21 d'octubre de 2026, dimecres XXIX

DIMECRES DE LA SETMANA XXIX / II


Lectura primera Ef 3,2-12

Déu ha revelat el misteri de Crist:
des d'ara tots els pobles compartixen la mateixa promesa

Lectura de la carta de sant Pau als cristians d'Efes

Germans, segurament heu sentit dir que Déu m'ha confiat la missió de comunicar-vos la seua gràcia. Per una revelació he conegut el misteri secret, que acabe d'esbossar breument; només de llegir-lo podeu vore com he comprés el misteri de Crist, que la humanitat no havia conegut en les generacions passades tal com ara Déu l'ha revelat per l'Esperit als sants apòstols de Crist i als profetes. El misteri és este: que d'ara en avant, per l'Evangeli, tots els pobles tenen part en la mateixa herència, formen un mateix cos i compartixen la mateixa promesa en Jesucrist.
I jo soc estic servidor d'este Evangeli per un do de la gràcia que Déu m'ha concedit amb la seua acció poderosa. A mi, que soc el més insignificant del poble sant, Déu m'ha concedit la gràcia d'anunciar als altres pobles les riqueses insondables de Crist, i de posar als ulls de tots, a plena llum, quins són els designis del pla que Déu, creador de l'univers, guardava secret des de sempre.
Així, a través de l'Església, ha volgut fer conéixer les múltiples manifestacions de la saviesa a les potències i les autoritats que estan en les regions celestials. D'esta manera ha dut a terme en Jesucrist, Senyor nostre, el seu designi etern. Gràcies a ell podem acostar-nos a Déu sense cap por, amb la confiança que ens dona la nostra fe.

Salm responsorial Is 12,2.3-4bcd.5-6 (R.: 3)
    El Senyor és el Déu que em salva,
    confie en ell, no m'espante.
    D'ell em ve la força i el triomf,
    és ell qui m'ha salvat.

    R. Cantant de goig eixirem a buscar l'aigua
    de les fonts de salvació.
    Cantant de goig eixirem a buscar l'aigua
    de les fonts de salvació.
    Enaltiu el Senyor, proclameu el seu nom,
    feu conéixer entre els pobles les seues gestes.
    Recordeu que el seu nom és Excels. R.

    Canteu al Senyor que ha fet coses glorioses.
    Que ho publiquen per tota la terra.
    Poble de Sió, aclama'l ple de goig,
    perquè el Sant d'Israel
    és gran en la teua ciutat. R.

Al·leluia Mt 24,42a.44

Vetleu, estigueu a punt,
que el Fill de l'home vindrà a l'hora que no penseu.

Evangeli Lc 12,39-48

A qui molt li donen, molt li demanaran

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Lluc

En aquell temps, Jesús digué als deixebles: 
«Tingueu present que, si l’amo de casa sabera a quina hora de la nit arribarà el lladre, no el deixaria entrar en casa. Estigueu a punt també vosaltres, perquè el Fill de l'home vindrà a l'hora que no penseu». 
Pere li preguntà: «Senyor, ¿dieu esta paràbola per a nosaltres o per a tot el món?» 
El Senyor li respongué: «¿Què passa amb l'administrador fidel i prudent, a qui l'amo ha confiat la gent de sa casa per a que els done el menjar a l’hora que toca? Feliç este servidor si l’amo, quan arriba, troba que ho fa així: segur que li confiarà tots els seus béns. Però si aquell servidor pensa: "El meu amo tarda a vindre", i comença a maltractar els criats i les criades, a menjar, a beure i a embriagar-se, l’amo tornarà el dia que ell no s’espera i a l'hora que no pensa; el castigarà i li reservarà la sort dels qui no són fidels. El criat que, coneixent la voluntat de l’amo, no ha preparat o no ha fet allò que l'amo volia, rebrà molts assots. En canvi, el qui, sense conéixer-la, s'ha fet mereixedor d'assots, en rebrà pocs. A qui molt li donen, molt li demanaran; i a qui molt li confien, li exigiran encara més». 
 
La crida d'ahir a la vigilància ve acompanyada hui d'una sèrie d'advertiments davant la temptació d’abaixar la guàrdia. Deixar entrar el desànim en el cor pot portar a la negligència, i esta, al seu torn, a cometre transgressions que merexquen un castic més o menys greu, fins i tot l'exclusió definitiva. Enfront d'esta actitud, el Senyor ens convida al seguiment responsable amb la missió rebuda i la vigilància gojosa davant la seua vinguda certa. [Evangeli per a cada dia 2026, Delegació de Litúrgia de València]

* * * * *

Dia Mundial de l'Estalvi d'Energia

L'estalvi d'energia


Hem d'examinar els nostres hàbits en l'ús d'energia, en el consum, el transport i l'alimentació. Cal eliminar de les nostres economies els aspectes no essencials i nocius i crear formes fructíferes de comerç, producció i transport de mercaderies.

(Papa Francesc: Missatge per a la Jornada Mundial de Pregària per la Cura de la Creació, núm. 3, 2020)

462. La naturalesa apareix com un instrument en les mans de l'home, una realitat que ell ha de manipular constantment, especialment mitjançant la tecnologia. A partir del pressupost, que s'ha revelat errat, que hi ha una quantitat il·limitada d'energia i de recursos utilitzables, que la seua regeneració immediata és possible i que els efectes negatius de les manipulacions de la naturalesa poden ser fàcilment absorbits, s'ha difós i preval una concepció reductiva que entén el món natural en clau mecanicista i el desenvolupament en clau consumista. El primat atribuït al fer i al tindre més que al ser, és causa de greus formes d'alienació humana.
[...]
470. [... ] Una particular atenció haurà d'atribuir-se a la complexa problemàtica dels recursos energètics. Els recursos no renovables, als quals recorren els països altament industrialitzats i els de recent industrialització, han de ser posats al servici de tota la humanitat. En una perspectiva moral caracteritzada per l'equitat i la solidaritat intergeneracional, també s'haurà de continuar, amb la contribució de la comunitat científica, a identificar noves fonts energètiques, a desenvolupar les alternatives i a elevar els nivells de seguretat de l'energia nuclear. L'ús de l'energia, per la seua vinculació amb les qüestions del desenvolupament i l'ambient, exigeix la responsabilitat política dels Estats, de la Comunitat Internacional i dels agents econòmics; estes responsabilitats hauran de ser il·luminades i guiades per la cerca contínua del bé comú universal.

(Compendi de la Doctria Social de l'Església)

Martirologi Romà


1. A Nicomèdia, a Bitínia, hui Turquia, sants Dasi, Zòtic i Caius [o Gaius o Cai o Gai], que eren servidors de l'emperador Dioclecià, i després de ser acusats falsament d'haver incendiat el palau, van ser condemnats a mort i llançats a la mar amb una pedra lligada al coll. (303)

2. A la ciutat de Colònia, a Germània, actual Alemanya, commemoració de les santes vèrgens que van entregar la seua vida per Crist, en el lloc de la ciutat on després es va alçar una basílica dedicada a santa Úrsula, verge innocent, considerada com la principal del grup (c. s. IV).

Bellíssima filla d'un rei bretó del segle IV, Úrsula va acceptar casar-se amb un rei pagà amb la condició que acceptara la fe cristiana. Va partir a les seues futures noces a Colònia amb 11 verges -que per un error es van transcriure com 11.000- però la trobada amb els huns d'Àtila va causar el seu martiri.

Sant Hilarió
3. A l'illa de Xipre, sant Hilarió, abat, que, seguint els passos de sant Antoni, primer va portar vida solitària prop de la ciutat de Gaza, i després va ser fundador i exemple de la vida eremítica en esta regió. (c. 371)
4. Commemoració de sant Malc, monjo, del qual sant Jeroni va exposar per escrit el testimoni de la seua ascesi i de la seua vida a Marònia, prop d'Antioquia de Síria, hui Turquia. (s. IV)

5. A Bordeus, a Aquitània, actual França, sant Severí, bisbe, el qual, originari de les regions d'Orient, va ser rebut calorosament per sant Amand, que el va voler com el seu successor. (s. V)

6. Prop de Laon, a la Gàl·lia, també França en l'actualitat, santa Cilina, mare dels sants bisbes Principi de Soissons i Remigi de Reims. (d. 458)

7. A Lió, de nou a la Gàl·lia, commemoració de sant Viàtor, lector, que, deixeble i ministre del bisbe Just de Lió, va seguir-lo en el seu retir a Egipte i en la seua mort. (post 481)

8. A Trèveris, lloc d'Austràsia, a l'actual Alemanya, sant Vendelí, eremita. (s. VII)

9. A Marsella, ciutat de Provença, a la Gàl·lia, hui França, sant Mauront, bisbe, que va ser també abat del monestir de Sant Victor (ca. 780)

10. A Cortona, a la regió italiana de Toscana, beat Pere Capucci, prevere de l'Orde de Predicadors, el qual, meditant sobre la mort, es va exercitar en la vida espiritual i amb la seua predicació va exhortar els fidels a evitar la mort eterna. (1445)

11. Beata Maria Llorença Requesens Llong (en italià: Maria Lorenza Longo; 1463- Nàpols, Itàlia 1539). Viuda del regent aragonés de Nàpols, fou la fundadora de les Germanes Clarisses Caputxines, i de l'hospital d'incurables de Nàpols.

12. A Seül, ciutat de Corea, sant Pere Yu Taech'ol, màrtir, que a tretze anys exhortava els companys de presó a acceptar els turments, i va consumar el seu martiri en rebre cent assots i ser escanyat. (1839)

13. Beats Genar Fueyo Castañón y companys* (Nembra, Astúries, España, 1936), màrtirs. En Genar, sacerdot diocesà, rector, i tres laics de la parròquia i membres de l'Adoració Nocturna.

* Isidre Fernández Cordero, Segon Alonso González i Antoni González Alonso.

12. Al lloc de Belencito, prop de Medellín, a Colòmbia, beata Laura de Santa Caterina de Siena Montoya i Upeguí, verge, que amb notable succés es va dedicar a anunciar l'Evangeli entre els pobles indígenes que encara desconeixien la fe en Crist, i va fundar la Congregació de Germanes Missioneres de Maria Immaculada i Santa Caterina de Siena. (1949)

13. Beat Carles d'Àustria (1887-1922), emperador d'Àustria i rei d'Hongria.

14. Beat Josep Puglisi, anomenat Pino, (1937- Palermo, Itàlia 1993). Sacerdot diocesà assassinat per odi a la fe por la màfia siciliana a la qual s'enfrontà amb gran valor.


20 d'octubre de 2026, dimarts XXIX

DIMARTS DE LA SETMANA XXIX / II


Lectura primera Ef 2,12-22

Jesucrist és la nostra pau:
de dos pobles, n'ha fet un

Lectura de la carta de sant Pau als cristians d'Efes

Germans, abans vivíeu separats de Crist, privats de la ciutadania d'Israel, forasters a l'aliança i a les promeses de Déu. Vivíeu en el món sense esperança i sense Déu.
Ara, en canvi, sou en Jesucrist: els qui abans estàveu lluny, vos heu acostat gràcies a la sang del Crist.
Ell és la nostra pau. De dos pobles n'ha fet un, ja que ell ha destruït el mur que els separava: l'enemistat; abolint en el seu propi cos la Llei dels minuciosos preceptes.
Així ha posat pau entre tots dos pobles i ha creat, en ell, una nova humanitat. Per la seua mort en la creu ha reconciliat els dos amb Déu i els ha unit en un sol cos, fent morir en ell l'enemistat.
Ell ha vingut a anunciar la Bona Nova de la pau: la pau a vosaltres, que estàveu lluny, i la pau als qui estaven prop. Per ell uns i altres tenim accés al Pare, guiats per un sol Esperit.
Per això ja no sou estrangers ni forasters, sinó ciutadans del poble sant i família de Déu. Formeu un edifici construït sobre el fonament dels apòstols i dels profetes, que té el mateix Jesucrist com a pedra angular. Sobre ell tota la construcció va alçant-se harmoniosament per a ser un temple sant gràcies al Senyor. Per Jesucrist, també vosaltres heu entrat a formar part de l'edifici, on Déu residix per la presència de l'Esperit.

Salm responsorial 84,9ab-10.11-12.13-14 (R.: 9b)

Jo escolte què diu el Senyor:
Déu anuncia la pau al seu poble
i als qui l'estimen.
La salvació està prop dels seus fidels,
i la seua glòria habitarà en el nostre país.

R. El Senyor anuncia la pau al seu poble.

La fidelitat i l'amor es trobaran,
s'abraçaran la justícia i la pau;
la fidelitat germinarà en la terra,
i la justícia mirarà des del cel. R.

El Senyor donarà la pluja,
i la nostra terra donarà el seu fruit.
La justícia anirà davant d'ell,
encaminarà els seus passos. R.

Al·leluia Lc 21,36

Vetleu i pregueu en tot moment
per a poder-vos presentar sense temor
davant del Fill de l'home.

Evangeli Lc 12,35-38

Feliços els criats que l'amo, quan arribe, trobe vetlant

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Lluc

En aquell temps, Jesús va dir als deixebles:
«Estigueu a punt, amb el cos cenyit i els cresols encesos. Feu com els criats que esperen quan tornarà el seu amo de la boda, per a obrir-li a penes arribe i toque a la porta. Feliços aquells criats que l'amo trobe desperts quan arribe. En veritat vos dic que se cenyirà, els farà posar-se a taula, i ell mateix es posarà a servir-los. Feliços ells si ve a mitjanit o de bon matí i els troba ben desperts».

Meditació


Papa Francesc: Àngelus (7 d'agost de 2016)


«Feliços els criats que l'amo trobarà vetlant quan arribe» (Lc 12, 37): és la felicitat d'esperar amb fe el Senyor, d'estar preparats amb actitud de servici. Ell és present cada dia, toca a la porta del nostre cor. I serà benaurat qui li òbriga, perquè tindrà una gran recompensa: és més, el Senyor mateix es farà criat dels seus criats –és una bonica recompensa. En el gran banquet del seu Regne passarà Ell mateix a servir-los. Amb esta paràbola, ambientada a la nit, Jesús presenta la vida com una vigília d'espera laboriosa, preludi del dia lluminós de l'eternitat. Per a poder participar cal estar preparat, despert i compromés amb el servici als altres, amb la tranquil·litzadora perspectiva que «des d'allí» no serem nosaltres els que servim a Déu, sinó que serà Ell mateix qui ens aculla en la seua taula. Pensant-ho bé, això ocorre ja cada vegada que trobem el Senyor en l'oració, o també servint els pobres, i sobretot en l'Eucaristia, on Ell prepara un banquet per a nodrir-nos de la seua Paraula i del seu Cos.

* * * * *

Santa Íria

Festa de la Mare de Déu Pobra a Xaló

Santa Íria, o Irene de Tomar, o Irene de Portugal.

Irene era una jove noble de Nebància (Portugal). Era tan bonica com pietosa i un jove se'n va enamorar i li va demanar que es casara amb ell, però ella li va dir que havia fet vot de virginitat. El jove ho va haver d'acceptar, però poc temps després, un mestre d'Irene que havia intentat seduir-la i havia estat rebutjat per la xica, va córrer a explicar al jove que Irene aviat seria mare, i este, boig de ràbia, la va matar i va llançar el seu cos al riu. La van trobar a la vora del riu Tajo, davant la vila d'Scalabis, que des d'aleshores s'anomena Santarem (derivació popular de santa Irene). Esta santa és molt estimada a Portugal i a Espanya. [font] 
 

Martirologi Romà


1. Commemoració de sant Corneli, centurió, que a la ciutat de Cesarea de Palestina, actualment a Israel, va ser batejat per l'apòstol sant Pere, com a primícia de l'Església dels gentils. (s. I)

2. A Agen, a Aquitània, hui França, sant Caprasi, màrtir. (c. 303)

3. A Aussonce, a la regió de Reims, a Nèustria, també la França actual, sant Sindulf, eremita, que va triar la vida solitària, solament conegut per Déu. (c. 600)

4. A Salzburg, a Baviera, a Àustria actualment, sant Vital [o Vidal], bisbe, el qual, originari d'Hibèrnia, va ser deixeble de sant Rupert, company en els seus viatges i imitador dels seus treballs i vigílies, i, elegit successor seu, va convertir a la fe de Crist la població de Pinzgau. (c. 730)

5. A Constantinoble, hui Istanbul, a Turquia, sant Andreu, anomenat "in Crisi" o "Calibita", monjo i màrtir, el qual, nascut a l'illa de Creta, per defensar el culte de les santes imatges, en temps de l'emperador Constantí Coprònim va ser flagel·lat, torturat fins a la mort i llançat des de l'alt de la muralla. (767)

6. Prop de Troyes, al costat del Sena, a la Gàl·lia, actual França, sant Aderald, ardiaca, que amb les seues paraules i els seus exemples va il·lustrar la regla canonical, fins i tot durant el seu empresonament entre els sarraïns en Terra Santa. (c. 1002)

7. A Savigny, a Normandia, també França actualment, santa Adelina, primera abadessa del monestir de Mortain, que va fundar amb l'ajuda de sant Vital, el seu germà. (c. 1125)

8. En Lviv, població de Rutènia, a l'actual Ucraïna, beat Jaume Strepa, bisbe de Halyc, de l'Orde dels Germans Menors, il·lustre per la seua sol·licitud pastoral i per les seues virtuts apostòliques. (1409)

9. A Treviso, a Itàlia, santa Maria Bertila (Anna Francesca) Boscardin, verge de la Congregació de Germanes de Santa Dorotea dels Sagrats Cors, que en el seu treball en un hospital es va mostrar sol·lícita per la salut corporal i espiritual dels malalts. (1922)

10. A Viena, a Àustria, beat Jaume (Francesc Alexandre) Kern, prevere de l'Orde Premonstratenc, que, mobilitzat durant la guerra, va ser ferit en combat i, més tard es va entregar al ministeri pastoral. Afectat per una llarga i penosa malaltia, la va suportar amb admirable fortalesa d'ànim. (1924)

19 d'octubre de 2026, dilluns XXIX

DILLUNS DE LA SETMANA XXIX / II


Lectura primera Ef 2,1-10

Déu ens ha donat la vida juntament amb Crist
i ens ha entronitzat amb ell en el cel

Lectura de la carta de sant Pau als cristians d'Efes

Germans, en un altre temps éreu morts per les vostres culpes i pecats. Vivíeu a la manera d'este món i del prìncep de la potestat de l'aire, l'esperit que, en estos moments, actua en els rebels a Déu. Nosaltres també havíem viscut com ells: seguíem les nostres passions i satisféiem els nostres desigs i capricis. Per això, naturalment, mereixíem la reprovació com els altres.
Però Déu, que és ric en misericòrdia, ens ha estimat amb un amor tan gran que ens ha donat la vida juntament amb Crist, a nosaltres, que érem morts pels nostres pecats: és per gràcia que heu sigut salvats. I juntament amb Jesucrist ens ha ressuscitat i ens ha entronitzat en el cel, per a manifestar als segles que vindran la immensa riquesa de la seua gràcia i la bondat que ha tingut per nosaltres en Jesucrist.
És per la gràcia que heu sigut salvats per mitjà de la fe. I açò no ve de vosaltres: és un do de Déu. No és fruit tampoc de les obres, per tal que ningú puga gloriar-se'n. Som obra seua: Déu ens ha creat en Jesucrist, i ens ha destinat a realitzar les bones obres, que ell mateix havia disposat a fi que les practicàrem.

Salm responsorial 99,2.3.4.5 (R.: 3b)

Aclameu el Senyor, per tota la terra,
honoreu el Senyor amb cants de festa,
entreu davant d'ell amb crits d'alegria.

R. El Senyor és el nostre creador i som seus.

Reconeixeu que el Senyor és Déu,
que és el nostre creador i que som seus,
som el seu poble i el ramat que ell pastura. R.

Entreu als seus portals enaltint-lo,
canteu alabances als seus atris,
enaltiu i beneïu el seu nom. R.

«¡Que bo és el Senyor!
Perdura eternament el seu amor,
és fidel per segles i segles». R.

Al·leluia Mt 5,3

Feliços els pobres en l'esperit:
d'ells és el Regne del cel.

Evangeli Lc 12,13-21

Tot això que volies guardar-te, ¿de qui serà?

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Lluc

En aquell temps, un d'entre la gent digué a Jesús: «Mestre, ordeneu al meu germà que es partisca l'herència amb mi». 
Jesús li contestà: «Home, qui m'ha nomenat a mi jutge o partidor vostre?». I, dirigint-se a tots, va afegir: «Mireu, guardeu-vos de tota ambició de riquesa, perquè, ni que nade en l'abundància, la vida d'un home no depén dels seus béns».
I els ho explicà amb una paràbola: «A un home ric, la terra li va donar molt. Ell cavil·lava: "¿Què faré si no tinc on guardar tanta collita?" I es va dir: "Ja sé què he de fer: tiraré a terra els graners, i en construiré de més grans, on puga guardar tot el blat i les altres collites. Després podré dir-me a mi mateix: Tens un bon rebals per a molts anys: reposa, menja, beu i passa-t'ho bé". Però Déu li digué: "Insensat, esta mateixa nit et reclamaran la vida, i tot això que volies guardar-te, ¿de qui serà?" Açò passa al qui reunix tresors per a ell mateix i no es fa ric als ulls de Déu». 
 
En el diàleg del ric de la paràbola no hi ha espai ni per a Déu ni per als altres. Només fa plans amb ell mateix. No obstant això, ni la vida biològica ni molt menys l'escatològica, depenen absolutament dels béns. Jesús no ha vingut a aplicar merament les lleis humanes, sinó a donar-nos vida, vol que atresorem davant de Déu. I este atresorar implica rebutjar tota classe de cobdícia, abraçar el màxim bé que és Jesucrist i administrar els béns que Déu concedix per a la seua glòria, que inclou i reclama el bé dels altres. [Evangeli per a cada dia 2026, Delegació de Litúrgia de València]

Memòries del dia

Sant Pere d'Alcàntara, prevere

Sant Pere d'Alcàntara (Alcàntara 1499 - Arenas de San Pedro 1562), prevere de l'Orde dels Germans Menors, adornat amb el do de consell i de vida penitent i austera, va reformar la disciplina regular en els convents de l'Orde a Espanya; fou conseller de santa Teresa de Jesús en l'obra reformadora de l'Orde dels Carmelites.

Sants Joan de Brébeuf, Isaac Jogues, preveres i els seus companys, màrtirs

Recordem els huit màrtirs francesos de la Companyia de Jesús, lliurats a una duríssima tasca missionera entre els hurons. Cinc d'ells van sofrir coratjosament un martiri despietat a l'actual Canadà: són els preveres Joan de Brébeuf († 16 de març de 1649), Antoni Daniel († 4 de juliol de 1648), Gabriel Lalemant († 17 de març de 1649), Carles Garnier († 7 de desembre de 1649) i Nadal Chabanel († 8 de desembre de 1649). Els altres tres: el prevere Isaac Jogues († 18 d'octubre de 1646) i els coadjutors René Goupil († 29 de setembre de 1642) i Joan de la Lande († 19 d'octubre de 1646) van oferir el suprem sacrifici amb heroica fortalesa a l'actual territori dels Estats Units d'Amèrica del Nord. Tots van ser canonitzats per Pius XI l'any 1930.
    Sant Pau de la Creu, prevere, que des de la seua joventut va destacar per la seua vida penitent, el seu zel ardent i la seua singular caritat cap a Crist crucificat, al qual veia en els pobres i malalts. Va fundar la Congregació dels Clergues Regulars de la Creu i de la Passió de Jesucrist, i va passar a la glòria el dia 18 d'octubre. (1775)

Martirologi Romà


Commemoració de sant Joel, profeta, que va anunciar el dia gran del Senyor i el misteri de l'efusió de l'Esperit sobre tota criatura, la qual cosa Déu va tindre a bé fer arribar al seu ple compliment en la persona de Crist el dia de Pentecosta. (s. IV a. C.)

A Roma, commemoració dels sants Ptolemeu, Luci [o Lluci] i un altre company, que, tal com relata sant Justí, sent cristians honestos, per haver représ els costums llicenciosos i la injustícia en les sentències, van ser condemnats a mort en temps de l'emperador Antoní Pius i el prefecte Quint Lol·li Urbic. (c. 160)

A Òstia Tiberina, a l'actual regió del Laci, a Itàlia, sant Asteri, màrtir. (c. s. III)

Prop de Sens, a la Gàl·lia Lugdunense, hui França, commemoració dels sants Sabinià i Potencià, considerats com els dos primers pastors d'esta ciutat que van completar la seua confessió de fe amb el martiri. (c. s. IV)

En terres d'Egipte, sant Var, soldat, que sota l'emperador Maximià, en visitar i ajudar a sis sants eremites empresonats, sabent que un seté havia mort en el desert, es va oferir a ocupar el seu lloc, i al costat d'ells, després de diversos i cruels turments, va adquirir la palma del martiri. (307)

A Auloron, al costat dels Pirineus, a Aquitània, actual França, commemoració de sant Grat, bisbe, que en temps d'Alaric, rei arrià dels gots, va participar en el Concili d'Agde, per a restaurar l'Església en eixa regió de la Gàl·lia. (c. 506)

Al territori de la Bretanya Menor, també a França, sant Etbí, monjo, que va portar vida solitària. (s. VI)

A Cavalhon, a Provença, de nou a l'actual França, sant Verà del Gavaldà, bisbe, que gaudia de gran autoritat, sobretot per les curacions de malalts. (s. VI)

A Evreux, a la Gàl·lia, també França actualment, sant Aquilini, bisbe, qui, segons la tradició, era soldat i que practicava bones obres; amb el consentiment de la seua esposa, va fer vot de continència i va ser elegit bisbe. (c. 690)

A Oxford, a Anglaterra, santa Fridesvida, verge, que, sent d'estirp règia, va ser elegida abadessa d'un monestir doble de monjos i de monges. (1257)

A Biville, prop de Cherbourg, a la regió francesa de Normandia, beat Tomàs Hélye, prevere, que passava els dies en l'exercici del seu ministeri i dedicava les nits a l'oració i a la penitència. (1595)

A Londres, a Anglaterra, sant Felip Howard, màrtir, que, sent comte d'Arundel i pare de família, va perdre gràcia davant la reina Isabel I per haver abraçat la religió catòlica, per la qual cosa va ser empresonat, i va portar una vida d'oració i penitència, en la pobresa i en les proves, fins a aconseguir la corona del martiri. (1633)

A Nagasaki, del Japó, sants màrtirs Lluc Alfons Gordo, prevere, i Mateu Kohioye, religiós, els dos de l'Orde de Predicadors. El primer va treballar abans a les Illes Filipines i va passar després al Japó, on va ser fervent ministre de l'Evangeli durant deu anys, i el segon, de díhuit anys, va ser el seu company per a propagar i testimoniar la fe cristiana. (1634)

A Langeac, al costat del riu Allier, a França, beata Agnés [o Ainés] de Jesús Galand, verge de l'Orde de Predicadors, que, sent priora del seu monestir, es va distingir pel seu ardent amor cap a Jesucrist i la seua preocupació pel bé de l'Església, oferint contínues oracions i penitències pels seus pastors. (1634)


entrada destacada

21 d'octubre de 2026, dimecres XXIX

DIMECRES DE LA SETMANA XXIX / II Lectura primera Ef 3,2-12 Déu ha revelat el misteri de Crist: des d'ara tots els pobles compartixen la ...

entrades populars