15 de novembre de 2026, diumenge XXXIII

DIUMENGE XXXIII DEL TEMPS ORDINARI / Cicle A


Lectura primera Pr 31,10-13.19-20.30-31

Les seues mans treballen amb gust

Lectura del llibre dels Proverbis 
 
Una dona forta, ¿qui la trobarà? 
És més valuosa que les perles. 
El cor del marit confia en ella, 
no li faltaran riqueses. 
El farà feliç, i no desgraciat, 
cada dia de la seua vida. 
Ella es procura llana i lli, 
que les seues mans treballen amb gust. 
Pren en les mans la filosa 
i els seus dits agarren el fus. 
Obri les mans als pobres, 
allarga el braç als indigents. 
L’encant és enganyós, la bellesa es dissipa; 
la dona que tem el Senyor és digna d’elogis. 
Doneu-li gràcies pels fruits del seu treball; 
que les seues obres l’alaben davant de tot el poble.

Salm responsorial 127,1-2.3.4-5 (R.: 1a)

Feliç tu, fidel del Senyor,
que vius seguint els seus camins.
Menjaràs del fruit del teu treball,
seràs feliç i tindràs sort.

R. Feliç tu, fidel del Senyor.

La teua esposa donarà com una parra
dins de la intimitat de ta casa;
voràs els fills com a brots d'olivera
al voltant de la taula. R.

Així és com els fidels del Senyor
seran beneïts.
Que el Senyor et beneïsca des de Sió.
Que tota la vida pugues vore prosperar Jerusalem. R.

Lectura segona 1Te 5,1-6

Aquell dia no vos podrà sorprendre com un lladre

Lectura de la primera carta de sant Pau als cristians de Tessalònica

Germans, no cal que vos escriguem quan i en quin moment arribarà el Dia del Senyor, perquè sabeu perfectament que vindrà com un lladre en plena nit. La gent es pensarà que tot està en pau i ben segur, quan de sobte els caurà damunt la devastació, com els dolors a la dona que ha de tindre un fill, i no se n'escaparà ningú. 
Però a vosaltres, germans, que no viviu en la foscor, aquell dia no vos podrà sorprendre com un lladre, ja que tots sou fills de la llum i del dia. No som de la nit ni de la foscor. Per això no hem de dormir, com els altres, sinó vetlar i viure sòbriament.

Al·leluia Jo 15,4.5b

Estigueu en mi, i jo en vosaltres, diu el Senyor.
Qui està en mi dona molt de fruit.

Evangeli Mt 25,14-30

T'havia encomanat poca cosa, ho has administrat fidelment.
Entra a celebrar-ho amb el teu Senyor

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Mateu


En aquell temps, Jesús va dir als deixebles esta paràbola:
«Un home que se n'anava de viatge cridà els seus administradors i els confià els seus béns: a un li donà cinc talents, a l'altre dos i a l'altre un, segons la capacitat de cada u, i se'n va anar. 
El que en tenia cinc va anar immediatament a negociar-los, i en va guanyar cinc més; també el que en tenia dos en guanyà dos més. Però el que en tenia un va colgar en un clot els diners de l’amo. 
Al cap de molt de temps, l'amo tornà i els demanà comptes. Es presentà primer el dels cinc talents; portà també els cinc que havia guanyat i va dir: "Senyor, m'havíeu confiat cinc talents i n'he guanyat cinc més". L'amo li va dir: "Molt bé, eres un administrador bo i de tota confiança; com que has sigut fidel en poca cosa, ara t'encomanaré molt més. Entra a celebrar-ho amb el teu senyor". 
Es presentà després el dels dos talents i va dir: "Senyor, m'havíeu confiat dos talents i n'he guanyat dos més". L'amo li va dir: "Molt bé, eres un administrador bo i de tota confiança; com que has sigut fidel en poca cosa, ara t'encomanaré molt més. Entra a celebrar-ho amb el teu Senyor". 
Es presentà també el que n'havia rebut un, i va dir: "Senyor, sabia que sou un home exigent, que voleu collir on no heu sembrat i segar on no heu escampat; per això vaig tindre por i vaig colgar el vostre talent: ací el teniu". L'amo li contestà: "Eres un administrador roín i gandul. Si sabies que vullc collir on no he sembrat i segar on no he escampat, hauries d'haver posat els meus diners en el banc, i ara podria recobrar allò que és meu amb els interessos. Lleveu-li eixe talent i doneu-lo al que en té deu. 
Perquè a qui té, se li donarà i tindrà a muntó, però a qui no té, se li llevarà fins i tot allò que li queda. I a este administrador inútil, tireu-lo fora, a la foscor: allí tot seran plors i cruixir de dents"». 
 
A. Tots hem rebut una sèrie de talents, molts o pocs, iguals o diferents. Són els nostres i afecten diversos aspectes de la nostra vida: qualitats, anhels, virtuts, totes les coses bones que hi ha en el nostre interior. De tots ells, per a un cristià, sobreïxen la fe, l'esperança i la caritat, talents sobrenaturals infosos pel Senyor el dia del nostre baptisme. La vida del cristià és posar a treballar eixos talents a fi que, a través de les nostres qualitats personals, es traduïsquen en obres d'amor i misericòrdia que pugam presentar davant de Déu al final de la nostra vida. Com els dos primers administradors, volem poder respondre a l'amor de Déu amb una existència ben carregada de bones obres. [Evangeli per a cada dia 2026, Delegació de Litúrgia de València]

B. La paràbola dels talents acaba amb el juí igual que la de les deu vèrgens. Estem davant del mateix context en què Jesús expressa l'actitud que ell espera de tots els seus deixebles: ser bons servents que sapiem vigilar i posar tots els nostres dons al servici del Regne. El treball de fructificar els talents és l'amor, i el fruit de l'amor és la justícia, és a dir, complir la voluntat de Déu com a fe viscuda i realitzada, i no la simple confessió dels llavis. L'exigència de l'amor, quan de veritat s'estima, és cada vegada major i demana més. Jesús tantes vegades va parlar de si mateix com un servent, i va dir que havia vingut a servir i a donar la seua vida, posant-se com a exemple davant dels deixebles. Ell sempre va buscar l'encontre amb els pobres i marginats i es va deixar trobar per ells. Seguim el seu exemple per a posar els nostres talents al servici del seu Regne, estimant i servint els més pobres i necessitats.

JORNADA MUNDIAL DELS POBRES

Sant Albert el Gran

Sant Albert el Gran, bisbe i doctor, titular d'una església parroquial a València.

    Sant Albert, anomenat "Magne", bisbe i doctor de l’Església, que va ingressar en l'Orde de Predicadors a París, va ensenyar de paraula i en els seus escrits les disciplines filosòfiques i divines, i va ser mestre de sant Tomàs d'Aquino, unint meravellosament la saviesa dels sants amb les ciències humanes i naturals. Després es va vore obligat a acceptar la seu episcopal de Ratisbona, des de la qual es va esforçar assíduament a enfortir la pau entre els pobles, encara que al cap d'un any va preferir la pobresa de l'Orde a tota classe d'honors i va morir santament a Colònia, a la Lotaríngia Germànica, actual Alemanya. (1280)

  • J.M. Bausset: Sant Albert el Gran (2014)

Dia Mundial de la Filosofia


El bon teòleg i filòsof té un pensament obert


Papa Francesc: Discurs a la comunitat de la Universitat Gregoriana, 10 d'abril de 2014.

Este és un dels desafiaments del nostre temps: transmetre el saber i oferir-li una clau de comprensió vital, no un cúmul de nocions no relacionades entre si. Hi ha necessitat d'una autèntica hermenèutica evangèlica per a comprendre millor la vida, el món, els hòmens, no d'una síntesi sinó d'una atmosfera espiritual de cerca i certesa basada en les veritats de raó i de fe. La filosofia i la teologia permeten adquirir les conviccions que estructuren i enfortixen la intel·ligència i il·luminen la voluntat... però tot açò és fecund només si es fa amb la ment oberta i de genolls. El teòleg que es complau en el seu pensament complet i acabat és un mediocre. El bon teòleg i filòsof té un pensament obert, és a dir, incomplet, sempre obert al maius de Déu i de la veritat, sempre en desenvolupament, segons la llei que sant Vicent de Lerins descriu així: «annis consolidetur, dilatetur tempore, sublimetur aetate» (Commonitorium primum, 23: PL 50, 668): es consolide amb els anys, es dilate amb el temps, s'aprofundisca amb l'edat. Este és el teòleg que té la ment oberta. I el teòleg que no resa i no adora a Déu acaba afonat en el més desagradable narcisisme. I esta és una malaltia eclesiàstica. Fa molt mal el narcisisme dels teòlegs, dels pensadors, és desagradable.

Martirologi Romà


2. A Hipona Règia, lloc de Numídia, Algèria actualment, els vint sants màrtirs la fe victoriosa dels quals va celebrar sant Agustí i dels quals només es recorden els noms del bisbe Fidencià, de Valeriana i de Victòria. (s. III/IV)

3. A Edessa, de la regió d'Osroene, a la Turquia actual, sants màrtirs Guries, asceta, i Samones, que baix Dioclecià, després de prolongats i cruels turments, van ser condemnats a mort pel prefecte Missià i decapitats. (305)

4. A la ciutat de Nola, a Campània, sant Fèlix, amb les atencions pastorals del qual i devoció s'honra la ciutat. (s. IV/V)

5. A la Bretanya Menor, a la França actual, sant Maclovi o Macut, bisbe d'Aleth, que, nascut a Càmbria, va morir a la diòcesi de Saintes. (640)

6. A Caors [Cahors], lloc d'Aquitània, també a França, sant Desideri, bisbe, que va construir esglésies, monestirs i edificis per al bé comú, sense oblidar-se de preparar les ànimes per al seu celest Espòs, com a verdaders temples de Crist. (655)

7. A la muntanya d'Irschenberg, a Baviera, a l'actual Alemanya, sants Marí, bisbe, i Anià, màrtirs. (s. VII/VIII)

8. Prop de Roan [Rouen], població de Nèustria, hui França, sant Sidoni, abat, oriünd d'Irlanda, que va fer vida monàstica primer a Jumièges, després al monestir d'Her, a l'illa de Noirmoutier, sota la direcció de sant Filibert, i finalment al monestir de Saint-Saëns, fundat per ell mateix. (c. 684)

9. A Rheinau, a la regió d'Helvècia, actualment Suïssa, sant Fintà, procedent d'Irlanda, que va viure molt de temps en un monestir, però es va recloure després en una cel·la menuda, al costat de l'església, amagat per amor de Déu. (879)

10. Al cenobi de Klosterneuburg, a Àustria, sepultura de sant Leopold, príncep d'eixa província, a qui es va honrar, encara en vida, amb el sobrenom de «Piadós», perquè va ser sempre portador de pau i amic dels pobres i del clero. (1136) Patró d'Àustria i de Viena.

11. A Reading, a Anglaterra, beats màrtirs Hug Faringdon o Cook, abat de l'Orde de sant Benet, Joan Eynon i Joan Rugg, preveres, els quals van oposar tenaç resistència al rei Enric VIII, que intentava apropiar-se l'autoritat de l'Església, i per eixa causa, acusats de traïció, davant del monestir van ser penjats i esquarterats. (1539)

12. A Glastonbury, també a Anglaterra, beats màrtirs Ricard Whiting, abat, Roger James i Joan Thorne, preveres de l'Orde de sant Benet, que, acusats falsament de traïció i sacrilegi, durant el mateix regnat van ser penjats també i esquarterats (1539).

13. A Ferrara, a Emília-Romanya, beata Llúcia Brocadelli, religiosa, que tant en el matrimoni com en el monestir del Tercer Orde Dominicà va suportar amb paciència molts dolors i vexacions. (1544)

14. A Nagasaki, al Japó, beat Cai Coreà, màrtir, que, sent catequista, per confessar a Crist va ser condemnat a la foguera. (1627)

15. A Caaró, lloc del Paraguai, sants Roc González i Alfons Rodríguez, preveres de l'Orde de la Companyia de Jesús i màrtirs, que van guanyar per a Crist els pobles indígenes abandonats, fundant les anomenades "reduccions", on el treball i la vida social es compaginaven lliurement amb els valors del cristianisme i, per això, van ser assassinats a traïció pel sicari d'un personatge addicte a les arts màgiques. (1628)

Sant Josep Pignatelli
16. A Roma, sant Josep Pignatelli, prevere de la Companyia de Jesús, que va treballar molt per a reforçar-la en un moment perillós d'extinció i es va significar per la seua caritat i integritat de costums, sempre amb les mires posades en la major glòria de Déu. (1811)
17. A Mengo, lloc d'Uganda, sant Josep Mkasa Balikuddembé, màrtir, que, estant al capdavant del palau reial, rebut el baptisme, va guanyar molts jóvens per a Crist i va defendre els xiquets de la cort de les passions vicioses del rei Mwenga, per la qual cosa el rei, enfurit, va ordenar decapitar-lo a vint-i-cinc anys. (1885)

18. A Sanremo, a la regió de Ligúria, a Itàlia, beata Maria de la Passió (Helena) de Chappotin de Neuville, verge, que, enamorada de la humilitat i senzillesa de sant Francesc, va fundar les Germanes Franciscanes Missioneres de Maria, per al servici de la dona en terres de missió. (1904)
19. A Wadowice, a Polònia, sant Rafael de Sant Josep (Josep) Kalinowski, prevere, que durant la guerra, en la insurrecció del poble contra l'opressor, va ser fet presoner pels enemics i deportat a Sibèria; després de patir moltes calamitats, per fi recuperada la llibertat, va ingressar en l'Orde dels Carmelites Descalços, que va promoure notablement. (1907)

at Cap comentari:
Labels: , , , , , , ,

14 de novembre de 2026, dissabte XXXII

DISSABTE DE LA SETMANA XXXII / II


Lectura primera 3Jo 5-8

És el nostre deure fer-nos cooperadors de la veritat ajudant els germans 

Lectura de la tercera carta de sant Joan

Estimat amic, és ben propi d'un creient tot el que fas pels germans, i més quan són forasters. Davant de la comunitat reunida, ells han parlat del teu amor. Faràs bé de proveir-los per al viatge, tal com pertoca a uns hòmens de Déu que s'han posat en camí per causa del nom de Jesucrist, sense acceptar res dels pagans. És el nostre deure fer-nos cooperadors de la veritat ajudant uns hòmens com estos.


Salm responsorial 111,1-2.3-4. (R.: 1a)

Feliç aquell que venera el Senyor
i estima de cor els seus preceptes.
La seua descendència serà gran en el país,
serà beneït el llinatge dels justs.

R. Feliç aquell que venera el Senyor.

En sa casa hi ha riquesa i abundància,
la seua bondat dura per sempre.
Apunta en la foscor com una llum
el qui és compassiu, piadós i just. R.

Feliç aquell que s'apiada i presta,
i administra els seus béns amb justícia.
El just no caurà mai,
i serà recordat eternament. R.

Al·leluia 2Te 2,14

Déu, valent-se de l'evangeli,
ens ha cridat a posseir la glòria de Jesucrist,
el nostre Senyor.

Evangeli Lc 18,1-8

Déu farà justícia als seus elegits que s'aclamen a ell 
᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Lluc 

En aquell temps, Jesús va contar als deixebles una paràbola sobre la necessitat de pregar sempre i sense desanimar-se:
«En una ciutat hi havia un jutge que no tenia temor de Déu ni consideració a les persones. En la mateixa ciutat hi havia una viuda que anava a buscar-lo sovint i li deia: "Feu-me justícia contra el meu adversari". Durant molt de temps el jutge no li feia cas, però al remat va pensar: "Jo no tinc temor de Déu ni consideració a les persones, però esta viuda és tan pesada que li hauré de fer justícia; i que no vinga ací a molestar-me més"».
I el Senyor afegí:
«Ja veeu què diu este jutge injust. ¿I Déu no farà justícia als seus elegits que s'aclamen a ell de nit i de dia? ¿Els tindrà esperant? Vos assegure que els farà justícia molt prompte. Però el Fill de l'home, quan vinga, ¿trobarà fe en la terra?»

Per a meditar l'evangeli


Papa Francesc, Homilia, 16 d'octubre de 2016

Hem escoltat la promesa de Jesús en l'Evangeli: Déu farà justícia als seus elegits que s'aclamen a ell de dia i de nit (cf. Lc 18, 7). Este és el misteri de l'oració: cridar, no cansar-se i, si et canses, demana ajuda per a mantindre les mans alçades. Esta és l'oració que Jesús ens ha revelat i ens ha donat a través de l'Esperit Sant. Orar no és refugiar-se en un món ideal, no és fugir a una falsa quietud. Per contra, pregar i lluitar, i deixar que també l'Esperit Sant pregue en nosaltres. És l'Esperit Sant qui ens ensenya a resar, qui ens guia en l'oració i ens fa orar com a fills.

* * * * *

Sant Gregori Palamàs, monjo.

Sants Pares de Mèrida: Pau, Fidel i Massona.

Martirologi Romà


1. A Heraclea, ciutat de Tràcia, actual Turquia, sant Teodot màrtir. (c. s. III)

2. A Gangra, lloc de Paflagònia, hui Turquia, sant Hipaci, bisbe, que va morir màrtir, lapidat en un camí pels heretges novacians. (325)

3. A Avinyó, a la regió de Provença, en l'actual França, sant Ruf, considerat com el primer que va estar al capdavant de la comunitat cristiana d'este lloc. (s. IV)

4*. A l'illa de Bardsey, en la costa de Càmbria septentrional, actualment el Regne Unit, sant Dubrici, bisbe i abat. (s. VI)

5. A Trogir (Traù), a Dalmàcia, hui Croàcia, sant Joan, bisbe, que, sent ermità en un monestir camaldulenc, va ser ordenat bisbe i va defendre feliçment la ciutat de la destrucció decretada pel rei Colomà. (c. 1111)

6. A la localitat d'Eu, a Normandia, actual regió francesa, trànsit de sant Llorenç O'Toole (Lorcan Ua Tualthail), bisbe de Dublín, que, entre les dificultats del seu temps va promoure valerosament la disciplina regular de l'Església, va procurar posar pau entre els prínceps i, finalment, havent anat a visitar Enric, rei d'Anglaterra, va aconseguir els gojos de la pau eterna. (1180)

7. Al cenobi de Santa Maria de Gualdo Mazocca, prop de Campobasso, a Itàlia, beat Joan de Tufaria, eremita. (1170)

8. A Mariëngaarde, a Frísia, actual Holanda, sant Siard, abat, de l'Orde Premonstratenc, notable per la seua observança regular i per la seua prodigalitat envers els pobres (1230).

9. A Alger, a Àfrica septentrional, sant Serapió, de l'Orde de la Mare de Déu de la Mercè, en la qual va ser el primer que, per a la redempció dels fidels captius i predicació de la fe cristiana va meréixer la palma del martiri. (1240)

10. A Jerusalem, sants Nicolau Tavelic, Deodat Aribert, Esteve de Cúneo i Pere de Narbona, preveres de l'Orde dels Germans Menors i màrtirs, que, per predicar lliurement a la plaça pública la religió cristiana als sarraïns i confessar constantment a Crist com a Fill de Déu, van ser cremats vius. (1391)
 
Els sants Nicolau Tàvelic (de Dalmàcia), Deodat de Rodés, Esteve de Cúneo i Pere de Narbona, sacerdots franciscans, moriren màrtirs a Jerusalem, el 14 de novembre de 1391. Procedien de diferents províncies de l'Orde. Després de passar uns quants anys al servici religiós del convent de Mont-Sió de la Custòdia de Terra Santa, es decidiren a predicar públicament l'Evangeli als musulmans. Després de pensar-hi molt i amb el suport de la pregària, es presentaren davant del cadí per exposar el discurs apologètic que havien preparat en defensa de la fe cristiana. S'entaulà una discussió tensa. Invitats a retractar-se, ells s'hi refusaren. Per això foren empresonats i després executats i cremats en la plaça pública. El papa Pau VI els canonitzà l'any 1970. [font]

11. A Cáccamo, lloc de Sicília, beat Joan de Lici, prevere de l'Orde de Predicadors, eminent per la seua incansable caritat cap al proïsme, per la propagació del res del Rosari i per l'observança de la disciplina regular. Descansà en el Senyor amb cent onze anys. (1511)

12. En la fortalesa de Binh Dinh, a Cotxinxina, hui Vietnam, sant Esteve Teodor Cuénot, bisbe de la Societat de Missions Estrangeres de París i màrtir, que després de vint-i-cinc anys de treballs apostòlics, durant la feroç persecució sota l'emperador Tu Duc va ser llançat a una quadra d'elefants, on va morir esgotat de sofriments. (1861)

- Beata Maria Merkert (Nysa, Opole – Polònia, 1817-1872), religiosa, cofundadora de la Congregació de les Germanes de Santa Isabel.

at Cap comentari:
Labels: , , ,

13 de novembre de 2026, divendres XXXII

DIVENDRES DE LA SETMANA XXXII / II

Lectura primera 2Jo 4-9

Els qui es mantenen en la doctrina tenen tant el Pare com el Fill

 Lectura de la segona carta de sant Joan

Senyora, l'Elegida, m'ha omplit de goig trobar alguns dels teus fills que viuen en la veritat, d'acord amb el manament que el Pare ens va donar. I ara, Senyora, vos demane una cosa: que ens estimem els uns als altres. Açò que vos escric no és cap manament nou; és el mateix que tenim des del principi. I estimar vol dir complir els manaments de Déu. Este és el manament que ha de guiar la vostra vida, tal com el vau sentir des del principi. Pel món corren molts impostors. No reconeixen que Jesucrist es va fer home; este és el distintiu de tot impostor i de l'Anticrist.

Estigueu alerta, que no es perda el fruit del vostre treball i que un dia pugueu cobrar la plena recompensa. Tot aquell que avança més enllà de la doctrina de Crist es queda sense Déu. Però els qui es mantenen en la doctrina tenen tant el Pare com el Fill.

 Salm responsorial 118,1.2.10.11.17.18 (R.: 1b)

    Feliços els de conducta irreprensible,
    que caminen en la llei del Senyor.

    R. Feliços els qui caminen en la llei del Senyor.

    Feliços els qui guarden el seu pacte
    i busquen el Senyor amb tot el cor..

    Vos he buscat amb tot el cor,
    no deixeu que m'aparte dels manaments. R.

    Guarde les vostres promeses en el cor,
    per a no pecar contra vós. R.

    Concediu la vida al vostre servent:
    viuré i compliré les teues paraules. R.

    Obriu-me els ulls i podré contemplar
    les meravelles de la vostra llei. R.

Al·leluia Lc 21,28

    Alceu el cap ben alt
    perquè molt prompte sereu alliberats.

Evangeli Lc 17,26-37

    El dia que es manifestarà el Fill de l'home

    ᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Lluc

    En aquell temps, Jesús va dir als deixebles:
    «Els dies del Fill de l'home passarà com en temps de Noé: tots menjaven i bevien i es casaven ells i elles, fins al dia que Noé va entrar en l'arca i vingué el diluvi i se’ls endugué a tots. Igual va passar en temps de Lot: tots menjaven i bevien, compraven i venien, sembraven i construïen, però quan Lot va eixir de Sodoma, va ploure del cel foc i sofre, i tots van morir. 
    Igual passarà el dia que es manifestarà el Fill de l'home. Aquell dia, el qui es trobe en el terrat i tinga les seues coses dins de casa, que no baixe a arreplegar-les. I el qui es trobe en el camp, que no es gire cap arrere: recordeu-vos de la dona de Lot. 
    Qui vullga conservar la seua vida, la perdrà; però el qui la perda, la recobrarà. Jo vos dic que aquella nit, si n'hi han dos en un mateix llit, l'u se l'enduran i l'altre el deixaran; si hi ha dos dones molent juntes, l'una se l'enduran i l'altra la deixaran». 
    Ells li preguntaren: «¿A on aniran, Senyor?» Jesús els respongué: «On hi ha un cadàver, allí es congreguen els voltors».

En acostar-se el final de l'any litúrgic ens trobem amb passatges de l'evangeli del gènere apocalíptic, en els quals ens instruïx sobre el final dels temps. En fer memòria del diluvi universal i de la destrucció de Sodoma i Gomorra, ens recorda que sempre hem de confiar en Déu i buscar fer la seua voluntat i no la nostra. [Evangeli per a cada dia 2026, Delegació de Litúrgia de València]

* * * * *

Sants

Sant Leandre (Murillo)
Sant Leandre, bisbe (mem. ll.), titular d'una església parroquial a València.

Sant Leandre, bisbe, germà dels sants Isidor, Fulgenci i Florentina, que a la ciutat de Sevilla, a Hispània, amb la seua predicació i sol·lícita caritat va convertir els visigots de l'heretgia arriana a la fe catòlica, comptant amb l'ajuda del rei Recared. (c. 600)

Sant Breç [o Briç o Brici], bisbe de Tours.

A Tours, a la Gàl·lia Lugdunense, també França en l'actualitat, sant Breç [o Briç o Brici], bisbe, deixeble de sant Martí, que va succeir el seu mestre i durant quaranta-set anys va patir moltes adversitats. (444)


Oració a sant Breç de Tours


    1      O digne prelat de gran reverència,
    2      sent Breç gloriós, per Déu molt amat,
    3      pastor excellent de molta prudència
    4      i ver sacerdot molt gran en ciència,
    5      vaixell de virtuts per Déu estimat,
    6      puix vos, beneït sant, sou llum i drecera
    7      de tanta virtut que guia los cecs,
    8      vullau-nos mostrar del cel la carrera,
    9      de Déu impetrant-nos salut verdadera,
    10     puix vos hi bastau ab vostres sants precs,
    11     i puix dels seus béns Aquell vos hereta,
    12     feu vós que ens herete de vida perfeta.
             Amen.

(Font: Cançoner sagrat de vides de sants).

Aniversari del naiximent de sant Agustí d'Hipona (Tagaste, 354)

Martirologi Romà


2. A Cesarea de Palestina, actual Israel, passió dels sants màrtirs Antoní, Nicèfor, Zebinas i Germà, i Manata, verge. Esta última, en temps de l'emperador Galeri Maximià, després de ser assotada, va ser cremada viva, i els primers van ser decapitats per haver retret valentament a plens pulmons la impietat del prefecte Firmilià, que oferia sacrificis als déus. (297)

3. A Ais de Provença, a la Gàl·lia Narbonesa, hui França, sant Mitre, que, malgrat la seua condició servil, va ser per la seua santedat espiritualment lliure. (s. IV)

5. A Àfrica, commemoració dels sants màrtirs hispans Arcadi, Pascasi, Probe i Eutiquià, que, per no voler adherir-se de cap manera a l'heretgia d'Arri, primerament van ser proscrits per Genseric, rei dels vàndals, després exiliats i turmentats amb atroços suplicis fins a patir la mort de diferents maneres. Va ser llavors quan el xiquet Paulí, germà de Pascasi i Eutiquià, va brillar per la seua constància, ja que, al no poder arrancar-lo de la seua fe catòlica, va ser llargament assotat i condemnat a la més vil esclavitud. (437)

6. A Viena del Delfinat, a la Gàl·lia Lugdunense, actualment França, sant Leonià, abat, que, portat a esta ciutat captiu des de Pannònia per gent enemiga, va regir molt santament monjos i monges durant més de quaranta anys, primer a Autun i després a Viena del Delfinat. (c. 518)

7. A Clarmont, a la regió d'Aquitània, també França, sant Quincià, bisbe, que primer va ocupar la seu de Rodés, i temps després, exiliat pels gots, va ser nomenat bisbe dels alvernis. (527)

8. A Cittá di Castello, a l'Úmbria, actual regió italiana, commemoració de sant Florenci, bisbe, de la doctrina fidel del qual i vida santa va ser testimoni el papa sant Gregori el Gran, i de sant Amanti, el seu prevere, curull de caritat envers els malalts i adornat de totes les altres virtuts. (s. VI)

9. A Rodés, lloc d'Aquitània, actual França, sant Dalmaci, bisbe, de la caritat del qual envers els pobres es fa llengües sant Gregori de Tours. (580)

10. A la vall de Suze, a la regió d'Helvècia, hui Suïssa, sant Himeri, eremita, que va predicar l'Evangeli en aquella regió. (c. 612)

11. A Toledo, sant Eugeni, bisbe, que va treballar en l'ordenació de la sagrada litúrgia. (657)

12. A la regió de Cambrai, a la Gàl·lia, actualment França, santa Maxelendis, verge i màrtir, qui, segons la tradició, en elegir a Crist com el seu espòs i rebutjar l'individu a qui els seus pares l'havien promesa, este la va matar amb la seua espasa. (670)

13. A la basílica de Sant Pere, de Roma, sant Nicolau I, papa, que va sobreeixir per la seua energia apostòlica en reafirmar l'autoritat del Romà Pontífex en tota l'Església. (867)

14. Al monestir de la Réole, al país basc francés, trànsit de sant Abó, abat de Fleury, que, admirablement preparat en les Sagrades Escriptures i en les lletres humanes, va morir assassinat d'una llançada per defendre la disciplina monàstica i fomentar intrèpidament la pau. (1004)

15. A Ivrea, lloc del Piemont, a l'actual Itàlia, commemoració del beat Varmund [o Veremund], bisbe, esclarit per la vivor de la seua fe, la seua pietat i la seua humilitat, que va defendre la llibertat de l'Església de les insídies dels poderosos, va construir la catedral, va fomentar el monacat i va promoure l'escola episcopal. (1010/1014)

16. A Cremona, a la regió de Llombardia, també a Itàlia, sant Homobó, comerciant, que es va fer famós per la seua caritat cap als pobres, per acollir i educar xiquets abandonats i per posar pau en les famílies. (1197)

17. Beata Maria Teresa de Jesús Scrilli (Fiesole, Itàlia 1825-1889). Fundadora de la Congregació de les Germanes de la Mare de Déu del Carmel.

18. A Roma, santa Agustina (Lívia) Pietrantoni, verge de la Congregació de germanes de la Caritat, dedicada cristianament a la cura dels tuberculosos a l'hospital del Sant Esperit, on va morir apunyalada per un malalt en un atac de furor homicida. (1894)

19. A Simat de la Valldigna, beat valencià Joan Gonga Martínez, solter, màrtir. (1936) (memòria a Carcaixent i Simat de la Valldigna)

20. Al Portitxol de Tavernes, prop de Carcaixent, beata Maria del Patrocini de Sant Joan Giner Gomis, verge de l'Institut de Maria Immaculada Missioneres Claretianes i màrtir. (1936)

21. A Barcelona, Beat Robert Montserrat Beliart, màrtir (1936)

21. Beat Carl Lampert (1944)

22. A Sofia, a Bulgària, beats Pere Vicev, Pau (Josep) Dzidzov i Josafat (Robert) Mateu Siskov, preveres de la Congregació d'Agustins de l'Assumpció, que sota un règim hostil a Déu, acusats falsament i empresonats per ser cristians, van meréixer rebre per la seua mort el premi promés als deixebles de Crist. (1952)

at Cap comentari:
Labels: , , ,
Subscriure's a: Missatges (Atom)

entrada destacada

15 de novembre de 2026, diumenge XXXIII

DIUMENGE XXXIII DEL TEMPS ORDINARI / Cicle A Lectura primera Pr 31,10-13.19-20.30-31 Les seues mans treballen amb gust Lectura del llibre de...

entrades populars