DEDICACIÓ DE LA SANTA ESGLÉSIA CATEDRAL
BASÍLICA METROPOLITANA DE VALÈNCIA
Solemnitat a la catedral: Lectures.Porta dels Apòstols de la Seu
de València (1886)- Festa a la ciutat i diòcesi de València: Lectures.
- Vicent Sorribes: Dedicació de l'Església Catedral de València (1951)
- J.M. Bausset: La Dedicació de la Catedral de València (2015)
Nou d'Octubre, dia de la Comunitat Valenciana
- Enric Benavent, arquebisbe de València: Commemoració del 750 aniversari de la mort del rei Jaume I (Homilia, 2026, juliol 27)
- Josep Maria Cases, bisbe de Sogorb-Castelló: Homilia en el VII centenari de la mort del rei Jaume I (1976)
- Josep Maria Cases, bisbe de Sogorb-Castelló: Valencians, cristians, ciutadans (1988)
- Ramon Arnau: Sentit cristià del 9 d'Octubre
- J.V. Gómez Bayarri: La festivitat del 9 d'Octubre a través de les cròniques (2015)
- Paraula del dia: senyera (AVL)
DIVENDRES DE LA SETMANA XXVII / II
Lectura primera Ga 3,7-14
És per la fe que tots els poblessón beneïts amb Abraham, el creientLectura de la carta de sant Pau als cristians de GalàciaGermans, sapieu que els fills d'Abraham, ho són per la fe. L'Escriptura preveia que Déu faria justs per la fe els qui no són jueus; per això anuncià a Abraham la bona notíca que per ell «serien beneïts tots els pobles». I és per la fe, que són beneïts amb Abraham, el creient. Perquè als qui confien en les obres de la Llei, els amenaça una maledicció, ja que l'Escriptura diu: «Maleït el qui no observe tot el que hi ha escrit en esta Llei». Ara bé, per la Llei ningú no és just davant de Déu, perquè, segons l'Escriptura, «viurà el qui és just per la fe», en canvi la Llei no és qüestió de fe, sinó de complir-la, ja que, segons l'Escriptura, «viurà el qui la complix».Crist, per a rescatar-nos d'aquella maledicció de la Llei, va acceptar per nosaltres una maledicció, tal com diu l'Escriptura: «Maleït el qui està penjat en un patíbul». Així la benedicció d'Abraham, destinada a tots els pobles, s'ha complit per Jesucrist, i hem rebut per la fe l'Esperit que Déu havia promés.
Salm responsorial 110,1-2.3-4.5-6 (R.: 5b)
De tot cor alabe el Senyor,amb els justos davant de tot el poble.Les obres del Senyor són grans,qui les contempla les estima.R. El Senyor recorda sempre la seua aliança.O bé:Al·leluia.La seua gesta és gloriosa i esplèndida,la seua bondat durarà sempre.Ha fet prodigis memorables:el Senyor és compassiu i benigne. R.Recordant sempre la seua aliança,donà un aliment als qui el veneren.Demostrà la força del seu braç,repartint al seu poble la terra dels natius. R.
Al·leluia Jo 12,31b.32
Ara el príncep d'este món serà expulsat, diu el Senyor;i jo, quan seré elevat sobre la terra,atrauré tota la gent cap a mi.
Evangeli Lc 11,15-26
Si jo expulse els dimonis pel poder de Déu,és que el Regne de Déu ja ha arribat a vosaltres Lectura de l'evangeli segons sant Lluc
En aquell temps, Jesús estava expulsant un dimoni que havia deixat mut un home. Només eixir el dimoni, el mut va parlar, i la gent va quedar molt admirada. Però alguns digueren: «Este expulsa els dimonis pel poder de Belzebú, el príncep dels dimonis».Uns altres, per a posar-lo a prova, li demanaven un senyal del cel.
Jesús, coneixent les seues intencions, els digué: «Tot regne dividit en faccions queda arrasat, i una casa cau damunt d'una altra casa. Igualment, si el Regne de Satanàs s'ha dividit en faccions, ¿com podrà durar?..., ja que dieu que jo expulse els dimonis pel poder de Belzebú. Si jo expulse els dimonis pel poder de Belzebú, els vostres fills, ¿amb quin poder els expulsen? Per això ells mateixos seran els vostres jutges. Però si jo expulse els dimonis amb el dit de Déu, és que el Regne de Déu ja ha arribat a vosaltres. Mentres un home valent i ben armat guarda el seu palau, els seus béns estan segurs. Però, si l'ataca i el derrota un altre de més valent, li lleva tot l'armament en què confiava i després repartix el seu botí. Qui no està amb mi, està contra mi; i qui no arreplega amb mi, escampa.
* * * * *
Dia Mundial del Correu
Instaurat per primera vegada l’any 1969, la UPU (Unió Postal Universal) va declarar el 9 d’octubre com a Dia Mundial del Correu. Esta institució, establida en 1874 i la seu de la qual es troba a Berna, Suïssa, és la segona organització internacional més antiga en l’àmbit mundial.
Santoral
Sant Donís [o Dionís o Dionisi], bisbe, i companys, màrtirs (mem. ll). Segons la tradició. Dionisi, enviat pel Romà Pontífex a la Gàl·lia, va ser el primer bisbe de París, i allí, juntament amb el prevere Rústic i el diaca Eleuteri, van patir tots als afores de la ciutat. (s. III).
Sant Donís és titular d'una església parroquial a València. A la ciutat de València i la redor se celebra amb la mocadorada, perquè hui és el dia dels enamorats valencians.
- Capella de Sant Donís i Santa Margarida (Seu de València)
Sant Joan Leonardi, prevere, que va deixar la ciutat de Lucca, a la regió italiana de Toscana, on exercia com a farmacèutic, per a arribar a ser sacerdot, i amb la finalitat d'ensenyar als xiquets la doctrina cristiana, restaurar la vida apostòlica del clero i propagar la fe cristiana, va instituir l'Orde de Clergues Regulars, més tard dits de la Mare de Déu, la qual cosa el va portar a patir per això moltes contradiccions. També va iniciar el Col·legi de Propaganda Fide, en el qual, esgotat pels treballs, va descansar piadosament. (1609)
Commemoració de sant Abraham, patriarca i pare de tots els creients, que, cridat per Déu, va eixir de la seua pàtria, la ciutat d'Ur de Caldea, i va peregrinar per la terra que l'Altíssim li havia promés a ell i als seus descendents. Va manifestar tota la seua fe en Déu, esperant contra tota esperança perquè no va negar-se a oferir en sacrifici el fill unigènit, Isaac, que el Senyor li havia donat, ja ancià, de la seua esposa Sara.
Passió dels sants Diodor, Diomedes i Dídim. (Laodicea, a Síria, s. inc.)
Sant Domí, màrtir. (Fidenza, al territori de Parma, a la Itàlia actual, en la via Clàudia, s. IV)
Commemoració de santa Públia, qui, en morir el seu marit, va entrar en un monestir. En este lloc, mentres cantava amb les seues companyes vèrgens les paraules del salm «els ídols dels gentils són or i plata» i «siguen semblants els que els fan», van ser escoltades per l'emperador Julià l'Apòstata, que passava per allí, qui va ordenar que la bufetejaren i reprengueren amb aspror. (Antioquia de Síria, hui Turquia, s. IV)
Sant Sabí de Bigorra, eremita, que va il·lustrar la vida monàstica a Aquitània. (regió de Bigorra, als peus de les muntanyes Pirinenques franceses, s. V)
Sant Domní, eremita. (Città di Castello, al costat del Tíber, a la regió d'Úmbria, a la Itàlia actual, 610)
Sant Gislé, que va viure com a monjo en una cel·la que ell mateix s'havia construït. (Al territori d'Hainaut, a Austràsia, hui Alemanya, s. VII)
Sant Deusdedit, abat, que va ser empresonat pel tirà Sicard i, consumit per la fam i les privacions, va entregar el seu esperit a Déu. (Al monestir de Montecassino, a Itàlia, 834)
Sant Gunter de Brevnov, eremita, qui, després d'abandonar els béns de la terra, va abraçar la vida monàstica i després es va retirar a la soledat dels boscos entre Baviera i Bohèmia, on va viure i va morir deslligat de tot, però al mateix temps molt unit a Déu i als hòmens. (Al monestir de Brevnov, a Bohèmia, hui Txèquia, 1045)
Sant Bernat de Rodez, abat dels canonges regulars d'eixe cenobi. (En el monestir de Montsalvy, a França, 1110)
Sant Lluís Bertrán, prevere de l'Orde de Predicadors, qui, a Amèrica meridional, va predicar l'evangeli de Crist i va defendre diversos pobles indígenes. (València, 1581) Se'n feu memòria ahir a l'arxidiòcesi de València.
Aniversari de la mort de sant Joan Enric Newman, cardenal, doctor de l'Església (1890).
Sants màrtirs Innocenci de la Immaculada (Manuel) Canoura Arnau, prevere de la Congregació de la Passió, i huit companys* dels Germans de les Escoles Cristianes, que durant la revolució van ser assassinats sense judici previ, i van aconseguir així la victòria. (Turón, al Principat d'Astúries, 1934)
* Els noms són: sants Ciril Bertran (Josep) Sanz Tejidor, Marcià Josep (Filomé) López López, Victorià Pius (Claudi) Bernabé Cano, Julià Alfred (Vilfrid) Fernández Zapico, Benjamí Julià (Vicent) Alonso Andrés, August Andreu (Romà ) Martín Fernández, Benet de Jesús (Hèctor) Valdivieso Sáez i Anicet Adolf (Manuel) Seco Gutiérrez.
