5 de novembre de 2026, dijous XXXI

DIJOUS DE LA SETMANA XXXI / II

Santa Àngela de la Creu

Oració col·lecta

Oh Déu, que il·luminàreu santa Àngela, verge,

amb la saviesa de la Creu,

per a que reconeguera a Crist, el vostre Fill,

en els pobres i els malalts,

i els servira com a humil serventa;

concediu-nos que, imitant l’exemple de la seua caritat,

pugam arribar a vós, juntament amb els nostres germans.

Lectura primera Fl 3,3-8a

Per Jesucrist

considere pèrdues tots estos guanys

Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Filips

Germans, nosaltres som els qui de fet portem la marca de la circumcisió, i no ells, perquè donem culte a Déu conduïts pel seu Esperit, i no ens fiem d'un títol humà, sinó que ens gloriem en Jesucrist.

Jo també em podria fiar d'estos títols, i més que ningú, perquè vaig ser circumcidat el dia que feia huit, soc israelita de naiximent, de la tribu de Benjamí, hebreu i fill d'hebreus; en el compliment de la Llei era fariseu, en el zel per la meua religió era un perseguidor de l'Església, i en el compliment de la justícia que prescriu la Llei era irreprensible.

Però, per Jesucrist considere pèrdues tots estos guanys. Sí, tot ho considere pèrdua, comparat amb el bé suprem que és conéixer a Jesucrist, el meu Senyor.

Salm responsorial 104,2-3.4-5.6-7 (R.: 3b)

Canteu al Senyor al so de les cítares,

mediteu tots els seus prodigis.

Glorieu-vos del seu nom, que és sant,

alegreu-vos, els qui busqueu el Senyor.

R. Alegreu-vos,

els qui busqueu el Senyor.

O bé:

Al·leluia.

Busqueu el Senyor i el seu poder,

busqueu sempre la seua presència.

Recordeu les meravelles que ha obrat,

els seus prodigis i les seues decisions. R.

Fills d'Abraham, el seu servent,

fills de Jacob, el seu elegit:

ell, el Senyor, és el nostre Déu,

que governa tota la terra. R.

Al·leluia Mt 11,28

Vingueu a mi, tots els qui esteu cansats i els qui aneu carregats;

jo vos faré descansar, diu el Senyor.

Evangeli Lc 15,1-10

En el cel hi ha alegria per un sol pecador penedit

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Lluc

En aquell temps, els publicans i els altres pecadors s'acostaven a Jesús per a escoltar-lo. Els fariseus i els mestres de la Llei remugaven i deien: «Eixe home acull els pecadors i menja en companyia seua». 

Jesús els proposà esta paràbola: «¿Qui de vosaltres, si té cent ovelles i en perd una, no deixa en el camp les noranta-nou i va a buscar la perduda fins que la troba? I quan la troba, ¿no se la carrega al muscle molt content i, en arribar a casa, convida els amics i els veïns dient-los: "Alegreu-vos amb mi: he trobat l'ovella que havia perdut?" Vos dic que, igualment, hi ha més alegria en el cel per un sol pecador penedit que no per noranta-nou justs, que no necessiten penedir-se.

I si una dona té deu monedes i en perd una, ¿no encén un cresol i agrana la casa i la busca amb tot l'interés fins que la troba? I quan la troba, ¿no convida les amigues i les veïnes dient-los: "Vingueu a celebrar-ho amb mi: he trobat la moneda que havia perdut?" Vos dic que la mateixa alegria senten els àngels de Déu per un sol pecador que es penedix». 

 

En estes paràboles ens ensenya el Senyor que ell sempre ens acull com a pecadors que som. Que la seua prioritat és que no es perda ningú; i és capaç de tot per a recuperar totes les ànimes. Que nosaltres també tinguem eixe capacitat d’acollir i que no despreciem a ningú per cap motiu. No hi ha cap raó per a no acollir l'altre. [Evangeli per a cada dia 2026, Delegació de Litúrgia de València]

Santa Àngela de la Creu

Sor Àngela de la Creu

Santa Àngela de la Creu

Celebrem hui santa Àngela de la Creu, verge, que va nàixer a Sevilla en 1846. Amb una escassa formació i una salut dèbil, no va aconseguir entrar en aquelles congregacions religioses que van rebre la seua petició. Durant cinc anys va estar madurant el seu projecte fundacional alhora que experimentava en la seua vida la crida a fer-se pobra amb els pobres, a ajudar els pobres des de dins, sent ella rigorosament pobra. Anys més tard va fundar l'institut de la Companyia de la Creu, el carisma de la qual és donar testimoni evangèlic des de dins de la pobresa, la necessitat i la renúncia. Va morir en 1932, ja anciana, envoltada de l'afecte de la ciutat on va nàixer. Va ser canonitzada per sant Joan Pau II el 4 de maig de 2003. 

• J.M. Bausset: Santa Àngela de la Creu (2015)

Aniversari de l'ordenació episcopal d'Antoni Deig i Clotet (1977), que havia sigut secretari de monsenyor Josep Pont i Gol.

Martirologi Romà

1. A Cesarea de Palestina, hui a Israel, sant Domní, màrtir, jove metge, que al començament de la persecució sota l'emperador Dioclecià el van condemnar a les mines de Fanènsia, on, després de patir cruels vexacions, per orde del prefecte Urbà el van entregar al foc, l'any cinqué de la persecució, en haver-se mantingut ferm en la confessió de la fe. (307)

2. A la mateixa ciutat, memòria dels sants Teòtim, Filoteu i Timoteu, màrtirs, que, sent encara jóvens, van ser destinats als jocs del circ per a diversió de la plebs i se'ls va entregar a les bèsties, igual que sant Ausenci, que era ja ancià. (307)

3. A la regió de la Pulla, a la Itàlia actual, sant Marc, bisbe d'Eca, hui Troia. (s. V)

4. A Trèveris, al territori de Renània, a Austràsia, actual Alemanya, sant Fibici, bisbe. (500)

5. A la Bretanya Menor, França en l'actualitat, sant Guetnoci [o Venec, Venoc, Guenoc, etc], venerat com a germà dels sants Guenolé i Jacut. (s. VI)

6. Al cenobi de Chelles, al costat de Meaux, a la Gàl·lia Lugdunense, també a França, santa Bertila, la seua primera abadessa. (s. VI)

7. A Besiers [Béziers], a la Gàl·lia Narbonesa, de nou a França, sant Guerau [o Gerald o Guerald o Girald], bisbe, home d'admirable honradesa i senzillesa, al qual sent canonge regular se'l va obligar a acceptar l'episcopat, en la dignitat del qual va ser encara més humil. (1123)

8. A Constantinoble, actual Istanbul, a Turquia, beat Gòmides Keumurdjan (Cosme de Carboniano), prevere i màrtir, que sent pare de família, nascut i ordenat a l'Església d'Armènia, per mantindre amb fermesa i propagar la fe catòlica professada en el Concili de Calcedònia, va patir enormement i al final va morir decapitat mentre recitava el símbol nicé. (1707)

9. Prop del riu Hung Ien, a Tonkín, hui Vietnam, sant Doménec Mau, prevere de l'Orde de Predicadors i màrtir, que, en la persecució sota l'emperador Tu Duc, per exhortar els cristians a la professió de la fe portant el rosari, mostrant la seua fidelitat a Crist, va ser conduït al patíbul per a ser decapitat, amb les mans juntes, com per a pujar a l'altar. (1858)

10. A Parma, ciutat d'Itàlia, beat Guiu Maria Conforti, bisbe i bon pastor, sempre vetlant per la defensa de l'Església i de la fe del seu poble; mogut per l'anhel de l'evangelització dels pobles, va fundar els Missioners Xaverians. (1931)

11. A Madrid, a Espanya, beat Joan Antoni Burró Más, religiós de l'Orde Hospitalari de Sant Joan de Déu, màrtir. (1936)

12. Al Saler, prop de València, beata valenciana Maria del Carme Viel Ferrando, verge i màrtir. (1936) [memòria a Sueca]

13. Al llogaret de Hof, a Alemanya, beat Bernat Lichtenberg, prevere i màrtir, que, en veure xafada la dignitat de Déu i dels hòmens, no cessava de resar en públic pels jueus inhumanament torturats i detinguts i, per això, va ser també capturat i destinat al camp de concentració de Dachau, on, destrossat pels maltractaments, però impàvid, va donar la seua vida per Crist. (1943)

14. Al camp de concentració de la ciutat d'Abez, a la regió russa de Sibèria, beat Gregori Lakota, bisbe de Przemysl i màrtir, que, en veure menyspreada la fe de la seua pàtria pels perseguidors, va superar els turments corporals en morir intrèpidament per Crist. (1950)

4 de novembre de 2026, dimecres XXXI

DIMECRES DE LA SETMANA XXXI / II

Sant Carles Borromeo

Oració col·lecta

Conserveu, Senyor, en el vostre poble l’esperit, 

amb el qual omplíreu el bisbe sant Carles Borromeo, 

a fi que l’Església, sempre renovada, 

i conformada a la imatge de Crist, 

puga presentar davant del món 

el verdader rostre del vostre Fill.

Lectura primera Fl 2,12-18

Treballeu per dur a bon terme la vostra salvació.

Déu impulsa tant la vostra voluntat com les vostres accions

Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Filips

Benvolguts, escolteu-me com ja ho féieu quan em trobava entre vosaltres; més ara, que estic lluny. Treballeu amb respecte i temor per dur a bon terme la vostra salvació. Déu és qui, per la seua benvolença, impulsa tant la vostra voluntat com les vostres accions.

Feu-ho tot sense murmurar ni discutir, sigueu irreprensibles i senzills, com a fills de Déu sense tara enmig d'una gent innoble i poc sincera. Vosaltres, que porteu la paraula de vida, resplandiu en el món com les estrelles en el cel; el dia de Crist jo em podré gloriar de no haver corregut o treballat en va. I si la meua sang ha de ser abocada com a libació en l'ofrena que és la vostra fe, me n'alegre i me'n felicite amb tots vosaltres. Alegreu-vos-en també vosaltres i feliciteu-vos-en amb mi.

Salm responsorial 26,1.4.13-14 (R.: 1a)

El Senyor m'il·lumina i em salva,

¿qui em pot fer por?

El Senyor és el mur que em defén,

¿qui em pot espantar?

R. El Senyor m'il·lumina i em salva.

Una cosa he demanat al Senyor,

i la desitge amb tota l'ànima:

poder viure en la casa del Senyor

cada dia de ma vida,

assaborir la dolçor del Senyor

i vetlar pel seu temple. R.

Segur que en la terra dels vius

voré la bondat del Senyor.

¡Espera en el Senyor! ¡Sigues valent!

¡Que el teu cor no flaquege!

¡Espera en el Senyor! R.

Al·leluia 1Pe 4,14

Feliços vosaltres si algú vos retreu el nom de cristians:

vol dir que l'Esperit de Déu reposa sobre vosaltres.

Evangeli Lc 14,25-33

Ningú de vosaltres pot ser deixeble meu

si no renuncia a tot allò que té

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Lluc 

En aquell temps, una multitud de gent anava amb Jesús; i ell es girà i els va dir: 

«Si algú ve cap a mi i no m’estima més que a son pare i sa mare, la dona i els fills, els germans i les germanes, i fins i tot més que a la pròpia vida, no pot ser el meu deixeble. Qui no carrega la seua creu i em seguix, no pot ser deixeble meu. 

¿Qui de vosaltres, si vol construir una torre, no s’assentarà primer a calcular el gasto i vore si té recursos per a acabar-la? Perquè si, després de posar els fonaments, no poguera acabar l’obra, tots els qui ho vorien començarien a burlar-se d’ell dient: “Este home començà a construir, però no ha pogut acabar”. 

O bé, ¿quin rei, si va a la guerra a lluitar contra un altre rei, no s’assenta primer a decidir si amb deu mil hòmens podrà fer front al qui ve contra ell amb vint mil? I si veu que no pot, quan aquell encara està lluny, li enviarà una ambaixada per a demanar la pau. 

Igualment, ningú de vosaltres pot ser deixeble meu si no renuncia a tot allò que té». 

 

Jesús ens demana radicalitat en el seguiment. Ser cristià no és una cosa senzilla i fàcil de complir. Per obediència al Pare, Jesús acaba en la creu i ens demana a nosaltres que seguim els seus passos. Esta radicalitat ens pot fer por i no és senzill dur-la a terme, però si ho aconseguim, com van fer els sants, podrem convertir-nos en els seus deixebles. [Evangeli per a cada dia 2026, Delegació de Litúrgia de València]

* * * * *

Sant Carles Borromeo

Sant Carles Borromeo, bisbe (memòria ob.), titular de l'església parroquial d'Albal, una d'Ontinyent i una de Mislata. És patró dels catequistes, dels seminaristes i dels bisbes.

Memòria de sant Carles Borromeo, bisbe, que nomenat cardenal pel seu oncle matern, el papa Pius IV, i elegit bisbe de Milà, va ser en esta seu un verdader pastor fidel, preocupat per les necessitats de l'Església del seu temps. Per a la formació del clero va convocar sínodes i va erigir seminaris, va visitar moltes vegades tota la seua diòcesi amb la finalitat de fomentar els costums cristians i va donar moltes normes per a bé dels fidels. Va passar a la pàtria celeste en la data d'ahir. (1584)

• J.M. Bausset: Sant Carles Borromeo (2014)

Martirologi Romà

2. A Bolonya, a la regió d'Emília-Romanya, a la Itàlia actual, sants Vidal i Agrícola, màrtirs, el primer dels quals, segons ens referix sant Ambròs, va ser abans servent del segon, i després company i col·lega en el martiri. Vidal va patir tants turments que no li va quedar part del seu cos sense ferides, i Agrícola, al seu torn, sense intimidar-se davant del suplici del seu antic criat, el va imitar en el mateix martiri en ser crucificat. (304)

3. A Mira, lloc de Lícia, hui Turquia, sants màrtirs Nicandre, bisbe, i Hermes, prevere. (c. s. IV)

4. Commemoració de sant Pieri, prevere d'Alexandria, a Egipte, il·lustrat en els temes filosòfics, però més esclarit encara per la integritat de la seua vida i la seua voluntària pobresa. Mentre Teones regia l'Església alexandrina, va explicar amb profunditat al poble les divines Escriptures, i a Roma, després de la persecució, va descansar en pau. (s. IV)

5. A Rodés [Rodez], població d'Aquitània, actual França, sant Amanci [o Amanç], bisbe, a qui es té com a primer d'esta ciutat. (s. V)

6. A Maastrich, al costat del Mosa, a la regió de Brabant, a Austràsia, actualment Bèlgica, sant Perpetu, bisbe. (c. 620)

7. A Trèveris, localitat d'Austràsia, a l'Alemanya actual, santa Modesta, abadessa, que, consagrada a Déu des de la infància, va ser la primera que va presidir la comunitat de monges del cenobi "ad Horreum" (Oeren) a la ciutat, i va estar unida amb santa Gertrudis de Nivelles en total familiaritat, basada en Déu. (680)

8. Al costat de Székesfehérvár, a Pannònia, actual Hongria, sant Emeric o Imre o Enric, fill de sant Esteve, rei dels hongaresos, sorprés per una mort imprevista. (1031)

9. A Pàdua, a la regió actualment italiana de Vèneto, beata Elena Enselmini, verge de l'Orde de Santa Clara, que va patir amb admirable paciència multitud de dolors i fins a la pèrdua de la parla. (1242)

10. A Cerfroid, al territori de Meaux, a França, sant Fèlix de Valois, a qui, després d'una llarga vida d'ermità, se'l considera company de sant Joan de Mata en la fundació de l'Orde de la Santíssima Trinitat, per a la redempció dels captius. (1212)

11. Al convent de la Mare de Déu des Cöts, a Nantes, ciutat de França, beata Francesca d'Amboise, que, sent duquessa de Bretanya, va fundar a Vannes el primer Carmel femení francés, on es va retirar com a serventa de Crist en quedar viuda. (1475)

12. Beata Teresa Manganiello (1849- Montefusco 1876). Laica, del Tercer Orde de Sant Francesc, dedicà la seua curta vida a la pregària, a la penitència i a ajudar els necessitats.

3 de novembre de 2026, dimarts XXXI

DIMARTS DE LA SETMANA XXXI / II

Sant Martí de Porres

Oració col·lecta

Oh Déu, que conduíreu a sant Martí de Porres 

a la glòria pel camí de la humilitat, 

concediu-nos que, de tal manera seguim el seu exemple, 

que meresquem ser exalçats amb ell a l’eterna benaventurança.

Lectura primera Fl 2,5-11

Jesucrist s'abaixà. Per això Déu l'ha exalçat

Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Filips

Germans,

Tingueu els mateixos sentiments que heu vist en Jesucrist:

ell, que era de condició divina,

no volgué guardar zelosament

la seua igualtat amb Déu,

sinó que es va fer no-res,

fins a prendre la condició d'esclau.

i fer-se semblant als hòmens.

Començà a comportar-se com un home qualsevol,

s'abaixà

i es feu obedient fins a acceptar la mort,

i una mort de creu.

Per això Déu l'ha exalçat

i li ha concedit aquell nom

que està per damunt de tot altre nom,

a fi que tots, en el cel, en la terra i més avall de la terra,

dobleguen el genoll al nom de Jesús,

i tots els llavis reconeguen

que Jesucrist és Senyor,

a glòria de Déu Pare.

Salm responsorial 21,26b-27.28-30a.31-32 (R.: 26a)

Davant dels fidels, Senyor,

compliré les promeses.

Els pobres menjaran fins a assaciar-se,

alabaran el Senyor els qui el busquen,

i diran: «Que tingueu llarga vida».

R. En vós, Senyor, s'inspirarà el meu cant

davant de tot el poble.

Ho tindran present i tornaran al Senyor

tots els països de la terra;

s'inclinaran en la seua presència

gent de totes les nacions.

Perquè el regne és del Senyor,

ell és sobirà dels pobles.

Fins les cendres de les tombes l'adoraran. R.

Els meu llinatge el servirà.

Parlaran del Senyor a les generacions futures.

Vindran a anunciar al seua justícia

al poble que ha de nàixer, i diran:

«El Senyor ha fet tot açò». R.

Al·leluia Mt 11,28

Vingueu a mi tots els qui esteu cansats i afligits;

jo vos faré reposar, diu el Senyor.

Evangeli Lc 14,15-24

Ix pels camins i pels horts

i insistix que vinga gent

fins que s'òmpliga la casa

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Lluc

En aquell temps, u dels qui menjaven amb Jesús va exclamar: 

«¡Feliç el que podrà menjar pa en el Regne de Déu!» 

Jesús li va dir: 

«Un home que donava un gran sopar va convidar molta gent. A l'hora del banquet va enviar el seu criat per a avisar als convidats: "Vingueu, que tot està a punt". Però tots, u darrere de l’altre, començaren a excusar-se. El primer deia: "He comprat un camp i he d'anar a vore'l. Dispensa'm, per favor". Un altre deia: "He comprat cinc parelles de bous i me'n vaig a provar-los. Dispensa'm, per favor". Un tercer deia: "M'he casat fa poc i no puc anar". El criat va tornar, i ho va contar tot a l'amo. Ell, indignat, li va dir: "Ix corrents a les places i els carrers de la ciutat i fes vindre els pobres, invàlids, cegos i coixos". El criat li va dir: "Senyor, he fet el que m'havíeu manat, però encara queda lloc". L'amo va dir: "Ix pels camins i pels horts i insistix que vinga gent, fins que s'òmpliga la casa. Vos assegure que ningú dels qui jo havia convidat tastarà el meu sopar"». 

 

Un gran home oferix un gran banquet a molta gent, però tots rebutgen la invitació. Després, en dos ocasions, són convidats els més desfavorits de la societat, els que verdaderament necessiten l'alegria de participar en esta gran festa. No siguem nosaltres com aquells que van rebutjar la invitació i es van quedar fora; per prioritzar altres coses no van participar de la felicitat d'estar amb Déu. [Evangeli per a cada dia 2026, Delegació de Litúrgia de València]

* * * * *

Sant Martí de Porres

Sant Martí de Porres, religiós (mem. ll.), titular de l'església parroquial de l'Oliveral.

Sant Martí de Porres, religiós de l'Orde de Predicadors, fill d'un espanyol i d'una dona de color, qui, ja des de xiquet, a pesar de les limitacions provinents de la seua condició de fill il·legítim i mulat, va aprendre la medicina que, després, sent religiós, va exercir generosament a Lima, ciutat del Perú, a favor dels pobres. Entregat al dejuni, a la penitència i a l'oració, va viure una existència austera i humil, però irradiant de caritat. (1639)

• J.M. Bausset: Sant Martí de Porres (2014)

Beats valencians Francesc (Leònides) Colom i González (memòria a Santa Magdalena de Polpis) i Josep Joaquim (Crisòstom) Llorach i Bretó (memòria a Benicarló), germans de La Salle, màrtirs. (1936)

Martirologi Romà

2. A Cesarea de Capadòcia, hui a Turquia, sants Germà, Teòfil i Ciril, màrtirs. (s. inc.)

3. A Agrigent, lloc de Sicília, en l'actual Itàlia, sant Llibertí, bisbe i màrtir. (s. III/IV)

4. A la regió de Lauragués, a la Gàl·lia Narbonesa, França actualment, sant Pàpol [o Pàbol] de Tolosa, venerat com a màrtir. (s. III/IV)

5. A Viterbo, a la regió italiana del Laci, sants Valentí, prevere, i Hilari, diaca, màrtirs. (s. inc.)

6. A la Bretanya Menor, actual França, sant Guenoel, venerat com a abat de Landévennec. (s. VI)

7. A Roma, commemoració de santa Sílvia, mare del papa sant Gregori el Gran, de la qual el mateix pontífex va deixar escrit que havia aconseguit el cim de l'oració i de la penitència, i fou òptim exemple per als altres. (s. VII)

8. Al monestir de Hornbach, al costat d'Estrasburg, a Burgúndia, també a França, sepultura de sant Pirmí, bisbe i abat de Reichenau, que va evangelitzar alamans i bavaresos, va fundar molts monestirs i va compondre per als seus deixebles un llibre per a catequitzar els llauradors. (s. III/IV)

9. Al cenobi d'Antidi, a Bitínia, hui Turquia, sant Joanici, monjo, qui, després de més de vint anys al servici de les armes, va viure solitari en diverses muntanyes de l'Olimp, on solia acompanyar la seua oració amb estes paraules: «Déu és la meua esperança, Crist el meu refugi, l'Esperit Sant el meu protector». (846)

10. A Alem, lloc de Flandes, actual Holanda, commemoració de santa Odrada, verge. (c. s. XI)

11. A Urgell, a la regió hispànica de Catalunya, sant Ermengol [o Armengol ], bisbe, un dels preclars pastors que es van cuidar de restablir l'Església en les terres rescatades del jou dels sarraïns. Va construir un pont posant els materials i la seua mà d'obra, però, en esvarar des de dalt, va morir entre les pedres per fractura del crani. (1035)

Fill del vescomte de Conflent, va succeir el seu oncle Sala en el govern de la diòcesi d'Urgell. Va renovar l'església de Santa Maria, edificada als afores de la ciutat. Va ser un home de gran activitat i va treballar molt per la reconstrucció material i espiritual del seu bisbat. Va morir l'any 1035 mentre col·laborava en la construcció d'un pont sobre el Segre. Sis anys després ja li era tributat un culte litúrgic. [font]

12. Al territori dels marsis, als Abruços, a la Itàlia actual, beat Berard, bisbe, que va sobreeixir en l'extirpació de la simonia, la restauració de la disciplina clerical i el socors i protecció dels pobres. (1130)

13. A Cudot, a la regió de Sens, a França, beata Alpaïs, verge, que, sent joveneta, cruelment ferida i abandonada pels seus, va viure reclosa en una minúscula cel·la fins a l'ancianitat. (1211)

14. Prop del monestir de Fieschingen, a l'actual Suïssa, santa Ida, de vida reclosa. (1226)

15. A Rímini, de l'actual regió italiana d'Emília-Romanya, beat Simó Balacchi, religiós de l'Orde de Predicadors, que va entregar tota la seua vida al servici dels germans, dedicat a la penitència i a l'oració. (1319)

16. A Milà, a Llombardia, també a Itàlia, mort de sant Carles Borromeo, bisbe, la memòria del qual se celebra demà. (1584)

17. Al costat de la fortalesa Xa Doai, a Tonquín, hui Vietnam, sant Pere Francesc Néron, prevere de la Societat de Missions Estrangeres de París i màrtir, que en temps de l'emperador Tu Duc va viure tres mesos tancat en una cova estretíssima, on, ferit atroçment amb vares, es va abstindre durant tres setmanes de tot aliment, i va consumar el seu martiri en ser finalment decapitat. (1860)

18. Beat Manuel Lozano Garrido, escriptor i periodista (Linares 1920 - 1971). “Lolo”, com se'n deia normalment, va ser un escriptor i periodista membre d'Acció Catòlica. Va estar malalt amb paràlisi, cosa que el va obligar a viure 29 anys​ en cadira de rodes; i en els seus 9 últims anys de vida a més va quedar cego.