Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris sant Francesc de Borja. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris sant Francesc de Borja. Mostrar tots els missatges

28 d'octubre de 2024, dilluns: Sants Simó i Judes

Festa de sant Simó el Zelota i sant Judes Tadeu, apòstols

Hui és la festa dels sants Simó i Judes Tadeu, el qual, en l'última Cena, va preguntar al Senyor sobre l'elecció dels dotze com a deixebles, i el Senyor li va respondre: «El que m'estima guardarà la meua paraula, i el meu Pare l'estimarà, i vindrem a fer estada en ell». A penes tenim referències d'ells ni de la seua missió apostòlica. La tradició atribuïx a l'apòstol sant Judes una carta recollida en el cànon del Nou Testament.

LECTURES DE LA MISSA

Lectura primera Ef 2,19-22

Formeu un edifici construït sobre el fonament dels apòstols

Lectura de la carta de sant Pau als cristians d'Efes

Germans, ja no sou estrangers o forasters, sinó ciutadans del poble sant i membres de la família de Déu. Formeu un edifici construït sobre el fonament dels apòstols i profetes que té el mateix Jesucrist com a pedra angular. Sobre ell reposa tota la construcció, que es va alçant harmoniosament gràcies al Senyor i forma un temple consagrat. Per Jesucrist, també vosaltres heu entrat a formar part de l'edifici, on Déu residix per la presència de l'Esperit.

Salm responsorial 18,2-3.4-5 (R.: 5a)

El cel parla de la glòria de Déu,
el firmament pregona l'obra de les seues mans.
El dia li passa l'anuncia al dia,
la nit li ho fa saber a la nit.

R. La seua crida s'escampa a tota la terra.

Silenciosament, sense paraules,
sense que ningú els senta la veu,
la seua crida s'escampa a tota la terra,
la seua paraula, fins als límits del món. R.

Al·leluia

Oh Déu, vos alabem. Senyor, vos glorifiquem.
El cor gloriós dels apòstols vos dona alabança.

Evangeli Lc 6,12-19

En va elegir dotze i els va donar el nom d'apòstols

 Lectura de l'evangeli segons sant Lluc

En aquells dies, Jesús se'n va anar a la muntanya a resar, i va passar tota la nit fent oració a Déu. Quan es va fer de dia, va cridar els deixebles, en va elegir dotze i els va donar el nom d'apòstols. 
Eren Simó, que ell anomenava també Pere, i Andreu, el seu germà, Jaume, Joan, Felip, Bertomeu, Mateu, Tomàs; Jaume d'Alfeu; Simó, dit el zelota, Judes, fill de Jaume; i Judes Iscariot, que va ser el traïdor.
Després Jesús amb els deixebles va baixar i va parar en una plana. Allí hi havia molts dels seus seguidors i una gran multitud del poble, que havia vingut de tot el país dels jueus, de Jerusalem i de la costa de Tir i de Sidó, per a escoltar-lo i fer-se curar de les seues malalties. També curava els qui eren importunats per esperits malignes. 
Tota la gent el volia tocar, perquè eixia d'ell un poder que els curava a tots.

Oració a sant Simó i a sant Judes

Apòstols insignes i molt gloriosos
Simó i sent Judes, amics de Déu grans,
qui alt en lo cel estan abundosos
de gràcies tantes i béns preciosos,
los quals són eterns i molt subirans,
i puix que los dos regnau tan insignes,
ab Déu eternals perquè fóreu fels,
deman-vos mercé als dos tan benignes,
pregueu al Senyor que ens vulla fer dignes
d’atényer la glòria del regne dels cels;
i a més suplicau ço, que en esta vall trista
dels béns de la gràcia ens tape i ens vista.
Amen.
(Font: Apostols insignes y molt gloriosos, del Cançoner sagrat de vides de sants)

Aniversari del naiximent d'Erasme de Rotterdam (1466)

Aniversari del naiximent de sant Francesc de Borja (Gandia, 1510)

Aniversari del començament del pontificat de Sant Joan XXIII (1958)

Aniversari del naiximent de l'escriptor anglés Evelyn Waugh (Londres, 1903).

Martirologi Romà


2. A Magúncia, a la Gàl·lia Bèlgica, hui a Alemanya, sant Ferruci, màrtir, de qui es conta que, havent abandonat el servici militar per a servir a Crist millor i més lliurement, va acabar la seua vida en el martiri. (c. 300)

3. Prop de Como, a la Gàl·lia Cisalpina, actual Itàlia, sant Fidel, màrtir(c. s. IV)

4. A Àvila, ciutat d'Hispània, passió dels sants Vicent, Sabina i Cristeta, màrtirs, que, fugint de Talavera, van ser assassinats cruelment. (c. 305)

5. A Thiers, a Aquitània, actual França, sant Genís, que va passar d'este món al cel pel martiri, portant encara la vesta blanca del baptisme. (c. s. IV)

6. A Amiens, lloc de Nèustria, a la Gàl·lia, també França en l'actualitat, sant Salvi, bisbe, dedicat a les ciències divines des de la seua joventut i adornat per la integritat de costums. (c. 625)

7. A Meaux, de nou en Nèustria, sant Faró, bisbe, a qui, sent familiar del rei, va convidar la seua germana santa Fara a dedicar-se al servici de Déu. Va convéncer la seua esposa perquè rebera el vel de religiosa, a fi de poder formar ell part del clero, dins del qual, cridat a assumir la funció pastoral, va fer grans donacions dels seus propis béns a l'Església, erigint parròquies i monestirs. (c. 670)

8. A Annecy, a la regió de Savoia, igualment a França, commemoració de sant Germà, abat, el qual, insigne pel seu amor a la soledat, va fundar i va dirigir el cenobi de Talloires. (s. XI)

9. A la província de Fujian, a la Xina, sants Francesc Serrano, bisbe, i Joaquim Royo, Joan Alcober Figuera i Francesc Díaz del Rincón, preveres de l'Orde de Predicadors i màrtirs, que van confirmar la seua fe en el martiri. (1748)

10. Al territori de Cho-Ra, a Tonquín, hui Vietnam, sant Joan Đạt, prevere i màrtir, decapitat per la seua fe en Crist. (1798)

Sant Roderic Aguilar
11. A la localitat d'Ejutla, a Mèxic, sant Roderic Aguilar, prevere i màrtir, que durant la persecució va ser penjat d'un arbre pels soldats, i va aconseguir així gloriosament el martiri que desitjava. (1927)

12. A Alzira, beat valencià Salvador Damià Enguix Garés, màrtir, pare de família(1936) (memòria a Alzira)

13. A Gilet, beat Josep Ramon Ruiz Bruixola, prevere i màrtir(1936) (memòria a Sant Nicolau de València i a Foios).

3 d'octubre de 2024, dijous: Sant Francesc de Borja

DIJOUS DE LA SETMANA XXVI / II


Lectura primera Jb 19,21-27

Sé que el meu defensor viu

Lectura del llibre de Job

Job va dir: «¡Compadiu-vos de mi, amics meus, que la mà del Senyor m'ha malferit! ¿Per què m'esteu perseguint, com Déu em perseguix? ¿Encara no m'heu mossegat prou? ¡Si les meues paraules pogueren quedar escrites! ¡Si foren gravades amb un cisell d'acer i amb plom, marcades per sempre en la roca!
Però jo sé que el meu defensor viu i que al final s'alçarà de la pols. I, després que m'arranquen la pell, ja sense carn, contemplaré a Déu. Jo mateix el contemplaré, el voran els meus ulls, no els d'un altre: es fon tot el meu interior».

Salm responsorial 26,7-8a.8b-9abc.13-14 (R.: 13)

Escolteu el meu clam, Senyor,
compadiu-vos de mi, responeu-me.
De part vostra, el cor em diu:
«Busqueu la meua presència».

R. Segur que en la terra dels vius
voré la bondat del Senyor.

Busque la vostra presència;
Senyor, no vos amagueu.
No sigau sever
ni aparteu el vostre servent,
vós que sou la meua ajuda. R.

Segur que en la terra dels vius
voré la bondat del Senyor.
¡Espera en el Senyor! ¡Sigues valent!
¡Que el teu cor no flaquege!
¡Espera en el Senyor! R.

Al·leluia Mc 1,15

El Regne de Déu està prop.
Convertiu-vos i creieu en la Bona Nova.

Evangeli Lc 10,1-12

La pau que els desitgeu reposarà damunt d'ells

Lectura de l'evangeli segons sant Lluc

En aquell temps, el Senyor en designà uns altres setanta-dos, i els envià davant d'ell, de dos en dos, a cada poble i a cada lloc per on ell mateix havia de passar. I els va dir: «La collita és abundant, però els segadors són pocs: demaneu a l'amo dels sembrats que envie segadors als seus sembrats. Aneu: jo vos envie com a corders enmig de llops. No porteu sac, ni alforja, ni sandàlies, no pareu a saludar ningú pel camí. Quan entreu en una casa, primer saludeu: "Pau en esta casa". Si hi ha gent de pau, la pau que els desitgeu reposarà damunt d'ells; si no, tornarà a vosaltres. Quedeu-vos en aquella casa, menjant i bevent d'allò que tinguen: el qui treballa bé es mereix el seu jornal. No aneu de casa en casa. 
Si en un poble vos acullen bé, mengeu el que vos posen a taula, cureu els malalts que hi haja i digueu a la gent d'allí: "El Regne de Déu està prop de vosaltres". Però, si en un poble no vos volen acollir, eixiu als carrers i digueu: "Fins la pols del vostre poble, que se'ns ha apegat als peus, ens l'espolsem i vos la deixem. Però sapiau que el Regne de Déu està prop". Vos assegure que el dia del juí, la sort de Sodoma serà més suportable que la d'aquell poble».

 

Sant Francesc de Borja,
d'Alonso Cano (Museu de
Belles Arts de Sevilla). 1624

SANT FRANCESC DE BORJA

Memòria

Memòria obligatòria a l'arxidiòcesi de València. Lliure en altres.

Fem memòria hui de sant Francesc de Borja, prevere, nascut a Gandia l'any 1510. Morta la seua dona, amb qui havia tingut huit fills, va ingressar en l'Orde de la Companyia de Jesús, i a pesar d'haver abdicat del seu títol de virrei i rebutjat la dignitat cardenalícia, va ser elegit tercer prepòsit general de l'Orde, i va ser memorable per la seua austeritat de vida i oració. Va morir a Roma l'any 1572.

Sant Francesc de Borja, prevere, titular de l'església parroquial de la Carroja (la Vall de Gallinera), una de Gandia i una de València. Dona nom a un arxiprestat de la diòcesi de València. A Roma, prop de San Pietro, hi ha l'església de San Francesco Borgia dei Gesuiti. A Catània també té una església dedicada.

Del Diari de sant Francesc de Borja

"Dia 1r. Consolació. Comença l'exercici nou de les hores, demanant altrament veure les criatures en el Creador i sobretot el proïsme. I jo sense nafra. "Déu del meu cor". Viure en el Senyor. L'amor amb què el Pare dona el Fill i amb el que vingué i el de l'Esperit Sant amb qui es donà. Demanar aquest amor per a oblit de ço d'ací i per viure en el Senyor com si no veiés res més que Ell.

Dia 3. Començà la vida de la vespra de sant Francesc. Repartir l'oració mental pels col·legis. Memorial a banda".

(Francesc de Borja i Aragó: "Octubre [de 1565]", Diari, edició i traducció a cura de Joan Iborra, 3 i 4, València 2010, p. 158).

* * * * *

A Massamagrell, festa a Sant Joan Apòstol

A Nàquera, festa a la Mare de Déu de l'Encarnació


Martirologi Romà

Elogis del dia 3 d'octubre

Commemoració de sant Dionís [o Donís o Dionisi] l'Areopagita, que es va adherir a Crist en escoltar l'apòstol sant Pau parlant davant de l'Areòpag, i va ser primer bisbe d'Atenes († s. I).

Santa Càndida, màrtir. († Roma, s. inc.)

Commemoració dels sants Faust, Gai, Pere, Pau, Eusebi, Querimó, Luci i altres dos, tots els quals, primer en temps de l'emperador Deci i després sota Valerià, per mandat del prefecte Emilià van patir de moltes maneres, juntament amb el bisbe Dionís, i arribaren a ser confessors de la fe; entre ells, Faust va aconseguir la palma del martiri sota l'emperador Dioclecià. († Alexandria, a Egipte, s. III/IV)

Commemoració de sant Hesiqui, monjo, deixeble de sant Hilarió i company seu de peregrinació. († Mayuma, a Palestina, s. IV)

Commemoració de sant Maximià, bisbe de Bagai, a Numídia, actual Algèria, que, apallissat repetides vegades pels heretges, va ser precipitat des de l'alt d'una torre i el van deixar per mort, però, recollit per uns transeünts, es va recuperar i no va deixar de lluitar per la fe catòlica. († c. 410)

Sant Ciprià [o Cebrià], bisbe, deixeble de sant Cesari d'Arle, que va defensar en diversos sínodes la fe ortodoxa sobre la gràcia, ensenyant que ningú pot arribar al diví sense abans haver sigut cridat per la gràcia de Déu. († Toulon, a la regió de Provença, a la Gàl·lia, hui França, c. 543)

Entre els saxons, dos sants màrtirs de nom Evald, un anomenat "Negre" i l'altre "Blanc", tots dos preveres i oriünds d'Anglaterra, que, seguint l'exemple de sant Willibrord i els seus companys, van passar a evangelitzar Saxònia, on, després de començar a predicar a Crist, van ser capturats pels pagans i van consumar el martiri. († 695)

Beat Ot o Otó, fundador i primer abat. († monestir de Metten, a Baviera, actual Alemanya, 802)

Sant Gerard, primer abat del monestir de Brogne, que ell mateix havia fundat. Va treballar per a instaurar la disciplina monàstica a Flandes i Lotaríngia, i va ajudar molts monestirs a recuperar l'observança primitiva. († regió de Namur, en Lotaríngia, actualment Bèlgica, 959)

Va nàixer a Staves, comtat de Namur, a finals del segle IX, i va morir a Brogne o Saint-Gérard, el 3 d'octubre del 959. El jove Gerard, com la major part dels hòmens de la seua categoria, en un principi va fer la carrera de les armes. La devoció que professava malgrat trobar-se entre les distraccions del campament era digna d'admiració.
Aclaparat per l'edat i les malalties, va posar vicaris o abats en el seu lloc en diferents abadies que tenia al seu càrrec, i es va retirar al de Brogne. Encara va tenir coratge per fa er un viatge a Roma amb la finalitat d'obtenir una butla que confirmara els privilegis de l'anomenada abadia. Al seu retorn va realitzar una visita final a totes les comunitats que havia reorganitzat. El seu cos encara es conserva a Brogne, ara anomenada Saint-Gérard. [font]

Beat Adelgot, bisbe, deixeble de sant Bernat a Clairvaux, que va ser un bon exemple de disciplina monàstica. († Chur, a la regió d'Helvècia, hui Suïssa, 1160)

Beats Ambròs Francesc Ferro, prevere, i companys, màrtirs,* que van donar la vida víctimes de l'opressió que es va desencadenar contra la fe catòlica († Al costat del riu Uruaçu, prop de Natal, al Brasil, 1645).

* Els noms són: beats Antoni Baracho, Antoni Vilela Cid, Antoni Vilela fill i la seua filla, Diego Pereira, Manuel Rodrigues Moura i la seua esposa, filla de Francesc Dias fill, Francesc de Bastos, Francesc Mendes Pereira, Joan da Silveira, Joan Lostau Navarro, Joan Martins i set jóvens, Josep do Porto, Mateu Moreira, Simó Correia, Esteve Machado de Miranda i dos filles seues, i Vicent de Souza Pereira.

Beat Crescenci García Pobo, prevere dels Terciaris Caputxins de la Mare de Déu dels Dolors i màrtir. († Madrid, 1936)

Beat Jesús Jaramillo Monsalve (1916- prop de Fortul, departament d'Arauca, Colòmbia 1989). Bisbe d'Arauca, sacerdot de l'Institut per a les Missions Estrangeres de Yarumal, assessinat per odi a la fe per la guerrilla colombiana.

28 d'octubre de 2023, dissabte: Sants Simó i Judes

Festa de sant Simó el Zelota i sant Judes Tadeu, apòstols

Hui és la festa dels sants Simó i Judes Tadeu, el qual, en l'última Cena, va preguntar al Senyor sobre l'elecció dels dotze com a deixebles, i el Senyor li va respondre: «El que m'estima guardarà la meua paraula, i el meu Pare l'estimarà, i vindrem a fer estada en ell». A penes tenim referències d'ells ni de la seua missió apostòlica. La tradició atribuïx a l'apòstol sant Judes una carta recollida en el cànon del Nou Testament.

LECTURES DE LA MISSA

Lectura primera Ef 2,19-22

Formeu un edifici construït sobre el fonament dels apòstols

Lectura de la carta de sant Pau als cristians d'Efes

Germans, ja no sou estrangers o forasters, sinó ciutadans del poble sant i membres de la família de Déu. Formeu un edifici construït sobre el fonament dels apòstols i profetes que té el mateix Jesucrist com a pedra angular. Sobre ell reposa tota la construcció, que es va alçant harmoniosament gràcies al Senyor i forma un temple consagrat. Per Jesucrist, també vosaltres heu entrat a formar part de l'edifici, on Déu residix per la presència de l'Esperit.

Salm responsorial 18,2-3.4-5 (R.: 5a)

El cel parla de la glòria de Déu,
el firmament pregona l'obra de les seues mans.
El dia li passa l'anuncia al dia,
la nit li ho fa saber a la nit.

R. La seua crida s'escampa a tota la terra.

Silenciosament, sense paraules,
sense que ningú els senta la veu,
la seua crida s'escampa a tota la terra,
la seua paraula, fins als límits del món. R.

Al·leluia

Oh Déu, vos alabem. Senyor, vos glorifiquem.
El cor gloriós dels apòstols vos dona alabança.

Evangeli Lc 6,12-19

En va elegir dotze i els va donar el nom d'apòstols

 Lectura de l'evangeli segons sant Lluc

En aquells dies, Jesús se'n va anar a la muntanya a resar, i va passar tota la nit pregant a Déu. Quan es va fer de dia, va cridar els seus deixebles, en va elegir dotze i els va donar el nom d'apòstols.
Eren Simó, que ell anomenà també Pere, i Andreu, el seu germà, Jaume, Joan, Felip, Bertomeu, Mateu, Tomàs, Jaume, fill d'Alfeu, Simó, anomenat Zelota, Judes, fill de Jaume, i Judes Iscariot, que va ser el traïdor.
Després Jesús amb els deixebles va baixar de la muntanya i va parar en una plana on hi havia molts dels seus seguidors i una multitud del poble, que havia vingut de tot el país dels jueus, de Jerusalem i de la costa de Tir i de Sidó, per a escoltar-lo i fer-se curar de les seues malalties.
També curava els qui eren importunats pels esperits malignes. Tota la gent el volia tocar, perquè eixia d'ell un poder que curava a tots.

Oració a sant Simó i a sant Judes

Apòstols insignes i molt gloriosos
Simó i sent Judes, amics de Déu grans,
qui alt en lo cel estan abundosos
de gràcies tantes i béns preciosos,
los quals són eterns i molt subirans,
i puix que los dos regnau tan insignes,
ab Déu eternals perquè fóreu fels,
deman-vos mercé als dos tan benignes,
pregueu al Senyor que ens vulla fer dignes
d’atényer la glòria del regne dels cels;
i a més suplicau ço, que en esta vall trista
dels béns de la gràcia ens tape i ens vista.
Amen.
(Font: Apostols insignes y molt gloriosos, del Cançoner sagrat de vides de sants)

Aniversari del naiximent d'Erasme de Rotterdam (1466)

Aniversari del naiximent de sant Francesc de Borja (Gandia, 1510)

Aniversari del començament del pontificat de Sant Joan XXIII (1958)

Aniversari del naiximent de l'escriptor anglés Evelyn Waugh (Londres, 1903).

Martirologi Romà


2. A Magúncia, a la Gàl·lia Bèlgica, hui a Alemanya, sant Ferruci, màrtir, de qui es conta que, havent abandonat el servici militar per a servir a Crist millor i més lliurement, va acabar la seua vida en el martiri. (c. 300)

3. Prop de Como, a la Gàl·lia Cisalpina, actual Itàlia, sant Fidel, màrtir. (c. s. IV)

4. A Àvila, ciutat d'Hispània, passió dels sants Vicent, Sabina i Cristeta, màrtirs, que, fugint de Talavera, van ser assassinats cruelment. (c. 305)

5. A Thiers, a Aquitània, actual França, sant Genís, que va passar d'este món al cel pel martiri, portant encara la vesta blanca del baptisme. (c. s. IV)

6. A Amiens, lloc de Nèustria, a la Gàl·lia, també França en l'actualitat, sant Salvi, bisbe, dedicat a les ciències divines des de la seua joventut i adornat per la integritat de costums. (c. 625)

7. A Meaux, de nou en Nèustria, sant Faró, bisbe, a qui, sent familiar del rei, va convidar la seua germana santa Fara a dedicar-se al servici de Déu. Va convéncer la seua esposa perquè rebera el vel de religiosa, a fi de poder formar ell part del clero, dins del qual, cridat a assumir la funció pastoral, va fer grans donacions dels seus propis béns a l'Església, erigint parròquies i monestirs. (c. 670)

8. A Annecy, a la regió de Savoia, igualment a França, commemoració de sant Germà, abat, el qual, insigne pel seu amor a la soledat, va fundar i va dirigir el cenobi de Talloires. (s. XI)

9. A la província de Fujian, a la Xina, sants Francesc Serrano, bisbe, i Joaquim Royo, Joan Alcober Figuera i Francesc Díaz del Rincón, preveres de l'Orde de Predicadors i màrtirs, que van confirmar la seua fe en el martiri. (1748)

10. Al territori de Cho-Ra, a Tonquín, hui Vietnam, sant Joan Đạt, prevere i màrtir, decapitat per la seua fe en Crist. (1798)

Sant Roderic Aguilar
11. A la localitat d'Ejutla, a Mèxic, sant Roderic Aguilar, prevere i màrtir, que durant la persecució va ser penjat d'un arbre pels soldats, i va aconseguir així gloriosament el martiri que desitjava. (1927)

12. A Alzira, beat valencià Salvador Damià Enguix Garés, màrtir, pare de família. (1936) (memòria a Alzira)

13. A Gilet, beat Josep Ramon Ruiz Bruixola, prevere i màrtir. (1936) (memòria a Sant Nicolau de València i a Foios).

3 d'octubre de 2023, dimarts: Sant Francesc de Borja

DIMARTS DE LA SETMANA XXVI / I


Lectura primera Za 8,20-23

Seran molts els pobles que vindran a Jerusalem a buscar el Senyor

Lectura de la profecia de Zacaries

Açò diu el Senyor de l'univers:
Encara vindran altres pobles
i habitants de grans ciutats.
Els d'una ciutat
invitaran els d'una altra dient-los:
«Anem a implorar el favor del Senyor,
a buscar el Senyor de l'univers».
I ells els respondran:
«Nosaltres també hi volem anar».
Seran molts, moltíssims, els pobles i les nacions
que vindran a Jerusalem
a buscar el Senyor de l'univers,
a implorar el seu favor.
Açò diu el Senyor de l'univers:
Aquells dies, deu hòmens de llengües diferents,
provinent de totes les nacions,
s'aferraran al mantell d'un home de Judà i li diran:
«Volem anar amb vosaltres,
perquè sabem que Déu està al vostre costat».

Salm responsorial 86,1-3.4-5.6-7 (R.: Za 8,23)

El Senyor té el palau al mont sant,
i estima més els portals de Sió
que totes les viles de Jacob.
S'han dit de tu, ciutat de Déu,
oracles gloriosos.

R. Déu està al nostre costat.

«Compte Egipte i Babilònia
entre els pobles que em coneixen.
A Filistea, a Tir i a Etiòpia
els dic: Fills de Sió».
Diuen d'ella:
«És l'Altíssim mateix qui l'ha fundada;
este i aquell altre són fills de Sió». R.

El Senyor escriu en el llibre dels pobles:
«Fill de Sió».
I cantaran mentres dansen:
«¡De tu brollen totes les meues fonts!». R.

Al·leluia Mc 10,45

El Fill de l'home ha vingut a servir,
i a donar la seua vida en rescat per molts.

Evangeli Lc 9,51-56

Jesús va decidir encaminar-se a Jerusalem

 Lectura de l'evangeli segons sant Lluc

Quan s'acostaven els dies en què Jesús havia de ser endut al cel, ell va decidir encaminar-se a Jerusalem. Envià alguns davant d'ell, i ells, fent camí, entraren en un poble de samaritans a preparar la seua arribada. Però no el volgueren acollir, perquè s'encaminava a Jerusalem. 
En vore això, els deixebles Jaume i Joan li digueren: "Senyor, ¿voleu que diguem que baixe foc del cel i els consumisca?" Però Jesús es va girar i els va reptar. I se n'anaren a un altre poble.
 
Sant Francesc de Borja,
d'Alonso Cano (Museu de
Belles Arts de Sevilla). 1624

SANT FRANCESC DE BORJA

Memòria

Memòria obligatòria a l'arxidiòcesi de València. Lliure en altres.

Fem memòria hui de sant Francesc de Borja, prevere, nascut a Gandia l'any 1510. Morta la seua dona, amb qui havia tingut huit fills, va ingressar en l'Orde de la Companyia de Jesús, i a pesar d'haver abdicat del seu títol de virrei i rebutjat la dignitat cardenalícia, va ser elegit tercer prepòsit general de l'Orde, i va ser memorable per la seua austeritat de vida i oració. Va morir a Roma l'any 1572.

Sant Francesc de Borja, prevere, titular de l'església parroquial de la Carroja (la Vall de Gallinera), una de Gandia i una de València. Dona nom a un arxiprestat de la diòcesi de València. A Roma, prop de San Pietro, hi ha l'església de San Francesco Borgia dei Gesuiti. A Catània també té una església dedicada.

Del Diari de sant Francesc de Borja

"Dia 1r. Consolació. Comença l'exercici nou de les hores, demanant altrament veure les criatures en el Creador i sobretot el proïsme. I jo sense nafra. "Déu del meu cor". Viure en el Senyor. L'amor amb què el Pare dona el Fill i amb el que vingué i el de l'Esperit Sant amb qui es donà. Demanar aquest amor per a oblit de ço d'ací i per viure en el Senyor com si no veiés res més que Ell.

Dia 3. Començà la vida de la vespra de sant Francesc. Repartir l'oració mental pels col·legis. Memorial a banda".

(Francesc de Borja i Aragó: "Octubre [de 1565]", Diari, edició i traducció a cura de Joan Iborra, 3 i 4, València 2010, p. 158).

* * * * *

A Ayódar, festa a la Mare de Déu del Roser

A Nàquera, festa a la Mare de Déu de l'Encarnació

A Ribesalbes, festa al Santíssim Crist del Calvari

A Sella, festes a la Divina Aurora

Martirologi Romà

Elogis del dia 3 d'octubre

Commemoració de sant Dionís [o Donís o Dionisi] l'Areopagita, que es va adherir a Crist en escoltar l'apòstol sant Pau parlant davant de l'Areòpag, i va ser primer bisbe d'Atenes († s. I).

Santa Càndida, màrtir. († Roma, s. inc.)

Commemoració dels sants Faust, Gai, Pere, Pau, Eusebi, Querimó, Luci i altres dos, tots els quals, primer en temps de l'emperador Deci i després sota Valerià, per mandat del prefecte Emilià van patir de moltes maneres, juntament amb el bisbe Dionís, i arribaren a ser confessors de la fe; entre ells, Faust va aconseguir la palma del martiri sota l'emperador Dioclecià. († Alexandria, a Egipte, s. III/IV)

Commemoració de sant Hesiqui, monjo, deixeble de sant Hilarió i company seu de peregrinació. († Mayuma, a Palestina, s. IV)

Commemoració de sant Maximià, bisbe de Bagai, a Numídia, actual Algèria, que, apallissat repetides vegades pels heretges, va ser precipitat des de l'alt d'una torre i el van deixar per mort, però, recollit per uns transeünts, es va recuperar i no va deixar de lluitar per la fe catòlica. († c. 410)

Sant Ciprià [o Cebrià], bisbe, deixeble de sant Cesari d'Arle, que va defensar en diversos sínodes la fe ortodoxa sobre la gràcia, ensenyant que ningú pot arribar al diví sense abans haver sigut cridat per la gràcia de Déu. († Toulon, a la regió de Provença, a la Gàl·lia, hui França, c. 543)

Entre els saxons, dos sants màrtirs de nom Evald, un anomenat "Negre" i l'altre "Blanc", tots dos preveres i oriünds d'Anglaterra, que, seguint l'exemple de sant Willibrord i els seus companys, van passar a evangelitzar Saxònia, on, després de començar a predicar a Crist, van ser capturats pels pagans i van consumar el martiri. († 695)

Beat Ot o Otó, fundador i primer abat. († monestir de Metten, a Baviera, actual Alemanya, 802)

Sant Gerard, primer abat del monestir de Brogne, que ell mateix havia fundat. Va treballar per a instaurar la disciplina monàstica a Flandes i Lotaríngia, i va ajudar molts monestirs a recuperar l'observança primitiva. († regió de Namur, en Lotaríngia, actualment Bèlgica, 959)

Va nàixer a Staves, comtat de Namur, a finals del segle IX, i va morir a Brogne o Saint-Gérard, el 3 d'octubre del 959. El jove Gerard, com la major part dels hòmens de la seua categoria, en un principi va fer la carrera de les armes. La devoció que professava malgrat trobar-se entre les distraccions del campament era digna d'admiració.
Aclaparat per l'edat i les malalties, va posar vicaris o abats en el seu lloc en diferents abadies que tenia al seu càrrec, i es va retirar al de Brogne. Encara va tenir coratge per fa er un viatge a Roma amb la finalitat d'obtenir una butla que confirmara els privilegis de l'anomenada abadia. Al seu retorn va realitzar una visita final a totes les comunitats que havia reorganitzat. El seu cos encara es conserva a Brogne, ara anomenada Saint-Gérard. [font]

Beat Adelgot, bisbe, deixeble de sant Bernat a Clairvaux, que va ser un bon exemple de disciplina monàstica. († Chur, a la regió d'Helvècia, hui Suïssa, 1160)

Beats Ambròs Francesc Ferro, prevere, i companys, màrtirs,* que van donar la vida víctimes de l'opressió que es va desencadenar contra la fe catòlica († Al costat del riu Uruaçu, prop de Natal, al Brasil, 1645).

* Els noms són: beats Antoni Baracho, Antoni Vilela Cid, Antoni Vilela fill i la seua filla, Diego Pereira, Manuel Rodrigues Moura i la seua esposa, filla de Francesc Dias fill, Francesc de Bastos, Francesc Mendes Pereira, Joan da Silveira, Joan Lostau Navarro, Joan Martins i set jóvens, Josep do Porto, Mateu Moreira, Simó Correia, Esteve Machado de Miranda i dos filles seues, i Vicent de Souza Pereira.

Beat Crescenci García Pobo, prevere dels Terciaris Caputxins de la Mare de Déu dels Dolors i màrtir. († Madrid, 1936)

Beat Jesús Jaramillo Monsalve (1916- prop de Fortul, departament d'Arauca, Colòmbia 1989). Bisbe d'Arauca, sacerdot de l'Institut per a les Missions Estrangeres de Yarumal, assessinat per odi a la fe per la guerrilla colombiana.

30 de setembre de 2023, dissabte: Sant Jeroni

DISSABTE DE LA SETMANA XXV / I


Lectura primera Za 2,5-9.14-15a

Jo vindré a viure enmig de tu


Lectura de la profecia de Zacaries


Alçant els ulls vaig vore un home que tenia a la mà una corda de prendre mides. Li vaig preguntar: «On vas?» Ell em va respondre: «A amidar Jerusalem. Vull saber l'amplària i la llargària que ha de tindre.»

En aquell moment l'àngel que parlava amb mi va eixir i va trobar un altre àngel, i li va dir: «Corre, digues a aquell jove que Jerusalem ha de ser una ciutat sense muralles, per a que hi puga cabre la multitud i el bestiar que hi viurà. Jo mateix, diu l'oracle del Senyor, seré per a Jerusalem com una muralla de foc, entorn de la ciutat, i la meua glòria hi residirà.

Crida de goig i estigues de festa, ciutat de Sió:

que jo vinc a viure enmig de tu,

diu l'oracle del Senyor.

Aquell dia moltes nacions s'uniran al Senyor;

formaran part del seu poble».


Salm responsorial Jr 31,10.11-12ab.13 (R.: 10d)

Escolteu, estrangers, una paraula del Senyor,

anuncieu-la lluny, a les illes:

«El qui havia dispersat Israel, el reunirà,

i el guardarà com un pastor el seu ramat».


R. El Senyor ens guardarà

com un pastor el seu ramat.


El Senyor ha redimit Israel,

l'allibera de les mans dels més forts.

Vindran a les altures de Sió cridant de goig,

a la llum de l'abundor del Senyor. R.


Dansaran d'alegria les xiques,

dansaran junts jóvens i vells;

«canviaré el dol en dies de festa,

els consolaré de les penes i els alegraré». R.


Al·leluia 2Tm 1,10

Jesucrist, el nostre salvador,

ha destituït la mort

i, amb l'Evangeli,

ha fet resplandir la llum de la vida.


Evangeli Lc 9,43b-45

El Fill de l'home ha de ser entregat. No gosaven fer-li preguntes sobre això


 Lectura de l'evangeli segons sant Lluc


En aquell temps, veent Jesús que tots s'admiraven d'allò que ell feia, va dir als seus deixebles: «Que vos quede ben gravat açò que vos dic: El Fill de l'home ha de ser entregat en mans dels hòmens».

Ells no entenien què volia dir. El sentit d'esta predicció els resultava ben obscur, però no gosaven fer-li preguntes sobre això.



Sant Jeroni, prevere i doctor de l'Església


Sant Jeroni penitent,
de Josep de Ribera
(Museu Thyssen-Bornemisza,
Madrid)
 Memòria de sant Jeroni, qui, nascut a Dalmàcia, va estudiar a Roma, on va cultivar amb cura tots els sabers, i allí va rebre el baptisme cristià. Després, captat pel valor de la vida contemplativa, va anar a Orient, on es va entregar a l'existència ascètica i es va ordenar de prevere. Tornat a Roma, va ser secretari del papa Damas. Després va fixar la residència a Betlem de la Judea, on va viure una vida monàstica dedicat a traduir i esplanar les Sagrades Escriptures. Així es va revelar com a insigne doctor. De manera admirable va ser partícip de moltes necessitats de l'Església i, finalment, arribat a una edat provecta, va descansar en la pau del Senyor
(420).

Sant Jeroni, prevere i doctor de l'Església (mem. ob.), titular de les esglésies parroquials d'Alfarrasí, Manises i una de València.

Amb motiu de l'inici del 1600 aniversari de la mort de sant Jeroni (Betlem 420), el papa Francesc va publicar el "motu proprio" Aperuit illis amb el qual instituïx el Diumenge de la Paraula de Déu.

A Burjassot, festa a la Virgen de la Cabeza


Santoral


Sant Antoní, màrtir. († Piacenza, Itàlia, s. inc.)

Sants Urs i Víctor, màrtirs, que, segons la tradició, van pertànyer a la legió Tebana. († Solothurn, al territori d'Helvècia, hui Suïssa, c. 320)

Sant Gregori, anomenat l'"Il·luminador", bisbe, que després de suportar molts treballs, es va retirar a una cova pròxima a la confluència de l'Eufrates ramificat, i allí va descansar en pau. És considerat apòstol dels armenis. († Armènia, c. 326)

Santa Eusèbia, verge, fidel servidora de Déu des de la joventut fins a l'ancianitat. († Marsella, c. 497)

Sant Honori de Cantorbery, bisbe, abans monjo romà, enviat pel papa sant Gregori Magne com a company de sant Agustí per a evangelitzar Anglaterra, al qual finalment va succeir en la seu episcopal. († Cantorbery, al comtat de Kent, a Anglaterra, 653)

Sant Simó, monjo, abans comte de Crépy, a França, que, renunciant a la pàtria, al matrimoni i a tot, va triar la vida monàstica i després l'eremítica a les muntanyes del Jura, i reclamat moltes vegades com a llegat de pau per a conciliació entre prínceps, va morir finalment a Roma, i va ser sepultat en la basílica de Sant Pere. († 1082)

Sant Amat, bisbe. († Prop de Nusco, lloc de Campània, a Itàlia, 1093)

Sant Ismidó, bisbe, que enamorat dels Sants Llocs, per dues vegades va peregrinar piadosament a Palestina. († Die, a la Gàl·lia Lugdunense, França en l'actualitat, 1115)

Beata Felicia Meda, abadessa clarissa. (Pesaro, en el Picé, actual regió de les Marques, a Itàlia, 1444)

Sant Francesc de Borja, prevere, que a Espanya se celebra el dia 3 d'octubre. († Roma, 1572)

Beat Joan Nicolau Cordier, prevere i màrtir, que, suprimida l'Orde de la Companyia de Jesús, va continuar exercint el ministeri sacerdotal a la regió de Verdun, fins que, en la Revolució Francesa, per la seua condició de sacerdot va ser empresonat en una nau ancorada en la mar, on va morir de malaltia i inanició. († litoral nord de França, enfront de Rochefort, 1794)

Beat Frederic Albert, prevere, que, quan era rector, va fundar la Congregació de Germanes de Sant Vicent de Paül de la Immaculada Concepció, destinada a la redempció de la gent caiguda en la misèria. (†Lanzo, pròxima a Torí, Itàlia, 1876)

Aniversari de la mort de santa Teresa de Lisieux, la memòria de la qual se celebra demà (1897).

entrada destacada

24 d'agost de 2026, dilluns: Sant Bertomeu

SANT BERTOMEU, APÒSTOL Festa Martiri de Sant Bertomeu (Seu de València) F esta de  Sant Bertomeu, apòstol , a qui generalment s'identifi...

entrades populars