22 d'agost de 2026, dissabte XX: Santa Maria, Reina

DISSABTE DE LA SETMANA XX / II


Oració col·lecta

Oh Déu, vós que constituíreu la Mare del vostre Fill
com a Mare i Reina nostra,
feu que, ajudats amb la seua intercessió, 
aconseguim en el Regne celestial 
la glòria que pertoca als vostres fills. 
 
Lectura primera Ez 43,1-7a

La glòria del Senyor va entrar en el temple

Lectura de la profecia d'Ezequiel

L'àngel em conduí a la porta que dona a l'orient, d'on venia la glòria del Déu d'Israel. L'acompanyava una remor d'aigües impetuoses, i la terra resplandia amb la seua majestat. Esta visió era semblant a la que havia tingut quan va vindre a destruir la ciutat, i com la que havia contemplat vora el riu Cobar. I em vaig prosternar.
La glòria del Senyor va entrar en el temple per la porta que dona a l'orient. L'Esperit em va elevar i em feu entrar al pati interior; la glòria del Senyor omplia el temple. Un home estava dret al meu costat, i en vaig sentir un altre que em deia des del temple:
«Fill d'home, has vist el lloc on tinc el sitial, on pose les plantes dels peus; este és el lloc on residiré per sempre enmig del poble d'Israel».

Salm responsorial 84,9ab-10.11-12.13-14 (R.: cf. 10b)

Jo escolte què diu el Senyor:
Déu anuncia la pau
al seu poble i als qui l'estimen.
La salvació està prop dels seus fidels,
i la seua glòria habitarà en el nostre país.

R. La glòria del Senyor habitarà en el nostre país.

La fidelitat i l'amor es trobaran,
s'abraçaran la justícia i la pau;
la fidelitat germinarà en la terra,
i la justícia mirarà des del cel. R.

El Senyor donarà la pluja,
i la nostra terra donarà el seu fruit.
La justícia anirà davant d'ell,
encaminarà els seus passos. R.

Al·leluia Mt 23,9b.10b

De pare, només en teniu un, que és el del cel;
de guia, només en teniu un, que és Crist.

Evangeli Mt 23,1-12

Diuen i no fan

 Lectura de l'evangeli segons sant Mateu

En aquell temps, Jesús va dir als deixebles i a tota la multitud: «Els mestres de la Llei i els fariseus han ocupat la càtedra de Moisés: compliu i observeu tot el que vos diuen, però no feu com ells, perquè diuen i no fan. Preparen sacs pesadíssims i els carreguen als muscles dels altres, però ells no volen ni moure’ls amb el dit. En tot obren per a fer-se vore de la gent. Per això es fan ben amples les filactèries i els flocs ben llargs; els agrada ocupar els primers llocs en els convits i els primers bancs en les sinagogues, i que els saluden pel carrer i que la gent els diga “rabí”, o siga, “mestre”. Però vosaltres no deixeu que vos diguen mestres, perquè, de mestre, només en teniu un, i tots vosaltres sou germans; ni heu de donar a ningú el nom de “pare” ací en la terra, perquè, de pare, només en teniu un, que és el del cel; ni permeteu tampoc que vos diguen “guies”, perquè, de guia, només en teniu un, que és Crist. El més gran de vosaltres ha de ser el vostre servidor. El qui s’enaltirà serà humiliat, però el qui es mantinga humil serà enaltit». 
 
* * * * *

La Mare de Déu, Reina (mem. ob.). Celebració establida pel papa Pius XII en l'encíclica Ad caeli Reginam

Memòria de la Benaurada Mare de Déu, Reina, que va engendrar al Fill de Déu, Príncep de la pau, el regne del qual no tindrà fi, i que és saludada pel poble cristià com a Reina del cel i Mare de misericòrdia.

Dia de Commemoració de les Víctimes d'Actes de Violència per raó de la Religió o les Creences (ONU, en castellà)

Llegenda de sant Guinefort (en francés)

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del dia 22 d'agost

2. A Autun, a la Gàl·lia Lugdunense, hui França, sant Simforià, màrtir, al qual, mentres era portat al suplici, des de la muralla de la ciutat sa mare l'exhortava amb estes paraules: «Fill, fill, Simforià, posa el teu pensament en Déu viu. Hui no se't lleva la vida, sinó que se't canvia per una millor». (s. III/IV)

3. A Roma, a la via Ostiense, al cementeri que porta el seu nom, sant Timoteu, màrtir(303)

4. A Todi, a la regió de l'Úmbria, a la Itàlia actual, sant Felip Benizi, prevere de Florència, home de gran humilitat i propagador de l'Orde dels Servents de Maria, que considerava a Crist crucificat com el seu únic llibre. (1285)

5. A Bevagna, també a l'Úmbria, beat Jaume Bianconi, prevere de l'Orde de Predicadors, que va fundar en aquell lloc un convent i va refutar els errors dels nicolaïtes. (1301)

6. A Ocre, prop de Fossa, a la regió dels Abruços, de nou a Itàlia, beat Timoteu de Monticchio, prevere de l'Orde dels Germans Menors, insigne per l'austeritat de la seua vida i el fervor de la seua oració. (1504)

7. A York, a Anglaterra, beat Tomàs Percy, màrtir, comte de Northumberland, que, per la seua fidelitat a l'Església de Roma, durant el regnat d'Isabel I va aconseguir la palma del martiri en ser decapitat. (1572)

8. Al mateix lloc i durant el mateix regnat, beats Guillem Lacey i Ricard Kirkman, preveres i màrtirs, que, condemnats a mort per haver entrat a Anglaterra com a sacerdots, van ser ajusticiats en el patíbul. (1582)

9. A Worchester, també a Anglaterra, sant Joan Wall, prevere de l'Orde dels Germans Menors i màrtir, que després d'haver exercit clandestinament el seu ministeri pastoral durant més de vint anys, en temps del rei Carles II, pel fet de ser sacerdot, va ser penjat i després esquarterat. (1679)

10. A Hereford, de nou a Anglaterra, el mateix dia i any, sant Joan Kemble, prevere i màrtir, que en temps de persecució va exercir el ministeri pastoral durant més de cinquanta anys i finalment, ja octogenari, va ser penjat per ser sacerdot, consumant així el martiri. (1679)

11. A Offida, al Picé, actual regió de les Marques, a Itàlia, beat Bernat (Doménec) Peroni, religiós de l'orde dels Germans Menors Caputxins, cèlebre per la seua simplicitat de cor, innocència de vida i admirable caritat envers els pobres. (1694)

12. En la mar enfront de Rochefort, a França, beat Elies Leymarie de Laroche, prevere i màrtir, que durant la Revolució Francesa, empresonat en una sòrdida nau i cruelment maltractat, va exhalar el seu esperit. (1794)

13. A Miguelturra, Narcís de Esténaga y Echevarría, bisbe prior dels ordes militars, màrtir (1936)

14. A la localitat d'Starunja, al territori d'Stanislav, a Ucraïna, beat Simeó Lukač, bisbe i màrtir, qui, durant un govern hostil a la fe, va exercir clandestinament el seu ministeri en favor del ramat de catòlics de ritu bizantí, i amb una mort fidel va proclamar la glòria i l'honor de Crist el Senyor i de Déu. (1964)


21 d'agost de 2026, divendres XX

DIVENDRES DE LA SETMANA XX / II

Sant Pius X, papa


Oració col·lecta

Oh Déu, vós vau omplir sant Pius, papa,
amb la fortalesa dels Apòstols
per a que defenguera la fe catòlica
i reunira totes les coses en Crist;
feu que, seguint els seus exemples i les seues normes,
puguem participar amb ell de la glòria del cel.
Per nostre Senyor Jesucrist, el vostre Fill,
que amb vós viu i regna en la unitat de l'Esperit Sant, Déu,
pels segles dels segles.
 
Lectura primera Ez 37,1-14

Ossos descarnats, escolteu la paraula del Senyor:
Obriré els vostres sepulcres i vos en faré eixir, poble d'Israel

Lectura de la profecia d'Ezequiel

En aquells dies, la mà del Senyor es posà damunt de mi,
em feu eixir fora,
portat per l'Esperit del Senyor,
i em deixà al mig de la plana,
que estava plena d'ossos.
Em va fer passar entre ells:
n'hi havia moltíssims per tota la plana,
i es veien del tot descarnats.
En això que em preguntà:
«¿Què et sembla, fill d'home: podran reviure estos ossos?»
Jo li vaig respondre:
«Senyor, Déu sobirà, només vós ho sabeu».
Ell em digué:
«Profetitza damunt d'estos ossos i dis-los:
Ossos descarnats, escolteu la paraula del Senyor.
Açò diu el Senyor Déu a estos ossos:
Jo vos infondré l'esperit,
i recobrareu la vida.
Vos cobriré amb tendons,
faré créixer la carn damunt de vosaltres,
vos revestiré de pell,
vos infondré el meu esperit,
i recobrareu la vida.
I comprendreu que jo soc el Senyor».

Jo vaig profetitzar tal com ell m'havia manat
i, només vaig començar, se sentí una remor:
amb molt d'estrèpit,
els ossos s'acostaren l'un a l'altre
i vaig vore que es cobrien amb tendons,
els creixia la carn,
es revestiren de pell,
però no tenien esperit.

El Senyor em digué:
«Profetitza a l'esperit,
profetitza, fill d'home.
Digues a l'esperit:
Açò diu el Senyor Déu:
Vine dels quatre vents, esperit,
alena damunt d'estos morts i que vixquen».

Jo vaig profetitzar tal com m'havia manat,
i els va entrar dins l'esperit,
recobraren la vida
i es posaren drets.
Formaven una multitud molt, però molt gran.
I ell em digué:
«Fill d'home, estos ossos
són tot el poble d'Israel.
Ells diuen:
"Els nostres ossos ja estan descarnats,
hem perdut l'esperança,
per a nosaltres tot s'ha acabat".
Per això profetitza i dis-los:
Açò diu el Senyor Déu: Mira, poble meu,
jo obriré els vostres sepulcres,
vos faré eixir de les vostres sepultures
i vos faré tornar a la terra d'Israel.
I quan obriré els vostres sepulcres
i vos faré eixir de les vostres sepultures,
sabreu que jo soc el Senyor.
Vos infondré el meu esperit
i recobrareu la vida,
i vos deixaré en la vostra terra.
En aquell moment sabreu que jo, el Senyor,
ho he anunciat i ho he complit».
Diu el Senyor Déu.

Salm responsorial 106,2-3.4-5.6-7.8-9 (R.: 1)

Que parlen els que el Senyor ha redimit,
els rescatats del poder dels tirans;
ell els ha reunit de tots els països,
de llevant i de ponent,
del nord i del migdia.

R. Enaltiu el Senyor:
Perdura eternament el seu amor.

Vagaven pel desert, en plena solitud,
no trobaven cap lloc habitat,
patien fam i set,
i els flaquejaven les forces. R.

En les seues penes van cridar el Senyor,
i els salvà d'aquell perill:
els guià per una pista segura,
fins a arribar a un lloc habitat. R.

Que reconeguen els favors del Senyor,
els prodigis que ha fet en bé dels hòmens:
calmà la set de l'assedegat
i sacià de menjar el famolenc. R.

Al·leluia Salm 24,4b.5a

Déu meu, que aprenga les vostres sendes,
feu que camine en la vostra veritat.

Evangeli Mt 22,34-40

Ama el Senyor, el teu Déu, i ama els altres com a tu mateix

 Lectura de l'evangeli segons sant Mateu

En aquell temps, quan els fariseus saberen que Jesús havia fet callar els saduceus, es tornaren a reunir, i u d'ells, mestre de la Llei, per a posar-lo a prova, li va fer esta pregunta: «Mestre, ¿quin és el manament més gran de la Llei?» Jesús li contestà: «Amaràs el Senyor, el teu Déu, amb tot el cor, amb tota l'ànima i amb tot l'enteniment. Este és el manament més gran i el primer de tots. El segon és molt paregut: Amaràs a qui tens prop com a tu mateix. D’estos dos manaments depén tota la Llei, i també els Profetes». 
 
* * * * *

Sant Pius X, papa
, titular d'esglésies parroquials a Algemesí i a València

Memòria del papa sant Pius X, que primer va ser sacerdot en una parròquia, i després bisbe de Màntua i patriarca de Venècia. Finalment, elegit Summe Pontífex, es va proposar com a programa de govern recapitular tot en Crist, cosa que va dur a terme amb simplicitat d'ànim, pobresa i fortalesa, promovent entre els fidels la vida cristiana amb la participació en l'Eucaristia, la dignitat de la sagrada litúrgia i la integritat de la doctrina. (1914)

Troballa de la Mare de Déu dels Lliris (Alcoi)

Beat Salvador Estrugo i Solves, prevere i màrtir valencià (memòria a Alberic i Bellreguard).

Aniversari del naiximent de sant Francesc de Sales (1567)


MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del 21 d'agost

2. A Tràcia, a l'actual Turquia, sants Agatònic, Gòtic i altres màrtirs, que, segons la tradició, van patir el suplici a Selímbria [actual Silivri] i en altres llocs. (s. III)

3. A Roma, a Camp Verano, santa Ciríaca [o Dominica], que va donar el seu nom al cementeri de la via Tiburtina, que ella mateixa havia donat a l'Església. (s. III/IV)

4. A Útica, a l'actual Tunísia, sant Quadrat, bisbe i màrtir, que, havent donat a tot el seu poble, clergues i seglars, fidel testimoni de fe en Crist, com a bon pastor, al cap de quatre dies va seguir el ramat que havia pasturat. (s. III/IV)

5. A Verona, als confins de Venècia, actual regió italiana, sant Euprepi, que és tingut com a primer bisbe d'eixa ciutat. (s. III/IV)

6. A Fordongianus, a la regió també italiana de Sardenya, sant Luxor [o Lussori o Luxori], màrtir(s. IV)

7. Commemoració dels sants màrtirs Bassa i els seus tres fills, Teognis, Agapi i Pisti, dels qui es diu que Bassa, la mare, va patir el martiri a l'illa d'Alònia, i els fills a Edessa, a l'actual Turquia. (s. IV)

8. Al territori dels gàbals, a la Gàl·lia, hui França, sant Privat, bisbe i màrtir, que durant la invasió dels vàndals, va ser trobat en una cripta, on es donava a la pregària i al dejuni, i per negar-se a trair el seu ministeri sacrificant als ídols, va morir destrossat a colps. (c. 407)

Sant Sidoni Apol·linar
9. A Clarmont, a Aquitània, també a l'actual França, sant Sidoni Apol·linar, que era prefecte de la ciutat de Roma quan va ser ordenat bisbe de Clarmont, i molt ben format en les coses divines i humanes, senyor així mateix de gran fortalesa cristiana, es va enfrontar a la ferocitat dels bàrbars, com a pare de l'Església i doctor insigne. (c. 479)

10. A Alzira, a la Ribera de Xúquer, commemoració dels sants màrtirs Bernat, abans anomenat Ahmed, monjo de l'Orde Cistercenc, i les seues germanes Maria (Zaida) i Gràcia (Zoraida), a les quals havia convertit de la religió mahometana a la fe en Crist. (c. 1180)
Mem. ob. a la diòcesi de València, el 23 de juliol. A Benimodo se celebra el 24 d'agost.
11. A la ciutat de Hung Ien, a Tonquín, hui Vietnam, sant Josep Dang Dinh (Niêm) Viên, prevere, màrtir en temps de l'imperi de Minh Mang. (1838)

12. A Antananarivo, a Madagascar, beata Victòria Rasoamanarivo, la qual, després d'un matrimoni amb un home violent, i havent sigut expulsats de l'illa els missioners, va socórrer amb sol·licitud els cristians i va defendre l'Església enfront dels magistrats públics. (1894)

13. A Alberic, a la Ribera Alta, beat valencià Salvador Estrugo Solves, prevere i màrtir, que en temps de persecució va suportar tota classe d'adversitats per amor a Crist, fins a aconseguir la palma del martiri. (1936)

14. Al lloc del Morrot, prop de Barcelona, beat Raimon Peiró Victorí, prevere de l'Orde de Predicadors i màrtir, que en la mateixa persecució, seguint amb fidelitat les paraules de Crist, a través de la mort va passar a la vida gloriosa. (1936)

15. Prop de Munic, ciutat de Baviera, a Alemanya, beat Bru Zembol, màrtir, qui, sotmesa Polònia, la seua pàtria, sota un règim hostil a Déu, a causa de la seua fe va ser deportat al camp de concentració de Dachau, on, destrossat per les tortures, va morir per a entrar en la glòria. (1942)

16. Beat Ladislau Findysz (Rzeszów, Polònia 1907-1964). Sacerdot i màrtir.

20 d'agost de 2026, dijous XX: Sant Bernat

DIJOUS DE LA SETMANA XX / II


Oració col·lecta

Oh Déu, que volguéreu que sant Bernat, abat,
encés del zel de la vostra casa,
il·luminara i inflamara la vostra Església; 
concediu-nos, per la seua intercessió, 
que, fervents en el mateix esperit, 
caminem sempre com a fills de la llum.

Lectura primera Ez 36,23-28

Vos donaré un cor nou
i posaré en vosaltres el meu Esperit

Lectura de la profecia d'Ezequiel

Açò diu el Senyor:

«Jo santificaré el meu gran nom,
profanat entre els altres pobles,
profanat per vosaltres enmig d'ells.
I, quan jo mostraré en vosaltres la meua santedat,
als ulls dels pobles, sabran que jo soc el Senyor.
Ho dic jo, el Senyor Déu sobirà.

Vos prendré d'entre els altres pobles,
vos reuniré de tots els països
i vos faré tornar a la vostra terra.
Abocaré damunt de vosaltres aigua clara
i quedareu nets de tota taca
i de tots els vostres ídols.
Vos donaré un cor nou
i posaré en vosaltres un esperit nou;
trauré de la vostra carn el cor de pedra
i vos en donaré un de carn.
Posaré en vosaltres el meu esperit
i faré que seguiu els meus preceptes,
que compliu i guardeu les meues lleis.
Habitareu el país que vaig donar als vostres pares.
Vosaltres sereu el meu poble,
i jo seré el vostre Déu».

Salm responsorial 50,12-13.14-15.18-19 (R.: Ez 36,25)

Déu meu, creeu en mi un cor ben net,
i restaureu en mi un esperit ferm.
No m'aparteu de la vostra mirada,
no em lleveu el vostre esperit sant.

R. Abocaré damunt de vosaltres aigua clara
i quedareu nets de tota taca.

Torneu-me el goig de la vostra salvació,
feu-me fort amb esperit generós.
Mostraré els vostres camins als malvats,
i tornaran a vós els pecadors. R.

No vos fan goig els sacrificis,
si vos oferira un holocaust, no vos plauria.
El meu sacrifici és un esperit abatut;
un cor trencat i humiliat,
vós, Déu meu, no el desprecieu. R.

Al·leluia Salm 94,8ab

No enduriu, hui, els vostres cors;
escolteu la veu de Déu.


Evangeli Mt 22,1-14

Convideu a la boda tots els qui trobeu

 Lectura de l'evangeli segons sant Mateu

En aquell temps, Jesús proposà una altra paràbola als grans sacerdots i als notables del poble:
«El Regne del cel es pareix a un rei que preparava el casament del seu fill; quan envià els criats per a avisar els convidats, estos no volgueren acudir.
Encara n'envià uns altres amb l'encàrrec de dir als convidats: "Ja tinc preparat el banquet, he fet matar els vedells i les aus de corrral. Tot està a punt: vingueu a la boda".
Però ells no van acceptar la invitació: u se'n va anar al seu camp, un altre als seus negocis, i els altres agarraren els enviats, els maltractaren i els mataren.
El rei es va indignar i va enviar les seues tropes per a acabar anb aquells homicides i calar foc a la seua ciutat.
Més tard, digué als seus criats: "El banquet de boda està a punt, però els convidats no se'l mereixien: aneu, per tant, a les eixides dels camins i convideu a la boda tot aquell que trobeu".
Ells van eixir als camins i reuniren tots els que havien trobat, bons i roïns. I la sala del banquet s'omplí de comensals.
Quan el rei va entrar a saludar els convidats, va vore un home que no duia el vestit de festa, i li va dir: "¿Com és que has entrat ací sense vestit de festa?" Ell va callar.
Per això el rei digué als qui servien: "Lligueu-lo de mans i peus i tireu-lo fora, a la foscor. Allí tot seran plors i  cruixir de dents".
Els cridats són molts, i els elegits, pocs». 
 
* * * * *

Sant Bernat de Claravall, abat i doctor de l'Església (mem. ob.),
 titular de l'església parroquial de Forna.

    Memòria de sant Bernat, abat i doctor de l'Església, el qual, havent ingressat juntament amb trenta companys al nou monestir del Cister, va ser després fundador i primer abat del monestir de Clairvaux (Claravall), on va dirigir sàviament els monjos pel camí dels manaments del Senyor. Va recórrer una vegada i una altra Europa per a restablir la pau i la unitat i va il·luminar tota l'Església amb els seus escrits i les seues sàvies exhortacions, fins que va descansar en el Senyor prop de Langres, a França. (1153)

Beata Maria Climent i Mateu, soltera, màrtir valenciana (memòria a Xàtiva)

Beat valencià Maties Cardona i Meseguer, escolapi, màrtir (memòria a Vallibona)

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del 20 d'agost

2. Commemoració de sant Samuel, profeta, qui, cridat per Déu quan encara era xiquet, va ser després jutge a Israel i per mandat diví va ungir a Saül com a rei del seu poble, però després que va ser repudiat per Déu per la seua falta de fidelitat, va conferir també la unció real a David, de l'estirp de la qual havia de nàixer Crist.

3. Prop de la fortalesa de Chinon, al territori de Tours, a Aquitània, actual França, sant Màxim, deixeble de sant Martí, que primer va ser monjo a l'abadia de l'Île Barbe, prop de Lió, i després va fundar un monestir a la riba del riu Vigenne [Viena], on va morir en edat molt avançada. (s. V)

4. A l'abadia de Noirmoutier, a l'illa d'Her, novament a la costa d'Aquitània, sant Filibert de Tournus, abat, que, educat en la cort del rei Dagobert, encara adolescent, es va fer monjo, i va fundar i va dirigir primerament el cenobi de Jumièges i després aquell d'Her. (c. 684)

5. A Còrdova, a la regió hispànica d'Andalusia, sants màrtirs Leovigild i Cristòfol, monjos, els quals, durant la persecució duta a terme pels musulmans, van professar espontàniament la fe en Crist davant del jutge i, per això, van ser decapitats, i van obtindre així la palma del martiri. (852)

6. A Siena, ciutat de Toscana, a Itàlia, mort del beat Bernat Tolemei, abat i fundador de la Congregació Olivetana segons la Regla de sant Benet, que es va aplicar amb constància a l'observança de la disciplina monàstica i, durant una epidèmia de pesta que assolava Itàlia, va morir al costat dels monjos de Siena, que s'havien contagiat. (1348)

7. En una nau ancorada enfront de Rochefort, en la costa francesa, beats Lluís Francesc Le Brun i Gervasi Brunel, preveres i màrtirs, monjo de la Congregació Benedictina de sant Maur el primer, i prior de l'abadia cistercenca de la Trapa el segon, que, empresonats tots dos de manera inhumana durant la Revolució Francesa, van consumar el martiri esgotats per la malaltia. (1794)


9. A Roma, mort del papa sant Pius X, la memòria del qual se celebra demà. (1914)

10. A Vallibona, comarca dels Ports, beat Maties Cardona Meseguer, prevere de l'Orde dels Clergues Regulars de l'Escola Pia, màrtir durant la persecució religiosa. (1936)

11. A la ciutat de Xàtiva, beata Maria Climent Mateu, verge i màrtir, que en el temps de la mateixa persecució va meréixer ser configurada amb Crist per la seua mort en la fe. (1936)

12. Al camp de concentració de Dachau, prop de Munic, a Alemanya, beat Ladislau Mączkowski,  prevere i màrtir, el qual, de nacionalitat polonesa, va ser deportat en temps de guerra i, davant dels perseguidors de la dignitat humana i del cristianisme, entre cruels tortures, va defendre la seua fe fins a la mort. (1942)

13. Beat Georg Häfner (1900, Dachau † 1942). Sacerdot alemany, màrtir, víctima de l'odi a la fe, al camp de concentració de Dachau, Alemanya.

14. Beat Teòfil Matulionis (1873- Šeduva, Lituània 1962). Arquebisbe - bisbe de Kaišiadorys  assassinat mitjançant enverinament per odi a la fe.

entrada destacada

22 d'agost de 2026, dissabte XX: Santa Maria, Reina

DISSABTE DE LA SETMANA XX / II Oració col·lecta Oh Déu, vós que constituíreu la Mare del vostre Fill com a Mare i Reina nostra, feu que, aju...

entrades populars