Cap d'Any de 2023: Santa Maria, Mare de Déu

Solemnitat de Santa María, Mare de Déu, en l'octava de la Nativitat del Senyor i en el dia de la seua Circumcisió. Els Pares del Concili d'Efes la van aclamar com a Theotokos, perquè en ella la Paraula es va fer carn, i va acampar entre els hòmens el Fill de Déu, príncep de la pau, el nom del qual està per damunt de tot altre nom.

Solemnitat de Santa Maria, Mare de Déu, titular de l'església parroquial de la Coma (Paterna) i d'una d'Elx. 

• Ramon Arnau: Mare de Déu (1999)
• J.L. Bausset: La Mare de Déu (2015)

LECTURES DE LA MISSA (AVL)

Lectura primera Nm 6,22-27

Invocaran el meu nom a favor del poble d'Israel, i jo el beneiré

Lectura del llibre dels Nombres

En aquells dies, el Senyor digué a Moisès:

«Digues a Aaron i als seus fills: Beneïu el poble d'Israel amb estes paraules:

"Que el Senyor et beneïsca i et guarde,

que et faça vore la claror de la seua mirada

i s'apiade de tu;

que el Senyor gire cap a tu la mirada

i et done la pau".

Així invocaran el meu nom a favor del poble d'Israel, i jo el beneiré».

Salm responsorial 66,2-3.5.6 i 8 (R.: 2a)

Que Déu tinga pietat i ens beneïsca,

que ens faça vore la claror de la seua mirada.

La terra coneixerà els vostres camins,

tots els pobles, la vostra salvació.

R. Que Déu tinga pietat i ens beneïsca.

Que s'alegren els pobles i criden de goig.

Vós regiu les nacions amb rectitud

i guieu els pobles de la terra. R.

Que vos alaben els pobles, Déu nostre,

que vos alaben tots els pobles.

Que Déu ens beneïsca, i el veneren

d'un extrem a l'altre de la terra. R.

Lectura segona Ga 4,4-7

Déu envià el seu Fill, nascut d'una dona

Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Galàcia

Germans, quan el temps arribà a la seua plenitud, Déu envià el seu Fill, nascut d'una dona, nascut sotmés a la Llei, per a rescatar els qui vivien sotmesos a la Llei, a fi que obtinguérem ja la condició de fills. 

I la prova que som fills és que Déu ha enviat l'Esperit del seu Fill, que crida en els nostres cors: «!Abbà, Pare!». 

Per tant, ja no eres esclau, sinó fill; i si eres fill, també eres hereu, per gràcia de Déu.

Al·leluia He 1,1-2

Déu antigament havia parlat als pares

per boca dels profetes,

però ara ens ha parlat a nosaltres

en la persona del Fill.

Evangeli Lc 2,16-21

Els pastors trobaren a Maria i Josep amb el xiquet. Passats huit dies, li posaren el nom de Jesús

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Lluc

En aquell temps, els pastors anaren corrents a Betlem i trobaren a Maria i Josep, amb el xiquet en el pesebre. Havent-ho vist amb els propis ulls, van contar les coses que els havien dit d'aquell infant, i tots els qui ho sentien es meravellaven del que deien els pastors. Maria guardava totes estes coses en el seu cor i les meditava.

Després els pastors se'n tornaren, glorificant a Déu i lloant-lo pel que havien vist i sentit. Ho van trobar tot com els ho havien anunciat.

Passats huit dies, quan hagueren de circumcidar-lo, li posaren el nom de Jesús, tal com ho havia indicat l'àngel abans que el concebera sa mare.

En este primer dia de l'any celebrem l'Octava de la Nativitat del Senyor —al cap de huit dies van circumcidar el xiquet i li van posar per nom Jesús, que significa Déu és salvació— (Ev) amb la solemnitat de la maternitat divina de la Maria. D'ella va nàixer l'enviat per Déu, el Fill (cf. 2 Lect), la segona Persona de la Santíssima Trinitat, fet home, per la qual cosa pot ser proclamada amb tota propietat com a Mare de Déu i Mare de l'Església, Cos místic de Crist (cf. De). La primera lectura i el salm responsorial fan referència a la benedicció de Déu sobre el seu poble, que desitgem en este començament d'un any nou.

A Santa Maria en la solemnitat de la seua maternitat divina

Gràcies, oh Santa Mare del Fill de Déu, Jesús,

Santa Mare de Déu!

Gràcies per la vostra humilitat

que ha atret la mirada de Déu;

gràcies per la fe

amb la qual heu acollit la seua Paraula;

gràcies pel coratge

amb què vàreu dir "ací em teniu",

oblidant-vos de vós,

fascinada per l'Amor Sant,

feta tota una amb la seua esperança.

Gràcies, oh Santa Mare de Déu!

pregueu per nosaltres, pelegrins en el temps;

ajudeu-nos a caminar pel camí de la pau.

Amén.

Papa Francesc

31 de desembre de 2022, dissabte: Sant Silvestre

Lectures del dia:

Lectura primera 1Jo 2,18-21

Heu estat ungits amb l'Esperit d'aquell que és sant,

i tots teniu el coneiximent necessari

Lectura de la primera carta de sant Joan

Fills meus, ja és l'hora darrera. Havíeu sentit dir que vindria un Anticrist: heus ací que ara molts s'han tornat anticrists. D'açò podem deduir que ja és l'hora darrera. Han eixit d'entre nosaltres, encara que en realitat no eren dels nostres, perquè, si ho hagueren sigut, s'haurien quedat entre nosaltres. Així ha resultat clar que, de fet, no tots són dels nostres. Vosaltres esteu ungits amb l'Esperit d'aquell que és sant, i ho sabeu tot. Vos he escrit, no pensant que desconeixeu la veritat, sinó sabent que la coneixeu. La mentira no ve mai de la veritat.

Salm responsorial 95,1-2.11-12.13 (R.: 11a)

Canteu al Senyor un càntic nou,

canteu al Senyor, arreu de la terra,

canteu al Senyor, beneïu el seu nom,

anuncieu de dia en dia que ens ha salvat.

R. El cel se n'alegra, la terra hi fa festa.

El cel se n'alegra, la terra hi fa festa,

bramula el mar i tot el que l'ompli,

s'alegren els camps amb tot el que hi ha,

criden de goig els arbres del bosc. R.

En vore que ve el Senyor,

que ve a jutjar la terra;

jutjarà tot el món amb justícia,

tots els pobles amb la seua veritat. R.

Al·leluia Jo 1,14a.12a

El qui és la Paraula es va fer home

i habità entre nosaltres.

A tots els qui l'han rebut

els concedix poder ser fills de Déu.

Evangeli Jo 1,1-18 (pdf)

El qui és la Paraula es va fer home

᛭ Comença l'evangeli segons sant Joan

En el principi ja existia el qui és la Paraula. La Paraula estava amb Déu i la Paraula era Déu. Per tant, estava amb Déu en el principi. Per ell tot ha vingut a l'existència, i res del que ha vingut a existir ha vingut sense ell. Tenia en ell la Vida, i la Vida era la Llum dels hòmens. La Llum resplandeix en la foscor, però la foscor no ha pogut ofegar-la.

Déu envià un home que es deia Joan. Era un testimoni; vingué a donar testimoni de la Llum, perquè per ell tots arribaren a la fe. Ell mateix no era la Llum; venia només a donar-ne testimoni.

Existia el qui és la Llum verdadera, la que, al vindre al món, il·lumina a tots els hòmens. Estava present en el món, en el món que li deu l'existència, però el món no l'ha reconegut. Ha vingut a sa casa, i els seus no l'han acollit. Però a tots els qui l'han rebut, als qui creuen en el seu nom, els concedix poder ser fills de Déu. No són nascuts per descendència de sang, ni per voler d'un pare o per la voluntat humana, sinó de Déu mateix. El qui és la Paraula es va fer home i va habitar entre nosaltres, i hem contemplat la seua glòria, com a Fill únic del Pare, ple de gràcia i de veritat.

Donant testimoni d'ell, Joan cridava: «És aquell de qui jo deia: El qui ve després de mi m'ha passat davant, perquè ell ja existia abans que jo».

De l'abundància de la seua plenitud tots nosaltres hem rebut gràcia sobre gràcia. Perquè Déu va donar la Llei per Moisés, però la gràcia i la veritat ens han vingut per Jesucrist. A Déu, ningú l'ha vist mai; el seu Fill únic, que és Déu, i està en el si del Pare, és qui l'ha revelat.

Commemoració de Sant Silvestre I, papa.

Sant Silvestre I, papa, que piadosament va regir l'Església durant molts anys, període en el qual l'emperador Constantí August va construir basíliques venerables, i en el Concili de Nicea va aclamar a Crist com a Fill de Déu. En este dia el seu cos va ser enterrat a Roma, al cementeri de Priscil·la. (335)

El 31 de desembre

114. De la pietat popular provenen alguns exercicis de pietat característics del 31 de desembre. Este dia se celebra, en la major part dels països d'Occident, el final de l'any civil. L'ocasió convida els fidels a reflexionar sobre el "misteri del temps", que corre veloç i inexorable. Això suscita en el seu esperit un doble sentiment: penediment i pesar per les culpes comeses i per les ocasions de gràcia perdudes durant l'any que arriba al final; agraïment pels beneficis rebuts de Déu.

Esta doble actitud ha donat origen, respectivament, a dos exercicis de pietat: l'exposició prolongada del Santíssim Sagrament, que oferix una ocasió a les comunitats religioses i als fidels, per a un temps d'oració, preferentment en silenci; al cant del Te Deum, com a expressió comunitària de lloança i agraïment pels beneficis obtinguts de Déu en el curs de l'any que està a punt d'acabar.

En alguns llocs, sobretot en comunitats monàstiques i en associacions laicals marcadament eucarístiques, la nit del 31 de desembre se celebra una vigília d'oració que sol concloure amb la celebració de l'Eucaristia. S'ha d'encoratjar esta vigília, i la seua celebració ha d'estar en harmonia amb els continguts litúrgics de l'Octava de Nadal, viscuda no sols com una reacció justificada davant la despreocupació i dissipació amb què la societat viu el pas d'un any a un altre, sinó com a ofrena vigilant al Senyor, de les primícies del nou any.

(Directori sobre la pietat popular i la litúrgia)

Aniversari dels naiximents del papes valencians Calixt III (Torreta de Canals 1378) i Alexandre VI (Xàtiva 1431)

Dia de l'Home dels Nassos

Nit de cap d'any

Martirologi Romà

2. A Roma, al cementeri dels Jordans, a la via Salària Nova, santes Donata, Paulina, Rogata, Dominanda, Seròtina, Saturnina i Hilària, màrtirs. (s. inc.)

3. A Sens, de la Gàl·lia Lugdunense, hui França, santa Coloma, verge i màrtir. (s. IV)

4. A Constantinoble, actual Istanbul, a Turquia, sant Zòtic, prevere, que es va preocupar d'alimentar els òrfens. (s. IV)

5. A Jerusalem, santa Melània la Jove, que amb el seu marit sant Pinià, va deixar Roma; es van dirigir tots dos a la Ciutat Santa, en la qual van portar una vida religiosa, ella entre les dones consagrades a Déu i ell entre els monjos, i on tots dos van morir santament (439).

6. A Ravenna, a la regió de Flamínia, actual Emília-Romanya, a Itàlia, sant Barbacià, prevere. (s. V)

7. A Lausanne, al territori d'Helvècia, hui Suïssa, sant Màrius, bisbe, que va traslladar allí la seu d'Aventicum, va edificar moltes esglésies i va ser defensor dels pobres. (594)

8. Al territori de la Louvesc, a les muntanyes pròximes a lo Puéi de Velai [Le Puy-en-Velay], a França, sant Joan Francesc Régis [sant Régis], prevere de l'Orde de la Companyia de Jesús, el qual, peregrinant per les muntanyes i llogarets, va procurar sense descans la renovació de la fe catòlica en les ànimes dels habitants, mitjançant la predicació i la celebració del sagrament de la penitència. (1640)

9. A la fortalesa de Mercuès, prop de Càors, a la Gàl·lia meridional, actual França, trànsit del beat Alan de Solminihac, bisbe de Caòrs, que amb les visites pastorals va laborar per redreçar els costums del poble, treballant amb apostòlica insistència a renovar l'Església que tenia encomanada. (1659)

10. A París, també a França, santa Caterina Labouré, verge de les Filles de la Caritat, que de manera singular va honrar la Immaculada i va brillar per la seua senzillesa, caritat i paciència. (1876)

11. Beata Josefina Nicoli (Càller, Itàlia 1863-1924). Religiosa de les Filles de la Caritat.

30 de desembre de 2022, divendres: la Sagrada Família

Tondo Doni (Miquel Àngel)

Festa de la Sagrada Família

Lectures de la festa (AVL).

- Sir 3,2-6.12-14: Qui creu en el Senyor honra els pares

- Salm 127,1-2.3.4-5 (R.: 1): Feliç tu, fidel del Senyor,

que vius seguint els seus camins

- Col 3,12-21: Vida familiar en el Senyor

- Al·leluia Col 3,16a: Que la paraula de Crist habite en vosaltres amb tota la seua riquesa

- Mt 2,13-15.19-23: Pren el xiquet amb sa mare i fuig cap a Egipte

La Sagrada Família és model de virtuts domèstiques i d'unió en l'amor (Co). Amb ella va començar a existir la família com a Església domèstica, en la qual s'evangelitza i es practica la vida cristiana. La primera lectura ens recorda que cal honrar als pares. La segona lectura ens recorda la vida de família viscuda en el Senyor, amb l'amor com a cenyidor de la unitat consumada, fins i tot enmig dels problemes i dificultats de la vida: així, en la fugida a Egipte que ens presenta l'Evangeli, la Sagrada Família va estar unida i complia en tot la voluntat de Déu.

Festa de la Sagrada Família de Jesús, Maria i Josep, titular d'esglésies parroquials a Alacant, Alzira, Castelló de la Plana, Elx, Gandia, Pego, Polinyà de Xúquer, Torrent, València i la Vilavella.

• La festa de la Sagrada Família (Directori sobre la Pietat Popular i la Litúrgia, 2002)
• Sant Pau VI: Les lliçons de Natzaret (1964)

JORNADA DE LA SAGRADA FAMÍLIA

La família, bressol de la vocació a l'amor

• 
  Missatge dels bisbes de la Subcomissió Episcopal per a la Família i Defensa de la Vida (2022)
• Pregar en família per Nadal (2022)

PREGÀRIA

    Oh, Déu, vos donem gràcies perquè ens heu permés participar de la vostra paternitat divina en donar-nos com a do i regal, els nostres fills. Són vostres i a vós vos els oferim.

    Vos demanem que mai s'aparten de vós: deslliureu-los de tot mal, porteu-los pel camí de la vida, protegiu-los a recer del vostre cor, cuideu-los i conserveu-los bons, ferms en la fe i sans de cos i ànima.

    Doneu-los la llum per a conéixer el vostre projecte d'amor per a ells i que la força del vostre Esperit els faça valents per a complir-lo.

    I a nosaltres, concediu-nos ser bons pares perquè a través de nosaltres ells descobrixquen l'amor que els teniu.

    Que la nostra família siga la Betània on el vostre cor descanse, "església domèstica" en què s'alimente i cuide la vida de santedat i planter de vocacions als diferents estats de la vida cristiana.

    A la Sagrada Família de Natzaret confiem la nostra llar: guardeu-nos en el vostre amor i guieu-nos sempre fins a la llar del cel. Amén.

Aniversari del naiximent de l'escriptor José Bergamín (Madrid 1895)

Martirologi Romà

1. A Roma, al cementeri de Calixt, a la via Àpia, sepultura de sant Fèlix I, papa, el qual va regir l'Església romana en temps de l'emperador Aurelià. (274)

2. A Vidin, lloc de Mèsia Inferior, a l'actual Bulgària, sant Hermetes, exorciste i màrtir. (s. III/IV)

3. Commemoració de sant Anisi, bisbe de Tessalònica, a Grècia, que va viure en temps de l'emperador Teodosi i a qui els Romans Pontífexs el van constituir vicari apostòlic a Eslavònia, sent satisfet d'alabances per sant Ambròs. (c. 406)

4. A Tours, a la Gàl·lia Lugdunense, hui França, sant Perpetu, bisbe, que va edificar la basílica de Sant Martí i moltes altres en honor dels sants, i va regular en la seua Església la pràctica de dejunis i vigílies. (491)

5. A Aosta, als Alps de Graies, a Itàlia, sant Jocund, bisbe. (c. 502)

6. A Fly, prop de Beauvais, al territori de Nèustria, a la França actual, sant Germer [o Geremar], abat del monestir que ell mateix va fundar en este lloc. (c. 658)

7. A Worcester, a Anglaterra, sant Egví, bisbe, que va fundar el monestir local. (707)

8. A la regió dels Abruços, a Itàlia, sant Rainer [o Rainier o Raineri], bisbe de Forcona, l'habilitat del qual a administrar els béns va alabar el papa Alexandre II. (1077)

9. A Cannes, lloc de la Pulla, també a la Itàlia actual, sant Roger, bisbe. (s. XII)

10. Prop de la població de Frazzanò, a l'illa de Sicília, sant Llorenç, monjo segons la disiciplina dels Pares Orientals, insigne per l'austeritat de vida i per la seua predicació constant. (c. 1162)

11. A Palestrina, a la regió del Laci, així mateix a Itàlia, beata Margarida Colonna, verge, que a les riqueses i plaers del segle va preferir la pobresa per Crist, a qui va servir professant la Regla de santa Clara. (1280)

12. A Gènova, a la regió de Ligúria, a Itàlia, beata Eugènia Ravasco, verge, que va fundar l'Institut de Germanes Filles dels Sagrats Cors de Jesús i Maria, a les quals va encomanar l'educació de xiquetes i la cura de malalts i de la infància necessitosa. (1900)

13. Al territori de Pancalieri, prop de Torí, igualment a Itàlia, beat Joan Maria Boccardo, prevere, el qual, treballant infatigablement en la cura dels ancians i malalts, va fundar l'Institut de Filles Pobres de Sant Caietà. (1913)

Dia de Nadal de 2022: missa del dia

25 de desembre

Solemnitat de la Nativitat del Senyor

Nativitat del Senyor, titular de l'església parroquial d'Orba i de Rafelguaraf.

Missa del dia

Lectures de la missa del dia (AVL):

Is 52, 7-10: D'un extrem a l'altre de la terra contemplaran la salvació del nostre Déu

Sal 98 (97), 1.2-3ab.3cd-4.5-6. R: D'un extrem a l'altre de la terra tots han vist la salvació del nostre Déu

Heb 1, 1-6: Déu ens ha parlat en la persona del Fill

Evangeli: Jo 1, 1-18

    El qui és la Paraula es feu home i habità entre nosaltres

El Fill de Déu ha compartit la nostra naturalesa humana perquè nosaltres puguem compartir la seua vida divina (primera orac.). En la 1 lect. i en el salm resp. es proclama la victòria del nostre Déu, que ens salva no pels poders d'este món sinó des de la humilitat del xiquet nascut a Betlem. És el Verb, la segona persona de la Santíssima Trinidad, que es va fer carn i va habitar entre nosaltres. Per mitjà d'Ell, Déu ens ha parlat (2 lect.) i eixa Paraula continua viva entre nosaltres i és la llum que brilla enmig de les tenebres d'este món i que hem d'acollir en la fe i l'amor perquè així puguem ser fills de Déu (Ev.).

• J.M. Bausset: Bon Nadal (2015)
• Vicent Sanchis: Bon Nadal (sense perdó)! (2015)
• AVL: La paraula del dia: estrena (2017)
• AVL: La paraula del dia: Nadal (I) (2020)
• AVL: La paraula del dia: Nadal (II) (2022) 

Temps de Nadal

• En el temps de Nadal (Directori sobre la Pietat Popular i la Litúrgia, 2002)

Per a meditar

• Enric Benavent, arquebisbe de València: Missatge de Nadal (2022)
• Papa Francesc: Admirabile signum, carta apostòlica sobre el significat i el valor del betlem (2019).
• Sant Bernat: La Paraula habita en nosaltres.
• Isabel de Villena: El naixement de Jesús.
• Miquel Peris i Segarra: Nadala (1965).
• Xavier Casp i Verger: Nadal a l'amistat ("Esparses", en Obra completa: poesia I, Biblioteca Valenciana, 2007).
• Teresa Costa-Gramunt: El significat del Nadal (2015)

Nit de Nadal de 2022

25 de desembre, a mitja nit

Solemnitat de la Nativitat del Senyor

Nativitat del Senyor, titular de l'església parroquial d'Orba i de Rafelguaraf.

Missa de la nit

Anunci del naiximent del Salvador

Després de la salutació inicial, el celebrant o un altre ministre pot proclamar la lectura del Martirologi des de l'ambó o un faristol

Passats innombrables segles des de de la creació del món, quan en el principi Déu va crear el cel i la terra i va formar l'home a la seua imatge; després també de molts segles, des que l'Altíssim posara el seu arc en els núvols després del diluvi com a signe d'aliança i de pau; vint-i-un segles després de l'emigració d'Abraham, el nostre pare en la fe, d'Ur de Caldea; tretze segles després de l'eixida del poble d'Israel d'Egipte sota la guia de Moisés; prop de mil anys després que David va ser ungit com a rei; en la setmana seixanta-cinc segons la profecia de Daniel; en l'Olimpíada cent noranta-quatre, l'any set-cents cinquanta-dos de la fundació de l'Urbs, l'any quaranta-dos de l'imperi de Cèsar Octavi August; estant tot l'orbe en pau, Jesucrist, Déu etern i Fill del Pare etern, volent consagrar el món amb la seua piadosíssima vinguda, concebut de l'Esperit Sant, nou mesos després de la seua concepció, naix a Betlem de la Judea, fet home, de Maria Verge: la Nativitat del nostre Senyor Jesucrist segons la carn.

Lectures de la missa de la nit:

Lectura primera Is 9,1-6

 

Ens ha estat donat un fill 

 

Lectura del llibre d'Isaïes 

 

El poble que avançava a les fosques ha vist una gran llum, una llum resplandix per als qui vivien al país tenebrós. Els heu omplit de goig, d'una alegria immensa; s'alegren davant de vós com la gent en la sega, com fan festa els vencedors quan repartixen el botí. Heu trossejat el jou que li pesava, la barra que duia a l'espatla i l'agulló del qui l'arriava; tot ho heu trossejat com al dia de Madian. Les botes dels soldats que marquen el pas i els mantells rebolcats en la sang seran cremats i el foc els devorarà.

Ens ha nascut un xiquet, ens ha estat donat un fill que porta a l'espatla la insígnia de príncep. Déu li ha posat este nom: Conseller-prodigiós, Déu-heroi, Pare-per-sempre, Príncep-de-pau. Serà immens el principat, la pau no tindrà fi en el tron de David i en el seu regne, fonamentat i sostingut, des d'ara i per sempre, sobre el dret i la justícia. Això és el que farà el zel del Senyor de l'univers.

Salm responsorial 95,1-2a.2b-3.11-12.13 (R. Lc 2,11)

Canteu al Senyor un càntic nou,

canteu al Senyor arreu de la terra,

canteu al Senyor, beneïu el seu nom.

R. Hui ens ha nascut un salvador,

que és el Messies, el Senyor.

Anuncieu de dia en dia que ens ha salvat,

conteu a les nacions la seua glòria,

conteu a tots els pobles els seus prodigis. R.

El cel se n'alegra, la terra hi fa festa,

bramula el mar amb tot el que s'hi mou,

jubilen els camps amb tot el que hi ha,

criden de goig els arbres del bosc. R.

Hem vist que ve el Senyor,

que ve a jutjar la terra;

jutjarà tot el món amb justícia,

tots els pobles amb la seua veritat. R.

Lectura segona Tt 2,11-14

S'ha manifestat l'amor de Déu, que vol salvar a tots els hòmens 

 

Lectura de la carta de sant Pau a Titus 

 

Sí, germans: s'ha revelat l'amor de Déu, que vol salvar a tots els hòmens, i ens ensenya que abandonem la impietat i els desigs mundans, per a viure en este món una vida de sobrietat, de justícia i de pietat, mentres esperem que es complixca feliçment la nostra esperança, que es manifeste la glòria de Jesucrist, Déu gran i salvador nostre. Ell s'entregà a si mateix per nosaltres, per a rescatar-nos de l'esclavatge de les culpes, deixar-nos nets i fer de nosaltres un poble ben seu, apassionat per fer el bé.

Al·leluia Lc 2,10-11

Vos anuncie una gran alegria:

Hui ens ha nascut un salvador,

que és el Messies, el Senyor.

Evangeli Lc 2,1-14 (pdf)

Hui vos ha nascut un salvador 

 

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Lluc 

 

Per aquells dies, va eixir un edicte de Cèsar August ordenant que es fera el cens de tot el món romà. Era el primer cens de l'imperi, anterior al que es va fer quan Quirini era governador de Síria. Tots anava a inscriure's a la població d'on cadascú descendia. També Josep, que era de la casa i la família de David, va pujar des de Natzaret de Galilea a Judea, al poble de David, anomenat Betlem, per a inscriure's amb Maria, la seua esposa, que esperava un fill. Mentres estaven allà es van complir els dies i va nàixer el seu fill, el primogènit. Ella el va faixar amb bolquers i el posà en un pesebre, perquè no havien trobat lloc a l'hostal.

A la contornada, vivint al ras, hi havia uns pastors que vetlaven, guardant de nit el seu ramat. Els aparegué un àngel del Senyor, la glòria del Senyor els rodejà de llum, i es van espantar. Però l'àngel els va dir: «No tingueu por: vos anuncie una nova que portarà a tot el poble una gran alegria: Hui, a la ciutat de David, vos ha nascut un salvador, que és el Messies, el Senyor. Les seues senyes són estes: trobareu un xiquet en bolquers, posat en un pesebre».

I en seguida una multitud dels exèrcits celestials s'uní a l'àngel, alabant a Déu i cantant: «Glòria a Déu dalt en el cel, i a la terra pau als hòmens que estima el Senyor».

Hui ens ha nascut un Salvador: el Messies, el Senyor (Ev. i Salm resp). Eixe "hui" significa que la seua primera vinguda se'ns fa present. Efectivament, en la celebració litúrgica ell continua venint enmig de la nit del món per a il·luminar-nos amb la seua gràcia i preparar-nos així perquè un dia pugam gaudir en el cel de l'esplendor de la seua glòria (Co). El mateix xiquet que va nàixer en la humilitat del pesebre és el que tornarà ple de glòria. Per això hem de portar una vida sòbria, justa i piadosa, esperant l'alegria que esperem i la manifestació de la glòria del gran Déu i Salvador nostre, Jesucrist (2 lect.).

• La Nit de Nadal (Directori sobre la Pietat Popular i la Litúrgia, 2002)
• J.M. Bausset: La Calenda de Nadal (2015).
• J.M. Bausset: Santa Nit (2014).

Temps de Nadal

• En el temps de Nadal (Directori sobre la Pietat Popular i la Litúrgia, 2002)

Per a meditar

• Enric Benavent, arquebisbe de València: Missatge de Nadal (2022)
• Papa Francesc: Admirabile signum, carta apostòlica sobre el significat i el valor del betlem (2019).
• Sant Bernat: La Paraula habita en nosaltres.
• Isabel de Villena: El naiximent de Jesús.
• Miquel Peris i Segarra: Nadala (1965).
• Xavier Casp i Verger: Nadal a l'amistat ("Esparses", en Obra completa: poesia I, Biblioteca Valenciana, 2007).
• Teresa Costa-Gramunt: El significat del Nadal (2015)

24 de desembre de 2022, dissabte IV d'Advent

Acaba el temps d'Advent

• Enric Benavent, arquebisbe de València: Missatge de Nadal (2022)

 Lectures de la missa del matí:

Lectura primera 2S 7,1-5.8b-12.14a.16

El regne de David es perpetuarà davant del Senyor

Lectura del segon llibre de Samuel

Quan el rei David s'hagué traslladat al seu palau, després que el Senyor l'hagué deixat en pau de tots els enemics que tenia al voltant, digué al profeta Natan: «Mira, jo visc en un palau de cedre, mentres l'arca de Déu està en una tenda de lona». Natan digué al rei: «Ves, fes tot el que es propose el teu cor: tens amb tu el Senyor».

Però aquella nit el Senyor va comunicar a Natan esta paraula: «Ves, digues a David, el meu servent: Açò diu el Senyor: ¿Tu m'has de fer un casal on puga residir? Jo t'he pres del clos del ramat, de guardar les ovelles i les cabres, per a fer-te cap del meu poble Israel. He estat amb tu en totes les campanyes que has emprès, he derrotat els teus enemics i t'he donat una anomenada com la dels hòmens més famosos de la terra. He destinat un lloc per al meu poble Israel, l'hi he plantat perquè hi visca sense por, i no l'oprimiran més els perversos com ho havien fet abans, durant el temps en què vaig enviar jutges per a governar Israel, el meu poble. A tu, et deixaré en pau de tots els teus enemics. I ara el Senyor t'anuncia que et farà un casal. Quan t'arribarà l'hora de reposar amb els teus pares, et donaré per successor un descendent, eixit de les teues entranyes, i consolidaré el seu regne. Jo li seré pare, i ell serà per a mi un fill. El teu casal, la teua dinastia, es perpetuarà davant de mi, el teu tron es mantindrà per sempre».

Salm responsorial 88,2-3.4-5.27 i 29 (R.: 2a)

Senyor, cantaré tota la vida els vostres favors,

d'una generació a l'altra anunciaré la vostra fidelitat.

Vós heu dit: «El meu favor és indestructible,

mantinc la fidelitat en el cel». 

R. Senyor, cantaré tota la vida

els vostres favors.

He fet aliança amb el meu elegit,

jurant a David, el meu servent:

T'he creat per sempre una dinastia,

mantindré per tots els segles el teu tron. R.

Ell em dirà: «Sou el meu pare,

el meu Déu i la roca que em salva».

I jo li mantindré per sempre el meu amor,

la meua aliança amb ell serà perpètua. R.

Al·leluia

Orient,

esplendor de la llum eterna i sol de justícia:

veniu, il·lumineu els qui viuen en la foscor, al país tenebrós.

Evangeli Lc 1,67-79 (pdf)

Ens visitarà un sol que ve del cel

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Lluc

En aquell temps, Zacaries, el pare de Joan, ple de l'Esperit Sant, digué estes paraules profètiques: «Beneït siga el Senyor, Déu d'Israel, perquè ha visitat i redimit el seu poble, i ha suscitat un salvador poderós en la casa de David, el seu servent, tal com havia anunciat, de temps antic, per boca dels seus profetes. És la salvació que ens deslliura dels enemics, i de les mans dels qui ens volen mal, per fer manifest l'amor als nostres pares, i el record de l'aliança santa que jurà al nostre pare Abraham, prometent concedir-nos que, sense por, lliures dels enemics, li donem culte amb santedat i justícia tots els nostres dies.

I a tu, infant, et diran profeta de l'Altíssim, perquè aniràs davant del Senyor a preparar els seus camins. Faràs saber al poble que li ve la salvació, el perdó dels seus pecats. Per l'amor entranyable del nostre Déu, ens visitarà el sol, que ve del cel, per a il·luminar els qui viuen en la foscor, en les ombres de la mort, i guiar els nostres passos per camins de pau».

Commemoració de tots els sants avantpassats de Jesucrist, fill de David, fill d'Abraham, fill d'Adam, és a dir, els pares que van agradar a Déu i van ser trobats justos i van morir en la fe sense haver rebut les promeses, però veent-les des de lluny i saludant-les, dels quals va nàixer Crist segons la carn, que és Déu beneït sobre totes les coses i per tots els segles.

Martirologi Romà

2. Sant Delfí, bisbe.

San Delfí, bisbe de Bordeus, va combatre l'error dels priscil·lianistes amb zel ardent i extraordinària ciència, particularment en el sínode de Saragossa, que va condemnar estos heretges, l'any 380, i en el de Bordeus, l'any 385. Va mantindre correspondència amb sant Ambròs i sobretot amb sant Paulí de Nola, a qui va tenir l'honor de conduir a la fe i de batejar. Va morir l'any 404.

3. A Roma, commemoració de santa Tàrsila, verge, la contínua oració de la qual, qualitat de vida i singular abstinència alaba sant Gregori el Gran, nebot seu. (c. 593)

4. Prop de Trèveris, a Austràsia, hui França, santa Irmina, abadessa del cenobi d'Oeren, que, sent una matrona consagrada a Déu, va fundar un xicotet monestir a la seua vila d'Echternach, que va dotar i el va donar a sant Willibrord. (c. 710)

5. A Cracòvia, a Polònia, mort de sant Joan Canci, la memòria del qual se celebra el dia d'ahir. (1473)

6. A Bolonya, a la regió italiana d'Emília-Romanya, beat Bertomeu Maria Dal Monte, prevere, que va predicar la Paraula de Déu al poble cristià i al clero en moltes regions d'Itàlia, i va fundar per a este fi l'Obra Pia de les Missions. (1778)

7. A Comonte, prop de Bèrgam, a Itàlia, santa Paula Elisabet (Constància) Cerioli, la qual, després de la mort prematura dels seus fills, i havent enviduat, va fundar l'Institut de Germanes de la Sagrada Família, per a l'educació dels xiquets analfabets i òrfens sense recursos, i conduir-los amb goig matern cap a Déu. (1865)

8. A Annaya, lloc del Líban, mort de sant Xàrbel (Josep) Makhluf, la memòria del qual se celebra el 24 de juliol. (1898)

***

Santa Adela de Pfalzel, abadessa.

Aniversari de la mort de l'historiador John Boswell (1994)

18 de desembre de 2022, diumenge IV d'Advent

 Lectures del dia (AVL):

- Is 7, 10-14. La verge tindrà un fill

- Sal 24 (23), 1-2.3-ab.5-6 (R.: 7c i 10b). Ha  d'entrar el Senyor, el rei de la glòria

- Rom 1, 1-7. Jesucrist, del llinage de David, Fill de Déu

- Mt 1, 18-24. Jesús naixerà de Maria, l'esposa de Josep, fill de David

La litúrgia d'este diumenge és com un pregó del Nadal ja pròxim. Així, l'oració col·lecta ens presenta la finalitat última de l'Encarnació del Fill de Déu que anuncia l'àngel: que per la seua passió i creu, nosaltres arribem a la glòria de la resurrecció. I això serà possible per la resposta de fe de Maria que el va concebre per obra de l'Esperit Sant sense perdre la glòria de la seua virginitat (1 lect i ev). Així es compliran plenament les profecies: Jesucrist, del llinatge de David, Fill de Déu. Ell ens ha cridat a respondre a la fe formant part del seu poble sant (2 lect).

Per a meditar amb el papa Francesc

Papa Francesc, Homilia en santa Marta, 18 de desembre de 2018.

Demanem hui no perdre la capacitat de somiar, la capacitat d'obrir-se al demà amb confiança, malgrat les dificultats que poden sorgir. No perdre la capacitat de somiar el futur: cadascú de nosaltres. Cadascú: somiar en la nostra família, en els nostres fills, en els nostres pares. Vore com m'agradaria que fora la seua vida. Els sacerdots també: somiar en els nostres fidels, què volem per a ells. Somiar com somien els jóvens, que són "descarats" quan somien, i ahí troben el seu camí. No perdre la capacitat de somiar, perquè somiar és obrir les portes al futur. Ser fecunds en el futur.

Mare de Déu de l'Esperança o de la O, titular de les esglésies parroquials de Benicalap, Guadasséquies i de Teresa (Castelló). 

• J.M. Bausset: La Mare de Déu de l'Esperança (2014).
• J.M. Bausset: La Mare de Déu de l'Expectació (2015)

Dia Internacional del Migrant.

O Adonai

 

Oh Senyor, cap de la casa d’Israel,

que vos apareguéreu a Moisés en l'albarzer flamejant

i li donàreu la Llei al Sinaí,

veniu a redimir-nos amb el poder del vostre braç.

O Adonai et Dux domus Israel,

qui Moysi in igne flammae rubi apparuisti,

et ei in Sina legem dedisti:

veni ad redimendum nos in bracchio extento.

 

Martirologi Romà

1. Commemoració de sant Malaquies, profeta, que després del desterrament de Babilònia, va anunciar el gran dia del Senyor i la seua vinguda al temple, i l'oblació pura que sempre i en tot lloc se li oferiria.

2. Al nord d'Àfrica, commemoració dels sants màrtirs Namfamon, Migini, Sanamis i Lucita, als quals, segons el testimoniatge del gentil Màxim de Madaura en la seua carta a sant Agustí, el poble cristià tenia en gran veneració. (s. inc.)

3. A Tours, a la Gàl·lia Lugdunense, hui França, sant Gacià [o Gracià], primer bisbe d'esta seu, que, segons es diu, va ser enviat allí des de Roma, i enterrat a la seua mort al cementeri cristià de la mateixa població. (s. III)

4. A Killaloe, lloc d'Irlanda, sant Flannan, bisbe. (s. VII)

5. Al monestir de Heidenheim, a Baviera, actual Alemanya, sant Winebald [o Wunibald], abat, anglés d'origen, que, amb el seu germà sant Willibald, va seguir a sant Bonifaci i el va ajudar en l'evangelització dels pobles germànics. (761)

6. Al pujol Go-Voi, a Tonquín, hui Vietnam, sants Pau Nguyễn Văn Mỹ, Pere Trương Văn Đường i Pere Vũ Văn Truật, màrtirs, els quals, sent catequistes i mantenint-se ferms en la fe, en temps de l'emperador Minh Mang van ser estrangulats. (1838)

7. A Borgaro, prop de Torí, a Itàlia, beata Nemèsia (Júlia) Valle, verge de l'Institut de Germanes de la Caritat, que es va dedicar de manera extraordinària a la formació i direcció dels jóvens segons l'Evangeli, seguint pel camí dels manaments del Senyor per amor al proïsme. (1916)