DILLUNS DE LA SETMANA XV / II
Lectura primera Is 1,10-17
Llaveu-vos.Lleveu-me de davant dels ulls tot el mal que feuLectura del llibre d'IsaïesEscolteu la paraula del Senyor,nobles de Sodoma!Sentiu l'advertència del nostre Déu,poble de Gomorra!Diu el Senyor:«¿Per què m'oferiu tants sacrificis?¡Estic embafat dels moltons que cremeui del greix dels vedells!La sang dels bous, dels corders
i dels cabrits no em diu res.¿Qui vos ha demanat mai tot això?Quan veniu a vore'm,no feu més que passejar pel meus atris.No em porteu més ofrenes vanes;em repugna el fum dels sacrificis.Llunes noves, dissabtes, assemblees:no puc sofrir la mescla de crim i festa.Deteste els vostres novilunis i les celebracions:se m'han fet pesades,estic cansat d'aguantar-les.Quan esteneu les mans,aparte els ullsi, per més oracions que feu,no les escolte,perquè teniu les mans tacades de sang.Llaveu-vos i renteu-vos.Lleveu-me de davant dels ullstot el mal que feu.Deixeu de fer el mal,apreneu a fer el bé.Busqueu la justícia,defeneu l'oprimit,feu justícia a l'orfe,defeneu la causa de la viuda».
Salm responsorial 49,8-9.16bc-17.21 i 23 (R.: 23b)
No condemne els teus sacrificis,els teus holocausts sempre presents;però no accepte el bou de ta casani el cabrit del teu corral.R. A qui camina honradament,li mostraré la salvació de Déu.¿Per què em recites els manamentsi t'omplis la boca amb la meua aliança,si tu odies els mandatsi desdenyes les meues paraules? R.¿He de callar mentres fas tot això?¿Penses que soc com tu?T'acuse i t'ho retrac a la cara.L'alabança és un sacrifici que m'honora.A qui camina honradament,li mostraré la salvació de Déu. R.
Al·leluia Mt 5,10
Feliços els perseguits pel fet de ser justs:d'ells és el Regne del cel.
Evangeli Mt 10,34-11,1
No he vingut a sembrar pau, sinó espases᛭ Lectura de l'evangeli segons sant MateuEn aquell temps, Jesús va dir als apòstols:«No penseu que he vingut a sembrar pau en la terra: no he vingut a sembrar pau, sinó espases. He vingut a posar el fill en contra del pare, la filla en contra de la mare i la nora en contra de la sogra; i els enemics de cada u seran els mateixos de sa casa.
Qui estima el pare o la mare més que a mi, no és digne de mi. Qui estima el fill o la filla més que a mi, no és digne de mi. Qui no pren la seua creu i em seguix, no és digne de mi.
Qui vullga guardar la seua vida, la perdrà; però qui l'arribe a perdre per causa meua, la trobarà.
Qui vos acull a vosaltres, m'acull a mi, i qui m'acull a mi, acull a qui m'ha enviat.
Qui acull un profeta perquè és profeta, tindrà la recompensa dels profetes. Qui acull un just perquè és just, tindrà la recompensa dels justs. I tot el qui done un got d'aigua fresca a un d'estos menuts només perquè és deixeble meu, vos dic de veres que no quedarà sense recompensa».Quan Jesús va acabar de fer als dotze deixebles estes recomanacions, se'n va anar a ensenyar i a predicar per aquells pobles.
* * * * *
Sant Enric (mem. ll.).
- Sant Enric, emperador romanogermànic, que, segons la tradició, d'acord amb la seua esposa Cunegunda va posar gran tenacitat a reformar la vida de l'Església i a propagar la fe en Crist per tot Europa, on, mogut per un zel missioner, va instituir nombroses seus episcopals i va fundar monestirs. Va morir en este dia a Grona, prop de Göttingen, a Francònia, actual Alemanya. (1024)
- J.M. Bausset: Sant Enric, emperador de Baviera (13 de juliol del 2014)
- J. M. Bausset: Sant Enric (13 de juliol del 2015)
MARTIROLOGI ROMÀ
Elogis del 13 de juliol
2. Commemoració de sant Esdres, sacerdot i escriba, que, en temps d'Artaxerxes, rei dels perses, havent tornat des de Babilònia a la Judea, va congregar al poble que estava dispers i va posar gran obstinació a estudiar, portar a la pràctica i ensenyar la Llei del Senyor a Israel.
3. Commemoració de sant Silas, elegit i enviat pels apòstols a les Esglésies de la gentilitat al costat dels sants Pau i Bernabé, ple de la gràcia de Déu, va complir amb gran afany el seu ministeri. (s. I)
4. A Alexandria d'Egipte, sant Serapió, màrtir, que, en temps de l'emperador Septimi Sever i del prefecte Àquila, va aconseguir la corona del martiri en ser cremat viu. (c. 212)
5. A l'illa grega de Quios, a la mar Egea, santa Mírope, màrtir. (s. III/IV)
6. A Filomèlia, ciutat de Frígia, actual Turquia, sants màrtirs Alexandre i trenta soldats, que, segons conta la tradició, van ser martiritzats sota Magne, prefecte d'Antioquia de Pisídia. (s. IV)
7. A Albi, ciutat d'Aquitània, actualment França, trànsit de sant Eugeni, bisbe de Cartago, gloriós per la seua fe i les seues virtuts, que va patir el desterrament durant la persecució desencadenada pels vàndals. (501)
8. A la Bretanya Menor, també a la França actual, sant Turià, abat del monestir de Dôle i bisbe. (s. VII/VIII)
9. A Gènova, a la regió italiana de Ligúria, beat Jaume de Varazze o Voràgine, bisbe, de l'Orde de Predicadors, que, per a promoure la vida cristiana del poble, va oferir en els seus escrits nombrosos exemples de virtut. (1298)
10. A Norwich, a Anglaterra, beat Tomàs Tunstal, prevere de l'Orde de sant Benet i màrtir, que, en temps del rei Jaume I, va ser condemnat a mort i penjat per haver entrat, com a sacerdot, en este país. (1616)
11. Davant de les costes de Rochefort, a França, beats Lluís Armand Josep Adam, de l'Orde dels Germans Menors Conventuals, i Bertomeu Jarrige de la Morélie de Biars, preveres i màrtirs, que, empresonats en una vella nau durant la Revolució Francesa per ser sacerdots, van morir en ella víctimes de la pesta i de la seua caritat envers els seus companys de captivitat. (1794)
12. A Orange, ciutat de Provença, també a França, beates Magdalena de la Mare de Déu (Isabel) Verchière i cinc companyes*, vèrgens, martiritzades durant la mateixa Revolució Francesa. (1794)
Els noms són: beates Teresa Enrica de l'Anunciació Faurie, Anna Andrea de Sant Aleix Minutte, Maria Anna de Sant Francesc Lambert, Maria Anna de Santa Francesca Depeyre i Maria Anastàsia de Sant Gervasi Roquard.
13. A la ciutat de Châu Dôc, a la Cotxinxina, actual Vietnam, sant Manuel Lê Van Phung, màrtir, pare de família, que, malgrat estar detingut en la presó, no va cessar d'exhortar els seus fills i familiars per a que foren caritatius amb els seus enemics, i finalment va ser decapitat per orde de l'emperador Tu Duc. (1859)
14. A Budrie, lloc d'Emília-Romanya, santa Clèlia Barbieri, verge, que es va preocupar pel bé espiritual de la joventut femenina i va fundar la Congregació de Germanes Mínimes de la Mare de Déu dels Dolors per a la formació humana i cristiana, especialment, de les xiquetes pobres i abandonades. (1870)
15. A Galeazza, prop de Bolonya, també a Itàlia, beat Ferran Maria Baccillieri, prevere, que va consagrar la seua vida a la formació, en tots els aspectes, del poble que se li havia encomanat, i va fundar la Congregació de les Serventes de Maria per a ajudar les famílies necessitades i, en particular, per a formar la joventut femenina. (1893)
16. Al territori de Langziqiao, prop de Hengshui, a la província de Hebei, a la Xina, sant Pau Liu Jinde, màrtir, que, durant la persecució duta a terme pels Yihetuan, ja ancià i havent quedat com a únic cristià del llogaret, va eixir a l'encontre dels agressors amb el rosari i un llibre de devoció a la mà i els va saludar com se solia saludar els cristians, per la qual cosa va ser immediatament assassinat. (1900)
17. A la localitat de Nangong, també en la mateixa província xinesa de Hebei, sant Josep Wang Guiji, màrtir, el qual, durant la persecució ja esmentada, va rebutjar salvar la seua vida dient, com li suggerien, una lleu mentida, i va preferir morir gloriosament per Crist. (1900)
18. A la ciutat d'Angostura, a Colòmbia, beat Marià de Jesús Euse Hoyos, prevere, qui, senzill i íntegre, es va entregar totalment a l'oració, als estudis i a la instrucció dels xiquets. (1926)
19. A Caguas, ciutat de Puerto Rico, beat Carles Manuel Rodríguez Santiago, que es va consagrar incansablement a la renovació de la sagrada litúrgia i a la difusió de la fe entre els jóvens. (1963)
