20 d'octubre de 2026, dimarts XXIX

DIMARTS DE LA SETMANA XXIX / II

Lectura primera Ef 2,12-22

Jesucrist és la nostra pau:

de dos pobles, n'ha fet un

Lectura de la carta de sant Pau als cristians d'Efes

Germans, abans vivíeu separats de Crist, privats de la ciutadania d'Israel, forasters a l'aliança i a les promeses de Déu. Vivíeu en el món sense esperança i sense Déu.

Ara, en canvi, sou en Jesucrist: els qui abans estàveu lluny, vos heu acostat gràcies a la sang del Crist.

Ell és la nostra pau. De dos pobles n'ha fet un, ja que ell ha destruït el mur que els separava: l'enemistat; abolint en el seu propi cos la Llei dels minuciosos preceptes.

Així ha posat pau entre tots dos pobles i ha creat, en ell, una nova humanitat. Per la seua mort en la creu ha reconciliat els dos amb Déu i els ha unit en un sol cos, fent morir en ell l'enemistat.

Ell ha vingut a anunciar la Bona Nova de la pau: la pau a vosaltres, que estàveu lluny, i la pau als qui estaven prop. Per ell uns i altres tenim accés al Pare, guiats per un sol Esperit.

Per això ja no sou estrangers ni forasters, sinó ciutadans del poble sant i família de Déu. Formeu un edifici construït sobre el fonament dels apòstols i dels profetes, que té el mateix Jesucrist com a pedra angular. Sobre ell tota la construcció va alçant-se harmoniosament per a ser un temple sant gràcies al Senyor. Per Jesucrist, també vosaltres heu entrat a formar part de l'edifici, on Déu residix per la presència de l'Esperit.

Salm responsorial 84,9ab-10.11-12.13-14 (R.: 9b)

Jo escolte què diu el Senyor:

Déu anuncia la pau al seu poble

i als qui l'estimen.

La salvació està prop dels seus fidels,

i la seua glòria habitarà en el nostre país.

R. El Senyor anuncia la pau al seu poble.

La fidelitat i l'amor es trobaran,

s'abraçaran la justícia i la pau;

la fidelitat germinarà en la terra,

i la justícia mirarà des del cel. R.

El Senyor donarà la pluja,

i la nostra terra donarà el seu fruit.

La justícia anirà davant d'ell,

encaminarà els seus passos. R.

Al·leluia Lc 21,36

Vetleu i pregueu en tot moment

per a poder-vos presentar sense temor

davant del Fill de l'home.

Evangeli Lc 12,35-38

Feliços els criats que l'amo, quan arribe, trobe vetlant

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Lluc

En aquell temps, Jesús va dir als deixebles:

«Estigueu a punt, amb el cos cenyit i els cresols encesos. Feu com els criats que esperen quan tornarà el seu amo de la boda, per a obrir-li a penes arribe i toque a la porta. Feliços aquells criats que l'amo trobe desperts quan arribe. En veritat vos dic que se cenyirà, els farà posar-se a taula, i ell mateix es posarà a servir-los. Feliços ells si ve a mitjanit o de bon matí i els troba ben desperts».

Meditació

Papa Francesc: Àngelus (7 d'agost de 2016)

«Feliços els criats que l'amo trobarà vetlant quan arribe» (Lc 12, 37): és la felicitat d'esperar amb fe el Senyor, d'estar preparats amb actitud de servici. Ell és present cada dia, toca a la porta del nostre cor. I serà benaurat qui li òbriga, perquè tindrà una gran recompensa: és més, el Senyor mateix es farà criat dels seus criats –és una bonica recompensa. En el gran banquet del seu Regne passarà Ell mateix a servir-los. Amb esta paràbola, ambientada a la nit, Jesús presenta la vida com una vigília d'espera laboriosa, preludi del dia lluminós de l'eternitat. Per a poder participar cal estar preparat, despert i compromés amb el servici als altres, amb la tranquil·litzadora perspectiva que «des d'allí» no serem nosaltres els que servim a Déu, sinó que serà Ell mateix qui ens aculla en la seua taula. Pensant-ho bé, això ocorre ja cada vegada que trobem el Senyor en l'oració, o també servint els pobres, i sobretot en l'Eucaristia, on Ell prepara un banquet per a nodrir-nos de la seua Paraula i del seu Cos.

* * * * *

Santa Íria

Festa de la Mare de Déu Pobra a Xaló

• J.M. Bausset: La Mare de Déu Pobra (2015)

Santa Íria, o Irene de Tomar, o Irene de Portugal.

Irene era una jove noble de Nebància (Portugal). Era tan bonica com pietosa i un jove se'n va enamorar i li va demanar que es casara amb ell, però ella li va dir que havia fet vot de virginitat. El jove ho va haver d'acceptar, però poc temps després, un mestre d'Irene que havia intentat seduir-la i havia estat rebutjat per la xica, va córrer a explicar al jove que Irene aviat seria mare, i este, boig de ràbia, la va matar i va llançar el seu cos al riu. La van trobar a la vora del riu Tajo, davant la vila d'Scalabis, que des d'aleshores s'anomena Santarem (derivació popular de santa Irene). Esta santa és molt estimada a Portugal i a Espanya. [font] 

 

Martirologi Romà

1. Commemoració de sant Corneli, centurió, que a la ciutat de Cesarea de Palestina, actualment a Israel, va ser batejat per l'apòstol sant Pere, com a primícia de l'Església dels gentils. (s. I)

2. A Agen, a Aquitània, hui França, sant Caprasi, màrtir. (c. 303)

3. A Aussonce, a la regió de Reims, a Nèustria, també la França actual, sant Sindulf, eremita, que va triar la vida solitària, solament conegut per Déu. (c. 600)

4. A Salzburg, a Baviera, a Àustria actualment, sant Vital [o Vidal], bisbe, el qual, originari d'Hibèrnia, va ser deixeble de sant Rupert, company en els seus viatges i imitador dels seus treballs i vigílies, i, elegit successor seu, va convertir a la fe de Crist la població de Pinzgau. (c. 730)

5. A Constantinoble, hui Istanbul, a Turquia, sant Andreu, anomenat "in Crisi" o "Calibita", monjo i màrtir, el qual, nascut a l'illa de Creta, per defensar el culte de les santes imatges, en temps de l'emperador Constantí Coprònim va ser flagel·lat, torturat fins a la mort i llançat des de l'alt de la muralla. (767)

6. Prop de Troyes, al costat del Sena, a la Gàl·lia, actual França, sant Aderald, ardiaca, que amb les seues paraules i els seus exemples va il·lustrar la regla canonical, fins i tot durant el seu empresonament entre els sarraïns en Terra Santa. (c. 1002)

7. A Savigny, a Normandia, també França actualment, santa Adelina, primera abadessa del monestir de Mortain, que va fundar amb l'ajuda de sant Vital, el seu germà. (c. 1125)

8. En Lviv, població de Rutènia, a l'actual Ucraïna, beat Jaume Strepa, bisbe de Halyc, de l'Orde dels Germans Menors, il·lustre per la seua sol·licitud pastoral i per les seues virtuts apostòliques. (1409)

9. A Treviso, a Itàlia, santa Maria Bertila (Anna Francesca) Boscardin, verge de la Congregació de Germanes de Santa Dorotea dels Sagrats Cors, que en el seu treball en un hospital es va mostrar sol·lícita per la salut corporal i espiritual dels malalts. (1922)

10. A Viena, a Àustria, beat Jaume (Francesc Alexandre) Kern, prevere de l'Orde Premonstratenc, que, mobilitzat durant la guerra, va ser ferit en combat i, més tard es va entregar al ministeri pastoral. Afectat per una llarga i penosa malaltia, la va suportar amb admirable fortalesa d'ànim. (1924)

19 d'octubre de 2026, dilluns XXIX

DILLUNS DE LA SETMANA XXIX / II

Lectura primera Ef 2,1-10

Déu ens ha donat la vida juntament amb Crist

i ens ha entronitzat amb ell en el cel

Lectura de la carta de sant Pau als cristians d'Efes

Germans, en un altre temps éreu morts per les vostres culpes i pecats. Vivíeu a la manera d'este món i del prìncep de la potestat de l'aire, l'esperit que, en estos moments, actua en els rebels a Déu. Nosaltres també havíem viscut com ells: seguíem les nostres passions i satisféiem els nostres desigs i capricis. Per això, naturalment, mereixíem la reprovació com els altres.

Però Déu, que és ric en misericòrdia, ens ha estimat amb un amor tan gran que ens ha donat la vida juntament amb Crist, a nosaltres, que érem morts pels nostres pecats: és per gràcia que heu sigut salvats. I juntament amb Jesucrist ens ha ressuscitat i ens ha entronitzat en el cel, per a manifestar als segles que vindran la immensa riquesa de la seua gràcia i la bondat que ha tingut per nosaltres en Jesucrist.

És per la gràcia que heu sigut salvats per mitjà de la fe. I açò no ve de vosaltres: és un do de Déu. No és fruit tampoc de les obres, per tal que ningú puga gloriar-se'n. Som obra seua: Déu ens ha creat en Jesucrist, i ens ha destinat a realitzar les bones obres, que ell mateix havia disposat a fi que les practicàrem.

Salm responsorial 99,2.3.4.5 (R.: 3b)

Aclameu el Senyor, per tota la terra,

honoreu el Senyor amb cants de festa,

entreu davant d'ell amb crits d'alegria.

R. El Senyor és el nostre creador i som seus.

Reconeixeu que el Senyor és Déu,

que és el nostre creador i que som seus,

som el seu poble i el ramat que ell pastura. R.

Entreu als seus portals enaltint-lo,

canteu alabances als seus atris,

enaltiu i beneïu el seu nom. R.

«¡Que bo és el Senyor!

Perdura eternament el seu amor,

és fidel per segles i segles». R.

Al·leluia Mt 5,3

Feliços els pobres en l'esperit:

d'ells és el Regne del cel.

Evangeli Lc 12,13-21

Tot això que volies guardar-te, ¿de qui serà?

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Lluc

En aquell temps, un d'entre la gent digué a Jesús: «Mestre, ordeneu al meu germà que es partisca l'herència amb mi». 

Jesús li contestà: «Home, qui m'ha nomenat a mi jutge o partidor vostre?». I, dirigint-se a tots, va afegir: «Mireu, guardeu-vos de tota ambició de riquesa, perquè, ni que nade en l'abundància, la vida d'un home no depén dels seus béns».

I els ho explicà amb una paràbola: «A un home ric, la terra li va donar molt. Ell cavil·lava: "¿Què faré si no tinc on guardar tanta collita?" I es va dir: "Ja sé què he de fer: tiraré a terra els graners, i en construiré de més grans, on puga guardar tot el blat i les altres collites. Després podré dir-me a mi mateix: Tens un bon rebals per a molts anys: reposa, menja, beu i passa-t'ho bé". Però Déu li digué: "Insensat, esta mateixa nit et reclamaran la vida, i tot això que volies guardar-te, ¿de qui serà?" Açò passa al qui reunix tresors per a ell mateix i no es fa ric als ulls de Déu». 

 

En el diàleg del ric de la paràbola no hi ha espai ni per a Déu ni per als altres. Només fa plans amb ell mateix. No obstant això, ni la vida biològica ni molt menys l'escatològica, depenen absolutament dels béns. Jesús no ha vingut a aplicar merament les lleis humanes, sinó a donar-nos vida, vol que atresorem davant de Déu. I este atresorar implica rebutjar tota classe de cobdícia, abraçar el màxim bé que és Jesucrist i administrar els béns que Déu concedix per a la seua glòria, que inclou i reclama el bé dels altres. [Evangeli per a cada dia 2026, Delegació de Litúrgia de València]

Memòries del dia

Sant Pere d'Alcàntara, prevere

Sant Pere d'Alcàntara (Alcàntara 1499 - Arenas de San Pedro 1562), prevere de l'Orde dels Germans Menors, adornat amb el do de consell i de vida penitent i austera, va reformar la disciplina regular en els convents de l'Orde a Espanya; fou conseller de santa Teresa de Jesús en l'obra reformadora de l'Orde dels Carmelites.

Sants Joan de Brébeuf, Isaac Jogues, preveres i els seus companys, màrtirs

Recordem els huit màrtirs francesos de la Companyia de Jesús, lliurats a una duríssima tasca missionera entre els hurons. Cinc d'ells van sofrir coratjosament un martiri despietat a l'actual Canadà: són els preveres Joan de Brébeuf († 16 de març de 1649), Antoni Daniel († 4 de juliol de 1648), Gabriel Lalemant († 17 de març de 1649), Carles Garnier († 7 de desembre de 1649) i Nadal Chabanel († 8 de desembre de 1649). Els altres tres: el prevere Isaac Jogues († 18 d'octubre de 1646) i els coadjutors René Goupil († 29 de setembre de 1642) i Joan de la Lande († 19 d'octubre de 1646) van oferir el suprem sacrifici amb heroica fortalesa a l'actual territori dels Estats Units d'Amèrica del Nord. Tots van ser canonitzats per Pius XI l'any 1930.

• J.M. Bausset: Sant Joan Brébeuf i els màrtirs del Canadà (2015)

Sant Pau de la Creu, prevere

Sant Pau de la Creu, prevere, que des de la seua joventut va destacar per la seua vida penitent, el seu zel ardent i la seua singular caritat cap a Crist crucificat, al qual veia en els pobres i malalts. Va fundar la Congregació dels Clergues Regulars de la Creu i de la Passió de Jesucrist, i va passar a la glòria el dia 18 d'octubre. (1775)

• J.M. Bausset: Sant Pau de la Creu (2015)

Martirologi Romà

Commemoració de sant Joel, profeta, que va anunciar el dia gran del Senyor i el misteri de l'efusió de l'Esperit sobre tota criatura, la qual cosa Déu va tindre a bé fer arribar al seu ple compliment en la persona de Crist el dia de Pentecosta. (s. IV a. C.)

A Roma, commemoració dels sants Ptolemeu, Luci [o Lluci] i un altre company, que, tal com relata sant Justí, sent cristians honestos, per haver représ els costums llicenciosos i la injustícia en les sentències, van ser condemnats a mort en temps de l'emperador Antoní Pius i el prefecte Quint Lol·li Urbic. (c. 160)

A Òstia Tiberina, a l'actual regió del Laci, a Itàlia, sant Asteri, màrtir. (c. s. III)

Prop de Sens, a la Gàl·lia Lugdunense, hui França, commemoració dels sants Sabinià i Potencià, considerats com els dos primers pastors d'esta ciutat que van completar la seua confessió de fe amb el martiri. (c. s. IV)

En terres d'Egipte, sant Var, soldat, que sota l'emperador Maximià, en visitar i ajudar a sis sants eremites empresonats, sabent que un seté havia mort en el desert, es va oferir a ocupar el seu lloc, i al costat d'ells, després de diversos i cruels turments, va adquirir la palma del martiri. (307)

A Auloron, al costat dels Pirineus, a Aquitània, actual França, commemoració de sant Grat, bisbe, que en temps d'Alaric, rei arrià dels gots, va participar en el Concili d'Agde, per a restaurar l'Església en eixa regió de la Gàl·lia. (c. 506)

Al territori de la Bretanya Menor, també a França, sant Etbí, monjo, que va portar vida solitària. (s. VI)

A Cavalhon, a Provença, de nou a l'actual França, sant Verà del Gavaldà, bisbe, que gaudia de gran autoritat, sobretot per les curacions de malalts. (s. VI)

A Evreux, a la Gàl·lia, també França actualment, sant Aquilini, bisbe, qui, segons la tradició, era soldat i que practicava bones obres; amb el consentiment de la seua esposa, va fer vot de continència i va ser elegit bisbe. (c. 690)

A Oxford, a Anglaterra, santa Fridesvida, verge, que, sent d'estirp règia, va ser elegida abadessa d'un monestir doble de monjos i de monges. (1257)

A Biville, prop de Cherbourg, a la regió francesa de Normandia, beat Tomàs Hélye, prevere, que passava els dies en l'exercici del seu ministeri i dedicava les nits a l'oració i a la penitència. (1595)

A Londres, a Anglaterra, sant Felip Howard, màrtir, que, sent comte d'Arundel i pare de família, va perdre gràcia davant la reina Isabel I per haver abraçat la religió catòlica, per la qual cosa va ser empresonat, i va portar una vida d'oració i penitència, en la pobresa i en les proves, fins a aconseguir la corona del martiri. (1633)

A Nagasaki, del Japó, sants màrtirs Lluc Alfons Gordo, prevere, i Mateu Kohioye, religiós, els dos de l'Orde de Predicadors. El primer va treballar abans a les Illes Filipines i va passar després al Japó, on va ser fervent ministre de l'Evangeli durant deu anys, i el segon, de díhuit anys, va ser el seu company per a propagar i testimoniar la fe cristiana. (1634)

A Langeac, al costat del riu Allier, a França, beata Agnés [o Ainés] de Jesús Galand, verge de l'Orde de Predicadors, que, sent priora del seu monestir, es va distingir pel seu ardent amor cap a Jesucrist i la seua preocupació pel bé de l'Església, oferint contínues oracions i penitències pels seus pastors. (1634)

Beat Jerzy Popiełuszko, prevere i màrtir (Okopy, 1947 - Włocławek, 1984)

18 d'octubre de 2026, diumenge XXIX: Dia del Domund

DIUMENGE XXIX / Cicle A

LECTURES DE LA MISSA

Lectura primera Is 45,1.4-6

He donat la mà a Cir, per a sotmetre-li les nacions

Lectura del llibre d'Isaïes

A Cir, el seu ungit,

a qui ha donat la mà

per a sotmetre-li les nacions

i desarmar els reis,

per a obrir davant d'ell les portes de les ciutats, 

les portes que no es tancaran;

el Senyor li diu:

«Per amor de Jacob, el meu servent,

d'Israel, el meu elegit,

et cride pel teu nom,

et done un títol honrós,

encara que no em coneixes.

Jo soc el Senyor, no n'hi ha cap altre;

fora de mi no hi ha cap déu.

Sense que em conegueres, t'he fet prendre les armes

a fi que sàpien de llevant fins a ponent

que no hi ha ningú fora de mi.

Jo soc el Senyor i no n'hi ha cap altre».

Salm responsorial 95,1 i 3.4-5.7-8.9-10a i c (R.: 7b)

Canteu al Senyor un càntic nou,

canteu al Senyor per tota la terra.

Conteu a les nacions la seua glòria,

conteu a tots els pobles els seus prodigis.

R. Doneu al Senyor honor i majestat.

El Senyor és gran, és digne de ser lloat,

és més temible que tots els déus;

perquè els déus dels pobles són no res,

però el Senyor ha fet el cel. R.

Doneu al Senyor, famílies dels pobles,

doneu al Senyor honor i majestat,

tributeu al Senyor l'honor del seu nom.

Entreu als seus atris, portant-li ofrenes. R.

Adoreu el Senyor, s'apareix la seua santedat.

Que tremole davant d'ell tota la terra.

Digueu a tots els pobles: «¡El Senyor és rei!»

Sentencia amb raó les causes dels pobles. R.

Lectura segona 1Te 1,1-5b

No deixem mai de recordar la vostra fe, la vostra caritat, la vostra esperança

Comença la primera carta de sant Pau als cristians de Tessalònica

Pau, Silvà i Timoteu, a la comunitat de Tessalònica, reunida per Déu Pare i per Jesucrist, el Senyor. Vos desitgem la gràcia i la pau.

En tot moment donem gràcies a Déu per tots vosaltres i vos recordem en les nostres oracions; no deixem mai de recordar davant de Déu, Pare nostre, com treballa la vostra fe, com s'esforça la vostra caritat, i com aguanta la vostra esperança en Jesucrist, el nostre Senyor.

Germans, amats de Déu: sabem de veritat que ell vos ha elegit, perquè, quan vos anunciàvem l'Evangeli, no va ser només de paraula, sinó també amb la força de l'Esperit Sant i amb molta convicció.

Al·leluia Fl 2,15-16

Vosaltres que porteu la paraula de vida

resplandiu com estrelles en un cel de nit.

Evangeli Mt 22,15-21

Retorneu al Cèsar allò que és del Cèsar, i a Déu allò que és de Déu

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Mateu

En aquell temps, els fariseus se n'anaren a deliberar de quina manera enganxarien a Jesús en alguna paraula comprometedora, i li enviaren alguns dels seus i dels partidaris d'Herodes a dir-li:

«Mestre, sabem que sou veraç, i que ensenyeu de veritat el camí de Déu, sense miraments per ningú, siga qui siga, ja que no obreu per complaure els hòmens. Digueu-nos, per tant, ¿què penseu d'açò? ¿És lícit pagar tribut al Cèsar o no?».

Jesús, advertint la seua mala fe, els respongué:

«Hipòcrites, ¿per què voleu comprometre'm? Ensenyeu-me la moneda del tribut».

Ells li portaren un denari, i Jesús els preguntà:

«De qui són esta efígie i esta inscripció?».

Li respongueren:

«Del Cèsar».

Jesús els replicà:

«Doneu, per tant, al Cèsar allò que és del Cèsar, i a Déu allò que és de Déu». 

 

A. La verdadera preocupació de Jesús és donar a Déu allò que és de Déu. Per això posa els fariseus davant de la seua contradicció i els exigix que complisquen amb les seues obligacions davant de Déu i es deixen de maniobres polítiques. El que Déu demana de nosaltres no és conformar-nos amb el món o pactar amb ell sinó il·luminar-lo i transformar-lo amb les obres d'amor i misericòrdia que el Senyor ens concedix realitzar. L'amor és el verdader fruit, l'autèntic pagament que hem de fer a Déu i als altres per a canviar la nostra societat i preparar-nos per a la vida eterna. [Evangeli per a cada dia 2026, Delegació de Litúrgia de València]

B. Gràcies a Cir (un no hebreu) els israelites van poder tornar a la seua terra després de la captivitat de Babilònia (1 lect). Déu va fent els seus plans de salvació fins i tot per mitjà de persones que no el coneixen o creuen en ell. Per este motiu els cristians preguem per les autoritats i hem de cooperar en tot el que siga bo i just, encara que a vegades no siguen creients. En eixa línia Jesús ens diu en l'Evangeli que retornem al Cèsar allò que és del Cèsar i a Déu allò que és de Déu. Elegits per Déu i moguts per l'Esperit Sant, hem cregut en l'Evangeli. Donem gràcies a Déu per això (2 lect).

C. Només a Déu totpoderós i etern servim amb cor sincer. S'entén la mala intenció de la pregunta que li preparen a Jesús. Busquen per mitjà d'una estratègia preparada comprometre'l davant de la gent, amb paraules aduladores, i fins li diuen mestre, encara que d'ell no volen aprendre res. Però Jesús coneix l'interior de cada u i sap el que cada u porta en l'interior, i identifica la hipocresia. Per a Jesús, el poder romà i Déu no es troben en el mateix pla. Per això la fidelitat i l'amor absolut és només per a Déu, mai per als poders ideològics d'este món. Açò és el que significa donar a Déu allò que és de Déu: servir-lo a Ell servint i defenent la dignitat humana contra els poders ideològics, econòmics i polítics.

• M. Marí Ferrer: Tres minuts amb les lectures del diumenge.
• Missa d'À Punt (2026): Donar a Déu el que és de Déu.

JORNADA MUNDIAL PER L'EVANGELITZACIÓ DELS POBLES

• Papa Lleó XIV: Missatge per a la C Jornada Mundial de les Missions (2026)
• Enric Benavent, arquebisbe de València: Un en Crist, units en la missió (2026, octubre 14)
• Estampa i oració de 2026.
• Papa Lleó XIV: Missatge per a la XCIX Jornada Mundial de les Missions (2025)
• Enric Benavent, arquebisbe de València: Dia del Domund (2025)
• Papa Francesc: Missatge per a la 97a Jornada Mundial de les Missions (22 d'octubre de 2023)
• Enric Benavent, arquebisbe de València: Domund: cors ardents, peus en camí (2023, octubre 18)

• Papa Francesc: Rebreu una força que vos farà testimonis meus (2022)
• Papa Francesc: Nosaltres no podem deixar d'anunciar el que hem vist i sentit (2021)
• Papa Francesc: Ací em tens. Envia-m'hi (2020)

* * * * *

Sant Lluc, evangeliste, és titular de l'església parroquial de Cheste, i hui li fa festa.

Martirologi Romà

A Antioquia de Síria, hui Turquia, sant Asclepíades, bisbe, que va ser un del preclar nombre de confessors de la fe durant el temps de persecucions. (218)

A Pozzuoli, a l'actual regió italiana de Campània, sants Pròcul, diaca, Eutici i Acut [o Agut]. (c. s. IV)

A la localitat de Riom, del territori dels arverns, a Aquitània, França en l'actualitat, sant Amable, prevere. (s. V)

A Nassogne, lloc de Brabant, a Austràsia, hui Bèlgica, sant Monó, venerat com a eremita als boscos de les Ardenes i màrtir. (c. 630/640)

A la vila d'Arenas, a Castella, sant Pere d'Alcántara, que a Espanya se celebra demà, dia 19. (1562)

A Auriesville, a l'estat de Nova York, dels Estat Units, martiri de sant Isaac Jogues, prevere de l'Orde de la Companyia de Jesús i màrtir, que va ser convertit en esclau pels indígenes, els quals li van tallar els dits i finalment li van obrir el cap a destralades. La seua memòria se celebra el dia 19 d'octubre. (1646)

A Roma, mort de sant Pau de la Creu, prevere, la memòria del qual se celebra demà. (1775)