31 de juliol de 2022, diumenge XVIII: Sant Ignasi de Loiola

 Lectures del diumenge XVIII (AVL)

- Ecl 1, 2; 2, 21-23. ¿Què li queda a l'home de tot el seu esforç?

- Sal 89,3-4.5-6.12-13.14 i 17 (R.: 1). Al llarg de tots els segles, Señor,

                                                                        heu estat sempre la nostra muralla

- Col 3, 1-5. 9-11. Busqueu allò que és de dalt, on està Crist

- Lc 12, 13-21. Tot això que has acumulat, ¿de qui serà?

¿En què tenim posada la nostra seguretat? ¿Què pensem que és la font de la nostra felicitat? ¿Els diners, les propietats, els plaers d'este món, la fama, el poder...? Les lectures de hui responen a estes preguntes. «¿Què li queda a l'home de tot el seu esforç?... Vanitat de vanitats; tot és vanitat!». L'Evangeli ens crida a no atresorar béns d'este món sinó a fer-nos rics davant de Déu: «Mireu: guardeu-vos de tota ambició de riquesa, perquè, ni que nade en l’abundància, la vida d’un home no depén dels seu béns». En la mateixa línia la 2 lect. ens recorda que, havent ressuscitat amb Crist, hem de buscar els béns de dalt, on està Crist. Ens farem rics davant de Déu compartint el que tenim amb els nostres germans més pobres i necessitats. I només en Crist, pa de vida, assaciarem la nostra fam i la nostra set (cf. ant. de la comunió).

Sant Ignasi de Loiola, prevere, titular de l'església parroquial de Campanar

Entre el 20 de maig de 2021 -aniversari de la ferida sofrida per Íñigo a Pamplona-, i el 31 de juliol de 2022, festivitat de Sant Ignasi, s'ha celebrat “Ignatius 500”, amb el lema: Vore noves totes les coses en Crist. A més de recordar l’esdeveniment històric de la seua conversió, els jesuïtes ho viuen com una oportunitat d’actualitzar esta experiència a dia de hui. Conviden a tindre sempre els sentits oberts per a captar les necessitats de l’entorn, preguntant en tot moment com podem ajudar a transformar la realitat; assumint les pròpies limitacions i eixint al camí, per a anar descobrint este Déu que habita i treballa en totes les criatures, i contemplar-lo en tot el que ens esdevé.

Va nàixer a Loiola, al País Basc, l'any 1491. Primerament va viure en la cort i després va seguir la milícia. Convalescent d'una ferida rebuda en la defensa de Pamplona, el 1521, va encendre's en desigs de seguir les petjades de Crist. Retirat a Manresa, va viure una experiència espiritual, l'essència de la qual va consignar en el llibre dels Exercicis Espirituals. A París va estudiar teologia i va posar els primers fonaments de la Companyia de Jesús. Ordenat sacerdot a Venècia l'any 1537, es dirigí a Roma, on, tres anys després, fundava la Companyia de Jesús. L'any següent 1541, fou elegit primer Prepòsit General. Va contribuir moltíssim amb tota mena d'obres apostòliques a la restauració catòlica del segle XVI i a la renovació de l'activitat missionera de l'Església. Morí a Roma l'any 1556, i el 1622 Gregori XV el va canonitzar. [Font]

• Pregàries ignasianes.
• J. M. Bausset: Sant Ignasi de Loiola (31 de juliol de 2015)

Aniversari de la mort a Sogorb de Crisòstom Royo de Castellví, bisbe de Sogorb (1691)

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del 31 de juliol

Memòria de sant Ignasi de Loiola, prevere, el qual, nascut al País Basc, va passar la primera part de la seua vida en la cort com a patge fins que, ferit greument, es va convertir a Déu. Va completar els estudis teològics a París i va unir a ell als seus primers companys, amb els quals més tard va fundar l'Orde de la Companyia de Jesús a Roma, on va exercir un fructuós ministeri escrivint diverses obres i formant els seus deixebles, tot per a major glòria de Déu. (1556)

2. A Milà, al territori Transpadà, actualment Itàlia, sant Cal·limer, bisbe. (s. II ex.)

3. A Sinnada, a Frígia, hui Turquia, sants Demòcrit, Secund i Dionís, màrtirs. (s. III)

4. A Cesarea de Mauritània, a l'actual Algèria, sant Fabi, màrtir, que va ser empresonat per negar-se a portar la insígnia del governador en una assemblea de la província, i com que va romandre fidel en la confessió de Crist, el jutge el va condemnar a mort. (303/304)

5. A Roma, a la via Llatina, sant Tertul·lí, màrtir. (c. s. IV)

6. A Ravenna, a la via Flamínia, també a la Itàlia actual, trànsit de sant Germà, bisbe d'Auxerre, defensor de la fe dels britànics front l'heretgia pelagiana, el qual, havent acudit a Ravenna per a obtindre la pau de la regió de l'Armòrica, va ser rebut triomfalment pels emperadors Valentinià i Gal·la Placídia, i des d'allí va pujar després al regne celestial. (448)

7. Prop de Fòrum Corneli, actual Imola, a la mateixa via Flamínia, trànsit de sant Pere Crisòleg, bisbe de Ravenna, del qual es va fer memòria ahir. (c. 450)

8. A Skövde, a Suècia, santa Elena [o Helena], viuda, a qui es considera màrtir per haver sigut injustament assassinada. (c. 1160)

9. A Acquapendente, a la regió italiana de Toscana, trànsit del beat Joan Colombini, ric comerciant que, deixant-ho tot, va abraçar la pobresa, i amb els qui el van seguir va fundar l'Orde dels Jesuats, als components dels quals va voler pobres de Crist i casats amb la dama Pobresa. (1307)

10. A la ciutat de Londres, a Anglaterra, beat Everard Hanse, prevere i màrtir, que des del dia en què va abraçar la fe catòlica sempre li va ser fidel, la va propagar entre els seus conciutadans i, en temps de la reina Isabel I, va confirmar la seua fe amb el martiri a Tybourn. (1581)

11. En la mar, enfront del port de Rochefort, a França, beat Joan Francesc Jarriges de la Morelie du Breuil, prevere i màrtir, que durant la Revolució Francesa, quan la persecució contra l'Església es feia sentir més intensa, va ser tancat en una vella nau destinada al transport d'esclaus, on va morir en emmalaltir de tisi. (1794)

12. A Cây Mét, lloc pròxim a la ciutat de Saigon, a la Cotxinxina, hui Vietnam, sants Pere Doàn Côn Quý, prevere, i Manuel Phung, màrtirs, que, després de passar prop de set mesos en la presó, van ser decapitats per ser cristians. (1859)

13. A la vall Alighede, a Etiòpia, sant Justí de Jacobis, bisbe, de la Congregació de la Missió, que, mans i ple de caritat, es va entregar a l'apostolat i a la formació del clero indígena i, per això, va haver de patir prompte fam, set, tribulacions i la presó. (1860)

14. A la ciutat de Granollers, pròxima a Barcelona, beats màrtirs Dionís Vicente Ramos, prevere, i Francesc Remón Játiva, religiós, tots dos de l'Orde dels Germans Menors Conventuals, que en la persecució desencadenada contra la fe, amb el seu martiri, van seguir els passos de Crist. (1936)

15. A València, beat Jaume Buch Canals, religiós de la Societat de Sant Francesc de Sales i màrtir, que, durant la mateixa persecució, va morir confessant a Crist. (1936)

16. Prop de Munic, ciutat de Baviera, a Alemanya, en el camp de concentració de Dachau, beat Miquel Ozieblowski, prevere i màrtir, el qual, ocupada Polònia, la seua pàtria, per un règim polític contrari a la religió, per la seua fe va ser deportat a una presó d'extermini, on va portar a compliment el martiri baix cruels tortures. (1942)

17. A Kalisz, a Polònia, beat Francesc Stryjas, màrtir, que durant la mateixa persecució, després de passar per terribles turments, va volar triomfador a la trobada del Senyor. (1944)

18. A la ciutat de Trnava, a Eslovàquia, beata Sidònia (Cecília) Schelingovà, verge de la Congregació de Germanes de la Caritat de la Santa Creu i màrtir, que, en temps difícils per a l'Església del seu país, va patir molt de cos i en l'esperit per haver protegit un sacerdot i, afectada finalment per una malaltia, es va mostrar testimoni alegre i constant de Crist. (1955)

- Beat Francesc Solanus Casey, en el segle Bernard (1870- Detroit, Michigan, els Estats Units d'Amèrica del Nord 1957). Sacerdot profés de l'Orde dels Germans Menors Caputxins.

30 de juliol de 2022, dissabte: Sants de la Pedra

Plafó ceràmic dels Sants de la Pedra
Castelló (Ribera Alta)

 Evangeli del dia: Mt 14, 1-12

Herodes va decapitar a Joan
i els deixebles de Joan li ho van comunicar, a Jesús

Sant Abdó i sant Senent, màrtirs (mem. ob. a la diòcesi de València), titulars de les esglésies parroquials de Carpesa i de Fredes. Patrons de Castelló (Ribera Alta).

• Josep Miquel Bausset: Els sants Abdó i Senent (30 de juliol de 2015)

Sant Pere Crisòleg, bisbe i doctor de l’Església (mem. ll.)

Sant Pere, "Crisòleg" de sobrenom, bisbe de Ravenna i doctor de l'Església, que, havent rebut el nom del sant apòstol, va exercir el seu ofici tan perfectament que va aconseguir captar multituds en la xàrcia de la seua celestial doctrina, i les va assaciar amb la dolçor de la seua paraula. El seu trànsit va tindre lloc el dia 31 d'este mes a Imola, a la regió actualment italiana d'Emília-Romanya. (c. 450)

Beats valencians Guillem Llop i Gayà, Enric Beltran i Llorca, Doménec Pitarch i Gurrea i Vicent de Paül Canelles i Vives, religiosos i màrtirs (mem. lliure a la diòcesi de Sogorb-Castelló)

Beat valencià Tobies Borràs i Romeu i companys màrtirs (mem. lliure a la diòcesi de Tortosa)

Beat valencià Ricard Pla i Espí, prevere, màrtir (memòria a Agullent); beat valencià Ramon (Gaietà Josep) Palos i Gascón, germà de La Salle, màrtir (memòria a Forcall); beat valencià Miquel Carrasquer i Fos, religiós i màrtir (memòria a Sueca); beat valencià Antoni Sanchis Silvestre, novici i màrtir (mem. a Vilamarxant)

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del dia 30 de juliol

2. A Roma, al cementeri de Poncià, a la via Portuense, sants Abdó i Senén, màrtirs. (c. s. III)

3. A Cesarea de Capadòcia, a l'actual Turquia, santa Julita, màrtir, que, per haver-se negat amb fermesa a oferir encens als ídols, com li ho manava el jutge, va ser llançada al foc. (c. 303)

4. A Tuburbo Lucernaria, històrica ciutat a l'actual Tunísia, santes Màxima, Donatil·la i Secunda, vèrgens i màrtirs. Les dos primeres, durant la persecució duta a terme per l'emperador Dioclecià, van rebutjar sense acoquinar-se l'orde imperial que manava sacrificar als ídols, per la qual cosa, en compliment de la sentència del procònsol Anulí, juntament amb la jove Segona van ser llançades primer a les feres i després decapitades. (304)

5. A Auxerre, a la Gàl·lia Lugdunense, hui França, sant Urs, bisbe. (s. VI)

6. A Gistel, a Flandes, actual Bèlgica, santa Godeleva, màrtir, la qual, casada amb el senyor del lloc, va haver de patir molt per part del seu espòs i de la seua sogra, i finalment va ser estrangulada per dos criats. (c. 1070)

7. A Caleruega, a la regió de Castella, a Espanya, commemoració del beat Manés de Guzmán, prevere, germà de sant Doménec i col·laborador seu en la propagació de l'Orde de Predicadors, prudent conseller de religioses. (c. 1235)

8. A Londres, a Anglaterra, beats Eduard Powell, Ricard Featherstone i Tomàs Abel, preveres i màrtirs, doctors en Sagrada Teologia, que per oposar-se amb fermesa al divorci del rei Enric VIII i per romandre fidels al Romà Pontífex, després de passar un temps empresonats a la Torre de la ciutat, van ser penjats a Smithfield. (1540)

9. A Daying, poble pròxim a la ciutat de Zaoqiang, a la província xinesa d'Hebei, sant Josep Yuan Gengyin, màrtir, comerciant en el mercat de la seua localitat, que, per ser cristià va ser assassinat durant la persecució religiosa duta a terme pels sequaços del moviment Yihetuan. (1900)

10. A Calafell, poble pròxim a Tarragona, beats màrtirs Brauli Maria (Pau) Corres Díaz de Cerio, prevere, i catorze companys, membres tots de l'Orde Hospitaler de Sant Joan de Déu, que, detinguts durant la persecució desencadenada en temps de guerra contra els religiosos, van perdonar als seus enemics i van meréixer la felicíssima corona del martiri. (1936)

Els noms dels quals són: beats Julià (Miquel) Carrasquer Fos, Eusebi (Antoni) Forcades Ferraté, Constanci (Sadurní) Roca Huguet, Benet Josep Labre (Arseni) Mañoso González, Vicent de Paül Canelles Vives, religiosos; Tomàs Urdánoz Aldaz, Rafael Flamarique Salines, Antoni Llauradó Parisi, Manuel López Orbara, Ignasi Tejero Molina, Enric Beltrán Llorca, Doménec Pitarch Gurrea, Antoni Sanchis Silvestre i Manuel Jiménez Salado, novicis.

11. Al lloc de Castellseràs, prop de Terol, beats màrtirs Josep Maria Muro Sanmiguel, prevere, Joaquim Prats Baltueña, religiós, tots dos de l'Orde de Predicadors, i Zòsim Izquierdo Gil, prevere, que van aconseguir la corona de la glòria en morir per Crist durant la mateixa persecució. (1936)

12. A la ciutat de Barcelona, beat Sergi Cid Pazo, prevere de la Societat de Sant Francesc de Sales i màrtir, víctima en la citada persecució per haver donat, sense cap temor, testimoniatge de la seua fe cristiana. (1936)

13. A Pavia, ciutat d'Itàlia, sant Leopold (Bogdan) de Castelnuovo Mandic, prevere de l'Orde dels Germans Menors Caputxins, que va cremar de zel per la unitat dels cristians i va dedicar tota la seua vida al ministeri de la reconciliació. (1942)

14. A la ciutat de Guadalajara, a Mèxic, beata Maria Vicenta de Santa Dorotea Chávez Orozco, verge, fundadora de l'Institut de Serventes dels Pobres, que, confiant només en Déu i en l'ajuda de la Providència, va donar proves eloqüents d'humanitat i diligència envers els desemparats i els pobres. (1949)

15. En la mateixa ciutat mexicana, beata Maria de Jesús Sacramentat Venegas de la Torre, verge, que va passar cinquanta-quatre anys curant malalts pobres en una menuda infermeria, on va fundar la Congregació de les Filles del Sagrat Cor de Jesús. (1959)

29 de juliol de 2022, divendres: Santa Marta

Santa Marta, deixebla del Senyor (mem. ob.), titular de les esglésies parroquials de Puçol, València, etc. Festa de Santa Marta a la Vila Joiosa.

El 26 de gener de 2021 la Congregació per al Culte Diví ha determinat d’una manera oficial que en este dia de santa Marta se celebren també les memòries del seus germans: Maria i Llàtzer, «considerant l’important testimoni evangèlic que van donar a l’hostatjar el Senyor Jesús a sa casa, a l’escoltar atentament, al creure que Ell és la Resurrecció i la Vida».

• J. M. BAUSSET: Santa Marta (29 de juliol de 2015)

 Evangeli del dia: Jo 11, 19-27

Molts dels jueus havien vingut a donar el condol a Marta i a Maria per la mort del seu germà. Marta, quan va saber que Jesús arribava, va eixir a rebre'l. Maria es va quedar a casa. Marta va dir a Jesús:

— «Senyor, si haguéreu estat ací, el meu germà no s'hauria mort. Però fins i tot ara jo sé que Déu vos concedirà tot allò que li demaneu».

Jesús li diu:

— «El teu germà ressuscitarà».

Marta li respon:

— «Ja sé que ressuscitarà quan tots ressusciten el darrer dia».

Li diu Jesús:

— «Jo soc la resurrecció i la vida. Els qui creuen en mi, encara que muiguen, viuran, i tots els qui viuen i creuen en mi, no moriran mai. ¿Creus açò?»

Ella li diu:

— «Sí, Senyor: jo crec que vós sou el Messies, el Fill de Déu que havia de vindre al món».

+++

Sant Fèlix, màrtir

Sant Olav, màrtir,

Beat Urbà II, papa

Sant Lluís Martín, pare de santa Teresa de Lisieux

Beat valencià Eliseu Maria Maneus i Besalduch, carmelita, màrtir (mem. a Sant Mateu). († Cervera, 1936)

28 de juliol de 2022, dijous XVII

Sant Pere Poveda

 Evangeli del dia (Mt 13, 47-53)

Arrepleguen en coves els peixos bons i tiren els roïns

Beat valencià Josep Caselles i Moncho, prevere salesià, màrtir (memòria a Benidoleig); beat valencià Enric Serra i Chorro, prevere agustí, màrtir (memòria a la Barraca-Alzira)

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del 28 de juliol

1. Commemoració dels sants Pròcor, Nicanor, Timó, Pàrmenes i Nicolau, prosèlit este d'Antioquia, a l'actual Turquia, que van formar part dels set elegits per la multitud entre els deixebles, per considerar-los plens d'Esperit i saviesa, i als quals els apòstols van imposar les mans perquè es dedicaren a atendre els pobres. (s. I)

2. A Roma, sant Víctor I, papa, africà de naiximent, que va establir per a totes les Esglésies la celebració de la festa de Pasqua en el diumenge següent a la Pasqua jueva. (c. 200)

3. Commemoració dels nombrosos màrtirs que van patir el turment a la Tebaida, a Egipte, durant la persecució sota els emperadors Deci i Valerià. A estos cristians, que desitjaven morir sense demora per Crist traspassats a espasa, els seus cruels perseguidors, pretenent més aviat degollar les seues ànimes que els seus cossos, van retardar la seua mort el màxim possible i els van sotmetre a una prolongada sèrie de turments. (c. 250)

4. A Milet, al territori de Cària, actualment Turquia, sant Acaci, màrtir en temps de l'emperador Licini. (c. 308/311)

5. A Milà, a la regió italiana de Ligúria, sants Nazari i Cels, màrtirs, els cossos dels quals van ser trobats per sant Ambròs. (inventio 395)

6. A Troyes, a l'actual França, sant Camelià, bisbe, deixeble i successor de sant Llop. (s. VI)

7. A Dol, lloc de la Bretanya Menor, també a França, sant Samsó, abat i bisbe, que va propagar l'Evangeli per este territori, així com la disciplina monàstica que havia aprés a Gal·les de l'abat sant Iltud. (c. 565)

8. A la regió de Sodermanland, a Suècia, sant Botvid, màrtir, suec de naiximent i batejat a Anglaterra, que va estar treballant en l'evangelització de la seua pàtria fins que un criat seu, a qui ell havia alliberat de l'esclavitud, el va assassinar. (1100)

9. A Nam Dinh, de Tonquín, hui Vietnam, sant Melcior García Sampedro, bisbe, de l'Orde de Predicadors i màrtir, tancat primer per ser cristià en una estretíssima presó, i després, per orde de l'emperador Tu Duc, materialment trossejat. (1858)

10. A Madrid, a Espanya, sant Pere Poveda Castroverde, prevere i màrtir, que, preocupat per la difusió evangelitzadora dels cristians en el món, principalment en els camps de l'educació i la cultura, va fundar la Institució Teresiana, i al començament de la persecució contra l'Església en temps de guerra, va ser assassinat pels qui odiaven la religió, i va oferir a Déu un clar testimoniatge de la seua fe. (1936)

• Josep Miquel BAUSSET: Sant Pere Poveda (28 de juliol de 2015)

11. A Gabasa, poble de la província de Saragossa, també a Espanya, beats Manuel Segura, prevere, i David Carlos, religiós de l'Orde de Clergues Regulars de l'Escola Pia, màrtirs durant la mateixa persecució. (1936)

12. A Tarragona, beat Jaume Hilari (Manuel) Barbal Cosán, religiós de l'Orde de Germans de les Escoles Cristianes, màrtir, condemnat a mort en l'esmentada persecució, pels qui odiaven l'Església. (1936)

13. A Barcelona, beats Josep Caselles Moncho i Josep Castell Camps, preveres de la Societat de Sant Francesc de Sales i màrtirs, que en el transcurs de la mateixa persecució religiosa van meréixer aconseguir amb el martiri la glòria de la vida eterna. (1936)

14. A la ciutat de Bharananganam, en l'estat de Kérala, a l'Índia, santa Alfonsa de la Immaculada Concepció (Anna) Muttathupadathu, verge, que, per a evitar un matrimoni imposat, es va abrasar el peu en el foc i, admesa després en les Clarisses Malabarenses, va viure quasi contínuament malalta oferint la seua vida a Déu. (1946) Canonitzada en 2008.

- Beat Stanley Francis Rother (1935- Santiago Atitlan, Sololá, Guatemala 1981). Sacerdot diocesà, assassinat per odi a la fe.

27 de juliol de 2022, dimecres XVII

 Evangeli del dia (Mt 13, 44-46)

Ven tot el que té i compra el camp

Solemnitat de Sant Cristòfol a la ciutat de Castelló de la Plana

• J. M. Bausset: Sant Cristòfol (2015)

Beata valenciana Adelfa Soro i Bo, religiosa dominica de l'Anunciata, màrtir (memòria a Castelló, Ribera Alta) [pregària]

• F. X. Martí: Beata Adelfa Soro (2017)

Beat Joaquim Vilanova i Camallonga, prevere i màrtir valencià (memòria a l'Olleria i a Ontinyent).

Beat valencià Felip Hernández Martínez, germà salesià, màrtir (memòria a Villena).

Aniversari de la mort del rei Jaume I (1276)

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del 27 de juliol

Set Dorments d'Efes

1. Commemoració dels Set Sants Dorments, que, com conta la tradició, després d'haver sigut martiritzats descansen en pau a Efes, esperant el dia de la resurrecció. (s. inc.)

2. A Nicomèdia, ciutat de Bitínia, hui Turquia, sant Pantaleó o Panteleemó, màrtir, venerat a Orient per haver exercit com a metge sense esperar cap retribució. (c. 305)

3. A Lons-le-Saulnier, en les muntanyes del Jura, a França, sant Desiderat, a qui es té per bisbe de Besançon. (s. V)

4. A Roma, al cementeri de Priscil·la, a la via Salària, sant Celestí I, papa, que esforçant-se perquè l'Església es mantinguera en la verdadera fe i ampliara la seua extensió, va instituir l'episcopat a Gran Bretanya i Irlanda i va promoure la celebració del Concili d'Efes, en el qual es va condemnar a Nestori i es va saludar a Maria com a Mare de Déu. (432)

5. Prop d'Antioquia de Síria, a l'actual Turquia, sant Simeó, monjo, que durant molts anys va viure sobre una columna, per la qual cosa va rebre el sobrenom d'"Estilita", i la vida i el tracte del qual amb tots van ser admirables. (459)

• J.M. Bausset: Sant Simeó l'Estilita (2015)

6. A Loches, lloc del territori de Tours, al costat del riu Indre, a l'actual França, sant Ursus, abat, pare de molts cenobis, cèlebre per la seua abstinència i les seues virtuts. (s. V/VI)

7. A Ravenna, a la via Flamínia, actualment a Itàlia, sant Eclesi, bisbe, que va ser company del papa sant Joan I en la resistència a les crueltats del rei Teodoric i, després d'haver-les sobreviscut només ell, va portar la seua Església a una nova esplendor. (c. 532)

8. A Bearn, regió pròxima als Pirineus bascofrancesos, sant Galactori, honrat com a bisbe i com a màrtir a Lescar. (s. VI)

9. A Mantinea, prop de Claudiòpolis, a l'Honoríade, hui Grècia, santa Antusa, monja, que, sent emperador Constantí Coprònim, per defendre el culte de les sagrades imatges va patir la pena d'assots, després de la qual cosa va ser desterrada, encara que, passat un temps, va poder tornar a la pàtria, on va morir en pau. (s. VIII)

10. A Còrdova, a la regió hispànica d'Andalusia, sants màrtirs Jordi, monjo originari de Síria i diaca, Aureli i Sabigòtona, esposos, i Fèlix i Lil·liosa, esposos també, els qui, en la persecució desencadenada pels sarraïns, desitjant donar testimoniatge de la seua fe, no van cessar d'alabar a Crist en la presó, on van ser finalment decapitats. (852)

11. A Ocrida, a ll·líria, actual Macedònia del Nord, sant Climent, bisbe de Velica, insigne per la seua erudició i pels seus coneiximents de les ciències sagrades, que va portar la llum de la fe al poble búlgar. Es commemoren amb ell els sants bisbes Gorazd, Nahum, Sabas i Angelari, continuadors a Bulgària de l'obra dels sants Ciril i Metodi. (s. IX/X)

12. Al cenobi de Garsten, a Estíria, actualment Àustria, beat Bertold, abat, que va estar sempre disposat a aconsellar als qui li ho demanaven i a afavorir els necessitats que acudien a ell. (1142)

13. A Piacenza, ciutat d'Emília-Romanya, a Itàlia, beat Raimon el Palmer, pare de família, que, en quedar privat de la seua esposa i dels seus fills, va fundar un alberg per a rebre els pobres. (1200)

14. A Faenza, també a la regió d'Emília-Romanya, beat Nevoló, insigne per les seues santes peregrinacions, per la seua austeritat i per la pràctica de la vida eremítica. (1280)

15. A Amelia, a l'Úmbria, de nou a l'actual Itàlia, beata Llúcia Bufalari, verge, germana del beat Joan de Rieti i oblata de l'Orde de Sant Agustí, il·lustre per les seues penitències i pel seu zel a salvar ànimes. (c. 1350)

16. A la ciutat de Stafford, a Anglaterra, beat Robert Sutton, prevere i màrtir, penjat en temps d'Isabel I per la seua condició de sacerdot. (1588)

17. A Beaumaris, del País de Gal·les, a l'actual Regne Unit, beat Guillem Davies, prevere i màrtir, que durant la mateixa persecució, només per ser sacerdot, pregant pels presents va patir el mateix suplici. (1593)

18. A Brescia, a la regió de Llombardia, a Itàlia, beata Maria Magdalena Martinengo, abadessa de l'Orde de les Clarisses Caputxines, insigne per la seua abstinència. (1737)

19. A l'Olleria, beat valencià Joaquim Vilanova Camallonga, prevere i màrtir, que en temps de persecució contra la fe va aconseguir la glòria celestial. (1936)

20. Al poble de Lliçà, prop de Barcelona, també a Espanya, beat Modest Vegas Vegas, prevere de l'Orde dels Germans Menors Conventuals i màrtir, que va escampar la seua sang per Crist durant la mateixa persecució. (1936)

21. També a Barcelona, beats Felip Hernández Martínez, Zacaries Abadia Buesa i Jaume Ortiz Alzueta, religiosos de la Societat de Sant Francesc de Sales i màrtirs, que van patir el martiri durant l'esmentada persecució. (1936)

22. A Auschwitz, lloc pròxim a Cracòvia, a Polònia, beata Maria Clement de Jesús Crucificat Staszewska, verge de l'Orde de Santa Úrsula i màrtir, que, internada en un camp d'extermini pels qui odiaven la fe, va morir a causa dels terribles suplicis als quals va ser sotmesa. (1943)

- Beata Mare Maria de la Passió del Nostre Senyor Jesucrist (Maria Gracia Tarallo, 1866- 1912). Verge, religiosa de la Congregació de les Crucificades Adoratrius de l'Eucaristia.

26 de juliol de 2022, dimarts: Santa Anna i Sant Joaquim

 Evangeli del dia (Mt 13, 36-43)

 Així com cullen la cugula i la cremen, passarà igual en la fi del món

Memòria obligatòria

 Sant Joaquim i santa Anna, pares de la Verge Maria, són titulars de les esglésies parroquials d'Araia (l'Alcora) i d'Argeleta; Sant Joaquim és el titular de l'església parroquial de Setla de Nunyes i Raiguero de Bonanza (Oriola), i cotitular de la d'El Royo (Castellfabib); Santa Anna és titular de les d'Altea la Vella, Bellús, Benimarfull, Borbotó, Campell (Vall de Laguart), el Campello, Castell de Castells, Chóvar, Elda, Gandia, Manuel, Montitxelvo, Ondara, Quartell, Quatretondeta, Sanet i els Negrals, Sella, Senyera, Torre Alta, la Torre de les Maçanes, València, la Vallverda (Elx) i Zarra; cotitular de l'esglésies parroquials de Domeño i Torrevieja. Festa de Santa Anna a Alborache, Bellús, Castell de Castells, Ondara, Senyera, Simat de Valldigna, Sucaina, etc.

• Meditació.
• Josep Miquel Bausset: Sant Joaquim (26 de juliol de 2014)
• Josep Miquel Bausset: Sant Joaquim i santa Anna (26 de juliol de 2015)

Altres

Sant Austind d’Ausch, bisbe

Beata Camil·la Gentili

Beat valencià Antoni Cerdà i Cantavella, claretià, màrtir (memòria a Xàtiva)

• F. Xavier Martí: Beat Antoni Cerdà.

Sant Tito Brandsma, màrtir

25 de juliol de 2022, dilluns: Sant Jaume

Solemnitat de Sant Jaume, Apòstol

 Solemnitat de l'apòstol sant Jaume, fill del Zebedeu i germà de sant Joan Evangeliste, que amb Pere i Joan va ser testimoni de la transfiguració i de l'agonia del Senyor. Decapitat poc abans de la festa de Pasqua per Herodes Agripa, va ser el primer dels apòstols que va rebre la corona del martiri. (s. I)

Sant Jaume, apòstol, titular de la basílica menor d'Algemesí, de l'església arxiprestal de Vila-real i de les esglésies parroquials d'Albatera, l'Albufereta (Alacant), Alborache, Alfarb, Almoines, Aiacor, Benidorm, Benijófar, Castellonet, Coratxà, Elx, Beniferri, Fuenterrobles, Gaianes, Guardamar, Ibi, Marxalenes, Montanejos, Montcada, Onil, Oriola, Orpesa, Orxeta, Petrés, la Pobla de Vallbona, el Port de Sagunt, Relleu, Sacanyet, Sant Jordi, Sinarcas, la Vall d'Uixó i Villena; cotitular de les esglésies parroquials de Montaverner i Nules; i titular de l'església de Beniflà. Festa a Albatera, Alborache, les Alqueries, Benijófar, Guardamar del Segura, Montanejos, Petrés, Sant Jordi, Torís, etc.

Lectures del dia

- Fets 4, 33; 5, 12. 27-33; 12, 2. Herodes va fer decapitar a Jaume

- Sal 66,2-3.5.7-8 (R.: 4). Que vos alaben les nacions, Déu nostre,

    que vos alaben tots els pobles alhora

- 2 Cor 4, 7-15. Portem la mort de Jesús en el nostre cos

- Mt 20, 20-28. Vosaltres beureu la meua copa

Les oracions de la missa ens assenyalen la realitat del patrocini de sant Jaume sobre Espanya; ens impulsen a mantindre'ns fidels en el nostre peregrinar per la vida fins que arribem a la glòria de Déu, que és la nostra meta. La nostra fe ha de donar fruits de bones obres en tots els àmbits de la vida. Cal obeir a Déu abans que als hòmens (1 lect.); els nostres criteris i decisions han de ser sempre conformes amb l'Evangeli. No tot el que és legal és necessàriament moral. Hem de vore-ho tot a la llum de la fe, segurs que Déu vol per a nosaltres sempre el nostre bé (2 lect.). Hem de seguir l'exemple de Crist, que ha vingut a servir i no a ser servit (Ev.).

• J.M. Bausset: L'apòstol sant Jaume (25 de juliol del 2015)
• Capella de Sant Jaume Apòstol (Seu de València)

Beat valencià Vicent de la Creu Gallén i Ibáñez, carmelita descalç, màrtir (memòria a Vallat).

Nascut el 29/09/1908 a Vallat (l'Alt Millars), mort el 25/07/1936 a Tarragona.

De menut, la família va anar a viure a Badalona. Allà ingressà al col·legi preparatori dels carmelites i inicià més tard la seua formació religiosa. Tenia 22 anys quan va ser enviat als Estats Units, on fou ordenat sacerdot a la Universitat Catòlica de Washington. Després d’una breu estada a Tucson (Arizona), va tornar a Tarragona com a professor. Dispensava una atenció especial a la litúrgia i tenia una gran dedicació pels infants i pels pobres. Va deixar alguns escrits sobre temes carmelitans. 

Pel juliol de 1936, es refugià a casa d’un germà terciari on més tard s’hi va afegir el germà Àngel de Sant Josep. Pocs dies després, tots dos van ser detinguts i duts cap el vaixell presó, però en arribar al moll els van afusellar.

Beat valencià Tomàs Carbonell i Miquel, prevere mercedari, màrtir (memòria a Xixona)

Servent de Déu Joseph Cardijn, cardenal

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del 25 de juliol

2. A Lícia, actual Turquia, sant Cristòfor, màrtir. (s. inc.)

    A Espanya se celebra el 10 de juliol

• J.M. Bausset: Sant Cristòfol (19 de juliol del 2015)

3. A Barcelona, ciutat de la Hispània Tarraconense, sant Cugat [o Cucufat], màrtir, que, ferit amb espasa durant la persecució desencadenada per l'emperador Dioclecià, va pujar victoriós al cel. (s. IV)

4. A Cesarea de Palestina, actualment a Israel, sants Valentina, Tea i Pau, màrtirs durant la persecució duta a terme en temps de l'emperador Maximià, sent prefecte Firmilià. Valentina, verge, per haver llançat a terra d'un puntelló l'ara alçada en honor dels déus, va ser llançada al foc juntament amb Tea, verge també, després d'haver sigut cruelment turmentada, i així van volar a l'encontre de l'Espòs. Pau, condemnat a mort, havent aconseguit un breu temps per a orar, va pregar encaridament per la salvació de tots i seguidament va rebre la corona del martiri en ser decapitat. (308)

5. A Nicomèdia, ciutat de Bitínia, hui Turquia, trànsit de santa Olímpia la diaconessa, que, havent enviduat quan era encara jove, va passar la resta de la seua vida piadosíssimament a Constantinoble, entre les dones consagrades a Déu, servint els pobres. Va romandre sempre fidel a sant Joan Crisòstom, al qual va acompanyar en el seu exili. (408)

6. A Trèveris, ciutat de Renània, a Austràsia, actualment Alemanya, sant Magneric, bisbe, deixeble de sant Nicetes [o Niceti], a qui va acompanyar fidelment quan este va ser desterrat, i al qual va emular, en succeir-li en l'episcopat, en el zel per la salvació de les ànimes. (c. 596)

7. A Trèveris també, sants Beat i Bant, preveres, que van portar vida eremítica en temps de sant Magneric. (s. VI/VII)

8. A Metz, ciutat de la Gàl·lia Bèlgica, a l'actual França, santa Glodesinda [o Glosinda], abadessa. (s. VI)

9. A Còrdova, a la regió hispànica d'Andalusia, sant Teodomir, monjo de Carmona, martiritzat, sent encara jove, durant la persecució desencadenada pels sarraïns. (851)

10. A Angers, ciutat de França, beat Joan Soreth, prevere de l'Orde de les Carmelites, en la qual va introduir una observança més estricta i va ampliar amb convents per a monges. (1471)

11. A Camerino, lloc del Picé, actual regió italiana de les Marques, beat Pere Corradini de Mogliano, prevere de l'Orde dels Germans Menors, insigne per la predicació de l'Evangeli, per l'exemple de les seues virtuts i per la fama dels seus miracles. (1490)

12. A la regió de Salsette, a l'Índia, beats màrtirs Rodolf Aquaviva, Alfons Pacheco, Pere Berna, Antoni Francisco, preveres, i Francesc Aranha, religiós, tots jesuïtes, assassinats pels infidels a causa d'haver exaltat la Creu. (1583)

13. A Bobino, a la regió de la Pulla, a Itàlia, beat Antoni Lucci, bisbe, de l'Orde dels Germans Menors Conventuals, que refulgí per la seua singular doctrina, i es va entregar de tal manera a ajudar els pobres que s'oblidava d'atendre les més mínimes necessitats de si mateix. (1752)

14. En una nau ancorada davant de la costa de Rochefort, a França, beat Miquel Lluís Brulard, prevere de l'Orde dels Carmelites Descalços, màrtir, el qual, durant la Revolució Francesa, per ser sacerdot va ser tancat en aquell lloc en condicions inhumanes, on va morir consumit per la malaltia. (1794)

15. A Madrid, a Espanya, beata Maria del Carme Sallés i Barangueras, verge, fundadora de la Congregació de Missioneres de la Immaculada Concepció, per a l'educació de dones piadoses i incultes. (1911)

16. A Urda, lloc de la província de Toledo, beats màrtirs Pere del Sagrat Cor Redondo, prevere, Fèlix de les Cinc Llagues Ugalde Irurzun i Benet de la Mare de Déu del Villar Solano Ruiz, religiosos de la Congregació de la Passió, que van trobar la gloriosa palma del martiri en ser afusellats per la seua fe cristiana en la persecució religiosa desencadenada en la guerra. (1936)

17. Prop de Talavera de la Reina, també a la província de Toledo, beats màrtirs Frederic (Carles) Rubio Álvarez, prevere, Prim Martínez de San Vicente Castillo, Jeroni Ochoa Urdangarín i Joan de la Creu (Eligi) Delgado Pastor, religiosos tots de l'Orde Hospitaler de Sant Joan de Déu, que, sense judici previ, durant la mateixa persecució religiosa van obtindre la corona del martiri. (1936)

18. A Montsó, prop d'Osca, a la regió d'Aragó, beat Dionís Pamplona, prevere, i companys, tots de l'Orde dels Clergues Regulars de l'Escola Pia, assassinats pels qui odiaven la fe en la mateixa persecució desencadena contra la religió. (1936)

- Beat Miquel Peiró i Victori, màrtir, laic (1936)

24 de juliol de 2022, diumenge XVII

 Lectures del dia (AVL)

- Gn 18, 20-32. Que el meu Senyor no s'indigne si torne a parlar

- Sal 138 (137), 1-2a.2bc-3.6-7.8 (R.: 3a). Senyor, sempre que vos he invocat, m’heu escoltat

- Col 2, 12-14. Déu vos ha donat la vida junt amb Crist. Déu ens ha perdonat tots els pecats

- Lc 11, 1-13. Demaneu, i vos donaran

Al començament de la celebració demanem a Déu que multiplique sobre nosaltres els signes de la seua misericòrdia. I en la 1 lect. veem com, per l'oració d'Abraham, Déu està disposat a perdonar els habitants de Sodoma. I nosaltres, que estàvem morts pels nostres pecats, rebem de part de Déu la vida en Crist rebent el perdó pel baptisme (2 lect.). I Crist ens va ensenyar el que hem de demanar, amb el Parenostre, i ens insistix que demanem amb fe el que necessitem: «Demaneu, i vos donaran; busqueu, i trobareu; toqueu, i vos obriran» (Ev.). I havent experimentat la misericòrdia de Déu, podrem proclamar: «Enaltisc el vostre nom, per la vostra misericòrdia i fidelitat. [...] Sempre que vos he invocat, m’heu escoltat, heu enfortit la meua ànima» (sal. resp.).

• Confieu en Déu! (Lluc 11,1-13) (laparaula.com)

Jornada Mundial dels Avis i de la Gent Gran

• Papa Francesc: Missatge per a la II Jornada dels avis i la gent gran (2022)
• Enric Benavent, bisbe: Jornada dels avis i de la gent gran (2022)

Beat valencià Jaume (de Santa Teresa) Gascon i Bordàs, carmelita descalç, màrtir (memòria a Forcall)

Nascut el 26/07/1886 a Forcall (Ports), mort el 24/07/1936 a Barcelona. Incorporat a la província catalana, des de l’any 1918 va residir al convent de Barcelona. Donava classes de teologia dogmàtica i moral. Quan va eixir del convent el dia 20 al matí amb la resta de religiosos, va ser colpejat fins que caigué malferit. Arrossegat fins a un cotxe, un milicià li disparà un tret. Va morir quatre dies després a l’hospital a causa de les ferides rebudes i el van enterrar al cementiri de Sarrià.

Beat valencià Càndid Castán San José, laic, pare de família, màrtir (mem. a Benifaio)

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del 24 de juliol

Sant Xàrbel (Josep) Makhluf, prevere de l'Orde Libanesa Maronita, que, per amor a la soledat i per a aconseguir la més alta perfecció, va deixar el cenobi d'Annaya, al Líban, i es va retirar al desert, en el qual va servir a Déu dia i nit, i on va viure amb gran austeritat, dejunant i pregant. (1898)

2. A Bolsena, ciutat de Toscana, actualment a Itàlia, santa Cristina, verge i màrtir. (s. inc.)

3. A Amiternum, a la regió de Sabínia, a la via Salària, també a Itàlia, sant Victorí, màrtir. (c. s. IV)

4. A Tauriana, lloc de Calàbria, de nou a Itàlia, sant Fantí el Vell, de sobrenom "Taumaturg". (s. IV)

5. A la regió de Tebaida, a Egipte, santa Eufràsia, verge, que, sent de família senatorial, va optar per fer vida eremítica en el desert, en humilitat, pobresa i obediència. (s. V)

6. A Árd Móre, a la província irlandesa de Momònia, sant Declan, que esta Església venera amb gran devoció com el seu primer bisbe. (c. s. V)

7. A la regió d'Albi, d'Aquitània, hui França, santa Segolena, religiosa. (c. s. VI)

8. A Rússia, sants Borís i Gleb, màrtirs, prínceps de Rus i fills de sant Vladímir, que van preferir morir abans que oposar-se per la força al seu germà Sviatopolk. Borís va aconseguir la palma del martiri prop de Pereislavia, al costat del riu Altam, i Gleb, poc després, al costat del riu Dnièper, prop de Smolensk. (1015)

9. A Rieti, ciutat de Sabínia, actual regió del Laci, a Itàlia, sant Balduí, abat, deixeble de sant Bernat al monestir de Claravall, que va ser enviat pel mateix sant Bernat a esta ciutat per a fundar i regir el cenobi de Sant Mateu de Montecchio. (1140)

10. Al convent de Sint-Truiden, a Brabant, hui Bèlgica, beata Cristina, anomenada l'"Admirable", perquè en ella, la mortificació del cos i l'èxtasi místic en el Senyor va obrar admirables meravelles. (c. 1224)

11. A Stary Sącz, a la regió de Tarnow, a Polònia, santa Kinga o Cunegunda, filla del rei d'Hongria i casada amb el príncep Boleslau, que d'acord amb el seu espòs, va conservar la seua virginitat i, mort este, va professar la vida religiosa sota la Regla de Santa Clara, al monestir fundat per ella mateixa. (1293)

12. A Ferrara, població d'Emília-Romanya, a Itàlia, beat Joan de Tossignano Tavelli, bisbe, de l'Orde dels Jesuats. (1146)

13. A Colònia, de la Lotaríngia, actualment Alemanya, translació dels tres Mags, que, savis procedents d'Orient, van anar a Betlem per a oferir dons i contemplar en un xiquet el misteri insondable de l'Unigènit. (1162)

14. A l'Àquila, a la regió Vestina, actual Itàlia, beat Antoni Torriani, prevere de l'Orde dels Ermitans de Sant Agustí, metge de cossos i ànimes. (1494)

15. A Orbe, lloc de Savoia, ara França, beata Lluïsa, religiosa, filla del duc beat Amadeu, que va contraure matrimoni amb el príncep Hug de Châlon-Arlay i després de la seua mort, va abraçar amb fidelitat i humilitat la Regla de Santa Clara, segons la reforma de santa Coleta. (1503)

16. A la ciutat de Derby, a Anglaterra, beats Nicolau Garlick, Robert Ludlam i Ricard Simpson, preveres i màrtirs, que, en temps de la reina Isabel I, després d'haver patit tota classe de vexacions per la seua condició de sacerdots, obtingueren la glòria celestial en ser decapitats. (1588)

17. A Newcastle upon Tyne, també a Anglaterra, beat Josep Lambton, prevere i màrtir, que, a vint-i-quatre anys, per ser sacerdot, va ser atroçment esquarterat. (1592)

18. A Durham, de nou a Anglaterra, sant Joan Boste, prevere, que en el mateix regnat d'Isabel I, per ser sacerdot va patir el martiri i davant del jutge no va cessar de confortar els seus companys. (1594)

19. A la ciutat de Nam Dinh, a Tonquín, hui Vietnam, sant Josep Fernández, prevere de l'Orde de Predicadors i màrtir, decapitat a causa de la seua fe en Crist, sent emperador Minh Mang. (1838)

20. A Nàpols, ciutat de la Campània, a Itàlia, beat Modestí de Jesús i de Maria (Doménec) Mazzarello, prevere de l'Orde dels Germans Menors, que, pròxim sempre a tota classe de pobres i afligits, durant una epidèmia de còlera, en assistir els moribunds, va morir contagiat de la mateixa malaltia. (1854)

21. A la ciutat de Guadalajara, a Espanya, beates Maria Pilar de Sant Francesc de Borja (Jauma) Martínez García, Teresa de l'Infant Jesús (Eusèbia) García i García, i Àngels de Sant Josep (Marciana) Valtierra Tordesillas, de l'Orde de Carmelites Descalces, vèrgens i màrtirs, coronades totes elles amb el martiri en temps de persecució religiosa, mentre aclamaven a Crist, el seu Espòs. (1936)

22. A Barcelona, beata Maria de la Mercé Prat, de la Companyia de Santa Teresa de Jesús, verge i màrtir, que durant la mateixa persecució va patir el martiri per ser religiosa. (1936)

23. De nou a Barcelona, beat Xavier Bordas Piferrer, religiós salesià, que amb el seu propi martiri va testimoniar clarament ser deixeble del diví Mestre. (1936)

- Beat Cristòfol de Santa Caterina (1638- Còrdova 1690), en el segle Cristòfol Fernández Valladolid, sacerdot i fundador de les Congregacions Hospitaleres de Jesús Natzaré.

17 de juliol de 2022, diumenge XVI

Lectures del diumenge (AVL)

• Enric Benavent, bisbe: Marta i Maria (2022)
• Comentari de l’Evangeli de hui (laparaula.com)
• Paraula del dia: vacances (AVL)

Santes Justa i Rufina, vérgens i màrtirs (festa a Oriola). Festa de les 'Santes Escudelleres' a Manises

Aniversari de la mort de fra Bartolomé de Las Casas, gran defensor dels indis americans, servent de Déu (1566)

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del dia 17 de juny

1. A Cartago, a l'actual Tunísia, naiximent en el cel dels màrtirs escilitans Esperat, Narzal, Cití, Venturi, Fèlix, Aquilí, Letanci, Genara, Generosa, Vestina, Donata i Segona, tots els quals, per orde del procònsol Saturní i per haver confessat a Crist, primer van ser empresonats, l'endemà lligats a un cep, i finalment, per mantindre‘s ferms en la seua fe en Crist i negar-se a donar culte a l'emperador com si fora un déu, condemnats a mort. Posats tots de genolls en el lloc en què anaven a ser executats, van ser tots decapitats mentre donaven gràcies a Déu. (180)

2. A Amastris, a Paflagònia, actualment Turquia, sant Jacint, màrtir. (c. s. III)

3. A Sevilla, a la província hispànica de Bètica, santes Justa i Rufina, vèrgens, que, detingudes pel prefecte Diogenià, després de ser sotmeses a cruels suplicis van ser tancades a la presó, on els van fer passar fam i més tortures. Justa va exhalar el seu esperit empresonada, i Rufina, per continuar proclamant la seua fe en el Senyor, va ser decapitada. (c. 287)

4. A Milà, a la regió italiana de Ligúria, santa Marcel·lina, verge, germana del bisbe sant Ambròs, a la qual el papa Liberi va imposar el vel de consagrada a la basílica romana de Sant Pere, en la festa de l'Epifania del Senyor. (s. IV ex.)

5. A Roma, a la basílica situada al mont Aventí, se celebra amb el nom d'Aleix un home de Déu que, com conta la tradició, va deixar la seua opulenta casa per a viure com un pobre, mendicant almoina. (s. IV)

6. A Auxerre, a la Gàl·lia Lugdunense, hui França, sant Teodosi, bisbe. (s. VI)

7. A Pavia, a la regió italiana de Ligúria, sant Ennodi, bisbe, que va compondre himnes en honor dels sants i dels seus llocs de culte, i va repartir generosament els seus béns. (521)

8. A Deurne, prop d’Anvers, al territori de Brabant, a Austràsia, actualment Bèlgica, sant Fredegand, monjo, pel que sembla procedent d'Irlanda, que va col·laborar amb sant Foilà i altres missioners itinerants. (s. VIII)

9. Al monestir de Winchelcumbe, a la regió de Mèrcia, a Anglaterra, sant Kenelm, príncep d'este territori, que, segons la tradició, és considerat màrtir. (c. 812)

10. A Roma, a la basílica de Sant Pere, sant Lleó IV, papa, protector de la ciutat i mantenidor del primat de Pere. (855)

11. En Stockerau, prop de la ciutat de Viena, a Baviera, ara Àustria, sant Colman [o Colomà], irlandés, que, en dirigir-se com a pelegrí en nom de Déu a Terra Santa, va ser pres per un explorador enemic, motiu pel qual el van penjar d'un arbre i va arribar així a la Jerusalem celestial. (1012)

12. A Nitra, en la ribera del riu Waag, en els Carpats eslovacs, sants Zoerard, o Andreu, i Benet, ermitans, que, vinguts de Polònia a Hongria a petició del rei sant Esteve, van portar en un erm del mont Zabor una vida d'extrema austeritat. (1031/1034)

13. A Cracòvia, ciutat de Polònia, santa Eduvigis, reina, que, nascuda a Hongria, va heretar el regne de Polònia i es va casar amb el gran duc lituà Jageló, que en el baptisme va prendre el nom de Ladislau, va sembrar amb ell la fe catòlica a Lituània. (1399)

14. A París, a França, beates Teresa de Sant Agustí (Maria Magdalena Claudina) Lindoine i quinze companyes*, vèrgens del Carmel de Compiègne i màrtirs, que durant la Revolució Francesa es van mantenir fidels a l'observança monàstica, i davant del patíbul van renovar les promeses baptismals i els 

vots religiosos. (1791)

*Els noms de les quals són: beates Maria Anna Francesca de Sant Lluís Brideau, Maria Anna de Jesús Crucificat Piedcourt, Carlota de la Resurrecció (Anna Maria Magdalena) Thouret, Eufràsia de la Immaculada Concepció (Maria Clàudia Cipriana) Brard, Enriqueta de Jesús (Maria Gabriela) de Croissy, Teresa del Cor de Maria (Maria Anna) Hanisset, Teresa de Sant Ignasi (Maria Gabriela) Trézelle, Júlia Lluïsa de Jesús (Rosa) Chrétien de Neufville, Maria Enriqueta de la Providència (Anna) Pelras, Constància (Maria Genoveva) Meunier, Maria de l'Esperit Sant (Angèlica) Roussel, Maria de Santa Marta Dufour, Isabel Júlia de Sant Francesc Vérolot, Caterina i Teresa Soiron.

A partir del 1792, amb l’execució dels reis, la Revolució francesa va entrar en una fase radical de gran violència, l’anomenat Terror. Les execucions de persones o grups sospitosos d’antirevolucionaris van créixer fins a l’extrem. En este clima molts religiosos van acabar morint en la guillotina. El Carmel Descalç de Compiègne feia temps que vivia amenaçat pels esdeveniments polítics i les religioses havien hagut de deixar el convent per passar a viure a cases de coneguts.

El juliol del 1794 les autoritats van arrestar tota la comunitat, setze religioses, les van jutjar i les van condemnar a mort per «fanàtiques i sedicioses». Durant el temps que van estar presoneres, la priora, Teresa de Sant Agustí, les va consolar totes com a bona mare espiritual. Més tard, quan les duien cap a la guillotina, es va posar al capdavant del grup. Ella i les seues germanes van morir sense proferir cap paraula d’odi, sinó cantant lloances a Déu. [font]

15. A Zhujiaxiezhuang, poble pròxim a Shenxian, a la província xinesa d’Hebei, sant Pere Liu Ziyu, màrtir, el qual, durant la persecució desencadenada pel moviment dels Yihetuan, desoint els amics que li aconsellaven apostatar, va romandre ferm en la fe cristiana davant del mandarí, per la qual cosa va ser traspassat amb espasa. (1900)

16. A Leopoldov, lloc d'Eslovàquia, beat Pau (Pere) Gojdich, bisbe i màrtir, el qual, pastor de l’eparquia de Presov, sota un règim ateu va ser empresonat i sotmés a tal classe de tribulacions que, després d'atroces tortures, acollint fidelment la paraula de Crist, amb una valerosa confessió de la fe va passar a la vida eterna. (1960)

17. Enric Ángel Angelelli Carletti, bisbe de La Rioja; Gabriel Longueville, sacerdot diocesà; Carles de Déu Murias, sacerdot de l'Orde dels Germans Menors Conventuals; i Wenceslau Pedernera, laic i pare de família, assassinats per odi a la fe a l'Argentina en 1976.