13 de juliol de 2026, dilluns XV

DILLUNS DE LA SETMANA XV / II


Lectura primera Is 1,10-17

Llaveu-vos.
Lleveu-me de davant dels ulls tot el mal que feu

Lectura del llibre d'Isaïes

Escolteu la paraula del Senyor,
nobles de Sodoma!
Sentiu l'advertència del nostre Déu,
poble de Gomorra!
Diu el Senyor:
«¿Per què m'oferiu tants sacrificis?
¡Estic embafat dels moltons que cremeu
i del greix dels vedells!
La sang dels bous, dels corders 
i dels cabrits no em diu res.
¿Qui vos ha demanat mai tot això?
Quan veniu a vore'm,
no feu més que passejar pel meus atris.
No em porteu més ofrenes vanes;
em repugna el fum dels sacrificis.
Llunes noves, dissabtes, assemblees:
no puc sofrir la mescla de crim i festa.
Deteste els vostres novilunis i les celebracions:
se m'han fet pesades,
estic cansat d'aguantar-les.
Quan esteneu les mans,
aparte els ulls
i, per més oracions que feu,
no les escolte,
perquè teniu les mans tacades de sang.
Llaveu-vos i renteu-vos.
Lleveu-me de davant dels ulls
tot el mal que feu.
Deixeu de fer el mal,
apreneu a fer el bé.
Busqueu la justícia,
defeneu l'oprimit,
feu justícia a l'orfe,
defeneu la causa de la viuda».

Salm responsorial 49,8-9.16bc-17.21 i 23 (R.: 23b)

No condemne els teus  sacrificis,
els teus holocausts sempre presents;
però no accepte el bou de ta casa
ni el cabrit del teu corral.

R. A qui camina honradament,
li mostraré la salvació de Déu.

¿Per què em recites els manaments
i t'omplis la boca amb la meua aliança,
si tu odies els mandats
i desdenyes les meues paraules? R.

¿He de callar mentres fas tot això?
¿Penses que soc com tu?
T'acuse i t'ho retrac a la cara.
L'alabança és un sacrifici que m'honora.
A qui camina honradament,
li mostraré la salvació de Déu. R.

 Al·leluia Mt 5,10

Feliços els perseguits pel fet de ser justs:
d'ells és el Regne del cel.

Evangeli Mt 10,34-11,1

No he vingut a sembrar pau, sinó espases

 Lectura de l'evangeli segons sant Mateu

En aquell temps, Jesús va dir als apòstols:
«No penseu que he vingut a sembrar pau en la terra: no he vingut a sembrar pau, sinó espases. He vingut a posar el fill en contra del pare, la filla en contra de la mare i la nora en contra de la sogra; i els enemics de cada u seran els mateixos de sa casa. 
Qui estima el pare o la mare més que a mi, no és digne de mi. Qui estima el fill o la filla més que a mi, no és digne de mi. Qui no pren la seua creu i em seguix, no és digne de mi. 
Qui vullga guardar la seua vida, la perdrà; però qui l'arribe a perdre per causa meua, la trobarà. 
Qui vos acull a vosaltres, m'acull a mi, i qui m'acull a mi, acull a qui m'ha enviat. 
Qui acull un profeta perquè és profeta, tindrà la recompensa dels profetes. Qui acull un just perquè és just, tindrà la recompensa dels justs. I tot el qui done un got d'aigua fresca a un d'estos menuts només perquè és deixeble meu, vos dic de veres que no quedarà sense recompensa».
Quan Jesús va acabar de fer als dotze deixebles estes recomanacions, se'n va anar a ensenyar i a predicar per aquells pobles. 
 
* * * * *

Sant Enric (mem. ll.).

    Sant Enric, emperador romanogermànic, que, segons la tradició, d'acord amb la seua esposa Cunegunda va posar gran tenacitat a reformar la vida de l'Església i a propagar la fe en Crist per tot Europa, on, mogut per un zel missioner, va instituir nombroses seus episcopals i va fundar monestirs. Va morir en este dia a Grona, prop de Göttingen, a Francònia, actual Alemanya. (1024)

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del 13 de juliol

2. Commemoració de sant Esdres, sacerdot i escriba, que, en temps d'Artaxerxes, rei dels perses, havent tornat des de Babilònia a la Judea, va congregar al poble que estava dispers i va posar gran obstinació a estudiar, portar a la pràctica i ensenyar la Llei del Senyor a Israel.

3. Commemoració de sant Silas, elegit i enviat pels apòstols a les Esglésies de la gentilitat al costat dels sants Pau i Bernabé, ple de la gràcia de Déu, va complir amb gran afany el seu ministeri. (s. I)

4. A Alexandria d'Egipte, sant Serapió, màrtir, que, en temps de l'emperador Septimi Sever i del prefecte Àquila, va aconseguir la corona del martiri en ser cremat viu. (c. 212)

5. A l'illa grega de Quios, a la mar Egea, santa Mírope, màrtir(s. III/IV)

6. A Filomèlia, ciutat de Frígia, actual Turquia, sants màrtirs Alexandre i trenta soldats, que, segons conta la tradició, van ser martiritzats sota Magne, prefecte d'Antioquia de Pisídia. (s. IV)

7. A Albi, ciutat d'Aquitània, actualment França, trànsit de sant Eugeni, bisbe de Cartago, gloriós per la seua fe i les seues virtuts, que va patir el desterrament durant la persecució desencadenada pels vàndals. (501)

8. A la Bretanya Menor, també a la França actual, sant Turià, abat del monestir de Dôle i bisbe(s. VII/VIII)

9. A Gènova, a la regió italiana de Ligúria, beat Jaume de Varazze o Voràgine, bisbe, de l'Orde de Predicadors, que, per a promoure la vida cristiana del poble, va oferir en els seus escrits nombrosos exemples de virtut. (1298)

10. A Norwich, a Anglaterra, beat Tomàs Tunstal, prevere de l'Orde de sant Benet i màrtir, que, en temps del rei Jaume I, va ser condemnat a mort i penjat per haver entrat, com a sacerdot, en este país. (1616)

11. Davant de les costes de Rochefort, a França, beats Lluís Armand Josep Adam, de l'Orde dels Germans Menors Conventuals, i Bertomeu Jarrige de la Morélie de Biars, preveres i màrtirs, que, empresonats en una vella nau durant la Revolució Francesa per ser sacerdots, van morir en ella víctimes de la pesta i de la seua caritat envers els seus companys de captivitat. (1794)

12. A Orange, ciutat de Provença, també a França, beates Magdalena de la Mare de Déu (Isabel) Verchière i cinc companyes*, vèrgens, martiritzades durant la mateixa Revolució Francesa. (1794)

Els noms són: beates Teresa Enrica de l'Anunciació Faurie, Anna Andrea de Sant Aleix Minutte, Maria Anna de Sant Francesc Lambert, Maria Anna de Santa Francesca Depeyre i Maria Anastàsia de Sant Gervasi Roquard.

13. A la ciutat de Châu Dôc, a la Cotxinxina, actual Vietnam, sant Manuel Lê Van Phung, màrtir, pare de família, que, malgrat estar detingut en la presó, no va cessar d'exhortar els seus fills i familiars per a que foren caritatius amb els seus enemics, i finalment va ser decapitat per orde de l'emperador Tu Duc. (1859)

14. A Budrie, lloc d'Emília-Romanya, santa Clèlia Barbieri, verge, que es va preocupar pel bé espiritual de la joventut femenina i va fundar la Congregació de Germanes Mínimes de la Mare de Déu dels Dolors per a la formació humana i cristiana, especialment, de les xiquetes pobres i abandonades. (1870)

15. A Galeazza, prop de Bolonya, també a Itàlia, beat Ferran Maria Baccillieri, prevere, que va consagrar la seua vida a la formació, en tots els aspectes, del poble que se li havia encomanat, i va fundar la Congregació de les Serventes de Maria per a ajudar les famílies necessitades i, en particular, per a formar la joventut femenina. (1893)

16. Al territori de Langziqiao, prop de Hengshui, a la província de Hebei, a la Xina, sant Pau Liu Jinde, màrtir, que, durant la persecució duta a terme pels Yihetuan, ja ancià i havent quedat com a únic cristià del llogaret, va eixir a l'encontre dels agressors amb el rosari i un llibre de devoció a la mà i els va saludar com se solia saludar els cristians, per la qual cosa va ser immediatament assassinat. (1900)

17. A la localitat de Nangong, també en la mateixa província xinesa de Hebei, sant Josep Wang Guiji, màrtir, el qual, durant la persecució ja esmentada, va rebutjar salvar la seua vida dient, com li suggerien, una lleu mentida, i va preferir morir gloriosament per Crist. (1900)

18. A la ciutat d'Angostura, a Colòmbia, beat Marià de Jesús Euse Hoyos, prevere, qui, senzill i íntegre, es va entregar totalment a l'oració, als estudis i a la instrucció dels xiquets. (1926)

19. A Caguas, ciutat de Puerto Rico, beat Carles Manuel Rodríguez Santiago, que es va consagrar incansablement a la renovació de la sagrada litúrgia i a la difusió de la fe entre els jóvens. (1963)

12 de juliol de 2026, diumenge XV


DIUMENGE XV / Cicle A


Lectura primera Is 55,10-11

La pluja amera la terra i la fa germinar

Lectura del llibre d'Isaïes

Diu el Senyor:
«Tal com la pluja i la neu
cauen del cel i no tornen
sense amerar la terra, fecundar-la 
i fer-la germinar,
per a donar gra al sembrador 
i pa a qui ha de menjar, 
així serà la paraula que ix dels meus llavis: 
no tornarà a mi de buit, 
sense haver fet allò que jo volia 
i haver complit la seua missió».

Salm responsorial 64,10abcd.10e-11.12-13.14 (R.: Lc 8,8)

Guardeu la terra i la regueu,
l'enriquiu sobre manera;
el braçal de Déu va ple d'aigua
prepareu els camps de blat.

R. La llavor caigué en bona terra i donà fruit.

Fecundeu la terra
amerant els solcs,
aplanant els terrossos,
mullant-la amb la pluja,
i beneïu els seus brots. R.

Coroneu l'any amb els vostres béns,
els teus passos regalen abundor,
regalen pastures en l'erm,
els tossals s'omplin d'alegria. R.

Els prats es visten d'ovelles,
i les valls, cobertes de blat,
aclamen joioses i canten. R.

Lectura segona Rm 8,18-23

Tota la creació anhela amb impaciència 
la plena manifestació dels fills de Déu

Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Roma

Germans,
Jo pense que els patiments del temps present no són res comparats amb la glòria que un dia s'ha de revelar en nosaltres: tota la creació anhela amb impaciència la plena manifestació dels fills de Déu. La creació s'ha trobat sotmesa al fracàs, no voluntàriament, sinó per voluntat del que la va sotmetre, amb l'esperança que un dia serà deslliurada dels lligams de la corrupció, per a arribar a la llibertat gloriosa dels fills de Déu. Sabem que fins ara tot la creació gemeca i patix dolors de part. I no només això: també nosaltres, els qui ja posseïm les primícies de l'Esperit, gemequem en el nostre interior, esperant l'hora que serem adoptats com a fills, i la redempció del nostre cos.

Al·leluia

La llavor és la paraula de Déu,
el sembrador és Crist;
el qui el troba viurà per sempre.

Evangeli Mt 13,1-23

El sembrador va eixir a sembrar

 Lectura de l'evangeli segons sant Mateu

Aquell dia Jesús va eixir de casa i s’assentà vora el llac. Es reuní tanta gent entorn d’ell que va haver de pujar a una barca, on es va acomodar, i la gent es va quedar vora l’aigua. I els parlava llargament en paràboles: «Un sembrador va eixir a sembrar. Al sembrar, una part de la llavor va caure a la vora del camí, vingueren els ocells i se la menjaren. Una altra part va caure en un terreny pedregós, on hi havia poca terra; en un no res va germinar, ja que la terra era poc fonda, però, com que no tenia raïls, quan va eixir el sol, amb la calor se secà. Una part va caure entre cards, però els cards van créixer i l’ofegaren. Però una part va caure en terra bona i donà fruit: una, cent; una altra, seixanta; una altra, trenta. Qui tinga orelles, que ho escolte».
Els deixebles s'acostaren a Jesús i li preguntaren: «¿Per què els parleu en paràboles?»
Ell va respondre: «Déu vos concedix el do de conéixer els secrets del Regne, però a ells, no. Perquè a qui te se li donarà i en tindrà a mans plenes; però a qui no te, li llevaran també allò que té. Per això els parle en paràboles, perquè miren sense vore res, i escolten sense sentir ni entendre.
En el cas d'ells es complix la profecia d'Isaïes: 
 
"Escoltareu, però no entendreu;
mirareu, però no voreu res.
El cor d'este poble s'ha fet insensible,
s'ha tornat dur d'orella
i s'ha tapat els ulls;
per a no vore amb els ulls,
ni sentir amb les orelles,
ni entendre amb el cor,
ni convertir-se per a que jo els cure". 
 
Però feliços els vostres ulls perquè poden vore i les vostres orelles perquè poden sentir. Vos ho dic de veres: Molts profetes i justs desitjaven vore açò que vosaltres veieu, però no ho veren; desitjaven sentir açò que vosaltres sentiu, però no ho sentiren». 
Escolteu, per tant, vosaltres, què vol dir la paràbola del sembrador.
La llavor sembrada a la vora del camí vol dir que, a tots aquells que escolten la paraula del Regne però no l'entenen, el Maligne els furta la llavor sembrada en els seus cors.
La llavor sembrada en un terreny pedregós vol dir que, a aquells que reben amb alegria la paraula del Regne quan la senten, però només per un moment; no arrela dins d'ells, i en el moment que es troben amb dificultats o amb persecucions per la paraula que havien rebut, sucumbixen de seguida.
La llavor sembrada entre cards vol dir aquells que han sentit la paraula del Regne, però les preocupacions del món present i la seducció de les riqueses l'ofeguen i no dona fruit.
La llavor sembrada en terra bona vol dir aquells que han sentit la paraula del Regne i l'han entesa, i per això dona fruit: al cent, al seixanta, o al trenta per u». 
 
A. Déu mostra la llum de la seua veritat per mitjà de la seua paraula i nosaltres estem cridats a acollir-la i a deixar que fructifique. Jesús respon a una pregunta que està latent entre els deixebles que l'acompanyen: ¿per què no tots accepten l'ensenyament que Jesús proclama? Els ensenya amb una paràbola llauradora, la del sembrador que tira molta llavor, no sols en la terra bona i llaurada sinó també en els màrgens i entre pedres i cards. Tota terra pot ser aprofitada. Esta és la missió de qui sembra, diu Jesús als seus deixebles, tirar la llavor amb generositat, i confiant en Déu que és qui fa fructificar. La llavor del regne és una llavor d'amor, de justícia i de pau, i és una llavor que no és nostra.

B. En la primera lectura es compara la pluja, que fa germinar la terra, amb la paraula que ix dels llavis de Déu, que fa allò que ell vol i complix la seua missió. Eixa Paraula és Jesucrist; i eixa Paraula és la que se sembra amb la predicació (Ev). ¿L'escoltem sense atenció i no fem per entendre-la?, ¿l'entenem i aprofundim i som constants a complir-la?, ¿l'escoltem, però davant de qualsevol dificultat deixem de complir-la?, ¿l'escoltem, però els afanys de la vida, la preocupació pels diners, ens porten a oblidar-la? A mesura que visquem el missatge evangèlic anirem caminant cap a la manifestació plena de la llibertat gloriosa dels fills de Déu (2 lect).

C. Jesús explica als apòstols el sentit ocult de la paràbola. El sembrador és Déu i la llavor és la Paraula. Esta Paraula ve al cor de cada u dels hòmens per a donar fruit de salvació, d'amor i de misericòrdia. Però no tota la llavor dona fruit. No obstant això, no hem de pensar en la terra pedregosa, la vora del camí o la terra amb males herbes com a persones diferents. En realitat, totes eixes terres, inclosa la terra bona i productiva, conformen el nostre cor. El cristià ha de ser oient de la Paraula, però no de qualsevol manera. La paràbola ens advertix de les actituds que cal evitar si volem que la voluntat de Déu es complixca en les nostres vides. [Evangeli per a cada dia 2026, Delegació de Litúrgia de València]

* * * * *

Erasme de Rotterdam

Aniversari del traspàs d'Erasme de Rotterdam (Basilea 1536)

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del 12 de juliol

1. A Ankara, lloc de Galàcia, hui Turquia, sants Procle i Hilarió, màrtirs sota l'emperador Trajà i del prefecte Màxim. (s. II)

2. A Aquileia, en els confins de Venècia, a l'actual Itàlia, sants Fortunat i Hermágores, màrtirs(s. III)

3. A Milà, a la regió també italiana de Ligúria, sants Nabor i Fèlix, màrtirs, que, sent soldats oriünds de Mauritània, actual Algèria, es conta que van patir el martiri a Lodi en temps de persecució i van ser després sepultats a Milà. (c. 304)

4. A Fano, al Picé, hui regió de les Marques, de nou a Itàlia, sant Paternià, bisbe(s. IV)

5. A Lió, ciutat de la Gàl·lia, hui França, sant Vivenciol, bisbe, que, promogut a l'episcopat des de l'escola monàstica de San Eugend, on ensenyava, va induir clergues i laics a ser presents en el Concili de Pau, perquè el poble poguera conéixer millor les decisions del pontífex. (c. 523)

6. A Passignano, a la regió italiana de Toscana, sant Joan Gualbertabat, qui, després de perdonar per l’amor de Crist l’assassí d’un germà seu, va vestir l’hàbit monàstic i, més tard, amb el desig de practicar una vida més austera, va posar els fonaments d’una nova familia monacal a Vallombrosa. (1073)

7. A l'abadia de Cava de' Tirreni, a Campània, també a Itàlia, sant Lleó I, abat, que va proveir els pobres amb el treball de les seues pròpies mans i els va protegir dels prínceps. (1079)

8. A Londres, a Anglaterra, beat David Gunston, màrtir, cavaller de l'Orde de Sant Joan de Jerusalem, que per no reconéixer el poder del rei Enric VIII en els assumptes espirituals, va ser penjat en el patíbul de Southwark. (1581)

9. També a Londres, sant Joan Jones, prevere de l'Orde dels Germans Menors i màrtir, el qual, oriünd de Gal·les, va abraçar la vida religiosa a França, i després d'entrar a Anglaterra com a sacerdot en temps de la reina Isabel I, va ser condemnat a la pena capital i va consumar el martiri en la forca. (1598)

10. A Nagasaki, ciutat del Japó, beats Maties Araki i set companys*, que van patir el martiri per la seua fe en Crist. (1626)

Els noms dels quals són: beats Pere Arakiyori Chobioye i Susanna, esposos; Joan Tanaka i Caterina, esposos: Joan Nagai Naisen i Mònica, esposos, i el seu fill el xiquet Lluís.

11. A la població d'Orange, a la regió de la Provença, a França, beates Rosa de Sant Xavier (Magdalena Teresa) Tallien, Marta del Bon Àngel (Maria) Cluse, Maria de Sant Enric (Margarida Eleonor) de Justamond i Joana Maria de Sant Bernat de Romillon, vèrgens i màrtirs, que van aconseguir la palma del martiri durant la persecució desencadenada en temps de la Revolució Francesa. (1794)

12. A la ciutat de Nan Dinh, a Tonquín, hui Vietnam, sant Climent Ignasi Delgado Cebrián, bisbe i màrtir, que, després de passar cinquanta anys predicant l'Evangeli, va ser empresonat per orde de l'emperador Minh Mang a causa de la seua fe en Crist i va morir finalment a la presó després de molts sofriments. (1838)

13. A la província de Ninh Binh, també a Tonquín, santa Ainés Lê Thi Thành (Dê), màrtir, mare de família, que havent sigut cruelment turmentada per haver ocultat a sa casa a un sacerdot, es va negar a abjurar de la seua fe i va morir a la presó, en temps de l'emperador Thiêu Tri. (1842)

14. A la província de Nghê An, a Annam, de nou a l'actual Vietnam, sant Pere Khanh, prevere i màrtir, que, en ser reconegut com a cristià quan es trobava en la seua taula de recaptador, va passar sis mesos pres en la presó i, després de vans intents perquè abjurara, va ser decapitat per orde de l'emperador Thiêu Tri. (1842)


11 de juliol de 2026, dissabte: Sant Benet

Festa de Sant Benet, abat, patró d'Europa


Sant Benet. Pintura mural de San Benedetto
in Piscinula (Roma)
Festa de sant Benet, abat, patró principal d'Europa, que, nascut a Núrsia, a la regió de l'Úmbria, però educat a Roma, va abraçar després la vida eremítica a la regió de Subiaco, on prompte es va vore envoltat de molts deixebles. Passat un temps, es va traslladar a Cassino, on va fundar el cèlebre monestir i va escriure una Regla, que es va propagar de tal manera pertot arreu que per això ha merescut ser nomenat "Patriarca dels monjos d'Occident". Va morir, segons la tradició, el 21 de març de l’any 547; però ja des del final del segle VIII, en moltes regions, se’n feia memòria el dia de hui. Amb la carta apostòlica Pacis nuntius, del 24 d’octubre de 1964, Pau VI el va declarar Patró d’Europa.

Lectures de la missa:

Lectura primera Pr 2,1-9

Inclina el teu cor a la prudència

Lectura del llibre dels Proverbis

Fill meu, si fas cas de les meues paraules
i guardes els meus manaments,
si pares l'orella a la saviesa
i inclines el teu cor a la prudència,
si de fet invoques la saviesa
i implores la sensatesa, 
si la busques com si fora plata
i la rastreges com un tresor amagat, 
comprendràs què vol dir venerar el Senyor
i trobaràs el coneiximent de Déu;
perquè només el Senyor dona la saviesa;
i dels seus llavis ixen la ciència i la prudència.
Ell reserva l'èxit per als justs,
és un escut per als qui viuen honradament,
guarda les sendes de la justícia
i vigila els camins dels fidels.
Així entendràs l'equitat i la justícia
i encertaràs sempre els bons camins.

Salm responsorial 33,2-3.4-5.6-7.8-9, 10-11 (R.: 2a, o bé: 9a)

Beneiré el Senyor en tot moment,
tindré sempre en els llavis la seua alabança.
La meua ànima es gloria en el Senyor;
s'alegraran els humils quan ho senten.

R. Beneiré el Senyor en tot moment.

O bé:

R. Tasteu i voreu que bo que és el Senyor.

Proclameu amb mi la glòria del Senyor,
exalcem junts el seu nom.
He demanat al Senyor i m'ha escoltat;
m'ha alliberat de l'ànsia que tenia. R.

Mireu-lo, i quedareu radiants,
no haureu d'amagar la cara de vergonya.
El pobre clama, el Senyor escolta,
i el salva de tots els perills. R.

Acampa l'àngel del Senyor
entorn dels seus fidels, i els allibera.
Tasteu i voreu que bo que és el Senyor;
feliç aquell que confia en ell. R.

Sants del Senyor, venereu-lo;
segur que no passareu misèria.
Els rics s'empobrixen i passen fam,
però als qui busquen el Senyor
no els falta res. R.

Al·leluia Mt 5,3

Feliços els pobres en l'esperit:
d'ells és el Regne del cel.

Evangeli Mt 19,27-29

Vosaltres, els qui m'heu seguit, en rebreu molt més

 Lectura de l'evangeli segons sant Mateu

En aquell temps Pere va dir a Jesús: «I a nosaltres, que ho hem deixat tot per a seguir-vos, ¿què ens tocarà?» Jesús li va respondre: «Vos dic de veres que vosaltres, els qui m'heu seguit, quan el món renaixerà i el Fill de l'home s'assentarà en el tron de la seua glòria, també vos assentareu en dotze trons per a governar les dotze tribus d'Israel. I els qui pel meu nom han deixat cases, germans i germanes, pare i mare, fills o camps, en rebran cent vegades més i heretaran la vida eterna».

ORACIÓ COL·LECTA

Oh Déu, vós heu fet de sant Benet, abat,
un mestre preclar en l’escola del servici diví;
feu que no anteposem res al vostre amor
i que amb el cor eixamplat
correm pel camí dels vostres manaments.
Per nostre Senyor Jesucrist.


MARTIROLOGI ROMÀ
Elogis de l'11 de juliol

2. A Roma, commemoració de sant Pius I, papa, que, germà d'Hermas, autor de l'obra titulada El Pastor, el sant Pontífex va meréixer amb justícia esta denominació, perquè com un bon pastor va custodiar l'Església durant quinze anys. (155)

3. A Konya, lloc de Licaònia, hui a Turquia, sant Marcià, màrtir, que sota el prefecte Pereni va aconseguir la palma del martiri, després de passar per molts turments. (s. III/IV)

4. A Cesarea de Mauritània, a l'actual Algèria, santa Marciana, verge, la qual, condemnada a les feres, va obtindre la palma del martiri. (c. 303)

5. A Bordeus, ciutat d'Aquitània, actualment França, sant Leonci, bisbe, honor del poble i de la ciutat, que es va distingir com a constructor d'edificis per al culte, restaurador del baptisteri i discret benefactor dels pobres. (c. 570)

6. A l'estuari de Deer, a Escòcia, sant Drostan, abat, que va tindre a càrrec seu diversos monestirs i va portar, en els seus últims anys, vida eremítica. (s. VI ex.)

7. A Disentis, a la Rècia Superior, hui Suïssa, sants Plàcid, màrtir, i Sigisbert, abat, este últim company de sant Columbà i fundador en este lloc del monestir de Sant Martí, en el qual va ser el primer que va coronar amb el martiri la vida monàstica. (s. VII)

8. A l'abadia de Moyenmoutier, als Vosges, a França, sant Hidulf, que, sent corepíscop de Trèveris, es va retirar a la soledat, però havent acudit a ell molts deixebles, va fundar amb ells un monestir del qual va ser superior. (707)

9. A Còrdova, a la regió hispànica d'Andalusia, sant Abundi, prevere, que durant la persecució duta a terme pels musulmans, interrogat pel jutge, va confessar intrèpidament la fe, cosa va provocar la ira d'este, que sense més li va donar mort i després va exposar el seu cos perquè fora pastura de gossos i de bèsties salvatges. (854)

10. A Kíev, antiga ciutat de Rússia i hui d'Ucraïna, santa Olga, àvia de sant Vladímir, la primera de la dinastia dels Ruriks que va rebre el baptisme i el nom d'Helena, la conversió de la qual va obrir a tot el poble rus el camí del cristianisme. (969)

Olga va gorvernar el principat de Kiev a la mort del seu espòs Ígor, durant la minoria d'edat del seu fill. A través de Constantinoble va conéixer el cristianisme, es va fer batejar, i es va esforçar per introduir la seua fe en el seu país.

11. A l'abadia de la Gran Selva, a la regió de Tolosa, a França, beat Bertran, abat, que desitjós d'establir en el seu monestir l'observança d'una regla, el va agregar a l'Orde Cistercenc. (1149)

12. A Viborg, a Dinamarca, sant Quetil, canonge regular, que va posar gran interés en el funcionament de l'escola capitular i va ser model de vida monàstica. (c. 1151)

13. A Lincoln, a Anglaterra, commemoració dels beats Tomàs Benstead i Tomàs Sprott, preveres i màrtirs, condemnats a mort en temps de la reina Isabel I per ser sacerdots, encara que no se sap amb certesa en quin dia d'este mes van ser martiritzats. (1600)

14. A Orange, ciutat de la Provença, a França, beates Rosalia Clotilde de Santa Pelàgia Bès, Maria Isabel de San Teoctist Pélissier, Maria Clara de Sant Martí Blanc i Maria Margarida de Santa Sofia de Barbegie d´Albarède, vèrgens, màrtirs totes elles durant la Revolució Francesa per la seua fe en Crist. (1794)

15. A Liugongyin, poble pròxim a Anping, a la província de Hebei, a la Xina, santes Anna An Xinzhi, Maria An Gouzhi, Anna An Jiaozhi i Maria An Lihua, vèrgens i màrtirs, que com que no van aconseguir d'elles que abandonaren el cristianisme, van ser decapitades durant la persecució desencadenada pel moviment dels Yihetuan. (1900)

entrada destacada

13 de juliol de 2026, dilluns XV

DILLUNS DE LA SETMANA XV / II Lectura primera Is 1,10-17 Llaveu-vos. Lleveu-me de davant dels ulls tot el mal que feu Lectura del llibre d...

entrades populars