16 de març de 2025, Diumenge II de Quaresma

DIUMENGE II DE QUARESMA / Cicle C

• Enric Benavent, arquebisbe de València: Quaresma (II): el temps de la veritat (2025, març 12)

Lectura primera Gn 15,5-12.17-18

Déu fa una aliança amb Abram, el creient

Lectura del llibre del Gènesi

En aquells dies, Déu va fer eixir fora de la tenda a Abram i li digué: «Mira el cel i compta les estreles, si és que les pots comptar»; i afegí: «així serà la teua descendència». Abram cregué en el Senyor i el Senyor li ho comptà com a justícia. Després li digué: «Jo soc el Senyor, que t'he fet eixir d'Ur de Caldea per a donar-te este país en possessió». Abram preguntà: «Senyor, ¿com puc saber que l'he de posseir?». Ell respongué: «Porta'm una vaca, una cabra i un moltó de tres anys, una tórtora i un colomí». Abram li'ls va dur, els partí per la mitat i posà cada mitat enfront de l'altra, però no va partir els ocells. Uns voltors volien abatre's sobre els cossos morts, però Abram els aüixava. Quan el sol estava a punt de pondre's, Abram caigué en un son profund i s'apoderà d'ell un gran terror, com una foscor. Després de la posta del sol, quan ja s'havia fet fosc, un forn fumejant, una antorxa encesa, va passar entre els animals partits. Aquell dia el Senyor va fer una aliança amb Abram dient: «Done este país a la teua descendència, des del torrent d'Egipte fins al gran riu, el riu Eufrates».

Salm responsorial 26,1.7-8a.8b-9abc.13-14 (R: 1a)

El Senyor m'il·lumina i em salva,

¿qui em pot fer por?

El Senyor em guarda la vida,

¿qui em pot espantar?

R. El Senyor m'il·lumina i em salva.

Escolteu el meu clam, Senyor,

compadiu-me, responeu-me.

Vós dieu al meu cor:

«Busqueu la meua faç». R.

Busque la vostra faç, Senyor,

no m'amagueu la vostra faç.

No sigau sever amb el vostre servent;

sou el meu auxili, no em deixeu. R.

Segur que en la terra dels vius

voré la bondat del Senyor.

¡Espera en el Senyor! ¡Sigues valent! 

¡Arma't de valor! ¡Espera en el Senyor! R.

Lectura segona Fl 3,17-4,1

Crist ens configurarà al seu cos gloriós

Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Filips

Germans, seguiu el meu exemple i mireu els qui caminen segons el model que teniu en nosaltres. Vos ho he dit sovint i ara ho repetixc amb llàgrimes en els ulls: molts viuen com a enemics de la creu de Crist. El seu final serà la perdició, el seu déu és el ventre, i presumixen d'allò que els hauria d'avergonyir. Només es mouen per coses de la terra.

Nosaltres, en canvi, tenim la nostra ciutadania en el cel; i és d'allà que esperem el Salvador, Jesucrist, el Senyor. Ell transformarà el nostre pobre cos i el configurarà al seu cos gloriós, gràcies a aquella acció poderosa amb què ell sotmetrà a si mateix tot l'univers.

Per tant, germans benvolguts i enyorats, vosaltres que sou el meu goig i la meua corona, mantingueu-vos ferms en el Senyor, benvolguts meus.

Vers abans de l'evangeli

Del núvol lluminós es va sentir la veu del Pare:

Este és el meu Fill, el meu elegit; escolteu-lo.

Evangeli Lc 9,28b-36

Mentres Jesús pregava, l'aspecte del seu rostre va canviar

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Lluc

En aquell temps, Jesús prengué a Pere, Joan i Jaume i pujà a la muntanya a pregar. Mentres pregava, l'aspecte del seu rostre va canviar i el seu vestit es tornà blanc i brillant. Després dos hòmens es posaren a conversar amb ell. Eren Moisés i Elies, que es van aparéixer gloriosos, i parlaven del traspàs de Jesús, que s'havia d'acomplir a Jerusalem. A Pere i als seus companys la son els vencia, però es desvetlaren i veren la glòria de Jesús i els dos hòmens que estaven al seu costat. Quan estos ja se separaven de Jesús, Pere li digué: «¡Mestre, que bé estem ací dalt! Farem tres tendes, una per a vós, una per a Moisès i una altra per a Elies». No sabia què deia. Encara parlava ell, quan es formà un núvol que anava cobrint-los. Ells s'espantaren en vore que entraven dins del núvol. En aquell moment va eixir del núvol una veu que deia: «Este és el meu Fill, el meu elegit; escolteu-lo». Quan va cessar la veu, Jesús es quedà a soles. Ells guardaren silenci, i aquells dies no contaren a ningú res d'allò que havien vist.

Contemplar la glòria del rostre de Déu en la humanitat de Jesús, sabent que ell compartix la nostra humanitat i les nostres temptacions. Jesús se'ns presenta resplandent per a il·luminar-nos amb la llum de la veritat de Déu. Esta veritat passa per la creu, i demana de nosaltres una mirada neta per a contemplar el seu rostre amb l'esperança que caminarem en la seua presència al país de la vida. El rostre transfigurat de Jesús és el rostre misericordiós de Déu. Només amb les nostres forces no podem contemplar el seu rostre, ens hem de deixar guiar per la gràcia que se'ns atorga en la vida espiritual dels sagraments i l'oració.

• La paraula del dia: Quaresma (AVL)
• Joan B. Almela i Hijalva: Tres minuts amb les lectures del diumenge.
• Confraria del Sant Sepulcre de Corbera: Comentari i reflexió.
• Missa d'À Punt: No ens deixeu caure en la temptació de la incredulitat.
• Missa d'À Punt: Pregària de la Transfiguració (Fr. Alois de Taizé).
• Papa Francesc: Missatge per a la Quaresma de 2025.

MEDITACIÓ AMB EL PAPA FRANCESC

Pere, Joan i Jaume s'endormixquen abans que comence la Transfiguració, és a dir, just quan Jesús està en oració. Passarà el mateix a Getsemaní. Evidentment, era una oració que es perllongava, en silenci i recolliment. Podem pensar que al principi ells també estaven resant, fins que va prevaldre el cansament, la son. (…) mantindre el cor despert no depén només de nosaltres: és una gràcia, i cal demanar-la. Els tres deixebles de l'Evangeli així ho demostren: eren bons, havien seguit a Jesús a la muntanya, però només amb les forces no aconseguien mantindre's desperts. Ens passa també a nosaltres. Però es desperten just durant la Transfiguració. Podem pensar que va ser la llum de Jesús la que els va despertar. Com ells, també nosaltres necessitem la llum de Déu, que ens fa vore les coses d'una altra manera; ens atrau, ens desperta, revifa el desig i la força de pregar, de mirar dins de nosaltres i dedicar temps als altres. Podem véncer la fatiga del cos amb la força de l'Esperit de Déu. I, quan no pugam superar això, hem de dir a l'Esperit Sant: “Ajudeu-nos. Veniu, veniu Esperit Sant. Ajudeu-me: vullc trobar a Jesús, vullc estar atent, despert”. Demaneu a l'Esperit Sant que ens traga d'esta somnolència que ens impedix pregar. (Àngelus, 13 de març de 2022)

* * * * *

Aniversari de la troballa de la Mare de Déu del Sofratge a la platja de Benidorm (1740)

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del 16 de març

1. A Aquileia, al territori de Venècia, actualment regió del Vèneto, a Itàlia, sants Hilari, bisbe, i Tacià, màrtirs. (s. inc.)

2. A Selèucia, ciutat de Pèrsia, hui l'Iraq, sant Papes, oriünd de Licaònia, que, després de molts suplicis, va afrontar el martiri per la fe de Crist (s. IV).

3. A Anazarb, a Cilícia, ara Turquia, sant Julià, qui, després de patir turments durant molt de temps per orde del governador Marcià, va ser introduït en un sac ple de serps i precipitat a la mar. (s. IV)

4. A la regió d'Artois, de Nèustria, hui França, santa Eusèbia, abadessa d'Hamage, que, després de la mort de son pare, amb la seua santa mare Rictruda [o Rictrudis] es va retirar a la vida monàstica i, encara adolescent, va ser elegida abadessa, després de la seua àvia santa Gertruda d'Hamage. (c. 680)

5. A Colònia, a Alemanya, sant Heribert, bisbe, que, sent canceller de l'emperador Otó III, va ser elegit contra la seua voluntat per a la seu episcopal, des d'on va il·luminar constantment el clero i el poble amb l'exemple de les seues virtuts i la seua predicació. (1021)

6. A Vicenza, al territori de Venècia, a l'actual Itàlia, beat Joan Sordi o Cacciafronte, bisbe i màrtir, que, sent abat, va ser condemnat a l'exili per la seua fidelitat al Papa. Elegit temps després bisbe de Màntua, va ser traslladat finalment a la seu de Vicenza, on va morir en defensa de la llibertat eclesiàstica, assassinat per un sicari. (1181)

7. A York, a Anglaterra, beats Joan Amias i Robert Dalby, preveres i màrtirs, que durant el regnat d'Isabel I van ser condemnats a la pena capital per ser sacerdots, suplici que van acceptar amb alegria. (1589)

8. A la regió dels hurons, al Canadà, passió de sant Joan de Brébeuf, prevere de l'Orde de la Companyia de Jesús, qui, enviat des de França a la missió de l'Huró, va morir per Crist, després de treballs ingents, turmentat amb gran crueltat per alguns pagans del lloc. La seua memòria, juntament amb la dels companys en el martiri, se celebra el dia 19 d'octubre. (1649)

• J.M. Bausset: Sant Joan Brébeuf i els màrtirs del Canadà (2015)

9. Sant Josep Gabriel del Rosari Brochero, prevere. (1914)