1 de febrer de 2024, dijous IV

DIJOUS DE LA SETMANA IV DURANT L'ANY / II

Lectura primera 1R 2,1-4.10-12

Me'n vaig ja pel camí que tots seguixen.

Sigues valent i porta't com un home

Lectura del primer llibre dels Reis

Quan David va vore que s'acostava el dia de la seua mort, va fer estes recomanacions al seu fill Salomó:

«Me'n vaig ja pel camí que tots seguixen. Sigues valent i porta't com un home. Complix els manaments del Senyor, el teu Déu, seguix els seus camins, posa en pràctica els seus decrets, els seus preceptes i les seues decisions; guarda la seua aliança, tal com està escrita en la llei de Moisès; d'esta manera reeixiràs en totes les teues empreses i allà on vages. Així el Senyor complirà la paraula que em va adreçar: "Si els teus fills vetlen per la seua conducta i es comporten fidelment en la meua presència amb tot el cor i amb tota l'ànima, sempre hi haurà algú de la teua dinastia que regnarà en Israel"».

David s'adormí amb els seus pares i va ser enterrat a la ciutat de David. Havia regnat quaranta anys a Israel, set a Hebron, i trenta-tres a Jerusalem. Salomó ocupà el tron de son pare David, i el seu poder reial va quedar ben consolidat.

Salm responsorial 1Cr 29,10.11abc.11d-12a.12bcd (R.: 12b)

Sou beneït, Senyor, 

Déu del nostre pare Israel,

des de sempre i per sempre.

R. Vós, Senyor, teniu la sobirania sobre tot el món.

Són vostres, Senyor, la grandesa i el poder,

la glòria, l'esplendor, la majestat;

perquè en el cel i en la terra tot és vostre. R.

Són vostres els regnes amb els seus sobirans.

Vós doneu la riquesa i els honors. R.

Vós teniu la sobirania sobre tot el món;

està en les vostres mans donar força i valentia,

fer créixer tota cosa i confortar-la. R.

Al·leluia Mc 1,15

El Regne de Déu està prop.

Convertiu-vos i creieu en la Bona Nova.

Evangeli Mc 6,7-13

Jesús començà a enviar els Dotze

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Marc

 

En aquell temps, Jesús cridà els Dotze i començà a enviar-los de dos en dos. Els donà poder sobre els esperits malignes i els instruïa dient: 

«No prengueu res per al camí, llevat del bastó: ni pa, ni alforja, ni diners. Calceu-vos les sandàlies, però no vos emporteu dos vestits». 

I els deia encara: 

«Quan entreu a una casa, quedeu-vos fins que deixeu aquell lloc. Si en un lloc no vos volen acollir ni escoltar, eixiu-ne i espolseu-vos la pols dels peus, com a acusació contra ells». 

Els Dotze se n'anaren i predicaven a la gent que es convertiren. Van expulsar molts dimonis i van curar molts malalts, ungint-los amb oli. 

• La paraula del dia: febrer (AVL)

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis de l'1 de febrer

1. A Frígia, a l'actual Turquia, commemoració de sant Trifó, màrtir. (s. inc.)

2. A Ravenna, a l'actual regió italiana d'Emília-Romanya, sant Sever, bisbe. (d. 342)

3. A Augusta Tricastina, a la Gàl·lia Vienense, a França, sant Pau, bisbe, que va donar posteriorment el seu actual nom a la ciutat, Saint-Paul-Trois-Châteaux. (s. IV)

4. A Kildare, lloc d'Irlanda, santa Brígida, abadessa, que va fundar un dels primers monestirs de l'illa i, segons es conta, va continuar el treball d'evangelització iniciat per sant Patrici. (c. 525)

Brígida és la santa nacional irlandesa, patrona de l'illa després de sant Patrici, i el seu culte es va propagar per Escòcia, Anglaterra i Gal·les. Va ser batejada per un deixeble de sant Patrici, a setze anys va entrar en religió i més tard va fundar el convent de Kildare, al comtat de Leinster, del qual va ser abadessa (se suposa que esta va ser la primera comunitat religiosa femenina que hi va haver a Irlanda). Sembla que va morir l'any 523 dC. 

5. A Augusta Pretòria, actualment Aosta, als Alps de Graies italians, sant Urs, prevere. (a. s. IX)

6. A Lo Puèi de Velai [Puy-en-Velay], lloc d'Aquitània, a la França actual, sant Agripà, bisbe i màrtir, el qual, de retorn a Roma, a la seua arribada a esta regió va ser assassinat per uns idòlatres. (s. VII)

7. A Metz, ciutat d'Austràsia, també a l'actual França, el sant rei Sigebert III, que va fundar els monestirs d'Stavelot i Malmedy, així com molts altres, i es va distingir per la seua liberalitat a fer almoines a les esglésies i als pobres. (656)

8. A la vila de Ciruelos, a la regió de Castella la Nova, sant Ramon, abat de Fitero, fundador de l'Orde de Calatrava, sota la regla del Cister, i insigne defensor del cristianisme. (c. 1160)

9. A Saint-Malo, a la Bretanya Menor, hui França, sant Joan, bisbe, home de gran austeritat i justícia, que va traslladar la seua seu episcopal des d'Aleth a eixa ciutat. Sant Bernat el va alabar com a bisbe pobre, amic dels pobres i amant de la pobresa. (1163)

10. A París, també a França, beat Reginald d'Orleans, prevere, qui, de pas per Roma, commogut per la predicació de sant Doménec, va entrar en l'Orde de Predicadors, on va atraure molts amb l'exemple de les seues virtuts i el fervor de la seua paraula. (1220)

11. Prop de Castelfiorentino, a la regió italiana de Toscana, santa Viridiana, verge, que va viure reclosa des de la joventut fins a l'ancianitat. (1236/1242)

12. A Piglio, lloc de la regió del Laci, a Itàlia, beat Andreu, de la família dels comtes de Segni, prevere de l'Orde dels Germans Menors, que, renunciant a altes dignitats, va preferir servir a Crist en la humilitat i simplicitat. (1302)

13. A Dublín, a Irlanda, beats màrtirs Conor O'Devany, bisbe de Down and Connor, de l'Orde dels Germans Menors, i Patrici O'Loughran, prevere, penjats tots dos per ser catòlics, sota el regnat de Jaume I. (1612)

14. A Londres, a Anglaterra, sant Enric Morse, prevere de la Companyia de Jesús i màrtir, el qual, capturat en diverses ocasions i exiliat dos vegades, va ser empresonat de nou, en temps del rei Carles I, per ser sacerdot, i, després d'haver celebrat la Missa en la presó, va entregar la seua ànima a Déu, penjat a Tyburn. (1645)

15. A Avrillé, a la rodalia d'Angers, a França, passió de les beates Maria Anna Vaillot i les seues quaranta-sis companyes*, que van rebre la corona del martiri durant la Revolució Francesa. (1794).

Estos són els noms: Otília Baurngarten, religiosa; Joana Gruget, Lluïsa Rallier de la Tertinilre, Magdalena Perrotin, Maria Anna Pichery i Simona Chauvigné, viudes; Francesca Pagis, Joana Fouchard, Margarida Riviére, Maria Cassin, Maria Fausseuse, Maria Galard, Maria Gasnier, Maria Joana Chauvigné, Maria Lenée, Maria Leroy Brevet, Maria Rouault, Petrina Phélippeaux, Renata Cailleau, Renata Martin i Victòria Bauduceau, esposes; Joana, Magdalena i Petrina Sailland d'Espinatz, germanes; Gabriela, Petrina i Susanna Androuin, germanes; Maria i Renata Grillard, germanes; Anna Francesca de Villencuye, Anna Hamard, Carla Davy, Caterina Cottanceau, Francesca Bellanger, Francesca Bonneau, Francesca Michau, Jacoba Monnier, Joana Bourigault, Lluïsa Amata Déan de Luigné, Magdalena Blond, Maria Leroy, Petrina Besson, Petrina Ledoyen, Petrina Grille, Renata Valin i Rosa Quenion.

16. A la ciutat de Seül, a Corea, sants màrtirs Pablo Hong Yông-ju, catequista, Joan Yi mun-u, que s'ocupava dels pobres i enterrava els cossos dels màrtirs, i Bàrbara Ch'oe Yong-i, la qual seguint els exemples dels seus pares i espòs morts pel nom de Crist, va ser decapitada igual que els altres. (1840)

17. A Torí, a Itàlia, beata Joana Francesca de la Visitació (Anna) Michelotti, verge, que va fundar l'Institut de Germanetes del Sagrat Cor, per a servir el Senyor cuidant desinteressadament els malalts pobres. (1888)

18. A la ciutat de Cúcuta, a Colòmbia, beat Lluís Variara, prevere de la Societat de Sant Francesc de Sales, que va dedicar tota la seua activitat en favor dels leprosos i va fundar la Congregació de Germanes Filles dels Sagrats Cors de Jesús i Maria. (1923)

19. Beats Mateu Casals, Teòfil Casajús, Ferran Saperas i 106 companys claretians (En diferents poblacions d'Espanya 1936). Tots membres de la Congregació dels Missioners Fills de l'Immaculat Cor de la Benaurada Mare de Déu; màrtirs a Espanya entre 1936 i 1937.

20. Beat Tshimangadzo Samuel Benedict Daswa (1946- Mbahe, Sud-àfrica 1990). Laic, pare de família i màrtir, assassinat perquè la seua fe catòlica li impedia implicar-se en res que tinguera a veure amb bruixeria.

31 de gener de 2024, dimecres IV: Sant Joan Bosco

DIMECRES DE LA SETMANA IV DURANT L'ANY / II

Lectura primera 2S 24,2.9-17

Soc jo qui ha pecat ordenant el cens del poble;

estos, que són el ramat, ¿quin mal han fet?

Lectura del segon llibre de Samuel

En aquells dies, el rei David va ordenar a Joab, general en cap de l'exèrcit, que estava al seu costat: «Recorre totes les tribus d'Israel, de Dan a Beerxeba, i fes el cens del poble, que vullc saber quants en són».

Joab donà al rei el resultat del cens del poble: a Israel hi havia huit-cents mil hòmens capaços de manejar l'espasa, i a Judà, cinc-cents mil.

Acabat el cens, David va sentir remordiments i confessà al Senyor: «He comés un gran pecat ordenant este cens. He sigut un insensat. Senyor, perdoneu la culpa del vostre servent».

L'endemà al matí, quan David es va alçar, el Senyor va fer sentir la seua paraula al profeta Gad, vident del rei, i li digué: «Ves i digues a David: "Açò diu el Senyor: Et propose tres coses: tria la que vullgues i jo l'executaré"».

Gad va anar a dur-li el missatge a David. Li va preguntar: «¿Què t'estimes més: que hi haja en el país tres anys de fam, que durant tres mesos no pugues resistir els atacs dels enemics, o que durant tres dies hi haja pesta en el país? Pensa-t'ho i mira què he de respondre al qui m'ha enviat».

David li respongué: «No tinc escapatòria, però no vullc caure en mans dels hòmens; m'estime més caure en mans del Senyor, que és molt misericordiós».

En conseqüència, David va triar la pesta. Era el temps de la sega del blat. El Senyor envià la pesta a Israel; des d'aquell matí fins al dia convingut moriren, de Dan fins a Beerxeba, setanta mil persones. Quan l'àngel anava a estendre la mà sobre Jerusalem per a devastar-la, al Senyor li va doldre aquella calamitat, i va manar a l'àngel que devastava el poble: «Prou, retira la mà».

L'àngel del Senyor es trobava en aquell moment a l'era d'Aravna, el jebuseu. David, quan va vore l'àngel que castigava el poble, va clamar al Senyor: «Soc jo qui ha pecat, qui ha obrat malament, però estos, que són el ramat, ¿quin mal han fet? Que la vostra mà caiga damunt de mi i de la meua família».

Salm responsorial 31,1-2.5.6.7 (R.: 5c)

Feliç el qui ha sigut perdonat

i ha vist colgat el seu pecat.

Feliç aquell a qui el Senyor

no li apunta la falta

i té un cor sense plecs.

R. Perdoneu-me, Senyor, la culpa comesa.

Ara reconec el pecat,

no vos amague més la culpa.

Al moment que he resolt, Senyor,

confessar-vos la falta,

m'heu perdonat la culpa comesa. R.

Per això vos supliquen els fidels

en l'hora propícia;

la crescuda de l'aigua torrencial,

a ells, no els arribarà. R.

En vós he trobat el meu refugi,

vós em guardeu del perill.

Em rodegeu de cants de llibertat. R.

Al·leluia Jo 10,27

Les meues ovelles coneixen la meua veu,

diu el Senyor;

també jo les conec i elles em seguixen.

Evangeli Mc 6,1-6

Un profeta només és menyspreat en el seu poble

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Marc

En aquell temps, Jesús va anar a Natzaret, el seu poble, i els deixebles el seguiren. El dissabte, començà a ensenyar en la sinagoga. Molts, quan el sentien, se n'estranyaven i deien:

«¿D'on li ve tot açò? ¿Què és esta saviesa que ha rebut? ¿I estos miracles obrats per les seues mans? Este, ¿no és el fuster, el fill de Maria, i germà de Jaume, de Josep, de Judes i de Simó? I les seues germanes, ¿no viuen ací entre nosaltres?»

I s'escandalitzaven d'ell. Jesús els digué:

«Un profeta només és menyspreat en el seu poble, entre els seus parents i en sa casa».

I no pogué fer allí cap miracle; només va curar uns quants malalts, imposant-los les mans. I es sorprenia de la seua incredulitat. 

Després recorria les viles i els pobles i ensenyava.

* * * * *

Dia de l'Arbre

Sant Joan Bosco, prevere (mem. ob).

Memòria de sant Joan Bosco, prevere, el qual, després d'una infantesa dura, va ser ordenat sacerdot, i a la ciutat de Torí es va dedicar amb totes les seues forces a la formació dels adolescents. Va fundar la Societat Salesiana i, amb l'ajuda de santa Maria Dominga Mazzarello, l'Institut de les Filles de Maria Auxiliadora, per a ensenyar oficis a la joventut i instruir-los en la vida cristiana. Ple de virtuts i mèrits, va volar al cel, en este dia, a la mateixa ciutat de Torí, a Itàlia. (1888)

• J.M. Bausset: Sant Joan Bosco (2015)

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del 31 de gener

2. A Corint, a la província romana d'Acaia, hui Grècia, sants màrtirs Victorí, Víctor, Nicèfor, Claudi, Diodor, Serapió i Papies, que en temps de l'emperador Deci van consumar el seu martiri després d'innombrables suplicis. (c. 250)

3. Commemoració de sant Metrà, màrtir a Alexandria d'Egipte, que en temps del mateix emperador Deci, per negar-se a proferir paraules impies, com li exigien els pagans, primer va ser cruelment turmentat i després, conduït fora de la ciutat, lapidat fins a la mort. (c. 249)

4. També a la mateixa ciutat d'Alexandria, sants màrtirs Cir i Joan, els quals, després de molts turments, van ser decapitats per confessar a Crist. (s. IV)

5. A Mòdena, localitat de la regió hui italiana d'Emília-Romanya, sant Geminià, bisbe, que va conduir la seua Església de l'error dels arrians a la fe ortodoxa. (s. IV)

6. A Pèrsia, actual Iraq, passió de sant Abraham, bisbe d'Arbelas, que en temps de Sapor, rei dels perses, va ser decapitat per negar-se a adorar el sol. (345)

7. A la ciutat de Novara, en la regió actualment italiana de Ligúria, sant Juli, prevere. (s. IV inc.).

8. A Roma, commemoració de santa Marcel·la, viuda, que, com recorda sant Jeroni, abandonà les seues riqueses i dignitats i es va ennoblir amb la pobresa i la humilitat. (410)

9. A Ferns, a Irlanda, sant Maedoc o Aidan, bisbe, que va ser el fundador del monestir d'este lloc i es va distingir per la seua austeritat. (c. 626)

10. Al territori de Coutances, a Nèustria, ara França, sant Wald o Gaud, bisbe d'Évreux. (s. VII)

11. A Viktorsberg, prop de Rankwéil, a Baviera meridional, hui Àustria, sant Eusebi, el qual, nascut a Irlanda, es va fer pelegrí per Crist i després va ser monjo a l'abadia de Sant Gal [Sankt Gallen]; acabà els seus dies com a eremita. (884)

12. A Roma, beata Lluïsa Albertoni, que va educar cristianament els seus fills i, en morir el seu espòs, després d'entrar en el Tercer Orde Regular de Sant Francesc, va prestar ajuda als necessitats, fins a tal punt que, de ser rica, va arribar a la pobresa total. (1533)

13. A Nàpols, ciutat de la regió de Campània, a Itàlia, sant Francesc Xavier Maria Bianchi, prevere de l'Orde de Clergues Regulars de Sant Pau, qui, dotat de carismes místics, va convertir a molts a una vida conforme a la gràcia de l'Evangeli. (1815)

14. Beata Maria Cristina de Savoia (1812- Nàpols, Itàlia 1836). Regna consort de les Dues Sicílies, que es va destacar per les seues virtuts, obres de pietat i pràctiques religioses.

15. A Corea, sants màrtirs Agustí Pak Chong-won, catequista, juntament amb cinc companys*, tots els quals, per mantindre fidelment la professió de la seua fe cristiana, després de patir diversos turments van ser degollats, i així van glorificar a Déu (1840)

Els noms són: sants Pere Hong Pyong-ju, catequista; Maria Yi In-dog, verge; Magdalena Son So-byog, Àgueda Yi Kyong-i i Àgueda Kwon Chin-i.

16. Beata Candelera de Sant Josep Castillo Ramírez (1863- Caracas, Veneçuela 1940). Religiosa. Fundadora de les Germanes Carmelites de la Mare Candelera.

30 de gener de 2024, dimarts IV

DIMARTS DE LA SETMANA IV DURANT L'ANY / II

Lectura primera 2S 18,9-10.14b.24-25a.30-19,3

¡Fill meu, fora millor que haguera mort jo en compte de tu!

Lectura del segon llibre de Samuel

En aquells dies, en la seua fugida, Absalom es va trobar cara a cara amb els hòmens de David. Cavalcava una mula i, en passar la mula davall del ramatge d'una gran carrasca, se li va enganxar el cap a l'arbre. Absalom va quedar penjat entre cel i terra, i la mula s'escapà. Un home que el va vore va avisar a Joab que havia vist a Absalom penjat d'una carrasca. Joab va prendre tres dards i els va clavar al cor d'Absalom.

David estava entre els dos portals de la ciutat. El sentinella apostat dalt del terrat del portal, vora la muralla, veié un home que corria tot sol i va donar l'alerta per a fer-ho saber al rei. El rei digué: «Si ve sol, és que porta una bona nova».

El rei digué a Ahimaas, el primer missatger: «Aparta't i queda't ahí». Ell s'apartà i esperà. Després arribà el cuixita i va dir: «Que el rei, el meu senyor, s'alegre per la bona nova: hui el Senyor li ha fet justícia contra tots els qui s'havien rebel·lat contra ell». El rei preguntà: «¿Està bé el jove Absalom?» Respongué el cuixita: «Que els enemics del rei, el meu senyor, i tots els qui es rebel·len per a fer-li mal acaben com este jove».

El rei, commogut, va pujar a la cambra superior del portal de la ciutat i arrancà a plorar. I anava amunt i avall cridant: «¡Fill meu Absalom, fill meu, fill meu Absalom! ¡Fora millor que haguera mort jo en compte de tu, fill meu, fill meu Absalom!» Van fer saber a Joab que el rei plorava i es lamentava per Absalom. Aquell dia la victòria es va convertir en dol de tot el poble, perquè s'havia escampat la notícia que el rei estava desconsolat per la mort del seu fill.

Salm responsorial 85,1-2.3-4.5-6 (R.: 1a)

Escolteu, Senyor, i responeu-me,

que soc un pobre desvalgut.

Guardeu-me la vida, que soc un fidel vostre.

Salveu el vostre servent que en vós confia.

R. Escolteu, Senyor, i responeu-me.

Sou el meu Déu, compadiu-me, Senyor,

que vos invoque cada dia.

Doneu eixe goig al vostre servent;

a vós eleve la meua ànima. R.

Vós, Senyor, sou indulgent i bo,

ric en amor per a qui vos invoca.

Senyor, escolteu la meua pregària,

escolteu la meua súplica. R.

Al·leluia Mt 8,17

Crist portava les nostres malalties,

ens descarregava dels nostres dolors.

Evangeli Mc 5,21-43

Xiqueta, alça't

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Marc

En aquell temps, Jesús arribà, de nou, en barca a l'altra vora del llac. Molta gent es reuní al seu voltant, i ell es quedà vora l'aigua.

Mentrestant, arriba un dels caps de sinagoga, que es deia Jaire, i, només vore'l, se li tira als peus i, suplicant-li amb tota l'ànima, li diu: «La meua xiqueta s'està morint. Veniu a imposar-li les mans per a que es cure i visca».

Jesús se n'anà amb ell. La gent que el seguia l'oprimia per tots els costats.

Hi havia una dona que patia de pèrdues de sang des de feia dotze anys. Havia patit molt en mans de metges i s'havia gastat tot el que tenia, però no havia millorat gens, sinó que anava de mal en pitjor.

Eixa dona, que havia sentit parlar de Jesús, se li acostà per darrere, enmig de la gent, i li tocà la roba, perquè pensava: «Només que li puga tocar la roba, ja em curaré».

A l'instant se li tallà l'hemorràgia i sentí que el mal havia desaparegut. Jesús, que sabia prou bé el poder que havia eixit d'ell, es girà a l'acte i preguntava a la gent: «¿Qui m'ha tocat la roba?»

Els deixebles li contestaren: «La gent vos espenta per totes bandes ¿i encara pregunteu qui vos ha tocat?»

Però Jesús anava mirant al seu voltant per a vore qui ho havia fet. I la dona, que bé sabia què li havia passat, es prosternà als seus peus tremolant de por i li explicà tota la veritat.

Jesús li va dir: «Filla, la teua fe t'ha salvat. Ves-te'n en pau i queda curada del mal que et turmentava». 

Encara parlava Jesús, quan arriben uns de casa del cap de la sinagoga i li diuen: «La teua filla s'ha mort. ¿Què trauràs de molestar més el mestre?» 

Però Jesús, en sentir estes paraules, va dir al cap de la sinagoga: «No tingues por; tingues només fe». 

I només va permetre que l'acompanyaren Pere, Jaume i Joan, el germà de Jaume. Quan arribaren a la casa del cap de la sinagoga, van vore l'escama de la gent, que plorava i feia grans planys. 

Ell va entrar en la casa i els va dir: «¿Per què esta escama i estos plors? La criatura no ha mort, sinó que dorm». 

Ells es burlaven de Jesús, però Jesús els fa eixir a tots i pren només el pare i la mare de la xiqueta i els qui l'acompanyaven, entra al lloc on estava la xiqueta, li dona la mà i li diu: «Talità, Kum», que vol dir: «T'ho mane, xiqueta, alça't». 

A l'acte, la xiqueta, que ja tenia dotze anys, s'alçà i es posà a caminar. 

Tots es quedaren meravellats. Però Jesús els prohibí que ho feren saber a ningú. I els digué que donaren menjar a la xiqueta.

 

* * * * *

Dia Escolar per la No-violència i la Pau.

• Enric Benavent, arquebisbe de València: Intel·ligència artificial i pau (2024)
• Papa Francesc: Missatge per a la 57 Jornada Mundial de la Pau (2024)

Aniversari del traspàs de Dominique Pire, dominic, Premi Nobel de la Pau de 1958 (Lovaina 1969)

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del 30 de gener

1. A Jerusalem, sant Maties, bisbe, que va descansar en pau després de suportar molts sofriments per la causa de Crist. (s. II)

2. A la ciutat d'Edessa, a Osroene, actual Turquia, sant Barsimeu, bisbe, que en temps de l'emperador Deci va ser assotat per la seua fe en Crist, i després, acabada la persecució i alliberat de la presó, va dedicar la resta de la seua vida a governar amb total entrega l'Església a ell encomanada. (s. III)

3. A Roma, commemoració de santa Martina, a qui el papa Donus va dedicar una basílica al seu nom al fòrum romà. (677)

4. A l'abadia de Chelles, al territori de París, a França, santa Batilde [o Batilda], reina, que va fundar un cenobi sota la Regla de sant Benet, a l'estil de l'abadia de Luxeuil, i, a la mort del seu espòs, Clodoveu II, va governar el regne dels francs. Quan va assumir el seu fill el poder, es va retirar a la citada abadia, i va viure fins a la seua mort sota l'observança de la Regla. (680)

5. A l'abadia de Maubeuge, al territori de Nèustria, també a l'actual França, santa Aldegunda, abadessa, en temps del rei Dagobert. (c. 684)

6. A la ciutat de Pavia, a la regió italiana de Llombardia, sant Armentari, bisbe, que va col·locar solemnement a la basílica de Sant Pere in Cælo Aureo el cos de sant Agustí, traslladat pel rei Liutprand. (d. 731)

7. Passió de sant Teòfil, anomenat el "Jove", màrtir, que, sent almirall d'una flota cristiana, va ser capturat a Xipre i conduït a la presència de Harun, califa suprem dels sarraïns. Atés que ni les amenaces ni les promeses van poder fer-lo apostatar de Crist, va ser ferit de mort amb l'espasa. (792)

8. A la ciutat de Burgos, a Castella la Vella, sant Lesmes (o Adelelm), abat, que va convertir en monestir la capella de Sant Joan i l'hospital de pobres contigu. (1097)

9. A Dublín, a Irlanda, trànsit del beat Francesc Taylor, màrtir, que, sent pare de família, va passar set anys en la presó a causa de la seua fe catòlica i, després de suportar tribulacions en la seua ancianitat, va acabar el seu martiri sota el regnat de Jaume I. (1584)

10. A Viterbo, a la regió italiana del Laci, santa Jacinta Mariscotti, verge, del Tercer Orde Regular de Sant Francesc, qui, després de perdre quinze anys entregada a plaers vans, va abraçar amb fervor la conversió i va promoure confraternitats per a assistir els ancians i per a fomentar el culte a l'Eucaristia. (1640)

11. A Torí, ciutat del Piemont, també a Itàlia, beat Sebastià Valfré, prevere de la Congregació de l'Oratori de Sant Felip Neri, que amb la seua entrega desinteressada va ajudar pobres, malalts i empresonats, i va conduir-ne molts cap a Crist amb la seua amistat i la seua exímia caritat. (1710)

12. A Seül, a Corea, sant Pau Ho Hyob, màrtir, que, sent soldat, va ser tancat a la presó per confessar-se cristià i, sotmés a turment, van arribar a cedir les seues forces, fent l'efecte de retractar-se, però penedit i recuperat, ell mateix es va presentar davant del jutge confirmant la seua fe en Crist, per la qual cosa, empresonat de nou, després de llarg temps va morir a conseqüència del maltractament rebut. (1840)

13. A Tonquín, actual Vietnam, sant Tomàs Khuong, prevere i màrtir, que en la persecució sota l'emperador Tu Duc va confessar amb gran força d'ànim ser cristià. Va ser empresonat i, finalment, de genolls davant de la Creu, el van matar a destralades. (1860)

14. Beat Bronisław Markiewicz (Pruchnik, Galitzia,1842- Miejsce Piastowe, Polònia 1912) Sacerdot polonés, fundador dels Pares i de les Germanes de Sant Miquel Arcàngel.

15. A la ciutat de Guadalajara, a Mèxic, sant David Galván, prevere i màrtir, que durant la persecució mexicana, per defensar la santedat del matrimoni, va obtindre la corona del martiri en ser afusellat sense judici previ pels soldats. (1915)

16. A Malonne, població de Bèlgica, sant Mucià Maria (Lluís) Viaux, dels Germans de les Escoles Cristianes, que va dedicar tota la seua vida, amb constància i generositat, a la formació dels jóvens. (1917)

17. Al monestir de sant Benet de Maredsous, també a Bèlgica, beat Columba (Josep) Marmion, el qual, nascut a Irlanda i ordenat sacerdot, va arribar a ser abat d'aquell monestir benedictí, on es va distingir com a pare del cenobi, guia d'ànimes en el camí de la santedat, així com per la seua riquesa en doctrina espiritual i eloqüència. (1923)

• J.M. Bausset: El beat Columba Marmion, abat de Maredsous (2015)

18. A Torrent (l'Horta), beata valenciana Carme Garcia Moyon, màrtir, mestra de la doctrina cristiana, cooperadora laica amigoniana (memòria a Sogorb i Torrent). (1937)

19. A la ciutat de Gdeszyn, a Polònia, beat Segimon Pisarski, prevere i màrtir, que en temps de guerra, per no renunciar a la seua fe davant dels perseguidors, va ser afusellat al costat de la parròquia del lloc. (1943)

20. Beata Maria Bolognesi (1924- Rovigo, Itàlia 1980). Laica, mística, que va oferir els seus sofriments físics i espirituals per a la salvació del proïsme donant exemple d'una extraordinària acceptació i confiança en els designis de Déu.

29 de gener de 2024, dilluns IV

DILLUNS DE LA SETMANA IV DURANT L'ANY / II

Lectura primera 2S 15,13-14.30;16,5-13a

Fugim d'Absalom.

Deixeu que Ximí em maleïsca: El Senyor li ho ha manat

Lectura del segon llibre de Samuel

En aquells dies, un missatger va portar a David la nova que el cor de la gent d'Israel s'havia decantat a favor d'Absalom. David va dir a tots els oficials i cortesans que l'acompanyaven a Jerusalem: «Fugim, que si Absalom ens troba a Jerusalem, no ens podrem escapar. No vos entretingueu, no siga cosa que s'afanye més que nosaltres i ens alcance; a més de derrotar-nos, podria passar la ciutat a sang i a foc».

David va pujar la costera de les Oliveres plorant, amb el cap cobert i els peus descalços. Tots els qui l'acompanyaven també es cobrien el cap i pujaven plorant.

Quan David va arribar a Bahurim, va eixir un home d'un clan de la família de Saül, que es deia Ximí, fill de Guerà. Este home maleïa a David i li tirava pedres, a ell i als seus oficials. Tota la gent i els soldats més valents escortaven a David a dreta i a esquerra. Ximí cridava a David: «Ves-te'n, ves-te'n, home sanguinari i pervers. El Senyor et fa pagar tota la sang de la família de Saül, a la qual usurpares el tron; i ara l'ha donat al teu fill Absalom. ¡Paga els teus crims, home sanguinari!»

Abisai, fill de Seruià, va dir al rei: «¿Per què este gos mort maleïx el rei, el meu senyor? Dona'm permís i li tallaré el cap». El rei li contestà: «¡No enteneu res, fills de Seruià!. Si este home em maleïx, és perquè el Senyor li ha dit que maleïsca a David. ¿Qui pot demanar-li: per què ho fas?»

Després va dir a Abisai i a tots els altres oficials: «Si em vol matar el meu propi fill, eixit de les meues entranyes, amb més raó este benjaminita. Deixeu-lo que em maleïsca. El Senyor li ho ha manat. Potser el Senyor, quan veja la meua aflicció, convertirà en bé esta maledicció de hui».

I David, amb els seus hòmens, va continuar el camí.

Salm responsorial 3,2-3.4-5.6-7 (R.: 7b)

¡Quants n'hi han, Senyor, que m'acacen!

Molts s'alcen contra mi.

Molts diuen de mi:

«No espereu que Déu el salve».

R. Alceu-vos, Senyor, salveu-me, Déu meu.

Senyor, escut i glòria meua,

vós dreceu el meu cap.

Si cride invocant el Senyor,

ell m'escolta des del mont sant. R.

Puc gitar-me i dormir i despertar:

el Senyor em sosté.

No em fa por la multitud

que acampa al meu entorn.

Alceu-vos, Senyor, salveu-me, Déu meu. R.

Al·leluia Lc 7,16

Ha aparegut entre nosaltres un gran profeta,

Déu ha visitat el seu poble.

Evangeli Mc 5,1-20

Esperit maligne, ix d'este home

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Marc

En aquell temps, Jesús i els deixebles arribaren a l'altra vora del llac, al país dels gerasencs. Només baixar de la barca, va vindre, de les coves sepulcrals on vivia, un home posseït d'un esperit impur.

No el podien lligar ni tan sols amb cadenes, perquè més d'una vegada havia trencat les cadenes i els grillons amb què l'havien lligat. No el podia dominar ningú. De nit i de dia anava pels sepulcres i per les muntanyes, cridant i fent-se mal a colps de pedra.

Quan va vore a Jesús des de lluny, va córrer, es prosternà als seus peus i li digué cridant tant com podia: «¿Per què vos fiqueu amb mi, Jesús, Fill de Déu altíssim? Vos conjure per Déu que no em turmenteu». És que Jesús li havia dit: «Esperit impur, ix d'este home». Jesús li pregunta: «Com et diuen?» Ell li respon: «Em dic "Legió", perquè som molts». I demanava a Jesús amb insistència que no els traguera fora d'aquell territori.

Veent que allà a la muntanya pasturava un gran ramat de porcs, demanaren a Jesús que els enviara als porcs i els hi deixara entrar. Jesús els ho permeté. Els esperits impurs eixiren de l'home i entraren en els porcs, i al moment tot el ramat, que era d'uns dos mil, es va precipitar muntanya avall fins al llac, on s'ofegaren.

Els porquers fugiren i escamparen la notícia per la ciutat i per la contornada, i la gent va eixir a vore què havia passat. Anaren a l'encontre de Jesús i, quan veren l'endimoniat, que havia tingut la legió, assentat, vestit i amb l'enteniment recobrat, es van espantar. Els qui ho havien vist els contaren tot el que havia passat a l'endimoniat i als porcs; i es posaren a pregar a Jesús que se n'anara del seu territori.

Quan Jesús pujava a la barca, el qui havia estat endimoniat li demanava poder anar amb ell, però Jesús no ho acceptà i li digué que tornara a sa casa, amb els seus, i els explicara tot el que el Senyor li havia fet i com s'havia compadit d'ell. Aquell home se n'anà i proclamava per tota la Decàpolis el que Jesús li havia fet, i tota la gent se'n meravellava.

MEMÒRIES

Sant Valer, bisbe

Sant Valer [o Valeri], bisbe, cotitular de l'església parroquial de Russafa (mem. ob. a la diòcesi de València).

Bisbe de Saragossa, va firmar les actes del concili d'Elvira que es va reunir un dels primers anys del segle IV. La llegenda l'unix al diaca sant Vicent. Diuen que va morir a Anet (França) l'any 315, desterrat per causa de la fe. Les seues relíquies són venerades a Roda d'Isàbena. És patró de Saragossa.

Beat Manuel Domingo i Sol.(mem. ll. a la diòcesi de Tortosa)

• F. Garcia Monforte: Beat Manuel Domingo i Sol.

Festa del Jesuset del Miracle a Alcoi.

• J.M. Bausset: L'Infant Jesús del Miracle (2015)

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del dia 29 de gener

1. A la ciutat d'Edessa, a Osroene, hui Turquia, sants màrtirs Sarbeli, prevere, i Bebaia, la seua germana, els quals, batejats pel sant bisbe Barsimeu, van patir el martiri per la seua fe en Crist. (c. 250)

2. A Roma, al cementeri Major de la via Nomentana, sants màrtirs Papies i Maur, soldats. (c. s. III).

3. A la ciutat de Perusa, a la regió hui italiana de l'Úmbria, sant Constanci, bisbe. (c. s. III)

4. A Antioquia de Síria, actualment Turquia, sants Juventí i Maximí, màrtirs, que van rebre la palma del martiri en temps de l'emperador Julià l'Apòstata. (363)

5. A Trèveris, ciutat de la Gàl·lia Bèlgica, hui a Alemanya, sant Valeri, segon bisbe que va governar esta seu (s. III ex.)

6. Prop d'Antioquia de Síria, a l'actual Turquia, sant Afraates, anacoreta, el qual, nascut i format entre els perses, va seguir les petjades dels mags i es va convertir al Senyor a Betlem. Es va retirar a Edessa, on va viure en una caseta fora de les muralles, i, més tard, amb la seua predicació i els seus escrits va defendre la fe catòlica contra els arrians. (c. 378)

7. A la Bretanya Menor, hui França, sant Gildas, anomenat el "Savi", abat, que va escriure sobre la ruïna de Bretanya, deplorant les calamitats del seu poble i increpant la maldat de prínceps i clergues. Va fundar l'abadia de Rhuys, al costat de la mar, i va morir a l'illa d'Houat. (570)

8. A la ciutat de Bourges, a Aquitània, actualment també França, sant Sulpici Sever, bisbe, de família de senadors de les Gàl·lies, la saviesa de les quals, ministeri pastoral i obstinació a restaurar la disciplina va enaltir sant Gregori de Tours. (591)

9. A Florència, ciutat de la regió de Toscana, a Itàlia, beata Vilana delle Botti, mare de família, la qual, després d'abandonar la vida mundana que portava, va vestir l'hàbit de les Germanes de l'Orde de Penitència de Sant Doménec i es va distingir per la seua assídua meditació de Crist crucificat, per la seua austeritat de vida i per sol·licitar almoina als carrers en favor dels pobres. (1361)

10. A la ciutat de Bialystok, a Polònia, beata Bolesława Maria Lament, verge, qui, en un difícil període de canvis polítics, va fundar la Congregació de Religioses Missioneres de la Sagrada Família, per a fomentar la unió dels cristians, ajudar els marginats i educar cristianament les jóvens. (1946)

28 de gener de 2024, diumenge IV

DIUMENGE IV DURANT L'ANY / Cicle B

Lectura primera Dt 18,15-20

Faré que s'alce d'enmig de tu un profeta

i li posaré als llavis les meues paraules

Lectura del llibre del Deuteronomi

Moisés digué al poble:

«El Senyor, el teu Déu, farà que enmig de tu, d'entre els teus germans, s'alce un profeta com jo. Escolteu-lo.

El dia que el poble s'havia reunit en la muntanya de l'Horeb, demanares al teu Déu, no tornar a sentir la veu del Senyor, el teu Déu, i no vore més aquell gran foc, per por de morir.

I el Senyor em va dir: "Han fet bé de demanar-ho. Jo faré que s'alce d'enmig dels seus germans un profeta com tu, li posaré als llavis les meues paraules i ell els dirà tot el que jo li ordenaré. I jo demanaré comptes als qui no escolten les paraules que ell els dirà en nom meu.

Però si un profeta s'atrevix a dir en nom meu alguna paraula que jo no li hauré ordenat, o bé parla en nom d'altres déus, morirà"».

Salm responsorial 94,1-2.6-7.8-9 (R.: 8)

Vingau, celebrem el Senyor amb crits de festa,

aclamem la roca que ens salva;

presentem-nos davant d'ell a beneir-lo,

aclamem-lo amb els nostres cants.

R. ¡Si sentíreu hui la veu del Senyor!:

«No enduriu els vostres cors».

Entreu, prosternem-nos i adorem-lo,

agenollem-nos davant del Senyor, que ens ha creat.

Ell és el nostre Déu,

i nosaltres som el poble que ell pastura,

el ramat que ell mateix guia. R.

¡Si sentíreu hui la seua veu!:

«No enduriu els cors com a Meribà,

com el dia de Massà, en el desert,

quan em posaren a prova els vostres pares,

i em temptaren, encara que havien vist les meues obres». R.

Lectura segona 1C 7,32-35

La dona no casada pot ocupar-se de les coses del Senyor i de ser santa

Lectura de la primera carta de sant Pau als cristians de Corint

Germans, jo voldria que visquéreu sense maldecaps. El qui no és casat pot ocupar-se de les coses del Senyor i mirar de complaure'l; en canvi, el casat s'ha d'ocupar de les coses del món i mirar d'agradar a l'esposa, i té el cor dividit. Igualment, la fadrina o la dona no casada pot ocupar-se de les coses del Senyor i de ser santa de cos i d'esperit; en canvi, la dona casada s'ha d'ocupar de les coses del món i mirar d'agradar al marit. Tot açò ho dic per al vostre bé, no per a lligar-vos a res. Pense només en allò que és més convenient i facilita viure dedicat al Senyor, sense preocupacions que vos distraguen.

Al·leluia Mt 4,16

El poble que vivia en la foscor ha vist una gran llum,

una llum resplandix

per als qui vivien en el país tenebrós.

Evangeli Mc 1,21-28

Jesús ensenyava amb autoritat

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Marc

En aquell temps, Jesús va arribar a Cafarnaüm. El dissabte entrà a la sinagoga i ensenyava. La gent s'admirava de la seua doctrina, perquè els ensenyava amb autoritat i no com ho feien els mestres de la llei.

En aquella sinagoga hi havia un home posseït d'un esperit impur que es posà a cridar: «¿Per què et fiques amb nosaltres, Jesús de Natzaret? ¿Has vingut a destruir-nos? Sé qui eres: el Sant de Déu». Però Jesús el reprengué i li digué: «Calla i ix d'este home». I l'esperit impur el va somoure amb violència, llançà un gran crit i en va eixir. Tots quedaren tan sorpresos que es preguntaven entre ells: «¿Què és tot açò? Ensenya amb autoritat una doctrina nova, fins i tot dona ordes als esperits impurs, i l'obeïxen».

La seua fama s'estengué ràpidament per tota la regió de Galilea. 

 

En Jesús es complix la profecia que escoltem en la primera lectura, perquè Jesús manifesta el poder de Déu a través dels seus ensenyaments. Volem escoltar hui la seua veu i adorar-lo amb tota la nostra ànima. La seua autoritat i el seu poder són l'autoritat i el poder de Déu. El poder creador, perquè el món és obra seua, i també el poder salvador i alliberador, perquè som criatures seues i cap poder oposat a Déu ha de separar-nos de la seua misericòrdia. Això és el que es manifesta en Jesús quan parla amb autoritat, i amb eixa mateixa autoritat expulsa els dimonis que ens sotmeten i ens impedixen estimar a tots amb afecte espiritual.

• Confraria del Sant Sepulcre de Corbera: Comentari i reflexió.
• Associació Josep Climent: Missa d'Onze.
• Missa d'À Punt: Pregària a Jesús mestre i alliberador.

* * * * *

Sant Tomàs d'Aquino

Sant Tomàs d'Aquino, prevere i doctor de l'Església (mem.).

Memòria de sant Tomàs d'Aquino, prevere de l'Orde de Predicadors i doctor de l'Església, que, dotat de gran intel·ligència, amb els seus discursos i escrits va comunicar als altres una extraordinària saviesa. Cridat a participar en l'II Concili Ecumènic de Lió pel papa beat Gregori X, va morir durant el viatge, al monestir de Fossanova, a la regió italiana del Laci, el dia 7 de març, data en la qual, anys més tard, es van traslladar les seues restes a la ciutat de Tolosa, a França. (1274)


• J.M. Bausset: Sant Tomàs d'Aquino (2015)

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del 28 de gener

Sant Joan de Réome

2. Al monestir de Réome, al territori de Langres, a Nèustria, hui França, sant Joan, prevere, home totalment entregat a Déu, que va presidir una comunitat monàstica segons la Regla de sant Macari. (c. 554)

3. Commemoració de sant Jaume, eremita a Palestina, que es va amagar llarg temps en una tomba per a portar vida penitent. (s. VI)

4. A Conca, a la regió de Castella la Nova, sant Julià, bisbe, que va ser el segon pastor d'esta ciutat, una vegada recuperada de mans dels musulmans. Egregi pel seu estil de vida, es va distingir per repartir entre els pobres els béns de l'Església i treballar amb les seues mans per a obtindre el manteniment diari. (c. 1207)

5. Al monestir de Sant Frediano, prop de Pisa, a la regió italiana de Toscana, beat Bertomeu Aiutamicristo, religiós de l'Orde dels Camaldulencs. (1224)

6. Al lloc de Plévin, a la Bretanya Menor, a França, beat Julià Maunoir, prevere de la Companyia de Jesús, que per espai de quaranta-dos anys es va entregar a les missions populars per tots els llocs i llogarets del territori. (1683)

7. A la ciutat de Maokou, a la província de Guizhou, a la Xina, sants Àgueda Lin Zhao, verge, Jeroni Lu Tingmei i Llorenç Wang Bing, màrtirs, que, sent catequistes, en temps de l'emperador Wenzongxian van ser denunciats com a cristians i finalment decapitats. (1858)

8. A la ciutat de Daijiazhuang, a la província de Shandong, al sud de la Xina, sant Josep Freinademetz, prevere de la Societat del Verb Diví, que va treballar incansablement en l'evangelització d'aquella regió. (1908)

9. A Picassent, beata valenciana Maria Lluïsa Montesinos Orduña, verge seglar i màrtir (memòria a Planes). (1937)

10. Al camp de concentració de Kharsk, prop de Tomsk, a la regió de Sibèria, a Rússia, beata Olímpia (Olga) Bidà, verge i màrtir, de la Congregació de les Germanes de Sant Josep, que, per amor a Crist, durant la persecució antireligiosa va suportar tota classe de proves. (1952)