22 d'octubre de 2026, dijous XXIX

DIJOUS DE LA SETMANA XXIX / II

Sant Joan Pau II, papa

Oració col·lecta

Oh Déu, ric en misericòrdia, 

que volguéreu que sant Joan Pau, papa, 

presidira la vostra Església; 

concediu-nos que, instruïts pels seus ensenyaments, 

obrim confiadament el cor a la gràcia salvadora de Crist, 

l’únic Redemptor de l’home.

Lectura primera Ef 3,14-21

Arrelats i fonamentats en l'amor,

arribareu a la plenitud total, que és Déu

Lectura de la carta de sant Pau als cristians d'Efes

Germans, m'agenolle davant del Pare, de qui pren el nom tota família, tant en el cel com en la terra, i li demane que, per la riquesa de la seua glòria, consolide amb la força del seu Esperit allò que sou en el vostre interior: que Crist habite per la fe en els vostres cors, que visqueu arrelats i fonamentats en l'amor, i així pugueu comprendre, amb tot el poble sant, com és d'ample, llarg, alt i profund l'amor del Crist; i que, per tant, arribeu a conéixer la immensitat d'eixe amor que sobrepassa tot coneiximent. Així arribareu a la plenitud total, que és Déu.

Glòria a Déu que, amb la força poderosa que ens comunica, pot fer infinitament més de tot el que som capaços de demanar o entendre. Glòria a ell en l'Església i en Jesucrist, de generació en generació pels segles dels segles. Amén.

Salm responsorial 32,1-2.4-5.11-12.18-19 (R.: 5b)

Alegreu-vos, justos, en el Senyor,

fareu bé d'alabar-lo, nets de cor.

Celebreu el Senyor amb la lira,

toqueu-li amb l'arpa de deu cordes.

R. L'amor del Senyor ompli la terra.

La paraula del Senyor és sincera

i totes les seues accions són lleials.

Estima el dret i la justícia,

el seu amor ompli la terra. R.

Els plans del Senyor perduren,

els designis del seu cor, d'edat en edat.

Feliç la nació que té el Senyor com a Déu,

el poble que ell s'ha triat com a heretat. R.

Els ulls del Senyor vetlen els seus fidels,

els qui esperen en l'amor que els té;

ell els rescata de la mort,

els sustenta en temps de fam. R.

Al·leluia Fl 3,8-9

M'he avingut a perdre-ho tot i a considerar-ho escòria

a canvi de guanyar a Crist i de viure unit a ell.

Evangeli Lc 12,49-53

No he vingut a portar la pau, sinó la divisió

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Lluc

En aquell temps, Jesús deia als seus deixebles:

«He vingut a calar foc a la terra, i ¡com voldria que ja estiguera encesa! He de rebre un baptisme, i ¡com desitge que això es complisca!

¿Vos penseu que he vingut a portar la pau a la terra? Vos dic que no, divisió i res més; perquè d'ara en avant una família de cinc estarà dividida: tres contra dos, i dos contra tres. Es dividiran el pare contra el fill, i el fill contra el pare; la mare contra la filla, i la filla contra la mare; la sogra contra la nora, i la nora contra la sogra». 

 

El foc del qual parla Jesús és l'amor diví, que cremarà la terra per mitjà del seu baptisme, és a dir, la seua entrega en la Creu. Este foc d'amor purificarà tota ànima humana, i dividirà, per tant, els hòmens entre aquells que s'acullen a este ardor per a deixar-se santificar i il·luminar, i els que rebutgen la llum i preferixen viure en tenebres. L'existència de divisions en una mateixa casa manifesta igualment el misteri de la llibertat humana, que és capaç de rebutjar este amor, i la responsabilitat personal per a ser instrument de llum per als altres.  [Evangeli per a cada dia 2026, Delegació de Litúrgia de València]

* * * * *

Sant Joan Pau II, papa (mem. ll.).

Aniversari de l'adopció del Credo de Calcedònia, en què es reconeix la doble naturalesa, humana i divina, de Jesucrist, en el marc del concili de Calcedònia (451)

"Seguint els sants Pares, tots unànimement confessem un sol i un mateix Fill, Nostre Senyor Jesucrist, complet en la seua divinitat, complet en la humanitat, Déu verdader i home verdader amb una ànima racional i amb un cos; consubstancial al Pare segons la seua divinitat i alhora consubstancial a nosaltres en la humanitat; en tot semblant a nosaltres, llevat del pecat; abans del segles engendrat del Pare segons la divinitat, però segons la humanitat [engendrat] els darrers dies per nosaltres i per la nostra salvació de la verge Maria, Mare de Déu. Un sol Crist, Fill, Senyor, unigènit, que té dos naturaleses sense mescla ni transformació, sense divisió i sense separació [ἐν δύο φύσεσιν ἀσυγχύτως, ἀτρέπτως, ἀδιαιρέτως, ἀχωρίστως - en duabus Naturis inconfuse, immutabiliter, indivise, inseparabiliter], car la unió no ha suprimit la distinció de les naturaleses, cadascuna ha conservat les seues propietats i s'ha trobat amb l'altra en una sola persona o hipòstasi. Igualment Jesucrist no ha estat dividit o separat en dos persones, sinó que només hi ha un únic Fill, unigènit, Déu Verb, Senyor Jesucrist". 

Martirologi Romà

1. Commemoració de sant Marc, bisbe de Jerusalem, que va ser el primer bisbe procedent dels gentils que va ocupar la seu de l'Església de la Ciutat Santa, i va treballar amb fe i zel per a reunir els seus fidels dispersats per la guerra. (s. II)

2. A Hieràpolis, a Frígia, hui Turquia, sant Aberci, bisbe, deixeble de Crist, bon Pastor, del qual es conta que va peregrinar per diverses regions anunciant la fe, i fou alimentat amb una mística menja. (s. III)

3. A Adrianópolis, a Tràcia, actual Edirne a Turquia, sants màrtirs Felip, bisbe d'Heraclea, i Hermetes, diaca. El primer d'ells, Felip, en demanar el prefecte Justí, durant la persecució sota l'emperador Dioclecià, que tancara l'església, entregara els vasos sagrats i mostrara els llibres litúrgics, li va respondre que no podia donar estes coses ni ell rebre-les, per la qual cosa, després de ser empresonats i assotats, van ser cremats vius. (303)

4. A Roan [Rouen], de la Gàl·lia Lugdunense, hui França, sant Meló de Cardiff, bisbe, que és considerat com a primer apòstol de la fe cristiana en esta ciutat i iniciador de la seu episcopal. (s. IV)

5. Al territori de Besançon, a la Gàl·lia, també a l'actual França, sant Valeri, diaca de l'església de Langres, al qual van donar mort uns pagans. (s. IV)

6. A la regió de Châlons, a Nèustria, de nou a la França actual, sant Llupenci de Javols, abat de la basílica de Sant Privat de Javols, que després d'haver rebut injustament moltes injúries de part d'Innocenci, comte de la ciutat, va ser decapitat. (c. 684)

7. A Aush [Ausch], a Aquitània, així mateix a França, sant Leotad, bisbe. (s. VII)

8. Al monestir de Berceto, a la regió de Llombardia, a Itàlia, sant Moderà [o Morand], abat, abans bisbe de Rennes, a la Gàl·lia, insigne pel seu amor a la soledat i la devoció als llocs sants. (c. 720)

9. Al territori de Nantes, a la Bretanya Menor, actual França, sant Benet, que va portar vida eremítica a Massérac. (s. IX)

Santes Nunilo i Alòdia

10. A Osca, santes Nunilo [o Nunilona] i Alòdia, vèrgens i màrtirs, que filles de pare no cristià, però educades en la fe cristiana per sa mare, com que no volien renegar de Crist, van ser degollades, després un llarg empresonament, per disposició del rei de Còrdova, Abd ar-Rahman II. (851)

11. A Fiesole, lloc de Toscana, sant Donat d'Escòcia, bisbe, insigne per la seua erudició i la seua pietat, oriünd d'Irlanda i peregrinant cap a Roma, va ser elegit bisbe d'esta ciutat. (c. 875)

21 d'octubre de 2026, dimecres XXIX

DIMECRES DE LA SETMANA XXIX / II

Lectura primera Ef 3,2-12

Déu ha revelat el misteri de Crist:

des d'ara tots els pobles compartixen la mateixa promesa

Lectura de la carta de sant Pau als cristians d'Efes

Germans, segurament heu sentit dir que Déu m'ha confiat la missió de comunicar-vos la seua gràcia. Per una revelació he conegut el misteri secret, que acabe d'esbossar breument; només de llegir-lo podeu vore com he comprés el misteri de Crist, que la humanitat no havia conegut en les generacions passades tal com ara Déu l'ha revelat per l'Esperit als sants apòstols de Crist i als profetes. El misteri és este: que d'ara en avant, per l'Evangeli, tots els pobles tenen part en la mateixa herència, formen un mateix cos i compartixen la mateixa promesa en Jesucrist.

I jo soc estic servidor d'este Evangeli per un do de la gràcia que Déu m'ha concedit amb la seua acció poderosa. A mi, que soc el més insignificant del poble sant, Déu m'ha concedit la gràcia d'anunciar als altres pobles les riqueses insondables de Crist, i de posar als ulls de tots, a plena llum, quins són els designis del pla que Déu, creador de l'univers, guardava secret des de sempre.

Així, a través de l'Església, ha volgut fer conéixer les múltiples manifestacions de la saviesa a les potències i les autoritats que estan en les regions celestials. D'esta manera ha dut a terme en Jesucrist, Senyor nostre, el seu designi etern. Gràcies a ell podem acostar-nos a Déu sense cap por, amb la confiança que ens dona la nostra fe.

Salm responsorial Is 12,2.3-4bcd.5-6 (R.: 3)

El Senyor és el Déu que em salva,
confie en ell, no m'espante.
D'ell em ve la força i el triomf,
és ell qui m'ha salvat.

R. Cantant de goig eixirem a buscar l'aigua
de les fonts de salvació.

Cantant de goig eixirem a buscar l'aigua
de les fonts de salvació.
Enaltiu el Senyor, proclameu el seu nom,
feu conéixer entre els pobles les seues gestes.
Recordeu que el seu nom és Excels. R.


Canteu al Senyor que ha fet coses glorioses.
Que ho publiquen per tota la terra.
Poble de Sió, aclama'l ple de goig,
perquè el Sant d'Israel
és gran en la teua ciutat. R.

Al·leluia Mt 24,42a.44

Vetleu, estigueu a punt,

que el Fill de l'home vindrà a l'hora que no penseu.

Evangeli Lc 12,39-48

A qui molt li donen, molt li demanaran

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Lluc

En aquell temps, Jesús digué als deixebles: 

«Tingueu present que, si l’amo de casa sabera a quina hora de la nit arribarà el lladre, no el deixaria entrar en casa. Estigueu a punt també vosaltres, perquè el Fill de l'home vindrà a l'hora que no penseu». 

Pere li preguntà: «Senyor, ¿dieu esta paràbola per a nosaltres o per a tot el món?» 

El Senyor li respongué: «¿Què passa amb l'administrador fidel i prudent, a qui l'amo ha confiat la gent de sa casa per a que els done el menjar a l’hora que toca? Feliç este servidor si l’amo, quan arriba, troba que ho fa així: segur que li confiarà tots els seus béns. Però si aquell servidor pensa: "El meu amo tarda a vindre", i comença a maltractar els criats i les criades, a menjar, a beure i a embriagar-se, l’amo tornarà el dia que ell no s’espera i a l'hora que no pensa; el castigarà i li reservarà la sort dels qui no són fidels. El criat que, coneixent la voluntat de l’amo, no ha preparat o no ha fet allò que l'amo volia, rebrà molts assots. En canvi, el qui, sense conéixer-la, s'ha fet mereixedor d'assots, en rebrà pocs. A qui molt li donen, molt li demanaran; i a qui molt li confien, li exigiran encara més». 

 

La crida d'ahir a la vigilància ve acompanyada hui d'una sèrie d'advertiments davant la temptació d’abaixar la guàrdia. Deixar entrar el desànim en el cor pot portar a la negligència, i esta, al seu torn, a cometre transgressions que merexquen un castic més o menys greu, fins i tot l'exclusió definitiva. Enfront d'esta actitud, el Senyor ens convida al seguiment responsable amb la missió rebuda i la vigilància gojosa davant la seua vinguda certa. [Evangeli per a cada dia 2026, Delegació de Litúrgia de València]

* * * * *

Dia Mundial de l'Estalvi d'Energia

L'estalvi d'energia

Hem d'examinar els nostres hàbits en l'ús d'energia, en el consum, el transport i l'alimentació. Cal eliminar de les nostres economies els aspectes no essencials i nocius i crear formes fructíferes de comerç, producció i transport de mercaderies.

(Papa Francesc: Missatge per a la Jornada Mundial de Pregària per la Cura de la Creació, núm. 3, 2020)

462. La naturalesa apareix com un instrument en les mans de l'home, una realitat que ell ha de manipular constantment, especialment mitjançant la tecnologia. A partir del pressupost, que s'ha revelat errat, que hi ha una quantitat il·limitada d'energia i de recursos utilitzables, que la seua regeneració immediata és possible i que els efectes negatius de les manipulacions de la naturalesa poden ser fàcilment absorbits, s'ha difós i preval una concepció reductiva que entén el món natural en clau mecanicista i el desenvolupament en clau consumista. El primat atribuït al fer i al tindre més que al ser, és causa de greus formes d'alienació humana.

[...]

470. [... ] Una particular atenció haurà d'atribuir-se a la complexa problemàtica dels recursos energètics. Els recursos no renovables, als quals recorren els països altament industrialitzats i els de recent industrialització, han de ser posats al servici de tota la humanitat. En una perspectiva moral caracteritzada per l'equitat i la solidaritat intergeneracional, també s'haurà de continuar, amb la contribució de la comunitat científica, a identificar noves fonts energètiques, a desenvolupar les alternatives i a elevar els nivells de seguretat de l'energia nuclear. L'ús de l'energia, per la seua vinculació amb les qüestions del desenvolupament i l'ambient, exigeix la responsabilitat política dels Estats, de la Comunitat Internacional i dels agents econòmics; estes responsabilitats hauran de ser il·luminades i guiades per la cerca contínua del bé comú universal.

(Compendi de la Doctria Social de l'Església)

Martirologi Romà

1. A Nicomèdia, a Bitínia, hui Turquia, sants Dasi, Zòtic i Caius [o Gaius o Cai o Gai], que eren servidors de l'emperador Dioclecià, i després de ser acusats falsament d'haver incendiat el palau, van ser condemnats a mort i llançats a la mar amb una pedra lligada al coll. (303)

2. A la ciutat de Colònia, a Germània, actual Alemanya, commemoració de les santes vèrgens que van entregar la seua vida per Crist, en el lloc de la ciutat on després es va alçar una basílica dedicada a santa Úrsula, verge innocent, considerada com la principal del grup (c. s. IV).

Bellíssima filla d'un rei bretó del segle IV, Úrsula va acceptar casar-se amb un rei pagà amb la condició que acceptara la fe cristiana. Va partir a les seues futures noces a Colònia amb 11 verges -que per un error es van transcriure com 11.000- però la trobada amb els huns d'Àtila va causar el seu martiri.

Sant Hilarió

3. A l'illa de Xipre, sant Hilarió, abat, que, seguint els passos de sant Antoni, primer va portar vida solitària prop de la ciutat de Gaza, i després va ser fundador i exemple de la vida eremítica en esta regió. (c. 371)

• J.M. Bausset: L'abat sant Hilarió (2015)

4. Commemoració de sant Malc, monjo, del qual sant Jeroni va exposar per escrit el testimoni de la seua ascesi i de la seua vida a Marònia, prop d'Antioquia de Síria, hui Turquia. (s. IV)

5. A Bordeus, a Aquitània, actual França, sant Severí, bisbe, el qual, originari de les regions d'Orient, va ser rebut calorosament per sant Amand, que el va voler com el seu successor. (s. V)

6. Prop de Laon, a la Gàl·lia, també França en l'actualitat, santa Cilina, mare dels sants bisbes Principi de Soissons i Remigi de Reims. (d. 458)

7. A Lió, de nou a la Gàl·lia, commemoració de sant Viàtor, lector, que, deixeble i ministre del bisbe Just de Lió, va seguir-lo en el seu retir a Egipte i en la seua mort. (post 481)

8. A Trèveris, lloc d'Austràsia, a l'actual Alemanya, sant Vendelí, eremita. (s. VII)

9. A Marsella, ciutat de Provença, a la Gàl·lia, hui França, sant Mauront, bisbe, que va ser també abat del monestir de Sant Victor (ca. 780)

10. A Cortona, a la regió italiana de Toscana, beat Pere Capucci, prevere de l'Orde de Predicadors, el qual, meditant sobre la mort, es va exercitar en la vida espiritual i amb la seua predicació va exhortar els fidels a evitar la mort eterna. (1445)

11. Beata Maria Llorença Requesens Llong (en italià: Maria Lorenza Longo; 1463- Nàpols, Itàlia 1539). Viuda del regent aragonés de Nàpols, fou la fundadora de les Germanes Clarisses Caputxines, i de l'hospital d'incurables de Nàpols.

12. A Seül, ciutat de Corea, sant Pere Yu Taech'ol, màrtir, que a tretze anys exhortava els companys de presó a acceptar els turments, i va consumar el seu martiri en rebre cent assots i ser escanyat. (1839)

13. Beats Genar Fueyo Castañón y companys* (Nembra, Astúries, España, 1936), màrtirs. En Genar, sacerdot diocesà, rector, i tres laics de la parròquia i membres de l'Adoració Nocturna.

* Isidre Fernández Cordero, Segon Alonso González i Antoni González Alonso.

12. Al lloc de Belencito, prop de Medellín, a Colòmbia, beata Laura de Santa Caterina de Siena Montoya i Upeguí, verge, que amb notable succés es va dedicar a anunciar l'Evangeli entre els pobles indígenes que encara desconeixien la fe en Crist, i va fundar la Congregació de Germanes Missioneres de Maria Immaculada i Santa Caterina de Siena. (1949)

13. Beat Carles d'Àustria (1887-1922), emperador d'Àustria i rei d'Hongria.

14. Beat Josep Puglisi, anomenat Pino, (1937- Palermo, Itàlia 1993). Sacerdot diocesà assassinat per odi a la fe por la màfia siciliana a la qual s'enfrontà amb gran valor.

20 d'octubre de 2026, dimarts XXIX

DIMARTS DE LA SETMANA XXIX / II

Lectura primera Ef 2,12-22

Jesucrist és la nostra pau:

de dos pobles, n'ha fet un

Lectura de la carta de sant Pau als cristians d'Efes

Germans, abans vivíeu separats de Crist, privats de la ciutadania d'Israel, forasters a l'aliança i a les promeses de Déu. Vivíeu en el món sense esperança i sense Déu.

Ara, en canvi, sou en Jesucrist: els qui abans estàveu lluny, vos heu acostat gràcies a la sang del Crist.

Ell és la nostra pau. De dos pobles n'ha fet un, ja que ell ha destruït el mur que els separava: l'enemistat; abolint en el seu propi cos la Llei dels minuciosos preceptes.

Així ha posat pau entre tots dos pobles i ha creat, en ell, una nova humanitat. Per la seua mort en la creu ha reconciliat els dos amb Déu i els ha unit en un sol cos, fent morir en ell l'enemistat.

Ell ha vingut a anunciar la Bona Nova de la pau: la pau a vosaltres, que estàveu lluny, i la pau als qui estaven prop. Per ell uns i altres tenim accés al Pare, guiats per un sol Esperit.

Per això ja no sou estrangers ni forasters, sinó ciutadans del poble sant i família de Déu. Formeu un edifici construït sobre el fonament dels apòstols i dels profetes, que té el mateix Jesucrist com a pedra angular. Sobre ell tota la construcció va alçant-se harmoniosament per a ser un temple sant gràcies al Senyor. Per Jesucrist, també vosaltres heu entrat a formar part de l'edifici, on Déu residix per la presència de l'Esperit.

Salm responsorial 84,9ab-10.11-12.13-14 (R.: 9b)

Jo escolte què diu el Senyor:

Déu anuncia la pau al seu poble

i als qui l'estimen.

La salvació està prop dels seus fidels,

i la seua glòria habitarà en el nostre país.

R. El Senyor anuncia la pau al seu poble.

La fidelitat i l'amor es trobaran,

s'abraçaran la justícia i la pau;

la fidelitat germinarà en la terra,

i la justícia mirarà des del cel. R.

El Senyor donarà la pluja,

i la nostra terra donarà el seu fruit.

La justícia anirà davant d'ell,

encaminarà els seus passos. R.

Al·leluia Lc 21,36

Vetleu i pregueu en tot moment

per a poder-vos presentar sense temor

davant del Fill de l'home.

Evangeli Lc 12,35-38

Feliços els criats que l'amo, quan arribe, trobe vetlant

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Lluc

En aquell temps, Jesús va dir als deixebles:

«Estigueu a punt, amb el cos cenyit i els cresols encesos. Feu com els criats que esperen quan tornarà el seu amo de la boda, per a obrir-li a penes arribe i toque a la porta. Feliços aquells criats que l'amo trobe desperts quan arribe. En veritat vos dic que se cenyirà, els farà posar-se a taula, i ell mateix es posarà a servir-los. Feliços ells si ve a mitjanit o de bon matí i els troba ben desperts».

Meditació

Papa Francesc: Àngelus (7 d'agost de 2016)

«Feliços els criats que l'amo trobarà vetlant quan arribe» (Lc 12, 37): és la felicitat d'esperar amb fe el Senyor, d'estar preparats amb actitud de servici. Ell és present cada dia, toca a la porta del nostre cor. I serà benaurat qui li òbriga, perquè tindrà una gran recompensa: és més, el Senyor mateix es farà criat dels seus criats –és una bonica recompensa. En el gran banquet del seu Regne passarà Ell mateix a servir-los. Amb esta paràbola, ambientada a la nit, Jesús presenta la vida com una vigília d'espera laboriosa, preludi del dia lluminós de l'eternitat. Per a poder participar cal estar preparat, despert i compromés amb el servici als altres, amb la tranquil·litzadora perspectiva que «des d'allí» no serem nosaltres els que servim a Déu, sinó que serà Ell mateix qui ens aculla en la seua taula. Pensant-ho bé, això ocorre ja cada vegada que trobem el Senyor en l'oració, o també servint els pobres, i sobretot en l'Eucaristia, on Ell prepara un banquet per a nodrir-nos de la seua Paraula i del seu Cos.

* * * * *

Santa Íria

Festa de la Mare de Déu Pobra a Xaló

• J.M. Bausset: La Mare de Déu Pobra (2015)

Santa Íria, o Irene de Tomar, o Irene de Portugal.

Irene era una jove noble de Nebància (Portugal). Era tan bonica com pietosa i un jove se'n va enamorar i li va demanar que es casara amb ell, però ella li va dir que havia fet vot de virginitat. El jove ho va haver d'acceptar, però poc temps després, un mestre d'Irene que havia intentat seduir-la i havia estat rebutjat per la xica, va córrer a explicar al jove que Irene aviat seria mare, i este, boig de ràbia, la va matar i va llançar el seu cos al riu. La van trobar a la vora del riu Tajo, davant la vila d'Scalabis, que des d'aleshores s'anomena Santarem (derivació popular de santa Irene). Esta santa és molt estimada a Portugal i a Espanya. [font] 

 

Martirologi Romà

1. Commemoració de sant Corneli, centurió, que a la ciutat de Cesarea de Palestina, actualment a Israel, va ser batejat per l'apòstol sant Pere, com a primícia de l'Església dels gentils. (s. I)

2. A Agen, a Aquitània, hui França, sant Caprasi, màrtir. (c. 303)

3. A Aussonce, a la regió de Reims, a Nèustria, també la França actual, sant Sindulf, eremita, que va triar la vida solitària, solament conegut per Déu. (c. 600)

4. A Salzburg, a Baviera, a Àustria actualment, sant Vital [o Vidal], bisbe, el qual, originari d'Hibèrnia, va ser deixeble de sant Rupert, company en els seus viatges i imitador dels seus treballs i vigílies, i, elegit successor seu, va convertir a la fe de Crist la població de Pinzgau. (c. 730)

5. A Constantinoble, hui Istanbul, a Turquia, sant Andreu, anomenat "in Crisi" o "Calibita", monjo i màrtir, el qual, nascut a l'illa de Creta, per defensar el culte de les santes imatges, en temps de l'emperador Constantí Coprònim va ser flagel·lat, torturat fins a la mort i llançat des de l'alt de la muralla. (767)

6. Prop de Troyes, al costat del Sena, a la Gàl·lia, actual França, sant Aderald, ardiaca, que amb les seues paraules i els seus exemples va il·lustrar la regla canonical, fins i tot durant el seu empresonament entre els sarraïns en Terra Santa. (c. 1002)

7. A Savigny, a Normandia, també França actualment, santa Adelina, primera abadessa del monestir de Mortain, que va fundar amb l'ajuda de sant Vital, el seu germà. (c. 1125)

8. En Lviv, població de Rutènia, a l'actual Ucraïna, beat Jaume Strepa, bisbe de Halyc, de l'Orde dels Germans Menors, il·lustre per la seua sol·licitud pastoral i per les seues virtuts apostòliques. (1409)

9. A Treviso, a Itàlia, santa Maria Bertila (Anna Francesca) Boscardin, verge de la Congregació de Germanes de Santa Dorotea dels Sagrats Cors, que en el seu treball en un hospital es va mostrar sol·lícita per la salut corporal i espiritual dels malalts. (1922)

10. A Viena, a Àustria, beat Jaume (Francesc Alexandre) Kern, prevere de l'Orde Premonstratenc, que, mobilitzat durant la guerra, va ser ferit en combat i, més tard es va entregar al ministeri pastoral. Afectat per una llarga i penosa malaltia, la va suportar amb admirable fortalesa d'ànim. (1924)