31 de maig de 2023, dimecres: la Visitació

 Festa de la Visitació de la Benaurada Mare de Déu

 Poc temps després de l'acompliment del misteri de l'encarnació, Maria visita la seua cosina Isabel que espera el naiximent de Joan Baptista. Isabel i l'infant que porta a les entranyes saluden en Maria i en el seu Fill diví la nova salvació. Este misteri és la primera manifestació de la gràcia que l'encarnació ha portat al món; Joan Baptista ha estat santificat des del si de sa mare, la qual s'unix a l'acció de gràcies de la Mare de Déu. La institució de la festa es deu a sant Bonaventura i a l'orde franciscà (1263). Urbà VI l'estengué a tota l'Església en 1389 per a obtenir la fi del gran cisma d'Occident. [font] Abans se celebrava el 2 de juliol.

Lectures de la missa:

Lectura primera So 3,14-18

Tens dins de tu el Senyor, rei d'Israel

Lectura de la profecia de Sofonies

Crida de goig, ciutat de Sió.
Aclama, Israel.
Alegra't i celebra-ho de tot cor,
ciutat de Jerusalem.
El Senyor ha revocat la condemna,
ha fet fugir els teus enemics.
Tens dins de tu el Senyor, rei d'Israel,
no voràs mai més cap desastre.
Aquell dia diran a Jerusalem:
«No tingues por, Sió,
no deixes caure les mans;
el Senyor, el teu Déu, el tens dins,
com a Salvador poderós;
per tu s'ha transportat d'alegria,
et renova el seu amor,
per tu dansa amb crits de goig,
com en dies de festa».
Apartaré de tu la desgràcia,
la vergonya que has de suportar.

O bé:

Lectura primera Rm 12,9-16b

Ajudeu els cristians necessitats, acolliu els forasters

Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Roma

Germans, que el vostre amor no tinga res de fingit. 
Detesteu el mal. Enamoreu-vos del bé. 
Estimeu-vos amb afecte de germans, 
avanceu-vos els uns als altres a respectar-vos . 
Sigueu diligents i no peresosos, 
inflamats per l'Esperit. Serviu el Senyor. 
Que l'esperança vos òmpliga d'alegria. 
Sigueu pacients en la tribulació, 
assistiu sempre a la pregària, 
ajudeu els cristians necessitats, 
acolliu els forasters. 
Beneïu els qui vos perseguixen. 
Beneïu, no maleïu. 
Alegreu-vos amb els qui estan alegres, 
ploreu amb els qui ploren. 
Viviu d'acord els uns amb els altres. 
No sigueu orgullosos, 
sinó poseu-vos al nivell dels humils.

Salm responsorial Is 12,2-3.4bcd.5-6 (R.: 6b)

El Senyor és el Déu que em salva,
en ell confie, no m'espante.
Del Senyor em ve la força i el cant,
és ell qui m'ha salvat.
Cantant de goig eixirem a buscar l'aigua
de les fonts de salvació.

R. El Sant d'Israel és gran en la teua ciutat.

Enaltiu el Senyor, proclameu el seu nom,
feu conéixer entre els pobles les seues gestes.
Recordeu que el seu nom és Excels. R.

Canteu al Senyor, que ha fet coses glorioses.
Que ho publiquen per tota la terra.
Poble de Sió, aclama'l ple de goig,
perquè el Sant d'Israel
és gran en la teua ciutat. R.

Al·leluia Cf. Lc 1,45

¡Feliç tu, Verge Maria, que has cregut!
Allò que el Senyor t'ha fet saber es complirà.

Evangeli Lc 1,39-56 (pdf + meditació)

¿Qui soc jo perquè la mare del meu Senyor vinga a visitar-me?

 Lectura de l'evangeli segons sant Lluc

Per aquells dies, Maria se n'anà de pressa a la Muntanya, a un poble de Judà. Entrà a casa de Zacaries i saludà Elisabet. I va passar que, quan Elisabet va sentir la salutació de Maria, la criatura saltà d'alegria dins del seu ventre, i Elisabet, plena de l'Esperit Sant, exclamà amb totes les seues forces:
«Eres beneïda entre totes les dones i és beneït el fruit de les teues entranyes. ¿Qui soc jo perquè la mare del meu Senyor vinga a visitar-me? Mira: només he sentit la teua salutació, la criatura ha saltat d'entusiasme dins del meu ventre. ¡Feliç tu que has cregut! Allò que el Senyor t'ha fet saber, es complirà».
Maria digué: 
 
«La meua ànima magnifica el Senyor,
el meu esperit s'alegra en Déu, el meu salvador,
perquè ha mirat la humilitat de la seva serventa.
Per això des d'ara totes les generacions
em diran benaurada,
perquè el Totpoderós ha fet en mi coses grans.
El seu nom és sant,
i la seua misericòrdia arriba a tots els qui creuen en ell
de generació en generació.
Les obres del seu braç són potents:
dispersa els hòmens de cor altiu,
derroca els poderosos del soli
i exalça els humils;
ompli de béns els pobres
i deixa els rics sense res.
Ha protegit Israel, el seu servent,
i s'ha recordat de la misericòrida
que havia promès als nostres pares,
a Abraham i a la seua descendència per sempre». 
 
Maria es quedà tres mesos amb ella, i després se'n tornà a sa casa.

* * * * *

El 31 de maig de 1472 va nàixer a Sedan Érard de la Marca, que fou, entre altres coses, arquebisbe de València.


MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del dia 31 de maig

2. A Roma, al cementeri de Domitil·la, a la via Ardeatina, santa Petronil·la [o Peronella], verge i màrtir. (s. inc.)

És una autèntica màrtir romana, enterrada al cementeri de Domitil·la, a la via Ardeatina. El nom de la santa, alguns l'han relacionat amb el de "Petrus", amb què han donat peu a la falsa llegenda que la fa filla de sant Pere, en lloc de derivar-lo de "Petronius". [font]

3. Al costat de Gumenek, a la regió del Pont, hui Turquia, sant Hermies, soldat i màrtir. (s. III)

4. A Aquileia, al territori de Venècia, a l'actual Itàlia, sants Canci, Cancià i Cancianil·la, màrtirs, que, detinguts pel perseguidor mentres fugien de la ciutat en un carromato, finalment van ser condemnats al suplici. (s. IV)

5. A la població de Tolosa, a la Gàl·lia Narbonense, actualment França, sant Silvi [o Selvi], bisbe, que va començar la construcció d'una basílica per a instal·lar dignament el sepulcre de sant Sadurní. (c. 400)

6. A Forlí, lloc d'Emília-Romanya, actual regió d'Itàlia, beat Jaume Salomoni, prevere, que, sent encara adolescent, mort son pare i ingressada sa mare en les monges cistercenques, va distribuir els seus béns entre els pobres i va entrar en l'Orde de Predicadors, on va resplandir durant quaranta-cinc anys com a amic dels pobres i home de pau, dotat d'insignes carismes. (1314)

7. A Camerino, al Picé, actual regió de les Marques, a Itàlia, beata Baptista (Camila) de Varano, abadessa del monestir de Clarisses fundat per son pare, on va experimentar grans tribulacions i també místiques consolacions. (1524)

8. A York, a Anglaterra, beats Robert Thorpe, prevere, i Tomàs Watkinson, que van ser condemnats a mort en temps de la reina Isabel I, el primer per ser sacerdot i el segon, pare de família d'edat avançada, per haver prestat moltes vegades ajuda als sacerdots. Tots dos van rebre, a un mateix temps, la corona del martiri en el patíbul. (1591)

9. A París, a França, beat Nicolau Barré, prevere, el qual, sent mestre de Teologia i cèlebre educador d'ànimes en l'esperit de l'Evangeli, va fundar en tot França les Escoles Cristianes i de Caritat, així com l'Institut de Germanes Mestres de l'Infant Jesús, per a impartir educació gratuïta als fills del poble. (1686)

10. A Nicòsia, lloc de Sicília, a Itàlia, sant Fèlix (Jaume) Amorós, religiós, que, després d'haver sigut rebutjat durant deu anys, finalment va ingressar en l'Orde dels Germans Menors Caputxins, on va exercir oficis humilíssims amb senzillesa i innocència de cor. (1787) (Canonitzat en 2005).

11. Al poble de Bellegra, als voltants de Roma, beat Marià de Roccacasale (Doménec) Di Nicolantonio, religiós de l'Orde dels Germans Menors, que, complint l'ofici de porter, va obrir la porta del convent als pobres i als pelegrins, als qui va atendre amb summa caritat en tot. (1886)

12. Al lloc de Mityana, a Uganda, sant Noé Mawaggali, màrtir, que, sent servidor del rei, iniciada la persecució va refusar impàvid emprendre la fugida i va oferir voluntàriament el seu pit a les llances dels soldats, els qui, després de travessar-li'l, el van penjar d'un arbre fins que va entregar l'esperit per Crist. (1886)

30 de maig de 2023, dimarts VIII

Lectures de la missa:

Lectura primera Sir 35,1-15; Sir grec 35,1-12

Oferixes una víctima saludable quan guardes els seus manaments

Lectura del llibre de Jesús, fill de Sira

Sempre que complixes la llei de Déu, li dones un culte generós;
i oferixes una víctima saludable quan guardes els seus manaments.
Fer un favor és presentar a Déu una ofrena,
donar als pobres és oferir-li una víctima d'acció de gràcies.
Apartar-se del mal és un sacrifici plaent a Déu,
evitar fer res maliciós és expiar els pecats.
Si fas el bé, no et presentaràs davant de Déu amb les mans buides,
perquè tots aquells que fan el bé complixen els seus manaments.
L'ofrena dels justos és la millor que hi ha a l'altar,
l'olor dels seus perfums penetra el cel. 
Déu accepta els dons de l'home just,
la seua ofrena és un memorial que no s'esborra mai.
Honra el Senyor generosament,
no escatimes l'ofrena de les teues primícies. 
Quan oferixques els teus dons, ofereix-los amb alegria,
consagra amb goig els teus delmes.
Dona a l'Altíssim tal com ell t'ha donat,
dona generosament tot el que pots,
que el Senyor ja sap recompensar,
i et tornarà set vegades més.
No el vullgues subornar amb presents, que no els acceptaria,
ni comptes d'oferir un bé que t'has guanyat amb violències,
perquè el Senyor és Déu-que-fa-justícia
i no té miraments amb el prestigi de les persones.

Salm responsorial 49,5-6.7-8.14 i 23 (R.: 23b)

«Reuniu-me els meus fidels,
que amb un sacrifici
forjaren la meua aliança».
El cel proclama la seua justícia:
Déu mateix és el jutge.

R. A qui camina honradament
li mostraré la salvació de Déu.

«Escolta, poble meu, vullc parlar;
Israel, vullc testficar contra tu:
jo, Déu, el teu Déu.
No condemne els teus sacrificis:
els teus holocaustos sempre presents. R.

Oferix a Déu accions de gràcies,
complix les promeses a l'Altíssim.
El qui m'oferix accions de gràcies
reconeix la meua glòria.
A qui camina honradament
li mostraré la salvació de Déu. R.

Al·leluia Cf. Mt 11,25

Vos enaltim, Pare,
Senyor del cel i de la terra,
perquè heu revelat als senzills els misteris del Regne.

Evangeli Mc 10,28-31 [pdf + meditació]

Rebreu, ja en el temps present, el cent per u i persecucions,
i, en el món futur, la vida eterna

 Lectura de l'evangeli segons sant Marc

En aquell temps, Pere es va posar a dir a Jesús: «Mireu, nosaltres ho hem deixat tot per vindre amb vós». Jesús va respondre: «Vos ho dic de veres: Ningú dels qui per mi i per anunciar l'evangeli han deixat la casa, germans i germanes, pare, mare, fills o camps, no deixarà de rebre, ja en el temps present, el cent per u de cases, germans i germanes, mare, fills i camps, i també persecucions, i, en el món futur, tindrà la vida eterna. Però molts que ara són darrers seran primers, i molts primers, darrers».

* * * * *

Sant Ferran (mem. ll.)

Sant Ferran III, rei de Castella i Lleó, que va ser prudent en el govern del regne, protector de les arts i les ciències, i diligent a propagar la fe. Va descansar finalment a la ciutat de Sevilla. (1252)

Beat Pere Tarrés i Claret (Barcelona, 1905-1950), metge laic i, després, prevere

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del dia 30 de maig

2. Al lloc de Porto Torres, a la regió italiana de Sardenya, sant Gaví, màrtir. (c. s. IV)

3. A Cesarea de Capadòcia, actual Turquia, sants Basili i Emèlia, que van ser pares dels sants bisbes Basili el Gran, Gregori de Nissa i Pere de Sebaste, i de santa Macrina, verge. Estos sants esposos, desterrats de la seua ciutat en temps de l'emperador Galeri Maximià, van habitar en les soledats del Pont, i després de la persecució van reposar en pau, després de deixar els seus fills com a hereus de les seues virtuts. (349 i 372)

4. A Pavía, ciutat de Llombardia, a l'actual Itàlia, sant Anastasi, bisbe, el qual, havent abandonat l'heretgia arriana, va professar fermament la fe catòlica. (c. 680)

5. A Geel, a la regió de Brabant, a Austràsia, hui Bèlgica, santa Dimpna, verge i màrtir. (s. VII/IX)

6. A Tervuren, també a Brabant, a Austràsia, trànsit de sant Hubert, bisbe de Tongres i Maastricht, deixeble i successor de sant Lambert, que es va dedicar amb totes les seues forces a la difusió de l'Evangeli per Brabant i les Ardenes, on va acabar amb els costums pagans. (727)

Santa Joana d'Arc
7. A Rouen, a la regió de Normandia, a França, santa Joana d'Arc, verge, coneguda com la donzella d'Orleans, que després de lluitar fermament per la seua pàtria, al final va ser entregada al poder dels enemics, els quals la van condemnar en un judici injust a ser cremada en la foguera. (1431)

8. A Londres, a Anglaterra, sant Lluc Kirby, prevere i màrtir, que, en la persecució desencadenada durant el regnat d'Isabel I, va ser penjat en la triple forca de Tyburn després de molts turments. Amb ell van patir el suplici, en el mateix patíbul, els beats preveres i màrtirs Guillem Filby i Llorenç Johnson, així com Tomàs Cottam, de l'Orde de la Companyia de Jesús. (1582)

9. A la mateixa ciutat i trenta anys després, regnant Jaume I, beats Guillem Scott, de l'Orde de Sant Benet, i Ricard Newport, preveres i màrtirs, que per ser sacerdots, van ser estrangulats, encara que el segon, com encara respirava en acabar el suplici, va ser rematat a espasa i esquarterat. (1612)

10. A Kampala, a Uganda, sant Maties Kalemba, de sobrenom "Mulumba" o "el Fort", màrtir, que, després d'abandonar el culte mahometà, va rebre el baptisme en Crist i, renunciant al càrrec de jutge, es va dedicar amb tenacitat a propagar la fe cristiana, per la qual cosa, en temps del rei Mwanga, va ser sotmés a tortures i, privat de tot consol, va entregar finalment el seu esperit a Déu. (1886)

11. A Savona, a Itàlia, trànsit del beat Josep Marello, bisbe d'Acqui, a la regió del Piemont, que va fundar la Congregació d'Oblats de Sant Josep, dedicada a la formació moral i cristiana de la joventut. (1895)

12. Beata Maria Celina de la Presentació (Bordeus 1878-1897). Monja clarissa.

13. Beata Marta Wiecka (Sniatyn, Ucraïna 1874-1904). Religiosa de les Filles de la Caritat.

14. Beat Carles Liviero (Città di Castello, Itàlia 1866-1932). Bisbe de Città di Castello i fundador de la congregació religiosa de les Xicotetes Esclaves del Sagrat Cor.

15. Al camp de concentració de Buchenwald, a la regió de Turíngia, a Alemanya, passió del beat Otó Neururer, prevere i màrtir, que, per haver convençut una jove catòlica perquè no simulara la celebració del matrimoni amb un partidari, ja casat, del règim hostil a Déu i als hòmens, va ser van tancar en la presó, on, malgrat tot, va continuar clandestinament amb el seu ministeri entre tota mena de tribulacions, fins que va consumar el martiri en ser penjat pels peus cap avall. (1940)

16. Beata Llúcia de la Immaculada (Maria) Ripamonti (1909- Brescia 1954), va ser una religiosa italiana, membre de les Serventes de la Caritat. Va oferir la seua vida i la seua greu malaltia per la conversió dels pecadors i la santedat dels sacerdots.

29 de maig de 2023, dilluns: Maria, Mare de l'Església

Es reprén el temps ordinari

Lectures de la missa:

Lectura primera Gn 3,9-15.20

Mare de tots els qui viuen

Lectura del llibre del Gènesi

Després que l'home hagué menjat el fruit de l'arbre, el Senyor Déu el cridà i li digué: «On estàs?» Ell li respongué:  «He sentit que vos passejàveu pel jardí i, com que vaig nu, he tingut por i m'he amagat». Li digué el Senyor Déu: «¿Qui t'ha fet saber que anaves nu? ¿És que has menjat del fruit de l'arbre que jo t'havia prohibit menjar?» L'home li digué: «La dona que m'heu donat m'ha oferit el fruit d'aquell arbre, i n'he menjat». El Senyor Déu digué a la dona: «¿Per què ho has fet, això?» Ella li respongué: «És que la serp m'ha enganyat».
El  Senyor Déu digué a la serp: «Ja que has fet això, seràs la més maleïda de totes les bèsties i de tots els animals feréstecs. Et desplaçaràs sobre el ventre i menjaràs pols tota la vida. Faré que sigueu enemics tu i la dona, i el teu llinatge i el d'ella. Ell t'atacarà al cap, i tu l'atacaràs al taló».
L'home donà a la seua esposa el nom d'Eva, perquè ella ha sigut la mare de tots els qui viuen.

O bé:

Lectura primera Fets 1,12-14

Tots, unànimement, assistien a les hores de pregària
amb Maria, la mare de Jesús

Lectura dels Fets dels Apòstols

Després de vore com Jesús era endut al cel, els apòstols se'n tornaren a Jerusalem des de la muntanya de les Oliveres, que està prop de la ciutat, a la distància que es permetia recórrer durant el repòs del dissabte. Entraren a la ciutat i pujaren a la sala de la casa on es reunien. Eren Pere, Joan, Jaume, Andreu, Felip, Tomàs, Bertomeu, Mateu, Jaume fill de d'Alfeu, Simó, el Zelós, i Judes fill de Jaume. Tots, unànimement, assistien sense falta a les hores de pregària, amb les dones, amb Maria, la mare de Jesús, i amb els germans d'ell.

Salm responsorial 86,1-2.3 et 5.6-7; (R.: 3)

El Senyor té el palau al mont sant,
i estima més els portals de Sió
que totes les viles de Jacob.

R. S’han dit de tu, ciutat de Déu, oracles gloriosos.

S’han dit de tu, ciutat de Déu,
oracles gloriosos:
Diuen d’ella:
«És l’Altíssim mateix qui l’ha fundada;
eixe i aquell altre són fills de Sió.» R.

El Senyor escriu en el llibre dels pobles:
«Fill de Sió.»
I cantaran mentres dansen:
«¡De tu brollen totes les meues fonts!» R.

Al·leluia

Oh feliç, Verge Maria, que heu infantat el Senyor;
oh santa Mare de l’Església,
que manteniu viu en el vostre cor
l’Esperit del vostre Fill, Jesucrist.

Evangeli Jo 19,25-34

Ací tens el teu fill. Ací tens ta mare

 Lectura de l'evangeli segons sant Joan

Vora la creu de Jesús estava sa mare i la germana de sa mare, Maria, la dona de Cleofàs, i Maria Magdalena. Jesús va vore sa mare i, al costat d'ella, el deixeble que ell estimava, i digué a la mare: «Dona, ací tens el teu fill». Després digué al deixeble: «Aquí tens ta mare». I des d'aleshores el deixeble l'acollí en sa casa.
Després d'això, Jesús, conscient que ja s'havia realitzat tot el que calia, perquè s'acabara de complir el que anunciava l'Escriptura digué: «Tinc set». Hi havia allà un gerró ple de vinagre. Llavors fent un hisop amb una esponja xopada de vinagre, li l'acostaren a la boca. Jesús, després de prendre el vinagre, digué: «Tot s'ha complit». Llavors inclinà el cap i expirà.
Era divendres, i els jueus no volien que els cossos quedaren en les creus durant el repòs del dissabte, i més perquè aquell dissabte era un dia solemníssim. Per això demanaren a Pilat que trencaren les cames dels crucificats i llevaren els cossos. Els soldats hi anaren i trencaren les cames del primer, i després, de l'altre que havia sigut crucificat amb Jesús. Però quan arribaren a Jesús i comprovaren que ja era mort, no li trencaren les cames, sinó que un dels soldats li pegà una llançada al costat i a l'instant en va eixir sang i aigua.

* * * * *

Santa Maria, Mare de l'Església (mem. ob.)

    Per decisió del papa Francesc, pel decret Ecclesiæ Mater, de l’11 de febrer de 2018, esta commemoració se celebra el dilluns després de Pentecosta.

Sant Pau VI, papa

Joan Baptista Montini va nàixer el 26 de setembre de 1897 a Concesio, de Giuditta Alghisi i Giorgio Montini. Amb el nom de Pau, va ser elegit papa el 1963 en ple Concili Vaticà II.

Canonitzat pel papa Francesc el 14 d’octubre de 2018 en una celebració en què es va cloure el Sínode extraordinari dels Bisbes sobre la Família: «Pau VI, en el moment en què estava sorgint una societat secularitzada i hostil, va saber conduir amb saviesa i amb visió de futur -i potser en solitari- el timó de la barca de Pere sense perdre mai l’alegria i la fe en el Senyor». [font



MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del dia 29 de maig

1. A Antioquia de Síria, hui Turquia, sant Hesiqui Palatí, màrtir, que en la persecució sota l'emperador Dioclecià, en escoltar l'orde que qui no sacrificara als ídols havia d'abandonar l'exèrcit, es va despullar immediatament de les armes, i per este motiu va ser llançat al riu Orontes amb una gran pedra lligada al seu braç dret. (c. 303)

2. A Trèveris, a la Gàl·lia Bèlgica, hui Alemanya, sant Maximí, bisbe, que, com a valent defensor de la integritat de la fe enfront dels arrians, va acollir fraternalment sant Atanasi d'Alexandria i altres bisbes desterrats, i en ser expulsat de la seua seu pels seus enemics, va morir a Poitiers, la seua terra natal. (c. 346)

3. A Val de Senar, al territori de Trento, a l'actual Itàlia, sants màrtirs Sisini, diaca, Martiri, lector, i Alexandre, ostiari, capadocis d'origen, que després de fundar una església en aquella regió i introduir l'ús dels cants d'alabança al Senyor, van ser assassinats per alguns pagans que estaven oferint sacrificis lustrals. (397)

4. A Ravenna, a la regió també italiana de la Flamínia, actual Emília-Romanya, sant Exuperanci, bisbe, que va governar prudentment esta Església durant l'època en què el rei Odoacre es va apoderar d'Itàlia i de la ciutat. (430/476-477)
ç
5. A Milà, ciutat de Ligúria, de nou a Itàlia, sant Senador, bisbe, a qui el papa sant Lleó el Gran envià com a legat a Constantinoble quan era encara prevere. (c. 480)

6. A Mâcon, a Borgonya, França en l'actualitat, sant Gerard, qui, monjo en primer lloc i elegit després bisbe d'esta ciutat, va portar finalment vida solitària en un bosc. (c. 940)

7. A Pisa, ciutat de Toscana, de nou a Itàlia, santa Bona, verge, que va peregrinar piadosament i repetidament a Terra Santa, Roma i Compostel·la. (1207)

8. A Avinhonet, prop de Tolosa, a França, beats Guillem Arnau i els seus deu companys*, els quals, units en la tasca de contrarestar el mal causat pels càtars, mitjançant engany van ser capturats per la seua fe en Crist i la seua obediència a l'Església Romana, i van morir a espasa en la nit de l'Ascensió del Senyor, mentres entonaven a una sola veu el Te Deum. (1242)

* Els noms són els següents: beats Bernat de Roquefort, Garcia d'Aure, Esteve de Sant Tiberi; Raimon de Cortisan, de sobrenom Escrivà, canonge; Bernat; Pere d'Arnau, Bernat Fortanier i Admer, clergues; i el prior d'Avinhonet, el nom del qual s'ignora.

9. A Pisa, ciutat de la Toscana, a Itàlia, beata Gerardesca, viuda, que va passar la seua vida en una cel·la pròxima al monestir camaldulenc de Sant Sabí, dedicada a alabar a Déu i a la intimitat amb el Senyor. (c. 1269)

10. A York, a Anglaterra, beat Ricard Thirkeld, prevere i màrtir, que en temps de la reina Isabel I, condemnat a mort per ser sacerdot i per haver reconciliat a moltes persones amb l'Església catòlica, va ser conduït al suplici del patíbul. (1583)

11. Beats Pau Yun Ji-chung i altres 123 companys, assassinats per odi a la fe a Corea. (1791/1888).

12. Al lloc anomenat Roma, a Lesotho, a l'Àfrica del Sud, beat Josep Gerard, prevere dels Missioners Oblats de Maria Immaculada, que primer va anunciar a Crist a la província de Natal, i després, principalment i infatigablement, entre el poble dels basutos. (1914)

13. Beata Elies de Sant Clement (1901- Bari 1927). Verge, monja de l'Orde de les Carmelites Descalces, malalta d'encefalitis, va oferir els seus sofriments al Senyor i va morir a vint-i-sis anys el matí de Nadal de 1927.

14. A Roma, trànsit de santa Úrsula (Júlia) Ledóchowska, verge, que va fundar l'Institut de Religioses Ursulines del Sagrat Cor de Jesús Agonitzant i va afrontar fatigosos viatges a través de Polònia, Escandinàvia, Finlàndia i Rússia. (1939)

15. Sant Pau VI (1897- Castel Gandolfo 1978). Papa, reformador, que va clausurar el Concili Vaticà II.

28 de maig de 2023, diumenge: Pentecosta

Solemnitat de Pentecosta

 Dia de Pentecosta, en el qual acaben els sagrats cinquanta dies de la Pasqua i es commemoren, juntament amb l'efusió de l'Esperit Sant sobre els deixebles a Jerusalem, els orígens de l'Església i l'inici de la missió apostòlica a totes les tribus, llengües, pobles i nacions (elog. del Martirologi Romà).


En Pentecosta, cinquanta dies després de la Pasqua, celebraven els israelites l'Aliança del Sinaí, escrita en les taules de pedra que Déu va entregar a Moisés, i per la qual van ser constituïts en poble de Déu. Estant reunits tots els deixebles aquell dia, als cinquanta de la resurrecció de Crist, va vindre sobre ells l'Esperit Sant, la llei de la Nova Aliança, escrita no ja en taules de pedra sinó en el cor de cada creient. En este dia van començar a ser el nou poble de Déu, l'Església, obert a totes i a tots com s'expressa en el do de llengües que van rebre (cf. primera lectura i prefaci). Ja abans, Jesús ressuscitat havia donat l'Esperit Sant als apòstols perquè pogueren perdonar els pecats. L'Esperit continua venint a nosaltres pel baptisme i ens unix així a tots formant un sol cos en Crist.

  • Associació Josep Climent de Castelló de la Plana: Missa d'Onze.
Acaba el Temps Pasqual

Dia de l'Acció Catòlica i de l'Apostolat Seglar

Aniversari de la mort del valencià Rafael González i Moralejo, bisbe de Huelva (2004)

Al carrer de Morvedre, a València, comencen les festes al Santíssim Crist de la Fe

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del dia 28 de maig

1. A Corint, ciutat d'Acaia, actual Grècia, santa Helicònide, màrtir, que en temps de l'emperador Gordià, sota el governador Perenne i després sota el seu successor Justí, va ser provada amb molts turments i va consumar finalment el martiri amb la decapitació. (s. III)

2. A Chartres, a la Gàl·lia Lugdunense, hui França, sant Caraú, màrtir. (s. V)

3. A Urgell, a la Hispània Tarraconense, sant Just, bisbe, qui va exposar per escrit en clau al·legòrica el Càntic dels Càntics i va participar en diversos concilis hispans. (s. VI)

Bisbe d'Urgell (527-546), va intervindre en el II Concili de Toledo. Se'ns conserva un seu comentari al Càntic dels Càntics.

Sant Germà, bisbe de París
4. A París, a la Gàl·lia, actualment França, sant Germà, bisbe, que havent sigut abans abat de Sant Simforià d'Autun, va ser cridat a la seu d'esta ciutat, on, conservant l'estil de vida monàstic, va exercir una fructuosa cura d'ànimes. (576)

5. Al monestir de Gel·lona, a la Gàl·lia Narbonense, de nou a l'actual França, sant Guillem, monjo, el qual, havent sigut personatge molt brillant en la cort imperial, es va unir després amb verdader afecte d'amor a sant Benet d'Aniana i va vestir l'hàbit monàstic amb gran honestedat de costums. (812)

6. A Canterbury, a Anglaterra, beat Lanfranc, bisbe, que, monjo de Bec, va fundar a Normandia una cèlebre escola i va debatre amb Berengari sobre la presència real del Cos i la Sang de Crist en el sagrament de l'Eucaristia. Posteriorment, va ser promogut a la seu de Canterbury, on es va ocupar amb tenacitat en la reforma de la disciplina eclesiàstica a Anglaterra. (1089)

7. A Pisa, ciutat de la regió italiana de Toscana, santa Ubaldesca, verge, qui durant cinquanta anys, des dels setze fins a la seua mort, va realitzar amb perseverança obres de misericòrdia a l'hospital de la seua ciutat. (1206)

8. Prop de Castelnuovo de Garfagnana, població també de la Toscana, beat Herculà de Piegaro, prevere de l'Orde dels Germans Menors, el qual, predicador eximi, refulgí per la seua austeritat de vida, per la seua abstinència constant i per la fama dels seus miracles. (1451)

9. De nou a Londres, a Anglaterra, beata Margarida Pole, mare de família i màrtir, que, sent comtessa de Salisbury i mare del cardenal Reginaldo, va ser decapitada en la presó de la Torre de Londres en temps del rei Enric VIII per haver desaprovat el seu divorci, trobant així repòs en la pau de Crist. (1541)

10. A Florència, ciutat de la Toscana, a Itàlia, beata Maria Bertomeua Bagnesi, verge, germana de l'Orde de Penitència de Sant Doménec, que va suportar molts i molt durs dolors durant quasi quaranta anys. (1577)

11. A Londres, a Anglaterra, beats Tomàs Ford, Joan Shert i Robert Johnson, preveres i màrtirs, els quals, falsament acusats de conspiració davant la reina Isabel I, van ser condemnats a mort i penjats al mateix temps en el patíbul de Tyburn. (1582)

12. A la localitat de Cho Quan, a la Cotxinxina, hui Vietnam, sant Pau Hanh, màrtir, que, havent rebutjat la moral cristiana, va encapçalar una banda de lladres, però més tard, capturat en temps de l'emperador Tu Duc, va confessar ser cristià, i no havent-se desviat de la fe ni per afalacs, ni assots, ni per punyents tenalles, va culminar el seu gloriós martiri amb la decapitació. (1859)

L’Església també ha pujat al podi de la santedat a lladres… convertits. És el cas del vietnamita Pau Hanh, nascut el 1826 en una família cristiana. Sota l’aparença de comerciant, pertanyia a una banda de lladres. Un dia que van saquejar la casa d’una dona pobra, en Pau se’n va compadir i va demanar als seus companys de malifetes que li ho retornaren tot.

Acusat de ser còmplice dels francesos, ell ho negà, però confessà el seu cristianisme, cosa que li va suposar la decapitació el 28 de maig del 1859. Fou canonitzat el 19 de juny de 1988. Ja ho veiem… els (que han estat) lladres et precediran en el Regne… L’important és adonar-se’n i rectificar i ser-ne coherent… fins al final. [font]

13. Beata Maria Serafina del Sagrat Cor de Jesús Micheli (1849- Faicchio, Itàlia, 1911), fundadora de l'Institut de les Germanes dels Àngels.

14. A Sachsenhausen, a Alemanya, beat Ladislau Demski, màrtir, polonés de naiximent, que va ser internat en el camp de concentració i allí cruelment torturat per defendre la seua fe davant dels sectaris de les doctrines que negaven tota la dignitat humana i cristiana. (1940)

15. A la ciutat de Dzialdowo, a Polònia, beat Antoni Julià Nowowiejski, bisbe de Plock, que reclòs també en un camp de concentració en temps de guerra, va emigrar a l'encontre del Senyor consumit per la fam i les cruels tortures. (1941)

16. Beat Stefan Wyszyński (1901- Varsòvia, Polònia 1981). Va ser arquebisbe de Varsòvia i de Gniezno. Cardenal i primat de Polònia. Va desenvolupar un paper determinant en l'evolució de les relacions entre l'Església catòlica i l'Estat polonés durant el règim comunista, sent un símbol de llibertat, justícia, respecte dels drets humans i de la fe catòlica.

entrada destacada

18 de maig de 2024, dissabte VII de Pasqua

DISSABTE DE LA SETMANA VII DE PASQUA Missa del matí Lectura primera Fets 28,16-20.30-31 Va passar dos anys sencers a Roma, i predicava el Re...

entrades populars