13 d'agost de 2026, dijous XIX

DIJOUS DE LA SETMANA XIX / II


Lectura primera Ez 12,1-12

De dia, davant de tots,
ix com un exiliat

Lectura de la profecia d'Ezequiel

El Senyor em va fer sentir la seua paraula:
«Fill d'home, tu vius enmig d'un poble rebel:
tenen ulls fets per a vore, però no s'hi veuen,
orelles fetes per a sentir, però no senten,
perquè són un poble rebel.
Prepara el teu fardell per al desterro,
i ix de dia, davant de tots, com un exiliat,
ves-te'n de casa cap a un altre lloc, a la vista de tots.
Potser encara comprendran que són un poble rebel.
De dia, davant d'ells, trau fora el fardell de desterrat,
i a poqueta nit, a la vista de tots, ix de casa com qui va al desterro:
obri un forat a la paret, ix de casa per aquell forat, 
carrega't el fardell al muscle a la vista de tots
i ves-te'n a fosques amb la cara tapada,
per a no vore el país.
Vullc que això siga un avís per al poble d'Israel».

Jo vaig complir el manament rebut:
De dia vaig fer el meu fardell per al desterro,
a poqueta nit vaig obrir un forat a la paret,
i vaig eixir a fosques amb el fardell al muscle,
davant de tota la gent.

L'endemà al matí el Senyor em va fer sentir la seua paraula:
«Fill d'home, la gent d'Israel, el poble rebel, ¿no t'ha preguntat què feies? Respon-li: Açò diu el Senyor: Esta escena es referix al rei de Jerusalem i a tots els israelites que habiten en la ciutat. Dis-los: Era un avís: això que jo he fet, ho faran també amb vosaltres: sereu enduts captius i sereu deportats. El rei es carregarà el fardell al muscle, eixirà a fosques per un forat que haurà fet a la muralla, i es taparà la cara per a no vore el país amb els seus ulls».

Salm responsorial 77,56-57.58-59.61-62 (R.: cf. 7c)

Posaren a Déu a prova, es rebel·laren,
no van guardar l'aliança de l'Altíssim,
l'abandonaren igual que els seus pares;
erraren, com un arc tort.

R. No oblideu les obres de Déu.

L'irritaven en els santuaris,
el provocaven amb els seus ídols.
Déu s'indignà en sentir-ho,
i repudià el poble d'Israel. R.

I deixà l'arca de la seua glòria
captiva en mans de l'enemic.
Indignat contra la seua heretat,
entregà el poble a l'espasa. R.

Al·leluia Salm 118,135

Deixeu-me vore la claror de la vostra mirada,
ensenyeu els decrets al vostre servent.

Evangeli Mt 18,21-19,1

No et dic que perdones set vegades,
sinó setanta vegades set

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Mateu

En aquell temps, Pere li va preguntar a Jesús: «Senyor, ¿quantes vegades hauré de perdonar al meu germà el mal que em faça? ¿Set vegades?» Jesús li respon: «No et dic set vegades, sinó setanta vegades set.
Per això el Regne del cel és com aquell senyor que va voler demanar comptes als seus servidors. Només començar, ja li'n van presentar un que li devia deu mil talents. Com que no tenia res per a pagar, el senyor va manar que, per a poder pagar el deute, el vengueren amb la dona, els fills i amb tots els seus béns. Però ell se li va tirar als peus i li va dir: “Tingueu paciència i vos ho pagaré tot”. En aquell moment el senyor va tindre compassió, el deixà lliure i li perdonà el deute.
Aquell servidor, quan eixia d'allí, trobà un dels seus companys que li devia cent denaris, el va agarrar del coll i l'ofegava dient-li: “Paga'm tot el que em deus”. L'altre se li va tirar als peus i li suplicava: “Tingues paciència i ja t'ho pagaré”. Però ell no en va fer cas, i el va tancar en la presó fins que li pagara el deute.
Els altres servidors, en vore el que havia passat, se n'entristiren molt i anaren a contar-ho tot al senyor. El senyor el crida i li diu: “¡Servidor malvat! Quan tu em vas suplicar, et vaig perdonar tot aquell deute. ¿No havies de tindre compassió també tu del teu company, com jo havia tingut compassió de tu?” I el senyor, indignat, el posà en mans dels torturadors, fins que pagara tot el deute.Açò farà amb vosaltres el meu Pare celestial si cada u no perdona de tot cor el seu germà».
Quan Jesús acabà de dir estes paraules, va eixir de Galilea i se’n va anar a la regió de Judea, a l'altra vora del Jordà.
* * * * *

Sant Hipòlit

Sant Poncià, papa, i Hipòlit, prevere, màrtirs (mem. ll.). Sant Hipòlit és patró de Cocentaina i li fa festa estos dies

Sants màrtirs Poncià, papa, i Hipòlit, prevere, que, deportats al mateix temps a Sardenya, tots dos van afrontar allí una condemna comuna i van ser cenyits, segons la tradició, amb una única corona. Els seus cossos, finalment, van ser traslladats a Roma, el primer al cementeri de Calixt, i el segon al cementeri de la via Tiburtina. (c. 236)


Beat valencià Joan Agramunt i Riera, prevere i màrtir (memòria a Almassora)

Beat valencià Modest Garcia i Martí (Modest d'Albocàsser), prevere caputxí, màrtir (memòria a Albocàsser).

Beat valencià Mateu Despons Tena, prevere operari diocesà, màrtir (memòria a Sant Mateu). († la Salzadella, 1936)

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del 13 d'agost

2. A Forum Cornelii, actual Imola, a la regió italiana d'Emília-Romanya, sant Cassià, màrtir, que, per negar-se a adorar als ídols, va ser entregat als xiquets dels qui era mestre, perquè el torturaren fins a la mort amb punxons, i així resultara més dur el dolor del seu martiri, com més dèbils foren les mans que li'l causaven. (c. 300)

3. A Lió, de la Gàl·lia, hui França, sant Antíoc, bisbe, que, encara prevere, va afrontar un llarg viatge per a anar a visitar el seu bisbe sant Just, que habitava en aquells dies en un erm a Egipte. (c. 500)

4. A Peiteu [Poitiers], a Aquitània, també França actualment, santa Radegunda, reina dels francs, qui, vivint encara el seu espòs, el rei Clotari, va rebre el vel sagrat de religiosa, i va servir a Crist al monestir de la Santa Creu de Peiteu, que ella havia manat construir, sota la Regla de sant Cesari d'Arle. (587)

5. A la fortalesa d'Schemaris, a la ribera del Tzkhenis Dsqali, a les muntanyes georgianes del Caucas, mort de sant Màxim el Confessor, abat de Crisòpolis, prop de Constantinoble, insigne per la seua doctrina i el seu zel per la veritat catòlica, que per haver combatut amb valentia contra els monoteletes, va patir, sota l'emperador herètic Constant, l'amputació de la mà dreta i, després d'una dura presó i crueltats de tota mena, va ser bandejat juntament amb dos deixebles, tots dos anomenats Anastasi, a la regió de Lazica, on va entregar la seua ànima a Déu. (662)

6. A Fritzlar, al territori de Hesse, a Austràsia, hui Alemanya, sant Vigbert, prevere i abat, a qui sant Bonifaci va encomanar la cura del monestir del lloc. (c. 739)

7. Al cenobi d'Altenberg, a la regió de Wetzlar, també a Alemanya, beata Gertrudis, abadessa de l'Orde Premonstratenc, que, sent encara una xiqueta, va ser oferida a Déu per la seua mare santa Isabel, reina d'Hongria, en este lloc. (1297)

8. A Kilmallock, a Irlanda, beats Patrici O'Healy, bisbe de Meath, i Conan O'Rourke, prevere, tots dos de l'Orde dels Germans Menors, que per no haver ocultat la seua condició de sacerdots, posada de manifest públicament, van ser condemnats a mort i executats en el patíbul. (1579)

9. A Warwick, a Anglaterra, beat Guillem Freeman, prevere i màrtir, que, condemnat a mort durant el regnat d'Isabel I tan sols pel fet de ser sacerdot, davant del patíbul va entonar l'himne Et Deum i, amb ànim decidit, va afrontar el suplici del martiri. (1595)

10. A Roma, sant Joan Berchmans, religiós de l'Orde de la Companyia de Jesús, que, molt estimat per tots per la seua sincera pietat, caritat autèntica i alegria constant, va morir serenament després d'una breu malaltia. (1621)
11. A Viena, ciutat d'Àustria, beat Marc d'Aviano (Carles Doménec) Cristofori, prevere de l'Orde dels Germans Menors Caputxins, el qual, sapient predicador de la paraula de Déu, es va interessar admirablement pels pobres i malalts, sol·licitant als poderosos de tot el món que anteposaren la fe i la pau a qualsevol altra empresa i interés. (1699)

12. Al braç de mar que s'estén enfront de la costa de Rochefort, a França, beat Pere Gabilhaud, prevere i màrtir, que, per la seua condició de sacerdot, durant la Revolució Francesa va ser empresonat en una nau convertida en presó, on va morir consumit per la fam i la malaltia. (1794)

13. Al lloc de Saug [Saugues], prop de Lo Puèi de Velai [Le Puy-en-Velay] també a França, sant Benild (Pere) Romançon, de l'Institut de Germans de les Escoles Cristianes, que va dedicar la seua vida a la formació dels jóvens. (1862)

14. Beat Miquel Josep McGivney (1852- Connecticut 1890). Sacerdot diocesà estatunidenc d'origen irlandés, fundador de l'orde masculí dels Cavallers de Colom, amb la idea d'ajudar i fer costat a les famílies desprotegides.

15. A Barbastre, prop d'Osca, a la regió d'Aragó, a Espanya, beats Secundí Maria Ortega Garcia, prevere, i dèneu companys*, màrtirs, els quals, religiosos de la Congregació de Missioners Fills de l'Immaculat Cor de Maria, en el furor de la persecució contra l'Església, van patir la mort per l'odi a la fe. (1936)


16. A la població d'Almassora, a la Plana Alta, beat Joan Agramunt Riera, prevere de l'Orde de Clergues Regulars de l'Escola Pia, màrtir durant la mateixa persecució. (1936)

17. Al municipi d'Albocàsser, a l'Alt Maestrat, beat Modest Garcia Martí, prevere de l'Orde dels Germans Menors Caputxins i màrtir, que, en la persecució contra la fe, va completar amb el martiri el seu pla de vida. (1936)

El pare Modest d´Albocàsser (Modest Garcia Martí) va nàixer el 17 de gener de 1880. Va fer la professió el 3 de gener de 1897 i fou ordenat capellà el 19 de desembre de 1903. Fou missioner a Colòmbia i després estigué al convent de l'Olleria, del qual va ser superior. Es va refugiar a casa de la seua germana i va ser detingut el 13 d´agost de 1936, juntament amb el seu germà capellà, mossèn Miquel Garcia. Els dos van ser afusellats al terme d´Albocàsser.


18. A Barcelona, beat Josep Bonet Nadal, prevere de la Societat de Sant Francesc de Sales i màrtir, que va consumar el seu combat per la fe durant la citada persecució. (1936)

19. Beats Josep Tàpies Sirvant i 6 companys* (†1936), Sacerdots diocesans d'Urgell, màrtirs de la Guerra Civil Espanyola.

Els seus noms són: Pasqual Araguàs i Guàrdia, Silvestre Arnau i Pasqüet, Josep Boher i Foix, Francesc Castells i Brenuy, Pere Martret i Moles, Josep-Joan Perot i Juanmartí.

20. Beat Marià Mullerat i Soldevila (1897- El Pla, prop d'Arbeca, província de Lleida, Espanya 1936). Laic i pare de família, metge, màrtir, assassinat pel fet de ser cristià.

21. A Berlín, al lloc anomenat Plötzensee, a Alemanya, beat Jaume Gapp, prevere de la Companyia de Maria i màrtir, que, amb fermesa d'ànim, va proclamar que els criminals projectes d'un règim militar enemic de la dignitat humana estaven en total desacord amb la doctrina cristiana, i a causa d'això, sotmés a persecució, es va dirigir a França i Espanya en qualitat d'exiliat, però, capturat amb enganys per uns emissaris, va morir finalment decapitat després de tortures cruels. (1943)
22. Santa Dolça Lopes Pontes, (1914- São Salvador da Baía, el Brasil 1992). Religiosa professa de la Congregació de les Germanes Missioneres de la Immaculada Concepció de la Mare de Déu. Canonitzada en 2019.

at Cap comentari:
Labels: , , , , ,

12 d'agost de 2026, diimecres XIX

DIMECRES DE LA SETMANA XIX / II


Lectura primera Ez 9,1-7;10,18-22

Marca amb una creu el front dels qui es lamenten
de les accions detestables comeses a Jerusalem

Lectura de la profecia d'Ezequiel

El Senyor em va cridar amb tota la força: «Ha arribat l'hora de castigar la ciutat. Ja tenen a les mans les armes per a devastar-la». 
Vaig vore sis hòmens que venien de la porta de dalt, la que dona al nord, cada u amb una arma de destrucció a la mà. Enmig d'ells venia un home vestit de lli que portava a la cintura els utensilis d'escriba. En arribar, es posaren al costat de l'altar de bronze.
La glòria del Déu d'Israel s'alçà de damunt dels querubins, on reposava, s'avançà fins al llindar del santuari i cridà a l'home vestit de lli que portava a la cintura els utensilis d'escriba: «Recorre la ciutat, travessa Jerusalem i marca amb una creu el front dels hòmens que gemequen i es lamenten de totes les accions detestables que es cometen enmig d'ella». 
Després vaig sentir que deia als altres: «Travesseu la ciutat darrere d'ell  i castigueu sense compassió, sense perdonar a ningú: mateu vells, jóvens i donzelles, dones i criatures, però no en toqueu cap dels qui porten la creu al front. Comenceu pel meu santuari».
Començaren, per tant, pels ancians que estaven davant del santuari. I els va dir: «Profaneu el santuari, ompliu els atris de cadàvers; i després eixiu». I van eixir a matar per la ciutat.
Després d'això la glòria del Senyor va eixir del llindar del santuari i es va posar damunt dels querubins. Ells desplegaren les ales, s'alçaren de terra, davant dels meus ulls, i van eixir juntament amb les rodes. Es detingueren a l'entrada de la porta oriental del temple del Senyor. La glòria del Déu d'Israel anava per damunt d'ells. Eren els vivents que jo havia vist davall del Déu d'Israel vora el riu Quebar. Sabia que eren querubins. Cada u tenia quatre cares i quatre ales, i tenien com unes mans humanes davall de les ales. L'aspecte de les seues cares era el que jo havia vist vora el riu Quebar. Podien anar en totes direccions mirant sempre avant.

Salm responsorial 112,1-2.3-4.5-6 (R.: 4b)

Servents del Senyor, alabeu-lo,
alabeu el nom del Senyor.
Siga beneït el nom del Senyor,
ara i per tots els segles.

R. La glòria del Senyor s'eleva més enllà del cel.

O bé:

Al·leluia.

Des de l'eixida fins a la posta del sol
alabeu el nom del Senyor.
El Senyor és excels als ulls de tots els pobles,
la seua glòria s'eleva més enllà del cel. R.

¿Qui com el Senyor, el nostre Déu,
que viu molt amunt,
i s'inclina per a mirar
el cel i la terra? R.

Al·leluia 2C 5,19

Déu, en Crist,
reconciliava el món amb ell mateix,
i a nosaltres ens ha encomanat
l'anunci de la reconciliació.

Evangeli Mt 18,15-20

Si et fa cas de tu, hauràs recuperat un germà

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Mateu

En aquell temps, Jesús va dir als deixebles:
«Si el teu germà t'ofén, ves i, quan estareu ell i tu a soles, el reprens: si et fa cas, hauràs recuperat un germà. Si no et fa cas, torna amb una o dos persones més, a fi que tota paraula quede conformada per boca de dos o tres testimonis. Si no fa cas d'ells, ho dius a la comunitat reunida; i si tampoc vol fer cas de la comunitat, considera'l com si fora un pagà o un publicà.
Vos dic de veres que tot allò que lligueu en la terra quedarà lligat en el cel, i tot allò que deslligueu en la terra quedarà deslligat en el cel.
Vos assegure també que si dos de vosaltres ací en la terra es posen d'acord per a demanar alguna cosa, el meu Pare del cel els la concedirà, perquè on n'hi han dos o tres reunits en el meu nom, jo estic allí enmig d'ells».

* * * * *




 Santa Joana Francesca de Chantal, religiosa (mem. ll.)

    Santa Joana Francesca Frémiot de Chantal, religiosa, que, primer mare de família, va educar piadosament els sis fills que va tindre com a fruit del seu matrimoni cristià i, mort el seu espòs, sota la direcció de sant Francesc de Sales va abraçar amb decisió el camí de la perfecció, dedicant-se a les obres de caritat, especialment envers els pobres i malalts, i va donar principi a l'Orde de la Visitació, que va dirigir també prudentment. La seua mort va tindre lloc a Moulins, al costat del riu Alier, pròxim a Nevers, a França, el dia 13 de desembre. (1641)

Beats Antoni Perulles, prevere, i companys màrtirs (mem. ll. a la diòcesi d'Oriola-Alacant)

Beat valencià Gabriel (Justí Gabriel) Albiol i Plou, germà de La Salle, màrtir (memòria a Peníscola)

Venerable Lleó Dehon, prevere, fundador de la congregació de Sacerdots del Cor de Jesús (Dehonians o Reparadors)

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del 12 d'agost

2. A Catània, ciutat de la regió italiana de Sicília, sant Euplus, màrtir, que, segons la tradició, durant la persecució desencadenada per l'emperador Dioclecià, va ser empresonat pel governador Calvisià per haver sigut trobat amb el llibre dels Evangelis entre les mans, i, interrogat de nou, va respondre que es gloriava de tindre els Evangelis en el seu cor, per la qual cosa va ser flagel·lat fins a morir. (304)

3. A Nicomèdia, hui Turquia, sants Anicet i Foci, màrtirs. (s. IV)

4. A Killala, lloc d'Hibèrnia, actual Irlanda, sant Muredac, bisbe. (c. s. V)

5. De nou a Hibèrnia, al monestir que va rebre el seu nom, santa Lèlia, verge. (s. V)

6. A Brescia, de la Llombardia, actual regió d'Itàlia, sant Herculà, bisbe. (s. VI)

7. A l'illa de Lerins, a la Provença, hui França, sants màrtirs Porcari, abat, i diversos monjos, que, segons la tradició, van morir a mans dels sarraïns. (c. s. VIII)

8. A Ruthin, al nord de Gal·les, beat Carles Meehan, prevere de l'Orde dels Germans Menors i màrtir, que, irlandés de naiximent, va ser detingut quan es dirigia a la seua pàtria a través d'aquella regió, i condemnat a mort per haver entrat en els dominis del rei Carles II, va obtindre la palma del martiri en ser penjat i esquarterat. (1679)

9. A Roma, beat Innocenci XI, papa, que va regir sàviament l'Església, malgrat estar afectat per forts dolors i tribulacions. (1689)

10. En una vella nau ancorada enfront de Rochefort, a França, beat Pere Jarrige de la Morélie de Puyredon, prevere, que, en el furor de la persecució contra la religió, va patir la mort per la seua fe en Crist, després d'haver sigut exposat durant llarg temps als ardents raigs del sol. (1794)

11. A la ciutat de Nam Dinh, a Tonquín, sants màrtirs Jaume Do Mai Nam, prevere, Antoni Nguyen Dích, llaurador, i Miquel Nguyen Huy My, metge, que, en temps de l'emperador Minh Mang, per ser cristians, van ser decapitats després de patir cruels tortures. (1838)

12. A la vila d'Hornachuelos, prop de Còrdova, a Espanya, beata Victòria Díaz i Bustos de Molina, verge i màrtir, que mestra en la Institució Teresiana, en desencadenar-se la persecució contra l'Església, va proclamar la seua fe cristiana i va patir el martiri, mentre exhortava uns altres a prendre la mateixa decisió. (1936)

13. A Valdemoro, prop de Madrid, beat Flavi (Atilà) Argüeso González, religiós de l'Orde Hospitalari de Sant Joan de Déu i màrtir, que, en la mateixa persecució, va morir víctima de l'odi contra la fe. (1936)

14. A Barbastre, a la regió d'Aragó, beats Sebastià Calvo Martínez, prevere, i companys*, màrtirs, religiosos de la Congregació de Missioners de l'Immaculat Cor de Maria, que, en la mateixa persecució van portar a terme el seu gloriós combat. (1936)

Són els seus noms: Beats Pere Cunill Padrós, Josep Pavón Bueno, Nicasi Sierra Ucar, preveres, Venceslau Clarís Vilaregut, subdiaca, i Gregori Chirivás Lacambra, religiós.

15. A Tarragona, beat Antoni Perulles Estivill, prevere de la Fraternitat d'Operaris Diocesans i màrtir, que, en l'esmentada persecució va consumar al carrer el seu sacrifici. (1936)

16. A Dachau, prop de Munic, a Alemanya, beats Florià Stepniak, de l'Orde dels Germans Menors Caputxins i Josep Straszewski, tots dos preveres i màrtirs, que en temps de guerra, envaïda Polònia, la seua pàtria, van morir en una cambra de gas en este camp de concentració. (1942)

17. A la localitat de Planegg, pròxima a Munic, de nou a Alemanya, beat Carles Leisner, prevere i màrtir, que, sent encara diaca, va ser empresonat per la seua pública proclamació de fe i pel constant servici en favor de les ànimes. Ordenat sacerdot en el camp de concentració de Dachau, una vegada recobrada la llibertat en finalitzar la guerra, va morir a causa dels sofriments suportats durant la seua captivitat. (1945) 


at Cap comentari:
Labels: , , , , , , , ,

11 d'agost de 2026, dimarts XIX: Santa Clara

DIMARTS DE LA SETMANA XIX / II

Santa Clara


Oració col·lecta

Oh Déu, vós misericordiosament heu inspirat a santa Clara 
un gran amor a la pobrea; 
concediu-nos, per la seua intercessió, 
que, seguint a Crist en la pobrea d’esperit, 
merescam contemplar-vos en el Regne celestial.

Lectura primera Ez 2,8-3,4

Vaig menjar aquell escrit
i el vaig trobar dolç com la mel

Lectura de la profecia d'Ezequiel

Açò diu el Senyor: «Tu, fill d'home, escolta el que et dic. No sigues rebel com este poble, que és rebel. Obri la boca i menja't açò que et done». Vaig vore una mà que m'allargava un llibre en forma de rotllo. El desplegà davant de mi i en les dos cares hi havia escrites lamentacions, elegies i planys.
I em va dir: «Fill d'home, menja açò que tens davant, menja este escrit i ves a parlar a la casa d'Israel». Vaig obrir la boca, i me'l va fer menjar dient-me: «Fill d'home, assacia't el ventre i ompli les teues entranyes d'este escrit que et done». Jo me'l vaig menjar i el vaig trobar dolç com la mel. Després em digué: «Fill d'home, ves a la casa d'Israel i dis-los les meues paraules».

Salm responsorial 118,14.24.72.103.111.131 (R.: 103a)

En el camí de la vostra llei tinc l'alegria,
més que en totes les riqueses.

R. Senyor, ¡quina dolçor les vostres promeses!

Els vostres manaments fan la meua delícia,
estos decrets són els meus consellers. R.

M'ha fet més bé la llei dels vostres llavis
que mil monedes d'or o de plata. R.

¡Quina dolçor les vostres promeses:
més que mel en la boca! R.

Els vostres dictats són la meua herència per sempre,
són l'alegria del meu cor. R.

Òbric els llavis i aspire fondo:
anhele els vostres manaments. R.

Al·leluia Mt 11,29ab

Accepteu el meu jou, apreneu de mi,
que jo soc benèvol i humil de cor.

Evangeli Mt 18,1-5.10.12-14

Sobretot guardeu-vos de despreciar qualsevol d'estos xiquets

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Mateu

En una ocasió, s'acostaren els deixebles a Jesús i li preguntaren: «¿Qui és el més gran en el Regne del cel?» Jesús va cridar un xiquet, el posà al mig i va dir: «Vos assegure que, si no canvieu i vos feu com els xiquets, no entrareu en el Regne del cel; o siga, que el qui es faça insignificant com este xiquet serà el més gran en el Regne del cel. I el qui accepta en el meu nom un xiquet com este, m'accepta a mi.
Sobretot guardeu-vos de despreciar qualsevol d'estos xiquets, perquè els seus àngels veuen contínuament cara a cara el meu Pare en el cel.
¿Què vos sembla? Si algú té cent ovelles i se li n'extravia una, ¿no deixa les noranta-nou per la muntanya i va a buscar la perduda? Vos dic amb tota veritat que, si la troba, tindrà més alegria per esta que per les noranta-nou que no s'havien perdut. Igualment, el vostre Pare del cel no vol que es perda ni un d'estos menuts». 
 
* * * * *

Santa Clara d'Assís (mem. ob.)

    Memòria de santa Clara, verge, que, com a primer exemple de les Dames Pobres de l'Orde dels Germans Menors, va seguir a sant Francesc, portant a Assís, a la regió italiana de l'Úmbria, una vida austera però rica en obres de caritat i de pietat. Insigne amant de la pobresa, no va consentir ser-ne apartada ni tan sols en l'extrema indigència i en la malaltia. (1253)
    Patrona de la televisió.

Beats Rafael Alonso i Gutiérrez, casat, i Carles Díaz i Gandia, casat, màrtirs valencians (memòria a Ontinyent)

Venerable Nicolau de Cusa, cardenal (1464)

Aniversari de la mort de sant Joan Enric Newman, cardenal (1890). Se celebra el 9 d'octubre.


MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis de l'11 d'agost

2. A Comana del Pont, ara Gumenek, a la regió del Pont, hui Turquia, sant Alexandre, de sobrenom "Carboner", bisbe, que a partir de la filosofia va aconseguir l'eminent ciència de la humilitat cristiana, i elevat per sant Gregori Taumaturg a la seu episcopal d'aquella Església, va ser cèlebre no sols per la seua predicació, sinó també per haver patit el martiri pel foc. (s. III)

3. A Roma, en la tercera milla de la via Labicana, al cementeri anomenat ad Duas Lauros, sant Tiburci, màrtir, les lloances del qual van ser celebrades pel papa sant Damas. (s. III/IV)

4. També a Roma, commemoració de santa Susanna, màrtir celebrada en els annals antics; amb el seu nom va ser dedicada a Déu, en el segle VI, una basílica amb el títol de Gai, al costat de les termes de Dioclecià. (s. inc.)

5. A Assís, població de l'Úmbria, actual Itàlia, sant Rufí, a qui es considera primer bisbe d'aquella població i màrtir. (c. s. IV)

6. A Benevent, a Campània, regió també italiana, sant Cassià, bisbe. (s. IV)

7. A la ciutat d'Évreux, a la Gàl·lia, hui França, sant Taurí, que és celebrat com al primer bisbe d'esta ciutat. (c. s. V)

8. A Hibèrnia, actual Irlanda, santa Atracta, abadessa, que, segons la tradició, va rebre de mans de sant Patrici el vel de les vèrgens. (s. V)

9. Al territori de Valèria, actual regió italiana de l'Úmbria, sant Equici, abat, que, com escriu el papa sant Gregori el Gran, per la seua santedat va ser pare de molts monestirs i, allà on anava, donava a beure als altres de la font de les Sagrades Escriptures. (a. 571)

10. A Cambrai, a Austràsia, hui França, sant Gaugeric [o Gueric], bisbe, que, insigne per la seua pietat i caritat envers els pobres, va ser ordenat diaca per Magneric de Trèveris, i després, elegit per a la seu de Cambrai, va exercir l'episcopat durant trenta-nou anys. (c. 625)

11. A Arle, ciutat de Provença, a la Gàl·lia, de nou a l'actual França, santa Rustícola, abadessa, que va governar santament les seues monges durant quasi seixanta anys. (632)

12. A Gloucester, a Anglaterra, beats Joan Sandys i Esteve Rowsham, preveres, i Guillem Lampley, sastre, tots màrtirs, que durant el regnat d'Isabel I, en dies diferents no conservats en la tradició, van patir per Crist els mateixos turments. (1586, 1587 i 1588)

13. Prop de la costa de França, davant del port de Rochefort, beat Joan Jordi (Jaume) Rhem, prevere de l'Orde de Predicadors i màrtir, el qual, tancat durant la persecució contra la fe en una llòbrega presó, alçava l'esperança dels seus companys de presó, cruelment torturats, fins que ell mateix, per amor a Crist, va morir d'una malaltia incurable. (1794)

14. Beat Lluís Biraghi (1801-1879), sacerdot, fundador de l'Institut de les Germanes de Santa Marcel·lina, comunament anomenades Marcel·lines.

15. A Agullent, a la Vall d'Albaida, beat Rafael Alonso Gutiérrez, màrtir, pare de família, que en el furor de la persecució contra la fe, va escampar la seua sang per Crist. Amb ell es commemora també al benaurat màrtir Carles Díaz Gandia, que este mateix dia i a la mateixa localitat va rebre la vida eterna per la defensa de la fe. (1936)

16. A la localitat de Prat de Comte, prop de Tarragona, beat Miquel Domingo Cendra, religiós de la Societat de Sant Francesc de Sales i màrtir, que en la mateixa persecució, va meréixer aconseguir a través del martiri la palma de la glòria. (1936)

17. En els confins del Tibet, beat Maurici Tornay, prevere i màrtir, que primer va ser canonge regular de la Congregació dels sants Nicolau i Bernat de Mont-Joux (Gran Sant Bernat), i després va anunciar amb constància l'Evangeli a la Xina i al Tibet, on finalment va rebre la mort a mans dels enemics del nom cristià. (1949)

at Cap comentari:
Labels: , , , , ,
Subscriure's a: Missatges (Atom)

entrada destacada

13 d'agost de 2026, dijous XIX

DIJOUS DE LA SETMANA XIX / II Lectura primera Ez 12,1-12 De dia, davant de tots, ix com un exiliat Lectura de la profecia d'Ezequiel El ...

entrades populars