DIVENDRES DE LA SETMANA XXXI / II
Sants i beats màrtirs del segle XX a Espanya
Oració col·lecta
Déu, Pare nostre,
que als sants Pere i Innocenci, preveres, i companys, màrtirs,amb l’ajuda de la Mare de Déu,els portàreu a imitar a Crist fins a escampar la seua sang;concediu-nos, per la seua intercessió i pel seu exemple,que confessem amb fermesa la nostra fe, de paraula i d’obra.
Lectura primera Fl 3,17-4,1
Esperem el Salvador,que transformarà el nostre pobre cosi el configurarà al seu cos gloriósLectura de la carta de sant Pau als cristians de FilipsGermans, seguiu el meu exemple i tingueu sempre davant els qui viuen segons el model que teniu en mi. Vos ho he dit sovint i ara ho repetisc amb llàgrimes als ulls: molts viuen com a enemics de la creu de Crist. El terme a on s'encaminen és la perdició, el déu que adoren és el ventre, i la seua glòria, la posen en les parts vergonyoses; tot el que aprecien són coses terrenals.Nosaltres, en canvi, som ciutadans del cel; d'allà esperem el Salvador, Jesucrist, el Senyor, que transformarà el nostre pobre cos i el configurarà al seu cos gloriós, gràcies a aquella acció poderosa que li ha de sotmetre tot l'univers.
Per tant, germans meus benvolguts i enyorats, el meu goig i la meua corona, mantingueu-vos ferms en el Senyor, amics meus.
Salm responsorial 121,1-2.3.4-5 (R.: 1)
Quina alegria quan em van dir:«Anem a la casa del Senyor».Ja han arribat els nostres peusa la teua porta, Jerusalem.R. Quina alegria! Anem a la casa del Senyor.Jerusalem, ciutat ben construïda,conjunt harmoniós. R.Allà pugen les tribus,les tribus del Senyor,a complir l'aliança d'Israel,a alabar el nom del Senyor.Allí estan els tribunals de justícia,els tribunals del palau de David. R.
Al·leluia 1Jo 2,5
Els qui fan cas de la paraula de Jesucristhan arribat de veres a estimar a Déu perfectament.
Evangeli Lc 16,1-8
Els fills d'este món són més astuts que els fills de la llum᛭ Lectura de l'evangeli segons sant LlucEn aquell temps, Jesús va dir als deixebles:«Un home ric tenia un administrador que va ser acusat de malversar els seus béns. El cridà i li digué: "¿Què és això que em diuen de tu? Dona'm comptes de la teua administració perquè d'ara en avant ja no podràs administrar els meus béns".L'administrador va pensar: "¿Què faré, ara que l'amo em lleva l'administració? Per a cavar, no tinc prou força; anar a captar, em fa vergonya. Ja sé què he de fer per a trobar qui em vullga acollir en sa casa quan perdré l'administració".I cridà un per un els qui tenien deutes amb el seu amo. Al primer li va dir: "¿Quant li deus, al meu amo?" Li contestà: "Cent gerres d'oli". Li digué: "Ací tens el teu albarà. Assenta't i escriu-ne un que diga cinquanta". A un altre li digué: "I tu, ¿quant deus?" Li contestà: "Cent sacs de blat". Ell li diu: "Ací tens el teu albarà. Escriu-ne un que diga huitanta".I l'amo va alabar este administrador fraudulent, perquè havia actuat amb astúcia: perquè els fills d'este món, en els tractes entre ells, són més astuts que els fills de la llum».
En moltes ocasions pequem de quietisme, de no posar cura en la construcció del Regne, de viure una vida cristiana per inèrcia. El que ens ensenya esta paràbola de l'administrador injust és que este es preocupa d'aconseguir l'amistat dels deutors encara que perda beneficis, i així demostra que amb astúcia podem aconseguir moltes coses bones. [Evangeli per a cada dia 2026, Delegació de Litúrgia de València]
Memòries
Sant Pere Poveda i Sant Innocenci de la Immaculada, preveres, i companys, màrtirs (mem. ob.).
Beat valencià Pasqual Fortuño i Almela i companys, màrtirs (mem. ob. a la diòcesi de Sogorb-Castelló).
- Beata Josepa Naval (Cercapou)
- Homília de Joan Pau II en la missa de la beatificació (fragment).
- Oració a la beata Pepa.
- Xavier Casp: Prègaria a la beata Pepa (1988)
- J.M. Bausset: La beata Pepa Naval (2014)
- Capella de la Beata Josepa Naval Girbés (Seu de València)
Martirologi Romà
1. En Toniza, lloc de Numídia, Tunísia en l'actualitat, sant Fèlix, màrtir, del qual va parlar sant Agustí quan, dirigint-se al poble, va dir: «Verdaderament feliç en el nom i en la corona. Perquè va confessar i va ser turmentat; però un altre dia es va trobar en la presó el seu cos exànime». (s. IV)
2. Commemoració de sant Pau, bisbe de Constantinoble, hui Istanbul, a Turquia, el qual, per mantindre la fe de Nicea, els arrians van expulsar moltes vegades de la seua seu, però en retornar-hi sempre de nou, l'emperador Constanci el va relegar, finalment, a Göksun, xicoteta població de Capadòcia, on, segons la tradició, va ser cruelment ofegat per insídies dels arrians. (350)
3. A Rennes, a la Bretanya Menor, actual França, sant Melani, bisbe, que va passar a l'encontre del Senyor en el lloc anomenat Platz [Brain-sur-Vilaine], a la vora del riu Vilaine, on ell mateix, amb les seues pròpies mans, havia construït una església i congregat monjos per al servici de Déu. (c. 511)
4. Al monestir de Llanilltud Fawr [Llantwit Major] a Càmbria, Gal·les en l'actualitat, que porta el seu nom, sant Iltut, abat, que va fundar un cenobi, on la fama de la seua santedat i exímia doctrina va congregar gran nombre de deixebles. (511)
5. A Noblat, prop de Llemotges, a Aquitània, França actualment, sant Lleonard, ermità. (559)
6. A Jerusalem, sants màrtirs Calinís, Himeri, Teodor, Esteve, Pere, un altre Teodor, Joan, un altre Joan i algun més el nom del qual es desconeix, tots els quals eren soldats a Gaza, i en ser ocupada la ciutat pels sarraïns, van ser empresonats, però, animats pel bisbe sant Sofroni, van confessar a Crist, i van coronar així el seu martiri per decapitació. (638)
7. A Barcelona, sant Sever, bisbe, que, segons la tradició, va obtindre la corona del martiri. (633)
- J.M. Bausset: Sant Sever, bisbe i màrtir (2015)
8. Entre els helvecis, al regne de Burgúndia, a l'actual Suïssa, sant Protasi, al qual es venera com a bisbe de Lausana. (s. VII)
9. A Bergues, al territori de Thérouanne, a Austràsia, hui França, sant Winoc, d'origen bretó, que primer va ser rebut per sant Bertí en la comunitat de monjos de Sithiu, i després va construir l'abadia de Wormhout, que va dirigir santament com a prior, treballant molt amb les seues pròpies mans. (717)
10. A Ate [Apt], lloc de Provença, a la Gàl·lia, també a França, sant Esteve, bisbe, famós per la seua mansuetud, que va organitzar dos peregrinacions a Jerusalem i va restaurar l'església catedral. (1046)
11. Al monestir de Dorat, a la regió de Llemotges, a Aquitània, de nou a França, sant Teobald, prevere, que, sent canonge regular va ser encarregat de l'església i mai no eixia del cenobi més que per a posar-se al servici dels malalts i atendre les seues necessitats. (1070)
12. Prop de Colònia, a la regió de Lotaríngia, a Germània, hui Alemanya, beata Cristina de Stommeln, verge, que va superar les temptacions del món vivint en comunió amb la passió de Crist. (1321)
13. Beata Maria Bàrbara de la Santíssima Trinitat Maix (1818- Catumbi, Rio de Janeiro 1873). Fundadora de la congregació de les Germanes de l'Immaculat Cor de Maria.
Màrtirs espanyols del s. XX, beatificats després de 2004
- Beats Josep Maria Ruiz Cano i 521 companys (1936-1937), màrtirs.
- Beats Frederic de Berga (Martí Tarrés Puigpelat) i 25 companys*, sacerdots i germans laics de l'Orde dels Frares Menors Caputxins, assasinats en 1936, en diverses localitats de Catalunya.
* P. Modest de Mieres (Joan Bover Teixidó), P. Zacaries de Llorenç del Penedés (Sebastià Sonet Romeu), P. Remigi de Papiol (Esteve Santacana Armengol), P. Anselm d’Olot (Laurentí Basil Matas), P. Benigne de Canet de Mar (Miquel Sagré Fornaguera), P. Josep de Calella de la Costa (Joan Vila Colomé), P. Martí de Barcelona (Jaume Bogunyà Casanovas), P. Rafael Maria de Mataró (Francesc de Paula Soteras Culla), P. Agustí de Montclar d'Urgell (Josep Alsina Casas), P. Doroteu de Vilalba dels Arcs (Jordi Sampé Tarragó), P. Alexandre de Barcelona (Jaume Nájera Gherna), P. Tarsici de Miralcamp (Josep Vilalta Saumell), P. Vicenç de Besalú (Julià Gebrat Marcé), P. Timoteu de Palafrugell (Jesús Miquel Girbau), Fr. Miquel de Bianya (Pelai Ayats Vergés), Fr. Jordi de Santa Pau (Manuel Collellmir Senties), Fr. Bonaventura d'Arroyo Cerezo (Tomàs Díaz Díaz), Fr. Marçal de Vilafranca del Penedès (Carles Canyes Santacana), Fr. Eudald d’Igualada (Lluís Estruch Vives), Fr. Pacià Maria de Barcelona (Francesc Maria Colomer Presas), Fr. Àngel de Ferreries (Josep Coll Martí), Fr. Cebrià de Terrassa (Ramon Gros Ballvé), Fr. Eloi de Bianya (Joan Ayats Plantalech), Fr. Prudenci de Pomar de Cinca (Gregori Chárlez Ribera), Fr. Fèlix de Tortosa (Joan Bonavida Dellà).
- Beats Vicent Queralt Lloret i 20 companys, entre els quals sis sacerdots professos de la Congregació de la Missió, cinc sacerdots diocesans, dos religioses Filles de la Caritat i set laics de l'Associació Fills de Maria de la Medalla Miraculosa, assassinats entre 1936 i 1937.
- Beats Josep Maria Fernández Sánchez i 32 companys, sacerdots i germans coadjutors de la Congregació de la Missió, així com 6 laics de l'Associació de la Medalla Miraculosa de la Benaurada Verge Maria, assassinats en 1936.
- Beats Teodor Illera del Olmo, sacerdot, i 15 companys* (1936-1937), màrtirs. Foren víctimas de la persecució religiosa a Catalunya.
*Joaquim (Jacint) Gómez Peña, Josep (Màxim) Franco Ruiz, Joaquim Puente González, Bernat (Emili) Puente González, Estanislau (Ismael) Tajadura Marzo, Àngel de la Iglesia Ociña, Ricard (Albí) Guerra Villaizán i Acaci (Acaci Maria) Calleja Santamaría, tots ells religiosos de la Congregació de Sant Pere ad Vincula; Gregori Díez i Camila Díez, germans, i Eliseu Moravillo, laics col·laboradors de la congregació; Carlota de la Visitació (Baudèlia Duque Belloso) religiosa de les Germanes Franciscanes dels Sagrats Cors; Patrocini (Mara) Vilanova Alsina, Andrea (Ramona) Solans Ballester i Maria Auxili (Josepa) Noguera Manubens, religioses de les Germanes Caputxines de la Mare del Diví Pastor.
- Beats Àngel Cuartas Cristóbal i 8 companys* alumnes del Seminari d'Oviedo, assassinats entre 1934 i 1937.
* Marià Suárez Fernández, Jesús Prieto López, Cèsar Gonçal Zurro Fanjul, Josep Maria Fernández Martínez, Joan Josep Castañón Fernández, Manuel Olay Colunga, Sixt Alonso Hevia i Lluís Prado García.
- Beates Maria del Carme (Isabel) Lacaba Andia i 13 companyes* (Madrid, 1936), religioses concepcionistes franciscanes i màrtirs, assassinades a principis de la guerra civil.
* Maria del Pilar dels Desemparats, Maria de l'Assumpció, Maria del Santíssim Sagrament, Maria Balbina de Sant Josep, Maria Guadalupe de l'Ascensió, Maria del Pilar, Maria de Jesús, Maria Joana de Sant Miquel, Maria Beatriu de Santa Teresa; Ainés de Sant Josep, Maria del Carme de la Puríssima Concepció; Maria de Sant Josep i Maria de l'Assumpció.
- Beat Joan Roig i Diggle (1917- Santa Coloma de Gramenet, 1936). Laic mártir, pertanyent a la Federació de Jóvens Cristians de Catalunya.
- Beates Maria Pilar Gullón Yturriaga, Octàvia Iglesias Blanco i Olga Pérez-Monteserín Núñez (Somiedo, Astúries, 1936), laiques, infermeres de la Creu Roja, màrtirs.
- Beats Joan Elías Medina, sacerdot, i 126 companys (1936-1939), màrtirs, a la província de Còrdova assassinats durant la guerra civil.
- Beats Francesc Càstor Sojo López i 3 companys* (1936), sacerdots Operaris Diocesans, màrtirs, assassinats al començament de la guerra civil.
* Millà Garde Serrano, Manuel Galcerà Videllet i Aquilí Pastor Cambero.
- Beats Benet de Santa Coloma de Gramenet (Josep Domènech Bonet), Josep Oriol da Barcelona (Jaume Barjau Martí) i Doménec de Sant Pere de Riudebitlles (Joan Romeu Canadell), sacerdots dels Germans Menors Caputxins i màrtirs, assassinats al començament de la guerra civil (1936).
- Beats Caietà Giménez Martín, prevere, i 15 companys màrtirs* (1936), assassinats durant la guerra civil, a la proví ncia de Granada.
* Manuel Vázquez Alfalla, Ramon Cervilla Luis, Llorenç Palomino Villaescusa, Pere Ruiz de Valdivia Pérez, Josep Frías Ruiz, Josep Becerra Sánchez, Francesc Morales Valenzuela, Josep Rescalvo Ruiz, Josep Jiménez Reyes, Manuel Vílchez Montalvo, Josep Maria Polo Rejón, Joan Bazaga Palacios, Miquel Romero Rojas, preveres; Antoni Caba Pozo, seminariste; Josep Muñoz Calvo, laic.
