12 de juliol de 2026, diumenge XV


DIUMENGE XV / Cicle A


Lectura primera Is 55,10-11

La pluja amera la terra i la fa germinar

Lectura del llibre d'Isaïes

Diu el Senyor:
«Tal com la pluja i la neu
cauen del cel i no tornen
sense amerar la terra, fecundar-la 
i fer-la germinar,
per a donar gra al sembrador 
i pa a qui ha de menjar, 
així serà la paraula que ix dels meus llavis: 
no tornarà a mi de buit, 
sense haver fet allò que jo volia 
i haver complit la seua missió».

Salm responsorial 64,10abcd.10e-11.12-13.14 (R.: Lc 8,8)

Guardeu la terra i la regueu,
l'enriquiu sobre manera;
el braçal de Déu va ple d'aigua
prepareu els camps de blat.

R. La llavor caigué en bona terra i donà fruit.

Fecundeu la terra
amerant els solcs,
aplanant els terrossos,
mullant-la amb la pluja,
i beneïu els seus brots. R.

Coroneu l'any amb els vostres béns,
els teus passos regalen abundor,
regalen pastures en l'erm,
els tossals s'omplin d'alegria. R.

Els prats es visten d'ovelles,
i les valls, cobertes de blat,
aclamen joioses i canten. R.

Lectura segona Rm 8,18-23

Tota la creació anhela amb impaciència 
la plena manifestació dels fills de Déu

Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Roma

Germans,
Jo pense que els patiments del temps present no són res comparats amb la glòria que un dia s'ha de revelar en nosaltres: tota la creació anhela amb impaciència la plena manifestació dels fills de Déu. La creació s'ha trobat sotmesa al fracàs, no voluntàriament, sinó per voluntat del que la va sotmetre, amb l'esperança que un dia serà deslliurada dels lligams de la corrupció, per a arribar a la llibertat gloriosa dels fills de Déu. Sabem que fins ara tot la creació gemeca i patix dolors de part. I no només això: també nosaltres, els qui ja posseïm les primícies de l'Esperit, gemequem en el nostre interior, esperant l'hora que serem adoptats com a fills, i la redempció del nostre cos.

Al·leluia

La llavor és la paraula de Déu,
el sembrador és Crist;
el qui el troba viurà per sempre.

Evangeli Mt 13,1-23

El sembrador va eixir a sembrar

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Mateu

Aquell dia Jesús va eixir de casa i s’assentà vora el llac. Es reuní tanta gent entorn d’ell que va haver de pujar a una barca, on es va acomodar, i la gent es va quedar vora l’aigua. I els parlava llargament en paràboles: «Un sembrador va eixir a sembrar. Al sembrar, una part de la llavor va caure a la vora del camí, vingueren els ocells i se la menjaren. Una altra part va caure en un terreny pedregós, on hi havia poca terra; en un no res va germinar, ja que la terra era poc fonda, però, com que no tenia raïls, quan va eixir el sol, amb la calor se secà. Una part va caure entre cards, però els cards van créixer i l’ofegaren. Però una part va caure en terra bona i donà fruit: una, cent; una altra, seixanta; una altra, trenta. Qui tinga orelles, que ho escolte».
Els deixebles s'acostaren a Jesús i li preguntaren: «¿Per què els parleu en paràboles?»
Ell va respondre: «Déu vos concedix el do de conéixer els secrets del Regne, però a ells, no. Perquè a qui te se li donarà i en tindrà a mans plenes; però a qui no te, li llevaran també allò que té. Per això els parle en paràboles, perquè miren sense vore res, i escolten sense sentir ni entendre.
En el cas d'ells es complix la profecia d'Isaïes: 
 
"Escoltareu, però no entendreu;
mirareu, però no voreu res.
El cor d'este poble s'ha fet insensible,
s'ha tornat dur d'orella
i s'ha tapat els ulls;
per a no vore amb els ulls,
ni sentir amb les orelles,
ni entendre amb el cor,
ni convertir-se per a que jo els cure". 
 
Però feliços els vostres ulls perquè poden vore i les vostres orelles perquè poden sentir. Vos ho dic de veres: Molts profetes i justs desitjaven vore açò que vosaltres veieu, però no ho veren; desitjaven sentir açò que vosaltres sentiu, però no ho sentiren». 
Escolteu, per tant, vosaltres, què vol dir la paràbola del sembrador.
La llavor sembrada a la vora del camí vol dir que, a tots aquells que escolten la paraula del Regne però no l'entenen, el Maligne els furta la llavor sembrada en els seus cors.
La llavor sembrada en un terreny pedregós vol dir que, a aquells que reben amb alegria la paraula del Regne quan la senten, però només per un moment; no arrela dins d'ells, i en el moment que es troben amb dificultats o amb persecucions per la paraula que havien rebut, sucumbixen de seguida.
La llavor sembrada entre cards vol dir aquells que han sentit la paraula del Regne, però les preocupacions del món present i la seducció de les riqueses l'ofeguen i no dona fruit.
La llavor sembrada en terra bona vol dir aquells que han sentit la paraula del Regne i l'han entesa, i per això dona fruit: al cent, al seixanta, o al trenta per u». 
 
A. Déu mostra la llum de la seua veritat per mitjà de la seua paraula i nosaltres estem cridats a acollir-la i a deixar que fructifique. Jesús respon a una pregunta que està latent entre els deixebles que l'acompanyen: ¿per què no tots accepten l'ensenyament que Jesús proclama? Els ensenya amb una paràbola llauradora, la del sembrador que tira molta llavor, no sols en la terra bona i llaurada sinó també en els màrgens i entre pedres i cards. Tota terra pot ser aprofitada. Esta és la missió de qui sembra, diu Jesús als seus deixebles, tirar la llavor amb generositat, i confiant en Déu que és qui fa fructificar. La llavor del regne és una llavor d'amor, de justícia i de pau, i és una llavor que no és nostra.

B. En la primera lectura es compara la pluja, que fa germinar la terra, amb la paraula que ix dels llavis de Déu, que fa allò que ell vol i complix la seua missió. Eixa Paraula és Jesucrist; i eixa Paraula és la que se sembra amb la predicació (Ev). ¿L'escoltem sense atenció i no fem per entendre-la?, ¿l'entenem i aprofundim i som constants a complir-la?, ¿l'escoltem, però davant de qualsevol dificultat deixem de complir-la?, ¿l'escoltem, però els afanys de la vida, la preocupació pels diners, ens porten a oblidar-la? A mesura que visquem el missatge evangèlic anirem caminant cap a la manifestació plena de la llibertat gloriosa dels fills de Déu (2 lect).

C. Jesús explica als apòstols el sentit ocult de la paràbola. El sembrador és Déu i la llavor és la Paraula. Esta Paraula ve al cor de cada u dels hòmens per a donar fruit de salvació, d'amor i de misericòrdia. Però no tota la llavor dona fruit. No obstant això, no hem de pensar en la terra pedregosa, la vora del camí o la terra amb males herbes com a persones diferents. En realitat, totes eixes terres, inclosa la terra bona i productiva, conformen el nostre cor. El cristià ha de ser oient de la Paraula, però no de qualsevol manera. La paràbola ens advertix de les actituds que cal evitar si volem que la voluntat de Déu es complixca en les nostres vides. [Evangeli per a cada dia 2026, Delegació de Litúrgia de València]

* * * * *

Erasme de Rotterdam

Aniversari del traspàs d'Erasme de Rotterdam (Basilea 1536)

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del 12 de juliol

1. A Ankara, lloc de Galàcia, hui Turquia, sants Procle i Hilarió, màrtirs sota l'emperador Trajà i del prefecte Màxim. (s. II)

2. A Aquileia, en els confins de Venècia, a l'actual Itàlia, sants Fortunat i Hermágores, màrtirs. (s. III)

3. A Milà, a la regió també italiana de Ligúria, sants Nabor i Fèlix, màrtirs, que, sent soldats oriünds de Mauritània, actual Algèria, es conta que van patir el martiri a Lodi en temps de persecució i van ser després sepultats a Milà. (c. 304)

4. A Fano, al Picé, hui regió de les Marques, de nou a Itàlia, sant Paternià, bisbe. (s. IV)

5. A Lió, ciutat de la Gàl·lia, hui França, sant Vivenciol, bisbe, que, promogut a l'episcopat des de l'escola monàstica de San Eugend, on ensenyava, va induir clergues i laics a ser presents en el Concili de Pau, perquè el poble poguera conéixer millor les decisions del pontífex. (c. 523)

6. A Passignano, a la regió italiana de Toscana, sant Joan Gualbert, abat, qui, després de perdonar per l’amor de Crist l’assassí d’un germà seu, va vestir l’hàbit monàstic i, més tard, amb el desig de practicar una vida més austera, va posar els fonaments d’una nova familia monacal a Vallombrosa. (1073)

7. A l'abadia de Cava de' Tirreni, a Campània, també a Itàlia, sant Lleó I, abat, que va proveir els pobres amb el treball de les seues pròpies mans i els va protegir dels prínceps. (1079)

8. A Londres, a Anglaterra, beat David Gunston, màrtir, cavaller de l'Orde de Sant Joan de Jerusalem, que per no reconéixer el poder del rei Enric VIII en els assumptes espirituals, va ser penjat en el patíbul de Southwark. (1581)

9. També a Londres, sant Joan Jones, prevere de l'Orde dels Germans Menors i màrtir, el qual, oriünd de Gal·les, va abraçar la vida religiosa a França, i després d'entrar a Anglaterra com a sacerdot en temps de la reina Isabel I, va ser condemnat a la pena capital i va consumar el martiri en la forca. (1598)

10. A Nagasaki, ciutat del Japó, beats Maties Araki i set companys*, que van patir el martiri per la seua fe en Crist. (1626)

Els noms dels quals són: beats Pere Arakiyori Chobioye i Susanna, esposos; Joan Tanaka i Caterina, esposos: Joan Nagai Naisen i Mònica, esposos, i el seu fill el xiquet Lluís.

11. A la població d'Orange, a la regió de la Provença, a França, beates Rosa de Sant Xavier (Magdalena Teresa) Tallien, Marta del Bon Àngel (Maria) Cluse, Maria de Sant Enric (Margarida Eleonor) de Justamond i Joana Maria de Sant Bernat de Romillon, vèrgens i màrtirs, que van aconseguir la palma del martiri durant la persecució desencadenada en temps de la Revolució Francesa. (1794)

12. A la ciutat de Nan Dinh, a Tonquín, hui Vietnam, sant Climent Ignasi Delgado Cebrián, bisbe i màrtir, que, després de passar cinquanta anys predicant l'Evangeli, va ser empresonat per orde de l'emperador Minh Mang a causa de la seua fe en Crist i va morir finalment a la presó després de molts sofriments. (1838)

13. A la província de Ninh Binh, també a Tonquín, santa Ainés Lê Thi Thành (Dê), màrtir, mare de família, que havent sigut cruelment turmentada per haver ocultat a sa casa a un sacerdot, es va negar a abjurar de la seua fe i va morir a la presó, en temps de l'emperador Thiêu Tri. (1842)

14. A la província de Nghê An, a Annam, de nou a l'actual Vietnam, sant Pere Khanh, prevere i màrtir, que, en ser reconegut com a cristià quan es trobava en la seua taula de recaptador, va passar sis mesos pres en la presó i, després de vans intents perquè abjurara, va ser decapitat per orde de l'emperador Thiêu Tri. (1842)


at Cap comentari:
Labels: , , , ,

11 de juliol de 2026, dissabte: Sant Benet

Festa de Sant Benet, abat, patró d'Europa


Sant Benet. Pintura mural de San Benedetto
in Piscinula (Roma)
Festa de sant Benet, abat, patró principal d'Europa, que, nascut a Núrsia, a la regió de l'Úmbria, però educat a Roma, va abraçar després la vida eremítica a la regió de Subiaco, on prompte es va vore envoltat de molts deixebles. Passat un temps, es va traslladar a Cassino, on va fundar el cèlebre monestir i va escriure una Regla, que es va propagar de tal manera pertot arreu que per això ha merescut ser nomenat "Patriarca dels monjos d'Occident". Va morir, segons la tradició, el 21 de març de l’any 547; però ja des del final del segle VIII, en moltes regions, se’n feia memòria el dia de hui. Amb la carta apostòlica Pacis nuntius, del 24 d’octubre de 1964, Pau VI el va declarar Patró d’Europa.

Lectures de la missa:

Lectura primera Pr 2,1-9

Inclina el teu cor a la prudència

Lectura del llibre dels Proverbis

Fill meu, si fas cas de les meues paraules
i guardes els meus manaments,
si pares l'orella a la saviesa
i inclines el teu cor a la prudència,
si de fet invoques la saviesa
i implores la sensatesa, 
si la busques com si fora plata
i la rastreges com un tresor amagat, 
comprendràs què vol dir venerar el Senyor
i trobaràs el coneiximent de Déu;
perquè només el Senyor dona la saviesa;
i dels seus llavis ixen la ciència i la prudència.
Ell reserva l'èxit per als justs,
és un escut per als qui viuen honradament,
guarda les sendes de la justícia
i vigila els camins dels fidels.
Així entendràs l'equitat i la justícia
i encertaràs sempre els bons camins.

Salm responsorial 33,2-3.4-5.6-7.8-9, 10-11 (R.: 2a, o bé: 9a)

Beneiré el Senyor en tot moment,
tindré sempre en els llavis la seua alabança.
La meua ànima es gloria en el Senyor;
s'alegraran els humils quan ho senten.

R. Beneiré el Senyor en tot moment.

O bé:

R. Tasteu i voreu que bo que és el Senyor.

Proclameu amb mi la glòria del Senyor,
exalcem junts el seu nom.
He demanat al Senyor i m'ha escoltat;
m'ha alliberat de l'ànsia que tenia. R.

Mireu-lo, i quedareu radiants,
no haureu d'amagar la cara de vergonya.
El pobre clama, el Senyor escolta,
i el salva de tots els perills. R.

Acampa l'àngel del Senyor
entorn dels seus fidels, i els allibera.
Tasteu i voreu que bo que és el Senyor;
feliç aquell que confia en ell. R.

Sants del Senyor, venereu-lo;
segur que no passareu misèria.
Els rics s'empobrixen i passen fam,
però als qui busquen el Senyor
no els falta res. R.

Al·leluia Mt 5,3

Feliços els pobres en l'esperit:
d'ells és el Regne del cel.

Evangeli Mt 19,27-29

Vosaltres, els qui m'heu seguit, en rebreu molt més

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Mateu

En aquell temps Pere va dir a Jesús: «I a nosaltres, que ho hem deixat tot per a seguir-vos, ¿què ens tocarà?» Jesús li va respondre: «Vos dic de veres que vosaltres, els qui m'heu seguit, quan el món renaixerà i el Fill de l'home s'assentarà en el tron de la seua glòria, també vos assentareu en dotze trons per a governar les dotze tribus d'Israel. I els qui pel meu nom han deixat cases, germans i germanes, pare i mare, fills o camps, en rebran cent vegades més i heretaran la vida eterna».

ORACIÓ COL·LECTA

Oh Déu, vós heu fet de sant Benet, abat,
un mestre preclar en l’escola del servici diví;
feu que no anteposem res al vostre amor
i que amb el cor eixamplat
correm pel camí dels vostres manaments.
Per nostre Senyor Jesucrist.


MARTIROLOGI ROMÀ
Elogis de l'11 de juliol

2. A Roma, commemoració de sant Pius I, papa, que, germà d'Hermas, autor de l'obra titulada El Pastor, el sant Pontífex va meréixer amb justícia esta denominació, perquè com un bon pastor va custodiar l'Església durant quinze anys. (155)

3. A Konya, lloc de Licaònia, hui a Turquia, sant Marcià, màrtir, que sota el prefecte Pereni va aconseguir la palma del martiri, després de passar per molts turments. (s. III/IV)

4. A Cesarea de Mauritània, a l'actual Algèria, santa Marciana, verge, la qual, condemnada a les feres, va obtindre la palma del martiri. (c. 303)

5. A Bordeus, ciutat d'Aquitània, actualment França, sant Leonci, bisbe, honor del poble i de la ciutat, que es va distingir com a constructor d'edificis per al culte, restaurador del baptisteri i discret benefactor dels pobres. (c. 570)

6. A l'estuari de Deer, a Escòcia, sant Drostan, abat, que va tindre a càrrec seu diversos monestirs i va portar, en els seus últims anys, vida eremítica. (s. VI ex.)

7. A Disentis, a la Rècia Superior, hui Suïssa, sants Plàcid, màrtir, i Sigisbert, abat, este últim company de sant Columbà i fundador en este lloc del monestir de Sant Martí, en el qual va ser el primer que va coronar amb el martiri la vida monàstica. (s. VII)

8. A l'abadia de Moyenmoutier, als Vosges, a França, sant Hidulf, que, sent corepíscop de Trèveris, es va retirar a la soledat, però havent acudit a ell molts deixebles, va fundar amb ells un monestir del qual va ser superior. (707)

9. A Còrdova, a la regió hispànica d'Andalusia, sant Abundi, prevere, que durant la persecució duta a terme pels musulmans, interrogat pel jutge, va confessar intrèpidament la fe, cosa va provocar la ira d'este, que sense més li va donar mort i després va exposar el seu cos perquè fora pastura de gossos i de bèsties salvatges. (854)

10. A Kíev, antiga ciutat de Rússia i hui d'Ucraïna, santa Olga, àvia de sant Vladímir, la primera de la dinastia dels Ruriks que va rebre el baptisme i el nom d'Helena, la conversió de la qual va obrir a tot el poble rus el camí del cristianisme. (969)

Olga va gorvernar el principat de Kiev a la mort del seu espòs Ígor, durant la minoria d'edat del seu fill. A través de Constantinoble va conéixer el cristianisme, es va fer batejar, i es va esforçar per introduir la seua fe en el seu país.

11. A l'abadia de la Gran Selva, a la regió de Tolosa, a França, beat Bertran, abat, que desitjós d'establir en el seu monestir l'observança d'una regla, el va agregar a l'Orde Cistercenc. (1149)

12. A Viborg, a Dinamarca, sant Quetil, canonge regular, que va posar gran interés en el funcionament de l'escola capitular i va ser model de vida monàstica. (c. 1151)

13. A Lincoln, a Anglaterra, commemoració dels beats Tomàs Benstead i Tomàs Sprott, preveres i màrtirs, condemnats a mort en temps de la reina Isabel I per ser sacerdots, encara que no se sap amb certesa en quin dia d'este mes van ser martiritzats. (1600)

14. A Orange, ciutat de la Provença, a França, beates Rosalia Clotilde de Santa Pelàgia Bès, Maria Isabel de San Teoctist Pélissier, Maria Clara de Sant Martí Blanc i Maria Margarida de Santa Sofia de Barbegie d´Albarède, vèrgens, màrtirs totes elles durant la Revolució Francesa per la seua fe en Crist. (1794)

15. A Liugongyin, poble pròxim a Anping, a la província de Hebei, a la Xina, santes Anna An Xinzhi, Maria An Gouzhi, Anna An Jiaozhi i Maria An Lihua, vèrgens i màrtirs, que com que no van aconseguir d'elles que abandonaren el cristianisme, van ser decapitades durant la persecució desencadenada pel moviment dels Yihetuan. (1900)

at Cap comentari:
Labels: , , ,

10 de juliol de 2026, divendres XIV

DIVENDRES DE LA SETMANA XIV / II

Sants Carmel Bolta i Francesc Pinazo


Oració col·lecta

Senyor Déu, que vau concedir als benaurats Carmel i Francesc
la gràcia de confirmar la fe en el vostre nom, en escampar la pròpia sang; 
concediu-nos, pels mèrits i exemples d'estos màrtirs, 
que s’enfortixca la fe dels fidels
i que tots els pobles siguen conduïts a la llum de l'Evangeli.

Lectura primera Os 14,2-10

No direm més 'Déu nostre'
a l'obra de les nostres mans.

Lectura de la profecia d'Osees

Diu el Senyor:
«Israel, torna al Senyor, el teu Déu.
La teua culpa t'ha fet caure.
Prepara't les paraules,
torna al Senyor i dis-li:
"Perdoneu-nos les culpes,
i accepteu el bon desig.
Vos oferim, en lloc de vedells, 
la pregària dels nostres llavis.
Els assiris no poden salvar-nos,
no muntarem més a cavall,
no direm més 'Déu nostre'
a l'obra de les nostres mans.
En vós troben misericòrdia els òrfens"».  
 
I el Senyor respon: 
«Jo els curaré de la seua infidelitat,
els amaré amb tot el cor;
ja no estic indignat amb ells.
Seré per a Israel com la rosada;
florirà com el lliri,
arrelarà com un arbre del Líban,
creixeran els seus rebrots,
tindrà la bellesa de l'olivera
i la fragància del Líban.
Es refaran a la meua ombra,
seran fecunds com el blat,
creixeran com una vinya
i els recordaran com el vi del Líban.
¿Què tinc a vore amb els ídols, Efraïm?
Jo els responc i els guie.
Soc com un xiprer frondós.
Jo faig que donen fruit». 
 
Que ho comprenguen els savis,
que ho entenguen els doctes.
Els camins del Senyor són planers,
i els justs els seguixen,
però els rebels hi entropessen.

Salm responsorial 50,3-4.8-9.12-13.14 i 17 (R.: 17b)

Pietat, Déu meu, vós que sou bo;
per la vostra gran misericòrdia,
ofegueu la meua malícia;
llaveu del tot la meua falta,
renteu el meu pecat.

R. Proclamaré la vostra alabança, Senyor.

Vos agrada la veritat en el cor,
i allí m'il·lumina la vostra saviesa.
Purifiqueu-me amb l'hisop, quedaré net;
llaveu-me, i seré més blanc que la neu. R.

Oh Déu, creeu en mi un cor ben net,
i restaureu en mi un esperit ferm.
No m'allunyeu de la vostra mirada,
ni em lleveu el vostre esperit sant. R.

Torneu-me el goig de la vostra salvació,
feu-me fort amb esperit generós.
Obriu-me els llavis, Senyor,
i proclamaré la vostra alabança. R.

Al·leluia Jo 16,13a;14,26b

Quan vindrà l'Esperit de la veritat,
vos guiarà cap a la veritat plena;
i vos farà recordar tot el que vos he dit.

Evangeli Mt 10,16-23

No sereu vosaltres qui parlareu, sinó l'Esperit del vostre Pare

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Mateu

En aquell temps, Jesús va dir als apòstols:
«Vos envie com ovelles enmig de llops: sigau cautelosos com les serps i senzills com els coloms.
Guardeu-vos de la gent: per causa de mi, vos portaran als tribunals, vos assotaran en les  sinagogues i vos presentaran davant dels governadors i dels reis, i així sereu els meus testimonis davant d'ells i davant de les altres nacions. 
Quan vos entreguen, que no vos preocupe com heu de parlar o què heu de dir; a l'hora de parlar, Déu vos donarà les paraules necessàries, i no sereu vosaltres qui parlareu, sinó que parlarà en vosaltres l'Esperit del vostre Pare. 
Un germà entregarà el seu germà a la mort, i un pare al fill; i els fills es rebel·laran contra els pares i els mataran. Tots vos odiaran per causa del meu nom. I el que resistirà fins al final, se salvarà.
Si vos perseguixen en una població, fugiu cap a una altra. Vos ho dic amb tota veritat: No haureu acabat de recórrer totes les poblacions d'Israel, quan vindrà el Fill de l'home». 
 
MEDITACIÓ
 
Del papa Francesc, Audiència general, 7 de maig de 2014 
 
En la intimitat amb Déu i en l'escolta de la seua Paraula, a poc a poc, deixem a un costat la nostra lògica personal, imposada la majoria de les vegades pel nostre entossudiment, els nostres prejudicis i les nostres ambicions, i aprenem, en canvi, a preguntar al Senyor: ¿quin és el teu desig?, ¿quina és la teua voluntat?, ¿què t'agrada a tu? D'esta manera madura en nosaltres una sintonia profunda, quasi connatural en l'Esperit i s'experimenta la veritat profunda de les paraules de Jesús que ens presenta l'Evangeli de Mateu: «que no vos inquiete saber què direu, ni com ho direu. A l'hora de parlar, Déu vos donarà les paraules necessàries, perquè no sereu vosaltres qui parlareu, sinó que parlarà en vosaltres l'Esperit del vostre Pare» (Mt 10, 19-20). És l'Esperit qui ens aconsella, però nosaltres hem de deixar espai a l'Esperit, per tal que ens puga aconsellar. I deixar espai és resar, resar per tal que Ell vinga i ens ajude sempre.

* * * * *

Sants valencians Carmel Bolta i Francesc Pinazo, màrtirs (mem. ll. a la diòcesi de València)

A Espanya, Sant Cristòfol de Lícia, màrtir

Aniversari del naiximent de Joan Calví (1509)


MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del 10 de juliol

1. A Roma, sants màrtirs Fèlix i Felip, que estan enterrats al cementeri de Priscil·la; Vital, Marcial i Alexandre, en el dels Jordans; Silà, en el de Màxim; i Genar, en el de Pretextat, la memòria dels quals recorda i commemora hui conjuntament l'Església Romana, sentint-se honrada amb els seus triomfs i protegida per la intercessió de tants i tan exemplars sants. (s. inc.)

2. A Roma, en la novena milla de la via Cornèlia, santes Rufina i Segona, màrtirs. (s. inc.)

3. Al territori de Sabina, hui regió del Laci, també a Itàlia, santes Anatòlia i Victòria, màrtirs. (s. inc.)

4. A la província romana de l'Àfrica Proconsular, actual Tunísia, sants Genar i Marí, màrtirs. (s. inc.)

5. A Konya, lloc de Licaònia, Turquia actualment, sant Apol·loni de Sardes, màrtir, de qui es diu que va patir el martiri de la crucifixió. (s. inc.)

6. A Nicòpolis, ciutat de l'antiga Armènia, ara també a l'actual Turquia, sants màrtirs Leonci, Maurici, Daniel, Antoni, Anicet, Sisini i altres, que en temps de l'emperador Licini, i sent prefecte Lísies, van ser martiritzats de diverses maneres. (s. IV)

7. A Pisídia, de nou Turquia, sants Bianor i Silvà, màrtirs. (s. IV)

8. A Nantes, a la Bretanya Menor, hui França, sant Pascari, bisbe, que va acollir sant Hermeland, a qui havia cridat del convent de Fontenelle, al mateix temps que a dotze monjos, i el va enviar a l'illa d'Antres per a fundar allí un monestir. (s. VII)

9. A Tamise, a Flandes, actualment Bèlgica, santa Amalberga, a qui sant Wilibrord va imposar el vel de les vèrgens consagrades. (s. VIII)

10. A Perusa, a la regió de l'Úmbria, a la Itàlia actual, sant Pere Vincioli, prevere i abat, que va reconstruir la ruïnosa església dedicada a sant Pere, i a ella va unir un monestir on, després de véncer gran oposició i amb gran paciència, va introduir els usos i costums cluniacencs. (1007)

11. A Odense, ciutat de Dinamarca, sant Canut, màrtir, rei de gran fervor, que incrementà al seu regne el culte diví, va promoure l'estat clerical i, després d'haver fundat les esglésies de Lund i Odense, va ser finalment assassinat per uns sediciosos. (1086)

Patró de Dinamarca. Rei cristià en temps bàrbars i turbulents en què es barregen desconcertadament empreses guerreres i missioneres, invasions, conquestes i actes de justícia no poc expeditius amb mostres de pietat ardent. Ja proclamat rei, va reprimir amb vigor implacable sublevacions dels seus súbdits, va dipositar la seua corona al peu del crucifix, va lluitar contra els estonis i va fundar hospitals, esglésies i monestirs; no va ser gens tou com a monarca, però ningú més sol·lícit que ell envers els ancians i els malalts, a qui visitava, consolava i curullava de grans almoines. Uns rebels li van posar una trampa a l'illa de Fionia, i després de fingir que se sotmetien el van assetjar a l'església de Sant Albà amb uns quants cavallers lleials. Allí va confessar, es va prosternar al peu de l'altar, va perdonar els seus enemics i es va disposar a lliurar l'última baralla. Així va morir Canut. Se'l va considerar màrtir, i l'any 1100 el Papa va autoritza-ne el culte. (Font)

12. A Orange, ciutat de la Provença, a França, beates Maria Gertrudis de Santa Sofia de Ripert d'Alauzin i Ainés de Jesús (Sílvia) de Romillon, vèrgens de l'Orde de Santa Úrsula, màrtirs durant la Revolució Francesa. (1794)

13. A la ciutat de Dong Hoi, a Annam, hui Vietnam, sants Antoni Nguyen Huu (Nam) Quynh i Pere Nguyen Khac Tu, màrtirs i catequistes, que en temps de l'emperador Minh Mang van ser ofegats per la seua fe en Crist. (1840)

14. A Damasc, a Síria, mort dels màrtirs sants Manuel Ruiz i López, prevere, i deu companys*, dels quals set eren de l'Orde dels Germans Menors i tres germans fidels de l'Església maronita, que, entregats fraudulentament per un traïdor, van patir tota classe de vexacions a causa de la seua fe i van aconseguir la palma del martiri amb una mort gloriosa. (1860)

* Els noms són: sants Carmel Bolta, Pere Soler, Nicolau Maria Alberca, Engelbert Kolland, Ascani Nicanor, preveres; Francesc Pinazo i Joan Santiago Fernández, religiosos de l'Orde de Germans Menors; Francesc, Mooci i Rafael Massabki, germans carnals.

 

at Cap comentari:
Labels: , , , , ,
Subscriure's a: Missatges (Atom)

entrada destacada

12 de juliol de 2026, diumenge XV

Enric Benavent, arquebisbe de València: El camí de l'Església (2026, juliol 8) DIUMENGE XV / Cicle A Lectura primera Is 55,10-11 La plu...

entrades populars