27 de març de 2022: Diumenge IV de Quaresma "Laetare"

 Lectures del dia (AVL):

    - Jos 5, 9a. 10-12. El poble de Déu, després d’entrar en la terra promesa, celebrà la Pasqua

    - Sal 34 (33), 2-3.4-5.6-7 (R.: 9a). Tasteu i veureu que bo que és el Senyor

    - 2 Cor 5, 17-21. Déu ens ha reconciliat amb ell mateix per Crist

    - Lc 15, 1-3. 11-32. Eixe germà teu era mort i ha tornat a la vida

Hui és un dia d'alegria davant la proximitat de les festes pasquals (cf. ant. d'entrada i 1a orac.). En la Quaresma prenem consciència que som pecadors. I, com el fill pròdig, hem emprés l'itinerari penitencial per a tornar a la casa del Pare. Un camí que és sempre una crida a obrir el nostre cor als altres, perdonant-los i evitant qualsevol actitud de superioritat o supèrbia. Així entrem en els sentiments de Déu, que hui ens diu: «Ara calia celebrar-ho i alegrar-se, perquè eixe germà teu era mort i ha tornat a la vida; estava perdut i l’hem retrobat.» (Ev.). Un camí en el qual anem renovant la gràcia baptismal i, pelegrins en un camí fosc, anem recuperant l'esplendor de la fe, aprenent a estimar a Déu amb tot el cor (cf. orac. després de la comunió).

Aniversari de la mort del poeta Vicent Andrés i Estellés (València, 1993)

Dia Mundial del Teatre

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del 27 de març

Sant Rupert

1. A Salzburg, a Baviera meridional, hui Àustria, sant Rupert [o Robert], bisbe, que, residint a la regió de Worms, a petició del duc Teodon es va dirigir a Baviera, i en esta ciutat de Salzburg, l'antiga Juvavum, va edificar una església i un monestir, que va governar com a bisbe i com a abat, difonent des d'allí la fe cristiana. (c. 718)

Era bisbe de Worms, d'on va haver de fugir perquè se li van posar en contra els arrians i pagans de la població. Llavors va acceptar la invitació del duc de Baviera per a predicar al seu ducat, que comprenia part d'Àustria. Va començar la seua tasca evangelitzadora a Ratisbona, i la va continuar al llarg del Danubi. Va erigir el monestir de Sant Pere, a Salzburg, amb catedral i escola, i també el monestir femení de Nonnberg. Ambdós monestirs seguien la Regla de Sant Benet. Com a abat-bisbe va fer una gran tasca, gràcies a la qual se li dona el nom d'apòstol de Baviera i Àustria. Va morir vers l'any 718. [font]

2. A la regió septempedana, actualment Les Marques, a Itàlia, beat Pelegrí de Falerone, prevere, que va ser un dels primers deixebles de sant Francesc i, en peregrinació per Terra Santa, va arribar a ser admirat fins i tot pels sarraïns. (1232)

3. A Quarona, al costat de Novara, al Piemont, també a Itàlia, beata Panacea de' Muzzi, verge i màrtir, que a quinze anys, quan pregava a l'església, va ser assassinada per la seua pròpia madrastra, de qui sempre havia rebut vexacions. (1383)

4. A Torí, de nou al Piemont, beat Francesc Faá di Bruno, prevere, que va unir la ciència de les matemàtiques i de la física amb la pràctica de les obres de caritat. (1888)

- Beat Maria-Eugeni de l'Infant Jesús (Enric Grialou), (1894- Venasque, França 1967). Sacerdot profés de l'Orde dels Carmelites Descalços, Fundador de l'Institut Secular de la Mare de Déu de la Vida.

- Beat Josep Ambrosoli (1923 - Lira, Uganda 1987). Metge i sacerdot italià, religiós profés dels Missioners Combonians del Cor de Jesús. Es va exercir com a metge i cirurgià, a més d'educador en les missions a Uganda, on es va fer conegut com el "sant doctor" pel seu tracte amorós i compassiu amb tots els malalts als quals es dedicava.

20 de març de 2022, diumege III de Quaresma

 Lectures del dia (AVL):

- Ex 3, 1-8a. 13-15. Jo-soc m'envia a vosaltres

- Sal 103 (102), 1-2.3-4.6-7.8 i 11 (R.: 8a). El Senyor és compassiu i benigne

- 1 Cor 10, 1-6. 10-12. La vida del poble amb Moisés al desert va ser escrita per a advertir-nos a nosaltres

- Lc 13, 1-9. Si no vos convertiu, tots acabareu malament

L'Església hui ens crida a escoltar l'advertiment de Crist: «Si no vos convertiu, tots acabareu malament» (Ev.). Els textos de hui ens ajuden a adonar-nos que estem afonats sota el pes de les nostres culpes (cf. 1a orac.) i necessitem que Déu ens restaure amb la seua misericòrdia. Una acció de Déu amb la qual hem de col·laborar, perdonant els que ens ofenen (cf. orac. sobre les ofrenes). El Senyor va complint les seues promeses. S'albira ja la terra que raja llet i mel (1 lect.). La 1 lect., unida a la segona (la vida del poble amb Moisés en el desert va ser escrita per a advertir-nos a nosaltres), ens evoca la pasqua i l'èxode d'Israel com a esdeveniments profètics que anuncien el nostre camí espiritual cap a la pasqua cristiana.

Dia Internacional de la Felicitat

Aniversari del naiximent del papa Lleó XIII (1810)

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del dia 20 de març

1. Commemoració de sant Arquip, company de l'apòstol sant Pau, que el recorda en les cartes a Filemó i als Colossencs. (s. I)

2. A Antioquia de Síria, a l'actual Turquia, sants Pau, Ciril i altres, màrtirs. (s. inc)

3. A Metz, lloc de la Gàl·lia Bèlgica, hui França, sant Urbici, bisbe. (c. 450)

Sant Martí de Braga

4. A Braga, ciutat de Portugal, sant Martí, bisbe, oriünd de Pannònia, conegut pel sobrenom de "Dumenc" per haver regit primer la seu de Dumium [Dume], des de la qual va passar després a la de Braga, on amb el seu zel i predicació, van abandonar els sueus d'eixa diòcesi l'heretgia arriana i van abraçar la fe catòlica. (c. 579)

5. A l'illa de Farne, a Northúmbria, actual Anglaterra, trànsit de sant Cutbert, bisbe de Lindisfarne, que en el seu ministeri pastoral es va distingir per la diligència que abans havia demostrat al monestir i a l'erm, i va harmonitzar pacíficament les austeritats i gènere de vida dels celtes amb els costums romans. (687)

6. A l'abadia de Fontenelle, en Nèustria, hui França, sepultura de sant Volfram, qui, sent monjo, va ser elegit bisbe de Sens i es va dedicar a evangelitzar els frisons. Finalment, tornat a l'esmentada abadia, va descansar allí en la pau del Senyor. (c. 700)

7. Commemoració de sant Nicetes, bisbe d'Apol·lònia, a Macedònia, actual Albània, que, per donar culte a les santes imatges, va ser enviat a l'exili per l'emperador Lleó l'Armeni. (733)

8. A la laura de Sant Sabas, a Palestina, martiri de vint sants monjos, asfixiats amb fum a l'església de la Mare de Déu pels sarraïns, que havien assaltat el monestir. (797)

9. A Siena, ciutat de la Toscana, a Itàlia, beat Ambròs Sansedoni, prevere de l'Orde de Predicadors, que va ser deixeble de sant Albert el Gran, i encara que eximi en doctrina i predicació, es va mostrar al mateix temps senzill envers tots. (1287)

10. A Praga, a Bohèmia, hui Txèquia, sant Joan Nepomucé, prevere i màrtir, que per defensar l'Església va patir moltes injúries per part del rei Venceslau IV, i sotmés a turments i tortures, encara amb vida va ser llançat al riu Moldava. (1393)

11. A Màntua, a la regió italiana de Llombardia, beat Baptista Spagnoli, prevere de l'Orde dels Carmelites, que va fomentar la pau entre els prínceps i va reformar el mateix Orde, de la qual va ser nomenat prepòsit pel papa Lleó X. (1516)

12. A Florència, ciutat de la Toscana, també a Itàlia, beat Hipòlit Galantini, fundador de l'Associació de la Doctrina Cristiana de sant Francesc d'Assís, que va realitzar una destacadíssima labor en la instrucció catequètica dels xiquets i de la gent senzilla. (1619)

13. A Ernée, a la regió de Mayenne, a França, beata Joana Véron, verge i màrtir, que es va entregar a la cura dels xiquets i els malalts, i que, per haver ocultat dels perseguidors a sacerdots durant la Revolució Francesa, va ser morta a espasa. (1794)

14. A Tarragona, beat Francesc de Jesús, Maria i Josep Palau i Quer, prevere de l'Orde dels Carmelites Descalços, que en el ministeri va suportar greus vexacions i, acusat falsament, va ser relegat a l'illa d'Eivissa i abandonat per tots. (1872)

15. A Bilbao, ciutat del País Basc, santa Maria Josepa del Cor de Jesús Sancho de Guerra, verge, que va fundar la Congregació de Germanes Serventes de Jesús de la Caritat, a les quals va formar especialment per a la cura dels malalts i dels pobres. (1912)

• J.M. Bausset: Santa Josepa del Cor de Jesús (2015)

16. A Lviv, a Ucraïna, sant Josep Bilczewski, bisbe, que es va dedicar amb gran caritat a l'edificació dels costums i a la instrucció del clero i del poble de ritu llatí, i en l'atroç temps de guerra que va assolar aquella regió va fer quant era a la seua mà per a ajudar els pobres i necessitats. (1923) Canonitzat en 2005.

19 de març de 2022, dissabte: Sant Josep

SANT JOSEP, ESPÒS DE LA BENAURADA VERGE MARIA

Solemnitat

La figura de sant Josep és per a tots nosaltres un model de fe, perquè va fer tot el que li havia manat l'àngel del Senyor, i va acollir Maria com a esposa i com a fill el xiquet que en naixeria, Jesús (cf. evangeli). Se li va confiar la custòdia dels primers misteris de la salvació humana (cf. primera oració) i es va entregar completament a servir l'Unigènit, nascut de la Mare de Déu; que també nosaltres meresquem servir hui el Senyor en l'altar de l'eucaristia amb un cor pur (cf. oració sobre les ofrenes). Que també, com a Església, portem a plenitud en la seua missió salvadora eixos primers misteris de la salvació.

• La paraula del dia: falla (1) (AVL)
• La paraula del dia: falla (2) (AVL)

Aniversari de la inauguració del pontificat del papa Francesc (2013).

Beat valencià Albert (Albert Joaquim) Linares de la Pinta, germà de La Salle, màrtir (memòria a Xest).

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del 19 de març

2. A Spoleto, ciutat de l'Úmbria, a Itàlia, sant Joan, abat de Parrano, que va ser pare de molts servents de Déu. (s. VI)

3. A Pavia, a la regió també italiana de Llombardia, beat Isnard de Chiampo, prevere de l'Orde de Predicadors, que en esta ciutat va fundar un convent del seu Orde. (1244)

4. A Siena, de la Toscana, de nou a Itàlia, beat Andreu Gallerani, que va visitar i va consolar amb acurada sol·licitud malalts i afligits, i va congregar els Germans de la Misericòrdia perquè, com a laics sense vots, atengueren pobres i malalts. (1251)

5. A Camerino, igualment a Itàlia, beat Joan Buralli de Parma, prevere de l'Orde dels Germans Menors, a qui el papa Innocenci IV va enviar com a legat als grecs, per a restaurar la seua comunió amb els llatins. (1289)

6. A Pavia, a l'anteriorment citada regió de Llombardia, beata Sibil·lina Biscossi, verge, que, cega a dotze anys, va passar seixanta-cinc reclosa al costat de l'església de l'Orde de Predicadors, i il·luminava amb la seua llum interior a molts dels qui acudien a ella. (1367)

7. A Vicenza, a la regió de Venècia, de nou a Itàlia, beat Marc de Marchio de Montegallo, prevere de l'Orde dels Germans Menors, que va crear l'obra "Mont de Pietat", per a alleujar les necessitats dels pobres. (1496)

8. Prop de la ciutat de Munic, a la regió de Baviera, a Alemanya, beat Narcís Turchan, prevere de l'Orde de Germans Menors i màrtir, que, a causa de la seua fe, des de Polònia, que estava sotmesa a un règim invasor hostil, va ser deportat als camps de concentració de Dachau, on va morir esgotat per les tortures. (1942)

9. Al lloc de Mauthausen, a Àustria, beat Marcel Callo, màrtir, jove oriünd de la regió francesa de Rennes, que en temps de guerra va ser empresonat en eixe camp de concentració, on amb ardor cristià confortava en la fe els companys de captivitat esgotats pels durs treballs, motiu pel qual se'l va fer morir en eixe lloc d'extermini. (1945)

13 de març de 2022, Diumenge II de Quaresma

 Lectures del dia (AVL):

- Gn 15, 5-12. 17-18. Déu fa una aliança amb Abraham, el creient

- Sal 27 (26), 1.7-8a.8b-9abc.13-14 (R.: 1a): El Senyor m'il·lumina i em salva

- Flp 3, 17 — 4, 1. Crist ens configurarà al seu cos gloriós

- Lc 9, 28b-36. Mentres Jesús pregava, l'aspecte del seu rostre va canviar

Si el diumenge anterior véiem a Crist precedint-nos en la peregrinació d'esta vida en què lluitem i patim tantes proves, hui, en contemplar-lo ple de glòria en la transfiguració, se'ns anticipa també el nostre destí de ressuscitats. Se'ns testimonia clarament que la Passió és el camí de la resurrecció (Pf.). En la celebració de l'eucaristia, el Senyor ens alimenta amb la seua Paraula i ens prepara per a contemplar un dia la glòria del seu rostre (1a orac.). Però, a més, pel sagrament de l'eucaristia, eixa glòria no és només una esperança futura, sinó que ens fa ja partícips dels béns eterns del regne del cel (orac. després de la comunió). El significat de Passió i glòria, propi de la transfiguració, es troba, per tant, realitzat sacramentalment en l'eucaristia.

Aniversari de l'elecció del papa Francesc (2013)

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del 13 de març

1. A Nicomèdia, ciutat de Bitínia, a l'actual Turquia, sants màrtirs Macedoni, prevere, Patrícia, la seua esposa, i Modesta, la seua filla. (s. inc.)

Encara que, de fet, en deuen haver moltes, poques famílies senceres han pujat al podi de la santedat oficial. La de hui, n’és una. El pare, Macedoni, prevere de la comunitat de Macedònia; l’esposa, Patrícia i la filla, Modesta. Formen part del grup de cristians de la regió de Nicomèdia que, obligats a refugiar-se en coves davant l’escomesa de la persecució de Dioclecià, mostraren, però, una fe ben valenta quan els portaren davant dels tribunals pagans. «Els sants són com nosaltres: van viure una vida normal, amb alegria i dolors» (Papa Francesc, Àngelus, 01.11.2013). [font]

2. A Hermòpolis, a Egipte, sant Sabí, màrtir, que després de diversos suplicis va acabar sent llançat al riu. (s. IV)

3. A Pèrsia, actual Iran, santa Cristina, màrtir, que, assotada amb vares, va consumar el martiri en temps de Cosroes I, rei dels perses. (559)

4. A Peiteu [Poitiers], a Aquitània, hui França, sant Pient, bisbe, que tant va ajudar la beata Radegunda en la fundació de cenobis. (s. VI)

5. A Sevilla, a Hispània, sant Leandre, bisbe, que a Espanya se celebra el dia 13 de novembre. (c. 600)

6. Al monestir de Novalesa, als peus del Montecenisio, a la vall de Susa, a Itàlia, sant Eldrad, abat, que, apassionat del culte diví, va revisar el saltiri i va promoure la construcció de noves esglésies. (c. 840)

Sant Roderic (Murillo)

7 . A Còrdova, a la regió hispànica d'Andalusia, passió dels sants Roderic, prevere, i Salomó, màrtirs. El primer, en negar-se a acceptar a Mahoma com el verdader profeta enviat per l'Omnipotent, va ser empresonat. En la captivitat va coincidir amb Salomó, que algun temps abans havia pertangut a la religió mahometana, i en ser decapitats tots dos alhora, acabaren gloriosament el curs del seu combat. (857)

8. A Camerino, al Picé, actual regió de les Marques, a Itàlia, sant Ansoví, bisbe. (868)

9. Al monestir de Cava de' Tirreni, a la regió de Campània, també a Itàlia, beat Pere II, abat. (1208)

10. A Oxford, a Anglaterra, beat Anyell de Pisa, prevere, que enviat per sant Francesc a França i després a Anglaterra, va establir allí l'Orde dels Germans Menors i va promoure les ciències sagrades. (c. 1236)

11. A Ernée, de la regió de Mayenne, a França, beata Francesca Tréhet, verge de la Congregació de la Caritat i màrtir, que, entregada amb tota diligència a la instrucció dels xiquets i a la cura dels malalts, durant la Revolució Francesa va ser guillotinada, i va completar així el seu gloriós martiri per Crist. (1794)

Va nàixer a Saint-Mars-sur-la-Futaie (França), el 8 d'abril de 1756, en el si d'una família de grangers. De joveneta va ingressar a la Congregació de Germanes de la Caritat, que es dedicaven a l'ensenyança dels infants i a obres de misericòrdia. Va ser destinada a Saint-Pierre-des-Landes, i aviat va ser coneguda per les seues virtuts. Era de caràcter enèrgic i molt bona organitzadora. Quan va arribar la Revolució, una llei del 17 d'abril de 1791 va imposar que tots els mestres havien de jurar la constitució civil del clergat. Ella s'hi va negar i va perdre el seu càrrec de mestra, però va continuar exercint com a catequista i visitant els malalts. A l'escola tenia com a companya la beata Joana Véron, que seria martiritzada pocs dies després que ella. Ambdues van ser detingudes a finals del mes de febrer de 1794. El dia 13 de març va comparéixer davant la comissió revolucionària, que la va acusar d'haver acollit preveres refractaris, d'haver-se negat a jurar fidelitat a la pàtria i d'haver alimentat i protegit els soldats vandeans. No va voler lloar la República i va dir que com a cristiana ajudava a tothom, perquè tots som germans de Crist. Va ser condemnada a mort i guillotinada aquell mateix dia. Va ser beatificada el 19 de juny de 1955. [font]

6 de març de 2022: Diumenge I de Quaresma

 Primer Diumenge de Quaresma, en el qual, des de l'exemple oferit per Nostre Senyor Jesucrist, comença el venerable sagrament de l'observança anual de la quaresma (elog. del Martirologi Romà).

Lectures del dia (AVL):

- Dt 26, 4-10: Professió de fe del poble elegit

- Sal 91 (90), 1-2.10-11 12-13.14-15 (R.: 15b): Estigueu a la meua vora en els perills, Senyor

- Rom 10, 8-13: Professió de fe de qui creu en Jesucrist

- Lc 4, 1-13: L'Esperit el va conduir pel desert i era temptat

En la litúrgia de hui comencem el camí cap a la pasqua (orac. sobre les ofrenes). La meta d'este camí és la plenitud del misteri de Crist. I per a viure'l hem de conéixer-lo escoltant en este temps la seua Paraula, el nostre aliment més important que el pa material (cf. orac. després de la comunió). En el desert Jesús, ple de l'Esperit Sant, venç el diable (Ev.). Nosaltres, com Crist en els seus quaranta dies pel desert, comptem amb la força de l'Esperit Sant, i en l'Eucaristia trobem el pa del cel que alimenta la fe, consolida l'esperança i enfortix la caritat; és Crist mateix, el pa viu i verdader del qual hem de sentir gana (cf. orac. després de la comunió). Amb la seua força podrem véncer les temptacions en este desert de la vida.

Dia d'Hispanoamèrica

Aniversari del naiximent de l'humanista valencià Joan Lluís Vives i March (València, 1493)

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del 6 de març

1. A Tortona, lloc de la regió italiana del Piemont, sant Marcià, venerat com a bisbe i màrtir. (s. inc.)

2. A Nicomèdia, ciutat de Bitínia, sant Victorí, màrtir. (s. inc.).

3. A Trèveris, a la Gàl·lia Bèlgica, actual Alemanya, sant Quirze, prevere. (s. IV inc.)

4. Commemoració de sant Evagri, bisbe de Constantinoble, hui Istanbul, a l'actual Turquia, que, desterrat per l'emperador Valent, va descansar en el Senyor com a confessor eximi. (c. 378)

5. A Toledo, a Hispània, sant Julià, bisbe, que va iniciar tres concilis en esta ciutat i va exposar amb escrits la doctrina ortodoxa, donant mostres de caritat i zel per les ànimes. (690)

6. A Säckingen, al territori d'Helvècia, actual Suïssa, sant Fridolí, abat, el qual, oriünd d'Irlanda, va peregrinar per França fins que en esta localitat va fundar un doble monestir en honor de sant Hilari. (s. VIII)

7. A Metz, a Austràsia, hui França, sant Crodegang, bisbe, que va disposar que el clergat visquera com darrere dels murs d'un claustre sota una exemplar regla de vida, i va promoure de manera admirable el cant a l'Església. (766)

8. A Síria, passió de quaranta-dos sants màrtirs, que, capturats a Amorio de Frígia i portats al riu Eufrates, van rebre en gloriós combat la palma del martiri. (848)

9. A Barcelona, ciutat de Catalunya, al Regne d'Aragó, sant Oleguer, bisbe, que va assumir també la càtedra de Tarragona quan esta antiquíssima seu va ser alliberada del domini dels musulmans. (1137)

Aquest fill del secretari de Ramon Berenguer I, va fer col·lecció d’un muntó de càrrecs (i tots ben emprats): canonge de la catedral de Barcelona, canonge agustinià de Sant Adrià del Besòs, abat de Sant Ruf d’Avinyó, legat pontifici (participà en les campanyes de recuperació de Dertosa/Tortosa i Larida/Lleida), bisbe de Barcelona i, alhora, arquebisbe de Tarragona (la independitzà de la seu de Narbona i la restaurà després de la devastació sarraïna). Home de confiança dels comtes de Barcelona, morí a Barcelona (1137) on havia nascut (1060).

Enterrat inicialment al claustre de la catedral de Barcelona, fou traslladat a la capella del Santíssim. El seu culte va ser confirmat en 1675. [font]

10. A Viterbo, lloc de Toscana, a Itàlia, beata Rosa, verge del Tercer Orde de Sant Francesc, que, assídua en les obres de caritat, a díhuit anys va consumar promptament el breu curs de la seua vida. (1253)

11. A Gant, ciutat de Flandes, a l'actual Bèlgica, santa Coleta Boellet, verge, qui durant tres anys va portar una vida austeríssima, tancada en una casa menuda al costat de l'església, i després, després de professar en la Regla de sant Francesc, va reconduir molts monestirs de Clarisses a la forma primitiva de vida, insistint principalment en l'esperit de pobresa i de penitència. (1447)