25 de febrer de 2026, dimecres I de Quaresma

DIMECRES DE LA SETMANA I DE QUARESMA

La Quaresma: urgència de conversió

Lectura primera Jn 3,1-10

Els ninivites s'apartaren del mal camí

Lectura de la profecia de Jonàs

El Senyor va dirigir la seua paraula a Jonàs i li va dir: «Ves a Nínive, la gran ciutat, i proclama el missatge que t'indicaré». 

Jonàs se n'anà a Nínive, tal com el Senyor li havia manat. La ciutat de Nínive era immensa, tant que calien tres dies per a recórrer-la. Jonàs començà a recórrer la ciutat. Va caminar tota una jornada cridant: «D'ací a quaranta dies, Nínive serà destruïda». 

La gent de Nínive cregué en Déu: proclamaren un dejuni i, des dels més poderosos fins als més humils, es vestiren de sac.

Quan el rei ho va saber, s'alçà del tron, es llevà el mantell reial, es vestí de dol i s'assentà damunt de la cendra, i ordenà que, per tota la ciutat, feren una crida, manant en nom del rei i del seu govern que ni hòmens, ni bèsties, ni ramats no tastaren res, ni els tragueren a pasturar o als abeuradors; que es vestiren de dol hòmens i bèsties; que tots clamaren a Déu amb totes les seues forces, que s'apartaren del mal camí i de les violències que cometien. I deia: «¿Qui sap si Déu s'ho repensarà i es desdirà, si la seua severitat es farà arrere i no morirem?» 

Déu va vore que de fet s'apartaven del mal camí, i es va desdir de fer caure damunt d'ells la desgràcia amb què els havia amenaçat.

Salm responsorial 50,3-4.12-13.18-19 (R.: 19b)

Pietat, Déu meu, vós que sou bo;

per la vostra gran misericòrdia,

ofegueu la meua malícia;

llaveu del tot la meua falta,

renteu el meu pecat.

R. Un cor trencat i humiliat,

vós, Déu meu, no el desprecieu.

Oh Déu, creeu en mi un cor ben net,

i restaureu en mi un esperit ferm.

No m'allunyeu de la vostra mirada,

ni em lleveu el vostre esperit sant. R.

No vos satisfan els sacrificis,

si vos oferira un holocaust, no vos plauria.

El meu sacrifici és un esperit abatut;

un cor trencat i humiliat,

vós, Déu meu, no el desprecieu. R.

Vers abans de l'evangeli Jl 2,12-13

Reconcilieu-vos amb mi de tot cor,

diu el Senyor,

que soc clement i misericordiós.

Evangeli Lc 11,29-32

A esta generació, l’únic signe que li donaran serà el signe de Jonàs

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Lluc

En aquell temps, anava reunint-se més gent al voltant de Jesús, i ell començà a dir: 

«Esta generació és una generació malvada: demana un signe, però l’únic signe que li donaran serà el signe de Jonàs; perquè el Fill de l’home serà un signe per als d’esta generació de la mateixa manera que Jonàs ho va ser per als ninivites. 

El dia del juí, la reina del país del Sud s’alçarà en contra els hòmens d’esta generació i farà que els condemnen, perquè ella va vindre des dels confins de la terra per a escoltar la saviesa de Salomó; i ací hi ha algú que és més que Salomó. 

El dia del juí, els habitants de Nínive s’alçaran contra esta generació i faran que la condemnen, perquè ells es convertiren amb la predicació de Jonàs; i ací hi ha algú que és més que Jonàs».

  

MEDITACIÓ AMB EL PAPA FRANCESC

 

El fet és que els doctors de la llei no entenien els signes dels temps, i invocaven un signe extraordinari. I va proposar algunes respostes: la primera és que «estaven tancats. Estaven tancats en el seu sistema, tenien perfectament acomodada la llei, una obra mestra. Tots els jueus sabien què es podia fer, què no es podia fer, fins a on es podia arribar. Tot estava ordenat». Tot i això, ells «no entenien que Déu és sempre nou; mai no renega de si mateix, no diu mai que el que havia dit era un error, mai; sinó que sempre sorprén. I ells no entenien i es tancaven en este sistema fet amb tan bona voluntat; i demanaven» a Jesús que els donara «un signe», continuant sense entendre «els nombrosos signes que feia Jesús» i quedant-se en una actitud de total «entossudiment». Segon, «havien oblidat que eren un poble en camí. I quan un està en camí, sempre es troba coses noves, coses que no coneix». D'ací la recomanació final de reflexionar sobre este tema, d'interrogar-se sobre els dos aspectes, preguntant-se: «¿Estic aferrat a les meues coses, a les meues idees, tancat? ¿O estic obert al Déu de les sorpreses?». I també: «¿Soc una persona inactiva, o una persona que camina?» «¿Crec en Jesucrist i en allò que va fer», és a dir, «que va morir, va ressuscitar...? ¿Crec que el camí continua avant cap a la maduresa, cap a la manifestació de la glòria del Senyor? ¿Soc capaç d'entendre els signes dels temps i ser fidel a la veu del Senyor que s'hi manifesta?» Podem fer-nos hui estes preguntes i demanar al Senyor un cor que estime la Llei, perquè és Llei de Déu, que estime també les sorpreses de Déu, i que sàpia que esta santa Llei no és un fi en si mateixa. (Homilia a Santa Marta, 13 d'octubre de 2014)

* * * * *

• Papa Lleó XIV: Missatge per a la Quaresma de 2026.
• Enric Benavent, arquebisbe de València: Quaresma: un temps de conversió (2026)
• La paraula del dia: Quaresma (AVL)

* * * * *

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del dia 25 de febrer

1. A Perge, lloc de Pamfília, hui Turquia, passió de sant Néstor, bisbe de Maguidos i màrtir, que en la persecució sota l'emperador Deci va ser condemnat pel prefecte de la província a morir en una creu, per a que patira la mateixa pena del Crucificat a qui confessava. (c. 250)

Sant Cesari de Nazianz

2. A Nazianz, a la regió de Capadòcia, també a la Turquia actual, sant Cesari, metge, germà de sant Gregori Nazianzé. (369)

Germà segon de sant Gregori Nazianzé, era metge a la cort imperial de Julià l'Apòstata. Salvat de la mort en ocasió d'un terratrèmol, va renunciar a la seua situació i dedicà la vida a Crist. Va morir l'any 369.

3. A Maubeuge, a la Gàl·lia Bèlgica, santa Adeltruda, verge i abadessa. (526)

4. Al monestir de Heidenheim, a Francònia, hui Alemanya, santa Valpurga, abadessa, els germans de la qual, els sants Bonifaci, Willibald i Winebald, la van convéncer perquè anara d'Anglaterra a Germania, on va regir aquell monestir, de doble comunitat de monges i monjos. (779)

5. A Agrigent, població de Sicília, a l'actual Itàlia, sant Gerland, bisbe, que va organitzar la seua Església una vegada recuperada de mans dels sarraïns. (1100)

6. Al priorat d'Orsan, a la regió de Bourges, a Aquitània, actual França, trànsit del beat Robert d'Arbrissel, prevere, que predicant públicament la conversió dels costums, va reunir dones i hòmens al monestir doble de Fontevrault, sota el govern d'una abadessa. (1116)

7. A Lucca, ciutat de la regió italiana de Toscana, beat Avertà, pelegrí, religiós de l'Orde dels Carmelites. (c. 1386)

8. A Puebla de los Ángeles, a Mèxic, beat Sebastià Aparicio, que, sent pastor d'ovelles, es va traslladar d'Espanya a Mèxic, on va reunir amb el seu treball una notable fortuna amb la qual va ajudar els pobres, i després d'haver enviduat dos voltes, va ser rebut com a germà laic en l'Orde dels Germans Menors, en el qual va morir quasi centenari. (1600)

9. A Lauria, població de la regió italiana de la Basilicata, beat Doménec Lentini, prevere, que en el seu lloc d'origen, i fins a la seua mort, va exercir un ministeri fructuós i variat, fonamentat en una vida d'humilitat, oració i penitència. (1828)

10. Al poble de Mdina, a l'illa de Malta, beata Maria Adeodata (Maria Teresa) Pisani, verge de l'Orde de Sant Benet, qui, abadessa del monestir de Sant Pere, amb sàvia administració del seu temps, alhora que complia la seua pròpia missió, va mostrar gran interés pels pobres i abandonats, i va contribuir així al bé de la comunitat. (1855)

11. A la ciutat de Xilianxian, a la província xinesa de Guangxi, sant Llorenç Bai Xiaoman, màrtir, d'ofici artesà i neòfit, que va preferir ser assotat i degollat abans que negar a Crist. (1856)

12. Beat Ciríac Maria Sancha i Hervás (1833- Toledo 1909). Cardenal arquebisbe de Toledo. Fundador de la Congregació de les Germanes de la Caritat del Cardenal Sancha; amb un zel d'ardent caritat es va fer tot per a tots. Va viure pobre i va morir pobríssim. Fou arquebisbe de València.

13. Al llogaret de Tequila, al territori de Guadalajara, a Mèxic, sant Toribi Romo, prevere i màrtir, que a causa de la seua condició sacerdotal va ser assassinat durant la persecució religiosa. (1928)

14. Al costat del riu Beijiang, prop de Shaoguan, a la província xinesa de Guandong, sants màrtirs Lluís Versiglia, bisbe, i Calixt Caravario, prevere de la Societat de Sant Francesc de Sales, que van patir el martiri per haver donat assistència pastoral a les persones que els estaven confiades. (1930)

15. Beata Maria Ludovica de Angelis (Mar del Plata, l'Argentina 1880-1962). Verge, religiosa de les Filles de Nostra Senyora de la Misericòrdia.

16. Beata Rani Maria Vattalil, en el segle Mariam (1954- Camí a Indore, l'Índia 1995). Religiosa professa de la Congregació de les Germanes Clarisses Franciscanes; assassinada per odi a la fe.

24 de febrer de 2026, dimarts I de Quaresma

DIMARTS DE LA SETMANA I DE QUARESMA

La Quaresma: Fer la voluntat de Déu

Lectura primera Is 55,10-11

La meua paraula farà el que jo volia

Lectura del llibre d'Isaïes

Diu el Senyor:

«Tal com la pluja i la neu cauen del cel

i no tornen sense amerar la terra,

fecundar-la i fer-la germinar,

per a donar gra al sembrador 

i pa a qui ha de menjar,

així serà la paraula que ix dels meus llavis:

no tornarà a mi de buit

sense haver fet allò que jo volia

i haver complit la seua missió».

Salm responsorial 33,4-5.6-7.16-17.18-19 (R.: 18b)

Tots amb mi glorifiqueu el Senyor,

exalcem junts el seu nom.

He demanat al Senyor i m'ha escoltat

m'ha alliberat de l'ànsia que tenia.

R. Déu trau els justs de tots els perills.

Mireu-lo, i quedareu radiants,

no haureu d'amagar la cara de vergonya.

El pobre clama, el Senyor escolta,

i el salva de tots els perills. R.

Ells ulls del Senyor vetlen pels justs,

escolta quan criden auxili.

El Senyor s'enfronta als malvats,

en la terra es perdrà el seu record.  R.

Als qui clamen, el Senyor els escolta

i els trau de tots els perills.

El Senyor s'acosta als cors afligits,

i renova els cors trencats. R.

Vers abans de l'evangeli Mt 4,4b

L'home no viu només de pa;

viu de tota paraula que ix de la boca de Déu.

Evangeli Mt 6,7-15

La vostra pregària serà esta

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Mateu

En aquell temps, Jesús va dir als deixebles:

«Quan pregueu, no parleu per parlar, com fan els pagans, que es pensen que com més parlaran es faran escoltar. No feu com ells. Abans que vosaltres li demaneu res, el vostre Pare ja sap perfectament quines necessitats teniu. La vostra pregària serà esta: 

 

Pare nostre, que esteu en el cel,

siga santificat el vostre nom,

vinga a nosaltres el vostre Regne,

faça''s la vostra voluntat ací en la terra com es fa en el cel;

el nostre pa de cada dia, doneu-nos-el el dia de hui;

perdoneu els nostres deutes així com nosaltres perdonem els nostres deutors;

i no permeteu que caiguem en la temptació,

ans deslliureu-nos de qualsevol mal. 

 

Ja que, si perdoneu als altres les seues culpes, el vostre Pare celestial també vos perdonarà; però, si no els perdoneu, no vos perdonarà tampoc el vostre Pare».

• Guillem Anglés: El Parenostre (s. XIV)

Miracle dels Corporals

* * * * *

Llutxent celebra el miracle dels Sants Corporals

• J.M. Bausset: Els Corporals de Llutxent (2015)
• Els corporals de Llutxent (Ajuntament de Llutxent)

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del 24 de febrer

1. A Nicomèdia, ciutat de Bitínia, actual Turquia, passió de sant Eveci, que, en temps de l'emperador Dioclecià, en vore exposat a la plaça l'edicte contra els adoradors de Déu, ardent de fe va esgarrar el document davant del poble i, per això, va ser sotmés a suplicis cruels. (303)

2. A Trèveris, a la Gàl·lia Bèlgica, hui Alemanya, sant Modest, bisbe. (c. 480)

Modest va ser bisbe de Trèveris (Alemanya). Es va trobar amb un poble envaït i la seua població assolada pels reis francs Meroveu i Khilderic I. La seua gent va suportar totes les conseqüències del desorde, del descoratjament, del dolor dels morts i de la indigència. Estaven desencaminats els usos i costums dels cristians; abundava el vici, el desorde i el llibertinatge. La comunitat cristiana estava desfeta i l'estat en què es trobava el clero era encara més deplorable. Majoritàriament estaven desviats i sumits en l'error. El bisbe estava descoratjat. Es va refugiar en la pregària, i va demanar a Déu i va suplicar-li que aplacara la seua ira. Va acompanyar el prec amb generosa penitència; va plorar pels pecats del seu poble i va dejunar. Mentrestant, no va deixar de costat altres mitjans que eren al seu abast i que formaven part del seu ministeri. També predicava i, a poc a poc, en una tasca lenta, va començar a visitar les cases i a conéixer la seua gent. Sobretot els pobres es van beneficiar de la seua generositat. El que semblava impossible es va realitzar. Hi va haver un canvi entre els fidels que va saber guanyar amb paciència i amabilitat. Va morir el 24 de febrer de l'any 486. [font]

3. A Canterbury, a Anglaterra, sant Etelbert [o Edilbert o Edelbert o Adalberg], rei de Kent, que va ser el primer dels prínceps dels angles convertit a la fe en Crist pel bisbe sant Agustí. (616)

Edilbert (o Adalberg, “alberg noble”) és un bon model d’un autèntic rei. Casat amb Berta, princesa franca de religió catòlica, acollí en el regnat anglés de Kent els monjos enviats per sant Gregori des de Roma. El 597 ja es va fer batejar i, tot i que no va obligar els seus súbdits pagans a fer-ho, el seu exemple motivà que molts abraçaren la nova fe. Feu alçar la catedral de Rochester i ajudà a la conversió de Sabert, el rei dels saxons de l’Est, en el territori del qual s’hi construiria la catedral de Sant Pau, de Londres. Va morir el 24 de febrer del 616. [font]

4. A Ascoli Piceno, lloc d'Itàlia, beat Constanci Servoli de Fabriano, prevere de l'Orde de Predicadors, que es va distingir per l'austeritat de la seua vida i el seu zel a promoure la pau. (1481)

5. A Màntua, a la regió italiana de Llombardia, beat Marc de' Marconi, religiós de l'Orde d'Eremites de Sant Jeroni. (1510)

7. A la ciutat d'Algemesí, beata valenciana Josepa Naval Girbés, verge, que es va consagrar a Déu dins de la vida ciutadana, entregada a catequitzar els xiquets. (1893) A la diòcesi de València es fa memòria el 6 de novembre.

• Beata Josepa Naval (Cercapou)
• Homília de Joan Pau II en la missa de la beatificació (fragment).
• Oració a la beata Pepa.
• Xavier Casp: Prègaria a la beata Pepa (1988)
• J.M. Bausset: La beata Pepa Naval (2014)

8. A Nocera Inferiore, a la regió de Campània, a Itàlia, beat Tomàs Maria Fusco, prevere, qui va manifestar un amor extraordinari als pobres i els necessitats, i va fundar l'Institut de Filles de la Caritat de la Preciosíssima Sang, per a treballar sobretot entre els jóvens i els malalts. (1891)

9. Beata Ascensió del Cor de Jesús Nicol Goñi (Navarra, Espanya 1868-1940). Fundadora de la congregació de les Germanes Missioneres Dominicanes del Rosari.

10. Beat Josep Mayr-Nusser (1910- Erlangen, Alemanya 1945). Fidel laic, pare de família nascut a Bozen, va ser president de l'Acció Catòlica de Trento, i membre de les conferències de Sant Vicent de Paül, víctima de l'odi a la fe per no prestar jurament per a entrar en l'exèrcit nazi per motius de consciència.

23 de febrer de 2026, dilluns I de Quaresma

DILLUNS DE LA SETMANA I DE QUARESMA

La Quaresma: Practicar la religió verdadera

Lectura primera Lv 19,1-2.11-18

Fes justícia a tots

Lectura del llibre del Levític

El Senyor va dir a Moisès: «Digues a tota la comunitat dels israelites: "Sigau sants, perquè jo, el Senyor, el vostre Déu, soc sant.

No robeu. No mentiu ni vos defraudeu els uns als altres. No jureu en fals pel meu nom; seria profanar el nom del teu Déu. Jo soc el Senyor.

No explotes els altres ni els lleves allò que és seu. No retingues fins l'endemà la paga del jornaler. No insultes els sords ni faces la cameta als cegos. Reverencia el teu Déu. Jo soc el Senyor.

No dones sentències injustes. No sigues parcial amb els pobres ni beneficies els poderosos. Fes justícia a tots. No escampes calúmnies contra ningú del teu poble, ni et presentes com a testimoni per a fer condemnar a mort el teu proïsme. Jo soc el Senyor.

No tingues malícia als teus germans dins del teu cor. Corregix els altres, si cal; així no et faràs responsable del seu pecat. No sigues venjatiu ni guardes rancor contra ningú del teu poble. Ama els altres com a tu mateix. Jo soc el Senyor"».

Salm responsorial 18,8.9.10.15 (R.: Jo 6,63c)

La llei del Senyor és perfecta,

i és descans de l'ànima;

el testimoni del Senyor és fidel,

dona enteniment als simples.

R. Les vostres paraules, Senyor,

són esperit i són vida.

Els mandats del Senyor són rectes,

omplin el cor de goig;

els manaments del Senyor són clars,

il·luminen els ulls. R.

El temor que ell inspira és sa,

es manté per sempre;

les lleis del Senyor són segures,

totes són justíssimes. R.

Que vos agraden, Senyor,

les paraules dels meus llavis,

que vos arribe el prec del meu cor,

roca meua, redemptor meu. R.

Vers abans de l'evangeli 2C 6,2b

Ara és l'hora favorable,

ara és el dia de la salvació.

Evangeli Mt 25,31-46

Cada vegada que ho féieu a u d'estos germans meus,

per menut que fora, m'ho féieu a mi

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Mateu

En aquell temps, Jesús va dir als seus deixebles: 

«Quan el Fill de l'home vindrà en la seua glòria, acompanyat de tots els àngels, s'assentarà en el seu tron gloriós. Es reuniran davant d'ell tots els pobles i els separarà entre ells com un pastor separa les ovelles de les cabres, i posarà les ovelles a la dreta i les cabres a l'esquerra.

Després, el Rei dirà als de la dreta: "Vingueu, beneïts del meu Pare: preneu possessió del Regne que ell vos tenia preparat des de la creació del món; perquè tenia fam i em donàreu de menjar, tenia set i em donàreu de beure, era foraster i m'acollíreu, em véreu despullat i em vestíreu, estava malalt i em visitàreu, estava en la presó i vinguéreu a vore'm".

I els justs li replicaran: "Senyor, ¿quan vos vam vore amb fam i vos donàrem de menjar, o passant set i vos donàrem de beure? ¿Quan vos vam vore foraster i vos acollírem, o despullat i vos vestírem? ¿Quan vos vam vore malalt o en la presó i anàrem a visitar-vos?"

El Rei els respondrà: "Vos ho dic de veres: cada vegada que ho féieu a u d'estos germans meus, per menut que fora, m'ho féieu a mi".

Després dirà als de l'esquerra: "Aparteu-vos de mi, maleïts, aneu-vos-en al foc etern preparat per al diable i els seus àngels; perquè jo tenia fam i no em donàreu de menjar, tenia set i no em donàreu de beure, era foraster i no m'acollíreu, em véreu despullat i no em vestíreu, estava malalt o en la presó i no em visitàreu".

Estos, per la seua part, respondran: "Senyor, ¿quan vos vérem amb fam o amb set, o foraster o despullat, o malalt o en la presó, i no férem res per vós?"

Ell els contestarà: "Vos ho dic de veres: cada vegada que no ho féieu a u d'estos, per menut que fora, a mi deixàveu de fer-m'ho". 

I estos aniran als suplicis eterns, mentres que els justs aniran a la vida eterna». 

 

MEDITACIÓ AMB EL PAPA FRANCESC 

 

En el passatge de l'Evangeli de hui, Jesús s'identifica no només amb el pastor-rei, sinó també amb l'ovella perduda. Podríem parlar d'una “doble identitat”: el rei-pastor, Jesús, també s'identifica amb les ovelles, és a dir, amb els germans més menuts i més necessitats. I així indica el criteri de juí: es prendrà a partir de l'amor concret donat o negat a estes persones, perquè Ell mateix, el jutge, està present en cada una d'elles. Ell és el jutge, és Déu-home, però també és el pobre, està amagat, està present en la persona del pobre que esmenta ací. Jesús diu: "Vos ho dic de veres: cada vegada que ho féieu (o no ho féieu) a u d'estos germans meus, per menut que fora, a mi m'ho féieu  (o no m'ho féieu)" (vv. 40.45). Serem jutjats per amor. El juí serà sobre l'amor. No pels sentiments, no: serem jutjats per les nostres obres, per la compassió que esdevé proximitat i ajuda atenta. (Àngelus, 22 de novembre de 2020)

* * * * *

• Papa Lleó XIV: Missatge per a la Quaresma de 2026.
• Enric Benavent, arquebisbe de València: Quaresma: un temps de conversió (2026)
• La paraula del dia: Quaresma (AVL)

* * * * *

Sant Policarp d'Esmirna, bisbe i màrtir (comm.).

Policarp va ser deixeble dels Apòstols i bisbe d'Esmirna, Va ser hoste d'Ignasi d'Antioquia. Va viatjar a Roma per tal de tractar la data de la Pasqua amb el papa Anicet. El 23 de febrer de l'any 155 va sofrir martiri en una foguera de l'estadi de la seua ciutat «per haver estat considerat digne de prendre part amb els màrtirs en el calze de Jesucrist». Tenia 86 anys. [Font]

 

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del dia 23 de febrer

Memòria de sant Policarp, bisbe i màrtir, deixeble de sant Joan i l'últim dels testimonis dels esdeveniments apostòlics, que en temps dels emperadors Marc Antoní i Luci Aureli Còmode, quan tenia ja quasi noranta anys, va ser cremat viu a l'amfiteatre d'Esmirna d'Àsia, actual Turquia, en presència del procònsol i del poble, mentre donava gràcies a Déu Pare per haver-lo comptat entre els màrtirs i permés participar del calze de Crist. (c. 155)

2. A la regió de Sírmia, a Pannònia, hui Croàcia, sant Siré o Sineri, màrtir, d'ofici hortolà, que va ser denunciat per una dona a la qual havia retret la seua lascívia, i per haver declarat davant del jutge la seua condició de cristià i negar-se a sacrificar als déus, va ser decapitat. (c. 307)

3. A Wenlock, a Anglaterra, santa Milburga, verge, de la família reial de Mèrcia, que va ser abadessa d'este monestir. (c. 722)

4. A Magúncia, al territori de Francònia, a l'Alemanya actual, sant Willigis, bisbe, eximi pel seu zel pastoral. (1011)

5. A Stilo, lloc de la regió italiana de Calàbria, sant Joan, que va ser monjo segons els estatuts dels Pares orientals i va meréixer ser anomenat "Terestes" o "Segador", perquè, persona de summa caritat envers els pobres, tenia costum de prestar ajuda als segadors. (s. XI)

6. A França, en una nau presó ancorada enfront de la ciutat de Rochefort, beat Nicolau Tabouillot, prevere i màrtir, que era rector, i per raó del seu ministeri sacerdotal va ser detingut durant la Revolució Francesa i va acabar els seus dies en un hospital, consumit per la malaltia. (1795)

7. Beata Giovannina Franchi (1807, Como, Itàlia 1872). Fundadora de la Congregació de les Germanes Infermeres de la Mare de Déu Dolorosa.

8. A Bilbao, al País Basc, beata Rafaela de Ybarra i Arambarri de Vilallonga, que, sent mare de set fills i amb el consentiment del seu marit, va fer professió religiosa i va fundar la Congregació dels Sants Àngels Custodis, per a la protecció de les jóvens i per a ensenyar-los el camí dels preceptes del Senyor. (1900)

9. A Roma, santa Josefina (Judit Adelaida) Vannini, verge, que va fundar la Congregació de Filles de Sant Camil, per a servir als malalts. (1911) Canonitzada en 2019.

10. A Poznan, ciutat de Polònia, beat Lluís Mzyk, prevere de la Societat del Verb Diví i màrtir, que durant l'ocupació militar de la seua pàtria per un règim sectari, inhumà i hostil a la fe, va ser assassinat pels guàrdies de la ciutat, confessant a Crist fins a la mort. (1942)

11. Al camp de concentració de Dachau, pròxim a la ciutat de Munic, a Alemanya, beat Vicent Frelichowski, prevere, que durant la guerra, empresonat en diverses presons, mai va decaure en la fe ni en la seua missió pastoral. Atenent companys malalts, també ell va emmalaltir i, després de molts sofriments, va arribar a la possessió de la pau eterna. (1945)