28 de novembre de 2021, Diumenge I d'Advent

Comença el temps d'Advent

L'Advent és temps d'espera, de conversió, d'esperança:

• espera-memòria de la primera i humil vinguda del Salvador en la nostra carn mortal; espera-súplica de l'última i gloriosa vinguda de Crist, Senyor de la història i Jutge universal;
• conversió, a la qual convida amb freqüència la Litúrgia d'este temps, mitjançant la veu dels profetes i sobretot de Joan Baptista: "Convertiu-vos, perquè està prop el regne dels cels" (Mt 3, 2);
• esperança gojosa que la salvació ja realitzada per Crist (cf. Rom 8, 24-25) i les realitats de la gràcia ja presents en el món arriben a la seua maduresa i plenitud, per la qual cosa la promesa es convertirà en possessió, la fe en visió i "nosaltres serem semblants a Ell perquè el vorem tal com és" (1 Jn 3, 2).

(Directorio sobre la piedad popular y la liturgia, 96)

• Andreu Capella, bisbe valencià: Sermó en el primer diumenge de l'Advent (1593).
• Papa Francesc: La vulnerabilitat pertany a l'essència de l'home.
• Salvador Giménez, bisbe valencià: Advent: esperem el Messies (2017).

Primera setmana d'Advent

PRIMER DIUMENGE D'ADVENT

Lectures del diumenge (AVL):

    Jer 33, 14-16: Faré nàixer en el llinatge de David un rebrot just.

    Salm 25 (24), 4-5ab.8-9.10 i 14 (R.: 1b): A vós, Senyor, eleve la meua ànima.

    1 Tes 3, 12-4, 2: Que el Senyor enfortisca els vostres cors per al dia que vinga Jesús, el nostre Senyor.

    Lc 21, 25-28.34-36: Molt prompte sereu alliberats.

Amb l'Advent comencem el cicle litúrgic de Nadal-Epifania, en el qual al mateix temps que fem memòria de la primera vinguda de Crist ens llancem a esperar amb alegria i esperança la seua segona vinguda a la fi dels temps, com professem en el Credo: «I tornarà gloriós a jutjar els vius i els morts, i el seu regnat no tindrà». Es tracta en este temps d'Advent d'eixir a l'encontre de Crist que continua venint a nosaltres en la seua Paraula, en l'Eucaristia i en els germans.
Precisament practicant l'amor mutu i no deixant que afeixugue el nostre cor «l’excés de menjar o l’embriaguesa o les preocupacions de la vida» ens preparem per a la seua segona vinguda, de la qual no sabem ni el dia ni l'hora (cf. 2 lect. i Ev.).

• Angoixa o esperança (Lluc 21, 25-28.34-36) (www.laparaula.org)

Aniversari de la defunció de monsenyor Ramon Arnau i Garcia (Quart de Poblet 2008)

• F. Xavier Martí: Ramon Arnau i Garcia.

Martirologi Romà

1. A Sebaste [o Sivas], a l'antiga Armènia, actualment Turquia, sant Irenarc, màrtir, que exercint de botxí es va convertir a Crist motivat per la constància de les dones cristianes, i sota l'emperador Dioclecià i el prefecte Màxim, va morir decapitat. (s. IV)

2. Al regne vàndal d'Àfrica, a l'actual territori de Líbia i Tunísia, commemoració dels sants màrtirs Papinià, bisbe de Vita, i Mansuet, bisbe d'Urusi, que, en la persecució desencadenada pels vàndals, durant el regnat de l'arrià Genseric, per defensar la fe catòlica van ser cremats en tot el seu cos amb planxes de ferro incandescents, i així van consumar la seua gloriosa agonia. En eixe mateix temps, altres sants bisbes van ser primer exiliats, i després van coronar la carrera de la seua vida amb la confessió de la fe: Urbà de Girba, Crescent de Bizacena, Hebetdeu de Teudali, Eustasi de Sufes, Cresconi d'Oea, Vicis de Sabrata i Fèlix d'Adrumetum, i més endavant, baix Hunneric, fill de Genseric, Hortolà de Bennefa i Florencià de Midila. (s. V)

3. A Constantinoble, hui Istanbul, a Turquia, sant Esteve el Jove, monjo i màrtir, que, en temps de l'emperador Constantí Coprònim, per donar culte a les imatges sagrades va ser turmentat amb suplicis variats, i va confirmar la veritat catòlica amb l'escampament de la seua sang. (764)

4. Prop de Rossano, a Calàbria, actual Itàlia, santa Teodora, abadessa, deixebla de sant Nil el Jove, mestra en la vida monàstica (980).

5. A Nàpols, a Campània, també a Itàlia, sepultura de sant Jaume Picé o de la Marca, prevere de l'Orde dels Germans Menors, esclarit per la seua predicació i austeritat de vida. (1476)

6. A York, a Anglaterra, beat Jaume Thomson, prevere i màrtir, que, durant el regnat d'Isabel I, condemnat a la pena capital per haver reconciliat a molts amb l'Església catòlica, va patir els suplicis del patíbul. (1582)

7. Al territori de Khám Duong, a Annam, hui Vietnam, sant Andreu Tran Van Trông, màrtir, que empresonat i turmentat atroçment per negar-se a xafar la Creu, va ser decapitat en temps de l'emperador Minh Mang. (1835)

8. A Paracuellos del Jarama, prop de Madrid, beats Joan Jesús (Marià) Adradas Gonzalo, prevere i catorze companys, màrtirs i religiosos de l'Orde Hospitalari de Sant Joan de Déu. (1936)

Entre ells el valencià Guillem (Vicent) Llop Gayà (memòria a Vila-real)

9. Al Picador de Paterna, beat valencià Lluís Campos Górriz, advocat, màrtir, que va culminar amb el seu gloriós martiri una vida fervorosament entregada a l'apostolat i a la caritat. (1936) (memòria a València)

21 de novembre de 2021, diumenge: Jesucrist, Rei de tot el Món

 Solemnitat de Nostre Senyor Jesucrist, Rei de tot el Món

Jesucrist és Rei de l'univers en qui el Pare ha volgut fundar totes les coses (1a oració). Ell és Rei, però el seu regne no és d'este món (Ev.). No està basat en el poder polític, en l'econòmic o en la força de les armes. Havent-se oferit en l'altar de la creu, Crist ha lliurat al Pare un regne etern i universal, el regne de la veritat i la vida, el regne de la santedat i la gràcia, el regne de la justícia, l'amor i la pau (Pf.). Així, el seu poder és etern, no cessarà (1 lect.). El Senyor manté ferm tot el món, incommovible (salm responsorial). Obeint els mandats de Crist, rei de l'univers, podrem viure eternament amb Ell en el regne del cel (cf. oració després de la comunió).

• J.M. Bausset: Crist Rei (2015)

 Lectures de la Solemnitat (AVL)

    Dan 7,13-14: El seu poder és etern.

    Sal 93 (92), 1ab.1c-2.5 (R.: 1a): El Senyor és rei, vestit de majestat.

    Ap 1, 5-8: El sobirà dels reis de la terra ha fet de nosaltres un regne, uns sacerdots dedicats a Déu.

    Jo 18, 33b-37: Tu ho dius: jo soc rei.

• El poder de la força o el Poder de l’Amor (Joan 18,33b-37) (www.laparaula.com)

Martirologi Romà

Presentació de la Mare de Déu
Capella Scrovegni (Pàdua)

1. Memòria de la Presentació de la Mare de Déu. L'endemà de la dedicació de la basílica de Santa Maria la Nova, construïda al costat del mur de l'antic temple de Jerusalem, se celebra la dedicació que de si mateixa va fer a Déu la futura Mare del Senyor, moguda per l'Esperit Sant, de la gràcia del qual estava plena des de la seua Concepció Immaculada.

• J.M. BAUSSET: La Presentació de la Mare de Déu al Temple (2015)

2. Commemoració de sant Ruf de Roma, de qui el benaurat apòstol Pau, en la seua carta als Romans, diu que va ser un elegit del Senyor. (s. I)

3. A la localitat de Poreč, a la regió d'Ístria, a l'actual Croàcia, sant Marí, bisbe i màrtir (c. s. IV).

4. A Cesarea de Palestina, hui a Israel, sant Agapi, màrtir, que martiritzat amb freqüència, però sempre reservat per a majors proves, en presència del mateix emperador Maximí, durant els jocs de l'amfiteatre, va ser entregat a un os perquè el devorara i com encara va quedar amb vida, l'endemà li van lligar pedres als peus i el van tirar a la mar. (306)

5. Al costat de la basílica de Sant Pere, a Roma, sant Gelasi I, papa, esclarit per la seua doctrina i santedat, el qual, perquè l'autoritat imperial no perjudicara la unitat de l'Església, va aclarir a fons les característiques pròpies de les dos potestats i la seua mútua independència. Mogut per la seua caritat sense mesura i les necessitats dels indigents, va morir en la més extrema pobresa. (496)

6. A Cesana, a la regió de Flamínia, actual Emília-Romanya, a Itàlia, sant Maur [o Maure o Mur], bisbe. (946)

7. A Roma, beata Maria de Jesús Bon Pastor (Francesca) de Siedliska, verge, que va abandonar Polònia per problemes amb els governants i, al servici dels emigrants de la seua pàtria, va fundar l'Institut de Missioneres Filles de la Sagrada Família de Natzaret. (1902)

14 de novembre de 2021, diumenge: Jornada Mundial dels Pobres

Diumenge XXXIII

Lectures del dia (AVL)

    Dan 12, 1-3: En aquell moment serà salvat el poble.

    Sal 16 (15), 5 i 8.9-10.11 (R.: 1): Guardeu-me, Déu meu, vós sou el meu refugi.

    Heb 10, 11-14.18: Amb una sola oblació, ha consagrat del tot i per sempre els qui havien de ser santificats.

    Mc 13, 24-32: Reunirà els seus elegits, que vindran des dels quatre vents.

Pròxim ja el final de l'any litúrgic, el tema fonamental d'este diumenge és la segona vinguda del Fill de l'home, amb gran poder i majestat al final dels temps. Tornarà per a reunir els seus elegits de tot el món i salvar-los de la gran tribulació dels últims dies (Ev.). Ja el profeta Daniel va anunciar la resurrecció dels morts, uns per a vida perpètua, uns altres per a ignomínia perpètua (1 lect.). Hui hi ha, per tant, una crida a viure responsablement la nostra vida cristiana, ja que no sabem ni el dia ni l'hora en què tornarà el Senyor. Mentrestant hem de confiar en ell, plens d'esperança: «M’ensenyareu el camí que du a la vida: goig i festa plena en la vostra presència; al vostre costat, delícies per sempre» (sal. resp.).

• Fem una festa! (Marc 13, 24-32) (laparaula.com)

Festa de la Mare de Déu del Sofratge a Benidorm.

• J. M. Bausset: La Mare de Déu del Sofratge (2014)

Sant Gregori Palamàs, monjo.

Sants Pares de Mèrida: Pau, Fidel i Massona.

Jornada Mundial dels Pobres

• Papa Francesc: De pobres, en teniu sempre amb vosaltres, missatge per a la V Jornada Mundial dels Pobres (2021)

• Papa Francesc: Missatge per a la 4a Jornada Mundial dels Pobres 2020 (13 de juny de 2020).
• Papa Francesc: L’esperança dels pobres no es vorà defraudada (Missatge per a la III Jornada Mundial dels Pobres - 2019)
• Salvador Giménez, bisbe valencià: II Jornada Mundial dels Pobres (16-XI-2018)

Martirologi Romà

1. A Heraclea, ciutat de Tràcia, actual Turquia, sant Teodot màrtir. (c. s. III)

2. A Gangra, lloc de Paflagònia, hui Turquia, sant Hipaci, bisbe, que va morir màrtir, lapidat en un camí pels heretges novacians. (325)

3. A Avinyó, a la regió de Provença, en l'actual França, sant Ruf, considerat com el primer que va estar al capdavant de la comunitat cristiana d'este lloc. (s. IV)

4*. A l'illa de Bardsey, en la costa de Càmbria septentrional, actualment el Regne Unit, sant Dubrici, bisbe i abat. (s. VI)

5. A Trogir (Traù), a Dalmàcia, hui Croàcia, sant Joan, bisbe, que, sent ermità en un monestir camaldulenc, va ser ordenat bisbe i va defendre feliçment la ciutat de la destrucció decretada pel rei Colomà. (c. 1111)

6. A la localitat d'Eu, a Normandia, actual regió francesa, trànsit de sant Llorenç O'Toole (Lorcan Ua Tualthail), bisbe de Dublín, que, entre les dificultats del seu temps va promoure valerosament la disciplina regular de l'Església, va procurar posar pau entre els prínceps i, finalment, havent anat a visitar Enric, rei d'Anglaterra, va aconseguir els gojos de la pau eterna. (1180)

7. Al cenobi de Santa Maria de Gualdo Mazocca, prop de Campobasso, a Itàlia, beat Joan de Tufaria, eremita. (1170)

8. A Mariëngaarde, a Frísia, actual Holanda, sant Siard, abat, de l'Orde Premonstratenc, notable per la seua observança regular i per la seua prodigalitat envers els pobres (1230).

Sant Serapió

9. A Alger, a Àfrica septentrional, sant Serapió, de l'Orde de la Mare de Déu de la Mercè, en la qual va ser el primer que, per a la redempció dels fidels captius i predicació de la fe cristiana va meréixer la palma del martiri. (1240)

10. A Jerusalem, sants Nicolau Tavelic, Deodat Aribert, Esteve de Cúneo i Pere de Narbona, preveres de l'Orde dels Germans Menors i màrtirs, que, per predicar lliurement a la plaça pública la religió cristiana als sarraïns i confessar constantment a Crist com a Fill de Déu, van ser cremats vius. (1391)

 

Els sants Nicolau Tàvelic (de Dalmàcia), Deodat de Rodés, Esteve de Cúneo i Pere de Narbona, sacerdots franciscans, moriren màrtirs a Jerusalem, el 14 de novembre de 1391. Procedien de diferents províncies de l'Orde. Després de passar uns quants anys al servici religiós del convent de Mont-Sió de la Custòdia de Terra Santa, es decidiren a predicar públicament l'Evangeli als musulmans. Després de pensar-hi molt i amb el suport de la pregària, es presentaren davant del cadí per exposar el discurs apologètic que havien preparat en defensa de la fe cristiana. S'entaulà una discussió tensa. Invitats a retractar-se, ells s'hi refusaren. Per això foren empresonats i després executats i cremats en la plaça pública. El papa Pau VI els canonitzà l'any 1970. [font]

11. A Cáccamo, lloc de Sicília, beat Joan de Lici, prevere de l'Orde de Predicadors, eminent per la seua incansable caritat cap al proïsme, per la propagació del res del Rosari i per l'observança de la disciplina regular. Descansà en el Senyor als cent onze anys. (1511)

12. En la fortalesa de Binh Dinh, a Cotxinxina, hui Vietnam, sant Esteve Teodor Cuénot, bisbe de la Societat de Missions Estrangeres de París i màrtir, que després de vint-i-cinc anys de treballs apostòlics, durant la feroç persecució sota l'emperador Tu Duc va ser llançat a una quadra d'elefants, on va morir esgotat de sofriments. (1861)

- Beata Maria Merkert (Nysa, Opole – Polònia, 1817-1872), religiosa, cofundadora de la Congregació de les Germanes de santa Isabel.

7 de novembre de 2021, diumenge XXXII

 Lectures del dia (AVL):

1 Re 17, 10-16: La viuda va coure un panet i el porta a Elies.

Sal 146 (145), 6c-7.8-9a.9bc-10 (R.: 1): Alaba el Senyor, ànima meua.

Heb 9, 24-28: Crist s’oferí una sola vegada i prengué damunt d’ell els pecats de tots.

Mc 12, 38-44: Eixa viuda pobra ha tirat a l’arca més que tots els altres.

La generositat fins a l'extrem i la confiança en Déu és un tema fonamental d'este diumenge. Així, la vídua de la primera lectura confia en la paraula del profeta Elies i li entrega l'única cosa que tenia per a menjar, un panet, I, per esta confiança en el Senyor, havent fet cas al profeta, no li va faltar per a menjar des d'aleshores. Igualment, en l'Evangeli, Jesús alaba una pobra vídua que va donar d'almoina per al temple tot el poc que tenia per a viure. Així demostrava la seua confiança en Déu. Suposa això una crida a posar a Déu per damunt dels diners i dels béns materials i a fomentar la disponibilitat per a donar-ho tot, sabent que al Senyor no el guanyarem en generositat.

Dia de l'Església Diocesana

• Martín Gelabert: Església (2016)
• Joan B. Almela: Allò que més necessita la nostra diòcesi (2017)
• Martín Gelabert: Amb tu, som una gran família (2017)

Martirologi Romà

1. A Pàdua, al territori de Venècia, actualment a Itàlia, sant Prosdòcim, a qui es té com a primer bisbe d'esta Església. (100)

2. A Neocesarea, a la regió del Pont, hui Turquia, sant Atenodor, bisbe, germà de sant Gregori Taumaturg, tan avantatjat en les lletres divines, que, malgrat la seua joventut, se'l va considerar digne d'exercir el ministeri episcopal. (c. 304)

3. A Albi, lloc d'Aquitània, a la França actual, commemoració de sant Amarant, màrtir. (s. III/IV)

4. A Melitene, a l'antiga Armènia, actualment Turquia, sant Hieró i els seus nombrosos companys. (300)

5. A Perusa, població d'Úmbria, a l'actual Itàlia, sant Herculà, bisbe i màrtir, que per orde de Tòtila, rei dels gots, va ser decapitat. (594)

6. A Tours, ciutat de Nèustria, hui França, sant Bald, bisbe, que va distribuir en almoines per als pobres els diners que li havia deixat el seu predecessor. (c. 552)

7. Al lloc després anomenat Congresbury, a Anglaterra, sant Congar, abat, bretó d'origen, amb el nom del qual s'honren moltes poblacions i esglésies. (s. VI)

8. A Estrasburg, a la regió de Burgúndia, actual França, commemoració de sant Florenci, bisbe, successor de sant Arbogast. (693)

9. A Echternach, a Austràsia, al territori de Luxemburg actualment, sepultura de Willibrord d'Utrecht, anglés de naiximent, que, ordenat bisbe d'Utrech pel papa sant Sergi I, va predicar l'Evangeli a Frísia i a Dinamarca, i va fundar seus episcopals i monestirs fins que, atabalat de treball i gastat per l'edat, es va adormir en el Senyor dins dels murs d'un monestir alçat per ell. (739)

10. A la muntanya de Galesi, pròxima a Efes, a l'actual Turquia, sant Llàtzer, estilita, que en diversos llocs, va viure molts anys sobre una columna, carregat a més de ferros i cadenes, i content, amb només pa i aigua, amb esta forma de vida tan austera amb la qual va atraure molts fidels. (1054)

11. A Colònia, a la regió de Lotaríngia, a Germània, hui Alemanya, sant Engelbert, bisbe, que per defensar la justícia i llibertat de l'Església, anant de camí va ser assaltat per uns sicaris, que el van ferir fins a causar-li la mort. (1225)

12. Al llogaret de Pofi, al Laci, regió actualment italiana, beat Antoni Baldinucci, prevere de l'Orde de la Companyia de Jesús, totalment dedicat a la predicació de missions populars. (1717)

Sant Jacint Castanyeda
(Seu de València)

13. A Ket Cho, a Tonkín, hui Vietnam, sants Jacint Castanyeda i Vicent Lê Quang Liêm, preveres de l'Orde de Predicadors i màrtirs, que van coronar els treballs evangèlics amb l'escampament de la seua sang en temps del regnat de Trinh Sâm. (1773)

 

Sant Jacint Castanyeda, prevere, màrtir, natural de Xàtiva, titular d'una església parroquial a Benimaclet.

• Capella de Sant Jacint Castanyeda (Seu de València)
• Jacint Castañeda Pujazons (1743-1773) (Biblioteca Municipal de Xàtiva)

14. A Zunyi, província de Guizhou, a la Xina, sant Pere Wu Guosheng, catequista i màrtir, que va ser ofegat per la seua fidelitat a Crist. (1814)

15. A Cremona, ciutat d'Itàlia, beat Vicent Grossi, prevere, que, dedicat al ministeri parroquial, va fundar la Congregació de Filles de l'Oratori.