16 de febrer de 2026, dilluns VI

DILLUNS DE LA SETMANA VI / II

Lectura primera Jm 1,1-11

La fe provada engendra paciència,

per a que sigau perfectes en tot

Comença la carta de sant Jaume

Jaume, servent de Déu i de Jesucrist, el Senyor, saluda les dotze tribus disperses pel món.

Germans meus, sempre que passeu proves, siguen quines siguen, tingueu-vos per molt feliços: heu de saber que la vostra fe provada engendra paciència. I la paciència ha de dur les obres a bon terme, per a que sigau perfectes en tot, i no vos falte res.

Si algú de vosaltres no té la saviesa necessària, que la demane a Déu, i ell, que dona generosament, sense doldre-li, li la donarà. Però que la demane amb fe, sense dubtar, perquè el qui dubta és com l'ona de la mar, moguda i remoguda pel vent. Una persona així que no es pense que el Senyor donarà res a un esperit indecís i inconstant en tot el que fa.

Que els germans de condició humil es glorien d'haver sigut enaltits, però els rics que es glorien de la seua humilitat, perquè passaran com la flor dels prats: quan el sol puja i comença a cremar, l'herba s'asseca, cau la seua flor i perd tota la bellea. D'esta manera s'agostaran els rics i els seus afanys.

Salm responsorial 118,67.68.71.72.75.76 (R.: 77a)

Abans de passar penes, jo era indòmit,

però ara tinc presents les promeses.

R. Que m’arribe la vostra misericòrdia i viuré.

Vós sou bo, vós feu el bé;

instruïu-me en els vostres decrets. R.

M'ha fet bé haver passat penes:

he aprés els vostres decrets. R.

M'ha fet més bé la llei dels vostres llavis

que mil monedes d'or o de plata. R.

Senyor, sou just, ho reconec,

i amb raó m'heu fet passar penes. R.

Que el vostre amor em conforte,

com vau prometre al vostre servent. R.

Al·leluia Jo 14,6

Jo soc el camí, la veritat i la vida,

diu el Senyor;

ningú ve al Pare sinó per mi.

Evangeli Mc 8,11-13

¿Per què demana un signe, la gent d'esta generació?

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Marc

En aquell temps, uns fariseus començaren a discutir amb Jesús i li demanaven un signe del cel, només per a posar-lo a prova.

Ell sospirà profundament i digué: «¿Per què demana un signe, la gent d'esta generació? Vos dic en veritat que a esta generació no se li donarà cap signe».

I Jesús els deixà, tornà a embarcar-se i va passar a l'altra vora del llac. 

 

 

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del 16 de febrer

1. A la regió italiana de Campània, santa Juliana de Nicomèdia, verge i màrtir. (s. inc.)

La santa de hui és la patrona del poble de Santillana de Mar. Sembla que de Santa Juliana en derivà santa Illana. Com sol passar, els primers cristians d’aquelles terres càntabres volien estar emparentats amb els primers testimonis de la fe. El relat tradicional del seu martiri, recull aspectes que ja trobem en altres màrtirs: jove bonica, de bona família senatorial, a les terres de la Campània (amb capital a Nàpols), que es fa cristiana, amb l’oposició dels pares, la passió del prefecte romà per ella, les amenaces de mort, la promesa de viure com una princesa si renuncia a la seua fe i finalment la seua execució. A Juliana, res no li satisfeia més que la seua fe. Al cor de la col·legiata de Santillana, la podeu admirar en una gran estàtua de pedra, al lloc on els reis de Castilla li feien les seues ofrenes, els guerrers s’hi agenollaven i els bisbes s’hi enterraven. (Font)

2. A Cesarea de Palestina, sants màrtirs Elies, Jeremies, Isaïes, Samuel i Daniel, cristians egipcis que, per haver servit els confessors condemnats a les mines, van ser capturats pel prefecte Firmilià, en temps de Galeri Maximià, i, després de durs turments, van perir decapitats. Després d'ells van ser martiritzats Pàmfil, prevere, Valent, diaca de Jerusalem, i Pau, oriünd de la ciutat de Iamnia, que havien romàs dos anys en la presó, així com Porfiri, serf de Pàmfil, a més de Seleuci, capadoci que ostentava un grau en la milícia, i Teòdul, ancià servidor del prefecte Firmilià. Finalment, el capadoci Julià, arribat com a pelegrí en aquell moment, va ser denunciat com a cristià per haver besat els cossos dels màrtirs i per orde del prefecte el van cremar a foc lent. (309)

3. Al regne de Pèrsia, a l'Iraq actual, sant Maruta, bisbe, que en establir-se la pau de l'Església va presidir el concili de Selèucia, va reparar les esglésies destruïdes durant la persecució sota el rei Sapor i va col·locar les relíquies dels màrtirs perses a la ciutat episcopal, Talgrit, la qual va rebre des d'aquella ocasió el nom de Martiròpolis. (a. 420)

4. A Borgo San Pietro, als Abruços italians, beata Filipa Mareri, verge, que, menyspreant les riqueses i el fast mundà, va abraçar la forma de vida de santa Clara, recentment establida en aquella regió. (1236)

5. A Perusa, ciutat de l'Úmbria, també a Itàlia, commemoració del beat Nicolau Paglia, prevere de l'Orde de Predicadors, que va rebre de sant Doménec l'hàbit i la missió de predicar. (1256)

6. A Hiroshima, beat Francesc Tóyama Jintaró, noble samurai (1624)

7. Beat Marià Arciero (1707- Nàpols 1788). Sacerdot diocesà que va dedicar heroicament la seua vida a la missió pastoral encomanada.

8. A Torí, de nou a Itàlia, beat Josep Allamano, prevere, que, ple de fervor, per a propagar la fe cristiana va fundar les congregacions d'hòmens i de dones denominades Missioners i Missioneres de la Consolata. (1926)

15 de febrer de 2026, diumenge VI

DIUMENGE VI / Cicle A

Lectura primera Sir 15,15-20

Déu no mana a ningú que faça el mal

Lectura del llibre de Jesús fill de Sira

Si tu vols, guardaràs els manaments; 

seràs tu qui hauràs de decidir si et mantindràs fidel. 

 

Tens davant foc i aigua: 

tria el que vullgues. 

 

L'home té davant la vida i la mort: 

li donaran allò que voldrà. 

 

La saviesa del Senyor és gran; 

el Senyor és molt poderós i tot ho veu. 

 

Els ulls de Déu veuen el que ell ha creat; 

ell coneix tot el que fa cada u. 

 

No mana a ningú que faça el mal, 

ni dona permís a ningú per a pecar.

Salm responsorial 118,1-2.4-5.17-18.33-34 (R.: 1b)

Feliços els de conducta impecable,

que caminen en la llei del Senyor.

Feliços els qui, atents a les seues paraules,

busquen el Senyor amb tot el cor.

R. Feliços els qui caminen en la llei del Senyor.

Heu donat els vostres preceptes

per a que siguen observats fidelment.

Que els meus camins no es desvien

de guardar les vostres nomes. R.

Concediu la vida al vostre servent:

viuré i compliré les vostres paraules.

Obriu-me els ulls i podré contemplar

les meravelles de la vostra llei. R.

Mostreu-me, Senyor, el camí dels vostres decrets,

que el vullc seguir fins al final.

Feu-me entendre la vostra llei,

que la vullc guardar amb tot el cor. R.

Lectura segona 1C 2,6-10

Déu va predestinar la saviesa abans dels temps per a la nostra glòria

Lectura de la primera carta de sant Pau als cristians de Corint

Germans, als qui són adults en la fe, els ensenyem una saviesa, però una saviesa que no és d’este món ni dels que el dominen, que estan a punt de ser destituïts, sinó la saviesa divina, misteriosa, amagada, predestinada per Déu abans dels temps per a la nostra glòria. Cap dels qui manen no l’han coneguda, perquè, si l’hagueren coneguda, no haurien crucificat el Senyor de la glòria. Però, tal com està escrit: «No ha vist mai cap ull, ni cap orella ha sentit, ni el cor de l’home pot somiar allò que Déu té preparat per als qui l’amen». Però, a nosaltres, Déu ens ho ha revelat per l’Esperit, ja que l’Esperit ho sondeja tot, fins i tot les profunditats de Déu.

Al·leluia Cf. Mt 11,25

Vos donem gràcies, Pare, Senyor del cel i de la terra,

perquè heu revelat als senzills els misteris del Regne.

Evangeli Mt 5,17-37

Ja sabeu què van dir els antics, però jo vos dic

Lectura de l'evangeli segons sant Mateu

En aquell temps, Jesús va dir als deixebles: «No vos penseu que he vingut a abolir els llibres de la Llei i dels Profetes. No he vingut a abolir, sinó a donar plenitud. Vos ho assegure: mentres duren el cel i la terra, no passarà per alt ni una lletra, ni una coma dels llibres de la Llei. Tot es complirà. Per tant, aquell que deixe de complir u dels manaments més menuts, i ensenye als altres a fer igual, serà tingut pel més menut en el Regne del cel; però aquell que els complixca i els ensenye a complir, serà tingut per gran en el Regne del cel. Si la vostra justícia no supera la dels mestres de la Llei i els fariseus, no entrareu en el Regne del cel.

Ja heu sentit que als antics els manaren: “No mataràs”, i si algú mata serà reu davant del tribunal. Però jo vos dic: Qui tracte amb ira el seu germà, serà reu davant del tribunal; qui l’insulte, serà reu davant del Sanedrí; i qui el maleïxca, acabarà en el foc de l’infern. Per això, si en el moment de presentar l'ofrena en l’altar, recordes que el teu germà té alguna cosa contra tu, deixa l'ofrena davant de l’altar, i ves primer a reconciliar-te amb el germà, i després torna a presentar l'ofrena. Si algú et denuncia, posa’t d’acord amb ell de seguida, mentres aneu encara de camí cap al tribunal; no siga cas que et pose en mans del jutge, i el jutge en mans dels guardes, i et tanquen en la presó. Ja et dic jo, que no eixiràs d’allí fins que no hages pagat l’últim cèntim.

Ja sabeu que està manat: "No cometràs adulteri". Però jo vos dic: Tot el qui mira una dona casada amb desig de posseir-la, ja ha comés adulteri en el seu cor. Per això, si l'ull dret et fa caure en pecat, arranca-te'l i tira'l; val més que es perda un dels teus membres, que no que el teu cos vaja a parar a l'infern. I si la mà dreta et fa caure en pecat, talla-te-la i tira-la; val més que es perda un dels teus membres, que no que el teu cos vaja a parar a l'infern.

També està manat: “Si algú deixa la seua dona, que li done una acta de repudi". Però jo vos dic: Tot el qui repudia la seua dona, tret del cas d'una unió il·legal, la posa en perill d'adulteri, i el qui es casa amb la repudiada, comet adulteri.

També sabeu que als antics els manaren: "No trenques els juraments". I també: "Complix tot allò que has jurat en nom del Senyor". Jo vos dic: No jureu mai: ni pel cel, que és el tron de Déu, ni per la terra, que és la banqueta dels seus peus, ni per Jerusalem, que és la ciutat del gran Rei, ni pel teu cap, ja que tu no pots ni fer tornar blanc o negre ni un sol dels teus cabells. Que el vostre sí siga un sí i el vostre no un no. Tot el que es diu de més és cosa del Maligne».

1. «Feliços els qui caminen en la llei del Senyor». Esta resposta del salm responsorial centra en gran part la litúrgia d'este diumenge en la qual se'ns crida a viure d'acord amb els manaments de la llei de Déu, que se'ns proposen per a que els complim fent bon ús de la nostra llibertat (1 lect). En l'Evangeli Crist ens presenta estos manaments per a viure'ls en una línia de profunditat interior i de generositat: «Ja sabeu què digueren als antics (...) però jo vos dic». Esta és la nova saviesa en la qual ens ajuda a penetrar l'Esperit de Déu (2 lect).

2. Som capaços de fer el bé si seguim el camí interior de la saviesa, una saviesa que ve de Déu i que el món oblida. Esta saviesa és el mateix Jesús en persona. Jesús no porta un nou ensenyament, sinó que amb autoritat revela el verdader sentit de l'ensenyament de Déu donat per mitjà de Moisés. Si el manament diu no mataràs, Jesús ens diu que per a no arribar a això hem de començar molt abans. Es tracta de frenar tota forma d'agressivitat i d'ira abans d'arribar a la violència, i es tracta també de frenar la llengua, perquè també es pot matar amb la paraula. Jesús ens demana que ens abstingam de tota forma de violència, començant pels nostres sentiments i els nostres llavis. Contemplem a Jesús com a Saviesa de Déu, només a través d'ell puc conéixer a Déu i conéixer-me a mi mateix.

• Confraria del Sant Sepulcre de Corbera: Diumenge VI (2026)
• Missa d'À Punt: La llei dins el cor fa que no quede mai perdut  (2026)
• Javier Almela Hijalva: Tres minuts amb les lectures del diumenge.

* * * * * 

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del 15 de febrer

1. Commemoració del beat Onèsim, que, sent esclau fugitiu, va ser acollit per Pau i, engendrat com a fill en la fe, va passar a estar vinculat a Crist, tal com l'apòstol va escriure al seu amo Filèmon. (s. I)

2. A Brescia, a la regió de Venècia, a Itàlia, sants Faustí i Jovita, màrtirs, que van rebre la corona victoriosa del martiri després de molts combats suportats per la fe de Crist. (s. inc.)

3. A Antioquia de Síria, a l'actual Turquia, sants màrtirs Isici, prevere, Jòsip, diaca, Romà, Zòsim i Baral, i Agapea, verge. (s. IV)

4. A Clarmont, a Aquitània, hui França, santa Geòrgia, verge. (s. V/VI)

5. A Vaison-la-Romaine, a la Gàl·lia Lugdunense, actualment també França, sant Quinidi, bisbe. (578)

6. A la vall d’Antrodoco, hui a la regió del Laci, a Itàlia, sant Sever, prevere, recordat pel papa sant Gregori el Gran. (s. VI)

7. A Càpua, ciutat de la regió també italiana de Campània, sant Decorós, bisbe. (d. 680)

8. A Palazzolo, lloc de la Toscana, de nou a Itàlia, sant Walfrid, abat, que després d'haver tingut cinc fills, va decidir, juntament amb la seua esposa, abraçar la vida monàstica. (c. 765)

Sant Sigfrid

9. A Växjö, població de Suècia, sant Sigfrid, bisbe, el qual, oriünd d'Anglaterra, va evangelitzar amb gran paciència aquella gent i va batejar el seu rei Olaf. (c. 1045)

10. A Borgo San Sepolcro, a la Toscana, a l'actual Itàlia, beat Àngel Scarpetti, prevere de l'Orde d'Ermitans de Sant Agustí. (1306)

11. Beat Fra Frederic Bachstein i tretze companys* (Praga, 1611), pertanyents a l'Orde dels Frares Menors, assassinats per odi a la fe, per una turba formada per hussites, calvinistes i luterans.

*Els noms són: Fr. Joan Martínez, Fr. Bertomeu Dalmasoni, Fr. Simó (sacerdots); Fr. Jeroni dei Conti Arese (diaca); Fr. Gaspar Daverio (subdiaca); Fr. Cristòfol Zelt, Fr. Jan Didak, Fr. Emmanuel, Fr. Joan Bodeo (germans laics); Fr. Jaume i Fr. Clement (professos temporals); i Fr. Joan i Fr. Antoni (novicis).

12. A Paray-le-Monial, a la regió de Borgonya, a França, sant Claudi de La Columbière, prevere de la Companyia de Jesús, que, sent home entregat a la pregària, amb els seus consells va dirigir a molts en el seu esforç per a estimar a Déu. (1682)

13. Beat Miqueł Sopoćko (1888- Białystok 1975). Sacerdot catòlic polonés; professor de teologia pastoral de la Universitat Stefan Batory a Vilnius, Lituània. Confessor i director espiritual de santa Faustina Kowalska. Fundador de la Congregació de les Germanes de Jesús Misericordiós.

14 de febrer de 2026, dissabte V: Sants Ciril i Metodi

Festa dels Sants Ciril, monjo, i Metodi, bisbe

patrons d'Europa

Sant Ciril i sant Metodi

Memòria de sant Ciril, monjo, i sant Metodi, bisbe, germans nascuts a Tessalònica, que enviats a Moràvia pel bisbe Foci de Constantinoble per a predicar la fe cristiana, allí van crear signes propis per a traduir del grec a la llengua eslava els llibres sagrats. En un posterior viatge a Roma, Ciril, que abans es deia Constantí, va emmalaltir, i havent professat com a monjo, va descansar en el Senyor en este dia de l'any 869. Metodi, constituït bisbe de Sírmium pel papa Adrià II, va evangelitzar la regió de Pannònia, i en totes les dificultats que va suportar va ser sempre ajudat pels pontífexs romans; va rebre finalment el premi celestial pels seus treballs en Velehrad, a Moràvia, actual Txèquia, el dia 6 d'abril de l'any 885 (elog. del Martirologi Romà).

• J.M. Bausset: Els sants Ciril i Metodi (2015)

Propi de la festa, pregària dels fidels i meditació (PDF):

Lectura primera Fets 13,46-49

Ara ens adrecem als qui no són jueus

Lectura dels Fets dels Apòstols

En aquells dies, Pau i Bernabé digueren clarament als jueus: «Era el nostre deure anunciar-vos primer a vosaltres la paraula de Déu. Però ja que vosaltres no la voleu rebre i no vos considereu dignes de la vida eterna, ara ens adreçarem als qui no són jueus. Així ens ho ha manat el Senyor: "Et faré llum de tots els pobles per a que la meua salvació arribe de cap a cap de la terra"». Quan sentiren açò els qui no eren jueus, s'alegraren i alabaren la paraula del Senyor. Tots aquells que estaven destinats a la vida eterna van creure. La paraula del Senyor anava escampant-se per tota la regió.

Salm responsorial 116,1.2 (R.: Mc 16,15)

Alabeu el Senyor, tots els pobles,

Glorifiqueu-lo totes les nacions.

R. Aneu, anuncieu l'evangeli per tot el món.

O bé: Al·leluia.

El seu amor per nosaltres és immens

La fidelitat del Senyor durarà sempre. R.

Al·leluia Mt 28,19a.20b

Aneu a convertir a tots els pobles,

diu el Senyor;

jo estaré amb vosaltres cada dia fins al final del món. 

 

Evangeli Lc 10,1-9

La collita és abundant però els segadors són pocs

 

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Lluc 

 

En aquell temps, el Senyor en va designar uns altres setanta-dos i els va enviar davant d'ell, de dos en dos, a cada poble i a cada lloc per on ell mateix havia de passar. I els va dir: «La collita és abundant però els segadors són pocs: demaneu a l'amo dels sembrats que envie segadors als seus sembrats. Aneu: jo vos envie com a corders enmig de llops. No porteu saquet, ni alforja, ni sandàlies, no vos pareu a saludar ningú pel camí. Quan entreu en una casa, primer saludeu: "Pau a esta casa". Si hi ha gent de pau, la pau que els desitgeu reposarà damunt d'ells; si no, tornarà a vosaltres. Quedeu-vos en aquella casa, menjant i bevent allò que tinguen: el qui treballa bé es mereix el seu jornal. No aneu de casa en casa. Si en un poble vos acullen bé, mengeu el que vos posen a taula, cureu els malalts del lloc i digau a la gent d'allí: "El Regne de Déu està prop de vosaltres"».

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del 14 de febrer

2. A Roma, a la via Flamínia, prop del Ponte Milvio, sant Valentí, màrtir. (s. inc.)

3. A la ciutat d‘Spoleto, a la regió italiana d'Úmbria, sant Vital o Vidal, màrtir, santificat per la fe conservada i la seua imitació de Crist. (s. inc.)

4. A Roma, al cementeri de Pretextat, a la via Àpia, sant Zenó, màrtir. (s. inc.)

5. A Alexandria d'Egipte, commemoració dels sants màrtirs Bassià, Tonió, Protus i Luci, que van ser llançats a la mar; Cirió, prevere, Agató, exorcista, i Moisés, que van cremar vius; i Dionís i Ammoni, que van entrar en la glòria eterna després de ser decapitats. (s. inc.)

6. A Ravenna, ciutat de la via Flamínia romana, sant Eleucadi, bisbe. (s. III)

7. A la muntanya d’Scopa, a Bitínia, actual Turquia, sant Auxenci, prevere i arximandrita, que des del lloc on vivia va defensar la fe de Calcedònia amb la potent veu de les seues virtuts. (s. V)

8. Commemoració de sant Nostrià, bisbe de Nàpols, a Itàlia. (c. 450)

9. A Sorrento, lloc de la regió també italiana de Campània, sant Antoní, abat, que en ser destruït el seu monestir pels llombards es va refugiar en la solitud. (c. 830)

10. A Còrdova, ciutat d'Espanya, sant Joan Baptista de la Concepció Garcia, prevere de l'Orde de la Santíssima Trinitat, que, havent iniciat la renovació del seu Orde, la va culminar amb gran esforç enmig de dificultats i persecucions. (1613)

11. A València, beat valencià Vicent Vilar David, màrtir, el qual va acollir a sa casa sacerdots i religiosos, i va preferir morir abans que renegar de la seua fe. (1937)