DIUMENGE XVIII / Cicle A
Oració col·lecta
Assistiu, Senyor, els vostres fidelsi mostreu-vos bondadós amb els qui vos imploren.I, ja que l’Església es gloria de tindre-voscom a Pare i Pastor,doneu-li i conserveu-li els dons de la gràcia.
Lectura primera Is 55,1-3
Vingueu i mengeuLectura del llibre d'IsaïesAçò diu el Senyor:
«Oh, tots els qui teniu set, vingueu a l’aigua,
vingueu els qui no teniu diners,
compreu i mengeu sense diners,
compreu llet i vi sense pagar.¿Per què perdeu els diners en un pa que no alimenta,
i malgasteu el salari en menjars que no satisfan?
Escolteu-me bé, i tastareu cosa bona,
assaborireu plats suculents.
Estigueu atents, vingueu a mi.
Escolteu-me i viureu.
Pactaré amb vosaltres una aliança eterna,
els favors segurs promesos a David».
Salm responsorial 144,8-9.15-16.17-18 (R.: cf. 16)
El Senyor és compassiu i benigne,lent per al castic, gran en l'amor.El Senyor és bo amb tots,estima de cor totes les seues criatures.R. Obriu la mà, Senyor,i ens assacieu.Tots posen els ulls en vós, mirant esperançats,i al seu temps els doneu l'aliment.Obriu la mà,i assacieu de favors tots els vivents. R.El Senyor és just en tots els seus camins,i bondadós en totes les seues obres.El Senyor està prop dels qui l'invoquen,dels qui l'invoquen amb sinceritat. R.
Lectura segona Rm 8,35.37-39
Ninguna criatura podrà separar-nos de l’amor de Déumanifestat en JesucristLectura de la carta de sant Pau als cristians de RomaGermans,¿Qui podrà separar-nos de l’amor de Crist? ¿La tribulació, l’angoixa, la persecució, la fam, la nuesa, el perill, l’espasa? De tot això eixim fàcilment vencedors amb l’ajuda d’aquell que ens ha amat. Estic ben segur que ni la mort ni la vida, ni els àngels ni les potències, ni el present ni el futur, ni els poders, ni les altures ni les profunditats, ni cap altra criatura podrà separar-nos de l’amor de Déu manifestat en Jesucrist, el nostre Senyor.
Al·leluia Mt 5,4b
L'home no viu només de pa;viu de tota paraula que ix de la boca de Déu.
Evangeli Mt 14,13-21
Tots en menjaren i quedaren assaciats᛭ Lectura de l'evangeli segons sant MateuEn aquell temps, quan Jesús va sentir la notícia de la mort de Joan Baptiste, se n'anà en una barca cap a un lloc despoblat i retirat. La gent, en saber-ho, el va seguir per terra des dels pobles. Quan desembarcà, va vore una gran multitud, li van fer llàstima i es va posar a curar els malalts.
Els deixebles, veent que es feia tard, anaren a dir-li: «Este lloc està despoblat i ja s'ha fet tard. Digueu adeu a la gent, i que vagen als poblets a comprar-se menjar». Però Jesús els respongué: «No cal que se'n vagen. Doneu-los menjar vosaltres». Ells li van dir: «Ací només tenim cinc pans i dos peixos». Ell respongué: «Porteu-me'ls ací».
Jesús ordenà que la gent s'acomodarà en l'herba, prengué els cinc pans i els dos peixos, alçà els ulls al cel, digué la benedicció, va partir els pans i els va donar als deixebles, i ells a la gent. Tots en menjaren i quedaren assaciats, i encara arreplegaren dotze paneres plenes de les sobres. En menjaren uns cinc mil hòmens, sense comptar les dones i els xiquets.
A. La bondat imperible de Déu, la seua misericòrdia, és una font d'aigua que sempre raja, i es manifesta en l'amor de Crist, en la seua compassió per la multitud que el seguix. I Jesús ens convida a compartir amb ell este sentiment quan els diu: «Doneu-los vosaltres de menjar». Un episodi molt conegut que trobem en els quatre evangelis, i en ell es manifesten els signes que prenuncien l'eucaristia: pren el pa en les seues mans, dona gràcies a Déu, el partix i el dona als deixebles a fi que el distribuïxquen entre la gent. Contemplem esta veritat que meditem: l'eucaristia és font de vida quan tractem de viure el que celebrem, un pa partit i repartit per a la vida del món.
B. Així es va despedir el Senyor de la seua benvolguda gent de Galilea. Havia desitjat assaciar la seua fam de Déu amb la paraula i ara assaciava la seua fam corporal per a mostrar-los la realitat del seu amor per ells. Però sobre esta festa s'estén un vel de tristesa: Jesús no va ser ben comprés per la multitud que el desitjava com un rei d'este món. El drama de la passió s’entreveu ja amb el funest presagi de l'execució de Joan el Baptiste, i el Mestre es retira amb els seus íntims. [Evangeli per a cada dia 2026, Delegació de Litúrgia de València]
- Xavier Serra: Tres minuts amb les lectures de diumenge.
- Missa d'À Punt (2026): Pregaria de la multiplicació dels pans i els peixos.
Oració sobre les ofrenes
Senyor, santifiqueu estes ofrenes,
accepteu este sacrifici espiritual,
i feu de nosaltres mateixos
una ofrena en honor vostre.
Oració després de la comunió
Senyor, no negueu la vostra ajuda
a aquells que alimenteu amb el pa celestial,
i, ja que mai no deixeu d’afavorir-los,
feu-los també dignes de la salvació eterna.
MEMÒRIES
 |
| Imatge de la Mare de Déu dels Àngels El Cabanyal (València) |
Mare de Déu dels Àngels, titular de les esglésies parroquials d'Alacant, Albal, Almedíjar, Aras de los Olmos, Bejís, Benavites, Betxí, Castellfabib, Castelló de la Plana, Chelva, Chera, Chulilla, Cortes de Pallàs, Cortes de Arenoso, el Cabanyal, Fuente la Reina, Gàtova, Mislata, Puebla de Arenoso, el Puig de Santa Maria, Ràfol de Salem, Serra, Silla, el Toro, Torrella, Torres Torres, Tuèjar, Vallanca i La Yesa; de les esglésies d'Ares del Bosc (Benasau), Annauir (Xàtiva), etc., d'un santuari a Sant Mateu...
- Josep Miquel BAUSSET: La Mare de Déu dels Àngels (2 d'agost del 2015)
Sant Eusebi de Vercelli, bisbe (mem. ll.)
Sant Eusebi, primer bisbe de Vercelli, a la Ligúria, que va consolidar l'Església en tota la regió subalpina, actualment Itàlia, i que per defendre la fe del Concili de Nicea, va ser desterrat per l'emperador Constanci, primer a Escitòpolis i, posteriorment, a Capadòcia i Tebaida. Tornat a la seua seu després de huit anys, es va esforçar amb constància i valentia per a restablir la fe contra els arrians. (371)
Sant Pere Julià Eymard, prevere (mem. ll.)
Sant Pere Julià Eymard, prevere, el qual va ser primerament sacerdot diocesà i després membre de la Companyia de Maria. Adorador eximi del Misteri eucarístic, va instituir dos noves congregacions, una de clergues i una altra de dones, per a fomentar i difondre la pietat al Santíssim Sagrament. Va morir al lloc de la Mure, prop de Grenoble, a França, on havia nascut. (1868)
Beat valencià Francesc Tomàs i Serer, prevere terciari caputxí, màrtir (memòria a Alcalalí)
MARTIROLOGI ROMÀ
Elogis del 2 d'agost
3. A l'Àfrica Proconsular, actual Tunísia, commemoració de sant Rutili, màrtir, que durant molt de temps va escapar de la persecució fugint d'un lloc a un altre i, a vegades, salvant-se del perill amb suborn, però, arrestat finalment d'improvís i presentat al prefecte, va rebre la corona d'un gloriós martiri en ser torturat amb grans suplicis i llançat, finalment, al foc. (c. 212)
4. A Roma, al cementeri de Calixt, sant Esteve I, papa, el qual per a afirmar clarament que la unió baptismal dels cristians amb Crist es complia una sola vegada, va prohibir que els heretges que volgueren tornar a la plena comunió amb l'Església foren de nou batejats. (257)
5. A la regió pròxima a l'actual ciutat de Burgos, a Hispània, santa Centola, màrtir. (s. inc.)
6. A Pàdua, al territori de Venècia, actualment Itàlia, sant Màxim, bisbe, considerat successor de sant Prosdòcim. (s. III/IV)
7. A Marsella, a Provença, regió de la Gàl·lia, hui França, sant Seré, bisbe, que va acollir amb hospitalitat a sant Agustí i els seus companys enviats pel papa sant Gregori el Gran a evangelitzar Anglaterra i, mentre es dirigia a Roma, va descansar piadosament en el Senyor a Biandrate, prop de Vercelli, a Itàlia. (601)
8. A Chartres, ciutat de Nèustria, també a l'actual França, sant Betari, bisbe. (c. 623)
9. A Palència, a la regió hispànica de Castella, mort de sant Pere, bisbe d'Osma, que, primer monjo i després ardiaca de l'Església de Toledo, finalment va ser elevat a la seu d'Osma, acabada d'alliberar de la dominació mahometana, la qual va reorganitzar amb viu zel pastoral. (1109)
10. A Caleruega, població igualment de Castella, commemoració de la beata Joana d'Aza, mare de sant Doménec, que, plena de fe, va fer grans obres de misericòrdia en favor dels pobres i necessitats. (s. XIII inc.)
11. A Barbastre, beats Felip de Jesús Munárriz Azcona, Joan Díaz Nosti i Leonci Pérez Ramos, preveres i màrtirs tots ells Missioners Fills de l'Immaculat Cor de la Benaurada Mare de Déu, que, precedint a molts altres companys, en el furor de la persecució contra l'Església van ser afusellats a les portes del cementeri per milicians. (1936)
12. A la mateixa ciutat, beat Ceferí Jiménez Malla, el "Pelé", màrtir de raça gitana, dedicat a promoure la pau i la concòrdia entre el seu poble i els veïns, el qual, en l'esmentada persecució, en eixir en defensa d'un sacerdot que era arrossegat pels carrers pels milicians, va ser detingut i, portat al cementeri, va consumar la seua peregrinació per la terra en ser afusellat, mentre sostenia la corona del Rosari en les seues mans. (1936)
- J.M. Bausset: Beat Ceferí Jiménez Malla (2015)
13. Al llogaret d'Híjar, prop de Terol, beat Francesc Calvo Burillo, prevere de l'Orde de Predicadors i màrtir, que va patir el martiri en la mateixa persecució contra la fe. (1936)
14. A Madrid, beat valencià Francesc Tomàs Serer, prevere dels Terciaris Caputxins de la Mare de Déu dels Dolors i màrtir, que en la citada persecució va meréixer escampar la seua sang per Crist. (1936)
15. Sant Justí Maria Russolillo (1891- Pianura, Itàlia, 1955). Sacerdot, rector i fundador de la Societat de les Divines Vocacions. Canonitzat en 2022.
