29 de juliol de 2026, dimecres: Sants Marta, Maria i Llàtzer

29 de juliol

SANTS MARTA, MARIA I LLÀTZER

Memòria

Oració col·lecta

Oh, Déu, el vostre Fill va cridar a Llàtzer del sepulcre a la vida,

i es va dignar allotjar-se en casa de Marta,

feu que, servint-lo a ell fidelment en els nostres germans,

merescam, amb Maria, ser alimentats

amb la meditació de la vostra paraula.

L'evangeli d'esta memòria és propi.

La lectura primera és de la fèria corresponent.

Lectura primera Jr 15,10.16-21

¿Per què es  fa etern el meu dolor?

Si tornes a mi, pots reprendre el meu servici

Lectura del llibre de Jeremies

¡Ai de mi, mare meua! M'has posat al món

per a reclamar i disputar contra tot el país.

No he amprat ni he prestat a ningú,

però tots em maleïxen. 

Quan m'arribava la vostra paraula,

jo la devorava,

i era un goig i una delícia per al meu cor.

Jo porte el vostre nom,

Senyor, Déu de l'univers.

No m'he reunit mai amb les colles

que es divertien fent festes.

M'heu obligat a quedar-me tot sol,

perquè m'heu omplit de menyspreu.

¿Per què es fa etern el meu dolor

i la meua ferida enverinada no es vol tancar? 

¿Sereu per a mi com un torrent traïdor

d'aigües inconstants?

La resposta del Senyor va ser esta:

«Si tornes a mi, et deixe tornar,

pots reprendre el meu servici;

seràs com la meua boca

si destries el que té valor del que no en té.

Són ells que han de tornar a tu,

i no tu a ells.

He fet de tu una muralla de bronze inexpugnable,

que resistirà contra este poble.

Quan t'assaltaran,

no et podran abatre

perquè jo et faré costat

per a salvar-te i alliberar-te.

T'ho dic jo, el Senyor.

Jo et salvaré de les mans dels malvats,

et rescataré de les sarpes dels violents».

Salm responsorial 58,2-3.4-5a.10-11.17.18 (R.: 17d)

Déu meu, allibereu-me dels enemics,

protegiu-me contra els agressors,

deslliureu-me dels qui fan maldats,

salveu-me dels hòmens cruels.

R. Oh Déu, sou el meu refugi el dia del perill.

Mireu com vigilen la meua vida,

com em rodegen els poderosos.

En mi no hi ha delicte ni falta, Senyor;

m'acorralen sense motiu. R.

¡Vetle per vos, fortalesa meua!

Déu és el meu castell.

El vostre favor s'avança, oh Déu,

i em fa vore la derrota de l'enemic. R.

Jo cantaré la vostra força,

aclamaré el vostre amor de bon matí;

perquè heu sigut el meu castell,

el meu refugi el dia del perill. R.

¡Jo vos cante, força meua!

Déu és el meu castell,

el Déu del meu amor. R.

Al·leluia Jo 8,12

Diu el Senyor:

Jo soc la llum del món;

el qui em seguix tindrà la llum de la vida.

Evangeli Lc 10,38-42

Marta el va acollir. Maria ha triat la millor part

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Lluc

En aquell temps, Jesús va entrar en un poblet, i el va acollir en sa casa una dona que es deia Marta. Una germana d'ella que es deia Maria, assentada als peus del Senyor, escoltava la seua paraula, mentres que Marta estava molt afaenada per a obsequiar-lo. 

Marta se li va plantar davant i va dir: «Senyor, ¿no vos importa que la meua germana m'haja deixat sola per a servir? Digueu-li que m'ajude». 

El Senyor li va respondre: «Marta, Marta, estàs preocupada i ansiosa per moltes coses, quan només n'hi ha una de necessària. La part que Maria ha triat és la millor, i no li la llevaran».

O bé:

Evangeli Jo 11,19-27

Joc crec que vós sou el Crist, el Fill de Déu

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Joan

En aquell temps, molts dels jueus havien anat a donar el condol a Marta i a Maria per la mort del germà.

Marta, quan va saber que Jesús arribava, va eixir a esperar-lo. Maria es va quedar en casa. Marta va dir a Jesús: «Senyor, si haguéreu estat ací, el meu germà no s'hauria mort; però, ara i tot, sé que Déu vos concedirà tot el que li demaneu».

Jesús li diu: «El teu germà ressuscitarà». Marta li respon: «Ja sé que ressuscitarà en la resurrecció del darrer dia». Jesús li diu: «Jo soc la resurrecció i la vida. El qui creu en mi, encara que haja mort, viurà, i tots el qui viu i creu en mi, no morirà mai. Creus açò?».

Ella li diu: «Sí, Senyor: jo crec que vós sou el Crist, el Fill de Déu que havia de vindre al món».

O bé:

Evangeli Jo 12,1-11

Marta servia i Llàtzer era u dels  comensals.

Maria va ungir els peus de Jesús

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Joan

 

Sis dies abans de la Pasqua, Jesús va anar a Betània, on vivia Llàtzer, a qui Jesús havia ressuscitat d'entre els morts. Allí li oferiren un sopar. Marta servia i Llàtzer era u dels  comensals. 

Maria va prendre una lliura de perfum de nard autèntic, prou car, va ungir els peus de Jesús i li'ls va eixugar amb els cabells. Tota la casa es va omplir de la fragància d'aquell perfum.

U dels deixebles, Judes Iscariot, el qui l'havia d'entregar, va dir: «¿Per què no s'ha venut este perfum per tres-cents denaris i els han donat als pobres?» Açò ho va dir, no perquè li importaren els pobres, sinó perquè era un lladre; ell guardava la caixa i cisava els diners que hi posaven.

Jesús li va dir: «Deixa-la en pau. Ella l'havia guardat per al dia que m'hauran d'amortallar. De pobres, sempre en tindreu entre vosaltres, però a mi, no em tindreu sempre».

Un grup molt gran de jueus saberen que Jesús estava allí, i hi acudiren, no solament per ell, sinó també per a vore a Llàtzer, que Jesús havia ressuscitat d'entre els morts. Els grans sacerdots decidiren matar també a Llàtzer, perquè molts jueus, per causa d'ell, els abandonaven i creien en Jesús.

* * * * *

Santes Marta i Maria i sant Llàtzer, deixebles del Senyor (mem. ob.). Santa Marta és titular de les esglésies parroquials de Puçol, València, etc. Festa de Santa Marta a la Vila Joiosa.

El 26 de gener de 2021 la Congregació per al Culte Diví va determinar d’una manera oficial que en este dia de santa Marta se celebren també les memòries del seus germans: Maria i Llàtzer, «considerant l’important testimoni evangèlic que van donar a l’hostatjar el Senyor Jesús a sa casa, a l’escoltar atentament, al creure que Ell és la Resurrecció i la Vida».

• J. M. BAUSSET: Santa Marta (29 de juliol de 2015)

Beat valencià Eliseu Maria Maneus i Besalduch, carmelita, màrtir (mem. a Sant Mateu). († Cervera, 1936)

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del 29 de juliol

3. A Gangra, de Paflagònia, hui Turquia, sant Cal·línic, màrtir. (s. II/III)

4. A Roma, en la tercera milla de la via Portuense, al cementeri dedicat al seu nom, sant Fèlix, màrtir. (s. III/IV)

5. També a Roma, al cementeri de Generosa, sants Simplici, Faustí, Beatriu (o Viatriu) i Ruf, màrtirs. (s. III/IV)

6. A Troyes, a la Gàl·lia Lugdunense, actual França, sant Llop, bisbe, que amb sant Germà d'Auxerre va anar a la Bretanya per a combatre l'heretgia dels pelagians, va defendre amb l'oració la seua ciutat del furor d'Àtila i, havent exercit de manera admirable el sacerdoci durant cinquanta anys, va descansar en pau. (c. 478)

7. A Orléans, ciutat també de la Gàl·lia Lugdunense, sant Pròsper, bisbe. (s. V)

8. A Nidaros, a Noruega, sant Olaf (o Olau), màrtir, que, sent rei del seu poble, va difondre amb gran diligència la fe cristiana que havia conegut a Anglaterra, alliberant el seu poble de la idolatria, i finalment, atacat pels seus enemics, va morir assassinat. (1030)

9. A Roma, a la basílica de Sant Pere, beat Urbà II, papa, que va defendre la llibertat de l'Església de les intromissions dels laics, va combatre la simonia i la corrupció del clero, i en el Concili de Clermont va exhortar els soldats cristians que alliberaren, sota el signe de la creu, als seus germans cristians oprimits pels infidels i recuperaren el sepulcre del Senyor. (1099)

10. A la ciutat de Saint-Brieuc, a la Bretanya Menor, actual França, sant Guillem Pinchon, bisbe, que es va preocupar per la construcció de l'església catedral, va brillar per la seua benignitat i senzillesa i, per defendre amb decisió i fortalesa les seues ovelles i els drets de l'Església, va haver de patir moltes vexacions i el desterrament. (1234)

11. A Omura, al Japó, beats màrtirs Lluís Eixarc Bertran, prevere, i Manci de la Santa Creu i Pere de Santa Maria, tots ells religiosos de l'Orde de Predicadors, que per la seua fe en Crist van ser cremats vius. (1627)

12. En la costa de França, davant de la ciutat de Rochefort, beat Carles Nicolau Antoni Ancel, prevere de la Congregació de Jesús i de Maria, màrtir, que durant la Revolució Francesa, per la seua condició de sacerdot, va ser empresonat en condicions inhumanes en un vaixell convertit en presó, on va morir com a autèntic màrtir, víctima d'una malaltia contagiosa. (1794)

13. A la ciutat de Quigyan, a la província xinesa de Guizhou, sants màrtirs Josep Zhang Wenlan, Pau Chen Changpin, seminaristes, Joan Baptista Lou Tingyin, administrador del seminari, i Marta Wang Louzhi, viuda, que, tancats en una cova calorosa i humida, van patir atroces vexacions i van ser finalment decapitats. (1861)

14. Sant Lluís Martin (1823- Arnières, al costat d'Evreux 1894), laic i pare de família, casat amb santa Maria Cèlia Guérin (vore 28 d'agost). Junts van formar una família en un clima de fe i amor del qual van sorgir les vocacions de les filles, entre elles santa Teresa de l'Infant Jesús.

15. A la població d'Esplugues, prop de Barcelona, a Espanya, beat Joan Baptista Egozcuezábal Aldaz, religiós de l'Orde Hospitalari de Sant Joan de Déu, que va ser assassinat durant la persecució contra la fe desencadenada en temps de guerra. (1936)

16. A Calanda, població pròxima a Terol, també a Espanya, beats Luci Martínez Mancebo, prevere de l'Orde de Predicadors, i companys*, màrtirs, que, recolzant-se en la fortalesa de Crist, van donar la seua vida durant la mateixa persecució. (1936)

Els noms són: Antoni López Couceiro, Felicíssim Díez González, Saturi Rey Robles, Tirs Manrique Melero, preveres; Gumersind Soto Barros i Lambert de Navascués i de Juan, religiosos, de l'Orde de Predicadors; i Manuel Albert Ginés, prevere.

17. A València, igualment a Espanya, beat Josep de Calassanç Marqués, prevere de la Societat de Sant Francesc de Sales i màrtir, que va escampar la seua sang per Crist en eixa mateixa persecució. (1936)

28 de juliol de 2026, dimarts XVII

DIMARTS DE LA SETMANA XVII / II

Lectura primera Jr 14,17-22

Recordeu, Senyor,

la vostra aliança amb nosaltres i no l'anul·leu

Lectura del llibre de Jeremies

«Que es fonguen en llàgrimes els meus ulls

de nit i de dia, sense parar:

un gran desastre desfà el meu poble,

un colp dolorosíssim.

Si isc al camp,

veig les víctimes de l'espasa,

si entre en la ciutat,

veig els qui moren de fam.

Profetes i sacerdots

van errants pel país

sense comprendre».

¿És que heu rebutjat a Judà?

¿És que sentiu repugnància per Sió?

¿Per què ens heu ferit tan greument que no tenim cura?

Esperàvem la pau, i no va res bé,

esperàvem remei, i tot són alarmes.

Senyor, reconeixem la nostra infidelitat,

i també la dels nostres pares:

tots hem pecat contra vós.

Per amor del vostre nom, no ens desprecieu,

no deshonreu el tron de la vostra glòria.

Recordeu la vostra aliança amb nosaltres i no l'anul·leu.

¿Serien capaços de fer caure la pluja

els déus falsos dels pagans?

¿El cel dona els ruixats tot sol?

¿No sou vós, Senyor, Déu nostre?

Nosaltres esperem en vós,

perquè tot això sou vós que ho feu.

Salm responsorial 78,8.9.11.13 (R.: 9bc)

No ens culpeu dels pecats dels nostres pares,

que ens arribe prompte la vostra misericòrdia,

que estem desemparats del tot.

R. Salveu-nos, Senyor,

per amor del vostre nom.

Defengueu-nos, Déu, salvador nostre,

per l'honor del vostre nom,

salveu-nos i perdoneu-nos els pecats

per amor del vostre nom. R.

Que arribe fins a vós el clam dels captius,

i el vostre braç poderós

salve els condemnats a mort. R.

Nosaltres, poble vostre,

ovelles que pastureu,

sempre vos donarem gràcies;

proclamarem les vostres alabances

en cada generació. R.

Al·leluia

La llavor és la paraula de Déu,

el sembrador és Crist;

el qui el troba viurà per sempre.

Evangeli Mt 13,36-43

Igual com arranquen la zitzània i la cremen, passarà al final dels temps

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Mateu

En aquell temps, Jesús va deixar la gent i se'n va anar a casa. Els deixebles anaren a demanar-li que els explicara la paràbola de la zitzània sembrada en el camp.

Ell els va respondre: «El que sembra la bona llavor és el Fill de l'home; el camp és el món, i la bona llavor són els fills del Regne. La zitzània són els fills del Maligne; l'enemic que l'ha sembrada és el diable. La sega vol dir el final dels temps, i els segadors són els àngels. Igual com arranquen la zitzània i la cremen, passarà al final dels temps: el Fill de l'home enviarà els seus àngels, arrancaran del seu Regne tots els qui fan caure en pecat i els qui obren el mal, i els tiraran al forn encés; allí tot seran plors i cruixir de dents. Aquell dia els justs, en el Regne de son Pare, resplandiran com el sol. Qui tinga orelles, que escolte». 

 

* * * * *

Beat valencià Josep Caselles i Moncho, prevere salesià, màrtir (memòria a Benidoleig); beat valencià Enric Serra i Chorro, prevere agustí, màrtir (memòria a la Barraca-Alzira)

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del 28 de juliol

1. Commemoració dels sants Pròcor, Nicanor, Timó, Pàrmenes i Nicolau, prosèlit este d'Antioquia, a l'actual Turquia, que van formar part dels set elegits per la multitud entre els deixebles, per considerar-los plens d'Esperit i saviesa, i als quals els apòstols van imposar les mans perquè es dedicaren a atendre els pobres. (s. I)

2. A Roma, sant Víctor I, papa, africà de naiximent, que va establir per a totes les Esglésies la celebració de la festa de Pasqua en el diumenge següent a la Pasqua jueva. (c. 200)

3. Commemoració dels nombrosos màrtirs que van patir el turment a la Tebaida, a Egipte, durant la persecució sota els emperadors Deci i Valerià. A estos cristians, que desitjaven morir sense demora per Crist traspassats a espasa, els seus cruels perseguidors, pretenent més aviat degollar les seues ànimes que els seus cossos, van retardar la seua mort el màxim possible i els van sotmetre a una prolongada sèrie de turments. (c. 250)

4. A Milet, al territori de Cària, actualment Turquia, sant Acaci, màrtir en temps de l'emperador Licini. (c. 308/311)

5. A Milà, a la regió italiana de Ligúria, sants Nazari i Cels, màrtirs, els cossos dels quals van ser trobats per sant Ambròs. (inventio 395)

6. A Troyes, a l'actual França, sant Camelià, bisbe, deixeble i successor de sant Llop. (s. VI)

7. A Dol, lloc de la Bretanya Menor, també a França, sant Samsó, abat i bisbe, que va propagar l'Evangeli per este territori, així com la disciplina monàstica que havia aprés a Gal·les de l'abat sant Iltud. (c. 565)

8. A la regió de Sodermanland, a Suècia, sant Botvid, màrtir, suec de naiximent i batejat a Anglaterra, que va estar treballant en l'evangelització de la seua pàtria fins que un criat seu, a qui ell havia alliberat de l'esclavitud, el va assassinar. (1100)

9. A Nam Dinh, de Tonquín, hui Vietnam, sant Melcior García Sampedro, bisbe, de l'Orde de Predicadors i màrtir, tancat primer per ser cristià en una estretíssima presó, i després, per orde de l'emperador Tu Duc, materialment trossejat. (1858)

Sant Pere Poveda

10. A Madrid, a Espanya, sant Pere Poveda Castroverde, prevere i màrtir, que, preocupat per la difusió evangelitzadora dels cristians en el món, principalment en els camps de l'educació i la cultura, va fundar la Institució Teresiana, i al començament de la persecució contra l'Església en temps de guerra, va ser assassinat pels qui odiaven la religió, i va oferir a Déu un clar testimoniatge de la seua fe. (1936)

• Josep Miquel BAUSSET: Sant Pere Poveda (28 de juliol de 2015)

11. A Gabasa, poble de la província de Saragossa, també a Espanya, beats Manuel Segura, prevere, i David Carlos, religiós de l'Orde de Clergues Regulars de l'Escola Pia, màrtirs durant la mateixa persecució. (1936)

12. A Tarragona, beat Jaume Hilari (Manuel) Barbal Cosán, religiós de l'Orde de Germans de les Escoles Cristianes, màrtir, condemnat a mort en l'esmentada persecució, pels qui odiaven l'Església. (1936)

13. A Barcelona, beats Josep Caselles Moncho i Josep Castell Camps, preveres de la Societat de Sant Francesc de Sales i màrtirs, que en el transcurs de la mateixa persecució religiosa van meréixer aconseguir amb el martiri la glòria de la vida eterna. (1936)

14. A la ciutat de Bharananganam, en l'estat de Kérala, a l'Índia, santa Alfonsa de la Immaculada Concepció (Anna) Muttathupadathu, verge, que, per a evitar un matrimoni imposat, es va abrasar el peu en el foc i, admesa després en les Clarisses Malabarenses, va viure quasi contínuament malalta oferint la seua vida a Déu. (1946) Canonitzada en 2008.

15. Beat Stanley Francis Rother (1935- Santiago Atitlan, Sololá, Guatemala 1981). Sacerdot diocesà, assassinat per odi a la fe.

27 de juliol de 2026, dilluns XVII

DILLUNS DE LA SETMANA XVII / II

Lectura primera Jr 13,1-11

Este poble acabarà com eixe cenyidor,

que ja no és bo per a res

Lectura del llibre de Jeremies

El Senyor em digué: «Ves a comprar-te un cenyidor de lli i posa-te'l, nou encara, sense llavar». 

Jo, tal com el Senyor m'havia dit, em vaig comprar el cenyidor i me'l vaig posar. El Senyor em tornà a fer sentir la seua paraula i em digué: «Lleva't el cenyidor nou que vas comprar, ves al riu Eufrates i amaga'l dins un clevill de la roca». 

Jo hi vaig anar i el vaig amagar, tal com el Senyor m'havia manat. Al cap de molt temps el Senyor em va dir: «Torna a l'Eufrates i ves a recuperar el cenyidor que hi havies amagat per orde meua». 

Vaig tornar a l'Eufrates, vaig descolgar el cenyidor i el vaig trobar tan podrit que no servia per a res.

De nou, el Senyor em va fer sentir la seua paraula i em digué: «Açò diu el Senyor: D'esta manera podriré la gran arrogància de Judà i de Jerusalem. Este mal poble, que no vol escoltar les meues paraules, que té el cor endurit i seguix altres déus, els dona culte i els adora, acabarà com eixe cenyidor, que ja no és bo per a res. Jo m'havia fet meua tota la casa d'Israel i de Judà, com el cenyidor, que s'adapta estretament a la cintura del qui el porta. Ho dic jo, el Senyor. Jo volia que fora el meu poble, honra i bona fama del meu nom; però ells no m'han escoltat».

Salm responsorial Dt 32,18-19.20.21 (R.: 18a)

T'oblides de la Roca que et va fer nàixer,

no fas cas de Déu, que t'ha donat la vida.

En vore això, el Senyor se'n va cansar,

disgustat dels seus fills i filles.

R. T'oblides de la Roca que et va fer nàixer.

El Senyor pensava: «M'amagaré d'ells,

i vorem quina serà la seua sort;

perquè son una gent perversa,

uns fills que no són de fiar». R.

«Ells m'han fet enveja adorant falsos déus,

m'han disgustat venerant el no-res;

i també jo, per a fer-los enveja,

em valdré d'un poble que no és poble,

em valdré, per a disgustar-los,

d'un poble sense enteniment». R.

Al·leluia Jm 1,18

El Pare ha decidit lliurement que la proclamació de la veritat

ens fera nàixer a la vida, per a que fórem com un primer fruit

de tot el que ha creat.

Evangeli Mt 13,31-35

El gra de mostassa arriba a ser com un arbre,

tant que les aus del cel venen a fer niu en les seues rames

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Mateu

En aquell temps, Jesús va proposar a la gent una altra paràbola: «El Regne del cel es pareix a un gra de mostassa que un home ha sembrat en el seu camp: és la més menuda de totes les llavors, però, a mesura que creix, es fa més gran que totes les hortalisses, i arriba a ser com un arbre, tant que les aus del cel venen a fer niu en les seues rames». 

Els va dir encara una altra paràbola: «El Regne del cel és com el rent, que una dona el pasta amb tres mesures de farina, i espera fins que tota ha fermentat». 

Tot açò ho va exposar Jesús a la gent en paràboles, i no els exposava res sense paràboles, a fi que es complira la paraula del profeta: «Els meus llavis parlaran en paràboles, anunciaré coses que estaven amagades des de la creació del món».

Solemnitat de Sant Cristòfol a la ciutat de Castelló de la Plana

• J. M. Bausset: Sant Cristòfol (2015)

Beata valenciana Adelfa Soro i Bo, religiosa dominica de l'Anunciata, màrtir (memòria a Castelló, la Ribera Alta) [pregària]

• F. X. Martí: Beata Adelfa Soro (2017)

Beat Joaquim Vilanova i Camallonga, prevere i màrtir valencià (memòria a l'Olleria i a Ontinyent).

Beat valencià Felip Hernández Martínez, germà salesià, màrtir (memòria a Villena).

Aniversari de la mort del rei Jaume I (1276)

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del 27 de juliol

Set Dorments d'Efes

1. Commemoració dels Set Sants Dorments, que, com conta la tradició, després d'haver sigut martiritzats descansen en pau a Efes, esperant el dia de la resurrecció. (s. inc.)

2. A Nicomèdia, ciutat de Bitínia, hui Turquia, sant Pantaleó o Panteleemó, màrtir, venerat a Orient per haver exercit com a metge sense esperar cap retribució. (c. 305)

3. A Lons-le-Saulnier, en les muntanyes del Jura, a França, sant Desiderat, a qui es té com a bisbe de Besançon. (s. V)

4. A Roma, al cementeri de Priscil·la, a la via Salària, sant Celestí I, papa, que esforçant-se perquè l'Església es mantinguera en la verdadera fe i ampliara la seua extensió, va instituir l'episcopat a Gran Bretanya i Irlanda i va promoure la celebració del Concili d'Efes, en el qual es va condemnar a Nestori i es va saludar a Maria com a Mare de Déu. (432)

5. Prop d'Antioquia de Síria, a l'actual Turquia, sant Simeó, monjo, que durant molts anys va viure dalt d'una columna, per la qual cosa va rebre el sobrenom d'"Estilita", i la vida i el tracte del qual amb tots van ser admirables. (459)

• J.M. Bausset: Sant Simeó l'Estilita (2015)

6. A Loches, lloc del territori de Tours, al costat del riu Indre, a l'actual França, sant Ursus, abat, pare de molts cenobis, cèlebre per la seua abstinència i les seues virtuts. (s. V/VI)

7. A Ravenna, a la via Flamínia, actualment a Itàlia, sant Eclesi, bisbe, que va ser company del papa sant Joan I en la resistència a les crueltats del rei Teodoric i, després d'haver-les sobreviscut només ell, va portar la seua Església a una nova esplendor. (c. 532)

8. A Bearn, regió pròxima als Pirineus bascofrancesos, sant Galactori, honrat com a bisbe i com a màrtir a Lescar. (s. VI)

9. A Mantinea, prop de Claudiòpolis, a l'Honoríade, hui Grècia, santa Antusa, monja, que, sent emperador Constantí Coprònim, per defendre el culte de les sagrades imatges va patir la pena d'assots, després de la qual cosa va ser desterrada, encara que, passat un temps, va poder tornar a la pàtria, on va morir en pau. (s. VIII)

10. A Còrdova, a la regió hispànica d'Andalusia, sants màrtirs Jordi, monjo originari de Síria i diaca, Aureli i Sabigòtona, esposos, i Fèlix i Lil·liosa, esposos també, els qui, en la persecució desencadenada pels sarraïns, desitjant donar testimoniatge de la seua fe, no van cessar d'alabar a Crist en la presó, on van ser finalment decapitats. (852)

11. A Ocrida, a ll·líria, actual Macedònia del Nord, sant Climent, bisbe de Velica, insigne per la seua erudició i pels seus coneiximents de les ciències sagrades, que va portar la llum de la fe al poble búlgar. Es commemoren amb ell els sants bisbes Gorazd, Nahum, Sabas i Angelari, continuadors a Bulgària de l'obra dels sants Ciril i Metodi. (s. IX/X)

12. Al cenobi de Garsten, a Estíria, actualment Àustria, beat Bertold, abat, que va estar sempre disposat a aconsellar als qui li ho demanaven i a afavorir els necessitats que acudien a ell. (1142)

13. A Piacenza, ciutat d'Emília-Romanya, a Itàlia, beat Raimon el Palmer, pare de família, que, en quedar privat de la seua esposa i dels seus fills, va fundar un alberg per a rebre els pobres. (1200)

14. A Faenza, també a la regió d'Emília-Romanya, beat Nevoló, insigne per les seues santes peregrinacions, per la seua austeritat i per la pràctica de la vida eremítica. (1280)

15. A Amelia, a l'Úmbria, de nou a l'actual Itàlia, beata Llúcia Bufalari, verge, germana del beat Joan de Rieti i oblata de l'Orde de Sant Agustí, il·lustre per les seues penitències i pel seu zel a salvar ànimes. (c. 1350)

16. A la ciutat de Stafford, a Anglaterra, beat Robert Sutton, prevere i màrtir, penjat en temps d'Isabel I per la seua condició de sacerdot. (1588)

17. A Beaumaris, del País de Gal·les, a l'actual Regne Unit, beat Guillem Davies, prevere i màrtir, que durant la mateixa persecució, només per ser sacerdot, pregant pels presents va patir el mateix suplici. (1593)

18. A Brescia, a la regió de Llombardia, a Itàlia, beata Maria Magdalena Martinengo, abadessa de l'Orde de les Clarisses Caputxines, insigne per la seua abstinència. (1737)

19. Beata Mare Maria de la Passió del Nostre Senyor Jesucrist (Maria Gracia Tarallo, 1866- 1912). Verge, religiosa de la Congregació de les Crucificades Adoratrius de l'Eucaristia.

20. A l'Olleria, beat valencià Joaquim Vilanova Camallonga, prevere i màrtir, que en temps de persecució contra la fe va aconseguir la glòria celestial. (1936)

21. Al poble de Lliçà, prop de Barcelona, també a Espanya, beat Modest Vegas Vegas, prevere de l'Orde dels Germans Menors Conventuals i màrtir, que va escampar la seua sang per Crist durant la mateixa persecució. (1936)

22. També a Barcelona, beats Felip Hernández Martínez, Zacaries Abadia Buesa i Jaume Ortiz Alzueta, religiosos de la Societat de Sant Francesc de Sales i màrtirs, que van patir el martiri durant l'esmentada persecució. (1936)

23. A Auschwitz, lloc pròxim a Cracòvia, a Polònia, beata Maria Clement de Jesús Crucificat Staszewska, verge de l'Orde de Santa Úrsula i màrtir, que, internada en un camp d'extermini pels qui odiaven la fe, va morir a causa dels terribles suplicis als quals va ser sotmesa. (1943)