DIMECRES DE LA SETMANA XIX / II
Lectura primera Ez 9,1-7;10,18-22
Marca amb una creu el front dels qui es lamentende les accions detestables comeses a JerusalemLectura de la profecia d'EzequielEl Senyor em va cridar amb tota la força: «Ha arribat l'hora de castigar la ciutat. Ja tenen a les mans les armes per a devastar-la».
Vaig vore sis hòmens que venien de la porta de dalt, la que dona al nord, cada u amb una arma de destrucció a la mà. Enmig d'ells venia un home vestit de lli que portava a la cintura els utensilis d'escriba. En arribar, es posaren al costat de l'altar de bronze.La glòria del Déu d'Israel s'alçà de damunt dels querubins, on reposava, s'avançà fins al llindar del santuari i cridà a l'home vestit de lli que portava a la cintura els utensilis d'escriba: «Recorre la ciutat, travessa Jerusalem i marca amb una creu el front dels hòmens que gemequen i es lamenten de totes les accions detestables que es cometen enmig d'ella».
Després vaig sentir que deia als altres: «Travesseu la ciutat darrere d'ell i castigueu sense compassió, sense perdonar a ningú: mateu vells, jóvens i donzelles, dones i criatures, però no en toqueu cap dels qui porten la creu al front. Comenceu pel meu santuari».Començaren, per tant, pels ancians que estaven davant del santuari. I els va dir: «Profaneu el santuari, ompliu els atris de cadàvers; i després eixiu». I van eixir a matar per la ciutat.Després d'això la glòria del Senyor va eixir del llindar del santuari i es va posar damunt dels querubins. Ells desplegaren les ales, s'alçaren de terra, davant dels meus ulls, i van eixir juntament amb les rodes. Es detingueren a l'entrada de la porta oriental del temple del Senyor. La glòria del Déu d'Israel anava per damunt d'ells. Eren els vivents que jo havia vist davall del Déu d'Israel vora el riu Quebar. Sabia que eren querubins. Cada u tenia quatre cares i quatre ales, i tenien com unes mans humanes davall de les ales. L'aspecte de les seues cares era el que jo havia vist vora el riu Quebar. Podien anar en totes direccions mirant sempre avant.
Salm responsorial 112,1-2.3-4.5-6 (R.: 4b)
Servents del Senyor, alabeu-lo,alabeu el nom del Senyor.Siga beneït el nom del Senyor,ara i per tots els segles.R. La glòria del Senyor s'eleva més enllà del cel.O bé:Al·leluia.Des de l'eixida fins a la posta del solalabeu el nom del Senyor.El Senyor és excels als ulls de tots els pobles,la seua glòria s'eleva més enllà del cel. R.¿Qui com el Senyor, el nostre Déu,que viu molt amunt,i s'inclina per a mirarel cel i la terra? R.
Al·leluia 2C 5,19
Déu, en Crist,reconciliava el món amb ell mateix,i a nosaltres ens ha encomanatl'anunci de la reconciliació.
Evangeli Mt 18,15-20
Si et fa cas de tu, hauràs recuperat un germà᛭ Lectura de l'evangeli segons sant MateuEn aquell temps, Jesús va dir als deixebles:«Si el teu germà t'ofén, ves i, quan estareu ell i tu a soles, el reprens: si et fa cas, hauràs recuperat un germà. Si no et fa cas, torna amb una o dos persones més, a fi que tota paraula quede conformada per boca de dos o tres testimonis. Si no fa cas d'ells, ho dius a la comunitat reunida; i si tampoc vol fer cas de la comunitat, considera'l com si fora un pagà o un publicà.Vos dic de veres que tot allò que lligueu en la terra quedarà lligat en el cel, i tot allò que deslligueu en la terra quedarà deslligat en el cel.Vos assegure també que si dos de vosaltres ací en la terra es posen d'acord per a demanar alguna cosa, el meu Pare del cel els la concedirà, perquè on n'hi han dos o tres reunits en el meu nom, jo estic allí enmig d'ells».
* * * * *
Santa Joana Francesca de Chantal, religiosa (mem. ll.)
- Santa Joana Francesca Frémiot de Chantal, religiosa, que, primer mare de família, va educar piadosament els sis fills que va tindre com a fruit del seu matrimoni cristià i, mort el seu espòs, sota la direcció de sant Francesc de Sales va abraçar amb decisió el camí de la perfecció, dedicant-se a les obres de caritat, especialment envers els pobres i malalts, i va donar principi a l'Orde de la Visitació, que va dirigir també prudentment. La seua mort va tindre lloc a Moulins, al costat del riu Alier, pròxim a Nevers, a França, el dia 13 de desembre. (1641)
- J.M. Bausset: Santa Joana Francesca de Chantal (2015)
Beats Antoni Perulles, prevere, i companys màrtirs (mem. ll. a la diòcesi d'Oriola-Alacant)
Beat valencià Gabriel (Justí Gabriel) Albiol i Plou, germà de La Salle, màrtir (memòria a Peníscola)
Venerable Lleó Dehon, prevere, fundador de la congregació de Sacerdots del Cor de Jesús (Dehonians o Reparadors)
MARTIROLOGI ROMÀ
Elogis del 12 d'agost
2. A Catània, ciutat de la regió italiana de Sicília, sant Euplus, màrtir, que, segons la tradició, durant la persecució desencadenada per l'emperador Dioclecià, va ser empresonat pel governador Calvisià per haver sigut trobat amb el llibre dels Evangelis entre les mans, i, interrogat de nou, va respondre que es gloriava de tindre els Evangelis en el seu cor, per la qual cosa va ser flagel·lat fins a morir. (304)
3. A Nicomèdia, hui Turquia, sants Anicet i Foci, màrtirs. (s. IV)
4. A Killala, lloc d'Hibèrnia, actual Irlanda, sant Muredac, bisbe. (c. s. V)
5. De nou a Hibèrnia, al monestir que va rebre el seu nom, santa Lèlia, verge. (s. V)
6. A Brescia, de la Llombardia, actual regió d'Itàlia, sant Herculà, bisbe. (s. VI)
7. A l'illa de Lerins, a la Provença, hui França, sants màrtirs Porcari, abat, i diversos monjos, que, segons la tradició, van morir a mans dels sarraïns. (c. s. VIII)
8. A Ruthin, al nord de Gal·les, beat Carles Meehan, prevere de l'Orde dels Germans Menors i màrtir, que, irlandés de naiximent, va ser detingut quan es dirigia a la seua pàtria a través d'aquella regió, i condemnat a mort per haver entrat en els dominis del rei Carles II, va obtindre la palma del martiri en ser penjat i esquarterat. (1679)
9. A Roma, beat Innocenci XI, papa, que va regir sàviament l'Església, malgrat estar afectat per forts dolors i tribulacions. (1689)
10. En una vella nau ancorada enfront de Rochefort, a França, beat Pere Jarrige de la Morélie de Puyredon, prevere, que, en el furor de la persecució contra la religió, va patir la mort per la seua fe en Crist, després d'haver sigut exposat durant llarg temps als ardents raigs del sol. (1794)
11. A la ciutat de Nam Dinh, a Tonquín, sants màrtirs Jaume Do Mai Nam, prevere, Antoni Nguyen Dích, llaurador, i Miquel Nguyen Huy My, metge, que, en temps de l'emperador Minh Mang, per ser cristians, van ser decapitats després de patir cruels tortures. (1838)
12. A la vila d'Hornachuelos, prop de Còrdova, a Espanya, beata Victòria Díaz i Bustos de Molina, verge i màrtir, que mestra en la Institució Teresiana, en desencadenar-se la persecució contra l'Església, va proclamar la seua fe cristiana i va patir el martiri, mentre exhortava uns altres a prendre la mateixa decisió. (1936)
13. A Valdemoro, prop de Madrid, beat Flavi (Atilà) Argüeso González, religiós de l'Orde Hospitalari de Sant Joan de Déu i màrtir, que, en la mateixa persecució, va morir víctima de l'odi contra la fe. (1936)
14. A Barbastre, a la regió d'Aragó, beats Sebastià Calvo Martínez, prevere, i companys*, màrtirs, religiosos de la Congregació de Missioners de l'Immaculat Cor de Maria, que, en la mateixa persecució van portar a terme el seu gloriós combat. (1936)
Són els seus noms: Beats Pere Cunill Padrós, Josep Pavón Bueno, Nicasi Sierra Ucar, preveres, Venceslau Clarís Vilaregut, subdiaca, i Gregori Chirivás Lacambra, religiós.
15. A Tarragona, beat Antoni Perulles Estivill, prevere de la Fraternitat d'Operaris Diocesans i màrtir, que, en l'esmentada persecució va consumar al carrer el seu sacrifici. (1936)
16. A Dachau, prop de Munic, a Alemanya, beats Florià Stepniak, de l'Orde dels Germans Menors Caputxins i Josep Straszewski, tots dos preveres i màrtirs, que en temps de guerra, envaïda Polònia, la seua pàtria, van morir en una cambra de gas en este camp de concentració. (1942)
17. A la localitat de Planegg, pròxima a Munic, de nou a Alemanya, beat Carles Leisner, prevere i màrtir, que, sent encara diaca, va ser empresonat per la seua pública proclamació de fe i pel constant servici en favor de les ànimes. Ordenat sacerdot en el camp de concentració de Dachau, una vegada recobrada la llibertat en finalitzar la guerra, va morir a causa dels sofriments suportats durant la seua captivitat. (1945)
