27 de novembre de 2022, Diumenge I d'Advent

Comença el temps d'Advent

L'Advent és temps d'espera, de conversió, d'esperança:

• espera-memòria de la primera i humil vinguda del Salvador en la nostra carn mortal; espera-súplica de l'última i gloriosa vinguda de Crist, Senyor de la història i Jutge universal;
• conversió, a la qual convida amb freqüència la Litúrgia d'este temps, mitjançant la veu dels profetes i sobretot de Joan Baptista: "Convertiu-vos, perquè està prop el regne dels cels" (Mt 3, 2);
• esperança gojosa que la salvació ja realitzada per Crist (cf. Rom 8, 24-25) i les realitats de la gràcia ja presents en el món arriben a la seua maduresa i plenitud, per la qual cosa la promesa es convertirà en possessió, la fe en visió i "nosaltres serem semblants a Ell perquè el vorem tal com és" (1 Jn 3, 2).

(Directori sobre la pietat popular i la litúrgia, 96)

• Andreu Capella, bisbe valencià: Sermó en el primer diumenge de l'Advent (1593).
• Papa Francesc: La vulnerabilitat pertany a l'essència de l'home.
• Salvador Giménez, bisbe valencià: Advent: esperem el Messies (2017).

Primera setmana d'Advent

PRIMER DIUMENGE D'ADVENT

Lectures del diumenge (AVL):

- Is 2, 1-5. El Senyor congrega totes les nacions en la pau eterna del Regne de Déu.

- Sal 122 (121) 1, 1-2-3-4a (4b-5.6-7).8-9 (R.: 1). Anem alegres a la casa del Senyor.

- Rom 13, 11-14a. Tenim la salvació prop de nosaltres.

- Mt 24, 37-44. Vetleu i estigueu apunt.

L'Advent és un temps d'alegre esperança davant de la vinguda del Senyor. Al mateix temps que ens preparem per a preparar la seua primera vinguda, mirem cap a la seua última vinguda en glòria i majestat a la fi dels temps. En este primer diumenge els textos litúrgics subratllen este segon aspecte. La nostra salvació és a prop, ens diu sant Pau, una salvació en el regne etern de Déu a la qual estan anomenats tots els pobles (1 lect). Hem d'estar en vela per a estar preparats davant la vinguda del Senyor, perquè no sabem el dia ni l'hora (Ev). Una preparació que ens porta a deixar les obres del pecat i a viure la llum de l'Evangeli.

Mare de Déu de la Medalla Miraculosa.

Beat Ramon Llull (se celebra als bisbats balears si no cau diumenge).

Beat Ramon Llull

El beat Ramon Llull (1232-1316), nascut a Mallorca, casat i amb fills, pot considerar-se un insigne avançat del gran floriment de la mística cristiana que posteriorment es va manifestar en terres hispàniques. La seua vida i la seua activitat van estar marcades per una profunda experiència d’unió amb Déu i un gran anhel d’evangelització mitjançant el mètode del raonament i del diàleg, principalment amb l’islam. Filòsof, teòleg, místic i poeta —va escriure més de 250 obres—, Llull va ser un geni autodidacte i indubtable forjador del català literari.

Es va fer terciari franciscà i va recórrer Europa, Àsia i Àfrica per a convertir infidels. Allí va trobar el martiri.

• J.M. Bausset: Beat Ramon Llull (2015)
• J.M. Bausset: El beat Ramon Llull reuneix els bisbes valencians, catalans i mallorquins (2016)

Dia del Mestre.

Martirologi Romà

1. A la vora del riu Cea, a la regió hispànica de Lleó, sants Facund i Primitiu, màrtirs. (s. IV)

2. A Grumento, lloc de l'antiga regió de Lucània, a l'actual Itàlia, sant Laveri, màrtir. (s. IV)

3. A Aquileia, al territori de Venècia, també a Itàlia, sant Valerià, bisbe, que enfront dels arrians, va defensar la fe ortodoxa a Il·líria, i va reunir clergues i laics per a viure en comunitat. (388)

4. A Pèrsia, sant Jaume, per sobrenom "Intercís", màrtir, que en temps de l'emperador Teodosi el Jove va renegar de Crist per a congraciar-se amb el rei Iasdigerd, però en ser asprament représ per la seua mare i la seua esposa, es va penedir i, intrèpidament, va confessar ser cristià davant de Varam, fill i successor del sobirà de Pèrsia, qui, irat, va pronunciar contra ell sentència de mort, ordenant que l'esbocinaren membre a membre i finalment decapitaren. (421)

5. Prop de Riés [Riez], a Provença, actualment França, sant Màxim, abat del monestir de Lerins, successor de sant Honorat, fundador d'eixe cenobi i, després bisbe de l'Església de Riés. (469)

6. Al territori de Blois, també a França, sant Eusici, ermità, que va construir la seua estreta cel·la al peu de la muntanya de Caro. (542)

7. A Carpentràs, a la regió de Provença, de nou a França, sant Sifred, bisbe. (540)

8. A Noyon, localitat de la Gàl·lia, igualment a l'actual França, sant Acari, bisbe, que sent monjo a Luxeuil, va ser elegit per a l'Església de Noyon i de Tournai, i es va dedicar totalment a evangelitzar els pobles d'aquelles regions del nord. (640)

9. A Magúncia, a la regió de Renània, a Austràsia, Alemanya en l'actualitat, santa Bilhildis, verge, que va fundar un cenobi en el qual va morir santament. (710)

10. A Escòcia, sant Fergust, bisbe, que, segons la tradició, va exercir el seu ministeri entre el poble dels pictes. (c. 721)

11. A la regió de Baviera meridional, actual Àustria, sant Virgili, bisbe, home doctíssim nascut a Irlanda, que amb el suport del rei Pipí, es va posar al capdavant de l'Església de Salzburg, on va construir la catedral en honor de sant Rupert i es va dedicar gojosament i feliçment a propagar la fe entre els carintis. (784)

12. Al lloc anomenat Beauvoir-sur-mer, a la costa de França, a la regió de Nantes, a la Bretanya Menor, sant Gulstà, monjo, que sent jove, es va evadir de les mans dels pirates i va ser acollit per sant Fèlix, eremita llavors. Es va fer famós al monestir de Rhuys perquè, malgrat ser analfabet, recitava de memòria el saltiri, així com pels seus afanys en favor dels navegants. (c. 1040)

13. A L'Àquila, a la regió dels vestins, a Itàlia, beat Bernardí de Fossa (Joan) Amici, prevere de l'Orde dels Germans Menors, que va propagar la fe catòlica en moltes regions d'Itàlia. (1503)

                                                      

14. A Nagasaki, del Japó, beats Tomàs Koteda Kiuni i els seus deu companys, màrtirs*, que, per ordre del governador Gonzuku, van ser decapitats pels qui odiaven la fe cristiana. (1619)

*Els nombres són: beats Bertomeu Seki, Antoni Kimura, Joan Iwanaga, Aleix Nakamura, Lleó Nakanishi, Miquel Takeshita, Maties Kozasa, Romà Matsuoka Miota, Maties Nakano Miota i Joan Motoyama.

15. Al camp de concentració de Dachau, prop de Munich, a Alemanya, beat Bronislau Kostowski, màrtir, que, traslladat allí durant l'ocupació militar de Polònia en temps de guerra, cruelment obtingué la palma del martiri. (1940)

24 de novembre de 2022, dijous: Sants màrtirs del Vietnam

 Evangeli del dia: Lc 21, 20-28.

    Els pagans xafaran Jerusalem
    fins que s'acabarà el temps que Déu els ha concedit.

Per a meditar l'evangeli

Papa Francesc, Homilia a santa Marta, 29 de novembre de 2018

En la condemna de les dos ciutats se sentirà la veu del Senyor i, després de la destrucció, vindrà la salvació. I l'àngel dirà: Veniu: "Benaurats els convidats al banquet de bodes de l'Anyell". La gran festa, la verdadera festa. Hi ha tragèdies, també en la nostra vida, però davant d'estes, mirem l'horitzó, perquè hem sigut redimits i el Senyor vindrà a salvar-nos. I açò ens ensenya a viure les proves del món no amb un pacte amb la mundanitat o amb el paganisme que ens porta a la destrucció, sinó amb esperança, separant-nos d'eixa seducció mundana i pagana i mirant l'horitzó, esperant a Crist, el Senyor. L'esperança és la nostra força: seguim avant. Però hem de demanar-li-ho a l'Esperit Sant.

Memòria litúrgica

Sants Andreu Dung-Lac, prevere, i companys, màrtirs (mem. ob.).

Celebrem hui la memòria dels sants Andreu Dung-Lac, prevere, i dels seus companys, màrtirs*. Durant el segle XVI diverses famílies religioses van anunciar l'Evangeli a Vietnam i molta gent del poble va rebre amb alegria la Bona Notícia. Esta fe de seguida va ser provada per la persecució i durant els segles XVII, XVIII i XIX molts cristians van ser martiritzats. A tots ells els recordem hui. El grup canonitzat està format per noranta-sis vietnamites, huit d'ells bisbes, molts altres preveres, juntament amb molts altres fidels de tots dos sexes i de tota condició i edat, que van preferir el desterrament, les presons, els turments i, finalment, la tortura, abans que xafar la creu i abandonar la fe cristiana.

* Estos són els noms: sants Clement Ignasi Delgado Cebrián, Doménec Henares, Jeroni Hermosilla, Josep Maria Díaz Sanxurxo, Melcior García Sampedro, Pere Dumoulin-Borie, Valentí de Berriotxoa, bisbes; Agustí Schoeffler, Bernat Vu Van Due, Doménec Câm, Doménec Mâu, Doménec Nguyen Van (Doán) Xuyên, Doménec Nguyen Van Hanh (Diêu), Doménec Trach, Doménec Tuoc, Manuel Nguyen Van Triêu, Francesc Gil de Frederic, Francesc Jaccard, Jacint Castanyeda, Jaume Do Mai Nam, Joan Carles Cornay, Joan Dat, Joan Doàn Trinh Hoan, Joan Lluís Bonnard, Joan Teòfan Venard, Josep Dang Dinh (Niên) Viên, Josep Dô Quang Hien, Josep Fernández de Ventosa, Josep Machand, Josep Nguyên Dình Nghi, Josep Tuán, Isidor Gagelin, Llorenç Nguyen Van Hutong, Lluc Vu Bá Loan, Martí Ta Duc Thinh, Mateu Alonso de Leciniana, Pau Lê Bao Tinh, Pau Le-Van-Loc, Pau Nguyên Ngân, Pau Pham Khac Khoan, Pere Almató Ribera, Pere Doan Cong Quy, Pere Francesc Nerón, Pere Khanh, Pere Le Tuy, Pere Nguyen Ba Tuân, Pere Nguyen Van Luu, Pere Nguyen Van Tu, Pere Truong Van Thi, Felip Phan Van Minh, Tomàs Dinh Viet Du, Tomàs Khuong, Vicent Do Yen, Vicent Le Quang Liem i Vicent Nguyen The Diem, preveres; Andreu Nguyen Kim Thong Nam (Nam Thuông), Antoni Nguyen Huu (Nam Quynh), Doménec Bui Van Uy, Francesc Xavier Can, Francesc Xavier Hà Trong Mau, Joan Baptiste Dinh Van Thanh, Josep Nguyen Dinh Uyên, Josep Nguyen Duy Khang, Josep Nguyen Van Luu, Mateu Nguyen Van Phuong, Pau Nguyen Van My, Pere Doan Van Van, Pere Nguyen Khac Tu, Pere Nguyen Van Hieu, Pere Truong Van Duong, Pere Vu Van Truat i Tomàs Toan, catequistes; Ainés Le Thi Thanh (Dê), Andreu Tuong, Andreu Tran Van Trông, Antoni Nguyen Dích, Agustí Nguyen Van Moi, Agustí Phan Viet Huy, Doménec Huyen, Doménec Mao, Doménec Ngon, Doménec Nguyen, Doménec Nhi, Doménec Nicolau Dinh Dat, Doménec Ninh, Doménec Pham Trong (An) Kham, Doménec Toai, Manuel Lê Van Phung, Manuel Phung, Francesc Do Minnh Chieu, Francesc Tran Van Trung, Joan Baptiste Con, Josep Hoang Luong Canh, Josep Lê Dan Thi, Josep Pham Trong (Cai) Ta, Josep Tuan, Josep Tuc, Lluc (Cai) Thin, Martí Tho, Mateu Le Van Gam, Miquel Ho Dinh Hy, Miquel Nguyen Huy My, Nicolau Bui Viet Yhe, Pau Hang, Pau Tong Viet Buong, Pere Da, Pere Dong, Pere Thuan, Pere Vo Dang Khoa, Simó Phan Dác Hòa, Esteve Nguyen Van Vinh, Tomàs Nguyen Van Dê, Tomàs Tran Van Thien, Vicent Duong i Vicent Tuong.

Aniversari del naiximent de sant Juníper Serra (Petra, Mallorca, 1713)

Martirologi Romà

2. A Aquileia, al territori de Venècia, actualment a Itàlia, commemoració de sant Crisògon, màrtir, a qui es dona culte a Roma el dia de l'aniversari de la dedicació de l'església de la qual és titular. (304)

3. A Amelia, localitat de l'Úmbria, també a Itàlia, santa Firmina [o Fermina], màrtir. (303)

4. A Milà, a la regió actualment italiana de Ligúria, sant Protasi, bisbe, que va defendre davant de l'emperador Constant la causa de sant Atanasi i va prendre part en el Concili de Sàrdica. (352)

5. Al lloc de Blaia [Blaye], al territori de Bordeus, a Aquitània, hui França, sant Romà, prevere. (385)

6. A Cloyne, lloc d'Hibèrnia, actual Irlanda, sant Colman, bisbe. (600)

7. Al territori de Clarmont, a Aquitània, França actualment, sant Porcià, abat, que, sent jove esclau, va buscar el refugi i la llibertat en un monestir, on es va fer monjo i on va arribar a ser abat, i on va morir ja de vell, esgotat pels dejunis. (c. 532)

8. A Còrdova, a la regió hispànica d'Andalusia, santes Flora i Maria, vèrgens i màrtirs, que en la persecució duta a terme pels musulmans van ser empresonades amb sant Eulogi i després mortes a espasa. (856)

9. A Reims, a la Gàl·lia, hui França, passió de sant Albert de Lovaina, bisbe de Lieja i màrtir, que, bandejat per defensar l'Església, allí, en el mateix any va ser ordenat i martiritzat. (1192)

10. Al monestir de Cava de' Tirreni, a Campània, regió d'Itàlia actualment, beat Bàlsem, abat, que enmig de les confusions i contradiccions del seu temps va exercir el seu càrrec amb saviesa i prudència. (1232)

11. A la ciutat de Dông Hoy, a Annam, hui Vietnam, sants màrtirs Pere Dumoulin-Borie, bisbe de la Societat de Missions Estrangeres de París, i Pere Vo Dang Khoa i Vicent Ngyen Tho Diem, preveres, tots els quals van patir el martiri, per orde de l'emperador Minh Mang, en ser decapitat el primer i estrangulats els altres. (1838)

12. A Milà, a Itàlia, beata Maria Anna Sala, verge de la congregació de Germanes de Santa Marcel·lina, que, entregada totalment a la formació de les xiquetes, va ser mestra consolidada en la fe i en la pietat. (1891)

13. Al Picador de Paterna, beates Nicetes de santa Prudència Plaja Xifra i companyes, vèrgens de l'Institut de Germanes Carmelites de la Caritat i màrtirs*, totes les quals van ser considerades dignes d'entrar amb Crist Espòs en el convit etern, portant els seus llums encesos. (1936)

* Els noms són: beates Paula de Santa Anastàsia Isla Alonso, Antònia de Sant Timoteu Gosens Sáez de Ibarra, Daria de Santa Sofia Campillo Paniagua, Erundina de Nostra Senyora del Carme Colino Vega, Maria Consol Cuñado González, Concepció de Sant Ignasi Odriozola Zabalía, Feliciana de Nostra Senyora del Mont Carmel de Uribe y Orbe, Concepció de Santa Magdalena Rodríguez Fernández, Justa de Maria Immaculada Maiza Goikoetxea, Clara de Nostra Senyora de l'Esperança Ezcurra Urrutia i Càndida de Nostra Senyora dels Àngels Cayuso González.

20 de novembre de 2022, diumenge: Jesucrist, Rei de tot el Món

Solemnitat del Nostre Senyor Jesucrist

Rei de tot el Món

Celebrem hui la solemnitat de Crist Rei. Amb este diumenge concloem el cicle de l'any cristià. Crist és el centre de la història; cap a ell ens encaminem. Ell és també a qui recordem i celebrem sempre. En el seu nom ens reunim. Ell ens convoca, ens parla i ens posa a la seua taula. I vol també fer-se present en la nostra vida. A ell la glòria pels segles.

• J.M. Bausset: Crist Rei (2015)

Lectures del dia (AVL):

- 2 Sam 5, 1-3. Ungiren David rei d'Israel

- Sal 122 (121), 1-2.3-4a.4b-5 (R.: 1). Anem alegres a la casa del Senyor

- Col 1, 12-20. Ens traspasà al regne del seu Fill estimat

- Lc 23, 35-43. Senyor, recordeu-vos de mi, quan arribeu al vostre regne

En la festa de hui contemplem el misteri del regne de Déu, que arribarà a la seua plenitud al final dels temps (cf. primera orac.). La unció de David com a rei d'Israel (1 lect.) ja anunciava a Crist gloriós i ressuscitat com a Rei de l'univers, ungit per l'Esperit Sant amb l'oli de l'alegria (cf. Pf.). Per a aconseguir eixa plenitud del regne de Déu que esperem, hem de viure amb el Senyor el misteri de la creu, on Ell regna coronat d'espines. En la creu Crist va consumar el misteri de la redempció humana i va sotmetre al seu poder la creació sencera (cf. Pf.). I, com el bon lladre (Ev.), hem de demanar cada dia: «Senyor, recordeu-vos de mi, quan arribeu al vostre regne». L'eucaristia és sempre el senyal del regne futur que esperem obtindre, obeint els mandats de Crist, Rei de l'univers (cf. orac. després de la comunió).

Dia Universal dels Drets de la Infància

Jornada de Pregària per les Víctimes d'Abusos

Dia del Llibre Valencià

• Jordi Bort: Dia del Llibre Valencià.

Martirologi Romà

1. A Antioquia de Síria, actual Turquia, sant Basili, màrtir. (s. III)

2. A Écija, a la província hispànica de la Bètica, sant Crispí, bisbe i màrtir. (s. IV)

3. A Durostorum [actual Silistra], al territori de Mèsia, Bulgària en l'actualitat, sant Dàsius, màrtir. (303)

Era un soldat romà de la guarnició de Durostorum, a Mèsia, a l'actual Bulgària. Com a cristià que era es va negar a participar en una festa a Saturn, que degenerava en els pitjors excessos. Immediatament el van portar davant l'emperador Basso, que el va voler convéncer i el va exhortar a renunciar a la fe cristiana. Davant la fèrria negativa de Dàsius, el governador el va fer decapitar. Era l'any 303. [font]

4. A Torí, a la regió italiana de Ligúria, sants Octavi, Solutor i Adventor, màrtirs. (s. IV)

Estos tres màrtirs eren soldats cristians que van ser perseguits en temps de l'emperador Maximià. En aquells temps era costum donar l'oportunitat als cristians de renegar de la seua fe a canvi de no ser martiritzats, però els tres sants es van mantindre ferms en les seues creences. A Torí, Adventor i Octavi van ser assassinats, mentre que Solutor va aconseguir fugir, però quan el van capturar el van decapitar. [font]

5. A Vercelli, també a Ligúria, sant Teonest, màrtir, en l'honor del qual va edificar sant Eusebi la basílica. (c. 313)

6. A Benevent, lloc de Campània, de nou a Itàlia, sant Dor, bisbe. (s. V)

7. A Châlon-sur-Saône, a Burgúndia, hui França, sant Silvestre, bisbe, que al cap de quaranta anys de sacerdoci, ple de Déu i virtuts, va volar al Senyor. (525)

8. A les muntanyes de Jura, a la regió lugdunense de la Gàl·lia, també a França, sant Hipòlit, abat i bisbe. (c. 770)

Sant Gregori Decapolita

9. A Constantinoble, hui Istanbul, a Turquia, sant Gregori Decapolita, monjo, que primerament va abraçar la vida monàstica i després la d'anacoreta. Més tard, peregrinant, va romandre bastant temps a Tessalònica, i finalment es va establir a Constantinoble, on, lluitant fortament en defensa de les imatges sagrades, va entregar la seua ànima al Senyor. (s. IX)

10. A Anglaterra, sant Edmund [o Edmon], màrtir, que, quan era rei dels angles orientals, va caure presoner en la batalla contra els invasors normands i, per professar la fe cristiana, va ser coronat amb el martiri. (870)

11. A Hildesheim, a la regió de Saxònia, a Germània, actual Alemanya, sant Bernward [o Bernat], bisbe, que va defensar als seus fidels de les incursions, va restaurar la disciplina del clero en nombrosos sínodes i va fomentar la vida monàstica. (1022)

12. A Calàbria, a Itàlia, sant Ciprià [o Cebrià], abat de Calamizzi, que va conservar amb exemplar fidelitat les tradicions d'Orient i que, sever amb si mateix, era, no obstant això, generós envers els pobres i bon conseller per a tothom. (c. 1190)

13. A Hanoy, de Tonquín, hui Vietnam, sant Francesc Xavier Can, màrtir, que, quan era catequista, a causa de la seua fe va ser estrangulat i decapitat en temps de l'emperador de Minh Mang. (1837)

14. A Veroli, prop de Frosinone, a la regió del Laci, a Itàlia, beata Maria Fortunata (Anna Felícia) Viti, de l'Orde de Sant Benet, que quasi tota la seua vida va estar a cura del rober, intentant solament ajustar-se de tot cor al compliment de la Regla. (1922)

15. Sant Josep Sánchez del Río (Sahuayo, Michoacán, México 1913-1928), laic, mártir.

Beates Germanes de la Doctrina Cristiana

16. Prop de València, beata Àngela de Sant Josep (Francesca) Lloret Martí i catorze companyes, vèrgens i màrtirs. Una era superiora general, i les altres, religioses de la Congregació de Germanes de la Doctrina Cristiana. (1936)

Beates valencianes Francesca (Àngela de Sant Josep) Lloret i Martí (la Vila Joiosa), Antònia Ma (Ma del Sofratge) Orts i Baldó (Altea), Ascensió (Teresa de Sant Josep) Duart i Roig (Benifaió), Emília (Ma de la Concepció) Martí i Lacal (Carlet), Paula (Ma Gràcia) de Sant Antoni (València), Ma de la Purificació (Sagrat Cor de Jesús) Gómez i Vives (València), Josepa (Ignàsia del Santíssim Sagrament) Pascual i Pallardó (València), Caterina (Ma del Roser) Calpe i Ibáñez (Sueca), Ma Isabel (Ma de la Pau) López i Garcia (Torís) i companyes màrtirs,* germanes de la Doctrina Cristiana.

* Isabel Ferrer Sabrià.

• J.M. Bausset: La beata Àngels Lloret i les seues companyes màrtirs (2014).

17. Beata valenciana Miracle Ortells i Gimeno, clarissa caputxina, màrtir (memòria a València).

• J.M. Bausset: Beata Miracle Ortells Gimeno i altres caputxines màrtirs (2015)

13 de novembre de 2022, diumenge: Jornada Mundial dels Pobres

 Lectures del dia (AVL)

- Mal 3, 19-20a. Per a vosaltres brillarà el sol de la salvació

- Sal 98 (97), 5-6.7-9b.9cd. (R.: 9). Ve el Senyor a jutjar amb rectitud a tots els pobles

- 2 Tes 3, 7-12. Qui no vullga treballar, que no menge

- Lc 21, 5-19. Amb la vostra perseverança salvareu la vida

La litúrgia de la Paraula hui ens orienta cap al juí de Déu, especialment el final i definitiu. La irrevocable sentència es descriu com un foc devorador per a tots els que hagen comés injustícia i, per contra, com a sol de justícia per als quals hagen donat el verdader culte a Déu (cf. 1 lect.). En eixe context, se situa com a element de fons la destrucció del temple de Jerusalem (Ev.). Jerusalem era el símbol de la religió i de les institucions de l'Antic Testament. La profecia indica la superació del vell món i de l'Antiga Aliança i la inauguració d'un orde nou i d'una Nova Aliança. El preanunci de guerres, revolucions i cataclismes còsmics i de persecucions descriu de manera expressiva la maduració difícil i patida del regne de Déu, destinat a aconseguir, al final, la seua plenitud.

Festa de la Mare de Déu del Sofratge a Benidorm.

• J. M. Bausset: La Mare de Déu del Sofratge (2014)

Jornada Mundial dels Pobres

• Papa Francesc: Jesucrist es va fer pobre per vosaltres, missatge per a la VI Jornada Mundial dels Pobres (2022)
• Papa Francesc: De pobres, en teniu sempre amb vosaltres, missatge per a la V Jornada Mundial dels Pobres (2021)

• Papa Francesc: Missatge per a la 4a Jornada Mundial dels Pobres 2020 (13 de juny de 2020).
• Papa Francesc: L’esperança dels pobres no es vorà defraudada (Missatge per a la III Jornada Mundial dels Pobres - 2019)
• Salvador Giménez, bisbe valencià: II Jornada Mundial dels Pobres (16-XI-2018)

Sants

Sant Leandre (Murillo)

Sant Leandre, bisbe (mem. ll.), titular d'una església parroquial a València.

Sant Leandre, bisbe, germà dels sants Isidor, Fulgenci i Florentina, que a la ciutat de Sevilla, a Hispània, amb la seua predicació i sol·lícita caritat va convertir els visigots de l'heretgia arriana a la fe catòlica, comptant amb l'ajuda del rei Recared. (c. 600)

Sant Breç [o Briç o Brici], bisbe de Tours.

A Tours, a la Gàl·lia Lugdunense, també França en l'actualitat, sant Breç [o Briç o Brici], bisbe, deixeble de sant Martí, que va succeir el seu mestre i durant quaranta-set anys va patir moltes adversitats. (444)

Oració a sant Breç de Tours

    1      O digne prelat de gran reverència,
    2      sent Breç gloriós, per Déu molt amat,
    3      pastor excellent de molta prudència
    4      i ver sacerdot molt gran en ciència,
    5      vaixell de virtuts per Déu estimat,
    6      puix vos, beneït sant, sou llum i dretera
    7      de tanta virtut que guia los cecs,
    8      vullau-nos mostrar del cel la carrera,
    9      de Déu impetrant-nos salut verdadera,
    10     puix vos hi bastau ab vostres sants precs,
    11     i puix dels seus béns Aquell vos hereta,
    12     feu vós que ens herete de vida perfeta.
             Amen.

(Font: Cançoner sagrat de vides de sants).

Aniversari del naiximent de sant Agustí d'Hipona (Tagaste, 354)

Martirologi Romà

2. A Cesarea de Palestina, actual Israel, passió dels sants màrtirs Antoní, Nicèfor, Zebinas i Germà, i Manata, verge. Esta última, en temps de l'emperador Galeri Maximià, després de ser assotada, va ser cremada viva, i els primers van ser decapitats per haver retret valentament a plens pulmons la impietat del prefecte Firmilià, que oferia sacrificis als déus. (297)

3. A Ais de Provença, a la Gàl·lia Narbonesa, hui França, sant Mitre, que, malgrat la seua condició servil, va ser per la seua santedat espiritualment lliure. (s. IV)

5. A Àfrica, commemoració dels sants màrtirs hispans Arcadi, Pascasi, Probe i Eutiquià, que, per no voler adherir-se de cap manera a l'heretgia d'Arri, primerament van ser proscrits per Genseric, rei dels vàndals, després exiliats i turmentats amb atroços suplicis fins a patir la mort de diferents maneres. Va ser llavors quan el xiquet Paulí, germà de Pascasi i Eutiquià, va brillar per la seua constància, ja que, al no poder arrancar-lo de la seua fe catòlica, va ser llargament assotat i condemnat a la més vil esclavitud. (437)

6. A Viena del Delfinat, a la Gàl·lia Lugdunense, actualment França, sant Leonià, abat, que, portat a esta ciutat captiu des de Pannònia per gent enemiga, va regir molt santament monjos i monges durant més de quaranta anys, primer a Autun i després a Viena del Delfinat. (c. 518)

7. A Clarmont, a la regió d'Aquitània, també França, sant Quincià, bisbe, que primer va ocupar la seu de Rodés, i temps després, exiliat pels gots, va ser nomenat bisbe dels alvernis. (527)

8. A Cittá di Castello, a Úmbria, actual regió italiana, commemoració de sant Florenci, bisbe, de la doctrina fidel del qual i vida santa va ser testimoni el papa sant Gregori el Gran, i de sant Amanti, el seu prevere, curull de caritat envers els malalts i adornat de totes les altres virtuts. (s. VI)

9. A Rodés, lloc d'Aquitània, actual França, sant Dalmaci, bisbe, de la caritat del qual envers els pobres es fa llengües sant Gregori de Tours. (580)

10. A la vall de Suze, a la regió d'Helvècia, hui Suïssa, sant Himeri, eremita, que va predicar l'Evangeli en aquella regió. (c. 612)

11. A Toledo, sant Eugeni, bisbe, que va treballar en l'ordenació de la sagrada litúrgia. (657)

12. A la regió de Cambrai, a la Gàl·lia, actualment França, santa Maxelendis, verge i màrtir, qui, segons la tradició, en elegir a Crist com el seu espòs i rebutjar l'individu a qui els seus pares l'havien promesa, este la va matar amb la seua espasa. (670)

13. A la basílica de Sant Pere, de Roma, sant Nicolau I, papa, que va sobreeixir per la seua energia apostòlica en reafirmar l'autoritat del Romà Pontífex en tota l'Església. (867)

14. Al monestir de la Réole, al país basc francés, trànsit de sant Abó, abat de Fleury, que, admirablement preparat en les Sagrades Escriptures i en les lletres humanes, va morir assassinat d'una llançada per defensar la disciplina monàstica i fomentar intrèpidament la pau. (1004)

15. A Ivrea, lloc del Piemont, a l'actual Itàlia, commemoració del beat Varmund, bisbe, esclarit per la vivor de la seua fe, la seua pietat i la seua humilitat, que va defensar la llibertat de l'Església de les insídies dels poderosos, va construir la catedral, va fomentar el monacat i va promoure l'escola episcopal. (1010/1014)

16. A Cremona, a la regió de Llombardia, també a Itàlia, sant Homobó, comerciant, que es va fer famós per la seua caritat cap als pobres, per acollir i educar xiquets abandonats i per posar pau en les famílies. (1197)

17. Beata Maria Teresa de Jesús Scrilli (Fiesole, Itàlia 1825-1889). Fundadora de la Congregació de les Germanes de la Mare de Déu del Carmel.

18. A Roma, santa Agustina (Lívia) Pietrantoni, verge de la Congregació de germanes de la Caritat, dedicada cristianament a la cura dels tuberculosos a l'hospital del Sant Esperit, on va morir apunyalada per un malalt en un atac de furor homicida. (1894)

19. A Simat de la Valldigna, beat valencià Joan Gonga Martínez, solter, màrtir. (1936) (memòria a Carcaixent i Simat de la Valldigna)

20. Al Portitxol de Tavernes, prop de Carcaixent, beata Maria del Patrocini de Sant Joan Giner Gomis, verge de l'Institut de Maria Immaculada Missioneres Claretianes i màrtir. (1936)

21. A Sofia, a Bulgària, beats Pere Vicev, Pau (Josep) Dzidzov i Josafat (Robert) Mateu Siskov, preveres de la Congregació d'Agustins de l'Assumpció, que sota un règim hostil a Déu, acusats falsament i empresonats per ser cristians, van meréixer rebre per la seua mort el premi promés als deixebles de Crist. (1952)

A Barcelona, Beat Robert Montserrat Beliart, màrtir (1936)

6 de novembre de 2022, diumenge XXXII

 Lectures del dia (AVL)

- 2 Mac 7, 1-2. 9-14. El Rei del món ens ressuscitarà per a una vida eterna

- Sal 17 (16), 1.5-6.8b i 15. (R.: 15). Quan em desvetle, vos contemplaré fins a saciar-me'n, Senyor

- 2 Tes 2, 16 — 3, 5. Que el Senyor vos faça constants en tota classe d'obres i paraules bones

- Lc 20, 27-38. Déu no és Déu de morts, sinó de vius

Hui, la litúrgia de la Paraula se centra en el final dels temps, la resurrecció dels morts i la vida eterna. Déu ens ha regalat una gran esperança, que no és una altra que la salvació eterna (2 lect.). Eixa esperança és la que ens ajuda a caminar enmig de les dificultats de la vida: saber que un dia vorem a Déu: «Quan em desvetle, vos contemplaré fins a saciar-me'n, Senyor» (sal. resp.). En l'Ev. Jesús proclama clarament la resurrecció dels morts i afirma que Déu no és Déu de morts, sinó de vius. N'és un exemple el que ens compta la 1 lect. de hui. Els germans Macabeus van suportar amb fortalesa el seu martiri en eixa esperança: «Val més morir a mans dels hòmens quan s’espera que Déu ens ressuscitarà tal com ha promés».

Dia de l'Església Diocesana

• Martín Gelabert: Església (2016)
• Joan B. Almela: Allò que més necessita la nostra diòcesi (2017)
• Martín Gelabert: Amb tu, som una gran família (2017)

Memòries

Beata Pepa d'Algemesí

Sant Pere Poveda i Sant Innocenci de la Immaculada, preveres, i companys, màrtirs.

Beat valencià Pasqual Fortuño i Almela i companys, màrtirs (mem. a la diòcesi de Sogorb-Castelló).

Beata valenciana Josepa Naval Girbés, d'Algemesí, titular d'un arxiprestat de la Ribera (mem. a la diòcesi de València).

• Beata Josepa Naval (Cercapou)
• Homília de Joan Pau II en la missa de la beatificació (fragment).
• Josepa Naval i Girbés, verge seglar (Parròquia de Sant Jaume Apòstol, d'Algemesí)
• Capella de la Beata Josepa Naval Girbés (Seu de València)
• Pregària a la beata Pepa.
• Xavier Casp: Prègaria a la beata Pepa (1988)
• J.M. Bausset: La beata Pepa Naval (2014)

Martirologi Romà

1. En Toniza, lloc de Numídia, Tunísia en l'actualitat, sant Fèlix, màrtir, del qual va parlar sant Agustí quan, dirigint-se al poble, va dir: «Verdaderament feliç en el nom i en la corona. Perquè va confessar i va ser turmentat; però un altre dia es va trobar en la presó el seu cos exànime». (s. IV)

2. Commemoració de sant Pau, bisbe de Constantinoble, hui Istanbul, a Turquia, el qual, per mantindre la fe de Nicea, els arrians van expulsar moltes vegades de la seua seu, però en retornar-hi sempre de nou, l'emperador Constanci el va relegar, finalment, a Göksun, xicoteta població de Capadòcia, on, segons la tradició, va ser cruelment ofegat per insídies dels arrians. (350)

3. A Rennes, a la Bretanya Menor, actual França, sant Melani, bisbe, que va passar a l'encontre del Senyor en el lloc anomenat Platz [Brain-sur-Vilaine], a la vora del riu Vilaine, on ell mateix, amb les seues pròpies mans, havia construït una església i congregat monjos per al servici de Déu. (c. 511)

4. Al monestir de Llanilltud Fawr [Llantwit Major] a Càmbria, Gal·les en l'actualitat, que porta el seu nom, sant Iltut, abat, que va fundar un cenobi, on la fama de la seua santedat i exímia doctrina va congregar gran nombre de deixebles. (511)

5. A Noblat, prop de Llemotges, a Aquitània, França actualment, sant Lleonard, ermità. (559)

6. A Jerusalem, sants màrtirs Calinís, Himeri, Teodor, Esteve, Pere, un altre Teodor, Joan, un altre Joan i algun més el nom del qual es desconeix, tots els quals eren soldats a Gaza, i en ser ocupada la ciutat pels sarraïns, van ser empresonats, però, animats pel bisbe sant Sofroni, van confessar a Crist, i van coronar així el seu martiri per decapitació. (638)

7. A Barcelona, sant Sever, bisbe, que, segons la tradició, va obtindre la corona del martiri. (633)

• J.M. Bausset: Sant Sever, bisbe i màrtir (2015)

8. Entre els helvecis, al regne de Burgúndia, a l'actual Suïssa, sant Protasi, al qual es venera com a bisbe de Lausana. (s. VII)

9. A Bergues, al territori de Thérouanne, a Austràsia, hui França, sant Winoc, d'origen bretó, que primer va ser rebut per sant Bertí en la comunitat de monjos de Sithiu, i després va construir l'abadia de Wormhout, que va dirigir santament com a prior, treballant molt amb les seues pròpies mans. (717)

10. A Ate [Apt], lloc de Provença, a la Gàl·lia, també a França, sant Esteve, bisbe, famós per la seua mansuetud, que va organitzar dos peregrinacions a Jerusalem i va restaurar l'església catedral. (1046)

11. Al monestir de Dorat, a la regió de Llemotges, a Aquitània, de nou a França, sant Teobald, prevere, que, sent canonge regular va ser encarregat de l'església i mai no eixia del cenobi més que per a posar-se al servici dels malalts i atendre les seues necessitats. (1070)

12. Prop de Colònia, a la regió de Lotaríngia, a Germània, hui Alemanya, beata Cristina de Stommeln, verge, que va superar les temptacions del món vivint en comunió amb la passió de Crist. (1321)

13. Beata Maria Bàrbara de la Santíssima Trinitat Maix (1818- Catumbi, Rio de Janeiro 1873). Fundadora de la congregació de les Germanes de l'Immaculat Cor de Maria.

Màrtirs espanyols del s. XX, beatificats després de 2004

- Beats Josep Maria Ruiz Cano i 521 companys (1936-1937), màrtirs.

- Beats Frederic de Berga (Martí Tarrés Puigpelat) i 25 companys*, sacerdots i germans laics de l'Orde dels Frares Menors Caputxins, assasinats en 1936, en diverses localitats de Catalunya.

* P. Modest de Mieres (Joan Bover Teixidó), P. Zacaries de Llorenç del Penedés (Sebastià Sonet Romeu), P. Remigi de Papiol (Esteve Santacana Armengol), P. Anselm d’Olot (Laurentí Basil Matas), P. Benigne de Canet de Mar (Miquel Sagré Fornaguera), P. Josep de Calella de la Costa (Joan Vila Colomé), P. Martí de Barcelona (Jaume Bogunyà Casanovas), P. Rafael Maria de Mataró (Francesc de Paula Soteras Culla), P. Agustí de Montclar d'Urgell (Josep Alsina Casas), P. Doroteu de Vilalba dels Arcs (Jordi Sampé Tarragó), P. Alexandre de Barcelona (Jaume Nájera Gherna), P. Tarsici de Miralcamp (Josep Vilalta Saumell), P. Vicenç de Besalú (Julià Gebrat Marcé), P. Timoteu de Palafrugell (Jesús Miquel Girbau), Fr. Miquel de Bianya (Pelai Ayats Vergés), Fr. Jordi de Santa Pau (Manuel Collellmir Senties), Fr. Bonaventura d'Arroyo Cerezo (Tomàs Díaz Díaz), Fr. Marçal de Vilafranca del Penedès (Carles Canyes Santacana), Fr. Eudald d’Igualada (Lluís Estruch Vives), Fr. Pacià Maria de Barcelona (Francesc Maria Colomer Presas), Fr. Àngel de Ferreries (Josep Coll Martí), Fr. Cebrià de Terrassa (Ramon Gros Ballvé), Fr. Eloi de Bianya (Joan Ayats Plantalech), Fr. Prudenci de Pomar de Cinca (Gregori Chárlez Ribera), Fr. Fèlix de Tortosa (Joan Bonavida Dellà).

- Beats Vicent Queralt Lloret i 20 companys, entre els quals sis sacerdots professos de la Congregació de la Missió, cinc sacerdots diocesans, dos religioses Filles de la Caritat i set laics de l'Associació Fills de Maria de la Medalla Miraculosa, assassinats entre 1936 i 1937.

- Beats Josep Maria Fernández Sánchez i 32 companys, sacerdots i germans coadjutors de la Congregació de la Missió, així com 6 laics de l'Associació de la Medalla Miraculosa de la Benaurada Verge María, assassinats en 1936.

- Beats Teodor Illera del Olmo, sacerdot, i 15 companys* (1936-1937), màrtirs. Foren víctimas de la persecució religiosa a Catalunya.

*Joaquim (Jacint) Gómez Peña, Josep (Màxim) Franco Ruiz, Joaquim Puente González, Bernat (Emili) Puente González, Estanislau (Ismael) Tajadura Marzo, Àngel de la Iglesia Ociña, Ricard (Albí) Guerra Villaizán i Acaci (Acaci Maria) Calleja Santamaría, tots ells religiosos de la Congregació de Sant Pere ad Vincula; Gregori Díez i Camila Díez, germans, i Eliseu Moravillo, laics col·laboradors de la congregació; Carlota de la Visitació (Baudèlia Duque Belloso) religiosa de les Germanes Franciscanes dels Sagrats Cors; Patrocini (Mara) Vilanova Alsina, Andrea (Ramona) Solans Ballester i Maria Auxili (Josepa) Noguera Manubens, religioses de les Germanes Caputxines de la Mare del Diví Pastor.

- Beats Àngel Cuartas Cristóbal i 8 companys* alumnes del Seminari d'Oviedo, assassinats entre 1934 i 1937.

* Marià Suárez Fernández, Jesús Prieto López, Cèsar Gonçal Zurro Fanjul, Josep Maria Fernández Martínez, Joan Josep Castañón Fernández, Manuel Olay Colunga, Sixt Alonso Hevia i Lluís Prado García.

- Beates Maria del Carme (Isabel) Lacaba Andia i 13 companyes* (Madrid, 1936), religioses concepcionistes franciscanes i màrtirs, assassinades a principis de la guerra civil.

* Maria del Pilar dels Desemparats, Maria de l'Assumpció, Maria del Santíssim Sagrament, Maria Balbina de Sant Josep, Maria Guadalupe de l'Ascensió, Maria del Pilar, Maria de Jesús, Maria Joana de Sant Miquel, Maria Beatriu de Santa Teresa; Ainés de Sant Josep, Maria del Carme de la Puríssima Concepció; Maria de Sant Josep i Maria de l'Assumpció.

- Beat Joan Roig i Diggle (1917- Santa Coloma de Gramenet, 1936). Laic mártir, pertanyent a la Federació de Joves Cristians de Catalunya.

- Beates Maria Pilar Gullón Yturriaga, Octàvia Iglesias Blanco i Olga Pérez-Monteserín Núñez (Somiedo, Astúries, 1936), laiques, infermeres de la Creu Roja, màrtirs.

- Beats Joan Elías Medina, sacerdot, i 126 companys (1936-1939), màrtirs, a la província de Còrdova assassinats durant la guerra civil.

- Beats Francesc Càstor Sojo López i 3 companys* (1936), sacerdots Operaris Diocesans, màrtirs, assassinats al començament de la guerra civil.

* Millà Garde Serrano, Manuel Galcerà Videllet i Aquilí Pastor Cambero.

- Beats Benet de Santa Coloma de Gramenet (Josep Domènech Bonet), Josep Oriol da Barcelona (Jaume Barjau Martí) i Doménec de Sant Pere de Riudebitlles (Joan Romeu Canadell), sacerdots dels Germans Menors Caputxins i màrtirs, assassinats al començament de la guerra civil (1936).

  

- Beats Caietà Giménez Martín, prevere, i 15 companys màrtirs* (1936), assassinats durant la guerra civil, a la província de Granada.

* Manuel Vázquez Alfalla, Ramon Cervilla Luis, Llorenç Palomino Villaescusa, Pere Ruiz de Valdivia Pérez, Josep Frías Ruiz, Josep Becerra Sánchez, Francesc Morales Valenzuela, Josep Rescalvo Ruiz, Josep Jiménez Reyes, Manuel Vílchez Montalvo, Josep Maria Polo Rejón, Joan Bazaga Palacios, Miquel Romero Rojas, preveres; Antoni Caba Pozo, seminariste; Josep Muñoz Calvo, laic.