1 de maig de 2022: Diumenge III de Pasqua

 Lectures del dia (AVL)

- Fets 5, 27b-32. 40b-41. Nosaltres en som testimonis, i també n’és testimoni l’Esperit Sant

- Sal 30 (29), 2 i 4.5-6.11 i 12a i 13b (R.: 2a). ¡Amb quin goig vos exalce, Senyor!

- Ap 5, 11-14. Digne és l’Anyell que ha sigut degollat de rebre tot poder

- Jo 21, 1-19. Jesús s’acostà, prengué el pa i els el donava. Igual va fer amb el peix

L'alegria és una de les característiques d'este diumenge. Alegria d'haver recobrat l'adopció filial, en vore'ns renovats i rejovenits en l'esperit (cf. 1a orac.). Per això oferim hui el pa i el vi exultants d'un goig, esperant que siga un dia etern (cf. orac. sobre les ofrenes). Un goig que van viure ja els apòstols quan van eixir contents del Consell per haver rebut els assots per testimoniar, amb l'ajuda de l'Esperit Sant, la resurrecció de Jesucrist (1 lect.). I és que ells van estar amb el Senyor Ressuscitat, que se'ls va manifestar a través de signes com la pesca miraculosa i els va oferir el pa per a menjar (Ev.). En la missa, ens continua oferint el pa del seu cos ressuscitat. Alabem l'Anyell que lleva el pecat del món (cf. 2 lect.).

Mare de Déu del Lledó

Comença el mes de Maria

Solemnitat de la Mare de Déu del Lledó, patrona principal de Castelló de la Plana

• Cercapou: Mare de Déu del Lledó.
• La paraula del dia: lledó (AVL)

Sant Josep, obrer

• Sant Josep: el somni de la vocació - Missatge del Sant Pare Francesc per a la 58a Jornada Mundial de Pregària per les Vocacions (2021)
• J. M. Díaz Rodelas: Josep, el fuster de Natzaret (2018)
• Sant Josep (Cercapou)

Aniversari de la mort del cardenal Agustí Garcia-Gasco i Vicente, arquebisbe, emèrit de València (2011)

Dia del Treball

• Salvador Giménez, bisbe valencià: Davant de l'1 de maig: saber i actuar(2019)
• Salvador Giménez, bisbe valencià: Dia dels Treballadors (2018)

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis de l'1 de maig

Sant Josep Obrer, el fuster de Natzaret, que amb la seua laboriositat va proveir la subsistència de Maria i de Jesús i va iniciar el Fill de Déu en els treballs dels hòmens. Per esta raó, en el dia de hui, en el qual se celebra la festa del treball en moltes parts del món, tots els obrers cristians honren a sant Josep com a model i patró seu.

2. Commemoració de sant Jeremies, profeta, que va viure en temps de Joaquim i Sedecies, reis de Judà. Va profetitzar la ruïna de la Ciutat Santa, així com la deportació del poble, i va patir moltes persecucions a causa d'això, per la qual cosa és considerat per l'Església com a figura del Crist sofrent. Va predir, a més, que la nova i eterna Aliança aconseguiria la seua plenitud en el mateix Crist Jesús; més encara, que, per mitjà d'Ell, Déu Pare totpoderós escriuria la seua llei en el cor dels fills d'Israel, a fi que Ell mateix fora el seu Déu i ells foren el seu poble.

3. A la regió de Viviers, a la Gàl·lia, hui França, sant Andèol [o Aniol] del Vivarés, màrtir. (s. inc.)

4. A Hispània meridional, commemoració de sant Torquat, bisbe d'Acci (Guadix), i altres sis bisbes més, que es van establir en diferents ciutats: Tesifont [o Ctesifon], bisbe de Bergi (Berja); Hesiqui [o Isici], bisbe de Carcere (Carcesa); Indaleci, bisbe d'Urci (Almeria); Segon [o Secund], bisbe d'Abula (Abla); Eufrasi, bisbe d'Iliturgi (Andújar), i Cecili, bisbe d'Illiberis (Elvira). (s. III/IV)

• Els set barons apostòlics

5. A Auxerre, de la Gàl·lia, hui França, sant Amador, bisbe, que va treballar amb obstinació per a extirpar de la seua ciutat les supersticions dels pagans i va instituir el culte dels sants màrtirs. (418)

6. A Aush, població d'Aquitània, també a França, sant Orenci, bisbe, que es va esforçar a erradicar de la seua ciutat els costums pagans i a procurar la pau entre els romans i el rei visigot de Tolosa. (c. 440)

7. A la Bretanya Menor, de nou a França, sant Brioc, bisbe i abat, natural de Càmbria, que va fundar un monestir a la costa armòrica de Bretanya, posteriorment elevat a la dignitat de seu episcopal. (c. 500)

8. A Saint-Maurice d'Agaune (Valais), lloc de Rècia, hui Suïssa, sepultura de sant Segimon, rei dels burgundis, el qual, convertit de l'heretgia arriana a la fe catòlica, va instituir en eixe lloc una comunitat de monjos que havia d'entonar sense interrupció la salmòdia davant dels sepulcres dels màrtirs, expiant amb penitència, llàgrimes i dejunis els delictes comesos, i va trobar la mort a la regió d'Orleans, on va ser llançat a un pou pels seus enemics. (524)

9. En una illa de la Bretanya Menor, actualment França, sant Marcuf, ermità, després monjo i abat del monestir de Nanteuil. (c. 558)

10. A Llanelwy, a Càmbria, hui el Regne Unit, sant Asaf, abat i bisbe de la seu que més tard va portar el seu nom. (s. VI ex.)

11. A Gap, a la regió de Provença, a França, sant Arigi, bisbe, que es va distingir per la seua paciència en les adversitats, pel seu zel a enfrontar-se als simoníacs i per la seua caritat envers els monjos que havien sigut enviats des de Roma per a evangelitzar Anglaterra. (604)

12. A la regió de Montalban [Montauban], a la Gàl·lia Narbonense, de nou a França, mort de sant Teodard, bisbe de Narbona, que va restaurar l'església catedral d'esta seu, va sobreeixir pel seu diligent magisteri i, finalment, minat per la malaltia, va morir en un monestir, rendint la seua ànima a Déu. (893)

13. A Fossombrone, del Picé, actual regió de les Marques, a Itàlia, beat Aldebrand, bisbe, insigne per la seua austeritat de vida i pel seu esperit apostòlic. (1170)

14. A Arouca, a Portugal, beata Mafalda, verge, filla del rei Sanç I, que després de quedar lliure d'un contracte matrimonial prèviament acordat, es va fer monja i va introduir en el seu monestir la reforma cistercenca. (1257)

15. A Montaione, lloc de Toscana, a Itàlia, beat Vivald (o Ubald) de San Geminiano, ermità del Tercer Orde Regular de Sant Francesc, insigne per la seua vida d'austeritat, de paciència i de caritat en la cura dels malalts. (c. 1320)

16. A Castello di Valle d'Ístria, a Ístria, hui Croàcia, beat Julià Cesarello, prevere de l'Ordre dels Germans Menors, la vida del qual va ser un continu peregrinar per llogarets i places, sembrant la paraula de Déu i esforçant-se a aplacar els enfrontaments entre les faccions ciutadanes. (c. 1349)

17. A Forlí, lloc d'Emília-Romanya, a Itàlia, sant Pelegrí Laziosi, religiós de l'Orde dels Servents de Maria, que, des de la seua dedicació a la Mare de Déu, es va distingir pel seu amor a Jesucrist i per la seua sol·licitud cap als pobres. (1345)

18. A Le Moncel, a la regió de Beauvais, a França, beata Petronil·la [o Peronella], verge, primera abadessa del monestir de les Clarisses d'aquell lloc (1355).

19. A Roma, mort del papa sant Pius V, la memòria del qual se celebra el dia trenta d'abril. (1572)

20. Al llogaret de Son-Tay, a Tonquín, hui Vietnam, sant Agustí Schoeffler, prevere de la Societat de Missions Estrangeres de París i màrtir, el qual, empresonat després d'haver exercit durant tres anys el seu ministeri, per orde de l'emperador Tu Duc, va ser finalment decapitat en un paratge denominat Cinc Jovades, i va obtindre així la gràcia del martiri que cada dia havia demanat a Déu. (1851)

21. Prop de la ciutat de Nam Dinh, també a Tonquín, sant Joan Lluís Bonnard, prevere de la mateixa Societat de Missions Extragueres de París, que, condemnat a mort per haver batejat vint-i-cinc xiquets, va aconseguir la corona del martiri en ser decapitat. (1852)

22. A Milà, a Itàlia, sant Ricard (Hermini Felip) Pampuri, que, després d'haver exercit generosament en el món la seua professió de metge, va ingressar en l'Orde Hospitalari de Sant Joan de Déu, i al cap de quasi dos anys va descansar piadosament en el Senyor. (1928)

23. A la ciutat de Vladímir, a Rússia, beat Clement Septyckyj, prevere i màrtir, superior del monestir de monjos Estudites d'Univ, que durant el règim hostil a Déu va perseverar en la fe, i va meréixer el seu estatge en el santuari del cel. (1951)

24 d'abril de 2022: Diumenge de la Misericòrdia

Diumenge de la Divina Misericòrdia

El segon diumenge de Pasqua de l’any 2000, el papa sant Joan Pau II va canonitzar sor Faustina Kowalska, la religiosa que havia rebut de Jesús, tal com s’explica en el seu diari, l’encàrrec de promoure la devoció a la Divina Misericòrdia.

Aquell dia el Papa va anunciar que des de llavors el Diumenge segon de Pasqua rebria el nom de Diumenge de la Divina Misericòrdia, un dia en què els cristians estem cridats a acudir amb gran confiança a la benevolència divina per a suportar les dificultats i proves que hem d’afrontar en la vida per causa de la nostra fe.

Amb la celebració de les II Vespres acaba la Huitava de Pasqua.

Lectures del dia (AVL)

- Fets 5, 12-16. Un nombre cada vegada més gran d’hòmens i dones es convertien a la fe

- Sal 118 (117), 2-4.22-24.25-27a (R.: 1): Enaltiu el Senyor: ¡que bo que és!

       Perdura eternament el seu amor 

- Ap 1, 9-11a. 12-13. 17-19. Era mort, però ara visc pels segles i segles

- Seqüència (opcional). Victimae paschali laudes

            

- Jo 20, 19-31. Al cap de huit dies, Jesús arribà

Alabem hui a Déu perquè perdura eternament el seu amor (salm resp.). Eixe ha de ser el nostre sentiment una vegada que hem sigut renovats pels sagraments de la iniciació cristiana (cf. 1a orac.), un do gratuït de Déu per a nosaltres. Els apòstols amb la seua fe i els seus carismes feien signes i prodigis i, per això, creixia el nombre dels creients (cf. 1 lect.). Hui decreix eixe nombre... ¿No deu ser per la falta d'una vivència més autèntica de la fe per part nostra? El diumenge –el huité dia– és el dia de l'encontre amb el Senyor Ressuscitat, en qui creiem per la gràcia de Déu, sense haver-lo vist. Ens basten els signes –la Paraula, l'eucaristia, les «nafres dels nostres germans més necessitats»– per a descobrir que el Senyor encara és present entre nosaltres (cf. Ev. i 2 lect.).

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del dia 24 d'abril

Sant Fidel de Sigmaringen

Sant Fidel de Sigmaringen, prevere i màrtir, que, sent advocat, va decidir entrar en l'Orde dels Germans Menors Caputxins, on va portar una vida observant de vigílies i oracions. Assidu en la predicació de la Paraula de Déu, va ser enviat a la regió de Rècia per a consolidar la verdadera doctrina, i per la seua fe catòlica, a Seewis im Prättigau, a Suïssa, va patir el martiri per obra d'alguns heretges. (1622)

Nascut a Sigmaringen (alt Danubi), els pares li van posar el nom de Markus Roy. Després d’estudiar Dret el va exercir amb professionalitat: «Demanava ajuda als poderosos i socorria els òrfens i les viudes; no deixava mai d’ajudar tots els empresonats que podia; visitava els malalts» (Elogi). Però, decebut, va triar els caputxins de Friburg, que li van canviar el nom i la professió: evangelitzar els calvinistes de regions alemanyes i suïsses. Tant d’èxit tingué que en 1622 va ser assassinat per uns calvinistes radicals. Benet XIV el va canonitzar en1746. [font]

2. A Jerusalem, commemoració de les santes dones Maria de Cleofàs (o de Clopas o Jacobé) i Salomé, que juntament amb Maria Magdalena, a l'alba del dia de Pasqua, es van dirigir al sepulcre del Senyor per a ungir el seu cos i allí van rebre el primer anunci de la Resurrecció. (s. I)

3. A Lió, ciutat de la Gàl·lia, hui França, sant Alexandre, màrtir, que, tres dies després de la passió de sant Epipodi, va ser tret de la presó, assotat i clavat en una creu fins a expirar. (178)

4. A Nicomèdia, a Bitínia, actualment Turquia, sant Antim, bisbe, i companys, màrtirs en la persecució sota l'emperador Dioclecià. Antim, per confessar a Crist, va rebre la glòria del martiri en ser decapitat, i de la multitud de fidels del seu ramat, uns van ser també decapitats, altres cremats vius i els restants portats a alta mar en xicotetes embarcacions per a ser ofegats. (303)

5. A Illiberis, actual Elvira, a la Hispània Bètica, sant Gregori, bisbe, l'obra titulada del qual Sobre la fe va ser lloada per sant Jeroni. (s. IV)

6. A la rodalia de Blois, a la Gàl·lia Lugdunense, hui França, sant Deodat, diaca i abat, que després de portar vida d'anacoreta, va ser guia d'un grup de deixebles que en este lloc s'havien reunit entorn d'ell. (s. VI)

7. A Canterbury, a Anglaterra, sant Melitó [o Mel·lit o Mel·litó], bisbe, que enviat a Anglaterra pel papa sant Gregori el Gran com a abat, va ser ordenat allí bisbe dels saxons orientals per sant Agustí, i finalment, després de patir moltes tribulacions, va accedir a la seu de Canterbury. (624)

8. A York, a Northúmbria, a l'actual Regne Unit, sant Wilfrid, bisbe, que durant quaranta-cinc anys va exercir amb gran obstinació el seu ministeri, i obligat a cedir la seua seu, va acabar en pau els seus dies entre els monjos de Ripon, dels qui va ser abat durant un temps. (709)

9. A l'illa de Iona, a Escòcia, sant Egbert, prevere i monjo, que es va ocupar amb dedicació a evangelitzar diverses zones d'Europa i, ja ancià, va reconciliar els monjos de Iona envers l'ús romà del còmput pasqual, celebrant la seua Pasqua eterna al final de la missa de la solemnitat. (729)

10. A Mortain, a la regió de Normandia, a França, sant Guillem Firmat, eremita, que, canonge i metge a Tours, després d'una peregrinació a Jerusalem es va retirar a la soledat fins a la seua mort. (1103)

11. A Angers, de nou a França, santa Maria de Santa Eufràsia (Rosa Virgínia) Pelletier, verge, que per a acollir piadosament les dones de vida esgarriada, que ella denominava "Magdalenes", va fundar l'Institut de Germanes del Bon Pastor. (1868)

12. A Dinan, també a França, sant Benet (Àngel) Menni, prevere de l'Orde Hospitalari de Sant Joan de Déu, fundador de la Congregació de Germanes Hospitalàries del Sagrat Cor de Jesús. (1914)

• J.M. Bausset: Sant Benet Menni (2015)

13. A Roma, santa Maria Elisabet Hesselbald, verge, que, oriünda de Suècia, després d'haver prestat servici durant llarg temps en un hospital, va reformar l'Orde de Santa Brígida, dedicant-se particularment a la contemplació, a la caritat envers els necessitats i a la unitat dels cristians. (1957) Canonitzada en 2016

18 d'abril de 2022: Dilluns de Pasqua

Dilluns de la huitava de Pasqua

Evangeli del dia: Mt 28, 8-15

Aneu a dir als meus germans que vagen a Galilea i que allí em voran

Meditació pasqual

Papa Francesc: Regina Coeli, Dilluns de l'Àngel, 22 d'abril de 2019

En Ell, nosaltres també hem ressuscitat, passant de la mort a la vida, de l'esclavitud del pecat a la llibertat de l'amor. Deixem-nos alcançar, doncs, pel missatge consolador de la Pasqua i embolcallar per la seua llum gloriosa, que dissipa les tenebres de la por i de la tristesa. Jesús ressuscitat camina al nostre costat. Ell es manifesta als que l’invoquen i l’estimen. En primer lloc, en l'oració. Però també en les alegries senzilles viscudes amb fe i gratitud. També podem sentir-lo present compartint moments de cordialitat, d'acolliment, d'amistat, de contemplació de la naturalesa. ¡Que este dia de festa en el qual s'acostuma a gaudir d'una mica d'oci i de gratuïtat, ens ajude a experimentar la presència de Jesús!

Vespra de la Mare de Déu del Miracle a Cocentaina. [festes]

Aniversari de la mort del pare Vicent Faus i Beltran (Gandia 2010)

Aniversari de l'ordenació episcopal del valencià Agustí Cortés i Soriano, bisbe de Sant Feliu de Llobregat (1998)

• J.M. Bausset: El bisbe valencià Agustí Cortés (2021)

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del 18 d'abril

1. A Melitene, ciutat de l'antiga Armènia, hui a Turquia, sants Hermògenes i Elpidi, màrtirs. (s. inc.)

2. A Pèrsia, actual Iraq, sant Pusai [o Pusici], màrtir, prefecte dels artesans del rei Sapor II, que, per haver confortat el vacil·lant prevere Ananies quan dubtava renegar de la fe, va ser ferit en el coll i va morir el Dissabte Sant, ocupant així un lloc insigne en el grup de màrtirs sacrificats després de sant Simeó. (341)

3. A Fano, del Picé, actualment a la regió de les Marques, a Itàlia, sant Eusebi, bisbe, que va acompanyar el papa sant Joan I en el viatge a Constantinoble imposat pel rei Teodoric, i al retorn el va seguir també a la presó en què van ser tancats. (c. 526)

4. A Leighlin, a Irlanda, sant Laisren o Molasi, abat, que va difondre pacíficament a l'illa el ritu romà de la celebració pasqual. (638)

5. Al cenobi de Lobbes, a Hainaut, actual Bèlgica, sant Ursmar [o Ursmer], bisbe i abat, que va propagar la Regla de sant Benet i va atraure el poble a la fe cristiana. (713)

6. A Constantinoble, ara Istanbul, a Turquia, santa Antusa, verge, que, sent filla de l'emperador Constantí Coprònim, es va dedicar amb gran ànim a ajudar els pobres, a redimir esclaus, a reparar esglésies i a edificar monestirs, i va rebre l'hàbit monacal de mans del bisbe sant Tarasi. (s. VIII ex.)

7. A l'illa d'Egina, a Grècia, santa Atanàsia [o Anastàsia], viuda, que primer va viure en soledat, i després va ser també priora, destacant per les seues virtuts i observança monàstica. (s. IX)

8. A la mateixa illa, sant Joan Isaure, monjo, que va ser deixeble de sant Gregori Decapolita, i en temps de l'emperador Lleó l'Armeni va lluitar intrèpidament en defensa de les santes imatges. (d. 842)

9. A Còrdova, a la regió hispànica d'Andalusia, sant Perfecte, prevere i màrtir, que va ser empresonat i després degollat pels sarraïns, per haver combatut la doctrina de Mahoma i confessat amb fermesa la seua fe en Crist. (850)

10. A Bruges, al territori de Flandes, hui Bèlgica, beat Idesbald, abat, el qual, després de perdre la seua esposa, va servir durant trenta anys en la cort dels comtes de Flandes i, ja en edat madura, va ingressar a l'abadia de les Dunes, del qual va ser tercer abat durant dotze anys. (1167)

11. A Milà, a la regió de Llombardia, a Itàlia, sant Galdí, bisbe, que va treballar en la restauració de la ciutat destruïda per la guerra i, en acabar un sermó contra els heretges, va entregar la seua ànima a Déu. (1176)

12. A Montereale, a la regió italiana dels Abruços, beat Andreu, prevere de l'Orde d'Ermitans de Sant Agustí, que es va dedicar a predicar per Itàlia i França. (1479)

13. A la ciutat de Gandia (la Safor), beat Andreu Hibernon, religiós de l'Orde dels Germans Menors, que de jove va ser espoliat per uns lladres i després va cultivar admirablement la pobresa. (1602)

14. A Pontoise, prop de París, a França, beata Maria de l'Encarnació (Bàrbara) Avrillot, mare exemplar de família i dona summament devota, que va introduir el Carmel a França, va fundar cinc monestirs i, mort el seu espòs, va abraçar la vida religiosa. (1618)

15. A Angers, també a França, beat Josep Moreau, prevere i màrtir, que durant la Revolució Francesa va ser guillotinat un Divendres Sant pels qui odiaven la fe cristiana. (1794)

16. A Siena, ciutat de Toscana, a Itàlia, beata Sabina Petrilli, verge, que va fundar la Congregació de Germanes de Santa Caterina, per a ajudar les jóvens desemparades i pobres. (1923)

17. Al lloc de Majdanek, prop de Lublín, a Polònia, beat Romà Archutowski, prevere i màrtir, el qual, empresonat en temps de guerra per la seua fe cristiana, va ser torturat pels soldats i, consumit per la fam i la malaltia, va passar a la glòria eterna. (1943)

- Beat Lluc Passi (1789- Venècia 1866). Sacerdot diocesà i fundador de la Congregació de les Germanes Mestres de Santa Dorotea.

17 d'abril de 2022: Diumenge de Pasqua

Diumenge de Pasqua de la Resurrecció del Senyor

Lectures: Missa del dia (AVL).

- Fets 10, 34a. 37-43. Després d’haver ressuscitat d’entre els morts, nosaltres hem menjat i hem begut amb ell

- Sal 118 (117), 1-2.16-17.22-23 (R.: 24). Hui és el dia en què ha obrat el Senyor, alegrem-nos i celebrem-lo

- Col 3, 1-4. Busqueu les coses de dalt, on està Crist

o bé: 1 Cor 5, 6b-8. Abandoneu el rent vell a fi que sigueu una pasta nova

- Seqüència. Victimae paschali laudes

           

- Jo 20, 1-9. Havia de ressuscitar d'entre els morts

o bé, per a les misses vespertines: Lc 24, 13-35. Queda’t amb nosaltres, que ja es fa tard

Creem que Crist ha ressuscitat d'entre els morts perquè acceptem el testimoniatge dels apòstols, que van vore el sepulcre buit i van creure; que van menjar i van beure amb Ell, després de la seua resurrecció; testimoniatge que se'ns transmet per l'Església al llarg dels segles (cf. Ev. i 1 lect.). Va ocórrer el primer dia de la setmana que a partir de llavors és el dia del Senyor Ressuscitat, la pedra que van rebutjar els arquitectes, que és ara la pedra angular de l'Església (cf. sl. resp.). Per la fe i el baptisme hem ressuscitat amb Crist, el verdader Anyell que va llevar el pecat del món, que morint va destruir la nostra mort i ressuscitant va restaurar la vida (Pf.). Per això hem de buscar sempre els béns del cel, on està Crist assegut a la dreta de Déu (2 lect.).

• Missa d'À Punt: Pregària a Crist ressuscitat (Mons. Jean Charles Thomas).
• Joan Roís de Corella: Pregària de la resurrecció.
• Salvador Giménez, bisbe valencià: Pasqua: Jesús ha ressuscitat (2019)
• Salvador Giménez, bisbe valencià: La Pasqua de Jesús (2018)
• Ximo Garcia i Roca: L'estètica pasqual (2004).
• Martín Gelabert: La resurrecció de Crist (2017)
• La paraula del dia: Pasqua (AVL).
• Lectures bíbliques per al tríduum pasqual i Diumenge de Resurrecció.
• Manual per a viure la Setmana Santa des de casa (Arquebisbat de València, 2020)
• J.M. Bausset: És Pasqua (2020)
• J.M. Bausset: Diumenge de Pasqua (2017)
• J.M. Bausset: Ha ressuscitat (2015)
• J.M. Bausset: L'Angelet de la corda (2015)

Aniversari de la mort de  Tomàs Vicent Tosca i Mascó, erudit valencià, matemàtic, cartògraf i teòleg, a banda de creador del moviment Novatores 

Sants i Beats del 17 d'abril

1. A Melitene, ciutat de l'antiga Armènia, a l'actual Turquia, sants màrtirs Pere, diaca, i Hermògenes, el seu coadjutor. (c. s. IV)

2. A Pèrsia, hui l'Iraq, passió de sant Simeó bar Sabas, bisbe de Selèucia i Ctesifont, que, per orde del rei dels perses Sapor II, va ser detingut i carregat de cadenes per negar-se a adorar el sol i continuar proclamant a Jesucrist lliurement i valentament. Empresonat juntament amb més de cent cristians, bisbes, preveres i d'altres ordes eclesiàstics, va ser sotmés a tortures, i el Divendres Sant de la Passió del Senyor, davant dels seus ulls i mentre els exhortava, tots els seus companys van ser decapitats, com ell mateix ho va ser en últim lloc. (341)

3. També commemoració de molts màrtirs que, després de la mort de sant Simeó, en tot el territori de Pèrsia, i igualment sota el rei Sapor II, van ser degollats per causa del nom de Crist, entre ells sant Txusdazat [o Guhashtazad, Usthazan o Gothazat], eunuc del palau reial i padrí del mateix rei, que durant el primer ímpetu de la persecució va patir el martiri al palau d'Artaxerxes, germà de Sapor, a la província d'Adiabene, a l'actual Iraq. (341)

4. A Tortona, a la regió de Ligúria, actualment Itàlia, sant Innocenci, bisbe. (s. IV)

5. A Melitene, a l'antiga Armènia, hui Turquia, sant Acaci, bisbe, que va intervindre en el Concili d'Efes contra Nestori per a defendre la fe catòlica, i després va ser deposat injustament de la seua seu. (c. 435)

6. A Viena del Delfinat [Vienne], ciutat de Burgúndia, ara França, sant Pantagat, bisbe. (540)

7. A l'illa d'Eigg, a les Hèbrides interiors, enfront d'Escòcia, sant Donnan, abat, juntament amb cinquanta-dos monjos, que durant les celebracions pasquals van ser degollats o cremats per uns pirates. (617)

8. A Còrdova, a la regió hispànica d'Andalusia, sants màrtirs Elies, prevere, ja ancià, Pau i Isidor, monjos jóvens, que per la seua fe cristiana van perir en la persecució duta a terme pels sarraïns. (856)

9. A l'abadia de la Chaise-Dieu, també a França, sant Robert de Turlande, abat, al qual se li van unir alguns germans en este lloc on s'havia retirat per a viure en soledat, i amb la seua predicació i exemple de vida va guanyar moltes ànimes per al Senyor. (1067)

10. A l'abadia de Molesme, a França, sant Robert, abat, qui desitjós d'una vida monàstica més senzilla i estricta, va ser fundador de monestirs i esforçat superior, director d'ermitans i restaurador eximi de la disciplina monàstica, i instaurador del monestir de Cister, que va regir com a primer abat. Finalment, va ser cridat de nou com a abat a Molesme, on va descansar allí en pau. (1111)

11. A Perusa, ciutat de l'Úmbria, a Itàlia, beat Jaume de Cerqueto, prevere de l'Orde d'Ermitans de Sant Agustí, que va oferir un seré exemple en assumir amb alegria la malaltia que l'afligia. (1367)

12. A Pisa, a la regió de Toscana, beata Clara Gambacorti, que, en perdre encara molt jove al seu espòs, aconsellada per santa Caterina de Siena va fundar el monestir de sant Doménec sota una regla austera, va dirigir amb prudència i caritat les germanes, i es va distingir per haver perdonat l'assassí de son pare i dels seus germans. (1419)

13. A Madrid, a Espanya, beata Maria Anna de Jesús Navarro de Guevara, verge, la qual, després de superar l'oposició de son pare, va rebre l'hàbit de l'Orde de la Mare de Déu de la Mercé i es va dedicar a la vida d'oració, penitència i ajuda a pobres i afligits. (1624)

14. A Londres, a Anglaterra, beat Enric Heath, prevere de l'Orde dels Germans Menors i màrtir, que sota el rei Carles I, per la sola raó del seu sacerdoci, va ser entregat al botxí a Tyburn. (1643)

15. A Sault, lloc de la província de Quebec, al Canadà, santa Caterina Tekawitha, verge, que, nascuda entre els indígenes del lloc, va patir moltes amenaces i vexacions per haver acceptat, en el dia de Pasqua, rebre el baptisme i oferir a Déu la seua virginitat, que conservava ja abans de convertir-se. (1680) Canonitzada en 2012

- Beat Llucià Botovasoa (1908- Vohipeno, Madagascar 1947). Laic i pare de família, mestre, membre del Tercer Orde de Sant Francesc; assassinat per romandre fidel a l'Església.

10 d'abril de 2022: Diumenge de Rams

SETMANA SANTA

Diumenge de Rams en la Passió del Senyor

Diumenge de Rams en la Passió del Senyor, quan el nostre Senyor Jesucrist, com indica la profecia de Zacaries, va entrar a Jerusalem assegut sobre un pollí, i al seu encontre va eixir la multitud amb rams d'oliveres (elog. del Martirologi Romà).

Lectures del dia (AVL)

Processó dels rams

- Lc 19, 28-40. Beneït el rei, que ve en nom del Senyor

Missa

- Is 50, 4-7. No he amagat la cara davant de les ofenses i sé que no quedaré avergonyit

- Sal 22 (21), 8-9.17-18a.19-20.23-24 (R.: 2a): Déu meu, Déu meu, ¿per què m’heu abandonat?

- Flp 2, 6-11. Jesucrist s’abaixà. Per això Déu l’ha exalçat

- Lc 22, 14 — 23, 56. Passió del nostre Senyor Jesucrist.

La processó de rams expressa de manera sensible el que ha sigut el nostre peregrinar de Quaresma. És la culminació de la pujada amb Crist a Jerusalem per a viure la pasqua amb Ell, que, «reconegut com a home per la seua presència, es va humiliar a si mateix, fet obedient fins a la mort, i una mort de creu» (2 lect.). La litúrgia de hui, doncs, inclou els dos pols del misteri pasqual: rebuig i acceptació, ombra i llum, mort i vida. De l'alegria de la processó, passarem a la contemplació de la Passió de Crist en l'Ev. de la missa. Estos dos pols troben la seua expressió més completa i perfecta en l'altar de l'eucaristia, que, al mateix temps que sacrifici, és banquet festiu dels fills de Déu.

• J.M. Bausset: Diumenge de Rams (2017)
• La paraula del dia: Vesta (AVL)

En este dia l'Església recorda l'entrada de Crist, el Senyor, a Jerusalem per a consumar el seu Misteri pasqual. Per esta raó, en totes les misses es fa memòria de l'entrada del Senyor a la ciutat santa; esta memòria es fa o bé per la processó o entrada solemne abans de la missa principal, o bé per l'entrada simple abans de les altres misses. L'entrada solemne, no la processó, pot repetir-se abans d'aquelles misses que se celebren amb gran assistència de fidels. Quan no es puga fer ni la processó ni l'entrada solemne, és convenient que es faça una celebració de la paraula de Déu en relació amb l'entrada messiànica i a la passió del Senyor, ja siga dissabte a poqueta nit, ja siga diumenge a l'hora més oportuna.

Aniversari de la defunció de l'escriptor anglés Evelyn Waugh (Combe Florey, Somerset, Anglaterra, 1966)

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del 10 d'abril

1. A l'Àfrica Proconsular, actual Tunísia, sants Terenci, Africà, Màxim, Pompeu, Alexandre, Teodor i quaranta companys més, tots màrtirs, que en temps de l'emperador Deci van morir per la fe cristiana. (c. 250)

2. A Alexandria, d'Egipte, sant Apol·loni, prevere i màrtir. (s. inc.)

3. A Auxerre, lloc de Nèustria, hui França, sant Pal·ladi, bisbe, que primer va ser abat del monestir de Sant Germà, i després, rebut l'episcopat, va participar en molts concilis i es va esforçar en la restauració de la disciplina eclesiàstica. (658)

4. A Gavelo, al territori de Venècia, a l'actual Itàlia, sant Beda el Jove, monjo, que, després d'estar servint durant quaranta-cinc anys a l'emperador, va triar servir al Senyor en el monestir la resta de la seua vida. (c. 883)

5. A Gant, ciutat de Flandes, actualment a Bèlgica, sant Macari, pelegrí, que va ser rebut entre els monjos de Sant Bavó, i a l'any següent va morir consumit per la pesta. (1012)

6. A Chartres, a França, sant Fulbert, bisbe, la doctrina del qual va nodrir a molts, i amb munificència i enginy va començar l'edificació de l'església catedral i va promoure la devoció a la Mare de Déu, Reina de Misericòrdia. (1029)

• Sancta Maria, succurre miseris (Fulbert de Chartres)

Sant Fulbert de Chartres

7. A Tunísia, al nord d'Àfrica, beat Antoni Neyrot, prevere de l'Orde de Predicadors i màrtir, que, capturat pels pirates i conduït a l'Àfrica, allí va apostatar de la fe, però amb l'ajuda de la gràcia divina, el dia de Dijous Sant en la Cena del Senyor va reprendre públicament l'hàbit religiós, i a causa d'esta decisió va ser apedregat fins a morir. (1460)

8. A Piacenza, a la regió d'Emília-Romanya, a Itàlia, beat Marc Fantuzzi de Bolonya, prevere de l'Orde de Germans Menors, preclar per la prudència i la predicació. (1479)

9. A Valladolid, ciutat d'Espanya, sant Miquel dels Sants, prevere de l'Orde de la Santíssima Trinitat, que es va entregar per complet a obres de caritat i a la predicació de la paraula de Déu. (1625)

10. A Verona, al territori de Venècia, a Itàlia, santa Magdalena de Canossa, verge, que espontàniament va renunciar a totes les riqueses del seu patrimoni per a seguir a Crist, i va fundar un institut doble, el de Filles i de Fills de la Caritat, per a fomentar la instrucció cristiana dels xiquets. (1855)

11. Al camp de concentració de Dachau, pròxim a la ciutat de Munic, a Alemanya, beat Bonifaci Zukowski, prevere de l'Orde dels Germans Menors i màrtir, que en temps de guerra, infringit per les tortures, a causa de la fe va acabar el seu martiri en la presó. (1942)

- Beat Pere Maria Ramírez Ramos (1899- Armero, Colòmbia 1948). Sacerdot diocesà; assassinat per odi a la fe.

3 d'abril de 2022, Diumenge V de Quaresma

 Lectures del dia (AVL)

- Is 43, 16-21. Faré una cosa nova, perquè el meu poble puga beure en l’estepa

- Sal 126 (125), 1-2ab.2cd-3.4-5.6 (R.: 3). ¡El Senyor obra meravelles en nosaltres, amb quin goig ho celebrem!

- Flp 3, 8-14. Per Crist m’he avingut a perdre-ho tot; així entre en comunió amb els seus patiments, configurant-me a la seua mort

- Jo 8, 1-11. Aquell de vosaltres que no tinga pecat que tire la primera pedra

La litúrgia de hui ens ajuda a viure els sentiments de Crist davant de la Passió: «Salveu-me de l'home traïdor i malvat. Vos sou el meu Déu i protector» (ant. d'entrada). L'eucaristia fa present l'amor de Crist per nosaltres en la seua Passió (cf. 1a orac.). La comunió eucarística hui farà que la nostra unió amb Crist, en vespres del seu misteri pasqual, siga una realitat que ens porte a ser comptats entre els membres de Crist (cf. orac. després de la comunió). Esta és la meta de la nostra conversió quaresmal; però encara no l'hem aconseguida. Hem d'acompanyar a Crist fins al final: «Córrec cap a la meta per aconseguir el premi que Déu ha convocat allà dalt per mitjà de Jesucrist.» (2 lect.).

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del 3 d'abril

1. A Roma, sant Sixt I, papa, que en temps de l'emperador Adrià va regir l'Església Romana, com a sisé pontífex després del benaurat Pere. (128)

2. A Tomis, a Escítia, a l'actual Romania, sants Crest i Pap, màrtirs. (c. s. IV)

3. A Tir, ciutat de Fenícia, hui el Líban, sant Ulpià, màrtir, que, sent encara adolescent, durant la persecució desencadenada sota l'emperador Maximí Daza va ser tancat en un odre amb una serp i un gos, i, submergit en la mar, va completar així el seu martiri. (306)

4. A Nàpols, a la regió de la Campània, actualment Itàlia, sant Joan, bisbe, que va morir en la nit santa de Pasqua mentre celebrava els sagrats misteris, i, acompanyat de multitud de fidels i neòfits, va ser inhumat el dia de la solemnitat de la Resurrecció del Senyor. (432)

5. Al monestir de Medikion, a Bitínia, hui Turquia, sant Nicetas, abat, que, en temps de l'emperador Lleó l'Armeni, per defensar el culte de les sagrades imatges, va patir presó i exili. (824)

6. A Constantinoble, ara Istanbul, capital de Turquia, sant Josep, prevere, per sobrenom "Himnògraf", el qual, sent monjo, en la persecució desencadenada pels iconoclastes va ser enviat a Roma per a demanar la protecció de la Seu Apostòlica. Posteriorment, després de molts patiments, va rebre la custòdia dels vasos sagrats de l'església de Santa Sofia. (886)

7. A Chichester, ciutat d'Anglaterra, sant Ricard, bisbe, que va ser desterrat pel rei Enric III, i restituït després a esta seu, es va mostrar sempre generós a ajudar als pobres. (1235)

8. A Polizzi, a l'illa de Sicília, a Itàlia, beat Gandulf de Binasco Sacchi, prevere de l'Orde dels Germans Menors, que va portar una vida solitària i austera, i va il·luminar aquella regió amb la predicació de la Paraula de Déu. (c. 1260)

9. A Penna, al Picé, actual regió de les Marques, també a Itàlia, beat Joan, prevere, un dels primers companys de sant Francesc, que va ser enviat a la Gàl·lia Narbonense, on va ensenyar la nova forma de vida evangèlica. (1275)

10. A Lancaster, a Anglaterra, beats Robert Middleton, de l'Ordre de la Companyia de Jesús, i Torstan Hunt, tots dos preveres i màrtirs. Este últim, en voler alliberar el primer quan era conduït presoner, també va ser capturat i, sota el regnat d'Isabel I, els dos van ser condemnats a mort per ser sacerdots, arribant a través dels turments patits a la dreta de Crist. (1601)

11. A Udine, a la regió de Venècia, actualment a Itàlia, sant Lluís Scrosoppi, prevere de la Congregació de l'Oratori de sant Felip Neri, que va fundar la Congregació de Germanes de la Divina Providència, per a l'educació cristiana de la joventut femenina. (1884)

12. Prop de Cracòvia, a Polònia, al camp de concentració d'Auschwitz, beat Pere Eduard Dankowski, prevere i màrtir, que en ser ocupada militarment Polònia, la seua pàtria, va ser detingut per la seua confessió cristiana i turmentat fins a consumar el martiri. (1942)

- Beata Maria Teresa Casini (1864- Grottaferratta, Roma, Itàlia 1937). Fundadora de l'Institut de les Germanes Oblates del Cor de Jesús, que va oferir la seua vida per la santedat dels sacerdots.