DIMECRES DE LA SETMANA II DE QUARESMA
Vingueu, ataquem-loLectura del llibre de JeremiesEls meus enemics han dit: «Vingueu, penseu què podem fer contra Jeremies. Ja quedaran sacerdots que ens guien, savis que ens aconsellen i profetes que anuncien la paraula de Déu. Vingueu, ataquem-lo amb les seues mateixes paraules, no escoltem res del que ens diu».Escolteu-me, Senyor.Estigueu atent a la veu dels meus enemics.¿És just tornar mal per bé?Mireu com em caven una fossa.Recordeu quan, en la vostra presència,vaig intercedir a favor d'ells,per a calmar la vostra indignació.
Traeu-me del llaç que m'han parat,vós que m'empareu.Encomane l'esperit a les vostres mans,vós, Senyor, Déu fidel, m'heu redimit.R. Salveu-me, Senyor, per l'amor que em teniu.Sent com murmura la gent,i tot em fa por;es conjuren contra mii han decidit la meua mort. R.Però jo confie en vós, Senyor;vos dic: «Sou el meu Déu,la meua sort està en les vostres mans»;deslliureu-me de la mà dels enemicsi dels qui m'acacen. R.
Diu el Senyor: «Jo soc la llum del món;el qui em seguix tindrà la llum de la vida».
Condemnaran a mort el Fill de l'home᛭ Lectura de l'evangeli segons sant MateuEn aquell temps, quan Jesús pujava a Jerusalem, va reunir a part els Dotze i, pel camí, els va dir:
«Ara pugem a Jerusalem, i allí el Fill de l'home serà entregat als grans sacerdots i als mestres de la Llei, el condemnaran a mort i l'entregaran als pagans, que es burlaran d'ell, l'assotaran i el crucificaran, i al tercer dia ressuscitarà».En aquell moment la mare de Jaume i Joan, fills de Zebedeu, va anar amb els seus fills a l'encontre de Jesús i es va prosternar per a fer-li una petició. Jesús li va preguntar: «¿Què demanes?» Ella li va respondre: «Maneu que en el vostre Regne estos dos fills meus s'assenten l'u a la vostra dreta i l'altre a la vostra esquerra». Jesús va replicar: «No sabeu què demaneu. ¿Podeu beure la copa que jo he de beure?» Ells li responen: «Sí que podem». Els diu Jesús: «És cert, beureu la meua copa, però assentar-vos a la meua dreta i a la meua esquerra, no soc jo qui ho ha de concedir; és per a aquells a qui mon Pare ho ha reservat».Quan els altres deu ho sentiren, s'indignaren contra els dos germans, però Jesús els va cridar i els va dir:
«Ja sabeu que, en totes les nacions, els governants disposen dels seus súbdits com si en foren amos, i els grans personatges els mantenen sotmesos al seu poder. Però entre vosaltres no ha de ser d'esta manera: qui vullga ser important entre vosaltres ha de ser el vostre servidor, i qui vullga ser el primer ha de ser el vostre esclau; com el Fill de l'home, que no ha vingut a ser servit, sinó a servir i a donar la seua vida com a preu de rescat per molts».
Commemoració de Sant Casimir, príncep.
MARTIROLOGI ROMÀ
Elogis del 4 de març
Sant Casimir, fill del rei de Polònia, que, sent príncep, va destacar pel zel en la fe, per la castedat i la penitència, la benignitat cap als pobres i la devota veneració a l'Eucaristia i a la Benaurada Mare de Déu, i, encara jove, consumit per la tuberculosi, va descansar piadosament a la ciutat de Hrodna (Bielorússia), prop de Vílnius (Lituània). (1484)
2. A Nicomèdia, ciutat de Bitínia, hui Turquia, sants Foci, Arquelau, Quirí i altres dèsset, tots màrtirs (s. III/IV).
3. A Trèveris, al territori de Renània, a Austràsia, actual Alemanya, sant Basí, bisbe, de la família dels ducs del regne d'Austràsia, que primer va ser monjo, després abat de Sant Màxim de Trèveris, i elevat finalment a la seu episcopal de la ciutat, va aprovar la fundació del monestir d'Echternach, realitzada per santa Irmina. (705)
4. A Comacchio, a l'actual regió italiana d'Emília-Romanya, sant Apià, monjo, que, enviat des del monestir de Pavia, va portar vida eremítica en esta ciutat. (s. VIII)
5. Al monestir de Cava de' Tirreni, a la regió de Campània, a Itàlia, sant Pere, que, havent seguit des de la seua joventut vida eremítica, va ser elegit bisbe de Policastro, però cansat del clam de la vida mundana, va tornar al monestir, on, constituït abat, va restablir admirablement la disciplina. (1123)
6. A Chambéry, a Savoia, hui França, beat Umbert, tercer comte de Savoia, que, coaccionat a deixar el claustre per a ocupar-se del govern, va tornar més tard a la vida monàstica, que va viure amb fidelitat. (1188)
7. A Londres, a Anglaterra, beats Cristòfol Bales, prevere, Alexandre Blake i Nicolau Horner, màrtirs, els quals en la persecució duta a terme sota el regnat d'Isabel I, van rebre, al mateix temps, la corona de la glòria. (1590)
8. Beata Maria Lluïsa de Lamoignon (1763- Vannes, França 1825). Esposa, mare de família, viuda en ser guillotinat el seu marit durant la Revolució Francesa. Fundadora i Superiora de les Germanes de la Caritat de Sant Lluís de Vannes, és coneguda com a Mare Sant Lluís.
9. Al cenobi de Saint-Sauveur-le-Vicomte, a Normandia, regió de França, beata Plàcida (Eulàlia) Viel, verge, que va brillar pel seu zel i humilitat dirigint la Congregació de les Escoles Cristianes de la Misericòrdia. (1877)
10. A Vicenza, ciutat d'Itàlia, beat Joan Antoni Farina, bisbe, el treball del qual en el camp de la pastoral va ser intens. Va fundar l'Institut de les Germanes Mestres de Santa Dorotea Filles dels Sagrats Cors, per a la formació de les jóvens pobres i ajuda a les persones afligides per la marginació. (1888)
11. A la vila de Berezwecz, prop de la ciutat de Glebokie, a Polònia, beats Miecislau Bohatkiewick, Ladislau Mackowiak i Estanislau Pyrtek, preveres i màrtirs, que, per la fe de Crist que professaven, en temps de guerra van ser empresonats i després afusellats. (1942)
12. Beat Zoltan Lluís Meszlényi (1892- Kistárcsa, Hongria 1951). Bisbe Auxiliar d'Esztergom Hongria, màrtir, pres del règim comunista en el camp de concentració de Kistarcsa, va morir aïllat, després de huit mesos d'una presó cruel, amb fred i fam, treballs forçats, violència i tortures.
