3 d'agost de 2026, dilluns XVIII

DILLUNS DE LA SETMANA XVIII / II

Lectura primera Jr 28,1-17

Hananià, el Senyor no t'ha enviat,

i estàs portant este poble a confiar en la mentira

Lectura del llibre de Jeremies

Al principi del regnat de Sedecies, rei de Judà, el quint mes de l'any quart, el profeta Hananià, fill d'Azur, de Gabaon, digué a Jeremies en el temple del Senyor, en presència dels sacerdots i de tot el poble: «Açò diu el Senyor de l'univers, Déu d'Israel: He trencat el jou del rei de Babilònia: d'ací a dos anys, faré tornar en este lloc tots els objectes del temple del Senyor que Nabucodonosor, rei de Babilònia, es va endur a Babilònia. Tornarà també Jeconies, fill de Joaquim, rei de Judà, i tots els de Judà deportats a Babilònia. Així trencaré el jou del rei de Babilònia. Ho dic jo, el Senyor».

El profeta Jeremies, en presència dels sacerdots i de tot el poble que es trobava en el temple del Senyor, li va respondre: «Amén! Que Déu ho faça! ¡Que el Senyor complixca les paraules que acabes de profetitzar i faça tornar de Babilònia els objectes del temple del Senyor i tots els deportats! Però escolta el que ara vos diré, a tu i a tot el poble: Des de sempre, els profetes que ens han precedit a tu i a mi han anunciat guerres, fam i pestes contra molts països i  grans regnes. Si un profeta anuncia la pau i el benestar, només quan es complix la seua paraula es veu que aquell profeta era realment enviat del Senyor». 

Aleshores Hananià va agarrar el jou que Jeremies portava al coll, el va trencar, i va dir davant de tot el poble: «Açò diu el Senyor: És així com d'ací a dos anys jo trencaré el jou del rei Nabucodonosor, que totes les nacions porten al coll». I el profeta Jeremies se' va anar.

Després que el profeta Hananià hagué fet açò, el Senyor va fer sentir la seua paraula el profeta Jeremies i li digué: «Ves a l'encontre d'Hananià i dis-li: Açò diu el Senyor: Tu has trencat un jou de fusta, però jo en faré un altre de ferro. Perquè el Senyor de l'univers, Déu d'Israel, diu açò: El jou que ara pose al coll de totes estes nacions és un jou de ferro, per a sotmetre-les a Nabucodonosor, rei de Babilònia. Tots se li sotmetran. Li he donat fins i tot els animals salvatges».

Després el profeta Jeremies digué encara al profeta Hananià: «Escolta, Hananià: El Senyor no t'ha enviat, i estàs portant este poble a confiar en la mentira. Per això diu el Senyor: T'envie fora d'esta terra: enguany mateix moriràs, perquè estàs predicant la desobediència al Senyor». I aquell any mateix, el sèptim mes, va morir el profeta Hananià.

Salm responsorial 118,29.43.79.80.95.102 (R.: 68b)

Aparteu-me del camí de la mentira,

doneu-me, Senyor, la vostra llei.

R. Senyor, instruïu-me en els vostres decrets.

No em lleveu dels llavis

la promesa que no enganya:

confie en el vostre juí. R.

Que es posen a favor meu el fidels,

els qui coneixen el vostre pacte. R.

Si guarde plenament els vostres decrets,

no quedaré confós. R.

Els malvats esperen l'ocasió de perdre'm,

i jo intente entendre el vostre pacte. R.

No he evitat les decisions que heu pres,

vós me les heu ensenyades. R.

Al·leluia Mt 4,4b

L'home no viu només de pa;

viu de tota paraula que ix de la boca de Déu.

Evangeli Mt 14,22-36

Maneu-me que vaja caminant per damunt de l'aigua

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Mateu

En aquells dies, després de la multiplicació dels pans, Jesús va manar als deixebles que pujaren en una barca i que passaren davant cap a l’altra vora, mentres ell deia adeu a la gent. Després de dir-los adeu, va pujar a una muntanya, a soles, a fer oració. A poqueta nit encara estava allí a soles. 

Mentrestant, la barca s’havia allunyat un bon tros de terra, i les ones la sacsejaven, perquè el vent era contrari. Passades les tres de la matinada, Jesús va anar cap a ells caminant per damunt de l’aigua. Quan els deixebles el veren caminant per damunt de l’aigua, s’espantaren pensant que era un fantasma, i xillaven de por. Però Jesús els va dir de seguida: «Tranquils, que soc jo. No tingueu por». Pere li va dir: «Senyor, si sou vós, maneu-me que vaja cap a vós caminant pe damunt de l’aigua». Jesús va contestar: «Vine». Pere va baixar de la barca, es va posar a caminar per damunt de l’aigua i va anar cap a Jesús. Però en notar el fort vent que feia, es va acovardir, va començar a afonar-se i va cridar: «Senyor, salveu-me». A l’instant, Jesús allargà la mà, l’agarrà i li va dir: «¡Home de poca fe! ¿Per què has dubtat?» 

I, quan pujaren a la barca, el vent va amainar. Els qui anaven en la barca es prosternaren i li digueren: «Verdaderament sou Fill de Déu».

Feta la travessia del llac, tocaren terra a Genesaret. La gent d'aquell lloc el reconegueren i escamparen la notícia per tota la regió. Li van portar tots els malalts i li suplicaven que els deixara tocar només la vora del seu mantell: tots els que la tocaren, es posaren bons.

* * * * *

Santa Teresa Beneta de la Creu, verge i màrtir (festa a la diòcesi de Sogorb-Castelló)

Beat Salvador Ferrandis i Seguí, prevere i màrtir valencià (memòria a l'Orxa i a Pedreguer)

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del 3 d'agost

1. A Nàpols, ciutat de Campània, sant Aspré, primer bisbe d'esta població. (s. II/III)

2. A Autun, a la Gàl·lia Lugdunense, hui França, sant Eufroni, bisbe, que va edificar una basílica en honor del màrtir sant Simforià i va adornar amb major decòrum el sepulcre de sant Martí de Tours. (d. 475)

3. A la muntanya de Màssica, a la regió actualment italiana de Campània, sant Martí, que, portant vida solitària, va romandre moltíssims anys retirat en una cova estreta. (580)

4. A Anagni, al Laci, també a l'actual Itàlia, sant Pere, bisbe, que va brillar, en primer lloc, per l'observança monàstica i després pel zel pastoral, portant a terme la construcció de l'església catedral. (1105)

 5. A Lucera, en el territori de la Pulla, així mateix a Itàlia, beat Agustí Kazotic, bisbe, de l'orde de Predicadors, que al principi va estar al capdavant de l'Església de Zagreb i, posteriorment, per l'hostilitat del rei de Dalmàcia, va assumir la seu de Lucera, on va desenvolupar una gran obra d'ajuda en favor dels pobres i els necessitats. (1323)

6. A Alacant, beat valencià Salvador Ferrandis Segui, prevere i màrtir, que en la persecució contra la fe va escampar la seua sang per Crist i va aconseguir, així, la palma de la glòria. (1936)

7. Al poble de Samalús, prop de Barcelona, beats màrtirs Alfons López López, prevere, i Miquel Remón Salvador, tots dos religiosos de l'Orde de Germans Menors Conventuals, que en la mateixa persecució van rebre la corona del martiri per donar testimoniatge de Crist. (1936)

8. A la ciutat de Barcelona, beat Francesc Bandrés Sánchez, prevere de la Societat de Sant Francesc de Sales i màrtir, que en l'esmentada persecució, va confirmar amb la seua sang la seua fidelitat al Senyor. (1936)

2 d'agost de 2026, diumenge XVIII: Mare de Déu dels Àngels

DIUMENGE XVIII / Cicle A

Oració col·lecta

Assistiu, Senyor, els vostres fidels

i mostreu-vos bondadós amb els qui vos imploren.

I, ja que l’Església es gloria de tindre-vos

com a Pare i Pastor,

doneu-li i conserveu-li els dons de la gràcia.

Lectura primera Is 55,1-3

Vingueu i mengeu

Lectura del llibre d'Isaïes

Açò diu el Senyor: 

«Oh, tots els qui teniu set, vingueu a l’aigua, 

vingueu els qui no teniu diners, 

compreu i mengeu sense diners, 

compreu llet i vi sense pagar.

¿Per què perdeu els diners en un pa que no alimenta, 

i malgasteu el salari en menjars que no satisfan? 

 

Escolteu-me bé, i tastareu cosa bona, 

assaborireu plats suculents. 

Estigueu atents, vingueu a mi. 

Escolteu-me i viureu. 

Pactaré amb vosaltres una aliança eterna, 

els favors segurs promesos a David».

Salm responsorial 144,8-9.15-16.17-18 (R.: cf. 16)

El Senyor és compassiu i benigne,

lent per al castic, gran en l'amor.

El Senyor és bo amb tots,

estima de cor totes les seues criatures.

R. Obriu la mà, Senyor,

i ens assacieu.

Tots posen els ulls en vós, mirant esperançats,

i al seu temps els doneu l'aliment.

Obriu la mà,

i assacieu de favors tots els vivents. R.

El Senyor és just en tots els seus camins,

i bondadós en totes les seues obres.

El Senyor està prop dels qui l'invoquen,

dels qui l'invoquen amb sinceritat. R.

Lectura segona Rm 8,35.37-39

Ninguna criatura podrà separar-nos de l’amor de Déu

manifestat en Jesucrist

Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Roma

Germans, 

¿Qui podrà separar-nos de l’amor de Crist? ¿La tribulació, l’angoixa, la persecució, la fam, la nuesa, el perill, l’espasa? De tot això eixim fàcilment vencedors amb l’ajuda d’aquell que ens ha amat. Estic ben segur que ni la mort ni la vida, ni els àngels ni les potències, ni el present ni el futur, ni els poders, ni les altures ni les profunditats, ni cap altra criatura podrà separar-nos de l’amor de Déu manifestat en Jesucrist, el nostre Senyor.

Al·leluia Mt 5,4b

L'home no viu només de pa;

viu de tota paraula que ix de la boca de Déu.

Evangeli Mt 14,13-21

Tots en menjaren i quedaren assaciats

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Mateu

En aquell temps, quan Jesús va sentir la notícia de la mort de Joan Baptiste, se n'anà en una barca cap a un lloc despoblat i retirat. La gent, en saber-ho, el va seguir per terra des dels pobles. Quan desembarcà, va vore una gran multitud, li van fer llàstima i es va posar a curar els malalts. 

Els deixebles, veent que es feia tard, anaren a dir-li: «Este lloc està despoblat i ja s'ha fet tard. Digueu adeu a la gent, i que vagen als poblets a comprar-se menjar». Però Jesús els respongué: «No cal que se'n vagen. Doneu-los menjar vosaltres». Ells li van dir: «Ací només tenim cinc pans i dos peixos». Ell respongué: «Porteu-me'ls ací». 

Jesús ordenà que la gent s'acomodarà en l'herba, prengué els cinc pans i els dos peixos, alçà els ulls al cel, digué la benedicció, va partir els pans i els va donar als deixebles, i ells a la gent. Tots en menjaren i quedaren assaciats, i encara arreplegaren dotze paneres plenes de les sobres. En menjaren uns cinc mil hòmens, sense comptar les dones i els xiquets. 

 

A. La bondat imperible de Déu, la seua misericòrdia, és una font d'aigua que sempre raja, i es manifesta en l'amor de Crist, en la seua compassió per la multitud que el seguix. I Jesús ens convida a compartir amb ell este sentiment quan els diu: «Doneu-los vosaltres de menjar». Un episodi molt conegut que trobem en els quatre evangelis, i en ell es manifesten els signes que prenuncien l'eucaristia: pren el pa en les seues mans, dona gràcies a Déu, el partix i el dona als deixebles a fi que el distribuïxquen entre la gent. Contemplem esta veritat que meditem: l'eucaristia és font de vida quan tractem de viure el que celebrem, un pa partit i repartit per a la vida del món.

B. Així es va despedir el Senyor de la seua benvolguda gent de Galilea. Havia desitjat assaciar la seua fam de Déu amb la paraula i ara assaciava la seua fam corporal per a mostrar-los la realitat del seu amor per ells. Però sobre esta festa s'estén un vel de tristesa: Jesús no va ser ben comprés per la multitud que el desitjava com un rei d'este món. El drama de la passió s’entreveu ja amb el funest presagi de l'execució de Joan el Baptiste, i el Mestre es retira amb els seus íntims. [Evangeli per a cada dia 2026, Delegació de Litúrgia de València]

• Xavier Serra: Tres minuts amb les lectures de diumenge.
• Missa d'À Punt (2026): Pregaria de la multiplicació dels pans i els peixos.

Oració sobre les ofrenes 

 

Senyor, santifiqueu estes ofrenes, 

accepteu este sacrifici espiritual, 

i feu de nosaltres mateixos 

una ofrena en honor vostre. 

 

Oració després de la comunió 

 

Senyor, no negueu la vostra ajuda 

a aquells que alimenteu amb el pa celestial, 

i, ja que mai no deixeu d’afavorir-los, 

feu-los també dignes de la salvació eterna. 

 

MEMÒRIES

Imatge de la Mare de Déu dels Àngels
El Cabanyal (València)

Mare de Déu dels Àngels, titular de les esglésies parroquials d'Alacant, Albal, Almedíjar, Aras de los Olmos, Bejís, Benavites, Betxí, Castellfabib, Castelló de la Plana, Chelva, Chera, Chulilla, Cortes de Pallàs, Cortes de Arenoso, el Cabanyal, Fuente la Reina, Gàtova, Mislata, Puebla de Arenoso, el Puig de Santa Maria, Ràfol de Salem, Serra, Silla, el Toro, Torrella, Torres Torres, Tuèjar, Vallanca i La Yesa; de les esglésies d'Ares del Bosc (Benasau), Annauir (Xàtiva), etc., d'un santuari a Sant Mateu...

• Josep Miquel BAUSSET: La Mare de Déu dels Àngels (2 d'agost del 2015)

Sant Eusebi de Vercelli, bisbe (mem. ll.)

Sant Eusebi, primer bisbe de Vercelli, a la Ligúria, que va consolidar l'Església en tota la regió subalpina, actualment Itàlia, i que per defendre la fe del Concili de Nicea, va ser desterrat per l'emperador Constanci, primer a Escitòpolis i, posteriorment, a Capadòcia i Tebaida. Tornat a la seua seu després de huit anys, es va esforçar amb constància i valentia per a restablir la fe contra els arrians. (371)

Sant Pere Julià Eymard, prevere (mem. ll.)

Sant Pere Julià Eymard, prevere, el qual va ser primerament sacerdot diocesà i després membre de la Companyia de Maria. Adorador eximi del Misteri eucarístic, va instituir dos noves congregacions, una de clergues i una altra de dones, per a fomentar i difondre la pietat al Santíssim Sagrament. Va morir al lloc de la Mure, prop de Grenoble, a França, on havia nascut. (1868)

Beat valencià Francesc Tomàs i Serer, prevere terciari caputxí, màrtir (memòria a Alcalalí)

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del 2 d'agost

3. A l'Àfrica Proconsular, actual Tunísia, commemoració de sant Rutili, màrtir, que durant molt de temps va escapar de la persecució fugint d'un lloc a un altre i, a vegades, salvant-se del perill amb suborn, però, arrestat finalment d'improvís i presentat al prefecte, va rebre la corona d'un gloriós martiri en ser torturat amb grans suplicis i llançat, finalment, al foc. (c. 212)

4. A Roma, al cementeri de Calixt, sant Esteve I, papa, el qual per a afirmar clarament que la unió baptismal dels cristians amb Crist es complia una sola vegada, va prohibir que els heretges que volgueren tornar a la plena comunió amb l'Església foren de nou batejats. (257)

5. A la regió pròxima a l'actual ciutat de Burgos, a Hispània, santa Centola, màrtir. (s. inc.)

6. A Pàdua, al territori de Venècia, actualment Itàlia, sant Màxim, bisbe, considerat successor de sant Prosdòcim. (s. III/IV)

7. A Marsella, a Provença, regió de la Gàl·lia, hui França, sant Seré, bisbe, que va acollir amb hospitalitat a sant Agustí i els seus companys enviats pel papa sant Gregori el Gran a evangelitzar Anglaterra i, mentre es dirigia a Roma, va descansar piadosament en el Senyor a Biandrate, prop de Vercelli, a Itàlia. (601)

8. A Chartres, ciutat de Nèustria, també a l'actual França, sant Betari, bisbe. (c. 623)

9. A Palència, a la regió hispànica de Castella, mort de sant Pere, bisbe d'Osma, que, primer monjo i després ardiaca de l'Església de Toledo, finalment va ser elevat a la seu d'Osma, acabada d'alliberar de la dominació mahometana, la qual va reorganitzar amb viu zel pastoral. (1109)

10. A Caleruega, població igualment de Castella, commemoració de la beata Joana d'Aza, mare de sant Doménec, que, plena de fe, va fer grans obres de misericòrdia en favor dels pobres i necessitats. (s. XIII inc.)

11. A Barbastre, beats Felip de Jesús Munárriz Azcona, Joan Díaz Nosti i Leonci Pérez Ramos, preveres i màrtirs tots ells Missioners Fills de l'Immaculat Cor de la Benaurada Mare de Déu, que, precedint a molts altres companys, en el furor de la persecució contra l'Església van ser afusellats a les portes del cementeri per milicians. (1936)

12. A la mateixa ciutat, beat Ceferí Jiménez Malla, el "Pelé", màrtir de raça gitana, dedicat a promoure la pau i la concòrdia entre el seu poble i els veïns, el qual, en l'esmentada persecució, en eixir en defensa d'un sacerdot que era arrossegat pels carrers pels milicians, va ser detingut i, portat al cementeri, va consumar la seua peregrinació per la terra en ser afusellat, mentre sostenia la corona del Rosari en les seues mans. (1936)

• J.M. Bausset: Beat Ceferí Jiménez Malla (2015)

13. Al llogaret d'Híjar, prop de Terol, beat Francesc Calvo Burillo, prevere de l'Orde de Predicadors i màrtir, que va patir el martiri en la mateixa persecució contra la fe. (1936)

14. A Madrid, beat valencià Francesc Tomàs Serer, prevere dels Terciaris Caputxins de la Mare de Déu dels Dolors i màrtir, que en la citada persecució va meréixer escampar la seua sang per Crist. (1936)

15. Sant Justí Maria Russolillo (1891- Pianura, Itàlia, 1955). Sacerdot, rector i fundador de la Societat de les Divines Vocacions. Canonitzat en 2022.

1 d'agost de 2026, dissabte XVII: Sant Feliu de Xàtiva

DISSABTE DE LA SETMANA XVII / II

Oració col·lecta

Oh Déu, vós que renoveu sempre en l’Església els exemples de virtut, 

concediu-nos que, de tal manera imitem el zel pastoral del bisbe sant Alfons Maria, 

que compartim amb ell la glòria del cel.

Lectura primera Jr 26,11-16.24

És ben veritat que el Senyor m'ha enviat a vosaltres

per a comunicar-vos tot el que vos he dit

Lectura del llibre de Jeremies

En aquells dies, els sacerdots i els profetes digueren als magistrats i a tot el poble: «Condemnem a mort este home: vosaltres mateixos heu sentit que profetitzava contra esta ciutat». Però Jeremies respongué als magistrats i a tot el poble: «És el Senyor qui m'ha enviat a profetitzar contra este temple i esta ciutat això que vosaltres heu sentit. Porteu-vos bé, per tant; escolteu açò que vos diu el Senyor, el vostre Déu, i ell es desdirà de fer el mal que vos ha anunciat. Quant a mi, estic a les vostres mans; feu com vos semble bé, però sapieu que, si em mateu, vosaltres i esta ciutat amb tots els seus habitants vos feu responsables de la sang d'un innocent, perquè és ben veritat que el Senyor m'ha enviat a vosaltres per a comunicar-vos tot el que vos he dit».

Aleshores els magistrats i tot el poble replicaren als sacerdots i als profetes: «Este home ens ha parlat en nom del Senyor, el nostre Déu: no mereix per res pena de mort». 

Ahicam, fill de Safan, es posà a favor de Jeremies per a que el poble no el condemnara a mort.

Salm responsorial 68,15-16.30-31.33-34 (R.: cf. 14)

Traeu-me del fang, que no m'afone,

salveu-me dels enemics i de les aigúes fondes.

Que no se m'emporten els remolins,

que em trague l'abisme

i no tanque, com un pou, la seua boca.

R. Escolteu-me, Senyor, en este temps de gracia.

Déu meu, soc un pobre malferit:

que la vostra salvació em cure.

Alabaré el nom de Déu amb càntics,

el magnificaré amb accions de gràcies. R.

Se n'alegraran els humils quan ho vegen;

busqueu a Déu i el vostre cor reviurà,

perquè el Senyor escolta els pobres,

no abandona mai els seus captius. R.

Al·leluia Mt 5,10

Feliços els perseguits pel fet de ser justos:

d'ells és el Regne del cel.

Evangeli Mt 14,1-12

Herodes va fer decapitar a Joan,

i els deixebles de Joan li ho van contar a Jesús

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Mateu

En aquell temps, el tetrarca Herodes va sentir parlar de la fama de Jesús i va dir als de la seua cort: «Este deu ser Joan Baptiste ressuscitat d'entre els morts: per això té este poder d'obrar miracles».

És que Herodes havia fet detindre a Joan i l'havia tancat a la presó, encadenat, i tot per causa d'Herodies, la dona del seu germà Filip, ja que Joan li recordava que no tenia dret a viure amb ella. Herodes l'hauria mort, però no es va atrevir per por del poble, que tenia a Joan com a profeta.

El dia del natalici d'Herodes, la filla d'Herodies va dansar davant de tots, i va agradar tant a Herodes que li va jurar que li donaria qualsevol cosa que demanara. Ella, aconsellada per sa mare, va respondre: «Dona'm ara mateix, en un plat gran, el cap de Joan Baptiste». El rei es va entristir, però pensant en el jurament que havien sentit tots els convidats, va manar que li'l donaren. Va fer decapitar a Joan en la presó, portaren el cap de Joan en un plat gran, li'l van donar a la jove i ella li'l va passar a sa mare. 

Els deixebles de Joan anaren a buscar el seu cos i li donaren sepultura. Després li ho van contar a Jesús. 

 

MEMÒRIES

Sant Alfons Maria de Liguori

 Sant Alfons Maria de Liguori, bisbe i doctor de l'Església (memòria ob.).

• Josep Miquel Bausset: Sant Alfons Maria de Liguori (1 d'agost del 2015)

Sant Feliu de Xàtiva o de Girona

• J. M. Bausset: Sant Feliu de Xàtiva (1 d'agost del 2015)
• Josep Lluís Cebrián i Molina: Sant Feliu i la Mare de Déu de la Seu (Xàtiva) (2001)

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis de l'1 d'agost

Memòria de sant Alfons Maria de Liguori, bisbe i doctor de l'Església, que refulgí pel seu zel per les ànimes i pels seus escrits, la seua paraula i el seu exemple. A fi de promoure la vida cristiana entre el poble, va treballar infatigablement predicant i escrivint, especialment sobre teologia moral, disciplina en la qual és considerat mestre, i després de molts obstacles, va fundar la Congregació del Santíssim Redemptor, per a evangelitzar la gent falta de formació. Elegit bisbe de Sant' Agata dei Goti, es va entregar de manera excepcional a este ministeri, que va haver de deixar quinze anys després afligit per malalties greus, i va passar la resta de la seua vida en Nocera de'Pagani, a Campània, Itàlia, després de grans sacrificis i dificultats. (1787)

2. Commemoració del triomf dels set sants germans màrtirs, que a Antioquia de Síria, hui Turquia, per la seua invencible fidelitat en el compliment de la Llei del Senyor, durant el regnat d'Antíoc Epifanes van patir un final cruel, igual que sa mare, que va presenciar amb dolor la mort de cada u dels seus fills, coronada de glòria en tots ells, com se'ns conta en el llibre dels Macabeus.

Així mateix, commemoració també de sant Eleazar, un dels escribes més destacats, home d'edat ja avançada, que en la mateixa persecució es va negar a menjar carn prohibida per a salvar la seua vida, va acceptar una mort gloriosíssima abans que una vida ignominiosa, i es va avançar de bon grat al lloc del suplici, mostrant un admirable exemple de virtut.

3. A Roma, en la trentena milla de la via Prenestina, sant Secundí, màrtir. (s. inc)

4. A Girona, a la Hispània Tarraconense, sant Feliu, màrtir, en la persecució sota l'emperador Dioclecià. (s. IV in.)

5. A Vercelli, a la regió italiana de Ligúria, mort de sant Eusebi, bisbe, la commemoració del qual se celebra demà. (371)

6. A Bayeux, a la Gàl·lia Lugdunense, actual França, sant Exuperi, a qui es venera com a primer bisbe d'eixa ciutat. (c. s. IV)

7. A la regió d'Aquitània, també a la França actual, sant Sever, prevere, que va emprar els seus béns en la construcció d'esglésies i en el servici als pobres. (c. 500)

8. A l'illa Besné, prop de Nantes, de nou a França, sants Friard i Secundel, este últim diaca, els dos eremites. (s. VI)

9. A Marchiennes, a la Gàl·lia Bèlgica, igualment a França, sant Jonat, abat, deixeble de sant Amand. (c. 690)

10. A Winchester, a Anglaterra, sepultura de sant Ethelwold [o Etelvold], bisbe, que va compondre la famosa Concòrdia Regular, per a la renovació de la disciplina monàstica que havia aprés de sant Dunstan. (984)

11. A Aosta, als Alps de Graies, a Itàlia, beat Emeric de Quart, bisbe, admirable per la seua austeritat de vida i pel seu zel en la salvació de les ànimes. (1313)

12. A Rieti, ciutat de la Savina, a l'actual regió italiana del Laci, beat Joan Bufalari, religiós de l'Orde d'Ermitans de Sant Agustí, jove humil i amable, sempre disposat a ajudar el seu proïsme. (c. 1336)

13. A Roma, sant Pere Favre, prevere, que va ser el primer entre els membres de l'Orde de la Companyia de Jesús que va suportar difícils responsabilitats en diverses parts d'Europa, i va morir a l'Urbs, mentres participava en el Concili de Trento. (1546). Canonitzat en 2013.

Pere Favre va nàixer l'any 1506 a Villaret, Savoia. Des de 1525 estudià a París, on tingué com a companys d'allotjament Francesc Xavier i Íñigo de Loiola; este el va prendre com a primer de tots els seus seguidors. Rebudes les sagrades ordes el 1534, fou el primer sacerdot de la Companyia de Jesús. Per orde del Papa, recorregué les principals regions d'Europa i pertot arreu promogué amb molt d'èxit l'obra de la restauració catòlica. Morí a Roma el primer d'agost de 1546, i l'any 1872 Pius IX el beatificà i el 18 de desembre de l'any 2013 el papa Francesc el declarà Sant. [font]

• J. M. Bausset: Sant Pere Fabro (2 d'agost del 2015)

14. A York, a Anglaterra, beat Tomàs Welbourne, màrtir, el qual, mestre d'escola, durant el regnat de Jaume I va ser condemnat a mort per haver aconsellat seguir el Romà Pontífex i, penjat en el patíbul, es va configurar en el martiri amb Crist, gran Mestre. (1605)

15. A la ciutat de Nam Dinh, a Tonquín, hui Vietnam, sants Doménec Nguyen Van Hanh (Dieu), de l'orde de Predicadors, i Bernat Vu Van Due, preveres i màrtirs, que van morir decapitats per la seua fe en Crist, en temps de l'emperador Minh Mang. (1838)

16. Al llogaret de la Mure, al costat del riu Isar, a França, mort de sant Pere Julià Eymard, prevere, la commemoració del qual se celebra demà. (1868)

17. A Madrid, a Espanya, beat Benvingut (Josep) de Miguel Arahal, prevere dels Terciaris Caputxins de la Mare de Déu dels Dolors i màrtir, que en el furor de la persecució contra la fe va escampar la seua sang per Crist. (1936)

18. Al camp de concentració de Dachau, pròxim a Munic, a Alemanya, beat Alexis Sobaszek, prevere i màrtir, el qual, nascut a Polònia, en temps de guerra va ser deportat inhumanament pels invasors de la seua pàtria, i per Crist va morir entre tortures en defensa de la fe. (1942)

19. Beat Gerhard Hirschfelder (1907- Dachau 1942). Sacerdot diocesà, pertanyent al primer grup de sacerdots del moviment de Schönstatt, màrtir, assassinat durant el règim nazi al camp de concentració de Dachau.

20. En el bosc pròxim a la ciutat de Nowogródek, a Polònia, beates Maria Estrella del Santíssim Sagrament (Adelhéidis) Mardosewicz i les seues deu companyes*, de la Congregació de Missioneres Filles de la Sagrada Família de Natzaret, vèrgens i màrtirs, que en el funest temps de guerra, van entrar en la glòria del cel en ser afusellades pels enemics de la fe. (1943)

Els seus noms: Beata Maria Imelda de Jesús Hòstia (Hedwigis Carolina) Zak, Maria Raimunda de Jesús i Maria (Anna) Kukolowicz, Maria Daniela de Jesús i Maria Immaculada (Elionora Aniela) Jozwik, Maria Canuta de Jesús en l'Hort de Getsemaní (Josepa) Chrobot, Maria Sérgia de la Verge Dolorosa (Júlia) Rapiej, Maria Guidona de la Divina Providència (Elena) Cierpka, Maria Felicitat (Paulina) Borowik, Maria Heliodora (Leocàdia) Matuszewska, Maria Canísia (Eugènia) Mackiewicz i Maria Boromea (Verònica) Tarmontowicz.