26 de juny de 2024, divendres XII

DIVENDRES DE LA SETMANA XII / II

Lectura primera 2R 25,1-12

La població de Judà va ser deportada fora del seu país

Lectura del segon llibre dels Reis

L'any nové del regnat de Sedecies, el dia deu del mes que fa deu, Nabucodonosor, rei de Babilònia, va arribar a Jerusalem amb tot el seu exèrcit, va acampar davant de la ciutat i va fer construir un mur que la rodejava. La ciutat va patir el setge fins a l'any onze del rei Sedecies. Finalment, el dia nou del mes quart, quan la fam ja s'havia apoderat de la ciutat i la gent del poble no tenia gens de pa, els enemics obriren una bretxa en la muralla de la ciutat. Tots els guerrers van fugir de nit per la porta que hi ha entre les dos muralles, davant del jardí del rei, encara que els caldeus tenien rodejada la ciutat. El rei se'n va anar pel camí de l'Arabà. Però les tropes caldees el perseguiren i l'atraparen a les planes de Jericó. Tot l'exèrcit del rei es va desbandar i els caldeus agarraren el rei i el conduïren a Riblà, on estava el rei de Babilònia, i li donaren la sentència: els fills de Sedecies foren degollats davant d'ell, i a Sedecies, li buidaren els ulls i el portaren encadenat a Babilònia.

L'any dèneu de Nabucodonosor, rei de Babilònia, el dia set del mes que fa cinc, un oficial del rei de Babilònia, Nabuzardan, comandant de la guàrdia, va entrar en Jerusalem i va incendiar el temple del Senyor, el palau reial i totes les cases de la ciutat. L'exèrcit dels caldeus, que anava amb el comandant de la guàrdia, va enderrocar tota la muralla de Jerusalem, i Nabuzardan, comandant de la guàrdia, va deportar tota la gent que havia quedat a la ciutat, juntament amb els desertors que s'havien passat al rei de Babilònia. Deixà només una part de la gent senzilla del país, per a que cultivara les vinyes i els camps.

Salm responsorial 136,1-2.3.4-5.6 (R.: 5a i 6a)

Vora els rius de Babilònia

paràvem i ploràvem

d'enyorança de Sió;

en els salzes que hi havia

teníem penjades les lires.

R. Si t'oblidara, Jerusalem,

que se m'apegue la llengua al paladar.

Els qui ens havien deportat

volien que cantàrem;

ens demanaven cants de festa

els qui ens havien entristit:

«Canteu-nos algun càntic de Sió». R.

¿Com podíem cantar cants del Senyor

en una terra estrangera?

Si t'oblidara, Jerusalem,

que se'm paralitze la mà dreta. R.

Que se m'apegue la llengua al paladar,

si no guardara el teu record,

si no posara Jerusalem,

per damunt dels cants de festa. R.

Al·leluia Mt 8,17

Crist portava les nostres malalties,

ens descarregava dels nostres dolors.

Evangeli Mt 8,1-4

Si voleu, podeu deixar-me net

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Mateu

En aquell temps, Jesús va baixar de la muntanya, i el seguia molta gent. En això que se li va acostar un leprós, va caure als seus peus i li va dir: «Senyor, si voleu, podeu deixar-me net». Jesús va allargar la mà i el va tocar dient: «Sí que vullc; queda net». A l'instant va quedar net de la lepra.

Jesús li va dir: «Vigila de no dir-ho a ningú. Ves només a presentar-te al sacerdot i presenta l'ofrena que va ordenar Moisés: això els servirà de prova». 

 

* * * * *

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del dia 26 de juny

Sant Pelai (o Pelagi), màrtir, que a Còrdova, a la regió hispànica d'Andalusia, a tretze anys, per voler conservar la seua fe en Crist i la seua castedat davant dels costums deshonestos d'Abd-ar-Rahman III, califa dels musulmans, va consumar el seu gloriós martiri en ser esbocinat amb tenalles. (925)

• J.M. Bausset: Sant Pelai (2015)

2. A Roma, commemoració dels sants Joan i Pau, als quals es va dedicar una basílica al mont Celi, al Clivo di Scauro, en les propietats del senador Pammaqui. (s. IV)

3. A Trento, al territori de Venècia, també a Itàlia, sant Vigili, bisbe, que, havent rebut de sant Ambròs de Milà les insígnies de la seua comesa i una instrucció pastoral, es va esforçar per consolidar a la seua regió la tasca d'evangelització i per a extirpar a fons el que quedava d'idolatria. S'assegura que va consumar el seu martiri pel nom de Crist, colpejat a mort per hòmens cruels. (405)

4. A Nola, Lloc de la regió també italiana de Campània, sant Deodat, bisbe, successor de sant Paulí. (405)

5. Al territori de Peiteu [Poitiers], a Aquitània, actual França, sant Maixent [o Majenci], abat, insigne per la seua virtut. (c. 515)

6. A Tessalònica, a la regió de Macedònia, hui Grècia, sant David, eremita, que va passar quasi huitanta anys reclòs en una xicoteta cel·la, fora dels murs de la ciutat. (c. 540)

7. Prop de Valenciennes, a Austràsia, actualment França, sants Salvi, bisbe, i el seu deixeble, que van arribar a esta regió procedents d'Alvèrnia, i van ser assassinats baix Winegard, senyor del lloc. (s. VIII)

8. A Gubbio, lloc de l'Úmbria, actual regió d'Itàlia, sant Radulf, bisbe, que es va dedicar sense descans a la predicació i va distribuir amb gran prodigalitat entre els pobres tot allò que va poder sostraure de les seues expenses domèstiques. (1064)

9. A Belley, a Savoia, actual França, sant Antelm, bisbe, monjo de la Gran Cartoixa, que va restaurar els edificis destruïts per una gran nevada. Elegit després prior, va convocar el capítol general, i designat més tard bisbe, es va distingir per la seua aplicació ferma i decidida en la correcció del clero i en la reforma dels costums. (1177)

10. En una nau ancorada enfront del port de Rochefort, també a França, beat Ramon Petiniaud de Jourgnac, prevere i màrtir, ardiaca de Llemotges, que en temps de la Revolució Francesa, per ser sacerdot, va ser empresonat en condicions atroces i, víctima de les malalties, va consumar el seu martiri. (1794)

11. A Cambrai, de nou a França, beates Magdalena Fontaine, Francesca Lanel, Teresa Fantou i Joana Gérard, verges i màrtirs, de la Companyia de Filles de la Caritat de Sant Vicent de Paül, que durant la Revolució Francesa van ser condemnades a mort i conduïdes al suplici coronades a manera de burla amb el rosari. (1794)

12. Al territori de Qianshengzhuang, prop de la ciutat de Liushuitao, a la província de Hebei, a la Xina, sant Josep Maria Taishun, màrtir, el qual, sent metge i catequista, malgrat que durant la persecució duta a terme per la secta dels Yihetuan tots els membres de la seua família van renegar de la fe, ell va preferir donar testimoniatge de Crist escampant la seua sang. (1900)

13. Als voltants de Guadalajara, en l'estat de Jalisco, a Mèxic, sant Josep Maria Robles, prevere i màrtir, que, durant la persecució contra l'Església en temps de la Revolució Mexicana, va ser penjat d'un arbre. (1927)

14. A Treviso, a Itàlia, beat Andreu Jacint Longhin, bisbe, que, en les dificultats de la guerra, va acudir generós a les necessitats dels pròfugs i captius, i enmig de l'agitació del seu temps, amb singular sol·licitud va defendre els drets dels obrers, dels agricultors i de tots els necessitats. (1936)

15. En els boscos de Birok, prop d'Stradch, a la regió de Lviv, a Ucraïna, beats Nicolau Konrad, prevere, i Vladímir Pryjma, que, sota un règim contrari a Déu, van donar testimoniatge de l'esperança en la resurrecció de Crist, sense cap temor a la mort. (1941)

16. Al llogaret de Sykhiv, també a la regió de Lviv, a Ucraïna, beat Andreu Iscak, prevere i màrtir, que en la mateixa persecució va ser afusellat per la seua fe en Crist. (1941)

17. Beat Jaume Ghazir Haddad (Beirut, Líban 1875-1954). Sacerdot caputxí. Fundador de les Germanes Franciscanes de la Santa Creu.

18. A Roma, sant Josepmaria Escrivà de Balaguer, prevere, fundador de l'Opus Dei i de la Societat Sacerdotal de la Santa Creu. (1975)

25 de juny de 2026, dijous XII

DIJOUS DE LA SETMANA XII / II

Lectura primera 2R 24,8-17

El rei de Babilònia va deportar a Joaquim

i a tots els guerrers a Babilònia

Lectura del segon llibre dels Reis

Joaquim tenia dihuit anys quan començà a ser rei. Va regnar tres mesos a Jerusalem. Sa mare es deia Nohestà, filla d'Elnatan de Jerusalem. Va fer el mal que ofén el Senyor, tal com havia fet son pare.

En aquell temps l'exèrcit de Nabucodonosor, rei de Babilònia, pujà a Jerusalem, i la ciutat quedà assetjada. Nabucodonosor en persona va arribar a la ciutat mentres el seu exèrcit l'assetjava, i Joaquim, rei de Judà, amb sa mare, els seus dignataris, els seus oficials i els seus eunucs, es va entregar al rei de Babilònia, qui els va fer presoners. Era l'any octau del seu regnat.

Tal com el Senyor ho havia anunciat, Nabucodonosor es va endur tots els tresors del temple del Senyor i del palau del rei, va fer miques tots els objectes d'or que Salomó, rei d'Israel, havia manat fer per al temple. Va deportar tota la població de Jerusalem, deu mil en total, és a dir, tots els oficials, tots els guerrers, i tots els ferrers i els altres artesans. Només va quedar la gent pobra del poble.

També va deportar a Joaquim de Jerusalem a Babilònia, amb sa mare i les seues esposes, els eunucs i els notables del país. Els hòmens valents que deportà a Babilònia eren set mil, i els ferrers i altres artesans, mil, tots en edat de prendre les armes. En lloc de Joaquim, el rei de Babilònia nomenà rei el seu oncle Matanià, i li canvià el nom pel de Sedecies.

Salm responsorial 78,1-2.3-5.8-9 (R.: 9b)

Mireu, Déu meu,

han entrat els pobles en la vostra heretat,

han profanat el temple sant,

Han arruïnat Jerusalem.

Han tirat els cossos dels vostres servents

als ocells com a menjar;

la carn dels vostres fidels,

a les bèsties de la terra.

R. Per l'honor del vostre nom, Senyor, allibereu-nos.

Entorn de Jerusalem

la sang corre com l'aigua,

i ningú enterra els morts.

Convertits en menyspreu dels veïns,

som la burla dels pobles que ens rodegen.

Senyor, ¿quant de temps estaràs irritat

i cremarà el teu zel com un foc? R.

No ens culpeu dels pecats dels nostres pares,

que ens arribe prompte la vostra misericòrdia,

que estem desemparats del tot. R.

Defeneu-nos, Déu, salvador nostre,

per l'honor del vostre nom,

allibereu-nos i perdoneu-nos els pecats

per amor del vostre nom. R.

Al·leluia Jo 14,23

Si algú m'estima, guardarà la meua paraula;

mon Pare l'estimarà, i vindrem els dos a viure en ell.

Evangeli Mt 7,21-29

Una casa construïda damunt de la roca,

i una altra damunt de l'arena

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Mateu

En aquell temps, Jesús digué als deixebles: «No tot el qui em diu: "Senyor, Senyor", entrarà en el Regne del cel, sinó el qui fa la voluntat de mon Pare que està en el cel. Aquell dia molts em diran: "Senyor, Senyor, ¿no recordeu que en el vostre nom profetitzàvem i expulsàvem dimonis i féiem molts miracles?" Però jo els diré clarament: "No vos he conegut mai. ¡Aparteu-vos de mi els qui obreu el mal!"

Per això, qui escolta estes paraules meues i les posa en pràctica, es pareix a un home sensat que va construir sa casa damunt de la roca. Va caure la pluja, va créixer el riu, bufaren els vents i envestiren contra aquella casa, però no va caure, perquè tenia els fonaments en la roca. 

En canvi, qui escolta estes paraules meues i no les posa en pràctica, es pareix a un home insensat que va construir sa casa damunt de l'arena. Va caure la pluja, va créixer el riu, bufaren els vents i envestiren contra aquella casa, i la casa va caure: la seua ruïna fou completa». 

Quan Jesús acabà de dir estes paraules, la gent quedà molt admirada de la seua doctrina, perquè no ensenyava com els mestres de la Llei, sinó amb autoritat.

* * * * * 

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del dia 25 de juny

1. A Torí, a la regió hui italiana de Ligúria, sant Màxim, primer bisbe d'esta seu, qui amb la seua paterna paraula va cridar al poble pagà a la fe de Crist, i amb sòlida doctrina el va conduir al premi de la salvació eterna. (c. 408-423)

• J.M. Bausset: Sant Màxim de Torí (2015)

2. Commemoració de sant Pròsper d'Aquitània, qui, versat en filosofia i en lletres, va portar amb la seua esposa una vida íntegra i modesta, i havent abraçat la vida monàstica a Marsella, va defendre enèrgicament contra els pelagians la doctrina de sant Agustí sobre la gràcia divina i el do de la perseverança; després assumí a Roma el servici de secretari del papa sant Lleó I el Gran. (c. 463)

Pròsper (390-465) va prosperar en la seua Aquitània natal empassant-se tota la doctrina sobre la gràcia i en va quedar fascinat: Déu ens té comptats tots els cabells i no ens deixarà mai, sempre està al nostra costat. Al traslladar-se a Marsella va comprovar la gran difusió del pelagianisme: “La gràcia? Quina gràcia divina? Tot depén de la nostra voluntat personal”.

I aleshores va treballar perquè sacerdots, monjos i bisbes, abandonaren el pelagianisme, ell que no era més que un laic. La seua activitat va cridar l’atenció del papa Lleó I, que el va nomenar secretari personal. Des de Roma sant Pròsper va continuar predicant la doctrina ortodoxa fins poc abans de morir, obrint-se a la gràcia divina. [font]

3. A Reggio, a la regió actualment italiana d'Emília-Romanya, sant Pròsper, bisbe. (s. V/VI)

4. A Maurienne, a Savoia, hui França, santa Tigris, verge, que amb gran zel va propagar en este lloc allí el culte a sant Joan, el Precursor. (s. VI)

5. A Roosmarkei, a Escòcia, sant Moloc o Luan, bisbe. (c. 592)

6. A Jaca, a la Hispània Tarraconense, santa Oròsia, verge i màrtir. (c. 714)

7. A Egmond, al territori de Frísia, a l'actual Holanda, sant Adalbert, diaca i abat, que va ajudar sant Willibrord en l'evangelització d'aquells llocs. (s. VIII inc.)

8. A la Bretanya Menor, hui França, sant Salomó, màrtir, que, mentres va ser rei, va instituir seus episcopals, va ampliar els monestirs i va mantindre la justícia, però en ser apartat del seu càrrec, va ser encegat i mort a l'església pels seus adversaris. (874)

9. A Goleto, prop de Nusco, a l'actual regió italiana de Campània, sant Guillem, abat, el qual, nascut a Vercelli, es va fer pelegrí i pobre per amor de Crist, i, aconsellat per sant Joan de Matera, va fundar el monestir de Montevergine, en el qual va reunir uns monjos als quals va impartir una profunda doctrina espiritual, i també altres diversos monestirs, tant masculins com femenins, en diverses regions de la Itàlia meridional. (1142)

10. A la Cartoixa de Le Reposoir, a Savoia, a l'actual França, beat Joan, anomenat «Hispà», monjo, que va escriure els estatuts per a les monges de la Cartoixa. (1160)

11. A la ciutat de Marienwerder, a la Prússia polonesa, beata Dorotea de Montau, que, en quedar viuda, va viure reclosa en una cel·la al costat de la catedral, entregada a l'oració contínua i a la penitència. (1394)

12. A Laval, a França, beata Maria Lhuillier, verge i màrtir, que, rebuda en la Congregació de Germanes Hospitalàries de la Misericòrdia, durant la Revolució Francesa va ser decapitada per mantindre's fidel als vots religiosos de l'Església. (1794)

13. A la ciutat de Nam Dinh, a Tonquín, hui Vietnam, sants Doménec Henares, bisbe de l'Orde de Predicadors, i Francesc Do Minh Chieu, màrtirs, el primer dels quals va propagar la fe cristiana durant quaranta-nou anys, i el segon va cooperar amb ell com a catequista. Tots dos van ser decapitats per la seua fe en Crist, en temps de l'emperador Minh Mang. (1838)

24 de juny de 2026, dimecres: Nativitat de Sant Joan Baptiste

Solemnitat de la Nativitat de Sant Joan Baptiste

Solemnitat de la Nativitat de Sant Joan Baptiste, Precursor del Senyor, que, estant encara en el si matern, en quedar ple de l'Esperit Sant va exultar de goig per la pròxima arribada de la salvació del gènere humà. El seu naiximent va profetitzar la Nativitat de Crist el Senyor, i la seua existència va brillar amb tal esplendor de gràcia, que el mateix Jesucrist va dir no haver-hi entre els nascuts de dona ningú tan gran com Joan el Baptiste (elog. del Martirologi Romà).

• J.M. Bausset: Sant Joan Baptista (2015)

Sant Joan Baptiste és titular de les parròquies d’Atzeneta d’Albaida, una d’Alzira, Beneixama, Beniarbeig, Beniardà, Beniarjó, Bugarra, Callosa d’en Sarrià, Xiva, Llanera de Ranes, Manises, Muro, Sant Joanet, Set Aigües, Terrateig i Vallés. És a més titular, amb Sant Joan Evangeliste, amb el títol de Sants Joans de la parròquia d’este títol, a València, i de les de Quatretonda, Cullera, Estivella, Faura, Meliana, Potries, Puçol  Rotglà-Corberà. Amb Sant Vicent Ferrer és titular de la parròquia de Sant Joan i Sant Vicent de València.

Vigília de Sant Joan Baptiste

Des del segle VII la festa de Sant Joan era precedida per un dia de penitència. L'eucaristia, celebrada després de Nona, marcava l'acabament del dejuni i el començament de la festa. Els textos de la missa posen en relleu la vocació del Precursor en el misteri de l'Encarnació. [font: MCL, p. 1274]

Missa de la vigília

Oració col·lecta

Oh Déu, que heu suscitat sant Joan Baptiste 

per a que preparara per a Crist, el Senyor, un poble ben dispost; 

concediu a la vostra Església la gràcia del goig espiritual 

i conduïu tots els fidels pel camí de la salvació i de la pau.

Lectures de la missa del dia:

Lectura primera Is 49,1-6

T'he fet llum de tots els pobles

Lectura del llibre d'Isaïes

Escolteu-me, illes remotes;

estigueu atents, pobles llunyans.

Abans de nàixer, el Senyor em va cridar,

quan estava en el si de la mare,

va pronunciar el meu nom.

Va fer dels meus llavis una espasa tallant

i em va amagar a l'ombra de la seua mà.

Va fer de mi una fletxa aguda,

ben guardada en la seua baina,

i em va dir: «Eres el meu servent, Israel, 

en tu manifestaré la meua glòria».

Jo pensava: «M'he cansat en va,

he consumit les meues forces per no res.

De fet el Senyor sostenia la meua causa,

el meu Déu em guardava la recompensa».

El Senyor em va formar des del si de la mare

per a que fora el seu servent,

fera tornar el poble de Jacob,

i li reunira el poble d'Israel;

m'he sentit honrat davant del Senyor,

i el meu Déu ha sigut la meua força:

però ara ell em diu:

«És massa poc que sigues el meu servent

per a restablir les tribus de Jacob

i fer tornar els qui he guardat d'Israel;

et faré llum de tots els pobles,

per a que la meua salvació arribe 

de cap a cap de la terra».

 Salm responsorial 138,1-3.13-14.15 (R.: 14a)

M'heu observat, Senyor, i em coneixeu,

vós veieu quan m'assente o quan m'alce,

descobriu de lluny el meu pensar,

sabeu bé si camine o si repose,

vos són conegudes totes les meues sendes.

R. M'heu observat, Senyor, i em coneixeu. 

 

Vós heu creat el meu interior,

m'heu teixit en les entranyes de ma mare.

Vos done gràcies per haver-me fet tan admirable,

les vostres obres són portentoses:

ho reconec amb tota l'ànima. R.

Em coneixeu fins als ossos,

quan jo m'anava fent ocultament,

com un teixit en el cor de la terra. R.

Lectura segona Fets 13,22-26 

 

Sant Pau dona testimoni de Crist, el fill de David 

 

Lectura dels Fets dels Apòstols 

 

En aquells dies Pau digué: 

«Als nostres pares, Déu els va donar a David com a rei, del qual va fer esta alabança: 

"M'he fixat en David, fill de Jessé, 

que és un home com el desitja el meu cor; 

ell durà a terme tot allò que em propose"  

De la seua descendència, tal com havia promés, Déu ha fet sorgir un Salvador per a Israel, que és Jesús; i Joan va preparar la seua vinguda proclamant un baptisme de conversió per a tot el poble d'Israel. Però Joan, quan acabava el seu camí, deia: "Jo no soc el que vosaltres penseu; darrere de mi en ve un altre de qui no soc digne de deslligar-li les sandàlies".  

Germans, fills del llinatge d'Abraham, i els altres que també creieu en l'únic Déu, és a nosaltres a qui s'adreça esta paraula de salvació» 

Al·leluia Lc 1,76

A tu, infant, et diran profeta de l'Altíssim,

perquè aniràs davant del Senyor

a preparar els seus camins.

Evangeli Lc 1,57-66.80

S'ha de dir Joan

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Lluc

A Isabel li arribà l'hora del part i donà a llum un fill. 

Els veïns i els parents saberen com era de gran la bondat del Senyor amb ella i compartien la seua alegria. 

Al cap de huit dies es reuniren per a circumcidar l'infant, i volien que es diguera Zacaries, com son pare, però la mare va intervindre: «No, que s'ha de dir Joan». 

Ells li replicaren: «Però ¡si no hi ha ningú de la família que porte eixe nom!» I li feren senyes al pare preguntant-li com volia que es diguera. Ell demanà una tauleta i va escriure: «El seu nom és Joan».

A tots els va estranyar. A l'instant se li va obrir la boca, i la llengua, i començà a parlar, beneint a Déu. A tots els veïns els entrà un gran temor. Per tota la muntanya de Judea es parlava d'estes coses, i qui ho sentia ho guardava en el seu cor i es preguntava: «¿Qui serà este infant?» Realment la mà del Senyor l'acompanyava. 

I el xiquet creixia i s'enfortia en l'Esperit, i va viure en el desert fins al dia que es va donar a conéixer a Israel.

A. Isabel i Zacaries, els pares de Joan el Baptiste, són dos persones justes que reconeixen l'acció de Déu en les seues vides. Tots dos s'unixen a l'alegria de la presència de Déu que visita el seu poble. Per això, el nom del xiquet ha de mostrar que Déu s'ha recordat del seu poble i concedix la seua misericòrdia i el seu favor. Açò és el que significa el nom de Joan. Joan és l'últim gran profeta que portarà la paraula de Déu a Israel, elegit en les entranyes de sa mare. I celebrem el seu naiximent perquè Joan, com a humil profeta precursor, marca el temps del nou i definitiu profeta del Regne de Déu, Jesús, el Messies, el que portarà la llum a les nacions.

B. La litúrgia de hui celebra el naiximent de sant Joan Baptiste, el Precursor, el major dels nascuts de dona. Enviat per Déu, venia per a donar testimoni de la llum i preparar per al Senyor un poble ben disposat (ant. d'entrada). L'evangeli ens presenta les circumstàncies que van envoltar el naiximent del Baptiste. El nom de Joan significa «Déu ens ha mostrat el seu favor». El Pf. explica la missió de Joan Baptiste, que va anar obrint camins al Salvador i la presència del qual entre els hòmens va assenyalar amb tota claredat, com l'Anyell de Déu que lleva el pecat del món. Joan va arribar a donar la seua sang com a suprem testimoniatge pel nom de Crist. Imitem el Baptiste, obrint camins al Senyor, assenyalant-lo com a Salvador de tota la humanitat i sent els seus testimonis amb la nostra vida enmig del món.

C. Quan el fill de Zacarías i Isabel va ser circumcidat no va rebre el nom de son pare, sinó “Joan”, que significa “fidel a Déu”. Amb això se significà l'especial vocació d'aquell xiquet de ser profeta de l'Altíssim, perquè va anar davant del Senyor a preparar els seus camins, anunciant al seu poble la salvació. Ell va ser elegit per Déu, ja des del ventre de sa mare (primera lect.) Va ser elegit per a mostrar a les gents l'Anyell que lleva el pecat del món. Ell va batejar al Jordà l'autor del baptisme, i l'aigua viva té des de llavors poder de salvació per als hòmens. I ell va donar per fi la seua sang com a suprem testimoniatge pel nom de Crist (cf. prefaci).

Oració sobre les ofrenes

Senyor, omplim de dons el vostre altar

per a celebrar el naixement d’aquell que va profetitzar

que venia el Salvador del món

i el va mostrar, ja present, entre el hòmens.

Prefaci

És realment just i necessari,

és el nostre deure i és la nostra salvació,

Senyor, Pare sant, Déu omnipotent i etern,

que, sempre i en tot lloc, vos donem gràcies

per Crist Senyor nostre.

I que en esta festa alabem la vostra magnificència, 

perquè heu santificat i honorat el més gran dels hòmens,

Joan Baptiste, el precursor del vostre Fill.

Ja abans de nàixer, ell va saltar de goig pressentint el Salvador.

En nàixer va portar al món una gran alegria.

Elegit entre tots els profetes, va mostrar l’Anyell redemptor;

va batejar a Crist, l’autor del baptisme,

a fi que les aigües pogueren ser font de salvació

i, finalment, escampant la seua sang,

va donar d’ell el darrer testimoni.

Per això, amb tots els àngels i els sants,

cantem la vostra glòria, dient:

Oració després de la comunió

Nodrits amb el convit de l’Anyell celestial,

vos preguem, Senyor, que l’Església,

feliç pel naiximent de sant Joan Baptiste,

reconega que aquell que el Precursor va anunciar,

és el que l’ha regenerada.

* * * * *

El 24 de juny de 1542 va nàixer a Fontiveros sant Joan de la Creu

El 24 de juny de 1885 va morir a Carlet la serventa de Déu Micaela Grau, fundadora de les Germanes de la Doctrina Cristiana

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del dia 24 de juny

2. A Roma, a la via Salària Antiga ad Septem Palumbas, sants Joan i Festus, màrtirs. (s. inc.)

3. A Autun, a la Gàl·lia Lugdunense, hui França, sant Simplici, qui, de noble i devota estirp, va viure en perfecta castedat amb la seua virtuosa esposa i després va ser elegit bisbe. (c. 375)

4. A la població de Créteil, a la regió de París, també a l'actual França, mort dels sants Agoard i Agilbert, i de molts altres més, màrtirs. (s. V/VI)

5. A Mechelen [Malines], al territori de Brabant, hui Bèlgica, sant Rumold, venerat com a eremita i màrtir. (775)

6. Al monestir de Lobbes, a Austràsia, de nou a Bèlgica, sant Teodulf, bisbe i abat. (776)

7. A la ciutat de Nantes, a la Bretanya Menor, actual França, sant Goard, bisbe i màrtir, el qual, quan estava celebrant una Missa solemne amb el poble en la catedral, va ser blanc, juntament amb molts fidels, de les sagetes dels normands, mentres cantava "Amunt els cors". (843)

8. A Vestervig, a Dinamarca, sant Teodoric, prevere, missioner en esta regió, de qui es diu que va construir, amb fusta, la primera església. (c. 1065)

9. A la província de Sichuan, a la Xina, sant Josep Yuan Zaide, prevere i màrtir, estrangulat pels qui odiaven la fe cristiana. (1817)

10. A la ciutat de Guadalajara, a Mèxic, santa Maria de Guadalupe (Anastàsia) García Zavala, verge, que va participar activament en la fundació de la Congregació de Serventes de Santa Margarida Maria i dels Pobres, i es va distingir per les seues obres de caritat en favor dels necessitats i dels malalts. (1963) Canonitzada en 2013.