Estic disposat a entregar-vos a Jesús
C. En aquell temps, u dels Dotze, l'anomenat Judes Iscariot, se n'anà a vore els grans sacerdots i els va proposar:
S. «¿Què em donareu si vos entregue a Jesús?»
C. Ells li oferiren trenta monedes de plata, i des d'aquell moment buscava una ocasió per a entregar-lo.
¿A on voleu que vos preparem el sopar de Pasqua?
C. El primer dia dels Àzims, els deixebles preguntaren a Jesús:
S. «¿A on voleu que vos preparem el sopar de Pasqua?»
C. Ell respongué:
+ «Aneu a la ciutat, a casa de tal, i doneu-li este encàrrec: El mestre diu: La meua hora s'acosta: faré el sopar pasqual amb els meus deixebles en ta casa».
C. Ells compliren les instruccions de Jesús i prepararen el sopar.
U de vosaltres m'entregarà
C. A poqueta nit, es va posar a taula amb els Dotze. I digué mentres sopaven:
+ «Vos dic de veres que u de vosaltres m’entregarà».
C. Ells començaren a preguntar-li, u per u, molt entristits:
S. «¿Soc jo, Senyor?»
C. Jesús els contestà:
+ «El qui ha posat amb mi la mà en el mateix plat és el qui m'ha d'entregar. El Fill de l'home fa el seu camí, tal com està escrit d'ell, però ai de l'home que li fa traïció. Més li valdria no haver nascut».
C. Judes, el traïdor, li va preguntar:
S. «¿Soc jo, rabí?»
C. Jesús li contestà:
+ «Tu ho has dit».
Açò és el meu cos. Açò és la meua sang
C. Mentres menjaven, Jesús prengué el pa, va dir la benedicció, el partí i digué donant-lo als deixebles:
+ «Preneu i mengeu-ne; açò és el meu cos».
C. Després prengué un calze, digué l'acció de gràcies i els el donà dient:
+ «Beveu-ne tots, que açò és la meua sang, la sang de l'aliança, escampada per tots els hòmens en remissió dels pecats. Vos assegure que d'ara en avant no beuré d'este fruit de la vinya fins al dia que en beuré de novell amb vosaltres en el Regne del meu Pare».
C. Després de cantar l'himne, isqueren cap a la muntanya de les Oliveres.
Mataré el pastor i les ovelles del ramat es dispersaran
C. Llavors Jesús els digué:
+ «Esta nit vos escandalitzareu per causa meua, perquè les Escriptures diuen: "Mataré el pastor, i les ovelles del ramat es dispersaran". Però, quan hauré ressuscitat, aniré davant de vosaltres a Galilea».
C. Pere li digué:
S. «Encara que tots es desenganyen de vós, jo, mai».
C. Jesús li respon:
+ «T'ho dic de veres: Esta mateixa nit, abans que cante el gall, m'hauràs negat tres vegades».
C. Li diu Pere:
S. «Encara que haja de morir amb vós, no vós negaré».
C. I tots els deixebles digueren el mateix.
Es posà trist i abatut
C. Llavors Jesús va arribar amb els seus deixebles a una propietat anomenada Getsemaní, i els diu:
+ «Assenteu-vos ací mentres vaig allí a pregar».
C. Prengué Pere i els dos fills de Zebedeu, i es posà tot trist i abatut. Llavors els va dir:
+ «Sent una tristor en l'ànima que em fa morir. Quedeu-vos ací i vetleu amb mi».
C. Ell s'avançà un tros, es prosternà amb el front en terra i pregava:
+ «Pare meu, si és possible, que esta copa s'aparte de mi. Però que no es faça com jo vullc, sinó com vós voleu».
C. Després va cap als seus deixebles i els troba adormits. Diu a Pere:
+ «¿Com? ¿No heu sigut capaços de vetlar una hora amb mi? Vetleu i pregueu, que no caigueu en la temptació. L'esperit està decidit a tot, però l'home és dèbil».
C. Se n'anà per segona vegada i pregà:
+ «Pare meu, si esta copa no pot passar sense que jo la bega, que es faça la vostra voluntat».
C. Després tornà i els trobà adormits: és que els ulls els pesaven. Els deixà novament, i se n'anà a pregar per tercera vegada, repetint la mateixa súplica. Se'n va en acabant cap als deixebles i els diu:
+ «Ja podeu dormir tranquils. Ha arribat l'hora. El Fill de l'home és entregat en mans dels pecadors. Alceu-vos, anem, que el traïdor ja està ací».
Llavors prengueren a Jesús i el detingueren
C. Encara parlava Jesús quan arribà Judes, u dels Dotze, amb molta gent, armada d'espases i garrots. Venien de part dels grans sacerdots i dels notables del poble. El qui el traïa els havia donat este senyal:
S. «És aquell que jo besaré: deteniu-lo».
C. Immediatament s'acostà a Jesús i li digué:
S. «Déu vos guarde, rabí».
C. I el besà. Però Jesús li contestà:
+ «Amic, fes allò que has vingut a fer».
C. Llavors detingueren a Jesús, i u dels qui anaven amb ell desembainà l'espasa i, d'un colp, tallà l'orella del criat del gran sacerdot. Jesús li digué:
+ «Torna a embainar l'espasa: tots els qui empunyen l'espasa, per l'espasa moriran. ¿Et penses que no puc demanar ajuda a mon Pare? Ara mateix m'enviaria més de dotze legions d'àngels. Però llavors, ¿com es compliria allò que anuncien les Escriptures afirmant que ha de ser així?»
C. Llavors Jesús s'adreçà a la gent i els digué:
+ «Heu vingut a prendre'm, armats d'espases i garrots, com si fora un bandoler. Cada dia em teníeu assentatt en el temple ensenyant, i no em detinguéreu mai. Però tot ha passat així per a que es complira allò que havien escrit els profetes».
C. Llavors, tots els deixebles el deixaren a soles i fugiren.
Vos assegure que d'ara en avant voreu el Fill de l'home
assegut a la dreta del Totpoderós
C. Els qui havien detingut a Jesús se l'endugueren al palau del gran sacerdot Caifàs, on s'havien reunit els mestres de la Llei i els notables. Pere el seguia de lluny fins que arribà al palau del gran sacerdot. Entrà al pati i s'assentà entre els guardes, esperant-ne el desenllaç. Els grans sacerdots amb tot el sanedrí buscaven alguna falsa declaració contra Jesús per a poder-lo condemnar a mort, però no en trobaven cap, encara que s'havien presentat molts testimonis que declaraven en fals. Finalment, se'n presentaren dos amb esta acusació:
S. «Eixe ha dit: "Jo podria destruir el santuari de Déu i reconstruir-lo en tres dies"».
C. El gran sacerdot s'alçà i preguntà a Jesús:
S. «¿No et vols defendre de res? ¿Què dius de les acusacions que et fan estos testimonis?»
C. Però Jesús callava. El gran sacerdot li digué:
S. «Et conjure pel Déu viu que ens digues si tu eres el Messies, el Fill de Déu».
C. Jesús li respon:
+ «Sí, teniu raó. Vos assegure que d'ara en avant voreu el Fill de l'home assegut a la dreta del Totpoderós, i venint enmig dels núvols del cel».
C. Llavors, el gran sacerdot s'esgarrà ls vestits tot cridant:
S. «¡Ha blasfemat! ¿Quina falta ens fan els testimonis? Vosaltres mateixos acabeu de sentir la blasfèmia. ¿Què vos pareix?»
C. Ells respongueren:
S. «Mereix pena de mort».
C. I li escopien a la cara; altres li pegaven bufetades i punyades i li deien:
S. «Profetitza, Messies; endevina qui t'ha pegat».
Abans que cante el gall em negaràs tres vegades
C. Mentrestant, Pere s'estava assentat fora, en el pati. Una criada se li acostà per a dir-li:
S. «Tu també anaves amb Jesús, el Galileu».
C. Però ell ho negà davant de tots i li digué:
S. «No sé de què em parles».
C. Quan Pere eixia cap al portal, una altra criada es fixà en ell i digué als qui estaven allí:
S. «Eixe anava amb Jesús, el Natzarè».
C. Pere ho tornà a negar, i jurava que no coneixia aquell home. Al cap de poc els qui estaven allí s'acostaren i digueren a Pere:
S. «És veritat que anaves amb ells; se't nota fins i tot en el parlar».
C. Ell es posà a proferir malediccions i juraments assegurant que no coneixia de res aquell home. En aquell moment cantà el gall i Pere es recordà que Jesús li havia dit: «Abans que cante el gall, em negaràs tres vegades», va eixir, i va plorar amargament.
L'entregaren a Pilat, el governador
C. Quan es va fer de dia, tots els grans sacerdots i els notables del poble tingueren sessió contra Jesús per a decretar la seua mort. Se l'endugueren encadenat i l'entregaren a Pilat, el governador romà.
No podem posar-los amb els diners de les ofrenes, perquè són el preu d'una vida
C. Quan Judes, el traïdor, va vore que l'havien condemnat, es penedí d'allò que havia fet. Retornà les trenta monedes als grans sacerdots i als notables i els digué:
S. «He pecat entregant a la mort un home innocent».
C. Ells, per tota resposta, li digueren:
S. «¿A nosaltres ens vens amb això? Ja t'apanyaràs».
C. Ell llançà els diners al santuari, va eixir, se'n va anar i es va penjar. Els grans sacerdots arreplegaren els diners, però es deien:
S. «No podem posar-los amb els diners de les ofrenes, perquè són el preu d'una vida».
C. Després de discutir-ho, amb aquells diners compraren el camp del Terrisser per a sepultar els forasters. Per això, encara hui s'anomena camp de Sang. Així es complí allò que diu el profeta Jeremies: «Prengueren les trenta monedes, el preu d'un esclau, tal com l'avaluaven els israelites, i les donaren a canvi del camp del Terrisser, tal com el Senyor m'havia indicat».
¿Eres tu el rei dels jueus?
C. Jesús comparegué davant de Ponç Pilat, el governador romà; i este l'interrogà:
S. «¿Eres tu el rei dels jueus?»
C. Jesús li digué:
+ «Sí, teniu raó».
C. Però Jesús no contestava res a les acusacions que li feien els grans sacerdots i els notables del poble. Llavors Pilat li diu:
S. «No sents quantes acusacions presenten contra tu?»
C. Però Jesús no li respongué ni una paraula, tant que el governador n'estava tot sorprès.
Cada any, per la festa, el governador tenia el costum d'indultar un pres, el que la gent volia. Llavors hi havia un pres famós, un tal Barrabàs. Quan la gent es reuní, Pilat els digué:
S. «¿Qui voleu que indulte, Barrabàs o Jesús, tingut com a Messies?»
C. Perquè sabia que li havien entregat Jesús per enveja. Mentres Pilat estava assentat en el tribunal, la seua esposa li feu arribar esta comanda:
S. «No vullgues saber res d'este innocent; esta nit, en un somni, he patit molt per ell».
C. Mentrestant, els grans sacerdots i els notables havien convençut la gent que demanaren l'indult de Barrabàs i la mort de Jesús. Quan Pilat els preguntà quin dels dos volien que els indultara, ells li respongueren:
S. «Barrabàs».
C. Pilat els diu:
S. «I de Jesús, tingut com a Messies, ¿què n'he de fer?»
C. Tots li respongueren:
S. «Que el crucifiquen».
C. Digué Pilat:
S. «Per què? ¿Quin mal ha fet?»
C. Ells cridaven més fort encara:
S. «Que el crucifiquen».
C. Quan Pilat comprvà que era inútil el seu intent i que podria provocar un gran avalot, es llavà amb aigua les mans davant de la gent i els digué:
S. «Jo no soc responsable de la sang d'este home; apanyeu-vos vosaltres».
C. Tot el poble respongué:
S. «Que la responsabilitat d'eixa sang caiga damunt de nosaltres i damunt dels nostres fills».
C. Llavors els deixà lliure a Barrabàs i entregà a Jesús, després de fer-lo assotar, a fi que el crucificaren.
Salve, rei dels jueus
C. Els soldats del governador s'endugueren a Jesús a l'interior del pretori, reuniren al seu voltant tota la tropa, li tragueren els vestits, el cobriren amb un mantell de color grana, i li posaren en el front una corona d'espines que havien teixit, i en la mà dreta li posaren una canya. Després, per a burlar-se'n, s'agenollaven davant d'ell i li deien:
S. «Salve, rei dels jueus».
C. També l'escopien i li llevaven la canya per a pegar-li colps al cap. Acabada la burla, li llevaren el mantell, li posaren els seus vestits i se l'endugueren per a crucificar-lo.
Dos bandolers foren crucificats al seu costat
C. Quan eixien, trobaren un home de Cirene, que es deia Simó, i l'obligaren a carregar-se la creu de Jesús. Arribaren a un lloc anomenat Gòlgota, que vol dir "lloc de la Calavera". Li oferiren una beguda de vi barrejat amb fel; ell el tastà, però no en volgué beure. Després de crucificar-lo, es repartiren els seus vestits i se'ls jugaren als daus. I s'assentaren allí per a fer la guàrdia. Dalt del seu cap, havien posat escrita la causa de la seva condemna: «Este és Jesús, el rei dels jueus». Dos bandolers foren crucificats al seu costat, l'un a la dreta i l'altre a l'esquerra.
Si eres el Fill de Déu, baixa de la creu
C. Els qui passaven l'insultaven, movien el cap amb aires de mofa i deien:
S. «Tu, que volies destruir el santuari i reconstruir-lo en tres dies, salva't tu mateix; si eres el Fill de Déu, baixa de la creu».
C. També se'n burlaven els grans sacerdots amb els mestres de la Llei i els notables. Deien:
S. «Ell, que salvava els altres, ¡no és capaç de salvar-se ell mateix! Ell, que és el rei d'Israel, que baixe ara de la creu i creurem en ell. Confiava en Déu: que l'allibere ara, si tant se l'estima, ell, que digué: Soc Fill de Déu».
C. Els bandolers que havien sigut crucificats amb ell també l'insultaven.
Eli, Eli, ¿lema sabactani?
C. Des del migdia fins a mitjan vesprada s’estengué una foscor damunt de tota la terra. Cap a mitjan vesprada Jesús cridà amb tota la força:
+ «Elí, Elí, ¿lemà sabactaní?»,
C. que vol dir:
+ «Déu meu, Déu meu, ¿per què m'heu abandonat?»
C. Alguns dels que estaven allí deien:
S. «Eixe crida a Elies».
C. U d'ells corregué a buscar una esponja, la xopà de vinagre i la posà en la punta d'una canya, i li la donava per a que en beguera. Però els altres li deien:
S. «Deixa'l estar. A vore si ve Elies a salvar-lo».
C. Jesús tornà a cridar amb tota la força i va expirar.
Ací tots i totes s'agenollen, i fan una pausa
C. En aquell moment, la cortina que tancava el santuari s’esgarrà en dos trossos de dalt a baix, la terra tremolà, les roques es clevillaren, els sepulcres s’obriren i ressuscitaren molts cossos dels sants que reposaven; després de la resurrecció de Jesús van eixir dels sepulcres, anaren a la Ciutat Santa i s’aparegueren a molts. Quan el centurió i els soldats que guardaven a Jesús veren el terratrémol i tot allò que havia passat, s’espantaren molt i digueren:
S. «Eixe era realment el Fill de Déu».
C. També hi havia allí, mirant-ho de lluny, moltes dones, que havien seguit a Jesús des de Galilea i el proveïen amb els seus propis recursos, entre elles, Maria Magdalena, Maria, mare de Jaume i de Josep, i la mare dels fills de Zebedeu.
Josep deposità el cos de Jesús en el seu sepulcre nou
C. A poqueta nit vingué un home ric d'Arimatea, que es deia Josep, i era també dels seguidors de Jesús. Eixe home anà a vore a Pilat per a demanar-li el cos de Jesús. Pilat manà que li donaren el cos. Josep el prengué, l'amortallà amb un llençol i el deposità en el sepulcre nou que ell s'havia fet tallar en la roca. Després feu redolar una gran pedra, per a tancar l'entrada del sepulcre, i se n'anà. Maria Magdalena i l'altra Maria estaven allí, assentades davant del sepulcre.
Podeu disposar d'una guàrdia.
Feu guardar el sepulcre tan bé com sapiau
C. L'endemà, que era ja dissabte, els grans sacerdots i els fariseus anaren en corporació davant de Pilat per a dir-li:
S. «Senyor, ens hem recordat que aquell impostor, quan encara vivia, va dir: "Al cap de tres dies ressuscitaré". Doneu orde de guardar el sepulcre fins al tercer dia, no fora cas que els deixebles anaren a robar-lo i digueren al poble: "Ha ressuscitat d'entre els morts"; seria una impostura pitjor que la primera».
C. Pilat els digué:
S. «Podeu disposar d'una guàrdia. Feu guardar el sepulcre tan bé com sapiau».
C. Ells anaren al sepulcre i l'asseguraren segellant-ne l'entrada i posant-li guàrdia.
