26 d'octubre de 2026, dilluns XXX

DILLUNS DE LA SETMANA XXX / II

Lectura primera Ef 4,32-5,8

Viviu en l'amor igual com Crist

Lectura de la carta de sant Pau als cristians d'Efes

Germans, sigueu bondadosos i compassius els uns amb els altres, i perdoneu-vos mútuament tal com Déu vos ha perdonat en Crist. Sou fills estimats de Déu: imiteu el vostre Pare; viviu en l'amor, tal com Crist ens va amar i s'entregà a si mateix per nosaltres, oferint-se a Déu com una víctima d'olor agradable.

Vosaltres sou un poble sant. De luxúria, d'immoralitat de qualsevol classe o de l'afany d'enriquir-se a costa dels altres, ni parlar-ne. Res de paraules indecoroses o sense to ni so, res de bromes de mal gust. Més bé doneu gràcies a Déu. Sapieu bé que cap luxuriós, cap immoral, cap amic de fer diners, que és una manera de ser idòlatra, no tindrà part en l'herència del Regne de Crist i de Déu.

No vos deixeu enganyar per raons aparents: per estes coses Déu condemnarà els qui no volen escoltar-lo. No tingueu res a vore amb ells. En altre temps vosaltres éreu foscor, però ara que esteu en el Senyor, sou llum. Viviu com a fills de la llum.

Salm responsorial 1,1-2.3.4 i 6 (R.: cf. Ef 5,1)

Feliç aquell que no es guia pel consell dels malvats,

ni el veus pels camins dels pecadors,

ni s'entaula amb els arrogants,

sinó que es complau en la llei del Senyor:

la medita nit i dia.

R. Som fills estimats de Déu:

imitem el nostre Pare.

Serà com un arbre plantat vora l'aigua:

dona fruit quan li arriba el temps,

no li cauen les fulles,

tot el que emprén acaba bé. R.

Eixa no serà la sort dels malvats;

seran com la palla que escampa el vent.

El Senyor guarda el camí del just,

però el del malvat, acaba malament. R.

Al·leluia Cf. Jo 17,17

La vostra paraula és veritat, Senyor:

consagreu-nos en la veritat.

Evangeli Lc 13,10-17

¿No cal, per tant, encara que siga dissabte,

alliberar esta dona filla d’Abraham?

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Lluc

En aquell temps, Jesús ensenyava en dissabte en una sinagoga quan va vore una dona que feia díhuit anys que estava malalta a causa d’un esperit. Anava tota encorbada i no es podia posar dreta de cap manera. Jesús la cridà i li digué: «Dona, queda lliure de la teua malaltia». Li imposà les mans i ella es va posar dreta a l’instant, i glorificava a Déu.

El cap de la sinagoga, en vore que Jesús havia curat en dissabte, es va indignar i va dir a la gent: «La setmana té sis dies per a treballar. Vingueu a curar-vos un d'eixos dies, i no hui, que és dissabte». Però el Senyor li contestà: «Hipòcrites! També els dissabtes deslligueu el bou i l’ase i els porteu de l'estable a l'abeurador. ¿No cal, per tant, encara que siga dissabte, alliberar esta dona filla d’Abraham, que Satanàs tenia lligada des de fa díhuit anys?» En sentir estes paraules, els seus adversaris es van avergonyir, però tota l'altra gent s'alegrava dels prodigis que feia.

El ministeri de Jesús és alliberador de tota forma d'opressió, que està vinculada amb el Maligne. Com en el cas dels exorcismes, la curació de la malaltia posa en relleu este caràcter messiànic de la seua missió. La reacció del cap de la sinagoga manifesta la ceguesa d'una religiositat hipòcrita que no sap reconéixer en la història de patiment dels hòmens el pas de Déu en el seu Fill. Jesús, en alliberar dels lligams de Satanàs, genera comunió entre els que allibera, i ompli els cors de lloança i d’alegria. [Evangeli per a cada dia 2026, Delegació de Litúrgia de València]

* * * * *

Martirologi Romà

Sants Llucià i Marcià

1. A Nicomèdia, a Bitínia, hui Turquia, sants Llucià i Marcià, màrtirs, que en temps de l'emperador Deci, per orde del prefecte Sabí, van ser cremats vius. (c. 250)

2. A Cartago, a l'actual Tunísia, commemoració de sant Rogacià, prevere, a qui, durant la persecució sota l'emperador Deci, el seu bisbe, sant Ciprià, va confiar l'administració de l'Església de Cartago, i que juntament amb sant Felicíssim va patir tortures i presons pel nom de Crist. (s. III)

3. A Estrasburg, a Germània, actual Alemanya, sant Amand, considerat com a primer bisbe d'esta seu. (s. IV)

4. A Narbona, al migdia de la Gàl·lia, França en l'actualitat, sant Rústic, bisbe, que desitjós d'abandonar la seua funció per a retirar-se a una vida de silenci, convençut pel papa sant Lleó I el Gran i reconfortat, va romandre en el càrrec i en el treball que se li havia confiat. (c. 461)

Sant Amand d'Estrasburg

5. A Angulema, ciutat d'Aquitània, també a la França actual, sant Aptoni, bisbe. (c. 567)

6. A Lastingham, a Northúmbria, actualment al Regne Unit, sant Ceda, germà de sant Ceada, ordenat bisbe dels saxons orientals per sant Finan, distingit per assentar els fonaments d'esta nova Església. (664)

7. A Hexham, també a Northúmbria, sant Eata, bisbe, home dolç i senzill, que va regir alhora diversos cenobis i esglésies, fins que, en tornar a Hexham, va ser elegit bisbe i abat, sense deixar de portar una vida ascètica. (c. 616)

8. A Metz, a Austràsia, França en l'actualitat, sant Sigebald, bisbe, fundador de diversos monestirs. (741)

9. Al monestir de Heresfeld, a Germània, hui Alemanya, sepultura de sant Witta o Albuí, primer bisbe de Büraburg, el qual, oriünd d'Anglaterra, va ser cridat per sant Bonifaci i va rebre l'encàrrec de sembrar la llavor de la Paraula de Déu a la regió de Hesse. (c. 786)

10. A Escòcia, sant Beà, bisbe de Mortlach. (c. 1032)

11. A Pavia, a la regió italiana de Llombardia, sant Fulc, bisbe, el qual, d'origen escocés, va ser home pacífic, insigne pel seu treball i la seua caritat. (1229)

12. A Reggio, a Emília-Romanya, també a Itàlia, beat Damià Furcheri, prevere de l'Orde de Predicadors, egregi proclamador de l'Evangeli. (1484)

13. A Ravello, prop d'Amalfi, a la regió de Campània, de nou a Itàlia, beat Bonaventura de Potenza, prevere de l'Orde dels Germans Menors Conventuals, que es va distingir per la seua obediència i caritat. (1711)

14. Beata Celina Chludzińska Borzęcka (Cracòvia, Polònia, 1833-1913). Viuda i fundadora de la congregació de les Religioses de la Resurrecció de Nostre Senyor Jesucrist.

15. Beat Josep Gregori Hernández Cisneros (1864- Caracas 1919). Laic, metge, científic, professor universitari. Tasques que compatibiliza amb l'atenció mèdica dels més necessitats.

25 d'octubre de 2026, diumenge XXX

• Enric Benavent, arquebisbe de València: Any Jubilar Eucarístic del Sant Calze (2026, octubre)

DIUMENGE XXX DEL TEMPS ORDINARI / Cicle A

LECTURES DE LA MISSA

Lectura primera Ex 22,20-26

Si maltracteu les viudes i els òrfens,

s'encendrà la meua indignació contra vosaltres

Lectura del llibre de l'Èxode

El Senyor diu:

«No maltractes ni oprimisques l'immigrant, que també vosaltres fóreu immigrants en el país d'Egipte.

No maltractes cap viuda ni cap orfe; si els maltractes, se'm queixaran a crits, i jo els escoltaré i, encés d'indignació, vos faré morir amb l'espasa: les vostres dones quedaran viudes, i els vostres fills, òrfens.

Si prestes diners a algú del meu poble, al pobre que viuen amb tu, no faces com els usurers: no li exigisques interessos.

Si et quedes com a penyora la capa d'algú, li'l tornaràs abans que es ponga el sol perquè és tot el que té per a abrigar-se; sense la capa que el cobria, ¿amb què dormiria?

Si ell alça a mi el seu clam, jo l'escoltaré, perquè soc misericordiós».

Salm responsorial 17,2-3a.3bc-4.47 i 51ab (R.: 2)

Vos ame, Senyor, sou la meua fortalesa,

roca i muralla que m'allibera.

R. Vos ame, Senyor, sou la meua fortalesa.

Déu meu, penyal on m'empare,

escut i força que em salva.

Invocaré el Senyor a qui venere

i em voré lliure dels enemics. R.

Beneït siga el Déu viu, el meu penyal.

Beneïsc el Senyor que em salva.

«Ha donat grans victòries al seu rei,

ha mostrat l'amor que té al seu Ungit». R.

Lectura segona 1Te 1,5c-10

Abandonàreu els ídols, per a servir a Déu i esperar el seu Fill

Lectura de la primera carta de sant Pau als cristians de Tessalònica

Germans, ja sabeu com vam actuar entre vosaltres per al vostre bé. També vosaltres heu imitat el nostre exemple i el del Senyor, acollint la paraula de Déu enmig de moltes adversitats, plens del goig de l'Esperit Sant. Així heu sigut un model per a tots els creients de Macedònia i d'Acaia, perquè des de la vostra ciutat ha ressonat de la paraula del Senyor, i no solament a Macedònia i a Acaia; per tots els llocs parlen de la vostra fe en Déu, de manera que no ens cal afegir res: ells mateixos conten com va ser la nostra arribada entre vosaltres i com abandonàreu els ídols i vos convertíreu a Déu, per a servir només el Déu viu i verdader i esperar del cel el seu Fill, Jesús, que ell ressuscità d'entre els morts, i que ens alliberarà de la pena en el juí que ha de vindre.

Al·leluia Jo 14,23

Si algú m'estima, guardarà la meua paraula; 

mon Pare l'estimarà i vindrem els dos a viure en ell

Evangeli Mt 22,34-40

Amaràs el Senyor, el teu Déu ama, i a qui tens prop com a tu mateix

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Mateu

En aquell temps, quan els fariseus saberen que Jesús havia fet callar els saduceus, es tornaren a reunir, i u d'ells, mestre de la Llei, per a posar-lo a prova, li va fer esta pregunta: «Mestre, ¿quin és el manament més gran de la Llei?». Jesús li contestà: «Amaràs el Senyor, el teu Déu, amb tot el cor, amb tota l'ànima i amb tot l'enteniment. Este és el manament més gran i el primer de tots. El segon és molt paregut: Amaràs a qui tens prop com a tu mateix. D'estos dos manaments depén tota la Llei, i també els Profetes». 

 

A. El manament de l'amor presentat per Crist adquirix, a més, dos matisos. En primer lloc, l'íntima unitat entre l'amor a Déu i l'amor als altres, que Jesús entén com una mateixa cosa. Crist s'ha volgut identificar amb el qui tens prop i, d'esta manera, amar a qui tens prop és viure ja l'amor a Déu. En segon lloc, Crist es presenta com la plenitud de l'amor, com el seu model ideal: «Ameu-vos com jo vos he amat». El cristià està cridat a amar segons la mesura de Crist. [Evangeli per a cada dia 2026, Delegació de Litúrgia de València]

B. «Per tal que meresquem aconseguir el que prometeu, concediu-nos estimar els vostres preceptes» (Co). I els seus preceptes són els manaments de la llei de Déu que Jesús ens ensenya. I es resumixen en «Amaràs el Senyor, el teu Déu, amb tot el cor, amb tota l'ànima i amb tot l'enteniment» —el principal i primer— i «Amaràs a qui tens prop com a tu mateix». I com a model d'eixe amor, Crist mateix que ens ha amat fins a donar la seua vida per nosaltres. I nosaltres hem d'amar-nos els uns als altres, com ell ens ha amat. L'Eucaristia, en la qual Crist continua entregant-se per nosaltres, és la font on bevem l'amor de Déu.

C. Jesús respon des de l'oració més important del seu poble, la que cada fidel repetia dos vegades al dia: el Shemá (Dt 6, 4-9). Precisament perquè estimar a Déu és escoltar-li i complir la seua voluntat, l'amor al proïsme és la conseqüència d'este manament principal. És el que ens recorda la primera lectura, i d'això donen exemple els cristians de Tessalònica: ells són pobres i viuen un amor que s'esforça pels altres, perquè han conegut al Déu viu i verdader per mitjà de Jesucrist. Este amor no és teòric sinó concret, no és un amor genèric, sinó que té rostre, perquè està al nostre costat i ens el trobem cada dia. És un amor que ens demana fer als altres el que volem que facen amb nosaltres. Que Déu ens concedisca estimar els seus preceptes d'esta manera.

• Missa d'À Punt (2023): Vós mireu el meu cor, l'essencial.
• Deme Orte: Tres minuts amb les lectures del diumenge.

* * * * *

Beats Recared Centelles, Isidor Bover, Josep Pasqual Carda, Josep Maria Peris i companys, preveres i màrtirs (mem. ll. a la diòcesi de Sogorb-Castelló).

Martirologi Romà

1. A Roma, a la catacumda de Trasó, de la via Salària Nova, sants Crisant i Daria, màrtirs, als quals va dedicar les seues lloances el papa sant Damas. (c. 253)

2. A Soissons, lloc de la Gàl·lia Bèlgica, sants Crispí i Crispinià, màrtirs. (c. s. III) Patrons dels sabaters.

3. A Florència, a la Toscana, sant Miniat, soldat i màrtir. (c. s. III)

4. A Perigús [Périgeux], d'Aquitània, França actualment, sant Front [o Frontó], considerat com el primer anunciador de l'Evangeli en esta ciutat. (c. s. III)

5. A Constantinoble, hui Istanbul, a Turquia, sants Martiri, subdiaca, i Marcià, cantor, que en temps de l'emperador Constanci, van ser assassinats pels arrians. (c. 351)

6. A Brescia, al territori de Venècia, actualment a Itàlia, sant Gaudenci, bisbe, que, ordenat per sant Ambrosi, es va distingir entre els prelats de l'època per la seua doctrina i les seues virtuts, va ensenyar al seu poble de paraula i amb els seus escrits, i va construir una basílica a la qual va anomenar "Concili dels Sants". (c. 410)

7. A la regió de Gavaldà [Gévaudan], a la Gàl·lia, hui França, sant Hilari, bisbe de Javols. (s. VI)

8. A la redor de Segòvia, sant Fructe, que va portar vida eremítica al costat d'una muntanya escarpada. (c. 715)

9. A Pécs, a Hongria, sant Maur [o Maurici], bisbe, home de sòlida formació eclesiàstica, que va ser monjo i abat del monestir de Sant Martí de Pannonhalma. (1070)

Teresa Ferragud i filles, màrtirs

10. A Vic, a Catalunya, sant Bernat Calbó, bisbe, qui va renunciar a l'ofici de jutge per a professar com a monjo cistercenc. Va ser abat del monestir de Santes Creus i, més tard, va resultar elegit per a la seu de Vic, promovent sempre la verdadera doctrina. (1243)

11. A Borgo Sant'Antonio, lloc del Piemont, a la Itàlia actual, mort del beat Tadeu Mac Cárthaigh, bisbe de Cork i Cloyne, a Irlanda, el qual, víctima de les enveges dels poderosos, va haver d'eixir del seu país, i de viatge cap a Roma va descansar en el Senyor. (1492)

12. A Nules, beat valencià Recared Centelles Abad, prevere de la Germandat de Sacerdots Operaris Diocesans i màrtir. (1936)

13. Beates Maria Teresa Ferragud i Roig i les seues filles Vicenta (Maria de Jesús), Joaquima (Maria Verònica), Maria Felicitat, clarisses caputxines, i Ramona Masià i Ferragud (Josepa de la Purificació), agostina descalça, màrtirs valencianes (memòria a Algemesí). (1936)

14. Beat Carles Gnocchi (1902- Milà 1956). Sacerdot diocesà, capellà militar, fundador de l'Obra Pro Juventute, hui Fundació Don Gnocchi, amb la finalitat d'assistir les víctimes de la guerra i pal·liar els seus sofriments.

24 d'octubre de 2026, dissabte XXIX

DISSABTE DE LA SETMANA XXIX / II

Sant Antoni Maria Claret, bisbe

Oració col·lecta

Oh Déu, vós enfortíreu amb una caritat 

i una paciència admirables sant Antoni Maria Claret, bisbe, 

per a que evangelitzara una multitud de pobles; 

concediu-nos per la seua intercessió, que, 

buscant per damunt de tot els béns del vostre Regne, 

ens donem plenament a la salvació dels nostres germans.

Lectura primera Ef 4,7-16

Crist és el cap. Per ell va creixent tot el cos

Lectura de la carta de sant Pau als cristians d'Efes

Germans, cada u de nosaltres ha rebut la gràcia segons la mesura de la generositat de Crist. Per això diu l'Escriptura: «Pujà cel amunt portant captius, repartí dons als hòmens». Si va «pujar» vol dir que abans havia baixat del cel a la terra; i és el mateix que va baixar qui ha pujat per damunt dels cels, per portar a plenitud tot l'univers.

És ell qui ha fet a uns el do de ser apòstols, a altres el de ser profetes, a altres el de ser evangelistes, pastors o mestres, i així ha preparat els qui formen el poble sant per a una obra de servici, per a edificar el cos de Crist, fins que tots junts arribem a la unitat en la fe i en el coneiximent del Fill de Déu, a l'home perfecte, l'home que arriba a la talla de la plenitud de Crist.

Així ja no serem més com criatures, no fluctuarem ni se'ns endurà el vent de qualsevol doctrina, a mercé del que pensa la gent, o de l'astúcia dels qui saben conduir els altres a l'error. En lloc d'això, mantinguem-nos en la veritat i en l'amor, i creixerem del tot en Crist, que és el cap. Per ell tot el cos està estretament unit i lligat, i, a través de les juntures, cada membre, en la mesura que li correspon, exercix la seua funció. Així, amb l'amor dels uns pels altres, tot el cos es va fent i va creixent.

Salm responsorial 121,1-2.3.4-5 (R.: 1)

Quina alegria quan em van dir:

«Anem a la casa del Senyor».

Ja han arribat els nostres peus

a la teua porta, Jerusalem.

R. Quina alegria! Anem a la casa del Senyor.

Jerusalem, ciutat ben construïda,

conjunt harmoniós;

allà pugen les tribus,

les tribus del Senyor. R.

A complir l'aliança d'Israel,

a alabar el nom del Senyor.

Allí estan els tribunals de justícia,

els tribunals del palau de David. R.

Al·leluia Ez 33,11

Diu el Senyor:

No em complau la mort del pecador,

sinó que es convertisca i visca.

Evangeli Lc 13,1-9

Si no vos convertiu, tots acabareu malament

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Lluc

Per aquell temps, alguns dels presents contaren a Jesús el cas d'uns galileus, com Pilat havia mesclat la sang d'ells amb la de les víctimes que oferien. Jesús els respongué: «¿Penseu que aquells galileus acabaren així perquè eren més pecadors que tots els altres galileus? Vos dic que no: i si no vos convertiu, tots acabareu igual. I aquells díhuit que moriren quan els caigué damunt la torre de Siloè, ¿penseu que eren més culpables que tots els altres habitants de Jerusalem? Vos assegure que no: si no vos convertiu, tots acabareu igual».

I va afegir esta paràbola: «Un home tenia una figuera en la vinya, va anar a buscar fruit i no n'hi trobà. En vore això, digué al qui li portava la vinya: "Mira, fa tres anys que vinc a buscar fruit d'esta figuera i no en trobe. Talla-la. ¿Per què ha d'ocupar terra inútilment?" Ell li contestà: "Senyor, deixeu-la encara enguany; entretant jo la cavaré i li tiraré fem, a vore si dona fruit d'ara en avant; si no, feu-la tallar"». 

 

Esdeveniments o morts tràgiques no són necessàriament conseqüència d'un mal personal; per consegüent, Jesús urgix a la conversió immediata de tots, perquè el Pare és just i vol fer justícia. No obstant això, lluny d'acoquinar-nos, també ens recorda que és el mateix Pare el que ens ha confiat el seu Fill per a cuidar-nos i adobar-nos, a vore si donem fruit. La paciència de Déu és la nostra salvació. Arribarà el dia de la collita, quan el Pare reclamarà els fruits de les figueres fèrtils i tallarà les estèrils. [Evangeli per a cada dia 2026, Delegació de Litúrgia de València]

* * * * *

Aniversari del naiximent de sant Ignasi de Loiola (Azpeitia, 1491)

Dia Internacional de les Biblioteques

Biblioteques, al servici de la cultura

Lloc eminent de la memòria històrica de l'Església universal, on es custodien venerables testimoniatges de la tradició manuscrita de la Bíblia, la Biblioteca Vaticana té, no obstant això, un altre motiu per a ser objecte de les atencions i les preocupacions dels Papes. Conserva, des dels seus orígens, la inconfusible obertura, verdaderament «catòlica», universal, a tot el que de bell, de bo, de noble, de digne (cf. Flp 4, 8) ha produït la humanitat al llarg dels segles; d'ací l'abundància amb què ha recollit en el temps els fruits més elevats del pensament i de la cultura humana, des de l'antiguitat fins a l'edat mitjana, des de l'època moderna fins al segle XX. Res del que és verdaderament humà és estrany a l'Església, que per això sempre ha buscat, recollit, conservat, amb una continuïtat que té pocs térmens de comparació, els millors resultats dels esforços dels hòmens d'elevar-se per damunt de la pura materialitat cap a la cerca, conscient o inconscient, de la Veritat. No és casualitat que en el programa iconogràfic del saló Sixtí, la successió ordenada de les representacions dels concilis ecumènics i de les grans biblioteques de l'antiguitat en les parets a dreta i esquerra, les imatges dels inventors dels alfabets en les columnes centrals convergisquen totes cap a la figura de Jesucrist, «celestis doctrinae auctor», alfa i omega, verdader Llibre de la vida (cf. Flp 4, 3; Ap 3, 5; 13, 8; 17, 8; 20, 15; 21, 27) al qual tendix i anhela tot l'esforç humà.

La Biblioteca Vaticana no és, per tant, una biblioteca teològica o predominantment de caràcter religiós; fidel als seus orígens humanístics, per vocació està oberta a l'humà; i així servix a la cultura, concebuda —com va dir el meu venerat predecessor el servent de Déu Pau VI el 20 de juny de 1975, en ocasió del V centenari d'esta institució— com «maduració humana (...) creiximent des de dins (...) adquisició exquisidament espiritual; cultura és elevació de les facultats més nobles que Déu Creador ha donat a l'home, per a fer-lo home, per a fer-lo més home, per a fer-lo semblant a ell. Així, doncs, cultura i ment; cultura i ànima; cultura i Déu. També amb esta institució "seua", l'Església ens torna a proposar estos binomis essencials i vitals, que toquen l'home en la seua dimensió més verdadera, i el dirigixen, com per una inversió de la llei de la gravetat, cap a l'altura, i l'impulsen (...) a autosuperar-se segons l'admirable trajectòria agustiniana del quaerere super se (cf. sant Agustí, Confessions, X, 6, 9: PL 32, 783). També amb el funcionament d'esta institució "seua", l'Església torna a prometre hui —com fa cinc segles— servir a tots els hòmens, inserint este ministeri seu en el corrent més vast d'eixe ministeri tan essencial que la fa ser Església: Església com a comunitat que evangelitza i salva» (L'Osservatore Romano, edició en llengua espanyola, 29 de juny de 1975, p. 7).

(Benet XVI: Missatge al cardenal Raffaele Farina, arxiver i bibliotecari de la Santa Església Romana, amb motiu de la reobertura de la Biblioteca Apostòlica Vaticana, 2010, novembre 9).

Biblioteques, al servici de l'evangelització de la cultura

3. També cal posar en relleu una segona qualitat de la Biblioteca i de l'Arxiu i, per consegüent, del vostre treball en ells, en els seus diversos nivells. Es tracta del servici que presteu a l'evangelització de la cultura, més encara, a la nova evangelització de la cultura. Sabeu bé que es tracta d'un compromís fonamental i vital de l'Església en el món contemporani, al qual ja al·ludia amb esclaridores paraules el servent de Déu Pau VI en la seua exhortació apostòlica Evangelii nuntiandi (cf. nn. 19-20), i al qual jo mateix m'he referit moltes vegades. Cal trobar la manera de portar als hòmens i dones de cultura, però potser més encara als ambients i als cenacles en què s'elabora i transmet la cultura actual, els valors que l'Evangeli ens ha comunicat, juntament amb els que brollen d'un verdader humanisme, perquè en realitat els uns i els altres estan relacionats estretament.

En efecte, si l'Evangeli ens ensenya el primat absolut de Déu i l'única salvació en Crist Jesús, este és també l'únic camí per a apreciar, respectar i estimar verdaderament la creatura humana, creada a imatge i semblança de Déu, i cridada a inserir-se en el misteri del Fill de Déu fet home. Per això, els valuosos tresors conservats, estudiats i posats a disposició dels estudiosos en la Biblioteca Vaticana i en l'Arxiu, són com el testimoniatge viu de la proclamació constant per part de l'Església dels valors evangèlics, artífexs del vertader humanisme.

4. Benvolguts germans i germanes, ací estan delineades molt clarament la grandesa i la dignitat del vostre servici, fins i tot en la humilitat aparent de les tasques que a vegades esteu cridats a realitzar.

(Sant Joan Pau II: Discurs al personal de l'Arxiu Secret Vaticà i de la Biblioteca Apostòlica Vaticana, 1999, gener 15).

Martirologi Romà

Sant Antoni Maria Claret

Sant Antoni Maria Claret, bisbe (mem. ll.)

Sant Antoni Maria Claret (1807-1870) fou ordenat prevere i durant diversos anys es va dedicar a predicar al poble per les comarques de Catalunya. Va fundar la Societat de Missioners Fills del Cor Immaculat de Maria i, ordenat bisbe de Santiago de Cuba, va treballar de manera admirable pel bé de les ànimes. També va fundar les Religioses de Maria Immaculada Missioneres Claretianes. Quan va tornar a Espanya, va haver de suportar moltes proves per l'Església. Va morir desterrat en el monestir de monjos cistercencs de Fontfreda, prop de Narbona, al migdia de França.

• J.M. Bausset: Sant Antoni Maria Claret (2014)

2. A Hieràpolis, a Frígia, hui Turquia, sants Ciríac i Claudià, màrtirs. (s. inc.)

3. A Constantinoble, actual Istanbul, també a Turquia, sant Procle, bisbe, que va proclamar insistentment santa Maria com a Mare de Déu, va disposar el solemne retorn de les restes de sant Joan Crisòstom a esta ciutat, i en el Concili Ecumènic de Calcedònia, va meréixer ser anomenat "Gran". (446)

4. A Naǧran, a Aràbia, martiri dels sants Aretes, príncep de la ciutat, i tres-cents quaranta companys, que en temps de l'emperador Justí van ser assassinats per Du Nuwas o Dun'an, rei dels himiarites. (523)

5. Prop de Tours, a la regió de Nèustria, hui França, sant Senoc, prevere, que va construir un monestir en unes antigues ruïnes, i es va mostrar assidu a les vigílies, a la pregària i a la caritat cap als servents. (576)

6. Al monestir de Vertou, al territori d'Armòrica, a la Gàl·lia, també a la França actual, sant Martí, diaca i abat, al qual sant Fèlix, bisbe de Nantes, va enviar per a convertir els pagans de la regió. (s. VI)

7. Prop de Tongres, al territori de Brabant, a Austràsia, Bèlgica actualment, sant Evergisle [o Ebergisil o Ebergisel o Ebregisil o Ebregisel], bisbe de Colònia i màrtir, que en l'exercici de la seua missió pastoral, mentre es dirigia a Peiteu [Poitiers], va ser assassinat per uns malfactors. (c. 590)

8. A la Bretanya Menor, de nou a França, sant Maglori, qui, deixeble de sant Iltut, va succeir sant Samsó com a bisbe de Dol i després va portar vida solitària a l'illa de Serk, segons conta la tradició. (c. 605)

9. A Coutances, lloc de Nèustria, sant Fromund [o Fromon], bisbe, que va fundar el monestir de monges d'Ham i va exercir les seues funcions pastorals mogut per l'amor de Déu. (s. VII)

10. A Hué, a Annam, hui Vietnam, sant Josep Lè Dang Thi, màrtir, que, sent militar, va ser empresonat per ser cristià, i enmig dels turments a què el van sotmetre no va cedir en la seua fe, donant testimoniatge davant dels seus companys de presó, per la qual cosa va acabar escanyat en temps de l'emperador Tu Duc. (1860)

11. A Como, a Itàlia, beat Lluís Guanella, prevere, que va fundar la Congregació dels Servents de la Caritat i també la de Filles de Santa Maria de la Providència, per a atendre les necessitats dels desemparats i afligits, i procurar-los la salvació eterna. (1915)

12. A Ronco all'Adige, a la província de Verona, també a Itàlia, beat Josep Baldo, prevere, que, entregat al ministeri pastoral, va fundar la Congregació de les Filletes de Sant Josep, per a atendre els ancians i els malalts, així com per a educar xiquets i jóvens. (1915)