17 de juliol de 2026, divendres XV

DIVENDRES DE LA SETMANA XV / II

Lectura primera Is 38,1-6.21-22.7-8

He escoltat la teua pregària,

he vist les teues llàgrimes

Lectura del llibre d'Isaïes

En aquells dies, el rei Ezequies caigué molt malalt. El profeta Isaïes, fill d'Amós, va anar a vore'l i li digué: «Açò diu el Senyor: Posa orde en ta casa, perquè la teua vida s'acaba: dins de poc moriràs».

Ezequies és girà de cara a la paret i pregà el Senyor: «Ah, Senyor, recordeu que m'he portat amb vós fidelment i amb tota sinceritat, i he fet sempre el bé, tal com vós voleu». I va esclatar en un gran plor.

El Senyor va fer sentir la seua paraula a Isaïes i li digué: «Ves a dir a Ezequies: "Açò diu el Senyor, Déu del teu pare David: He escoltat la teua pregària, he vist les teues llàgrimes: allargaré quinze anys la teua vida; a tu i a esta ciutat vos deslliuraré de les mans del rei d'Assíria: protegiré esta ciutat"».

Després Isaïes digué: «Porteu un empastre de figues, apliqueu-lo damunt del mal i el rei es posarà bo».

Ezequies li preguntà: «¿Quin serà el senyal que podré pujar al temple del Senyor?» Isaïes respongué: «El senyal que el Senyor complirà la seua paraula és este: Faré que l'ombra del sol torne arrere dels deu escalons de les escales d'Acaz que ja ha baixat». I l'ombra del sol tornà arrere dels deu escalons que havia baixat.

Salm responsorial Is 38,10.11.12abcd.16 (R.: 17b)

Jo pensava: A la mitat de la vida

me n'he d'anar;

m'envien a les portes del país dels morts

privat dels anys que em quedaven.

R. Senyor, heu salvat la meua vida

de caure a la fossa de la mort.

Pensava: No voré més el Senyor

en la terra dels vius,

no contemplaré ningú més

dels habitants del món. R.

S'emporten lluny de mi la meua cabanya,

com una tenda de pastors;

ell enrotlla com un teixidor la meua vida

i en talla l'ordit. R.

Senyor, viurà per a vós el meu cor,

hi viurà el meu esperit.

Em cureu, em torneu a la vida. R.

Al·leluia Jo 10,27

Les meues ovelles coneixen la meua veu,

diu el Senyor;

també jo les conec i elles em seguixen.

Evangeli Mt 12,1-8

El Fill de l'home és senyor del dissabte

᛭ Lectura de l'evangeli segon sant Mateu

Un dissabte Jesús passava per uns camps de blat, i els seus deixebles, que tenien fam, començaren a arrancar espigues i a menjar-se-les.

Quan els fariseus ho veren, li digueren: «Mira, els teus deixebles estan fent una cosa que no és pot fer en dissabte».

Jesús els va respondre: «¿No heu llegit què va fer David quan ell i els seus tenien fam? ¿No heu llegit com entraren en la casa de Déu i es menjaren els pans de l'ofrena, uns pans que no podien menjar ni ell ni els seus hòmens, sinó només els sacerdots? ¿I no heu llegit també en la Llei que els sacerdots, en el temple, poden trencar el descans del dissabte sense culpa? Però jo vos assegure que ací teniu una cosa més gran que el temple. Si haguéreu entés què vol dir: "El que jo vullc és amor, i no sacrificis", no hauríeu condemnat mai uns innocents; perquè el Fill de l'home és senyor del dissabte». 

 

* * * * *

Santes Justa i Rufina, vérgens i màrtirs (festa a Oriola). Festa de les 'Santes Escudelleres' a Manises

Aniversari de la mort de fra Bartolomé de Las Casas, gran defensor dels indis americans, servent de Déu (1566)

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del dia 17 de juny

1. A Cartago, a l'actual Tunísia, naiximent en el cel dels màrtirs escilitans Esperat, Narzal, Cití, Venturi, Fèlix, Aquilí, Letanci, Genara, Generosa, Vestina, Donata i Segona, tots els quals, per orde del procònsol Saturní i per haver confessat a Crist, primer van ser empresonats, l'endemà lligats a un cep, i finalment, per mantindre‘s ferms en la seua fe en Crist i negar-se a donar culte a l'emperador com si fora un déu, condemnats a mort. Posats tots de genolls en el lloc en què anaven a ser executats, van ser tots decapitats mentre donaven gràcies a Déu. (180)

2. A Amastris, a Paflagònia, actualment Turquia, sant Jacint, màrtir. (c. s. III)

3. A Sevilla, a la província hispànica de Bètica, santes Justa i Rufina, vèrgens, que, detingudes pel prefecte Diogenià, després de ser sotmeses a cruels suplicis van ser tancades a la presó, on els van fer passar fam i més tortures. Justa va exhalar el seu esperit empresonada, i Rufina, per continuar proclamant la seua fe en el Senyor, va ser decapitada. (c. 287)

4. A Milà, a la regió italiana de Ligúria, santa Marcel·lina, verge, germana del bisbe sant Ambròs, a la qual el papa Liberi va imposar el vel de consagrada a la basílica romana de Sant Pere, en la festa de l'Epifania del Senyor. (s. IV ex.)

5. A Roma, a la basílica situada al mont Aventí, se celebra amb el nom d'Aleix un home de Déu que, com conta la tradició, va deixar la seua opulenta casa per a viure com un pobre, mendicant almoina. (s. IV)

6. A Auxerre, a la Gàl·lia Lugdunense, hui França, sant Teodosi, bisbe. (s. VI)

7. A Pavia, a la regió italiana de Ligúria, sant Ennodi, bisbe, que va compondre himnes en honor dels sants i dels seus llocs de culte, i va repartir generosament els seus béns. (521)

8. A Deurne, prop d’Anvers, al territori de Brabant, a Austràsia, actualment Bèlgica, sant Fredegand, monjo, pel que sembla procedent d'Irlanda, que va col·laborar amb sant Foilà i altres missioners itinerants. (s. VIII)

9. Al monestir de Winchelcumbe, a la regió de Mèrcia, a Anglaterra, sant Kenelm, príncep d'este territori, que, segons la tradició, és considerat màrtir. (c. 812)

10. A Roma, a la basílica de Sant Pere, sant Lleó IV, papa, protector de la ciutat i mantenidor del primat de Pere. (855)

11. En Stockerau, prop de la ciutat de Viena, a Baviera, ara Àustria, sant Colman [o Colomà], irlandés, que, en dirigir-se com a pelegrí en nom de Déu a Terra Santa, va ser pres per un explorador enemic, motiu pel qual el van penjar d'un arbre i va arribar així a la Jerusalem celestial. (1012)

12. A Nitra, en la ribera del riu Waag, en els Carpats eslovacs, sants Zoerard, o Andreu, i Benet, ermitans, que, vinguts de Polònia a Hongria a petició del rei sant Esteve, van portar en un erm del mont Zabor una vida d'extrema austeritat. (1031/1034)

13. A Cracòvia, ciutat de Polònia, santa Eduvigis, reina, que, nascuda a Hongria, va heretar el regne de Polònia i es va casar amb el gran duc lituà Jageló, que en el baptisme va prendre el nom de Ladislau, va sembrar amb ell la fe catòlica a Lituània. (1399)

14. A París, a França, beates Teresa de Sant Agustí (Maria Magdalena Claudina) Lindoine i quinze companyes*, vèrgens del Carmel de Compiègne i màrtirs, que durant la Revolució Francesa es van mantindre fidels a l'observança monàstica, i davant del patíbul van renovar les promeses baptismals i els vots religiosos. (1791)

*Els noms de les quals són: beates Maria Anna Francesca de Sant Lluís Brideau, Maria Anna de Jesús Crucificat Piedcourt, Carlota de la Resurrecció (Anna Maria Magdalena) Thouret, Eufràsia de la Immaculada Concepció (Maria Clàudia Cipriana) Brard, Enriqueta de Jesús (Maria Gabriela) de Croissy, Teresa del Cor de Maria (Maria Anna) Hanisset, Teresa de Sant Ignasi (Maria Gabriela) Trézelle, Júlia Lluïsa de Jesús (Rosa) Chrétien de Neufville, Maria Enriqueta de la Providència (Anna) Pelras, Constància (Maria Genoveva) Meunier, Maria de l'Esperit Sant (Angèlica) Roussel, Maria de Santa Marta Dufour, Isabel Júlia de Sant Francesc Vérolot, Caterina i Teresa Soiron.

A partir del 1792, amb l’execució dels reis, la Revolució francesa va entrar en una fase radical de gran violència, l’anomenat Terror. Les execucions de persones o grups sospitosos d’antirevolucionaris van créixer fins a l’extrem. En este clima molts religiosos van acabar morint en la guillotina. El Carmel Descalç de Compiègne feia temps que vivia amenaçat pels esdeveniments polítics i les religioses havien hagut de deixar el convent per passar a viure a cases de coneguts.

El juliol del 1794 les autoritats van arrestar tota la comunitat, setze religioses, les van jutjar i les van condemnar a mort per «fanàtiques i sedicioses». Durant el temps que van estar presoneres, la priora, Teresa de Sant Agustí, les va consolar totes com a bona mare espiritual. Més tard, quan les duien cap a la guillotina, es va posar al capdavant del grup. Ella i les seues germanes van morir sense proferir cap paraula d’odi, sinó cantant lloances a Déu. [font] 

 

15. A Zhujiaxiezhuang, poble pròxim a Shenxian, a la província xinesa d’Hebei, sant Pere Liu Ziyu, màrtir, el qual, durant la persecució desencadenada pel moviment dels Yihetuan, desoint els amics que li aconsellaven apostatar, va romandre ferm en la fe cristiana davant del mandarí, per la qual cosa va ser traspassat amb espasa. (1900)

16. A Leopoldov, lloc d'Eslovàquia, beat Pau (Pere) Gojdich, bisbe i màrtir, el qual, pastor de l’eparquia de Presov, sota un règim ateu va ser empresonat i sotmés a tal classe de tribulacions que, després d'atroces tortures, acollint fidelment la paraula de Crist, amb una valerosa confessió de la fe va passar a la vida eterna. (1960)

17. Beats Enric Ángel Angelelli Carletti, bisbe de La Rioja; Gabriel Longueville, sacerdot diocesà; Carles de Déu Murias, sacerdot de l'Orde dels Germans Menors Conventuals; i Wenceslau Pedernera, laic i pare de família, assassinats per odi a la fe a l'Argentina en 1976.

16 de juliol de 2026, dijous XV: Mare de Déu del Carme

DIJOUS DE LA SETMANA XV / II

Mare de Déu del Carme

Oració col·lecta

Senyor, que ens sostinga la intercessió 

de la gloriosa Verge Maria, 

i que, protegits per ella, 

arribem feliçment a la muntanya que és Crist.

Lectura primera Is 26,7-9.12.16-19

Els qui habiten en la pols

es despertaran i cridaran de goig

Lectura del llibre d'Isaïes

El camí del just va dret,

vós li aplaneu la ruta.

Senyor, estem atents al camí de la vostra Llei,

sospirem només pel vostre nom i pel vostre record.

De nit vos desitja la meua ànima,

des de l'alba vos busca el fons del meu cor:

quan la vostra Llei apareixerà en la terra,

els habitants del món aprendran la justícia.

¡Senyor, doneu-nos la pau!

El fruit del nostre treball és obra vostra.

Senyor, en la desgràcia, recorrien a vós,

mussitaven una súplica quan els castigaves.

Hem estat davant de vós, Senyor,

com la mare a punt de donar a llum,

que patix i crida de dolor.

Hem concebut, hem sentit els dolors,

i vent és el que hem portat al món;

no hem portat la salvació al país

ni nous habitants a la terra. 

 

Però els teus morts reviuran,

ressuscitaran els seus cossos;

els qui habiten en la pols

es despertaran i cridaran de goig,

perquè la vostra rosada és rosada de llum,

que fareu caure sobre el país de les ombres.

Salm responsorial 101,13-14ab i 15.16-18.19-21 (R.: 20b)

Vós, Senyor, regneu per a sempre,

i es perpetuarà de segle en segle

el vostre record;

alceu-vos i tingueu pietat de Sió,

que ja és temps de compadir-la.

Els vostres servents estimen estes pedres,

els fa llàstima esta pols.

R. El Senyor, des de les altures del cel,

aguaita la terra.

Els estrangers temeran al nom del Senyor;

els reis de tot el món, la seua glòria.

Quan el Senyor restaurarà Sió,

manifestarà la seua glòria,

escoltarà l'oració dels desvalguts,

farà cas de les seues pregàries. R.

Que quede escrit

per a les generacions que vindran,

i el poble creat de nou alabarà el Senyor.

El Senyor mira des de les altures del cel,

des del seu lloc sagrat, aguaita la terra,

per a escoltar el plor dels captius,

per a alliberar els condemnats a mort. R.

Al·leluia Mt 11,28

«Vingueu a mi, tots els qui esteu cansats i els qui aneu carregats;

jo vos donaré descans», diu el Senyor.

Evangeli Mt 11,28-30

Jo soc benèvol i humil de cor

 Lectura de l'evangeli segons sant Mateu

En aquell temps, Jesús va dir:

«Vingueu a mi, tots els qui esteu cansats i els qui aneu carregats; jo vos donaré descans. 

Porteu el meu jou, aprengueu de mi, que soc benèvol i humil de cor, i trobareu el vostre descans, perquè el meu jou és suau, i la meua càrrega, lleugera». 

 

* * * * *

Benaurada Mare de Déu del Mont Carmel, patrona dels mariners

Memòria de la Benaurada Mare de Déu del Carmel, muntanya on Elies va aconseguir que el poble d'Israel tornara a donar culte al Déu viu i a on, més tard, alguns, buscant la solitud, es van retirar per a fer vida eremítica, i van donar origen al cap dels anys, a un orde religiós de vida contemplativa, que té com a patrona i protectora la Mare de Déu.

• J.M. Bausset: La Mare de Déu del Carme (2015)

El 16 de juliol és un dia especial per a les persones vinculades al món de la mar, que celebren la festa de la seua patrona. Al llarg de tota la costa de la diòcesi de València, les parròquies i capelles dedicades a ella i, sobretot, la gent de la mar com pescadors, mariners i treballadors portuaris li dediquen misses i processons marítimes en les quals també es realitzen oracions pels morts en la mar.

‘MARIA, MARE MARINERA, FEU DE NOSALTRES UNA BARCA OBERTA A TOTS’

Amb motiu de la festa de la Mare de Déu del Carme i el Dia de la Gent de la Mar, que se celebra enguany sota el lema ‘Maria, mare marinera, feu de nosaltres una barca oberta a tots’, la Subcomissió Episcopal per a les Migracions i la Mobilitat humana ha preparat diversos materials, entre els quals es troba el missatge del bisbe promotor d'Apostolat de la Mar, mons. Antonio Valín, bisbe de Tui-Vigo, que proclama amb especial força en el seu missatge per a este dia que Maria és l'esperança per a la gent de la mar: “Sigam tots i totes barca oberta, disponible, acollidora, pròxima a tota persona. Tindre un cor compromés que no es quede en la mirada, que faça un pas avant, que s'implique de veritat”.

En la seua recent visita a Espanya, el papa Lleó XIV també va estar prop del món de la mar i en la missa a Tenerife va exhortar a obrir “a tots esta mar d'amor”.

“Enfront de nosaltres la mar evoca l'infinit, i així ho fa també el cel; però infinit és sobretot el desig que unix el cor de Déu a tants cors humans: les seues alegries i esperances, les seues tristeses i angoixes troben ressò en el cor de l'Església”. Amb estes paraules, Lleó XIV parlava a Tenerife de la mar per a referir-se també a la realitat de la migració, una realitat vinculada als llocs costaners, com el cas de Canàries: “Cap ser humà és una illa; hem nascut per a l'encontre, i no hi ha obstacle, distància, perill o amenaça que puga impedir a cada u el seu viatge. Siga habitant durant una vida sencera en el mateix lloc, siga triant o estant obligat a partir, ningú està mai quiet. Este és el secret del cor: la crida íntima a l'èxode i a l'encontre”.

CELEBRACIONS A VALÈNCIA

L'arquebisbe de València, monsenyor Enric Benavent, presidirà demà, dijous, la missa en honor a la Mare de Déu del Carme, a les 10 hores en el Magatzem núm. 2 del Port de València.

Després de l'eucaristia, organitzada per la Confraria de la Mare de Déu del Carme de la parròquia de Santa Maria de la Mar i la Comandància Naval de València, tindrà lloc la tradicional processó i ofrena marinera, amb la imatge de la Mare de Déu, a bord d'una embarcació.

També a la ciutat de València, el barri del Carme acull diferents misses en la parròquia de la Santa Creu i el tradicional ‘cant de la Carxofa’.

En altres localitats com el Perelló, Gandia, Port de Sagunt, Alboraia o Xàbia, entre altres, se celebren també diversos actes. Per part seua, una vintena de monestirs i convents carmelites situats en la diòcesi de València també commemoren la Mare de Déu del Carme amb diverses celebracions.

ACTES PROGRAMATS A VALÈNCIA I EN ALTRES LOCALITATS DE LA DIÒCESI

El Grau

— Dijous 16 de juliol. Missa solemne en el Magatzem núm. 2 del Port de València. 10 h. Oferida per la Comandància Naval i la confraria de la Mare de Déu del Carme. Després, processó marítima.

Barri del Carme

— Dijous 16 de juliol. Missa de descobrir (8 h), missa en l'altar major (10 h), solemne missa major (12 h), missa en l'altar major (19.30 h), solemne processó (20 h) i, en acabar, ‘cant de la Carxofa’. Parròquia de la Santa Creu.

Parròquia de la Mare de Déu del Carme (c/ Alboraia)

— Del 7 al 15 de juliol. Novenari. Rosari (18.45 h), novena (1915 h) i missa amb vespres (19.30 h)

— Dijous 16 de juliol. Santa Missa (9 h), Rosari (18.30 h), Vespres solemnes (19 h) i Santa Missa i processó pel barri (19.30 h).

Gandia

— Dijous 16 de juliol. Missa major en la parròquia de Sant Nicolau. 19 h. Després, processó marítima-terrestre en honor a la Mare de Déu del Carme i a la Mare de Déu Blanqueta.

La Pobla de Farnals

— Dissabte 11 de juliol. Missa solemne en la parròquia (19.30 h) i processó i ofrena floral en el port (20.30 h).

— Diumenge 12 de juliol. Processó marinera en el port (9 h), missa en la plaça de les Corts Valencianes i trasllat de la imatge a la parròquia (20 h).

— Dijous 16 de juliol. Missa en honor a la Mare de Déu del Carme.

El Perelló

— Dimecres 15 de juliol. Processó de l'Aurora. 23 h.

— Dijous 16 de juliol. Missa en la parròquia de Sant Pasqual Bailon i processó. 19.30 h.

— Dissabte 18 de juliol. Missa en l'ermita del Pouet i processó. 20.30 h.

El Port de Sagunt

— Dijous 16 de juliol. Missa major en la parròquia de la Mare de Déu del Carme. 11 h.

— Diumenge 19 de juliol. Processó marinera des del port: 19.30 h. (Eixida de la parròquia a les 19 h)

* * * * *

Santa Maria Magdalena Postel, fundadora de les Germanes de les Escoles Cristianes de la Misericòrdia.

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del 16 de juliol

2. A Anastasiòpolis, a Galàcia, hui Turquia, sant Antíoc, màrtir, germà de sant Plató. (s. III/IV)

3. A Sebaste, ciutat de l'antiga Armènia, ara també a Turquia, sant Atenògenes, corepíscop i màrtir, que va deixar als seus deixebles un himne en què parla de la divinitat de l'Esperit Sant i va morir llançat al foc per ser cristià. (c. 305)

4. A l'illa de Jersey, en la mar del Nord, sant Heleri, ermità, martiritzat, segons la tradició, per uns pirates. (s. VI)

5. A Maastricht, en la ribera del riu Mosa, al territori de Brabant, a Austràsia, actualment Bèlgica, sants Monolf i Gondolf, bisbes. (s. VI/VII)

6. A Saintes, a Hainaut, hui França, sants màrtirs Reinelda, verge, Grimoald i Gondolf, els quals, segons conta la tradició, van ser assassinats per uns saltejadors. (c. 680)

7. A la ciutat de Còrdova, a la regió hispànica d'Andalusia, sant Sisenand, diaca i màrtir, decapitat pels sarraïns per la seua fe en Crist. (651)

8. Al monestir de Frauenwörth, al costat del llac Chiemsee, a Baviera, actual Alemanya, beata Ermengarda, abadessa, que de molt joveneta, menyspreant l'esplendor de la cort, es va entregar al servici de Déu i va aconseguir que moltes altres vèrgens seguiren el Corder. (866)

9. Passió del beat Simó da Costa, germà coadjutor de l'Orde de la Companyia de Jesús i l'últim del cor de màrtirs de la nau "San Jacobo", que va ser exterminat pels qui odiaven l'Església, l'endemà del martiri dels altres religiosos amb els qui anava. (1570)

10. Al monestir de la Santa Creu de Viana do Castelo, a Portugal, sant Bertomeu dels Màrtirs Fernandes, bisbe de Braga, que eximi per la integritat de la seua vida, es va distingir per la caritat pastoral en la cura del seu ramat, i va omplir de sòlida doctrina els seus nombrosos escrits. (1590) Canonitzat en 2019.

11. A Warwick, a Anglaterra, beats Joan Sugar, prevere, i Robert Grissold, màrtirs, que, condemnats en temps del rei Jaume I, el primer d'ells per haver entrat a Anglaterra sent sacerdot i el segon per haver-li prestat ajuda, van aconseguir la palma del martiri després de ser cruelment turmentats. (1604)

12. A la ciutat de Cunhaú, prop de Natal, al Brasil, beats Andreu de Soveral, prevere de la Companyia de Jesús, i Doménec Carvalho, màrtirs, que, mentre celebraven la Missa, van ser retinguts a l'església davant la desesperació dels fidels i atroçment assassinats per uns soldats. (1645)

13. Enfront de Rochefort, a la costa de França, beats Nicolau Savouret, de l'Orde dels Germans Menors Conventuals, i Claudi Béguignot, cartoixà, preveres i màrtirs, que durant la Revolució Francesa van ser tancats, pels qui odiaven el sacerdoci, en una nau convertida en presó, on van emmalaltir i van morir. (1794)

14. A Orange, també a França, beates Aimée de Jesús (Maria Rosa) de Gordon i altres sis religioses, vèrgens i màrtirs,* que durant la mateixa revolució van ser condemnades a mort per haver-se negat a renunciar a la vida religiosa i van rebre feliçment la palma del martiri. (1794)

*Els noms són: beates Maria de Jesús (Margarida Teresa) Charansol, Maria Anna de Sant Joaquim Béguin-Royal, Maria Anna de Sant Miquel Doux, Maria Rosa de Sant Andreu Laye, Dorotea del Cor de Maria i Magdalena del Santíssim Sagrament de Justamont.

15. Al territori de Saint-Sauveur-le-Vicomte, de Normandia, de nou a França, santa Maria Magdalena Postel, verge, la qual, durant la citada revolució, en ser expulsats els sacerdots, va prestar tota classe de servicis als malalts i, en general, a tots els fidels. Tornada la pau, va fundar en la més completa pobresa la Congregació de Filles de la Misericòrdia, per a la formació cristiana de les jóvens pobres. (1846)

16. A Lüjiapo, lloc de Qinghe, a la província xinesa d’Hebei, sants Lang Yangzhi, catecúmena, i el seu fill Pau Lang Fu, màrtirs, que durant la persecució desencadenada pel moviment dels Yihetuan, en confessar públicament ser cristians, tots dos van morir consumits pel foc dins de la seua pròpia casa, incendiada pels perseguidors. (1900)

17. A Zhangjiaji, poble de Ningjin, també a la província xinesa d’Hebei, santa Teresa Zhang Hezhi, màrtir, que durant la mateixa persecució, portada a una pagoda, es va negar a adorar els ídols del lloc, per la qual cosa ella i els seus dos fills van ser traspassats amb llances. (1900)

15 de juliol de 2026, dimecres XV

DIMECRES DE LA SETMANA XV / II

Sant Bonaventura

Oració col·lecta

Oh Déu totpoderós, concediu als qui celebrem 

el piadós traspàs de sant Bonaventura, bisbe, 

que progressem amb el seu magisteri 

i que imitem sempre la seua caritat ardent.

Lectura primera Is 10,5-7.13-16

¿Pot gloriar-se la destral

de ser més que el llenyater?

Lectura del llibre d'Isaïes

Açò diu el Senyor:

«Ai dels assiris!

Són la vara amb què jo pegue, 

el bastó amb què castigue.

Els envie contra una nació infidel,

contra un poble que m'irrita,

per a que el saquegen, l'espolien,

i el xafen com el fang dels carrers.

Però ells no ho veuen així,

els seus propòsits no són estos:

només volen exterminar,

destruir del tot moltes nacions».

El rei dels assiris proclama:

«Tot això és obra del meu poder,

fruit de la meua destresa,

de la meua sagacitat.

Faig desaparéixer les fronteres dels pobles,

m'apodere dels seus tresors,

destrone reis d'una envestida.

Com qui troba un niu i arreplega els ous abandonats,

he arreplegat les riqueses dels pobles,

m'he apoderat de tota la terra,

sense que ningú batera les ales,

sense que ningú piulara». 

 

Però el Senyor diu:

«¿Pot gloriar-se la destral de ser més que el llenyater?

¿La serra es pot creure més gran que el serrador?

És com si una vara volguera brandar el qui pega,

com si un bastó, que és només fusta, volguera alçar un home».

Per això el Senyor de l'univers

li enviarà un mal que li rosegarà les carns,

encendrà dins de les seues entranyes

una febra que cremarà com un foc.

Salm responsorial 93,5-6.7-8.9-10.14-15 (R.: 14a)

Trituren el vostre poble, Senyor,

oprimixen la vostra heretat,

maten forasters i viudes,

executen òrfens.

R. El Senyor no deixa el seu poble

I encara diuen: «El Senyor no ho veu,

el Déu de Jacob no ho sap».

Ignorants, no ho enteneu.

Reflexioneu, insensats. R.

El qui ha fet l'orella, ¿no ho sentirà?

El qui ha format l'ull, ¿no ho vorà?

¿Podrà callar el qui reprén les nacions?

¿No sabrà res el qui instruïx els hòmens? R.

El Senyor no deixa el seu poble,

no abandona la seua heretat;

tornaran a ser justes les sentències,

i els rectes de cor les aprovaran. R.

Al·leluia Cf. Mt 11,25

Vos done gràcies, Pare,

Senyor del cel i de la terra,

perquè heu revelat als senzills

els misteris del Regne.

Evangeli Mt 11,25-27

Heu amagat estes coses als savis i als entesos i les heu revelades als senzills

 Lectura de l'evangeli segons sant Mateu

En aquell temps, Jesús va dir:

«Vos done gràcies, Pare, Senyor del cel i de la terra, perquè heu amagat estes coses als sabuts i als entesos i les heu revelades als senzills. Sí, Pare, d'esta manera vos ha agradat a vós. El Pare ho ha posat tot en les meues mans. Ningú coneix el Fill, tret del Pare; igualment, ningú coneix el Pare, tret del Fill i d'aquell a qui el Fill el vol revelar.  

 

Meditació de l'Evangeli amb el papa Francesc 

 

Homilia a l'església de Sant Pius de Pietrelcina (2018, març 17)

En l'Evangeli, Jesús dona gràcies al Pare perquè ha revelat els misteris del seu Regne als senzills [parvulis]. ¿Qui són estos 'menuts' que saben com acollir els secrets de Déu? Els 'menuts' són aquells que necessiten els grans, que no són autosuficients, que no creuen que poden bastar-se a si mateixos. 'Menuts' són aquells que tenen el cor humil i obert, pobre i necessitat, que senten la necessitat de pregar, de confiar-se i de deixar-se acompanyar. El cor d'estos 'menuts' és com una antena, capta el senyal de Déu, immediatament, el veu de seguida. Perquè Déu busca el contacte amb tots, però el que es fa gran crea una interferència enorme, no li arriba el desig de Déu: Quan un està ple de si mateix, no hi ha lloc per a Déu. Per tant, Ell preferix els senzills, se'ls revela, i la manera de trobar-se amb Ell és abaixar-se, encollir-se dins, reconéixer-se necessitat. El misteri de Jesucrist és misteri d'humilitat: Ell es va abaixar, es va aniquilar. El misteri de Jesús com veem en l'Hòstia en cada missa, és un misteri d'humilitat: d'amor humil, i només es pot comprendre sent 'menut' i freqüentant els menudets.

I ara podem preguntar-nos: ¿sabem com buscar a Déu allí on està? [...]. En el malalt es troba Jesús, i en la cura amorosa d'aquells que s'inclinen sobre les ferides del proïsme, està el camí per a trobar a Jesús. Qui cuida els xiquets està del costat de Déu i venç la cultura del rebuig, que, per contra, preferix els poderosos i considera inútils els pobres. Els que preferixen els 'menuts' proclamen una profecia de vida contra els profetes de mort de tots els temps, també de hui, que rebutgen la gent, rebutgen els xiquets, els ancians, perquè no servixen.

De xicotet, a l'escola, ens ensenyaven la història dels espartans. A mi sempre em cridava l'atenció una cosa que ens deia la mestra, que quan naixia un xiquet o una xiqueta amb malformacions el portaven al cim de la muntanya i el llançaven des d'allí perquè no hi haguera xiquets com ells. Nosaltres, els xiquets, déiem: «Però quina crueltat!». Germans i germanes, nosaltres fem el mateix, amb més crueltat, amb més ciència. El que no servix, el que no produïx, és rebutjat. Esta és la cultura del rebuig; hui no volem els "menuts". Per això Jesús és deixat de costat.

* * * * *

Sant Bonaventura, bisbe i doctor de l'Església (mem. ob.), patró de Pedreguer. Allí és festa local.

• J. M. Bausset: Sant Bonaventura (15 de juliol del 2015)

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del 15 de juliol

Memòria de la inhumació de sant Bonaventura, bisbe d'Albano, a Itàlia, i doctor de l'Església, celebèrrim per la seua doctrina, per la santedat de la seua vida i per les preclares obres que va realitzar en favor de l'Església. Com a ministre general va regir amb gran prudència l'Orde dels Germans Menors, i fou sempre fidel a l'esperit de sant Francesc; en els seus nombrosos escrits va unir erudició summa i pietat ardent. Quan estava prestant un gran servici al II Concili Ecumènic de Lió, va meréixer passar a la visió beatífica de Déu. (1274)

2. A Porto Romano, actual Fiumicino, també a Itàlia, sants Eutropi, Zòsima i Bonosa, màrtirs. (s. IV)

3. A Cartago, actualment Tunísia, en la via anomenada dels Escilitans, a la basílica de Faust, inhumació de sant Fèlix, bisbe de Tibiuca i màrtir, que davant l'orde del procurador Magnilià que es llançaren al foc els llibres de la Bíblia, va respondre que preferia ser abrasat ell abans que cremar les Sagrades Escriptures, i per esta resposta el procurador Anulí el va travessar amb l'espasa. (303)

4. També a Cartago, commemoració dels sants Catulí, diaca i màrtir, alabat per sant Agustí en un sermó al poble, i altres màrtirs, que reposen a la basílica de Faust. (303)

5. A Alexandria d'Egipte, sants màrtirs Felip i deu xiquets. (c. s. IV)

6. A l'illa de Ténedo, a la mar Egea, davant de  la costa de l'Hel·lespont, actual Turquia, sant Abudemi, màrtir. (s. IV)

7. A Nísibe, a Mesopotàmia, actualment l'Iraq, sant Jaume, primer bisbe d'esta ciutat, que va intervindre en el Concili de Nicea i va dirigir el seu ramat en pau, alimentant-lo espiritualment i defenent-lo amb energia dels enemics de la fe. (338)

8. Prop de Roermond, a la ribera del Mosa, a l'actual Holanda, sant Plequelm, bisbe, oriünd de Northúmbria, que va dedicar la seua vida a anunciar a molts les riqueses de la fe en Crist. (c. 713)

9. A Ansbach, a Francònia, hui Alemanya, sant Gumbert, abat, que va fundar este monestir en una casa de camp de la seua propietat. (c. 790)

10. A Tessàlia, a Grècia, trànsit de sant Josep, bisbe de Tessalònica, germà de sant Teodor Estudita, que durant la seua vida de monjo va compondre nombrosos himnes i, promogut després a l'episcopat, prompte va haver de patir moltes i aspres dificultats per a defendre la disciplina eclesiàstica i el culte de les sagrades imatges, després de la qual cosa va ser relegat a l'exili a Tessàlia, on va morir de fam. (832)

11. A Nàpols, a la regió italiana de Campània, sant Atanasi, bisbe, qui, després d'haver patit molt per les insídies del seu impiu nebot Sergi, va ser expulsat de la seua seu episcopal i, sumit en les tribulacions, va volar al cel a Véroli, país dels hèrnics. (872)

12. A Kíiv, ciutat antigament de Rússia i hui dia a Ucraïna, sant Vladímir, príncep, batejat amb el nom de Basili, que es va preocupar de propagar la fe ortodoxa entre els pobles que governava. (1015)

13. A Ratzeburg, a la regió de Schleswig-Hostein, a Germania, hui Alemanya, sant Ansuer, abat i màrtir, lapidat juntament amb altres vint-i-huit monjos de Wendes, per pagans contraris als qui predicaven l'Evangeli. (1066)

14. A Västeras, a Suècia, sant David, bisbe, el qual, originari d'Anglaterra, després d'abraçar la vida de monjo cluniacenc va anar a predicar la fe cristiana als suecs i, ja ancià, va morir piadosament al monestir que ell mateix havia fundat. (c. 1082)

15. A Breslau, a Silèsia, a l'actual Polònia, beat Cesles, un dels primers preveres de l'Orde de Predicadors, que va treballar pel regne de Déu a Silèsia i en altres regions pròximes. (1242)

16. A Montcalieri, població del Piemont, a Itàlia, beat Bernat, marqués de Baden, a qui el va sorprendre la mort mentres es dirigia a Orient per a defendre la població cristiana, després de la conquista de Constantinoble pels enemics. (1458)

17. Passió dels màrtirs beats Ignasi de Grevoleda, prevere, i trenta-huit companys, religiosos tots de l'Orde de la Companyia de Jesús*, que quan es dirigien a les missions del Brasil, la seua nau anomenada "San Jacobo", van ser assaltats per pirates i, en odi a la religió catòlica, traspassats tots ells amb espases i llances. (1570)

Els seus noms són: beats Diego d'Andrade, prevere; Gonçal Henriques, diaca; Antoni Soares, Benet de Castro, Joan Fernandes, Manuel Álvares, Francesc Álvares, Joan de Mayorga, Esteve de Zudaire, Alfons de Baena, Doménec Fernandes, un altre Joan Fernandes, Aleix Delgado, Lluís Correia, Manuel Rodrigues, Simó Lopes, Manuel Fernandes, Àlvar Mendes, Pere Nunes, Lluís Rodrigues, Francesc de Magalhaes, Nicolau Dinis, Gaspar Álvares, Blas Ribeiro, Antonio Fernandes, Manuel Pacheco, Pedro de Fontoura, Andreu Gonçalves, Maur Vaz, Diego Pires, Marc Caldeira, Antoni Correia, Ferran Sánchez, Gregori Escribano, Francesc Pérez Godoy, Joan de Zafra, Joan de Sant Martí, religiosos, i Joan, que es va unir a ells.

18. A Campi Salentina, a la regió italiana de la Pulla, sant Pompili Maria Pirrotti, prevere de l'Orde de Clergues Regulars de l'Escola Pia, cèlebre per l'austeritat de la seua vida. (1766)

19. A la mar, davant de la costa de Rochefort, beat Miquel Bernat Marchand, prevere i màrtir, que durant la Revolució Francesa va ser empresonat a Rouen per ser sacerdot, fou traslladat després a una vella nau, on va emmalaltir i va morir. (1794)

20. A la ciutat de Nam Dinh, a Tonquín, hui Vietnam, sant Pere Nguyên Bá Tuân, prevere i màrtir, que, en temps de l'emperador Minh Mang, va ser empresonat per ser cristià i va morir de fam a la presó. (1838)

21. A París, a França, beata Anna Maria Javouhey, verge, fundadora de la Congregació de Religioses Missioneres de Sant Josep de Cluny, dedicades a la cura de malalts i a la instrucció cristiana de la joventut femenina, obra que la beata va aconseguir difondre també en terres de missió. (1851)

22. A la província de My Tho, a la Cotxinxina, actualment Vietnam, sant Andreu Nguyên Kim Thông Nam (Nam Thuông), màrtir, el qual, en temps de l'emperador Tu Duc, per ser catequista va ser primer empresonat i després desterrat, obligant-lo a caminar cap a l'exili encadenat i carregat amb un troç de fusta, per la qual cosa va morir durant el viatge com a autèntic màrtir. (1855)

23. Al poble de Bielsk Podlaski, a Polònia, beat Antoni Beszta-Borowski, prevere i màrtir, que en temps de guerra va ser fet presoner pels enemics de la fe i, va descansar en la pau de Crist després de ser afusellat. (1943)