DISSABTE DE LA SETMANA XXXII / II
Lectura primera 3Jo 5-8
És el nostre deure fer-nos cooperadors de la veritat ajudant els germans
Lectura de la tercera carta de sant Joan
Estimat amic, és ben propi d'un creient tot el que fas pels germans, i més quan són forasters. Davant de la comunitat reunida, ells han parlat del teu amor. Faràs bé de proveir-los per al viatge, tal com pertoca a uns hòmens de Déu que s'han posat en camí per causa del nom de Jesucrist, sense acceptar res dels pagans. És el nostre deure fer-nos cooperadors de la veritat ajudant uns hòmens com estos.
Salm responsorial 111,1-2.3-4. (R.: 1a)
Feliç aquell que venera el Senyori estima de cor els seus preceptes.La seua descendència serà gran en el país,serà beneït el llinatge dels justs.
R. Feliç aquell que venera el Senyor.
En sa casa hi ha riquesa i abundància,la seua bondat dura per sempre.Apunta en la foscor com una llumel qui és compassiu, piadós i just. R.
Feliç aquell que s'apiada i presta,i administra els seus béns amb justícia.El just no caurà mai,i serà recordat eternament. R.
Al·leluia 2Te 2,14
Déu, valent-se de l'evangeli,ens ha cridat a posseir la glòria de Jesucrist,el nostre Senyor.
Evangeli Lc 18,1-8
Déu farà justícia als seus elegits que s'aclamen a ell
᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Lluc
Salm responsorial 111,1-2.3-4. (R.: 1a)
Feliç aquell que venera el Senyori estima de cor els seus preceptes.La seua descendència serà gran en el país,serà beneït el llinatge dels justs.R. Feliç aquell que venera el Senyor.En sa casa hi ha riquesa i abundància,la seua bondat dura per sempre.Apunta en la foscor com una llumel qui és compassiu, piadós i just. R.Feliç aquell que s'apiada i presta,i administra els seus béns amb justícia.El just no caurà mai,i serà recordat eternament. R.
Al·leluia 2Te 2,14
Déu, valent-se de l'evangeli,ens ha cridat a posseir la glòria de Jesucrist,el nostre Senyor.
Evangeli Lc 18,1-8
Déu farà justícia als seus elegits que s'aclamen a ell
᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Lluc
En aquell temps, Jesús va contar als deixebles una paràbola sobre la necessitat de pregar sempre i sense desanimar-se:«En una ciutat hi havia un jutge que no tenia temor de Déu ni consideració a les persones. En la mateixa ciutat hi havia una viuda que anava a buscar-lo sovint i li deia: "Feu-me justícia contra el meu adversari". Durant molt de temps el jutge no li feia cas, però al remat va pensar: "Jo no tinc temor de Déu ni consideració a les persones, però esta viuda és tan pesada que li hauré de fer justícia; i que no vinga ací a molestar-me més"».I el Senyor afegí:«Ja veeu què diu este jutge injust. ¿I Déu no farà justícia als seus elegits que s'aclamen a ell de nit i de dia? ¿Els tindrà esperant? Vos assegure que els farà justícia molt prompte. Però el Fill de l'home, quan vinga, ¿trobarà fe en la terra?»
En aquell temps, Jesús va contar als deixebles una paràbola sobre la necessitat de pregar sempre i sense desanimar-se:«En una ciutat hi havia un jutge que no tenia temor de Déu ni consideració a les persones. En la mateixa ciutat hi havia una viuda que anava a buscar-lo sovint i li deia: "Feu-me justícia contra el meu adversari". Durant molt de temps el jutge no li feia cas, però al remat va pensar: "Jo no tinc temor de Déu ni consideració a les persones, però esta viuda és tan pesada que li hauré de fer justícia; i que no vinga ací a molestar-me més"».I el Senyor afegí:«Ja veeu què diu este jutge injust. ¿I Déu no farà justícia als seus elegits que s'aclamen a ell de nit i de dia? ¿Els tindrà esperant? Vos assegure que els farà justícia molt prompte. Però el Fill de l'home, quan vinga, ¿trobarà fe en la terra?»
Per a meditar l'evangeli
Papa Francesc, Homilia, 16 d'octubre de 2016
Hem escoltat la promesa de Jesús en l'Evangeli: Déu farà justícia als seus elegits que s'aclamen a ell de dia i de nit (cf. Lc 18, 7). Este és el misteri de l'oració: cridar, no cansar-se i, si et canses, demana ajuda per a mantindre les mans alçades. Esta és l'oració que Jesús ens ha revelat i ens ha donat a través de l'Esperit Sant. Orar no és refugiar-se en un món ideal, no és fugir a una falsa quietud. Per contra, pregar i lluitar, i deixar que també l'Esperit Sant pregue en nosaltres. És l'Esperit Sant qui ens ensenya a resar, qui ens guia en l'oració i ens fa orar com a fills.
* * * * *
Sant Gregori Palamàs, monjo.
Sants Pares de Mèrida: Pau, Fidel i Massona.
Hem escoltat la promesa de Jesús en l'Evangeli: Déu farà justícia als seus elegits que s'aclamen a ell de dia i de nit (cf. Lc 18, 7). Este és el misteri de l'oració: cridar, no cansar-se i, si et canses, demana ajuda per a mantindre les mans alçades. Esta és l'oració que Jesús ens ha revelat i ens ha donat a través de l'Esperit Sant. Orar no és refugiar-se en un món ideal, no és fugir a una falsa quietud. Per contra, pregar i lluitar, i deixar que també l'Esperit Sant pregue en nosaltres. És l'Esperit Sant qui ens ensenya a resar, qui ens guia en l'oració i ens fa orar com a fills.
* * * * *
Sant Gregori Palamàs, monjo.
Sants Pares de Mèrida: Pau, Fidel i Massona.
Martirologi Romà
1. A Heraclea, ciutat de Tràcia, actual Turquia, sant Teodot màrtir. (c. s. III)
2. A Gangra, lloc de Paflagònia, hui Turquia, sant Hipaci, bisbe, que va morir màrtir, lapidat en un camí pels heretges novacians. (325)
3. A Avinyó, a la regió de Provença, en l'actual França, sant Ruf, considerat com el primer que va estar al capdavant de la comunitat cristiana d'este lloc. (s. IV)
4*. A l'illa de Bardsey, en la costa de Càmbria septentrional, actualment el Regne Unit, sant Dubrici, bisbe i abat. (s. VI)
5. A Trogir (Traù), a Dalmàcia, hui Croàcia, sant Joan, bisbe, que, sent ermità en un monestir camaldulenc, va ser ordenat bisbe i va defendre feliçment la ciutat de la destrucció decretada pel rei Colomà. (c. 1111)
6. A la localitat d'Eu, a Normandia, actual regió francesa, trànsit de sant Llorenç O'Toole (Lorcan Ua Tualthail), bisbe de Dublín, que, entre les dificultats del seu temps va promoure valerosament la disciplina regular de l'Església, va procurar posar pau entre els prínceps i, finalment, havent anat a visitar Enric, rei d'Anglaterra, va aconseguir els gojos de la pau eterna. (1180)
7. Al cenobi de Santa Maria de Gualdo Mazocca, prop de Campobasso, a Itàlia, beat Joan de Tufaria, eremita. (1170)
8. A Mariëngaarde, a Frísia, actual Holanda, sant Siard, abat, de l'Orde Premonstratenc, notable per la seua observança regular i per la seua prodigalitat envers els pobres (1230).
9. A Alger, a Àfrica septentrional, sant Serapió, de l'Orde de la Mare de Déu de la Mercè, en la qual va ser el primer que, per a la redempció dels fidels captius i predicació de la fe cristiana va meréixer la palma del martiri. (1240)
10. A Jerusalem, sants Nicolau Tavelic, Deodat Aribert, Esteve de Cúneo i Pere de Narbona, preveres de l'Orde dels Germans Menors i màrtirs, que, per predicar lliurement a la plaça pública la religió cristiana als sarraïns i confessar constantment a Crist com a Fill de Déu, van ser cremats vius. (1391) Els sants Nicolau Tàvelic (de Dalmàcia), Deodat de Rodés, Esteve de Cúneo i Pere de Narbona, sacerdots franciscans, moriren màrtirs a Jerusalem, el 14 de novembre de 1391. Procedien de diferents províncies de l'Orde. Després de passar uns quants anys al servici religiós del convent de Mont-Sió de la Custòdia de Terra Santa, es decidiren a predicar públicament l'Evangeli als musulmans. Després de pensar-hi molt i amb el suport de la pregària, es presentaren davant del cadí per exposar el discurs apologètic que havien preparat en defensa de la fe cristiana. S'entaulà una discussió tensa. Invitats a retractar-se, ells s'hi refusaren. Per això foren empresonats i després executats i cremats en la plaça pública. El papa Pau VI els canonitzà l'any 1970. [font]
11. A Cáccamo, lloc de Sicília, beat Joan de Lici, prevere de l'Orde de Predicadors, eminent per la seua incansable caritat cap al proïsme, per la propagació del res del Rosari i per l'observança de la disciplina regular. Descansà en el Senyor amb cent onze anys. (1511)
12. En la fortalesa de Binh Dinh, a Cotxinxina, hui Vietnam, sant Esteve Teodor Cuénot, bisbe de la Societat de Missions Estrangeres de París i màrtir, que després de vint-i-cinc anys de treballs apostòlics, durant la feroç persecució sota l'emperador Tu Duc va ser llançat a una quadra d'elefants, on va morir esgotat de sofriments. (1861)
- Beata Maria Merkert (Nysa, Opole – Polònia, 1817-1872), religiosa, cofundadora de la Congregació de les Germanes de Santa Isabel.
1. A Heraclea, ciutat de Tràcia, actual Turquia, sant Teodot màrtir. (c. s. III)
2. A Gangra, lloc de Paflagònia, hui Turquia, sant Hipaci, bisbe, que va morir màrtir, lapidat en un camí pels heretges novacians. (325)
3. A Avinyó, a la regió de Provença, en l'actual França, sant Ruf, considerat com el primer que va estar al capdavant de la comunitat cristiana d'este lloc. (s. IV)
4*. A l'illa de Bardsey, en la costa de Càmbria septentrional, actualment el Regne Unit, sant Dubrici, bisbe i abat. (s. VI)
5. A Trogir (Traù), a Dalmàcia, hui Croàcia, sant Joan, bisbe, que, sent ermità en un monestir camaldulenc, va ser ordenat bisbe i va defendre feliçment la ciutat de la destrucció decretada pel rei Colomà. (c. 1111)
6. A la localitat d'Eu, a Normandia, actual regió francesa, trànsit de sant Llorenç O'Toole (Lorcan Ua Tualthail), bisbe de Dublín, que, entre les dificultats del seu temps va promoure valerosament la disciplina regular de l'Església, va procurar posar pau entre els prínceps i, finalment, havent anat a visitar Enric, rei d'Anglaterra, va aconseguir els gojos de la pau eterna. (1180)
7. Al cenobi de Santa Maria de Gualdo Mazocca, prop de Campobasso, a Itàlia, beat Joan de Tufaria, eremita. (1170)
8. A Mariëngaarde, a Frísia, actual Holanda, sant Siard, abat, de l'Orde Premonstratenc, notable per la seua observança regular i per la seua prodigalitat envers els pobres (1230).
9. A Alger, a Àfrica septentrional, sant Serapió, de l'Orde de la Mare de Déu de la Mercè, en la qual va ser el primer que, per a la redempció dels fidels captius i predicació de la fe cristiana va meréixer la palma del martiri. (1240)
10. A Jerusalem, sants Nicolau Tavelic, Deodat Aribert, Esteve de Cúneo i Pere de Narbona, preveres de l'Orde dels Germans Menors i màrtirs, que, per predicar lliurement a la plaça pública la religió cristiana als sarraïns i confessar constantment a Crist com a Fill de Déu, van ser cremats vius. (1391)
Els sants Nicolau Tàvelic (de Dalmàcia), Deodat de Rodés, Esteve de Cúneo i Pere de Narbona, sacerdots franciscans, moriren màrtirs a Jerusalem, el 14 de novembre de 1391. Procedien de diferents províncies de l'Orde. Després de passar uns quants anys al servici religiós del convent de Mont-Sió de la Custòdia de Terra Santa, es decidiren a predicar públicament l'Evangeli als musulmans. Després de pensar-hi molt i amb el suport de la pregària, es presentaren davant del cadí per exposar el discurs apologètic que havien preparat en defensa de la fe cristiana. S'entaulà una discussió tensa. Invitats a retractar-se, ells s'hi refusaren. Per això foren empresonats i després executats i cremats en la plaça pública. El papa Pau VI els canonitzà l'any 1970. [font]
11. A Cáccamo, lloc de Sicília, beat Joan de Lici, prevere de l'Orde de Predicadors, eminent per la seua incansable caritat cap al proïsme, per la propagació del res del Rosari i per l'observança de la disciplina regular. Descansà en el Senyor amb cent onze anys. (1511)
12. En la fortalesa de Binh Dinh, a Cotxinxina, hui Vietnam, sant Esteve Teodor Cuénot, bisbe de la Societat de Missions Estrangeres de París i màrtir, que després de vint-i-cinc anys de treballs apostòlics, durant la feroç persecució sota l'emperador Tu Duc va ser llançat a una quadra d'elefants, on va morir esgotat de sofriments. (1861)
- Beata Maria Merkert (Nysa, Opole – Polònia, 1817-1872), religiosa, cofundadora de la Congregació de les Germanes de Santa Isabel.
