Cap d'Any de 2024, dilluns: Mare de Déu

Dia 1 de gener

OCTAVA DE NADAL

SOLEMNITAT DE LA MARE DE DÉU


Solemnitat de Santa María, Mare de Déu, en l'octava de la Nativitat del Senyor i en el dia de la seua Circumcisió. Els Pares del Concili d'Efes la van aclamar com a Theotokos, perquè en ella la Paraula es va fer carn, i va acampar entre els hòmens el Fill de Déu, príncep de la pau, el nom del qual està per damunt de tot altre nom.

Solemnitat de Santa Maria, Mare de Déu, titular de l'església parroquial de la Coma (Paterna) i d'una d'Elx. 

LECTURES DE LA MISSA (AVL)

Lectura primera Nm 6,22-27

Invocaran el meu nom a favor del poble d'Israel, i jo el beneiré

Lectura del llibre dels Nombres

En aquells dies, el Senyor digué a Moisès:
«Digues a Aaron i als seus fills: Beneïu el poble d'Israel amb estes paraules:
"Que el Senyor et beneïsca i et guarde,
que et faça vore la claror de la seua mirada
i s'apiade de tu;
que el Senyor gire cap a tu la mirada
i et done la pau".
Així invocaran el meu nom a favor del poble d'Israel, i jo el beneiré».

Salm responsorial 66,2-3.5.6 i 8 (R.: 2a)

Que Déu tinga pietat i ens beneïsca,
que ens faça vore la claror de la seua mirada.
La terra coneixerà els vostres camins,
tots els pobles, la vostra salvació.

R. Que Déu tinga pietat i ens beneïsca.

Que s'alegren els pobles i criden de goig.
Vós regiu les nacions amb rectitud
i guieu els pobles de la terra. R.

Que vos alaben els pobles, Déu nostre,
que vos alaben tots els pobles.
Que Déu ens beneïsca, i el veneren
d'un extrem a l'altre de la terra. R.

Lectura segona Ga 4,4-7

Déu envià el seu Fill, nascut d'una dona

Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Galàcia

Germans, quan el temps arribà a la seua plenitud, Déu envià el seu Fill, nascut d'una dona, nascut sotmés a la Llei, per a rescatar els qui vivien sotmesos a la Llei, a fi que obtinguérem ja la condició de fills. 
I la prova que som fills és que Déu ha enviat l'Esperit del seu Fill, que crida en els nostres cors: «!Abbà, Pare!». 
Per tant, ja no eres esclau, sinó fill; i si eres fill, també eres hereu, per gràcia de Déu.

Al·leluia He 1,1-2

Déu antigament havia parlat als pares
per boca dels profetes,
però ara ens ha parlat a nosaltres
en la persona del Fill.

Evangeli Lc 2,16-21

Els pastors trobaren a Maria i Josep amb el xiquet. Passats huit dies, li posaren el nom de Jesús

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Lluc

En aquell temps, els pastors anaren corrents a Betlem i trobaren a Maria i Josep, amb el xiquet en el pesebre. Havent-ho vist amb els propis ulls, contaren les coses que els havien dit d'aquell infant, i tots els qui ho sentien es meravellaven del que deien els pastors. Maria guardava totes estes coses en el seu cor i les meditava.
Després els pastors se'n tornaren, glorificant a Déu i lloant-lo pel que havien vist i sentit. Ho trobaren tot com els ho havien anunciat.
Passats huit dies, quan hagueren de circumcidar-lo, li posaren el nom de Jesús, tal com ho havia indicat l'àngel abans que el concebera sa mare. 
 
Buscar la pau a redós de la benedicció de Déu és el desig de la benedicció que llegim en la primera lectura. Una benedicció que busca la claror de la mirada del Déu bondadós que il·lumina la nostra existència. Responem a esta benedicció amb el Salm fent així nostra la petició que tots coneguen la bondat de Déu. Sant Pau ens parla de l'enviament de part de Déu del seu Fill, nascut d'una dona, perquè poguérem cridar a Déu «Pare». L'Evangeli ens presenta l'escena de Jesús en el pesebre, el Fill de Déu, el «príncep de la pau». La maternitat virginal de Maria, mare de Jesús i mare de l'Església, «guardava totes estes coses en el seu cor i les meditava».

A Santa Maria en la solemnitat de la seua maternitat divina

Gràcies, oh Santa Mare del Fill de Déu, Jesús,
Santa Mare de Déu!

Gràcies per la vostra humilitat
que ha atret la mirada de Déu;
gràcies per la fe
amb la qual heu acollit la seua Paraula;
gràcies pel coratge
amb què vàreu dir "ací em teniu",
oblidant-vos de vós,
fascinada per l'Amor Sant,
feta tota una amb la seua esperança.

Gràcies, oh Santa Mare de Déu!
pregueu per nosaltres, pelegrins en el temps;
ajudeu-nos a caminar pel camí de la pau.

Amén.

Papa Francesc


Aniversari del naiximent de sant Lluís Bertran (València 1526)
Beat valencià Andrés Gómez Sáez, prevere salesià, màrtir (1937) (memòria a Bicorb).

LVII Jornada Mundial de la Pau

2. A Cesarea de Capadòcia, a l'actual Turquia, mort de sant Basili, bisbe, la memòria del qual se celebra demà. (379)

3. A Itàlia, commemoració de sant Justí, que va ser bisbe il·lustre pel seu zel i defensa dels cristians. (s. IV)

4. A Roma, sant Almaqui [o Telèmac], que, havent-se oposat a les lluites de gladiadors, per orde d'Alipi, prefecte de la ciutat, va ser mort per ells i comptat entre els màrtirs vencedors. (391)

5. A les muntanyes del Jura, a la regió de la Gàl·lia Lugdunense, actualment França, commemoració de sant Eugend, abat de Condat, que des de la seua adolescència va viure en esta abadia, on va promoure la vida comuna dels monjos. (516)

6. A Ruspe, ciutat de Bizacena, hui Tunísia, sant Fulgenci, bisbe, qui, després d'haver sigut procurador d'eixe lloc, va abraçar la vida monàstica i va ser constituït bisbe. En la persecució desencadenada pels vàndals, va patir molt a causa dels arrians i, exiliat a Sardenya pel rei Trasamund, va poder a la fi tornar a Ruspe, on va dedicar la resta de la seua vida a alimentar els seus fidels amb paraules de gràcia i de veritat. (c. 632)

7. A Viena del Delfinat [Vienne], a Borgonya, actualment França, sant Clar, abat del monestir de Sant Marcel, que va deixar als seus monjos un exemple de perfecció religiosa. (660/670)

8. A Troyes, ciutat de Nèustria, també hui França, sant Frodobert [o Frobert], fundador i primer abat del monestir de La Celle. (c. 667)

9. Al monestir de Fécamp, a Normandia, igualment a l'actual França, mort de sant Guillem, abat de Sant Benigne de Dijon, que al final de la seua vida va dirigir amb fermesa i prudència molts monjos, distribuïts en quaranta monestirs. (1031)

10. A Souvigny, ciutat de Borgonya, de nou a França, mort de sant Odiló, abat de Cluny, que va ser sever amb si mateix, però dolç i misericordiós amb els altres. Va establir treves entre els qui estaven en lluita, i en temps de fam va ajudar els necessitats amb totes les seues forces. Va ser el primer a establir en els seus monestirs la Commemoració de tots els fidels difunts, fixant-la per a l'endemà a la Solemnitat de Tots Sants. (1049)

11. A Gablonné, a Bohèmia, hui Txèquia, santa Zdislava, mare de família, que va prestar consol als afligits. (1252)

12. Al lloc de Gualdo Cattaneo, a la regió hui italiana d'Úmbria, beat Hugolí, que va viure com a anacoreta. (s. XIV)

13. A Roma, sant Josep Maria Tomasi, prevere de l'Orde de Clergues Regulars Teatins i cardenal, qui, desitjant ardentment la instauració del culte diví, es va dedicar amb tenacitat a la investigació i publicació de textos i documents litúrgics més antics, així com a la catequesi de xiquets. (1713)

14. A Avrillé, a la rodalia d'Angers, a França, beats Joan i Renat Lego, preveres i màrtirs, que van ser degollats durant la Revolució Francesa per haver-se negat a pronunciar l'execrable jurament imposat al clergat. (1794)

15. A Roma, sant Vicent Maria Strambi, bisbe de Macerata i Tolentino, de la Congregació de la Passió de Jesucrist, que va governar santament les diòcesis que tenia encomanades, i per la seua fidelitat al Romà Pontífex va ser desterrat. (1824)

16. A la ciutat de Hasselt, prop de Maastricht, a Bèlgica, beat Valentí Paquay, prevere de l'Orde dels Germans Menors, qui es va distingir, per l'admirable exemple de la seua caritat cristiana, en la predicació, en el ministeri de la reconciliació i en fomentar la devoció al Rosari, aconseguint, en el seu esperit d'humilitat, una sublim santedat. (1905)

17. A Lvov, ciutat d'Ucraïna, beat Segimon Gorazdowski, prevere, originari de Polònia, que es va distingir pel seu amor al proïsme, per ser precursor en l'obstinació de protegir la vida i per fundar l'Institut de Germanes de Sant Josep, dedicat a l'atenció dels pobres i abandonats. (1920)

18. Al camp de concentració de Dachau, pròxim a Munic, a Alemanya, beat Marià Konopinski, prevere i màrtir, el qual, polonés d'origen, va morir en la pau de Crist a causa de les atrocitats que li van infligir els metges d'aquell lloc. (1943)

19. Beat Lojze Grozde (1923- Mirna, Eslovènia 1943). Laic catòlic d'Eslovènia, membre de l'Acció Catòlica. Va ser torturat i assassinat per partisans iugoslaus.
at Cap comentari:
Labels: , , , ,

31 de desembre de 2023, diumenge: La Sagrada Família

Tondo Doni (Miquel Àngel)

Diumenge dins de l'Octava de Nadal


FESTA DE LA SAGRADA FAMÍLIA: JESÚS, MARIA I JOSEP / Cicle B

Se celebra el dia 30 de desembre quan Nadal cau en diumenge


Lectures de la missa.

Lectura primera Gn 15,1-6;21,1-3

Abram cregué en el Senyor
i el Senyor li ho comptà com a justícia

Lectura del llibre del Gènesi

En aquells dies, el Senyor va fer sentir la seua paraula a Abram en una visió i li va dir: «No tingues por, Abram: jo soc el teu protector. La teua recompensa serà molt gran». Abram li va respondre: «Senyor, Déu meu, ¿què em donareu? Jo me'n vaig sense fills, i l'hereu de ma casa haurà de ser Elièzer de Damasc». Abram va afegir: «No m'heu donat descendència i el meu hereu haurà de ser un dels meus servidors». Aleshores el Senyor li va fer sentir la seua paraula i li va dir: «No serà este, el teu hereu: serà el fill que naixerà de tu». Després el Senyor el va fer eixir fora de la tenda i li va dir: «Mira el cel i compta les estreles, si és que les pots comptar»; i va afegir:«així serà la teua descendència».
Abram cregué en el Senyor i el Senyor li ho comptà com a justícia.
El Senyor va visitar a Sara tal com havia dit, i va complir en ella allò que havia promés. Sara va concebre i va donar un fill a Abraham en la seua vellesa, just en el temps que Déu li havia anunciat.
Abraham va posar el nom d'Isaac al fill que li havia nascut de Sara.

Salm responsorial 104,1-2.3-4.5-6.8-9 (R.: 7a.8a)

Enaltiu el Senyor, invoqueu el seu nom,
proclameu entre els pobles les seues gestes.
Canteu-li al so de les cítares,
mediteu tots els seus prodigis.

R. El Senyor, el nostre Déu,
recorda sempre l'aliança.

Glorieu-vos del seu nom, que és sant,
alegreu-vos els qui busqueu el Senyor.
Busqueu el Senyor i el seu poder,
busqueu sempre la seua presència. R.

Recordeu les meravelles que ha obrat,
els seus prodigis i les seues decisions,
fills d'Abraham, el seu servent,
fills de Jacob, el seu elegit. R.

Recorda sempre l'aliança,
la promesa feta per a mil generacions,
l'aliança pactada amb Abraham,
el jurament fet a Isaac. R.

Lectura segona He 11,8.11-12.17-19

La fe d'Abraham, de Sara i d'Isaac

Lectura de la carta als cristians hebreus

Germans, gràcies a la fe, Abraham, cridat per Déu, va obeir i se'n va anar a la terra que havia de posseir en herència. Abraham va eixir sense saber on anava.
Gràcies a la fe, també Sara, que era estèril, obtingué la capacitat de fundar un llinatge, a pesar de la seua edat avançada; i és que va posar la confiança en el qui havia fet la promesa. Per això d'un sol home, Abraham, que ja estava a les portes de la mort, en nasqué una descendència tan nombrosa com les estreles del cel i com els grans d'arena de la vora de la mar.
Gràcies a la fe, Abraham, posat a prova, va oferir el seu fill Isaac. I era el seu fill únic que oferia, el destinatari de la promesa. Déu havia dit d'ell: Per Isaac tindràs la descendència que portarà el teu nom. Però Abraham confiava que Déu seria prou poderós per a ressuscitar un mort. Per això recobrà el seu fill, com una prefiguració d'esta veritat.

Al·leluia He 1,1-2

Déu antigament havia parlat als pares
per boca dels profetes;
però ara ens ha parlat a nosaltres
en la persona del Fill.


Evangeli Lc 2,22-40

El xiquet creixia també en saviesa

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Lluc 
 
Quan es compliren els dies de la seua purificació, segons la llei de Moisés, els pares de Jesús el portaren a Jerusalem per a presentar-lo al Senyor, [tal com prescriu la llei del Senyor: «tot baró primogènit serà consagrat al Senyor»; i per a oferir en sacrifici «un parell de tórtores o dos colomins», com diu la llei del Senyor.
Hi havia llavors a Jerusalem un home que es deia Simeó. Era un home just i piadós que esperava l'hora en què Israel seria consolat, i tenia en ell l'Esperit Sant. 
En una revelació, l'Esperit Sant li havia promés que no moriria sense haver vist el Messies del Senyor. Anà, per tant, al temple, guiat per l'Esperit, i quan els pares entraven amb el xiquet Jesús, per a complir amb ell allò que era costum segons la Llei, Simeó el prengué en braços i beneí a Déu dient: 
«Ara, Senyor, deixeu que el vostre servent 
se'n vaja en pau com li havíeu promés. 
Els meus ulls han vist el Salvador 
que preparàveu per a presentar-lo a tots els pobles; 
llum que es revele a les nacions, 
glòria d'Israel, el vostre poble».
Son pare i sa mare estaven meravellats d'açò que es deia d'ell. Simeó els va beneir i digué a Maria, sa mare: 
«Este xiquet serà motiu que molts caiguen a Israel i molts d'altres s'alcen; serà signe de contradicció, i a tu mateixa una espasa et traspassarà l'ànima; així es revelaran els sentiments amagats en els cors de molts».
Hi havia també una profetessa, Anna, filla de Fanuel, de la tribu d'Aser, d'edat molt avançada: havia viscut set anys amb el seu marit, però havia quedat viuda, i ara ja tenia huitanta-quatre anys. No es movia mai del temple, servint a Déu nit i dia amb dejunis i oracions. Ella, que es trobava allí a la mateixa hora, donava gràcies a Déu i parlava del xiquet a tots els qui esperaven el temps de la redempció de Jerusalem.]
Quan hagueren complit tot el que ordenava la Llei del Senyor, se'n tornaren a Galilea, al seu poble de Natzaret.
El xiquet creixia en edat i en saviesa, i la gràcia de Déu estava en ell.

Festa de la Sagrada Família de Jesús, Maria i Josep, titular d'esglésies parroquials a Alacant, Alzira, Castelló de la Plana, Elx, Gandia, Pego, Polinyà de Xúquer, Torrent, València i la Vilavella.

JORNADA DE LA SAGRADA FAMÍLIA
Família, portadora de la Bona Notícia


PREGÀRIA

    Oh, Déu, vos donem gràcies perquè ens heu permés participar de la vostra paternitat divina en donar-nos com a do i regal, els nostres fills. Són vostres i a vós vos els oferim.
    Vos demanem que mai s'aparten de vós: deslliureu-los de tot mal, porteu-los pel camí de la vida, protegiu-los a recer del vostre cor, cuideu-los i conserveu-los bons, ferms en la fe i sans de cos i ànima.
    Doneu-los la llum per a conéixer el vostre projecte d'amor per a ells i que la força del vostre Esperit els faça valents per a complir-lo.
    I a nosaltres, concediu-nos ser bons pares per a que a través de nosaltres ells descobrixquen l'amor que els teniu.
    Que la nostra família siga la Betània on el vostre cor descanse, "església domèstica" en què s'alimente i cuide la vida de santedat i planter de vocacions als diferents estats de la vida cristiana.
    A la Sagrada Família de Natzaret confiem la nostra llar: guardeu-nos en el vostre amor i guieu-nos sempre fins a la llar del cel. Amén.

El 31 de desembre


114. De la pietat popular provenen alguns exercicis de pietat característics del 31 de desembre. Este dia se celebra, en la major part dels països d'Occident, el final de l'any civil. L'ocasió convida els fidels a reflexionar sobre el "misteri del temps", que corre veloç i inexorable. Això suscita en el seu esperit un doble sentiment: penediment i pesar per les culpes comeses i per les ocasions de gràcia perdudes durant l'any que arriba al final; agraïment pels beneficis rebuts de Déu.

Esta doble actitud ha donat origen, respectivament, a dos exercicis de pietat: l'exposició prolongada del Santíssim Sagrament, que oferix una ocasió a les comunitats religioses i als fidels, per a un temps d'oració, preferentment en silenci; al cant del Te Deum, com a expressió comunitària de lloança i agraïment pels beneficis obtinguts de Déu en el curs de l'any que està a punt d'acabar.

En alguns llocs, sobretot en comunitats monàstiques i en associacions laicals marcadament eucarístiques, la nit del 31 de desembre se celebra una vigília d'oració que sol concloure amb la celebració de l'Eucaristia. S'ha d'encoratjar esta vigília, i la seua celebració ha d'estar en harmonia amb els continguts litúrgics de l'Octava de Nadal, viscuda no sols com una reacció justificada davant la despreocupació i dissipació amb què la societat viu el pas d'un any a un altre, sinó com a ofrena vigilant al Senyor, de les primícies del nou any.

(Directori sobre la pietat popular i la litúrgia)

Aniversari dels naiximents del papes valencians Calixt III (Torreta de Canals 1378) i Alexandre VI (Xàtiva 1431)

Dia de l'Home dels Nassos

Nit de cap d'any

Martirologi Romà

Commemoració de Sant Silvestre I, papa.

Sant Silvestre I, papa, que piadosament va regir l'Església durant molts anys, període en el qual l'emperador Constantí August va construir basíliques venerables, i en el Concili de Nicea va aclamar a Crist com a Fill de Déu. En este dia el seu cos va ser enterrat a Roma, al cementeri de Priscil·la. (335)

2. A Roma, al cementeri dels Jordans, a la via Salària Nova, santes Donata, Paulina, Rogata, Dominanda, Seròtina, Saturnina i Hilària, màrtirs. (s. inc.)

3. A Sens, de la Gàl·lia Lugdunense, hui França, santa Coloma, verge i màrtir. (s. IV)

4. A Constantinoble, actual Istanbul, a Turquia, sant Zòtic, prevere, que es va preocupar d'alimentar els òrfens. (s. IV)

5. A Jerusalem, santa Melània la Jove, que amb el seu marit sant Pinià, va deixar Roma; es van dirigir tots dos a la Ciutat Santa, en la qual van portar una vida religiosa, ella entre les dones consagrades a Déu i ell entre els monjos, i on tots dos van morir santament (439).

6. A Ravenna, a la regió de Flamínia, actual Emília-Romanya, a Itàlia, sant Barbacià, prevere. (s. V)

7. A Lausanne, al territori d'Helvècia, hui Suïssa, sant Màrius, bisbe, que va traslladar allí la seu d'Aventicum, va edificar moltes esglésies i va ser defensor dels pobres. (594)

8. Al territori de la Louvesc, a les muntanyes pròximes a lo Puéi de Velai [Le Puy-en-Velay], a França, sant Joan Francesc Régis [sant Régis], prevere de l'Orde de la Companyia de Jesús, el qual, peregrinant per les muntanyes i llogarets, va procurar sense descans la renovació de la fe catòlica en les ànimes dels habitants, mitjançant la predicació i la celebració del sagrament de la penitència. (1640)

9. A la fortalesa de Mercuès, prop de Càors, a la Gàl·lia meridional, actual França, trànsit del beat Alan de Solminihac, bisbe de Caòrs, que amb les visites pastorals va laborar per redreçar els costums del poble, treballant amb apostòlica insistència a renovar l'Església que tenia encomanada. (1659)

10. A París, també a França, santa Caterina Labouré, verge de les Filles de la Caritat, que de manera singular va honrar la Immaculada i va brillar per la seua senzillesa, caritat i paciència. (1876)

11. Beata Josefina Nicoli (Càller, Itàlia 1863-1924). Religiosa de les Filles de la Caritat.
at Cap comentari:
Labels: , , , ,

30 de desembre de 2023, dissabte

30 de desembre


DIA VI DINS DE L'OCTAVA DE NADAL


LECTURES DE LA MISSA

Lectura primera 1Jo 2,12-17

El qui complix la voluntat de Déu viu per sempre

Lectura de la primera carta de sant Joan

Fills, vos escric a vosaltres perquè, gràcies al nom de Jesucrist, Déu vos ha perdonat els pecats. 
Pares, vos escric a vosaltres perquè heu conegut aquell que existix des del principi. 
Jóvens, vos escric a vosaltres perquè heu vençut el Maligne. 
Fills, vos he escrit a vosaltres perquè heu conegut el Pare. 
Pares, vos he escrit a vosaltres perquè heu conegut aquell que existix des del principi. 
Jóvens, vos he escrit a vosaltres perquè sou valents i heu vençut el Maligne per la Paraula de Déu que teniu en vosaltres.
No estimeu el món ni res del que és mundà. Si algú estimara el món, no tindria l'amor del Pare; perquè tot allò que està en el món ─els desigs carnals, allò que seduïx els ulls i l'ostentació de la riquesa─ no ve del Pare, sinó del món. El món passa, amb tots els seus desigs, però el qui complix la voluntat de Déu viu per sempre.

Salm responsorial 95,7-8a.8b-9.10 (R.: 11a)

Aclameu el Senyor, famílies dels pobles,
aclameu la glòria i el poder del Senyor,
aclameu la glòria del nom del Senyor.

R. El cel se n'alegra, la terra fa festa.

Entreu en els seus atris portant-li ofrenes.
Adoreu el Senyor en el seu atri sant.
Que tremole davant d'ell tota la terra. R.

Digau a tots els pobles: «¡El Senyor és rei!»
Manté ferm tot el món, incommovible;
governa els pobles amb rectitud. R.

Al·leluia

Naix la claror d'un dia sant:
veniu, pobles, adoreu el Senyor,
que hui ha baixat a la terra una gran llum.

Evangeli Lc 2,36-40

Anna parlava del xiquet a tots els qui esperaven
el temps de la redempció de Jerusalem

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Lluc

En aquell temps, hi havia al temple una profetessa, Anna, filla de Fanuel, de la tribu d'Aser, d'edat molt avançada: havia viscut set anys amb el seu marit, però havia quedat viuda, i ara ja tenia huitanta-quatre anys. No es movia mai del temple, servint a Déu nit i dia amb dejunis i oracions. Ella, que es trobava allí a la mateixa hora, donava gràcies a Déu i parlava del xiquet a tots els qui esperaven el temps de la redempció de Jerusalem.
Quan hagueren complit tot el que ordenava la Llei del Senyor, se'n tornaren a Galilea, al seu poble de Natzaret.
El xiquet creixia en edat i en saviesa, i la gràcia de Déu estava en ell.

 

Meditació


Sant Ambrosi, In Lucae Evangelium expositio, in loc.

El nostre Senyor Jesucrist com a xiquet, és a dir, revestit de la fragilitat de la naturalesa humana, havia de créixer i enfortir-se; però com a Verb etern de Déu no necessitava enfortir-se ni créixer. Per això molt bé se'l descriu ple de saviesa i de gràcia.

* * * * *

Aniversari del naiximent de l'escriptor José Bergamín (Madrid 1895)

Martirologi Romà


1. A Roma, al cementeri de Calixt, a la via Àpia, sepultura de sant Fèlix I, papa, el qual va regir l'Església romana en temps de l'emperador Aurelià. (274)

2. A Vidin, lloc de Mèsia Inferior, a l'actual Bulgària, sant Hermetes, exorciste i màrtir. (s. III/IV)

3. Commemoració de sant Anisi, bisbe de Tessalònica, a Grècia, que va viure en temps de l'emperador Teodosi i a qui els Romans Pontífexs el van constituir vicari apostòlic a Eslavònia, sent satisfet d'alabances per sant Ambròs. (c. 406)

4. A Tours, a la Gàl·lia Lugdunense, hui França, sant Perpetu, bisbe, que va edificar la basílica de Sant Martí i moltes altres en honor dels sants, i va regular en la seua Església la pràctica de dejunis i vigílies. (491)

5. A Aosta, als Alps de Graies, a Itàlia, sant Jocund, bisbe. (c. 502)

6. A Fly, prop de Beauvais, al territori de Nèustria, a la França actual, sant Germer [o Geremar], abat del monestir que ell mateix va fundar en este lloc. (c. 658)

7. A Worcester, a Anglaterra, sant Egví, bisbe, que va fundar el monestir local. (707)

8. A la regió dels Abruços, a Itàlia, sant Rainer [o Rainier o Raineri], bisbe de Forcona, l'habilitat del qual a administrar els béns va alabar el papa Alexandre II. (1077)

9. A Cannes, lloc de la Pulla, també a la Itàlia actual, sant Roger, bisbe. (s. XII)

10. Prop de la població de Frazzanò, a l'illa de Sicília, sant Llorenç, monjo segons la disiciplina dels Pares Orientals, insigne per l'austeritat de vida i per la seua predicació constant. (c. 1162)

11. A Palestrina, a la regió del Laci, així mateix a Itàlia, beata Margarida Colonna, verge, que a les riqueses i plaers del segle va preferir la pobresa per Crist, a qui va servir professant la Regla de santa Clara. (1280)

12. A Gènova, a la regió de Ligúria, a Itàlia, beata Eugènia Ravasco, verge, que va fundar l'Institut de Germanes Filles dels Sagrats Cors de Jesús i Maria, a les quals va encomanar l'educació de xiquetes i la cura de malalts i de la infància necessitosa. (1900)

13. Al territori de Pancalieri, prop de Torí, igualment a Itàlia, beat Joan Maria Boccardo, prevere, el qual, treballant infatigablement en la cura dels ancians i malalts, va fundar l'Institut de Filles Pobres de Sant Caietà. (1913)

at Cap comentari:
Labels:

29 de desembre de 2023, divendres: Sant Tomàs Becket

29 de desembre


DIA V DINS DE L'OCTAVA DE NADAL

Lectures de la missa:

Lectura primera 1Jo 2,3-11

Els qui amen els germans viuen en la llum

Lectura de la primera carta de sant Joan

Germans, per a saber si coneixem a Jesucrist, mirem si complim els seus manaments. Els qui diuen que el coneixen, però de fet no complixen els seus manaments, són mentirosos, no diuen la veritat. Però els qui fan cas de la seua paraula han arribat de veritat a amar a Déu perfectament. Tenim este senyal per a saber si estem en ell: els qui diuen que estan en ell s'han de comportar com ell es comportava.
Benvolguts, el manament que ara vos escric no és nou, sinó antic: el teniu des del principi. El manament antic és la paraula que vau sentir. Però, d'altra banda, sí que és nou, tant en Jesucrist com en vosaltres, perquè la foscor ja es retira i apunta la llum verdadera. Els qui diuen que estan en la llum, però odien els seus germans, encara estan en la foscor. Els qui amen els germans viuen en la llum, i res no els fa entropessar; però els qui odien els germans estan en la foscor, caminen a fosques i no saben on van, perquè la foscor els encega els ulls.

Salm responsorial 95,1-2a.2b-3.5b-6 (R.: 11a)

Canteu al Senyor un càntic nou,
canteu al Senyor, tota la terra,
canteu al Senyor, beneïu el seu nom.

R. El cel se n'alegra, la terra fa festa.

Anuncieu de dia en dia que ens ha salvat,
conteu a les nacions la seua glòria,
conteu a tots els pobles els seus prodigis. R.

El Senyor ha fet el cel.
Honor i majestat en la seua presència,
poder i esplendor en el seu temple. R.

Al·leluia Cf. Lc 2,32

Llum que es revele a les nacions,
glòria d'Israel, el poble de Déu.

Evangeli Lc 2,22-35

Llum que es revele a les nacions

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Lluc

Nunc dimittis
Quan es compliren els dies de la seua purificació, segons la Llei de Moisès, els pares de Jesús el portaren a Jerusalem per a presentar-lo al Senyor, tal com prescriu la Llei del Senyor:«tot baró primogènit serà consagrat al Senyor»; i per a oferir en sacrifici «un parell de tórtores o dos colomins», com diu la Llei del Senyor.
Hi havia llavors a Jerusalem un home que es deia Simeó. Era un home just i piadós que esperava l'hora en què Israel seria consolat, i tenia en ell l'Esperit Sant. 
En una revelació, l'Esperit Sant li havia promés que no moriria sense haver vist el Messies del Senyor. Anà, per tant, al temple, guiat per l'Esperit, i quan els pares entraven amb el xiquet Jesús, per a complir amb ell allò que era costum segons la Llei, Simeó el prengué en braços i beneí a Déu dient: 
«Ara, Senyor, deixeu que el vostre servent 
se'n vaja en pau com li havíeu promés. 
Els meus ulls han vist el Salvador 
que preparàveu per a presentar-lo a tots els pobles; 
llum que es revele a les nacions, 
glòria d'Israel, el vostre poble».
Son pare i sa mare estaven meravellats d'açò que es deia d'ell. Simeó els va beneir i digué a Maria, sa mare: 
«Este xiquet serà motiu que molts caiguen a Israel i molts d'altres s'alcen; serà signe de contradicció, i a tu mateixa una espasa et traspassarà l'ànima; així es revelaran els sentiments amagats en els cors de molts».

 

The death of Tomas Becket

Commemoració de Sant Tomàs Becket

Sant Tomas Becket, bisbe i màrtir, que, per defendre la justícia i l'Església va ser obligat a exiliar-se de la seu de Canterbury i de la seua pàtria, Anglaterra, a la qual va tornar al cap de sis anys i on va patir molt fins que va emigrar cap a Crist, en ser assassinat a la catedral pels esbirros del rei Enric II. (1170)

Aniversari del naiximent del cardenal valencià Joan Benlloch i Vivó (València 1864)

Aniversari de la mort del director de cinema Andrei Tarkovski (París, 1986)

Martirologi Romà

2. Commemoració de sant David, rei i profeta, fill de Jesé betlehemita, que va trobar gràcia davant de Déu i va ser ungit amb el sant oli pel profeta Samuel per a regir el poble d'Israel. Va traslladar a la ciutat de Jerusalem l'arca del Senyor, i Déu li va jurar que la seua descendència romandria per sempre, perquè d'ell naixeria Jesucrist segons la carn.

3. A Arle [Arlés], lloc de Provença, a la Gàl·lia, actualment França, sant Tròfim, considerat com el primer bisbe d'esta seu. (s. III)

4. A Cartago, a l'actual Tunísia, sant Libosi, bisbe de Vaga [actual Béja] i màrtir, que en el concili de Cartago va afirmar sobre el baptisme dels heretges: Crist va dir en l'Evangeli: «Jo soc la veritat, i no va dir: Jo soc el costum». (c. 258)

5. A Milà, a la regió italiana de Ligúria, sant Martinià, bisbe. (c. 431)

6. A Constantinoble, hui Istanbul, a Turquia, sant Marcel, abat del monestir dels Acemetes al Bòsfor, on dia i nit, sense parar, es cantaven salms. (c. 480)

7. A Exmes, població de Nèustria, actual França, sant Ebrulf [o Evrul], abat del monestir de Saint-Fuscien, en temps del rei Xildebert. (c. 596)

8*. A Palerm, a la regió italiana de Sicília, beat Gerard Cagnoli, religiós de l'Orde dels Germans Menors, que durant molt de temps va fer vida eremítica. (1342)

9. A Londres, a Anglaterra, beat Guillem Howard, màrtir, que, sent vescomte de Stafford, va professar la fe catòlica i, per això, va ser acusat de conspirar contra el rei Carles II i, a causa d'això, sentenciat a morir degollat per la seua fe en Crist. (1680)

10. A Seül, ciutat de Corea, sants Beneta Ion Kyong-nyon, viuda i catequista, i sis companys, màrtirs, tots els quals van patir molts suplicis pel fet de ser cristians, i van acabar decapitats. (1839)

Els noms són: sant Pere Ch’oe Ch’ang-hub, catequista; Bàrbara Cho Chung-i, viuda de sant Sebastià Nam I-gwam; Magdalena Han Yong-i, viuda; Isabel Chong Chong-hye, verge, filla de santa Cecília Yu So-sa i germana de sant Pau Chong Ha-sang; Bàrbara Ko Sun-i, dona de sant Agustí Pak Chong-won; i Magdalena Yi Yong-dog, verge, germana de santa Caterina Yi.

11. A Paterna, beat valencià Josep Aparicio Sanz, prevere i màrtir. (1936) (memòria a Énguera)

12. Al Picador de Paterna, beats valencians màrtirs Enric Juan Requena, prevere, i Josep Perpinyà Nàcher, els quals van lluitar noblement per Crist. (1936) (mem. a Aielo de Malferit i a Sueca)

13. A Sant Miquel dels Reis, beat valencià Joan Baptista Ferreres Boluda, prevere de la Companyia de Jesús i màrtir. (1936) (memòria a l'Olleria)


at Cap comentari:
Labels: , , , , , ,
Subscriure's a: Missatges (Atom)

entrada destacada

21 de maig de 2024, dimarts VII

DIMARTS DE LA SETMANA VII DEL TEMPS ORDINARI / II Lectura primera Jm 4,1-10 Demaneu i no rebeu, perquè demaneu amb mala intenció Lectura de ...

entrades populars