DIUMENGE III DE QUARESMA / Cicle A
Lectura primera Ex 17,3-7
Dona'ns aigua per a beureLectura del llibre de l'ÈxodeEn aquells dies, el poble passava tanta set que deia, murmurant contra Moisés: «¿Per què ens has fet eixir d'Egipte? Vols matar-nos de set amb els nostres fills i el nostre bestiar?». Moisés va clamar al Senyor: «¿Què puc fer per este poble? Un poc més i m'apedregaran». El Senyor li respongué: «Passa davant del poble i emporta't alguns ancians d'Israel; pren la vara amb què vas tocar el Nil i posa't en camí. Jo estaré allí davant de tu dalt de la roca, a l'Horeb. Tu pega un colp a la roca i n'eixirà aigua, i tot el poble podrà beure». Moisés ho va fer així, en presència dels ancians d'Israel, i donà a aquell lloc els noms de Massà i de Meribà, perquè els israelites havien discutit i havien posat a prova el Senyor quan deien: «¿El Senyor està amb nosaltres o no ho està?»
Salm responsorial 94,1-2.6-7.8-9 (R.: 8)
Vingueu, celebrem el Senyor amb crits de festa,aclamem la roca que ens salva;acostem-nos a ell per a beneir-lo,aclamem-lo amb els nostres cants.R. Si sentíreu hui la veu del Senyor:«No enduriu els vostres cors».Entreu, prostrem-nos amb humilitat,i adorem el Senyor, que ens ha creat.Ell és el nostre Déu,i nosaltres som el poble que ell pastura,les ovelles que ell guia. R.Si sentíreu hui la seua veu:«No enduriu els vostres cors com a Meribà,com el dia de Massà en el desert,quan em van temptar els vostres pares:
em posaren a prova mal que havien vist les meves obres». R.
Lectura segona Rm 5,1-2.5-8
Déu, donant-nos l'Esperit Sant, ha abocat en els nostres cors el seu amorLectura de la carta de sant Pau als cristians de RomaGermans,Ara que ja som justs, per la fe, estem en pau amb Déu gràcies a nostre Senyor Jesucrist. Per ell, en virtut de la fe, tenim accés a esta gràcia en la qual ens mantenim i ens gloriem, mentres esperem la glòria de Déu. I l’esperança no defrauda, perquè Déu, donant-nos l’Esperit Sant, ha abocat en els nostres cors el seu amor.En efecte, quan encara érem dèbils, en el moment assignat, Crist va morir pels malvats. Certament, és difícil trobar algú disposat a morir per un home just; per una persona bona potser algú s'arriscaria a donar la vida. Ara bé, Déu va demostrar l'amor que ens té quan Crist morí per nosaltres, que érem encara pecadors.
Vers abans de l'evangeli Jo 4,42 i 15
Senyor, sé que vós sou realment el Salvador del món;doneu-me l'aigua viva per a que no tinga ja set.
Evangeli Jo 4,5-42
Una font brollarà fins a la vida eterna᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Joan
En aquell temps, Jesús arribà a una població samaritana que s'anomena Sicar, prop de les terres que Jacob va donar al seu fill Josep. Allí es trobava el pou de Jacob. Era cap al migdia quan Jesús, fatigat de caminar, descansava bonament a la vora del pou. Els deixebles havien anat al poble a comprar provisions. Arribà una dona samaritana, que venia a poar aigua. Jesús li diu: «Dona'm aigua». Li diu la samaritana: «¿Com? ¿Vós, un jueu, em demaneu aigua a mi, que soc samaritana?». Cal saber que els jueus no es fan amb els samaritans. Jesús li respongué: «Si saberes què vol donar-te Déu i qui és el qui et demana que li dones aigua, series tu qui li n'hauries demanat aigua, i t'hauria donat aigua viva». Ella li diu: «Senyor, este pou és fondo i no teniu res per a poar l'aigua. ¿D'on has de traure l'aigua viva? Jacob, el nostre pare, ens va donar este pou d'on bevia ell, i els seus fills i el seu bestiar. ¿Vós sou més gran que ell?». Jesús li respongué: «Els qui beuen d'esta aigua tornen a tindre set, però qui bega de la que jo li donaré mai més tindrà set; l'aigua que jo li donaré serà dins d'ell com una font que brolla fins a la vida eterna». Li diu la dona: «Senyor, doneu-me esta aigua: que no tinga ja set i que no haja de tornar ací a poar-ne».Ell li diu: «Ves a cridar el teu marit i torna». La dona li contesta: «No en tinc, de marit». Li diu Jesús: «Tens raó: n'has tingut cinc, i l'home que ara tens no és el teu marit. Això que has dit: "No en tinc, de marit", és veritat». Ella li diu:«Senyor, veig que sou un profeta. Els nostres pares adoraren a Déu en esta muntanya, però vosaltres, els jueus, dieu que el lloc on cal adorar-lo és Jerusalem». Jesús li respongué: «Creu-me, dona; s'acosta l'hora que el lloc on adorareu el Pare no serà ni aquesta muntanya ni Jerusalem. Vosaltres, no sabeu el que adoreu; nosaltres sí que ho sabem, perquè la salvació ve dels jueus. Però s'acosta l'hora, més ben dit, és ara mateix, que els bons adoradors adoraran el Pare en esperit i en veritat. Estos són els adoradors que vol el Pare. Déu és esperit, i els qui l'adoren han d'adorar-lo en esperit i en veritat». Li diu la dona: «Sé que ha de vindre el Messies, és a dir, l'Ungit: quan ell vinga, ens ho explicarà tot». Ell li respon: «El Messies soc jo, el qui parla amb tu».En eixe moment arribaren els deixebles. S'estranyaren que parlara amb una dona, però cap d'ells gosà preguntar-li què volia o de què parlava amb ella. La dona deixà estar el cànter i se n'anà al poble a dir a la gent: «Vingueu a vore un home que m'ha dit tot el que he fet. ¿No serà el Messies?». La gent va eixir del poble i va anar a buscar-lo.Mentrestant, els deixebles li deien convidant-lo: «Mengeu, rabí». Però ell els contestà: «Jo, per a menjar, tinc un altre aliment que vosaltres no sabeu». Els deixebles es preguntaven entre ells: «¿És que algú li ha portat menjar?». Jesús els diu: «El meu aliment és fer la voluntat del qui m'ha enviat i dur a terme la seua obra. Vosaltres dieu: "Quatre mesos més i ja estarem en la sega". Però jo vos dic: Alceu els ulls i mireu els camps: ja estan daurats, a punt de segar. El segador ja rep la part que li toca i arreplega el gra per a la vida eterna, per a que s'alegren junts el sembrador i el segador. En este cas té raó la dita «un és el qui sembra i un altre el qui sega». Jo vos he enviat a segar a on vosaltres no havíeu treballat. Són altres que van treballar; vosaltres sou sobrevinguts, en el treball que ells havien fet».Molts samaritans d'aquell poble van creure en ell per la paraula de la dona que assegurava: «M'ha dit tot el que he fet». Per això, quan els samaritans el trobaren, li pregaren que es quedara amb ells. I es va quedar dos dies. Després de sentir-lo parlar a ell mateix, encara molts més van creure, i deien a la dona: «Ara ja no creiem només per allò que tu deies; nosaltres mateixos l'hem sentit, i sabem que este és realment el Salvador del món».
A. En la primera lectura, el poble d'Israel en el desert demana aigua per a beure i Moisés la fa brollar d'una roca. S'anuncia així l'aigua que brollarà del costat de Crist obert per la llança del soldat: qui la bega, per la fe en Crist i pel baptisme «serà dins d'ell com una font que brolla fins a la vida eterna» (Ev). Eixa aigua significa l'amor de Déu abocat en els nostres cors amb l'Esperit Sant que se'ns ha donat; amor que va portar a Crist a morir per nosaltres, pecadors (2 lect).
B. La samaritana és una dona marginada, amb una baixa apreciació de si mateixa, i que parla amb Jesús d'una manera superficial, tractant d'eludir la seua situació personal i desviant la conversa cap a la religió. I Jesús li parlarà amb una gran tendresa, fent-li vore a la dona que qui realment té set no és ell, un caminant jueu cansat del camí, sinó ella, una dona que encara no ha conegut el do de Déu per a la seua vida. I d'esta manera, la samaritana, en el pou, reconeixent la veritat de la seua baixesa i de la seua set, serà ella mateixa des de la misericòrdia de Déu, i no el que les circumstàncies de marginació l'espenten a ser.
- Confraria del Sant Sepulcre de Corbera: Diumenge III de Quaresma (2026)
- Vicent F. Estarlich: Tres minuts amb les lectures del diumenge.
- Enric Benavent, arquebisbe de València: Temps de gràcia i reconciliació (2026, març 4)
* * * * *
Aniversari del traspàs de monsenyor Rafael Palmero Ramos, que fou bisbe d'Oriola-Alacant (2021)
Sant Joan de Déu, religiós.
Joan Cidade Duarte va nàixer a Montemor-o-Novo (Alentejo portugués) en 1495. A 8 anys marxà de casa i va fer de pastor, soldat, llibreter ambulant… fins que obrí una petita llibreria a Granada. Allí, un sermó de Joan d’Àvila el va impressionar tant que el van prendre per boig i el van tancar al manicomi. I, després d'haver experimentat la duresa del tracte, en va eixir disposat a obrir un hospital amb mètodes nous. La seua obra es va anar estenent, ajudat de molts col·laboradors: els Germans Hospitalaris de Sant Joan de Déu.
Ell, que mai no havia escrit cap regla, tenia molt clar que hem de servir el nostre Déu en els nostres germans malalts, «no per interés de la glòria que ha de donar als qui el servixen, sinó només per la seua bondat» (Carta a la duquessa de Sessa). Va morir a Granada el 8 de març de 1550 i fou canonitzat el 16 d’octubre de 1690 pel papa Alexandre VIII. Juntament amb Sant Camil de Lel·lis, fou proclamat pel papa Lleó XIII en 1886 patró dels hospitals i dels malalts. En 1930 el papa Pius XI el designà protector dels malalts i de les seues associacions. [font]
► “Març, marçador, que de nit fa fred, i de dia, calor”: el sol ja calfa al migdia, però a la nit la calor desapareix.
Dia Internacional de la Dona
MARTIROLOGI ROMÀ
Elogis del 8 de març
Sant Joan de Déu, religiós, nascut a Portugal, que, després d'una vida plena de perills en la milícia humana, va prestar ajuda amb constant caritat als necessitats i malalts en un hospital fundat per ell, i es va associar companys, amb els quals va constituir després l'Orde Hospitalari de Sant Joan de Déu. En este dia, a la ciutat de Granada, a Espanya, va passar al descans etern. (1550)
2. Commemoració de sant Ponç, a Cartago, a l'actual Tunísia, diaca de sant Cebrià, al qual va acompanyar en el desterrament fins a la seua mort i, a més, va deixar un admirable relat de la seua vida i de la seua passió. (s. III)
3. A Arsinoe, d'Egipte, sants Apol·loni i Filemó, màrtirs. (287)
4. A Como, a la regió de Ligúria, a Itàlia actualment, sant Proví, bisbe, fidel deixeble de sant Ambrosi, que va preservar de l'heretgia arriana l'Església que se li havia encomanat. (c. 420)
5. A l'illa de Cathaig (hui Scattery), a Hibèrnia, hui Irlanda, sant Senan, abat. (s. VI)
6. A Dunwich, a Anglaterra, sant Fèlix, bisbe, que, oriünd de Burgúndia, va evangelitzar els anglesos orientals en temps del rei Sigebert. (c. 646)
7. A la ciutat de Bitínia, a Nicomèdia, actual Turquia, sant Teofilacte, bisbe, que, desterrat per defensar el culte de les sagrades imatges, va morir a Estròbil de Cària. (c. 840)
8. Al territori de Thérouanne, a França, sant Humfrid, bisbe, el qual després de ser destruïda la ciutat pels normands, va procurar infatigablement congregar i consolar al seu ramat. (871)
9. A Pavia, a la regió italiana de Llombardia, sant Litifred, bisbe. (874)
10. Al lloc de Tayne, a Escòcia, sepultura de sant Dutac, bisbe de Ross. (c. 1065)
11. A la ciutat d'Estella, a Navarra, sant Veremon, abat d'Irache, el qual, havent abraçat des de jove la vida monàstica, va estimular els seus monjos a buscar la perfecció amb el seu exemple i amb dejunis i vigílies. (c. 1095)
12. A Obasina, prop de Llemotges, a Aquitània, actualment a França, sant Esteve, primer abat d'este monestir, que en la cerca de Déu, va unir a l'Orde Cistercenc els tres monestirs que havia fundat. (1159)
13. Al monestir de Jedrzejów, a Polònia, trànsit del beat Vicent Kadłubek bisbe de Cracòvia, el qual, després de renunciar al seu càrrec, va professar allí la vida monàstica. (1223)
14. A la ciutat de Getafe, prop de Madrid, sant Faustí Míguez, religiós de l'Orde de Clergues Regulars de la Mare de Déu de l'Escola Pia, que, ordenat sacerdot, es va entregar completament a la tasca docent i va aconseguir gran prestigi com a mestre i perit en ciències naturals. Va ser diligent en la seua activitat pastoral i va fundar l'Institut Calassanci de Filles de la Divina Pastora, per a l'educació integral de la dona. (1925) Canonitzat en 2017.
