13 de febrer de 2026, divendres V

DIVENDRES DE LA SETMANA V / II

Lectura primera 1R 11,29-32;12,19

El poble d'Israel es va separar de la casa de David

Lectura del primer llibre dels Reis

En aquell temps, Jeroboam va eixir de Jerusalem, i pel camí el va trobar el profeta Ahià de Siló, que portava un mantell nou. Els dos estaven sols a camp obert. Ahià va agafar el mantell nou que duia, el va esgarrar en dotze trossos i li va dir a Jeroboam:

«Pren-ne deu trossos, perquè el Senyor, Déu d'Israel, diu açò: "Esgarraré el regne de Salomó i et donaré deu tribus. A ell, li'n deixaré una, per consideració al meu servent David i a Jerusalem, la ciutat que jo vaig elegir d'entre totes les tribus d'Israel"».

D'esta manera el poble d'Israel es va separar de la casa de David fins al dia de hui.

Salm responsorial 80,10-11ab.12-13.14-15 (R.: cf. 11a i 9a)

No tingues un déu estranger,

no adores un déu estrany.

Jo soc el Senyor, el teu Déu,

que t'he tret de la terra d'Egipte.

R. Jo soc el Senyor, el teu Déu:

escolta, poble meu.

Però el meu poble no m'escoltà,

Israel no em va fer cas;

els vaig deixar amb el seu cor dur,

per la senda de la frivolitat. R.

Si el meu poble m'escoltara,

si Israel caminara pel meu camí,

al moment jo venceria els seus enemics,

giraria la mà contra els seus adversaris. R.

Al·leluia Cf. Fets 16,14b

Obriu, Senyor, el nostre cor

i escoltarem atentament

les paraules del vostre Fill.

Evangeli Mc 7,31-37

Fa que els sords senten i que els muts parlen

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Marc

En aquell temps, Jesús va deixar el territori de Tir i, passant pel de Sidó, arribà al llac de Galilea, després de travessar el territori de la Decàpolis.

Li portaren un sord, que a penes podia parlar, i li demanaren que li imposara les mans. Jesús se l'endugué a part, lluny de la gent, li ficà els dits en les orelles i li tocà la llengua amb saliva; en acabant, va alçar els ulls al cel, sospirà i digué: «Efatà!», que vol dir, «Obri't!».

A l'instant se li obriren les orelles, la llengua se li destravà i parlava perfectament. Jesús els prohibí que ho digueren a ningú, però com més els ho prohibia, més ho pregonaven a tots. I, completament admirats, deien: «Tot ho ha fet bé: fa que els sords senten i que els muts parlen». 

 

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del 13 de febrer

1. A Atenes, ciutat de Grècia, sant Martinià, que havia abraçat la vida eremítica en un lloc pròxim a Cesarea de Palestina. (c. 398)

2. A Karden, prop del Mosa, al territori de Trèveris, actualment Alemanya, sant Càstor d'Aquitània, prevere i eremita. (s. IV)

3. A Todi, ciutat de la regió italiana de l'Úmbria, sant Benigne, prevere i màrtir. (s. IV)

4. A Lió, a la Gàl·lia, actual França, sant Esteve, bisbe. (c. 515)

5. A Rieti, a la Savina, hui regió del Laci, a Itàlia, commemoració de sant Esteve, abat, home d'exímia paciència, com va testificar d'ell sant Gregori el Gran, papa. (s. VI)

6. A Osnabrück, al territori de Saxònia, a Germània, hui Alemanya, sant Gosbert, bisbe dels suabis, que, havent estat expulsat pels pagans, va assumir el govern de la citada església d’Osnabrück. (874)

7. A Carcassona, a la Gàl·lia Narbonense, actualment França, sant Gimer, bisbe. (c. 931)

8. A Lodeva, també a la Gàl·lia Narbonense, sant Fulcrà, bisbe, insigne per la seua misericòrdia cap als pobres i pel seu zel en el culte diví. (1006)

9. A Meaux, a la Gàl·lia, de nou l'actual França, sant Gilbert, bisbe. (1009)

10. Prop de Ptolemaida, hui Akko, a Palestina, trànsit del beat Jordà de Saxònia, prevere de l'Orde de Predicadors, successor i imitador de sant Doménec, que va treballar incansablement per a estendre l'Orde i va perir en un naufragi. (1237)

11. A Spoleto, a l'actual regió italiana de l'Úmbria, beata Cristina (Agustina) Camozzi, la qual, mort el seu espòs, va cedir per un temps a la concupiscència de la carn, però recuperada de nou la fe, va triar una vida penitent i va ingressar en l'Orde Secular de Sant Agustí, on es va distingir pel seu lliurament incessant a la pregària i pel servici a malalts i pobres. (1458)

12. A Pàdua, a la regió de Venècia, a Itàlia, beata Eustòquia (Lucrècia) Bellini, verge de l'Orde de Sant Benet. (1469)

13. A la localitat de Dongjaochang, prop de la ciutat de Lezhi, a la província xinesa de Sichuan, sant Pau Liu Hanzuo, prevere i màrtir, estrangulat per ser cristià. (1818)

14. A Thi-Nghe, a Cotxinxina, actual Vietnam, sant Pau Le-Van-Loc, prevere i màrtir, que en temps de l'emperador Tu Duc va ser decapitat a la porta de la ciutat per confessar a Crist. (1858)

15. Beat Jaume Alfred Miller (1944- Huehuetenango, Guatemala 1982). Religiós dels Germans de les Escoles Cristianes de La Salle i màrtir.

12 de febrer de 2025, dijous V

DIJOUS DE LA SETMANA V / II

Lectura primera 1R 11,4-13

Ja que no guardes la meua aliança, t'arrancaré el teu regne,

però deixe una tribu al teu fill, per consideració a David

Lectura del primer llibre dels Reis

Quan es va fer vell, les dones de Salomó li decantaren el cor cap a altres déus. El seu cor ja no era tot sencer del Senyor, el seu Déu, com ho havia sigut el de son pare David. Salomó venerava a Astarté, deessa dels sidonis, i a Milcom, ídol dels ammonites. Amb estes pràctiques ofenia el Senyor; no li era del tot fidel, com el seu pare David. 

Va dedicar un lloc sagrat a Quemoix, ídol de Moab, i un altre a Milcom, ídol dels ammonites, dalt de la muntanya que hi ha enfront de Jerusalem. Va fer el mateix en honor dels déus de cada una de les seues dones estrangeres, que els cremaven encens i els oferien víctimes.

El Senyor es va disgustar en vore que el cor de Salomó s'apartava d'ell, el Déu d'Israel, que se li havia aparegut dos vegades i li havia prohibit venerar altres déus. Salomó no va observar el manament. Per això el Senyor li va dir:

«Ja que t'has portat d'esta manera, que no has guardat la meua aliança ni les meues ordes, arrancaré el regne de les teues mans per a donar-lo a un dels teus súbdits. Però, per consideració a ton pare David, no serà en vida teua, sinó en la del teu fill. I tampoc li arrancaré tot el regne: li deixe una tribu, per consideració al meu servent David i a Jerusalem, la ciutat que jo vaig elegir».

Salm responsorial 105,3-4.35-36.37 i 40 (R.: 4)

Feliços els qui observen la llei

i obren sempre amb justícia.

Per l'amor que teniu al vostre poble,

recordeu-vos de nosaltres, Senyor,

visiteu-nos, veniu a salvar-nos.

R. Per l'amor que teniu al vostre poble,

recordeu-vos de nosaltres, Senyor.

Entroncaren amb els idòlatres,

imitaren els seus costums;

donaren culte als ídols,

caigueren en les seues xàrcies. R.

Immolaren als dimonis els fills i les filles;

i el Senyor es disgustà amb el seu poble,

avorrí la seua heretat. R.

Al·leluia Jm 1,21bc

Acolliu amb docilitat la paraula plantada en vosaltres

i que té el poder de salvar-vos.

Evangeli Mc 7,24-30

Davall de la taula,

els gossets mengen les molles que deixen caure els fills

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Marc

En aquell temps, Jesús se'n va anar al territori de Tir. Va entrar en una casa i no volia que ho sabera ningú, però no va poder passar inadvertit.

Va sentir parlar d'ell una dona que tenia una filla posseïda per un esperit immund, i va anar corrents a llançar-se als seus peus. La dona, que era de llengua grega, sirofenícia d'origen, li va demanar que expulsara de la seua filla el dimoni.

Jesús li va dir: «Deixa que s'afarten primer els fills: no estaria bé llevar-los el pa als fills per a tirar-lo als gossets». Ella li va replicar: «És veritat, Senyor, però també els gossets, davall de la taula, mengen les molles que deixen caure els fills». Jesús li digué: «Tens raó: ves, que el dimoni ja ha eixit de la teua filla».

Ella se'n va anar a casa i va trobar la xiqueta en el llit; el dimoni ja havia eixit.

* * * * *

Santa Eulàlia de Barcelona

• J.M. Bausset: Santa Eulàlia de Barcelona (2015)

 MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del 12 de febrer

1. A Cartago, actual Tunísia, commemoració dels sants màrtirs d’Abitínia,* que durant la persecució desencadenada sota l'emperador Dioclecià, per haver-se reunit per a celebrar l'Eucaristia dominical en contra del que establia l'autoritat, van ser capturats pels magistrats de la colònia i els soldats de guàrdia. Conduïts a Cartago i interrogats pel procònsol Anulí, malgrat els turments que els infligien, es van reafirmar en la seua fe cristiana i van proclamar no poder renunciar a la celebració del sacrifici del Senyor, per la qual cosa van escampar la seua sang en llocs i moments diferents. (304)

*Estos són els noms: sants Saturní, prevere, amb quatre fills: Saturní júnior i Fèlix, lectors, i Maria i Hilarió, encara xiquet; Datiu o Sanator, Fèlix, un altre Fèlix, Emèrit i Ampeli, lectors; Rogacià, Quint, Maximià o Màxim, Telica o Tacelita, un altre Rogacià, Rogat, Januari, Cassià, Victorià, Vicent, Cecilià, Restituta, Prima, Eva, un altre Rogacià, Givali, Rogat, Pompònia, Januària, Saturnina, Martí, Clautos, Fèlix júnior, Margarida, Major, Honorata, Victorí, Pelusi, Faust, Dacià, Matrona, Cecília, Victòria, Berectina, verge cartaginesa, Secunda, Matrona i Januària.

2. Commemoració de sant Meleci, bisbe d'Antioquia, hui a Turquia, que, per defendre la fe de Nicea, va ser exiliat diverses vegades i va morir mentre presidia el I Concili Ecumènic de Constantinoble. Sant Gregori de Nissa i sant Joan Crisòstom van exaltar la seua figura. (381)

3. A l'abadia de Sant Corneli d’Indam, a Germània, actual Alemanya, trànsit de sant Benet, abat d’Aniana, que va propagar la Regla benedictina, va confeccionar un Consuetudinari per a ús de monjos i va treballar amb obstinació en la instauració de la litúrgia romana. (821)

4. A Constantinoble, hui Istanbul, a Turquia, sant Antoni, anomenat "Cauleas", bisbe, que en temps de l'emperador Lleó VI va treballar intrèpidament per a assegurar la pau i la unitat de l'Església. (901)

Beata Humbelina

 5. Al monestir de Jully, a la regió de Troyes, a França, beata Humbelina, priora, la qual, convertida pel seu germà sant Bernat de la vida mundana que portava, amb el consentiment del seu marit va abraçar la vida monàstica. (1136)

6. Al lloc de Nordhouse, al costat del riu Ill, a Alsàcia, actual França, sant Ludé, el qual, oriünd d'Escòcia, va descansar en el Senyor mentre peregrinava a la basílica dels Apòstols. (1202)

7. A Londres, a Anglaterra, beats màrtirs Tomàs Hemmeford, Jaume Fenn, Juan Nutter, Juan Munden i Jordi Haydock, preveres, que per fidelitat a l'Església Romana, i davant la pretensió de la reina Isabel I d'atribuir-se el primat en l'espiritual, van ser condemnats a mort, i a Tyburn esquarterats encara vius. (1584)

11 de gener de 2026, dimecres V: Mare de Déu de Lurdes

DIMECRES DE LA SETMANA V / II

Jornada Mundial del Malalt

Oració col·lecta

Socorreu, oh Déu misericordiós, la nostra debilitat

i, per la intercessió de la Immaculada Mare de Déu,

feu que els qui celebrem la seua memòria

ens alcem del pecat.

Lectura primera 1R 10,1-10

La reina de Saba va posar a prova la saviesa de Salomó

Lectura del primer llibre dels Reis

En aquells dies, va arribar a la reina de Saba la fama que Salomó devia al Senyor i va anar a vore'l per a posar-lo a prova amb enigmes. Va entrar a Jerusalem amb una gran comitiva, amb camells carregats d'espècies aromàtiques i gran quantitat d'or i pedres precioses. Es presentà a Salomó i li va fer totes les preguntes que li venien al pensament. Salomó li anava responent a totes; no hi hagué res que el rei desconeguera i no poguera resoldre.

Quan la reina de Saba va vore tota la saviesa de Salomó, el palau que havia construït, la seua taula exquisida, les residències dels dignataris, la planta i el vestuari dels criats i dels copers, i els holocaustos que oferia en el temple del Senyor, va perdre l'alé i va dir al rei:

«Era ben cert tot el que havia sentit en el meu país de tu i de la teua saviesa. No m'ho creia fins que he vingut i ho he vist amb els meus propis ulls; però ara veig que no me n'havien dit ni la mitat. Tot este tresor de saviesa i de magnificència sobrepassa la fama que m'havia arribat. Feliços els teus súbdits, feliços els cortesans que estan sempre en la teua presència i escolten la teua saviesa. Beneït siga el Senyor, el teu Déu, que t'ha escollit per a donar-te el tron d'lsrael. El Senyor, que ama Israel per sempre, t'ha fet rei a tu per a que governes amb justícia i bondat».

Després va obsequiar el rei amb cent vint talents d'or, espècies aromàtiques en gran quantitat, i pedres precioses. Ningú més va portar mai tanta quantitat d'espècies aromàtiques com la que va regalar a Salomó la reina de Saba.

Salm responsorial 36,5-6.30-31.39-40 (R.: 30a)

Encomana al Senyor els teus camins;

confia en ell, deixa'l fer:

farà brillar el teu dret com la llum ,

la teua raó, com a ple migdia.

R. La boca del just exhala saviesa.

La boca del just exhala saviesa,

la seua llengua diu veritat;

porta en el cor la llei del seu Déu

i els seus passos no vacil·len. R.

El Senyor és qui salva els justs,

els empara en dies de perill.

El Senyor els ajuda i els deslliura,

els rescata dels malvats i el salva,

perquè confien en ell. R.

Al·leluia Jo 17,17ba

La vostra paraula és veritat, Senyor:

consagreu-nos en la veritat.

Evangeli Mc 7,14-23

Només allò que ix de l'home el fa impur

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Marc

En aquell temps, Jesús tornà a cridar la gent i els deia: «Escolteu-me tots i entengueu-ho bé: no hi ha res, de fora de la persona, que la puga contaminar quan entra dins; només les coses que ixen de dins la contaminen».

Jesús va deixar la gent i va entrar en casa; en eixe moment els deixebles li preguntaren què volia dir aquell proverbi. Jesús els respongué: «¿També vosaltres sou incapaços d'entendre-ho? No compreneu que tot allò que entra en l'home des de fora no el pot fer impur, perquè no li va al cor, sinó al ventre, i acaba fora del cos?» D'esta manera declarava purs tots els aliments. I va afegir: «Només allò que ix de la persona la contamina, perquè de dins del cor humà ixen mals pensaments, fornicacions, robatoris, homicidis, adulteris, avarícies, maldats, enganys, indecències, enveges, calúmnies, arrogància i frivolitat. Totes estes maldats ixen de dins, i són les que contaminen la persona».

Per a meditar

Glossa (Catena aurea).

La raó l'explica afegint: "Perquè de dins del cor humà ixen els mals pensaments". És palés que els mals pensaments pertanyen a l'esperit, que ací es diu cor, segons el qual la persona és anomenada bona o roïna, pura o impura.

* * * * *

Jornada Mundial del Malalt

• Papa Lleó XIV: Missatge per a la XXXIV Jornada Mundial del Malalt (2026)
• Papa Francesc: Missatge per a la XXXIII Jornada Mundial del Malalt (2025)

• Enric Benavent, arquebisbe de València: Jornada Mundial del Malalt (2025)
• Papa Francesc: Missatge per a la XXXII Jornada Mundial del Malalt (2024)
• Papa Francesc: Missatge per a la XXXI Jornada Mundial del Malalt (2023)
• Enric Benavent, arquebisbe de València: Cuida d'ell. Jornada Mundial del Malalt (2023)
• Papa Francesc: Missatge per a la XXX Jornada Mundial del Malalt (2022)
• Papa Francesc: Missatge per a la XXVIII Jornada Mundial del Malalt (2020)
• Papa Francesc: Mater Ecclesiae (2019).

* * * * *

 La Mare de Déu de Lorda o Lurdes (mem. ll.)

La Benaurada Mare de Déu de Lorda. Quatre anys després de la proclamació de la seua Immaculada Concepció, la Santíssima Mare de Déu es va aparéixer en repetides ocasions a la humil jove santa Maria Bernada Sobirós en les muntanyes Pirinenques, al costat del riu Gave, en la gruta de Massavièlha, prop de la població de Lorda, a França, i, des de llavors, aquell lloc és freqüentat per molts cristians, que acudixen devotament a resar.

• J.M. Bausset: La Mare de Lorda parlà occità (2015)

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis de l'11 de febrer

2. A Roma, a la via Àpia, al cementeri que porta el seu nom, santa Sotera, verge i màrtir, que, com relata sant Ambrosi, renunciant per causa de la fe a la noblesa i als honors de la seua família, no es va prestar a immolar als ídols, ni es va deixar véncer per injúries humiliants, ni va témer morir ferida per una espasa. (c. 304)

3. Commemoració dels nombrosos sants màrtirs capturats a Numídia, actual Algèria, durant la persecució duta a terme sota Dioclecià, que van ser víctimes de cruels suplicis per no voler lliurar les Sagrades Escriptures conforme a l'edicte de l'emperador. (s. IV inc.)

4. A Volturno, a la regió italiana de Campània, sant Castrense, màrtir. (s. inc.)

5. A la regió de la Pulla, també a l'actual Itàlia, sant Secundí, bisbe. (s. V/VI)

6. A Chateâu-Landon, a la Gàl·lia, hui França, sant Severí, abat del monestir d’Agaunum. (s. VI)

7. A Roma, a la basílica de Sant Pere, sepultura de sant Gregori II, papa, el qual, en els difícils temps sota l'emperador Lleó l’Isàuric, va treballar en defensa de l'Església i del culte de les sagrades imatges, i va enviar sant Bonifaci per terres de Germània a predicar l'Evangeli. (731)

8. També a Roma, memòria de sant Pasqual I, papa, que, portat per la devoció, va traslladar molts cossos de màrtirs des de les catacumbes a diferents esglésies de la ciutat. (824)

9. A Borgonya, actual França, sant Ardani, abat de Tournus. (1066)

10. A Chihuahua, població de Mèxic, sant Pere Maldonado, prevere i màrtir, que, arrestat durant la persecució contra l'Església mentre administrava el sagrament de l'Eucaristia, va aconseguir el triomf del martiri en ser colpejat mortalment al cap. (1927)

11. A Vinaròs, beat valencià Tobies (Francesc) Borràs Romeu, religiós de l'Orde Hospitalari de Sant Joan de Déu i màrtir. (1937) (mem. a Sant Jordi i Vinaròs)

• Beat Tobies Borràs Romeu (bisbat de Tortosa)