Solemnitat de Santa María, Mare de Déu, en l'octava de la Nativitat del Senyor i en el dia de la seua Circumcisió. Els Pares del Concili d'Efes la van aclamar com a Theotokos, perquè en ella la Paraula es va fer carn, i va acampar entre els hòmens el Fill de Déu, príncep de la pau, el nom del qual està per damunt de tot altre nom.
Solemnitat de Santa Maria, Mare de Déu, titular de les esglésies parroquials, una d'Elx, i de la Coma (Paterna).
- Ramon Arnau: Mare de Déu (1999)
- J.L. Bausset: La Mare de Déu (2015)
La litúrgia de hui celebra que la Mare de Déu, en haver donat a llum a la segona persona de la Santíssima Trinitat, el Fill, en ella encarnat, és verdaderament la Mare de Déu i consegüentment la invoquem confiant en la seua intercessió per nosaltres (cf. primera orac.). El Fill va nàixer d'una dona sota la llei. Per això va ser circumcidat als huit dies de nàixer i li van posar per nom Jesús, que significa Déu Salvador (cf. 2 lect. i Ev.). Com que és el primer dia de l'any, la 1a lect. ens presenta la fórmula de benedicció dels israelites, que acaba així: «El Senyor es fixe en tu i et concedisca la pau». Hui, en la Jornada Mundial per la Pau, la demanem, per intercessió de santa Maria, Mare de Déu.
Aniversari del naiximent de sant Lluís Bertran (València 1526)
Beat valencià Andrés Gómez Sáez, prevere salesià, màrtir (1937) (memòria a Bicorb).
LV Jornada Mundial de la Pau
- Papa Francesc: Missatge per a la 55 Jornada Mundial de la Pau (2022)
- Papa Francesc: Missatge per a la 54 Jornada Mundial de la Pau (2021)
- Papa Francesc: Missatge per a la 53 Jornada Mundial de la Pau (2020)
- Papa Francesc: Missatge per a la 52 Jornada Mundial de la Pau (2019)
- Papa Francesc: Missatge per a la 51 Jornada Mundial de la Pau (2018).
Martirologi Romà
2. A Cesarea de Capadòcia, a l'actual Turquia, mort de sant Basili, bisbe, la memòria del qual se celebra demà. (379)
3. A Itàlia, commemoració de sant Justí, que va ser bisbe il·lustre pel seu zel i defensa dels cristians. (s. IV)
4. A Roma, sant Almaqui [o Telèmac], que, havent-se oposat a les lluites de gladiadors, per orde d'Alipi, prefecte de la ciutat, va ser mort per ells i comptat entre els màrtirs vencedors. (391)
5. A les muntanyes del Jura, a la regió de la Gàl·lia Lugdunense, actualment França, commemoració de sant Eugend, abat de Condat, que des de la seua adolescència va viure en esta abadia, on va promoure la vida comuna dels monjos. (516)
6. A Ruspe, ciutat de Bizacena, hui Tunísia, sant Fulgenci, bisbe, qui, després d'haver sigut procurador d'eixe lloc, va abraçar la vida monàstica i va ser constituït bisbe. En la persecució desencadenada pels vàndals, va patir molt a causa dels arrians i, exiliat a Sardenya pel rei Trasamund, va poder a la fi tornar a Ruspe, on va dedicar la resta de la seua vida a alimentar els seus fidels amb paraules de gràcia i de veritat. (c. 632)
7. A Viena del Delfinat [Vienne], a Borgonya, actualment França, sant Clar, abat del monestir de Sant Marcel, que va deixar als seus monjos un exemple de perfecció religiosa. (660/670)
8. A Troyes, ciutat de Nèustria, també hui França, sant Frodobert, fundador i primer abat del monestir de La Celle. (c. 667)
9. Al monestir de Fécamp, a Normandia, igualment a l'actual França, mort de sant Guillem, abat de Sant Benigne de Dijon, que al final de la seua vida va dirigir amb fermesa i prudència molts monjos, distribuïts en quaranta monestirs. (1031)
10. A Souvigny, ciutat de Borgonya, de nou a França, mort de sant Odiló, abat de Cluny, que va ser sever amb si mateix, però dolç i misericordiós amb els altres. Va establir treves entre els qui estaven en lluita, i en temps de fam va ajudar els necessitats amb totes les seues forces. Va ser el primer a establir en els seus monestirs la Commemoració de tots els fidels difunts, fixant-la per a l'endemà a la Solemnitat de Tots Sants. (1049)
11. A Gablonné, a Bohèmia, hui Txèquia, santa Zdislava, mare de família, que va prestar consol als afligits. (1252)
12. Al lloc de Gualdo Cattaneo, a la regió hui italiana d'Úmbria, beat Hugolí, que va viure com a anacoreta. (s. XIV)
13. A Roma, sant Josep Maria Tomasi, prevere de l'Orde de Clergues Regulars Teatins i cardenal, qui, desitjant ardentment la instauració del culte diví, es va dedicar amb tenacitat a la investigació i publicació de textos i documents litúrgics més antics, així com a la catequesi de xiquets. (1713)
14. A Avrillé, a la rodalia d'Angers, a França, beats Joan i Renat Lego, preveres i màrtirs, que van ser degollats durant la Revolució Francesa per haver-se negat a pronunciar l'execrable jurament imposat al clergat. (1794)
15. A Roma, sant Vicent Maria Strambi, bisbe de Macerata i Tolentino, de la Congregació de la Passió de Jesucrist, que va governar santament les diòcesis que tenia encomanades, i per la seua fidelitat al Romà Pontífex va ser desterrat. (1824)
16. A la ciutat de Hasselt, prop de Maastricht, a Bèlgica, beat Valentí Paquay, prevere de l'Orde dels Germans Menors, qui es va distingir, per l'admirable exemple de la seua caritat cristiana, en la predicació, en el ministeri de la reconciliació i en fomentar la devoció al Rosari, aconseguint, en el seu esperit d'humilitat, una sublim santedat. (1905)
17. A Lvov, ciutat d'Ucraïna, beat Segimon Gorazdowski, prevere, originari de Polònia, que es va distingir pel seu amor al proïsme, per ser precursor en l'obstinació de protegir la vida i per fundar l'Institut de Germanes de Sant Josep, dedicat a l'atenció dels pobres i abandonats. (1920)
18. Al camp de concentració de Dachau, pròxim a Munic, a Alemanya, beat Marià Konopinski, prevere i màrtir, el qual, polonés d'origen, va morir en la pau de Crist a causa de les atrocitats que li van infligir els metges d'aquell lloc. (1943)
19. Beat Lojze Grozde (1923- Mirna, Eslovènia 1943). Laic catòlic d'Eslovènia, membre de l'Acció Catòlica. Va ser torturat i assassinat per partisans iugoslaus.
.jpg/404px-Natividad%2C_de_Mart%C3%ADn_Torner_(Museo_de_Bellas_Artes_de_Valencia).jpg)
