DIVENDRES DE LA SETMANA III DE QUARESMA
Pare sant i misericordiós,infoneu la vostra gràcia als nostres corsa fi que pugam evitar els errors humansi sigam sempre dòcils a les vostres inspiracions.Per nostre Senyor Jesucrist...
Lectura primera Os 14,2-10
No direm més "Déu nostre" a l'obra de les nostres mansLectura de la profecia d'OseesDiu el Senyor:«Israel, torna al Senyor, el teu Déu.La teua culpa t'ha fet caure.Prepara't les paraules,torna al Senyor i dis-li:"Perdoneu-nos les culpes,i accepteu el bon desig.Vos oferim, en lloc de vedells,
la pregària dels nostres llavis.Els assiris no poden salvar-nos,no muntarem més a cavall,no direm més 'Déu nostre'a l'obra de les nostres mans.En vós troben misericòrdia els òrfens"».
I el Senyor respon:
«Jo els curaré de la seua infidelitat,els amaré amb tot el cor;ja no estic indignat amb ells.Seré per a Israel com la rosada;florirà com el lliri,arrelarà com un arbre del Líban,creixeran els seus rebrots,tindrà la bellesa de l'oliverai la fragància del Líban.Es refaran a la meua ombra,seran fecunds com el blat,creixeran com una vinyai els recordaran com el vi del Líban.¿Què tinc a vore amb els ídols, Efraïm?Soc jo qui respon i vetle per tu.Soc com un xiprer frondós.Jo faig que dones fruit».
Que ho comprenguen els savis,que ho entenguen els doctes.Els camins del Senyor són planers,i els justos els seguixen,però els rebels hi entropessen.
Salm responsorial 80,6c-8a.8bc-9.10-11ab.14 i 17 (R.: cf. 11 i 9a)
Sent un parlar desconegut:«Li he llevat el pes dels muscles,i els cabassos de les mans.M'has cridat en l'aflicció i t'he salvat».
R. Jo soc el Senyor, el teu Déu;escolta la meua veu.T'he respost, ocult en el tro,t'he provat en les fonts de Meribà.Escolta, poble meu:
vullc declarar contra tu.
¡Israel, si tu m'escoltares! R.No tingues un déu estranger,
ni adores un déu estrany.
Jo soc el Senyor, el teu Déu,que t'he tret de la terra d'Egipte. R.Si el meu poble m'escoltara,si Israel caminara pel meu camí,l'alimentaria amb la flor del blat,amb la mel abundant de les roques. R.
Vers abans de l'evangeli Mt 4,17
Convertiu-vos, diu el Senyor,que el Regne del cel està prop.
Evangeli Mc 12,28b-34
El Senyor és el nostre Déu, el Senyor és l'únic. Ama'l᛭ Lectura de l'evangeli segons sant MarcEn aquell temps, u dels mestres de la Llei es va acostar a Jesús, i li va fer esta pregunta: «¿Quin és el primer de tots els manaments?»
Jesús li va respondre: «El primer és: "Escolta, Israel: el Senyor és el nostre Déu, el Senyor és l'únic. Amaràs el Senyor, el teu Déu, amb tot el cor, amb tota l'ànima, amb tot l'enteniment i amb totes les forces".
El segon és este: "Estimaràs el que tens prop com a tu mateix". No hi ha cap manament més gran que estos».El mestre de la Llei li va dir: «Molt bé, mestre. És veritat que Déu és l'únic i que no n'hi ha cap altre fora d'ell, i que amar-lo amb tot el cor, amb tot l'enteniment i amb totes les forces, i estimar el que tens prop com a tu mateix, val més que tots els holocausts i sacrificis».
Jesús, veent que havia parlat sàviament, li va dir: «No estàs lluny del Regne de Déu».
I ningú es va atrevir a fer-li més preguntes.
- Setmana III de Quaresma. Missa de lliure elecció: "la Samaritana" (AVL).
Oració sobre les ofrenes
Mireu amb bondat, Senyor,estos dons que vos presentemper tal que siguen agradables als vostres ullsi arriben a ser font de salvació per a nosaltres.Per Crist, Senyor nostre.
Oració després de la comunió
Que la força del vostre Esperitens impregne en cos i ànima, Senyor,a fi que allò que hem rebut per participació,pugam obtindre-ho en la plenitud de la redempció.Per Crist, Senyor nostre.
Oració sobre el poble (ad libitum)
Senyor, mireu els fidels que imploren la vostra misericòrdia,per a que, els qui han confiat en la vostra bondat,escampen per totes parts els dons del vostre amor.Per Crist, Senyor nostre.
MEDITACIÓ AMB EL PAPA FRANCESC
«Amaràs el Senyor, el teu Déu, amb tot el cor, amb tota l'ànima, amb tot l'enteniment, amb totes les forces […] Estimaràs el que tens prop com a tu mateix» (vv. 30-31). Triant estes dos Paraules dirigides per Déu al seu poble i posant-les juntes, Jesús va ensenyar una vegada per sempre que l'amor a Déu i l'amor als qui tens prop són inseparables, encara més, se sustenten l'un a l'altre. Fins i tot si es col·loquen en seqüència, són les dos cares d'una única moneda: viscuts junts són la veritable força del creient. Amar a Déu és viure d'Ell i per a Ell, per allò que Ell és i per allò que Ell fa. I el nostre Déu és donació sense reserves, és perdó sense límits, és relació que promou i fa créixer. Per això, amar a Déu vol dir invertir cada dia les nostres energies per a ser els seus col·laboradors en el servici sense reserves als qui tenim prop, a buscar perdonar sense límits i a cultivar relacions de comunió i de fraternitat. (…) L'Evangeli de hui ens convida a tots nosaltres a projectar-nos no solament cap a les urgències dels germans més pobres, sinó sobretot a estar atents a la seua necessitat de proximitat fraterna, de sentit de la vida, de tendresa. Açò interpel·la les nostres comunitats cristianes: es tracta d'evitar el risc de ser comunitats que viuen de moltes iniciatives, però de poques relacions; risc de comunitats «estacions de servici», però de poca companyia en el sentit ple i cristià d'este terme. (Àngelus, 4 de novembre de 2018)
* * * * *
Aniversari de l'elecció del papa Francesc (2013)
- Enric Benavent, arquebisbe de València: Deu anys del papa Francesc (2023, març 8)
MARTIROLOGI ROMÀ
Elogis del 13 de març
1. A Nicomèdia, ciutat de Bitínia, a l'actual Turquia, sants màrtirs Macedoni, prevere, Patrícia, la seua esposa, i Modesta, la seua filla. (s. inc.)
Encara que, de fet, en deuen haver moltes, poques famílies senceres han pujat al podi de la santedat oficial. La de hui, n’és una. El pare, Macedoni, prevere de la comunitat de Macedònia; l’esposa, Patrícia i la filla, Modesta. Formen part del grup de cristians de la regió de Nicomèdia que, obligats a refugiar-se en coves davant l’escomesa de la persecució de Dioclecià, mostraren, però, una fe ben valenta quan els portaren davant dels tribunals pagans. «Els sants són com nosaltres: van viure una vida normal, amb alegria i dolors» (Papa Francesc, Àngelus, 01.11.2013). [font]
2. A Hermòpolis, a Egipte, sant Sabí, màrtir, que després de diversos suplicis va acabar sent llançat al riu. (s. IV)
3. A Pèrsia, actual Iran, santa Cristina, màrtir, que, assotada amb vares, va consumar el martiri en temps de Cosroes I, rei dels perses. (559)
4. A Peiteu [Poitiers], a Aquitània, hui França, sant Pient, bisbe, que tant va ajudar la beata Radegunda en la fundació de cenobis. (s. VI)
5. A Sevilla, a Hispània, sant Leandre, bisbe, que a Espanya se celebra el dia 13 de novembre. (c. 600)
6. Al monestir de Novalesa, als peus del Montecenisio, a la vall de Susa, a Itàlia, sant Eldrad, abat, que, apassionat del culte diví, va revisar el saltiri i va promoure la construcció de noves esglésies. (c. 840)
7 . A Còrdova, a la regió hispànica d'Andalusia, passió dels sants Roderic, prevere, i Salomó, màrtirs. El primer, en negar-se a acceptar a Mahoma com el verdader profeta enviat per l'Omnipotent, va ser empresonat. En la captivitat va coincidir amb Salomó, que algun temps abans havia pertangut a la religió mahometana, i en ser decapitats tots dos alhora, acabaren gloriosament el curs del seu combat. (857)
8. A Camerino, al Picé, actual regió de les Marques, a Itàlia, sant Ansoví, bisbe. (868)
9. Al monestir de Cava de' Tirreni, a la regió de Campània, també a Itàlia, beat Pere II, abat. (1208)
10. A Oxford, a Anglaterra, beat Anyell de Pisa, prevere, que enviat per sant Francesc a França i després a Anglaterra, va establir allí l'Orde dels Germans Menors i va promoure les ciències sagrades. (c. 1236)
11. A Ernée, de la regió de Mayenne, a França, beata Francesca Tréhet, verge de la Congregació de la Caritat i màrtir, que, entregada amb tota diligència a la instrucció dels xiquets i a la cura dels malalts, durant la Revolució Francesa va ser guillotinada, i va completar així el seu gloriós martiri per Crist. (1794)
Va nàixer a Saint-Mars-sur-la-Futaie (França), el 8 d'abril de 1756, en el si d'una família de grangers. De joveneta va ingressar a la Congregació de Germanes de la Caritat, que es dedicaven a l'ensenyança dels infants i a obres de misericòrdia. Va ser destinada a Saint-Pierre-des-Landes, i prompte va ser coneguda per les seues virtuts. Era de caràcter enèrgic i molt bona organitzadora. Quan va arribar la Revolució, una llei del 17 d'abril de 1791 va imposar que tots els mestres havien de jurar la constitució civil del clergat. Ella s'hi va negar i va perdre el seu càrrec de mestra, però va continuar exercint com a catequista i visitant els malalts. A l'escola tenia com a companya la beata Joana Véron, que seria martiritzada pocs dies després que ella. Ambdós van ser detingudes a finals del mes de febrer de 1794. El dia 13 de març va comparéixer davant de la comissió revolucionària, que la va acusar d'haver acollit preveres refractaris, d'haver-se negat a jurar fidelitat a la pàtria i d'haver alimentat i protegit els soldats vandeans. No va voler alabar la República i va dir que com a cristiana ajudava a tothom, perquè tots som germans de Crist. Va ser condemnada a mort i guillotinada aquell mateix dia. Va ser beatificada el 19 de juny de 1955. [font]
