Lectures de la missa:
Lectura primera Ex 33,7-11;34,5-9.28
El Senyor parlava amb Moisés cara a caraLectura del llibre de l'ÈxodeEn aquells dies, Moisés plantava la tenda a una certa distància del campament. Li havia donat el nom de tenda de l'encontre. Tot aquell que volia consultar el Senyor anava a la tenda, fora del campament.Cada vegada que Moisés eixia per a anar a la tenda, tot el poble s'alçava. Es quedaven drets, cada u a l'entrada de la seua tenda, i seguien a Moisés amb la mirada fins que el veien entrar. En el moment que entrava a la tenda, la columna de núvol baixava, es quedava a l'entrada de la tenda i el Senyor parlava amb ell. Tot el poble veia la columna de núvol, i tots es prosternaven, cada u des de l'entrada de la seua pròpia tenda.El Senyor parlava amb Moisés cara a cara, com u que parla amb el seu amic. Després Moisés se'n tornava al campament, però Josué, el seu ajudant, un jove fill de Nun, no es movia de la tenda.El Senyor va baixar enmig del núvol, es va quedar allí amb Moisés i va proclamar el seu nom, que és "el Senyor". El Senyor va passar davant d'ell cridant: «Jo soc el Senyor, el Senyor, Déu compassiu i benigne, lent per al castic, fidel en l'amor. Mantinc els favors per milers de generacions, els perdone les culpes, les faltes, els pecats, però no els tinc per innocents, sinó que els demane comptes fins i tot en els fills i els nets, a la tercera i la quarta generació».Moisés es va prosternar tot seguit, el va adorar amb el front fins a terra, i va dir: «Senyor, si m'heu concedit el vostre favor, veniu vós mateix a acompanyar-nos. És veritat que este poble té el cap dur, però vós ens perdonareu les culpes i els pecats, i fareu de nosaltres la vostra heretat».Moisés es va quedar allí dalt amb el Senyor quaranta dies i quaranta nits sense menjar ni beure, i va escriure en les taules de pedra les paraules de l'aliança, les deu paraules.
Salm responsorial 102,6-7.8-9.10-11.12-13 (R.: 8a)
El Senyor fa justíciai defén a tots els oprimits.Ha revelat a Moisès els seus camins,les seues gestes als fills d'Israel.R. El Senyor és compassiu i benigne.«El Senyor és compassiu i benigne,lent per al castic, ric en l'amor».No sempre acusa,ni guarda malícia sense fi. R.No ens castiga els pecats com mereixíem,no ens paga com deuria les nostres culpes.El seu amor als fidels és tan immenscom la distància del cel a la terra. R.Llança les nostres culpes lluny de nosaltrescom l'Orient està lluny de l'Occident.Com un pare s'apiada dels fills,el Senyor s'apiada dels fidels. R.
Al·leluia
La llavor és la paraula de Déu,el sembrador és Crist;el qui el troba viurà per sempre.
Evangeli Mt 13,36-43
Així com arranquen la zitzània i la cremen, passarà igual quan acabe el món᛭ Lectura de l'evangeli segons sant MateuEn aquell temps, Jesús va deixar la gent i se'n va anar a casa. Els deixebles anaren a demanar-li que els explicara la paràbola de la zitzània sembrada en el camp.Ell els va dir: «El qui sembra la bona llavor és el Fill de l'home. El camp és el món. La bona llavor són els del Regne. La zitzània són els del Maligne. L'enemic que l'ha sembrada és el diable. La sega és la fi del món, i els segadors són els àngels. De la mateixa manera que arranquen la zitzània i la cremen, passarà quan acabe el món: el Fill de l'home enviarà els seus àngels, arrancaran del seu Regne tots els qui fan caure a altres i els qui obren el mal, i els tiraran al forn encès; allí tot seran plors i cruixir de dents. Aleshores els justs, en el Regne de son Pare, resplandiran com el sol. Qui tinga orelles, que ho senta».
MEMÒRIES
 |
| Sant Alfons Maria de Liguori |
- Josep Miquel Bausset: Sant Alfons Maria de Liguori (1 d'agost del 2015)
- J. M. Bausset: Sant Feliu de Xàtiva (1 d'agost del 2015)
- Josep Lluís Cebrián i Molina: Sant Feliu i la Mare de Déu de la Seu (Xàtiva) (2001)
MARTIROLOGI ROMÀ
Elogis de l'1 d'agost
Memòria de sant Alfons Maria de Liguori, bisbe i doctor de l'Església, que refulgí pel seu zel per les ànimes i pels seus escrits, la seua paraula i el seu exemple. A fi de promoure la vida cristiana entre el poble, va treballar infatigablement predicant i escrivint, especialment sobre teologia moral, disciplina en la qual és considerat mestre, i després de molts obstacles, va fundar la Congregació del Santíssim Redemptor, per a evangelitzar la gent falta de formació. Elegit bisbe de Sant' Agata dei Goti, es va entregar de manera excepcional a este ministeri, que va haver de deixar quinze anys després afligit per malalties greus, i va passar la resta de la seua vida en Nocera de'Pagani, a Campània, Itàlia, després de grans sacrificis i dificultats. (1787)
2. Commemoració del triomf dels set sants germans màrtirs, que a Antioquia de Síria, hui Turquia, per la seua invencible fidelitat en el compliment de la Llei del Senyor, durant el regnat d'Antíoc Epifanes van patir un final cruel, igual que sa mare, que va presenciar amb dolor la mort de cada u dels seus fills, coronada de glòria en tots ells, com se'ns conta en el llibre dels Macabeus.
Així mateix, commemoració també de sant Eleazar, un dels escribes més destacats, home d'edat ja avançada, que en la mateixa persecució es va negar a menjar carn prohibida per a salvar la seua vida, va acceptar una mort gloriosíssima abans que una vida ignominiosa, i es va avançar de bon grat al lloc del suplici, mostrant un admirable exemple de virtut.
3. A Roma, en la trentena milla de la via Prenestina, sant Secundí, màrtir. (s. inc)
4. A Girona, a la Hispània Tarraconense, sant Feliu, màrtir, en la persecució sota l'emperador Dioclecià. (s. IV in.)
5. A Vercelli, a la regió italiana de Ligúria, mort de sant Eusebi, bisbe, la commemoració del qual se celebra demà. (371)
6. A Bayeux, a la Gàl·lia Lugdunense, actual França, sant Exuperi, a qui es venera com a primer bisbe d'eixa ciutat. (c. s. IV)
7. A la regió d'Aquitània, també a la França actual, sant Sever, prevere, que va emprar els seus béns en la construcció d'esglésies i en el servici als pobres. (c. 500)
8. A l'illa Besné, prop de Nantes, de nou a França, sants Friard i Secundel, este últim diaca, els dos eremites. (s. VI)
9. A Marchiennes, a la Gàl·lia Bèlgica, igualment a França, sant Jonat, abat, deixeble de sant Amand. (c. 690)
10. A Winchester, a Anglaterra, sepultura de sant Ethelwold [o Etelvold], bisbe, que va compondre la famosa Concòrdia Regular, per a la renovació de la disciplina monàstica que havia aprés de sant Dunstan. (984)
11. A Aosta, als Alps Grayos, a Itàlia, beat Emeric de Quart, bisbe, admirable per la seua austeritat de vida i pel seu zel en la salvació de les ànimes. (1313)
12. A Rieti, ciutat de la Savina, a l'actual regió italiana del Laci, beat Joan Bufalari, religiós de l'Orde d'Ermitans de Sant Agustí, jove humil i amable, sempre disposat a ajudar el seu proïsme. (c. 1336)
13. A Roma, sant Pere Favre, prevere, que va ser el primer entre els membres de l'Orde de la Companyia de Jesús que va suportar difícils responsabilitats en diverses parts d'Europa, i va morir a l'Urbs, mentres participava en el Concili de Trento. (1546). Canonitzat en 2013.
Pere Favre va nàixer l'any 1506 a Villaret, Savoia. Des de 1525 estudià a París, on tingué com a companys d'allotjament Francesc Xavier i Íñigo de Loiola; este el va prendre com a primer de tots els seus seguidors. Rebudes les sagrades ordes el 1534, fou el primer sacerdot de la Companyia de Jesús. Per orde del Papa, recorregué les principals regions d'Europa i pertot arreu promogué amb molt d'èxit l'obra de la restauració catòlica. Morí a Roma el primer d'agost de 1546, i l'any 1872 Pius IX el beatificà i el 18 de desembre de l'any 2013 el papa Francesc el declarà Sant. [font]
- J. M. Bausset: Sant Pere Fabro (2 d'agost del 2015)
14. A York, a Anglaterra, beat Tomàs Welbourne, màrtir, el qual, mestre d'escola, durant el regnat de Jaume I va ser condemnat a mort per haver aconsellat seguir el Romà Pontífex i, penjat en el patíbul, es va configurar en el martiri amb Crist, gran Mestre. (1605)
15. A la ciutat de Nam Dinh, a Tonquín, hui Vietnam, sants Doménec Nguyen Van Hanh (Dieu), de l'orde de Predicadors, i Bernat Vu Van Due, preveres i màrtirs, que van morir decapitats per la seua fe en Crist, en temps de l'emperador Minh Mang. (1838)
16. Al llogaret de la Mure, al costat del riu Isar, a França, mort de sant Pere Julià Eymard, prevere, la commemoració del qual se celebra demà. (1868)
17. A Madrid, a Espanya, beat Benvingut (Josep) de Miguel Arahal, prevere dels Terciaris Caputxins de la Mare de Déu dels Dolors i màrtir, que en el furor de la persecució contra la fe va escampar la seua sang per Crist. (1936)
18. Al camp de concentració de Dachau, pròxim a Munic, a Alemanya, beat Alexis Sobaszek, prevere i màrtir, el qual, nascut a Polònia, en temps de guerra va ser deportat inhumanament pels invasors de la seua pàtria, i per Crist va morir entre tortures en defensa de la fe. (1942)
19. Beat Gerhard Hirschfelder (1907- Dachau 1942). Sacerdot diocesà, pertanyent al primer grup de sacerdots del moviment de Schönstatt, màrtir, assassinat durant el règim nazi al camp de concentració de Dachau.
20. En el bosc pròxim a la ciutat de Nowogródek, a Polònia, beates Maria Estrella del Santíssim Sagrament (Adelhéidis) Mardosewicz i les seues deu companyes*, de la Congregació de Missioneres Filles de la Sagrada Família de Natzaret, vèrgens i màrtirs, que en el funest temps de guerra, van entrar en la glòria del cel en ser afusellades pels enemics de la fe. (1943)
Els seus noms: Beata Maria Imelda de Jesús Hòstia (Hedwigis Carolina) Zak, Maria Raimunda de Jesús i Maria (Anna) Kukolowicz, Maria Daniela de Jesús i Maria Immaculada (Elionora Aniela) Jozwik, Maria Canuta de Jesús en l'Hort de Getsemaní (Josepa) Chrobot, Maria Sérgia de la Verge Dolorosa (Júlia) Rapiej, Maria Guidona de la Divina Providència (Elena) Cierpka, Maria Felicitat (Paulina) Borowik, Maria Heliodora (Leocàdia) Matuszewska, Maria Canísia (Eugènia) Mackiewicz i Maria Boromea (Verònica) Tarmontowicz.
