23 de maig de 2026, dissabte VII de Pasqua

DISSABTE DE LA SETMANA VII DE PASQUA

Missa del matí

Oració col·lecta

Déu omnipotent, 

concediu-nos conservar sempre, 

en la nostra manera de viure, 

l’alegria de la Pasqua que acabem de celebrar.

Lectura primera Fets 28,16-20.30-31

Va passar dos anys sencers a Roma, i anunciava el Regne de Déu

Lectura dels Fets dels Apòstols

Una vegada a Roma, permeteren a Pau que vixquera en una casa particular, amb el soldat que el guardava.

Al cap de tres dies, va convocar els jueus principals i, quan estigueren reunits, els va dir:

«Germans, jo, sense haver fet res contra el nostre poble ni contra les tradicions dels pares, vaig ser detingut a Jerusalem i entregat als romans. Els tribunals romans m'interrogaren i volien deixar-me en llibertat, perquè no havien trobat en mi cap motiu de condemna a mort; però els jueus s'hi van oposar i, per això i no perquè jo tinga res de què acusar els del meu poble, m'he vist obligat a apel·lar al Cèsar. Per este motiu he volgut vore-vos i enraonar, perquè la causa de dur estes cadenes no és altra que l'esperança d'Israel».

I va passar dos anys sencers en la casa que havia llogat, a on rebia tots els qui acudien a vore'l, i anunciava el Regne de Déu i ensenyava la doctrina sobre Jesucrist, el Senyor, amb tota llibertat, sense cap trava.

Salm responsorial 10,4.5 i 7 (R.: cf. 7b)

El Senyor viu en el seu sant temple,

el Senyor té el tron en el cel;

els seus ulls aguaiten,

les seues pupil·les vigilen l'home.

R. Els bons vos voran cara a cara, Senyor.

O bé:

Al·leluia.

El Senyor vigila els innocents i els culpables,

i abomina els qui volen violències;

el Senyor, que és just, estima la justícia,

els bons el voran cara a cara. R.

Al·leluia Jo 16,7.13

Vos enviaré l'Esperit de la veritat,

diu el Senyor;

ell vos guiarà cap a la veritat plena.

Evangeli Jo 21,20-25

Este és el deixeble que ho ha escrit,

i sabem que el seu testimoni és veraç

 Lectura de l'evangeli segons sant Joan

En aquell temps, Pere es va girar i va vore que els seguia també el deixeble que Jesús amava. Era aquell que en el sopar s'havia reclinat damunt del pit de Jesús i li havia preguntat qui l'havia d'entregar.

Pere, en vore'l, va preguntar a Jesús: «Senyor, i ell, què?» 

Jesús li respongué: «Si jo vullc que es quede ací fins que jo torne, a tu, què? Tu seguix-me».

Entre els germans va córrer la veu que este deixeble no moriria, però Jesús no li havia dit que no moriria, sinó: «Si jo vullc que es quede ací fins que jo torne, a tu, què?» 

Este és el deixeble que dona testimoni d'estos fets i qui els ha escrit; i sabem que el seu testimoni és veraç. Jesús va fer moltes altres coses, però si s'escriviren una per una, crec que els llibres que es podrien escriure no cabrien en el món.

Solemnitat de la Pentecosta: missa de vigília

Benet XIII

* * * * *

El 23 de maig de 1423 va morir a Peníscola el papa Benet XIII.

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del dia 23 de maig

1. A Cartago, en l'actual Tunísia, sants Luci, Montà, Julià, Victòric, Víctor i Donacià, màrtirs, que, en temps de l'emperador Valerià, van consumar el martiri per confessar la religió i la fe que havien aprés per ensenyament de sant Cebrià. (c. 259)

2. Commemoració dels sants màrtirs de Capadòcia, hui Turquia, als qui, durant la persecució en temps de l'emperador Maximià, van matar trencant-los les cames. (303)

3. També commemoració dels sants màrtirs de Mesopotàmia, a l'actual Iraq, que en la mateixa època, penjats pels peus i amb el cap a baix, van morir ofegats pel fum i consumits a foc lent. (303)

4. A Nàpols, ciutat de la regió italiana de Campània, sant Efeb, bisbe, que va governar santament el poble de Déu i el va servir amb fidelitat. (s. IV)

5. A Langres, a la Gàl·lia Lugdunense, hui França, martiri de sant Desideri, bisbe, de qui es narra que veent al seu ramat oprimit pels vàndals, es va dirigir al seu rei per a suplicar per ell, però per orde del monarca va ser condemnat a mort; així s'oferí, lliurement, per les ovelles que li havien sigut confiades. (c. 355)

Desideri era bisbe de Langres la primera mitat del segle IV. Va participar en el sínode de Sàrdica, l'any 343. El seu martiri va tenir lloc quan, en acostar-se tropes bàrbares a la ciutat, el bisbe va pensar que era el seu deure intentar evitar a la població el saqueig, i va anar a entrevistar-se amb el cap bàrbar. Però no va aconseguir el seu objectiu. Desideri, com a bon pastor, va donar la vida per les seues ovelles. El Martirologi diu que van ser tropes vàndales, mentre que alguns autors opinen que es tracta dels germànics, que entre els anys 355-357 atacaren l'Imperi i van ser vençuts per Julià l'Apòstata.

6. Al territori de Norcia, a la regió italiana de l'Úmbria, commemoració de sant Eutiqui, abat, que, segons narra el papa sant Gregori el Gran, primer va portar vida solitària amb sant Florenci, procurant conduir a molts cap a Déu a través de l'exhortació, i després va governar santament un monestir pròxim. (c. 487)

7. Igualment a Norcia, sant Spes, abat, que durant quaranta anys va suportar la ceguesa amb admirable paciència. (c. 517)

8. A Subiaco, a la regió de nou italiana del Laci, commemoració de sant Honorat, abat, que va governar sàviament el monestir on abans havia viscut sant Benet. (s. VI)

9. A la ciutat de Niça, a Provença, actual regió de França, sant Siagri, bisbe, que va edificar un monestir sobre el sepulcre de sant Ponç. (787)

10. A Sinnada, lloc de Frígia, hui Turquia, sant Miquel, bisbe, home pacífic, que va afavorir la pau i la concòrdia entre grecs i llatins, però enviat a l'exili per defendre el culte de les imatges sagrades, va morir lluny de la seua pàtria. (826)

11. Prop de Gemboux, a la comarca de Lieja, a Lotaríngia, actual Bèlgica, sepultura de sant Guibert, monjo, que, havent abandonat les seues insígnies militars i abraçat la disciplina de la vida monàstica, va construir un cenobi en un terreny del seu patrimoni, i es va retirar després al monestir de Gorze. (962)

12. A Roma, sant Joan Baptista de Rossi, prevere, que a la Ciutat Santa va atendre els pobres i els més marginats, instruint-los a tots en santa doctrina. (1764)

13. A la ciutat de Witowo, a Polònia, beats Josep Kurzawa i Vicent Matuszewski, preveres i màrtirs, assassinats pels perseguidors de l'Església quan, en temps de guerra, la seua pàtria, va estar sotmesa per la força a un poder estranger. (1940)

14. Beata Maria Crucifixa de l'Amor Diví (Maria Gargani), (1892 - Nàpols, Itàlia 1973), fundadora de les Germanes Apostolesses del Sagrat Cor.

22 de maig de 2026, divendres VII de Pasqua

DIVENDRES DE LA SETMANA VII DE PASQUA

Oració col·lecta

Concediu-nos, Senyor, la saviesa de la creu

i la fortalesa amb què afavoríreu a santa Rita de Càssia,

per a que, compartint els patiments de Crist a l’hora de la tribulació,

participem més íntimament del seu misteri pasqual.

Lectura primera Fets 25, 13b-21

Aquell Jesús mort, Pau afirma que viu

Lectura dels Fets dels Apòstols

En aquells dies, el rei Agripa i Bernice arribaren a Cesarea per a saludar a Festus. I com que havien d'estar allí alguns dies, Festus va referir al rei el cas de Pau, dient-li:

«Tinc ací un home que el meu predecessor Fèlix va deixar en la presó. Quan vaig anar a Jerusalem, els grans sacerdots i els notables dels jueus presentaren càrrecs contra ell i em demanaren que el condemnara. Jo els vaig respondre que no és costum dels romans condemnar a ningú sense que es puga defendre d'allò que l'inculpen cara a cara amb els acusadors.

De manera que ells vingueren amb mi ací a Cesarea, i jo, sense dilacions, l'endemà mateix, m'assente al tribunal i faig comparéixer l'acusat. Els acusadors l'acorralaren, però no presentaren contra ell cap càrrec sobre els delictes que jo em pensava, sinó que es tractava senzillament de controvèrsies sobre la seua religió, sobre un tal Jesús mort, que Pau afirmava que viu. 

Jo, que realment no sabia què dir en coses com estes, li vaig preguntar si volia anar a Jerusalem per a continuar el juí allí, però Pau va reclamar que el seu cas fora reservat a la decisió de l'autoritat imperial i, per consegüent, he ordenat que siga custodiat fins que puga enviar-lo al Cèsar».

Salm responsorial 102,1-2.11-12.19-20ab (R.: 19a)

Beneïx el Senyor, ànima meua,

i tot el meu cor el seu sant nom.

Beneïx el Senyor, ànima meua,

no t'oblides mai dels seus favors.

R. El Senyor té el tron en el cel.

O bé: 

 

Al·leluia.

El seu amor als fidels és tan immens

com la distància del cel a la terra,

aparta de nosaltres les nostres culpes

com l'Orient està apartat de l'Occident. R.

El Senyor té el tron en el cel,

el seu regnat s'estén per tot el món.

Beneïu-lo, àngels del Senyor,

grans portadors de les seues órdens. R.

Al·leluia Jo 14,26

L'Esperit Sant vos farà recordar

tot el que vos he dit i vos ho farà entendre.

Evangeli Jo 21,15-19

Pastura els meus corders. Pastura les meues ovelles

 Lectura de l'evangeli segons sant Joan 

 

Jesús es va aparéixer als deixebles vora el mar de Tiberíades. 

En acabant d’almorzar, preguntà a Simó Pere: «Simó, fill de Joan, ¿m'estimes més que estos?» Ell li va contestar: «Sí, Senyor; ja sabeu com vos estime». Jesús li diu: «Pastura els meus corders». Li torna a preguntar Jesús: «Simó, fill de Joan, ¿m'estimes?» Ell li contesta: «Sí, Senyor; ja sabeu que vos estime». Jesús li diu: «Pastura les meues ovelles». Per tercera vegada li diu Jesús: «Simó, fill de Joan, ¿m'estimes?», i a Pere li va saber mal que Jesús li preguntara per tercera vegada si l'estimava i li contestà: «Senyor, vós ho sabeu tot, ja sabeu l’amor que vos tinc». Li diu Jesús: «Pastura les meues ovelles. 

T'ho dic de veres: si, de jove, et cenyies tu mateix el cinturó i anaves a on volies, quan seràs vell, allargaràs els braços i un altre et cenyirà per a portar-te a on no vols». Jesús li va dir açò per a indicar com seria la mort amb què Pere havia de donar glòria a Déu. I després va afegir: «Seguix-me».

* * * * *

Santa Joaquima de Vedruna, mare de família, fundadora (mem. ll.)

Santa Rita, religiosa (mem. ll.)

Santa Quitèria, verge i màrtir, titular de les esglésies parroquials de Toràs i de la Torre d'en Doménec, patrona d'Almassora, Calles, Tírig, Toràs i la Torre d'en Doménec.

• Enrique Beltrán Ballester: Santa Quitèria, qui va ser i qui és? (en La tertúlia del Portal: 2005/2011, Universitat Jaume I, Castelló de la Plana 2012, pp. 189-193).
• J.M. Bausset: Santa Quitèria (2015)

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del 22 de maig

Santa Joaquima de Vedruna, mare de família, que a Barcelona, va educar piadosament els seus nou fills i, una vegada viuda, va fundar l'Institut de Germanes Carmelites de la Caritat. Va suportar amb ànim tranquil tota classe de patiments fins a la seua mort, que va ocórrer per contagi del còlera. (1854)

• J.M. Bausset: Santa Joaquima de Vedruna (2015)

Santa Rita de Càssia

Santa Rita, religiosa, que, casada amb un home violent, va tolerar pacientment les seues crueltats i va aconseguir reconciliar-lo amb Déu. Després de morir el seu marit i els seus fills, va ingressar al monestir de l'Orde de Sant Agustí a Càssia, lloc de l'Úmbria, a Itàlia, i va donar a tots un exemple sublim de paciència i compunció. (c. 1457)

Llauradora casada amb un home brutal que fou assassinat, obtingué la gràcia -aparentment impossible- que els dos fills no es venjaren. Després d'haver patit molt, trobà la pau eterna en 1457.

3. A Àfrica, sants Cast i Emili, màrtirs, els quals, segons escriu sant Cebrià, encara que vençuts en una primera batalla, el Senyor els va restituir victoriosos en un segon combat, perquè anaren més forts enfront de les flames, davant les quals havien cedit la primera vegada, i finalment van consumar el seu sacrifici pel foc. (203)

4. A Gumenek, a la regió del Pont, hui Turquia, sant Basilisc, bisbe i màrtir. (s. IV)

5. A la regió italiana de Còrsega, commemoració de santa Júlia, verge i màrtir. (s. inc.)

6. Al territori d'Aire-sur-la-Lys, a Aquitània, França actualment, santa Quitèria, verge. (s. inc.)

7. A Angulema, també a Aquitània, sant Ausoni, considerat el primer bisbe d'esta ciutat. (s. IV/V)

8. A Llemotges, de nou a Aquitània, sant Llop, bisbe, que va aprovar la carta de fundació de l'abadia de Solignac. (637)

9. A Parma, a Emília-Romanya, a Itàlia, sant Joan, abat, que, ateses les recomanacions de sant Maiol de Cluny, va disposar moltes normes per a promoure l'observança monàstica al seu cenobi. (s. X)

10. A Pistoia, a la regió també italiana de Toscana, sant Ató, bisbe, que havia sigut abat en l'Orde de Vallombrosa i després va ser posat al capdavant d'esta Església. (c. 1153)

11. A Florència, de nou a Toscana, beata Humilitat (Rosanna) de Faenza, que, amb el consentiment del seu espòs, va viure reclosa durant dotze anys, i en acabant, amb permís del bisbe, va edificar un monestir, del qual va ser abadessa i va associar a la Congregació benedictina de Vallombrosa. (1310)

12. A Londres, a Anglaterra, beat Joan Forest, prevere de l'Orde dels Germans Menors i màrtir, que en temps del rei Enric VIII, per defendre la unitat catòlica va consumar el martiri a la plaça de Smithfield, a Londres, on va ser cremat viu juntament amb imatges sagrades de fusta. (1538)

13. A la ciutat de Kori, al Japó, beats Pere de l'Assumpció, de l'Orde dels Germans Menors, i Joan Baptista Machado, preveres i màrtirs, que, per exercir el seu ministeri de manera clandestina, van ser decapitats pels qui odiaven la fe cristiana. (1617)

14. A Omura, també al Japó, beat Maties d'Arima, màrtir i catequista, que va ser torturat fins a la mort per no voler delatar cap missioner. (1620)

15. A Annam, a l'actual Vietnam, sant Miquel Ho Dihn Hy, màrtir, que sent mandarí, alt funcionari de l'emperador i catequista, en ser delatat com a cristià va morir decapitat després d'atroços turments. (1857)

16. A la ciutat d'An-Xá, a Tonquín, hui també Vietnam, sant Doménec Ngon, màrtir, pare de família i llaurador, que en exigir-li els soldats que xafara una creu, es va prostrar i la va adorar, i així va professar valentament davant del jutge que era cristià, per la qual cosa va ser decapitat immediatament. (1862)

17. A Lucca, a la regió de Toscana, a Itàlia, beata Maria Dominica Bruna Barbantini, religiosa, fundadora de la Congregació de les Germanes Ministres dels Malalts de Sant Camil. (1868)

21 de maig de 2026, dijous VII de Pasqua

DIJOUS DE LA SETMANA VII DE PASQUA

Lectura primera Fets 22,30;23,6-11

També a Roma hauràs de donar testimoni de mi

Lectura dels Fets dels Apòstols

En aquells dies, volent aclarir l'acusació dels jueus contra Pau, el comandant va manar que el deslligaren i va ordenar que es reuniren els grans sacerdots i tot el sanedrí. Va fer baixar a Pau i el va presentar davant d'ells.

Pau, que sabia que uns eren saduceus i uns altres fariseus, va cridar de cara al sanedrí: «Germans, jo soc fariseu, fill de fariseus, i em jutgeu per l'esperança en la resurrecció dels morts».

Estes soles paraules originaren una discussió entre fariseus i saduceus, i l'assemblea es va dividir: perquè els saduceus no accepten la resurrecció, ni els àngels ni els esperits; en canvi, els fariseus creuen tant una cosa com l'altra. Hi hagué, per tant, una gran escama, i uns mestres de la Llei del grup dels fariseus es posaren drets i protestaren: «No trobem res a dir contra este home; ¡qui sap si li ha parlat un esperit o un àngel!».

La discussió era tan acalorada que el comandant va tindre por que Pau acabara destrossat allí; per això va manar que la guàrdia baixara per a traure'l i endur-se'l al quarter.

La nit següent el Senyor se li va aparéixer i li va dir: «Coratge! El testimoni que has donat de mi a Jerusalem, també l'hauràs de donar a Roma».

Salm responsorial 15,1-2 i 5.7-8.9-10.11 (R.: 1)

Guardeu-me, Déu meu, en vós trobe refugi.

Jo dic al Senyor: «Vós sou el meu Déu,

no hi ha felicitat en mi sense vós».

Senyor, heretat meua i calze meu,

vós m'heu triat la possessió.

R. Guardeu-me, Déu meu, en vós trobe refugi.

O bé: 

 

Al·leluia.

Beneït siga el Senyor, que m'aconsella.

També de nit instruïx el meu cor.

Sempre tinc present el Senyor;

amb ell a la dreta, no cauré mai. R.

El meu cor s'alegra i exulta el meu pit,

també el meu cos reposa confiat:

no m'abandonareu entre els morts,

ni deixareu caure el vostre amic en la fossa. R.

M'ensenyareu el camí que du a la vida:

en la vostra presència, alegria plena;

al vostre costat, delícies per sempre. R.

Al·leluia Jo 17,21

«Que tots siguen u;

com vós, Pare, esteu en mi i jo en vós,

per tal que el món crega que vós m'heu enviat», diu el Senyor.

Evangeli Jo 17,20-26

Que es perfeccionen en la unitat

 Lectura de l'evangeli segons sant Joan

En aquell temps, Jesús va alçar els ulls al cel i va pregar dient:

«Pare sant, no pregue només per ells, sinó també pels qui creuran en mi gràcies a la seua paraula. Que tots siguen u: que estiguen en nosaltres, Pare, com vós esteu en mi i jo en vós, per tal que el món crega que vós m'heu enviat. 

Jo els he donat la glòria que m'heu donat, per a que siguen u, com nosaltres som u: jo en ells i vós en mi, que es perfeccionen en la unitat. Així el món sabrà que vós m'enviàreu i que els estimeu com m'estimeu a mi.

Pare, vullc que estos que m'heu donat estiguen amb mi on jo estic, i contemplen la meua glòria, la que em donàreu per haver-me amat ja abans de la creació del món.

Pare bo, el món no vos ha conegut, però jo vos he conegut, i estos saben que vós m'enviàreu. Jo els he fet conéixer el vostre nom i ho continuaré fent, per a que l'amor amb què m'heu amat estiga en ells, i en ells estiga jo».

Meditació amb el papa Francesc

Papa Francesc: Vespres amb sacerdots, consagrats i seminaristes a l'Havana (20 de setembre de 2005)

És freqüent confondre unitat amb uniformitat; amb un fer, sentir i dir tots el mateix. Això no és unitat, això és homogeneïtat. Això és matar la vida de l'Esperit, és matar els carismes que Ell ha distribuït per al bé del seu Poble. La unitat es veu amenaçada cada vegada que volem fer els altres a la nostra imatge i semblança. Per això la unitat és un do, no és una cosa que es puga imposar a la força o per decret. M'alegra vore-vos ací, hòmens i dones de diferents èpoques, contextos, biografies, units per l'oració en comú. Demanem-li a Déu que faça créixer en nosaltres el desig de proximitat. Que puguem ser proïsmes, estar prop, amb les nostres diferències, manies, estils, però prop. Amb les nostres discussions, baralles, parlant de cara i no per darrere. Que sigam pastors proïsmes al nostre poble, que ens deixem qüestionar, interrogar per la nostra gent. Els conflictes, les discussions en l'Església són esperables i, fins i tot m'anime a dir, necessàries. Signe que l'Església està viva i l'Esperit continua actuant, la continua dinamitzant. ¡Ai d'eixes comunitats on no hi ha un sí o un no! Són com eixos matrimonis on ja no discutixen perquè s'ha perdut l'interés, s'ha perdut l'amor.

* * * * *

ALTRES

Sants bisbes de la diòcesi de Sogorb-Castelló (mem. ob. en este bisbat)

Sant Cristòfol Magallanes, prevere, i companys, màrtirs (mem. ll.).

La persecució dels cristians a Mèxic fou especialment dura en 1927. Cristòfol Magallanes era un rector que oferí la seua parròquia per a establir-hi el seminari de Guadalajara i hi formà, amb fruits abundants, els clergues. Morí demanant a Déu que la seua sang servira per a la unió dels seus germans mexicans.

Dia Mundial de la Diversitat Cultural pel Diàleg i el Desenvolupament

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del 21 de maig

Sants Cristòfol Magallanes, prevere, i companys, màrtirs,* que, perseguits en diverses regions de Mèxic en odi al nom cristià i a l'Església catòlica, per haver confessat fidelment a Crist Rei van aconseguir la corona del martiri. (1927)

*Els noms són els següents: Romà Adame, Rodrigo Aguilar, Juli Álvarez, Lluís Batis Sáinz, Agustí Caloca, Mateu Correa, Atilà Cruz, Miquel de la Mora, Pere Esqueda Ramírez, Margarit Flores, Josep Isabel Flores, David Galván, Pere Maldonado, Jesús Méndez, Justí Orona, Sabas Reyes, Josep Maria Robles, Toribi Rom, Genar Sánchez Delgadillo, Tranquil·lí Ubiarco i David Uribe, preveres; i Manuel Morales, Salvador Lara Puente i David Roldán Lara, laics.

2. A Mauritània, al territori de l'actual Algèria, sant Timoteu, diaca i màrtir. (s. inc.)

3. A Cesarea de Capadòcia, actualment Turquia, sant Polieucte, màrtir. (s. inc.)

4. Commemoració dels sants i santes màrtirs que a Alexandria d'Egipte, en temps de l'emperador Constanci, el bisbe arrià Jordi va ordenar, amb gran crueltat, matar o desterrar durant els sagrats dies de Pentecosta. (357/358)

5. A Gwened [Vannes], a la Bretanya Menor, hui França, commemoració de sant Patern, bisbe, de qui es conta que en este dia va ser ordenat per a la seu episcopal, en el concili provincial reunit per sant Perpetu de Tours en este mateix lloc. (c. 460-490)

6. A la ciutat de Niça, a la Provença, de nou a la França actual, sant Hospici, ermità, home d'admirable esperit de penitència, que va predir l'arribada dels longobards. (c. 581)

Este solitari (s. VI) va predir una invasió dels llombards si la Gàl·lia no feia penitència. Quan la invasió fou efectiva, es lliurà a la predicació de la fe entre els nouvinguts.

7. A Èvora, lloc de Lusitània, hui Portugal, sant Manci, màrtir. (s. VI)

8. A Viena del Delfinat [Vienne], al territori de Borgonya, actualment França, sant Teobald, bisbe, que durant quaranta-quatre anys va honrar aquella seu amb el seu insigne exemple de caritat i pietat. (1001)

9. A Turku, lloc de Finlàndia, sant Hemming, bisbe, que, inflamat pel zel pastoral, va restaurar la disciplina en esta Església amb l'inici d'un sínode, va afavorir els estudis dels clergues, va donar major decòrum al culte diví i va promoure la pau entre els pobles. (1366)

10. Enfront de Rochefort, a la costa de França, beat Joan Mopinot, de l'Orde dels Germans de les Escoles Cristianes i màrtir, que durant la Revolució Francesa, per ser religiós, va ser detingut i tancat en una sòrdida embarcació, on va morir malalt de pesta. (1794)

11. A Marsella, ciutat de la Provença, també a França, sant Carles Eugeni de Mazenod, bisbe, que va fundar els Missioners Oblats de Maria Immaculada, per a evangelitzar els pobres, i durant prop de vint-i-cinc anys va il·lustrar infatigablement l'Església amb les seues virtuts, la seua labor, els seus sermons i els seus escrits. (1861)

12. Beat Manuel Gómez González (Três Passos, el Brasil, 1877-1924) Sacerdot diocesà, missioner al Brasil, màrtir.

13. Beat Adili Daronch (Três Passos, el Brasil, 1908-1924), màrtir, escolà del beat Manuel Gómez González.