20 de setembre de 2026, diumenge XXV

DIUMENGE XXV / Cicle A 


Oració col·lecta

Oh Déu, 
vós heu volgut que tota la llei consistira 
en l'amor a vós i als altres,
Feu que per l'observança del vostre manament,
meresquem arribar a la vida eterna.

Lectura primera Is 55,6-9


Els meus pensaments no són els vostres

Lectura del llibre d'Isaïes

Busqueu el Senyor, ara que es deixa trobar;
invoqueu-lo, ara que està prop.
Que el malvat abandone el seu camí,
i l’home malèfic els seus propòsits;
que tornen al Senyor, que és compassiu,
que tornen al nostre Déu, tan generós per a perdonar.
Perquè els meus pensaments no són els vostres,
i els vostres camins no són els meus, diu el Senyor. 
Els meus camins i els meus pensaments estan lluny dels vostres
tant com la distància del cel a la terra.

Salm responsorial 144,2-3.8-9.17-18 (R.: 18a)

Beneiré el vostre nom per sempre.
Vos beneiré de dia en dia,
alabaré per sempre el vostre nom.
El Senyor és gran. No us canseu d'alabar-lo,
que la seua grandesa no té límits.

R. El Senyor està prop dels qui l'invoquen.

El Senyor és compassiu i benigne,
lent per al castic, gran en l'amor.
El Senyor és bo amb tots,
estima de cor totes les seues criatures. R.

El Senyor és just en tots els seus camins,
i bondadós en totes les seues obres.
El Senyor està prop dels qui l'invoquen,
dels qui l'invoquen amb sinceritat. R.

Lectura segona Fl 1,20c-24.27a

Per a mi, viure és Crist

Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Filips

Germans,
Tant per la meua vida com per la meua mort, sé que Crist serà glorificat en el meu cos, perquè per a mi, viure és Crist, i morir em seria un guany. Però quan pense que, mentres continua la meua vida, puc fer un treball profitós, no sé què triar; em trobe pres per esta alternativa: d’una banda, el meu desig és morir ja per a estar amb Crist, cosa que és incomparablement millor; però, d’altra banda, pensant en vosaltres, veig més necessari quedar-me en esta vida.
Ara, a vosaltres, només vos demane que porteu una vida digna de l’Evangeli de Crist.

Al·leluia Fets 16,14b

Obriu, Senyor, el nostre cor
per a que escoltem atentament
les paraules del vostre Fill.

Evangeli Mt 20,1-16a

És que veus amb mals ulls que jo siga generós?

 Lectura de l'evangeli segons sant Mateu

En aquell temps, Jesús va dir als deixebles esta paràbola:
«El Regne del cel es pareix a un propietari que va eixir de bon matí a llogar jornalers per a la seua vinya: va fer tractes per un jornal d'un denari, i els va enviar a la vinya. Va tornar a eixir a mitjan matí, en trobà uns altres en la plaça sense faena i els va dir: "Aneu també vosaltres a la meua vinya, vos pagaré el que siga just". I ells van anar. Cap a migdia i a mitjan vesprada va tornar a eixir i va fer igual. Una hora abans de pondre's el sol encara en trobà uns altres i els va dir: "¿Què feu ací tot el dia desfaenats?" Ells li contestaren: "¡És que no ens ha llogat ningú!" Els va dir: "¡Aneu també a la meua vinya!"
A poqueta nit, l'amo de la vinya va dir a l'encarregat: "Crida els jornalers i paga'ls el jornal, començant pels últims i acabant pels primers". Vingueren els de l'última hora i cobraren el jornal sencer. Quan tocava als primers, es pensaven que cobrarien més, però cobraren el mateix jornal. En vore això, remugaven contra el propietari: "Estos últims han treballat només una hora i els pagues igual que a nosaltres, que hem hagut de suportar tot el pes de la jornada i la calor". Ell va replicar a u d'ells: "Amic, no et faig cap injustícia. ¿No havíem fet tractes per un denari? Pren el que et toca i ves-te'n. A este últim jo li vullc pagar igual que a tu. ¿És que no puc fer el que vullc amb els meus diners? ¿O és que veus amb mals ulls que jo siga generós?" D’esta manera, els darrers seran primers, i els primers, darrers». 
 
A. La paràbola que Jesús ens presenta en este diumenge ens convida a contemplar la vida cristiana com una crida de Déu, és a dir, com una vocació. Crist, com l'amo de la vinya, crida els hòmens a viure l'experiència de l'amistat amb ell, de la vida bona de l'Evangeli, de la vida de testimoni del Senyor. Esta vida que ell ens proposa és laboriosa, perquè suposa un esforç i un treball de conversió, d'anar deixant-nos polir en les nostres faltes i anar creixent en les virtuts evangèliques. A este treball, el mateix Senyor associa una paga. Este salari és, abans de res, la vida eterna i, ja en este món, la proximitat de Déu i la felicitat que només el Senyor pot donar. [Evangeli per a cada dia 2026, Delegació de Litúrgia de València]

B. «Els meus pensaments no són els vostres», ens diu el Senyor (1 lect.). Pensem que nosaltres som els bons i que per això tenim dret a la salvació; i ens molesta que gent nouvinguda a la fe o a la conversió siguen considerades en la comunitat cristiana amb els mateixos drets que nosaltres. I oblidem que tot el que som com a cristians, no és pels nostres mèrits sinó que li ho devem al Senyor, que és compassiu i benigne, estima entranyablement tot allò que ha creat, just en tots els seus camins (Salm resp.); i que ens diu «¿Tens enveja perquè jo soc generós? Així, els últims seran primers i els primers, últims» (Ev.).

C. La misericòrdia de Déu no és una cosa que mereixem, sinó una cosa que acollim amb alegria i amb amor cap a tots. Sabent que els seus plans són distints i més elevats que els nostres. L'amor de Déu, la seua misericòrdia, no genera privilegis ni avantatges, sinó que és un do que Déu vol donar a tots per igual. Si caminem buscant els nostres mèrits i els nostres mereixements caem en l'enveja i no entenem el Regne de Déu, que no és una meritocràcia sinó una gràcia. Este és el sentit d'esta paràbola provocadora. El gran tresor sempre serà la bondat i la misericòrdia de Déu envers tots. Esta és la font de la verdadera alegria que ens obri al servici i a la missió, despullats de tota pretensió humana.

Oració sobre les ofrenes

Accepteu, Senyor, els dons del vostre poble,
per a que obtinguem en la celebració dels sagraments
allò que confessem per la nostra fe.

Oració després de la comunió

Ens heu alimentat, Senyor,
amb els vostres sagraments;
ajudeu-nos per a que els fruits de redempció 
que ací hem rebut 
es manifesten també en la nostra vida. 
 

Papa Francesc: Àngelus. Diumenge 24 de setembre de 2017 

Benvolguts germans i germanes, bon dia! 

En la pàgina de l'Evangeli de hui (cf. Mt 20, 1-6) trobem la paràbola dels treballadors anomenats jornalers, que Jesús conta per a comunicar dos aspectes del Regne de Déu: el primer, que Déu vol cridar a tots a treballar per al seu Regne; el segon, que al final vol donar a tots la mateixa recompensa, és a dir, la salvació, la vida eterna. 

L'amo d'una vinya, que representa a Déu, ix a l'alba i contracta un grup de treballadors, concordant amb ells el salari per a una jornada. Després ix també en les hores successives, fins a la vesprada, per a contractar altres obrers que veu desocupats. En acabar la jornada, l'amo mana que es donen diners a tots, també als qui havien treballat poques hores. Naturalment, els obrers que van ser contractats al principi es queixen, perquè veuen que són pagats d'igual manera que aquells que han treballat menys. Però l'amo els recorda que han rebut el que havia estat pactat; si després ell vol ser generós amb uns altres, ells no han de ser envejosos. 

En realitat, esta «injustícia» de l'amo servix per a provocar, en qui escolta la paràbola, un salt de nivell, perquè ací Jesús no vol parlar del problema del treball i del salari just, sinó del Regne de Déu! I el missatge és este: en el Regne de Déu no hi ha desocupats, tots estan cridats a fer la seua part; i tots tindran al final la compensació que ve de la justícia divina –no humana, per fortuna!–, és a dir, la salvació que Jesucrist ens va aconseguir amb la seua mort i resurrecció. Una salvació que no ha sigut merescuda, sinó donada, per a la qual «els darrers seran primers, i els primers, darrers» (Mt 20, 16). 

Amb esta paràbola, Jesús vol obrir els nostres cors a la lògica de l'amor del Pare, que és gratuït i generós. Es tracta de deixar-se sorprendre i fascinar pels «pensaments» i pels «camins» de Déu que, com recorda el profeta Isaïes no són els nostres pensaments i no són els nostres camins (cf. Is 55, 8). Els pensaments humans estan, sovint, marcats per egoismes i interessos personals i els nostres camins estrets i tortuosos no són comparables als camins amplis i rectes del Senyor. Ell usa la misericòrdia, perdona àmpliament, està ple de generositat i de bondat que aboca sobre cadascú de nosaltres, obri a tots els territoris del seu amor i de la seua gràcia incommensurables, que només poden donar al cor humà la plenitud de l'alegria. 

Jesús vol fer-nos contemplar la mirada d'aquell amo: la mirada amb què veu a cada un dels obrers en espera de treball i els crida a anar a la seua vinya. És una mirada plena d'atenció, de benevolència; és una mirada que crida, que convida a alçar-se, a posar-se en marxa, perquè vol la vida per a cada u de nosaltres, vol una vida plena, ocupada, salvada del buit i de la inèrcia. Déu que no exclou a ningú i vol que cada u alcance la seua plenitud. 

Que Maria Santíssima ens ajude a acollir en la nostra vida la lògica de l'amor, que ens allibere de la presumpció de meréixer la recompensa de Déu i del juí negatiu sobre els altres.

* * * * *

Sants Andreu Kim Taegon, prevere, Pau Xong Hasang i companys, màrtirs (mem. ob.).


MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del dia 20 de setembre

Memòria dels sants Andreu Kim Taegon, prevere, Pau Chong Hasang i companys,* màrtirs a Corea. Es veneren este dia en comú celebració tots els cent tres màrtirs que en aquell país van atestar intrèpidament la fe cristiana, introduïda ferventment per alguns laics, i després alimentada i reafirmada per la predicació i celebració dels sagraments per mitjà dels missioners. Tots estos atletes de Crist —tres bisbes, huit preveres, i els restants laics, casats o no, ancians, jóvens i xiquets—, units en el suplici, van consagrar amb la seua sang preciosa les primícies de l'Església a Corea. (1839-1867)

* Estos són els noms: sants Simeó Berneux, Antoni Daveluy, Llorenç Imbert, bisbes; Just Ranfer de Bretenières, Lluís Beaulieu, Pere Enric Dorie, Pere Maubant, Jaume Chastan, Pere Aumaître, Martí Lluc Huin, preveres; Joan Yi Yun-il, Andreu Chong Hwa-gyong, Esteve Min Kuk-ka, Pau Ho Hyob, Agustí Pak Chong-won, Pere Hong Pyong-ju, Pau Hong Yông-ju, Josep Chang Chu-gi, Tomàs Son Cha-son, Lluc Hwang Sok-tu, Damià Nam Myong-hyog, Francesc Ch’oe Kyong-hwan, Carles Hyon Song-mun, Llorenç Han I-hyong, Pere Nam Kyong-mun, Agustí Yu Chin-gil, Pere Yi Ho-yong, Pere Son Son-ji, Benedicta Hyon Kyong-nyon, Pere Ch’oe Ch’ang-hub, catequistes; Àgueda Yi, Maria Yi In-dog, Bàrbara Yi, Maria Won Kwi-im, Teresa Kim Im-i, Coloma Kim Hyo-im, Magdalena Cho, Isabel Chong Chong-hye, vèrgens; Teresa Kim, Bàrbara Kim, Susanna U Sur-imÀgueda Yi Kan-nan, Magdalena Pak Pong-son, Perpètua Hong Kum-ju, Caterina Yi, Cecília Yu Sosa, Bàrbara Cho Chung-i, Magdalena Han Yong-i, viudes; Magdalena Son So-byog, Àgueda Yi Kyong-i, Àgueda Kwon Chin-i, Joan Yi Mun-u, Bàrbara Ch’oe Yong-i, Pere Yu Chong-nyul, Joan Baptiste Nam Chong-sam, Joan Baptiste Chon Chang-un, Pere Ch’oe Hyong, Marc Chong Ui-bae, Aleix U Se-yong, Antoni Kim Song-u, Protasi Chong Kuk-bo, Agustí Yi Kwang-hon, Àgueda Kim A-gi, Magdalena Kim O-bi, Bàrbara Han A-gi, Anna Pak Ag-i, Àgueda Yi So-sa, Llúcia Pak Hui-sun, Pere Kwon Tu-gin, Josep Chang Song-jib, Magdalena Yi Yong-hui, Teresa Yi Mae-im, Marta Kim Song-im, Llúcia Kim, Rosa Kim, Anna Kim Chang-gum, Joan Baptiste Yi Kwang-nyol, Joan Pak Hu-jae, Maria Pak Kun-a-gi Hui-sun, Bàrbara Kwon-hui, Bàrbara Yi Chong-hui, Maria Yi Yon-hui, Ainés Kim Hyo-ju, Caterina Chong Ch’or-yom, Josep Im Ch’i-baeg, Sebastià Nam I-gwan, Ignasi Kim Che-jun, Carles Cho Shin-ch’ol, Julita Kim, Àgueda Chong Kyong-hyob, Magdalena Ho Kye-im, Llúcia Kim, Pere Yu Taech’ol, Pere Cho Hwa-so, Pere Yi Myong-so, Bertomeu Chong Mun-ho, Josep Pere Han Chae-kwon, Pere Chong Won-ji, Josep Cho Yun-ho, Bàrbara Ko Sun-i i Magdalena Yi Yong-dog.

Sant Dorimedont, màrtir(s. III)

Sant Eustaqui de Roma, màrtir, el nom del qual es venera en una antiga església diaconal de l'Urbs. (s. inc.)

Sants màrtirs Hipaci i Asià, bisbes, i Andreu, prevere, que, per venerar les sagrades imatges, després de cruels i greus turments van ser entregats, com a aliment, als gossos, sota el mandat de Lleó Isàuric. († Constantinoble, c. 740)

Beat Adelpret II, bisbe, valerós tutor de pobres i defensor de la llibertat de l'Església, que, aguaitat pels enemics, va morir cruelment ferit. († Pròxim a la localitat d'Arc, a la regió de Trento, 1172)

Beat Tomàs Johnson, prevere de la Cartoixa d'esta ciutat i màrtir, que, regnant Enric VIII, per la seua fidelitat a l'Església va ser empresonat a la presó de Newport, on va morir de fam i malaltia en nové lloc entre el número dels seus germans religiosos. († Londres, 1537)

Beat Francesc de Posadas, prevere de l'Orde de Predicadors, que durant quaranta anys va predicar a Crist a la seua regió i va sobreeixir per la seua humilitat i caritat. († Còrdova, 1713)

Passió de sant Joan Carles Cornay, prevere de la Societat de Missions Estrangeres de París i màrtir, que a causa de la seua confessió cristiana, després de patir cruels suplicis, per ordre de l'emperador Minh Mang va morir seccionat i decapitat a la ciutadella de Són-Tây, a Tonquín, hui Vietnam. († 1837)

Sants Llorenç Han I-hyong, catequista, i sis companys, tots màrtirs,* que van patir el suplici per Crist, penjats en diverses presons a Seül. La seua memòria se celebra hui juntament amb els altres màrtirs d'estes regions. († 1837)

*Els seus noms: sants Pere Nam Kyong-mun, catequiste; Teresa Kim Im-i, verge; Susanna U Sur-im i Àgueda Yi Kan-nan, viudes; Caterina Chong Ch‘or-yom i Josep Im Ch’i-baeg, batejat en la presó.

Beat Josep Maria de Yermo i Parres, prevere, fundador de la Congregació de Serventes del Sagrat Cor de Jesús i dels Pobres, amb la finalitat d'ajudar als abandonats amb necessitats espirituals i corporals. († Puebla, Mèxic, 1904)

Beata Maria Teresa de Sant Josep (Sittard, Holanda 1855-1938). Verge, fundadora de les religioses Carmelites del Cor Diví de Jesús.

Sant Gaetà Catanoso (1879-1963), sacerdot diocesà, fundador en Reggio Calàbria de la Congregació de les Germanes Veròniques de la Santa Faç, per a l'assistència als pobres i els marginats.

19 de setembre de 2026, dissabte XXIV

DISSABTE DE LA SETMANA XXIV / II


Lectura primera 1C 15,35-37.42-49

El cos que s'ha sembrat era un cos corruptible,
però ressuscitarà un cos incorruptible

Lectura de la primera carta de sant Pau als cristians de Corint

Germans, potser algú preguntarà: ¿I com ressusciten els morts? ¿Quina classe de cos tenen? Insensat! Mira, quan tu sembres una llavor, no cobra vida sense haver mort primer. I la llavor que sembres no és el cos de la planta que ha de nàixer, sinó un gra de blat o de qualsevol altra planta.
Amb la resurrecció dels morts, per tant, passa una cosa pareguda. Se sembra un cos que es corruptible, però en resssuscita un d'incorruptible; se sembra un cos miserable, i ressuscita gloriós; és sembrat bèbil, i ressuscita ple de força; era un cos del regne animal, i ressuscitarà un cos espiritual.
Si hi ha un cos animal, també hi ha un cos espiritual.
Efectivament, l'Escriptura diu que el primer home, Adam, es convertí en un ser animat, però el darrer Adam es convertí en Esperit que dona vida. No va ser primer el cos espiritual, sinó el cos animat. El cos espiritual vingué després. El primer home fet de la terra, era de pols, però el segon home és del cel. Tal com era el de pols són tots els de pols, i tal com és el del cel seran tots els del cel. Abans érem semblants a l'home fet de pols; després serem semblants a l'home que és del cel.

Salm responsorial 55,10.11-12.13-14 (R.: cf. 14c)

Voré la retirada dels enemics,
i, el dia que vos invoque,
sabré que sou el meu Déu.

R. Caminaré prop de vós, Déu meu,
a la llum de la vida.

Celebre la paraula de Déu,
celebre la paraula del Senyor;
confie en ell, no tinc por de res;
¿què puc témer de l'home? R.

Mantinc les promeses, Déu meu,
les compliré en acció de gràcies.
Heu salvat la meua vida de la mort;
els meus peus, del bac,
per a caminar prop de vós, Déu meu,
a la llum de la vida. R.

Al·leluia Cf. Lc 8,15

Feliços els qui amb cor bo i dòcil
guarden la paraula de Déu,
i donen fruit amb perseverança.

Evangeli Lc 8,4-15

La llavor que cau en terra bona
vol dir aquells que escolten la paraula,
la conserven amb constància i donen fruit

 Lectura de l'evangeli segons sant Lluc

En aquell temps, es va reunir entorn de Jesús una gran multitud que venia de totes les poblacions. Ell els va dir amb una paràbola:
«Un sembrador va eixir a sembrar la seua llavor. Al sembrar, una part va caure a la vora del camí, i la van xafar els qui passaven o se la van menjar els ocells. Una altra part va caure en terreny pedregós, però quan començava a créixer es va secar, perquè no hi havia saó. Una part va caure entre cards, els cards van créixer al mateix temps i acabaren per ofegar-la. Una part, finalment, va caure en terra bona, va créixer i va arribar a donar el cent per u». Acabat de dir açò, va dir ben alt: «¡Qui tinga orelles per a escoltar, que ho escolte!».
Els seus deixebles li preguntaren què volia dir aquella paràbola. Ell va respondre:
«Déu vos ha concedit el do de conéixer el misteri del seu Regne, però als altres els ho he de dir en paràboles per tal que miren però no hi vegen, que escolten però no entenguen. La paràbola vol dir açò: La llavor és la paraula de Déu. Els de la vora del camí són aquells que han escoltat, però al moment ve el diable i s'endú la paraula dels seus cors, a fi que no creguen i se salven. Els del terreny pedregós són aquells que, quan senten la paraula, l'acullen amb alegria, però no arrela; creuen només per un moment i a l'hora de la prova es fan arrere. Els de la llavor que cau entre cards són aquells que han escoltat, però les preocupacions, les riqueses i els plaers de la vida els ofeguen, i no donen fruit. Finalment, els de la terra bona són aquells que escolten la paraula amb un cor noble i generós, la conserven amb constància i donen fruit». 
 
¿Som terra neta, llaurada, preparada per a rebre la Paraula i rica en fruits de vida cristiana? Probablement, si som sincers, reconeixerem que en cada u hi ha un poc de tot, segons els moments i les circumstàncies en què Déu ens crida. Apareix així mateix ací el misteri de la llibertat de l'home davant l'omnipotència de Déu. Certament, el Senyor que ens va crear sense comptar amb nosaltres, no ens salvarà sense la nostra cooperació. [Evangeli per a cada dia 2026, Delegació de Litúrgia de València]

* * * * *
Sant Gener

Mare de Déu de la Saleta, cotitular d'una parròquia a Aldaia, i també d'una ermita

Sant Genar, bisbe i màrtir (mem. ll.)

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del 19 de setembre

Sant Gener [o Giner o Genar o Genari], bisbe de Benevent, màrtir per Crist a Puzzuoli, prop de la ciutat de Nàpols, a l'actual regió italiana de Campània, en temps de persecució contra la fe cristiana. (s. IV). Patró principal de Nàpols.

Sant Tròfim, màrtir(† Sinnada, lloc de Frígia, hui Turquia, s. inc.)

Sants màrtirs Peleu i Nil, bisbes a Egipte; Elies, prevere; i Patermuci [o Patermuç]. Tots ells, per la seua fe en Crist, van ser consumits pel foc juntament amb altres moltíssims clergues, durant la persecució en temps de l'emperador Dioclecià a Palestina. († 310)

Sant Eustoqui de Tours, bisbe, que, procedent del gremi senatorial, com a home sant i religiós va succeir sant Breç [o Briç o Brici] en la seu episcopal. († 461)

Sant Secuià [o Sequà], prevere i abat. († abadia de Saint-Seines. VI)

Sant Marià d'Evaux, eremita, que només s'alimentava de pomes agrestes i a vegades de mel, si la trobava. († Territori de Bourges, Aquitània, s. VI)

Sant Goeric o Abbó, bisbe, successor de sant Arnulf [o Arnau], a qui va traslladar amb veneració a esta ciutat. († Metz, c. 642). Venerat a l'abadia de Saint-Goëry d'Épinal.

 Sant Teodor de Tars, bisbe, abans monjo de Tars, que elevat a l'episcopat pel papa sant Vitalià i enviat a Anglaterra quasi septuagenari, va governar amb fortalesa d'ànim l'Església a ell encomanada. († Canterbury, Anglaterra, 690)

Santa Pomposa de Còrdova, verge i màrtir, la qual, durant la persecució pels sarraïns, sabedora del martiri de santa Columba, va eixir d'amagat del monestir cordovés de Peñamelera i va confessar intrèpida a Crist davant del jutge, per la qual cosa va ser immediatament decapitada davant les portes del palau i va aconseguir, així, la palma del martiri. († 853)
Sant Lantbert [o Lambert] de Freising, bisbe. († Frisinga, a la regió de Baviera, a Alemanya, 957)

Sant Ciríac [o Quirze], abat. († Buonvicino, prop de Cosenza, a Calàbria, Itàlia actual, 1030)

Sant Arnulf de Gap, bisbe, que va patir molt per a restaurar la vida de l'Església. († Gap, lloc de Provença, c. 1075)

Santa María de Cervelló, verge de l'Orde de la Mare de Déu de la Mercè, anomenada popularment "Maria del Socors" per l'ajuda prestada als seus devots. († Barcelona, 1290)


Sant Alonso [o Alfons] d'Orozco, prevere de l'Orde d'Ermitans de Sant Agustí, que, encarregat de la predicació en el palau del rei, es va mostrar auster i humil. († Madrid, 1591)

Passió de sant Carles Hyon Song-mun, màrtir, que, quan era catequista, va fer llargues i difícils gestions per a facilitar l'arribada de missioners al seu país, i finalment, empresonat juntament amb altres cristians, mai va deixar d'exhortar els companys fins que, per Crist, va morir decapitat a Seül († 1846)

Santa Maria Guillema Emília de Rodat, verge, fundadora de la Congregació de la Sagrada Família, dedicades a l'educació de xiquetes i a ajuda per als necessitats. († Villefranche, a la regió de Rodez, França, 1852)

Beat Jacint Hoyuelos González, religiós de l'Orde Hospitalari de Sant Joan de Déu i màrtir. († Ciempozuelos, 1936)

Beata valenciana Francesca Cualladó Baixauli, verge i màrtir. († Benifaió, 1936). Memòria a Massanassa.

Beates Maria de Jesús de la Iglesia i de Varo, Maria Dolors i la seua germana Consol Aguiar-Mella i Díaz, verges de l'Institut de Filles de Maria Religioses de l'Escola Pia, màrtirs pel seu testimoniatge de Crist. († Madrid, 1936)

18 de setembre de 2026, divendres XXIV

DIVENDRES DE LA SETMANA XXIV / II


Lectura primera 1C 15,12-20

Si Crist no ha ressuscitat,
la vostra fe no té cap fonament

Lectura de la primera carta de sant Pau als cristians de Corint

Germans, si proclamem que Crist ha ressuscitat d'entre els morts, ¿com és que alguns de vosaltres neguen la resurrecció dels morts? Si no hi ha resurrecció dels morts, Crist no ha ressuscitat tampoc. I, si Crist no ha ressuscitat, la nostra predicació no té cap fonament ni la vostra fe tampoc.
A més, com a testimonis de Déu, resultem uns mentirosos, perquè afirmem que ha ressuscitat a Crist, cosa que no pot haver fet si realment els morts no ressusciten. Perquè, si els morts no ressusciten, Crist no ha ressuscitat tampoc. I, si Crist no ha ressuscitat, vana és la vostra fe i encara viviu en els vostres pecats. En conseqüència, els qui han mort en Crist també deuen estar perduts sense remei. Si l'esperança que tenim posada en Crist no va més enllà d'esta vida, som els qui fem més llàstima de tots els hòmens.
Però la veritat és que Crist ha ressuscitat d'entre els morts, el primer d'entre tots els qui han mort.

Salm responsorial 16,1.6-7.8 i 15 (R.: 15b)

Escolteu, Senyor, una causa justa,
escolteu el meu clamor.
Ateneu la meua defensa,
ix de llavis que no enganyen.

R. Quan em desvetle,
vos contemplaré fins a saciar-me'n, Senyor.

Vos invoque, Déu meu, i sé que em responeu;
estigueu atent, escolteu les meues paraules.
Ajudeu-me amb l'amor admirable
amb què salveu dels enemics
els qui s'abriguen en els vostres braços. R.

Guardeu-me com la nineta dels ulls,
Amagueu-me a l'ombra de les vostres ales.
Jo vos voré, perquè la meua causa és justa.
Quan em desvetle,
vos contemplaré fins a saciar-me'n. R.

Al·leluia Cf. Mt 11,25

Vos enaltim, Pare, Senyor del cel i de la terra,
perquè heu revelat als senzills els misteris del Regne.

Evangeli Lc 8,1-3

Els acompanyaven algunes dones,
que els assistien amb els seus béns

 Lectura de l'evangeli segons sant Lluc

En aquell temps, Jesús recorria viles i pobles proclamant i anunciant la Bona Nova del Regne de Déu. L'acompanyaven els Dotze i algunes dones que ell havia curat d'esperits malignes i malalties: Maria, coneguda amb el nom de Magdalena, de qui havien eixit set dimonis; Joana, la dona de Cusa, administrador d'Herodes; Susanna, i moltes altres que els assistien amb els seus béns.  
 
Sabem del paper marginal que els jueus (i els grecs i els romans) de l'època de Jesús li assignaven a la dona. Per al Senyor no és així, ell dignifica les dones i les accepta com a deixebles seues i deixa que l'acompanyen en el seu camí. No sols els atorga un paper en l'evangelització, sinó sobretot en el testimoni primer de la seua resurrecció. Jesús instaura una nova manera de tractar la dona (per a escàndol dels seus contemporanis), però no sols això, sinó que la comunitat dels seus seguidors representa el Regne de Déu, en el qual es reconcilien hòmens i dones, casats i solters, sans i malalts, rics i pobres. [Evangeli per a cada dia 2026, Delegació de Litúrgia de València]

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del dia 18 de setembre

Sant Oceà, màrtir. († Nicomèdia, a Bitínia, hui Turquia, s. inc.).

Santa Ariadna [Adriana o Ariana], màrtir. († Prymnesso, a Frígia, hui Turquia, s. inc.)

Martiri de sant Ferriol de Viena
Sant Ferriol de Viena, màrtir, que, segons la tradició, gaudint de la potestat pròpia dels tribuns, va refusar detindre cristians, per la qual cosa, capturat per mandat del prefecte, va ser cruelment assotat i empresonat. Evadit i capturat de nou pels seus perseguidors, finalment va ser decapitat, i va rebre així la palma del martiri al territori de la Gàl·lia Vienense, França actualment. († s. III)

Sant Eustorgi de Milà, bisbe, a qui sant Atanasi elogia per confessar la verdadera fe contra l'error arrià. († Milà, a la regió italiana de Ligúria, a. 355)

Sant Senari, bisbe. († Avranches, població situada en la costa de Bretanya Menor, França actual, s. VI)

Sant Ferriol de Llemotges, bisbe, que va deslliurar d'un imminent perill a Marc, referendari del rei Xildebert, a qui volia matar el populatxo. († Llemotges, ciutat d'Aquitània, França, c. 591-597)

Sant Eumeni de Gortina, bisbe. († Gortina, a l'illa de Creta, c. s. VII)

Santa Ricarda de Suàbia, emperadriu, que va menysprear el poder terrenal per a servir a Déu en el monestir fundat per ella mateixa. († Andlau, de la Baixa Lotaríngia, actual Alemanya, c. 895)

Sant Josep de Copertino
Sant Josep de Copertino, prevere
 de l'orde dels Germans Menors Conventuals, cèlebre, en circumstàncies difícils, per la seua pobresa, humilitat i caritat envers els necessitats de Déu. († Osimo, a la regió Picena, Itàlia, 1663). Patró dels astronautes.

Sant Doménec Trach, prevere de l'Orde de Predicadors i màrtir, decapitat en temps de l'emperador Minh Mang per preferir la mort a calcigar la creu. († Nam Dinh, a Tonkín, hui Vietnam, 1840)

Beats David Okelo i Gildo Irwa, catequistes i màrtirs, que, havent-se oferit espontàniament per a anunciar l'Evangeli al poble, van ser llancejats fins a la mort, i així, en el martiri, van manifestar la força de Crist. († Paimol, prop de la missió de Kalongi, a Uganda, 1918)

Beat Carles Eraña Guruceta, religiós de la Companyia de María i màrtir. († Ciudad Real, 1936)

Beats Ferran Garcia i Sendra (memòria a Pego i Sagra) i Josep Garcia i Mas (memòria a Pego), preveres i màrtirs valencians(† Prop de Gandia, 1936)

Beats valencians Salvador Chulià i Ferrandis (Ambrosi Maria de Torrent) i Vicent Jaunzarás i Gómez (Valentí Maria de Torrent), preveresJosep Maria López i Mora (Recared Maria de Torrent), Vicent Gay i Zarzo (Modest Maria de Torrent) i Just Lerma i Martínez (Francesc Maria de Torrent), germans, terciaris caputxins, màrtirs (memòria a Torrent)(† Montserrat, la Ribera Alta, 1936)

Beat Josep Kut, prevere i màrtir, el qual, oriünd de Polònia, mentre estava sotmés a dura custòdia, ben consolidat en la fe va volar al cel, víctima de cruels turments al camp de concentració de Dachau, prop de Munic, Alemanya (1942).


entrada destacada

20 de setembre de 2026, diumenge XXV

Enric Benavent, arquebisbe de València: Els màrtirs, amics del Senyor (2026, setembre 16) DIUMENGE XXV / Cicle A  Oració col·lecta Oh Déu, ...

entrades populars