24 de juliol de 2026, divendres XVI

DIVENDRES DE LA SETMANA XVI / II

Lectura primera Jr 3,14-17

Vos donaré pastors segons el meu cor;

totes les nacions es reuniran a Jerusalem

Lectura del llibre de Jeremies

Torneu, fills desencaminats, que jo soc el vostre Senyor. Ho dic jo, el Senyor. Jo en prendré un d'una ciutat i dos d'un clan, i vos conduiré a Sió. Vos donaré pastors segons el meu cor, que vos pasturaran amb coneiximent i enteniment.

Sereu fecunds i vos multiplicareu en el país. Aquells dies ja no parlaran més de l'Arca de l'aliança del Senyor»; ja no hi pensaran ni se'n recordaran, no la trobaran a faltar ni la refaran mai més. Vos ho dic jo, el Senyor.

En aquell temps donaran a Jerusalem el nom de "Tron del Senyor"; totes les nacions s'hi reuniran en el nom del Senyor, i ja no seguiran més la cabuderia del seu cor endurit.

Salm responsorial Jr 31,10.11-12ab.13 (R.: cf. 10d)

Escolteu, nacions, la paraula del Senyor,

anuncieu-la lluny, a les illes:

«El qui havia dispersat Israel, el reunirà,

i el guardarà com un pastor el seu ramat».

R. El Senyor ens guardarà

com un pastor el seu ramat.

El Senyor ha redimit el poble de Jacob,

l'allibera de les mans dels més forts.

Arriben a les altures de Sió cridant de goig,

a la llum de l'abundor del Senyor. R.

Dansaran d'alegria les donzelles,

i estaran contents jóvens i vells.

«Canviaré el dol en dies de festa,

els consolaré de les penes i els alegraré». R.

Al·leluia Cf. Lc 8,15

Feliços els qui amb cor bo i dòcil

guarden la paraula de Déu,

i donen fruit amb perseverança.

Evangeli Mt 13,18-23

Aquell que ha sentit la paraula i l'ha entesa i dona fruit

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Mateu

En aquell temps, Jesús va dir als deixebles: 

Escolteu, per tant, vosaltres, què vol dir la paràbola del sembrador.

La llavor sembrada a la vora del camí vol dir que, a tots aquells que escolten la paraula del Regne però no l'entenen, el Maligne els furta la llavor sembrada en els seus cors.

La llavor sembrada en un terreny pedregós vol dir que, a aquells que reben amb alegria la paraula del Regne quan la senten, però només per un moment; no arrela dins d'ells, i en el moment que es troben amb dificultats o amb persecucions per la paraula que havien rebut, sucumbixen de seguida.

La llavor sembrada entre cards vol dir aquells que han sentit la paraula del Regne, però les preocupacions del món present i la seducció de les riqueses l'ofeguen i no dona fruit.

La llavor sembrada en terra bona vol dir aquells que han sentit la paraula del Regne i l'han entesa, i per això dona fruit: al cent, al seixanta, o al trenta per u». 

 

Per a la celebració dels sants Bernat, Maria i Gràcia

Evangeli Lc 6,17.20-23

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Lluc

En aquell temps, Jesús va baixar amb els apòstols de la muntanya i va parar en una plana; allí hi havia molts dels seus seguidors i una multitud de gent de tot el país dels jueus, de Jerusalem i de la costa de Tir i de Sidó. Jesús va alçar els ulls cap als seus deixebles i va dir: 

 

«Feliços els pobres, perquè el Regne de Déu és vostre.

Feliços els qui ara passeu fam, perquè quedareu assaciats. 

Feliços els qui ara ploreu, perquè riureu.

Feliços sereu quan, per causa del Fill de l'home, vos odiaran, vos esquivaran, vos insultaran i denigraran el vostre nom. Aquell dia alegreu-vos i feu festa, perquè la vostra recompensa serà gran en el cel; igual feien els pares d’estos amb els profetes».

* * * * *

Festa de Santa Cristina a Artana, on té una ermita dedicada.

Beat valencià Jaume (de Santa Teresa) Gascon i Bordàs, carmelita descalç, màrtir (memòria a Forcall)

Nascut el 26/07/1886 a Forcall (Ports), mort el 24/07/1936 a Barcelona. Incorporat a la província catalana, des de l’any 1918 va residir al convent de Barcelona. Donava classes de teologia dogmàtica i moral. Quan va eixir del convent el dia 20 al matí amb la resta de religiosos, va ser colpejat fins que caigué malferit. Arrossegat fins a un cotxe, un milicià li disparà un tret. Va morir quatre dies després a l’hospital a causa de les ferides rebudes i el van enterrar al cementiri de Sarrià.

Beat valencià Càndid Castán San José, laic, pare de família, màrtir (mem. a Benifaio)

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del 24 de juliol

Sant Xàrbel (Josep) Makhluf, prevere de l'Orde Libanesa Maronita, que, per amor a la soledat i per a arribar a la més alta perfecció, va deixar el cenobi d'Annaya, al Líban, i es va retirar al desert, en el qual va servir a Déu dia i nit, i on va viure amb gran austeritat, dejunant i pregant. (1898)

2. A Bolsena, ciutat de Toscana, actualment a Itàlia, santa Cristina, verge i màrtir. (s. inc.)

3. A Amiternum, a la regió de Sabínia, a la via Salària, també a Itàlia, sant Victorí, màrtir. (c. s. IV)

4. A Tauriana, lloc de Calàbria, de nou a Itàlia, sant Fantí el Vell, de sobrenom "Taumaturg". (s. IV)

5. A la regió de Tebaida, a Egipte, santa Eufràsia, verge, que, sent de família senatorial, va optar per fer vida eremítica en el desert, en humilitat, pobresa i obediència. (s. V)

6. A Árd Móre, a la província irlandesa de Momònia, sant Declan, que esta Església venera amb gran devoció com el seu primer bisbe. (c. s. V)

7. A la regió d'Albi, d'Aquitània, hui França, santa Segolena, religiosa. (c. s. VI)

8. A Rússia, sants Borís i Gleb, màrtirs, prínceps de Rus i fills de sant Vladímir, que van preferir morir abans que oposar-se per la força al seu germà Sviatopolk. Borís va aconseguir la palma del martiri prop de Pereislavia, al costat del riu Altam, i Gleb, poc després, al costat del riu Dnièper, prop de Smolensk. (1015)

9. A Rieti, ciutat de Sabínia, actual regió del Laci, a Itàlia, sant Balduí, abat, deixeble de sant Bernat al monestir de Claravall, que va ser enviat pel mateix sant Bernat a esta ciutat per a fundar i regir el cenobi de Sant Mateu de Montecchio. (1140)

10. Al convent de Sint-Truiden, a Brabant, hui Bèlgica, beata Cristina, anomenada l'"Admirable", perquè en ella, la mortificació del cos i l'èxtasi místic en el Senyor va obrar admirables meravelles. (c. 1224)

11. A Stary Sącz, a la regió de Tarnow, a Polònia, santa Kinga o Cunegunda, filla del rei d'Hongria i casada amb el príncep Boleslau, que d'acord amb el seu espòs, va conservar la seua virginitat i, mort este, va professar la vida religiosa sota la Regla de Santa Clara, al monestir fundat per ella mateixa. (1293)

12. A Ferrara, població d'Emília-Romanya, a Itàlia, beat Joan de Tossignano Tavelli, bisbe, de l'Orde dels Jesuats. (1146)

13. A Colònia, de la Lotaríngia, actualment Alemanya, translació dels tres Mags, que, savis procedents d'Orient, van anar a Betlem per a oferir dons i contemplar en un xiquet el misteri insondable de l'Unigènit. (1162)

14. A l'Àquila, a la regió Vestina, actual Itàlia, beat Antoni Torriani, prevere de l'Orde dels Ermitans de Sant Agustí, metge de cossos i ànimes. (1494)

15. A Orbe, lloc de Savoia, ara França, beata Lluïsa, religiosa, filla del duc beat Amadeu, que va contraure matrimoni amb el príncep Hug de Châlon-Arlay i després de la seua mort, va abraçar amb fidelitat i humilitat la Regla de Santa Clara, segons la reforma de santa Coleta. (1503)

16. A la ciutat de Derby, a Anglaterra, beats Nicolau Garlick, Robert Ludlam i Ricard Simpson, preveres i màrtirs, que, en temps de la reina Isabel I, després d'haver patit tota classe de vexacions per la seua condició de sacerdots, obtingueren la glòria celestial en ser decapitats. (1588)

17. A Newcastle upon Tyne, també a Anglaterra, beat Josep Lambton, prevere i màrtir, que, a vint-i-quatre anys, per ser sacerdot, va ser atroçment esquarterat. (1592)

18. A Durham, de nou a Anglaterra, sant Joan Boste, prevere, que en el mateix regnat d'Isabel I, per ser sacerdot va patir el martiri i davant del jutge no va cessar de confortar els seus companys. (1594)

19. Beat Cristòfol de Santa Caterina (1638- Còrdova 1690), en el segle Cristòfol Fernández Valladolid, sacerdot i fundador de les Congregacions Hospitaleres de Jesús Natzaré.

20. A la ciutat de Nam Dinh, a Tonquín, hui Vietnam, sant Josep Fernández, prevere de l'Orde de Predicadors i màrtir, decapitat a causa de la seua fe en Crist, sent emperador Minh Mang. (1838)

21. A Nàpols, ciutat de la Campània, a Itàlia, beat Modestí de Jesús i de Maria (Doménec) Mazzarello, prevere de l'Orde dels Germans Menors, que, pròxim sempre a tota classe de pobres i afligits, durant una epidèmia de còlera, en assistir els moribunds, va morir contagiat de la mateixa malaltia. (1854)

22. A la ciutat de Guadalajara, a Espanya, beates Maria Pilar de Sant Francesc de Borja (Jauma) Martínez García, Teresa de l'Infant Jesús (Eusèbia) García i García, i Àngels de Sant Josep (Marciana) Valtierra Tordesillas, de l'Orde de Carmelites Descalces, vèrgens i màrtirs, coronades totes elles amb el martiri en temps de persecució religiosa, mentre aclamaven a Crist, el seu Espòs. (1936)

23. A Barcelona, beata Maria de la Mercé Prat, de la Companyia de Santa Teresa de Jesús, verge i màrtir, que durant la mateixa persecució va patir el martiri per ser religiosa. (1936)

24. De nou a Barcelona, beat Xavier Bordas Piferrer, religiós salesià, que amb el seu propi martiri va testimoniar clarament ser deixeble del diví Mestre. (1936)

23 de juliol de 2026, dijous XVI: Santa Brígida

SANTA BRÍGIDA, RELIGIOSA, PATRONA D'EUROPA

Festa

Oració col·lecta

Senyor Déu nostre, vós féreu conéixer a santa Brígida 

els secrets del vostre amor inefable, 

en la contemplació de la passió del vostre Fill; 

concediu-nos la plenitud del vostre goig 

en la manifestació de la vostra glòria eterna.

Lectura primera Ga 2,19-20

Ja no soc jo qui visc;

és Crist que viu en mi

Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Galàcia

Germans, jo, per obra de la Llei, vaig morir a la Llei, a fi de viure per a Déu. Estic crucificat amb Crist. Ja no soc jo qui visc; és Crist que viu en mi. La vida que ara visc en esta carn, la visc gràcies a la fe en el Fill de Déu, que em va estimar i es va entregar ell mateix per mi.

Salm responsorial 33,2-3.4-5.6-7.8-9.10-11 (R.: 2a, o bé: 9a)

Beneiré el Senyor en tot moment,

tindré sempre en els llavis la seua alabança.

La meua ànima es gloria en el Senyor;

se n'alegraran els humils quan ho senten.

R. Beneiré el Senyor en tot moment.

O bé: 

 

R. Tasteu i voreu que bo que és el Senyor.

Proclameu amb mi la glòria del Senyor,

exalcem junts el seu nom.

He demanat al Senyor i m'ha escoltat;

m'ha alliberat de l'ànsia que tenia. R.

Mireu-lo, i quedareu radiants,

no haureu d'amagar la cara de vergonya.

El pobre clama, el Senyor escolta

i el salva de tots els perills. R.

Acampa l'àngel del Senyor

entorn dels seus fidels i els allibera.

Tasteu i voreu que bo que és el Senyor;

feliç aquell que es refugia en ell. R.

Sants del Senyor, venereu-lo;

segur que no passareu misèria.

Els rics s'empobrixen i passen fam,

però als qui busquen el Senyor no els faltarà res. R.

Al·leluia Jo 15,9b.5b

Manteniu-vos en l'amor que vos tinc, diu el Senyor;

qui està en mi i jo en ell dona molt de fruit.

Evangeli Jo 15,1-8

Qui està en mi i jo en ell dona molt de fruit

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Joan 

 

En aquell temps, Jesús va dir als deixebles:

«Jo soc el cep verdader, i mon Pare és el llaurador. El sarment que no dona fruit en mi, el Pare el talla, però el que dona fruit, l'esporga per a que en done encara més. Vosaltres ja esteu nets gràcies a la paraula que vos he anunciat. 

Estigueu en mi i jo en vosaltres. Si un sarment no està unit a la vinya, no pot donar fruit; igualment, tampoc vosaltres en podeu donar si no esteu en mi. 

Jo soc el cep i vosaltres els sarments. Qui està en mi i jo en ell dona molt de fruit, perquè sense mi no podeu fer res. Si algú no està en mi, el tiren fora, com al sarment, i se seca. Després l'arrepleguen, el tiren al foc i crema. Si esteu en mi, i la meua paraula queda en vosaltres, podreu demanar tot el que voldreu, i ho tindreu.

La glòria de mon Pare és que doneu molt de fruit per ser deixebles meus». 

• Missa d'À Punt: Pregària per a ser un sarment unit al cep.

* * * * *

A la diòcesi de València fem memòria de sant Bernat, religiós, i les germanes Maria i Gràcia, màrtirs. Es trasllada a demà. Hui els fan festa a Alzira i a Carlet.

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del dia 23 de juliol

Festa de Santa Brígida, religiosa, patrona d'Europa. Nascuda a Suècia, va contraure matrimoni amb el noble Olf, de qui va tindre huit fills, a tots els quals va educar piadosament, i va aconseguir al mateix temps, amb els seus consells i amb el seu exemple, que el seu espòs portara una vida de pietat. Mort este, va peregrinar a molts santuaris i va deixar diversos escrits, en els quals parla de la necessitat de reforma, tant del cap com dels membres de l'Església. Posats els fonaments de l'Orde del Santíssim Salvador, a Roma va passar d'este món al cel. (1373)

Princesa de Suècia (1303-1373), fou mare de huit fills. Quan tornaven d’un peregrinatge de Santiago de Compostel·la, ella i el seu marit es feren religiosos. Fundà l’orde de Sant Salvador, format per hòmens i dones, i n’escriví la Regla. Escriví altres obres on explica les pròpies experiències místiques: «Sigueu honorat, Senyor meu Jesucrist, que vau suar sang del vostre cos innocent per la por que vos feien la passió i la mort, i, no obstant això, vau manifestar amb la més plena evidència la caritat que teniu envers el llinatge humà» (Oració 2). [font]

• Pregària de Santa Brígida de Suècia.

2. Commemoració de sant Ezequiel, profeta, fill del sacerdot Buzi, que, elegit durant la visió de la glòria de Déu que va tindre en el seu exili al país dels caldeus, i posat com a talaia per a vigilar la casa d'Israel, va censurar per la seua infidelitat el poble elegit i va preveure que la ciutat santa de Jerusalem seria destruïda i el seu poble deportat. Estant enmig dels captius, va encoratjar-los a tindre esperança i els va profetitzar que els seus ossos àrids ressuscitarien i tindrien nova vida.

3. A Classe, prop de Ravenna, a la via Flamínia, a l'actual Itàlia, commemoració de sant Apol·linar, bisbe, la memòria del qual se celebra el 20 de juliol. (c. s. II)

4. A Bizia, ciutat de Tràcia, a la Turquia actual, sant Sever, màrtir en temps dels emperadors Dioclecià i Maximià, que, segons conta la tradició, va convertir el centurió sant Memnó i va ser martiritzat després d'ell. (c. 304)

5. A Marsella, ciutat de la Provença, a la Gàl·lia, hui França, sant Joan Cassià, prevere, que va fundar un monestir per a hòmens i un altre per a dones, i, com a fruit de la seua llarga experiència en la vida monàstica, va escriure per als monjos dos obres: Institucions cenobítiques i Conferències dels Pares. (c. 435)

• J. M. Bausset: Sant Joan Cassià (23 de juliol del 2015).

6. A Cimiez, també lloc de Provença, sant Valerià, bisbe, que, elevat del monestir de Lerins a l'episcopat, va posar per escrit exemples de la vida de diversos sants per a edificació dels monjos i del poble en general. (c. 460)

7. A Orvieto, ciutat de Toscana, beata Joana, verge, terciària dominica, il·lustre per la seua caritat i la seua paciència. (1306)

8. Beata Margarida Maria López de Maturana (1884-1934). Verge, fundadora de les Mercedàries Missioneres de Berriz, va ser una de les més grans missioneres de principis del segle XX.

9. A la localitat de Manzanares, a Castella la Nova, beats Nicèfor de Jesús i de Maria (Vicent) Díez Tejerina, prevere, i cinc companys*, membres tots de la Congregació de la Passió, que en temps de persecució van ser afusellats per mantindre's fidels a la seua vocació religiosa, i van meréixer per això la corona dels màrtirs. (1936)

* Els noms dels quals són: beats Josep dels Sagrats Cors Estalayo García, Epifani de Sant Miquel Sierra Conde, Abili de la Creu Ramos Ramos, Zacaries del Santíssim Sagrament Fernández Crespo, Fulgenci del Cor de Maria Calvo Sánchez, religiosos.

10. A Carabanchel Baix, a la província de Madrid, i durant la mateixa persecució, beats màrtirs Germà de Jesús i de Maria (Manuel) Pérez Giménez, prevere, i huit companys*, religiosos de la mateixa Congregació de la Passió, que, en morir per Crist, es van convertir en vencedors. (1936)

* Els noms són: beats Felip del Sagrat Cor de Maria Valcabado Magraner, prevere; Maurili de l'Infant Jesús Macho Rodríguez, Josep de Jesús i Maria Osés Sáinz, Juli del Sagrat Cor Mediavilla Concejero, Josep Maria de Jesús Muriente Ruiz Martínez, Laurí de Jesús Crucificat Proaño Cuesta, Anacari de la Immaculada Benito Nozal, Felip de Sant Miquel Ruiz Fraile, religiosos.

11. A la ciutat de Toledo, beats màrtirs Pere Ruiz de los Paños i Josep Sala Picó, preveres de la Germandat de Sacerdots Operaris Diocesans del Cor de Jesús, assassinats durant la mateixa persecució. (1936)

12. A Dachau, prop de la ciutat de Munic, de Baviera, a Alemanya, beat Cristí Gondek, prevere de l'Orde dels Germans Menors i màrtir, que, desterrat de Polònia, la seua pàtria, llavors oprimida per un règim hostil a la dignitat humana i a la religió, per la seua fe cristiana, va ser traslladat a un camp de concentració, on, sotmés a tota classe de turments, va aconseguir la gloriosa corona dels màrtirs. (1942)

13. A la ciutat de Presov, d'Eslovàquia, beat Basili Hopko, bisbe auxiliar d'esta eparquia i màrtir, que, en temps d'un règim contrari a Crist i a l'Església, va ser empresonat per haver tornat al seu ministeri de servici als fidels de ritu bizantí i, suportant tractes cruels, va contraure una cruel i llarga malaltia que el va acompanyar fins a la mort; així va obtindre la palma de la victòria. (1976)

22 de juliol de 2026, dimecres: Santa Maria Magdalena

S. M. Magdalena
(Joan Reixach)

SANTA MARIA MAGDALENA

Festa

Festa de santa Maria Magdalena, que, alliberada pel Senyor de set dimonis, es va convertir en la seua deixebla, seguint-lo fins a la muntanya del Calvari, i en el matí de Pasqua va meréixer ser la primera a vore el Salvador retornat de la mort i a portar als altres deixebles l'anunci de la resurrecció (elog. del Martirologi Romà).

Titular de les esglésies parrroquials de Benifaraig, Beniopa, Benitatxell, Santa Magdalena de Polpís, Moncofa, l’Olleria, l’Orxa, Sollana, Tibi, Vilafranca i Vinaròs. Té ermites dedicades a Castelló de la Plana, Banyeres de Mariola i Massamagrell; i també el santuari moderniste de Santa Maria Magdalena a Novelda.

Festa a Moncofa, Novelda, l'Orxa, Poble Nou de Benitatxell i Sollana

• Joan Roís de Corella: Maria Magdalena, dels apòstols apostolessa.
• J. M. BAUSSET: Santa Magdalena (22 de juliol del 2015).
• J. M. BAUSSET: Santa Magdalena: apostolorum apostola (22 de juliol del 2016).

  

Monició d'entrada

Celebrem hui la festa de santa Maria Magdalena, una d'aquelles dones que, alliberada per Jesús, es va convertir en la seua deixebla. És la que va estar al peu de la creu i, juntament amb altres dones, es va dirigir al sepulcre la matinada del diumenge de Pasqua per a embalsamar el cos de Crist. Va ser la primera d'entre els deixebles a reconéixer el Senyor i després va anar a anunciar als apòstols que Crist havia ressuscitat.

Oració col·lecta

Oh, Déu,

el vostre Unigènit va confiar a Maria Magdalena,

abans que a ningú, l'anunci de l'alegria pasqual,

concediu-nos, per la seua intercessió i exemple,

proclamar a Crist viu i que el vegem regnant en la teua glòria.

Pel nostre Senyor Jesucrist.

Lectures de la missa:

Lectura primera Ct 3,1-4a

He trobat l'amor de la meua ànima

Lectura del Càntic dels càntics

Diu l'esposa:

Cada nit, mentres repose,

busque l'amor de la meua ànima.

El busque, però no el trobe.

M'he alçat a fer una volta per la ciutat,

pels carrers i per les places

buscaré l'amor de la meua ànima.

El busque, però no el trobe.

M'han eixit al pas els guardes

que ronden la ciutat, i els he dit:

«¿No heu vist l'amor de la meua ànima?»

A penes m'havia apartat d'ells,

he trobat l'amor de la meua ànima.

O bé:

Lectura primera 2C 5,14-17

Ara ja no considerem a Crist a la manera humana

Lectura de la segona carta de sant Pau als cristians de Corint

Germans, l'amor que Crist ens té ens obliga: hem de reconéixer que, si u ha mort per tots, tots han mort amb ell. I Crist ha mort per tots, per a que els qui viuen ja no vixquen més per a ells mateixos, sinó per a aquell que ha mort i ha ressuscitat per tots ells.

Per això nosaltres, des d'ara, ja no mirem a ningú a la manera humana, i si en un altre temps havíem considerat d'eixa manera a Crist, ara ja no ho fem. Aquells qui viuen en Crist són una creació nova; les coses antigues han passat, ha començat un món nou.

Salm responsorial 62,2.3-4.5-6.8-9 (R.: 2b)

Déu meu, sou el meu Déu;

de bon matí vos busque.

Tinc set de vós,

com carn que desitja

en terra seca i àrida.

R. Tinc set de vós, Senyor, Déu meu.

Jo vos buscava en el santuari

per a vore-vos gloriós i poderós.

El vostre amor val més que la vida;

per això els meus llavis vos alabaran. R.

Vos beneiré tota la vida

i alçaré les mans en nom vostre.

Assaciat com d'ambrosia i nèctar,

vos alabaré amb llavis joiosos. R.

Perquè vós m'heu ajudat,

i soc feliç a l'ombra de les vostres ales.

M'aferre a vós,

em sosté la vostra mà. R.

Al·leluia

Digau-nos, oh Maria, 

què véreu fent la nostra via?

Del Crist vivent el sepulcre, 

i Ell ressorgit, gloriós i pulcre.

Evangeli Jo 20,1-2.11-18

Dona, ¿per què plores? ¿ A qui busques?

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Joan

El diumenge, Maria Magdalena va anar al sepulcre de bon matí, quan encara era de nit fosc, i va vore que algú havia llevat la pedra de l'entrada.

Ella se'n va tornar corrents a buscar a Simó Pere i l'altre deixeble, aquell que Jesús amava tant, i els va dir: «S'han endut el Senyor del sepulcre i no sabem on l'han posat».

Maria es va quedar plorant a la porta del sepulcre. I, sense deixar de plorar, es va acatxar per a aguaitar dins del sepulcre, i va vore dos àngels vestits de blanc, assentats l'u al capçal i l'altre als peus d'on havia reposat el cos de Jesús. 

Ells li pregunten: «Dona, ¿per què plores?» Ella els va respondre: «S'han endut el meu Senyor, i no sé on l'han posat». Després de dir estes paraules, es gira cap arrere i va vore a Jesús allí dret, però no el va reconéixer. Jesús li preguntà: «Dona, ¿per què plores? ¿A qui busques?» Ella, pensant-se que era l'amo de l'hort, li va dir: «Senyor, si te l'has emportat tu, dis-me on l'has posat, i me l'enduré». Li digué Jesús: «Maria!» Ella es girà i exclamà en hebreu: «Rabuni!», que vol dir «Mestre!» Jesús li va dir: «Deixa'm anar, que encara no he pujat al Pare, però afanya't, ves a dir als meus germans: "Me'n puge al meu Pare, que és també el vostre Pare, al meu Déu, que és també el vostre Déu». 

Maria Magdalena va anar a anunciar als deixebles que havia vist el Senyor i que li havia dit estes coses. 

 

Meditació

Benet XVI, Àngelus, 23 de juliol de 2006

Celebrem la memòria litúrgica de santa Maria Magdalena, deixebla del Senyor, que en els evangelis ocupa un lloc destacat. Sant Lluc la inclou entre les dones que van seguir a Jesús després d'haver sigut "curades d'esperits malignes i malalties", precisant que d'ella "havien eixit set dimonis" (Lc 8, 2). Magdalena és present al peu de la creu, juntament amb la Mare de Jesús i altres dones. Ella va ser qui va descobrir, el matí del primer dia després del dissabte, el sepulcre buit, al costat del qual va romandre plorant fins que se li va aparéixer Jesús ressuscitat (cf. Jo 20, 11). La història de Maria Magdalena recorda a tots una veritat fonamental: deixeble de Crist és qui, en l'experiència de la debilitat humana, ha tingut la humilitat de demanar-li ajuda, ha sigut curat per ell i l’ha seguit de prop, convertint-se en testimoni del poder del seu amor misericordiós, més fort que el pecat i la mort.

Pregària dels fidels

Invoquem humilment, germans, la bondat de Déu totpoderós per la intercessió de santa Maria Magdalena.

- Per la santa Església de Déu: que els seus fills es renoven en Crist cada dia com a noves criatures. Preguem al Senyor.

- Per tots els pobles del món: que s'òbriguen a l'Evangeli i s'enriquisquen amb la seua llum. Preguem al Senyor.

- Per aquells que, com Maria Magdalena, busquen a Déu i en tenen set: que el Senyor els isca a l'encontre i els assacie de gràcia amb la seua presència. Preguem al Senyor.

- Pels qui estem ací reunits: que beguem en les fonts de l'eucaristia l'esperit d'amor i misericòrdia del Pare i ens sentim enviats a anunciar-lo als nostres germans. Preguem al Senyor.

Déu totpoderós, consol dels dèbils, escolteu la súplica dels que vos invoquen i per la intercessió de santa Maria Magdalena. Ell, que viu i regna pels segles dels segles. 

 

Oració sobre les ofrenes

Accepteu, Senyor, els dons que vos presentem

en la festa de santa Maria Magdalena,

l'obsequi d'amor de la qual va acceptar amb tanta misericòrdia el vostre Fill Unigènit.

Ell, que viu i regna pels segles dels segles.

Prefaci

És realment just i necessari,

és el nostre deure i és la nostra salvació,

Pare totpoderós,

de qui la misericòrdia

no és menor que el poder,

que sempre vos alabem,

per Crist Senyor nostre.

Ell, en l’hort, es va aparéixer visiblement a Maria Magdalena,

ja que ella l’havia estimat quan vivia,

l’havia vist morint en la creu,

l’havia buscat jacent en el sepulcre

i va ser la primera que el va adorar quan ressuscità d’entre els morts;

i ell la va honorar davant dels apòstols

amb l’ofici de l’apostolat

per a que el bon anunci de la vida nova

arribara fins als límits de la terra.

Per això, Senyor,

amb els àngels i els sants

vos aclamem amb alegria dient:

Oració després de la comunió

Que la participació santa en els vostres misteris, Senyor,

infonga en nosaltres aquell amor perseverant

amb el qual santa Maria Magdalena es va mantindre unida sempre a Crist, el seu Mestre.

Ell, que viu i regna pels segles dels segles.

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del 22 de juliol

Festa de santa Maria Magdalena, que, alliberada pel Senyor de set dimonis, es va convertir en la seua deixebla, seguint-lo fins a la muntanya del Calvari, i en el matí de Pasqua va meréixer ser la primera a vore el Salvador retornat de la mort i portar als altres deixebles l'anunci de la resurrecció. (s. I)

2. A Ankara, ciutat de Galàcia, actualment Turquia, sant Plató, màrtir. (s. III/IV)

3. A la província romana d'Àfrica Mauritana, actual Marroc, sants Màrtirs Massilitans, sobre els quals sant Agustí va predicar un sermó als fidels en l'aniversari de la seua mort. (s. III/IV)

4. A Antioquia de Síria, hui a Turquia, sant Ciril, bisbe, que va ser empresonat i desterrat en temps de l'emperador Dioclecià. (c. 306)

5. En la fortalesa de Schemaris, en les muntanyes del Caucas ara georgià, sant Anastasi, monjo, el qual, deixeble de sant Màxim el Confessor, per defendre la fe ortodoxa, va patir amb ell la presó i tortures, i havent partit cap a esta fortalesa, en ella, o tal vegada pel camí, va entregar la vida. (662)

6. A l'abadia de Fontenelle, a Nèustria, hui França, sant Vandregisil, abat, que, havent renunciat a viure en la cort amb el rei Dagobert, va fer vida monàstica en diversos llocs, i promogut al sacerdoci per sant Aldoè [o Audoè], bisbe de Rouen, en el bosc anomenat Gemeticense va fundar i va regir el monestir d'eixe mateix nom. (c. 668)

7. A Menat, a la Gàl·lia Arvernense, també França en l'actualitat, sant Meneleu, abat. (c. 700)

8. A Pavia, a l'actual regió italiana de Llombardia, sant Jeroni, bisbe. (s. VIII)

9. A Lodi, també a Llombardia, sant Guàlter [o Valter o Gualteri o Galter], fundador de la Casa Hospital de la Misericòrdia. (1224)

10. A Venècia, també a la Itàlia actual, beat Agustí de Biella Fangi, prevere de l'Orde de Predicadors, que va escampar grans bondats a Soncino, a Viglebano i a la mateixa Venècia. (1493)

11. A Lisboa, a Portugal, sant Llorenç de Brindisi, la memòria del qual es va celebrar ahir. (1619)

12. A Cardiff, ciutat de Gal·les, al Regne Unit, sants Felip Evans, de l'Orde de la Companyia de Jesús, i Joan Lloyd, preveres i màrtirs, que en temps del rei Carles II van ser penjats en descobrir-se que exercien el sacerdoci en la seua pàtria. (1679)

13. Davant del litoral de Rochefort, a França, beat Jaume Lombardie, prevere de Llemotges, màrtir, que en la terrible persecució desencadenada contra l'Església durant la Revolució Francesa, per ser sacerdot va ser empresonat en una nau menuda, en condicions insalubres, on va morir consumit per una malaltia incurable. (1794)

14. En un lloc anomenat Majiazhuang, prop de Daining, a la província d'Hebei, a la Xina, sants màrtirs Anna Wang, verge, Llúcia Wang Wangzhi i el seu fill Andreu Wang Tianqing, assassinats pel nom de Crist durant la persecució desencadenada pels Yihetuan. (1900)

15. També prop de Daining, igualment a la província xinesa d'Hebei, santa Maria Wang Lizhi, màrtir, que en la mateixa persecució, quan alguns pagans intentaven salvar-la demanant-li que diguera no ser cristiana, ella va afirmar obertament ser serventa de Crist Jesús i, per això, va ser executada immediatament. (1900)