8 de novembre de 2026, diumenge XXXII

DIUMENGE XXXII DEL TEMPS ORDINARI / Cicle A


Lectures de la missa

Lectura primera Sa 6,12-16

Troben la saviesa tots els qui la busquen

Lectura del llibre de la Saviesa

La saviesa és resplandent i no s'apaga mai. Els qui l'estimen, arriben fàcilment a contemplar-la, la troben tots els qui la busquen: ella mateixa es fa conéixer als qui la desitgen. Qui matina per a eixir a buscar-la, no s'haurà de cansar: la trobarà assentada a la porta de casa. Sentir passió per ella ja és tindre l'enteniment madur, i si, per a trobar-la, hi ha qui passa nits en vetla, prompte perd el desfici, perquè ella ronda sempre buscant els qui se la mereixen; generosament se'ls apareix pels camins i els ix al pas en tot allò que es proposen.

Salm responsorial 62,2.3-4.5.6.7-8 (R.: 2b)

Déu meu, sou el meu Déu,
vos busque des de l'alba.
Tinc set de vós,
com carn que desitja,
en terra seca i àrida.

R. La meua ànima té set de vós, Senyor, Déu meu.

Així vos buscava en el santuari
per a vore-vos gloriós i poderós.
El vostre amor val més que la vida;
per això els meus llavis vos exalçaran. R.

Vos beneiré tota la vida
i alçaré les mans en nom vostre
Assaciat com d'ambrosia i nèctar,
vos alabaré amb el goig als llavis. R.

Quan des del llit vos recorde,
passe les nits pensant en vós,
perquè vós m'heu ajudat,
i soc feliç a l'ombra de les vostres ales. R.

Lectura segona 1Te 4,13-18

Déu s'endurà amb Jesús els qui han mort amb ell

Lectura de la primera carta de sant Pau als cristians de Tessalònica

Germans,
No volem que ignoreu la sort dels qui moren: no voldríem que vos entristíreu, com fan estos altres que no tenen esperança. Ja que, si creiem que Jesús morí i ressuscità, creiem també que Déu, per mitjà de Jesús, s'endurà amb ell els qui han mort.
D'acord amb la paraula del Senyor, vos diem que nosaltres, si encara quedem amb vida quan arribarà el Senyor, no passarem davant dels qui hauran mort, perquè el Senyor en persona, a una orde, al crit d'un arcàngel, al toc de la trompeta de Déu, baixarà del cel; els qui han mort en Crist ressuscitaran primer; després, els qui d'entre nosaltres quedem en vida, serem enduts juntament amb ells en els núvols, a l'encontre del Senyor en l'aire, i així estarem sempre amb el Senyor.
Consoleu-vos, per tant, mútuament amb estes paraules.

Al·leluia Mt 24,42a.44

Vetleu, estigueu a punt,
que el Fill de l'home vindrà a l'hora que no penseu.

Evangeli Mt 25,1-13

¡Ja ve el nóvio, eixiu al seu encontre!
᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Mateu

En aquell temps, Jesús va contar als deixebles esta paràbola: 
«El Regne del cel es pareixerà a deu donzelles, cinc d’elles insensates i cinc prudents, que eixiren amb cresols a l'encontre del nóvio. Les insensates no portaven oli per als cresols, però cada una de les prudents en portava en una oliera. Com que el nóvio tardava, els vingué son, i totes s'adormiren. 
Ja era mitjanit quan es va sentir un clam: “¡Ja ve el nóvio, eixiu al seu encontre!”. Es despertaren totes i començaren a preparar els cresols. Les insensates digueren a les prudents: “Doneu-nos oli del vostre, que els nostres cresols no s'encenen”. Però les prudents els respongueren: “No, perquè no n'hi haurà prou per a totes; val més que aneu a comprar-vos-en als que en venen”.
Mentres anaven a comprar-ne, va arribar el nóvio, i les que estaven a punt entraren amb ell al convit de bodes; i tancaren la porta. Més tard arribaren també les altres, i deien des de fora: “Senyor, Senyor, obriu-nos”. Però ell els va respondre: “Vos dic de veres que no vos conec. Vetleu, per tant, perquè no sabeu ni el dia ni l'hora”». 
 
A. L'espòs representa a Crist en el seu paper de jutge quan vinga al final dels temps. El Regne del Cel serà una casa oberta per a que qui el reconega puga entrar per a estar amb ell, i qui no, es quedarà en la seua foscor. Només qui ama resistix l'espera, disposa el seu cos i esperit per a allò que de veritat val la pena i es manté en el temps. L'oli que resistix el pas del temps és l'amor convertit en saviesa diària que sap esperar l'autèntic, i espera un encontre lluminós amb el Senyor que ens permeta reconéixer-lo i ser reconeguts. L'Església és la casa de l'oli, i ella m'ajuda a omplir el meu llum d'oli, perquè quan arribe l'espòs jo puga entrar a l'Església del cel. Procurem tindre sempre amb nosaltres l'oli de la vida eterna.

B. La paràbola ens convida a la vigilància i a la perseverança. La vida cristiana és una carrera de fons, i el camí és llarg i no exempt de dificultats. No obstant això, ens anima la meta, que és el mateix Crist, i viure al seu costat per sempre. Hem de desitjar ser com les donzelles prudents, és a dir, desitjar trobar-nos amb Jesús, i estar preparats i disposats per a la gran festa del cel. Jesús se'ns presenta ja, en este món, en cada persona i en cada esdeveniment. És un avanç del nostre encontre definitiu amb ell. Hem de demanar al Senyor que ens faça sensibles a la seua presència i ens concedixca una caritat ardent que alimente la flama encesa de la nostra fe. [Evangeli per a cada dia 2026, Delegació de Litúrgia de València]

DIA DE L'ESGLÉSIA DIOCESANA

* * * * *

Aniversari de la mort del valencià Jesús Pla i Gandia, bisbe de Sigüenza-Guadalajara, servent de Déu (2000)

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del 8 de novembre

1. Commemoració dels sants màrtirs Simforià, Claudi, Nicòstrat, Càstor i Simplici, que, segons la tradició, eren marbristes a Sírmium, a la regió de Pannònia, actual Croàcia, i per negar-se, en fidelitat al nom de Jesucrist, a esculpir la imatge del déu Esculapi, van ser llançats al riu per orde de l'emperador Dioclecià i coronats per Déu amb la gràcia del martiri. Les seues restes van ser venerades a Roma a la basílica del Mont Celi, sota el títol dels Quatre Coronats. (306)

2. A Tours, de la Gàl·lia Lugdunense, hui França, sant Clar, prevere, deixeble de sant Martí, que al costat del monestir del bisbe va construir una casa, on va congregar a molts germans. (397)

3. A la basílica de Sant Pere, a Roma, sant Deodat I, papa, que va estimar el seu clero i el seu poble i va brillar excepcionalment per la seua senzillesa i saviesa. (618)

4. A Bremen, a la regió de Saxònia, actual Alemanya, sant Willehad, bisbe, el qual, nascut a Northúmbria i amic d'Alcuí, va propagar l'Evangeli a Frísia i Saxònia després de sant Bonifaci, i, ordenat bisbe, va fundar la seu de Bremen, que va governar sàviament. (789)

5. A Soissons, població de França, mort de sant Godofred, bisbe d'Amiens, que educat en la vida monàstica des dels cinc anys, va patir molt en la seua labor incansable de donar solució a les lluites a la ciutat entre els senyors i els plebeus, així com per la seua dedicació a la reforma del clero i del poble. (1115)

Beat Joan Duns Escot
6. A Colònia, ciutat de Lotaríngia, a Germània, Alemanya actualment, beat Joan Duns Escot, prevere de l'Orde dels Germans Menors, que, oriünd d'Escòcia, va ensenyar les disciplines filosòfiques i teològiques a Canterbury, Oxford, París i, finalment, a Colònia, com a mestre preclar de subtil enginy i fervor admirable. (1308)
7. A Ostra Vetere, a la regió del Picé, ara les Marques, a Itàlia, beata Maria Crucificada (Isabel Maria) Satellico, abadessa de l'Orde de les Clarisses, extraordinària en la contemplació del misteri de la creu i enriquida amb carismes místics. (1745)

8. A la ciutat de Nam Dinh, a Tonquín, hui Vietnam, sants màrtirs Josep Nguyên Dình Nghi, Pau Nguyên Ngân, Martí Ta Dúc Thinh, preveres, i Martí Tho i Joan Baptiste Con, llauradors, que en temps de l'emperador Thiêu Tri van ser decapitats per causa de la seua fe cristiana. (1840)

9. Beat Antolí Pablos Villanueva (Soto de Aldovea, Madrid, 1936). Màrtir. Sacerdot profés benedictí del priorat de Montserrat de Madrid, dependent de l'abadia de Santo Domingo de Silos.

at Cap comentari:
Labels: , , , , , , ,

7 de novembre de 2026, dissabte XXXI

DISSABTE DE LA SETMANA XXXI / II

Sant Jacint Maria Castanyeda


Oració col·lecta

Déu totpoderós, que confirmàreu amb el triomf del martiri 
la vida consagrada del vostre servent Jacint Maria; 
vos preguem, per la seua intercessió, 
que augmente el nostre compromís d'anunciar l'Evangeli, 
i disfrutem, amb els vostres sants, de la felicitat eterna.

Lectura primera Fl 4,10-19

Em veig amb cor per a tot,
gràcies a aquell que em dona forces

Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Filips

Germans, he tingut una gran alegria en el Senyor de vore que darrerament heu renovat el vostre interès per mi. Ja el teníeu, però no teníeu ocasió de demostrar-ho. No vullc dir que en estos moments passe necessitat, perquè ja m'he acostumat a acontentar-me en qualsevol situació. Sé viure enmig de privacions, i sé viure en l'abundància. Estic aveat a tot: a menjar bé i a passar fam, a tindre de tot i a trobar-me privat d'allò que necessite. Em veig amb cor per a tot, gràcies a aquell que em dona forces. Però heu fet molt bé d'ajudar-me, ara que vivia en l'estretor.
Vosaltres, els de Filips, ja sabeu que, quan jo començava a anunciar-vos l'Evangeli, des que vaig eixir de Macedònia vau ser l'única comunitat cristiana de qui vaig acceptar algun benefici a canvi de tot allò que jo vos havia donat. De fet, estant a Tessalònica, més d'una vegada m'enviàreu ajuda per a les meues necessitats. No m'interessen els regals, sinó que sumeu beneficis en el vostre compte. De totes maneres he rebut d'Epafrodit el que m'heu enviat i estic satisfet; tinc de sobres tot el que necessite: és com una ofrena olorosa, que Déu accepta amb complaença. El meu Déu cobrirà les vostres necessitats d'acord amb la magnificència de la seua glòria en Jesucrist.

Salm responsorial 111,1-2.5-6.8a i 9 (R.: 1a)

Feliç aquell que venera el Senyor
i estima de cor els seus preceptes.
La seua descendència serà gran en el país,
serà beneït el llinatge dels justs.

R. Feliç aquell que venera el Senyor.

O bé:

Al·leluia.

Feliç aquell que s'apiada i presta,
i administra els seus béns amb justícia.
El just no caurà mai,
i serà recordat eternament. R..

Té el cor incommovible, no té por de res.
Repartix el que té, ho dona als pobres,
la seua bondat dura per sempre,
pot alçar el front amb dignitat. R.

Al·leluia 2C 8,9

Jesucrist, que és ric, es va fer pobre,
per a que la seua pobresa vos enriquira.

Evangeli Lc 16,9-15

Si no sou dignes de confiança en l'administració dels diners, que corrompen,
¿qui vos confiarà els béns verdaders?

Lectura de l'evangeli segons sant Lluc

En aquell temps, Jesús va dir als deixebles:
«Guanyeu-vos amics a costa dels diners, que corrompen, perquè, quan tot s'haja acabat, vos deixen entrar en les estances eternes. Qui és digne de confiança en una cosa molt menuda, també és digne de confiança en una de gran, i qui enganya en la cosa menuda, també enganya en la gran. Per això, si no sou dignes de confiança en l'administració dels diners, que corrompen, ¿qui vos confiarà els béns verdaders? I si no sou dignes de confiança en les coses que són d'un altre, ¿qui vos confiarà allò que és vostre? 
Ningun criat pot servir dos amos, perquè, si estima l'un, no estimarà l'altre, i si fa cas de l'un, no en farà de l'altre. No podeu servir alhora a Déu i als diners». 
Els fariseus, que anaven darrere els diners, quan sentiren tot açò, es reien de Jesús. Ell els va dir: «Vosaltres, davant de la gent, vos feu passar per justs, però Déu coneix els vostres cors i detesta esta grandiositat que la gent admira». 
 
No podem llevar a Déu del lloc que li pertany en el nostre cor. Si posem els diners i les coses materials per damunt de Déu, no estem complint amb el primer i més important dels manaments. Que no ens passe com als fariseus que sentien el Senyor: predicaven l'honra a Déu i després vivien preocupats pels diners. [Evangeli per a cada dia 2026, Delegació de Litúrgia de València]

* * * * *

Sant Jacint Castanyeda
(Seu de València)
Sant Jacint Castanyeda, prevere, màrtir, natural de Xàtiva, titular d'una església parroquial a Benimaclet. (mem. ll. a la diòcesi de València)

Martirologi Romà


1. A Pàdua, al territori de Venècia, actualment a Itàlia, sant Prosdòcim, a qui es té com a primer bisbe d'esta Església. (100)

2. A Neocesarea, a la regió del Pont, hui Turquia, sant Atenodor, bisbe, germà de sant Gregori Taumaturg, tan avantatjat en les lletres divines, que, a pesar de la seua joventut, se'l va considerar digne d'exercir el ministeri episcopal. (c. 304)

3. A Albi, lloc d'Aquitània, a la França actual, commemoració de sant Amarant, màrtir. (s. III/IV)

4. A Melitene, a l'antiga Armènia, actualment Turquia, sant Hieró i els seus nombrosos companys. (300)

5. A Perusa [Perugia], població de l'Úmbria, a l'actual Itàlia, sant Herculà, bisbe i màrtir, que per orde de Tòtila, rei dels gots, va ser decapitat. (594)

6. A Tours, ciutat de Nèustria, hui França, sant Bald, bisbe, que va distribuir en almoines per als pobres els diners que li havia deixat el seu predecessor. (c. 552)

7. Al lloc després anomenat Congresbury, a Anglaterra, sant Congar, abat, bretó d'origen, amb el nom del qual s'honren moltes poblacions i esglésies. (s. VI)

8. A Estrasburg, a la regió de Burgúndia, actual França, commemoració de sant Florenci, bisbe, successor de sant Arbogast. (693)

9. A Echternach, a Austràsia, al territori de Luxemburg actualment, sepultura de Willibrord d'Utrecht, anglés de naiximent, que, ordenat bisbe d'Utrech pel papa sant Sergi I, va predicar l'Evangeli a Frísia i a Dinamarca, i va fundar seus episcopals i monestirs fins que, atabalat de treball i gastat per l'edat, es va adormir en el Senyor dins dels murs d'un monestir alçat per ell. (739)

10. A la muntanya de Galèsion, pròxima a Efes, a l'actual Turquia, sant Llàtzer, estilita, que en diversos llocs, va viure molts anys sobre una columna, carregat a més de ferros i cadenes, i content, amb només pa i aigua, amb esta forma de vida tan austera amb la qual va atraure molts fidels. (1054)

11. A Colònia, a la regió de Lotaríngia, a Germània, hui Alemanya, sant Engelbert, bisbe, que per defendre la justícia i llibertat de l'Església, anant de camí va ser assaltat per uns sicaris, que el van ferir fins a causar-li la mort. (1225)

12. Al llogaret de Pofi, al Laci, regió actualment italiana, beat Antoni Baldinucci, prevere de la Companyia de Jesús, totalment dedicat a la predicació de missions populars. (1717)

13. A Ket Cho, a Tonquín, hui Vietnam, sants Jacint Castanyeda i Vicent Lê Quang Liêm, preveres de l'Orde de Predicadors i màrtirs, que van coronar els treballs evangèlics amb l'escampament de la seua sang en temps del regnat de Trinh Sâm. (1773)

14. A Zunyi, província de Guizhou, a la Xina, sant Pere Wu Guosheng, catequista i màrtir, que va ser ofegat per la seua fidelitat a Crist. (1814)

15. A Cremona, ciutat d'Itàlia, beat Vicent Grossi, prevere, que, dedicat al ministeri parroquial, va fundar la Congregació de Filles de l'Oratori. (1917)

at Cap comentari:
Labels: , , , , , ,

6 de novembre de 2026, divendres XXXI

DIVENDRES DE LA SETMANA XXXI / II

Sants i beats màrtirs del segle XX a Espanya


Oració col·lecta

Déu, Pare nostre, 
que als sants Pere i Innocenci, preveres, i companys, màrtirs, 
amb l’ajuda de la Mare de Déu,
els portàreu a imitar a Crist fins a escampar la seua sang; 
concediu-nos, per la seua intercessió i pel seu exemple, 
que confessem amb fermesa la nostra fe, de paraula i d’obra. 
 
Lectura primera Fl 3,17-4,1

Esperem el Salvador,
que transformarà el nostre pobre cos
i el configurarà al seu cos gloriós

Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Filips

Germans, seguiu el meu exemple i tingueu sempre davant els qui viuen segons el model que teniu en mi. Vos ho he dit sovint i ara ho repetisc amb llàgrimes als ulls: molts viuen com a enemics de la creu de Crist. El terme a on s'encaminen és la perdició, el déu que adoren és el ventre, i la seua glòria, la posen en les parts vergonyoses; tot el que aprecien són coses terrenals.
Nosaltres, en canvi, som ciutadans del cel; d'allà esperem el Salvador, Jesucrist, el Senyor, que transformarà el nostre pobre cos i el configurarà al seu cos gloriós, gràcies a aquella acció poderosa que li ha de sotmetre tot l'univers. 
Per tant, germans meus benvolguts i enyorats, el meu goig i la meua corona, mantingueu-vos ferms en el Senyor, amics meus.

Salm responsorial 121,1-2.3.4-5 (R.: 1)

Quina alegria quan em van dir:
«Anem a la casa del Senyor».
Ja han arribat els nostres peus
a la teua porta, Jerusalem.

R. Quina alegria! Anem a la casa del Senyor.

Jerusalem, ciutat ben construïda,
conjunt harmoniós. R.

Allà pugen les tribus,
les tribus del Senyor,
a complir l'aliança d'Israel,
a alabar el nom del Senyor.
Allí estan els tribunals de justícia,
els tribunals del palau de David. R.

Al·leluia 1Jo 2,5

Els qui fan cas de la paraula de Jesucrist
han arribat de veres a estimar a Déu perfectament.

Evangeli Lc 16,1-8

Els fills d'este món són més astuts que els fills de la llum

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Lluc

En aquell temps, Jesús va dir als deixebles:
«Un home ric tenia un administrador que va ser acusat de malversar els seus béns. El cridà i li digué: "¿Què és això que em diuen de tu? Dona'm comptes de la teua administració perquè d'ara en avant ja no podràs administrar els meus béns".
L'administrador va pensar: "¿Què faré, ara que l'amo em lleva l'administració? Per a cavar, no tinc prou força; anar a captar, em fa vergonya. Ja sé què he de fer per a trobar qui em vullga acollir en sa casa quan perdré l'administració".
I cridà un per un els qui tenien deutes amb el seu amo. Al primer li va dir: "¿Quant li deus, al meu amo?" Li contestà: "Cent gerres d'oli". Li digué: "Ací tens el teu albarà. Assenta't i escriu-ne un que diga cinquanta". A un altre li digué: "I tu, ¿quant deus?" Li contestà: "Cent sacs de blat". Ell li diu: "Ací tens el teu albarà. Escriu-ne un que diga huitanta".
I l'amo va alabar este administrador fraudulent, perquè havia actuat amb astúcia: perquè els fills d'este món, en els tractes entre ells, són més astuts que els fills de la llum». 
 
En moltes ocasions pequem de quietisme, de no posar cura en la construcció del Regne, de viure una vida cristiana per inèrcia. El que ens ensenya esta paràbola de l'administrador injust és que este es preocupa d'aconseguir l'amistat dels deutors encara que perda beneficis, i així demostra que amb astúcia podem aconseguir moltes coses bones. [Evangeli per a cada dia 2026, Delegació de Litúrgia de València]

Memòries

Sant Pere Poveda i Sant Innocenci de la Immaculada, preveres, i companys, màrtirs (mem. ob.).

Beat valencià Pasqual Fortuño i Almela i companys, màrtirs (mem. ob. a la diòcesi de Sogorb-Castelló).

Beata valenciana Josepa Naval Girbés, d'Algemesí, titular d'un arxiprestat de la Ribera (mem. ll. a la diòcesi de València).


Martirologi Romà


1. En Toniza, lloc de Numídia, Tunísia en l'actualitat, sant Fèlix, màrtir, del qual va parlar sant Agustí quan, dirigint-se al poble, va dir: «Verdaderament feliç en el nom i en la corona. Perquè va confessar i va ser turmentat; però un altre dia es va trobar en la presó el seu cos exànime». (s. IV)

2. Commemoració de sant Pau, bisbe de Constantinoble, hui Istanbul, a Turquia, el qual, per mantindre la fe de Nicea, els arrians van expulsar moltes vegades de la seua seu, però en retornar-hi sempre de nou, l'emperador Constanci el va relegar, finalment, a Göksun, xicoteta població de Capadòcia, on, segons la tradició, va ser cruelment ofegat per insídies dels arrians. (350)

3. A Rennes, a la Bretanya Menor, actual França, sant Melani, bisbe, que va passar a l'encontre del Senyor en el lloc anomenat Platz [Brain-sur-Vilaine], a la vora del riu Vilaine, on ell mateix, amb les seues pròpies mans, havia construït una església i congregat monjos per al servici de Déu. (c. 511)

4. Al monestir de Llanilltud Fawr [Llantwit Major] a Càmbria, Gal·les en l'actualitat, que porta el seu nom, sant Iltut, abat, que va fundar un cenobi, on la fama de la seua santedat i exímia doctrina va congregar gran nombre de deixebles. (511)

5. A Noblat, prop de Llemotges, a Aquitània, França actualment, sant Lleonard, ermità. (559)

6. A Jerusalem, sants màrtirs Calinís, Himeri, Teodor, Esteve, Pere, un altre Teodor, Joan, un altre Joan i algun més el nom del qual es desconeix, tots els quals eren soldats a Gaza, i en ser ocupada la ciutat pels sarraïns, van ser empresonats, però, animats pel bisbe sant Sofroni, van confessar a Crist, i van coronar així el seu martiri per decapitació. (638)

7. A Barcelona, sant Sever, bisbe, que, segons la tradició, va obtindre la corona del martiri. (633)
8. Entre els helvecis, al regne de Burgúndia, a l'actual Suïssa, sant Protasi, al qual es venera com a bisbe de Lausana. (s. VII)

9. A Bergues, al territori de Thérouanne, a Austràsia, hui França, sant Winoc, d'origen bretó, que primer va ser rebut per sant Bertí en la comunitat de monjos de Sithiu, i després va construir l'abadia de Wormhout, que va dirigir santament com a prior, treballant molt amb les seues pròpies mans. (717)

10. A Ate [Apt], lloc de Provença, a la Gàl·lia, també a França, sant Esteve, bisbe, famós per la seua mansuetud, que va organitzar dos peregrinacions a Jerusalem i va restaurar l'església catedral. (1046)

11. Al monestir de Dorat, a la regió de Llemotges, a Aquitània, de nou a França, sant Teobald, prevere, que, sent canonge regular va ser encarregat de l'església i mai no eixia del cenobi més que per a posar-se al servici dels malalts i atendre les seues necessitats. (1070)

12. Prop de Colònia, a la regió de Lotaríngia, a Germània, hui Alemanya, beata Cristina de Stommeln, verge, que va superar les temptacions del món vivint en comunió amb la passió de Crist. (1321)

13. Beata Maria Bàrbara de la Santíssima Trinitat Maix (1818- Catumbi, Rio de Janeiro 1873). Fundadora de la congregació de les Germanes de l'Immaculat Cor de Maria.

Màrtirs espanyols del s. XX, beatificats després de 2004

- Beats Josep Maria Ruiz Cano i 521 companys (1936-1937), màrtirs.

- Beats Frederic de Berga (Martí Tarrés Puigpelat) i 25 companys*, sacerdots i germans laics de l'Orde dels Frares Menors Caputxins, assasinats en 1936, en diverses localitats de Catalunya.

* P. Modest de Mieres (Joan Bover Teixidó), P. Zacaries de Llorenç del Penedés (Sebastià Sonet Romeu), P. Remigi de Papiol (Esteve Santacana Armengol), P. Anselm d’Olot (Laurentí Basil Matas), P. Benigne de Canet de Mar (Miquel Sagré Fornaguera), P. Josep de Calella de la Costa (Joan Vila Colomé), P. Martí de Barcelona (Jaume Bogunyà Casanovas), P. Rafael Maria de Mataró (Francesc de Paula Soteras Culla), P. Agustí de Montclar d'Urgell (Josep Alsina Casas), P. Doroteu de Vilalba dels Arcs (Jordi Sampé Tarragó), P. Alexandre de Barcelona (Jaume Nájera Gherna), P. Tarsici de Miralcamp (Josep Vilalta Saumell), P. Vicenç de Besalú (Julià Gebrat Marcé), P. Timoteu de Palafrugell (Jesús Miquel Girbau), Fr. Miquel de Bianya (Pelai Ayats Vergés), Fr. Jordi de Santa Pau (Manuel Collellmir Senties), Fr. Bonaventura d'Arroyo Cerezo (Tomàs Díaz Díaz), Fr. Marçal de Vilafranca del Penedès (Carles Canyes Santacana), Fr. Eudald d’Igualada (Lluís Estruch Vives), Fr. Pacià Maria de Barcelona (Francesc Maria Colomer Presas), Fr. Àngel de Ferreries (Josep Coll Martí), Fr. Cebrià de Terrassa (Ramon Gros Ballvé), Fr. Eloi de Bianya (Joan Ayats Plantalech), Fr. Prudenci de Pomar de Cinca (Gregori Chárlez Ribera), Fr. Fèlix de Tortosa (Joan Bonavida Dellà).

- Beats Vicent Queralt Lloret i 20 companys, entre els quals sis sacerdots professos de la Congregació de la Missió, cinc sacerdots diocesans, dos religioses Filles de la Caritat i set laics de l'Associació Fills de Maria de la Medalla Miraculosa, assassinats entre 1936 i 1937.

- Beats Josep Maria Fernández Sánchez i 32 companys, sacerdots i germans coadjutors de la Congregació de la Missió, així com 6 laics de l'Associació de la Medalla Miraculosa de la Benaurada Verge Maria, assassinats en 1936.

- Beats Teodor Illera del Olmo, sacerdot, i 15 companys* (1936-1937), màrtirs. Foren víctimas de la persecució religiosa a Catalunya.

*Joaquim (Jacint) Gómez Peña, Josep (Màxim) Franco Ruiz, Joaquim Puente González, Bernat (Emili) Puente González, Estanislau (Ismael) Tajadura Marzo, Àngel de la Iglesia Ociña, Ricard (Albí) Guerra Villaizán i Acaci (Acaci Maria) Calleja Santamaría, tots ells religiosos de la Congregació de Sant Pere ad Vincula; Gregori Díez i Camila Díez, germans, i Eliseu Moravillo, laics col·laboradors de la congregació; Carlota de la Visitació (Baudèlia Duque Belloso) religiosa de les Germanes Franciscanes dels Sagrats Cors; Patrocini (Mara) Vilanova Alsina, Andrea (Ramona) Solans Ballester i Maria Auxili (Josepa) Noguera Manubens, religioses de les Germanes Caputxines de la Mare del Diví Pastor.

- Beats Àngel Cuartas Cristóbal i 8 companys* alumnes del Seminari d'Oviedo, assassinats entre 1934 i 1937.

* Marià Suárez Fernández, Jesús Prieto López, Cèsar Gonçal Zurro Fanjul, Josep Maria Fernández Martínez, Joan Josep Castañón Fernández, Manuel Olay Colunga, Sixt Alonso Hevia i Lluís Prado García.

- Beates Maria del Carme (Isabel) Lacaba Andia i 13 companyes* (Madrid, 1936), religioses concepcionistes franciscanes i màrtirs, assassinades a principis de la guerra civil.

* Maria del Pilar dels Desemparats, Maria de l'Assumpció, Maria del Santíssim Sagrament, Maria Balbina de Sant Josep, Maria Guadalupe de l'Ascensió, Maria del Pilar, Maria de Jesús, Maria Joana de Sant Miquel, Maria Beatriu de Santa Teresa; Ainés de Sant Josep, Maria del Carme de la Puríssima Concepció; Maria de Sant Josep i Maria de l'Assumpció.

- Beat Joan Roig i Diggle (1917- Santa Coloma de Gramenet, 1936). Laic mártir, pertanyent a la Federació de Jóvens Cristians de Catalunya.

- Beates Maria Pilar Gullón Yturriaga, Octàvia Iglesias Blanco i Olga Pérez-Monteserín Núñez (Somiedo, Astúries, 1936), laiques, infermeres de la Creu Roja, màrtirs.

- Beats Joan Elías Medina, sacerdot, i 126 companys (1936-1939), màrtirs, a la província de Còrdova assassinats durant la guerra civil.

- Beats Francesc Càstor Sojo López i 3 companys* (1936), sacerdots Operaris Diocesans, màrtirs, assassinats al començament de la guerra civil.

* Millà Garde Serrano, Manuel Galcerà Videllet i Aquilí Pastor Cambero.

- Beats Benet de Santa Coloma de Gramenet (Josep Domènech Bonet), Josep Oriol da Barcelona (Jaume Barjau Martí) i Doménec de Sant Pere de Riudebitlles (Joan Romeu Canadell), sacerdots dels Germans Menors Caputxins i màrtirs, assassinats al començament de la guerra civil (1936).
  
- Beats Caietà Giménez Martín, prevere, i 15 companys màrtirs* (1936), assassinats durant la guerra civil, a la província de Granada.

* Manuel Vázquez Alfalla, Ramon Cervilla Luis, Llorenç Palomino Villaescusa, Pere Ruiz de Valdivia Pérez, Josep Frías Ruiz, Josep Becerra Sánchez, Francesc Morales Valenzuela, Josep Rescalvo Ruiz, Josep Jiménez Reyes, Manuel Vílchez Montalvo, Josep Maria Polo Rejón, Joan Bazaga Palacios, Miquel Romero Rojas, preveres; Antoni Caba Pozo, seminariste; Josep Muñoz Calvo, laic.

at Cap comentari:
Labels: , , , , , ,
Subscriure's a: Missatges (Atom)

entrada destacada

8 de novembre de 2026, diumenge XXXII

DIUMENGE XXXII DEL TEMPS ORDINARI / Cicle A Lectures de la missa Lectura primera Sa 6,12-16 Troben la saviesa tots els qui la busquen Lectur...

entrades populars