28 de juliol de 2026, dimarts XVII

DIMARTS DE LA SETMANA XVII / II


Lectura primera Jr 14,17-22

Recordeu, Senyor,
la vostra aliança amb nosaltres i no l'anul·leu

Lectura del llibre de Jeremies

«Que es fonguen en llàgrimes els meus ulls
de nit i de dia, sense parar:
un gran desastre desfà el meu poble,
un colp dolorosíssim.
Si isc al camp,
veig les víctimes de l'espasa,
si entre en la ciutat,
veig els qui moren de fam.
Profetes i sacerdots
van errants pel país
sense comprendre».

¿És que heu rebutjat a Judà?
¿És que sentiu repugnància per Sió?
¿Per què ens heu ferit tan greument que no tenim cura?
Esperàvem la pau, i no va res bé,
esperàvem remei, i tot són alarmes.

Senyor, reconeixem la nostra infidelitat,
i també la dels nostres pares:
tots hem pecat contra vós.
Per amor del vostre nom, no ens desprecieu,
no deshonreu el tron de la vostra glòria.
Recordeu la vostra aliança amb nosaltres i no l'anul·leu.
¿Serien capaços de fer caure la pluja
els déus falsos dels pagans?
¿El cel dona els ruixats tot sol?
¿No sou vós, Senyor, Déu nostre?
Nosaltres esperem en vós,
perquè tot això sou vós que ho feu.

Salm responsorial 78,8.9.11.13 (R.: 9bc)

No ens culpeu dels pecats dels nostres pares,
que ens arribe prompte la vostra misericòrdia,
que estem desemparats del tot.

R. Salveu-nos, Senyor,
per amor del vostre nom.

Defengueu-nos, Déu, salvador nostre,
per l'honor del vostre nom,
salveu-nos i perdoneu-nos els pecats
per amor del vostre nom. R.

Que arribe fins a vós el clam dels captius,
i el vostre braç poderós
salve els condemnats a mort. R.

Nosaltres, poble vostre,
ovelles que pastureu,
sempre vos donarem gràcies;
proclamarem les vostres alabances
en cada generació. R.

Al·leluia

La llavor és la paraula de Déu,
el sembrador és Crist;
el qui el troba viurà per sempre.

Evangeli Mt 13,36-43

Igual com arranquen la zitzània i la cremen, passarà al final dels temps

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Mateu

En aquell temps, Jesús va deixar la gent i se'n va anar a casa. Els deixebles anaren a demanar-li que els explicara la paràbola de la zitzània sembrada en el camp.
Ell els va respondre: «El que sembra la bona llavor és el Fill de l'home; el camp és el món, i la bona llavor són els fills del Regne. La zitzània són els fills del Maligne; l'enemic que l'ha sembrada és el diable. La sega vol dir el final dels temps, i els segadors són els àngels. Igual com arranquen la zitzània i la cremen, passarà al final dels temps: el Fill de l'home enviarà els seus àngels, arrancaran del seu Regne tots els qui fan caure en pecat i els qui obren el mal, i els tiraran al forn encés; allí tot seran plors i cruixir de dents. Aquell dia els justs, en el Regne de son Pare, resplandiran com el sol. Qui tinga orelles, que escolte». 
 
* * * * *

Beat valencià Josep Caselles i Moncho, prevere salesià, màrtir (memòria a Benidoleig); beat valencià Enric Serra i Chorro, prevere agustí, màrtir (memòria a la Barraca-Alzira)

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del 28 de juliol

1. Commemoració dels sants Pròcor, Nicanor, Timó, Pàrmenes i Nicolau, prosèlit este d'Antioquia, a l'actual Turquia, que van formar part dels set elegits per la multitud entre els deixebles, per considerar-los plens d'Esperit i saviesa, i als quals els apòstols van imposar les mans perquè es dedicaren a atendre els pobres. (s. I)

2. A Roma, sant Víctor I, papa, africà de naiximent, que va establir per a totes les Esglésies la celebració de la festa de Pasqua en el diumenge següent a la Pasqua jueva. (c. 200)

3. Commemoració dels nombrosos màrtirs que van patir el turment a la Tebaida, a Egipte, durant la persecució sota els emperadors Deci i Valerià. A estos cristians, que desitjaven morir sense demora per Crist traspassats a espasa, els seus cruels perseguidors, pretenent més aviat degollar les seues ànimes que els seus cossos, van retardar la seua mort el màxim possible i els van sotmetre a una prolongada sèrie de turments. (c. 250)

4. A Milet, al territori de Cària, actualment Turquia, sant Acaci, màrtir en temps de l'emperador Licini. (c. 308/311)

5. A Milà, a la regió italiana de Ligúria, sants Nazari i Cels, màrtirs, els cossos dels quals van ser trobats per sant Ambròs. (inventio 395)

6. A Troyes, a l'actual França, sant Camelià, bisbe, deixeble i successor de sant Llop. (s. VI)

7. A Dol, lloc de la Bretanya Menor, també a França, sant Samsó, abat i bisbe, que va propagar l'Evangeli per este territori, així com la disciplina monàstica que havia aprés a Gal·les de l'abat sant Iltud. (c. 565)

8. A la regió de Sodermanland, a Suècia, sant Botvid, màrtir, suec de naiximent i batejat a Anglaterra, que va estar treballant en l'evangelització de la seua pàtria fins que un criat seu, a qui ell havia alliberat de l'esclavitud, el va assassinar. (1100)

9. A Nam Dinh, de Tonquín, hui Vietnam, sant Melcior García Sampedro, bisbe, de l'Orde de Predicadors i màrtir, tancat primer per ser cristià en una estretíssima presó, i després, per orde de l'emperador Tu Duc, materialment trossejat. (1858)

Sant Pere Poveda
10. A Madrid, a Espanya, sant Pere Poveda Castroverde, prevere i màrtir, que, preocupat per la difusió evangelitzadora dels cristians en el món, principalment en els camps de l'educació i la cultura, va fundar la Institució Teresiana, i al començament de la persecució contra l'Església en temps de guerra, va ser assassinat pels qui odiaven la religió, i va oferir a Déu un clar testimoniatge de la seua fe. (1936)
11. A Gabasa, poble de la província de Saragossa, també a Espanya, beats Manuel Segura, prevere, i David Carlos, religiós de l'Orde de Clergues Regulars de l'Escola Pia, màrtirs durant la mateixa persecució. (1936)

12. A Tarragona, beat Jaume Hilari (Manuel) Barbal Cosán, religiós de l'Orde de Germans de les Escoles Cristianes, màrtir, condemnat a mort en l'esmentada persecució, pels qui odiaven l'Església. (1936)

13. A Barcelona, beats Josep Caselles Moncho i Josep Castell Camps, preveres de la Societat de Sant Francesc de Sales i màrtirs, que en el transcurs de la mateixa persecució religiosa van meréixer aconseguir amb el martiri la glòria de la vida eterna. (1936)

14. A la ciutat de Bharananganam, en l'estat de Kérala, a l'Índia, santa Alfonsa de la Immaculada Concepció (Anna) Muttathupadathu, verge, que, per a evitar un matrimoni imposat, es va abrasar el peu en el foc i, admesa després en les Clarisses Malabarenses, va viure quasi contínuament malalta oferint la seua vida a Déu. (1946) Canonitzada en 2008.

15. Beat Stanley Francis Rother (1935- Santiago Atitlan, Sololá, Guatemala 1981). Sacerdot diocesà, assassinat per odi a la fe.

at Cap comentari:
Labels: , , , , , ,

27 de juliol de 2026, dilluns XVII

DILLUNS DE LA SETMANA XVII / II


Lectura primera Jr 13,1-11

Este poble acabarà com eixe cenyidor,
que ja no és bo per a res

Lectura del llibre de Jeremies

El Senyor em digué: «Ves a comprar-te un cenyidor de lli i posa-te'l, nou encara, sense llavar». 
Jo, tal com el Senyor m'havia dit, em vaig comprar el cenyidor i me'l vaig posar. El Senyor em tornà a fer sentir la seua paraula i em digué: «Lleva't el cenyidor nou que vas comprar, ves al riu Eufrates i amaga'l dins un clevill de la roca». 
Jo hi vaig anar i el vaig amagar, tal com el Senyor m'havia manat. Al cap de molt temps el Senyor em va dir: «Torna a l'Eufrates i ves a recuperar el cenyidor que hi havies amagat per orde meua». 
Vaig tornar a l'Eufrates, vaig descolgar el cenyidor i el vaig trobar tan podrit que no servia per a res.
De nou, el Senyor em va fer sentir la seua paraula i em digué: «Açò diu el Senyor: D'esta manera podriré la gran arrogància de Judà i de Jerusalem. Este mal poble, que no vol escoltar les meues paraules, que té el cor endurit i seguix altres déus, els dona culte i els adora, acabarà com eixe cenyidor, que ja no és bo per a res. Jo m'havia fet meua tota la casa d'Israel i de Judà, com el cenyidor, que s'adapta estretament a la cintura del qui el porta. Ho dic jo, el Senyor. Jo volia que fora el meu poble, honra i bona fama del meu nom; però ells no m'han escoltat».

Salm responsorial Dt 32,18-19.20.21 (R.: 18a)

T'oblides de la Roca que et va fer nàixer,
no fas cas de Déu, que t'ha donat la vida.
En vore això, el Senyor se'n va cansar,
disgustat dels seus fills i filles.

R. T'oblides de la Roca que et va fer nàixer.

El Senyor pensava: «M'amagaré d'ells,
i vorem quina serà la seua sort;
perquè son una gent perversa,
uns fills que no són de fiar». R.

«Ells m'han fet enveja adorant falsos déus,
m'han disgustat venerant el no-res;
i també jo, per a fer-los enveja,
em valdré d'un poble que no és poble,
em valdré, per a disgustar-los,
d'un poble sense enteniment». R.

Al·leluia Jm 1,18

El Pare ha decidit lliurement que la proclamació de la veritat
ens fera nàixer a la vida, per a que fórem com un primer fruit
de tot el que ha creat.

Evangeli Mt 13,31-35

El gra de mostassa arriba a ser com un arbre,
tant que les aus del cel venen a fer niu en les seues rames

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Mateu

En aquell temps, Jesús va proposar a la gent una altra paràbola: «El Regne del cel es pareix a un gra de mostassa que un home ha sembrat en el seu camp: és la més menuda de totes les llavors, però, a mesura que creix, es fa més gran que totes les hortalisses, i arriba a ser com un arbre, tant que les aus del cel venen a fer niu en les seues rames». 
Els va dir encara una altra paràbola: «El Regne del cel és com el rent, que una dona el pasta amb tres mesures de farina, i espera fins que tota ha fermentat». 
Tot açò ho va exposar Jesús a la gent en paràboles, i no els exposava res sense paràboles, a fi que es complira la paraula del profeta: «Els meus llavis parlaran en paràboles, anunciaré coses que estaven amagades des de la creació del món».

Solemnitat de Sant Cristòfol a la ciutat de Castelló de la Plana

Beata valenciana Adelfa Soro i Bo, religiosa dominica de l'Anunciata, màrtir (memòria a Castelló, la Ribera Alta) [pregària]
Beat Joaquim Vilanova i Camallonga, prevere i màrtir valencià (memòria a l'Olleria i a Ontinyent).

Beat valencià Felip Hernández Martínez, germà salesià, màrtir (memòria a Villena).

Aniversari de la mort del rei Jaume I (1276)

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del 27 de juliol

Set Dorments d'Efes
1. Commemoració dels Set Sants Dorments, que, com conta la tradició, després d'haver sigut martiritzats descansen en pau a Efes, esperant el dia de la resurrecció. (s. inc.)

2. A Nicomèdia, ciutat de Bitínia, hui Turquia, sant Pantaleó o Panteleemó, màrtir, venerat a Orient per haver exercit com a metge sense esperar cap retribució. (c. 305)

3. A Lons-le-Saulnier, en les muntanyes del Jura, a França, sant Desiderat, a qui es té com a bisbe de Besançon. (s. V)

4. A Roma, al cementeri de Priscil·la, a la via Salària, sant Celestí I, papa, que esforçant-se perquè l'Església es mantinguera en la verdadera fe i ampliara la seua extensió, va instituir l'episcopat a Gran Bretanya i Irlanda i va promoure la celebració del Concili d'Efes, en el qual es va condemnar a Nestori i es va saludar a Maria com a Mare de Déu. (432)

5. Prop d'Antioquia de Síria, a l'actual Turquia, sant Simeó, monjo, que durant molts anys va viure dalt d'una columna, per la qual cosa va rebre el sobrenom d'"Estilita", i la vida i el tracte del qual amb tots van ser admirables. (459)
6. A Loches, lloc del territori de Tours, al costat del riu Indre, a l'actual França, sant Ursus, abat, pare de molts cenobis, cèlebre per la seua abstinència i les seues virtuts. (s. V/VI)

7. A Ravenna, a la via Flamínia, actualment a Itàlia, sant Eclesi, bisbe, que va ser company del papa sant Joan I en la resistència a les crueltats del rei Teodoric i, després d'haver-les sobreviscut només ell, va portar la seua Església a una nova esplendor. (c. 532)

8. A Bearn, regió pròxima als Pirineus bascofrancesos, sant Galactori, honrat com a bisbe i com a màrtir a Lescar. (s. VI)

9. A Mantinea, prop de Claudiòpolis, a l'Honoríade, hui Grècia, santa Antusa, monja, que, sent emperador Constantí Coprònim, per defendre el culte de les sagrades imatges va patir la pena d'assots, després de la qual cosa va ser desterrada, encara que, passat un temps, va poder tornar a la pàtria, on va morir en pau. (s. VIII)

10. A Còrdova, a la regió hispànica d'Andalusia, sants màrtirs Jordi, monjo originari de Síria i diaca, Aureli i Sabigòtona, esposos, i Fèlix i Lil·liosa, esposos també, els qui, en la persecució desencadenada pels sarraïns, desitjant donar testimoniatge de la seua fe, no van cessar d'alabar a Crist en la presó, on van ser finalment decapitats. (852)

11. A Ocrida, a ll·líria, actual Macedònia del Nord, sant Climent, bisbe de Velica, insigne per la seua erudició i pels seus coneiximents de les ciències sagrades, que va portar la llum de la fe al poble búlgar. Es commemoren amb ell els sants bisbes Gorazd, Nahum, Sabas i Angelari, continuadors a Bulgària de l'obra dels sants Ciril i Metodi. (s. IX/X)

12. Al cenobi de Garsten, a Estíria, actualment Àustria, beat Bertold, abat, que va estar sempre disposat a aconsellar als qui li ho demanaven i a afavorir els necessitats que acudien a ell. (1142)

13. A Piacenza, ciutat d'Emília-Romanya, a Itàlia, beat Raimon el Palmer, pare de família, que, en quedar privat de la seua esposa i dels seus fills, va fundar un alberg per a rebre els pobres. (1200)

14. A Faenza, també a la regió d'Emília-Romanya, beat Nevoló, insigne per les seues santes peregrinacions, per la seua austeritat i per la pràctica de la vida eremítica. (1280)

15. A Amelia, a l'Úmbria, de nou a l'actual Itàlia, beata Llúcia Bufalari, verge, germana del beat Joan de Rieti i oblata de l'Orde de Sant Agustí, il·lustre per les seues penitències i pel seu zel a salvar ànimes. (c. 1350)

16. A la ciutat de Stafford, a Anglaterra, beat Robert Sutton, prevere i màrtir, penjat en temps d'Isabel I per la seua condició de sacerdot. (1588)

17. A Beaumaris, del País de Gal·les, a l'actual Regne Unit, beat Guillem Davies, prevere i màrtir, que durant la mateixa persecució, només per ser sacerdot, pregant pels presents va patir el mateix suplici. (1593)

18. A Brescia, a la regió de Llombardia, a Itàlia, beata Maria Magdalena Martinengo, abadessa de l'Orde de les Clarisses Caputxines, insigne per la seua abstinència. (1737)

19. Beata Mare Maria de la Passió del Nostre Senyor Jesucrist (Maria Gracia Tarallo, 1866- 1912). Verge, religiosa de la Congregació de les Crucificades Adoratrius de l'Eucaristia.

20. A l'Olleria, beat valencià Joaquim Vilanova Camallonga, prevere i màrtir, que en temps de persecució contra la fe va aconseguir la glòria celestial. (1936)

21. Al poble de Lliçà, prop de Barcelona, també a Espanya, beat Modest Vegas Vegas, prevere de l'Orde dels Germans Menors Conventuals i màrtir, que va escampar la seua sang per Crist durant la mateixa persecució. (1936)

22. També a Barcelona, beats Felip Hernández Martínez, Zacaries Abadia Buesa i Jaume Ortiz Alzueta, religiosos de la Societat de Sant Francesc de Sales i màrtirs, que van patir el martiri durant l'esmentada persecució. (1936)

23. A Auschwitz, lloc pròxim a Cracòvia, a Polònia, beata Maria Clement de Jesús Crucificat Staszewska, verge de l'Orde de Santa Úrsula i màrtir, que, internada en un camp d'extermini pels qui odiaven la fe, va morir a causa dels terribles suplicis als quals va ser sotmesa. (1943)

at Cap comentari:
Labels: , , , , ,

26 de juliol de 2026, diumenge XVII


DIUMENGE XVII / Cicle A


Lectura primera 1R 3,5.7-12

Has demanat discerniment

Lectura del primer llibre dels Reis

En aquells dies, el Senyor s'aparegué a Salomó en somnis durant la nit, en el santuari de Gabaon, i li digué: «Demana'm què vols que et done». Salomó li respongué: «Senyor, Déu meu, vós m'heu fet rei a mi, servent vostre, per a que ocupara el tron de David, mon pare, però soc encara un jove que no sé governar la gent, i em trobe enmig del poble que vós heu elegit, un poble que ningú és capaç de comptar, de tan gran com és. Feu al vostre servent la gràcia de saber escoltar, per a que puga fer justícia al vostre poble i destriar el bé del mal, perque, sense això, ¿qui seria capaç de governar este poble vostre tan considerable?» 
Al Senyor li agradà que Salomó li haguera demanat açò, i li digué: «Ja que no demanes molts anys de vida, ni riquesa, ni la vida dels teus enemics, sinó discerniment per a poder escoltar i fer justícia, jo et donaré açò que demanes: et faré tan prudent i sagaç que ni abans de tu ni després ningú se’t podrà comparar».

Salm responsorial 118,57 i 72.76-77.127-128.129-130 (R.: 97a)

El Senyor és la meua heretat;
vullc estar atent a les vostres paraules.
M'ha fet més bé la Llei dels vostres llavis
que mil monedes d'or o de plata.

R. ¡Com estime la vostra Llei, Senyor!

Que el vostre amor em conforte,
com vau prometre al vostre servent.
Que vinga la vostra compassió i viuré;
la vostra llei fa les meues delícies. R.

Jo estime els vostres manaments
més que l'or, més que l'or fi,
per això aprecie els preceptes,
i m'aparte dels camins enganyosos. R.

És admirable el vostre pacte,
per això el té present la meua ànima.
La revelació de la vostra paraula dona llum,
dona enteniment als senzills. R.

Lectura segona Rm 8,28-30

Ens va predestinar a ser imàtgens vives del seu Fill

Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Roma

Germans,
Nosaltres sabem que Déu ho disposa tot en bé dels qui l'estimen, que són els que ell ha cridat per decisió seua; perquè ell, que els havia conegut per anticipat, els va predestinar a ser imàtgens vives del seu Fill, a fi que fora el primogènit de molts germans.
I als qui havia predestinat els va cridar, i als qui va cridar els va justificar, i als qui va justificar els va glorificar.

Al·leluia Cf. Mt 11,25

Vos donem gracies, Pare, Senyor del cel i de la terra,
perquè heu revelat als senzills els misteris del Regne.

Evangeli Mt 13,44-52

Ven tot el que té i compra el camp

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Mateu

En aquell temps, Jesús va dir a la gent: «El Regne del cel és paregut a un tresor amagat en un camp. El qui se’l troba, el deixa amagat i, content de la troballa, se’n va a vendre tot el que té i compra aquell camp.
El Regne del cel també es pareix a un comerciant que busca perles fines. El dia que en troba una de gran valor, va a vendre tot el que té i la compra.
El Regne del cel també es pot comparar a la xàrcia que tiren al mar i arreplega tota classe de peixos. Quan està plena, la trauen a la vora, s’assenten i arrepleguen en cistells els peixos bons, i tiren els roïns. Igualment passarà al final dels temps: eixiran els àngels, separaran els roïns dels bons i els tiraran al forn encés: allí tot seran plors i cruixir de dents. ¿Heu entés bé tot açò?» 
Li respongueren: «Sí que ho hem entés».
I ell va afegir: «Mireu: Els mestres de la Llei que es fan deixebles del Regne del cel són com aquells amos de casa que trauen de la seua arca coses noves i coses velles». 
 
A. Sabent usar els béns passatgers amb saviesa ens adherim ja als eterns. Jesús dirigix les quatre paràboles de hui a tots els que han comprés la paràbola del sembrador i especialment als seus deixebles, i assenyalen tres aspectes molt importants del Regne de Déu davant dels quals el deixeble ha de saber respondre: 1. Que el regne és el més valuós i el més bell. 2. Que el regne és de Déu, i ell serà qui arreplegue tot al final. El deixeble ha de fugir de tota temptació de purisme i exclusivisme que descarte els altres. 3. El deixeble ha de saber ensenyar els altres amb coses noves i amb coses velles, com fa un bon pare de família, sense tensions, amb paciència.

B. Fer la voluntat de Déu, guardar els seus manaments, viure l'Evangeli, val més que milers de monedes d'or i plata (Salm resp). La primera lectura ens presenta com a model a Salomó que no li va demanar a Déu ni vida llarga, ni riqueses, ni la vida dels seus enemics, sinó discerniment per a atendre la justícia, per a escoltar i governar, que era per al que Déu el va cridar. En altres térmens, l'Evangeli ens diu la mateixa cosa, amb les paràboles del tresor amagat en el camp i del comerciant de perles. Per a tindre el regne dels cels val la pena renunciar a tot i no anteposar res a Jesucrist.

C. El Regne és, segons el Senyor, com un tresor amagat. Quan algú descobrix un tresor i desitja aconseguir-lo no s'estalvia cap esforç per a fer-lo seu. En la paràbola l'home ven tot el que té per a comprar el camp i fer-se amb el tresor. El cristià està cridat a descobrir en Crist el verdader tresor amagat. Està ocult perquè només des de la fe podem vore’l i sabem valorar-lo. Però és un tresor tan gran que per a ell val la pena deixar-ho tot; això és, renunciar als valors d'este món, que aparentment ens donen una felicitat molt passatgera i fràgil, i acollir els mandats de Jesús, que són una càrrega ben lleugera. [Evangeli per a cada dia 2026, Delegació de Litúrgia de València]

Jornada Mundial dels Avis i de la Gent Gran

* * * * *

Memòria obligatòria (si no cau en diumenge)

 Sant Joaquim i santa Anna, pares de la Verge Maria, són titulars de les esglésies parroquials d'Araia (l'Alcora) i d'Argeleta; Sant Joaquim és el titular de l'església parroquial de Setla de Nunyes i Raiguero de Bonanza (Oriola), i cotitular de la d'El Royo (Castellfabib); Santa Anna és titular de les d'Altea la Vella, Bellús, Benimarfull, Borbotó, Campell (Vall de Laguart), el Campello, Castell de Castells, Chóvar, Elda, Gandia, Manuel, Montitxelvo, Ondara, Quartell, Quatretondeta, Sanet i els Negrals, Sella, Senyera, Torre Alta, la Torre de les Maçanes, València, la Vallverda (Elx) i Zarra; cotitular de l'esglésies parroquials de Domeño i Torrevieja. Festa de Santa Anna a Albal, Alborache, Bellús, Castell de Castells, Ondara, Senyera, Simat de la Valldigna, Sucaina, la Torre de les Maçanes, Zarra, etc.

Altres

Beat valencià Antoni Cerdà i Cantavella, claretià, màrtir (memòria a Xàtiva)

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del 26 de juliol

Memòria de sant Joaquim i santa Anna, pares de la Immaculada Verge Maria, els noms dels quals es van conservar gràcies a la tradició entre els cristians.

2. Commemoració de sant Erast, tresorer de la ciutat grega de Corint, que va estar al servici de l'apòstol Pau. (s. I)

3. A l'abadia de Sant Benet, al costat del riu Po, al territori de Màntua, a la Itàlia actual, sant Simeó, monjo i ermità. (1016)

4. A Ausch, ciutat d'Aquitània, hui França, sant Austind, bisbe, que va construir l'església catedral d'esta ciutat, va millorar els costums del poble i va ser model a la casa de Déu. (1068)

5. A Verona, en els confins de Venècia, regió actualment italiana, beats Evangelista i Pelegrí, preveres. (s. XII/XIII)

6. A Sassoferrato, al Picé, hui regió de les Marques, també a Itàlia, beat Hug d'Actis, monjo de la Congregació dels Monjos Silvestrins de l'Orde de Sant Benet. (1250)

7. A Septémpeda, de nou a la regió del Picé, beata Camil·la Gentili, martiritzada pel seu espòs. (s. XIV/XV)

8. A Gateshead, poble pròxim a Newcastle-on-Tyne, a Anglaterra, beat Joan Ingram, prevere i màrtir, qui, anglés de naiximent, una vegada ordenat a la basílica del Laterà va exercir el seu ministeri a Escòcia fins que, havent passat a Anglaterra, en temps de la reina Isabel I va ser penjat per ser sacerdot. (1594)

9. A Darlington, també a Anglaterra, beat Jordi Swallowell, màrtir, condemnat a mort el mateix any en què havia tornat a l'Església catòlica, i encara que quan era atroçment turmentat va patir molta por, va romandre ferm en la fe catòlica i va acceptar els cruels suplicis a què el van sotmetre. (1594)

10. A Lancaster, igualment a Anglaterra, beats Eduard Thwing, de l'Orde de Predicadors, i Robert Nuter, els dos preveres i màrtirs, que després de treballs ardus en la cura de la vinya del Senyor, en temps de la reina Isabel I van ser condemnats a mort per ser sacerdots; així van arribar a la glòria del martiri. (1600)

11. A Londres, de nou a Anglaterra, beat Guillem Webster, prevere i màrtir, que després d'haver exercit el ministeri durant més de vint anys en diverses presons, en temps del rei Carles I va ser capturat per ser sacerdot i va portar a terme el seu martiri en el patíbul de Tyburn. (1641)

12. A Phû Yên, poble d'Annam, hui Vietnam, beat Andreu, catequista, que, en exacerbar-se la persecució contra l'ensenyament de la doctrina cristiana, va ser fet presoner i, després de ser condemnat a mort, va escampar la seua sang per Crist com al primer màrtir de l'Església d'eixe país. (1644)

13. En una sòrdida nau ancorada davant de les costes de Rochefort, a França, beats Marcel Gaucherii Labigne de Reignefort, de la Societat dels Missioners, i Pere Josep le Groing de la Romagère, els dos preveres i màrtirs. El primer vivia en el territori de Llemotges i el segon en Bourges, i els dos, detinguts durant la Revolució Francesa pels qui odiaven la religió, van morir consumits per la fam i la malaltia. (1794)

14. A Orange, població també de França, beates Maria Margarida de Sant Agustí Bonnet i quatre companyes*, vèrgens de l'Orde de Santa Úrsula, que van ser martiritzades durant la mateixa revolució. (1794)

Els noms de les quals són: beates Caterina de Jesús (Maria Magdalena) de Jastamont, Anna de Sant Basili Cartier, Clara de Santa Rosalia (Maria Clara) du Bac i Isabel Teresa del Cor de Jesús Consolin.

15. A Lovere, a la regió de Llombardia, a Itàlia, santa Bertomeua Capitanio, verge, fundadora, juntament amb santa Vicenta Gerosa, de la Congregació de Germanes de la Caritat de la Mare de Déu Xiqueta. Va morir a vint-i-set anys, atacada per la tisi, o més bé consumida per la seua caritat. (1833)

16. A Motril, poble de la província de Granada, a Espanya, beats Vicent Pinilla, agustí recol·lecte, i Manuel Martín Sierra, preveres i màrtirs, que en temps de persecució religiosa van ser trets per la força de l'església i afusellats l'endemà. (1936)

17. Al camp de concentració de Dachau, pròxim a Munic, a Alemanya, beat Titus Brandsma, prevere de l'Orde dels Carmelites i màrtir, holandés de naiximent, que, per defendre l'Església i la dignitat de l'home, va patir amb ànim seré tota classe de sofriments i vexacions, i va donar exemple d'una caritat sense límits, tant en favor dels seus germans cocaptius com dels seus mateixos botxins. (1942)

18 Beata Maria Pierini de Micheli (1890- Centonara d'Artò, Novara 1945). Verge, religiosa de la Congregació de les Filles de la Immaculada Concepció de Buenos Aires.

19. A La Valetta, a l'illa de Malta, beat Jordi Preca, prevere, que es va entregar amorosament a la formació catequètica dels xiquets i va fundar la Societat de la Doctrina Cristiana, amb la missió de testimoniatge de la Paraula de Déu i propagar-la al poble. (1962)

at Cap comentari:
Labels: , , , , , , , ,
Subscriure's a: Missatges (Atom)

entrada destacada

28 de juliol de 2026, dimarts XVII

DIMARTS DE LA SETMANA XVII / II Lectura primera Jr 14,17-22 Recordeu, Senyor, la vostra aliança amb nosaltres i no l'anul·leu Lectura de...

entrades populars