27 de febrer de 2026, divendres I de Quaresma

DIVENDRES DE LA SETMANA I DE QUARESMA


La Quaresma: reconciliació amb Déu i amb els germans

Lectura primera Ez 18,21-28

¿Vos penseu que vullc la mort del pecador
i no que abandone el mal camí i que vixca?

Lectura de la profecia d'Ezequiel

El Senyor diu:
«Si el malvat es penedix de tots els seus pecats,
guarda els meus preceptes
i obra amb justícia i bondat,
certament viurà i no morirà.
No se li recordarà la seua infidelitat,
sinó el bé que ha fet, i viurà.
¿Vos penseu que vullc la mort del pecador
-diu el Senyor Déu-
i no que abandone el mal camí i que vixca?
Però si el just s'aparta del bé i obra el mal
i les accions detestables que sol fer un malvat,
¿vos penseu que viurà?
No se li recordarà el bé que ha fet:
morirà per la seua infidelitat i pel seu pecat.

Però vosaltres penseu:
"La manera d'obrar del Senyor no és justa".
Casa d'Israel, escolta bé açò que et dic:
¿No és la vostra manera d'obrar, i no la meua,
la que no és justa?
Si el just s'aparta del bé i obra el mal, 
morirà; morirà pel mal que ha fet.
Però, si el malvat s'aparta del mal
i obra amb justícia i bondat,
salvarà la seua vida.
Només que reflexione
i abandone la seua infidelitat,
certament viurà i no morirà».

Salm responsorial 129,1-2.3-4,5-7a.7b-8 (R.: 3)

Des de l'abisme vos cride, Senyor.
Senyor, escolteu el meu clam.
Estigueu atent, escolteu
este clam que vos suplica.

R. Si teniu en compte les culpes, 
Senyor, ¿qui es pot sostindre?

Si teniu en compte les culpes,
Senyor, ¿qui es pot sostindre?
Però és molt vostre perdonar,
i això ens infon respecte. R.

Jo confie en el Senyor,
confie en la seua paraula.
La meua ànima espera el Senyor,
més que els sentinel·les el matí 
Més que els sentinel·les el matí, 
que Israel espere el Senyor. R.

Perquè són del Senyor l'amor fidel
i la redempció generosa.
És ell qui redimirà Israel
de totes les seues culpes. R.

Vers abans de l'evangeli Ez 18,31

Aparteu de vosaltres totes les infidelitats, diu el Senyor,
i renoveu el vostre cor i el vostre esperit.

Evangeli Mt 5,20-26

Ves primer a reconciliar-te amb el germà

 Lectura de l'evangeli segons sant Mateu

En aquell temps, Jesús va dir als deixebles: 
«Si la vostra justícia no supera la dels mestres de la Llei i els fariseus, no entrareu en el Regne del cel. Ja heu sentit que als antics els manaren: “No mataràs”, i si algú mata serà reu davant del tribunal. Però jo vos dic: Qui tracte amb ira el seu germà, serà reu davant del tribunal; qui l’insulte, serà reu davant del Sanedrí; i qui el maleïxca, acabarà en el foc de l’infern. 
Per això, si en el moment de presentar l’ofrena en l’altar, recordes que el teu germà té alguna cosa contra tu, deixa l’ofrena davant de l’altar, i ves primer a reconciliar-te amb el germà, i després torna a presentar l’ofrena. 
Si algú et denuncia, posa’t d’acord amb ell de seguida, mentres aneu encara de camí cap al tribunal; no siga cas que et pose en mans del jutge, i el jutge en mans dels guardes, i et tanquen en la presó. Ja et dic jo, que no eixiràs d’allí fins que no hages pagat l’últim cèntim».
 
MEDITACIÓ AMB EL PAPA FRANCESC
 
De tot açò, es comprén que Jesús no dona importància senzillament a l'observança disciplinària i a la conducta exterior. Ell va a l'arrel de la Llei, apuntant sobretot a la intenció i, per tant, al cor de l'home, on tenen origen les nostres accions bones i roïnes. Per a tindre comportaments bons i honestos no són suficients les normes jurídiques, sinó que calen motivacions profundes, expressions d'una saviesa oculta, la Saviesa de Déu, que es pot acollir gràcies a l'Esperit Sant. I nosaltres, per la fe en Crist, ens podem obrir a l'acció de l'Esperit, que ens fa capaços de viure l'amor diví. A la llum d'este ensenyament, cada precepte revela el seu significat ple com a exigència d'amor, i tots s'unixen en el manament més gran: ama a Déu amb tot el cor i ama els altres com a tu mateix. (Àngelus, 16 de febrer de 2014) 

* * * * *

Commemoració de Sant Gregori de Narek, abat i doctor de l'Església (comm.)

Servent de Déu Guillem Rovirosa i Albet, sindicaliste

Dia Mundial de les ONG.

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del dia 27 de febrer

1. A Alexandria d'Egipte, commemoració dels sants Julià i Eunus, màrtirs. En temps de l'emperador Deci, el primer d'ells, Julià, impedit per la seua malaltia de gota, que no li permetia caminar ni estar dret, es va fer portar per dos dels seus criats en una cadira de mà per a presentar-se al jutge, i allí, un dels criats va renegar de la seua fe, mentre que l'altre, Eunus, es va mantindre ferm en la seua confessió de Crist juntament amb el seu amo. Conduïts tots dos per tota la ciutat muntats en camells, a la vista del poble van ser assotats fins a la mort. (s. III)

2. També en la mateixa ciutat d'Alexandria, sant Besas, màrtir, que, sent soldat, va intentar contindre els que insultaven els màrtirs abans citats, per la qual cosa va ser denunciat davant del jutge i, per perseverar en la fe, va morir decapitat. (s. III)

3. A Rouen, a la Gàl·lia, actualment França, santa Honorina, verge i màrtir(s. inc.)

4. A Lió, també a la Gàl·lia, sant Baldomer, subdiaca, home dedicat a Déu. (c. 660)

5. A Constantinoble, actual Istanbul, a Turquia, sants Basili i Procopi Decapolita, monjos, que en temps de l'emperador Lleó III Isàuric van lluitar decididament en favor del culte a les santes imatges. (741)

6. Al monestir de Narek, a Armènia, sant Gregori, monjo, doctor dels armenis, il·lustre per la seua doctrina, els seus escrits i la seua saviesa mística. (1005)

7. A Messina, a l'illa de Sicília, a Itàlia, sant Lluc, abat del monestir del Santíssim Salvador, que seguia la normes dels monjos orientals. (1149)

8. A Londres, a Anglaterra, santa Anna Line, viuda i màrtir, la qual, havent mort el seu marit en el desterrament per ser catòlic, va oferir la seua casa per a acollir sacerdots, i per esta raó, durant el regnat d'Isabel I, va ser penjada a Tyburn. Amb ella van patir els preveres i màrtirs Marc Barkworth, de l'Orde de Sant Benet, i Roger Filcock, de la Companyia de Jesús, que van ser esquarterats abans de morir. (1601)

9. També a Londres, beat Guillem Richardson, prevere i màrtir, que havent-se ordenat a la ciutat de Sevilla, a Espanya, va ser penjat a Tyburn, sent l'últim màrtir sota Isabel I. (1603)

10. Al poble de Sencelles, a l'illa espanyola de Mallorca, beata Francesca Anna [Francinaina] dels Dolors de Maria Cirer Carbonell, verge, que sense saber llegir ni escriure, però moguda pel zel diví, es va entregar a obres d'apostolat i de caritat, i va fundar per això la comunitat de Germanes de la Caritat(1855)

Sant Gabriel de la Dolorosa Possenti
11. A Isola, a la regió dels Abruços, a Itàlia, sant Gabriel de la Mare de Déu dels Dolors (Francesc) Possenti, acòlit, que, renunciant a la vanitat del món, encara adolescent va ingressar en la Congregació de la Passió de Jesucrist, on en breu temps va consumar la seua vida. (1862)

12. A Marsella, a França, beata Maria de Jesús Deluil Martiny, verge, fundadora de la Congregació de Missioneres Filles del Cor de Jesús, que ferida de mort per un sediciós, va concloure la seua vida escampant la seua sang en íntima unió amb la Passió de Crist. (1884)

13. A la població de Pastura, a Colòmbia, beata Maria de la Caritat de l'Esperit Sant (Carolina) Brader, verge, que va saber conjugar admirablement la vida contemplativa amb l'activitat missionera, i per a promoure la formació cristiana, va fundar la Congregació de Germanes Franciscanes de la Immaculada(1943)


26 de febrer de 2026, dijous I de Quaresma

DIJOUS DE LA SETMANA I DE QUARESMA


La Quaresma: renovar la fe en la pregària

Lectura primera Est 4,17n.p-r.aa.bb.gg.hh

No tinc cap defensor tret de vós, Senyor

Lectura del llibre d'Ester 
 
En aquells dies, la reina Ester, en la seua angoixa mortal, va buscar refugi en el Senyor. 
Es va prosternar amb les seues criades, des del matí fins a poqueta nit, i va dir: 
— «Déu d'Abraham, Déu d'Isaac i Déu de Jacob: sou beneït! 
Senyor, ajudeu-me, que estic sola; 
no tinc cap defensor tret de vós, 
ara que estic en perill. 
Senyor, jo he aprés en els llibres dels meus majors 
que vós salveu per sempre tots els qui vos són fidels. 
Ajudeu-me ara a mi, que estic sola, 
i només vos tinc a vós, Senyor, Déu meu. 
Auxilieu ara esta òrfena: 
poseu als meus llavis les paraules oportunes 
quan estaré davant del lleó; 
feu que li caiga en gràcia quan em presentaré; 
inclineu el seu cor contra el qui fa la guerra, 
que es perda ell i tots els seus partidaris. 
I a nosaltres, allibereu-nos de les mans dels enemics, 
canvieu el nostre dol en una gran festa, 
el nostre patiment en benestar».

Salm responsorial 137,1-2a.2bc-3.7c-8 (R.: 3a)

Vos done gràcies, Senyor, de tot cor: 
heu escoltat les paraules dels meus llavis.
Vos cante en presència dels àngels;
em prostre cap al vostre santuari.

R. Senyor, el dia que vos invoque,
m'escolteu.

Done gràcies el vostre nom, perquè ameu i sou fidel, 
perquè la vostra promesa supera el vostre renom. 
El dia que vos invoque, m'escolteu,
i enfortiu la meua ànima. R.

La vostra dreta em salva.
Que el Senyor continue afavorint-me.
Senyor, el vostre amor durarà sempre:
no abandoneu l'obra de les vostres mans. R.

Vers abans de l'evangeli Salm 50,12a.14a 
 
Déu meu, creeu en mi un cor ben net,
torneu-me el goig de la vostra salvació.

Evangeli Mt 7,7-12

Qui demana, obté

 Lectura de l'evangeli segons sant Mateu

En aquell temps, Jesús va dir als deixebles: 
«Demaneu i vos donaran, busqueu i trobareu, toqueu i vos obriran, perquè qui demana obté, qui busca troba, i a qui toca li obrin. 
Si un fill vos demana pa, ¿qui de vosaltres li donarà una pedra? O bé, si li demana un peix, ¿qui li donarà una serp? Si vosaltres, a pesar de ser roïns, sabeu donar coses bones als fills, molt més el vostre Pare que està en el cel donarà coses bones a qui li’n demane. Feu als altres tot allò que voleu que ells vos facen: en això consistix la Llei i els Profetes».
 
MEDITACIÓ AMB EL PAPA FRANCESC

Preguem amb valentia perquè, quan preguem, normalment tenim una necessitat. Déu és un amic, un amic ric, que té pa, que té allò que necessitem. És com si Jesús diguera: “En la pregària, sigau intrusius, no vos canseu”. ¿De què no cansar-se? De demanar. Demaneu i vos donaran. Perquè és una faena, una faena que requerix força de voluntat, requerix constància, requerix determinació, sense vergonya. Per què? Perquè estic tocant a la porta del meu amic. Déu és un amic i amb un amic ho puc fer. Una pregària constant i invasiva. (…) I un amic sempre dona el bé, dona més: jo li demane que em resolga este problema, i te'l resol i, a més, et dona l'Esperit Sant. Donar més. Pensem un moment: com pregar? Com un lloro? ¿Pregue amb la necessitat del meu cor? ¿Lluite amb Déu en oració per a que em done el que necessite, si això és correcte? Aprengam d'este passatge de l'Evangeli com pregar. (Homilia Santa Marta, 11 d'octubre del 2018)

* * * * *
* * * * *

Venerable valencià fra Humil Sòria

Venerable valenciana Teresa Mira

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del 26 de febrer

1. Commemoració de sant Alexandre, bisbe, ancià cèlebre pel zel de la seua fe, que va ser elegit per a la seu alexandrina com a successor de sant Pere. Va rebutjar la nefasta heretgia del seu prevere Arri, que s'havia apartat de la comunió de l'Església, i juntament amb tres-cents díhuit Pares va participar en el primer Concili de Nicea, que va condemnar tal error. (326)

2. A Bolonya, a la regió italiana d'Emília-Romanya, sant Faustinià, bisbe, que amb la seua predicació va confirmar i va acréixer l'Església, que estava patint a causa de la persecució. (s. IV)

3. A Gaza, a Palestina, sant Porfiri, bisbe, que, nascut a Tessalònica, va viure com a anacoreta a Scete durant cinc anys i altres tants a l'altre costat del Jordà, sent cèlebre per la seua benignitat cap als pobres. Elegit bisbe de Gaza, va fer demolir molts temples d'ídols, els seguidors dels quals li van fer la vida difícil fins que va descansar, venerable, amb els sants. (421)

4. A Nevers, lloc de Nèustria, hui França, sant Agrícola, bisbe. (c. 594)

5. A Arcis-sur-Aube, a la regió de Champagne, també a França, sant Víctor, eremita, les lloances del qual va escriure sant Bernat. (s. VII)

6. A Florència, ciutat de la regió de Toscana, a l'actual Itàlia, sant Andreu, bisbe(s. IX)

7. A Londres, a Anglaterra, beat Robert Drury, prevere i màrtir, que acusat injustament de participar en una conjura contra el rei Jaume I, va pujar al patíbul a Tyburn confessant a Crist i revestit amb l'hàbit eclesiàstic, per a demostrar així la seua dignitat sacerdotal. (1607)

Beata Pietat de la Creu Ortiz Real

8. A Olesa de Montserrat, a Catalunya, santa Paula de Sant Josep de Calassanç Montal Fornés, verge, fundadora de l'Institut de Filles de Maria Religioses de l'Escola Pia(1889)

9. A Alcantarilla, Múrcia, beata valenciana Pietat de la Creu Ortiz Real, verge, que per amor a Déu i als pobres i necessitats, va instituir la Congregació de Germanes Salesianes del Sagrat Cor de Jesús, i en pocs anys va fundar nombrosos asils, hospitals, residències d'ancians, col·legis i escoles dominicals. Va morir en este dia, tal com ella mateixa havia predit poc abans. (1916)


25 de febrer de 2026, dimecres I de Quaresma

DIMECRES DE LA SETMANA I DE QUARESMA


La Quaresma: urgència de conversió

Lectura primera Jn 3,1-10

Els ninivites s'apartaren del mal camí

Lectura de la profecia de Jonàs

El Senyor va dirigir la seua paraula a Jonàs i li va dir: «Ves a Nínive, la gran ciutat, i proclama el missatge que t'indicaré». 
Jonàs se n'anà a Nínive, tal com el Senyor li havia manat. La ciutat de Nínive era immensa, tant que calien tres dies per a recórrer-la. Jonàs començà a recórrer la ciutat. Va caminar tota una jornada cridant: «D'ací a quaranta dies, Nínive serà destruïda». 
La gent de Nínive cregué en Déu: proclamaren un dejuni i, des dels més poderosos fins als més humils, es vestiren de sac.
Quan el rei ho va saber, s'alçà del tron, es llevà el mantell reial, es vestí de dol i s'assentà damunt de la cendra, i ordenà que, per tota la ciutat, feren una crida, manant en nom del rei i del seu govern que ni hòmens, ni bèsties, ni ramats no tastaren res, ni els tragueren a pasturar o als abeuradors; que es vestiren de dol hòmens i bèsties; que tots clamaren a Déu amb totes les seues forces, que s'apartaren del mal camí i de les violències que cometien. I deia: «¿Qui sap si Déu s'ho repensarà i es desdirà, si la seua severitat es farà arrere i no morirem?» 
Déu va vore que de fet s'apartaven del mal camí, i es va desdir de fer caure damunt d'ells la desgràcia amb què els havia amenaçat.

Salm responsorial 50,3-4.12-13.18-19 (R.: 19b)

Pietat, Déu meu, vós que sou bo;
per la vostra gran misericòrdia,
ofegueu la meua malícia;
llaveu del tot la meua falta,
renteu el meu pecat.

R. Un cor trencat i humiliat,
vós, Déu meu, no el desprecieu.

Oh Déu, creeu en mi un cor ben net,
i restaureu en mi un esperit ferm.
No m'allunyeu de la vostra mirada,
ni em lleveu el vostre esperit sant. R.

No vos satisfan els sacrificis,
si vos oferira un holocaust, no vos plauria.
El meu sacrifici és un esperit abatut;
un cor trencat i humiliat,
vós, Déu meu, no el desprecieu. R.

Vers abans de l'evangeli Jl 2,12-13

Reconcilieu-vos amb mi de tot cor,
diu el Senyor,
que soc clement i misericordiós.

Evangeli Lc 11,29-32

A esta generació, l’únic signe que li donaran serà el signe de Jonàs

 Lectura de l'evangeli segons sant Lluc

En aquell temps, anava reunint-se més gent al voltant de Jesús, i ell començà a dir: 
«Esta generació és una generació malvada: demana un signe, però l’únic signe que li donaran serà el signe de Jonàs; perquè el Fill de l’home serà un signe per als d’esta generació de la mateixa manera que Jonàs ho va ser per als ninivites. 
El dia del juí, la reina del país del Sud s’alçarà en contra els hòmens d’esta generació i farà que els condemnen, perquè ella va vindre des dels confins de la terra per a escoltar la saviesa de Salomó; i ací hi ha algú que és més que Salomó. 
El dia del juí, els habitants de Nínive s’alçaran contra esta generació i faran que la condemnen, perquè ells es convertiren amb la predicació de Jonàs; i ací hi ha algú que és més que Jonàs».
  
MEDITACIÓ AMB EL PAPA FRANCESC
 
El fet és que els doctors de la llei no entenien els signes dels temps, i invocaven un signe extraordinari. I va proposar algunes respostes: la primera és que «estaven tancats. Estaven tancats en el seu sistema, tenien perfectament acomodada la llei, una obra mestra. Tots els jueus sabien què es podia fer, què no es podia fer, fins a on es podia arribar. Tot estava ordenat». Tot i això, ells «no entenien que Déu és sempre nou; mai no renega de si mateix, no diu mai que el que havia dit era un error, mai; sinó que sempre sorprén. I ells no entenien i es tancaven en este sistema fet amb tan bona voluntat; i demanaven» a Jesús que els donara «un signe», continuant sense entendre «els nombrosos signes que feia Jesús» i quedant-se en una actitud de total «entossudiment». Segon, «havien oblidat que eren un poble en camí. I quan un està en camí, sempre es troba coses noves, coses que no coneix». D'ací la recomanació final de reflexionar sobre este tema, d'interrogar-se sobre els dos aspectes, preguntant-se: «¿Estic aferrat a les meues coses, a les meues idees, tancat? ¿O estic obert al Déu de les sorpreses?». I també: «¿Soc una persona inactiva, o una persona que camina?» «¿Crec en Jesucrist i en allò que va fer», és a dir, «que va morir, va ressuscitar...? ¿Crec que el camí continua avant cap a la maduresa, cap a la manifestació de la glòria del Senyor? ¿Soc capaç d'entendre els signes dels temps i ser fidel a la veu del Senyor que s'hi manifesta?» Podem fer-nos hui estes preguntes i demanar al Senyor un cor que estime la Llei, perquè és Llei de Déu, que estime també les sorpreses de Déu, i que sàpia que esta santa Llei no és un fi en si mateixa. (Homilia a Santa Marta, 13 d'octubre de 2014)

* * * * *

* * * * *

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del dia 25 de febrer

1. A Perge, lloc de Pamfília, hui Turquia, passió de sant Néstor, bisbe de Maguidos i màrtir, que en la persecució sota l'emperador Deci va ser condemnat pel prefecte de la província a morir en una creu, per a que patira la mateixa pena del Crucificat a qui confessava. (c. 250)

Sant Cesari de Nazianz

2. A Nazianz, a la regió de Capadòcia, també a la Turquia actual, sant Cesari, metge, germà de sant Gregori Nazianzé. (369)

Germà segon de sant Gregori Nazianzé, era metge a la cort imperial de Julià l'Apòstata. Salvat de la mort en ocasió d'un terratrèmol, va renunciar a la seua situació i dedicà la vida a Crist. Va morir l'any 369.

3. A Maubeuge, a la Gàl·lia Bèlgica, santa Adeltruda, verge i abadessa(526)

4. Al monestir de Heidenheim, a Francònia, hui Alemanya, santa Valpurga, abadessa, els germans de la qual, els sants BonifaciWillibald i Winebald, la van convéncer perquè anara d'Anglaterra a Germania, on va regir aquell monestir, de doble comunitat de monges i monjos. (779)

5. A Agrigent, població de Sicília, a l'actual Itàlia, sant Gerland, bisbe, que va organitzar la seua Església una vegada recuperada de mans dels sarraïns. (1100)

6. Al priorat d'Orsan, a la regió de Bourges, a Aquitània, actual França, trànsit del beat Robert d'Arbrissel, prevere, que predicant públicament la conversió dels costums, va reunir dones i hòmens al monestir doble de Fontevrault, sota el govern d'una abadessa. (1116)

7. A Lucca, ciutat de la regió italiana de Toscana, beat Avertà, pelegrí, religiós de l'Orde dels Carmelites(c. 1386)

8. A Puebla de los Ángeles, a Mèxic, beat Sebastià Aparicio, que, sent pastor d'ovelles, es va traslladar d'Espanya a Mèxic, on va reunir amb el seu treball una notable fortuna amb la qual va ajudar els pobres, i després d'haver enviduat dos voltes, va ser rebut com a germà laic en l'Orde dels Germans Menors, en el qual va morir quasi centenari. (1600)

9. A Lauria, població de la regió italiana de la Basilicata, beat Doménec Lentini, prevere, que en el seu lloc d'origen, i fins a la seua mort, va exercir un ministeri fructuós i variat, fonamentat en una vida d'humilitat, oració i penitència. (1828)

10. Al poble de Mdina, a l'illa de Malta, beata Maria Adeodata (Maria Teresa) Pisani, verge de l'Orde de Sant Benet, qui, abadessa del monestir de Sant Pere, amb sàvia administració del seu temps, alhora que complia la seua pròpia missió, va mostrar gran interés pels pobres i abandonats, i va contribuir així al bé de la comunitat. (1855)

11. A la ciutat de Xilianxian, a la província xinesa de Guangxi, sant Llorenç Bai Xiaoman, màrtir, d'ofici artesà i neòfit, que va preferir ser assotat i degollat abans que negar a Crist. (1856)

12. Beat Ciríac Maria Sancha i Hervás (1833- Toledo 1909). Cardenal arquebisbe de Toledo. Fundador de la Congregació de les Germanes de la Caritat del Cardenal Sancha; amb un zel d'ardent caritat es va fer tot per a tots. Va viure pobre i va morir pobríssim. Fou arquebisbe de València.

13. Al llogaret de Tequila, al territori de Guadalajara, a Mèxic, sant Toribi Romo, prevere i màrtir, que a causa de la seua condició sacerdotal va ser assassinat durant la persecució religiosa. (1928)

14. Al costat del riu Beijiang, prop de Shaoguan, a la província xinesa de Guandong, sants màrtirs Lluís Versiglia, bisbe, i Calixt Caravario, prevere de la Societat de Sant Francesc de Sales, que van patir el martiri per haver donat assistència pastoral a les persones que els estaven confiades. (1930)

15. Beata Maria Ludovica de Angelis (Mar del Plata, l'Argentina 1880-1962). Verge, religiosa de les Filles de Nostra Senyora de la Misericòrdia.

16. Beata Rani Maria Vattalil, en el segle Mariam (1954- Camí a Indore, l'Índia 1995). Religiosa professa de la Congregació de les Germanes Clarisses Franciscanes; assassinada per odi a la fe.


entrada destacada

27 de febrer de 2026, divendres I de Quaresma

DIVENDRES DE LA SETMANA I DE QUARESMA La  Quaresma : reconciliació amb Déu i amb els germans Lectura primera Ez 18,21-28 ¿Vos penseu que vul...

entrades populars