1 de març de 2024, divendres II de Quaresma

DIVENDRES DE LA SETMANA II DE QUARESMA

La Quaresma: acollir el regne i no rebutjar l'enviat

Lectura primera Gn 37,3-4.12-13a.17b-28

Mireu, ací ve el somiador. Matem-lo

Lectura del llibre del Gènesi

Jacob volia més a Josep que a cap altre dels seus fills, perquè l'havia tingut quan ja començava a ser vell. Li havia fet teixir una túnica de mànega llarga. Els germans notaven que son pare el preferia a tots ells i, per això, no el podien vore ni parlar-li amigablement.
Els germans de Josep havien anat a Siquem, a pasturar els ramats de son pare. Un dia, Jacob va dir a Josep: «Ves a Siquem a vore com estan els teus germans i els ramats». Josep va anar a buscar els germans i els trobà a Dotan. Ells el veren de lluny i, abans que ell arribara, ja parlaven de matar-lo. Deien entre ells: «Mireu, ací ve el somiador. Matem-lo, tirem-lo a qualsevol cisterna i direm que un animal salvatge l'ha devorat. Així vorem de què li servixen els seus somnis».
Però Rubén, que ho va sentir, va voler salvar-li la vida. Els va dir: «No el mateu. No vos taqueu les mans de sang. Tireu-lo en aquella cisterna del desert, però no li feu cap mal». Rubén el volia salvar i tornar-lo a son pare. Quan Josep arribà on estaven els germans, li llevaren la túnica de mànega llarga i el tiraren a la cisterna, que estava buida, sense aigua. Després es posaren a menjar. Quan menjaven, veren una caravana d'ismaelites que venia de Galaad, amb els camells carregats d'herbes aromàtiques, bàlsem i mirra, per a vendre-les a Egipte.
Judà va dir als seus germans: «¿Què en traurem de matar el nostre germà i de dissimular el crim? Venem-lo als ismaelites, no li fem cap mal, que al remat és germà nostre, de la nostra pròpia sang». Els seus germans li van fer cas. Uns marxants madianites que passaven per allà van traure a Josep de la cisterna. Els germans de Josep el vengueren als ismaelites per vint peces de plata, i ells se'l van endur a Egipte.

Salm responsorial 104,16-17.18-19.20-21 (R.: 5a)

El Senyor cridà la fam sobre el país,
els llevà el pa que els mantenia.
Havia enviat un home davant d'ells,
Josep, venut com a esclau.

R. Recordeu les meravelles del Senyor.

Li ferraren els peus amb un cep,
i el coll amb una argolla,
fins que es complí la predicció
i l'oracle del Senyor l'acredità. R.

El rei manà que el deslligaren,
el sobirà dels pobles li obrí la presó,
i el nomenà senyor del palau
i administrador de tots els béns. R.

Vers abans de l'evangeli Jo 3,16

Déu estima tant el món,
que ha donat el seu Fill únic;
tots els qui creuen en ell tenen vida eterna.

Evangeli Mt 21,33-43.45-46

Este és l'hereu: matem-lo

 Lectura de l'evangeli segons sant Mateu

En aquell temps, Jesús va dir als grans sacerdots i als notables del poble: 
«Escolteu una altra paràbola:
Un propietari va plantar una vinya, la va voltar d'un mur, li va cavar un cup, li va construir una torre de guàrdia, li va deixar uns vinyaters que la cultivaren, i se'n va anar del país. 
Quan s'acostava el temps de la verema, envià els servents per a collir-ne els fruits, però aquells vinyaters els van agarrar, i a u, li van pegar; a un altre, el van matar; a un altre el van traure a pedrades. 
Ell va enviar més servents que la primera vegada, però els tractaren igual. 
Finalment els va enviar el seu fill, pensant que, almenys al fill, el respectarien. Però ells, en vore'l, es digueren: "Este és l'hereu: matem-lo i ens quedarem l'heretat". I l'agarraren, el van traure fora de la vinya i el mataren. 
Quan torne l'amo de la vinya, ¿què farà amb aquells vinyaters?»
Li responen: «Farà matar aquells mals hòmens miserablement i passarà la vinya a uns altres que li donen els fruits al seu temps».
Jesús els diu: «¿No heu llegit mai allò que diuen les Escriptures: "La pedra que descartaven els constructors ara corona l'edifici. És el Senyor qui ho ha fet i els nostres ulls se'n meravellen"? Per això vos dic que el Regne de Déu vos serà llevat i serà donat a un poble que el farà fructificar».
Quan els grans sacerdots i els fariseus sentiren aquella paràbola, comprengueren que Jesús es referia a ells i volien agarrar-lo, però no es van atrevir per por del poble, que el tenia com a profeta.


* * * * *

Aniversari de la mort d'Antoni Ludenya, jesuïta i matemàtic valencià (Cremona, 1820).

Paraula del dia: març (AVL)


MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis de l'1 de març

1. A la basílica de Sant Pau de Roma, a la via Ostiense, sant Fèlix [o Feliu] III, papa, que va ser avantpassat del papa sant Gregori el Gran. (492)

2. A Angers, a la Gàl·lia Lugdunense, hui França, sant Albí, bisbe, que va censurar amb vehemència els costums altius dels poderosos i, per a renovar l'Església, va promoure amb tenacitat el III Concili d'Orleans. (c. 550)

3. A Saint David, a Càmbria, actualment Gal·les, al Regne Unit, sant David, bisbe, que, imitant els exemples i virtuts dels Pares orientals, va fundar un monestir, del qual van procedir molts monjos que van evangelitzar Càmbria, Irlanda, Cornualla i Armòrica. (c. 601)

4. Prop de Cenomanum, a Nèustria, hui Le Mans, a França, sant Siviard, abat d'Anille. (c. 680)

5. A Kaiserswerth, a Saxònia, actual Alemanya, sant Suitbert, bisbe, que primer va ser monjo a Northúmbria, sent company de sant Willibrord i, després, ordenat bisbe per sant Wifrid, va predicar l'Evangeli als bataus, frisons i altres pobles de Germània. Va morir piadosament, ja ancià, al monestir que havia fundat. (713)


7. Al monestir d'Avena, en les espessors de la muntanya de Mercuri, a la regió italiana de Calàbria, sant Lleó Lucca, abat de Monte Mula, que, ajustant-se a les institucions dels monjos orientals, va destacar en la vida eremítica i cenobítica. (c. 900)

8. A Celanova, a la regió de Galícia, a Espanya, sant Rossend, que primer va ser bisbe de Dumio, treballant a promoure o instaurar la vida monàstica en esta regió, i després, quan va renunciar a la funció episcopal, va prendre l'hàbit monacal al monestir de Celanova, que va arribar a presidir com a abat(977)

9. A Taggia, al territori de Ligúria, commemoració del beat Cristòfor de Milà, prevere de l'Orde de Predicadors, entregat al culte de Déu i a la doctrina sagrada. (1484)

10. Al monestir de Bassano, a la regió de Venècia, també a Itàlia, beata Joana Maria Bonomo, abadessa de l'Orde de Sant Benet, que, dotada de místics carismes, va experimentar en el cos i en l'ànima els dolors de la Passió del Senyor. (1670)

11. A la ciutat de Xilinxian, a la província xinesa de Guangxi, santa Ainés Tsao Kueiying, màrtir, qui casada amb un marit violent, després de la mort d'este es va entregar, per encàrrec del bisbe a l'ensenyament de la doctrina cristiana, la qual cosa la va portar a ser reclosa en una presó i patir turments cruelíssims, després de la qual cosa, confiant sempre en el Senyor, va passar als festins eterns. (1856)

29 de febrer de 2024, dijous II de Quaresma

DIJOUS DE LA SETMANA II DE QUARESMA


La Quaresma: confiar en els valors verdaders

Lectura primera Jr 17,5-10

Maleït aquell que confia en l'ajuda humana;
beneït aquell que confia en el Senyor

Lectura del llibre de Jeremies

Açò diu el Senyor:
«Maleït aquell que confia en l'ajuda humana
i busca qui li faça de braç dret,
mentres el seu cor s'aparta del Senyor.
Serà com un matoll en el desert;
no veu vindre la pluja;
viu en un desert ardorós,
en una terra salada que no es pot habitar.
Beneït aquell que confia en el Senyor,
i troba en el Senyor la seguretat.
Serà com un arbre plantat vora l'aigua,
que estén les arrels vora el corrent;
quan ve l'estiu, ell no té por,
les seues fulles aguanten fresques;
en anys de sequera no s'inquieta
ni deixa de donar fruit.
No hi ha res tan tortuós i tan malalt com el cor.
¿Qui es capaç de conéixer-lo?
Jo, el Senyor, escrute l'esperit,
i examine els cors
per a donar a cada u segons la seua conducta,
segons el fruit de les seues obres».

Salm responsorial 1,1-2.3.4 i 6 (R.: 39,5a)

Feliç aquell que no es guia pel consell dels malvats,
ni el veus pels camins dels pecadors,
ni s'entaula amb els descreguts.
Té el seu amor en la llei del Senyor,
la medita nit i dia.

R. Feliç aquell que confia en el Senyor.

Serà com un arbre plantat vora l'aigua:
dona fruit quan li arriba el temps,
les fulles no li cauen mai,
totes les seues obres acaben bé. R.

Eixa no serà la sort dels injustos;
seran com la palla que escampa el vent.
El Senyor guarda els camins dels justos,
i els dels malvats acaben mal. R.

Vers abans de l'evangeli Cf. Lc 8,15

Feliços els qui amb cor bo i generós
guarden la paraula de Déu,
i donen fruit amb perseverança.

Evangeli Lc 16,19-31

Et van tocar béns de tota classe, i a Llàtzer mals,
però ara ell ha trobat consol, i tu, patiments

 Lectura de l'evangeli segons sant Lluc

En aquell temps, Jesús va dir als fariseus: 
«Hi havia un home ric que anava vestit de púrpura i de lli finíssim i cada dia celebrava festes esplèndides. Un pobre que es deia Llàtzer estava estirat vora el seu portal amb tot el cos llagat, esperant satisfer la fam amb les molles que queien de la taula del ric. Fins i tot venien els gossos a llepar-li les úlceres.
El pobre va morir i els àngels el portaren al si d'Abraham. El ric també va morir i el sepultaren. Arribat al país dels morts, va alçar els ulls enmig dels turments i va vore de lluny a Abraham, amb Llàtzer al seu costat; el va cridar i li va dir: "Abraham, pare meu, apiada't de mi i envia a Llàtzer que mulle amb aigua la punta del seu dit i em refresque la llengua, perquè patixc terriblement enmig d'estes flames".
Abraham li va respondre: "Fill meu, recorda't que en vida et van tocar béns de tota classe, i a Llàtzer mals, però ara ell ha trobat consol, i tu, en canvi, patiments. Pensa també que entre nosaltres i vosaltres hi ha un abisme immens, tant que ningú, per més que vullga, pot passar d'ací on estic jo cap on esteu vosaltres, ni tampoc d'on esteu vosaltres cap ací".
El ric va dir: "En eixe cas, pare, et pregue que l'envies a casa de mon pare, on tinc encara cinc germans. Que Llàtzer els advertixca, per a que no acaben també ells en este lloc de turments".
Abraham li va respondre: "Ja tenen a Moisès i els profetes: que els escolten". El ric va contestar: "No, pare meu Abraham, no els escoltaran. Però si va a vore'ls algú d'entre els morts, sí que es convertiran". Li diu Abraham: "Si no fan cas de Moisés i dels profetes, tampoc es deixaran convéncer per algú que ressuscite d'entre els morts"».

* * * * *

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del dia 29 de febrer

1. A Roma, a la via Tiburtina, sepultura de sant Hilari, papa, que va escriure diverses cartes sobre la fe catòlica, amb les quals va confirmar els concilis de Nicea, Efes i Calcedònia. D'esta manera, va enaltir el primat de la Seu Romana. (468)

Natural de Sardenya, era diaca i home de confiança del papa sant Lleó I, que el 449 el va enviar com a llegat seu al concili (Latrocini) d'Efes. Ací es va negar a signar la deposició de sant Flavià, patriarca de Constantinoble. Tement les ires dels seus adversaris, Hilari va marxar d'amagat, emportant-se l'apel·lació que Flavià adreçava a sant Lleó. Va succeir sant Lleó en la seu de Pere a finals de l'any 461. El seu mèrit consistix principalment en la ferma defensa dels drets de l'Església en matèria de disciplina i jurisdicció. Tenia especial devoció per sant Joan Evangeliste, perquè li atribuia el fet d'haver-se salvat dels perills que havia patit en el Latrocini d'Efes. Va morir el 29 de febrer de l'any 468, i va ser enterrat a Sant Llorenç Extramurs. [font]

2. A Worcester, a Anglaterra, sant Osvald, bisbe, que va ser primer canonge i després monjo; va presidir les seus de York i de Worcester, va introduir en molts monestirs la Regla de sant Benet i va ser un mestre benigne, alegre i docte. (992)

3. A L'Aquila, a la regió dels Abruços, a Itàlia, beata Antònia de Florència, viuda, que, després de morir el seu espòs, va ser fundadora i primera abadessa del monestir de Corpus Christi, conforme a la primera Regla de santa Clara. (1472)

4. A la ciutat de Xilinxian, a la província xinesa de Guangxi, sant August Chapdelaine, prevere de la Societat de Missions Estrangeres de París i màrtir, que, detingut pels soldats juntament amb molts neòfits d'esta regió als quals havia convertit, va rebre tres-cents assots, va ser tancat en una reduïda gàbia i finalment decapitat. (1856)► “Per Sant Romà, la neu al pla”.

3. Commemoració de les santes Marana i Cira, vèrgens, que a Berea, a Síria, van viure en un lloc estret i tancat sense sostre, rebien l'aliment necessari per una finestra i guardaven sempre silenci. (s. V)


28 de febrer de 2024, dimecres II de Quaresma

DIMECRES DE LA SETMANA II DE QUARESMA


La Quaresma: acompanyar a Crist en la seua passió

Lectura primera Jr 18,18-20

Veniu, ataquem-lo

Lectura del llibre de Jeremies

Els meus enemics han dit: «Veniu, penseu què podem fer contra Jeremies. Ja quedaran sacerdots que ens guien, savis que ens aconsellen i profetes que anuncien la paraula de Déu. Veniu, ataquem-lo amb les seues mateixes paraules, no escoltem res del que ens diu».
Escolteu-me, Senyor.
Estigueu atent a la veu dels meus enemics.
¿És just tornar mal per bé?
Mireu com em caven una fossa.
Recordeu quan, en la vostra presència,
vaig intercedir a favor d'ells,
per a calmar la vostra indignació.

Salm responsorial 30,5-6.14.15-16 (R.: 17b)

Traeu-me del llaç que m'han parat,
vós que m'empareu.
Encomane l'esperit a les vostres mans,
vós, Senyor, Déu fidel, m'heu redimit.

R. Salveu-me, Senyor, per l'amor que em teniu.

Sent com murmura la gent,
i tot em fa por;
es conjuren contra mi
i han decidit la meua mort. R.

Però jo confie en vós, Senyor;
vos dic: «Sou el meu Déu,
la meua sort està en les vostres mans»;
deslliureu-me de la mà dels enemics
i dels qui m'acacen. R.

Vers abans de l'evangeli Jo 8,12

Diu el Senyor: «Jo soc la llum del món;
el qui em seguix tindrà la llum de la vida».

Evangeli Mt 20,17-28

Condemnaran a mort el Fill de l'home

 Lectura de l'evangeli segons sant Mateu

En aquell temps, quan Jesús pujava a Jerusalem, va reunir a part els dotze i pel camí els va dir: 
«Ara pugem a Jerusalem, i allí el Fill de l'home serà entregat als grans sacerdots i als mestres de la Llei, el condemnaran a mort i l'entregaran als pagans, que es burlaran d'ell, l'assotaran i el crucificaran, i el tercer dia ressuscitarà».
Llavors la mare de Jaume i Joan, fills de Zebedeu, va anar amb els seus fills a l'encontre de Jesús  i es va prosternar per a fer-li una petició. Jesús li va dir: «¿Què demanes?» Ella li va respondre: «Maneu que en el vostre Regne estos dos fills meus s'assenten l'u a la vostra dreta i l'altre a la vostra esquerra». Jesús va contestar: «No sabeu què demaneu. ¿Podeu beure la copa que jo he de beure?» Ells li responen: «Sí que podem». Els diu Jesús: «És cert, beureu la meua copa, però assentar-vos a la meua dreta i a la meua esquerra, no soc jo qui ho ha de concedir; és per a aquells a qui mon Pare ho ha reservat».
Quan els altres deu ho sentiren, s'indignaren contra els dos germans, però Jesús els va cridar i els va dir: 
«Ja sabeu que, en totes les nacions, els governants disposen dels seus súbdits com si en foren amos, i els grans personatges els mantenen sotmesos al seu poder. Però entre vosaltres no ha de ser així: qui vullga ser important entre vosaltres ha de ser el vostre servidor, i qui vullga ser el primer ha de ser el vostre esclau; com el Fill de l'home, que no ha vingut a fer-se servir, sinó a servir i a donar la seua vida com a preu de rescat per molts».

* * * * *

Venerable Jean-Claude Colin, fundador de la Societat de Maria o Pares Maristes

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del dia 28 de febrer

1. Commemoració dels sants preveres, diaques i molts altres, que a Alexandria d'Egipte, en temps de l'emperador Galié, en declarar-se una gravíssima epidèmia, es van entregar al servici dels malalts fins a morir ells mateixos, motiu pel qual la pietat dels creients els va considerar com a màrtirs. (262)

Sant Romà, abat

2. En les muntanyes del Jura, a la Gàl·lia Lugdunense, hui França, sepultura de l'abat sant Romà, que, seguint els exemples dels antics monjos, primer va abraçar la vida eremítica i va arribar després a ser pare de nombrosos monjos. (463)

Originari de la Gàl·lia, després d’entrar de monjo a l’abadia d’Ainay (Lió), a 35 anys es retirà a la vida eremítica al Mont Jura (Alps francesos, on ara hi ha una gran estació d’esquí). El silenci i la contemplació d’aquelles muntanyes van atraure companys amb els quals fundà l’abadia de Condat. I com que ja no hi cabien fundà la de Lauconne. Instaurà una autoritat compartida amb el seu germà Lupicí, també monjo, que si bé també arribà a la santedat, feia més difícil que d’altres monjos hi arribaren pel seu excessiu rigor.

Aleshores, Romà havia d’intervenir per a endolcir les penitències i tot tornava a la normalitat. El rigor, Romà, l’exercia amb els prínceps i nobles que s’excedien amb la seua autoritat envers els seus súbdits. Després dels companys vingueren les companyes, per a les quals fundarà, amb la seua germana, el monestir femení de La Baume.

► “Per Sant Romà, la neu al pla”.

3. Commemoració de les santes Marana i Cira, vèrgens, que a Berea, a Síria, van viure en un lloc estret i tancat sense sostre, rebien l'aliment necessari per una finestra i guardaven sempre silenci. (s. V)

8. A París, a França, beat Daniel Brottier, prevere de la Congregació de l'Esperit Sant, que es va dedicar plenament a treballar en favor dels òrfens. (1936)

9. Al camp de concentració d'Auschwitz, pròxim a Cracòvia, a Polònia, beat Timoteu Trojanowski, prevere de l'Orde dels Germans Menors Conventuals i màrtir, que durant l'ocupació militar de la seua pàtria en temps de guerra, per confessar la fe cristiana va consumar el seu martiri infringit pels suplicis. (1942)

27 de febrer de 2024, dimarts II de Quaresma

DIMARTS DE LA SETMANA II DE QUARESMA


La Quaresma: fer el bé amb paraules i amb fets

Lectura primera Is 1,10.16-20

Apreneu a fer el bé. Busqueu la justícia

Lectura del llibre d'Isaïes

Escolteu la paraula del Senyor,
nobles de Sodoma!
Sentiu l'advertència del nostre Déu,
poble de Gomorra!
«Llaveu-vos i renteu-vos.
Lleveu-me de davant dels ulls
tot el mal que feu.
Deixeu de fer el mal,
apreneu a fer el bé.
Busqueu la justícia,
defengueu l'oprimit,
feu justícia a l'orfe,
defengueu la causa de la viuda. 
 
Després podreu discutir amb mi,
diu el Senyor.
Si els vostres pecats són com l'escarlata,
quedaran blancs com la neu;
si són rojos com la púrpura,
es tornaran com la llana.
Si em voleu escoltar,
menjareu els fruits d'esta terra;
però si no voleu i vos resistiu,
l'espasa vos devorarà». 
 
La boca del Senyor ha parlat.

Salm responsorial 49,8-9.16bc-17.21 i 23 (R.: 23b)

No condemne els teus sacrificis,
els teus holocausts sempre presents;
però no accepte el bou de ta casa
ni el cabrit del teu corral. 

R. A qui camina honradament,
li mostraré la salvació de Déu.

¿Per què em recites els manaments
i t'omplis la boca amb la meua aliança,
si tu odies els mandats,
i desdenyes les meues paraules? R.

¿He de callar mentres fas tot això?
¿Penses que soc com tu?
T'acuse i t'ho retrac a la cara.
L'alabança és un sacrifici que m'honora.
A qui camina honradament,
li mostraré la salvació de Déu. R.

Vers abans de l'evangeli Ez 18,31

Llanceu lluny de vosaltres totes les infidelitats, diu el Senyor,
i feu-vos un cor nou i un esperit nou.

Evangeli Mt 23,1-12

Diuen i no fan

 Lectura de l'evangeli segons sant Mateu

En aquell temps, Jesús va dir a la gent i als deixebles:
«Els mestres de la Llei i els fariseus han ocupat la càtedra de Moisés: compliu i observeu tot el que vos diuen, però no feu com ells, perquè diuen i no fan. Preparen sacs pesadíssims i els carreguen als muscles dels altres, però ells no volen ni moure'ls amb el dit.
En tot obren per a fer-se vore de la gent. Per això es fan ben amples els filacteris i les vores del vestit ben grosses; els agrada ocupar els primers llocs en els convits i els primers bancs en les sinagogues, i que la gent els salude en les places i els done el nom de "rabí", o siga, "mestre".
Però vosaltres no vos heu de fer dir mestres, perquè, de mestre, només en teniu un, i tots vosaltres sou germans; ni heu de donar a ningú el nom de "pare" ací en la terra, perquè, de pare, només en teniu u, que és el del cel; ni vos heu de fer dir "guies", perquè, de guia, només en teniu un, que és Crist. El més important de vosaltres ha de ser el vostre servidor.
El qui s'enaltirà serà humiliat, però el qui s'humiliarà serà enaltit».

* * * * *

Commemoració de Sant Gregori de Narek, abat i doctor de l'Església

Servent de Déu Guillem Rovirosa i Albet, sindicalista

Dia Mundial de les ONG.

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del dia 27 de febrer

1. A Alexandria d'Egipte, commemoració dels sants Julià i Eunus, màrtirs. En temps de l'emperador Deci, el primer d'ells, Julià, impedit per la seua malaltia de gota, que no li permetia caminar ni estar dret, es va fer portar per dos dels seus criats en una cadira de mà per a presentar-se al jutge, i allí, un dels criats va renegar de la seua fe, mentre que l'altre, Eunus, es va mantindre ferm en la seua confessió de Crist juntament amb el seu amo. Conduïts tots dos per tota la ciutat muntats en camells, a la vista del poble van ser assotats fins a la mort. (s. III)

2. També en la mateixa ciutat d'Alexandria, sant Besas, màrtir, que, sent soldat, va intentar contindre els que insultaven els màrtirs abans citats, per la qual cosa va ser denunciat davant del jutge i, per perseverar en la fe, va morir decapitat. (s. III)

3. A Rouen, a la Gàl·lia, actualment França, santa Honorina, verge i màrtir(s. inc.)

4. A Lió, també a la Gàl·lia, sant Baldomer, subdiaca, home dedicat a Déu. (c. 660)

5. A Constantinoble, actual Istanbul, a Turquia, sants Basili i Procopi Decapolita, monjos, que en temps de l'emperador Lleó III Isàuric van lluitar decididament en favor del culte a les santes imatges. (741)

6. Al monestir de Nerek, a Armènia, sant Gregori, monjo, doctor dels armenis, il·lustre per la seua doctrina, els seus escrits i la seua saviesa mística. (1005)

7. A Messina, a l'illa de Sicília, a Itàlia, sant Lluc, abat del monestir del Santíssim Salvador, que seguia la normes dels monjos orientals. (1149)

8. A Londres, a Anglaterra, santa Anna Line, viuda i màrtir, la qual, havent mort el seu marit en el desterrament per ser catòlic, va oferir la seua casa per a acollir sacerdots, i per esta raó, durant el regnat d'Isabel I, va ser penjada a Tyburn. Amb ella van patir els preveres i màrtirs Marc Barkworth, de l'Orde de Sant Benet, i Roger Filcock, de la Companyia de Jesús, que van ser esquarterats abans de morir. (1601)

9. També a Londres, beat Guillem Richardson, prevere i màrtir, que havent-se ordenat a la ciutat de Sevilla, a Espanya, va ser penjat a Tyburn, sent l'últim màrtir sota Isabel I. (1603)

10. Al poble de Sencelles, a l'illa espanyola de Mallorca, beata Francesca Anna [Francinaina] dels Dolors de Maria Cirer Carbonell, verge, que sense saber llegir ni escriure, però moguda pel zel diví, es va entregar a obres d'apostolat i de caritat, i va fundar per a això la comunitat de Germanes de la Caritat(1855)

Sant Gabriel de la Dolorosa Possenti
11. A Isola, a la regió dels Abruços, a Itàlia, sant Gabriel de la Verge dels Dolors (Francesc) Possenti, acòlit, que, renunciant a la vanitat del món, encara adolescent va ingressar en la Congregació de la Passió de Jesucrist, on en breu temps va consumar la seua vida. (1862)

12. A Marsella, a França, beata Maria de Jesús Deluil Martiny, verge, fundadora de la Congregació de Missioneres Filles del Cor de Jesús, que ferida de mort per un sediciós, va concloure la seua vida escampant la seua sang en íntima unió amb la Passió de Crist. (1884)

13. A la població de Pastura, a Colòmbia, beata Maria de la Caritat de l'Esperit Sant (Carolina) Brader, verge, que va saber conjugar admirablement la vida contemplativa amb l'activitat missionera, i per a promoure la formació cristiana, va fundar la Congregació de Germanes Franciscanes de la Immaculada(1943)

26 de febrer de 2024, dilluns II de Quaresma

DILLUNS DE LA SETMANA II DE QUARESMA


La Quaresma: perdonar com Déu perdona per a ser perdonats

Lectura primera Dn 9,4b-10

Hem pecat, hem obrat amb maldat

Lectura de la profecia de Daniel

Senyor, Déu gran i terrible, que manteniu l'aliança i els favors per als qui vos amen i guarden els vostres manaments; hem pecat, hem obrat amb maldat i sense pietat, ens hem rebel·lat, ens hem apartat dels vostres manaments i de les vostres decisions.
No hem fet cas dels vostres servents, els profetes, que parlaven en nom vostre als nostres reis, als nostres prínceps, als nostres pares i a tot el poble. 
Vós heu sigut bo, Senyor, però a nosaltres només ens queda la vergonya que passen hui els hòmens de Judà, els habitants de Jerusalem i tots els israelites, de prop i de lluny, escampats per tots els països on els dispersàreu en pena de les seues infidelitats.
A nosaltres, Senyor, als nostres reis, als nostres prínceps, als nostres pares, només ens queda la vergonya que passem per haver pecat contra vós. En canvi, vós, Senyor, Déu nostre, sou misericordiós i perdoneu les nostres rebel·lions, ja que no hem escoltat la vostra veu, Senyor, Déu nostre, que ens deia que seguírem la llei que ens donàveu a través dels vostres servents, els profetes.

Salm responsorial 78,8.9.11 i 13 (R.: 102,10a)

No ens culpeu dels pecats dels nostres pares,
que ens arribe prompte la vostra misericòrdia,
que estem desemparats del tot.

R. Senyor, no ens castigueu els pecats, com mereixeríem.

Defengueu-nos, Déu, salvador nostre,
per l'honor del vostre nom,
salveu-nos i perdoneu-nos els pecats
per amor del vostre nom. R.

Que arribe fins a vós el clam dels captius,
i el vostre braç poderós
salve els condemnats a mort.
Nosaltres, poble vostre,
ovelles que pastureu,
sempre vos donarem gràcies;
proclamarem les vostres alabances
en cada generació. R.

Vers abans de l'evangeli Cf. Jo 6,63b.68b

Les vostres paraules, Senyor,
són esperit i són vida,
vós teniu paraules de vida eterna.

Evangeli Lc 6,36-38

Perdoneu, i sereu perdonats

 Lectura de l'evangeli segons sant Lluc

En aquell temps, Jesús va dir als seus deixebles: 
«Sigueu misericordiosos com el vostre Pare és misericordiós. No jutgeu, i no sereu jutjats. No condemneu, i no sereu condemnats. Perdoneu, i sereu perdonats. Doneu, i vos donaran: vos abocaran a la falda una  mesura generosa, ben complida, sacsada i plena a caramull. 
Tal com mesureu sereu mesurats».


* * * * *

Venerable valencià fra Humil Sòria

Venerable valenciana Teresa Mira

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del 26 de febrer

1. Commemoració de sant Alexandre, bisbe, ancià cèlebre pel zel de la seua fe, que va ser elegit per a la seu alexandrina com a successor de sant Pere. Va rebutjar la nefasta heretgia del seu prevere Arri, que s'havia apartat de la comunió de l'Església, i juntament amb tres-cents díhuit Pares va participar en el primer Concili de Nicea, que va condemnar tal error. (326)

2. A Bolonya, a la regió italiana d'Emília-Romanya, sant Faustinià, bisbe, que amb la seua predicació va confirmar i va acréixer l'Església, que estava patint a causa de la persecució. (s. IV)

3. A Gaza, a Palestina, sant Porfiri, bisbe, que, nascut a Tessalònica, va viure com a anacoreta a Scete durant cinc anys i altres punts a l'altre costat del Jordà, sent cèlebre per la seua benignitat cap als pobres. Elegit bisbe de Gaza, va fer demolir molts temples d'ídols, els seguidors dels quals li van fer la vida difícil fins que va descansar, venerable, amb els sants. (421)

4. A Nevers, lloc de Nèustria, hui França, sant Agrícola, bisbe. (c. 594)

5. A Arcis-sur-Aube, a la regió de Champagne, també a França, sant Víctor, eremita, les lloances del qual va escriure sant Bernat. (s. VII)

6. A Florència, ciutat de la regió de Toscana, a l'actual Itàlia, sant Andreu, bisbe(s. IX)

7. A Londres, a Anglaterra, beat Robert Drury, prevere i màrtir, que acusat injustament de participar en una conjura contra el rei Jaume I, va pujar al patíbul a Tyburn confessant a Crist i revestit amb l'hàbit eclesiàstic, per a demostrar així la seua dignitat sacerdotal. (1607)

Beata Pietat de la Creu Ortiz Real
8. A Olesa de Montserrat, a Catalunya, santa Paula de Sant Josep de Calassanç Montal Fornés, verge, fundadora de l'Institut de Filles de Maria Religioses de l'Escola Pia(1889)

9. A Alcantarilla, Múrcia, beata valenciana Pietat de la Creu Ortiz Real, verge, que per amor a Déu i als pobres i necessitats, va instituir la Congregació de Germanes Salesianes del Sagrat Cor de Jesús, i en pocs anys va fundar nombrosos asils, hospitals, residències d'ancians, col·legis i escoles dominicals. Va morir en este dia, tal com ella mateixa havia predit poc abans. (1916)

25 de febrer de 2024, diumenge II de Quaresma

DIUMENGE II DE QUARESMA / Cicle B



Lectura primera Gn 22,1-2.9a.10-13.15-18

Sacrifici d'Abraham, el nostre pare en la fe

Lectura del llibre del Gènesi

En aquells dies, Déu, per a posar a prova a Abraham, el cridà: «Abraham». Ell respongué: «Ací em teniu». Déu li digué: «Pren a Isaac, el teu fill únic, que tant ames, ves-te'n al país de Morià, i allí, dalt de la muntanya que jo t'indicaré, sacrifica'l en holocaust».
Arribats al lloc que Déu li havia indicat, Abraham va alçar un altar i va apilar la llenya. Abraham allargà la mà i agafà el ganivet per a degollar el seu fill.
Però l'àngel del Senyor el va cridar des del cel: «Abraham, Abraham». Ell va respondre: «Ací em teniu». L'àngel li digué: «Deixa estar el xiquet, no li faces res. Ja veig que reverencies a Déu, tu que no t'has reservat el teu fill únic».
En aquell moment Abraham va alçar els ulls i va vore un moltó enredrat per les banyes en un albarzer. Va anar, el prengué i el sacrificà en holocaust en lloc del seu fill.
L'àngel del Senyor tornà a cridar a Abraham des del cel i li digué:
«Escolta l'oracle del Senyor: "Ja que has fet açò de no reservar-te el teu fill únic, jure per mi mateix que t'ompliré de benediccions i multiplicaré la teua descendència com les estreles del cel i com els grans d'arena de vora mar; els teus descendents conquistaran les ciutats dels seus enemics, i totes les nacions de la terra seran beneïdes en la teua descendència, perquè has escoltat la meua veu"».

Salm responsorial 115,10 i 15.16-17.18-19 (R.: 114,9)

Crec de tot cor, encara que he dit:
«¡Que desgraciat que soc!».
Al Senyor li doldria
la mort dels seus fidels.

R. Caminaré en presència del Senyor
en la terra dels vius.

Senyor, soc el vostre servent,
servent vostre i fill de la vostra serventa.
Vós m'heu trencat les cadenes.
Oferiré una víctima d'acció de gràcies
invocant el nom del Senyor. R.

Compliré les meues promeses
en presència de tot el poble,
en els atris de la casa del Senyor,
enmig de tu, Jerusalem. R.

Lectura segona Rm 8,31b-34

Déu no es va reservar el seu propi Fill

Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Roma

Germans, si tenim a Déu amb nosaltres, ¿a qui tindrem en contra? Ell, que no es va reservar el seu propi Fill, sinó que el va entregar per tots nosaltres, ¿com no estarà disposat a donar-nos-ho tot, juntament amb el seu Fill?
¿Qui es presentarà per a acusar els elegits de Déu si Déu mateix els fa innocents? ¿Qui gosarà condemnar-los? Jesucrist, el qui va morir, més encara, el qui va ressuscitar, és qui està a la dreta de Déu intercedint per nosaltres.

Vers abans de l'evangeli

Del núvol lluminós es va sentir la veu del Pare:
Este és el meu Fill, el meu amat; escolteu-lo.

Evangeli Mc 9,2-10

Este és el meu Fill, l'amat

 Lectura de l'evangeli segons sant Marc

En aquell temps, Jesús prengué a Pere, Jaume i Joan, se'ls emportà, només a ells, dalt d'una muntanya alta i es transfigurà davant d'ells: els seus vestits es tornaren fulgurants, i eren tan blancs que cap tintorer del món hauria pogut blanquejar-los tant.
Se'ls aparegué Elies amb Moisés, i conversaven amb Jesús. Pere diu a Jesús: «¡Rabí, ací ens trobem molt bé! Farem tres cabanyes: una per a vós, una per a Moisés i una altra per a Elies».
Pere no sabia què dir, d'espantats que estaven. En aquell moment es formà un núvol que anava cobrint-los, i del núvol va eixir una veu: «Este és el meu Fill, el meu amat; escolteu-lo». Immediatament, mirant al seu entorn, ja no veren a ningú més, sinó a Jesús a soles amb ells.
Mentres baixaven de la muntanya, Jesús els manà que no explicaren a ningú allò que havien vist, fins que el Fill de l'home haguera ressuscitat d'entre els morts. Ells retingueren eixes paraules, però discutien entre ells què volia dir això de «ressuscitar d'entre els morts». 
 
Passem del desert i la temptació del primer diumenge a l'elevació i la transfiguració d'este segon diumenge. Este Jesús que coneix els nostres deserts i temptacions se'ns presenta resplendent, per a il·luminar-nos amb la seua veritat. Esta veritat passa per la creu, i demana de nosaltres una mirada neta per a contemplar el seu rostre amb l'esperança que caminarem en la seua presència al país dels vius. Jesús mateix és la revelació de Déu i el seu rostre transfigurat és el rostre misericordiós de Déu. Només amb les nostres forces no podem contemplar el rostre del Senyor, ens hem de deixar guiar per la gràcia que el Senyor ens atorga en la vida espiritual que es manifesta en els sagraments i en l'oració de la seua Església.

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del dia 25 de febrer

1. A Perge, lloc de Pamfília, hui Turquia, passió de sant Néstor, bisbe de Maguidos i màrtir, que en la persecució sota l'emperador Deci va ser condemnat pel prefecte de la província a morir en una creu, per a que patira la mateixa pena del Crucificat a qui confessava. (c. 250)

Sant Cesari de Nazianz

2. A Nazianz, a la regió de Capadòcia, també a la Turquia actual, sant Cesari, metge, germà de sant Gregori Nazianzé. (369)

Germà segon de sant Gregori Nazianzé, era metge a la cort imperial de Julià l'Apòstata. Salvat de la mort en ocasió d'un terratrèmol, va renunciar a la seua situació i dedicà la vida a Crist. Va morir l'any 369.

3. A Maubeuge, a la Gàl·lia Bèlgica, santa Adeltruda, verge i abadessa(526)

4. Al monestir de Heidenheim, a Francònia, hui Alemanya, santa Valpurga, abadessa, els germans de la qual, els sants BonifaciWillibald i Winebald, la van convéncer perquè anara d'Anglaterra a Germania, on va regir aquell monestir, de doble comunitat de monges i monjos. (779)

5. A Agrigent, població de Sicília, a l'actual Itàlia, sant Gerland, bisbe, que va organitzar la seua Església una vegada recuperada de mans dels sarraïns. (1100)

6. Al priorat d'Orsan, a la regió de Bourges, a Aquitània, actual França, trànsit del beat Robert d'Arbrissel, prevere, que predicant públicament la conversió dels costums, va reunir dones i hòmens al monestir doble de Fontevrault, sota el govern d'una abadessa. (1116)

7. A Lucca, ciutat de la regió italiana de Toscana, beat Avertà, pelegrí, religiós de l'Orde dels Carmelites(c. 1386)

8. A Puebla de los Ángeles, a Mèxic, beat Sebastià Aparicio, que, sent pastor d'ovelles, es va traslladar d'Espanya a Mèxic, on va reunir amb el seu treball una notable fortuna amb la qual va ajudar els pobres, i després d'haver enviduat dos voltes, va ser rebut com a germà laic en l'Orde dels Germans Menors, en el qual va morir quasi centenari. (1600)

9. A Lauria, població de la regió italiana de la Basilicata, beat Doménec Lentini, prevere, que en el seu lloc d'origen, i fins a la seua mort, va exercir un ministeri fructuós i variat, fonamentat en una vida d'humilitat, oració i penitència. (1828)

10. Al poble de Mdina, a l'illa de Malta, beata Maria Adeodata (Maria Teresa) Pisani, verge de l'Orde de Sant Benet, qui, abadessa del monestir de Sant Pere, amb sàvia administració del seu temps, alhora que complia la seua pròpia missió, va mostrar gran interés pels pobres i abandonats, i va contribuir així al bé de la comunitat. (1855)

11. A la ciutat de Xilianxian, a la província xinesa de Guangxi, sant Llorenç Bai Xiaoman, màrtir, d'ofici artesà i neòfit, que va preferir ser assotat i degollat abans que negar a Crist. (1856)

12. Beat Ciríac Maria Sancha i Hervás (1833- Toledo 1909). Cardenal arquebisbe de Toledo. Fundador de la Congregació de les Germanes de la Caritat del Cardenal Sancha; amb un zel d'ardent caritat es va fer tot per a tots. Va viure pobre i va morir pobríssim. Fou arquebisbe de València.

13. Al llogaret de Tequila, al territori de Guadalajara, a Mèxic, sant Toribi Romo, prevere i màrtir, que a causa de la seua condició sacerdotal va ser assassinat durant la persecució religiosa. (1928)

14. Al costat del riu Beijiang, prop de Shaoguan, a la província xinesa de Guandong, sants màrtirs Lluís Versiglia, bisbe, i Calixt Caravario, prevere de la Societat de Sant Francesc de Sales, que van patir el martiri per haver donat assistència pastoral a les persones que els estaven confiades. (1930)

15. Beata Maria Ludovica de Angelis (Mar del Plata, l'Argentina 1880-1962). Verge, religiosa de les Filles de Nostra Senyora de la Misericòrdia.

16. Beata Rani Maria Vattalil, en el segle Mariam (1954- Camí a Indore, l'Índia 1995). Religiosa professa de la Congregació de les Germanes Clarisses Franciscanes; assassinada per odi a la fe.

entrada destacada

18 de maig de 2024, dissabte VII de Pasqua

DISSABTE DE LA SETMANA VII DE PASQUA Missa del matí Lectura primera Fets 28,16-20.30-31 Va passar dos anys sencers a Roma, i predicava el Re...

entrades populars