DILLUNS DE LA SETMANA XXIX / II
Lectura primera Ef 2,1-10
Déu ens ha donat la vida juntament amb Cristi ens ha entronitzat amb ell en el celLectura de la carta de sant Pau als cristians d'EfesGermans, en un altre temps éreu morts per les vostres culpes i pecats. Vivíeu a la manera d'este món i del prìncep de la potestat de l'aire, l'esperit que, en estos moments, actua en els rebels a Déu. Nosaltres també havíem viscut com ells: seguíem les nostres passions i satisféiem els nostres desigs i capricis. Per això, naturalment, mereixíem la reprovació com els altres.Però Déu, que és ric en misericòrdia, ens ha estimat amb un amor tan gran que ens ha donat la vida juntament amb Crist, a nosaltres, que érem morts pels nostres pecats: és per gràcia que heu sigut salvats. I juntament amb Jesucrist ens ha ressuscitat i ens ha entronitzat en el cel, per a manifestar als segles que vindran la immensa riquesa de la seua gràcia i la bondat que ha tingut per nosaltres en Jesucrist.És per la gràcia que heu sigut salvats per mitjà de la fe. I açò no ve de vosaltres: és un do de Déu. No és fruit tampoc de les obres, per tal que ningú puga gloriar-se'n. Som obra seua: Déu ens ha creat en Jesucrist, i ens ha destinat a realitzar les bones obres, que ell mateix havia disposat a fi que les practicàrem.
Salm responsorial 99,2.3.4.5 (R.: 3b)
Aclameu el Senyor, per tota la terra,honoreu el Senyor amb cants de festa,entreu davant d'ell amb crits d'alegria.R. El Senyor és el nostre creador i som seus.Reconeixeu que el Senyor és Déu,que és el nostre creador i que som seus,som el seu poble i el ramat que ell pastura. R.Entreu als seus portals enaltint-lo,canteu alabances als seus atris,enaltiu i beneïu el seu nom. R.«¡Que bo és el Senyor!Perdura eternament el seu amor,és fidel per segles i segles». R.
Al·leluia Mt 5,3
Feliços els pobres en l'esperit:d'ells és el Regne del cel.
Evangeli Lc 12,13-21
Tot això que volies guardar-te, ¿de qui serà?᛭ Lectura de l'evangeli segons sant LlucEn aquell temps, un d'entre la gent digué a Jesús: «Mestre, ordeneu al meu germà que es partisca l'herència amb mi».
Jesús li contestà: «Home, qui m'ha nomenat a mi jutge o partidor vostre?». I, dirigint-se a tots, va afegir: «Mireu, guardeu-vos de tota ambició de riquesa, perquè, ni que nade en l'abundància, la vida d'un home no depén dels seus béns».I els ho explicà amb una paràbola: «A un home ric, la terra li va donar molt. Ell cavil·lava: "¿Què faré si no tinc on guardar tanta collita?" I es va dir: "Ja sé què he de fer: tiraré a terra els graners, i en construiré de més grans, on puga guardar tot el blat i les altres collites. Després podré dir-me a mi mateix: Tens un bon rebals per a molts anys: reposa, menja, beu i passa-t'ho bé". Però Déu li digué: "Insensat, esta mateixa nit et reclamaran la vida, i tot això que volies guardar-te, ¿de qui serà?" Açò passa al qui reunix tresors per a ell mateix i no es fa ric als ulls de Déu».
En el diàleg del ric de la paràbola no hi ha espai ni per a Déu ni per als altres. Només fa plans amb ell mateix. No obstant això, ni la vida biològica ni molt menys l'escatològica, depenen absolutament dels béns. Jesús no ha vingut a aplicar merament les lleis humanes, sinó a donar-nos vida, vol que atresorem davant de Déu. I este atresorar implica rebutjar tota classe de cobdícia, abraçar el màxim bé que és Jesucrist i administrar els béns que Déu concedix per a la seua glòria, que inclou i reclama el bé dels altres. [Evangeli per a cada dia 2026, Delegació de Litúrgia de València]
Memòries del dia
Sant Pere d'Alcàntara, prevere
Sant Pere d'Alcàntara (Alcàntara 1499 - Arenas de San Pedro 1562), prevere de l'Orde dels Germans Menors, adornat amb el do de consell i de vida penitent i austera, va reformar la disciplina regular en els convents de l'Orde a Espanya; fou conseller de santa Teresa de Jesús en l'obra reformadora de l'Orde dels Carmelites.
Sants Joan de Brébeuf, Isaac Jogues, preveres i els seus companys, màrtirs
Recordem els huit màrtirs francesos de la Companyia de Jesús, lliurats a una duríssima tasca missionera entre els hurons. Cinc d'ells van sofrir coratjosament un martiri despietat a l'actual Canadà: són els preveres Joan de Brébeuf († 16 de març de 1649), Antoni Daniel († 4 de juliol de 1648), Gabriel Lalemant († 17 de març de 1649), Carles Garnier († 7 de desembre de 1649) i Nadal Chabanel († 8 de desembre de 1649). Els altres tres: el prevere Isaac Jogues († 18 d'octubre de 1646) i els coadjutors René Goupil († 29 de setembre de 1642) i Joan de la Lande († 19 d'octubre de 1646) van oferir el suprem sacrifici amb heroica fortalesa a l'actual territori dels Estats Units d'Amèrica del Nord. Tots van ser canonitzats per Pius XI l'any 1930.
- J.M. Bausset: Sant Joan Brébeuf i els màrtirs del Canadà (2015)
- Sant Pau de la Creu, prevere, que des de la seua joventut va destacar per la seua vida penitent, el seu zel ardent i la seua singular caritat cap a Crist crucificat, al qual veia en els pobres i malalts. Va fundar la Congregació dels Clergues Regulars de la Creu i de la Passió de Jesucrist, i va passar a la glòria el dia 18 d'octubre. (1775)
- J.M. Bausset: Sant Pau de la Creu (2015)
Martirologi Romà
Commemoració de sant Joel, profeta, que va anunciar el dia gran del Senyor i el misteri de l'efusió de l'Esperit sobre tota criatura, la qual cosa Déu va tindre a bé fer arribar al seu ple compliment en la persona de Crist el dia de Pentecosta. (s. IV a. C.)
A Roma, commemoració dels sants Ptolemeu, Luci [o Lluci] i un altre company, que, tal com relata sant Justí, sent cristians honestos, per haver représ els costums llicenciosos i la injustícia en les sentències, van ser condemnats a mort en temps de l'emperador Antoní Pius i el prefecte Quint Lol·li Urbic. (c. 160)
A Òstia Tiberina, a l'actual regió del Laci, a Itàlia, sant Asteri, màrtir. (c. s. III)
Prop de Sens, a la Gàl·lia Lugdunense, hui França, commemoració dels sants Sabinià i Potencià, considerats com els dos primers pastors d'esta ciutat que van completar la seua confessió de fe amb el martiri. (c. s. IV)
En terres d'Egipte, sant Var, soldat, que sota l'emperador Maximià, en visitar i ajudar a sis sants eremites empresonats, sabent que un seté havia mort en el desert, es va oferir a ocupar el seu lloc, i al costat d'ells, després de diversos i cruels turments, va adquirir la palma del martiri. (307)
A Auloron, al costat dels Pirineus, a Aquitània, actual França, commemoració de sant Grat, bisbe, que en temps d'Alaric, rei arrià dels gots, va participar en el Concili d'Agde, per a restaurar l'Església en eixa regió de la Gàl·lia. (c. 506)
Al territori de la Bretanya Menor, també a França, sant Etbí, monjo, que va portar vida solitària. (s. VI)
A Cavalhon, a Provença, de nou a l'actual França, sant Verà del Gavaldà, bisbe, que gaudia de gran autoritat, sobretot per les curacions de malalts. (s. VI)
A Evreux, a la Gàl·lia, també França actualment, sant Aquilini, bisbe, qui, segons la tradició, era soldat i que practicava bones obres; amb el consentiment de la seua esposa, va fer vot de continència i va ser elegit bisbe. (c. 690)
A Oxford, a Anglaterra, santa Fridesvida, verge, que, sent d'estirp règia, va ser elegida abadessa d'un monestir doble de monjos i de monges. (1257)
A Biville, prop de Cherbourg, a la regió francesa de Normandia, beat Tomàs Hélye, prevere, que passava els dies en l'exercici del seu ministeri i dedicava les nits a l'oració i a la penitència. (1595)
A Londres, a Anglaterra, sant Felip Howard, màrtir, que, sent comte d'Arundel i pare de família, va perdre gràcia davant la reina Isabel I per haver abraçat la religió catòlica, per la qual cosa va ser empresonat, i va portar una vida d'oració i penitència, en la pobresa i en les proves, fins a aconseguir la corona del martiri. (1633)
A Nagasaki, del Japó, sants màrtirs Lluc Alfons Gordo, prevere, i Mateu Kohioye, religiós, els dos de l'Orde de Predicadors. El primer va treballar abans a les Illes Filipines i va passar després al Japó, on va ser fervent ministre de l'Evangeli durant deu anys, i el segon, de díhuit anys, va ser el seu company per a propagar i testimoniar la fe cristiana. (1634)
A Langeac, al costat del riu Allier, a França, beata Agnés [o Ainés] de Jesús Galand, verge de l'Orde de Predicadors, que, sent priora del seu monestir, es va distingir pel seu ardent amor cap a Jesucrist i la seua preocupació pel bé de l'Església, oferint contínues oracions i penitències pels seus pastors. (1634)
