21 de maig de 2024, dimarts VII

DIMARTS DE LA SETMANA VII DEL TEMPS ORDINARI / II


Lectura primera Jm 4,1-10

Demaneu i no rebeu, perquè demaneu amb mala intenció

Lectura de la carta de sant Jaume

Germans meus, ¿d'on venen les baralles i les disputes entre vosaltres? ¿No venen dels desigs combatius que teniu dins de vosaltres? Desitgeu coses que no teniu; arribeu a matar perquè envegeu coses que no podeu aconseguir; i, per això, disputeu i vos baralleu. Però no teniu perquè no demaneu. O bé demaneu i no rebeu, perquè demaneu amb mala intenció, per a satisfer les vostres passions.
Infidels! ¿No sabeu que l'amistat amb el món és enemistat amb Déu? El qui vol ser amic del món es torna enemic de Déu.
L'Escriptura diu que Déu estima amb enveja l'esperit que ha fet habitar en nosaltres. ¿Vos penseu que ho diu perquè sí? Però ens dona una gràcia més gran encara. Per això diu l'Escriptura: «Déu planta cara als arrogants, però als humils els concedix la seua gràcia».
Per tant, sotmeteu-vos a Déu; resistiu al diable i vos fugirà. Acosteu-vos a Déu, i Déu s'acostarà. Llaveu-vos les mans, pecadors; purifiqueu els vostres cors, hipòcrites. Sentiu la vostra misèria, poseu-vos de dol i ploreu. Convertiu el vostre riure en dol i la vostra alegria en tristor. Humilieu-vos davant del Senyor, i ell vos enaltirà.

Salm responsorial 54,7-8.9-10a.10b-11.23 (R.: 23a)

¿Qui em donarà ales de coloma
per a volar i trobar repòs?
Fugiria lluny i viuria al desert.

R. Posa't en mans del Senyor,
que et cuida i t'alimenta.

Buscaria de pressa un cobert
contra la tempestat i el temporal.
El Senyor els dispersa
i confon les seues llengües. R.

He vist a la ciutat
violència i discòrdia;
ronden la muralla dia i nit. R.

Posa't en mans del Senyor,
que et cuida i t'alimenta.
Mai donarà al just un malestar. R.

Al·leluia Ga 6,14

Déu em guarde de gloriejar-me en res
que no siga la creu de nostre Senyor Jesucrist.
En ella, el món està crucificat per a mi i jo per al món.

Evangeli Mc 9,30-37

El Fill de l'home serà entregat...
Si algú vol ser el primer, que es faça el servidor de tots

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Marc 

En aquell temps, Jesús i els deixebles travessaven Galilea, però Jesús no volia que ho sabera ningú, perquè anava instruint els seus deixebles. Els deia: «El Fill de l'home serà entregat en mans dels hòmens, i el mataran; però, una vegada mort, ressuscitarà al cap de tres dies». Ells no entenien què volia dir, però tenien por de fer-li preguntes. 
Arribaren a Cafarnaüm i, una volta en casa, els va preguntar: «¿Què discutíeu pel camí?» Però ells callaven, perquè pel camí havien discutit quin d'ells era el més important. Jesús es va assentar, cridà els Dotze i els digué: «Si algú vol ser el primer, que es faça el darrer de tots i el servidor de tots». Després va fer vindre un xiquet, el posà al mig, el va agarrar al braç i els va dir: «Qui acull u d'estos xiquets en nom meu, m'acull a mi, i qui m'acull a mi, no m'acull a mi, sinó al qui m'ha enviat».

ALTRES

Sants bisbes de la diòcesi de Sogorb-Castelló (mem. ob. en este bisbat)
 
Sant Cristòfol Magallanes, prevere, i companys, màrtirs (mem. ll.).

La persecució dels cristians a Mèxic fou especialment dura en 1927. Cristòfol Magallanes era un rector que oferí la seua parròquia per a establir-hi el seminari de Guadalajara i hi formà, amb fruits abundants, els clergues. Morí demanant a Déu que la seua sang servira per a la unió dels seus germans mexicans.

Dia Mundial de la Diversitat Cultural pel Diàleg i el Desenvolupament

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del 21 de maig

Sants Cristòfol Magallanes, prevere, i companys, màrtirs,* que, perseguits en diverses regions de Mèxic en odi al nom cristià i a l'Església catòlica, per haver confessat fidelment a Crist Rei van aconseguir la corona del martiri. (1927)

*Els noms són els següents: Romà Adame, Rodrigo Aguilar, Juli Álvarez, Lluís Batis Sáinz, Agustí Caloca, Mateu Correa, Atilà Cruz, Miquel de la Mora, Pere Esqueda Ramírez, Margarit Flores, Josep Isabel Flores, David Galván, Pere Maldonado, Jesús Méndez, Justí Orona, Sabas Reyes, Josep Maria Robles, Toribi Rom, Genar Sánchez Delgadillo, Tranquil·lí Ubiarco i David Uribe, preveres; i Manuel Morales, Salvador Lara Puente i David Roldán Lara, laics.

2. A Mauritània, al territori de l'actual Algèria, sant Timoteu, diaca i màrtir. (s. inc.)

3. A Cesarea de Capadòcia, actualment Turquia, sant Polieucte, màrtir. (s. inc.)

4. Commemoració dels sants i santes màrtirs que a Alexandria d'Egipte, en temps de l'emperador Constanci, el bisbe arrià Jordi va ordenar, amb gran crueltat, matar o desterrar durant els sagrats dies de Pentecosta. (357/358)

5. A Gwened [Vannes], a la Bretanya Menor, hui França, commemoració de sant Patern, bisbe, de qui es conta que en este dia va ser ordenat per a la seu episcopal, en el concili provincial reunit per sant Perpetu de Tours en este mateix lloc. (c. 460-490)

6. A la ciutat de Niça, a la Provença, de nou a la França actual, sant Hospici, ermità, home d'admirable esperit de penitència, que va predir l'arribada dels longobards. (c. 581)

Este solitari (s. VI) va predir una invasió dels llombards si la Gàl·lia no feia penitència. Quan la invasió fou efectiva, es lliurà a la predicació de la fe entre els nouvinguts.

7. A Èvora, lloc de Lusitània, hui Portugal, sant Manci, màrtir. (s. VI)

8. A Viena del Delfinat [Vienne], al territori de Borgonya, actualment França, sant Teobald, bisbe, que durant quaranta-quatre anys va honrar aquella seu amb el seu insigne exemple de caritat i pietat. (1001)

9. A Turku, lloc de Finlàndia, sant Hemming, bisbe, que, inflamat pel zel pastoral, va restaurar la disciplina en esta Església amb l'inici d'un sínode, va afavorir els estudis dels clergues, va donar major decòrum al culte diví i va promoure la pau entre els pobles. (1366)

10. Enfront de Rochefort, a la costa de França, beat Joan Mopinot, de l'Orde dels Germans de les Escoles Cristianes i màrtir, que durant la Revolució Francesa, per ser religiós, va ser detingut i tancat en una sòrdida embarcació, on va morir malalt de pesta. (1794)

11. A Marsella, ciutat de la Provença, també a França, sant Carles Eugeni de Mazenod, bisbe, que va fundar els Missioners Oblats de Maria Immaculada, per a evangelitzar els pobres, i durant prop de vint-i-cinc anys va il·lustrar infatigablement l'Església amb les seues virtuts, la seua labor, els seus sermons i els seus escrits. (1861)

12. Beat Manuel Gómez González (Três Passos, el Brasil, 1877-1924) Sacerdot diocesà, missioner al Brasil, màrtir.

13. Beat Adili Daronch (Três Passos, el Brasil, 1908-1924), màrtir, escolà del beat Manuel Gómez González.

at Cap comentari:
Labels: , , ,

20 de maig de 2024, dilluns: Maria, Mare de l'Església

Dilluns després de Pentecosta

BENAURADA VERGE MARIA, MARE DE L'ESGLÉSIA

Memòria


Mare de tots els qui viuen

Lectura del llibre del Gènesi

Després que Adam hagué menjat el fruit de l'arbre, el Senyor Déu el cridà i li digué: «On estàs?» Ell li respongué:  «He sentit que vos passejàveu pel jardí i, com que vaig nu, he tingut por i m'he amagat». Li digué el Senyor Déu: «¿Qui t'ha fet saber que anaves nu? ¿És que has menjat del fruit de l'arbre que jo t'havia prohibit?» L'home va respondre: «La dona que has posat al meu costat m'ha oferit el fruit de l'arbre, i n'he menjat». El Senyor Déu digué a la dona: «¿Per què has fet això?» Ella li respongué: «És que la serp m'ha enganyat i n'he menjat».
El Senyor Déu digué a la serp: «Ja que has fet això, seràs la més maleïda de totes les bèsties i de tots els animals salvatges. Et desplaçaràs sobre el ventre i menjaràs pols tota la vida. Posaré enemistat entre tu i la dona, entre el teu llinatge i el d'ella. Ell t'atacarà al cap, i tu l'atacaràs al taló».
L'home donà a la seua dona el nom d'Eva, perquè ella ha sigut la mare de tots els qui viuen.

O bé:

Lectura primera Fets 1,12-14

Tots ells eren constants i unànimes en la pregària,
amb Maria, la mare de Jesús

Lectura dels Fets dels Apòstols

Després de vore com Jesús era portat al cel, els apòstols se'n tornaren a Jerusalem des de la muntanya de les Oliveres, que està prop de la ciutat, a la distància que es permetia recórrer en dissabte. 
Entraren a la ciutat i pujaren a la sala de la casa on es reunien. Eren Pere, Joan, Jaume, Andreu, Felip, Tomàs, Bertomeu, Mateu, Jaume, fill de d'Alfeu, Simó el Zelós, i Judes, fill de Jaume. Tots ells eren constants i unànimes en la pregària, juntament amb les dones, amb Maria, la mare de Jesús, i amb els germans d'ell.

Salm responsorial 86,1-2.3 et 5.6-7; (R.: 3)

El Senyor té el palau al mont sant,
i estima més els portals de Sió
que totes les viles de Jacob.

R. S’han dit de tu, ciutat de Déu, oracles gloriosos.

S’han dit de tu, ciutat de Déu,
oracles gloriosos:
Diuen d’ella:
«És l’Altíssim mateix qui l’ha fundada;
este i aquell altre són fills de Sió.» R.

El Senyor escriu en el llibre dels pobles:
«Fill de Sió.»
I cantaran mentres dansen:
«¡De tu brollen totes les meues fonts!» R.

Al·leluia

Oh feliç, Verge Maria, que heu infantat el Senyor;
oh santa Mare de l’Església,
que manteniu viu en el vostre cor
l’Esperit del vostre Fill, Jesucrist.

Evangeli Jo 19,25-34

Ací tens el teu fill. Ací tens ta mare

 Lectura de l'evangeli segons sant Joan

Vora la creu de Jesús estaven sa mare, la germana de sa mare, Maria la de Cleofàs, i Maria Magdalena. Jesús va vore sa mare i, al costat d'ella, el deixeble que ell preferia, i digué a sa mare: «Dona, ací tens el teu fill». Després digué al deixeble: «Ací tens ta mare». I, des d'aquella hora, el deixeble la va acollir en sa casa.
Després d'això, Jesús, sabent que ja tot havia culminat, per a que s'acabara de complir l'Escriptura, digué: «Tinc set». Hi havia allí un gerró ple de vinagre. Els soldats lligaren a una canya d'hisop una esponja embeguda de vinagre i li l'acostaren a la boca. Jesús, després de tastar el vinagre, digué: «Tot s'ha complit». I, inclinant el cap, expirà.
Era la vespra de la Pasqua, i els jueus no volien que els cossos quedaren en les creus durant el dissabte, i més perquè aquell dissabte era un dia molt solemne. Per això demanaren a Pilat que trencaren les cames dels crucificats i retiraren els cossos. 
Els soldats hi anaren i trencaren les cames del primer i, després, de l'altre que havia sigut crucificat amb Jesús. Però, quan arribaren a Jesús i comprovaren que ja era mort, no li trencaren les cames, sinó que u dels soldats li travessà el costat amb una llança, i a l'instant en va eixir sang i aigua.


* * * * *

Santa Maria, Mare de l'Església (mem. ob.)

    Per decisió del papa Francesc, pel decret Ecclesiæ Mater, de l’11 de febrer de 2018, esta commemoració se celebra el dilluns després de Pentecosta.

 * * * * *

Sant Bernadí de Siena, prevere (mem.).

    Sant Bernadí de Siena
    Sant Bernadí de Siena, prevere de l'Orde dels Germans Menors, que amb la paraula i l'exemple va anar evangelitzant per pobles i ciutats la gent d'Itàlia i va difondre la devoció al santíssim Nom de Jesús, perseverant infatigablement en l'ofici de la predicació, amb gran fruit per a les ànimes, fins al dia de la seua mort, que va succeir a L'Aquila, lloc de la regió italiana dels Abruços. (1444)

Aniversari de l'ordenació episcopal del papa Francesc (1992)


MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del dia 20 de maig

2. Commemoració de santa Lídia de Tiatira, qui, tractant en porpra, a Filipos, a Macedònia, hui Grècia, va ser la primera que va creure en l'Evangeli en escoltar la predicació de l'apòstol sant Pau. (s. I)

3. A Òstia Tiberina, a l'actual regió italiana del Lazio, santa Àurea, màrtir. (s. in.)

4. A Nimes, a la Gàl·lia Narbonense, França en l'actualitat, sant Baldiri [o Boi], màrtir. (s. in.)

5. A Egea, lloc de Cilícia, actual Ayaº a Turquia, sant Taleleu [o Tal·leleu], màrtir. (s. III)

6. A Càller, a la regió italiana de Sardenya, sant Lucífer, bisbe, el qual, valent defensor de la fe nicena, va patir moltes persecucions per part de l'emperador Constanci, i va ser enviat a l'exili. Tornat finalment a la seua seu, va morir com a confessor de Crist. (370)

7. A Tolosa, a la Gàl·lia Narbonense, hui França, sant Hilari, bisbe, que va alçar una xicoteta basílica de fusta sobre el sepulcre de sant Saturní, el seu predecessor. (c. 400)

8. A Bourges, població d'Aquitània, també a la França actual, sant Austregisil, bisbe, que es va mostrar com a ministre de caritat, sobretot entre els pobres, els òrfens, els malalts i els condemnats a mort. (c. 624)

9. A Brescia, ciutat de Llombardia, a Itàlia, sant Anastasi, bisbe. (s. VII)

10. A Pavia, també a la mateixa regió de Llombardia, sant Teodor, bisbe, que va patir l'exili durant la terrible guerra entre francs i longobards. (c. 785)

11. A Castagneto, lloc de Toscana, de nou a Itàlia, beat Guiu della Gherardesca, ermità. (c. 1134)

12. A Perusa, a la regió també italiana de l'Úmbria, beata Coloma (Àngela), verge de l'Orde de Penitència de Sant Doménec, que va maldar per pacificar la ciutat, que estava dividida en faccions. (1501)

13. A Seül, ciutat de Corea, sant Protasi Chong Kuk-bo, màrtir, que va tornar de nou a la fe cristiana que havia abandonat anteriorment i la va professar fins a la mort en la presó, enmig de cruels tortures. (1839)

14. Beata Josepa Hendrina Stenmanns (Stevl, Holanda 1852-1903). Religiosa i cofundadora de la Congregació de les Serventes de l'Esperit Sant.

15. Al poble de Botticino Sera, prop de Brescia, a Itàlia, beat Arcàngel Tadini, prevere, que va treballar amb obstinació pels drets i la dignitat dels obrers, i va fundar la Congregació de Religioses Obreres de la Santa Casa de Natzaret, dedicada de manera particular a la justícia social. (1912)

16. A Milà, a la regió de Llombardia, de nou a Itàlia, beat Lluís Talamoni, que va exercir el seu ministeri amb extraordinària dedicació i amb una eficaç participació en les dificultats de la societat del seu temps; va fundar també la Congregació de Germanes de la Misericòrdia de Sant Gerard. (1926)

17. Beata Maria Crescència Pérez (1897- Vallenar, Xile 1932). Religiosa de la Congregació de les Filles de Maria Santíssima de l'Hort. († 1932)
at Cap comentari:
Labels: , , ,

19 de maig de 2024, diumenge: Pentecosta

Solemnitat de Pentecosta

Dia de Pentecosta, en el qual acaben els sagrats cinquanta dies de la Pasqua i es commemoren, juntament amb l'efusió de l'Esperit Sant sobre els deixebles a Jerusalem, els orígens de l'Església i l'inici de la missió apostòlica a totes les tribus, llengües, pobles i nacions (elog. del Martirologi Romà).

MISSA DEL DIA / Cicle B

Lectura primera Fets 2,1-11

Tots quedaren plens de l'Esperit Sant
i començaren a parlar

Lectura dels Fets dels Apòstols

Durant la celebració de la festa de Pentecosta, es trobaven tots junts en un mateix lloc quan, de repent, se sentí vindre del cel un so com si es girara un vent molt fort, i omplí tota la casa on estaven. Llavors se'ls aparegueren com unes llengües de foc, que es distribuïren i es posaren sobre cada u d'ells. Tots quedaren plens de l'Esperit Sant i començaren a parlar en diverses llengües, tal com l'Esperit els concedia expressar-se.
Residien a Jerusalem jueus piadosos provinents de totes les nacions que hi ha davall del cel.
Quan es va sentir aquell so, la gent hi va acudir i va quedar desconcertada, perquè cada u els sentia parlar en la seua pròpia llengua. Estranyats i fora de si deien:
«¿No són galileus, tots estos que parlen? Per tant, ¿com és que cada u de nosaltres els sentim parlar en la nostra llengua materna? Entre nosaltres hi ha parts, medes i elamites, habitants de Mesopotàmia, de Judea i de Capadòcia, del Pont i d'Àsia, de Frígia i de Pamfília, d'Egipte i de les regions de Líbia, tocant Cirene; hi ha forasters de Roma, hi ha jueus i prosèlits, hi ha cretencs i àrabs, però tots nosaltres els sentim proclamar les grandeses de Déu en les nostres llengües».

Salm responsorial 103,1ab i 24ac.29bc-30.31 i 34 (R.: 30)

Beneïx el Senyor, ànima meua.
Senyor, Déu meu, ¡que gran que sou!.
Que variades que són, Senyor, les vostres obres,
la terra està plena de les vostres criatures.

R. Envieu el vostre alé, Senyor,
i renoveu la vida sobre la terra.

O bé:

Al·leluia.

Si els retireu l'alé, expiren
i tornen a la pols d'on van eixir.
Quan envieu el vostre alé, renaix la creació,
i renoveu la vida sobre la terra. R.

Glòria al Senyor per sempre.
Que s'alegre el Senyor de la seua obra,
que li siga agradable el meu poema,
i jo m'alegraré en el Senyor. R.

Lectura segona Ga 5,16-25

El fruit de l'Esperit

Lectura de la primera carta de sant Pau als cristians de Galàcia

Germans, deixeu-vos guiar per l'Esperit, i no cediu als desitjos de la carn. Perquè la carn és contrària a l'Esperit i l'Esperit és contrari a la carn. Hi ha una lluita entre ells, per a no deixar-vos fer allò que voldríeu. Però si vos deixeu guiar per l'Esperit, no esteu subjectes a la Llei.
Està ben clar a on porten les obres de la carn: a la luxúria, a la immundícia, a la dissipació, a la idolatria, als maleficis, a les enemistats, discòrdies, recels, ràbies, baralles, divisions, sectarismes, enveges, embriagueses, orgies i coses semblants. Ja vos vaig advertir, i vos advertixc encara, que els qui obren així no podran heretar el Regne de Déu.
En canvi, el fruit de l'Esperit és l'amor, l'alegria, la pau, la paciència, l'afabilitat, la bondat, la fidelitat, la placidesa, el domini d'un mateix. Contra estes coses no hi ha Llei que valga.
Els qui són de Jesucrist han crucificat la carn amb les seues passions i els seus desitjos. Ja que l'Esperit ens dona la vida, deixem-nos guiar per l'Esperit.

Seqüència: Veni, Sancte Spiritus 

Al·leluia

Veniu, Esperit Sant, ompliu el cor dels vostres fidels
i enceneu-hi la flama del vostre amor.

Evangeli Jo 15,26-27;16,12-15

L'Esperit de la veritat, vos guiarà cap a la veritat plena

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Joan

En aquell temps, Jesús digué als deixebles: «Quan vinga el Defensor, que jo vos enviaré des del Pare, l'Esperit de la veritat que procedix del Pare, ell donarà testimoni de mi. I vosaltres, que heu estat amb mi des del principi, també sereu els meus testimonis.
Encara tinc moltes coses per dir-vos, però ara no podeu aguantar-ne tantes. Quan vindrà ell, l'Esperit de la veritat, vos guiarà cap a la veritat plena. Ell no parlarà pel seu compte: dirà tot el que senta dir i vos anunciarà les coses futures.
Ell em glorificarà, perquè prendrà d'allò que és meu i vos ho anunciarà. Tot allò que és del Pare és meu; per això he dit que prendrà d'allò que és meu i vos ho anunciarà». 
 
El temps de Pasqua culmina amb l'enviament de l'Esperit Sant que ve sobre Maria i els apòstols en el cenacle, i d'esta manera la festa jueva de Pentecosta es convertix en la festa de la nova aliança de Déu amb el seu poble, no escrita en pedres, sinó en els cors per l'Esperit Sant. Va ser una experiència de foc i de vent, un foc d'amor i un vent de fortalesa i missió. Els batejats en Jesús formem un sol cos espiritual, i sabem que Jesús no ens deixa sols, sinó que ens envia sempre l'Esperit Sant, font de pau i d'alegria, on podem trobar el perdó i la gràcia.

Acaba el Temps Pasqual

Dia de l'Acció Catòlica i de l'Apostolat Seglar

* * * * *

Alcuí de York

Beats Joan de Cetina, franciscà del convent de Chelva, i Pere de Dueñas, màrtirs.

Beat Alcuí de York

Sant Francesc Coll i Guitart, prevere i fundador

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del dia 19 de maig

1. A Roma i al cementeri de Calixt, a la via Àpia, sant Urbà I, papa, que va governar fidelment l'Església Romana durant huit anys, després del martiri de sant Calixt. (230)

2. A la mateixa ciutat, sants Parteni i Calòger, màrtirs, que van donar insigne testimoniatge de Crist en temps de l'emperador Dioclecià. (304)

3. A Arres, al territori de Nèustria, actualment França, sant Adolf, bisbe alhora d'esta ciutat i de Cambrai. (728)

4. A Canterbury, a Anglaterra, sant Dunstà, bisbe, que, com a abat de Glastonbury, va restaurar i va propagar la vida monàstica. Va ser promogut a la seu episcopal de Worcester, després a la de Londres i, finalment, a la de Canterbury, treballant sempre en totes elles per a promoure la concòrdia dels monjos i de les monges prescrita en les regles. (988)

5. A Florència, a la regió de Toscana, a Itàlia, beata Humiliana, del Tercer Orde Regular de Sant Francesc, que com a esposa va suportar molts maltractaments amb una paciència i una mansuetud admirables, i després, havent enviduat, es va entregar de ple a la pregària i a les obres de caritat. (1246)

6. A Funone, prop d'Alatri, a la regió també italiana del Laci, mort de sant Pere Celestí, el qual, després d'haver abraçat la vida eremítica al territori dels Abruços, cèlebre per la seua fama de santedat i conegut pels seus miracles, va ser elegit, ja octogenari, Pontífex Romà prenent el nom de Celestí V, però abans que haguera transcorregut un sol any, va renunciar al càrrec i va preferir retirar-se de nou a la soledat. (1296)
7. En un castell pròxim a Tréguier, a la Bretanya Menor, a França, sant Iu [o Ivó], prevere, que per l'amor de Crist va exercir la justícia sense distinció de persones, va fomentar la concòrdia, va defendre les causes dels òrfens, viudes i pobres, i va acollir en sa casa els desfavorits. (1303)

8. A Siena, a la regió de Toscana, a Itàlia, beat Agustí Novelli, prevere de l'Orde d'Ermitans de Sant Agustí, conreador de la verdadera humilitat i amant de l'observança religiosa. (1310)

9. A Granada, a la regió hispànica d'Andalusia, martiri dels beats Joan Llorenç de Cetina, prevere, i Pere de Dueñas, religiós, tots dos de l'Orde dels Germans Menors Conventuals, que van ser degollats per mà del mateix monarca, en haver anat a aquell regne musulmà a predicar a Crist. (1397)

10. A Suzuta, al Japó, beat Joan de Santo Domingo Martínez, prevere de l'Orde de Predicadors i màrtir, que per Crist va morir en la presó. (1619)

11. A Londres, a Anglaterra, beat Pere Wright, prevere i màrtir, que havent abraçat la fe de l'Església catòlica i ingressat en l'Orde de la Companyia de Jesús, on va ser promogut a les ordes sagrades, en temps de la República va patir el martiri en el patíbul de Tyburn. (1651)

12. A Fucecchio, lloc de Toscana, sant Teòfil de Corte, prevere de l'Orde dels Germans Menors, que va propagar de manera especial les cases de retir per als frares, i va mostrar una gran devoció a la Passió del Senyor i a la Mare de Déu. (1740)

13. A Roma, sant Crispí de Viterbo, religiós de l'Orde dels Germans Menors Caputxins, que mentre recorria els pobles de les muntanyes per a demanar almoina, ensenyava els rudiments de la fe als llauradors. (1750)

14. En un vaixell presó enfront de Rochefort, a França, beat Joan Baptista Xavier (Joan Lluís) Loir, prevere de l'Orde dels Germans Menors Caputxins i màrtir, el qual, quasi octogenari, empresonat durant la Revolució Francesa per ser sacerdot, va ser trobat mort de genolls, en actitud d'orar. (1794)

15. Beat Rafael-Lluís Rafiringa (1856-Fianarantsoa, Madagascar 1919). Va nàixer a Antananarivo (Madagascar). Religiós dels Germans de les Escoles Cristianes. La seua incansable activitat missionera en la seua pròpia pàtria va ser posada en relleu durant dos guerres, la de 1883 i la de 1895. Expulsats en eixos anys de l'illa tots els missioners, va saber afrontar amb valentia i èxit la difícil situació. Per la seua notable activitat literària va ser nomenat membre de l'Acadèmia malgaixa.

16. A Cartagena de Nova Granada, a Colòmbia, beata Maria Bernarda (Verena) Bütler, verge, que, d'origen suís, va fundar l'Institut de Germanes Missioneres Franciscanes de Maria Auxiliadora. (1924)

17. Al camp de concentració de Dachau, pròxim a la ciutat de Munic, a Alemanya, beat Josep Czempiel, prevere i màrtir, el qual, natural de Polònia, en temps de guerra va perir en la cambra de gas, associat al sacrifici de Crist. (1942)

18. Beata Pina Suriano (Partinico, Palerm, Itàlia 1915-1950). Laica, catequista i membre de l'Acció Catòlica.

19. Beata Elzbieta (Róża) Czacka (1876-Laski, Polònia 1961). Religiosa polonesa, que va fundar les Germanes Franciscanes Serventes de la Creu. Cega després de complir 22 anys; va adaptar la fonètica polonesa a l'alfabet Braille que va acabar sent obligatori en totes les escoles per a cecs des de 1934. En 1950 es va retirar del seu càrrec de superiora general del seu orde (havia ocupat el càrrec des de vora 1923) a causa de la deterioració de la seua salut.
at Cap comentari:
Labels: , , , , , ,
Subscriure's a: Missatges (Atom)

entrada destacada

21 de maig de 2024, dimarts VII

DIMARTS DE LA SETMANA VII DEL TEMPS ORDINARI / II Lectura primera Jm 4,1-10 Demaneu i no rebeu, perquè demaneu amb mala intenció Lectura de ...

entrades populars