1 de març de 2026, diumenge II de Quaresma

DIUMENGE II DE QUARESMA / Cicle A


Hui és el Dia del Seminari a l'arxidiòcesi de València

Lectura primera Gn 12,1-4a

Vocació d'Abraham, pare del poble de Déu

Lectura del llibre del Gènesi

En aquells dies, el Senyor va dir a Abram: «Ves-te'n del teu país, del teu clan i de la casa de ton pare, cap a la terra que jo t'indicaré. Et convertiré en un gran poble, et beneiré i faré gran el teu nom, i seràs font de benedicció. Beneiré els qui et beneïxquen; però, als qui et maleïxquen, els maleiré. En tu seran beneïdes totes les famílies de la terra».
Abram se n'anà tal com el Senyor li havia dit.

Salm responsorial 32,4-5.18-19.20 i 22 (R.: 22)

La paraula del Senyor és sincera,
i totes les seues accions són lleials.
Estima el dret i la justícia,
el seu amor ompli la terra.

R. Que el vostre amor, Senyor, no ens deixe mai;
eixa és l'esperança que posem en vós.

Els ulls del Senyor vetlen els seus fidels,
els qui esperen en l'amor que els té;
ell els rescata de la mort,
els sustenta en temps de fam. R.

La nostra esperança és el Senyor,
ell és el nostre auxil i i escut.
Que el vostre amor, Senyor, no ens deixe mai;
eixa és l'esperança que posem en vós. R.

Lectura segona 2Tm 1,8b-10

Déu ens crida i ens il·lumina

Lectura de la segona carta de sant Pau a Timoteu

Benvolgut,
Suporta, amb la fortalesa que Déu ens dona, tots els treballs que hages de patir per l’Evangeli. Ell ens ha salvat i ens ha cridat amb una vocació santa, no per les nostres obres, sinó per la seua pròpia voluntat, segons la gràcia que ens havia concedit per Jesucrist abans dels segles, i que ara ha sigut revelada amb l’aparició de Jesucrist, el nostre salvador, que ha destruït la mort i, per mitjà de l’Evangeli, ha fet resplandir la llum de la vida i de la immortalitat.

Vers abans de l'evangeli

Del núvol lluminós es va sentir la veu del Pare:
Este és el meu Fill, el meu amat; escolteu-lo.

Evangeli Mt 17,1-9

La seua cara resplandia com el sol

 Lectura de l'evangeli segons sant Mateu

En aquell temps, Jesús es va endur a Pere, Jaume i Joan, el germà de Jaume, i els va portar a una muntanya alta i apartada. Es va transfigurar davant d’ells: la seua cara resplandia com el sol i els seus vestits eren blancs com la llum. També se’ls aparegueren Moisés i Elies, que conversaven amb ell.
Pere digué a Jesús: «¡Senyor, que bé que estem ací! Si voleu, faré tres tendes, una per a vós, una per a Moisés i una altra per a Elies». Encara no havia acabat de dir això, quan els cobrí l’ombra d’un núvol lluminós, i des del núvol una veu va dir: «Este és el meu Fill, el meu amat, en qui m’he complagut; escolteu-lo». En sentir-ho, els deixebles, espantats, es prosternaren. Jesús s’acostà, els tocà i els digué: «Alceu-vos, no tingueu por». Quan alçaren els ulls, no veren ningú més que a Jesús, a soles.
Mentres baixaven de la muntanya, Jesús els va manar «No digueu a ningú res de la visió fins que el Fill de l’home haja ressuscitat d’entre els morts». 
 
A. Este Jesús que coneix les nostres temptacions se'ns presenta hui resplandent, per a il·luminar-nos amb la seua veritat. Només des de l'experiència del silenci i de l'oració podrem arribar a un verdader coneiximent de Jesús, guiats per la gràcia que se'ns atorga en la vida espiritual, i que es manifesta en la vida sacramental i de pregària de la seua Església. Contemplem amb mirada neta el rostre transfigurat de Crist, rostre diví de Fill de Déu, i alhora, rostre malalt en la creu que es prolonga com a germà en el nostre patiment i en el dels nostres germans. Rostre transfigurat per la llum de la resurrecció, el qual mirem amb esperança.

B. Per la creu a la llum. Este va ser el missatge que Jesús va donar als seus deixebles en la transfiguració, després d'haver-los anunciat la seua passió i mort en la creu. I el Pare el revela com el seu Fill predilecte a qui hem d'escoltar. Així, alimentats amb la seua Paraula, contemplarem gojosos la glòria del seu rostre (cf. co). La primera i segona lectura, per altra part, ens parlen de la crida que Déu ens fa a una vida santa, cosa que suposa deixar el que calga amb la condició de seguir eixa crida. Abraham, el nostre pare en la fe, se'ns proposa com a model, perquè va eixir de la seua terra fiant-se totalment de Déu.

* * * * *

Aniversari de la mort d'Antoni Ludenya, jesuïta i matemàtic valencià (Cremona, 1820).

Paraula del dia: març (AVL)

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis de l'1 de març

1. A la basílica de Sant Pau de Roma, a la via Ostiense, sant Fèlix [o Feliu] III, papa, que va ser avantpassat del papa sant Gregori el Gran. (492)

2. A Angers, a la Gàl·lia Lugdunense, hui França, sant Albí, bisbe, que va censurar amb vehemència els costums altius dels poderosos i, per a renovar l'Església, va promoure amb tenacitat el III Concili d'Orleans. (c. 550)

3. A Saint David, a Càmbria, actualment Gal·les, al Regne Unit, sant David, bisbe, que, imitant els exemples i virtuts dels Pares orientals, va fundar un monestir, del qual van procedir molts monjos que van evangelitzar Càmbria, Irlanda, Cornualla i Armòrica. (c. 601)

4. Prop de Cenomanum, a Nèustria, hui Le Mans, a França, sant Siviard, abat d'Anille. (c. 680)

5. A Kaiserswerth, a Saxònia, actual Alemanya, sant Suitbert, bisbe, que primer va ser monjo a Northúmbria, sent company de sant Willibrord i, després, ordenat bisbe per sant Wifrid, va predicar l'Evangeli als bataus, frisons i altres pobles de Germània. Va morir piadosament, ja ancià, al monestir que havia fundat. (713)


7. Al monestir d'Avena, en les espessors de la muntanya de Mercuri, a la regió italiana de Calàbria, sant Lleó Lucca, abat de Monte Mula, que, ajustant-se a les institucions dels monjos orientals, va destacar en la vida eremítica i cenobítica. (c. 900)

8. A Celanova, a la regió de Galícia, a Espanya, sant Rossend, que primer va ser bisbe de Dumio, treballant a promoure o instaurar la vida monàstica en esta regió, i després, quan va renunciar a la funció episcopal, va prendre l'hàbit monacal al monestir de Celanova, que va arribar a presidir com a abat(977)

9. A Taggia, al territori de Ligúria, commemoració del beat Cristòfor de Milà, prevere de l'Orde de Predicadors, entregat al culte de Déu i a la doctrina sagrada. (1484)

10. Al monestir de Bassano, a la regió de Venècia, també a Itàlia, beata Joana Maria Bonomo, abadessa de l'Orde de Sant Benet, que, dotada de místics carismes, va experimentar en el cos i en l'ànima els dolors de la Passió del Senyor. (1670)

11. A la ciutat de Xilinxian, a la província xinesa de Guangxi, santa Ainés Tsao Kueiying, màrtir, qui casada amb un marit violent, després de la mort d'este es va entregar, per encàrrec del bisbe a l'ensenyament de la doctrina cristiana, la qual cosa la va portar a ser reclosa en una presó i patir turments cruelíssims, després de la qual cosa, confiant sempre en el Senyor, va passar als festins eterns. (1856)

28 de febrer de 2026, dissabte I de Quaresma

DISSABTE DE LA SETMANA I DE QUARESMA


La Quaresma: correspondre a l'elecció

Lectura primera Dt 26,16-19

Que sigues un poble consagrat al Senyor, el teu Déu

Lectura del llibre del Deuteronomi

Moisés es va adreçar al poble i li va dir: 
«Hui el Senyor, el teu Déu, et mana que complixques estos preceptes i estes decisions, que els observes i els poses en pràctica amb tot el cor i amb tota l'ànima. 
Hui has sentit que el Senyor es compromet a ser el teu Déu; i tu seguiràs els seus camins, observaràs els seus preceptes, els seus manaments i les seues decisions, i escoltaràs la seua veu. 
Hui el Senyor ha fet que tu et comprometes a ser el seu poble, la seua possessió personal, tal com t'havia promés, i tu guardaràs els seus manaments. 
Ell et vol fer superior en glòria, renom i honra a tots els pobles que ell ha creat. Ell vol que sigues un poble consagrat al Senyor, el teu Déu, tal com t'havia promés».

Salm responsorial 118,1-2.4-5.7-8 (R.: cf. 1)

Feliços els de conducta impecable,
que caminen en la llei del Senyor.
Feliços els qui, atents a les seues paraules,
busquen el Senyor amb tot el cor.

R. Feliços els qui caminen en la llei del Senyor.

Heu donat els vostres preceptes
per a que siguen observats fidelment.
Que els meus camins no es desvien
de guardar les vostres normes. R.

Vos alabaré amb sinceritat de cor,
quan aprenga els vostres justs manaments.
Vullc guardar les vostres normes;
no m'abandoneu en cap moment. R.

Vers abans de l'evangeli 2C 6,2b

Ara és l'hora favorable, ara és el dia de la salvació.

Evangeli Mt 5,43-48

Sigau perfectes, com el vostre Pare celestial és perfecte

 Lectura de l'evangeli segons sant Mateu

En aquell temps, Jesús va dir al deixebles: 
«Ja sabeu que es va dir: “Amaràs el que tens prop i odiaràs l’enemic”. Però jo vos dic: Ameu els enemics i pregueu per aquells que vos perseguixen: així sereu fills del vostre Pare que està en el cel, que fa eixir el sol damunt de roïns i bons, i fa ploure damunt de justs i injusts. 
Perquè, si ameu només els qui vos amen, ¿quin mèrit teniu? Els publicans, ¿no fan també igual? I si només saludeu els germans, ¿què feu d’extraordinari? Els pagans, ¿no fan també igual? Sigau perfectes, com el vostre Pare celestial és perfecte».
 
MEDITACIÓ AMB EL PAPA FRANCESC
 
Quan nosaltres escoltem açò, ens sembla que el Senyor demana l'impossible. I a més, ¿per què amar els enemics? Si no es reacciona als prepotents, qualsevol abús té via lliure, i això no és just. Però ¿és realment així? ¿Realment el Senyor ens demana coses impossibles, fins i tot injustes? És així? (…) ¿és possible que una persona arribe a amar els seus enemics? Si depenguera només de nosaltres, seria impossible. Però recordem que, quan el Senyor demana alguna cosa, vol donar-la. El Senyor mai no ens demana res que Ell no ens haja donat abans. Quan em diu que ame els enemics, vol donar-me la capacitat de fer-ho. (…) La força d'amar, que no és una cosa, sinó que és l'Esperit Sant. La força d'amar és l'Esperit Sant, i amb l'Esperit de Jesús podem respondre al mal amb el bé, podem amar el qui ens fa mal. Açò fan els cristians. ¡Que trist és quan persones i pobles orgullosos de ser cristians veuen els altres com a enemics i pensen a fer guerra! És molt trist. (Àngelus, 20 de febrer de 2022)

* * * * *

Venerable Jean-Claude Colin, fundador de la Societat de Maria o Pares Maristes

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del dia 28 de febrer

1. Commemoració dels sants preveres, diaques i molts altres, que a Alexandria d'Egipte, en temps de l'emperador Galié, en declarar-se una gravíssima epidèmia, es van entregar al servici dels malalts fins a morir ells mateixos, motiu pel qual la pietat dels creients els va considerar com a màrtirs. (262)

Sant Romà, abat

2. En les muntanyes del Jura, a la Gàl·lia Lugdunense, hui França, sepultura de l'abat sant Romà, que, seguint els exemples dels antics monjos, primer va abraçar la vida eremítica i va arribar després a ser pare de nombrosos monjos. (463)

Originari de la Gàl·lia, després d’entrar de monjo a l’abadia d’Ainay (Lió), a 35 anys es retirà a la vida eremítica al Mont Jura (Alps francesos, on ara hi ha una gran estació d’esquí). El silenci i la contemplació d’aquelles muntanyes van atraure companys amb els quals fundà l’abadia de Condat. I com que ja no hi cabien fundà la de Lauconne. Instaurà una autoritat compartida amb el seu germà Lupicí, també monjo, que si bé també arribà a la santedat, feia més difícil que d’altres monjos hi arribaren pel seu excessiu rigor.

Aleshores, Romà havia d’intervenir per a endolcir les penitències i tot tornava a la normalitat. El rigor, Romà, l’exercia amb els prínceps i nobles que s’excedien amb la seua autoritat envers els seus súbdits. Després dels companys vingueren les companyes, per a les quals fundarà, amb la seua germana, el monestir femení de La Baume.

► “Per Sant Romà, la neu al pla”.

3. Commemoració de les santes Marana i Cira, vèrgens, que a Berea, a Síria, van viure en un lloc estret i tancat sense sostre, rebien l'aliment necessari per una finestra i guardaven sempre silenci. (s. V)

8. A París, a França, beat Daniel Brottier, prevere de la Congregació de l'Esperit Sant, que es va dedicar plenament a treballar en favor dels òrfens. (1936)

9. Al camp de concentració d'Auschwitz, pròxim a Cracòvia, a Polònia, beat Timoteu Trojanowski, prevere de l'Orde dels Germans Menors Conventuals i màrtir, que durant l'ocupació militar de la seua pàtria en temps de guerra, per confessar la fe cristiana va consumar el seu martiri infringit pels suplicis. (1942)


27 de febrer de 2026, divendres I de Quaresma

DIVENDRES DE LA SETMANA I DE QUARESMA


La Quaresma: reconciliació amb Déu i amb els germans

Lectura primera Ez 18,21-28

¿Vos penseu que vullc la mort del pecador
i no que abandone el mal camí i que vixca?

Lectura de la profecia d'Ezequiel

El Senyor diu:
«Si el malvat es penedix de tots els seus pecats,
guarda els meus preceptes
i obra amb justícia i bondat,
certament viurà i no morirà.
No se li recordarà la seua infidelitat,
sinó el bé que ha fet, i viurà.
¿Vos penseu que vullc la mort del pecador
-diu el Senyor Déu-
i no que abandone el mal camí i que vixca?
Però si el just s'aparta del bé i obra el mal
i les accions detestables que sol fer un malvat,
¿vos penseu que viurà?
No se li recordarà el bé que ha fet:
morirà per la seua infidelitat i pel seu pecat.

Però vosaltres penseu:
"La manera d'obrar del Senyor no és justa".
Casa d'Israel, escolta bé açò que et dic:
¿No és la vostra manera d'obrar, i no la meua,
la que no és justa?
Si el just s'aparta del bé i obra el mal, 
morirà; morirà pel mal que ha fet.
Però, si el malvat s'aparta del mal
i obra amb justícia i bondat,
salvarà la seua vida.
Només que reflexione
i abandone la seua infidelitat,
certament viurà i no morirà».

Salm responsorial 129,1-2.3-4,5-7a.7b-8 (R.: 3)

Des de l'abisme vos cride, Senyor.
Senyor, escolteu el meu clam.
Estigueu atent, escolteu
este clam que vos suplica.

R. Si teniu en compte les culpes, 
Senyor, ¿qui es pot sostindre?

Si teniu en compte les culpes,
Senyor, ¿qui es pot sostindre?
Però és molt vostre perdonar,
i això ens infon respecte. R.

Jo confie en el Senyor,
confie en la seua paraula.
La meua ànima espera el Senyor,
més que els sentinel·les el matí 
Més que els sentinel·les el matí, 
que Israel espere el Senyor. R.

Perquè són del Senyor l'amor fidel
i la redempció generosa.
És ell qui redimirà Israel
de totes les seues culpes. R.

Vers abans de l'evangeli Ez 18,31

Aparteu de vosaltres totes les infidelitats, diu el Senyor,
i renoveu el vostre cor i el vostre esperit.

Evangeli Mt 5,20-26

Ves primer a reconciliar-te amb el germà

 Lectura de l'evangeli segons sant Mateu

En aquell temps, Jesús va dir als deixebles: 
«Si la vostra justícia no supera la dels mestres de la Llei i els fariseus, no entrareu en el Regne del cel. Ja heu sentit que als antics els manaren: “No mataràs”, i si algú mata serà reu davant del tribunal. Però jo vos dic: Qui tracte amb ira el seu germà, serà reu davant del tribunal; qui l’insulte, serà reu davant del Sanedrí; i qui el maleïxca, acabarà en el foc de l’infern. 
Per això, si en el moment de presentar l’ofrena en l’altar, recordes que el teu germà té alguna cosa contra tu, deixa l’ofrena davant de l’altar, i ves primer a reconciliar-te amb el germà, i després torna a presentar l’ofrena. 
Si algú et denuncia, posa’t d’acord amb ell de seguida, mentres aneu encara de camí cap al tribunal; no siga cas que et pose en mans del jutge, i el jutge en mans dels guardes, i et tanquen en la presó. Ja et dic jo, que no eixiràs d’allí fins que no hages pagat l’últim cèntim».
 
MEDITACIÓ AMB EL PAPA FRANCESC
 
De tot açò, es comprén que Jesús no dona importància senzillament a l'observança disciplinària i a la conducta exterior. Ell va a l'arrel de la Llei, apuntant sobretot a la intenció i, per tant, al cor de l'home, on tenen origen les nostres accions bones i roïnes. Per a tindre comportaments bons i honestos no són suficients les normes jurídiques, sinó que calen motivacions profundes, expressions d'una saviesa oculta, la Saviesa de Déu, que es pot acollir gràcies a l'Esperit Sant. I nosaltres, per la fe en Crist, ens podem obrir a l'acció de l'Esperit, que ens fa capaços de viure l'amor diví. A la llum d'este ensenyament, cada precepte revela el seu significat ple com a exigència d'amor, i tots s'unixen en el manament més gran: ama a Déu amb tot el cor i ama els altres com a tu mateix. (Àngelus, 16 de febrer de 2014) 

* * * * *

Commemoració de Sant Gregori de Narek, abat i doctor de l'Església (comm.)

Servent de Déu Guillem Rovirosa i Albet, sindicaliste

Dia Mundial de les ONG.

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del dia 27 de febrer

1. A Alexandria d'Egipte, commemoració dels sants Julià i Eunus, màrtirs. En temps de l'emperador Deci, el primer d'ells, Julià, impedit per la seua malaltia de gota, que no li permetia caminar ni estar dret, es va fer portar per dos dels seus criats en una cadira de mà per a presentar-se al jutge, i allí, un dels criats va renegar de la seua fe, mentre que l'altre, Eunus, es va mantindre ferm en la seua confessió de Crist juntament amb el seu amo. Conduïts tots dos per tota la ciutat muntats en camells, a la vista del poble van ser assotats fins a la mort. (s. III)

2. També en la mateixa ciutat d'Alexandria, sant Besas, màrtir, que, sent soldat, va intentar contindre els que insultaven els màrtirs abans citats, per la qual cosa va ser denunciat davant del jutge i, per perseverar en la fe, va morir decapitat. (s. III)

3. A Rouen, a la Gàl·lia, actualment França, santa Honorina, verge i màrtir(s. inc.)

4. A Lió, també a la Gàl·lia, sant Baldomer, subdiaca, home dedicat a Déu. (c. 660)

5. A Constantinoble, actual Istanbul, a Turquia, sants Basili i Procopi Decapolita, monjos, que en temps de l'emperador Lleó III Isàuric van lluitar decididament en favor del culte a les santes imatges. (741)

6. Al monestir de Narek, a Armènia, sant Gregori, monjo, doctor dels armenis, il·lustre per la seua doctrina, els seus escrits i la seua saviesa mística. (1005)

7. A Messina, a l'illa de Sicília, a Itàlia, sant Lluc, abat del monestir del Santíssim Salvador, que seguia la normes dels monjos orientals. (1149)

8. A Londres, a Anglaterra, santa Anna Line, viuda i màrtir, la qual, havent mort el seu marit en el desterrament per ser catòlic, va oferir la seua casa per a acollir sacerdots, i per esta raó, durant el regnat d'Isabel I, va ser penjada a Tyburn. Amb ella van patir els preveres i màrtirs Marc Barkworth, de l'Orde de Sant Benet, i Roger Filcock, de la Companyia de Jesús, que van ser esquarterats abans de morir. (1601)

9. També a Londres, beat Guillem Richardson, prevere i màrtir, que havent-se ordenat a la ciutat de Sevilla, a Espanya, va ser penjat a Tyburn, sent l'últim màrtir sota Isabel I. (1603)

10. Al poble de Sencelles, a l'illa espanyola de Mallorca, beata Francesca Anna [Francinaina] dels Dolors de Maria Cirer Carbonell, verge, que sense saber llegir ni escriure, però moguda pel zel diví, es va entregar a obres d'apostolat i de caritat, i va fundar per això la comunitat de Germanes de la Caritat(1855)

Sant Gabriel de la Dolorosa Possenti
11. A Isola, a la regió dels Abruços, a Itàlia, sant Gabriel de la Mare de Déu dels Dolors (Francesc) Possenti, acòlit, que, renunciant a la vanitat del món, encara adolescent va ingressar en la Congregació de la Passió de Jesucrist, on en breu temps va consumar la seua vida. (1862)

12. A Marsella, a França, beata Maria de Jesús Deluil Martiny, verge, fundadora de la Congregació de Missioneres Filles del Cor de Jesús, que ferida de mort per un sediciós, va concloure la seua vida escampant la seua sang en íntima unió amb la Passió de Crist. (1884)

13. A la població de Pastura, a Colòmbia, beata Maria de la Caritat de l'Esperit Sant (Carolina) Brader, verge, que va saber conjugar admirablement la vida contemplativa amb l'activitat missionera, i per a promoure la formació cristiana, va fundar la Congregació de Germanes Franciscanes de la Immaculada(1943)


entrada destacada

1 de març de 2026, diumenge II de Quaresma

DIUMENGE II DE QUARESMA / Cicle A Hui és el Dia del Seminari a l'arxidiòcesi de València Enric Benavent, arquebisbe de València:  Deixa ...

entrades populars