4 de juliol de 2026, dissabte XIII: Santa Isabel d'Aragó

DISSABTE DE LA SETMANA XIII / II

Santa Isabel d'Aragó

Oració col·lecta

Vós, Senyor, Déu de pau i de caritat,

donàreu a santa Isabel de Portugal [o d'Aragó]

la gràcia de reconciliar els desavinguts;

feu que, per la seua intercessió,

sapiam posar pau

per a poder ser anomenats fills vostres.

Lectura primera Am 9,11-15

Renovaré la vida del meu poble,

els plantaré en la seua terra

Lectura de la profecia d'Amós

Açò diu el Senyor:

«Aquell dia refaré la casa de David,

que està a punt de caure.

En repararé els clevills, n'alçaré les ruïnes,

i la reconstruiré com era abans,

per a que tornen a prendre possessió

d'allò que queda d'Edom

i de tots els altres pobles

que havien portat el meu nom.

Ho dic jo, el Senyor, i ho compliré.

Venen dies que el llaurador

seguirà de prop el segador,

i els qui trepitgen raïm

es trobaran amb els qui sembren.

Les muntanyes destil·laran most,

tots els tossals en regalaran.

Ho dic jo, el Senyor.

Renovaré la vida d'Israel, el meu poble:

reconstruiran les ciutats desolades i les habitaran,

replantaran vinyes i beuran el seu vi,

cultivaran hortes i menjaran els seus fruits.

Els plantaré en la seua terra,

i no els arrancaran mai més

del país que jo els havia donat».

Ho diu el Senyor, el teu Déu.

Salm responsorial 84,9.11-12.13-14 (R.: 9)

Jo escolte què diu el Senyor:

Déu anuncia la pau al seu poble

i als qui l'estimen:

«Que no tornen a ser tan insensats».

R. Déu anuncia la pau al seu poble.

La fidelitat i l'amor es trobaran,

s'abraçaran la justícia i la pau;

la fidelitat germinarà de la terra,

i la justícia mirarà des del cel. R.

El Senyor donarà la pluja,

i la nostra terra donarà el seu fruit.

La justícia anirà davant d'ell,

encaminarà els seus passos. R.

Al·leluia Jo 10,27

Les meues ovelles coneixen la meua veu,

diu el Senyor;

també jo les conec i elles em seguixen.

Evangeli Mt 9,14-17

¿Poden estar de dol mentres l'espòs està amb ells?

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Mateu

En aquell temps, els deixebles de Joan s'acostaren a Jesús i li preguntaren: «¿Per què nosaltres i els fariseus fem molts dejunis i els vostres deixebles no dejunen?» Jesús els va contestar: «¿Poden estar de dol els convidats a una boda mentres tenen el nóvio amb ells? Ja vindrà el dia en què se l'emportaran, i en eixe cas sí que dejunaran. 

Ningú apedaça un vestit vell amb tela nova: el pedaç estirarà el vestit i s'esgarrarà més. Ningú tira vi nou en odres vells: els odres es rebentarien i es llançarien a perdre, i el vi s'escamparia. El vi novell, el tiren en odres nous, i així es conserven els odres i el vi».

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del dia 4 de juliol

Santa Isabel d’Aragó, reina de Portugal, admirable pel seu afany a aconseguir que reis enfrontats feren les paus i per la seua caritat en favor dels pobres. Mort el seu espòs, el rei Dionís, va abraçar la vida religiosa en el monestir de monges del Tercer Orde de les Clarisses d’Estremoz, a Portugal, que ella mateixa havia fundat, i on va morir, quan s'esforçava per a aconseguir la reconciliació entre un fill i un net seus que estaven enfrontats. (1336)

2. A l'Àfrica Proconsular, hui Tunísia, sant Jocundià, màrtir. (s. inc.)

3. A la població de Vatan, pròxima a Bourges, a Aquitània, actualment França, sant Laurià, màrtir. (s. III/IV).

4. A Cahors, també a Aquitània, sant Florenci, bisbe, lloat per sant Paulí de Nola com a home humil de cor, fort en la gràcia i afable en la paraula. (s. V)

5. Prop de Langres, de nou a Aquitània, sant Valentí, prevere i eremita. (c. s. V)

6. A Blangy, a la regió de la Gàl·lia Atrebatense, igualment hui França, santa Berta, abadessa, la qual, havent ingressat juntament amb les seues filles Gertrudis i Deotila en el monestir que ella mateixa havia fundat, passats uns anys es va retirar a una cel·la, on va viure en completa clausura. (c. 725)

7. A Erissos, a l'illa de Lesbos, trànsit de sant Andreu de Creta, bisbe de Gortina, que amb oracions, himnes i càntics de refinada composició va lloar Déu i va exaltar la Mare de Déu, la Verge immaculada i assumpta al cel. (740)

8. A Augsburg, ciutat de Baviera, actual Alemanya, sant Ulric o Udalric [o Ulderic], bisbe, il·lustre per la seua admirable abstinència, la seua generositat i les seues vigílies, que va morir nonagenari després d'haver exercit durant cinquanta anys el seu ministeri episcopal. (973)

9. Al monestir d‘Hautecombe, al costat del llac de Burget, a Savoia, també Alemanya actualment, inhumació del beat Bonifaci, bisbe, que, d'estirp règia, es va retirar primer a una Cartoixa, i elevat després a la seu episcopal de Belley i finalment a la de Canterbury, en ambdós llocs es va lliurar assíduament a cura del seu ramat. (1270)

10. A Florència, ciutat de Toscana, a Itàlia, beat Joan de Vespignano. (s. XIII/XIV)

11. A Dorchester, a Anglaterra, beats màrtirs Joan, prevere, cognomenat Corneli i admés poc abans en la Companyia de Jesús, i els seglars que amb ell col·laboraven, Tomàs Borgrave, Joan Carey i Patrici Salmon, tots els quals, en temps de la reina Isabel I, van glorificar junts a Crist amb el martiri. (1594)

12. A York, també a Anglaterra, beats màrtirs Guillem Andleby, prevere, i Enric Abbot, Tomàs Warcop i Eduard Fulthorp, seglars, que durant la mateixa persecució van ser condemnats a la pena capital per la seua fidelitat a l'Església catòlica, i, després de passar per cruels suplicis, van volar al Cel, on van rebre el premi etern. (1597)

13. A la regió dels hurons, al Canadà, sant Antoni Daniel, prevere de l'Orde de la Companyia de Jesús i màrtir, que, després d'haver celebrat la Missa, i quan estava a la porta de l'església protegint els seus neòfits de l'atac d'uns pagans, va ser assagetat i finalment llançat al foc. La seua memòria i la dels seus companys màrtirs se celebra el 19 d'octubre. (1648)

14. A Mauriac, a França, beata Caterina Jarrige, verge, del Tercer Orde de Sant Doménec, insigne per la seua entrega als pobres i als malalts, que durant la Revolució Francesa va defendre els sacerdots perseguits, als qui ajudava i visitava en la presó. (1836)

15. A la ciutat de Hengyang, a la província de Hunam, a la Xina, sant Cesidi Giacomantonio, prevere de l'Orde dels Menors i màrtir, que en la persecució duta a terme pels seguidors del moviment Yihetuan, en intentar protegir el Santíssim Sagrament de les torbes incontrolades, va morir després de ser apedregat i cremat viu, embolicat amb un llenç xopat en petroli. (1900)

16. A Torí, ciutat d'Itàlia, beat Pere Jordi Frassati, jove militant en diverses associacions de seglars catòlics i gran esportista, que es va entregar alegrement i amb tota la seua energia a les obres de caritat en favor de pobres i malalts, fins que, afectat per una paràlisi fulminant, va descansar en el Senyor. (1925)

17. Al camp d'extermini d'Auschwitz, prop de Cracòvia, a Polònia, beat Josep Kowalski, màrtir, que en temps de guerra va ser empresonat per la seua fe en Crist i, després d'atroços turments, va consumar el martiri en aquell lloc. (1942)

18. Beata Maria Crucificada Curcio (1877-1957), verge, religiosa, fundadora de la congregació de les Germanes Carmelitanes Missioneres de Santa Teresa de l’Infant Jesús, a Itàlia.

3 de juliol de 2026, divendres XIII: Sant Tomàs, Apòstol

Festa de Sant Tomàs, Apòstol

Si bé ens podem reconéixer en els dubtes de l’apòstol Tomàs, convé que també l’imitem en la seua professió de fe (Jo 20,24-29): «La bondat divina actuà de tan admirable manera, que, quan Tomàs, dubtós, tocava en el seu Mestre les ferides de la carn, guaria en nosaltres les ferides de la infidelitat» (St. Gregori el Gran, Homilia 26).

En esta data se celebra el trasllat del seu cos a Edessa (segle VI). Una tradició molt antiga li atribuïx l’evangelització de Pèrsia, i la tradició malabar de l’Índia el té com a fundador. [font]

• Enric Benavent, arquebisbe de València: Sant Tomàs, l'apòstol que vol comprendre i vore (2024, juliol 3)

Lectures de la missa:

Oració col·lecta

Concediu-nos, Senyor, celebrar amb alegria

la festa de l’apòstol sant Tomàs; 

feu que no ens falte mai la seua protecció, 

i que per la fe tingam vida en aquell que ell reconegué com a Senyor.

Lectura primera Ef 2,19-22

Formeu un edifici construït

damunt del fonament dels apòstols

Lectura de la carta de sant Pau als cristians d'Efes

Germans, ja no sou estrangers o forasters, sinó ciutadans del poble sant i membres de la família de Déu. Formeu un edifici construït damunt del fonament dels apòstols i dels profetes, que té el mateix Jesucrist com a pedra angular. Damunt d'ell reposa tota la construcció, que es va alçant harmoniosament gràcies al Senyor i forma un temple consagrat. Per Jesucrist, també vosaltres heu entrat a formar part de l'edifici, on Déu residix per la presència de l'Esperit.

Salm responsorial 116,1.2 (R.: Mc 16,15)

Lloeu el Senyor, vosaltres, tots els pobles,

glorifiqueu-lo, totes les nacions.

R. Aneu, anuncieu l'Evangeli per tot el món.

O bé:

Al·leluia.

És immens el seu amor per nosaltres,

la fidelitat del Senyor durarà sempre. R.

Al·leluia Jo 20,29

Diu el Senyor:

Tomàs, ¿perquè m'has vist has cregut?

Feliços els qui creuran sense haver vist.

Evangeli Jo 20,24-29

Senyor meu i Déu meu

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Joan 

 

Quan va vindre Jesús, Tomàs, el Bessó, u dels dotze, no estava allí amb els altres. Ells li digueren: «Hem vist el Senyor». Ell els contestà: «Si no li veig en les mans la marca dels claus, si no li fique el dit en la ferida dels claus, i la mà en el costat, no m'ho creuré».

Huit dies més tard, els deixebles estaven en casa una altra vegada, i també Tomàs. Estant tancades les portes, Jesús va entrar, es va posar al mig i els va dir: «Pau a vosaltres». Després digué a Tomàs: «Posa el dit ací i mira'm les mans; acosta la mà i fica-la en el costat: i no sigues incrèdul, sigues creient». Tomàs li respongué: «Senyor meu i Déu meu». Jesús li va dir: «¿Perquè m'has vist has cregut? Feliços els qui creuran sense haver vist». 

 

El fonament de la nostra fe és la Resurrecció de Crist. Pau ens dirà que, si Crist no ha ressuscitat, vana és la nostra fe. I tal com ens tracta la vida, a vegades el dubte oprimix el nostre cor i ennuvola la vista, perquè aspirem a ressuscitar sense acceptar la passió i la creu. Per això hem de demanar-li que ens enfortixca i ens augmente la fe. Que ens faça els seus testimonis a fi que l'Església aculla els que sense vore creguen en Ell. [Evangeli per a cada dia 2026, Delegació de Litúrgia de València]

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del dia 3 de juliol

Festa de sant Tomàs, apòstol, qui, en anunciar-li els altres deixebles que Jesús havia ressuscitat, no ho va creure, però quan Jesús li va mostrar el seu costat traspassat per la llança, va exclamar: «Senyor meu i Déu meu». I amb esta fe que va experimentar és tradició que va portar la paraula de l'Evangeli als pobles de l'Índia. (s. I)

2. A Laodicea, a Síria, commemoració de sant Anatoli, bisbe, que va deixar nombrosos escrits dignes d'admiració, no sols per a les persones de fe, sinó també per als filòsofs. (s. III)

3. A Bizia, ciutat de Tràcia, hui Turquia, sant Memnó, centurió i màrtir, que convertit a la fe en temps de Diocleciài Maximià per sant Sever, juntament amb este va ser sotmés a cruels turments, i victoriós va entrar en primer lloc al cel. (c. s. III)

4. A Mèsia, al territori comprés entre les actuals Romania i Bulgària, commemoració dels sants Marc i Mucià, màrtirs, que van ser decapitats per negar-se a immolar als ídols i per confessar encara més valentament a Crist. (c. s. IV)

5. A Altino, al territori de Venècia, actualment Itàlia, sant Heliodor, bisbe, que va tenir com a mestre sant Valerià d’Aquileia, com a companys els sants Cromaci i Jeroni, i va ser el primer bisbe d'esta ciutat. (s. IV/V)

6. A Constantinoble, actual Istanbul, a Turquia, sant Anatoli, bisbe, que va professar la fe ortodoxa sobre les dos naturaleses de Crist expressada pel papa sant Lleó en el tomus que va enviar a Flavià, i el contingut del qual es va preocupar a fer arribar al concili de Calcedònia. (458)

7. A Roma, a la basílica de Sant Pere, sant Lleó II, papa, coneixedor tant de la llengua grega com de la llatina, amant de la pobresa i dels pobres, que va acollir les decisions del Tercer Concili de Constantinoble. (683)

Va nàixer a Catània i va ser consagrat papa el 17 d'agost del 682, després d'una llarga espera per a la confirmació imperial. La condemna d'Honori I en el concili ecumènic de Constantinoble havia de ser acceptada per tot el món ecumènic i, a l'espera que això es produïra, l'emperador va retardar la ratificació del nou papa. Lleó II va aprovar totes les actes del concili i va explicar els motius de la condemna al papa Honori, tot i que la va ratificar, amb una carta a l'emperador. Papa culte i eloqüent, en el seu curt pontificat va aconseguir restaurar les esglésies de Sant Giorgio in Velabro i de Santa Bibiana. Va morir el 3 de juliol del 683 i el seu cos és enterrat a Sant Pere, davall de l'altar de la capella de la Mare de Déu de la Columna.

8. A Tolosa, al costat del riu Garona, a França, sant Raimon Gairard, mestre d'escola, que, en quedar vidu, va consagrar la seua vida a fer obres de caritat, va fundar per a això un hospital, i, finalment, va ser admés entre els canonges de la basílica de Sant Sadurní. (1118)

9. A Hung Yên, Tonquín, hui Vietnam, sant Josep Nguyên Dình Uyên, catequista i màrtir, que, empresonat en temps de l'emperador Minh Mang pels qui odiaven la fe cristiana, va morir a la presó. (1838)

10. A la ciutat de Vinh Long, a la Cotxinxina, també Vietnam en l'actualitat, sant Felip Phan Van Minh, prevere i màrtir, decapitat, en temps de l'emperador Tu Duc, per confessar a Crist. (1853)

11. A Fuencarral, poble pròxim a Madrid, a Espanya, beata Maria Anna Mogás Fontcuberta, verge, fundadora de l'institut franciscà de Germanes Missioneres de la Mare del Diví Pastor, per a l'educació de les xiquetes i la cura de pobres i malalts. (1886)

12. En una regió pantanosa al costat de Dongyangtai, poble pròxim a Shenxian, a la província xinesa d’Hebei, sants germans Pere Zhao Mingzhen i Joan Baptista Zhao Mingxi, màrtirs, que, en la persecució promoguda pels seguidors del moviment Yihetuan, oblidant-se de si mateixos, van ser assassinats mentre s'esforçaven per a protegir les dones i xiquets cristians que fugien. (1900)

2 de juliol de 2026, dijous XIII

DIJOUS DE LA SETMANA XIII / II

Dedicació de la cocatedral d'Alacant (lectures, més avant)

Lectura primera Am 7,10-17

Ves a profetitzar a Israel, el meu poble

Lectura de la profecia d'Amós

En aquells dies, Amasies, sacerdot de Betel, envià a dir a Jeroboam, rei d'Israel: «Amós està conspirant contra tu dins mateix d'Israel. El país no pot tolerar més les seues paraules: anuncia que mataran amb l'espasa a Jeroboam i que el poble d'Israel serà deportat fora de la seua terra».

Després Amasies digué a Amós: «Vident, ves-te'n d'ací, fuig al país de Judà. Menja't allí el teu pa i fes de profeta, però no tornes més ací, a Betel, a fer de profeta, que açò és un santuari del rei, el temple del regne».

Amós li respongué: «Ni era profeta, ni fill de profeta. Era pastor, i em dedicava a collir figues de sicòmor, però el Senyor em va prendre de darrere dels ramats, i em va dir: "Ves a profetitzar a Israel, el meu poble". Ara, per tant, escolta la paraula del Senyor: Tu em dius que no profetitze més contra Israel, que no parle contra el poble d'Isaac. Per això, escolta què diu el Senyor: "La teua dona farà de prostituta per la ciutat, els teus fills i les teues filles seran morts amb l'espasa, les teues terres seran mesurades i repartides, tu moriràs en un país impur i tot el poble d'Israel serà deportat fora de la seua terra"».

Salm responsorial 18,8.9.10.11 (R.: 10b)

La llei del Senyor és perfecta,

i és descans de l'ànima;

el testimoni del Senyor és fidel,

dona saviesa als simples.

R. Les lleis del Senyor són segures,

totes són justíssimes.

Els mandats del Senyor són rectes,

omplin el cor de goig;

els manaments del Senyor són clars,

il·luminen els ulls. R.

La paraula del Senyor és pura,

es manté per sempre;

les lleis del Senyor són segures,

totes són justíssimes. R.

Són més envejables que l'or,

més que l'or a mans plenes;

són més dolços que la mel

d'un abeller que destil·la. R.

 Al·leluia 2C 5,19

Déu, en Crist,

reconciliava el món amb ell mateix,

i a nosaltres ens ha encomanat

el servici de la reconciliació.

Evangeli Mt 9,1-8

La gent glorificava a Déu, per haver donat tal poder al ser humà

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Mateu

En aquell temps, Jesús va pujar a una barca, va passar a l'altra vora, i va anar al seu poble, Cafarnaüm. Allí li portaren un paralític en una llitera, i ell, en vore la fe que tenien, va dir al paralític: «Coratge, fill: els teus pecats et queden perdonats».

Uns mestres de la Llei pensaren: «Este blasfema». Però Jesús, que coneixia els seus pensaments, els va dir: «¿Per què vos deixeu dur per mals pensaments? ¿Què és més fàcil, dir que els pecats li queden perdonats o dir-li que s'alce i camine? Mireu, ara sabreu que el Fill de l'home, ací en la terra, té el poder de perdonar els pecats». I li diu al paralític: «Alça't, carrega't la llitera i ves-te'n a casa». Ell es va alçar i se n'anà a sa casa.

La gent que ho va vore va sentir un gran temor i glorificava a Déu, per haver donat tal poder al ser humà.

 MEDITACIÓ

Del papa Francesc, Audiència general, 19 de febrer de 2014

El sagrament de la Reconciliació és un sagrament de curació. Quan jo em confesse és per a sanar-me, guarir la meua ànima, sanar el cor i alguna cosa que vaig fer i no funciona bé. La imatge bíblica que millor ho expressa, en el seu vincle profund, és l'episodi del perdó i de la curació del paralític, on el Senyor Jesús es revela al mateix temps metge de les ànimes i dels cossos (cf. Mc 2,1-12; Mt 9,1-8; Lc 5,17-26). (...) Abans de res, el fet que el perdó dels nostres pecats no és una cosa que puguem donar-nos nosaltres mateixos. Jo no puc dir: em perdone els pecats. El perdó es demana, es demana a un altre, i en la Confessió demanem el perdó a Jesús. El perdó no és fruit dels nostres esforços, sinó que és un regal, és un do de l'Esperit Sant, que ens ompli de la purificació de misericòrdia i de gràcia que brolla incessantment del cor obert de bat a bat de Crist crucificat i ressuscitat. En segon lloc, ens recorda que només si ens deixem reconciliar en el Senyor Jesús amb el Pare i amb els germans podem estar verdaderament en la pau. I açò ho hem sentit tots en el cor quan ens confessem, amb un pes en l'ànima, una mica de tristor; i quan rebem el perdó de Jesús estem en pau, amb eixa pau de l'ànima tan bella que només Jesús pot donar, només Ell.

DEDICACIÓ DE L'ESGLÉSIA COCATEDRAL D'ALACANT 

Memòria obligatòria a la ciutat d'Alacant

Lectura primera Ap 21,1-5a

És el tabernacle de Déu entre els hòmens

Lectura de l'Apocalipsi de sant Joan

Jo, Joan, vaig vore un cel nou i una terra nova, perquè el primer cel i la primera terra havien passat, i la mar ja no existia. I vaig vore la Ciutat santa, una nova Jerusalem, que baixava del cel, de part de Déu, engalanada com una nóvia que s’adorna per al seu espòs. I vaig sentir una veu forta que proclamava des del tron:

«Este és el tabernacle de Déu entre els hòmens perquè acamparà entre ells; ells seran el seu poble i el seu Déu serà “Déu amb ells”. Els eixugarà les llàgrimes dels ulls, i ja no hi haurà mort, ni dol, ni plors, ni pena, perquè les coses d’abans han passat».

I el qui s’assentava en el tron va afirmar: «Mireu com faig noves totes les coses». 

 

Salm responsorial 1Cr 29,10.11abc.11d-12a.12bcd (R.: 12b)

Sou beneït, Senyor, 

Déu del nostre pare Israel,

des de sempre i per sempre.

R. Senyor, alabem el vostre nom gloriós

Són vostres, Senyor, la grandesa i el poder,

la glòria, l’esplendor, la majestat;

perquè en el cel i en la terra tot és vostre. R.

Són vostres els regnes amb els seus sobirans.

Vós doneu la riquesa i els honors. R.

Vós teniu la sobirania sobre tot el món;

està en les vostres mans donar força i valentia, 

fer créixer tota cosa i confortar-la. R.

 Lectura segona Ef 2,19-22

Formeu un edifici construït

sobre el fonament dels apòstols

Lectura de la carta de sant Pau als cristians d'Efes 

 

Germans, ja no sou estrangers o forasters, sinó ciutadans del poble sant i membres de la família de Déu. Formeu un edifici construït sobre el fonament dels apòstols i dels profetes, que té el mateix Jesucrist com a pedra angular. Sobre ell reposa tota la construcció, que es va alçant harmoniosament gràcies al Senyor i forma un temple consagrat. Per Jesucrist, també vosaltres heu entrat a formar part de l'edifici, on Déu residix per la presència de l'Esperit. 

 

Al·leluia

Diu el Senyor: 

"He escollit este temple i l'he consagrat 

per a que porte per sempre el meu nom"

 Evangeli Jo 2,13-22

Ell es referia al santuari del seu cos

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Joan 

 

Quan s'acostava la Pasqua dels jueus, Jesús va pujar a Jerusalem, i va trobar en el temple els venedors de bous, ovelles i coloms, i els canvistes en les seues taules. 

Es va fer un assot de cordes i els expulsà a tots, moltons i vedells, fora del temple. Escampà per terra les monedes dels canvistes i els va bolcar les taules, i va dir als venedors de coloms: «Emporteu-vos això d'ací; no convertiu en mercat la casa de mon Pare». Els deixebles recordaren allò que diu l’Escriptura: «El zel per la vostra casa em devora». 

I els jueus el van interrogar: «¿Quin signe ens dones que t'autoritze a fer això?» Jesús els contestà: «Destruïu este temple i jo el reconstruiré en tres dies». Els jueus replicaren: «Este temple ha sigut construït en quaranta-sis anys, ¿i tu el vols reconstruir en tres dies?» Però ell parlava del temple del seu cos. 

Per això, quan Jesús ressuscità d'entre els morts, els deixebles recordaren que havia dit això, i cregueren en l’Escriptura i en la paraula de Jesús.

 

* * * * *

Aniversari de la mort de sor Isabel de Villena (1490)

Dedicació de l'església cocatedral d'Alacant (1959) (mem. ob. a la ciutat d'Alacant)

Aniversari de l'ordenació episcopal del valencià Salvador Giménez i Valls, bisbe emèrit de Lleida (2005).

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del dia 2 de juliol

1. A Roma, al cementeri de Damas, en la segona milla de la via Aurèlia, sants Procés i Martinià, màrtirs. (s. inc.)

2. Commemoració dels sants màrtirs Liberat, abat, Bonifaci, diaca, Servus i Rústic, subdiaques, Rogat i Septimi, monjos, i el xiquet Màxim, que a Cartago, a l'actual Tunísia, durant la persecució desencadenada pels vàndals sota el rei arrià Huneric, per confessar la verdadera fe catòlica i un sol baptisme van ser sotmesos a turments cruels i morts a colps de rem al cap mentres estaven estesos sobre els troncs on els anaven a cremar, i així van concloure el curs del seu admirable combat i van rebre del Senyor la corona del martiri. (484)

3. A Tours, ciutat de Nèustria, hui França, santa Monegunda, consagrada a Déu, que, havent deixat pàtria i progenitors, es va entregar únicament a l'oració. (557)

4. A Winchester, a Anglaterra, sant Swithum, bisbe, que va ser insigne per la seua austeritat i pel seu amor als pobres, i per instituir moltes esglésies, que visitava sempre caminant. (862)

5. A Sezze, a la regió actualment italiana del Laci, sant Lídà, abat, fundador del monestir d'este lloc, que amb els seus monjos va procurar el sanejament de les terres circumdants, per a deslliurar-les de la malsana febre palúdica. (1118)

6. A Villeneuve, prop d'Avinyó, a França, trànsit del beat Pere de Luxemburg, bisbe de Metz, sempre entregat a la penitència i a l'oració. (1387)

7. A Fabrià, al Picé, hui regió de les Marques, a Itàlia, commemoració dels beats Joan i Pere Becchetti, preveres de l'Orde d'Ermitans de Sant Agustí, units més per la conducta de vida que pels vincles de la sang. (c. 1420/1421)

8. A Lecce, a la regió de la Pulla, també a l'actual Itàlia, sant Bernardí Realino, prevere de la Companyia de Jesús, il·lustre per la seua caritat i la seua benignitat, el qual, menyspreant els honors del món, es va entregar a la cura pastoral dels presos i dels malalts, així com al ministeri de la paraula i de la penitència. (1616)

9. A Lieja, a Bèlgica, beata Eugènia Joubert, verge de la Congregació de la Sagrada Família del Cor de Jesús, que va consagrar la seua vida a ensenyar la doctrina cristiana a les xiquetes i, atacada per la tisi, va seguir amb amor a Crist sofrent. (1904)

Nascuda a Yssingeux (a l’Auvèrnia occitana) el 1876 en una família que li va oferir una educació acurada en diversos col·legis religiosos. Tot i que el pare no hi estava d’acord, a 19 anys entrà a la Congregació de la Sagrada Família del Sagrat Cor on professa a mans del seu fundador, el P. Rabussier, a 21 anys. Destinada a diferents comunitats fou catequista de xiquets i adolescents. El març del 1902, però, se li declarà una tuberculosi pulmonar, que ella acceptà.

Amb certa millora, l’estiu de 1903 peregrinà a Loreto i a Roma on assistí als funerals del papa Lleó XIII i a l’entrada de Pius X. Retornà a la casa de St. Gilles (prop de Lieja) on va haver de fer llit. Morirà el 2 de juliol de l’any següent donant exemple de paciència i d’humilitat. Beatificada el 1994.