23 de febrer de 2026, dilluns I de Quaresma

DILLUNS DE LA SETMANA I DE QUARESMA

La Quaresma: Practicar la religió verdadera

Lectura primera Lv 19,1-2.11-18

Fes justícia a tots

Lectura del llibre del Levític

El Senyor va dir a Moisès: «Digues a tota la comunitat dels israelites: "Sigau sants, perquè jo, el Senyor, el vostre Déu, soc sant.
No robeu. No mentiu ni vos defraudeu els uns als altres. No jureu en fals pel meu nom; seria profanar el nom del teu Déu. Jo soc el Senyor.
No explotes els altres ni els lleves allò que és seu. No retingues fins l'endemà la paga del jornaler. No insultes els sords ni faces la cameta als cegos. Reverencia el teu Déu. Jo soc el Senyor.
No dones sentències injustes. No sigues parcial amb els pobres ni beneficies els poderosos. Fes justícia a tots. No escampes calúmnies contra ningú del teu poble, ni et presentes com a testimoni per a fer condemnar a mort el teu proïsme. Jo soc el Senyor.
No tingues malícia als teus germans dins del teu cor. Corregix els altres, si cal; així no et faràs responsable del seu pecat. No sigues venjatiu ni guardes rancor contra ningú del teu poble. Ama els altres com a tu mateix. Jo soc el Senyor"».

Salm responsorial 18,8.9.10.15 (R.: Jo 6,63c)

La llei del Senyor és perfecta,
i és descans de l'ànima;
el testimoni del Senyor és fidel,
dona enteniment als simples.

R. Les vostres paraules, Senyor,
són esperit i són vida.

Els mandats del Senyor són rectes,
omplin el cor de goig;
els manaments del Senyor són clars,
il·luminen els ulls. R.

El temor que ell inspira és sa,
es manté per sempre;
les lleis del Senyor són segures,
totes són justíssimes. R.

Que vos agraden, Senyor,
les paraules dels meus llavis,
que vos arribe el prec del meu cor,
roca meua, redemptor meu. R.

Vers abans de l'evangeli 2C 6,2b

Ara és l'hora favorable,
ara és el dia de la salvació.

Evangeli Mt 25,31-46

Cada vegada que ho féieu a u d'estos germans meus,
per menut que fora, m'ho féieu a mi

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Mateu

En aquell temps, Jesús va dir als seus deixebles: 
«Quan el Fill de l'home vindrà en la seua glòria, acompanyat de tots els àngels, s'assentarà en el seu tron gloriós. Es reuniran davant d'ell tots els pobles i els separarà entre ells com un pastor separa les ovelles de les cabres, i posarà les ovelles a la dreta i les cabres a l'esquerra.
Després, el Rei dirà als de la dreta: "Vingueu, beneïts del meu Pare: preneu possessió del Regne que ell vos tenia preparat des de la creació del món; perquè tenia fam i em donàreu de menjar, tenia set i em donàreu de beure, era foraster i m'acollíreu, em véreu despullat i em vestíreu, estava malalt i em visitàreu, estava en la presó i vinguéreu a vore'm".
I els justs li replicaran: "Senyor, ¿quan vos vam vore amb fam i vos donàrem de menjar, o passant set i vos donàrem de beure? ¿Quan vos vam vore foraster i vos acollírem, o despullat i vos vestírem? ¿Quan vos vam vore malalt o en la presó i anàrem a visitar-vos?"
El Rei els respondrà: "Vos ho dic de veres: cada vegada que ho féieu a u d'estos germans meus, per menut que fora, m'ho féieu a mi".
Després dirà als de l'esquerra: "Aparteu-vos de mi, maleïts, aneu-vos-en al foc etern preparat per al diable i els seus àngels; perquè jo tenia fam i no em donàreu de menjar, tenia set i no em donàreu de beure, era foraster i no m'acollíreu, em véreu despullat i no em vestíreu, estava malalt o en la presó i no em visitàreu".
Estos, per la seua part, respondran: "Senyor, ¿quan vos vérem amb fam o amb set, o foraster o despullat, o malalt o en la presó, i no férem res per vós?"
Ell els contestarà: "Vos ho dic de veres: cada vegada que no ho féieu a u d'estos, per menut que fora, a mi deixàveu de fer-m'ho". 
I estos aniran als suplicis eterns, mentres que els justs aniran a la vida eterna». 
 
MEDITACIÓ AMB EL PAPA FRANCESC 
 
En el passatge de l'Evangeli de hui, Jesús s'identifica no només amb el pastor-rei, sinó també amb l'ovella perduda. Podríem parlar d'una “doble identitat”: el rei-pastor, Jesús, també s'identifica amb les ovelles, és a dir, amb els germans més menuts i més necessitats. I així indica el criteri de juí: es prendrà a partir de l'amor concret donat o negat a estes persones, perquè Ell mateix, el jutge, està present en cada una d'elles. Ell és el jutge, és Déu-home, però també és el pobre, està amagat, està present en la persona del pobre que esmenta ací. Jesús diu: "Vos ho dic de veres: cada vegada que ho féieu (o no ho féieu) a u d'estos germans meus, per menut que fora, a mi m'ho féieu  (o no m'ho féieu)" (vv. 40.45). Serem jutjats per amor. El juí serà sobre l'amor. No pels sentiments, no: serem jutjats per les nostres obres, per la compassió que esdevé proximitat i ajuda atenta. (Àngelus, 22 de novembre de 2020)

* * * * *

* * * * *

Sant Policarp d'Esmirna, bisbe i màrtir (comm.).

Policarp va ser deixeble dels Apòstols i bisbe d'Esmirna, Va ser hoste d'Ignasi d'Antioquia. Va viatjar a Roma per tal de tractar la data de la Pasqua amb el papa Anicet. El 23 de febrer de l'any 155 va sofrir martiri en una foguera de l'estadi de la seua ciutat «per haver estat considerat digne de prendre part amb els màrtirs en el calze de Jesucrist». Tenia 86 anys. [Font]

 

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del dia 23 de febrer

Memòria de sant Policarp, bisbe i màrtir, deixeble de sant Joan i l'últim dels testimonis dels esdeveniments apostòlics, que en temps dels emperadors Marc Antoní i Luci Aureli Còmode, quan tenia ja quasi noranta anys, va ser cremat viu a l'amfiteatre d'Esmirna d'Àsia, actual Turquia, en presència del procònsol i del poble, mentre donava gràcies a Déu Pare per haver-lo comptat entre els màrtirs i permés participar del calze de Crist. (c. 155)

2. A la regió de Sírmia, a Pannònia, hui Croàcia, sant Siré o Sineri, màrtir, d'ofici hortolà, que va ser denunciat per una dona a la qual havia retret la seua lascívia, i per haver declarat davant del jutge la seua condició de cristià i negar-se a sacrificar als déus, va ser decapitat. (c. 307)

3. A Wenlock, a Anglaterra, santa Milburga, verge, de la família reial de Mèrcia, que va ser abadessa d'este monestir. (c. 722)

4. A Magúncia, al territori de Francònia, a l'Alemanya actual, sant Willigis, bisbe, eximi pel seu zel pastoral. (1011)

5. A Stilo, lloc de la regió italiana de Calàbria, sant Joan, que va ser monjo segons els estatuts dels Pares orientals i va meréixer ser anomenat "Terestes" o "Segador", perquè, persona de summa caritat envers els pobres, tenia costum de prestar ajuda als segadors. (s. XI)

6. A França, en una nau presó ancorada enfront de la ciutat de Rochefort, beat Nicolau Tabouillot, prevere i màrtir, que era rector, i per raó del seu ministeri sacerdotal va ser detingut durant la Revolució Francesa i va acabar els seus dies en un hospital, consumit per la malaltia. (1795)

7. Beata Giovannina Franchi (1807, Como, Itàlia 1872). Fundadora de la Congregació de les Germanes Infermeres de la Mare de Déu Dolorosa.

8. A Bilbao, al País Basc, beata Rafaela de Ybarra i Arambarri de Vilallonga, que, sent mare de set fills i amb el consentiment del seu marit, va fer professió religiosa i va fundar la Congregació dels Sants Àngels Custodis, per a la protecció de les jóvens i per a ensenyar-los el camí dels preceptes del Senyor. (1900)

9. A Roma, santa Josefina (Judit Adelaida) Vannini, verge, que va fundar la Congregació de Filles de Sant Camil, per a servir als malalts. (1911) Canonitzada en 2019.

10. A Poznan, ciutat de Polònia, beat Lluís Mzyk, prevere de la Societat del Verb Diví i màrtir, que durant l'ocupació militar de la seua pàtria per un règim sectari, inhumà i hostil a la fe, va ser assassinat pels guàrdies de la ciutat, confessant a Crist fins a la mort. (1942)

11. Al camp de concentració de Dachau, pròxim a la ciutat de Munic, a Alemanya, beat Vicent Frelichowski, prevere, que durant la guerra, empresonat en diverses presons, mai va decaure en la fe ni en la seua missió pastoral. Atenent companys malalts, també ell va emmalaltir i, després de molts sofriments, va arribar a la possessió de la pau eterna. (1945)


at Cap comentari:
Labels: , , ,

22 de febrer de 2026, diumenge I de Quaresma

DIUMENGE I DE QUARESMA / Cicle A

Primer Diumenge de Quaresma, en el qual, des de l'exemple oferit per Nostre Senyor Jesucrist, comença el venerable sagrament de l'observança anual de la quaresma (elog. del Martirologi Romà).

Lectura primera Gn 2,7-9.3,1-7a

Creació i pecat dels primers pares 
 
Lectura del llibre del Gènesi

El Senyor Déu va modelar l'home amb pols de la terra; li va bufar a la cara per a fer-li entrar un alè de vida, i el convertí en un ser animat. Després el Senyor Déu plantà un jardí a l''Edèn, en la regió d'orient, i va posar-hi l'home que havia modelat. El Senyor Déu va fer nàixer de la terra fèrtil tota classe d'arbres que fan goig de vore i donen fruits gustosos. Al mig del jardí hi havia l'arbre de la vida i l'arbre del coneiximent del bé i del mal.
La serp era el més astut de tots els animals que el Senyor Déu havia fet. Va dir, per tant, a la dona: «¿Així que Déu vos ha dit que no mengeu dels fruits de cap arbre del jardí?». La dona li va respondre: «Podem menjar dels fruits de tots els arbres del jardí, però dels fruits de l'arbre que hi ha al mig del jardí, Déu ha dit que no en mengem ni els toquem, perquè moriríem». La serp va replicar a la dona: «No morireu! Déu sap que el dia que en menjareu, se vos obriran els ulls i sereu com Déu: coneixereu el bé i el mal». La dona, veent que el fruit de l'arbre era bo per a menjar, que feia goig de vore i que era temptador adquirir coneixement, en va collir i en va menjar; en donà també a l'home, que en menjà com ella, i se'ls obriren els ulls als dos. En eixe moment s'adonaren que anaven nuets; s'entrellaçaren fulles de figuera i es cobriren.

Salm responsorial 50,3-4.5-6a.12-13.14 i 17 (R.: cf. 3a)

Pietat, Déu meu, vós que sou bo;
per la vostra gran misericòrdia,
ofegueu la meua malícia;
llaveu del tot la meua falta,
renteu el meu pecat.

R. Misericòrdia, Senyor: hem pecat.

Ara reconec la meua falta,
tinc sempre present el meu pecat.
Contra vós, contra vós sol he pecat;
als vostres ulls era un mal, i ho he fet. R.

Oh Déu, creeu en mi un cor ben net,
i restaureu en mi un esperit ferm.
No m'allunyeu de la vostra mirada,
ni em lleveu el vostre esperit sant. R.

Torneu-me el goig de la vostra salvació,
feu-me fort amb esperit generós.
Obriu-me els llavis, Senyor,
i proclamaré la vostra alabança. R.

Lectura segona Rm 5,12-19

Com més abundava el pecat, molt més ha abundat la gràcia

Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Roma

Germans, igual com el pecat va entrar en el món per obra d'un sol home, i amb el pecat la mort, també la mort s'estengué a tots els hòmens, ja que tots pecaren.
Abans que la Llei fora donada, el pecat ja existia en el món, encara que, mentres no hi ha Llei, no consta quina és la pena dels pecats. Així i tot, la mort ja imperava durant tot el temps que va d'Adam a Moisés, fins i tot damunt d'aquells hòmens que no havien pecat amb una transgressió com la d'Adam.
I Adam prefigurava l'home que havia de vindre més tard.
Però no hi ha comparació entre el delicte i el do: si pel delicte d'un sol home en moriren tants, molt més ha abundat la gràcia de Déu i el do generós que s'ha estés a tants per la gràcia d'un sol home, Jesucrist.
És veritat, no hi ha comparació entre la gràcia i el pecat d'un sol home: el juí per un sol pecat acaba en condemna, mentres que la gràcia, després de molts pecats, acaba fent-nos justs.
En conseqüècia, si pel pecat d'un sol home va imperar la mort, amb més motiu encara els qui reben eixa gràcia i el do generós que els fa justs viuran i regnaran gràcies a un sol home, que és Jesucrist.
Per tant, així com pel delicte d'un sol home es va estendre a tots la condemna, també per la justícia d'un sol home tots els hòmens són absolts i obtenen la vida; així com per la desobediència d'un sol home els altres es convertiren en pecadors, també per l'obediència d'un sol home, els altres es convertiran en justs.

Vers abans de l'evangeli Mt 4,4b

L'home no viu només de pa;
viu de tota paraula que ix de la boca de Déu.

Evangeli Mt 4,1-11

Jesús dejuna durant quaranta dies i és temptat

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Mateu

En aquell temps, l’Esperit va conduir a Jesús al desert per a que el diable el temptara. Feia quaranta dies i quaranta nits que dejunava, i quedà extenuat de fam. El temptador se li acostà i li digué: «Si eres Fill de Déu, digues que estes pedres es convertixquen en pans». Jesús li respongué: «Està escrit: “L’home no viu només de pa; viu de tota paraula que ix de la boca de Déu”».
En acabant, el diable se l’endugué a la ciutat santa, el deixà dalt de la cornisa del temple i li digué: «Si eres Fill de Déu, tira’t de dalt a baix, ja que està escrit que “donarà orde als seus àngels, i et duran en les mans per a que els teus peus no entropessen en les pedres”». Jesús li contestà: «També està escrit: “No temptes el Senyor, el teu Déu”».
El diable se l’endugué encara a una muntanya altíssima, li mostrà tots els regnes del món i la seua glòria i li digué: «Tot això t’ho donaré si et prosternes i m’adores». I li digué Jesús: «Ves-te’n, Satanàs, perquè està escrit: “Adora el Senyor, el teu Déu, dona-li culte només a ell”». I el diable ja el va deixar, i uns àngels s’acostaren a Jesús per a servir-lo.

A. La Quaresma es fonamenta en els quaranta dies i quaranta nits en què, portat per l'Esperit al desert, Jesús va ser temptat pel diable. No es va deixar portar per aquelles tres temptacions que afectaven directament la seua missió com a Messies (Ev). Contrasta la seua obediència a la voluntat de Déu amb la desobediència d'Adam i Eva en el paradís quan es van voler constituir en criteri suprem del bé i del mal, per damunt de Déu (1 lect). Així va entrar en el món el pecat i la mort; però per l'obediència d'un sol home, Jesucrist, on va abundar el pecat, sobreabundà la gràcia (2 lect).

B. Les temptacions de Jesús són les nostres temptacions, ell ens ensenya a superar la temptació de creure'ns autosuficients, perquè havent passat pel mateix ens atorga la seua gràcia, ens ajuda com a germà major nostre. La primera ens presenta la tensió per la subsistència diària; la segona ens parla del poder i la glòria de ser reconeguts; i la tercera és exigir a Déu que es manifeste i que demostre qui és. Contemplem la gran misericòrdia de Déu en Crist, sabent que on està la nostra temptació està la crida a seguir-lo amb fidelitat i a progressar en el seu coneiximent, i on està el nostre pecat està la seua invitació a la conversió.

Porrat de Sant Macià a Ròtova

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del 22 de febrer

2. A Hieràpolis, al territori de Frígia, hui Turquia, sant Papies, bisbe, de qui es diu que va ser oïdor de Joan el Prevere i company de sant Policarp, i savi comentarista dels discursos del Senyor. (s. II)

3. A Viena del Delfinat [Vienne], a la Gàl·lia Lugdunense, actual França, sant Pascasi, bisbe, cèlebre per la seua erudició i la santedat dels seus costums. (s. IV)

4. A Ravenna, a l'actual regió italiana d'Emília-Romanya, sant Maximià, bisbe, que va complir amb fidelitat la seua funció episcopal i va lluitar contra els heretges de l'època en favor de la unitat de l'Església. (556)
 
Va ser consagrat bisbe pel papa Vigili l'any 546. Era molt estimat de l'emperador Justinià i de tota la seua cort per la seua pietat i per l'encert amb què dirigia els negocis de la seua Església. Es distingí molt particularment per la devoció a la Mare de Déu santíssima.

5. A Faenza, també a Emília-Romanya, mort de sant Pere Damià, la memòria del qual es va celebrar ahir. (1072)

6. A Longchamp, suburbi de París, a França, beata Isabel [o Elisabet], verge, que, sent germana del rei sant Lluís IX, va renunciar a matrimoni de reialesa, així com a preeminències mundanes, i va ser fundadora d'un monestir de Germanes Menors, amb les quals va servir a Déu en humilitat i pobresa. (1270)

7. A Cortona, lloc de Toscana, santa Margarida, que, profundament commoguda per la mort del seu amant, va esborrar els pecats de la seua joventut amb una salutífera penitència, ja que rebuda en el Tercer Orde regular de Sant Francesc, es va entregar a la contemplació de Déu i va ser afavorida amb carismes especials. (1297)

8. A la població de Sendai, al Japó, beat Diego Carvalho, prevere de l'Orde de la Companyia de Jesús i màrtir, que després de suportar injúries, presons i fatigoses caminades realitzades en ple hivern, amb fe intrèpida va confessar a Crist, juntament amb els seus companys, en el suplici de l'aigua gelada. (1624)

9. A Florència, ciutat de Toscana, beata Maria de Jesús (Emília) d'Outremont, nascuda a Bèlgica i mare de quatre fills, la qual, en quedar viuda, i sense descurar els seus deures materns, va fundar i va regir la Societat de Germanes de Maria Reparadora confiant en l'auxili diví, i superades no poques malalties, en tornar a la seua pàtria va acabar la seua terrestre peregrinació i va descansar en el Senyor. (1878)

at Cap comentari:
Labels: , , , , , ,

21 de febrer de 2026, dissabte després de Cendra

DISSABTE DESPRÉS DE CENDRA

La Quaresma: canviar la vida

Lectura primera Is 58,9b-14

Si assacies el cor dels afligits, 
brillarà la teua llum en la foscor

Lectura del llibre d'Isaïes

Diu el Senyor: 
«Si traus de ta casa tots els jous, 
el dit acusador, 
i la mala llengua, 
si obris el teu cor als qui passen fam
i assacies el cor dels afligits, 
brillarà la teua llum en la foscor, 
la teua ombra serà llum del migdia. 
El Senyor et guiarà sempre, 
en ple desert t'assaciarà; 
enfortirà els teus ossos, 
seràs com un hort amerat d'aigua, 
com una font inacabable. 
Renovaràs les ruïnes antigues, 
refaràs els fonaments primitius:
et diran restaurador de muralles, 
repoblador de carrers.
Si els teus peus descansen en dissabte, 
si no fas negocis el dia consagrat a mi, 
si tens el dissabte per un dia de delícies, 
un dia de gloria consagrat al Senyor, 
si el glorifiques evitant viatges, 
afers privats i gestions personals,
trobaràs les teues delícies en el Senyor, 
seran teues les muntanyes del país 
i t'alimentaré de l'heretat de ton pare Jacob. 
La boca del Senyor és la qui et parla».

Salm responsorial 85,1-2.3-4.5-6 (R.: 11a)

Escolteu, Senyor, i responeu-me,
que soc un pobre desvalgut.
Guardeu la meua vida, que soc un fidel vostre.
Salveu, Déu meu, el vostre servent 
que en vós confia. 

R. Ensenyeu-me la vostra ruta, Senyor,
que m'encamine en la vostra veritat.

Compadiu-me, Senyor,
que vos invoque cada dia.
Doneu este goig al vostre servent;
a vós, Senyor, eleve la meua ànima. R.

Vós, Senyor, sou indulgent i bo,
ric en amor per a qui vos invoca.
Senyor, escolteu la meua pregària,
escolteu la meua súplica. R.

Vers abans de l'evangeli Ez 33,11

Diu el Senyor:
«No em complau la mort del pecador,
sinó que es convertixca i que vixca».

Evangeli Lc 5,27-32

No he vingut a cridar els justs a convertir-se, sinó els pecadors

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Lluc
En aquell temps, Jesús va eixir, va vore un publicà que es deia Leví, que es trobava darrere del taulell dels impostos, i li va dir: «Seguix-me». Ell ho deixà tot, es va alçar i el va seguir. 
Després Leví va preparar un gran banquet en sa casa en honor de Jesús. Molts publicans i altra gent acompanyaven a Jesús en la taula. Els fariseus i els seus mestres de la Llei recriminaven els deixebles de Jesús i els deien: «¿Per què mengeu i beveu amb publicans i pecadors?» 
Jesús els va respondre: «El metge, no el necessiten els qui estan sans, sinó els malalts. No he vingut a cridar els justs a convertir-se, sinó els pecadors». 
 
MEDITACIÓ AMB EL PAPA FRANCESC

Pocs veien a Mateu tal com era: el coneixien com aquell que estava «darrere del taulell dels impostos» (v. 9). De fet, era un recaptador d'impostos: és a dir, un que recaptava tributs de part de l'imperi romà que ocupava Palestina. En altres paraules, era un col·laboracioniste, un traïdor del poble. Podem imaginar el menyspreu que la gent sentia per ell: era un “publicà”, així es deia. Però, als ulls de Jesús, Mateu és un home, amb les seues misèries i la seua grandesa. Estigau atents a açò: Jesús no es deté en els adjectius, Jesús busca sempre el substantiu. “Este és un pecador, este és un açò i allò…” són adjectius: Jesús va a la persona, al cor, esta o este és una persona, este és un home, esta és una dona, Jesús va a la substància, al substantiu, mai a l'adjectiu, oblida els adjectius. I mentres entre Mateu i la seua gent hi ha distància ―perquè ells veien l'adjectiu, “publicà” ―, Jesús s'acosta a ell, perquè tota persona és estimada per Déu; “¿També este desgraciat?”. Sí, també este desgraciat, encara més, Ell ha vingut per este desgraciat, ho diu l'Evangeli: “Jo he vingut pels pecadors, no pels justs”. Esta mirada de Jesús que és bella, que veu l'altre, siga qui siga, com un destinatari d'amor, és l'inici de la passió evangelitzadora. Tot partix d'esta mirada, que aprenem de Jesús. Podem preguntar-nos: ¿com és la nostra mirada cap als altres? (Audiència general, 11 de gener de 2023)

* * * * * 

Sant Pere Damià, bisbe i doctor de l'Església (comm.).

Memòria de sant Pere Damià, cardenal bisbe d'Òstia i doctor de l'Església. Havent entrat en l'erm de Fonte Avellana, va promoure intrèpidament la vida religiosa, i en els temps difícils de la reforma de l'Església va treballar per tal que els monjos es dedicaren a la santedat de la contemplació, els clergues a la integritat de vida, i per tal que el poble cristià mantinguera la comunió amb la Seu Apostòlica. Va morir el dia 22 de febrer a la ciutat de Faenza, a la regió italiana d'Emília-Romanya. (1072)

Aniversari del naiximent de sant Joan Enric Newman, cardenal (1801)


Dia Internacional de la Llengua Materna


MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del 21 de febrer

2. Commemoració de sant Eustaci, bisbe d'Antioquia, el qual, cèlebre per la seua doctrina, en temps de l'emperador arrià Constanci, va ser desterrat a Trajanòpolis, a Tràcia, actual Bulgària, a causa de la seua fe catòlica, i allí va descansar en el Senyor. (c. 338)

3. Al monestir de Moutier-Grandval, a la regió d'Helvècia, hui Suïssa, sant Germà, abat, que en tractar de defensar pacíficament uns veïns del monestir davant de l'agressió d'uns assaltadors, va ser despullat per estos de les seues vestidures i llancejat fins a morir, juntament amb el monjo Randoald. (c. 667)

4. A Londres, a Anglaterra, beat Tomàs Portmort, prevere i màrtir, que en temps de la reina Isabel I va ser empresonat per ser sacerdot i després penjat prop de la catedral de Sant Pau, consumant així el seu martiri. (1592)

5. També a Londres, sant Robert Southwell, prevere de l'Orde de la Companyia de Jesús i màrtir, que durant diversos anys va exercir el seu ministeri a la ciutat i el seu voltant, i va compondre himnes espirituals. Detingut per ser sacerdot, va ser cruelment torturat per orde de la mateixa reina Isabel I, i va acabar el seu martiri en ser penjat a Tyburn. (1595)

6. A Angers, població de França, beat Nadal [Noel] Pinot, prevere i màrtir, el qual, en temps de la Revolució Francesa, mentre es preparava per a celebrar Missa com a rector que era, va ser detingut i, revestit amb els ornaments litúrgics a manera de burla, el van portar al patíbul com a l'altar del sacrifici. (1794)

7. A Torí, ciutat de la regió italiana del Piemont, beata Maria Enriqueta (Anna Caterina) Dominici, de la Congregació de Germanes de Santa Anna i de la Providència, que va governar sàviament i va engrandir el seu Institut durant trenta anys, fins al dia de la seua mort. (1894)

at Cap comentari:
Labels: , , , ,
Subscriure's a: Comentaris (Atom)

entrada destacada

23 de febrer de 2026, dilluns I de Quaresma

DILLUNS DE LA SETMANA I DE QUARESMA La Quaresma: Practicar la religió verdadera Lectura primera Lv 19,1-2.11-18 Fes justícia a tots Lectura ...

entrades populars