5 de març de 2026, dijous II de Quaresma

DIJOUS DE LA SETMANA II DE QUARESMA

La Quaresma: confiar en els valors verdaders

Lectura primera Jr 17,5-10

Maleït aquell que confia en l'ajuda humana;

beneït aquell que confia en el Senyor

Lectura del llibre de Jeremies

Açò diu el Senyor:

«Maleït el que confia en l'ajuda humana

i busca qui li faça de braç dret,

mentres el seu cor s'aparta del Senyor.

Serà com un matoll en el desert;

no veu vindre la pluja;

viu en un desert ardorós,

en una terra salada que no es pot habitar. 

 

Beneït el que confia en el Senyor,

que troba l'esperança en el Senyor .

Serà com un arbre plantat vora l'aigua,

que estén les arrels vora el corrent;

quan ve l'estiu, ell no té por,

les seues fulles aguanten fresques;

en anys de sequera no s'inquieta

ni deixa de donar fruit. 

 

No hi ha res més fals que el cor: no té remei.

¿Qui es capaç de conéixer-lo?

Jo, el Senyor, escrute el cor

i examine la consciència,

per a donar a cada u segons per on camina,

segons el fruit de les seues obres».

Salm responsorial 1,1-2.3.4 i 6 (R.: 39,5a)

Feliç aquell que no es guia pel consell dels malvats,

ni el veus pels camins dels pecadors,

ni s'entaula amb els arrogants,

sinó que es complau en la llei del Senyor:

la medita nit i dia.

R. Feliç aquell que confia en el Senyor.

Serà com un arbre plantat vora l'aigua:

dona fruit quan li arriba el temps,

no li cauen les fulles,

tot el que emprén acaba bé. R.

Eixa no serà la sort dels malvats;

seran com la palla que escampa el vent.

El Senyor guarda el camí del just,

però el del malvat, acaba malament. R.

Vers abans de l'evangeli Cf. Lc 8,15

Feliços els qui amb cor bo i generós

guarden la paraula de Déu,

i donen fruit amb perseverança.

Evangeli Lc 16,19-31

Et van tocar béns de tota classe, i a Llàtzer mals,

però ara ell ha trobat consol, i tu, patiments

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Lluc

En aquell temps, Jesús va dir als fariseus: 

«Hi havia un home ric que anava vestit de púrpura i de lli finíssim i per a ell cada dia era una festa. Un pobre que es deia Llàtzer estava estirat vora el seu portal amb tot el cos llagat, esperant satisfer la fam amb les molles que queien de la taula del ric. Fins i tot venien els gossos a llepar-li les úlceres.

El pobre va morir i els àngels el portaren al si d'Abraham. El ric també va morir i el sepultaren. Arribat al país dels morts, va alçar els ulls enmig dels turments i va vore de lluny a Abraham, amb Llàtzer al seu costat; el va cridar i li va dir: "Abraham, pare meu, apiada't de mi i envia a Llàtzer que mulle amb aigua la punta del seu dit i em refresque la llengua, perquè patixc terriblement enmig d'estes flames".

Abraham li va respondre: "Fill meu, recorda que en vida et van tocar béns de tota classe, i a Llàtzer mals, però ell ara troba consol, i tu, en canvi, patiments. A més, entre nosaltres i vosaltres hi ha un abisme immens, tant que ningú, per més que vullga, pot passar d'ací on estic jo cap on esteu vosaltres, ni tampoc d'on esteu vosaltres cap ací".

El ric va dir: "En eixe cas, pare, et pregue que l'envies a casa de mon pare, on tinc encara cinc germans. Que Llàtzer els advertixca, per a que no acaben també ells en este lloc de turments".

Abraham li va respondre: "Ja tenen a Moisés i els profetes: que els escolten". El ric va contestar: "No ho faran, pare meu Abraham. Però si va a vore'ls algú d'entre els morts, sí que es convertiran". Abraham li va dir: "Si no fan cas de Moisés i dels profetes, tampoc es deixaran convéncer per algú que ressuscite d'entre els morts"» 

 

MEDITACIÓ AMB EL PAPA FRANCESC

 

Per a convertir-nos, no hem d'esperar esdeveniments prodigiosos, sinó obrir el cor a la Paraula de Déu, que ens crida a amar a Déu i el proïsme. La Paraula de Déu pot fer reviure un cor marcit i curar-lo de la seua ceguesa. El ric coneixia la Paraula de Déu, però no la va deixar entrar en el cor, no la va escoltar, per això va ser incapaç d'obrir els ulls i de tindre compassió del pobre. Cap missatger i cap missatge no podran substituir els pobres que trobem en el camí, perquè en ells ens ve a trobar el mateix Jesús: «cada vegada que ho féieu a u d'estos germans meus, per menut que fora, m'ho féieu a m» (Mt  25, 40), diu Jesús. Així, en el canvi de les sorts que la paràbola descriu s'amaga el misteri de la nostra salvació, en què Crist unix la pobresa a la misericòrdia. Estimats germans i germanes, escoltant este Evangeli, tots nosaltres, al costat dels pobres de la terra, podem cantar amb Maria: «Derroca els poderosos del soli i exalça els humils; ompli de béns els pobres i els rics se'n tornen sense res» (Lc  1, 52-53). (Audiència general, 18 de maig de 2016)

* * * * *

Aniversari del traspàs de Max Jacob, pintor, poeta i escriptor, després de ser deportat pel règim nazi (1944)

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del 5 de març

1. Commemoració de sant Teòfil, bisbe de Cesarea de Palestina, que sota l'emperador Septimi Sever va brillar per la seua saviesa i integritat de vida. (195)

2. A Pamfília, a l'actual Turquia, sant Conó, màrtir, hortolà de professió, que en temps de l'emperador Deci va ser obligat a córrer davant d'un carro amb els peus travessats per claus i, caent de genolls, va entregar l'esperit mentres resava. (c. 250)

3. A Roma, a la via Àpia, al cementeri de Calixt, sepultura de sant Luci, papa, successor de Corneli, que va patir l'exili per la fe de Crist i, en temps angoixants, va ser eximi confessor de la fe, actuant amb moderació i prudència. (254)

4. A Sinope, a la regió del Pont, hui Turquia, sant Focas l'Hortolà, màrtir, llaurador d'ofici, que va patir moltes injúries pel nom del Redemptor. (c. s. IV)

5. A Cesarea de Palestina, sant Adrià, màrtir, que en la persecució desencadenada sota l'emperador Dioclecià, en el dia en què solien celebrar-se els festejos de la Fortuna, per orde del procurador Firmilià, i per la seua fe de Crist, va ser llançat davant d'un lleó i després degollat a espasa. (309)

6. A Palestina, a la ribera del Jordà, sant Geràsim, anacoreta, que en temps de l'emperador Zenó, convertit a la fe ortodoxa per obra de sant Eutimi, es va entregar a grans penitències, i va oferir a tots els que sota la seua direcció s'exercitaven en la vida monàstica la norma d'una integèrrima disciplina i la manera de sustentar-se. (475)

Va nàixer a Lícia. Primer va ser monjo i després anacoreta a la seua regió, però després va anar a Palestina i es va establir per la redor de la mar Morta. Per influència del bisbe intrús Teodosi, va abraçar el monofisisme, però l'en va traure sant Eutimi el Gran. Cap a l'any 455 va fundar un monestir a la vora del riu Jordà, que va presidir amb gran santedat i prudència fins que va morir, el 5 de març de l'any 475. S'explica d'ell que cada any, per Quaresma, es reunia amb Eutimi i observava un rigorós dejuni que només interrompia per a rebre l'eucaristia. És cèlebre la llegenda que diu que va curar un lleó traent-li una espina de la pota, i que l'animal es va quedar amb ell fins que, un cop mort el sant, es va ajaure damunt de la seua tomba i s'hi va estar fins que va morir. [font]

7. A Saighir, a la regió d'Ossory, a Hibèrnia, hui Irlanda, sant Kieran [o Ciaran], bisbe i abat. (530)

8. A Arle, ciutat de Provença, a l'actual França, sant Virgili, bisbe, que va rebre com a hostes sant Agustí i els seus monjos quan viatjaven cap a Anglaterra per encàrrec del papa sant Gregori el Gran. (c. 618)

9. A Vigevano, a la regió italiana de Llombardia, beat Cristòfol Macassoli, prevere de l'Orde de Germans Menors, insigne per la seua predicació i la seua caritat envers els pobres. (1485)

10. A Nàpols, ciutat de Campània, de nou a Itàlia, beat Jeremies (Joan) Kostistik de Valacchia, religiós de l'Orde dels Germans Menors Caputxins, que, amb caritat i alegria, va assistir incessantment els malalts durant quaranta anys. (1625)

11. També a la mateixa ciutat de Nàpols, sant Joan Josep de la Creu (Carles Caietà) Calosirto, prevere de l'Orde dels Germans Menors, que, seguint les petjades de sant Pere d'Alcántara, va restablir la disciplina de la Regla en molts convents de la regió napolitana. (1734)

Carles Gaietà Calosirto va nàixer a l’illa napolitana d’Ischia el 1654. Acabades les humanitats a 16 anys va ser el primer italià a seguir la reforma franciscana de sant Pere d’Alcàntara, que pretenia que l’orde tornara a l’esperit ori­ginal. Ben prompte va destacar per la seua gran ascesi (penitència, pregària i austeritat), i els seus superiors, veent la seva vàlua, li van encarregar fundar un convent nou, el van nomenar mestre de novicis i finalment provincial de l’orde.

Els seus contemporanis expliquen que tenia el do de la profecia, de la curació i de la bilocació. Va ser igual­ment conegut com a bon confessor i director espiritual de persones que també acabarien sent santes, com ara Alfons Maria de Liguori. Va morir el 5 de març de 1734 a Lucia del Monte, prop de Nàpols. Canonitzat en 1811 per Gregori XVI. [font]

 

4 de març de 2026, dimecres II de Quaresma

DIMECRES DE LA SETMANA II DE QUARESMA

La Quaresma: acompanyar a Crist en la seua passió

Lectura primera Jr 18,18-20

Vingueu, ataquem-lo

Lectura del llibre de Jeremies

Els meus enemics han dit: «Vingueu, penseu què podem fer contra Jeremies. Ja quedaran sacerdots que ens guien, savis que ens aconsellen i profetes que anuncien la paraula de Déu. Vingueu, ataquem-lo amb les seues mateixes paraules, no escoltem res del que ens diu».

Escolteu-me, Senyor.

Estigueu atent a la veu dels meus enemics.

¿És just tornar mal per bé?

Mireu com em caven una fossa.

Recordeu quan, en la vostra presència,

vaig intercedir a favor d'ells,

per a calmar la vostra indignació.

Salm responsorial 30,5-6.14.15-16 (R.: 17b)

Traeu-me del llaç que m'han parat,

vós que m'empareu.

Encomane l'esperit a les vostres mans,

vós, Senyor, Déu fidel, m'heu redimit.

R. Salveu-me, Senyor, per l'amor que em teniu.

Sent com murmura la gent,

i tot em fa por;

es conjuren contra mi

i han decidit la meua mort. R.

Però jo confie en vós, Senyor;

vos dic: «Sou el meu Déu,

la meua sort està en les vostres mans»;

deslliureu-me de la mà dels enemics

i dels qui m'acacen. R.

Vers abans de l'evangeli Jo 8,12

Diu el Senyor: «Jo soc la llum del món;

el qui em seguix tindrà la llum de la vida».

Evangeli Mt 20,17-28

Condemnaran a mort el Fill de l'home

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Mateu

En aquell temps, quan Jesús pujava a Jerusalem, va reunir a part els Dotze i, pel camí, els va dir: 

«Ara pugem a Jerusalem, i allí el Fill de l'home serà entregat als grans sacerdots i als mestres de la Llei, el condemnaran a mort i l'entregaran als pagans, que es burlaran d'ell, l'assotaran i el crucificaran, i al tercer dia ressuscitarà».

En aquell moment la mare de Jaume i Joan, fills de Zebedeu, va anar amb els seus fills a l'encontre de Jesús  i es va prosternar per a fer-li una petició. Jesús li va preguntar: «¿Què demanes?» Ella li va respondre: «Maneu que en el vostre Regne estos dos fills meus s'assenten l'u a la vostra dreta i l'altre a la vostra esquerra». Jesús va replicar: «No sabeu què demaneu. ¿Podeu beure la copa que jo he de beure?» Ells li responen: «Sí que podem». Els diu Jesús: «És cert, beureu la meua copa, però assentar-vos a la meua dreta i a la meua esquerra, no soc jo qui ho ha de concedir; és per a aquells a qui mon Pare ho ha reservat».

Quan els altres deu ho sentiren, s'indignaren contra els dos germans, però Jesús els va cridar i els va dir: 

«Ja sabeu que, en totes les nacions, els governants disposen dels seus súbdits com si en foren amos, i els grans personatges els mantenen sotmesos al seu poder. Però entre vosaltres no ha de ser d'esta manera: qui vullga ser important entre vosaltres ha de ser el vostre servidor, i qui vullga ser el primer ha de ser el vostre esclau; com el Fill de l'home, que no ha vingut a ser servit, sinó a servir i a donar la seua vida com a preu de rescat per molts».

* * * * *

Commemoració de Sant Casimir, príncep.

Anomenat “el pacificador” pels polonesos, Casimir (1458-1484) fou el tercer dels tretze fills de Casimir IV, rei de Polònia, i d’Isabel d’Àustria. De molt menut es va consagrar a l’oració i a la penitència, i la seua principal preocupació eren els pobres: «Convencia cada dia son pare que governara amb equitat el seu regne i es prenia com si foren seues les causes dels indigents» (Biografia).

Tractava de viure tan pregonament l’evangeli que a 13 anys va preferir rebutjar una corona, la d’Hongria, abans que aconseguir-la per les armes. Morí de tuberculosi a 25 anys el 4 de març de 1484 a Hrodna (Bielorússia). Sense deixar les obligacions de príncep, la Mare de Déu i l’eucaristia l’acompanyaven sempre. Canonitzat en 1521. [font]

    Març al refranyer.

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del 4 de març

Sant Casimir, fill del rei de Polònia, que, sent príncep, va destacar pel zel en la fe, per la castedat i la penitència, la benignitat cap als pobres i la devota veneració a l'Eucaristia i a la Benaurada Mare de Déu, i, encara jove, consumit per la tuberculosi, va descansar piadosament a la ciutat de Hrodna (Bielorússia), prop de Vílnius (Lituània). (1484)

2. A Nicomèdia, ciutat de Bitínia, hui Turquia, sants Foci, Arquelau, Quirí i altres dèsset, tots màrtirs (s. III/IV).

3. A Trèveris, al territori de Renània, a Austràsia, actual Alemanya, sant Basí, bisbe, de la família dels ducs del regne d'Austràsia, que primer va ser monjo, després abat de Sant Màxim de Trèveris, i elevat finalment a la seu episcopal de la ciutat, va aprovar la fundació del monestir d'Echternach, realitzada per santa Irmina. (705)

4. A Comacchio, a l'actual regió italiana d'Emília-Romanya, sant Apià, monjo, que, enviat des del monestir de Pavia, va portar vida eremítica en esta ciutat. (s. VIII)

5. Al monestir de Cava de' Tirreni, a la regió de Campània, a Itàlia, sant Pere, que, havent seguit des de la seua joventut vida eremítica, va ser elegit bisbe de Policastro, però cansat del clam de la vida mundana, va tornar al monestir, on, constituït abat, va restablir admirablement la disciplina. (1123)

6. A Chambéry, a Savoia, hui França, beat Umbert, tercer comte de Savoia, que, coaccionat a deixar el claustre per a ocupar-se del govern, va tornar més tard a la vida monàstica, que va viure amb fidelitat. (1188)

7. A Londres, a Anglaterra, beats Cristòfol Bales, prevere, Alexandre Blake i Nicolau Horner, màrtirs, els quals en la persecució duta a terme sota el regnat d'Isabel I, van rebre, al mateix temps, la corona de la glòria. (1590)

8. Beata Maria Lluïsa de Lamoignon (1763- Vannes, França 1825). Esposa, mare de família, viuda en ser guillotinat el seu marit durant la Revolució Francesa. Fundadora i Superiora de les Germanes de la Caritat de Sant Lluís de Vannes, és coneguda com a Mare Sant Lluís.

9. Al cenobi de Saint-Sauveur-le-Vicomte, a Normandia, regió de França, beata Plàcida (Eulàlia) Viel, verge, que va brillar pel seu zel i humilitat dirigint la Congregació de les Escoles Cristianes de la Misericòrdia. (1877)

10. A Vicenza, ciutat d'Itàlia, beat Joan Antoni Farina, bisbe, el treball del qual en el camp de la pastoral va ser intens. Va fundar l'Institut de les Germanes Mestres de Santa Dorotea Filles dels Sagrats Cors, per a la formació de les jóvens pobres i ajuda a les persones afligides per la marginació. (1888)

11. A la vila de Berezwecz, prop de la ciutat de Glebokie, a Polònia, beats Miecislau Bohatkiewick, Ladislau Mackowiak i Estanislau Pyrtek, preveres i màrtirs, que, per la fe de Crist que professaven, en temps de guerra van ser empresonats i després afusellats. (1942)

12. Beat Zoltan Lluís Meszlényi (1892- Kistárcsa, Hongria 1951). Bisbe Auxiliar d'Esztergom Hongria, màrtir, pres del règim comunista en el camp de concentració de Kistarcsa, va morir aïllat, després de huit mesos d'una presó cruel, amb fred i fam, treballs forçats, violència i tortures.

3 de març de 2026, dimarts II de Quaresma

DIMARTS DE LA SETMANA II DE QUARESMA

La Quaresma: fer el bé amb paraules i amb fets

Lectura primera Is 1,10.16-20

Apreneu a fer el bé. Busqueu la justícia

Lectura del llibre d'Isaïes

¡Escolteu la paraula del Senyor,

nobles de Sodoma!

¡Sentiu l'advertència del nostre Déu,

poble de Gomorra!

«Llaveu-vos i renteu-vos.

Lleveu-me de davant dels ulls

tot el mal que feu.

Deixeu de fer el mal,

apreneu a fer el bé.

Busqueu la justícia,

ajudeu l'oprimit,

feu justícia a l'orfe,

sostingueu la viuda. 

 

Després vingueu a discutir,

diu el Senyor.

Si els vostres pecats són com l'escarlata,

quedaran blancs com la neu;

si són rojos com la púrpura,

es tornaran com la llana.

Si em voleu escoltar,

menjareu els fruits d'esta terra;

però si no voleu i vos resistiu,

vos devorarà l'espasa». 

 

La boca del Senyor ha parlat.

Salm responsorial 49,8-9.16bc-17.21 i 23 (R.: 23b)

No condemne els teus sacrificis,

els teus holocausts sempre presents;

però no accepte el bou de ta casa

ni el cabrit del teu corral. 

R. A qui camina honradament,

li mostraré la salvació de Déu.

¿Per què em recites els manaments

i t'omplis la boca amb la meua aliança,

si tu odies els mandats,

i desdenyes les meues paraules? R.

¿He de callar mentres fas tot això?

¿Penses que soc com tu?

T'acuse i t'ho dic a la cara.

L'alabança és un sacrifici que m'honora.

A qui camina honradament,

li mostraré la salvació de Déu. R.

Vers abans de l'evangeli Ez 18,31

Aparteu de vosaltres totes les infidelitats, diu el Senyor,

i renoveu el vostre cor i el vostre esperit.

Evangeli Mt 23,1-12

Diuen i no fan

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Mateu

En aquell temps, Jesús va dir als deixebles i a tota la multitud:

«Els mestres de la Llei i els fariseus han ocupat la càtedra de Moisés: compliu i observeu tot el que vos diuen, però no feu com ells, perquè diuen i no fan. Preparen sacs pesadíssims i els carreguen als muscles dels altres, però ells no volen ni moure'ls amb el dit.

En tot obren per a fer-se vore de la gent. Per això es fan ben amples les filactèries i els flocs ben llargs; els agrada ocupar els primers llocs en els convits i els primers bancs en les sinagogues, i que els saluden pel carrer i que la gent els diga "rabí", o siga, "mestre".

Però vosaltres no deixeu que vos diguen mestres, perquè, de mestre, només en teniu un, i tots vosaltres sou germans; ni heu de donar a ningú el nom de "pare" ací en la terra, perquè, de pare, només en teniu un, el del cel; ni permeteu tampoc que vos diguen "guies", perquè, de guia, només en teniu un, que és Crist. El més gran de vosaltres ha de ser el vostre servidor.

El qui s'enaltirà serà humiliat, però el qui es mantinga humil serà enaltit». 

 

MEDITACIÓ AMB EL PAPA FRANCESC

 

L'autoritat sorgix del bon exemple, per a ajudar els altres a practicar allò que és just i correcte, sostenint-los en les proves que troben en el camí de la bondat. L'autoritat és una ajuda, però si s'exercix malament, es torna opressiva, no deixa créixer i crea un clima de desconfiança i hostilitat, i també porta a la corrupció. 

Jesús denuncia obertament alguns comportaments negatius dels escribes i d'alguns fariseus: «els agrada ocupar els primers llocs en els convits i els primers bancs en les sinagogues, i que els saluden pel carrer» (vv.6-7). Esta és una temptació que correspon a l'orgull humà i que no sempre és fàcil de superar. És l'actitud de viure només per les aparences. […] Els deixebles de Jesús no hem de buscar títols d'honor, autoritat o supremacia. Et dic que personalment em dol veure gent que psicològicament viu perseguint la vanitat dels honors. Nosaltres, deixebles de Jesús, no ho hem de fer, perquè hi ha d'haver una actitud senzilla i fraternal entre nosaltres. Tots som germans i no hem de dominar de cap manera els altres i despreciar-los. No. Tots som germans. (Àngelus, 5 de novembre de 2017)

* * * * *

Aniversari del traspàs del poeta Ausiàs March (1459)

Aniversari de la mort del pintor Josep Segrelles i Albert (1969)

Aniversari de la mort del bisbe valencià Eduard Poveda i Rodríguez (València 1993).

• F. Xavier Martí: Eduard Poveda i Rodríguez.
• F. Xavier Martí: Bisbe Poveda: en el centenari del seu naiximent (2020)

Venerable valencià Faustí Pérez Manglano

• Pregària a Faustí Pérez (Cercapou)

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del 3 de març

1. A Cesarea de Palestina, sant Marí, soldat, i sant Asteri, senador, màrtirs en temps de l'emperador Galié. El primer, delatat per la seua condició de cristià per un company envejós, va professar la seua fe davant del jutge amb paraules molt clares i, decapitat, va aconseguir la corona del martiri. Asteri, per haver honrat el cos del màrtir en ajustar-li la pròpia vesta amb què es cobria, va meréixer al seu torn ser martiritzat. (c. 260)

2. A Calahorra, a la Hispània Tarraconense, sants Emeteri [o Ermenter] i Celdoni [o Celoni], els qui, durant l'acompliment de la milícia en els campaments al costat de Lleó, a la província romana de Galícia, per confessar el nom de Crist al començament de la persecució van ser conduïts a Calahorra, i allí coronats amb el martiri (c. s. IV).

3. A Amasea, a la regió del Pont, hui Turquia, sants Cleònic i Eutropi, màrtirs en la persecució desencadenada sota l'emperador Maximià, sent procurador Asclepiòdot. (s. IV)

4. A Brescia, a la regió de Venècia, a Itàlia actualment, sant Ticià, bisbe. (c. 526)

5. A la península d'Armòrica, a Bretanya, actual França, sant Guénolé [Wennolé, Winwaloei, Winvaloci, Walloy o Vinvalocius], primer abat de Landévennec, el qual, segons la tradició, va ser deixeble de sant Budoc a l'illa de Lavret, i que amb la seua vida va il·lustrar la regla monàstica. (533)

6. A Benevent, a la regió italiana de Campània, santa Artelaida, verge. (c. 570)

7. A Nonantola, lloc d'Emília-Romanya, també Itàlia, sant Anselm, fundador i primer abat d'este monestir, on durant cinquanta anys va promoure la disciplina monàstica, tant amb les seues normes com amb l'exercici de les virtuts. (803)

8. Al monestir d'Oberkaufungen, a Hesse, actual Alemanya, santa Cunegunda, que va aportar molts beneficis a l'Església juntament amb el seu cònjuge, l'emperador sant Enric, i que, després de la mort d'este, va abraçar la vida cenobítica al monestir on s'havia retirat. En morir, va fer a Crist hereu de tots els seus béns, i el seu cos va ser col·locat al costat de les restes del seu espòs, a Bamberg. (1033/1039)

9. A Frísia, actualment Holanda, beat Frederic, prevere, que primer va ser rector a la ciutat de Hallum i després va arribar a ser abat del monestir de Mariengaarde, de l'Orde Premonstratenc. (1175)

10. A Palerm, a l'illa italiana de Sicília, beat Pere Geremia, prevere de l'Ordre de Predicadors, que, confirmat per sant Vicent Ferrer en el ministeri de la paraula de Déu, es va entregar completament a la salvació de les ànimes. (1452)

11. A Vercelli, a la regió del Piemont, de nou a Itàlia, beat Jacobí de' Canepacci, religiós de l'Orde dels Carmelites, preclar per la seua dedicació a l'oració i la penitència. (1508)

12. A Gondar, a Etiòpia, beats Liberat Weiß, Samuel Marzorati, i Miquel Pius Fasoli de Zerbo, preveres, de l'Orde dels Germans Menors i màrtirs, que van morir lapidats a causa de la fe catòlica. (1716)

13. A Vannes, localitat de la Bretanya Menor, a França, beat Pere Renat Rogue, prevere de la Congregació de la Missió i màrtir, que en temps de la Revolució Francesa, rebutjant l'inic jurament imposat al clero, va romandre secretament a la ciutat per a atendre amb el seu ministeri els fidels, i finalment, condemnat a la pena capital, va descansar en la misericòrdia del Senyor en la mateixa església on celebrava els misteris sagrats. (1796)

Santa Caterina Drexel

14. A Brescia, a la regió italiana de Llombardia, santa Teresa Eustoqui (Ignàsia) Verzeri, verge, fundadora de l'Institut de les Filles del Sagrat Cor de Jesús. (1852)

15. A Bèrgam, també de Llombardia, a Itàlia, beat Innocenci de Berzo (Joan) Scalvinoni, prevere de l'Orde dels Germans Menors Caputxins, que va brillar per la seua exímia caritat difonent la paraula de Déu i escoltant les confessions. (1890)

16. A Filadèlfia, ciutat de l'estat de Pennsilvània, als Estats Units d'Amèrica del Nord, santa Caterina Drexel, verge, que va fundar la Congregació de les Germanes del Santíssim Sagrament i va utilitzar amb llarguesa i bon grat els béns de la seua herència a educar i ajudar indis i negres. (1955)

• J.M. Bausset: Santa Caterina Maria Drexel (2015)