30 de juliol de 2023, diumenge XVII



* * * * *

Plafó ceràmic dels Sants de la Pedra
Castelló (la Ribera Alta)
Sant Abdó i sant Senent, màrtirs, titulars de les esglésies parroquials de Carpesa i de Fredes. Patrons de Castelló (la Ribera Alta).

Sant Pere Crisòleg, bisbe i doctor de l’Església

Sant Pere, "Crisòleg" de sobrenom, bisbe de Ravenna i doctor de l'Església, que, havent rebut el nom del sant apòstol, va exercir el seu ofici tan perfectament que va aconseguir captar multituds en la xàrcia de la seua celestial doctrina, i les va assaciar amb la dolçor de la seua paraula. El seu trànsit va tindre lloc el dia 31 d'este mes a Imola, a la regió actualment italiana d'Emília-Romanya. (c. 450)

Beats valencians Guillem Llop i Gayà, Enric Beltran i Llorca, Doménec Pitarch i Gurrea i Vicent de Paül Canelles i Vives, religiosos i màrtirs (mem. a la diòcesi de Sogorb-Castelló)

Beat valencià Tobies Borràs i Romeu i companys màrtirs (mem. a la diòcesi de Tortosa)

Beat valencià Ricard Pla i Espí, prevere, màrtir (memòria a Agullent); beat valencià Ramon (Gaietà Josep) Palos i Gascón, germà de La Salle, màrtir (memòria a Forcall); beat valencià Miquel Carrasquer i Fos, religiós i màrtir (memòria a Sueca); beat valencià Antoni Sanchis Silvestre, novici i màrtir (mem. a Vilamarxant)

28 de juliol de 2023, divendres

Lectura primera Ex 20,1-17

La llei, Déu la va donar per Moisès

Lectura del llibre de l'Èxode

En aquells dies, Déu va dir estes paraules:
«Jo soc el Senyor, el teu Déu, que t'he fet eixir de la terra d'Egipte, el lloc on eres esclau.
No tingues altres déus fora de mi.
No et fabriques ídols; no et faces cap imatge del que hi ha dalt en el cel, ací baix en la terra o en les aigües de davall de la terra. No els adores ni els dones culte, perquè jo, el Senyor, soc el teu Déu, Déu recelós: castigue les culpes dels pares en els fills fins a la tercera i la quarta generació, en els qui m'odien, però soc bondadós fins a milers de generacions, amb els qui m'estimen i guarden els meus manaments.
Quan jures, no prengues en va el nom del Senyor, el teu Déu, perquè el Senyor no deixa sense castic el qui pren en va el seu nom.
Recorda't de santificar el dissabte. Durant sis dies treballa i ocupa't en les faenes que calga, però el dia que fa set és dia de repòs, dedicat al Senyor, el teu Déu. No t'ocupes en cap treball, ni tu, ni el teu fill, ni la teua filla, ni el teu criat, ni la teua criada, ni els teus animals, ni el foraster que residix a la teua ciutat, perquè el Senyor en sis dies va fer el cel, la terra, el mar, i tot el que es mou en estos llocs, però el dia que feia set va descansar. Per això el Senyor ha beneït el dissabte i l'ha santificat.
Honra el pare i la mare, i tindràs llarga vida en el país que et dona el Senyor, el teu Déu.
No mates.
No cometes adulteri.
No robes.
No declares falsament contra un altre.
No desitges la casa d'un altre, ni tampoc la seua esposa, el seu criat, la seua criada, el seu bou o el seu ase, ni res que siga d'ell».

Salm responsorial 18,8.9.10.11 (R.: Jo 6,68c)

La llei del Senyor és perfecta, 
i és descans de l'ànima;
el testimoni del Senyor és ferm,
dona saviesa als simples.

R. Senyor, vós teniu paraules de vida eterna.

Els mandats del Senyor són rectes,
omplin el cor de goig;
els manaments del Senyor són clars,
il·luminen els ulls. R.

La paraula del Senyor és pura,
es manté per sempre;
les lleis del Senyor són segures,
totes són justíssimes. R.

Són més envejables que l'or,
més que l'or a mans plenes;
són més dolces que la mel
d'un abeller que destil·la. R.

Al·leluia Cf. Lc 8,15

Feliços els qui amb cor bo i dòcil
guarden la paraula de Déu,
i donen fruit amb perseverança.

Evangeli Mt 13,18-23

Aquells que han sentit la paraula del Regne i l'han entesa i donen fruit

 Lectura de l'evangeli segons sant Mateu

En aquell temps, Jesús va dir als seus deixebles: 
«Escolteu vosaltres què vol dir la paràbola del sembrador. La llavor sembrada a la vora del camí vol dir que a tots aquells que escolten la paraula del Regne però no l'entenen, el Maligne els furta la llavor sembrada en els seus cors. La llavor sembrada en un terreny rocós vol dir aquells que reben amb alegria la paraula del Regne quan la senten, però només per un moment; no arrela dins d'ells, i en el moment que es troben amb dificultats o amb persecucions per la paraula que havien rebut, defallixen de seguida. La llavor sembrada enmig dels cards vol dir aquells que han sentit la paraula del Regne, però les preocupacions del món present i la seducció de les riqueses l'ofeguen i no dona fruit. La llavor sembrada en terra bona vol dir aquells que han sentit la paraula del Regne i l'han entesa i, per això, dona fruit: o cent, o seixanta, o trenta».

* * * * *

Beat valencià Josep Caselles i Moncho, prevere salesià, màrtir (memòria a Benidoleig); beat valencià Enric Serra i Chorro, prevere agustí, màrtir (memòria a la Barraca-Alzira)

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del 28 de juliol

1. Commemoració dels sants Pròcor, Nicanor, Timó, Pàrmenes i Nicolau, prosèlit este d'Antioquia, a l'actual Turquia, que van formar part dels set elegits per la multitud entre els deixebles, per considerar-los plens d'Esperit i saviesa, i als quals els apòstols van imposar les mans perquè es dedicaren a atendre els pobres. (s. I)

2. A Roma, sant Víctor I, papa, africà de naiximent, que va establir per a totes les Esglésies la celebració de la festa de Pasqua en el diumenge següent a la Pasqua jueva. (c. 200)

3. Commemoració dels nombrosos màrtirs que van patir el turment a la Tebaida, a Egipte, durant la persecució sota els emperadors Deci i Valerià. A estos cristians, que desitjaven morir sense demora per Crist traspassats a espasa, els seus cruels perseguidors, pretenent més aviat degollar les seues ànimes que els seus cossos, van retardar la seua mort el màxim possible i els van sotmetre a una prolongada sèrie de turments. (c. 250)

4. A Milet, al territori de Cària, actualment Turquia, sant Acaci, màrtir en temps de l'emperador Licini. (c. 308/311)

5. A Milà, a la regió italiana de Ligúria, sants Nazari i Cels, màrtirs, els cossos dels quals van ser trobats per sant Ambròs. (inventio 395)

6. A Troyes, a l'actual França, sant Camelià, bisbe, deixeble i successor de sant Llop. (s. VI)

7. A Dol, lloc de la Bretanya Menor, també a França, sant Samsó, abat i bisbe, que va propagar l'Evangeli per este territori, així com la disciplina monàstica que havia aprés a Gal·les de l'abat sant Iltud. (c. 565)

8. A la regió de Sodermanland, a Suècia, sant Botvid, màrtir, suec de naiximent i batejat a Anglaterra, que va estar treballant en l'evangelització de la seua pàtria fins que un criat seu, a qui ell havia alliberat de l'esclavitud, el va assassinar. (1100)

9. A Nam Dinh, de Tonquín, hui Vietnam, sant Melcior García Sampedro, bisbe, de l'Orde de Predicadors i màrtir, tancat primer per ser cristià en una estretíssima presó, i després, per orde de l'emperador Tu Duc, materialment trossejat. (1858)

Sant Pere Poveda
10. A Madrid, a Espanya, sant Pere Poveda Castroverde, prevere i màrtir, que, preocupat per la difusió evangelitzadora dels cristians en el món, principalment en els camps de l'educació i la cultura, va fundar la Institució Teresiana, i al començament de la persecució contra l'Església en temps de guerra, va ser assassinat pels qui odiaven la religió, i va oferir a Déu un clar testimoniatge de la seua fe. (1936)

11. A Gabasa, poble de la província de Saragossa, també a Espanya, beats Manuel Segura, prevere, i David Carlos, religiós de l'Orde de Clergues Regulars de l'Escola Pia, màrtirs durant la mateixa persecució. (1936)

12. A Tarragona, beat Jaume Hilari (Manuel) Barbal Cosán, religiós de l'Orde de Germans de les Escoles Cristianes, màrtir, condemnat a mort en l'esmentada persecució, pels qui odiaven l'Església. (1936)

13. A Barcelona, beats Josep Caselles Moncho i Josep Castell Camps, preveres de la Societat de Sant Francesc de Sales i màrtirs, que en el transcurs de la mateixa persecució religiosa van meréixer aconseguir amb el martiri la glòria de la vida eterna. (1936)

14. A la ciutat de Bharananganam, en l'estat de Kérala, a l'Índia, santa Alfonsa de la Immaculada Concepció (Anna) Muttathupadathu, verge, que, per a evitar un matrimoni imposat, es va abrasar el peu en el foc i, admesa després en les Clarisses Malabarenses, va viure quasi contínuament malalta oferint la seua vida a Déu. (1946) Canonitzada en 2008.

15. Beat Stanley Francis Rother (1935- Santiago Atitlan, Sololá, Guatemala 1981). Sacerdot diocesà, assassinat per odi a la fe.

26 de juliol de 2023, dimecres: Sant Joaquim i Santa Anna

Lectures de la missa:

Lectura primera Ex 16,1-5.9-15

Jo vos faré ploure pa del cel

Lectura del llibre de l'Èxode

Tota la comunitat del poble d'Israel va anar d'Elim al desert de Sin, entre Elim i el Sinaí. Era el dia quinze del mes segon des de l'eixida d'Egipte.
Tota la comunitat del poble d'Israel va murmurar en el desert contra Moisés i Aaron. El poble d'Israel els deia: «Millor haguera sigut que la mà del Senyor ens haguera fet morir a tots en el país d'Egipte, quan ens assentàvem vora les olles de carn, i menjàvem tant de pa com volíem. Ens heu fet eixir cap a este desert per a fer morir de fam tot este poble.»
El Senyor va dir a Moisés: «Mira, jo vos faré ploure pa del cel. Que el poble isca cada dia a arreplegar la ració necessària per a aquell dia. Els posaré a prova i vore si complixen o no el meu manament. Però el dia que fa sis que preparen el que necessiten per a portar-lo, perquè n'hi haurà el doble del que hauran arreplegat cada dia».
Moisés va dir a Aaron: «Digues a la comunitat del poble d'Israel que vinguen tots a la presència del Senyor, perquè el Senyor ha sentit les seues murmuracions». Mentres Aaron parlava a la comunitat, es van girar cap al desert i van vore la glòria del Senyor que s'apareixia en el núvol.
El Senyor va dir a Moisés: «He sentit estes murmuracions del poble d'Israel. Vés a dir-los: A la vesprada menjareu carn, i demà al matí tant de pa com voldreu, i sabreu que jo, el Senyor, soc el vostre Déu». Aquella vesprada va arribar un vol de guatles que va cobrir el campament, i l'endemà al matí, tot el campament estava ple de rosada. Quan la rosada va desaparéixer, va quedar damunt del desert una capa granulada, fina com la rosada blanca que cobrix la terra.
Els israelites, en vore-ho, es deien l'un a l'altre: «Man-hu?» (que vol dir: «Què és açò?»). Perquè no sabien què era. Moisés els va dir: «Açò és el pa que el Senyor vos dona com a aliment».

Salm responsorial 77,18-19.23-24.25-26.27-28 (R.: 24b)

En el seu cor temptaren a Déu,
reclamant-li un menjar al seu gust;
deien parlant contra Déu:
«¿Podrà parar una taula en el desert?»

R. El Senyor els donà pa del cel.

Però ell donà órdens als núvols
i obrí les portes del cel:
feu ploure l'aliment del mannà,
el do del pa del cel. R.

I el poble va menjar pa d'àngels,
les provisions abundants que li enviava.
Després alçà el vent de llevant,
orientà el garbí amb el seu poder. R.

I els feu ploure carn com núvols de pols;
i ocells com arena de la mar
va fer caure enmig del campament,
vora les seues tendes. R.

Al·leluia

La llavor es la paraula de Déu,
el sembrador és Crist;
el qui el troba viurà per sempre.

Evangeli Mt 13,1-9

Dona fruit: o cent, o seixanta, o trenta

Lectura de l'evangeli segons sant Mateu

 Aquell dia, Jesús va eixir de casa i es va assentar vora el llac. Era tanta la gent que es va reunir entorn d'ell, que hagué de pujar a una barca i s'hi va assentar. Tota la gent es va quedar vora l'aigua i ell els va parlar llargament en paràboles. Digué: «Un sembrador va eixir a sembrar. Quan sembrava, una part de la llavor va caure a la vora del camí, vingueren els ocells i se la menjaren. Una part va caure en un terreny rocós, on hi havia poca terra. De seguida va germinar, ja que la terra era poc fonda, però, com que no tenia arrels, quan va eixir el sol, amb la calor es va secar. Una part va caure entre cards, però els cards van créixer i l'ofegaren. Una part va caure en terra bona i va donar fruit: o cent, o seixanta, o trenta. Qui tinga orelles, que ho senta».

* * * * *

Memòria obligatòria

 Sant Joaquim i santa Anna, pares de la Verge Maria
, són titulars de les esglésies parroquials d'Araia (l'Alcora) i d'Argeleta; Sant Joaquim és el titular de l'església parroquial de Setla de Nunyes i Raiguero de Bonanza (Oriola), i cotitular de la d'El Royo (Castellfabib); Santa Anna és titular de les d'Altea la Vella, Bellús, Benimarfull, Borbotó, Campell (Vall de Laguart), el Campello, Castell de Castells, Chóvar, Elda, Gandia, Manuel, Montitxelvo, Ondara, Quartell, Quatretondeta, Sanet i els Negrals, Sella, Senyera, Torre Alta, la Torre de les Maçanes, València, la Vallverda (Elx) i Zarra; cotitular de l'esglésies parroquials de Domeño i Torrevieja. Festa de Santa Anna a Alborache, Bellús, Castell de Castells, Ondara, Senyera, Simat de Valldigna, Sucaina, etc.

Altres

Beat valencià Antoni Cerdà i Cantavella, claretià, màrtir (memòria a Xàtiva)

MARTIROLOGI ROMÀ


16 de juliol de 2023, diumenge XV: Mare de Déu del Carme




* * * * *

Benaurada Mare de Déu del Mont Carmel, patrona dels mariners

Memòria de la Benaurada Mare de Déu del Carmel, muntanya on Elies va aconseguir que el poble d'Israel tornara a donar culte al Déu viu i a on, més tard, alguns, buscant la solitud, es van retirar per a fer vida eremítica, i van donar origen al cap dels anys, a un orde religiós de vida contemplativa, que té com a patrona i protectora la Mare de Déu.

Diverses localitats costaneres valencianes, el barri valencià del Carme i els convents de Carmelites commemoraran este cap de setmana la seua patrona i titular, la Mare de Déu del Carme, amb la celebració de diverses eucaristies i processons.
Entre les localitats costaneres i ports que organitzen actes en el seu honor figuren, entre altres, el Grau de Gandia, Xàbia, Port Saplaya a Alboraia, el Perelló i el Perellonet i Port de Sagunt.
A la ciutat de València el barri del Carme també celebra esta festa i la confraria de la Mare de Déu del Carme en la parròquia de la Santíssima Creu celebrarà el diumenge a les 8 hores la missa de descoberta i a les 12 hores la missa major.
Per la seua part, els monestirs i convents carmelites situats en la diòcesi de València també commemoren a la Mare de Déu del Carme amb diferents celebracions.

Santa Maria Magdalena Postel, fundadora de les Germanes de les Escoles Cristianes de la Misericòrdia.

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del 16 de juliol

14 de juliol de 2023, divendres: Beat Gaspar Bono

Lectures de la missa:

Lectura primera Gn 46,1-7.28-30

Ara, que ja t'he vist, ja em puc morir

Lectura del llibre del Gènesi

En aquells dies, Israel se'n va anar amb tot el que posseïa cap a Beerxeba, on va oferir sacrificis al Déu de son pare Isaac.
Durant la nit, en una visió, Déu el va cridar i Jacob va respondre: «Ací em teniu». Déu li va dir: «Jo soc Déu, el Déu de ton pare. No tingues por d'entrar a Egipte, perquè allí et convertiré en un gran poble. Jo t'acompanyaré fins a Egipte i te'n faré tornar, i el teu fill Josep et tancarà els ulls».
Jacob va eixir de Beerxeba, i els seus fills el feren pujar, amb les dones i les criatures, en els carros que el Faraó els havia enviat per al viatge. Prengueren també els ramats i tots els béns que posseïen en el país de Canaan. Jacob va arribar a Egipte amb tota la seua família: es va endur a tots, fills i filles, nets i netes.
Jacob va enviar a Judà per a dir a Josep que eixira a rebre'l a la regió de Goixen. Quan van arribar allí, Josep va fer enganxar la seua carrossa i va eixir a l'encontre de son pare. Quan va arribar davant de son pare, se li va llançar al coll i va plorar prou de temps abraçat amb ell. Israel li va dir: «Ara ja em puc morir. Ja t'he vist i sé que encara vius».

Salm responsorial 36,3-4.18-19.27-28.39-40 (R.: 39a)

Confia en el Senyor, fes el bé,
i viuràs segur en el seu país;
el Senyor, la teua delícia,
omplirà l'anhel del teu cor.

R. És el Senyor qui salva els justs.

El Senyor guarda els dies dels bons,
i la seua herència perdurarà;
no s'abrasiran en temps de sequera,
s'assaciaran en dies de fam. R.

Aparta't del mal i fes el bé,
i sempre tindràs una casa;
perquè el Senyor estima la justícia
i no abandona els seus amics.
L'injust caurà per sempre,
el seu llinatge s'extingirà. R.

És el Senyor qui salva els justs,
els empara en dies de perill.
El Senyor els ajuda i els deslliura,
els rescata dels malvats i els salva,
perquè confien en ell. R.

Al·leluia Jo 16,13a;14,26b

Quan vindrà l'Esperit de veritat,
vos guiarà cap al coneiximent de la veritat sencera;
i vos farà recordar tot el que vos he dit.

Evangeli Mt 10,16-23

No sereu vosaltres qui parlareu, sinó l'Esperit del vostre Pare

 Lectura de l'evangeli segons sant Mateu

En aquell temps, Jesús va dir als seus apòstols:
«Vos envie com ovelles enmig de llops: sigueu astuts com les serps i senzills com els coloms.
Guardeu-vos de la gent: per causa meua, vos portaran als tribunals, vos assotaran en les seues sinagogues i vos presentaran als tribunals dels governadors i dels reis, per a que doneu testimoni davant d'ells i davant dels estrangers. Quan vos portaran allí, no us preocupeu del que haureu de dir, ni de com ho podreu dir. A l'hora de parlar, Déu vos donarà les paraules necessàries, perquè no sereu vosaltres qui parlareu, sinó que parlarà en vosaltres l'Esperit del vostre Pare.
Un germà portarà a la mort el seu germà, i un pare, el seu fill: els fills es rebel·laran contra els pares i els mataran. Sereu odiats de tots pel fet de portar el meu nom. I els qui es mantindran ferms fins al final se salvaran.
Quan vos perseguixquen en una població, fugiu cap a una altra. Vos ho dic de veres: No haureu acabat de recórrer totes les poblacions d'Israel abans que vinga el Fill de l'home». 
 
MEDITACIÓ
 
Del papa Francesc, Audiència general, 7 de maig de 2014 
 
En la intimitat amb Déu i en l'escolta de la seua Paraula, a poc a poc, deixem a un costat la nostra lògica personal, imposada la majoria de les vegades pel nostre entossudiment, els nostres prejudicis i les nostres ambicions, i aprenem, en canvi, a preguntar al Senyor: ¿quin és el teu desig?, ¿quina és la teua voluntat?, ¿què t'agrada a tu? D'esta manera madura en nosaltres una sintonia profunda, quasi connatural en l'Esperit i s'experimenta la veritat profunda de les paraules de Jesús que ens presenta l'Evangeli de Mateu: «no us preocupeu del que haureu de dir, ni de com ho podreu dir. A l'hora de parlar, Déu vos donarà les paraules necessàries, perquè no sereu vosaltres qui parlareu, sinó que parlarà en vosaltres l'Esperit del vostre Pare» (Mt 10, 19-20). És l'Esperit qui ens aconsella, però nosaltres hem de deixar espai a l'Esperit, perquè ens puga aconsellar. I deixar espai és resar, resar per tal que Ell vinga i ens ajude sempre. 
 
* * * * *

Dedicació de la catedral d'Oriola.

Beat Gaspar Bono, prevere (mem. lliure a les diòcesis de València i Mallorca) [oració].

Sant Camil de Lel.lis, prevere (mem. lliure).


MARTIROLOGI ROMÀ

9 de juliol de 2023, diumenge XIV

Lectures de la missa 


* * * * *


 Sants Agustí Zhao Rong, prevere, i companys, màrtirs.

El calendari litúrgic celebra hui conjuntament 119 cristians que donaren la vida per la seua fe a la Xina, des del primer màrtir fins a altres d'èpoques més recents. El qui encapçala la llista, Agustí Zhao Rong, és un prevere autòcton que morí el 1815. La majoria del grup que hui recordem són, però, laics xinesos morts en la revolta dels bòxers, entorn del 1900, perquè eren considerats col·laboracionistes amb els occidentals.

 

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del 9 de juliol

6 de juliol de 2023, dijous XIII

Lectures de la missa:

Lectura primera Gn 22,1-19

Sacrifici d'Abraham, el nostre pare en la fe

Lectura del llibre del Gènesi

En aquells dies, Déu, per a posar a prova a Abraham, el cridà: «Abraham». Ell respongué: «Ací em teniu». Déu li digué: «Pren a Isaac, el teu fill únic, que tant ames, ves-te'n al país de Morià, i allí, dalt de la muntanya que jo t'indicaré, sacrifica'l en holocaust».
Abraham es va alçar de bon matí, va guarnir la somera, va prendre dos criats i el seu fill Isaac, va estellar la llenya per al foc de l'holocaust i es va posar en camí cap al lloc que Déu li havia dit. Al tercer dia Abraham va alçar els ulls i va vore de lluny el lloc. Llavors va dir als criats: «Quedeu-vos ací amb la somera; jo i el xiquet ens arribarem allà per a adorar a Déu i després tornarem». Abraham va carregar la llenya de l'holocaust a les espatles del seu fill Isaac, i ell portava el foc i el ganivet. I començaren a caminar els dos.
Isaac va dir a son pare: «Escolta, pare». Abraham va respondre: «¿Què vols, fill meu?» Li diu Isaac: «Tenim el foc i la llenya per a l'holocaust, però ¿l'anyell on està?» Abraham li respon: «Déu mateix es proveirà d'anyell per a l'holocaust, fill meu». I continuaren caminant els dos.
Arribats al lloc que Déu li havia indicat, Abraham va alçar un altar, va apilar la llenya, va lligar el seu fill, Isaac, i el va posar en l'altar, damunt de la llenya. Abraham allargà la mà i agafà el ganivet per a degollar el seu fill.
Però l'àngel del Senyor el va cridar des del cel: «Abraham, Abraham». Ell va respondre: «Ací em teniu». L'àngel li va dir: «Deixa estar el xiquet, no li faces res. Ja veig que reverencies a Déu, tu que no t'has reservat el teu fill únic».
En aquell moment Abraham va alçar els ulls i va vore un moltó enredrat per les banyes en un albarzer. Va anar, el prengué i el sacrificà en holocaust en lloc del seu fill.
A aquell lloc, Abraham li donà el nom de «El-Senyor-es-proveïx». Per això, encara hui, la gent diu: «A la muntanya el Senyor es proveïx».
L'àngel del Senyor tornà a cridar a Abraham des del cel i li digué:
«Escolta l'oracle del Senyor: "Ja que has fet açò de no reservar-te el teu fill únic, jure per mi mateix que t'ompliré de benediccions i multiplicaré la teua descendència com les estreles del cel i com els grans d'arena de vora mar; els teus descendents conquistaran les ciutats dels seus enemics, i totes les nacions de la terra seran beneïdes en la teua descendència, perquè has escoltat la meua veu"».
Després Abraham va anar on estaven els criats, i se'n tornaren junts a Beerxeba, on Abraham es va quedar a viure.

Salm responsorial 114,1-2.3-4.5-6.8-9 (R.: 9)

Estime de tot cor el Senyor,
perquè ha escoltat la meua súplica,
ha escoltat el meu clam
quan l'he invocat.

R. Continuaré caminant entre els qui viuen,
en la presència del Senyor.

Em rodejaven els llaços de la mort,
tenia davant de mi els seus paranys,
i dins de mi l'angoixa i el desfici.
Vaig invocar el nom del Senyor:
«Ah, Senyor, salveu-me la vida». R.

El Senyor és just i benigne,
el nostre Déu sap compadir.
El Senyor salvaguarda els senzills,
jo era dèbil i m'ha salvat. R.

Ha salvat la meva vida de la mort,
els meus ulls, d'ofegar-se en el plor,
els meus peus, de caure.
Continuaré caminant entre els qui viuen,
en la presència del Senyor. R.

Al·leluia 2C 5,19

Déu, en Crist,
reconciliava el món amb ell mateix,
i a nosaltres ens ha encomanat
el servici de la reconciliació.

Evangeli Mt 9,1-8

La gent glorificava a Déu, que ha donat al ser humà un poder tan inaudit

 Lectura de l'evangeli segons sant Mateu

En aquell temps, Jesús va pujar en una barca, va passar a l'altra vora, i va anar a la seua ciutat, Cafarnaüm. Allí li portaren un paralític en una llitera. Jesús, en vore la fe que tenien, va dir al paralític: «Confiança, fill: els teus pecats et queden perdonats».
Uns mestres de la Llei pensaren: «Això és blasfem». Però Jesús, que coneixia els seus pensaments, els va dir: «¿Per què us deixeu dur per pensaments roïns? ¿Què és més fàcil, dir que els pecats li queden perdonats o dir-li que s'alce i camine? Però ara sabreu que el Fill de l'home, ací en la terra, té el poder de perdonar els pecats». I tot seguit diu al paralític: «Alça't, carrega't al coll la llitera i ves-te'n a casa». Ell es va alçar i se n'anà a sa casa.
La gent en vore-ho va sentir un gran respecte i glorificava a Déu, que ha donat al ser humà un poder tan inaudit.

MEDITACIÓ

Del papa Francesc, Audiència general, 19 de febrer de 2014

El sagrament de la Reconciliació és un sagrament de curació. Quan jo em confesse és per a sanar-me, guarir la meua ànima, sanar el cor i alguna cosa que vaig fer i no funciona bé. La imatge bíblica que millor els expressa, en el seu vincle profund, és l'episodi del perdó i de la curació del paralític, on el Senyor Jesús es revela al mateix temps metge de les ànimes i dels cossos (cf. Mc 2,1-12; Mt 9,1-8; Lc 5,17-26). (...) Abans de res, el fet que el perdó dels nostres pecats no és una cosa que puguem donar-nos nosaltres mateixos. Jo no puc dir: em perdone els pecats. El perdó es demana, es demana a un altre, i en la Confessió demanem el perdó a Jesús. El perdó no és fruit dels nostres esforços, sinó que és un regal, és un do de l'Esperit Sant, que ens ompli de la purificació de misericòrdia i de gràcia que brolla incessantment del cor obert de bat a bat de Crist crucificat i ressuscitat. En segon lloc, ens recorda que només si ens deixem reconciliar en el Senyor Jesús amb el Pare i amb els germans podem estar verdaderament en la pau. I açò ho hem sentit tots en el cor quan ens confessem, amb un pes en l'ànima, una mica de tristesa; i quan rebem el perdó de Jesús estem en pau, amb eixa pau de l'ànima tan bella que només Jesús pot donar, només Ell.

* * * * *

Santa Maria Goretti, verge i màrtir
 (mem. ll.)

A Londres, a Anglaterra, martiri de sant Tomàs More, que és commemorat, juntament amb sant Joan Fisher, el dia vint-i-dos de juny (1535).


2 de juliol de 2023, diumenge XIII

Lectures de la missa:





* * * * *

Aniversari de la mort de sor Isabel de Villena (1490)

Aniversari de l'ordenació episcopal del valencià Salvador Giménez i Valls, bisbe de Lleida (2005).


entrada destacada

13 de setembre de 2026, diumenge XXIV

Enric Benavent, arquebisbe de València: Davant el nou curs (9 de setembre de 2026) DIUMENGE XXIV / Cicle A Oració col·lecta Mireu-nos, Seny...

entrades populars