20 de març de 2026, divendres IV de Quaresma

DIVENDRES DE LA SETMANA IV DE QUARESMA

La Quaresma: elegir el camí del just perseguit o el dels perseguidors

Oració col·lecta

Oh Déu, vós doneu l’ajuda convenient a la debilitat humana;

feu que acollim amb alegria

i reproduïm en la nostra conducta

els efectes de la vostra gràcia.

Per nostre Senyor Jesucrist...

Lectura primera Sa 2,1a.12-22

Condemnem-lo a una mort vergonyosa

Lectura del llibre de la Saviesa

Els malvats van errats quan diuen entre ells:

«Posem un parany al just; ens molesta i està contra tot el que fem; ens retrau que no complim la Llei i que no som fidels a l'educació rebuda. Assegura que té coneiximent de Déu i es dona el nom de fill del Senyor. És una crítica vivent de les nostres idees; només de vore'l, ja se'ns fa insuportable, perquè la seua vida és diferent de la dels altres i camina per sendes estranyes. Ens té per moneda falsa i s'aparta dels nostres camins com de la pesta. Diu que el final dels justs serà afortunat i presumix de tindre a Déu com a pare. A vore si les seues paraules són veres, comprovem quin serà el seu final. Si realment el just és fill de Déu, Déu el defendrà i el salvarà dels seus adversaris. Posem-lo a prova: ultratgem-lo i torturem-lo, a vore si es manté seré; comprovem si sap suportar els mals; condemnem-lo a una mort vergonyosa. Segons diu ell, Déu l'auxiliarà».

Així pensen ells, però van errats. La malícia els encega. Desconeixen els designis secrets de Déu; per això no esperen la recompensa d'una vida santa, ni creuen que Déu premie les ànimes irreprensibles.

Salm responsorial 33,17-18.19-20.21 i 23 (R.: 19a)

El Senyor s'enfronta als malvats,

en la terra es perdrà el seu record.

Als qui clamen, el Senyor els escolta

i els trau de tots els perills.

R. El Senyor s'acosta als cors afligits.

El Senyor s'acosta als cors afligits,

i sutura els cors trencats.

El just patix molts mals,

però el Senyor sempre l'allibera. R.

Vetla per tots els seus ossos,

no en trencaran ni u.

El Senyor rescata els seus servents,

no acusarà els qui confien en ell. R.

Vers abans de l'evangeli Mt 4,4b

L'home no viu només de pa;

viu de tota paraula que ix de la boca de Déu.

Evangeli Jo 7,1-2.10.25-30

Volien agarrar-lo, però encara no havia arribat la seua hora

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Joan

En aquell temps, Jesús no es movia de Galilea: no volia anar a Judea, perquè els jueus volien matar-lo. S'acostava la festa jueva dels Tabernacles. Quan els familiars de Jesús ja havien pujat a Jerusalem per a assistir a la festa, ell també hi va pujar, però d'incògnit, no a la vista de tots.

Alguns de Jerusalem comentaven: «¿No és este el que volien matar? ¿Com és que parla obertament i no li diu res ningú? ¿És que l'han reconegut com a Mesies les nostres autoritats? Però quan arribarà el Mesies, no sabrà ningú d'on és; d'este, en canvi, sí que ho sabem». 

I Jesús, que estava ensenyant en el temple, va exclamar: «Sí, vosaltres em coneixeu i sabeu d'on soc; encara que, de fet, no he vingut pel meu compte, sinó que m'envia aquell que és veraç, però vosaltres no el coneixeu. Jo sí que el conec, perquè vinc d'ell i és ell el qui m'ha enviat». 

Per això volien agarrar-lo, però ningú li va posar les mans damunt, perquè encara no havia arribat la seua hora. 

• Setmana IV de Quaresma. Missa de lliure elecció: "El cego de naiximent" (AVL).

Oració sobre les ofrenes

Que este sacrifici, Déu totpoderós,

ens purifique amb la seua força

i ens permeta arribar renovats a les celebracions de Pasqua,

inici de la nostra salvació.

Per Crist, Senyor nostre.

Oració després de la comunió

Senyor, que este sagrament,

que marca el pas de l'antiga aliança a la nova,

ens despulle de l'home antic

i ens renove en esperit.

Per Crist, Senyor nostre.

Oració sobre el poble (ad libitum)

Mireu amb bondat, Senyor, els vostres fidels,

i protegiu amb la vostra ajuda benèvola

els que confien en la vostra misericòrdia.

Per Crist, Senyor nostre.

MEDITACIÓ AMB EL PAPA FRANCESC

L'Evangeli de hui és clar, ¿no? Jesús estava amagat estos darrers dies perquè la seua hora encara no havia arribat; però Ell sabia quin seria el seu final, quin seria el seu propòsit. Jesús va ser perseguit. Ell certament «sabia quin seria el seu final». Les persecucions comencen de seguida, quan «al començament de la seua predicació torna al seu país, va a la sinagoga i predica». Aleshores, «immediatament després d'una gran admiració, comencen» les murmuracions. Però sabem d'on ve això. Este és u de nosaltres. ¿Però amb quina autoritat ens ve a ensenyar? ¿On va estudiar? El desqualifiquen! És la mateixa història, ¿no? —¡Però sabem d'on és este! Però, quan Crist vinga, ningú no sabrà d'on és. En una paraula, és la mateixa actitud de sempre: «desacrediten el Senyor, desacrediten el profeta per a llevar-li autoritat». (Homilia Santa Marta, 4 d'abril de 2014)

* * * * *

Dia Internacional de la Felicitat

Aniversari del naiximent del papa Lleó XIII (1810)

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del dia 20 de març

1. Commemoració de sant Arquip, company de l'apòstol sant Pau, que el recorda en les cartes a Filemó i als Colossencs. (s. I)

2. A Antioquia de Síria, a l'actual Turquia, sants Pau, Ciril i altres, màrtirs. (s. inc)

3. A Metz, lloc de la Gàl·lia Bèlgica, hui França, sant Urbici, bisbe. (c. 450)

Sant Martí de Braga

4. A Braga, ciutat de Portugal, sant Martí, bisbe, oriünd de Pannònia, conegut pel sobrenom de "Dumenc" per haver regit primer la seu de Dumium [Dume], des de la qual va passar després a la de Braga, on amb el seu zel i predicació, van abandonar els sueus d'eixa diòcesi l'heretgia arriana i van abraçar la fe catòlica. (c. 579)

5. A l'illa de Farne, a Northúmbria, actual Anglaterra, trànsit de sant Cutbert, bisbe de Lindisfarne, que en el seu ministeri pastoral es va distingir per la diligència que abans havia demostrat al monestir i a l'erm, i va harmonitzar pacíficament les austeritats i gènere de vida dels celtes amb els costums romans. (687)

6. A l'abadia de Fontenelle, a Nèustria, hui França, sepultura de sant Volfram, qui, sent monjo, va ser elegit bisbe de Sens i es va dedicar a evangelitzar els frisons. Finalment, tornat a l'esmentada abadia, va descansar allí en la pau del Senyor. (c. 700)

7. Commemoració de sant Nicetes, bisbe d'Apol·lònia, a Macedònia, actual Albània, que, per donar culte a les santes imatges, va ser enviat a l'exili per l'emperador Lleó l'Armeni. (733)

8. A la laura de Sant Sabas, a Palestina, martiri de vint sants monjos, asfixiats amb fum a l'església de la Mare de Déu pels sarraïns, que havien assaltat el monestir. (797)

9. A Siena, ciutat de la Toscana, a Itàlia, beat Ambròs Sansedoni, prevere de l'Orde de Predicadors, que va ser deixeble de sant Albert el Gran, i encara que eximi en doctrina i predicació, es va mostrar al mateix temps senzill envers tots. (1287)

10. A Praga, a Bohèmia, hui Txèquia, sant Joan Nepomucé, prevere i màrtir, que per defendre l'Església va patir moltes injúries per part del rei Venceslau IV, i sotmés a turments i tortures, encara amb vida va ser llançat al riu Moldava. (1393)

11. A Màntua, a la regió italiana de Llombardia, beat Baptista Spagnoli, prevere de l'Orde dels Carmelites, que va fomentar la pau entre els prínceps i va reformar el mateix Orde, del qual va ser nomenat prepòsit pel papa Lleó X. (1516)

12. A Florència, ciutat de la Toscana, també a Itàlia, beat Hipòlit Galantini, fundador de l'Associació de la Doctrina Cristiana de sant Francesc d'Assís, que va realitzar una destacadíssima labor en la instrucció catequètica dels xiquets i de la gent senzilla. (1619)

13. A Ernée, a la regió de Mayenne, a França, beata Joana Véron, verge i màrtir, que es va entregar a la cura dels xiquets i els malalts, i que, per haver ocultat dels perseguidors a sacerdots durant la Revolució Francesa, va ser morta a espasa. (1794)

14. A Tarragona, beat Francesc de Jesús, Maria i Josep Palau i Quer, prevere de l'Orde dels Carmelites Descalços, que en el ministeri va suportar greus vexacions i, acusat falsament, va ser relegat a l'illa d'Eivissa i abandonat per tots. (1872)

15. A Bilbao, ciutat del País Basc, santa Maria Josepa del Cor de Jesús Sancho de Guerra, verge, que va fundar la Congregació de Germanes Serventes de Jesús de la Caritat, a les quals va formar especialment per a la cura dels malalts i dels pobres. (1912)

• J.M. Bausset: Santa Josepa del Cor de Jesús (2015)

16. A Lviv, a Ucraïna, sant Josep Bilczewski, bisbe, que es va dedicar amb gran caritat a l'edificació dels costums i a la instrucció del clero i del poble de ritu llatí, i en l'atroç temps de guerra que va assolar aquella regió va fer quant era a la seua mà per a ajudar els pobres i necessitats. (1923) Canonitzat en 2005.

19 de març de 2026, dijous: Sant Josep

SANT JOSEP, ESPÒS DE LA BENAURADA VERGE MARIA

Solemnitat

Sant Josep és com Abraham i com el patriarca Josep, justs que saben esperar i confiar en l'obra salvadora de Déu. El fet que Jesús fora concebut virginalment per obra de l'Esperit Sant era una cosa que a sant Josep el deixava perplex, i encara que sabia que l'obra salvadora de Déu estava darrere, ell havia de preguntar-se quin havia de ser en eixos moments el seu paper de pare i espòs. Sant Josep és just perquè sap vore l'obra de Déu més enllà fins i tot de la mateixa llei d'Israel que ell mateix respecta i complix. La seua custòdia fidel i el seu afecte piadós ens convida a voler servir amb un cor net.

• Enric Benavent, arquebisbe de València: Sant Josep, model per als pares (2024, març 13)

Algunes diòcesis celebren hui el DIA DEL SEMINARI

• Pregària dels fidels.

Lectura primera 2S 7,4-5a.12-14a.16

El Senyor Déu li donarà el tron de David, son pare

Lectura del segon llibre de Samuel

En aquells dies, el Senyor va adreçar esta paraula al profeta Natan: «Ves, dis-li a David, el meu servent: "Açò diu el Senyor: "Quan t'arribarà l'hora de reposar amb els teus pares, et donaré com a successor un descendent, eixit de les teues entranyes, i consolidaré el seu regne. Ell construirà un temple dedicat al meu nom, i faré que el seu tron reial es mantinga ferm per sempre. Jo li seré pare, i ell serà per a mi un fill. El teu casal, la teua dinastia, durarà sempre davant de mi, el teu tron es mantindrà per sempre"». 

Salm responsorial 88,2-3.4-5.27 i 29 (R.: 37)

Cantaré tota la vida l'amor del Senyor,

anunciaré d'edat en edat la vostra fidelitat.

Vós heu dit: «És un amor bastit per sempre».

És una fidelitat més ferma que el cel.

R. La dinastia de David durarà sempre.

«He fet aliança amb el meu elegit,

jurant a David, el meu servent:

T'he creat per a sempre una dinastia,

mantindré per tots els segles el teu tron». R.

«Ell em dirà: Vós sou mon pare,

el meu Déu i la roca que em salva.

I jo mantindré per sempre el meu amor,

seré fidel a la meua aliança amb ell». R.

Lectura segona Rm 4,13.16-18.22

Va creure esperant contra tota esperança

Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Roma

Germans, Abraham i la seua descendència no van rebre la promesa de posseir en herència el món en virtut de la Llei, sinó en virtut de la justícia que ve de la fe. Per tant, els hereus ho són en virtut de la fe, per pura gràcia. Així, la promesa és vàlida per a tota la descendència, no únicament per als qui viuen sotmesos a la Llei, sinó també per als qui participen de la fe d'Abraham, que és pare de tots nosaltres, tal com està escrit: «T'he fet pare d'una multitud de pobles»; i ho és davant de Déu, en qui va creure: el Déu que fa reviure els morts i crida a l'existència les coses que no exixtien.

Abraham, esperant contra tota esperança, va creure i va arribar a ser «pare d'una multitud de pobles», tal com està escrit: «Així serà la teua descendència».

I el Senyor li ho va comptar com a justícia.

Al·leluia i vers abans de l'evangeli  Salm 83,5

Feliços els qui viuen en la vostra casa:

vos alabaran cada dia.

Evangeli Mt 1,16.18-21.24a

Josep es despertà

i va fer segons l'àngel del Senyor li havia manat

 

Lectura de l'evangeli segons sant Mateu 

 

Jacob va ser el pare de Josep, l’espòs de Maria, de la qual va nàixer Jesús, anomenat el Messies. La concepció de Jesús, el Messies, va ser d'esta manera: 

Maria, sa mare, estava promesa amb Josep i, abans de viure junts, resultà que esperava un fill per obra de l’Esperit Sant. Josep, el seu home, que era just i no volia denunciar-la, va decidir repudiar-la en secret. Mentres pensava açò, se li va aparéixer en somnis un àngel del Senyor que li va dir: «Josep, fill de David, no tingues recel d’endur-te a ta casa a Maria com a esposa, perquè ella ha concebut per obra de l’Esperit Sant: tindrà un fill i li posaràs el nom de Jesús, ja que ell salvarà el seu poble dels pecats». 

Josep es despertà i va fer segons l’àngel del Senyor li havia manat.

O bé:

Evangeli Lc 2,41-51a

Ton pare i jo et buscàvem amb ànsia

Lectura de l'Evangeli segons sant Lluc

Els pares de Jesús anaven cada any a Jerusalem a la festa de Pasqua. Quan ell tenia dotze anys, pujaren a celebrar la festa com era costum, i passats els dies, quan tots se'n tornaven, el xiquet es va quedar a Jerusalem sense que els seus pares ho saberen. Ells, pensant que anava entre els de la caravana, feren la primera jornada de camí abans de començar a buscar-lo entre els parents i coneguts; i com que no el trobaven, tornaren a Jerusalem a buscar-lo.

Al cap de tres dies el trobaren en el temple, entre els mestres de la Llei, escoltant-los i fent-los preguntes. Tots els qui el sentien estaven meravellats de la seua intel·ligència i de les seues respostes.

Els seus pares quedaren sorpresos de vore'l allí, i sa mare li va dir: «Fill, ¿per què ens has fet açò? Ton pare i jo et buscàvem amb ànsia». Ell els va dir: «¿Per què em buscàveu? ¿No sabíeu que jo només podia estar en casa de mon Pare?». Ells no comprengueren esta resposta.

Després va baixar amb ells a Natzaret i els era obedient. 

 

MEDITACIÓ AMB EL PAPA FRANCESC

 

Mateu, adreçant-se sobretot als judeocristians, partix d'Abraham per a arribar a Josep, definit «l'espòs de Maria, de la qual va nàixer Jesús, anomenat el Messies» (1,16). (…) L'evangeliste Mateu ens ajuda a comprendre que la figura de Josep, encara que aparentment marginal, discreta, en segona línia, representa una peça fonamental en la història de la salvació. Josep viu el seu protagonisme sense voler mai apoderar-se de l'escena. (…) Ell ens recorda que tots aquells que estan aparentment amagats o en “segona línia” tenen un protagonisme sense igual en la història de la salvació. El món necessita estos hòmens i dones: hòmens i dones en segona línia, però que sostenen el desenvolupament de la nostra vida, de cada u de nosaltres, i que, amb la pregària, amb l'exemple, amb l'ensenyament ens sostenen en el camí de la vida. (…) Una societat com la nostra, que ha estat definida “líquida”, perquè sembla no tindre consistència. Jo corregiré este filòsof que va encunyar esta definició i diré: més que líquida, gasosa, una societat pròpiament gasosa. Esta societat líquida, gasosa, troba en la història de Josep una indicació ben precisa sobre la importància dels llaços humans. De fet, l'Evangeli ens explica la genealogia de Jesús, a més de per una raó teològica, per a recordar a cada u de nosaltres que la nostra vida està feta de vincles que ens precedixen i ens acompanyen. El Fill de Déu, per a vindre al món, ha elegit la via dels vincles, la via de la història: no va baixar al món màgicament, no. Va fer el camí històric que fem tots nosaltres. (Audiència general, 24 de novembre de 2021) 

 

Aniversari de la inauguració del pontificat del papa Francesc (2013).

• Enric Benavent, arquebisbe de València: Deu anys del papa Francesc (2023, març 8)

Beat valencià Albert (Albert Joaquim) Linares de la Pinta, germà de La Salle, màrtir (memòria a Xest).

• La paraula del dia: falla (1) (AVL)
• La paraula del dia: falla (2) (AVL)

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del 19 de març

2. A Spoleto, ciutat de l'Úmbria, a Itàlia, sant Joan, abat de Parrano, que va ser pare de molts servents de Déu. (s. VI)

3. A Pavia, a la regió també italiana de Llombardia, beat Isnard de Chiampo, prevere de l'Orde de Predicadors, que en esta ciutat va fundar un convent del seu Orde. (1244)

4. A Siena, de la Toscana, de nou a Itàlia, beat Andreu Gallerani, que va visitar i va consolar amb acurada sol·licitud malalts i afligits, i va congregar els Germans de la Misericòrdia perquè, com a laics sense vots, atengueren pobres i malalts. (1251)

5. A Camerino, igualment a Itàlia, beat Joan Buralli de Parma, prevere de l'Orde dels Germans Menors, a qui el papa Innocenci IV va enviar com a legat als grecs, per a restaurar la seua comunió amb els llatins. (1289)

6. A Pavia, a l'anteriorment citada regió de Llombardia, beata Sibil·lina Biscossi, verge, que, cega a dotze anys, va passar seixanta-cinc reclosa al costat de l'església de l'Orde de Predicadors, i il·luminava amb la seua llum interior a molts dels qui acudien a ella. (1367)

7. A Vicenza, a la regió de Venècia, de nou a Itàlia, beat Marc de Marchio de Montegallo, prevere de l'Orde dels Germans Menors, que va crear l'obra "Mont de Pietat", per a alleujar les necessitats dels pobres. (1496)

8. Prop de la ciutat de Munic, a la regió de Baviera, a Alemanya, beat Narcís Turchan, prevere de l'Orde de Germans Menors i màrtir, que, a causa de la seua fe, des de Polònia, que estava sotmesa a un règim invasor hostil, va ser deportat als camps de concentració de Dachau, on va morir esgotat per les tortures. (1942)

9. Al lloc de Mauthausen, a Àustria, beat Marcel Callo, màrtir, jove oriünd de la regió francesa de Rennes, que en temps de guerra va ser empresonat en eixe camp de concentració, on amb ardor cristià confortava en la fe els companys de captivitat esgotats pels durs treballs, motiu pel qual se'l va fer morir en eixe lloc d'extermini. (1945)

18 de març de 2026, dimecres IV de Quaresma

DIMECRES DE LA SETMANA IV DE QUARESMA

La Quaresma: escoltar el Fill i creure en el Pare és arribar a la llum i a la vida

Oració col·lecta

Oh Déu, per la penitència,

vós concediu als justs el premi

i als pecadors el perdó;

tingueu pietat de nosaltres,

i feu que, per la nostra humil confessió,

obtingam la remissió dels pecats.

Per nostre Senyor Jesucrist...

Lectura primera Is 49,8-15

Et destine a ser aliança del poble, a restaurar el país

Lectura del llibre d'Isaïes

Diu el Senyor:

«T'he escoltat en l'hora favorable,

t'he ajudat el dia de la salvació;

jo t'he creat i et destine

a ser aliança del poble,

a restaurar el país,

a repartir les heretats devastades,

a dir als captius: "Eixiu",

i als qui viuen en la foscor:

"Eixiu a la llum".

Pasturaran pels camins,

trobaran prats en totes les clarianes,

no passaran fam ni set,

no els farà mal el sol ni la calor,

perquè els guiarà el qui té compassió

i els durà a les fonts d'aigua viva.

Convertiré les muntanyes en camins,

anivellaré les meues sendes.

Mireu, uns venen de l'orient,

d'altres, del nord o del mar,

uns altres, de les fronteres del Nil».

Cel, exulta; celebra-ho, terra;

muntanyes, esclateu en crits de festa.

El Senyor consola el seu poble,

té compassió dels afligits.

Sió deia: «El Senyor m'ha abandonat,

el meu Déu s'ha oblidat de mi».

¿Pot una mare oblidar-se de la seua criatura,

i no apiadar-se del fill de les seues entranyes?

Però, encara que alguna l'oblidara,

jo no m'oblidaria mai de tu.

Salm responsorial 144,8-9.13cd-14.17-18 (R.: 8a)

El Senyor és compassiu i benigne,

lent per al castic, gran en l'amor.

El Senyor és bo amb tots,

estima entranyablement

totes les seues criatures. 

R. El Senyor és compassiu i benigne.

Totes les paraules del Senyor són fidels,

les seues obres són obres d'amor.

El Senyor sosté els qui van a caure, 

redreça els qui han entropessat. R.

El Senyor és just en tots el seus camins,

i bondadós en totes les seues obres.

El Senyor està prop dels qui l'invoquen,

dels qui l'invoquen de bon cor. R.

Vers abans de l'evangeli Jo 11,25a.26

Jo soc la resurrecció i la vida,

diu el Senyor;

els qui creuen en mi no moriran mai més.

Evangeli Jo 5,17-30

Igual com el Pare ressuscita els morts i els torna a la vida,

també el Fill dona la vida a qui ell vol

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Joan

En aquell temps, Jesús va dir als jueus: «Mon Pare continua treballant, i jo també treballe». 

Per això els jueus, més que mai, volien matar-lo, perquè veen que, a més de trencar el repòs del dissabte, afirmava que Déu era son Pare, i així es feia ell igual a Déu. 

Jesús va prendre la paraula i els va dir: «En veritat vos dic que el Fill, per ell mateix, no pot fer res si no li ho veu fer al Pare: allò que el Pare fa, ho fa igualment el Fill, perquè el Pare ama el Fill i li mostra tot el que fa. I li mostrarà obres més grans encara, que vos deixaran meravellats. Perquè, igual com el Pare ressuscita els morts i els torna a la vida, també el Fill dona la vida a qui vol. 

I el Pare no s'ha reservat el juí de ningú, sinó que ha confiat tot el juí al Fill, perquè vol que tots honren el Fill com honren el Pare. Qui no honra el Fill, no honra el Pare que l'ha enviat. 

En veritat vos dic que qui escolta la meua paraula i creu en aquell que m'ha enviat, tindra la vida eterna; i s'estalviarà el juí, perquè ja ha passat de la mort a la vida. 

També vos dic que s'acosta l'hora, més ben dit, ja ha arribat, que els morts sentiran la veu del Fill de Déu, i tots els qui l'escolten viuran. Perquè el Pare, que és font de tota vida, ha fet que el Fill també ho siga; i també, com a Fill de l'home, li ha donat poder de jutjar. No vos estranyeu d'açò que vos dic: s'acosta l'hora que tots els qui estan en els sepulcres sentiran la seua veu i, si han fet el bé, eixiran per a ressuscitar i viure; però si han fet el mal, per a ressuscitar i anar al juí. 

Jo no puc fer res pel meu compte; jutge escoltant el Pare, i les sentències que jo done són justes, perquè no vullc fer la meua voluntat, sinó la d'aquell que m'ha enviat».

• Setmana IV de Quaresma. Missa de lliure elecció: "El cego de naiximent" (AVL).

Oració sobre les ofrenes

Que el poder d'este sacrifici, Senyor,

cancel·le l'antiga esclavitud del pecat

i faça brotar dins de nosaltres la vida nova i la salvació.

Per Crist, Senyor nostre.

Oració després de la comunió

Senyor, no deixeu que els dons del cel

rebuts com a medicina de salvació

esdevinguen causa de condemna per a nosaltres.

Per Crist, Senyor nostre.

Oració sobre el poble (ad libitum)

Que els vostres fidels, Senyor,

siguen protegits per la vostra benevolència,

i que, fent el bé en esta vida,

arriben a vós, font de tota bondat.

Per Crist, Senyor nostre. 

 

MEDITACIÓ AMB EL PAPA FRANCESC

Jesús va vindre entre nosaltres, es va fer home com nosaltres en tot excepte en el pecat, va morir per nosaltres i va ressuscitar, dona als seus deixebles l'Esperit Sant com a penyora de plena comunió en el seu Regne gloriós, que esperem amb vigilància. Esta espera és la font i la raó de la nostra esperança. Recordem-ho sempre: som deixebles d'Aquell que va vindre, ve cada dia i vindrà al final. Si poguérem mantenir esta realitat més present, no estaríem tan cansats de la vida quotidiana, ni tan presoners de l'efímer, i més disposats a caminar amb el cor misericordiós pel camí de la salvació. (Audiència General, 4 de desembre de 2013)

Demà és Sant Josep

• Enric Benavent, arquebisbe de València: Sant Josep, model per als pares (2024, març 13)

* * * * *

Commemoració de Sant Ciril de Jerusalem, bisbe i doctor de l'Església

Ciril de Jerusalem (315-386), va nàixer en una família cristiana benestant. L’any 348 va ser nomenat bisbe de Jerusalem i es va dedicar a la formació dels catecúmens, amb les seues Catequesis. El seu episcopat es complicà per les disputes teològiques amb els arrians, que van aconseguir exiliar-lo de Jerusalem. 

Després d’uns anys de persecució tornà a la seua seu episcopal i parti­cipà en el Concili de Constantinoble del 381. Pels seus escrits va ser declarat doctor de l’Església per Lleó XIII l’any 1882. [font]

Aniversari del naiximent del pintor Josep Segrelles i Albert (Albaida, 1885)

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del 18 de març

Sant Ciril, bisbe de Jerusalem i doctor de l'Església, que, a causa de la fe, va patir moltes injúries per part dels arrians i va ser expulsat amb freqüència de la seu. Amb oracions i catequesis va exposar admirablement la doctrina ortodoxa, les Escriptures i els misteris sagrats. (ca. 386)

2. Commemoració de sant Alexandre, bisbe i màrtir, que, anant de Capadòcia a Jerusalem, va rebre l'encàrrec pastoral de la Ciutat Santa, on va fundar una biblioteca important i va instituir una escola. En la seua ja venerable i longeva edat, durant la persecució desencadenada sota Deci va ser conduït a Cesarea de Palestina, a l'actual Israel, on va completar amb un gloriós martiri la seua confessió de Crist. (c. 250)

3. A Lucca, a la regió italiana de Toscana, sant Fredià, bisbe, el qual, oriünd d'Irlanda, va reunir clergues en un monestir, i pel bé del poble va desviar el curs del riu Serchio, per a aconseguir un nou territori fèrtil, i va convertir a la fe catòlica els llombards que havien envaït el territori. (c. 588)

4. A Tours, a Nèustria, hui França sant Leobard, que, reclòs en la cel·la anomenada Major, pròxima a un monestir, va brillar per la seua admirable abstinència i humilitat. (c. 593)

5. A Saragossa, ciutat de la Hispània Tarraconense, sant Brauli, bisbe, que, amic íntim de sant Isidor, va col·laborar amb ell per a restaurar la disciplina eclesiàstica a tot Hispània i va ser semblant a ell en eloqüència i ciència. (651)

6. Prop de la localitat de Wareham, a Anglaterra, sant Eduard, rei, que, encara adolescent, va ser assassinat dolosament pels criats de la madrastra. (978)

7. A Màntua, a la regió italiana de Llombardia, trànsit de sant Anselm, que, sent bisbe de Lucca, en la controvèrsia de les investidures, fidelíssim a la Seu de Roma, va posar en mans del papa sant Gregori VII l'anell i el bàcul pastoral que, a pesar seu, havia rebut de mans de l'emperador Enric IV, i, expulsat de la seu pels canonges que rebutjaven la vida comunitària, va ser enviat a Llombardia com a legat del Papa, que el va tindre com a un valuós col·laborador. (1086)

8. A Càller, a l'illa italiana de Sardenya, sant Salvador d'Horta, religiós de l'Orde dels Germans Menors, que per a la salvació de cossos i ànimes es va fer humil instrument de Crist. (1567)

9. A Lancaster, a Anglaterra, beats Joan Thules, prevere, i Roger Wrenno, oriünds tots dos d'eixa mateixa regió, màrtirs de Crist en temps del rei Jaume I. (1616)

10. Al cenobi de Saint-Sauveur-le-Vicomte, a la regió de Normandia, a França, beata Marta (Amada) Le Bouteiller, verge de les Germanes de les Escoles Cristianes de la Misericòrdia, que, recolzant-se només en Déu, va complir els oficis més humils, sempre amb tota paciència. (1883)

11. Beata Celestina de la Mare de Déu (Florència, Itàlia 1848-1925). Va fundar la congregació de les Filles Pobres de Sant Josep de Calassanç, anomenades calassancianes.