30 de gener de 2022, diumenge IV

 Lectures del dia (AVL):

    Jer 1, 4-5.17-19. Et vaig fer profeta de les nacions

    Sal 71 (70), 1-2.3ab-4a.5-6ab.15ab i 17 (R.:15a). Els meus llavis diran a tots com m’ajudeu

    1Cor 12,31-13,13. Subsistixen la fe, l’esperança i l’amor; però l’amor és el més gran

    Lc 4, 21-30. Jesús, igual que Elies i Eliseu, no és enviat només als jueus

L'oració col·lecta de hui és un model del que hem de demanar cada dia: l'amor a Déu i al proïsme. Perquè si no tenim en nosaltres el do de l'amor de Déu, la nostra lluita contra el pecat serà més difícil, així com el creiximent en la virtut (cf. segona lect.). L'evangeli ens presenta l'arrel del caràcter missioner de l'Església: Jesús, com Elies i Eliseu, no va ser enviat només als jueus. La primera lect. fa referència també a eixa obertura de la predicació profètica cap als gentils, quan Déu li diu a Jeremies: «Et vaig nomenar profeta dels gentils». Encara que portar a tots l'Evangeli ens puga produir incomprensions i persecucions, no hem de tindre por perquè el Senyor està amb nosaltres per a alliberar-nos.

Dia Escolar per la No-violència i la Pau.

• Papa Francesc: Missatge per a la 55a Jornada Mudial de la Pau (2022)

Aniversari del traspàs de Dominique Pire, dominic, Premi Nobel de la Pau de 1958 (Lovaina 1969)

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del 30 de gener

1. A Jerusalem, sant Maties, bisbe, que va descansar en pau després de suportar molts sofriments per la causa de Crist. (s. II)

2. A la ciutat d'Edessa, a Osroene, actual Turquia, sant Barsimeu, bisbe, que en temps de l'emperador Deci va ser assotat per la seua fe en Crist, i després, acabada la persecució i alliberat de la presó, va dedicar la resta de la seua vida a governar amb total entrega l'Església a ell encomanada. (s. III)

3. A Roma, commemoració de santa Martina, a qui el papa Donus va dedicar una basílica al seu nom al fòrum romà. (677)

4. A l'abadia de Chelles, al territori de París, a França, santa Batilde [o Batilda], reina, que va fundar un cenobi sota la Regla de sant Benet, a l'estil de l'abadia de Luxeuil, i, a la mort del seu espòs, Clodoveu II, va governar el regne dels francs. Quan va assumir el seu fill el poder, es va retirar a la citada abadia, i va viure fins a la seua mort sota l'observança de la Regla. (680)

5. A l'abadia de Maubeuge, al territori de Nèustria, també a l'actual França, santa Aldegunda, abadessa, en temps del rei Dagobert. (c. 684)

6. A la ciutat de Pavia, a la regió italiana de Llombardia, sant Armentari, bisbe, que va col·locar solemnement a la basílica de Sant Pere in Cælo Aureo el cos de sant Agustí, traslladat pel rei Liutprand. (d. 731)

7. Passió de sant Teòfil, anomenat el "Jove", màrtir, que, sent almirall d'una flota cristiana, va ser capturat a Xipre i conduït a la presència de Harun, califa suprem dels sarraïns. Atés que ni les amenaces ni les promeses van poder fer-lo apostatar de Crist, va ser ferit de mort amb l'espasa. (792)

8. A la ciutat de Burgos, a Castella la Vella, sant Lesmes (o Adelelm), abat, que va convertir en monestir la capella de Sant Joan i l'hospital de pobres contigu. (1097)

9. A Dublín, a Irlanda, trànsit del beat Francesc Taylor, màrtir, que, sent pare de família, va passar set anys en la presó a causa de la seua fe catòlica i, després de suportar tribulacions en la seua ancianitat, va acabar el seu martiri sota el regnat de Jaume I. (1584)

10. A Viterbo, a la regió italiana del Laci, santa Jacinta Mariscotti, verge, del Tercer Orde Regular de Sant Francesc, qui, després de perdre quinze anys entregada a plaers vans, va abraçar amb fervor la conversió i va promoure confraternitats per a assistir els ancians i per a fomentar el culte a l'Eucaristia. (1640)

11. A Torí, ciutat del Piemont, també a Itàlia, beat Sebastià Valfré, prevere de la Congregació de l'Oratori de Sant Felip Neri, que amb la seua entrega desinteressada va ajudar pobres, malalts i empresonats, i va conduir-ne molts cap a Crist amb la seua amistat i la seua exímia caritat. (1710)

12. A Seül, a Corea, sant Pau Ho Hyob, màrtir, que, sent soldat, va ser tancat a la presó per confessar-se cristià i, sotmés a turment, van arribar a cedir les seues forces, fent l'efecte de retractar-se, però penedit i recuperat, ell mateix es va presentar davant del jutge confirmant la seua fe en Crist, per la qual cosa, empresonat de nou, després de llarg temps va morir a conseqüència del maltractament rebut. (1840)

13. A Tonquín, actual Vietnam, sant Tomàs Khuong, prevere i màrtir, que en la persecució sota l'emperador Tu Duc va confessar amb gran força d'ànim ser cristià. Va ser empresonat i, finalment, de genolls davant de la Creu, el van matar a destralades. (1860)

14. A la ciutat de Guadalajara, a Mèxic, sant David Galván, prevere i màrtir, que durant la persecució mexicana, per defensar la santedat del matrimoni, va obtindre la corona del martiri en ser afusellat sense judici previ pels soldats. (1915)

15. A Malonne, població de Bèlgica, sant Mucià Maria (Lluís) Viaux, dels Germans de les Escoles Cristianes, que va dedicar tota la seua vida, amb constància i generositat, a la formació dels jóvens. (1917)

16. Al monestir de sant Benet de Maredsous, també a Bèlgica, beat Columba (Josep) Marmion, el qual, nascut a Irlanda i ordenat sacerdot, va arribar a ser abat d'aquell monestir benedictí, on es va distingir com a pare del cenobi, guia d'ànimes en el camí de la santedat, així com per la seua riquesa en doctrina espiritual i eloqüència. (1923)

• J.M. Bausset: El beat Columba Marmion, abat de Maredsous (2015)

17. A Torrent (l'Horta), beata valenciana Carme Garcia Moyon, màrtir, mestra de la doctrina cristiana, cooperadora laica amigoniana (memòria a Sogorb i Torrent). (1937)

18. A la ciutat de Gdeszyn, a Polònia, beat Segimon Pisarski, prevere i màrtir, que en temps de guerra, per no renunciar a la seua fe davant dels perseguidors, va ser afusellat al costat de la parròquia del lloc. (1943)

- Beat Bronisław Markiewicz (Pruchnik, Galitzia,1842- Miejsce Piastowe, Polònia 1912) Sacerdot polonés, fundador dels Pares i de les Germanes de Sant Miquel Arcàngel.

- Beata Maria Bolognesi (1924- Rovigo, Itàlia 1980). Laica, mística, que va oferir els seus sofriments físics i espirituals per a la salvació del proïsme donant exemple d'una extraordinària acceptació i confiança en els designis de Déu.

23 de gener de 2022: Diumenge de la Paraula de Déu

 Lectures del dia (AVL):

    Neh 8,2-4a.5-6.8-10. Llegien de manera clara el llibre de la llei, perquè la lectura fóra entenedora

    Sal 19 (18), 8.9.10.15 (R.: Jo 6, 63b). Les vostres paraules, Senyor, són esperit i són vida

    1 Cor 12, 12-30. Vosaltres sou el cos de Crist i cada u n’es un membre

    Lc 1, 1-4; 4, 14-21. Hui es complix l’Escriptura que acabeu d’escoltar

Les vostres paraules, Senyor, són esperit i són vida (sal. resp.). En la litúrgia de hui se'ns invita a escoltar amb goig la Paraula de Déu, que ens mostra el camí de la salvació. Eixa Paraula és la que ens congrega com a poble de Déu, cridat a viure segons els seus manaments, una vegada alliberats del desterrament del pecat (cf. primera lect.). En Crist es complixen plenament les Escriptures de l'Antic Testament. Ell, Ungit per l'Esperit Sant, ha sigut enviat per a donar la Bona Notícia als pobres, per a anunciar l'any de gràcia del Senyor (Ev.). Formant un sol cos amb Crist (segona lect.), escoltem-lo amb fe i portem una vida segons la seua voluntat perquè meresquem abundar en bones obres (cf. primera orac.).

Sisena jornada de pregària per la unitat dels cristians.

Aniversari del naiximent de sant Vicent Ferrer (València 1350)

Aniversari de la butla pontifícia del papa Alexandre VI, Roderic de Borja, per la qual reconeixia la universitat creada amb les noves Constitucions de l'Estudi General (1501)

DIUMENGE DE LA PARAULA DE DÉU

• Avel·lí Flors: Diumenge de la Paraula de Déu (2020).
• Papa Francesc: Carta apostòlica Aperuit illis (2019)

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del 23 de gener

A la ciutat de Toledo, a la Hispània Tarraconense, sant Ildefons [o Alfons], que va ser monjo i rector del seu cenobi, i després elegit bisbe. Autor fecund de llibres i de textos litúrgics, es va distingir per la seua gran devoció a la santíssima Mare de Déu. (667)

Va nàixer a Toledo, de família noble, cap a l'any 606. Jove encara, va professar com a monjo a Agalí, monestir famós de l'Espanya visigoda, prop de la ciutat de Toledo. L'any 657 va succeir sant Eugeni a la seu metropolitana. Va ser un defensor insigne de la virginitat de la Mare de Déu i de la doctrina verdadera sobre el baptisme. Va morir el 23 de gener de 667. El seu cos va ser tralladat a Zamora.

2. A Cesarea de Mauritània, a l'actual Algèria, sants màrtirs Severià i Àquila, esposos, que van ser cremats vius. (s. III)

3. A Roma, al cementeri Major de la via Nomentana, santa Emerenciana, màrtir. (c. s. IV)

4. A Ancira [Ankara], ciutat de Galàcia, hui Turquia, sants Clement [o Climent], bisbe, i Agatàngel, màrtirs. (s. IV)

5. A Teano, a la regió hui italiana de Campània, commemoració de sant Amassi, bisbe. (c. 356)

6. A Dampierre, prop de Besançon, a Borgonya, actualment França, sant Mainbod, oriünd d'Irlanda, el qual, pelegrí i eremita, va ser assassinat per uns lladres. (c. s. VIII)

7. A la ciutat de Seül, a Corea, sant Andreu Chong (Tyong) Hwagyong, catequista i màrtir, que va col·laborar amb el sant bisbe Llorenç Imbert, fent de la seua casa un refugi per als cristians i, per esta raó, va ser ferit cruelment i estrangulat en la presó. (1840)

16 de gener de 2022, diumenge II

 Lectures del dia (AVL)

    Is 62, 1-5. El teu Déu s’alegrarà de tindre’t, com el nóvio s’alegra de tindre la nóvia

    Sal 95. R. Conteu a tots els pobles els prodigis del Senyor

    1 Cor 12, 4-11. L’únic i mateix Esperit distribuïx els seus dons a cadascú com ell vol

    Jo 2, 1-11. Així començà Jesús els seus senyals a Canà de Galilea

La Paraula de Déu este diumenge ens presenta, d'una banda, la realitat de l'Església que funciona amb els carismes i dons diversos que l'Esperit Sant dona a cadascú. Uns dons que són per a servir a Déu i als altres, la base dels quals són la caritat i l'amor (cf. orac. després de la comunió). Cadascú, per tant, ha de descobrir els seus dons i la seua vocació específica des d'estos (2 lect.). D'altra banda, la 1 lect. i l'Ev. ens parlen de l'amor esponsal de Déu amb el seu poble, simbolitzat en el vi esgotat de l'Antiga Aliança. Per Crist es du a terme el vi nou de la Nova Aliança: Crist és l'espòs, l'Església l'esposa. El matrimoni és el sagrament d'eixe amor etern.

Meditació amb el papa Francesc: Unes noces a Canà de Galilea (2019/2016)

Vigília de Sant Antoni, abat.

Jornada de la Infància Missionera

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del 16 de gener

1. A Roma, al cementeri de Priscil·la, a la via Salària Nova, sepultura de sant Marcel I, papa, que, com testifica sant Damas, va ser un pastor verdader, per la qual cosa va patir molt. Va ser expulsat de la seua pàtria i va morir en el desterrament després de ser denunciat falsament davant del tirà per alguns que menyspreaven la penitència que els havia imposat. (309)

2. A la ciutat d'Aulònia, a Il·líria, actual Albània, sant Dànat [o Dànax] de Vlöre, màrtir. (s. inc.)

3. A Rinocorurua, a Egipte, sant Melas, bisbe, que en temps de l'emperador arrià Valent va patir el desterrament per la seua adhesió a la fe ortodoxa, després de la qual cosa va descansar en pau. (c. 390)

4. A Arle [Arlés], ciutat de la regió de Provença, a la Gàl·lia, hui França, sant Honorat, bisbe, que va fundar el cèlebre monestir a l'illa de Lerins i, després, va acceptar regir la seu d'Arle. (429)

• Sant Honorat de Lerins (o d'Arle), monjo i bisbe.

    Sant Honorat d'Arle, titular de l'església parroquial i patró de Vinalesa.

• Honorat de Lerins i la parròquia de Vinalesa.

5. A Moûtiers, a la Gàl·lia Vienense, també França en l'actualitat, sant Jaume, bisbe, deixeble de sant Honorat de Lerins. (s. V)

6. A la ciutat d'Oderzo, a la regió hui italiana de Venècia, sant Tizià, bisbe. (s. V)

7. Al voltant de Tours, a la Gàl·lia Lugdunense, hui França, commemoració de sant Leobat, abat, a qui el seu mestre sant Urs va designar com a superior del monestir recentment fundat de Sénevière, que va governar santament fins a la seua vellesa. (s. V)

8. Al lloc de Dombes, també a la Gàl·lia Lugdunense, sant Triveri, prevere, monjo i finalment eremita. (c. 550)

9. A Mézerolles, al costat del riu Authie, a la Gàl·lia, de nou a l'actual França, sant Furseu, abat primer a Irlanda, després a Anglaterra i finalment a la Gàl·lia, on va fundar l'abadia de Lagny. (c. 650)

10. A Bagno di Romagna, a Itàlia, santa Joana, verge, que, admesa en l'Orde Camaldulenc, es va distingir per la seua obediència i humilitat. (1105)

11. A Marràqueix, al Magreb, actual Marroc, sants màrtirs Berard, Otó i Pere, preveres, Acursi i Adjut, religiosos, tots de l'Orde dels Germans Menors, que, enviats per sant Francesc per a anunciar l'Evangeli als musulmans, van ser capturats a Sevilla i traslladats a Marràqueix, on els van ajusticiar amb l'espasa per orde del príncep dels sarraïns. (1226)

12. A Kandy, ciutat de l'illa de Ceilan, hui Sri Lanka, a l'Oceà Índic, sant Josep Vaz, prevere de la Congregació de l'Oratori de Sant Felip Neri, que es va entregar amb admirable ardor a predicar l'Evangeli per aquelles terres i incansablement va confirmar en la fe els catòlics que romanien dispersos i amagats. (1711). Canonitzat en 2015

Beata Joana Maria Condesa i Lluch

13. A Brescia, a Itàlia, beat Josep Antoni Tovini, el qual, sent mestre, es va ocupar a erigir nombroses escoles cristianes i a promoure la construcció d'obres públiques, i en tota la seua activitat va deixar testimoniatge de la seua oració i de les seues virtuts. (1897)

14. A València, beata Joana Maria Condesa i Lluch, verge, que, amb sol·lícita caritat i esperit de sacrifici envers els pobres, xiquets i, especialment, cap a les dones que treballaven fora de casa, es va entregar completament a la seua atenció. Va fundar per a la seua tutela la Congregació d'Esclaves de Maria Immaculada. (1916)

• Beata Joana Maria Condesa (Cercapou)

15. Beat Lluís Antoni Rosa Ormières (1809- Gijón, Astúries, Espanya 1890). Sacerdot francés, fundador de la Congregació de Germanes de l'Àngel de la Guarda, per a l'educació dels xiquets.

9 de gener de 2022, diumenge: Baptisme del Senyor

 Lectures del dia (AVL)

Festa del Baptisme del Senyor.

Amb esta festa acaba el cicle litúrgic de Nadal-Epifania. Hui, en el seu baptisme, Jesús és revelat pel Pare com el «Fill amat, en qui m'he complagut» (Evangeli). I és ungit per l'Esperit Sant, que va descendir en forma de colom, per a ser reconegut com a Crist, enviat a evangelitzar als pobres (cf. Prefaci). I així, passat el temps del baptisme de Joan, nosaltres hem sigut batejats per Crist amb l'Esperit Sant pel qual som fills de Déu. Demanem al Pare que escoltem fidelment la paraula del seu Unigènit, perquè de deveres ens anomenem i siguem fills seus (cf. oració després de la comunió).

• T’estime (Lluc 3,15-16.21-22)
• J.M. Bausset: El Baptisme de Jesús (2015)

Sant Eulogi de Còrdova, prevere i màrtir.

Va nàixer a Còrdova a començament del segle IX, i allí va exercir el ministeri. És l'escriptor principal de l'Església mossàrab. Va ser el consolador i mantenidor dels perseguits per la fe, en la dificultosa situació de l'Església cristiana. Va sofrir el martiri el dia 11 de març de l'any 859, quan ja havia estat preconitzat bisbe de Toledo. Va morir decapitat. Molt poc després de mort, se li va començar a donar culte. 

Martirologi Romà

1. A Còrdova, ciutat d'Andalusia, sant Eulogi, prevere i màrtir. (859)

2. A Ancona, al Picé, actual regió italiana de les Marques, sant Marcel·lí, bisbe, que, segons va escriure el papa sant Gregori el Gran, per gràcia de Déu va deslliurar la ciutat d'un incendi. (s. VI)

3. A Canterbury, a Anglaterra, sant Adrià, abat, el qual, nascut a Àfrica, des de Nàpols va viatjar a Anglaterra, on, molt preparat en ciències eclesiàstiques i civils, va educar egrègiament gran nombre de deixebles. (710)

4. A Escòcia, sant Fil.là, abat del monestir de Sant Andreu, notable per la seua vida austera i per haver viscut en la solitud. (c. 710)

5. A la muntanya de l’Olimp, a Bitínia, a la Turquia actual, sant Eustraci, anomenat "Taumaturg", abat del monestir d’Abgaro. (s. IX)

6. A Thénezay, a la regió de Poitiers, a Aquitània, hui França, sant Honorat de Buzançais, que, mercader de bestiar, repartia els seus diners entre els pobres, i va perir assassinat per uns lladres als quals reprenia. (1250)

7. A Certaldo, lloc de la regió italiana de Toscana, beata Júlia de la Rena, de la Tercera Orde de Sant Agustí, que va romandre tancada en una petita cel·la al costat de l'església, en la qual va viure només per a Déu. (1367)

8. A Ancona, al Picé, actual regió italiana de les Marques, beat Antoni Fatati, bisbe, que en totes les missions que li van encomanar els Romans Pontífexs es va mostrar prudent i equànime, auster per a si i generós envers els pobres. (1484)

9. A la ciutat de Nancy, a França, beata Maria Teresa de Jesús (Alèxia) Le Clerc, verge, que juntament amb sant Pere Fourier, va fundar la Congregació de Canongesses Regulars de la Mare de Déu, sota la Regla de sant Agustí, per a l'educació de les jóvens. (1622)

10. A Seül, a Corea, santes màrtirs Àgata Yi, verge, els pares de la qual van morir també màrtirs, i Teresa Kim, viuda, que, tancades en la presó, primer van ser assotades i després degollades. (1840)

11. Al camp de concentració de Dachau, pròxim a la ciutat de Munic, a Alemanya, beats Josep Pawlowski i Casimir Grelewski, preveres i màrtirs, els quals, en ser envaïda Polònia en temps de la guerra, van ser deportats a este camp de concentració i van consumar el seu martiri en la forca. (1942)