DIVENDRES DE LA SETMANA XXXIV DEL TEMPS ORDINARI / I
Lectura primera Dn 7,2-14
Vaig vore vindre enmig dels núvols del cel com un fill d'homeLectura de la profecia de Daniel
Jo, Daniel, de nit he tingut esta visió:
Els quatre vents del cel avalotaven la mar immensa,
i del mar eixien quatre bèsties monstruoses,
cada una diferent de les altres.
La primera semblava un lleó amb ales d'àguila.
Vaig vore que li arrancaven les ales,
la feien alçar de terra,
la feien posar dreta
com un home sobre els dos peus
i li donaven un cor humà.
La va seguir una altra bèstia semblant a un os.
S'aguantava sobre un sol costat,
tenia entre les dents tres costelles
i li digueren: «Ves, farta't de carn».
Després d'esta, en va eixir una semblant a un lleopard,
amb quatre ales a l'esquena.
Tenia quatre caps,
i li van donar la sobirania.Després d'ella, mirant aquella visió de nit
vaig vore eixir una quarta bèstia,
terrible, espantosa, fortíssima.
Tenia unes dents enormes d'acer.
Devorava i triturava,
i amb les potes xafava les sobralles.
Era diferent de totes les anteriors.
Tenia deu banyes,
però mentres jo me les mirava,
en vaig vore nàixer una de menuda,
que en va arrancar tres de les altres.
Esta nova banya tenia ulls humans,
i una boca que parlava amb arrogància.
Jo continuava mirant,
quan posaren uns trons
on es va assentar un Vell venerable.
El seu vestit era blanc com la neu
i els seus cabells, com llana blanquíssima.
El seu tron era de flames
i les rodes de la carrossa, de foc ardent.
Davant d'ell naixia
i corria un riu de foc.
Els seus servidors eren mil milers,
els seus assistents, deu mil miríades.
El tribunal s'assentài foren oberts els llibres.
Sentint els crits arrogants de la banya,
jo aguaitava la bèstia,
i vaig veure com la mataven
i trossejaven la seua carronya
i la tiraven al foc.
Les altres bèsties van ser privades del seu poder,
però els van concedir encara un cert temps de vida.
Mirant encara la visió de nit,
vaig vore enmig dels núvols del cel
que venia com un Fill d'home;
es va acostar al Vell venerable,
el presentaren davant d'ell
i li van donar el poder, la glòria i el regne,
i tots els pobles, tribus i llengües
li faran honors.
El seu poder és etern,
no passarà mai,
el seu regne no decaurà.
Salm responsorial Dn 3,75.76.77.78.79.80.81
Beneïu el Senyor, muntanyes i tossals.R. Canteu-li alabances per sempre.Vegetació de la terra, beneïx-lo.R. Canteu-li alabances per sempre.Beneïu, fonts, el Senyor.R Canteu-li alabances per sempre.Beneïu-lo, rius i mars.R. Canteu-li alabances per sempre.Beneïu el Senyor, peixos i monstres marins.R. Canteu-li alabances per sempre.Beneïu-lo, tots els ocells.R. Canteu-li alabances per sempre.Beneïu el Senyor, feres i ramats.R. Canteu-li alabances per sempre.
Al·leluia Lc 21,28
Alceu el cap ben alt,perquè molt prompte sereu alliberats.
Evangeli Lc 21,29-33
Quan voreu tot això, sapiau que el Regne de Déu està prop᛭ Lectura de l'evangeli segons sant LlucEn aquell temps, Jesús va dir als seus deixebles esta paràbola:«Mireu la figuera i els altres arbres: quan veieu que comencen a brotar, sabeu que ja s'acosta l'estiu. Igualment quan vosaltres voreu tot això, sapiau que el Regne de Déu està prop.Vos dic amb tota veritat que no passarà esta generació sense que s'haja complit tot. El cel i la terra passaran, però les meues paraules no passaran».
Sant Carles de Foucauld
- J.M. Bausset: Carles de Foucauld (2015).
L'espiritualitat de Natzaret
Papa Francesc: Discurs, 3 d'octubre de 2015.
Carles de Foucauld va intuir, potser com pocs, l'abast de l'espiritualitat que emana de Natzaret. Este gran explorador va abandonar molt prompte la carrera militar fascinat pel misteri de la Sagrada Família, per la relació quotidiana de Jesús amb els seus pares i els seus veïns, pel treball silenciós, per l'oració humil. Contemplant la Família de Natzaret, el germà Carles es va adonar de l'esterilitat de l'afany per les riqueses i el poder; amb l'apostolat de la bondat es va fer tot per a tots; atret per la vida eremítica, va entendre que no es creix en l'amor de Déu evitant la servitud de les relacions humanes, perquè estimant els altres és com s'aprén a estimar a Déu; inclinant-se al proïsme és com ens elevem cap a Déu. A través de la proximitat fraterna i solidària als més pobres i abandonats va entendre que, al capdavall, són precisament ells els que ens evangelitzen, i ens ajuden a créixer en humanitat.
Martirologi Romà
1. Commemoració de sant Nahum, profeta, que va predicar a Déu com el que governa l'esdevenir dels temps i jutja amb justícia els pobles.
2. A Milà, a la Transpadània, a l'actual Itàlia, sant Castricià, bisbe. (s. III)
3. A Peiteu [Poitiers], població d'Aquitània, hui França, santa Florència, verge, que, convertida al Déu verdader pel bisbe sant Hilari durant el seu desterrament a Àsia, el va seguir en tornar a la seua terra. (s. IV)
4. A Frejús, a la regió de Provença, també a França, sant Lleonci, bisbe, que va afavorir la vida monàstica de sant Honorat a l'illa de Lerins, i a qui sant Joan Cassià, el seu amic, li va dedicar les deu primeres Col·lacions. (c. 433)
5. A Cenomanum, a Nèustria, hui Le Mans, de nou a França, sant Domnol, bisbe, que abans havia sigut abat del monestir de Sant Llorenç de París, i que va resplandir per la força dels seus miracles. (581)
6. A Verdun, d'Austràsia, igualment a França, sant Ageric, bisbe, que va edificar esglésies i baptisteris, i, havent convertit la seua església en asil de pròfugs, va haver de patir molt per part del rei Teodoric. (588)
7. A Noyon, lloc de Nèustria, així mateix a França, sant Eloi [o Eligi], bisbe, que sent orfebre i conseller del rei Dagobert va edificar monestirs i va construir monuments als sants amb gran art i elegància, i més tard va ser elevat a les seus de Noyon i Tournai, on es va dedicar amb gran zel al treball apostòlic. (660)
Va nàixer vora l'any 590 a Chaptelat, prop de Llemotges. Els seus pares pertanyien a una família anglorromana establida a les Gàl·lies. Encara era un xiquet quan va entrar d'aprenent en una orfebreria de Llemotges. De seguida van vore tots que havia nascut per a ser orfebre. Per consell del seu mestre se'n va anar a París, on va conéixer el tresorer del rei Clotari II, que buscava un orfebre que fera al rei un tron tal com ell mateix l'havia dissenyat. El tresorer va lliurar a Eloi una gran quantitat d'or i pedres precioses, perquè el tron fora molt ric i artístic i l'artesà no haguera de limitar-se per falta de materials. Eloi va fer dos trons amb el material que li havien confiat, i el rei va quedar-ne tan satisfet de la seua faena que va arribar a nomenar-lo conseller seu. A més de bon orfebre i honrat, Eloi tenia una ànima gran i misericordiosa per als pobres. Tot el que guanyava ho repartia entre ells, i fins i tot arribava a passar gana. Era tan gran la fama de bona persona que tenia, que en morir el bisbe tothom va insistir perquè s'ocupara ell dels destins de la diòcesi. Va acceptar-ho, però només amb la condició de seguir tots els passos de la carrera sacerdotal. Des de la seua nova funció de bisbe va continuar fent el bé a tothom. Va morir l'1 de desembre de l'any 660, de febre alta. [font]
8. A Cotignola, lloc d'Emília-Romanya, regió actualment italiana, beat Antoni Bonfadini, prevere de l'Orde dels Germans Menors, que, predicant la Paraula de Déu, durant llarg temps va recórrer diverses regions d'Itàlia i llocs de Terra Santa. (1482)
9. A Colchester, a Anglaterra, beat Joan Beche, prevere de l'Orde de Sant Benet i màrtir, el qual, sent abat del monestir de Sant Joan, per mantindre la fidelitat al Romà Pontífex va ser acusat de crim de traïció i condemnat a la pena capital pel rei Enric VIII, per la qual cosa acabà en el patíbul. (1539)
 |
| Sant Edmund Campion |
Amb ell també van patir els mateixos suplicis sant Rodolf i sant Alexandre, este últim admés amb mèrit en la Companyia de Jesús, quan estava ja en la presó. (1581)
11. A York, igualment a Anglaterra, beat Ricard Langley, màrtir, que sota el regnat de la mateixa Isabel I va ser condemnat a la pena capital i penjat, per haver allotjat sacerdots. (1586)
12. Sant Carles de Foucauld (Algèria 1858-1916), Sacerdot, assassinat en una emboscada a Algèria.
13. Al camp de concentració d'Auschwitz, prop de Cracòvia, a Polònia, beat Casimir Sykulski, prevere i màrtir, que durant la guerra, per mantindre amb fortalesa la fe davant dels perseguidors de l'Església, va ser afusellat. (1941)
14. A Dire Daua, a Etiòpia, beata Liduina (Elisa Àngela) Meneguzzi, verge de l'Institut de San Francesc de Sales, que, com espill d'humilitat i caritat cristiana, va mostrar la misericòrdia de Déu entre els pobres, malalts i captius. (1941)
15. A Isiro, de la República Democràtica del Congo, beata Clementina Anuarite Nengapeta, verge de la Congregació de Religioses Missioneres de la Sagrada Família i màrtir, que en la persecució que va esclatar durant la guerra civil va ser capturada juntament amb altres religioses, a les quals va exhortar que vetlaren i pregaren, i en resistir-se amb gran força a la maldestra passió del capità dels soldats, este, enfurit, la va matar a causa de Crist, el seu Espòs. (1964)
16. Beata Maria Rosa Pellesi (Sassuolo, Itàlia 1917-1972). Verge, religiosa de les Germanes Franciscanes Missioneres de Crist.
