31 de març de 2026: Dimarts Sant

SETMANA SANTA


DIMARTS SANT


Oració col·lecta

Déu omnipotent i etern,
feu que celebrem de tal manera
els misteris de la Passió del Senyor,
que merescam ser perdonats.
Per nostre Senyor Jesucrist...

Lectura primera Is 49,1-6

T'he fet llum de tots els pobles,
per a que la meua salvació arribe de cap a cap de la terra

Lectura del llibre d'Isaïes

Escolteu-me, illes remotes;
estigueu atents, pobles llunyans.
Abans de nàixer, el Senyor em va cridar,
quan estava en el si de la mare,
va pronunciar el meu nom.
Va fer dels meus llavis una espasa tallant
i em va amagar a l'ombra de la seua mà.
Va fer de mi una fletxa aguda,
ben guardada en la seua baina,
i em va dir: «Eres el meu servent, Israel, 
en tu manifestaré la meua glòria».
Jo pensava: «M'he cansat en va,
he consumit les meues forces per no res.
De fet el Senyor sostenia la meua causa,
el meu Déu em guardava la recompensa».
El Senyor em va formar des del si de la mare
per a que fora el seu servent,
fera tornar el poble de Jacob,
i li reunira el poble d'Israel;
m'he sentit honrat davant del Senyor,
i el meu Déu ha sigut la meua força:
però ara ell em diu:
«És massa poc que sigues el meu servent
per a restablir les tribus de Jacob
i fer tornar els qui he guardat d'Israel;
et faré llum de tots els pobles,
per a que la meua salvació arribe 
de cap a cap de la terra».

Salm responsorial 70,1-2.3-4a.5-6ab.15 i 17 (R.: 15a)

En vós, Senyor, m'empare,
que no en tinga un desengany.
Deslliureu-me, traeu-me del perill;
vós, bo i just; escolteu i salveu-me.

R. Els meus llavis contaran la vostra bondat.

Sigueu el meua castell de refugi,
la meua roca salvadora.
Per a mi sou penyal i castell.
Déu meu,
rescateu-me de les mans de l'injust. R.

Vós sou la meua esperança, Déu meu;
en vós, Senyor, he confiat des de jove.
En el si de la mare ja m'assistíeu,
en el claustre matern em sosteníeu. R.

Els meus llavis contaran la vostra bondat,
tot el dia la vostra salvació,
que jo no sé mesurar.
M'instruïu, Déu meu, des de jove,
i encara proclame les vostres meravelles. R.

Vers abans de l'evangeli

Salve, Rei nostre, obedient al Pare;
vós fóreu portat com un corderet a la mort de creu.

Evangeli Jo 13,21-33.36-38

U de vosaltres m'ha d'entregar...
Abans que cante el gall, m'hauràs negat tres vegades

 Lectura de l'evangeli segons sant Joan

En aquell temps, [durant el sopar amb els deixebles,] Jesús es va commoure i va declarar: «En veritat vos dic que u de vosaltres m'ha d'entregar». Els deixebles es miraven els uns als altres, perquè no sabien a qui es referia. U dels deixebles, aquell que Jesús estimava, es trobava en taula al seu costat. Simó Pere li va fer senyes per a que li preguntara de qui parlava. Ell es deixà caure sobre el pit de Jesús i li preguntà: «Senyor, ¿qui és?» Jesús li va contestar: «És aquell a qui donaré el tros de pa que ara sucaré». I Jesús va sucar el pa i el va donar a Judes, el fill de Simó Iscariot. En aquell moment, darrere del mos, Satanàs va entrar en ell. Jesús li digué: «Fes de pressa això que has de fer». Ningun comensal va entendre per què li ho deia Jesús. Com que Judes guardava la caixa dels diners, alguns suposaven que Jesús li encarregava la compra de tot el que necessitaven per a la festa, o que donara alguna cosa als pobres. Este es va menjar aquell tros de pa i va eixir immediatament. Era de nit.
Quan Judes va eixir fora, Jesús va dir: «Ara el Fill de l'home és glorificat, i Déu és glorificat en ell. Si Déu és glorificat en ell, també Déu mateix el glorificarà, i el glorificarà ben prompte. Fills meus, encara estic amb vosaltres, si bé per poc de temps. Em buscareu, però ara vos dic també a vosaltres allò que vaig dir als jueus: "A on jo vaig, vosaltres no hi podeu anar"». Simó Pere li diu: «Senyor, ¿a on aneu?» Jesús li respon: «Per ara, tu no pots seguir-me a on jo vaig. Em seguiràs més tard». Pere li replica: «Senyor, ¿per què no vos puc seguir ara? Jo donaria la vida per vós». Jesús li respon: «¿Tu vols donar la vida per mi? Mira, t'assegure que abans que cante el gall, m'hauràs negat tres vegades». 
 
Oració sobre les ofrenes

Senyor,
accepteu, compadit, les ofrenes de la vostra família
i, ja que li permeteu participar
dels dons sagrats,
feu que arribe a disfrutar-los en plenitud.
Per Crist, Senyor nostre.

Prefaci

És realment just i necessari,
és el nostre deure i la nostra salvació,
Senyor, Pare sant,
Déu omnipotent i etern,
que, sempre i en tot lloc,
vos donem gràcies,
per Crist Senyor nostre.
Perquè s'acosten els dies sants
de la seua passió salvadora
i de la seua gloriosa resurrecció,
en els quals ell venç la supèrbia de l'enemic
i nosaltres celebrem
el misteri de la nostra redempció.
Per ell, els cors dels àngels,
que s'alegren eternament en la vostra presència,
adoren la vostra majestat.
Vos preguem, per tant, que ens deixeu ajuntar
les nostres veus a les seues
per a alabar-vos, humils,
dient:

Oració després de la comunió

Senyor,
nodrits amb este do de salvació,
implorem de la vostra misericòrdia,
que, per este sagrament,
amb el qual ens alimenteu en esta vida temporal,
ens feu participar també de la vida eterna.
Per Crist, Senyor nostre.

MEDITACIÓ AMB EL PAPA FRANCESC

«L'ovella extraviada més perfecta en l'Evangeli és Judes». Ell, en efecte, va recordar el Pontífex, és «un home que sempre, sempre tenia una miqueta d'amargor en el cor, alguna cosa per criticar dels altres, sempre distanciat»: un home que no coneixia «la dolçor de la gratuïtat de viure amb tots els altres». I atés que esta «ovella» no «estava satisfeta», aleshores «escapava». «escapava perquè era un lladre», altres «són luxuriosos» i igualment «escapen perquè hi ha esta tenebra en el cor que els allunya del rei». Estem davant d'«esta doble vida» que existix en «tants cristians» i també —va afegir «amb dolor»— de «sacerdots» i «bisbes». D'altra banda, també «Judes era bisbe, era u dels primers bisbes...». «Ovella extraviada» Pobret! (…) «també nosaltres hem d'entendre les ovelles extraviades». En efecte, també nosaltres tenim alguna coseta, menuda o no tan menuda, de l'ovella extraviada». (Homilia Santa Marta, 6 de desembre de 2016)

* * * * *

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del 31 de març

1. Al lloc d'Argol, a Pèrsia, actualment l'Iraq, sant Benjamí, diaca, que, per predicar insistentment la paraula de Déu, va consumar el seu martiri amb canyes punxegudes clavades sota les ungles, en temps del rei Vararane V. (c. 420)

Va ser un diaca persa que, en el regnat de Varanane V, no va cedir en la seua predicació de l’Evangeli, mostrant un gran zel missioner tant a sostindre en la fe els fidels com a portar l’Evangeli als pagans. Arrestat i sotmés a un judici, davant la seua negativa a renegar de Crist i passar-se a la religió persa, el van turmentar horriblement. Finalment el van matar el dia 31 de març de l’any 420. [font]

2. A Roma, commemoració de santa Balbina, el títol erigit de la qual a l'Aventí mostra la veneració que es va tributar al seu nom. (a. 595)

3. A Colònia, ciutat d'Austràsia, a l'actual Alemanya, sant Agilulf, bisbe, il·lustre per l'austeritat de la seua vida i per la predicació. (751/752)

4. A Borgo San Domnino, en la rodalia de Parma, a Itàlia, sant Guiu, abat del monestir de Pomposa, on va rebre molts deixebles i va restaurar els edificis. Es va preocupar de manera especial per l'oració, la contemplació i el culte diví, i va buscar viure en la soledat, atent només a Déu. (1046)

5. A Tolosa, a França, beata Joana, verge, de l'Orde de les Carmelites. (s. XV)

6. A Udine, al territori de Venècia, actualment Itàlia, beat Bonaventura de Forli, prevere de l'Orde dels Servents de Maria, que amb la seua predicació per diverses regions d'Itàlia va moure el poble a la penitència. Va morir ja octogenari, mentre predicava un sermó quaresmal. (1491)

7. A Carlisle, a Anglaterra, commemoració del beat Cristòfol Robinson, prevere i màrtir, que va ser testimoni del martiri de sant Joan Boste i, finalment, sota el regnat d'Isabel I, en dia no precisat, només pel fet de ser sacerdot, també va ser ajusticiat, rebent d'esta manera la palma de la glòria. (1597)

8. Al llogaret de Ravensbrück, a Alemanya, beata Natàlia Tulasiewicz, màrtir, que, en ser ocupada militarment Polònia, la seua pàtria, per un règim contrari a Déu i a la dignitat humana, va ser reclosa en un camp de concentració, on, en una cambra de gas, va entregar la seua ànima al Senyor. (1945)


30 de març de 2026: Dilluns Sant

SETMANA SANTA


DILLUNS SANT


Oració col·lecta

Déu totpoderós, feu que,
els qui flaquegem per la nostra debilitat,
trobem la força en la Passió del vostre Fill unigènit.

Lectura primera Is 42,1-7

No crida ni alça la veu, no es fa sentir pels carrers

Lectura del llibre d'Isaïes

Açò diu el Senyor:
«Ací teniu el meu servent, que jo sostinc,
el meu elegit, que té tot el meu favor.
He posat en ell el meu Esperit;
porta el dret a les nacions.
No crida ni alça la veu,
no es fa sentir pels carrers; 
no trenca la canya que es bada,
no apaga la flama que vacil·la;
porta el dret amb veritat,
sense dubtar ni flaquejar,
fins que l'haurà implantat en la terra,
i les illes esperen les seues decisions».

Déu, el Senyor,
que ha creat el cel i l'ha desplegat,
que fixa la terra amb la seua vegetació,
que dona el respir a la gent que l'habita,
i l'esperit als qui la recorren,
declara açò:
«Jo, el Senyor, t'he cridat bondadosament,
t'he pres per la mà, t'he format
i et designe aliança del poble,
llum de les nacions,
per a tornar la vista als cegos,
per a traure de la presó els captius
i, del calabós, els qui viuen en la foscor».

Salm responsorial 26,1.2.3.13-14 (R.: 1a)

El Senyor m'il·lumina i em salva:
¿qui em pot fer por?
El Senyor és el mur que em defén.
¿Qui em pot espantar?

R. El Senyor m'il·lumina i em salva.

Quan m'assalten els malvats
per a devorar-me sencer,
ells, enemics i rivals,
entropessen i cauen. R.

Si un exèrcit acampa contra mi,
el meu cor no tremola;
si em declaren la guerra,
em quede tranquil. R.

Segur que en la terra dels vius
voré la bondat del Senyor.
¡Espera en el Senyor! ¡Sigues valent!
¡Que el teu cor no flaquege!
¡Espera en el Senyor! R.

Vers abans de l'evangeli

Salve, Rei nostre;
només vós heu tingut pietat de nosaltres.

Evangeli Jo 12,1-11

Deixa-la en pau; ella l'havia guardat per al dia que m'hauran d'amortallar

 Lectura de l'evangeli segons sant Joan

Sis dies abans de la Pasqua, Jesús va anar a Betània, on vivia Llàtzer, a qui Jesús havia ressuscitat d'entre els morts. Allí li oferiren un sopar: Marta servia i Llàtzer era u dels  comensals. 
Maria va prendre una lliura de perfum de nard autèntic, prou car, va ungir els peus de Jesús i li'ls va eixugar amb els cabells. Tota la casa es va omplir de la fragància d'aquell perfum.
U dels deixebles, Judes Iscariot, el qui l'havia d'entregar, va dir: «¿Per què no s'ha venut este perfum per tres-cents denaris i els han donat als pobres?» Açò ho va dir, no perquè li importaren els pobres, sinó perquè era un lladre; ell guardava la caixa i cisava els diners que hi posaven.
Jesús li va dir: «Deixa-la en pau. Ella el guardava per al dia que m'hauran d'amortallar. De pobres, sempre en tindreu entre vosaltres, però a mi, no em tindreu sempre».
Un grup molt gran de jueus saberen que Jesús estava allí i hi acudiren, no solament per ell, sinó també per a vore a Llàtzer, que Jesús havia ressuscitat d'entre els morts. Els grans sacerdots decidiren matar també a Llàtzer, perquè molts jueus, per causa d'ell, els abandonaven i creien en Jesús.

Oració sobre les ofrenes

Digneu-vos, Senyor,
atendre els misteris que celebrem.
Vós, que els heu instituït
per a que ens alliberen de l'antiga condemnació,
feu que donen en nosaltres el fruit de la vida eterna.

 Prefaci

És realment just i necessari,
és el nostre deure i la nostra salvació,
Senyor, Pare sant,
Déu omnipotent i etern,
que, sempre i en tot lloc,
vos donem gràcies,
per Crist Senyor nostre.
Perquè s'acosten els dies sants
de la seua passió salvadora
i de la seua gloriosa resurrecció,
en els quals ell venç la supèrbia de l'enemic
i nosaltres celebrem
el misteri de la nostra redempció.
Per ell, els cors dels àngels,
que s'alegren eternament en la vostra presència,
adoren la vostra majestat.
Vos preguem, per tant, que ens deixeu ajuntar
les nostres veus a les seues
per a alabar-vos, humils,
dient: 
 
Postcomunió

Senyor, visiteu el vostre poble
i mireu amb bondat els qui celebren els sants misteris;
ajudeu-los a conservar els remeis de la vida eterna
que reben de la vostra misericòrdia.

* * * * *

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del 30 de març

1. A Asti, a la regió Transpadana, actualment Itàlia, sant Segon, màrtir. (s. inc)

2. A Tessalònica, ciutat de Macedònia, a l'actual Grècia, sant Domní, màrtir(s. IV)

3. A Senlis, a la Gàl·lia Lugdunense, hui França, sant Règul, bisbe(s. IV)

4. Commemoració de molts sants màrtirs, que a Constantinoble, l'actual Istanbul, a Turquia, en temps de l'emperador Constanci, per orde del bisbe arrià Macedoni, van ser desterrats o torturats amb tota classe de suplicis. (s. IV)

Sant Joan Clímac
5. A la muntanya del Sinaí, a Egipte, sant Joan, abat, que va compondre la cèlebre obra Escala del Paradís per a la instrucció dels monjos, en la qual assenyalava el camí del progrés espiritual a manera d'una ascensió per trenta esglaons cap a Déu, a causa de la qual cosa va rebre el sobrenom de "Clímac"(649)
6. A Siracusa, ciutat de la regió italiana de Sicília, sant Zòsim, bisbe, que, primer, va ser humil custodi del sepulcre de santa Llúcia, i després, abat del monestir d'esta població. (c. 600)

7. A Coventry, a Anglaterra, santa Osburga, primera abadessa del monestir d'este lloc. (c. 1018)

8. Prop d'Aquino, a la regió del Laci, a Itàlia, sant Clinus, abat del monestir de sant Pere della Foresta. (d. 1030)

9. A Aguilera, al regne de Castella, sant Pere de Valladolid Regalado, prevere de l'Orde dels Germans Menors, que, insigne per la seua humilitat i el rigor de la seua penitència, va construir dos cenobis, on només havien de viure dotze germans en total soledat. (1456)

10. A Vercelli, ciutat del Piemont, a Itàlia, beat Amadeu IX, duc de Savoia, que durant el seu govern va fomentar per tots els mitjans la pau, i amb la seua ajuda i zel va sostindre les causes dels pobres, les viudes i els òrfens. (1472)

11. Al llogaret de Su-Ryong, a Corea, sants màrtirs Antoni Daveluy, bisbe, Pere Aumaître, Martí Lluc Huin, preveres, Josep Chang Chu-gi, Tomàs Son Cha-son i Lluc Hwang Sok-tu, catequistes, que per la fe de Crist van morir decapitats. (1866)

12. A Nàpols, a Itàlia, beat Lluís (Arcàngel) Palmentieri de Casáuria, prevere de l'Orde dels Germans Menors, que, impulsat pel fervor de la caritat cap als pobres de Crist, va instituir dos congregacions: els Germans de la Caritat i les Germanes Franciscanes de Santa Isabel. (1885)

13. A Torí, també a Itàlia, sant Lleonard Murialdo, prevere, que va fundar la Congregació de Sant Josep, per a educar en la fe i la caritat cristianes els xiquets abandonats. (1900)

14. Al llogaret de San Julián, al territori de Guadalajara, a Mèxic, sant Juli Álvarez, prevere i màrtir, que en la cruel persecució contra la religió va testificar amb la seua sang la seua fidelitat a Crist. (1927)

15. Prop de Viena, a Àustria, beata Maria Restituta (Helena) Kafka, verge de la Congregació de les Germanes Franciscanes de la Caritat Cristiana i màrtir, la qual, originària de Moràvia, va exercir el servici d'infermera en un hospital i, detinguda en temps de guerra pels enemics de la fe, va morir decapitada. (1943)

29 de març de 2026: Diumenge de Rams

SETMANA SANTA


DIUMENGE DE RAMS

PASSIÓ DEL SENYOR / Cicle A


Diumenge de Rams en la Passió del Senyor, quan el nostre Senyor Jesucrist, com indica la profecia de Zacaries, va entrar en Jerusalem sobre un pollí, i al seu encontre va eixir la multitud amb rams d'oliveres 
(elog. del Martirologi Romà).
En este dia l'Església recorda l'entrada de Crist, el Senyor, a Jerusalem per a consumar el seu Misteri pasqual. Per esta raó, en totes les misses es fa memòria de l'entrada del Senyor a la ciutat santa; esta memòria es fa o bé per la processó o entrada solemne abans de la missa principal, o bé per l'entrada simple abans de les altres misses. L'entrada solemne, no la processó, pot repetir-se abans d'aquelles misses que se celebren amb gran assistència de fidels. Quan no es puga fer ni la processó ni l'entrada solemne, és convenient que es faça una celebració de la paraula de Déu en relació amb l'entrada messiànica i a la passió del Senyor, ja siga dissabte a poqueta nit, ja siga diumenge a l'hora més oportuna.

La processó de rams expressa de manera sensible el que ha sigut el nostre peregrinar de Quaresma. És la culminació de la pujada amb Crist a Jerusalem per a viure la pasqua amb Ell, que, «reconegut com a home per la seua presència, es va humiliar a si mateix, fet obedient fins a la mort, i una mort de creu» (2 lect.). La litúrgia de hui, doncs, inclou els dos pols del misteri pasqual: rebuig i acceptació, ombra i llum, mort i vida. De l'alegria de la processó, passarem a la contemplació de la Passió de Crist en l'Ev. de la missa. Estos dos pols troben la seua expressió més completa i perfecta en l'altar de l'eucaristia, que, al mateix temps que sacrifici, és banquet festiu dels fills de Déu.

LECTURES

COMMEMORACIÓ DE L'ENTRADA DEL SENYOR A JERUSALEM

Evangeli Mt 21,1-11

Beneït el qui ve en nom del Senyor


 Lectura de l'evangeli segons sant Mateu


Quan estaven prop de Jerusalem, arribaren a Betfagé, a la muntanya de les Oliveres. Allí Jesús envià dos deixebles amb esta comanda: «Aneu al poble d'ací davant, i trobareu de seguida una somera lligada, amb el seu pollí. Deslligueu-la i porteu-me'ls. Si algú vos diu res, responeu-li que el Senyor els ha de menester, però que els tornarà ben prompte».

Tot això va succeir per a que es complira tot allò que el Senyor havia anunciat pel profeta: «Digueu a la ciutat de Sió: Mira, el teu rei fa humilment la seua entrada, muntat en una somera, en un pollí, fill d'un animal de càrrega».

Els deixebles hi anaren, feren allò que Jesús els havia manat, portaren la somera i el pollí, els guarniren amb les seues capes, i ell hi pujà. Molta gent entapissava el camí amb les seues capes, altres tallaven branques dels arbres per a encatifar el camí i la gent que anava davant i que el seguia cridava: «Hosanna al Fill de David. Beneït el qui ve en nom del Senyor. Hosanna dalt del cel».

Quan va entrar a Jerusalem, se somogué tota la ciutat. Molts preguntaven: «¿Qui és eixe?». La gent que anava amb ell responia: «És el profeta Jesús, de Natzaret de Galilea».


MISSA DE LA PASSIÓ

Lectura primera Is 50,4-7

No he amagat la cara davant de les ofenses
i sé que no quedaré avergonyit

Lectura del llibre d'Isaïes

El Senyor Déu m'ha donat una llengua de mestre,
per a donar als cansats una paraula d'ànim.
Un matí i un altre, em desvetla,
a fi que escolte com un deixeble.
Déu, el Senyor, m'ha obert l'orella
i jo no m'he resistit ni m'he fet arrere:
he parat l'esquena als qui m'assotaven
i les galtes als qui m'arrancaven la barba;
no he amagat la cara
davant d'ofenses i salivades.
El Senyor Déu m'ajuda:
per això no em done per vençut;
per això pare la cara com una roca
i sé que no quedaré avergonyit.

Salm responsorial 21,8-9.17-18a.19-20.23-24 (R.: 2a)

Tots els qui em veuen es riuen de mi,
fan carasses, mouen el cap:
«S'ha adreçat al Senyor; que l'allibere;
que el salve, si tant l'ama».

R. Déu meu, Déu meu, ¿per què m'heu abandonat?

M'envolta un muntó de gossos,
em rodeja una colla de malfactors,
m'han lligat les mans i els peus,
puc comptar tots els meus ossos. R.

Es repartixen els meus vestits,
es juguen als daus la meua roba.
Però vós, Senyor, no vos allunyeu;
força meua, no tardeu a ajudar-me. R.

Anunciaré als meus germans el vostre nom,
vos alabaré enmig del poble reunit.
Fidels del Senyor, alabeu-lo,
fills de Jacob, glorifiqueu-lo,
reverencieu-lo, fills d'Israel. R.

Lectura segona Fl 2,6-11

Jesucrist s'abaixà. Per això Déu l'ha exalçat

Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Filips

Jesucrist, que era de condició divina,
no volgué guardar zelosament
la seua igualtat amb Déu,
sinó que es va fer no-res,
fins a prendre la condició d'esclau
i fer-se semblant als hòmens.
Començà a comportar-se com un home qualsevol,
s'abaixà
i es feu obedient fins a acceptar la mort,
i una mort de creu.
Per això Déu l'ha exalçat
i li ha concedit aquell nom
que està per damunt de qualsevol altre nom,
a fi que tots, en el cel, en la terra i més avall de la terra,
dobleguen el genoll al nom de Jesús,
i tots els llavis reconeguen
que Jesucrist és el Senyor,
a glòria de Déu Pare.

Vers abans de l'evangeli Fl 2,8-9

Crist es feu per nosaltres obedient
fins a la mort i una mort de creu.
Per això Déu l'ha exalçat
i li ha concedit aquell nom
que està per damunt de qualsevol altre nom. 


Evangeli Mt 26,14-27,66

Passió de nostre Senyor Jesucrist segons sant Mateu

Estic disposat a entregar-vos a Jesús

C. En aquell temps, u dels Dotze, l'anomenat Judes Iscariot, se n'anà a vore els grans sacerdots i els va proposar: 
S. «¿Què em donareu si vos entregue a Jesús?» 
C. Ells li oferiren trenta monedes de plata, i des d'aquell moment buscava una ocasió per a entregar-lo.

¿A on voleu que vos preparem el sopar de Pasqua?

C. El primer dia dels Àzims, els deixebles preguntaren a Jesús: 
S. «¿A on voleu que vos preparem el sopar de Pasqua?» 
C. Ell respongué: 
+ «Aneu a la ciutat, a casa de tal, i doneu-li este encàrrec: El mestre diu: La meua hora s'acosta: faré el sopar pasqual amb els meus deixebles en ta casa». 
C. Ells compliren les instruccions de Jesús i prepararen el sopar.

U de vosaltres m'entregarà

C. A poqueta nit, es va posar a taula amb els Dotze. I digué mentres sopaven: 
«Vos dic de veres que u de vosaltres m’entregarà». 
C. Ells començaren a preguntar-li, u per u, molt entristits: 
S. «¿Soc jo, Senyor?» 
C. Jesús els contestà: 
+ «El qui ha posat amb mi la mà en el mateix plat és el qui m'ha d'entregar. El Fill de l'home fa el seu camí, tal com està escrit d'ell, però ai de l'home que li fa traïció. Més li valdria no haver nascut». 
C. Judes, el traïdor, li va preguntar: 
S. «¿Soc jo, rabí?» 
C. Jesús li contestà: 
+ «Tu ho has dit».

Açò és el meu cos. Açò és la meua sang

C. Mentres menjaven, Jesús prengué el pa, va dir la benedicció, el partí i digué donant-lo als deixebles: 
+ «Preneu i mengeu-ne; açò és el meu cos». 
C. Després prengué un calze, digué l'acció de gràcies i els el donà dient: 
+ «Beveu-ne tots, que açò és la meua sang, la sang de l'aliança, escampada per tots els hòmens en remissió dels pecats. Vos assegure que d'ara en avant no beuré d'este fruit de la vinya fins al dia que en beuré de novell amb vosaltres en el Regne del meu Pare». 
C. Després de cantar l'himne, isqueren cap a la muntanya de les Oliveres.

Mataré el pastor i les ovelles del ramat es dispersaran

C. Llavors Jesús els digué: 
+ «Esta nit vos escandalitzareu per causa meua, perquè les Escriptures diuen: "Mataré el pastor, i les ovelles del ramat es dispersaran". Però, quan hauré ressuscitat, aniré davant de vosaltres a Galilea». 
C. Pere li digué: 
S. «Encara que tots es desenganyen de vós, jo, mai». 
C. Jesús li respon: 
+ «T'ho dic de veres: Esta mateixa nit, abans que cante el gall, m'hauràs negat tres vegades». 
C. Li diu Pere: 
S. «Encara que haja de morir amb vós, no vós negaré». 
C. I tots els deixebles digueren el mateix.

Es posà trist i abatut

C. Llavors Jesús va arribar amb els seus deixebles a una propietat anomenada Getsemaní, i els diu: 
+ «Assenteu-vos ací mentres vaig allí a pregar». 
C. Prengué Pere i els dos fills de Zebedeu, i es posà tot trist i abatut. Llavors els va dir: 
+ «Sent una tristor en l'ànima que em fa morir. Quedeu-vos ací i vetleu amb mi». 
C. Ell s'avançà un tros, es prosternà amb el front en terra i pregava: 
+ «Pare meu, si és possible, que esta copa s'aparte de mi. Però que no es faça com jo vullc, sinó com vós voleu».
C. Després va cap als seus deixebles i els troba adormits. Diu a Pere: 
+ «¿Com? ¿No heu sigut capaços de vetlar una hora amb mi? Vetleu i pregueu, que no caigueu en la temptació. L'esperit està decidit a tot, però l'home és dèbil». 
C. Se n'anà per segona vegada i pregà: 
+ «Pare meu, si esta copa no pot passar sense que jo la bega, que es faça la vostra voluntat». 
C. Després tornà i els trobà adormits: és que els ulls els pesaven. Els deixà novament, i se n'anà a pregar per tercera vegada, repetint la mateixa súplica. Se'n va en acabant cap als deixebles i els diu: 
+ «Ja podeu dormir tranquils. Ha arribat l'hora. El Fill de l'home és entregat en mans dels pecadors. Alceu-vos, anem, que el traïdor ja està ací».

Llavors prengueren a Jesús i el detingueren

C. Encara parlava Jesús quan arribà Judes, u dels Dotze, amb molta gent, armada d'espases i garrots. Venien de part dels grans sacerdots i dels notables del poble. El qui el traïa els havia donat este senyal: 
S. «És aquell que jo besaré: deteniu-lo». 
C. Immediatament s'acostà a Jesús i li digué: 
S. «Déu vos guarde, rabí». 
C. I el besà. Però Jesús li contestà: 
+ «Amic, fes allò que has vingut a fer».
 C. Llavors detingueren a Jesús, i u dels qui anaven amb ell desembainà l'espasa i, d'un colp, tallà l'orella del criat del gran sacerdot. Jesús li digué: 
+ «Torna a embainar l'espasa: tots els qui empunyen l'espasa, per l'espasa moriran. ¿Et penses que no puc demanar ajuda a mon Pare? Ara mateix m'enviaria més de dotze legions d'àngels. Però llavors, ¿com es compliria allò que anuncien les Escriptures afirmant que ha de ser així?» 
C. Llavors Jesús s'adreçà a la gent i els digué: 
+ «Heu vingut a prendre'm, armats d'espases i garrots, com si fora un bandoler. Cada dia em teníeu assentatt en el temple ensenyant, i no em detinguéreu mai. Però tot ha passat així per a que es complira allò que havien escrit els profetes». 
C. Llavors, tots els deixebles el deixaren a soles i fugiren.

Vos assegure que d'ara en avant voreu el Fill de l'home
assegut a la dreta del Totpoderós

C. Els qui havien detingut a Jesús se l'endugueren al palau del gran sacerdot Caifàs, on s'havien reunit els mestres de la Llei i els notables. Pere el seguia de lluny fins que arribà al palau del gran sacerdot. Entrà al pati i s'assentà entre els guardes, esperant-ne el desenllaç. Els grans sacerdots amb tot el sanedrí buscaven alguna falsa declaració contra Jesús per a poder-lo condemnar a mort, però no en trobaven cap, encara que s'havien presentat molts testimonis que declaraven en fals. Finalment, se'n presentaren dos amb esta acusació: 
S. «Eixe ha dit: "Jo podria destruir el santuari de Déu i reconstruir-lo en tres dies"». 
C. El gran sacerdot s'alçà i preguntà a Jesús: 
S. «¿No et vols defendre de res? ¿Què dius de les acusacions que et fan estos testimonis?» 
C. Però Jesús callava. El gran sacerdot li digué: 
S. «Et conjure pel Déu viu que ens digues si tu eres el Messies, el Fill de Déu». 
C. Jesús li respon: 
+ «Sí, teniu raó. Vos assegure que d'ara en avant voreu el Fill de l'home assegut a la dreta del Totpoderós, i venint enmig dels núvols del cel». 
C. Llavors, el gran sacerdot s'esgarrà ls vestits tot cridant: 
S. «¡Ha blasfemat! ¿Quina falta ens fan els testimonis? Vosaltres mateixos acabeu de sentir la blasfèmia. ¿Què vos pareix?» 
C. Ells respongueren: 
S. «Mereix pena de mort». 
C. I li escopien a la cara; altres li pegaven bufetades i punyades i li deien: 
S. «Profetitza, Messies; endevina qui t'ha pegat».

Abans que cante el gall em negaràs tres vegades

C. Mentrestant, Pere s'estava assentat fora, en el pati. Una criada se li acostà per a dir-li: 
S. «Tu també anaves amb Jesús, el Galileu». 
C. Però ell ho negà davant de tots i li digué: 
S. «No sé de què em parles». 
C. Quan Pere eixia cap al portal, una altra criada es fixà en ell i digué als qui estaven allí: 
S. «Eixe anava amb Jesús, el Natzarè». 
C. Pere ho tornà a negar, i jurava que no coneixia aquell home. Al cap de poc els qui estaven allí s'acostaren i digueren a Pere: 
S. «És veritat que anaves amb ells; se't nota fins i tot en el parlar». 
C. Ell es posà a proferir malediccions i juraments assegurant que no coneixia de res aquell home. En aquell moment cantà el gall i Pere es recordà que Jesús li havia dit: «Abans que cante el gall, em negaràs tres vegades»,  va eixir, i va plorar amargament.

L'entregaren a Pilat, el governador

C. Quan es va fer de dia, tots els grans sacerdots i els notables del poble tingueren sessió contra Jesús per a decretar la seua mort. Se l'endugueren encadenat i l'entregaren a Pilat, el governador romà.

No podem posar-los amb els diners de les ofrenes, perquè són el preu d'una vida

C. Quan Judes, el traïdor, va vore que l'havien condemnat, es penedí d'allò que havia fet. Retornà les trenta monedes als grans sacerdots i als notables i els digué: 
S. «He pecat entregant a la mort un home innocent». 
C. Ells, per tota resposta, li digueren: 
S. «¿A nosaltres ens vens amb això? Ja t'apanyaràs». 
C. Ell llançà els diners al santuari, va eixir, se'n va anar i es va penjar. Els grans sacerdots arreplegaren els diners, però es deien: 
S. «No podem posar-los amb els diners de les ofrenes, perquè són el preu d'una vida». 
C. Després de discutir-ho, amb aquells diners compraren el camp del Terrisser per a sepultar els forasters. Per això, encara hui s'anomena camp de Sang. Així es complí allò que diu el profeta Jeremies: «Prengueren les trenta monedes, el preu d'un esclau, tal com l'avaluaven els israelites, i les donaren a canvi del camp del Terrisser, tal com el Senyor m'havia indicat».

¿Eres tu el rei dels jueus?

C. Jesús comparegué davant de Ponç Pilat, el governador romà; i este l'interrogà: 
S. «¿Eres tu el rei dels jueus?» 
C. Jesús li digué: 
+ «Sí, teniu raó». 
C. Però Jesús no contestava res a les acusacions que li feien els grans sacerdots i els notables del poble. Llavors Pilat li diu: 
S. «No sents quantes acusacions presenten contra tu?» 
C. Però Jesús no li respongué ni una paraula, tant que el governador n'estava tot sorprès.
Cada any, per la festa, el governador tenia el costum d'indultar un pres, el que la gent volia. Llavors hi havia un pres famós, un tal Barrabàs. Quan la gent es reuní, Pilat els digué:
S. «¿Qui voleu que indulte, Barrabàs o Jesús, tingut com a Messies?» 
C. Perquè sabia que li havien entregat Jesús per enveja. Mentres Pilat estava assentat en el tribunal, la seua esposa li feu arribar esta comanda: 
S. «No vullgues saber res d'este innocent; esta nit, en un somni, he patit molt per ell». 
C. Mentrestant, els grans sacerdots i els notables havien convençut la gent que demanaren l'indult de Barrabàs i la mort de Jesús. Quan Pilat els preguntà quin dels dos volien que els indultara, ells li respongueren: 
S. «Barrabàs». 
C. Pilat els diu: 
S. «I de Jesús, tingut com a Messies, ¿què n'he de fer?» 
C. Tots li respongueren: 
S. «Que el crucifiquen». 
C. Digué Pilat: 
S. «Per què? ¿Quin mal ha fet?» 
C. Ells cridaven més fort encara: 
S. «Que el crucifiquen». 
C. Quan Pilat comprvà que era inútil el seu intent i que podria provocar un gran avalot, es llavà amb aigua les mans davant de la gent i els digué: 
S. «Jo no soc responsable de la sang d'este home; apanyeu-vos vosaltres». 
C. Tot el poble respongué: 
S. «Que la responsabilitat d'eixa sang caiga damunt de nosaltres i damunt dels nostres fills». 
C. Llavors els deixà lliure a Barrabàs i entregà a Jesús, després de fer-lo assotar, a fi que el crucificaren.

Salve, rei dels jueus

C. Els soldats del governador s'endugueren a Jesús a l'interior del pretori, reuniren al seu voltant tota la tropa, li tragueren els vestits, el cobriren amb un mantell de color grana, i li posaren en el front una corona d'espines que havien teixit, i en la mà dreta li posaren una canya. Després, per a burlar-se'n, s'agenollaven davant d'ell i li deien: 
S. «Salve, rei dels jueus». 
C. També l'escopien i li llevaven la canya per a pegar-li colps al cap. Acabada la burla, li llevaren el mantell, li posaren els seus vestits i se l'endugueren per a crucificar-lo.

Dos bandolers foren crucificats al seu costat

C. Quan eixien, trobaren un home de Cirene, que es deia Simó, i l'obligaren a carregar-se la creu de Jesús. Arribaren a un lloc anomenat Gòlgota, que vol dir "lloc de la Calavera". Li oferiren una beguda de vi barrejat amb fel; ell el tastà, però no en volgué beure. Després de crucificar-lo, es repartiren els seus vestits i se'ls jugaren als daus. I s'assentaren allí per a fer la guàrdia. Dalt del seu cap, havien posat escrita la causa de la seva condemna: «Este és Jesús, el rei dels jueus». Dos bandolers foren crucificats al seu costat, l'un a la dreta i l'altre a l'esquerra.

Si eres el Fill de Déu, baixa de la creu

C. Els qui passaven l'insultaven, movien el cap amb aires de mofa i deien: 
S. «Tu, que volies destruir el santuari i reconstruir-lo en tres dies, salva't tu mateix; si eres el Fill de Déu, baixa de la creu». 
C. També se'n burlaven els grans sacerdots amb els mestres de la Llei i els notables. Deien: 
S. «Ell, que salvava els altres, ¡no és capaç de salvar-se ell mateix! Ell, que és el rei d'Israel, que baixe ara de la creu i creurem en ell. Confiava en Déu: que l'allibere ara, si tant se l'estima, ell, que digué: Soc Fill de Déu». 
C. Els bandolers que havien sigut crucificats amb ell també l'insultaven.

Eli, Eli, ¿lema sabactani?

C. Des del migdia fins a mitjan vesprada s’estengué una foscor damunt de tota la terra. Cap a mitjan vesprada Jesús cridà amb tota la força: 
+ «Elí, Elí, ¿lemà sabactaní?»,
C. que vol dir: 
+ «Déu meu, Déu meu, ¿per què m'heu abandonat?» 
C. Alguns dels que estaven allí deien: 
S. «Eixe crida a Elies». 
C. U d'ells corregué a buscar una esponja, la xopà de vinagre i la posà en la punta d'una canya, i li la donava per a que en beguera. Però els altres li deien: 
S. «Deixa'l estar. A vore si ve Elies a salvar-lo». 
C. Jesús tornà a cridar amb tota la força i va expirar.

Ací tots i totes s'agenollen, i fan una pausa

C. En aquell moment, la cortina que tancava el santuari s’esgarrà en dos trossos de dalt a baix, la terra tremolà, les roques es clevillaren, els sepulcres s’obriren i ressuscitaren molts cossos dels sants que reposaven; després de la resurrecció de Jesús van eixir dels sepulcres, anaren a la Ciutat Santa i s’aparegueren a molts. Quan el centurió i els soldats que guardaven a Jesús veren el terratrémol i tot allò que havia passat, s’espantaren molt i digueren
S. «Eixe era realment el Fill de Déu». 
C. També hi havia allí, mirant-ho de lluny, moltes dones, que havien seguit a Jesús des de Galilea i el proveïen amb els seus propis recursos, entre elles, Maria Magdalena, Maria, mare de Jaume i de Josep, i la mare dels fills de Zebedeu.

Josep deposità el cos de Jesús en el seu sepulcre nou

C. A poqueta nit vingué un home ric d'Arimatea, que es deia Josep, i era també dels seguidors de Jesús. Eixe home anà a vore a Pilat per a demanar-li el cos de Jesús. Pilat manà que li donaren el cos. Josep el prengué, l'amortallà amb un llençol i el deposità en el sepulcre nou que ell s'havia fet tallar en la roca. Després feu redolar una gran pedra, per a tancar l'entrada del sepulcre, i se n'anà. Maria Magdalena i l'altra Maria estaven allí, assentades davant del sepulcre.

Podeu disposar d'una guàrdia.
Feu guardar el sepulcre tan bé com sapiau

C. L'endemà, que era ja dissabte, els grans sacerdots i els fariseus anaren en corporació davant de Pilat per a dir-li: 
S. «Senyor, ens hem recordat que aquell impostor, quan encara vivia, va dir: "Al cap de tres dies ressuscitaré". Doneu orde de guardar el sepulcre fins al tercer dia, no fora cas que els deixebles anaren a robar-lo i digueren al poble: "Ha ressuscitat d'entre els morts"; seria una impostura pitjor que la primera». 
C. Pilat els digué: 
S. «Podeu disposar d'una guàrdia. Feu guardar el sepulcre tan bé com sapiau». 
C. Ells anaren al sepulcre i l'asseguraren segellant-ne l'entrada i posant-li guàrdia.

A. La litúrgia de la missa d'este diumenge, després d'haver commemorat l'entrada de Jesús a Jerusalem, se centra en la passió del Senyor, exemple d'una vida submisa a la voluntat del Pare. La primera lectura ens presenta la profecia d'Isaïes sobre la passió de Crist, amb el tercer càntic del Servent del Senyor. El salm responsorial és el que Crist va proclamar estant en la creu: «Déu meu, Déu meu, ¿per què m'heu abandonat?». Com a Evangeli es llig la Passió segons sant Mateu; i, clavat en la creu, l'aclamem: «Jesucrist és el Senyor, a glòria de Déu Pare», Déu de l'univers, Kyrios, vencedor del pecat i de la mort (2 lect).

B. Narrant la passió, Sant Mateu subratlla que Jesús és conscient del que ocorre: ho sap per endavant, ho assumix i tracta en tot moment que els seus deixebles no es dispersen. Subratlla també la injustícia del procés i la culpabilitat de les autoritats. També el fet que els pagans són els que perceben millor la innocència i dignitat de Jesús: la dona de Pilat, el centurió en la creu... Meditar la passió significa creuar la nostra mirada amb la dolça presència del Natzaré. Mirant a Jesús, contemplant el seu rostre de patiment, trobem el camí de la pau. La seua omnipotència està en el seu amor, en la seua misericòrdia envers tots nosaltres. Ell patix amb nosaltres i tot l'humà està en ell, i en la seua resurrecció tots ressuscitarem.
Dia Mundial de la Salut

* * * * *

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del 29 de març

1. A Nàpols, a l'actual regió italiana de Campània, commemoració de sant Eustasi, bisbe (s. III)

2. Memòria de sant Marc, bisbe d'Aretusa, a Síria, que durant la controvèrsia arriana no es va desviar gens ni mica de la fe ortodoxa, i sota l'emperador Julià l'Apòstata, va ser perseguit. Sant Gregori Naziancé el va saludar com a home insigne i ancià de vida santíssima. (364)

3. Commemoració dels sants Armogastes, Arquinim i Saturn, màrtirs, que en el regne vàndal d'Àfrica, a l'actual Tunísia, durant la persecució desencadenada sota el rei arrià Genseric, van patir greus suplicis i infàmies per confessar la verdadera fe. (c. 462)

Sant Bertomeu de Llombardia

4. Al Mont Carmel, a Palestina, actualment Israel, beat Bertold [o Bertomeu] de Llombardia, que, abandonant la milícia, va ser admés entre els germans que professaven vida religiosa en eixa muntanya, i més avant, elegit prior, va encomanar la piadosa comunitat a la Mare de Déu. (c. 1188)

5. A Peiteu [Poitiers], lloc d'Aquitània, hui França, sant Guillem Tempier, bisbe, que, prudent i ferm, va defendre contra els nobles l'Església a ell encomanada i va oferir en la seua persona un integèrrim exemple de vida. (1197)

6. A Wismar, a la regió de Holstein, a Alemanya, sant Ludolf, bisbe de Ratzeburg i màrtir, que per defendre la llibertat de l'Església va ser encadenat, per mandat del duc Albert, en una reduïda presó, on va quedar tan esgotat corporalment que, en ser alliberat de presó, va partir cap al Senyor. (1250)

7. A Salisbury, a Anglaterra, commemoració del beat Joan Hambley, prevere i màrtir, que en temps de la reina Isabel I, per ser sacerdot, en un dia no precisat d'este mes, pròxim a la Pasqua del Senyor, en el suplici del patíbul es va conformar a la passió de Crist. (1587)

entrada destacada

31 de març de 2026: Dimarts Sant

SETMANA SANTA DIMARTS SANT Oració col·lecta Déu omnipotent i etern, feu que celebrem de tal manera els misteris de la Passió del Senyor, que...

entrades populars