El llibre és una ocasió per a pensar. En l'era digital, la materialitat del llibre ens remet al paper del pensament, de la reflexió i de l'estudi. Llegir és nodrir la ment; ajuda a alimentar un sentit crític conscient i format, a protegir-se dels fonamentalismes i les dreceres ideològiques. Per això exhorte a tots a llegir llibres, com a antídot a l'entossudiment mental, que es reflectix en actituds rígides i en visions reductives de la realitat.
(Lleó XIV, Discurs a la Redacció de la Llibreria Editora Vaticana, 7 d'abril de 2026)
DIVENDRES DE LA SETMANA V DE PASQUA
Doneu-nos, Senyor,la gràcia de viure plenament el misteri pasqual:i que el mateix misteri que celebrem amb tanta alegriaens protegixca i ens salve amb la seua força indeficient.
L'Esperit Sant i nosaltres hem deciditno imposar-vos cap més càrregaque estes indispensablesLectura dels Fets dels ApòstolsEn aquells dies, els apòstols i els preveres, amb tota la comunitat reunida, decidiren elegir-ne alguns d'ells i enviar-los amb Pau i Bernabé a Antioquia. Els elegits foren Judes, anomenat Barsabàs, i Siles, dos dels més destacats entre els germans. I els donaren esta carta:
«Els apòstols i els preveres, germans vostres, saluden els germans no jueus d'Antioquia, de Síria i de Cilícia. Hem sabut que alguns dels nostres han anat sense la nostra autorització a inquietar-vos amb les seues opinions i a alterar els vostres esperits. Per això hem decidit per unanimitat elegir alguns dels nostres germans i enviar-vos-els, en companyia dels nostres estimats Bernabé i Pau, que han arriscat la seua vida pel nom del nostre Senyor, Jesucrist. Vos enviem, per tant, Judes i Siles, que vos exposaran de paraula açò mateix que vos diem per escrit, i és que l'Esperit Sant i nosaltres hem decidit no imposar-vos cap més càrrega que estes indispensables: que vos abstingueu de la carn sacrificada als ídols, de menjar sang i animals ofegats i d'unions il·legítimes. Fareu bé de guardar-vos de tot això. Salut».
Ells, després de dir adéu, baixaren a Antioquia i allí reuniren tota la comunitat per a entregar-los la carta: quan la llegiren, s'alegraren molt per aquelles paraules reconfortants.
Tinc el cor fort, Déu meu,tinc el cor fort.Vullc tocar i cantar:desperta, glòria meua,desperteu, lira i arpa,vullc despertar l'aurora.R. Vos alabaré enmig dels pobles, Senyor.O bé:Al·leluia.Vos alabaré enmig dels pobles, Senyor,vos cantaré davant de les nacions.El vostre gran amor arriba al cel,i la vostra fidelitat, als núvols.Siga exalçada la vostra glòria, Déu meu,per damunt del cel i de tota la terra. R.
Vos estic dient amics, diu el Senyor;perquè vos he fet saber tot allò que li he sentit a mon Pare.
Açò vos mane: que us estimeu els uns als altres Lectura de l'evangeli segons sant Joan
En aquell temps, Jesús va dir als deixebles: «Este és el meu manament: que vos estimeu els uns als altres com jo vos he amat. Ningú té un amor més gran que qui dona la vida pels seus amics. Vosaltres sou els meus amics si feu el que jo vos mane. Ja no vos dic servents, perquè el servent no sap què fa l'amo. A vosaltres vos he dit amics, perquè vos he fet saber tot allò que he sentit de mon Pare.
No sou vosaltres, els qui m'heu elegit; soc jo qui vos he elegit i vos he confiat la missió d'anar per tots els llocs i donar fruit, un fruit que durarà per sempre. I qualsevol cosa que demanareu al Pare en nom meu, ell vos la donarà. Açò vos mane: que vos estimeu els uns als altres».
74. Maria és, per a tot cristià, «la primera que “ha cregut”, i precisament amb esta fe seua d'esposa i de mare vol actuar sobre tots els que s'entreguen a ella com a fills». I ho fa amb un afecte ple de signes de proximitat que els ajuden a créixer en la vida espiritual, ensenyant-los a deixar que la gràcia de Crist actue més i més. En esta relació d'afecte i confiança, ella, que és la “plena de gràcia”, ensenya a cada cristià a rebre la gràcia, a conservar la gràcia rebuda i a meditar l'obra que Déu està fent en les seues vides (cf. Lc 2,19).
Oració col·lecta
Senyor i Déu nostre, que,en elegir la Santíssima Mare de Déucom a Mare del Mediador de la nova aliança,la vau constituir Mare de totes les gràcies;concediu-nos el goig de rebre, per la seua intercessió,la gràcia de la salvació eterna.
Evangeli de la memòria
D'esta manera començà Jesús els seus signes a Canà de Galilea᛭ Lectura de l'Evangeli segons sant JoanEn aquell temps, es van celebrar unes bodes a Canà de Galilea: hi assistia la mare de Jesús, i també ell i els seus deixebles foren convidats a la festa.Com que el vi s'acabava, la mare de Jesús li va dir: «No els queda vi». Jesús li va respondre: «Dona, ¿tu i jo, què hi tenim a vore? Encara no ha arribat la meua hora». Sa mare diu als qui servien: «Feu tot allò que ell vos diga». Hi havia allí sis gerres de pedra destinades a les pràctiques de purificació, usuals entre els jueus. Cada una tenia una cabuda de dos o tres mesures. Els diu Jesús: «Ompliu-les d'aigua». Ells les ompliren fins a la vora. Després els digué: «Ara traeu-ne i porteu-ne al majordom». Ells li'n portaren. El majordom tastà aquella aigua convertida en vi. Ell no sabia d'on venia, però els servidors si que ho sabien, perquè ells mateixos l'havien treta. A continuació, el majordom crida el nóvio i li diu: «Tots servixen primer els millors vins i, quan els convidats ja han begut molt, servixen els més fluixos. Però tu has guardat fins ara el vi millor».D'esta manera començà Jesús els seus signes a Canà de Galilea: així manifestà la seua glòria, i els seus deixebles cregueren en ell.
Meditació amb el papa Francesc: Unes bodes a Canà de Galilea (2019/2016)
Primer aniversari de l'elecció del papa Lleó XIV
El 8 de maig de 1977 el papa Pau VI va beatificar Maria Rosa Molas, hui santa
MARTIROLOGI ROMÀ
Elogis del 8 de maig
1. A Milà, a la regió italiana de Ligúria, commemoració de sant Víctor, màrtir, el qual, originari de Mauretània, era soldat de l'exèrcit imperial, i en imposar l'emperador Maximià l'obligació de sacrificar als ídols, va deposar les seues armes, per la qual cosa el van portar a la ciutat de Lodi, on va ser decapitat. (c. 304)
2. A Bizanci, actual Istanbul, a Turquia, sant Acaci, soldat i màrtir. (s. IV)
3. A Auxerre, a la Gàl·lia Lugdunense, hui França, sant Eladi [o Heladi], bisbe. (s. IV)
4. Prop de la muntanya de Scetes, a Egipte, sant Arseni, que, segons la tradició, va ser diaca de l'Església de Roma, i en temps de l'emperador Teodosi es va retirar a la vida de soledat, on, ple de totes les virtuts, va rendir el seu esperit a Déu. (s. IV/V)
5. Al territori de Châlons, a la Gàl·lia, actualment França, sant Gibrià, prevere, qui, originari d'Irlanda, va recórrer la Gàl·lia com a pelegrí per amor a Crist. (c. 515)
6. A Bourges, població d'Aquitània, de nou a l'actual França, sant Desiderat, bisbe, que havent exercit amb anterioritat el càrrec de canceller en la cort, com a bisbe va dotar la seua Església amb relíquies de màrtirs. (550)
7. A Saujon, a la regió de Saintes, també a Aquitània, sant Martí, prevere i abat. (s. VI)
8. A Roma, al costat de la basílica de Sant Pere, sant Bonifaci IV, papa, que va obtindre de l'emperador Focas el temple del Panteó, el qual va transformar en església dedicada a la santíssima Mare de Déu i a tots els màrtirs, i va fomentar molt la disciplina monàstica. (615)
Era fill d'un metge de la ciutat italiana de Valèria i havia estat honrat ja amb la dignitat de cardenal, quan va ser cridat a ocupar la càtedra apostòlica, l'any 607. Va alçar un monestir a la casa paterna i va restaurar la disciplina monàstica mitjançant un Concili. Va aconseguir que l'emperador Focas li cedira l'antic temple de tots els déus, el Panteó, i el va convertir en església, consagrant-lo a la Mare de Déu i als sants màrtirs, i per a augmentar la devoció popular a este santuari hi va fer traslladar vint-i-huit carros de cossos de màrtirs, trets de les catacumbes. Va morir el 8 de maig del 615. [font]
9. També a Roma, igualment al costat de Sant Pere, sant Benet II, papa, el qual, d'esperit humil, mans i pacient, es va distingir pel seu amor a la pobresa i va ser insigne també per les seues almoines. (685)
10. A Verona, a la regió de Venècia, actualment a Itàlia, sant Metró, ermità, de qui es diu que va portar una vida aspra i penitent. (c. s. VIII)
11. A Roermond, al costat del riu Mosa, al territori de Brabant, d'Austràsia, hui Holanda, sant Wiro, que, segons la tradició, es va dedicar a evangelitzar este territori juntament amb els seus companys Plechelm i Otger. (c. 700)
12. A Saludecio, a l'actual regió italiana d'Emília-Romanya, sant Amat Ronconi, que es va distingir per la seua dedicació a l'hospitalitat i a l'atenció espiritual dels pelegrins. (s. XIII ex.)
13. Al monestir de Santa Maria della Serra, al Picé, hui regió de les Mascas, també a Itàlia, beat Àngel de Massaccio, prevere de l'Orde Camaldulenc i màrtir, que va ser un incansable defensor de l'observança del precepte dominical. (c. 1458)
14. A Randazzo, lloc de Sicília, de nou a Itàlia, beat Lluís Rabatá, prevere de l'Orde del Carme, fidelíssim en l'observança de la Regla i resplendent en el seu amor als enemics. (1490)
15. A Quebec, al Canadà, beata Maria Caterina de Sant Agustí (Caterina de Simon de Longpré), verge, religiosa de les Germanes Hospitalàries de la Misericòrdia de l'Orde de Sant Agustí, que, fins a la seua mort, va viure dedicada a la cura dels malalts, distingint-se pel consol que els proporcionava i l'esperança que els infonia. (1668)
16. Beata Clara Fey (1815- Simpelveld, Holanda 1894). Fundadora de la Congregació de les Germanes de l'Infant Jesús Pobre.
17. Al lloc anomenat Hegne, a la regió de Baden, a Alemanya, beata Ulrica (Francesca) Nisch, verge, religiosa de la Congregació de Germanes de la Caritat de la Santa Creu, qui, com a infatigable serventa del Senyor, va viure sempre entregada als treballs més humils, principalment en la labor d'ajudant de cuinera. (1913)
18. Beata Maria Teresa Demjanovich (1901- Nova Jersey 1927). Religiosa de la Congregació de les Germanes de la Caritat de Santa Isabel.
19. Al camp de concentració d'Auschwitz, prop de Cracòvia, a Polònia, beat Antoni Bajewski, prevere de l'Orde dels Germans Menors i màrtir, que va aconseguir la glòria del Senyor en temps de guerra, terriblement crebantat pels turments patits en esta presó a causa de la seua fe. (1941)
20. Beat Pere Claverie, de l'Orde dels Germans Predicadors, bisbe d'Orà, i 18 companys* (1994-2002) religiosos i religioses; assassinats, per odi a la Fe, a Algèria.
* Henri Vergès, religiós dels Germans Maristes; Paul-Hélène Saint Raymond, religiosa de les Germanetes de l'Assumpció; Caridad Álvarez Martínez i Esther Paniagua Alonso, religioses de les Germanes Missioneres Agustines; Jean Chevillard, Alain Dieulangard, Christian Chessel, Charles Decker, sacerdots dels Missioners d'Àfrica (Pares Blancs); Bibiane Leclerc, Angèle-Marie Littlejohn, religioses Germanes Missioneres de la Mare de Déu dels Apòstols; Odette Prévost, religiosa de les Germanetes del Sagrat Cor; Bruno Lemerchand, Célestin Ringeard, Christian de Chergé, sacerdots trapencs; Paul Favre-Miville, Luc Dochier, Cristophe Lebretón i Michel Fleury, religiosos trapencs.
![](https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg7eDmmj-U7NoFmEh0bjWjgYJfNL9D5EQ7Yb2_HLWHNXoTz_CM8AJpq1IL_3wrdKN12FmSa9GXABUgOV_deNiTu8xpUpeohAFDl5UqRYCvqZpdOtZeA5XcS2ybtJXBrsKjENvtMXsVa2YA/s764/Gregorio+"el%2BDecapolita".jpg)
