22 de juliol de 2026, dimecres: Santa Maria Magdalena

SANTA MARIA MAGDALENA

Festa

Festa de santa Maria Magdalena, que, alliberada pel Senyor de set dimonis, es va convertir en la seua deixebla, seguint-lo fins a la muntanya del Calvari, i en el matí de Pasqua va meréixer ser la primera a vore el Salvador retornat de la mort i a portar als altres deixebles l'anunci de la resurrecció (elog. del Martirologi Romà).

Titular de les esglésies parrroquials de Benifaraig, Beniopa, Benitatxell, Santa Magdalena de Polpís, Moncofa, l’Olleria, l’Orxa, Sollana, Tibi, Vilafranca i Vinaròs. Té ermites dedicades a Castelló de la Plana, Banyeres de Mariola i Massamagrell; i també el santuari moderniste de Santa Maria Magdalena a Novelda.

Festa a Moncofa, Novelda, l'Orxa, Poble Nou de Benitatxell i Sollana

• Joan Roís de Corella: Maria Magdalena, dels apòstols apostolessa.
• J. M. BAUSSET: Santa Magdalena (22 de juliol del 2015).
• J. M. BAUSSET: Santa Magdalena: apostolorum apostola (22 de juliol del 2016).

  

Monició d'entrada

Celebrem hui la festa de santa Maria Magdalena, una d'aquelles dones que, alliberada per Jesús, es va convertir en la seua deixebla. És la que va estar al peu de la creu i, juntament amb altres dones, es va dirigir al sepulcre la matinada del diumenge de Pasqua per a embalsamar el cos de Crist. Va ser la primera d'entre els deixebles a reconéixer el Senyor i després va anar a anunciar als apòstols que Crist havia ressuscitat.

Oració col·lecta

Oh, Déu,

el vostre Unigènit va confiar a Maria Magdalena,

abans que a ningú, l'anunci de l'alegria pasqual,

concediu-nos, per la seua intercessió i exemple,

proclamar a Crist viu i que el vegem regnant en la teua glòria.

Pel nostre Senyor Jesucrist.

Lectures de la missa:

Lectura primera Ct 3,1-4a

He trobat l'amor de la meua ànima

Lectura del Càntic dels càntics

Diu l'esposa:

Cada nit, mentres repose,

busque l'amor de la meua ànima.

El busque, però no el trobe.

M'he alçat a fer una volta per la ciutat,

pels carrers i per les places

buscaré l'amor de la meua ànima.

El busque, però no el trobe.

M'han eixit al pas els guardes

que ronden la ciutat, i els he dit:

«¿No heu vist l'amor de la meua ànima?»

A penes m'havia apartat d'ells,

he trobat l'amor de la meua ànima.

O bé:

Lectura primera 2C 5,14-17

Ara ja no considerem a Crist a la manera humana

Lectura de la segona carta de sant Pau als cristians de Corint

Germans, l'amor que Crist ens té ens obliga: hem de reconéixer que, si u ha mort per tots, tots han mort amb ell. I Crist ha mort per tots, per a que els qui viuen ja no vixquen més per a ells mateixos, sinó per a aquell que ha mort i ha ressuscitat per tots ells.

Per això nosaltres, des d'ara, ja no mirem a ningú a la manera humana, i si en un altre temps havíem considerat d'eixa manera a Crist, ara ja no ho fem. Aquells qui viuen en Crist són una creació nova; les coses antigues han passat, ha començat un món nou.

Salm responsorial 62,2.3-4.5-6.8-9 (R.: 2b)

Déu meu, sou el meu Déu;

de bon matí vos busque.

Tinc set de vós,

com carn que desitja

en terra seca i àrida.

R. Tinc set de vós, Senyor, Déu meu.

Jo vos buscava en el santuari

per a vore-vos gloriós i poderós.

El vostre amor val més que la vida;

per això els meus llavis vos alabaran. R.

Vos beneiré tota la vida

i alçaré les mans en nom vostre.

Assaciat com d'ambrosia i nèctar,

vos alabaré amb llavis joiosos. R.

Perquè vós m'heu ajudat,

i soc feliç a l'ombra de les vostres ales.

M'aferre a vós,

em sosté la vostra mà. R.

Al·leluia

Digau-nos, oh Maria, 

què véreu fent la nostra via?

Del Crist vivent el sepulcre, 

i Ell ressorgit, gloriós i pulcre.

Evangeli Jo 20,1-2.11-18

Dona, ¿per què plores? ¿ A qui busques?

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Joan

El diumenge, Maria Magdalena va anar al sepulcre de bon matí, quan encara era de nit fosc, i va vore que algú havia llevat la pedra de l'entrada.

Ella se'n va tornar corrents a buscar a Simó Pere i l'altre deixeble, aquell que Jesús amava tant, i els va dir: «S'han endut el Senyor del sepulcre i no sabem on l'han posat».

Maria es va quedar plorant a la porta del sepulcre. I, sense deixar de plorar, es va acatxar per a aguaitar dins del sepulcre, i va vore dos àngels vestits de blanc, assentats l'u al capçal i l'altre als peus d'on havia reposat el cos de Jesús. 

Ells li pregunten: «Dona, ¿per què plores?» Ella els va respondre: «S'han endut el meu Senyor, i no sé on l'han posat». Després de dir estes paraules, es gira cap arrere i va vore a Jesús allí dret, però no el va reconéixer. Jesús li preguntà: «Dona, ¿per què plores? ¿A qui busques?» Ella, pensant-se que era l'amo de l'hort, li va dir: «Senyor, si te l'has emportat tu, dis-me on l'has posat, i me l'enduré». Li digué Jesús: «Maria!» Ella es girà i exclamà en hebreu: «Rabuni!», que vol dir «Mestre!» Jesús li va dir: «Deixa'm anar, que encara no he pujat al Pare, però afanya't, ves a dir als meus germans: "Me'n puge al meu Pare, que és també el vostre Pare, al meu Déu, que és també el vostre Déu». 

Maria Magdalena va anar a anunciar als deixebles que havia vist el Senyor i que li havia dit estes coses. 

 

Meditació

Benet XVI, Àngelus, 23 de juliol de 2006

Celebrem la memòria litúrgica de santa Maria Magdalena, deixebla del Senyor, que en els evangelis ocupa un lloc destacat. Sant Lluc la inclou entre les dones que van seguir a Jesús després d'haver sigut "curades d'esperits malignes i malalties", precisant que d'ella "havien eixit set dimonis" (Lc 8, 2). Magdalena és present al peu de la creu, juntament amb la Mare de Jesús i altres dones. Ella va ser qui va descobrir, el matí del primer dia després del dissabte, el sepulcre buit, al costat del qual va romandre plorant fins que se li va aparéixer Jesús ressuscitat (cf. Jo 20, 11). La història de Maria Magdalena recorda a tots una veritat fonamental: deixeble de Crist és qui, en l'experiència de la debilitat humana, ha tingut la humilitat de demanar-li ajuda, ha sigut curat per ell i l’ha seguit de prop, convertint-se en testimoni del poder del seu amor misericordiós, més fort que el pecat i la mort.

Pregària dels fidels

Invoquem humilment, germans, la bondat de Déu totpoderós per la intercessió de santa Maria Magdalena.

- Per la santa Església de Déu: que els seus fills es renoven en Crist cada dia com a noves criatures. Preguem al Senyor.

- Per tots els pobles del món: que s'òbriguen a l'Evangeli i s'enriquisquen amb la seua llum. Preguem al Senyor.

- Per aquells que, com Maria Magdalena, busquen a Déu i en tenen set: que el Senyor els isca a l'encontre i els assacie de gràcia amb la seua presència. Preguem al Senyor.

- Pels qui estem ací reunits: que beguem en les fonts de l'eucaristia l'esperit d'amor i misericòrdia del Pare i ens sentim enviats a anunciar-lo als nostres germans. Preguem al Senyor.

Déu totpoderós, consol dels dèbils, escolteu la súplica dels que vos invoquen i per la intercessió de santa Maria Magdalena. Ell, que viu i regna pels segles dels segles. 

 

Oració sobre les ofrenes

Accepteu, Senyor, els dons que vos presentem

en la festa de santa Maria Magdalena,

l'obsequi d'amor de la qual va acceptar amb tanta misericòrdia el vostre Fill Unigènit.

Ell, que viu i regna pels segles dels segles.

Prefaci

És realment just i necessari,

és el nostre deure i és la nostra salvació,

Pare totpoderós,

de qui la misericòrdia

no és menor que el poder,

que sempre vos alabem,

per Crist Senyor nostre.

Ell, en l’hort, es va aparéixer visiblement a Maria Magdalena,

ja que ella l’havia estimat quan vivia,

l’havia vist morint en la creu,

l’havia buscat jacent en el sepulcre

i va ser la primera que el va adorar quan ressuscità d’entre els morts;

i ell la va honorar davant dels apòstols

amb l’ofici de l’apostolat

per a que el bon anunci de la vida nova

arribara fins als límits de la terra.

Per això, Senyor,

amb els àngels i els sants

vos aclamem amb alegria dient:

Oració després de la comunió

Que la participació santa en els vostres misteris, Senyor,

infonga en nosaltres aquell amor perseverant

amb el qual santa Maria Magdalena es va mantindre unida sempre a Crist, el seu Mestre.

Ell, que viu i regna pels segles dels segles.

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del 22 de juliol

Festa de santa Maria Magdalena, que, alliberada pel Senyor de set dimonis, es va convertir en la seua deixebla, seguint-lo fins a la muntanya del Calvari, i en el matí de Pasqua va meréixer ser la primera a vore el Salvador retornat de la mort i portar als altres deixebles l'anunci de la resurrecció. (s. I)

2. A Ankara, ciutat de Galàcia, actualment Turquia, sant Plató, màrtir. (s. III/IV)

3. A la província romana d'Àfrica Mauritana, actual Marroc, sants Màrtirs Massilitans, sobre els quals sant Agustí va predicar un sermó als fidels en l'aniversari de la seua mort. (s. III/IV)

4. A Antioquia de Síria, hui a Turquia, sant Ciril, bisbe, que va ser empresonat i desterrat en temps de l'emperador Dioclecià. (c. 306)

5. En la fortalesa de Schemaris, en les muntanyes del Caucas ara georgià, sant Anastasi, monjo, el qual, deixeble de sant Màxim el Confessor, per defendre la fe ortodoxa, va patir amb ell la presó i tortures, i havent partit cap a esta fortalesa, en ella, o tal vegada pel camí, va entregar la vida. (662)

6. A l'abadia de Fontenelle, a Nèustria, hui França, sant Vandregisil, abat, que, havent renunciat a viure en la cort amb el rei Dagobert, va fer vida monàstica en diversos llocs, i promogut al sacerdoci per sant Aldoè [o Audoè], bisbe de Rouen, en el bosc anomenat Gemeticense va fundar i va regir el monestir d'eixe mateix nom. (c. 668)

7. A Menat, a la Gàl·lia Arvernense, també França en l'actualitat, sant Meneleu, abat. (c. 700)

8. A Pavia, a l'actual regió italiana de Llombardia, sant Jeroni, bisbe. (s. VIII)

9. A Lodi, també a Llombardia, sant Guàlter [o Valter o Gualteri o Galter], fundador de la Casa Hospital de la Misericòrdia. (1224)

10. A Venècia, també a la Itàlia actual, beat Agustí de Biella Fangi, prevere de l'Orde de Predicadors, que va escampar grans bondats a Soncino, a Viglebano i a la mateixa Venècia. (1493)

11. A Lisboa, a Portugal, sant Llorenç de Brindisi, la memòria del qual es va celebrar ahir. (1619)

12. A Cardiff, ciutat de Gal·les, al Regne Unit, sants Felip Evans, de l'Orde de la Companyia de Jesús, i Joan Lloyd, preveres i màrtirs, que en temps del rei Carles II van ser penjats en descobrir-se que exercien el sacerdoci en la seua pàtria. (1679)

13. Davant del litoral de Rochefort, a França, beat Jaume Lombardie, prevere de Llemotges, màrtir, que en la terrible persecució desencadenada contra l'Església durant la Revolució Francesa, per ser sacerdot va ser empresonat en una nau menuda, en condicions insalubres, on va morir consumit per una malaltia incurable. (1794)

14. En un lloc anomenat Majiazhuang, prop de Daining, a la província d'Hebei, a la Xina, sants màrtirs Anna Wang, verge, Llúcia Wang Wangzhi i el seu fill Andreu Wang Tianqing, assassinats pel nom de Crist durant la persecució desencadenada pels Yihetuan. (1900)

15. També prop de Daining, igualment a la província xinesa d'Hebei, santa Maria Wang Lizhi, màrtir, que en la mateixa persecució, quan alguns pagans intentaven salvar-la demanant-li que diguera no ser cristiana, ella va afirmar obertament ser serventa de Crist Jesús i, per això, va ser executada immediatament. (1900)

21 de juliol de 2026, dimarts XVI

DIMARTS DE LA SETMANA XVI / II

Lectura primera Mi 7,14-15.18-20

Llanceu al fons del mar tots els nostres pecats

Lectura de la profecia de Miquees

Senyor, pastureu el vostre poble amb la vostra vara , 

el ramat que és la vostra heretat, 

i que ara viu dispers pels boscos 

i pels fruiterars. 

Que pasturen a Basan i a Galaad 

com en temps antics. 

Feu-nos vore els vostres prodigis, 

com el dia que ens vau traure d'Egipte. 

¿Qui és com vós, Déu nostre? 

Vós perdoneu les culpes, 

i a la resta de la vostra heretat, 

no li teniu en compte la infidelitat passada: 

no vos obstineu a castigar, 

perquè estimeu la bondat. 

Torneu ara a compadir-vos de nosaltres, 

extingiu les nostres culpes, 

llanceu al fons del mar tots els nostres pecats. 

Sigueu fidel a Jacob, 

bondadós amb la descendència d'Abraham, 

tal com vau jurar als nostres pares 

des dels primers temps.

Salm responsorial 84,2-4.5-6.7-8 (R.: 8a)

Heu afavorit, Senyor, la vostra terra,

i renovat el poble de Jacob;

li heu perdonat totes les culpes,

heu estés un vel sobre els seus pecats,

heu reprimit la vostra còlera,

vos heu desdit del vostre rigor.

R. Senyor, feu-nos vore el vostre amor.

Déu, salvador nostre, renoveu-nos;

assereneu-vos i no vos enfadeu.

¿Estareu sempre indignat

i mantindreu el rigor en cada generació? R.

¿És que no ens retornareu la vida

per a que el vostre poble trobe en vós l'alegria?

Senyor, feu-nos vore el vostre amor,

i doneu-nos la vostra salvació. R.

Al·leluia Jo 14,23

Qui m'estima farà cas de les meues paraules;

mon Pare l'estimarà, i vindrem a viure en ell.

Evangeli Mt 12,46-50

Assenyalant amb la mà els seus deixebles, Jesús digué:

«Estos són ma mare i els meus germans»

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Mateu

En aquell temps, quan Jesús encara estava parlant a la multitud, sa mare i els seus germans, es presentaren fora de la casa, que volien parlar amb ell. Algú el va avisar: «La vostra mare i els vostres germans estan ací fora, que volen parlar-vos». Jesús li respongué: «¿Qui és ma mare? ¿Qui són els meus germans?» I assenyalant amb la mà els seus deixebles, digué: «Estos són ma mare i els meus germans; el que fa la voluntat de mon Pare, que està en el cel, este és el meu germà, la meua germana i ma mare».

* * * * *

Sant Llorenç de Brindisi, prevere i doctor de l'Església

Sant Llorenç de Brindisi, prevere i doctor de l'Església, de l'Orde dels Germans Menors Caputxins, predicador incansable per les regions d'Europa, que, de caràcter senzill i humil, va complir fidelment totes les missions que se li van encomanar, com defendre l'Església contra els infidels, reconciliar els prínceps enfrontats i portar el govern del seu orde religiós. Va morir a Lisboa, a Portugal, el 22 juliol de 1619.

• J. M. Bausset: Sant Llorenç de Brindisi (21 de juliol del 2015)

Aniversari del naiximent de Marshall McLuhan, educador, filòsof i estudiós canadenc (1911)

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del 21 de juliol

2. A Marsella, ciutat de la Provença, a la Gàl·lia, hui França, sant Víctor, màrtir. (c. 292)

3. A Emessa, població de Síria, sant Simeó, anomenat "Salos", que, impulsat per l'Esperit Sant, per amor a Crist va anhelar ser tingut pels hòmens com un bovo i un plebeu. En este mateix dia, commemoració també de sant Joan, ermità, que va conviure durant quasi trenta anys amb sant Simeó en santa peregrinació i en l'erm pròxim al llac de Mareotis, a Egipte. (s. IV)

4. A Roma, commemoració de santa Pràxedis [o Pràxedes], amb el nom de la qual es va dedicar a Déu una església a l'Esquilí. (a. 491)

5. A Estrasburg, ciutat de la Burgúndia, actual França, sant Arbogast, bisbe. (s. VI)

6. En la mar, davant de les costes de Rochefort, beat Gabriel Pergaud, prevere i màrtir, canonge regular de Beaulieu, a Saint-Brieuc, que, per ser sacerdot, va ser tret de la seua abadia i tancat en condicions inhumanes en una vella nau, on va obtindre la corona del martiri en morir afectat per una malaltia contagiosa. (1794)

7. A Yanzibian, de Yangpingguan, a la Xina, sant Alberic Crescitelli, prevere del Pontifici Institut per a les Missions Estrangeres, que en la persecució desencadenada per la secta dels Yihetuan, colpejat primer brutalment fins a quedar quasi mort, va ser arrossegat l'endemà, lligats els seus peus, per un camí empedrat fins prop d'un riu, on va obtindre la palma del martiri en ser esbocinat i decapitat el seu cos. (1900)

8. Passió de sant Josep Wang Yumei, màrtir, que, durant la mateixa persecució, va morir quan era portat a Daining, a la província d'Hebei, també a la Xina. (1900)

9. Beat Francesc Maria de la Creu (Joan Baptiste) Jordan (1848- Tafers, Suïssa 1918), va ser un sacerdot catòlic alemany i fundador de la Societat del Diví Salvador i de la Congregació de Germanes del Diví Salvador, comunament dits els salvatorians i salvatorianes.

10. Beat Lluís Lenzini (1981-Crocette di Pavullo, Itàlia, 21-juliol-1945), prevere diocesà i màrtir, assassinat a un quilòmetre de la seua parròquia per partisans comunistes per odi a la fe.

20 de juliol de 2026, dilluns XVI

DILLUNS XVI DEL TEMPS ORDINARI / II

Oració col·lecta

Sigau propici, Senyor, als vostres servents 

i doneu-nos abundosament els dons de la gràcia; 

per a que fervents en la fe, en l’esperança i en la caritat, 

perseverem fidels en la guarda dels vostres manaments.

Lectura primera Mi 6,1-4.6-8

Ja t'han dit, home, què espera de tu el Senyor

Lectura de la profecia de Miquees

Escolteu açò que diu el Senyor:

«Posa't dret i crida les muntanyes a juí, 

que els tossals senten el teu clam». 

Muntanyes, escolteu les acusacions del Senyor, 

escolteu-les, fonaments eterns de la terra; 

el Senyor acusa el seu poble, 

discutix amb Israel: 

«Poble meu, què t'he fet? 

En què t'he molestat? Respon-me. 

Jo et vaig fer eixir del país d'Egipte, 

et vaig alliberar de l'esclavitud 

i vaig enviar a Moisés, Aaron i Maria 

per a guiar-te».

«¿Amb quina ofrena em presentaré davant del Senyor, 

quan aniré a adorar el Déu excels? 

¿Portaré víctimes, per a oferir holocausts? 

¿Portaré vedells d'un any? 

¿El Senyor vorà amb bons ulls 

l'ofrena de milers de moltons 

o de milers i milers de torrents d'oli? 

¿He d'oferir el meu primer fill 

per a expiar les meues culpes? 

¿El fruit de les meues entranyes,

pels meus pecats?» 

Ja t'han dit, home, on és troba el bé, 

què espera de tu el Senyor: 

sigues just en l'obrar, 

estima la bondat 

i camina humilment amb el teu Déu.

Salm responsorial 49,5-6.8-9.16bc-17.21 i 23 (R.: 23b)

«Reuniu els meus fidels,

que amb la sang d'una víctima

signaren la meua aliança».

El cel proclama la seua justícia,

Déu mateix és el jutge.

R. A qui camina honradament,

li mostraré la salvació de Déu.

No condemne els teus  sacrificis,

els teus holocausts sempre presents;

però no accepte el bou de ta casa

ni el cabrit del teu corral. R.

¿Per què em recites els manaments

i t'omplis la boca amb la meua aliança,

si tu odies els mandats,

i desdenyes les meues paraules? R.

¿He de callar, mentres fas tot això?

¿Penses que soc com tu?

T'acuse i t'ho retrac a la cara».

L'alabança és una sacrifici que m'honora.

A qui camina honradament,

li mostraré la salvació de Déu». R.

Al·leluia Salm 94,8ab

No enduriu, hui, els vostres cors;

escolteu la veu de Déu.

Evangeli Mt 12,38-42

El dia del juí, la reina del país del Sud s’alçarà contra esta generació

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Mateu

En aquell temps, alguns mestres de la Llei i fariseus digueren a Jesús: «Mestre, volem vore un signe teu». 

Ell els va respondre: «Esta generació malvada i adúltera demana un signe, però l’únic signe que li donaran serà el del profeta Jonàs: igual que Jonàs va passar tres dies i tres nits en el ventre del monstre marí, també el Fill de l'home passarà tres dies i tres nits en el cor de la terra. 

El dia del juí, els habitants de Nínive s’alçaran contra esta generació i faran que la condemnen, perquè ells es convertiren amb la predicació de Jonàs; i ací hi ha algú que és més que Jonàs. 

El dia del juí, la reina del país del Sud s’alçarà contra esta generació i farà que la condemnen, perquè ella va vindre des dels confins de la terra per a escoltar la saviesa de Salomó; i ací hi ha algú que és més que Salomó». 

 

* * * * *

Sant Apol·linar, bisbe i màrtir.

Sant Apol·linar, bisbe, que, al mateix temps que propagava entre els gentils les insondables riqueses de Crist, anava davant de les seues ovelles com a bon pastor, i és tradició que va honrar amb el seu il·lustre martiri l'església de Classe, prop de Ravenna, a la via Flamínia, a la Itàlia actual, on va passar al banquet etern el dia 23 de juliol. (c. s. II)

Beates Francesca del Cor de Jesús Aldea Araujo i Rita Dolors del Cor de Jesús Pujalte Sánchez, vèrgens i màrtirs (mem. a la diòcesi d'Oriola-Alacant).

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del 20 de juliol

2. Commemoració de sant Elies Tesbita, profeta del Senyor en temps d'Acab i Ocozies, reis d'Israel, que va defendre els drets de l'únic Déu davant del poble infidel al seu Senyor, amb tal valor que va prefigurar no sols a Joan Baptiste sinó al mateix Crist. No va deixar oracles escrits, però ha sigut recordat sempre fidelment, sobretot al Mont Carmel.

3. Commemoració del benaurat Josep, anomenat "Barsabbas", i per renom "el Just", deixeble de Crist, a qui, juntament amb sant Maties, els seguidors del Senyor van presentar als apòstols per a que un d'ells exercira la missió apostòlica en substitució de Judes. Encara que l'elecció va recaure en Maties, també Josep va servir el Senyor amb la seua predicació i santedat. (s. I)

4. A Antioquia de Pisídia, actual Turquia, santa Marina o Margarida, que és tradició que va consagrar el seu cos a Crist en la virginitat i en el martiri. (s. inc.)

5. A Etiòpia, sant Frumenci, bisbe, que, havent sigut fet presoner, va viure primer com a esclau, i després, ordenat bisbe per sant Atanasi, va propagar l'Evangeli en esta regió. (s. IV)

6. A Cartago, hui Tunísia, sant Aureli, bisbe, fermíssim pilar de l'Església, que va protegir els seus fidels perquè no es deixaren arrastrar pels costums pagans i va col·locar la seua seu episcopal al mateix lloc on primer es trobava una estàtua de la deessa del cel. (c. 430)

7. A la regió de Boulogne, a la Gàl·lia, actualment França, sant Vulmar, prevere, que, sent humil pastor, interessat a instruir-se va adquirir una bona formació i va ser ordenat sacerdot, després de la qual cosa es va retirar en un erm seguint el costum dels antics pares, i finalment, a Hautmont, a l'Hainaut, als boscos de la seua pàtria, va fundar dos monestirs, un de monjos i un altre de vèrgens. (c. 700).

8. A Còrdova, ciutat de la regió hispànica d'Andalusia, sant Pau, diaca i màrtir, que, alliçonat amb l'exemple i la paraula de sant Sisenand, no va témer retraure als prínceps i dignataris sarraïns la falsedat del seu culte, i va ser mort per haver confessat a Crist com a Déu verdader. (851)

9. A Hildesheim, ciutat de Saxònia, a Germània, hui Alemanya, beat Bernat, bisbe, que, malgrat ser cego, va regir en pau la seua Església durant vint-i-tres anys. (1153)

10. A la ciutat de Seül, a Corea, santes Magdalena Yi Yong-hui, Teresa Yi Mae-im, Marta Kim Song-im, Llúcia Kim, Rosa Kim i Anna Kim Chang-gum, Maria Won Kwi-im, verge, i sant Joan Baptiste Yi Kwang-nyol, tots ells màrtirs. (1839)

11. A la ciutat de Nam Dinh, a Tonquín, actual Vietnam, sant Josep Maria Díaz Sanjurjo, bisbe, de l'Orde de Predicadors i màrtir, que durant la persecució ordenada per l'emperador Tu Duc, va ser condemnat a mort pels qui odiaven la fe cristiana. (1857)

12. A Zhoujiahe, llogaret pròxim a la ciutat de Yingxian, a la província d'Hebei, a la Xina, passió dels sants Lleó Ignasi Mangin i Pau Denn, preveres de l'Orde de la Companyia de Jesús, els quals, en la persecució desencadenada pels Yihetuan van ser travessats amb llances davant de l'altar, quan estaven donant ànim als fidels. Amb ells va ser assassinada santa Maria Zhou Wuzhi, que intentava protegir amb el seu cos el celebrant sant Lleó. (1900)

13. Al poble de Lujiazhuang, a prop també de Yingxian, a la mateixa província xinesa d'Hebei, sant Pere Zhou Rixin, màrtir, que en la mateixa persecució pels Yihetuan, davant del prefecte que li exigia abjurar, va afirmar que no podia renegar de Déu Creador del món, per la qual cosa va ser decapitat. (1900)

14. Al lloc de Daliucun, a Wuyi, de nou a la província xinesa d'Hebei, santa Maria Fu Guilin, mestra, que durant la mateixa persecució va ser entregada als enemics de l'Evangeli, sent decapitada mentre invocava el nostre Salvador Jesucrist (1900).

15. Al poble de Wuqiao Zhaojia, també a Hebei, commemoració de santa Maria Zhao Gouzhi i de les seues filles Rosa Zhao i Maria Zhao, que en la citada persecució, per a no ser violades, es van llançar a un pou, però tretes d'ell van consumar el martiri. (1900)

16. Al lloc de Dechao, també a la província xinesa d'Hebei, commemoració de sant Xi Guizi, màrtir, que, quan encara no era més que catecumen, davant d'una multitud furiosa es va confessar cristià i, ferit de mort, va ser batejat amb la seua pròpia sang. (1900)

17. A Madrid, a Espanya, beates Rita Dolors del Cor de Jesús Pujalte i Sánchez, i Francesca del Sagrat Cor de Jesús Aldea i Araujo, vèrgens de l'Institut de Germanes de la Caritat del Sagrat Cor de Jesús i màrtirs, les quals, durant la guerra, van ser fetes presoneres en la capella del col·legi pels enemics de l'Església i afusellades poc després, quan les traslladaven a un altre lloc. (1936)

18. Beat Lluís Novarese (1914- Rocca Priora, Roma 1984). Sacerdot diocesà, renovador en la pastoral dels malalts, fundador de la Pia Unió dels Silenciosos Obrers de la Creu i del Centre Voluntari del Sofriment.