29 d'octubre de 2026, dijous XXX

DIJOUS DE LA SETMANA XXX / II


Lectura primera Ef 6,10-20

Poseu-vos l'armadura que Déu vos dona.
Així vos mantindreu ferms

Lectura de la carta de sant Pau als cristians d'Efes

Germans, busqueu el vostre vigor en el Senyor i en la força invencible del seu poder. Revestiu-vos amb l'armadura que Déu vos dona per a poder fer front a les tàctiques del diable. Perquè no ens toca lluitar amb enemics de carn i ossos, sinó amb les forces espirituals del mal que omplin l'espai, amb les autoritats i els poders que governen el món de les tenebres. Poseu-vos l'armadura que Déu vos dona i així, els dies pitjors, sereu capaços de resistir i de mantindre-vos ferms fins a la victòria total.
Estigueu a punt, per tant. Cenyiu-vos amb la veritat, protegiu-vos amb l'escut de la justícia, estigueu sempre calçats, és a dir, preparats per a anunciar la Bona Nova de la pau. En tot moment tingueu per escut la fe, capaç d'apagar tots els dards encesos del Maligne. Cobriu-vos el cap amb el casc de la salvació i preneu l'espasa de l'Esperit, que és la paraula de Déu.
Pregueu en tota ocasió. Que l'Esperit guie la vostra oració i les vostres súpliques; en les vetles dediqueu-vos a intercedir amb constància per tot el poble sant i per mi, a fi que Déu em pose en els llavis paraules valentes i clares per a fer conéixer el misteri de l'Evangeli. Des de la presó, on estic encadenat, en soc l'ambaixador: pregueu per a que en parle amb valentia, tal com és la meua obligació.

Salm responsorial 143,1.2.9-10 (R.: 1a)

Beneït siga el Senyor, la meua roca
que entrena els meus braços per a la lluita
i les meues mans per al combat.

R. Beneït siga el Senyor, la meua roca.

És el meu aliat i la meua força;
el baluard que em salva,
l'escut que m'empara.
Ell sotmet el poble al meu govern. R.

Déu meu, vos dedicaré un càntic nou,
acompanyaré amb les arpes el meu cant:
vós doneu als reis la victòria,
i salveu a David, el vostre servent. R.

Al·leluia Cf. Lc 19,38;2,14

Beneït siga el rei, que ve en nom del Senyor.
Pau al cel i glòria allà dalt.

Evangeli Lc 13,31-35

Un profeta no pot morir fora de Jerusalem

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Lluc

En aquell temps, uns fariseus s'acostaren a Jesús a dir-li: «Aneu-vos-en d'ací, que Herodes vol matar-vos». Jesús els respongué: «Aneu a dir a eixe rabosot: "Hui i demà expulse dimonis i cure malalts, i acabaré al tercer dia". Però he d'anar fent el meu camí hui, demà i despús-demà, perquè un profeta no pot morir fora de Jerusalem. ¡Jerusalem, Jerusalem, que mates els profetes i apedregues els que t’envien! Quantes vegades he volgut reunir els teus fills, com la lloca reunix els seus pollets davall de les ales, i no ho heu volgut. Per això el vostre temple quedarà abandonat. I ara vos dic que no em tornareu a vore fins al dia en què aclamareu: "Beneït el qui ve en nom del Senyor"». 
 
Jesús ha vingut a complir la voluntat del Pare. Davant l'amenaça d'Herodes i el molt probable desig d'aquells fariseus de fer-lo fugir, el Senyor es manté fidel. La seua resposta apunta a la seua obra central, la seua mort i resurrecció, i a la seua motivació última, reunir tots els fills per sempre, com ja intentaren els profetes anteriors. Amb tot, a diferència d'estos, l'anunci de l'abandó d'Israel és signe del caràcter definitiu de la seua obra i una crida a la conversió davant de tota duresa de cor. [Evangeli per a cada dia 2026, Delegació de Litúrgia de València]
* * * * *

Festa del Sant Calze a la Seu de València


El dijous 29 d'octubre, a les 19 hores, se celebrarà missa en l'altar major de la Catedral presidida per l'arquebisbe. Per a esta celebració eixirà la relíquia del Sant Calze i tindrà lloc l'entrega de les seues rèpliques a les parròquies assignades. D'esta manera, es clausurarà oficialment el III Any Jubilar Eucarístic del Sant Calze d'Esperanza. Organitza el Capítol i la Confraria del Sant Calze.

Martirologi Romà


1. A Cartago, a l'actual Tunísia, sant Felicià, màrtir. (c. s. III)

2. Commemoració de sant Narcís, bisbe de Jerusalem, mereixedor d'alabances per la seua santedat, paciència i fe. Sobre quan havia de celebrar-se la Pasqua cristiana, va manifestar estar d'acord amb el papa sant Víctor, i que no hi havia un altre dia que el diumenge per a celebrar el misteri de la Resurrecció de Jesucrist. Va descansar en el Senyor a cent setze anys. (c. 222)

3. A Vercelli, lloc de la regió italiana de Ligúria, sant Honorat, bisbe, el qual, deixeble de sant Eusebi en el monestir i company seu també en la presó, va succeir el seu mestre en la seu, per a continuar ensenyant la doctrina verdadera, i a l'hora de la mort va meréixer donar el viàtic al bisbe sant Ambrosi. (s. IV/ V)

4. A Sidó, a Fenícia, hui el Líban, sant Zenobi, prevere, que durant la duríssima persecució sota l'emperador Dioclecià va animar uns altres al martiri, i finalment també ell va ser coronat amb la mort. (s. IV)

5. A Edessa, d'Osroene, a Mesopotàmia, actual Turquia, sant Abraham, anacoreta, la vida del qual va ser escrita per sant Efrem, diaca. (366)

6. Al territori de Vienne, a la Gàl·lia, hui França, sant Teodari, abat, el qual, deixeble de sant Cesari d'Arle, va establir unes cel·les per a monjos i va ser designat pel bisbe com a intercessor davant de Déu i prevere penitenciari per a tots els habitants de la ciutat. (c. 575)

7. A Galway, lloc d'Hibèrnia, actual Irlanda, sant Colmà, bisbe. (632)

8. A Moustier-en-Fagne, prop de Cambrai, a Nèustria, França actualment, sant Dodó, abat, que, presidint el monestir de Wallers, va preferir retirar-se a la vida eremítica. (s. VIII)

9. A Secondigliano, prop de Nàpols, a la regió italiana de Campània, beat Caietà Errico, prevere, que va fomentar els retirs espirituals i la devoció a l'Eucaristia, per a guanyar ànimes per a Crist, i va fundar també la Congregació de Missioners dels Sagrats Cors de Jesús i de Maria. (1860)

10. Beata Clara Badano (1971- Torí 1990). Laica, també coneguda com Clara Llum o Clara Llum Badano, formà parte del moviment dels focolars, va morir a només 18 anys d'un osteosarcoma. 

11. Beat Rosari Àngel Livatino (1952- Agrigent 1990). Laic, jove magistrat, jutge auxiliar en el tribunal d'Agrigent, Sicília, màrtir, assassinat per uns sicaris per orde de la “Stidda”, grup criminal mafiós. 

Sant Narcís de Girona, bisbe i màrtir, festa a la diòcesi de Girona

28 d'octubre de 2026, dimecres: Sants Simó i Judes

Festa de sant Simó el Zelota i sant Judes Tadeu, apòstols

Hui és la festa dels sants Simó i Judes Tadeu, el qual, en l'última Cena, va preguntar al Senyor sobre l'elecció dels dotze com a deixebles, i el Senyor li va respondre: «Si algú m'estima, guardarà la meua paraula; mon Pare l'estimarà i vindrem els dos a viure en ell». A penes tenim referències d'ells ni de la seua missió apostòlica. La tradició atribuïx a l'apòstol sant Judes una carta recollida en el cànon del Nou Testament.

Oració col·lecta

Oh Déu, vós ens heu portat al coneiximent del vostre nom
per mitjà dels apòstols sant Simó i sant Judes; 
feu, per la seua intercessió, que l’Església progresse contínuament 
amb la conversió de nous pobles a la fe.

LECTURES DE LA MISSA

Lectura primera Ef 2,19-22

Formeu un edifici construït damunt del fonament dels apòstols

Lectura de la carta de sant Pau als cristians d'Efes

Germans, ja no sou estrangers ni forasters, sinó ciutadans del poble sant i família de Déu. Formeu un edifici construït damunt del fonament dels apòstols i dels profetes, que té el mateix Jesucrist com a pedra angular. Damunt d'ell tota la construcció va alçant-se harmoniosament per a ser un temple sant gràcies al Senyor. Per Jesucrist, també vosaltres heu entrat a formar part de l'edifici, on Déu residix per la presència de l'Esperit. 
 
Salm responsorial 18,2-3.4-5 (R.: 5a)

El cel parla de la glòria de Déu,
el firmament pregona l'obra de les seues mans.
El dia li passa l'anuncia al dia,
la nit li ho fa saber a la nit.

R. La seua crida s'escampa a tota la terra.

Silenciosament, sense paraules,
sense que ningú els senta la veu,
la seua crida s'escampa a tota la terra,
la seua paraula, fins als límits del món. R.

Al·leluia

Oh Déu, vos alabem. Senyor, vos glorifiquem.
El cor gloriós dels apòstols vos dona alabança.

Evangeli Lc 6,12-19

En va elegir dotze i els va donar el nom d'apòstols

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Lluc 
 
En aquells dies, Jesús se'n va anar a la muntanya a resar, i va passar tota la nit fent oració a Déu. Quan es va fer de dia, va cridar els seus deixebles, en va elegir dotze i els va donar el nom d'apòstols. Eren Simó, que ell anomenà també Pere, i Andreu, el seu germà, Jaume, Joan, Felip, Bertomeu, Mateu, Tomàs; Jaume, fill d'Alfeu; Simó, dit el zelota; Judes, fill de Jaume, i Judes Iscariot, que va ser el traïdor. 
Després Jesús amb els deixebles va baixar i va parar en una plana. Allí hi havia molts dels seus seguidors i una multitud del poble, que havia vingut de tot el país dels jueus, de Jerusalem i de la costa de Tir i de Sidó, per a escoltar-lo i fer-se curar de les seues malalties. També curava els qui eren importunats per esperits malignes. Tota la gent el volia tocar, perquè eixia d'ell un poder que els curava a tots. 
 
En l'evangeli de Lluc, Jesús apareix retratat en diverses ocasions orant abans de grans decisions i moments de la seua vida. Així va ser en l'elecció dels apòstols. Este passatge ens mostra que van ser testimonis privilegiats de les paraules i obres del Salvador, com curacions i exorcismes. Ells seran enviats (apòstols) a anunciar esta Bona Notícia de la qual han sigut testimonis. També hui a nosaltres, com a ells, el Senyor ens mana donar testimoni. I, per això, cal tindre una vida profunda amb ell (oració) i coratge per a anunciar-lo (predicació). [Evangeli per a cada dia 2026, Delegació de Litúrgia de València]

Oració a sant Simó i a sant Judes

Apòstols insignes i molt gloriosos
Simó i sent Judes, amics de Déu grans,
qui alt en lo cel estan abundosos
de gràcies tantes i béns preciosos,
los quals són eterns i molt subirans,
i puix que los dos regnau tan insignes,
ab Déu eternals perquè fóreu fels,
deman-vos mercé als dos tan benignes,
pregueu al Senyor que ens vulla fer dignes
d’atényer la glòria del regne dels cels;
i a més suplicau ço, que en esta vall trista
dels béns de la gràcia ens tape i ens vista.
Amen.
(Font: Apostols insignes y molt gloriosos, del Cançoner sagrat de vides de sants)

Aniversari del naiximent d'Erasme de Rotterdam (1466)

Aniversari del naiximent de sant Francesc de Borja (Gandia, 1510)

Aniversari del començament del pontificat de Sant Joan XXIII (1958)

Aniversari del naiximent de l'escriptor anglés Evelyn Waugh (Londres, 1903).

Martirologi Romà


2. A Magúncia, a la Gàl·lia Bèlgica, hui a Alemanya, sant Ferruci, màrtir, de qui es conta que, havent abandonat el servici militar per a servir a Crist millor i més lliurement, va acabar la seua vida en el martiri. (c. 300)

3. Prop de Como, a la Gàl·lia Cisalpina, actual Itàlia, sant Fidel, màrtir. (c. s. IV)

4. A Àvila, ciutat d'Hispània, passió dels sants Vicent, Sabina i Cristeta, màrtirs, que, fugint de Talavera, van ser assassinats cruelment. (c. 305)

5. A Thiers, a Aquitània, actual França, sant Genís, que va passar d'este món al cel pel martiri, portant encara la vesta blanca del baptisme. (c. s. IV)

6. A Amiens, lloc de Nèustria, a la Gàl·lia, també França en l'actualitat, sant Salvi, bisbe, dedicat a les ciències divines des de la seua joventut i adornat per la integritat de costums. (c. 625)

7. A Meaux, de nou en Nèustria, sant Faró, bisbe, a qui, sent familiar del rei, va convidar la seua germana santa Fara a dedicar-se al servici de Déu. Va convéncer la seua esposa perquè rebera el vel de religiosa, a fi de poder formar ell part del clero, dins del qual, cridat a assumir la funció pastoral, va fer grans donacions dels seus propis béns a l'Església, erigint parròquies i monestirs. (c. 670)

8. A Annecy, a la regió de Savoia, igualment a França, commemoració de sant Germà, abat, el qual, insigne pel seu amor a la soledat, va fundar i va dirigir el cenobi de Talloires. (s. XI)

9. A la província de Fujian, a la Xina, sants Francesc Serrano, bisbe, i Joaquim Royo, Joan Alcober Figuera i Francesc Díaz del Rincón, preveres de l'Orde de Predicadors i màrtirs, que van confirmar la seua fe en el martiri. (1748)

10. Al territori de Cho-Ra, a Tonquín, hui Vietnam, sant Joan Đạt, prevere i màrtir, decapitat per la seua fe en Crist. (1798)

Sant Roderic Aguilar
11. A la localitat d'Ejutla, a Mèxic, sant Roderic Aguilar, prevere i màrtir, que durant la persecució va ser penjat d'un arbre pels soldats, i va aconseguir així gloriosament el martiri que desitjava. (1927)

12. A Alzira, beat valencià Salvador Damià Enguix Garés, màrtir, pare de família. (1936) (memòria a Alzira)

13. A Gilet, beat Josep Ramon Ruiz Bruixola, prevere i màrtir. (1936) (memòria a Sant Nicolau de València i a Foios).

27 d'octubre de 2026, dimarts XXX

DIMARTS DE LA SETMANA XXX / II


Lectura primera Ef 5,21-33

Este misteri és molt gran: em referisc a Crist i a l'Església

Lectura de la carta de sant Pau als cristians d'Efes

Germans, sotmeteu-vos els uns als altres per reverència a Crist. Que les esposes se sotmeten als seus marits, com tots ens sotmetem al Senyor, perquè el marit és cap de la seua esposa, igual que el Crist és cap i salvador de l'Església, que és el seu cos. Per tant, així com l'Església se sotmet a Crist, les esposes s'han de sotmetre en tot als marits.
I vosaltres, marits, ameu les vostres esposes, tal com Crist ama l'Església. Ell s'ha entregat per ella, per a santificar-la, purificant-la amb el bany de l'aigua acompanyat de la paraula, a fi de portar a la seua presència una Església gloriosa, sense taques, ni arrugues, ni res paregut: una Església que fora santa i immaculada. Igualment, els marits han d'amar l'esposa com el seu propi cos.
Qui ama la seua esposa  s'estima a ell mateix. No hi ha hagut mai ningú que no estimara el seu propi cos; al contrari, tots l'alimenten i el visten. També Crist ho fa així amb la seua Església, perquè som membres del seu cos.
Per dir-ho amb paraules de l'Escriptura: «Per això l'home deixa son pare i sa mare per a unir-se a la seua esposa, i ells dos formen una sola carn». Este misteri és molt gran: em referisc a Crist i a l'Església, però també val per a vosaltres: que cada u ame la seua esposa com a ell mateix, i que l'esposa siga respectuosa amb el marit.

Salm responsorial 127,1-2.3.4-5 (R.: cf. 1a)

Feliç tu, fidel del Senyor,
que vius seguint els seus camins.
Menjaràs del fruit del teu treball,
seràs feliç i faràs fortuna.

R. Feliços els fidels del Senyor.

La teua dona, com una vinya fecunda,
en la intimitat de ta casa;
els fills, com rebrots d'olivera,
al voltant de la taula. R.

D'esta manera serà beneït
el fidel del Senyor.
Que el Senyor et beneïsca des de Sió.
Que tota la vida pugues vore
la prosperitat de Jerusalem. R.

Al·leluia Cf. Mt 11,25

Vos done gràcies, Pare, Senyor del cel i de la terra,
perquè heu revelat als senzills els misteris del Regne.

Evangeli Lc 13,18-21

A mesura que el gra creix, es fa com un arbre

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Lluc

En aquell temps, deia Jesús:
«¿A què es pareix el Regne de Déu? ¿A què podríem comparar-lo? És com un gra de mostassa que un home ha sembrat en el seu camp: a mesura que creix, es fa com un arbre, i les aus del cel venen a fer niu en les seues rames».
Deia també:
«¿A què podríem comparar el Regne de Déu? És com el rent, que una dona el pasta amb tres mesures de farina i espera, fins que tot fermenta». 
 
Jesús empra dos comparacions per a referir-se al Regne de Déu. El gra de mostassa és xicotet, però quan és sembrat, creix i es fa gran fins a poder albergar ocells. I el rent és senzill, però afecta tota la massa i la fermenta. El Regne de Déu posseïx les característiques de la manera com Déu ha volgut instaurar-lo irreversiblement: des de Betlem fins al Gòlgota; i trobarà la seua realització definitiva quan Jesús torne, a pesar de l'oposició furibunda del Mal. El cristià combat amb la pregària i la caritat per a que esta forma de regnar triomfe en tots els cors.[Evangeli per a cada dia 2026, Delegació de Litúrgia de València]

* * * * *

Martirologi Romà

Sant Evarist, papa

1. A Roma, sant Evarist, papa, que va ser el quart successor de sant Pere i va regir l'Església Romana en temps de l'emperador Trajà. (108)

2. Prop d'Esmirna, a l'actual Turquia, sant Tràsea, bisbe d'Eumènia de Frígia i màrtir. (c. 170/180)

3. A Clarmont, a Aquitània, hui França, sant Namaci, bisbe, que va construir l'església catedral. (c. 460)

4. A Nàpols, a l'actual regió italiana de Campània, sepultura de sant Gaudiós [l'Africà], bisbe, el qual, a causa de la persecució dels vàndals, va passar d'Abitínia a la Campània, i va acabar els seus dies en la pau d'un monestir. (s. V/VI)

5. A l'illa de Iona, a Escòcia, sant Oterà, monjo, que va ser un dels primers deixebles de sant Columba. (s. VI)

6. A Vicenza, al territori de Venècia, actualment Itàlia, commemoració del beat Bertomeu de Breganze, bisbe, de l'Orde de Predicadors, que va fundar en esta ciutat la Milícia de Jesucrist, per a defendre la fe catòlica i la llibertat de l'Església. (1270)

7. A Paterna, beat valencià Salvador Mollar Ventura, religiós de l'Orde dels Germans Menors i màrtir. (1936) (Memòria a Manises)


entrada destacada

29 d'octubre de 2026, dijous XXX

DIJOUS DE LA SETMANA XXX / II Lectura primera Ef 6,10-20 Poseu-vos l'armadura que Déu vos dona. Així vos mantindreu ferms Lectura de la ...

entrades populars