4 de febrer de 2026, dimecres IV

DIMECRES DE LA SETMANA IV / II

Lectura primera 2S 24,2.9-17

Soc jo qui ha pecat ordenant el cens del poble;

estos, que són el ramat, ¿quin mal han fet?

Lectura del segon llibre de Samuel

En aquells dies, el rei David va ordenar a Joab, general en cap de l'exèrcit, que estava al seu costat: «Recorre totes les tribus d'Israel, de Dan a Beerxeba, i fes el cens del poble, que vullc saber quants en són».

Joab donà al rei el resultat del cens del poble: a Israel hi havia huit-cents mil hòmens capaços de manejar l'espasa, i a Judà, cinc-cents mil.

Acabat el cens, David va sentir remordiments i confessà al Senyor: «He comés un gran pecat ordenant este cens. He sigut un insensat. Senyor, perdoneu la culpa del vostre servent».

L'endemà al matí, quan David es va alçar, el Senyor va fer sentir la seua paraula al profeta Gad, vident del rei, i li digué: «Ves i dis-li a David: "Açò diu el Senyor: Et propose tres coses: tria la que vullgues i jo l'executaré"».

Gad va anar a dur-li el missatge a David. Li va preguntar: «¿Què t'estimes més: que hi haja en el país tres anys de fam, que durant tres mesos no pugues resistir els atacs dels enemics, o que durant tres dies hi haja pesta en el país? Pensa-t'ho i mira què he de respondre a qui m'ha enviat».

David li respongué: «No tinc escapatòria, però no vullc caure en mans dels hòmens; m'estime més caure en mans del Senyor, que és molt misericordiós».

En conseqüència, David va triar la pesta. Era el temps de la sega del blat. El Senyor envià la pesta a Israel; des d'aquell matí fins al dia convingut moriren, de Dan fins a Beerxeba, setanta mil persones. Quan l'àngel anava a estendre la mà sobre Jerusalem per a devastar-la, al Senyor li va doldre aquella calamitat, i va manar a l'àngel que devastava el poble: «Prou, retira la mà».

L'àngel del Senyor es trobava en aquell moment a l'era d'Aravna, el jebuseu. David, quan va vore l'àngel que castigava el poble, va clamar al Senyor: «Soc jo qui ha pecat, qui ha obrat malament, però estos, que són el ramat, ¿quin mal han fet? Que la vostra mà caiga damunt de mi i de la meua família».

Salm responsorial 31,1-2.5.6.7 (R.: 5c)

Feliç el qui ha sigut perdonat

i ha vist colgat el seu pecat.

Feliç aquell a qui el Senyor

no li apunta la falta

i té un cor sense plecs.

R. Perdoneu-me, Senyor, la culpa comesa.

Ara reconec el pecat,

no vos amague més la culpa.

Al moment que he resolt, Senyor,

confessar-vos la falta,

m'heu perdonat la culpa comesa. R.

Per això vos supliquen els fidels

en l'hora propícia;

la crescuda de l'aigua torrencial,

a ells, no els arribarà. R.

En vós he trobat el meu refugi,

vós em guardeu del perill.

Em rodegeu de cants de llibertat. R.

Al·leluia Jo 10,27

Les meues ovelles coneixen la meua veu,

diu el Senyor;

també jo les conec i elles em seguixen.

Evangeli Mc 6,1-6

Un profeta només és despreciat en el seu poble

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Marc 

 

En aquell temps, Jesús va anar a Natzaret, el seu poble, i els deixebles el seguiren. El dissabte, començà a ensenyar en la sinagoga i molts, en sentir-lo, es deien estranyats: «¿D’on li ve tot açò? ¿Què és esta saviesa que li han donat? ¿I estos miracles que ixen de les seues mans? Este, ¿no és el fuster, el fill de Maria, i germà de Jaume, de Joset, de Judes i de Simó? I les seues germanes, ¿no viuen ací entre nosaltres?» I s’escandalitzaven d’ell. 

Però Jesús els digué: «Un profeta només és despreciat en el seu poble, entre els seus parents i en sa casa». I no va poder fer allí cap miracle; només va curar uns quants malalts imposant-los les mans. I se sorprenia de la seua incredulitat. Després recorria, ensenyant, les viles i els pobles de l’entorn. 

 

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del 4 de febrer

1. A Roma, a les catacumbes de la via Àpia, sant Eutiqui, màrtir, que durant molt de temps va ser torturat amb privació d'aliments i sense poder dormir, per a ser llançat, finalment, a una profunda cavitat, vencent, amb la seua fe en Crist, totes les crueltats del tirà. (s. inc.)

2. A Perge, lloc de Pamfília, a l'actual Turquia, sants Papies, Diodor i Claudià, màrtirs. (s. III)

3. A Alexandria d'Egipte, passió dels sants màrtirs Fileas, bisbe de Thmuis, i Filorom, tribú militar, els quals, durant la persecució duta a terme sota l'emperador Dioclecià, no van cedir a les persuasions dels seus perents i amics perquè salvaren la seua vida, i van obtindre del Senyor la palma del martiri en ser decapitats. (s. IV)

4. A Pelúsion, també a Egipte, sant Isidor, prevere, home de profunda doctrina, que, menyspreant el món i les riqueses, va tractar d'imitar la vida de sant Joan Baptista en el desert, per la qual cosa va vestir l'hàbit monàstic. (c. 449)

5. A Châteaudun, prop de Chartres, a la Gàl·lia, hui França, trànsit de sant Aventí, bisbe, que havia ocupat l'esmentada seu de Chartres. (c. 511)

6. A Troyes, a la Gàl·lia Lugdunense, també a l'actual França, sant Aventí, que va ser servidor de sant Llop, bisbe. (c. 537)

7. A Magúncia, ciutat de Francònia, a Alemanya, sant Ràban, cognomenat "Maur", bisbe, que, sent monjo de Fulda, va ser elevat a la seu de Magúncia. Docte en ciència i eloqüent en el parlar, mai va deixar de dur a terme tot el que poguera redundar a major glòria de Déu. (856)

• Veni, creator Spiritus (Cercapou)

8. A Constantinoble, hui Istanbul, a Turquia, sant Nicolau Estudita, monjo, que exiliat repetides vegades per defensar el culte de les santes imatges, va acabar els seus dies com a abat del monestir d'Estúdion. (868)

9. A Sempringham, lloc d'Anglaterra, sant Gilbert, prevere, que va fundar, amb l'aprovació del papa Eugeni III, un Orde monàstic, en el qual va imposar una doble disciplina: la Regla de sant Benet per a les monges i la de sant Agustí per als clergues. (1189)

Fundador dels canonges regulars de Semprimgham (Anglaterra). Fruí de l'amistat de sant Tomàs Becket i de sant Bernat.

10. A Bourges, a Aquitània, actualment França, santa Joana de Valois, que, sent reina de França, en ser declarar-se nul el seu matrimoni amb Lluís XII, es va dedicar a servir a Déu. Va cultivar una especial pietat a la Santa Creu i va fundar l'Orde de la Santíssima Anunciació de Santa Maria. (1505)

11. A Durham, a Anglaterra, beat Joan Speed, màrtir, el qual, per haver auxiliat uns sacerdots, va aconseguir, durant el regnat d'Isabel I, la palma del martiri en ser decapitat. (1594)

12. A Amatrice, població dels Abruços italians, sant Josep de Leonessa, prevere de l'Orde dels Germans Menors Caputxins, qui, a Constantinoble, va sostindre en la seua fe els cristians captius i va patir grans tribulacions per haver predicat l'Evangeli, fins i tot al mateix palau del Sultà. De retorn a la seua pàtria, es va distingir per atendre els pobres. (1612)

13. Beat Just Takayama Ukon (1552- Manila, Filipines 1615). Japonés, laic, pare de família, que va renunciar a la seua alta posició social i a les seues riqueses per amor a Crist i que a causa dels maltractaments que va patir en la seua pàtria, pels qui odiaven la seua fe, va morir en l'exili en 1615.

14. A Oriur, al regne de Maravà, a l'Índia, sant Joan de Brito, prevere de l'Orde de la Companyia de Jesús i màrtir, que, després de convertir a molts a la fe, imitant la vida i la conducta dels ascetes d'aquelles regions, va acabar la seua vida amb un gloriós martiri. (1693)

3 de febrer de 2026, dimarts IV: Sant Blai

DIMARTS DE LA SETMANA IV / II

Oració col·lecta

Escolteu, Senyor, este poble que,

confiat en la protecció de sant Blai, bisbe i màrtir, 

vos suplica que li concediu la pau en la vida temporal

i el do de la vida eterna.

Lectura primera 2S 18,9-10.14b.24-25a.30-19,3

¡Fill meu, fora millor que haguera mort jo en compte de tu!

Lectura del segon llibre de Samuel

En aquells dies, en la seua fugida, Absalom es va trobar cara a cara amb els hòmens de David. Cavalcava una mula i, en passar la mula davall del ramatge d'una gran carrasca, se li va enganxar el cap a l'arbre. Absalom va quedar penjat entre cel i terra, i la mula s'escapà. Un home que el va vore va avisar a Joab que havia vist a Absalom penjat d'una carrasca. Joab va prendre tres dards i els va clavar al cor d'Absalom.

David estava entre els dos portals de la ciutat. El sentinel·la apostat dalt del terrat del portal, vora la muralla, veié un home que corria tot sol i va donar l'alerta per a fer-ho saber al rei. El rei digué: «Si ve sol, és que porta una bona nova».

El rei digué a Ahimaas, el primer missatger: «Aparta't i queda't ahí». Ell s'apartà i esperà. Després arribà el cuixita i va dir: «Que el rei, el meu senyor, s'alegre per la bona nova: hui el Senyor li ha fet justícia contra tots els qui s'havien rebel·lat contra ell». El rei preguntà: «¿Està bé el jove Absalom?» Respongué el cuixita: «Que els enemics del rei, el meu senyor, i tots els qui es rebel·len per a fer-li mal acaben com este jove».

El rei, commogut, va pujar a la cambra superior del portal de la ciutat i arrancà a plorar. I anava amunt i avall cridant: «¡Fill meu Absalom, fill meu, fill meu Absalom! ¡Fora millor que haguera mort jo en compte de tu, fill meu, fill meu Absalom!» Van fer saber a Joab que el rei plorava i es lamentava per Absalom. Aquell dia la victòria es va convertir en dol de tot el poble, perquè s'havia escampat la notícia que el rei estava desconsolat per la mort del seu fill.

Salm responsorial 85,1-2.3-4.5-6 (R.: 1a)

Escolteu, Senyor, i responeu-me,

que soc un pobre desvalgut.

Guardeu-me la vida, que soc un fidel vostre.

Salveu el vostre servent que en vós confia.

R. Escolteu, Senyor, i responeu-me.

Sou el meu Déu, compadiu-me, Senyor,

que vos invoque cada dia.

Doneu eixe goig al vostre servent;

a vós eleve la meua ànima. R.

Vós, Senyor, sou indulgent i bo,

ric en amor per a qui vos invoca.

Senyor, escolteu la meua pregària,

escolteu la meua súplica. R.

Al·leluia Mt 8,17

Crist portava les nostres malalties,

ens descarregava dels nostres dolors.

Evangeli Mc 5,21-43

Xiqueta, alça't

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Marc 

 

En aquell temps, Jesús arribà, de nou, en barca a l’altra vora del llac, on va reunir molta gent entorn d’ell, i es va quedar vora l’aigua. 

Mentrestant, arribà un dels caps de la sinagoga, que es deia Jaire, i, només vore’l, va caure als seus peus i, suplicant-li amb tota l’ànima, li digué: «La meua xiqueta s’està morint: vingueu a imposar-li les mans per a que es cure i visca». Jesús se n’anà amb ell i el seguia una multitud que l’espentava per tots els costats. 

Hi havia una dona que patia de pèrdues de sang des de feia dotze anys; havia patit molt en mans de metges i s'havia gastat tot el que tenia, però no havia millorat gens, sinó que anava de mal en pitjor. 

Quan va sentir parlar de Jesús, se li acostà per darrere, entre la gent, i li tocà el vestit, perquè pensava: «Només que li puga tocar la túnica, ja em curaré». A l'instant se li va secar la font de la sang i va notar que el mal havia desaparegut. Jesús, que va sentir que havia eixit d'ell aquella força, es va girar i va preguntar a la gent: «¿Qui m'ha tocat el vestit?» Els deixebles li contestaren: «La gent vos espenta per tots els costats ¿i encara pregunteu qui vos ha tocat?» Però Jesús anava mirant al seu entorn per a vore qui ho havia fet. I la dona, que bé sabia què li havia passat, es prosternà als seus peus tremolant de por i li confessà tota la veritat. Jesús li va dir: «Filla, la teua fe t'ha salvat; ves-te'n en pau i queda curada del teu mal». 

Encara estava parlant Jesús quan arribaren uns de casa del cap de la sinagoga a dir-li: «La teua filla s’ha mort. ¿Què trauràs de molestar més el Mestre?» Però Jesús, que va sentir aquelles paraules, digué al cap de la sinagoga: «¡No tingues por: tu creu i prou!» I només va permetre que l’acompanyaren Pere, Jaume i Joan, el germà de Jaume. 

Quan arribaren a la casa del cap de la sinagoga, veren l’escama de la gent, que plorava i cridava sense parar. Ell va entrar i els va dir: «¿Per què esta escama i estos plors? La criatura no ha mort, sinó que dorm». Ells es burlaven de Jesús, però els va fer eixir a tots i va prendre només el pare i la mare de la xiqueta i els qui l’acompanyaven, va entrar a on estava la xiqueta, li va donar la mà i li va dir: «Talità, Kum», que vol dir: «T’ho mane; xiqueta, alça’t». A l’acte, la xiqueta, que ja tenia dotze anys, s’alçà i es posà a caminar. 

Tots es quedaren meravellats. Però Jesús els prohibí que ho feren saber a ningú. I els digué que donaren menjar a la xiqueta.

MEMÒRIES LITÚRGIQUES

Sant Blai (festa a la ciutat de Castelló de la Plana; mem. ll. a la resta), patró de Bocairent, on es conserva un guió pintat per Sorolla. És patró d’Altea, Benaguasil, Planes (on conserva una església), Xella, Fonts d’Aiòder, Gestalgar, Gorga, Xalans, Millars, la Pobla del Duc i Sempere. A Potries, porrat de Sant Blai.

Sant Blai, bisbe i màrtir, que, per ser cristià, en temps de l'emperador Licini va patir el martiri a la ciutat de Sebaste, a l'antiga Armènia, hui Turquia. (c. 320)

• J.M. Bausset: Sant Blai (2015)
• Porrat de Sant Blai [a Potries]

Sant Òscar [o Anscari o Ansgari], bisbe (mem. ll.).

Sant Òscar o Anscari, bisbe d'Hamburg i després també de Bremen, a Saxònia, actual Alemanya, que, sent monjo de l'abadia de Corbie, va ser designat pel papa Gregori IV com a llegat per a totes les terres del nord d'Europa. Va anunciar l'Evangeli a grans multituds de Dinamarca i Suècia, va consolidar allí l'Església de Crist i, després de superar amb ànim invicte moltes dificultats, desgastat pels seus treballs, va morir a Bremen. (865)

*******

Aniversari del naiximent de Simone Weil (París 1909)

• Simone Weil: El desarrelament (1943)
• Simone Weil: Ensenyament i ensenyament religiós en el medi rural (1943)

Aniversari del naiximent del bisbe Carles Felip Ximenes Belo, Premi Nobel de la Pau de 1996 (1948)

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del 3 de febrer

3. A Jerusalem, commemoració dels sants Simeó, ancià honrat i piadós, i Anna, viuda i profetessa, que van meréixer saludar a Jesús xiquet com a Messies i Salvador, esperança i redempció d'Israel, en el moment en què, segons la llei, va ser presentat al Temple.

4. A Cartago, a l'actual Tunísia, sant Celerí, lector i màrtir, que va confessar intrèpidament a Crist en la presó, entre assots, cadenes i altres suplicis, seguint les petjades de la seua àvia Celerina, anteriorment coronada pel martiri, i dels seus tios patern i matern, Llorenç i Ignasi, que, després d'haver servit en campaments militars, van arribar a ser soldats de Déu i van obtindre del Senyor palmes i corones amb la seua gloriosa passió. (s. III)

5. A Peiteu [Poitiers], a Aquitània, hui França, sant Leoni, prevere, deixeble de sant Hilari. (s. IV)

6. A Gap, a la regió de Provença, a la Gàl·lia, també França en l'actualitat, sants Teridi i Remei, bisbes. (s. IV/V)

7. A Lió, de nou a la Gàl·lia, sant Lupicí, bisbe, que va viure en l'època de la persecució sota els vàndals. (s. V ex.)

8. Al monestir de Celle, a Hanònia, a la Bèlgica actual, sant Adelí, prevere i abat. (c. 696)

9. A Chester, a la regió de Mèrcia, a Anglaterra, santa Werburga, abadessa d'Ely, fundadora de diversos monestirs. (c. 700)

10. A Meerbeke, a Brabant, hui Bèlgica, santa Berlinda, verge, que es va distingir per la seua vida religiosa de pobresa i caritat. (s. IX-X)

11. A l'abadia cistercenca de Froidmont, a la regió de Beauvais, a França, beat Helinand, monjo, el qual, després d'haver viscut com a trobador itinerant, va abraçar la vida humil i amagada en el claustre (d. 1230)

12. A Londres, a Anglaterra, beat Joan Nelson, prevere de l'Orde de la Companyia de Jesús i màrtir, que, per haver negat la suprema potestat de la reina Isabel I pel que fa a la vida de l'esperit, va ser condemnat a mort i penjat a Tyburn. (1578)

13. A Lió, a França, santa Maria de Sant Ignasi (Claudina) Thévenet, verge, la qual, moguda per la caritat, amb ànim esforçat, va fundar la Congregació de Germanes de Jesús i Maria, per a la formació espiritual de les jóvens, especialment de condició humil. (1837)

Beat Alois Andritzki

14. A Bourg-Saint-Andéol, a la regió de Viviers, a França, beata Maria Anna Rivier, verge, que en temps de la Revolució Francesa, quan es van suprimir tots els ordes i congregacions religioses, va instituir la Congregació de Germanes de la Presentació de Maria, per a educar en la fe el poble cristià. (1838)

15. A la població d'Steyl, als Països Baixos, beata Maria Elena Stollenwerk, verge, que va col·laborar amb el beat Arnold Janssen en la fundació de la Congregació de les Missioneres Serventes de l'Esperit Sant i, després d'haver cessat en la funció de superiora, es va entregar a l'adoració perpètua. (1900)

16. Beat Alois Andritzki (1914- Dachau 1943). Sacerdot diocesà, màrtir, executat amb una injecció letal al camp de concentració de Dachau.

2 de febrer de 2026, dilluns III: Presentació del Senyor

Festa de la Presentació del Senyor

abans, Purificació de la Mare de Déu,

i popularment la Candelera

Festa de la Presentació del Senyor, anomenada Hypapante pels grecs: quaranta dies després de Nadal, Jesús va ser portat al Temple per Maria i Josep, i el que va poder aparéixer com a compliment de la llei mosaica es va convertir, en realitat, en el seu encontre amb el poble creient i gojós. Es va manifestar, així, com a llum per a il·luminar les nacions i glòria del seu poble, Israel.

• La paraula del dia: la Candelera (AVL)
• J.M. Bausset: La Presentació del Senyor (2015)
• La Candelera

Lectures de la missa de la festa:

Lectura primera Ml 3,1-4

El Senyor que vosaltres busqueu entrarà al seu temple

Lectura de la profecia de Malaquies

Açò diu el Senyor: 

«Jo envie el meu missatger 

per a que prepare el camí davant de mi, 

i després entrarà al seu temple

el Senyor que vosaltres busqueu.

L'àngel de l'aliança que desitgeu, 

ja ve, diu el Senyor de l'univers.

¿Qui resistirà el dia de la seua arribada? 

¿Qui s'aguantarà quan ell aparega? 

Perquè serà com el foc del fonedor 

i com el sabó de llavar roba: 

s'assentarà a fondre i a depurar la plata, 

purificarà els fills de Leví, 

els refinarà com la plata i l'or, 

i així presentaran al Senyor 

ofrenes dignes d'ell.

Les ofrenes de Judà i de Jerusalem 

seran agradables al Senyor 

com ho eren en temps antic,

en èpoques passades».

Salm responsorial 23,7.8.9.10 (R.: cf. 8a)

Portals, alceu els llindars;

engrandiu-vos, portalades eternes,

que ha d'entrar el rei de la glòria.

R. El Senyor és el rei de la glòria.

¿Qui és el rei de la glòria?

És el Senyor, valent i poderós,

és el Senyor, victoriós en el combat. R.

Portals, alceu els llindars;

engrandiu-vos, portalades eternes,

que ha d'entrar el rei de la glòria. R.

¿Qui és el rei de la glòria?

És el Senyor de l'univers,

ell és el rei de la glòria. R.

Lectura segona He 2,14-18

Calia que es fera en tot paregut als germans

Lectura de la carta als cristians hebreus

Els fills d'una família són d'una mateixa carn i sang. Per això Jesús s'ha emparentat amb nosaltres per a poder destituir amb la seua mort el que tenia el domini de la mort, és a dir, el diable, i ha alliberat els qui, per temor de la mort, eren esclaus tota la vida. 

Noteu que ell no ha vingut per a ajudar els àngels, sinó als descendents d'Abraham. Per això calia que es fera en tot paregut als germans, per a ser un gran sacerdot compassiu i acreditat davant de Déu i expiar d'esta manera els pecats del poble. 

Perquè, pel fet d'haver passat ell la prova del dolor, pot confortar els qui ara l'estan passant.

Al·leluia Lc 2,32

Llum que es revelarà a les nacions

i glòria d'Israel, el poble de Déu.

Evangeli Lc 2,22-40

Els meus ulls han vist el Salvador

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Lluc 

 

Quan es compliren els dies de la seua purificació, segons la llei de Moisés, els pares de Jesús el portaren a Jerusalem per a presentar-lo al Senyor, [tal com prescriu la llei del Senyor: «Tot baró primogènit serà consagrat al Senyor»; i per a oferir en sacrifici «un parell de tórtores o dos colomins», com diu la llei del Senyor.

Hi havia en aquell temps a Jerusalem un home, Simeó de nom, un home just i piadós, que esperava l'hora en què Israel seria consolat; l'Esperit Sant estava en ell i li havia revelat que no moriria sense haver vist el Messies del Senyor. Mogut per l'Esperit, va anar al temple i, quan els pares entraven amb Jesús per a complir amb el xiquet allò que era costum segons la Llei, Simeó el prengué en braços i beneí a Déu dient: 

 

«Ara, Senyor, deixeu que el vostre servent 

se'n vaja en pau, com li havíeu promés. 
Els meus ulls han vist el Salvador, 
que preparàveu per a presentar-lo a tots els pobles; 
llum que il·luminarà les nacions, 

glòria d'Israel, el vostre poble». 

 

Son pare i sa mare estaven meravellats d'açò que es deia d'ell. Simeó els va beneir i va dir a Maria, sa mare: 

«Este serà motiu que molts, a Israel, caiguen i s’alcen; serà signe de contradicció —a tu mateixa una espasa et traspassarà l’ànima—, i així es revelaran els pensaments amagats en els cors de molts». 

Hi havia també una profetessa, Anna, filla de Fanuel, de la tribu d’Aser, d’edat molt avançada: de joveneta havia viscut set anys amb el seu marit, però havia quedat viuda, i ara ja tenia huitanta-quatre anys. No es movia mai del temple, servint a Déu nit i dia amb dejunis i oracions. Ella, que es trobava allí a la mateixa hora, donava gràcies a Déu i parlava del xiquet a tots els qui esperaven el temps de la redempció de Jerusalem. 

Després de complir tot el que ordenava la Llei del Senyor, se’n tornaren a Galilea, al seu poble de Natzaret. El xiquet creixia i s’enfortia, ple de saviesa, i la gràcia de Déu estava en ell.

 

El Messies era esperat com un missatger de foc que purificaria la intenció dels cors i alhora il·luminaria amb la seua llum. Seria així un verdader sacerdot capaç d'oferir a Déu amb autenticitat. Esta autenticitat sacerdotal la té Jesús quan es presenta com el nostre germà major, compassiu i fidel, que ens coneix i així ens pot ajudar. L'Evangeli ens mostra la humilitat de dos ancians, Simeó i Anna, que reconeixen la llum i l'autenticitat d'este xiquet Jesús presentat en el temple de Jerusalem. No són gent important ni principal, sinó dos persones pobres que esperen des de la pregària la salvació del seu poble Israel.

• Estant Simeó davant del santuari (Himne de Vespres)

XX Jornada de la Vida Consagrada

• Enric Benavent, arquebisbe de València:  Jornada de la Vida Consagrada (2026, gener 28)
• Enric Benavent, arquebisbe de València: Jornada de la Vida Consagrada (2025) 
• Enric Benavent, arquebisbe de València: Jornada de la Vida Consagrada (2024) 
• Enric Benavent, arquebisbe de València: Jornada de la Vida Consagrada (2023) 
• J.M. Bausset: Dia de la vida consagrada (2015)

Aniversari del naiximent de mossén Antoni Maria Alcover (1862)

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del 2 de febrer

2. A Orleans, a la Gàl·lia Lugdunense, hui França, sant Flòscul, bisbe. (c. 500)

3. A Canterbury, a Anglaterra, sant Llorenç, bisbe, que va governar esta Església després de sant Agustí i la va engrandir en convertir a la fe el rei Edbald. (619)

4. A Würzburg, ciutat d'Austràsia, actualment Alemanya, sant Burcard, el qual, oriünd d'Anglaterra, va ser ordenat per sant Bonifaci com a primer bisbe d'esta seu. (754)

5. A Florència, a la regió italiana de Toscana, beat Simó Fidati de Càssia, prevere de l'Orde d'Ermitans de Sant Agustí, que amb les seues paraules i els seus escrits va conduir a molts a viure amb més fidelitat la vida cristiana. (1348)

6. A Susa, al Piemont, també a Itàlia, beat Pere Cambiani de Ruffia, prevere de l'Orde de Predicadors i màrtir, que per odi a l'Església va ser assassinat en el claustre pels heretges. (1365)

7. A Prato, lloc de la Toscana, de nou a Itàlia, santa Caterina de Ricci, verge, del Tercer Orde Regular de Sant Doménec, que es va dedicar de ple a la restauració de la religió. Va aconseguir, d'alguna manera, experimentar en ella els misteris de la passió de Jesucrist, gràcies a la seua assídua meditació. (1590)

8. A Bordeus, a França, santa Joana de Lestonnac, que, quan era xiqueta, va rebutjar la invitació i els esforços de sa mare per a apartar-la de l'Església catòlica. En quedar viuda i després d'educar convenientment els seus cinc fills, va fundar la Companyia de Maria Nostra Senyora, a imitació de l'Orde de la Companyia de Jesús, per a l'educació cristiana de les xiques. (1640)

9. A Roma, sant Nicolau Saggio de Longobardi, religiós de l'Orde dels Mínims, que va exercir amb humilitat i santedat l'ofici de porter. (1709). Canonitzat en 2014

10. A Genezzano, lloc del Laci, a Itàlia, beat Esteve Bellesini, prevere de l'Orde de Sant Agustí, que va romandre fidel a la seua congregació durant temps difícils i es va dedicar infatigablement a l'educació de la joventut, a la predicació i al treball pastoral. (1840)

11. A Hanoi, a Tonquín, hui Vietnam, sant Joan Teòfan Vénard, prevere de la Societat de Missions Estrangeres de París i màrtir, que després de passar sis anys de treballs ministerials en la clandestinitat i enmig de grans dificultats, va ser tancat en una gàbia i condemnat a mort en temps de l'emperador Tu Duc, i va marxar serenament a consumar el seu martiri per decapitació. (1861)

12. A Dernach, lloc de Renània, a Alemanya, santa Maria Caterina Kasper, verge, que va fundar l'Institut de Serventes Pobres de Jesucrist, per a servir el Senyor en els indigents. (1898). Canonitzada en 2018.

13. A Milà, ciutat d'Itàlia, beat Andreu Carles Ferrari, bisbe, que va treballar en favor de les tradicions religioses del seu poble i va obrir nous camins per a donar a conéixer en el món l'amor de Crist i de l'Església. (1921)

14. A Verona, també a Itàlia, beata Maria Dominga Mantovani, verge, que juntament amb el beat Josep Nascimbeni, prevere, va fundar l'Institut de Germanetes de la Sagrada Família, del qual va ser primera superiora, per a atendre els pobres, òrfens i malalts, i va portar sempre una vida humil per amor a Crist. (1934)