19 de juliol de 2025, dissabte XV

DISSABTE DE LA SETMANA XV / II

Oració col·lecta

Beneïu, Senyor, abundosament este poble, 

i feu que per la vostra bondat 

la terra done els seus fruits, 

per a que nosaltres alabem sempre el vostre sant nom, 

prenent-los amb acció de gràcies.

Lectura primera Ex 12,37-42

Aquella nit el Senyor va fer eixir del país d'Egipte els israelites

Lectura del llibre de l'Èxode

En aquells dies, els israelites mogueren de la ciutat de Ramsés en direcció a Sucot. Eren uns sis-cents mil hòmens, sense comptar les criatures. També va eixir amb ells una multitud de gent diversa, i duien una gran quantitat d'ovelles i vaques. Van coure coques de pa sense rent, amb la pasta que duien d'Egipte; la pasta no havia fermentat, perquè els havien expulsat d'Egipte i no havien pogut entretindre's ni per a preparar provisions.

Els israelites havien estat a Egipte durant quatre-cents trenta anys. Just el dia que es complien quatre-cents trenta anys va eixir d'Egipte tot l'exèrcit del Senyor. Aquella nit de vetla el Senyor els va fer eixir del país d'Egipte. Per això tots els israelites, de generació en generació, fan vetla esta nit del Senyor.

Salm responsorial 135,1 i 23-24.10-12.13-15

Enaltiu el Senyor, perquè és molt bo.

R. El seu amor durarà sempre.

Es recordà que vivíem oprimits.

R. El seu amor durarà sempre.

Ens alliberà dels nostres opressors.

R. El seu amor durarà sempre.

Feu morir els primogènits d'Egipte.

R. El seu amor durarà sempre.

Feu eixir a Israel d'aquell país.

R. El seu amor durarà sempre.

Amb mà forta i amb braç poderós.

R. El seu amor durarà sempre.

Partí en dos el Mar Roig.

R. El seu amor durarà sempre.

Feu passar Israel pel mig del mar.

R. El seu amor durarà sempre.

I allí s'afonà el Faraó amb el seu exèrcit.

R. El seu amor durarà sempre.

Al·leluia 2C 5,19

Déu, en Crist,

ens ha reconciliat amb ell mateix,

i ens ha confiat

el servici de la reconciliació.

Evangeli Mt 12,14-21

Els va manar que no ho feren públic,

per tal que es complira allò que havia anunciat el profeta

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Mateu

En aquell temps, els fariseus buscaven la manera de matar a Jesús. Quan ho va saber, se'n va anar d'allí. Molta gent el va seguir, i ell va curar tots els malalts, però els va manar que no ho feren públic, per tal que es complira allò que havia anunciat el profeta Isaïes: 

 

«Ací teniu el meu servent, que jo he triat,

el meu estimat, que té tot el meu favor.

He posat damunt d'ell el meu Esperit;

porta el dret a les nacions.

No xillarà ni alçarà la veu,

no es farà sentir pels carrers; 

no trencarà la canya que es bada,

ni apagarà la flama que vacil·la

fins que faça triomfar el dret.

Les nacions esperaran en el seu nom». 

 

* * * * *

Aniversari de la mort a València de l’escriptora Beatriu Civera (1995)

• Beatriu Civera, escriptora (Dèlia Amorós Pinos, en Diccionari biogràfic de dones).
• Beatriu Civera, escriptora (Raül Castanyer i Pinto).

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del dia 19 de juliol

Sant Èpafres

1. Commemoració de sant Èpafres, que en Colosses, Laodicea i Hieràpolis, històriques ciutats de l'actual Turquia, va treballar molt en la difusió de l'Evangeli, i a qui sant Pau diu caríssim coservent, cocaptiu i fidel ministre de Crist. (s. I)

2. A Neros, lloc de Frígia, també a la Turquia actual, sants Macedoni, Teòdul i Tacià, màrtirs, que, sent emperador Julià l’Apòstata, per orde del prefecte Almaqui, i després de sofrir molts turments, van ser estesos sobre graelles roents, on van afrontar serenament el seu martiri. (c. 362)

3. Al monestir d’Annesis, prop del riu Iris, a la regió del Pont, de nou a la Turquia actual, santa Macrina, verge, germana dels sants Basili el Gran, Gregori de Nissa i Pere de Sebaste, gran coneixedora de les Sagrades Escriptures, que es va retirar a la vida solitària i va ser exemple admirable d'amor a Déu i d'allunyament de les vanitats del món. (379)

4. A Constantinoble, actual Istanbul, així mateix a Turquia, sant Dió, per sobrenom "Taumaturg", arximandrita, natural d'Antioquia, que va ser ordenat sacerdot en esta ciutat i en ella va fundar un monestir sota la regla dels acemetes. (s. V inc.)

5. A Roma, a la basílica de Sant Pere, sant Símmac, papa, a qui els cismàtics van amargar durant llarg temps la vida i va morir finalment com un autèntic confessor de la fe. (514)

6. A Còrdova, a la regió hispànica d'Andalusia, santa Àurea, verge, germana dels sants màrtirs Adolf i Joan, que, en una de les persecucions sota els musulmans, portada davant del jutge va negar, espantada, la fe, però penedida immediatament, es va presentar al mateix magistrat i, repetit el judici, es va mantenir ferma, i així va superar l'enemic en un nou combat amb l'efusió de la seua sang. (856)

7. A Utrecht, a la regió de Gueldre, a Lotaríngia, a l'actual Holanda, sant Bernold o Bernulf, bisbe, que va deslliurar del domini dels senyors laics les esglésies i els monestirs de la seua diòcesi, va fundar noves esglésies i va introduir els usos i costums cluniacencs en els monestirs. (1054)

8. Al monestir de Marienburg, al territori de Francònia, hui Alemanya, beata Stilla, verge consagrada, sepultada a l'església que ella mateixa havia fundat. (c. 1140)

9. A Foligno, lloc de la regió italiana de l'Úmbria, beat Pere Crisci, el qual, distribuïts tots els seus béns entre els pobres, es va posar al servici de la catedral i va portar vida humil i penitent a la torre del campanar. (c. 1323)

10. A Chester, a Anglaterra, sant Joan Plessington, prevere i màrtir, que havent estat ordenat sacerdot a Segòvia, en tornar a Anglaterra va ser condemnat per això a la forca, sent rei Carles II. (1679)

11. A Lujiazhuang, població pròxima a Yingxian, a la província xinesa d’Hebei, sant Joan Baptiste Zhou Wurui, màrtir, que, jove encara, va confessar obertament davant dels seguidors del moviment dels Yihetuan que era cristià, per la qual cosa li van amputar diversos membres i finalment el van rematar a destralades. (1900)

12. Al lloc de Liucun, prop de la ciutat de Renqin, també a la província xinesa d’Hebei, sants màrtirs Isabel Qin Bianzhi i el seu fill de catorze anys Simó Qin Chunfu, que en la mateixa persecució del Yihetuan, forts en la fe, van véncer totes les crueltats dels enemics. (1900)

13. Al lloc de Borowikowszczyzna, a Polònia, beats Aquil·les Puchala i Hermann Stepien, preveres de l'Orde dels Germans Menors Conventuals i màrtirs, que durant l'ocupació militar de Polònia, la seua pàtria, van ser assassinats pels qui odiaven la fe. (1943)

18 de juliol de 2025, divendres XV

DIVENDRES XV DEL TEMPS ORDINARI / I

Lectura primera Ex 11,10-12,14

Degolleu el corder a poqueta nit. Quan voré la sang, «passaré» de llarg

Lectura del llibre de l'Èxode

En aquells dies, Moisés i Aaron van fer molts prodigis en presència del Faraó, però el Senyor li va endurir el cor i el Faraó no va deixar eixir del seu país els israelites.

El Senyor va dir a Moisés i a Aaron mentres estaven en el país d'Egipte: «Per a vosaltres, este mes serà el primer de tots els mesos de l'any. Digueu a tota la comunitat del poble d'Israel: "El dia deu d'este mes, que cada família, cada casa prenga un corder o un cabrit. Si una família fora massa menuda, que el prenga junt amb la família del veí més pròxim, fins a completar el nombre de persones que calen per a menjar-se'l. Que siga un animal mascle, sense tara, i que no tinga més d'un any. Podeu prendre igual un corder que un cabrit.

L'heu de guardar fins al dia catorze del mes, i que tots els qui formen part de la comunitat del poble d'Israel el degollen aquell dia a poqueta nit, que prenguen de la seua sang i en posen en els dos brancals i en el travesser de les cases on se'l menjaran. 

Aquella mateixa nit han de menjar-se la carn, rostida a la brasa, amb pans sense rent i herbes amargues. No vos la mengeu crua ni bullida, sinó tota a la brasa, amb el cap, les potes i les entranyes. No en guardeu gens per a l'endemà. Si en sobra, cremeu-ho.

Per a menjar-vos-el, aneu cenyits, amb les sandàlies posades i el bastó a la mà, i vos l'heu de menjar corrents: perquè és la Pasqua, és a dir, el "pas" del Senyor. 

Aquella nit passaré pel país d'Egipte i faré morir tots els primogènits d'Egipte, tant els dels hòmens com els dels animals, i faré justícia contra les divinitats d'Egipte. Jo soc el Senyor. La sang serà un senyal en les cases on vosaltres viviu. Quan voré la sang, ‘passaré' de llarg i, en el moment que jo castigue el país d'Egipte, no vos caurà damunt la plaga de l'extermini. 

Tingueu este dia com un memorial, i celebreu-lo com una festa del Senyor. Que totes les generacions el celebren com una institució perpètua"».

Salm responsorial 115,12-13.15-16.17-18 (R.: 13)

¿Com podria retornar al Senyor

tot el bé que m'ha fet?

Alçaré la copa de la salvació

i invocaré el seu nom.

R. Alçaré la copa de la salvació

i invocaré el nom del Senyor.

Al Senyor li doldria

la mort dels seus fidels.

Senyor, soc el vostre servent,

fill de la vostra esclava.

Vós em trencàreu les cadenes. R.

Oferiré una víctima d'acció de gràcies,

i invocaré el nom del Senyor.

Compliré les meues promeses

en presència de tot el poble. R.

Al·leluia Jo 10,27

Les meues ovelles coneixen la meua veu,

diu el Senyor;

també jo les conec i elles em seguixen.

Evangeli Mt 12,1-8

El Fill de l'home és senyor del dissabte

᛭ Lectura de l'evangeli segon sant Mateu

En aquell temps, Jesús passava per uns sembrats en dissabte. Els seus deixebles, que tenien fam, començaren a arrancar espigues i a menjar-se-les.

Quan els fariseus ho veren, li digueren: «Mira, els teus deixebles estan fent una cosa que està prohibida en dissabte».

Jesús els va respondre: «¿No heu llegit què va fer David quan ell i els seus tenien fam? ¿No heu llegit com entraren en la casa de Déu i es menjaren els pans de l'ofrena, uns pans que no podien menjar ni ell ni els seus hòmens, sinó només els sacerdots? ¿I no heu llegit també en la Llei que els sacerdots en el temple poden trencar el dissabte sense culpa? Però jo vos assegure que ací teniu una cosa més gran que el temple. Si haguéreu entés què volen dir aquelles paraules: "El que jo vullc és amor, i no sacrificis", no hauríeu condemnat mai uns innocents; perquè el Fill de l'home és senyor del dissabte». 

 

* * * * *

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del dia 18 de juliol

1. A Roma, en la novena milla de la via Tiburtina, commemoració dels sants Simforosa i els seus set companys: Crescent, Julià, Nemesi, Primitiu, Justí, Estacteu i Eugeni, tots màrtirs, que van quedar germanats en Crist després de patir el sacrifici sota diverses formes de tortura. (s. III/IV)

2. A Milà, a la regió italiana de Ligúria, sant Matern, bisbe, que, restituïda la llibertat de l'Església, va traslladar amb gran solemnitat des de Lodi a esta ciutat els cossos dels màrtirs Nabor i Fèlix. (s. IV)

3. A Silistra, Mèsia, hui Bulgària, sant Emilià, màrtir, que, menyspreant els edictes de Julià l’Apòstata i les amenaces del seu vicari Catulí, va demolir l'altar dels ídols per a impedir els sacrificis, per la qual cosa va ser llançat a un forn ardent i va aconseguir així la palma del martiri. (362)

4. A Brescia, al territori de Venècia, actualment Itàlia, sant Filastri, bisbe, la vida i la mort del qual van ser lloats pel seu successor, sant Gaudenci. (c. 397)

5. Forlimpopoli, a la regió d'Emília-Romanya, també a Itàlia, sant Rufil, bisbe, a qui es té pel primer que va governar esta Església i va conduir tota la població rural dels voltants a Crist. (s. V)

6. A Metz, ciutat d'Austràsia, hui França, sant Arnulf, bisbe, conseller de Dagobert, rei d'Austràsia, càrrec al qual va renunciar per a abraçar la vida eremítica a les muntanyes Vosges. (640)

7. A Constantinoble, actual Istanbul, a Turquia, santa Teodòsia, monja, que va sofrir el martiri per oposar-se, com havia ordenat l'emperador Lleó Isàuric, al fet que es llançara una imatge de Crist des dalt de l'anomenada Porta de Bronze. (s. VIII)

8. A Utrecht, ciutat de Gueldre, a Austràsia, actualment Holanda, sant Frederic, bisbe, que, il·lustre pels seus coneixements sobre les Sagrades Escriptures, es va dedicar incansablement a l'evangelització dels frisons. (838)

9. A Segni, a la regió italiana del Laci, sant Bru, bisbe, que va traballar i va sofrir intensament per la renovació de l'Església, i obligat per això a deixar fins i tot la seua diòcesi, va trobar refugi a Montecassino, on va exercir d'abat temporal del monestir. (1123)

Sant Simó de Lipnica

10. A Cracòvia, ciutat de Polònia, sant Simó de Lipnica, prevere de l'Orde dels Germans Menors, insigne per la seua predicació i per la seua devoció al nom de Jesús, que, impulsat per la seua caritat, es va lliurar a la cura dels empestats moribunds i va desitjar ardentment fins i tot morir per ells. (1482) Canonitzat en 2007.

11. Prop de Rochefort, a la costa de França, beat Joan Baptista de Brussel·les, prevere de Llemotges i màrtir, que durant la Revolució Francesa va ser empresonat en una nau destinada al trasllat d'esclaus, on, consumit de misèria i atacat per la pesta, va descansar en el Senyor. (1794)

12. A la ciutat de Nam Dinh, en Tonquín, hui Vietnam, sant Doménec Nicolau Dinh Dat, màrtir, el qual, sent soldat, va ser forçat a renunciar a la fe cristiana i, després de cruels turments, van aconseguir que xafara una creu, encara que immediatament es va penedir i, per a expiar la culpa de la seua apostasia, va escriure a l'emperador Minh Mang demanant-li que el jutjaren de nou com a cristià, a conseqüència de la qual cosa va ser finalment estrangulat. (1859)

13. Beat Tiburci Arnaiz Muñoz (1865- Màlaga, Espanya 1926). Sacerdot profés de la Companyia de Jesús, fundador de les Missioneres de les Doctrines Rurals († 1926).

14. Al llogaret de Cristinopol (Txervonograd), a Ucraïna, beata Tarsícia (Olga) Mackiv, verge de la Congregació de Germanes Esclaves de Maria Immaculada i màrtir, que, en temps de guerra, va obtindre davant dels seus perseguidors dos victòries: la de la virginitat i la del martiri. (1944)

17 de juliol de 2025, dijous XV

DIJOUS XV DEL TEMPS ORDINARI / I

Oració col·lecta

Oh Déu, que feu vore als extraviats la llum de la vostra veritat,

per a que puguen trobar el bon camí; 

concediu als qui es professen cristians 

repudiar el que és contrari a este nom 

i seguir el que li és apropiat.

Lectura primera Ex 3,13-20

Jo soc el qui soc. Jo-soc m'envia a vosaltres

Lectura del llibre de l'Èxode

En aquells dies, Moisès va dir a Déu, que li parlava des de l'albarzer: «Quan em presentaré davant dels israelites i els diré: "El Déu dels vostres pares m'envia a vosaltres", si ells em pregunten quin és el seu nom, ¿què els he de respondre?»

Déu li va contestar: «Jo soc el qui soc». I va afegir: «Respon així als israelites: "Jo-soc m'envia a vosaltres"».

Déu va dir encara a Moisès:

«Digues açò als israelites: "M'envia a vosaltres el Senyor, el Déu dels vostres pares, Déu d'Abraham, d'Isaac i de Jacob. Este serà el meu nom per sempre, amb este nom m'invocaran totes les generacions".

Ves a reunir els ancians d'Israel i dis-los: "El Senyor, el Déu dels vostres pares, Déu d'Abraham, de Isaac i de Jacob, se m'ha aparegut i m'ha dit: He vingut a visitar-vos i he vist com vos oprimixen a Egipte: Per això he decidit alliberar-vos d'esta situació humiliant i de portar-vos al país dels cananeus, dels hitites, dels amorreus, dels perizites, dels hivites i dels jebuseus, un país que regala llet i mel".

Ells et creuran, i tu i els ancians d'Israel anireu en presència del rei d'Egipte i li direu: "El Senyor, el Déu dels hebreus, ha vingut al nostre encontre: hauríem d'anar al desert, a una distància de tres dies de camí, per a oferir sacrificis al Senyor, el nostre Déu".

Jo sé que el rei d'Egipte no vos deixarà eixir si no és per la força; però jo estendré la meua mà i castigaré l'Egipte amb els prodigis que jo faré entre ells, i finalment vos deixarà eixir».

Salm responsorial 104,1 i 5.8-9.24-25.26-27 (R.: 8a)

Enaltiu el Senyor, proclameu el seu nom,

feu conéixer entre els pobles les seues gestes.

Recordeu les meravelles que ha obrat,

els seus prodigis i les seues decisions.

R. El Senyor recorda sempre l'aliança.

Recorda sempre l'aliança,

la promesa feta per a mil generacions,

l'aliança pactada amb Abraham,

el jurament fet a Isaac. R.

El Senyor va fer molt fecund el seu poble,

el va fer més fort que els seus opressors;

però canvià el cor dels egipcis

per a que odiaren el seu poble,

i jugaren brut amb els seues servents. R.

Envià a Moisès, el seu servent,

i a Aaron el seu elegit,

que obraren senyals contra ells,

prodigis al país de Cam. R.

Al·leluia Mt 11,28

«Veniu a mi, tots els qui esteu cansats i els qui aneu carregats;

jo vos donaré descans», diu el Senyor.

Evangeli Mt 11,28-30

Jo soc benèvol i humil de cor

 Lectura de l'evangeli segons sant Mateu

En aquell temps, Jesús va dir:

«Veniu a mi, tots els qui esteu cansats i els qui aneu carregats; jo vos donaré descans. Porteu el meu jou, apreneu de mi, que soc benèvol i humil de cor, i trobareu el vostre descans, perquè el meu jou és suau, i la meua càrrega, lleugera».

* * * * *

Santes Justa i Rufina, vérgens i màrtirs (festa a Oriola). Festa de les 'Santes Escudelleres' a Manises

Aniversari de la mort de fra Bartolomé de Las Casas, gran defensor dels indis americans, servent de Déu (1566)

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del dia 17 de juny

1. A Cartago, a l'actual Tunísia, naiximent en el cel dels màrtirs escilitans Esperat, Narzal, Cití, Venturi, Fèlix, Aquilí, Letanci, Genara, Generosa, Vestina, Donata i Segona, tots els quals, per orde del procònsol Saturní i per haver confessat a Crist, primer van ser empresonats, l'endemà lligats a un cep, i finalment, per mantindre‘s ferms en la seua fe en Crist i negar-se a donar culte a l'emperador com si fora un déu, condemnats a mort. Posats tots de genolls en el lloc en què anaven a ser executats, van ser tots decapitats mentre donaven gràcies a Déu. (180)

2. A Amastris, a Paflagònia, actualment Turquia, sant Jacint, màrtir. (c. s. III)

3. A Sevilla, a la província hispànica de Bètica, santes Justa i Rufina, vèrgens, que, detingudes pel prefecte Diogenià, després de ser sotmeses a cruels suplicis van ser tancades a la presó, on els van fer passar fam i més tortures. Justa va exhalar el seu esperit empresonada, i Rufina, per continuar proclamant la seua fe en el Senyor, va ser decapitada. (c. 287)

4. A Milà, a la regió italiana de Ligúria, santa Marcel·lina, verge, germana del bisbe sant Ambròs, a la qual el papa Liberi va imposar el vel de consagrada a la basílica romana de Sant Pere, en la festa de l'Epifania del Senyor. (s. IV ex.)

5. A Roma, a la basílica situada al mont Aventí, se celebra amb el nom d'Aleix un home de Déu que, com conta la tradició, va deixar la seua opulenta casa per a viure com un pobre, mendicant almoina. (s. IV)

6. A Auxerre, a la Gàl·lia Lugdunense, hui França, sant Teodosi, bisbe. (s. VI)

7. A Pavia, a la regió italiana de Ligúria, sant Ennodi, bisbe, que va compondre himnes en honor dels sants i dels seus llocs de culte, i va repartir generosament els seus béns. (521)

8. A Deurne, prop d’Anvers, al territori de Brabant, a Austràsia, actualment Bèlgica, sant Fredegand, monjo, pel que sembla procedent d'Irlanda, que va col·laborar amb sant Foilà i altres missioners itinerants. (s. VIII)

9. Al monestir de Winchelcumbe, a la regió de Mèrcia, a Anglaterra, sant Kenelm, príncep d'este territori, que, segons la tradició, és considerat màrtir. (c. 812)

10. A Roma, a la basílica de Sant Pere, sant Lleó IV, papa, protector de la ciutat i mantenidor del primat de Pere. (855)

11. En Stockerau, prop de la ciutat de Viena, a Baviera, ara Àustria, sant Colman [o Colomà], irlandés, que, en dirigir-se com a pelegrí en nom de Déu a Terra Santa, va ser pres per un explorador enemic, motiu pel qual el van penjar d'un arbre i va arribar així a la Jerusalem celestial. (1012)

12. A Nitra, en la ribera del riu Waag, en els Carpats eslovacs, sants Zoerard, o Andreu, i Benet, ermitans, que, vinguts de Polònia a Hongria a petició del rei sant Esteve, van portar en un erm del mont Zabor una vida d'extrema austeritat. (1031/1034)

13. A Cracòvia, ciutat de Polònia, santa Eduvigis, reina, que, nascuda a Hongria, va heretar el regne de Polònia i es va casar amb el gran duc lituà Jageló, que en el baptisme va prendre el nom de Ladislau, va sembrar amb ell la fe catòlica a Lituània. (1399)

14. A París, a França, beates Teresa de Sant Agustí (Maria Magdalena Claudina) Lindoine i quinze companyes*, vèrgens del Carmel de Compiègne i màrtirs, que durant la Revolució Francesa es van mantindre fidels a l'observança monàstica, i davant del patíbul van renovar les promeses baptismals i els vots religiosos. (1791)

*Els noms de les quals són: beates Maria Anna Francesca de Sant Lluís Brideau, Maria Anna de Jesús Crucificat Piedcourt, Carlota de la Resurrecció (Anna Maria Magdalena) Thouret, Eufràsia de la Immaculada Concepció (Maria Clàudia Cipriana) Brard, Enriqueta de Jesús (Maria Gabriela) de Croissy, Teresa del Cor de Maria (Maria Anna) Hanisset, Teresa de Sant Ignasi (Maria Gabriela) Trézelle, Júlia Lluïsa de Jesús (Rosa) Chrétien de Neufville, Maria Enriqueta de la Providència (Anna) Pelras, Constància (Maria Genoveva) Meunier, Maria de l'Esperit Sant (Angèlica) Roussel, Maria de Santa Marta Dufour, Isabel Júlia de Sant Francesc Vérolot, Caterina i Teresa Soiron.

A partir del 1792, amb l’execució dels reis, la Revolució francesa va entrar en una fase radical de gran violència, l’anomenat Terror. Les execucions de persones o grups sospitosos d’antirevolucionaris van créixer fins a l’extrem. En este clima molts religiosos van acabar morint en la guillotina. El Carmel Descalç de Compiègne feia temps que vivia amenaçat pels esdeveniments polítics i les religioses havien hagut de deixar el convent per passar a viure a cases de coneguts.

El juliol del 1794 les autoritats van arrestar tota la comunitat, setze religioses, les van jutjar i les van condemnar a mort per «fanàtiques i sedicioses». Durant el temps que van estar presoneres, la priora, Teresa de Sant Agustí, les va consolar totes com a bona mare espiritual. Més tard, quan les duien cap a la guillotina, es va posar al capdavant del grup. Ella i les seues germanes van morir sense proferir cap paraula d’odi, sinó cantant lloances a Déu. [font]

15. A Zhujiaxiezhuang, poble pròxim a Shenxian, a la província xinesa d’Hebei, sant Pere Liu Ziyu, màrtir, el qual, durant la persecució desencadenada pel moviment dels Yihetuan, desoint els amics que li aconsellaven apostatar, va romandre ferm en la fe cristiana davant del mandarí, per la qual cosa va ser traspassat amb espasa. (1900)

16. A Leopoldov, lloc d'Eslovàquia, beat Pau (Pere) Gojdich, bisbe i màrtir, el qual, pastor de l’eparquia de Presov, sota un règim ateu va ser empresonat i sotmés a tal classe de tribulacions que, després d'atroces tortures, acollint fidelment la paraula de Crist, amb una valerosa confessió de la fe va passar a la vida eterna. (1960)

17. Beats Enric Ángel Angelelli Carletti, bisbe de La Rioja; Gabriel Longueville, sacerdot diocesà; Carles de Déu Murias, sacerdot de l'Orde dels Germans Menors Conventuals; i Wenceslau Pedernera, laic i pare de família, assassinats per odi a la fe a l'Argentina en 1976.