8 de maig de 2024, dimecres: Santa Maria, Mare de les Gràcies

DIMECRES DE LA SETMANA VI DE PASQUA


Lectura primera Fets 17,15.22-18,1

Açò que ja venereu sense conéixer, 

jo vos ho anuncie


Lectura dels Fets dels Apòstols


En aquells dies, els acompanyants de Pau el conduïren fins a Atenes, i se'n tornaren amb l'encàrrec de dir a Siles i a Timoteu que es reuniren amb Pau com més prompte millor. 

Pau, dret enmig de l'Areòpag, va parlar d'esta manera: 

«Hòmens d'Atenes, puc observar en molts detalls que sou especialment religiosos. Perquè recorrent i contemplant els vostres monuments sagrats, fins i tot he trobat un altar que porta esta inscripció: "Al déu desconegut". 

Mireu, açò que ja venereu sense conéixer, jo vos ho anuncie. El Déu que ha fet el món i totes les coses del món, Senyor com és de cel i terra, no habita en temples construïts per humans, ni és servit per mans humanes, com si necessitara d'algú, perquè és ell qui ens dona a tots la vida, la respiració i tota cosa. A partir d'un sol home va traure tots els pobles per a que habitaren la faç la terra. Ha determinat les etapes de la seua història i els límits dels seus territoris, per tal que busquen a Déu, a vore si almenys el troben a cegues, encara que ell no està lluny de ningú: En ell vivim, ens movem i existim. Ho han cantat també alguns dels vostres poetes: "Sí, som del seu llinatge". Ara bé, si som llinatge de Déu, no podem pensar que la divinitat s'assemble a l'or, a la plata, o a la pedra, que treballen les mans creadores dels artistes. Déu aparta els ulls dels temps passats en la ignorància, però ara ordena que tots, en tot lloc, es convertixquen, perquè ja té assenyalat el dia en què ha de jutjar el món amb justícia, per mitjà d'un home que ell ha designat i acreditat davant de tots ressuscitant-lo d'entre els morts».

Quan sentiren parlar de resurrecció dels morts, uns s'ho prengueren a broma, d'altres li digueren: «Sobre això ja t'escoltarem un altre dia». 

Pau es va retirar d'aquell rogle. Amb tot, alguns se li ajuntaren i es feren creients, entre ells Dionís l'Areopagita, una dona que es deia Dàmaris i alguns més. 

Després d'açò, Pau va deixar d'Atenes i se'n va anar a Corint.


Salm responsorial 148,1-2.11-12.13.14

Alabeu el Senyor des del cel,

alabeu-lo en les altures;

alabeu-lo, tots els seus àngels,

alabeu-lo, tots els seus exèrcits. 


R. El cel i la terra estan plens de la vostra glòria.


O bé: 

 

Al·leluia.


Pobles i reis de la terra,

poderosos i governants de tot el món,

xiquets i vells,

jóvens i donzelles. R.


Que tots alaben el nom del Senyor,

l'únic nom que despunta sobre tot altre;

la seua majestat domina cel i terra

i ha donat al seu poble un gran poder. R.


Càntic de alabança de tots els seus fidels,

dels fills d'Israel, els seus elegits. R.


Al·leluia Jo 14,16

Jo pregaré el Pare, i vos donarà un altre Defensor,

per a que es quede amb vosaltres per sempre.


Evangeli Jo 16,12-15

L'Esperit de la veritat vos guiarà cap a la veritat plena


 Lectura de l'evangeli segons sant Joan


En aquell temps, Jesús va dir als deixebles: 

«Encara tinc moltes coses per dir-vos, però ara no podeu aguantar-ne tantes. Quan vinga ell, l'Esperit de la veritat, vos guiarà cap a la veritat plena. Ell no parlarà pel seu compte: dirà tot allò que senta dir i vos anunciarà les coses futures. 

Ell em glorificarà, perquè prendrà d'allò que és meu i vos ho anunciara. Tot allò que és del Pare és meu; per això he dit que prendrà d'allò que és meu i vos ho anunciara».


ALTRES

Santa Maria, Mare de les Gràcies (mem. ob. a la diòcesi de València).

El 8 de maig de 1977 el papa Pau VI va beatificar Maria Rosa Molas, hui santa


MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del 8 de maig

1. A Milà, a la regió italiana de Ligúria, commemoració de sant Víctor, màrtir, el qual, originari de Mauretània, era soldat de l'exèrcit imperial, i en imposar l'emperador Maximià l'obligació de sacrificar als ídols, va deposar les seues armes, per la qual cosa el van portar a la ciutat de Lodi, on va ser decapitat. (c. 304)

2. A Bizanci, actual Istanbul, a Turquia, sant Acaci, soldat i màrtir(s. IV)

3. A Auxerre, a la Gàl·lia Lugdunense, hui França, sant Eladi [o Heladi], bisbe(s. IV)

4. Prop de la muntanya de Scetes, a Egipte, sant Arseni, que, segons la tradició, va ser diaca de l'Església de Roma, i en temps de l'emperador Teodosi es va retirar a la vida de soledat, on, ple de totes les virtuts, va rendir el seu esperit a Déu. (s. IV/V)

5. Al territori de Châlons, a la Gàl·lia, actualment França, sant Gibrià, prevere, qui, originari d'Irlanda, va recórrer la Gàl·lia com a pelegrí per amor a Crist. (c. 515)

6. A Bourges, població d'Aquitània, de nou a l'actual França, sant Desiderat, bisbe, que havent exercit amb anterioritat el càrrec de canceller en la cort, com a bisbe va dotar la seua Església amb relíquies de màrtirs. (550)

7. A Saujon, a la regió de Saintes, també a Aquitània, sant Martí, prevere i abat(s. VI)

8. A Roma, al costat de la basílica de Sant Pere, sant Bonifaci IV, papa, que va obtindre de l'emperador Focas el temple del Panteó, el qual va transformar en església dedicada a la santíssima Mare de Déu i a tots els màrtirs, i va fomentar molt la disciplina monàstica. (615)

Era fill d'un metge de la ciutat italiana de Valèria i havia estat honrat ja amb la dignitat de cardenal, quan va ser cridat a ocupar la càtedra apostòlica, l'any 607. Va alçar un monestir a la casa paterna i va restaurar la disciplina monàstica mitjançant un Concili. Va aconseguir que l'emperador Focas li cedira l'antic temple de tots els déus, el Panteó, i el va convertir en església, consagrant-lo a la Mare de Déu i als sants màrtirs, i per a augmentar la devoció popular a este santuari hi va fer traslladar vint-i-huit carros de cossos de màrtirs, trets de les catacumbes. Va morir el 8 de maig del 615. [font]

9. També a Roma, igualment al costat de Sant Pere, sant Benet II, papa, el qual, d'esperit humil, mans i pacient, es va distingir pel seu amor a la pobresa i va ser insigne també per les seues almoines. (685)

10. A Verona, a la regió de Venècia, actualment a Itàlia, sant Metró, ermità, de qui es diu que va portar una vida aspra i penitent. (c. s. VIII)

11. A Roermond, al costat del riu Mosa, al territori de Brabant, d'Austràsia, hui Holanda, sant Wiro, que, segons la tradició, es va dedicar a evangelitzar este territori juntament amb els seus companys Plechelm i Otger. (c. 700)

12. A Saludecio, a l'actual regió italiana d'Emília-Romanya, sant Amat Ronconi, que es va distingir per la seua dedicació a l'hospitalitat i a l'atenció espiritual dels pelegrins. (s. XIII ex.)

13. Al monestir de Santa Maria della Serra, al Picé, hui regió de les Mascas, també a Itàlia, beat Àngel de Massaccio, prevere de l'Orde Camaldulenc i màrtir, que va ser un incansable defensor de l'observança del precepte dominical. (c. 1458)

14. A Randazzo, lloc de Sicília, de nou a Itàlia, beat Lluís Rabatá, prevere de l'Orde del Carme, fidelíssim en l'observança de la Regla i resplendent en el seu amor als enemics. (1490)

15. A Quebec, al Canadà, beata Maria Caterina de Sant Agustí (Caterina de Simon de Longpré), verge, religiosa de les Germanes Hospitalàries de la Misericòrdia de l'Orde de Sant Agustí, que, fins a la seua mort, va viure dedicada a la cura dels malalts, distingint-se pel consol que els proporcionava i l'esperança que els infonia. (1668)

16. Beata Clara Fey (1815- Simpelveld, Holanda 1894). Fundadora de la Congregació de les Germanes de l'Infant Jesús Pobre.

17. Al lloc anomenat Hegne, a la regió de Baden, a Alemanya, beata Ulrica (Francesca) Nisch, verge, religiosa de la Congregació de Germanes de la Caritat de la Santa Creu, qui, com a infatigable serventa del Senyor, va viure sempre entregada als treballs més humils, principalment en la labor d'ajudant de cuinera. (1913)

18. Beata Maria Teresa Demjanovich (1901- Nova Jersey 1927). Religiosa de la Congregació de les Germanes de la Caritat de Santa Isabel.

19. Al camp de concentració d'Auschwitz, prop de Cracòvia, a Polònia, beat Antoni Bajewski, prevere de l'Orde dels Germans Menors i màrtir, que va aconseguir la glòria del Senyor en temps de guerra, terriblement crebantat pels turments patits en esta presó a causa de la seua fe. (1941)

20. Beat Pere Claverie, de l'Orde dels Germans Predicadors, bisbe d'Orà, i 18 companys* (1994-2002) religiosos i religioses; assassinats, per odi a la Fe, a Algèria.

* Henri Vergès, religiós dels Germans Maristes; Paul-Hélène Saint Raymond, religiosa de les Germanetes de l'Assumpció; Caridad Álvarez Martínez i Esther Paniagua Alonso, religioses de les Germanes Missioneres Agustines; Jean Chevillard, Alain Dieulangard, Christian Chessel, Charles Decker, sacerdots dels Missioners d'Àfrica (Pares Blancs); Bibiane Leclerc, Angèle-Marie Littlejohn, religioses Germanes Missioneres de la Mare de Deú dels Apòstols; Odette Prévost, religiosa de les Germanetes del Sagrat Cor; Bruno Lemerchand, Célestin Ringeard, Christian de Chergé, sacerdots trapencs; Paul Favre-Miville, Luc Dochier, Cristophe Lebretón i Michel Fleury, religiosos trapencs.

7 de maig de 2024, dimarts VI de Pasqua

DIMARTS DE LA SETMANA VI DE PASQUA


Lectura primera Fets 16,22-34

Creu en Jesús, el Senyor, i tu i tota la teua família vos salvareu

Lectura dels Fets dels Apòstols

En aquells dies, la gent de Filips es va amotinar contra Pau i Siles, i els pretors ordenaren que els arrancaren la roba i que els pegaren. Després de colpejar-los de valent, els van tancar a la presó i manaren al carceller que els tinguera molt vigilats. El carceller, complint l'orde, els va dur a la part més fonda de la presó i els va lligar els peus.
Cap a mitjanit, Pau i Siles pregaven i cantaven himnes a Déu i els presos els escoltaven. Tot d'una, un gran terratrèmol va somoure els fonaments de la presó i a l'instant s'obriren totes les portes i es trencaren les cadenes de tots. El carceller es va despertar i, quan va vore les portes obertes, va desembainar l'espasa per a matar-se, perquè es pensava que els presos s'havien escapat. 
Però Pau li cridà: «No, no ho faces, que tots estem ací». El carceller demanà llum, va córrer cap a dins i es va tirar tot tremolós als peus de Pau i de Siles. Els va dur fora i els va preguntar: «Senyors, ¿què he de fer per a salvar-me?» Ells li respongueren: «Creu en Jesús, el Senyor, i tu i tota la teua família vos salvareu». 
I van anunciar la paraula de Déu a ell i a tots els de sa casa. A aquelles hores de la nit, el carceller se'ls va endur, els va rentar les ferides, i es va fer batejar immediatament amb tots els seus. Després els va pujar a casa, els parà taula i celebraren una festa de família per haver cregut en Déu.

Salm responsorial 137,1-2abc.2d-3.7c-8 (R.: 7c)

Vos enaltiré amb tot el cor, Senyor,
vos cantaré en presència dels àngels.
Em prostraré davant del santuari
i enaltiré el vostre nom,
perquè estimeu i sou fidel.

R. La vostra dreta em salva, Senyor.

O bé: 
 
Al·leluia.

Les vostres promeses sobrepassen
el que havíem sentit de vós.
Quan vos invocava, m'escoltaveu,
heu enfortit la meua ànima. R.

La vostra dreta em salva.
Que el Senyor continue afavorint-me.
El vostre amor perdura sempre.
No abandoneu la vostra obra, Senyor. R.

Al·leluia Jo 16,7.13

Vos enviaré l'Esperit de la veritat,
diu el Senyor;
ell vos guiarà a la veritat plena.

Evangeli Jo 16,5-11

Si no me'n vaig, no vos vindrà el Defensor

 Lectura de l'evangeli segons sant Joan

En aquell temps, Jesús va dir als deixebles: 
«Ara me'n torne a aquell que m'ha enviat, i ningú de vosaltres em pregunta on vaig, però el vostre cor s'ha omplit de tristor perquè vos ho he dit. Amb tot, vos dic la veritat: vos convé que me'n vaja; si no me'n vaig, no vos vindrà el Defensor; però, si me'n vaig, vos l'enviaré. 
I ell, quan vindrà, demostrarà la culpa del món respecte al pecat, la justícia i el juí: respecte al pecat, perquè no creuen en mi; respecte a la justícia, perquè me'n vaig al Pare, i ja no em voreu més; i respecte al juí, perquè el príncep d'este món ja està jutjat».

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del 7 de maig

1. A Roma, commemoració de santa Domitil·la [o Domicil·la] màrtir, que, neboda del cònsol Flavi Climent, durant la persecució desencadenada sota l'emperador Domicià, acusada d'haver renegat dels déus pagans, pel seu testimoniatge de fe en Crist va ser deportada, juntament amb altres cristians, a l'illa de Ponça, on va consumar un prolongat martiri. (s. I/II)

2. A Nicomèdia, ciutat de Bitínia, a la Turquia actual, sant Flavi i quatre companys, màrtirs(s. III/ IV)

3. Al cementeri de Cenomanum, a la Gàl·lia, hui Le Mans, a França, sant Cenèric, diaca i monjo, el qual, després de visitar els sepulcres de sant Martí de Tours i de sant Julià de Le Mans, va passar la resta de la seua vida en la soledat i en l'austeritat. (s. VII)

Sant Joan de Beverley

4. A Beverley, a Northúmbria, al Regne Unit actual, sant Joan, bisbe primer d'Hexham i després de York, que va associar el treball pastoral a l'oració en soledat, i després d'haver renunciat al seu càrrec, va passar els últims anys de la seua vida al cenobi que ell mateix havia fundat en aquell lloc. (721)

Sant Joan de Beverley va ser un sant molt venerat a l'Anglaterra catòlica, anterior a Enric VIII. Va nàixer a Harpham i va ser educat a l'escola catedralícia de Canterbury, que en aquella època estava dirigida per sant Adrià. Va entrar a l'abadia de Whitby, governat per una abadessa, santa Hilda. Explica el seu biògraf que va arribar a fer parlar un sordmut a través d'un mètode de vocalització pacient. 
L'any 687 va ser consagrat bisbe de la diòcesi d'Hexham, d'on va passar a la seu de York, el 705. Dotze anys més tard va dimitir per motius de salut i es va retirar a l'abadia de Beverley, que ell mateix havia fundat. Allí va viure quatre anys més. Moria el 7 de maig del 721. [font]

5. Al monestir de Niedernburg, pròxim a Passau, a la regió de Baviera, a Alemanya, beata Gisela, que va estar casada amb sant Esteve, rei d'Hongria, a qui va ajudar en la propagació de la fe. A la mort del seu espòs va ser privada dels seus béns i del seu regne, i es va retirar al citat monestir, que va governar després com a abadessa(1060)

6. A Kíiv, ciutat d'Ucraïna, sant Antoni, ermità, que va iniciar la seua vida monàstica al mont Atos i en acabant la va prosseguir al monestir d'eixa ciutat, denominat de les Coves. (1073)

7. A Cremona, a la regió italiana de Llombardia, beat Albert de Bèrgam, llaurador, que després de suportar amb paciència les reprensions que la seua dona li feia per la seua gran generositat cap als pobres, va abandonar les seues terres i va viure com a germà de l'Orde de Penitència de sant Doménec(1279)

8. A Roma, santa Rosa Venerini, verge, nascuda a Viterbo, que va fundar les Mestres Pies Venerini, amb les quals va obrir a Itàlia les primeres escoles per a l'educació de les xiquetes. (1728) (Canonitzada en 2006).

9. A Gènova, ciutat també d'Itàlia, sant Agustí Roscelli, prevere i fundador de la Congregació de Germanes de la Immaculada Concepció de la Santíssima Mare de Déu, per a la formació de les xiquetes. (1902)

10. Beat Francesc Paleari (1863- Torí 1939). Sacerdot de l'Institut Cottolengo, que es va dedicar als pobres i als malalts en la Xicoteta Casa de la Divina Providència, i a l'ensenyament, i es va distingir per la seua afabilitat i paciència.

6 de maig de 2024, dilluns VI de Pasqua

DILLUNS DE LA SETMANA VI DE PASQUA


Lectura primera Fets 16,11-15

El Senyor va obrir el cor de Lídia per a acollir el que deia Pau

Lectura dels Fets dels Apòstols

A Troas ens embarcàrem en direcció a Samotràcia, i l'endemà ja ens trobàvem a Neàpolis. D'allí anàrem a Filips, que és colònia romana, ciutat del primer districte de Macedònia. Allí vam parar alguns dies. 
El dissabte vam eixir fora de la ciutat i vam anar vora riu al lloc on pensàvem que feien la pregària. Ens vam assentar i enraonàvem amb les dones que s'hi havien ajuntat. Entre elles escoltava atentament una dona que es deia Lídia, venedora de púrpura, de la ciutat de Tiatira. Lídia ja creia en l'únic Déu. El Senyor li va obrir el cor per a acollir el que deia Pau.  
Una vegada batejada, junt amb tots els de sa casa, ens va invitar dient: «Si em teniu per fidel al Senyor, veniu a quedar-vos a ma casa». I per força haguérem de dir que sí.

Salm responsorial 149,1-2.3-4.5-6a i 9b (R.: 4a)

Canteu al Senyor un càntic nou,
alabeu-lo en l'assemblea dels fidels.
Que es recree Israel en qui l'ha creat,
que els fills de Sió celebren el seu rei. 

R. El Senyor estima el seu poble.

O bé: 
 
Al·leluia.

Alabeu el seu nom amb danses,
acompanyeu els cants amb tambors i cítares.
Perquè el Senyor estima el seu poble,
coronarà de triomf els humils. R.

Que els fidels celebren la seua glòria,
que el festegen també de nit,
mentres els seus llavis glorifiquen a Déu.
És la glòria reservada a tots els fidels. R.

Al·leluia Jo 15,26b.27a

L'Esperit de la veritat donarà testimoni de mi,
diu el Senyor,
i vosaltres també sereu els meus testimonis.

Evangeli Jo 15,26-16,4a

L'Esperit de la veritat donarà testimoni de mi

 Lectura de l'evangeli segons sant Joan 
 
En aquell temps, Jesús va dir als deixebles: 
«Quan vinga el Defensor, que jo vos enviaré des del Pare, l'Esperit de la veritat que procedix del Pare, ell donarà testimoni de mi. I vosaltres, que heu estat amb mi des del principi, també sereu els meus testimonis. 
Vos dic açò per a que no tingueu un desengany. Vos expulsaran de les sinagogues; més encara: vindrà el dia que vos mataran pensant que així donen culte a Déu; i ho faran perquè no han conegut ni el Pare ni a mi. Vos ho dic per a que, quan arribe l'hora, recordeu que jo vos ho havia anunciat».
 
* * * * *


El 6 de maig de 1540 va morir a Bruges l'humaniste Joan Lluís Vives i March

Aniversari del traspàs de Maria Montessoripedagogafeminista i humanista italiana (1952)


MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del 6 de maig

1. Commemoració de sant Lluci de Cirene, que en el llibre dels Fets dels Apòstols és nomenat entre els profetes i doctors de l'Església d'Antioquia. (s. I)

2. A Lambaesa, de Numídia, actualment Algèria, sants màrtirs Marià, lector, i Jaume, diaca. El primer, després d'haver superat, per la seua fe en Crist, diverses proves durant la persecució desencadenada per Deci, va ser detingut de nou juntament amb el seu benvolgut company, i tots dos, després de suportar cruels suplicis, van ser morts a espasa en companyia de molts altres, confortats amb la gràcia de Déu. (c. 259)

3. A Milà, a la regió italiana de Ligúria, sant Veneri, bisbe, deixeble i diaca de sant Ambròs, que va acudir en ajuda dels bisbes africans enviant-los clergues, i va afavorir sant Joan Crisòstom en el seu desterrament. (409)

4. A Roma, santa Beneta, verge i monja romana, de qui sant Gregori el Gran conta que va descansar en el Senyor, tal com ella mateixa havia demanat amb insistència, al cap de trenta dies de la mort de santa Gal·la, de la qual era estimada més que qualsevol altra. (s. VI)

5. A Lindisfarne, població de Northúmbria, a Anglaterra, sant Eadbert, bisbe, successor de sant Cutbert, que va brillar pel seu coneiximent de les Escriptures, per la seua observança dels preceptes divins i, especialment, per les seues generoses almoines. (698)

6. A Barcelona, a Espanya, sant Pere Nolasc, prevere, que, segons la tradició, juntament amb sant Ramon de Penyafort i el rei Jaume I d'Aragó va fundar l'Orde de la Mare de Déu de la Mercé, per a la redempció dels captius. Es va entregar ardentment, amb treball i esforç, a procurar la pau i a alliberar del jou de l'esclavitud els cristians que havien caigut captius dels infidels. (1258)
7. A Montepulciano, a la regió italiana de Toscana, beat Bertomeu Pucci-Franceschi, prevere de l'Orde dels Germans Menors, qui, impulsat pel seu amor a Déu, va deixar la seua dona, fills i riqueses, i es va fer pobre de Crist. (1330)

8. A Londres, a Anglaterra, beats Eduard Jones i Antoni Middleton, preveres i màrtirs, els quals, en temps de la reina Isabel I, per la seua condició de sacerdots van ser capturats davant de la seua pròpia casa i després esquarterats a espasa. (1590)

9. A Quebec, al domini del Canadà, sant Francesc de Montmorency-Laval, bisbe, que va establir la seua seu episcopal en esta ciutat, i des d'allí, durant quasi cinquanta anys, es va dedicar amb totes les seues forces a confirmar i acréixer l'Església des d'esta vasta regió d'Amèrica del Nord fins al golf de Mèxic. (1708) Canonitzat en 2014

10. A la ciutat del Caire, a Egipte, beata Maria Caterina Troiani, verge del Tercer Orde Regular de Sant Francesc, que des d'Itàlia va ser enviada a eixe país africà, on va fundar una nova família de Germanes Franciscanes Missioneres. (1887)

11. A Roma, beata Anna Rosa Gattorno, religiosa, que, sent mare de família, en quedar viuda ho va deixar tot i es va entregar per complet a Déu i al proïsme. Va fundar la Congregació de Filles de Santa Anna, Mare de Maria Immaculada, on va brillar per la gran labor realitzada a favor dels malalts, els febles i els xiquets desemparats, en el rostre dels quals contemplava a Crist pobre. (1900)

12. Prop de Munic, a la regió de Baviera, a Alemanya, beats Enric Kaczorowski i Casimir Gostynski, preveres i màrtirs, que durant la invasió de Polònia en temps de guerra van ser fets presoners pels perseguidors de la dignitat humana i conduïts al camp de concentració de Dachau, on, per la seua fe en Crist, van exhalar l'últim sospir en les cambres de gas. (1942)

entrada destacada

8 de maig de 2024, dimecres: Santa Maria, Mare de les Gràcies

DIMECRES DE LA SETMANA VI DE PASQUA Lectura primera Fets 17,15.22-18,1 Açò que ja venereu sense conéixer,   jo vos ho anuncie Lectura dels F...

entrades populars