5.6-7.8a. i 9 (R.: 4a)

Aquell que és just, compassiu i benigne

és llum que apunta en la foscor.

Feliç aquell que s'apiada i presta,

i administra els seus béns amb justícia.

R. El just és llum que apunta en la foscor.

O bé:

Al·leluia.

El just no caurà mai,

i serà recordat per sempre.

No té por de les males notícies,

se sent segur confiant en el Senyor. R.

Té el cor incommovible, viu sense temor,

repartix almoina als pobres,

la seua bondat dura per sempre,

pot alçar el front amb dignitat. R.

Lectura segona 1C 2,1-5

Vos vaig anunciar el misteri de Crist clavat en la creu

Lectura de la primera carta de sant Pau als cristians de Corint

Germans, quan vaig anar a vosaltres, no vos vaig anunciar el misteri de Déu amb les sublimitats de l'eloqüència i de la saviesa. Entre vosaltres no vaig voler saber res més que Jesucrist i, damunt, clavat en la creu. I em vaig presentar davant de vosaltres dèbil i amb molt de temor i tremolor. No vos parlava ni vos predicava amb paraules que s'imposaven per la seva saviesa, sinó per la manifestació de la força de l'Esperit, per tal que la vostra fe no es fonamentara en la saviesa humana, sinó en la força de Déu.

Al·leluia Jo 8,12

Jo soc la llum del món, diu el Senyor;

el qui em seguix tindrà la llum de la vida.

Evangeli Mt 5,13-16

Vosaltres sou la llum del món

Lectura de l'evangeli segons sant Mateu

En aquell temps, Jesús va dir als deixebles: «Vosaltres sou la sal de la terra. Si la sal perd el gust, ¿amb què la salaran? Ja no servix per a res més que per a tirar-la al carrer i que la xafe la gent.

Vosaltres sou la llum del món. Una ciutat dalt d'una muntanya no es pot amagar. Tampoc, quan algú encén un cresol, no el posa baix d'una mesura, sinó en un lloc alt, i fa llum a tots els de casa. Igualment, ha de resplandir la vostra llum davant de la gent: que vegen les vostres bones obres i glorifiquen el vostre Pare del cel». 

 

A. Isaïes dirigix la paraula a una comunitat que es queixa, i els demana que isquen a servir als més pobres i necessitats per a que comencen a vore la llum. Sant Pau ens parla de les seues pors i les seues debilitats, que Déu va utilitzar per a manifestar-se en l'evangelització de Corint. I en l'evangeli, Jesús diu als seus deixebles que ells són la sal de la terra i la llum del món. ¿Com poden ser-ho si se senten febles i necessitats? La imatge que empra Jesús és clara: està animant-nos a no aïllar-nos i a no buscar protagonismes personals, sinó a ficar-nos al mig com fa la sal per a conservar i donar sabor. Els cristians hem de resistir a la descomposició i a la deshumanització, i això només ho podem fer començant per nosaltres mateixos. Jesús vol que il·luminem, no que brillem.

B. En l'Evangeli de hui Crist ens diu que som la sal de la terra i la llum del món. Però no podrem il·luminar el món si no estem units per la fe i la gràcia de Déu a Crist. La participació en l'eucaristia ens unix a Crist (cf. De) I, des d'ací, practicant les obres de misericòrdia —«compartix el teu pa amb els qui passen fam, acull en ta casa els pobres vagabunds; si algú no té roba, vist-lo; no els defuges, que són germans teus»— s'omplirà de llum la teua tenebra i la teua nit fosca serà clara com el migdia (1 lect).

• Confraria del Sant Sepulcre de Corbera: Diumenge V  (2026)
• Missa d'À Punt: Vosaltres sou la llum del món (2026)
• Onofre Vento: Tres minuts amb les lectures del diumenge.
• Missa d'À Punt: La llum de Jesús (pregària)

Jornada de Lluita contra la Fam en el Món

• Enric Benavent, arquebisbe de València: Campanya contra la fam (2026, febrer 4)

MEMÒRIES LITÚRGIQUES

(si no és diumenge)

Santa Josefina Bakhita, verge. 

Santa Josefina Bakhita, verge, nascuda a la regió de Darfur, a Sudan, que, sent encara xiqueta va ser raptada i venuda en diversos mercats africans d'esclaus, i va patir dura captivitat. En obtindre la llibertat, va abraçar la fe cristiana i va ingressar en l'Institut de les Filles de la Caritat (Canossianes), i va passar la resta de la seua vida a Schio, al territori italià de Vicenza, entregada a Crist i al servici del proïsme. (1947)

• J.M. Bausset: Santa Josefina Bakhita (2015)

Sant Jeroni Emiliani.

 

Sant Jeroni Emiliani, que en la seua joventut es va deixar portar per la còlera i la luxúria, però després de ser empresonat pels seus enemics es va convertir a Déu, entregant-se a la cura dels més necessitats, especialment els òrfens i malalts. Juntament amb els companys que va arribar a reunir, va donar inici a la Congregació anomenada dels Clergues Regulars de Somasca, i temps després, mentre atenia els malalts en eixa mateixa població de Somasca, prop de Bèrgam, a la regió italiana de Llombardia, va contraure la pesta i va morir piadosament. (1537) 

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del 8 de febrer

3. A Alexandria d'Egipte, commemoració de santa Cointa o Quinta, màrtir, a qui els pagans, durant la persecució duta a terme sota l'emperador Deci, volien obligar a adorar els ídols, però ella ho va rebutjar fermament i, lligada de peus i mans, va ser arrossegada per carrers i places; així va patir un suplici horrible. (249)

4. A Pavia, a la regió italiana de Ligúria, sant Juvenci o Evenci, bisbe, que va treballar intrèpidament en favor de l'Evangeli. (397)

5. Commemoració dels sants monjos màrtirs del monestir de Sant Dio, a Constantinoble, hui Istanbul, a Turquia, que van ser assassinats cruelment per defendre la fe catòlica, en ocasió de l'enviament de la carta del papa sant Fèlix III contra el patriarca Acaci. (c. 485)

6. A la Bretanya Menor, hui França, sant Jacut, abat, germà dels sants Guenolé i Guetenoc, que va construir prop de la mar l'abadia que després va portar el seu nom. (s. VI)

7. A Milà, a la regió Italiana de Llombardia, memòria de sant Honorat, bisbe, que, davant de l'imminent atac dels llombards, va posar fora de perill una bona part de la població traslladant-la a Gènova. (c. 570)

8. A Besançon, a Burgúndia, actualment França, sant Nicet, bisbe. (c. 610)

9. A Verdun, a la Gàl·lia, també França en l'actualitat, sant Pau, bisbe, que, havent abraçat la vida monàstica, va ser després elevat a la seu episcopal d'esta ciutat, en la qual va promoure el culte diví i la vida regular dels canonges. (c. 647)

10. A Albano, lloc del Laci, a l'actual Itàlia, beat Pere, anomenat "Igni" per haver passat il·lés pel foc, que va ser monjo de Vallombrosa i més tard bisbe d'Albano, treballant sempre sense treva per a restaurar la disciplina eclesiàstica. (1089)

11. A Muret, a la regió aquitana de Llemotges, hui França, sant Esteve, abat i fundador de l'Orde de Grandmont, que va confiar als clergues la lloança divina i la contemplació, deixant l'administració dels assumptes temporals a la caritat dels germans llecs. (1124)

12. A Savigliano, localitat del Piemont, a Itàlia, beata Josefina Gabriela Bonino, verge, que va fundar una congregació religiosa sota la protecció de la Sagrada Família de Natzaret, per a educar els òrfens i assistir els malalts pobres. (1906)

13. Beata Esperança de Jesús (1893- Collevalenza, Perusa, Itàlia 1983). En el segle Maria Josepa Alhama Valera, espanyola. Fundadora de les Congregacions de les Serventes de l'Amor Misericordiós i dels Fills de l'Amor Misericordiós.

7 de febrer de 2026, dissabte IV

DISSABTE DE LA SETMANA IV / II

Lectura primera 1R 3,4-13 

 

Feu al vostre servent la gràcia de saber escoltar,

per a que puga fer justícia al vostre poble 

 

Lectura del primer llibre dels Reis 

 

En aquells dies, el rei Salomó va anar a Gabaon a oferir víctimes en aquell santuari, el més important entre els llocs alts. Salomó cremà mil víctimes en aquell altar. A Gabaon, el Senyor se li aparegué en somnis durant la nit i li digué: «Demana'm què vols que et done». Salomó li respongué: «Vós heu fet grans favors al vostre servent, a mon pare David. Ell es comportava amb vós amb sinceritat, amb bondat i amb rectitud de cor, i vós li heu sigut fidel i li heu fet este gran favor de donar-li un fill que el succeïra en el tron. Senyor, Déu meu, vós m'heu fet rei a mi, servidor vostre, per a que ocupara el tron de David, mon pare, però soc encara un jove que no sé governar la gent, i em trobe enmig del poble que vós heu elegit, un poble que ningú és capaç de comptar, de tan gran com és. Feu al vostre servent la gràcia de saber escoltar, per a que puga fer justícia al vostre poble i destriar el bé del mal; perquè, sense això, ¿qui seria capaç de governar este poble vostre tan considerable?»

Al Senyor, li agradà que Salomó li haguera demanat açò, i li digué: «Ja que no demanes molts anys de vida, ni riquesa, ni la vida dels teus enemics, sinó discerniment per a poder escoltar i fer justícia, jo et donaré açò que demanes: et faré tan prudent i sagaç que ni abans de tu ni després ningú no se't podrà comparar. I també et donaré el que no m'has demanat: la riquesa i la glòria, tanta que, en vida teua, cap dels reis no et podrà igualar».

Salm responsorial 118,9.10.11.12.13.14 (R.: 12b)

 

¿Com mantindrà pur un jove el seu camí?

Vivint d'acord amb la vostra paraula.

R. Senyor, ensenyeu-me els vostres decrets.

Vos he buscat amb tot el cor,

no deixeu que m'aparte dels manaments. R.

Guarde les vostres promeses en el cor,

per a no pecar contra vós. R.

Sou beneït, Senyor,

ensenyeu-me els vostres decrets. R.

Els meus llavis compten una a una

les sentències que vós heu donat. R.

Soc feliç guardant el vostre pacte,

més que amb totes les riqueses. R.

Al·leluia Jo 10,27

 

Les meues ovelles coneixen la meva veu,

diu el Senyor;

també jo les conec i elles em seguixen.

Evangeli Mc 6,30-34

Eren com ovelles sense pastor

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Marc 

 

En aquell temps, els apòstols es reuniren amb Jesús i li contaren tot el que havien fet i ensenyat. Ell els digué:«Vingueu ara a soles a un lloc despoblat i reposeu un poc».

Perquè hi havia tanta gent que anava i venia que no els deixava temps ni per a menjar. Per això se n'anaren a soles amb la barca cap a un lloc despoblat. Però algú els va vore anar-se'n; molts els reconegueren, van córrer a peu de tots els pobles i arribaren al lloc primer que ells. 

Quan Jesús desembarcà, va vore una gran multitud i li va fer llàstima, perquè eren com ovelles sense pastor; i es posà a instruir-los llargament.

* * * * *

Aniversari del naiximent de sant Tomàs More (1478)

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del 7 de febrer

1. A Nola, població de la regió italiana de Campània, sant Màxim, bisbe, que va regir l'Església d'esta ciutat en període de persecucions i, després d'una llarga vida, va descansar en pau. (s. III)

2. A Làmpsac [Lapseki], a la regió de l'Hel·lespont, a l'actual Turquia, sant Parteni, bisbe, que en temps de l'emperador Constantí va ser un eximi propagador de la fe amb la seua predicació i el seu exemple. (s. IV)

3. A les muntanyes del Sinaí, a Egipte, sant Moisés, que, després d'haver portat vida eremítica en el desert, a petició de Mavia, reina dels sarraïns, va ser ordenat bisbe i va aconseguir imposar la pau entre aquelles gents violentes i mantindre intacta la vida cristiana. (c. 389)

4. A Florència, ciutat del territori d'Etrúria, santa Juliana, viuda. (s. IV)

5. A Manfredonia, lloc de la regió de la Pulla, també a Itàlia, sant Llorenç, bisbe. (c. 545)

Tomba de Sant Ricard

6. A Lucca, a Toscana, de nou a Itàlia, sant Ricard, pare dels sants Willibald i Valpurga, el qual, peregrinant juntament amb els seus fills des d'Anglaterra a Roma, va morir durant el viatge. (c. 720)

Sant Ricard el Pelegrí. Nasqué a Wessex, Anglaterra. En la primavera de l'any 720 va anar en peregrinació a Roma i a Terra Santa amb els seus fills Willibald, Winebald i Valpurga, i amb el seu servici. Visitaren santuaris a França i es dirigien a Roma quan Ricard morí a Lucca, Itàlia, el mateix any. Allí va ser enterrat a l'església de San Frediano on està la seua tomba. Es registraren molts miracles. 

7. A Soterion, lloc de la Fòcida, a Grècia, sant Lluc el Jove, eremita. (955)

8. A Muccia, al Picé, actual regió italiana de les Marques, beat Riceri, que va ser un dels primers i estimats deixebles de sant Francesc. (1236)

9. A Assís, localitat de l'Úmbria, també a Itàlia, beat Antoni d'Stroncone, religiós de l'Orde dels Germans Menors. (1461)

10. A Londres, a Anglaterra, beat Tomàs Sherwood, màrtir, el qual, sent mercader de teixits, es va dirigir a Douai per a iniciar-se en el sacerdoci, però en tornar a Londres per a assistir al seu pare ancià i malalt, arrestat mentre passejava pel carrer, va ser conduït al suplici sota la reina Isabel I. (1578)

11. A Aubenàs, a la regió de Viviers, a França, beats màrtirs Jaume Salès, prevere, i Guillem Saultemouche, religiós de l'orde de la Companyia de Jesús, que amb la seua predicació van consolidar la fe del poble. Temps després, en caure la ciutat en mans dels dissidents, un diumenge, i en presència de tota la població, van ser martiritzats. (1593)

12. A Nàpols, a la regió de Campània, a Itàlia, sant Gil (o Egidi) Maria de Sant Josep (Francesc) Pontillo, religiós de l'Orde dels Germans Menors, que pels carrers de la ciutat diàriament demanava amb humilitat almoina al poble, donant a canvi paraules de consol. (1812)

13. A la ciutat de Changsha, a la província de Hunan, a la Xina, sant Joan de Triora (Francesc Maria) Lantrua, prevere de l'Orde dels Germans Menors i màrtir, qui, després de prolongats turments patits en cruel presó, va perir estrangulat. (1816)

14. A París, a França, beata Rosalia (Joana Maria) Rendu, verge de les Filles de la Caritat, que va treballar incansablement en una vivenda dels suburbis més humils de la ciutat, disposada com a refugi per a necessitats, visitant, a més, els pobres a les seues cases. En temps de lluites civils va actuar a favor de la pau, i va convéncer a molts jóvens i a rics perquè es dedicaren a obres de caritat. (1856)

15. També a la mateixa ciutat de París, a França, beata Maria de la Providència (Eugènia) Smet, verge, fundadora de l'Institut de Germanes Auxiliadores de les Ànimes del Purgatori. (1871)

16. A Roma, beat Pius IX, papa, que va proclamar la veritat de Crist, a qui estava íntimament unit. Va instituir moltes seus episcopals, va promoure el culte de la santíssima Mare de Déu i va convocar el Concili Vaticà I. (1878)

17. Beata Anna Maria Adorni (1805- Parma 1893). Laica, mare de sis fills; després de quedar-se viuda, es consagra a Déu: fundadora de la Congregació de les Esclaves de Maria Immaculada i de l'Institut del Bon Pastor; dedicà heroicament la seua vida al servici de les dones empresonades, extraviades i òrfenes.

18. Beata Clara (Ludwika) Szczesna (1863- Cracòvia, Polònia 1916). Verge, cofundadora de la congregació de Serventes del Sagrat Cor de Jesús.

19. A Pont de Molins, poble de la província de Girona, a Espanya, beats màrtirs Anselm Polanco, bisbe de Terol, i Felip Ripoll, prevere, que, menyspreant amenaces i promeses, van mantindre fermament la seua fidelitat a l'Església. (1939)

20. Prop de Cracòvia, a Polònia, beat Adalbert Nierychlewski, prevere de la Congregació de Sant Miquel i màrtir, el qual, per haver redactat un document defensant la dignitat humana i la religió sota l'ocupació de règim militar oposat a això, va ser deportat al camp de concentració d'Auschwitz, on, després de cruels turments, va ser executat per la seua fe en Crist. (1942)

21. Al camp de concentració pròxim a la ciutat d'Angarsk, a la regió russa de Sibèria, beat Pere Verhun, prevere i màrtir, que en temps de persecució religiosa va aconseguir la vida eterna amb una mort fidel. (1957)

6 de febrer de 2026, divendres IV

DIVENDRES DE LA SETMANA IV / II

Sant Pau Miki i companys

Oració col·lecta

Oh Déu, fortalesa de tots els sants, 

vós cridàreu a la vida els vostres màrtirs Pau Miki i els seus companys, 

per a la mort en creu;

concediu-nos, per la seua intercessió,

que ens mantingam constants fins a la mort

en la fe que professem.

Lectura primera Sir 47,2-13 (grec: 2-11)

David estimava el seu Creador amb tot el cor

i el lloava cada dia

Lectura del llibre de Jesús, fill de Sira

Com el greix és el bo i millor de la víctima, David ho és del poble d'Israel. Jugava amb els lleons com amb cabrits, i amb els ossos com si foren anyells. Encara era jove, que va matar el gegant: quan la seua mà va brandar la fona i va abatre l'orgull de Goliat, alliberà el poble de la vergonya que passava. Havia invocat el Déu Altíssim, que enfortí la seua dreta; així va fer retrocedir aquell guerrer i va restablir l'honor del seu poble. Les dones li cantaren una tornada perquè havia derrotat desenes de milers. Quan va haver cenyit la corona, anà al combat i vencé els enemics del voltant, va fer tributàries les ciutats dels filisteus i destruí fins al dia de hui el seu poder.

De totes les seues gestes, en donava gràcies glorificant el Déu Altíssim. Estimava el seu Creador amb tot el cor, i el lloava cada dia amb el cant dels salms. Va rodejar l'altar de música i cantors, creà melodies, acompanyades d'arpes i lires, donà esplendor a les festes i ordenà les celebracions de tot l'any. I a lloança del nom del Senyor, cada matí, ressonaven les aclamacions en tot el Santuari. El Senyor va perdonar el seu pecat i va enaltir per sempre el seu poder; li va conferir l'autoritat reial, i va consolidar el seu tron a Jerusalem.

Salm responsorial 17,31.47 i 50.51 (R.: cf. 47b)

Els camins de Déu són segurs,

les promeses del Senyor són de bona llei;

és escut del qui s'empara en ell.

R. ¡Siga enaltit el Déu que em salva!

¡Viu el Senyor! Beneït siga el meu penyal.

¡Siga enaltit el Déu que em salva!

Per això vos alabaré entre les nacions,

cantaré al vostre nom, Senyor. R.

«Ell dona grans victòries al seu rei,

mostra l'amor que té al seu Ungit,

a David i al seu llinatge per sempre». R.

Al·leluia Cf. Lc 8,15

Feliços els qui escolten la paraula de Déu

amb un cor noble i generós,

i donen fruit amb constància.

Evangeli Mc 6,14-29

Joan, el qui jo vaig fer decapitar, ha ressuscitat

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Marc 

 

En aquell temps, el rei Herodes va sentir parlar de Jesús, perquè s'havia escampat la seua fama. La gent deia: «Joan Baptiste ha ressuscitat d'entre els morts i, per això, té este poder d'obrar miracles»; uns altres pensaven que era Elies, i uns altres que era un de tants profetes. Herodes, en sentir tot això, deia: «Joan, el qui jo vaig fer decapitar, ha ressuscitat». És que Herodes havia fet detindre a Joan i l'havia tancat a la presó, encadenat, i tot per qüestió del seu casament amb Herodies, la dona del seu germà Filip, ja que Joan li recordava que no tenia dret a casar-se amb la dona del seu germà. Herodies li tenia malícia i volia que el mataren, però no podia ser, perquè Herodes, sabent que Joan era un home just i sant, sentia per ell un gran respecte i el protegia; li agradava molt escoltar-lo però, després de sentir-lo, quedava molt desconcertat. 

L'ocasió es va presentar quan Herodes, el dia del seu natalici, convidà els seus cortesans, els oficials de l'exèrcit i els notables de Galilea. Durant el convit, va entrar a dansar la filla d'Herodies, i agradà tant a Herodes i als convidats que el rei li digué: «Demana'm el que vullgues, i t'ho donaré». I li jurà que li donaria qualsevol cosa que demanara, encara que fora la mitat del seu regne. La jove va eixir, i preguntà a sa mare: «¿Què puc demanar?» Ella li respongué: «El cap de Joan Baptiste». Ella va tornar a entrar, anà decidida cap al rei i li demanà: «Vullc que em dones ara mateix, en un plat gran, el cap de Joan Baptiste». El rei es va entristir molt, però pensant en el jurament que havien sentit tots els convidats, no va voler contrariar-la. Immediatament, va ordenar a un guarda que portara el cap de Joan. El guarda va anar a la presó i el va decapitar, va dur el cap en un plat gran i li'l van donar a la jove i ella li'l va passar a sa mare. 

Quan ho saberen els deixebles de Joan, anaren a endur-se el cos per a donar-li sepultura. 

 

* * * * *

Sant Pau Miki i companys màrtirs (mem. ob.)

Aniversari de la mort del bisbe valencià Josep Gea i Escolano (2017).

• Josep Gea Escolano (Enc. d'Eivissa i Formentera)

Dia de les Víctimes de les Fronteres.

Sense dignitat humana a les fronteres

Papa Francesc: Fratelli tutti (2020)

37. Tant des d'alguns règims polítics populistes com des de plantejaments econòmics liberals, se sosté que cal evitar coste el que coste l'arribada de persones migrants. Igualment s'argumenta que convé limitar l'ajuda als països pobres, de manera que toquen fons i decidisquen prendre mesures d'austeritat. No s'advertix que, darrere d'estes afirmacions abstractes difícils de sostindre, hi ha moltes vides que s'esgarren. Molts escapen de la guerra, de persecucions, de catàstrofes naturals. Uns altres, amb tot el dret, «busquen oportunitats per a ells i per a les seues famílies. Somien amb un futur millor i desitgen crear les condicions perquè es faça realitat». [36]

38. Lamentablement, uns altres són «atrets per la cultura occidental, a vegades amb expectatives poc realistes que els exposen a grans desil·lusions. Traficants sense escrúpols, sovint vinculats als càrtels de la droga i de les armes, exploten la situació de debilitat dels immigrants, que al llarg del seu viatge amb massa freqüència experimenten la violència, el tràfic de persones, l'abús psicològic i físic, i sofriments indescriptibles». [37] Els que emigren «han de separar-se del seu context d'origen i amb freqüència viuen un desarrelament cultural i religiós. La fractura també concernix les comunitats d'origen, que perden els elements més vigorosos i emprenedors, i les famílies, en particular quan emigra un dels pares o tots dos, deixant els fills al país d'origen». [38] Per consegüent, també «cal reafirmar el dret a no emigrar, és a dir, a tindre les condicions per a quedar-se a la pròpia terra». [39]

39. Per a acabar-ho d'adobar «en alguns països d'arribada, els fenòmens migratoris susciten alarma i por, sovint fomentats i explotats amb finalitats polítiques. Es difon així una mentalitat xenòfoba, de gent tancada i replegada sobre si mateixa». [40] Els migrants no són considerats prou dignes per a participar en la vida social com qualsevol altre, i s'oblida que tenen la mateixa dignitat intrínseca de qualsevol persona. Per tant, han de ser «protagonistes del seu rescat». [41] Mai es dirà que no són humans però, en la pràctica, amb les decisions i la manera de tractar-los, s'expressa que se'ls considera menys valuosos, menys importants, menys humans. És inacceptable que els cristians compartisquen esta mentalitat i estes actituds, fent prevaldre a vegades unes certes preferències polítiques per damunt de profundes conviccions de la seua fe: la inalienable dignitat de cada persona humana més enllà del seu origen, color o religió, i la llei suprema de l'amor fratern.

40. «Les migracions constituiran un element determinant del futur del món». [42] Però hui estan afectades per una «pèrdua d'eixe "sentit de la responsabilitat fraterna", sobre el qual es basa tota societat civil». [43] Europa, per exemple, corre seriosos riscos d'anar per eixa senda. No obstant això, «inspirant-se en el seu gran patrimoni cultural i religiós, té els instruments necessaris per a defensar la centralitat de la persona humana i trobar un equilibri just entre el deure moral de tutelar els drets dels ciutadans, d'una banda, i, per una altra, el de garantir l'assistència i l'acolliment dels emigrants». [44]

41. Comprenc que davant de les persones migrants alguns tinguen dubtes i senten temors. Ho entenc com a part de l'instint natural d'autodefensa. Però també és veritat que una persona i un poble només són fecunds si saben integrar creativament en el seu interior l'obertura als altres. Convide a anar més enllà d'eixes reaccions primàries, perquè «el problema és quan eixos dubtes i eixes pors condicionen la nostra manera de pensar i d'actuar fins al punt de convertir-nos en sers intolerants, tancats i potser, sense adonar-nos-en, fins i tot racistes. La por ens priva així del desig i de la capacitat d'encontre amb l'altre». [45]

[36] Exhort. ap. postsin. Christus vivit (25 març 2019), 91.

[37] Ibíd., 92.

[38] Ibíd., 93.

[39] Benet XVI, Missatge per a la 99a Jornada Mundial del Migrant i del Refugiat (12 octubre 2012): AAS 104 (2012), 908.

[40] Exhort. ap. postsin. Christus vivit ( 25 març 2019), 92.

[41] Missatge per a la 106a Jornada Mundial del Migrant i del Refugiat 2020 (13 maig 2020).

[42] Discurso al Cuerpo diplomático acreditado ante la Santa Sede (11gener 2016): AAS 108 (2016), 124; L’Osservatore Romano, ed. setmanal en llengua espanyola (15 gener 2016), p. 8.

[43] Discurso al Cuerpo diplomático acreditado ante la Santa Sede (13 gener 2014): AAS 106 (2014), 84; L’Osservatore Romano, ed. setmanal en llengua espanyola (17 gener 2014), p. 7.

[44] Discurso al Cuerpo diplomático acreditado ante la Santa Sede (11gener 2016): AAS 108 (2016), 123; L’Osservatore Romano, ed. setmanal en llengua espanyola (15 gener 2016), p. 8.

[45] Missatge per a la 105a Jornada Mundial del Migrant i del Refugiat (27 maig 2019)

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del 6 de febrer

Memòria dels sants Pau Miki i companys*, màrtirs a Nagasaki, ciutat del Japó. Allí, declarada una persecució contra els cristians, van ser capturats, durament maltractats i, finalment, condemnats a mort huit preveres o religiosos de l'Orde de la Companyia de Jesús i de l'Orde dels Germans Menors, procedents d'Europa o nascuts al Japó, juntament amb dèsset laics. Tots ells, fins i tot els adolescents, per ser cristians van ser clavats cruelment en creus, però van manifestar la seua alegria en haver merescut morir com va morir Crist. (1597)

Els noms són: Joan de Goto Soan, Jaume Kisai, religiosos de l'Orde de la Companyia de Jesús; Pere Baptista Blásquez, Martí de l'Ascensió Aguirre, Francesc Blanco, preveres de l'Orde de Germans Menors; Felip de Jesús de las Casas, Gonçal Garcia, Francesc de Sant Miquel de la Parilla, religiosos del mateix Orde; Lleó Karasuma, Pere Sukeiro, Cosme Takeya, Pau Ibaraki, Tomàs Dangi, Pau Suzuki, catequistes; Lluís Ibaraki, Antoni, Miquel Kozaki i el seu fill Tomàs, Bonaventura, Gabriel, Joan Kinuya, Maties, Francesc de Meako, Joaquim Sakakibara i Francesc Adaucto, neòfits.

2. A Clarmont, a la regió d'Aquitània, hui França, sant Antolià, màrtir. (s. III)

3. A Emesa [actual Homs], a Síria, sant Silvà, bisbe, que va presidir aquella Església durant quaranta anys, i en temps de l'emperador Maximià, va obtindre la palma del martiri en ser llançat a les feres, juntament amb el diaca Lluc i el lector Moci. (c. s. IV)

4. A Cesarea de Capadòcia, actualment Turquia, sants màrtirs Dorotea [o Dora], verge, i Teòfil, estudiant (c. s. IV).

5. A Ardagh, lloc d'Irlanda, sant Melis, bisbe. (488)

6. A Arras, a la Gàl·lia Bèlgica, hui França, sant Vedast [o Gastó], bisbe, que va ser enviat per sant Remigi, bisbe de Reims, a esta ciutat devastada, i allí catequitzà el rei Clodoveu, va governar aquella Església durant quaranta anys i va dur a terme una important labor evangelitzadora entre els pagans de la regió. (c. 540)

7. A Elnon, a la Gàl·lia Bèlgica, actual Bèlgica, sepultura de sant Amand, bisbe de Maastricht, que va predicar la paraula de Déu per diverses regions, i va arribar fins i tot al territori dels eslaus. Finalment, havent construït un monestir, va acabar allí la seua vida. (c. 679)

8. A Tongeren [Tongres], a la regió de Brabant, a Austràsia, actualment també Bèlgica, santa Rènula o Relinda [o Renilda], abadessa del monestir d'Eiken. (s. VIII)

9. A Palestrina, a la regió italiana del Laci, sant Guarí, bisbe, notable per la seua vida austeríssima i pel seu amor als pobres. (1159)

10. A Skara, a Suècia, sant Brinolf Algotsson, bisbe, cèlebre per la seua activitat eclesiàstica i la seua ciència. (1317)

11. A Nàpols, ciutat de la regió de Campània, a Itàlia, beat Àngel de Furcio, prevere de l'Orde de Sant Agustí, insigne en el seu zel pel regne de Déu. (1327)

12. A Angri, prop de Salern, també a Campània, sant Alfons Maria Fusco, prevere, que incansablement va exercir el seu ministeri entre els agricultors, es va preocupar sobretot per la formació de jóvens pobres i òrfens, i va fundar la congregació de Germanes de Sant Joan Baptista. (1910). Canonitzat en 2016.

13. A Rivolta d'Adda, al territori de Cremona, a Itàlia, sant Francesc Spinelli, prevere, el qual, malgrat les persistents vexacions i dificultats, suportades sempre amb paciència, va fundar i va dirigir una congregació de Germanes dedicades a l'adoració del Santíssim Sagrament. (1913). Canonitzat en 2018.

14. A Durango, ciutat de Mèxic, sant Mateu Correa, prevere i màrtir, que enmig de la persecució deslligada contra l'Església es va negar a revelar el secret de confessió i va rebre per això la corona del martiri. (1927)