15 d'abril de 2026, dimecres II de Pasqua

DIMECRES DE LA SETMANA II DE PASQUA

Oració col·lecta

Senyor, vos demanem que, 

al reviure, també enguany, el misteri de Pasqua, 

que retorna a la humanitat la dignitat original 

i li dona l’esperança de la resurrecció, 

pugam posseir en la caritat que mai no mor 

allò que ara celebrem per la fe.

Lectura primera Fets 5,17-26

Els de la presó,

els trobareu en el temple ensenyant al poble

Lectura dels Fets dels Apòstols

En aquells dies, el gran sacerdot i tots els seus, del grup dels saduceus, portats per l'enveja, van detindre els apòstols i els tancaren en la presó pública.

Però, a la nit, l'àngel del Senyor va obrir les portes de la presó, els va traure fora i els va dir: «Aneu, presenteu-vos en el temple i anuncieu al poble totes estes paraules de vida». Ells li feren cas: entraren al temple de bon matí i es posaren a ensenyar.

Quan va arribar el gran sacerdot amb els seus, convocaren el sanedrí, el ple del senat dels israelites, i enviaren a buscar els apòstols a la presó; però els guardes enviats no els trobaren en el calabós, i se'n tornaren a informar el sanedrí. Els digueren: «Hem trobat la presó ben tancada, i els sentinel·les drets fent la guàrdia a la porta, i l'hem oberta, però no hem trobat a ningú dins». 

En sentir això, tant l'oficial de la guàrdia del temple com els grans sacerdots no s'explicaven què havia pogut passar. En aquell moment va arribar u que els va dir: «Els de la presó, els trobareu en el temple ensenyant al poble». Efectivament, va eixir l'oficial amb els guàrdies i se'ls endugueren, però sense fer ús de la força, perquè temien que el poble els apedregara.

Salm responsorial 33,2-3.4-5.6-7.8-9 (R.: 7a)

Beneiré el Senyor en tot moment,

tindré sempre en els llavis la seua alabança.

La meua ànima es gloria en el Senyor;

se n'alegraran els humils quan ho senten.

R. Quan el pobre clama, el Senyor l'escolta.

O bé:

Al·leluia.

Tots amb mi glorifiqueu el Senyor,

exalcem junts el seu nom.

He demanat al Senyor i m'ha escoltat,

m'ha alliberat de l'ànsia que tenia. R.

Mireu-lo, i quedareu radiants,

no haureu d'amagar la cara de vergonya.

El pobre clama, el Senyor l'escolta

i el salva de tots els perills. R.

Acampa l'àngel del Senyor

entorn dels seus fidels i els allibera.

Tasteu i voreu que bo és el Senyor;

feliç l'home que confia en ell. R.

Al·leluia Jo 3,16

Déu va estimar tant el món

que va donar el seu Fill únic;

tots els qui creuen en ell tenen vida eterna.

Evangeli Jo 3,16-21

Déu va enviar el seu Fill per a salvar el món gràcies a ell

᛭  Lectura de l'evangeli segons sant Joan

En aquell temps, Jesús va dir a Nicodem: «Déu va estimar tant el món que va donar el seu Fill únic, a fi que no es perda ningú dels qui creuen en ell, sinó que tinguen vida eterna. 

Déu no va enviar el seu Fill al món per a condemnar el món, sinó per a salvar el món gràcies a ell: qui creu en el Fill no és condemnat, però qui no creu en ell ja està condemnat, per no haver cregut en el nom del Fill únic de Déu. I este és el juí: la llum va vindre al món, però s'han estimat més la foscor que la llum, ja que les seues obres eren roïns; perquè qui obra el mal odia la llum, i no s'acosta a la llum, per a no deixar al descobert les seues obres; però el qui obra la veritat, sí que s'acosta a la llum, per tal que tots vegen que les seues obres estan fetes segons Déu». 

 

* * * * *

Santes Basilissa i Anastàsia de Roma, màrtirs (una tradició apòcrifa les feia naturals de Xàtiva), copatrones de Xàtiva

Dia Mundial de l'Art

Sants i Beats del 15 d'abril

1. A Tràcia, a l'actual Turquia, sants Teodor i Pausilip, màrtirs, que, segons la tradició, van patir el martiri en temps de l'emperador Adrià. (117/137)

2. A la població de Mira, a Lícia, també a Turquia, sant Crescent, que va consumar el martiri per mitjà del foc. (s. inc.)

3. A la Muntanya Àuria, al Picé, actual regió de les Marques, a Itàlia, sant Maró, màrtir. (s. inc.)

4. A Roma, en la basílica de Sant Pere, commemoració de sant Abundi, que, com narra el papa sant Gregori el Gran, va ser humil i fidel mansionari d'esta església. (c. 564)

5. Al cenobi de Scissy, a la regió de Coutances, a la Gàl·lia, actual França, sepultura de sant Patern, bisbe d'Avranches, que, després d'haver fundat molts monestirs, ja septuagenari va ser elegit per a la funció episcopal. Ple de mèrits, va entregar a la fi la seua ànima a Déu en este cenobi. (c. 565)

6. Al monestir de Landelles, a la comarca de Bayeux, de Normandia, també França actualment, sant Ortari, abat, cèlebre per la seua austeritat i la seua vida d'oració, així com per la seua dedicació a la cura dels malalts i a l'ajuda dels pobres. (s. XI)

7. A Avinyó, al territori de Provença, de nou a França, beat Cèsar de Bus, prevere, que, havent-se convertit de la vida mundana, es va entregar completament a la predicació i a la catequesi, i va fundar la Congregació de Pares de la Doctrina Cristiana, perquè es donara glòria a Déu amb la instrucció dels fidels. (1607)

8. A Kalawao, a l'illa de Molokai, a Oceania, pertanyent en l'actualitat als Estats Units d'Amèrica, sant Damià de Veuster, prevere de la Congregació de Missioners dels Sagrats Cors de Jesús i Maria, que, entregat a l'assistència dels leprosos, va acabar ell mateix contagiat d'esta malaltia. (1889) Canonitzat en 2009.

14 d'abril de 2026, dimarts II de Pasqua

DIMARTS DE LA SETMANA II DE PASQUA

Lectura primera Fets 4,32-37

Un sol cor i una sola ànima

Lectura dels Fets dels Apòstols

La multitud dels creients tenia un sol cor i una sola ànima, i ningú d'ells parlava de les coses que posseïa com si foren pròpies, sinó que tenien tots els béns en comú. El testimoni que els apòstols donaven de la resurrecció de Jesucrist, el confirmaven amb el poder que tenien d'obrar grans miracles. Tots els creients eren molt ben vistos de la gent.

Entre ells no hi havia ningú que vixquera en la indigència, perquè tots els qui eren propietaris de terres o de cases les venien, depositaven als peus dels apòstols el producte de la venda, i era distribuït segons les necessitats de cada u. 

Josep, un levita, nascut a Xipre, a qui els apòstols havien donat el sobrenom de Bernabé, que vol dir fill de consolació, va vendre un camp que posseïa i va portar els diners als peus dels apòstols.

Salm responsorial 92,1ab.1c-2.5 (R.: 1a)

El Senyor és rei, va vestit de majestat.

El Senyor va vestit i cenyit de poder.

R. El Senyor és rei, va vestit de majestat.

O bé:

Al·leluia.

Manté ferm tot el món, incommovible.

El vostre soli es manté des del principi,

vós sou des de sempre. R.

El vostre pacte és irrevocable;

la santedat, Senyor, adorna la vostra casa

al llarg de tots els temps. R.

Al·leluia Jo 3,15

El Fill de l'home ha de ser elevat,

per a que tots els qui creuen en ell tinguen vida eterna.

Evangeli Jo 3,7b-15

Ningú ha pujat al cel,

tret del Fill de l'home, que ha baixat del cel

᛭  Lectura de l'evangeli segons sant Joan

En aquell temps, Jesús digué a Nicodem: «Heu de nàixer de nou. El vent bufa allà on vol; sents la seua veu, però no saps ni d'on ve ni a on va. Una cosa semblant passa amb el qui ha nascut de l'Esperit». Li pregunta Nicodem: «I això com pot ser?» Jesús li contesta: «Tu eres mestre d'Israel, i no ho saps? Et dic amb tota veritat que parlem de coses que sabem i donem testimoni d’allò que hem vist, però vosaltres no accepteu el nostre testimoni. Si no em creieu quan vos parle de coses de la terra, ¿com podreu creure'm quan vos parlaré de les del cel? Ningú ha pujat al cel, tret del Fill de l'home, que ha baixat del cel. I igual que Moisés, en el desert, va elevar la serp, també el Fill de l'home ha de ser elevat, per a que tots els qui creuen en ell tinguen vida eterna».

Arquebisbe Costa i Borràs

* * * * *

Aniversari de l'ordenació episcopal del valencià Joan Antoni Reig i Pla (1996)

Aniversari de la defunció de  Josep Doménec Costa i Borràs, arquebisbe de Tarragona, fundador de les Missioneres de la Immaculada Concepció (1864)

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del 14 d'abril

1. A Roma, al cementeri de Pretextat, a la via Àpia, sants Tiburci, Valerià i Màxim, màrtirs. (s. inc.)

2. A Antioquia de Síria, hui Turquia, santes màrtirs Bernice i Prosdoca, vèrgens, i la seua mare Domnina, que en temps de persecució, per a evitar els que volien atemptar contra la seua puresa, van buscar remei en la fugida, però van trobar finalment el martiri en ser llançades a un riu. (s. IV)

3. Al desert de Nítria, a Egipte, sant Frontó, abat, que, juntament amb setanta companys, es va retirar a aquell lloc inhòspit. (c. s. IV)

4. A Elphin, lloc d'Irlanda, sant Asac, bisbe, considerat deixeble de sant Patrici i primer bisbe d'esta Església. (s. V)

5. A Alexandria, a Egipte, santa Tomaide, màrtir. (476)

6. A Lió, a França, sant Lambert, bisbe, que abans havia sigut monjo i abat del monestir de Fontenelle. (c. 688)

7. A Montemarano, a Campània, actual regió d'Itàlia, sant Joan, bisbe, que es va dedicar a ajudar els pobres i a la santificació del clero. (s. XI/XII)

8. A l'abadia de Tiron, al costat de Chartres, a França, sant Bernat, abat, que va portar vida eremítica en boscos i a l'illa de Chausey, i va ser mestre insigne dels deixebles que acudien a ell en gran nombre, als quals encaminava cap a la perfecció evangèlica. (1117)

9. A Avinyó, a França, sant Benet, jove pastor, que sent adolescent es va traslladar a esta ciutat i gràcies a ell, amb l'ajuda de Déu, es va construir un pont sobre el Roine, molt útil per als ciutadans. (1184)

10. A Tui, a la regió de Galícia, beat Pere González "Telm", prevere de l'Orde de Predicadors, que va tractar de ser tan humil com en el passat havia desitjat la glòria, i es va entregar a ajudar els més desvalguts, sobretot a mariners i pescadors. (1246)

11. A Schiedam, a Gueldres, a l'actual Holanda, santa Lidvina o Liduina, verge, que, per la conversió dels pecadors i l'alliberament de les ànimes, va suportar durant tota la vida malalties del cos, confiada només en Déu. (1433)

12. Al poble de les Coves de Vinromà, a la Plana Alta, beata Isabel Calduch Rovira, verge de l'Orde de Clarisses Caputxines i màrtir, que va entregar la vida per confessar a Crist. (1936)

13 d'abril de 2026, dilluns: Sant Vicent Ferrer

Sant Vicent Ferrer

Solemnitat de Sant Vicent Ferrer (a les diòcesis de València, Oriola-Alacant i Sogorb-Castelló), patró principal de la Comunitat Valenciana i de la diòcesi d'Oriola-Alacant; festa a la diòcesi de Tortosa (territori valencià); titular de les parròquies de l’Atzúbia, Alcoleja, Algímia d’Alfara, Aiòder i Corbera; titular i patró de San Vicente de Piedrahita; patró de Gavarda, Ondara, Terrateig i Teulada.

Missa de la Solemnitat (AVL):

Oració col·lecta

Oh Déu, que féreu del nostre Patró, 

sant Vicent Ferrer,

un insigne predicador de l'Evangeli,

concediu-nos que pugam vore regnant en el cel 

a Jesucrist, el vostre Fill,

a qui ell va anunciar 

com a futur jutge en la terra.

- Ap 14, 6-7. Temeu a Déu i doneu-li glòria.

- 1Co 9, 16-19. 22-23. ¡Pobre de mi si no proclamara l'Evangeli!

- Sal 96 (95), 1-2. 3. 7-8a. 10. R.  Conteu a tots els pobles les meravelles del Senyor.

- Mc 16, 15-18. Aneu i proclameu l'Evangeli.

En aquell temps Jesús s'aparegué als Onze i els va dir: «Aneu per tot el món i proclameu la Bona Nova a tota la creació. Qui crega i es batege, se salvarà; però qui no crega, es condemnarà. Als qui creguen, els acompanyaran estos signes: en nom meu expulsaran dimonis; parlaran llengües noves; agarraran serps amb les mans i, si beuen algun verí, no els farà cap mal; imposaran les mans als malalts, i es posaran bons».



• Sant Vicent Ferrer (Cercapou)
• J. M. Bausset: Sant Vicent Ferrer i la llengua a l'Església (2021)
• Matilde Borja: Els Combregars de Castelló (la Ribera Alta).

Oració sobre les ofrenes

Ja que celebrem hui

la solemnitat de sant Vicent Ferrer, 

el nostre patró, 

vos demanem, Senyor, 

que accepteu estes ofrenes que vos presentem 

i ens prepareu, vós mateix, 

a participar dignament 

d'estos sagrats misteris. 

Per Crist, Senyor nostre.

 Prefaci

És realment just i necessari,

és el nostre deure i la nostra salvació,

Senyor, Pare sant, Déu omnipotent i etern,

que, sempre i en tot lloc,

vos donem gràcies per Crist Senyor nostre,

Perquè no deixeu mai de cridar 

nous anunciadors de l'Evangeli;

i així trobàreu en Sant Vicent Ferrer 

un servidor de la pau, 

i un mestre del poble cristià, 

el qual és instruït amb la seua doctrina 

i protegit amb la seua intercessió.

Per això, ara, plens de goig,

amb tots els àngels i els sants,

cantem l’himne de la vostra glòria,

dient:  

 

Oració després de la comunió

 

Alimentats amb el Cos i la Sang de Crist, 

vos demanem, Senyor,

per la intercessió de sant Vicent Ferrer,

el nostre patró, 

servir-vos amb puresa de cor

i meréixer arribar a les alegries eternes.

Per Crist, Senyor nostre.

* * * * * 

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del 13 d'abril

Sant Martí I, papa i màrtir, que després de condemnar l'heretgia dels monoteletes en el concili del Laterà, per orde de l'emperador Constant II, va ser arrancat de la seua seu per l'exarca Teodor Cal·liope, que va entrar per la força a la basílica del Laterà, i el va enviar a Constantinoble, on primer el va tancar en una dura masmorra sota estreta vigilància i després va ser exiliat al Quersonés, actual Crimea, lloc en el qual, passats uns dos anys, van concloure les seues tribulacions i va aconseguir la corona eterna. (656)

A Tarragona, ciutat d'Hispània, sant Hermenegild, màrtir, que sent fill de Leovigild, rei arrià dels visigots, es va convertir a la fe catòlica per mediació de sant Leandre, bisbe de Sevilla. Reclòs en la presó per disposició del rei, en haver-se negat a rebre la comunió de mans d'un bisbe arrià, el dia de la festa de Pasqua va ser degollat per mandat del seu propi pare. (586)

Hermenegild vol dir “guerrer valent”. I ho va ser, de valent, el nostre sant. Fill del rei visigot Leovigild, que intentava unificar tots els regnes sota l’arrianisme (no a la divinitat de Jesucrist), la conversió al catolicisme d’Hermenegild, governador de la Bètica (Andalusia) va suposar un problema per a aquella unificació. Sense voler renunciar a la seua fe, fou empresonat a Tarragona i hi fou assassinat el 13 d’abril del 586.

Els sants Isidor, Gregori de Tours, Gregori Magne i Beda parlen del seu martiri, i el papa Urbà VIII introduí la seua memòria en el santoral el 1636. [font]

3. A Pèrgam, a la província romana d'Àsia, hui Turquia, sants màrtirs Carp, bisbe de Tiatira, Pàpil, diaca, Agatònica, germana de Pàpil, i molts altres, que, pel goig d'expressar la seua confessió cristiana, van ser coronats amb el martiri. (s. II)

4. A Ravenna, població de la regió d'Emília-Romanya, a Itàlia, sant Urs, bisbe, que va traslladar la seu episcopal des de Classe a esta ciutat i va dedicar l'església catedral, en la festa de Pasqua sota el títol de la santa Anàstasi. En este mateix dia, passats alguns anys, va emigrar a la glòria de la resurrecció. (c. 425)

5. Al monestir de Santa Maria de Capelle, prop de Wast, a la regió de Boulogne, a França, beata Ida, qui, viuda d'Eustaqui, comte de Boulogne, va brillar per la seua liberalitat cap als pobres i pel seu zel en el decòrum de la casa de Déu. (1113)

6. A Saint-David, al territori de Càmbria, a Gal·les, hui el Regne Unit, sant Caràdoc, prevere i ermità, que sent tocador d'arpa en el palau reial, en constatar que allí es volia més als gossos que als hòmens, va decidir servir a Déu sota la direcció de l'abat Teliav. (1124)

7. Al monestir cistercenc de Roosendaal, a Brabant, a l'actual Holanda, beata Ida, verge, que des de jove va patir per part de son pare abans d'entrar en la vida religiosa, i amb l'austeritat quotidiana va imitar en el seu cos el Crist sofrent. (c. 1290)

8. Al monestir de Fonte Avellana, a la regió italiana de l'Úmbria, beat Albertini, ermità i prior d'un grup d'eremites, que va anteposar la soledat als honors i va procurar conciliar les ciutats enemistades entre si. (1294)

9. A Città di Castello, de nou a l'Úmbria, santa Margarida, verge de les Germanes de la Penitència de Sant Doménec, la qual, cega de naixement, deforme i abandonada pels seus progenitors, sempre va confiar en el seu cor, no obstant això, en el nom de Jesús. (1320) Canonitzada en 2021.

10. A Rochester, a Anglaterra, beats Francesc Dickenson i Miló Gerard, preveres i màrtirs que, després d'haver-se format en el Col·legi de Reims dels Anglesos, van tornar a la seua pàtria per a exercir clandestinament el ministeri sacerdotal, per la qual cosa, durant el regnant Isabel I tots dos van ser condemnats a la forca i després esquarterats. (1590)

11. A York, també a Anglaterra, beats Joan Lockwood i Eduard Catherick, preveres i màrtirs en temps del rei Carles I. El primer, de huitanta-set anys, que ja havia sigut condemnat dos vegades a la pena capital per ser sacerdot, va voler precedir en el patíbul al seu company més jove, que estava una mica angoixat davant de la mort, per a animar-lo a culminar el gloriós martiri. (1642)

12. Beat Serafí Morazzone (1747- Chiuso, Lecco, Itàlia 1822). Sacerdot diocesà, rector de Chiuso (Lecco). Exemplar en els quaranta-nou anys de l'exercici de ministeri pastoral en eixa parròquia.

13. A l'illa francesa de la Reunion, a l'Oceà Índic, beat Scubilion (Joan Bernat), religiós de l'Institut de les Escoles Cristianes, que va ensenyar incansablement als xiquets i va oferir ajuda als pobres i esperança als esclaus. (1867)

14. Al llogaret de Totoclán, a la regió de Guadalajara, a Mèxic, sant Sabas Reyes Salazar, prevere i màrtir, que va ser executat durant la persecució mexicana per la seua fe en Crist Sacerdot i Rei de l'Univers. (1927)

15. Beat Roland Rivi (1931- Piane di Monchio, Mòdena, Itàlia 1945). Seminarista assassinat per odi a la fe.