Solemnitat de l’Assumpció de la Mare de Déu
Solemnitat de l'
Assumpció de la Benaurada Verge Maria, Mare del nostre Déu i Senyor Jesucrist, que, consumat el curs de la seua vida en la terra, va ser elevada en cos i ànima a la glòria del cel. Esta veritat de fe, rebuda de la tradició de l'Església, va ser definida solemnement pel
papa Pius XII en 1950.
Missa de la solemnitat
vós heu portat a la glòria del cel en cos i ànima
la immaculada verge Maria, Mare del vostre Fill.
Feu que, amb la mirada fita en les coses celestials,
meresquem tindre part en la seua glòria.
Lectures de la missa del dia
Lectura primera Ap 11,19a;12,1-6a.10ab Aparegué en el cel un gran senyal
Lectura de l'Apocalipsi de sant Joan
El santuari de Déu que hi ha en el cel s'obrí, i dins del temple aparegué l'arca de l'aliança de Déu. Després aparegué en el cel un gran senyal: una dona vestida de sol, amb la lluna baix dels peus i una corona al cap de dotze estreles. Esperava un fill i cridava amb dolor, a punt de donar a llum.
També aparegué en el cel un altre senyal: un gran drac roig, que tenia set caps i deu banyes. Als set caps duia set diademes, i la seua cua arrastrà la tercera part de les estreles i les llançà a la terra. El drac va parar davant de la dona per a devorar-li el fill així que nasquera.
La dona posà al món un fill, un xiquet que ha de governar tots els pobles amb una vara de ferro. El fill de la dona va ser endut cap a Déu, davant del seu tron, i ella va fugir al desert, on Déu li havia preparat un lloc. En eixe moment vaig sentir en el cel una veu forta que proclamava: «Ara és l'hora de la salvació, de la força i del regnat del nostre Déu, l'hora del poder del seu Messies».
Salm responsorial 44,10bc.11-12ab.16 (R.: 10b) A la teua dreta està la reina,
vestida amb or d'Ofir.
R. A la teua dreta està la reina,
vestida amb or d'Ofir.
Escolta, filla, mira, atén,
oblida el teu poble i la casa de ton pare;
el rei està captivat per la teua bellesa:
venera'l, que és el teu senyor. R.
Les porten entre alegria i festa,
entren al palau del rei. R.
Lectura segona 1C 15,20-27a Crist, el primer; després, els qui són de Crist
Lectura de la primera carta de sant Pau als cristians de Corint
Crist ha ressuscitat d'entre els morts, el primer d'entre tots els qui dormen. Ja que la mort vingué per un home, també per un home vindrà la resurrecció dels morts: tots són d'Adam, i per això tots moren, però tots tornaran a la vida gràcies a Crist. Cada u en el moment que li correspon: Crist el primer, després, a l'hora que ell vindrà, els qui són de Crist; i, al final, quan ell destituirà tota classe de sobirania, d'autoritat o de poder, posarà el Regne en mans de Déu, el Pare. Perquè ell ha de regnar «fins que Déu haurà sotmés tots els enemics davall dels seus peus». El darrer enemic destituït serà la Mort: perquè tot ho ha posat davall dels seus peus.
Al·leluia Maria ha estat enduta al cel.
Els àngels se n'alegren.
Evangeli Lc 1,39-56 El Totpoderós ha fet en mi coses grans.
Exalça els humils
Lectura de l'evangeli segons sant Lluc
Per aquells dies, Maria es va posar en camí, a bon pas, cap a un poble de la muntanya de Judà; entrà en casa de Zacaries i saludà a Isabel. I va passar que, quan Isabel va sentir la salutació de Maria, la criatura va saltar d'alegria en el seu ventre, i Isabel, plena de l'Esperit Sant, va exclamar amb totes les seues forces:
«¡Beneïda tu entre totes les dones
i beneït el fruit de les teues entranyes!
¿I com és això, que la mare del meu Senyor
ve a visitar-me?
Mira: en haver sentit la teua salutació,
ha saltat d'alegria la criatura que porte en les entranyes.
Feliç tu, que has cregut:
allò que el Senyor t'ha anunciat, es complirà».
«La meua ànima magnifica el Senyor,
el meu esperit s'alegra en Déu, el meu salvador,
perquè ha mirat la humilitat
de la seua serventa.
Per això des d'ara totes les generacions
em diran benaventurada,
perquè el Totpoderós ha fet en mi coses grans.
El seu nom és sant,
i la seua misericòrdia arriba
a tots els qui creuen en ell
de generació en generació.
Les obres del seu braç són potents:
dispersa els hòmens de cor altiu,
destrona els poderosos
i exalça els humils;
ompli de béns els pobres
i deixa els rics sense res.
Ha protegit Israel, el seu servent,
i s'ha recordat de la misericòrida
que havia promés als nostres pares,
a Abraham i a la seua descendència per sempre».
Maria es quedà tres mesos amb ella, i després se'n tornà a sa casa.
A. Des de la fe de l'Església, Maria, associada a Jesucrist redemptor, és assumida en cos i ànima a la glòria divina. Jesucrist ens ha precedit en la seua resurrecció, i Maria, la que per obra de l'Esperit Sant, el va portar en el seu ventre i el va donar a llum, ha iniciat també al costat del Fill l'últim dia. I en ella, una criatura com tots nosaltres, s'anticipa la nostra resurrecció. Ella viu celestialment, plenament identificada amb el Fill. Però ella continua sent mare, tal com Jesús li la va presentar al deixeble, anomenant-la dona com a deixebla, i és portadora d'esperança per a tots els seus fills deixebles, fills de l'Església, fills de Maria.
B. Maria, escollida per Déu, ens ensenya el camí cap al cel. La seua vida preservada i plena de gràcia, és elevada a la dignitat més gran que es mereix. Des d’allí, intercedix per nosaltres per a conduir-nos cap al seu fill Jesús. Que este signe d’esperança ens acompanye en tot moment, per a dirigir sempre la mirada al cel. [Evangeli per a cada dia 2026, Delegació de Litúrgia de València]
Que puge fins a vós, Senyor, el nostre oferiment,
i que amb la intercessió de santa Maria verge, assumpta al cel,
els nostres cors abrasits d’amor,
És realment just i necessari,
és el nostre deure i és la nostra salvació,
Senyor, Pare sant, Déu omnipotent i etern,
que, sempre i en tot lloc,
Perquè hui ha estat assumpta al cel
imatge i primícia de l’Església gloriosa,
model d’esperança certa,
i consol del poble que camina.
Vós amb raó no volguéreu
que patira la corrupció del sepulcre,
aquella que de manera inefable
va ser mare de l’autor de la vida,
el vostre Fill, fet home.
amb tots els cors dels àngels,
vos lloem amb goig, dient:
Oració després de la comunió
hem pres estos sagraments de salvació,
i vos preguem per mitjà de santa Maria verge, assumpta al cel,
que puguem arribar a la glòria de la resurrecció.
L'Assumpció de la Mare de Déu és titular de la Seu de València, de la Seu de Xàtiva, de la Seu de Sogorb, de la cocatedral de Castelló, de la basílica d'Alacant, de la basílica menor d'Elx, de l'església col.legial de Gandia, de l'església arxiprestal de Morella, de les esglésies parroquials d'Alaquàs, Albaida, Albocàsser, Alboraia, Aldaia, l'Alcora, Andilla, Aielo de Rugat, Aiora, Ares del Maestrat, Benaguasil, Benassal, Beneixida, Benimaclet, Benlloc, Biar, Bocairent, el Boixar, Cabanes, Camporrobles, Carcaixent, Càrcer, Carlet, Castalla, Castellfort, Castelló (Ribera Alta), Castelló de Rugat, Catí, Cervera del Maestrat, Cocentaina, les Coves de Vinromà, Dénia, Fanzara, Foios, Forcall, Gorga, Guadalest, Llíria, Llutxent, Lucena del Cid, Montesa, Montserrat, Museros, Navarrés, Oliva, Onda, Ontinyent, Ortells, Palanques, Patró, Pego, la Pelejana (la Vall d'Alba), Penàguila, Planes, la Pobla d'Alcolea (Morella), la Pobla de Benifassà, la Pobla del Duc, Portell de Morella, Ribarroja del Túria, Santa Pola, Sax, Sorita, Suera, Teresa de Cofrents, Torrent, Traiguera, Utiel, la Vall d'Uixó, Vallibona, la Vila Joiosa, Vilafamés, Villena, Vinaròs, Vistabella del Maestrat, Xert, Xilxes i Xixona; cotitular de l'església parroquial de Massarrojos.
Festa de la Mare de Déu de Begonya, titular d'una església del Port de Sagunt.
«E quan venc que nós haguem l’església, sempre manam-hi fer altar de nostra dona sancta Maria, car en totes les viles, que grans fossen, que Déus nos havia donades a guanyar de sarraïns, havíem edificada església de nostra dona sancta Maria» (Llibre dels Fets de Jaume I).
Memòries
Beats valencians Josep Amorós, Josep Blasco i Eduard Ripoll, i companys màrtirs claretiansBeat valencià Josep Maria Peris i Polo, prevere, màrtir (memòria a Cinctorres) [goigs]; beat Carmel Sastre i Sastre, prevere i màrtir valencià (memòria a Pego i Piles); beat valencià Agustí Hurtado i Soler (Doménec Maria d'Alboraia), prevere terciari caputxí, màrtir (memòria a Alboraia); beats valencians Joan Climent (Climent Adolf) Vea i Balaguer (memòria a la Jana i a Sant Mateu), Ildefons (Lluís Albert) Alberto i Flos (memòria a Benicarlo i l’Alcora) i Miquel (Exuperi) Alberto i Flos (memòria a Benicarló), germans de La Salle, màrtirs. Venerable Matilde de Magdeburg, monja, filòsofa i mística (1282)Aniversari del naiximent a Lisboa de sant Antoni de Pàdua (1195)Aniversari de la fundació a París de la Companyia de Jesús (1534)Aniversari del naiximent de sant Òscar Romero, bisbe (1917)
MARTIROLOGI ROMÀ
Elogis del dia 15 d'agost
 |
| Sant Tarsici |
2. A Roma, al cementeri de Calixt, a la via Àpia, commemoració de sant Tarsici, màrtir, que en defensar la Santíssima Eucaristia de Crist d'una furiosa torba de gentils que intentava profanar-la, va preferir ser apedregat fins a la mort abans que entregar les sagrades formes als gossos. (c. 257)
3. A Nicomèdia, ciutat de Bitínia, hui Turquia, sants Estrató, Felip i Eutiquià, màrtirs. (s. inc.)
5. Commemoració de sant Alipi, bisbe de Tagaste, a Numídia, actual Algèria, que primer va ser deixeble de sant Agustí, després company seu de conversió, col·lega en el ministeri pastoral, correligionari en la lluita contra els heretges i, finalment, copartícip amb ell de la glòria celeste. (c. 430)
6. A Hildesheim, a la regió de Saxònia, a Alemanya, sant Altfrid, bisbe, que va edificar l'església catedralícia i va afavorir la construcció de monestirs. (874)
7. A Székesfehérvár, a Pannònia, actual Hongria, mort de sant Esteve, rei dels hongaresos, la memòria del qual se celebra demà. (1038)
10. A Pallanza, prop de Novara, també a Itàlia, beata Juliana de Busto Arsizio, verge de l'Orde de Sant Agustí, insigne per la seua invencible fortalesa d'ànim, la seua admirable paciència i la seua constant contemplació dels béns celestials. (1501)
11. A Roma, sant Estanislau de Kostka, el qual, polonés d'origen, desitjós d'entrar en l'Orde de la Companyia de Jesús, va escapar de la casa paterna i es va dirigir a peu a Roma, on, admés en el noviciat per sant Francesc de Borja, va morir amb fama de santedat, aconseguida en breu temps realitzant els servicis més humils. (1568)
12. A la ciutat de Wenga, en la rodalia de Busira, al Congo Belga, actual República Democràtica del Congo, beat Isidor Bakanja, màrtir, que, iniciat en la fe cristiana en la seua adolescència, la va cultivar diligentment i amb valentia va donar-ne testimoniatge amb el seu treball. Per això, en odi a la religió cristiana, va ser sotmés a continus assots per part del director de la companyia colonial, i va entregar a Déu el seu esperit pocs mesos més tard, i va perdonar el seu botxí. (1909)
14. A la localitat de Chalchihuites, territori de Durango, a Mèxic, sants màrtirs Lluís Batis Sáinz, prevere, Manuel Morales, pare de família, Salvador Lara Puente i David Roldán Lara, que, per odi al cristianisme, van patir la mort durant la persecució mexicana. (1926)
15. A Barbastre, a la regió d'Aragó, beats Lluís Masferrer Vila, prevere, i dèneu companys*, màrtirs de la Congregació de Missioners Fills de l'Immaculat Cor de Maria, que en el furor de la persecució contra l'Església van posar la seua vida en mans de Crist i es van unir en una abraçada amb els seus germans que, en altres dies i al mateix lloc, van patir la mort per a glòria del Senyor. (1936)
Els seus noms: Josep Maria Badia Mateu, Josep Figuero Beltrán, Eduard Ripoll Diego (de Xàtiva), Francesc Maria Roura Farró i Jesús Agustí Viela Ezcurdia, lectors; Josep Maria Amorós Hernández (de la Pobla Llarga), Joan Baixeras Berenguer, Josep Maria Blasco Juan (de Xàtiva), Rafael Briega Morales, Francesc Castan Messeguer, Lluís Escalé Binefa, Ramon Illa Sàlvia, Lluís Lladó Teixidor, Manuel Martínez Jarauta, Miquel Masip González, Faustí Pérez García, Sebastià Riera Coromina, Josep Maria Ros Florensa, i Alfons Sorribes Teixidó, estudiants.
19. A Motril, al costat de Granada, a la regió d'Andalusia, beat Vicent Soler, prevere de l'Orde d'Agustins Recol·lectes i màrtir, que en la mateixa persecució, va ser condemnat a mort juntament amb altres detinguts, als quals ell havia preparat piadosament per a morir, i, afusellat davant dels murs del cementeri, va aconseguir la glòria del triomf en Crist. (1936)
20. A Palma de Gandia, comarca de la Safor, beat valencià Carmel Sastre i Sastre, prevere i màrtir, que en la mateixa persecució, seguint les petjades de Crist, va obtenir per la seua gràcia el premi de la vida eterna. (1936)
21. A la població de Tàrrega, prop de Barcelona, beat Jaume Bonet Nadal, prevere de la Societat de Sant Francesc de Sales i màrtir, que, com a fidel deixeble, va meréixer ser redimit amb la sang de Crist. (1936)
21. A Pàdua, ciutat d'Itàlia, beat Claudi (Ricard) Granzotto, religiós de l'Orde dels Germans Menors, que va unir l'exercici de la seua professió religiosa amb l'art d'escultor, i en pocs anys va aconseguir la perfecció imitant a Crist. (1947)