1 de febrer de 2023, dimecres IV

Lectures de la missa:

Lectura primera He 12,4-7.11-15

El Senyor repta aquells que ama

Lectura de la carta als cristians hebreus

Germans, en la vostra lluita contra el pecat, encara no heu hagut de resistir fins al punt d'escampar la sang. Heu oblidat les paraules d'ànim que l'Escriptura vos adreça com a fills: «Fill meu, no desestimes la correcció que ve del Senyor, no et canses quan ell et reprén, perquè el Senyor repta aquells que ama, fa sofrir els fills que ell preferix». És per a la vostra correcció que sofriu: Déu vos tracta com a fills. Perquè, ¿quin fill hi ha que el seu pare no corregixca? La correcció, de moment, no pareix que porte alegria, sinó tristesa, però més tard, els qui han passat per este entrenament en cullen en pau el fruit d'una vida honrada.

Per això, enfortiu les mans que es deixen anar i els genolls que es dobleguen, aplaneu el camí per on passa el vostre peu, perquè el qui va coix no es faça més mal, sinó que es pose bé. Mireu de viure en pau amb tots. Busqueu la santedat, ja que sense santedat ningú vorà a Déu. Vigileu que ningú de vosaltres no quede privat de la gràcia de Déu, i que no ixca un rebrot agre que pertorbe els altres i els contamine.

Salm responsorial 102,1-2.13-14.17-18a (R.: cf. 17)

Beneïx el Senyor, ànima meua,

del fons del cor beneïx el seu sant nom.

Beneïx el Senyor, ànima meua,,

no t'oblides dels seus favors.

R. L'amor del Senyor pels seus fidels

és de sempre i dura sempre.

Com un pare s'apiada dels fills,

el Senyor s'apiada dels fidels,

perquè sap de quin fang ens va formar,

i es recorda que som pols. R.

Però l'amor del Senyor pels seus fidels

és de sempre i dura sempre;

la seua bondat s'estén als fills dels fills,

si guarden la seua aliança. R.

Al·leluia Jo 10,27

Les meues ovelles coneixen la meua veu,

diu el Senyor;

també jo les conec i elles em seguixen.

Evangeli Mc 6,1-6

Un profeta només és menyspreat en el seu poble

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Marc

En aquell temps, Jesús va anar a Natzaret, el seu poble, i els deixebles el seguiren. El dissabte, començà a ensenyar en la sinagoga. Molts, quan el sentien, se n'estranyaven i deien:

«¿D'on li ve tot açò? ¿Què és esta saviesa que ha rebut? ¿I estos miracles obrats per les seues mans? Este, ¿no és el fuster, el fill de Maria, i germà de Jaume, de Josep, de Judes i de Simó? I les seues germanes, ¿no viuen ací entre nosaltres?»

I s'escandalitzaven d'ell. Jesús els digué:

«Un profeta només és menyspreat en el seu poble, entre els seus parents i en sa casa».

I no pogué fer allí cap miracle; només va curar uns quants malalts, imposant-los les mans. I es sorprenia de la seua incredulitat. 

Després recorria les viles i els pobles i ensenyava.

 

• La paraula del dia: febrer (AVL)

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis de l'1 de febrer

1. A Frígia, a l'actual Turquia, commemoració de sant Trifó, màrtir. (s. inc.)

2. A Ravenna, a l'actual regió italiana d'Emília-Romanya, sant Sever, bisbe. (d. 342)

3. A Augusta Tricastina, a la Gàl·lia Vienense, a França, sant Pau, bisbe, que va donar posteriorment el seu actual nom a la ciutat, Saint-Paul-Trois-Châteaux. (s. IV)

4. A Kildare, lloc d'Irlanda, santa Brígida, abadessa, que va fundar un dels primers monestirs de l'illa i, segons es conta, va continuar el treball d'evangelització iniciat per sant Patrici. (c. 525)

Brígida és la santa nacional irlandesa, patrona de l'illa després de sant Patrici, i el seu culte es va propagar per Escòcia, Anglaterra i Gal·les. Va ser batejada per un deixeble de sant Patrici, a setze anys va entrar en religió i més tard va fundar el convent de Kildare, al comtat de Leinster, del qual va ser abadessa (se suposa que esta va ser la primera comunitat religiosa femenina que hi va haver a Irlanda). Sembla que va morir l'any 523 dC. 

5. A Augusta Pretòria, actualment Aosta, als Alps de Graies italians, sant Urs, prevere. (a. s. IX)

6. A Lo Puèi de Velai [Puy-en-Velay], lloc d'Aquitània, a la França actual, sant Agripà, bisbe i màrtir, el qual, de retorn a Roma, a la seua arribada a esta regió va ser assassinat per uns idòlatres. (s. VII)

7. A Metz, ciutat d'Austràsia, també a l'actual França, el sant rei Sigebert III, que va fundar els monestirs d'Stavelot i Malmedy, així com molts altres, i es va distingir per la seua liberalitat a fer almoines a les esglésies i als pobres. (656)

8. A la vila de Ciruelos, a la regió de Castella la Nova, sant Ramon, abat de Fitero, fundador de l'Orde de Calatrava, sota la regla del Cister, i insigne defensor del cristianisme. (c. 1160)

9. A Saint-Malo, a la Bretanya Menor, hui França, sant Joan, bisbe, home de gran austeritat i justícia, que va traslladar la seua seu episcopal des d'Aleth a eixa ciutat. Sant Bernat el va alabar com a bisbe pobre, amic dels pobres i amant de la pobresa. (1163)

10. A París, també a França, beat Reginald d'Orleans, prevere, qui, de pas per Roma, commogut per la predicació de sant Doménec, va entrar en l'Orde de Predicadors, on va atraure molts amb l'exemple de les seues virtuts i el fervor de la seua paraula. (1220)

11. Prop de Castelfiorentino, a la regió italiana de Toscana, santa Viridiana, verge, que va viure reclosa des de la joventut fins a l'ancianitat. (1236/1242)

12. A Piglio, lloc de la regió del Laci, a Itàlia, beat Andreu, de la família dels comtes de Segni, prevere de l'Orde dels Germans Menors, que, renunciant a altes dignitats, va preferir servir a Crist en la humilitat i simplicitat. (1302)

13. A Dublín, a Irlanda, beats màrtirs Conor O'Devany, bisbe de Down and Connor, de l'Orde dels Germans Menors, i Patrici O'Loughran, prevere, penjats tots dos per ser catòlics, sota el regnat de Jaume I. (1612)

14. A Londres, a Anglaterra, sant Enric Morse, prevere de l'Orde de la Companyia de Jesús i màrtir, el qual, capturat en diverses ocasions i exiliat dos vegades, va ser empresonat de nou, en temps del rei Carles I, per ser sacerdot, i, després d'haver celebrat la Missa en la presó, va entregar la seua ànima a Déu, penjat a Tyburn. (1645)

15. A Avrillé, a la rodalia d'Angers, a França, passió de les beates Maria Anna Vaillot i les seues quaranta-sis companyes*, que van rebre la corona del martiri durant la Revolució Francesa. (1794).

Estos són els noms: Otília Baurngarten, religiosa; Joana Gruget, Lluïsa Rallier de la Tertinilre, Magdalena Perrotin, Maria Anna Pichery i Simona Chauvigné, viudes; Francesca Pagis, Joana Fouchard, Margarida Riviére, Maria Cassin, Maria Fausseuse, Maria Galard, Maria Gasnier, Maria Joana Chauvigné, Maria Lenée, Maria Leroy Brevet, Maria Rouault, Petrina Phélippeaux, Renata Cailleau, Renata Martin i Victòria Bauduceau, esposes; Joana, Magdalena i Petrina Sailland d'Espinatz, germanes; Gabriela, Petrina i Susanna Androuin, germanes; Maria i Renata Grillard, germanes; Anna Francesca de Villencuye, Anna Hamard, Carla Davy, Caterina Cottanceau, Francesca Bellanger, Francesca Bonneau, Francesca Michau, Jacoba Monnier, Joana Bourigault, Lluïsa Amata Déan de Luigné, Magdalena Blond, Maria Leroy, Petrina Besson, Petrina Ledoyen, Petrina Grille, Renata Valin i Rosa Quenion.

16. A la ciutat de Seül, a Corea, sants màrtirs Pablo Hong Yông-ju, catequista, Joan Yi mun-u, que s'ocupava dels pobres i enterrava els cossos dels màrtirs, i Bàrbara Ch'oe Yong-i, la qual seguint els exemples dels seus pares i espòs morts pel nom de Crist, va ser decapitada igual que els altres. (1840)

17. A Torí, a Itàlia, beata Joana Francesca de la Visitació (Anna) Michelotti, verge, que va fundar l'Institut de Germanetes del Sagrat Cor, per a servir el Senyor cuidant desinteressadament els malalts pobres. (1888)

18. A la ciutat de Cúcuta, a Colòmbia, beat Lluís Variara, prevere de la Societat de Sant Francesc de Sales, que va dedicar tota la seua activitat en favor dels leprosos i va fundar la Congregació de Germanes Filles dels Sagrats Cors de Jesús i Maria. (1923)

19. Beats Mateu Casals, Teòfil Casajús, Ferran Saperas i 106 companys claretians (En diferents poblacions d'Espanya 1936). Tots membres de la Congregació dels Missioners Fills de l'Immaculat Cor de la Benaurada Mare de Déu; màrtirs a Espanya entre 1936 i 1937.

20. Beat Tshimangadzo Samuel Benedict Daswa (1946- Mbahe, Sud-àfrica 1990). Laic, pare de família i màrtir, assassinat perquè la seua fe catòlica li impedia implicar-se en res que tinguera a veure amb bruixeria.

31 de gener de 2023, dimarts: Sant Joan Bosco

Lectures de la missa:

Lectura primera He 12,1-4

Sense cansar-nos-en, llancem-nos a córrer en la prova que ens ha sigut proposada

Lectura de la carta als cristians hebreus

Germans, rodejats d'un núvol tan gran de testimonis, que ens ensenyen com hem de viure la fe, llevem-nos tot impediment, i el pecat, que amb tanta facilitat ens lliga, i, sense cansar-nos-en, llancem-nos a córrer en la prova que ens ha sigut proposada. Tingam la mirada fixa en Jesús, que ha obert el camí de la fe i el du a terme. Ell, per a arribar a la felicitat que li era proposada, acceptà el suplici de la creu, sense fer cas de la vergonya que havia de passar; així s'assentà a la dreta del tron de Déu. Tingueu present aquell que aguantà un atac tan dur contra la seua persona de part dels pecadors; així no us deixareu abatre, cansats de resistir. En la vostra lluita contra el pecat, encara no heu hagut de resistir fins al punt d'escampar la sang.

Salm responsorial 21,26b-27.28 i 30ab.30c-32 (R.: 27b)

Davant dels fidels compliré les promeses.

Els pobres menjaran fins a assaciar-se,

alabaran el Senyor els qui el busquen,

i diran: «¡Que tingau llarga vida!».

R. Vos alabaran, Senyor,

els qui vos busquen.

Ho tindran present i tornaran al Senyor

tots els països de la terra;

s'inclinarà en la seua presència

gent de totes les nacions.

Els qui dormen en la terra només l'adoraran a ell,

els qui baixen a la pols s'inclinaran davant d'ell. R.

La meua ànima viurà per a ell,

el meu llinatge el servirà;

parlaran del Senyor a la generació futura.

Vindran a anunciar la seua justícia

al poble que ha de nàixer,

i diran: «El Senyor ha fet tot açò». R.

Al·leluia Mt 8,17

Crist portava les nostres malalties,

ens descarregava dels nostres dolors.

Evangeli Mc 5,21-43

Xiqueta, alça't

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Marc

En aquell temps, Jesús arribà, de nou, en barca a l'altra vora del llac. Molta gent es reuní al seu voltant, i ell es quedà vora l'aigua.

Mentrestant, arriba un dels caps de sinagoga, que es deia Jaire, i, només vore'l, se li tira als peus i, suplicant-li amb tota l'ànima, li diu: «La meua xiqueta s'està morint. Veniu a imposar-li les mans per a que es cure i visca».

Jesús se n'anà amb ell. La gent que el seguia l'oprimia per tots els costats.

Hi havia una dona que patia de pèrdues de sang des de feia dotze anys. Havia patit molt en mans de metges i s'havia gastat tot el que tenia, però no havia millorat gens, sinó que anava de mal en pitjor.

Eixa dona, que havia sentit parlar de Jesús, se li acostà per darrere, enmig de la gent, i li tocà la roba, perquè pensava: «Només que li puga tocar la roba, ja em curaré».

A l'instant se li tallà l'hemorràgia i sentí que el mal havia desaparegut. Jesús, que sabia prou bé el poder que havia eixit d'ell, es girà a l'acte i preguntava a la gent: «¿Qui m'ha tocat la roba?»

Els deixebles li contestaren: «La gent vos espenta per totes bandes ¿i encara pregunteu qui vos ha tocat?»

Però Jesús anava mirant al seu voltant per a vore qui ho havia fet. I la dona, que bé sabia què li havia passat, es prosternà als seus peus tremolant de por i li explicà tota la veritat.

Jesús li va dir: «Filla, la teua fe t'ha salvat. Ves-te'n en pau i queda curada del mal que et turmentava». 

Encara parlava Jesús, quan arriben uns de casa del cap de la sinagoga i li diuen: «La teua filla s'ha mort. ¿Què trauràs de molestar més el mestre?» 

Però Jesús, en sentir estes paraules, va dir al cap de la sinagoga: «No tingues por; tingues només fe». 

I només va permetre que l'acompanyaren Pere, Jaume i Joan, el germà de Jaume. Quan arribaren a la casa del cap de la sinagoga, van vore l'escama de la gent, que plorava i feia grans planys. 

Ell va entrar en la casa i els va dir: «¿Per què esta escama i estos plors? La criatura no ha mort, sinó que dorm». 

Ells es burlaven de Jesús, però Jesús els fa eixir a tots i pren només el pare i la mare de la xiqueta i els qui l'acompanyaven, entra al lloc on estava la xiqueta, li dona la mà i li diu: «Talità, Kum», que vol dir: «T'ho mane, xiqueta, alça't». 

A l'acte, la xiqueta, que ja tenia dotze anys, s'alçà i es posà a caminar. 

Tots es quedaren meravellats. Però Jesús els prohibí que ho feren saber a ningú. I els digué que donaren menjar a la xiqueta.

Dia de l'Arbre

Sant Joan Bosco, prevere (mem. ob).

Memòria de sant Joan Bosco, prevere, el qual, després d'una infantesa dura, va ser ordenat sacerdot, i a la ciutat de Torí es va dedicar amb totes les seues forces a la formació dels adolescents. Va fundar la Societat Salesiana i, amb l'ajuda de santa Maria Dominga Mazzarello, l'Institut de les Filles de Maria Auxiliadora, per a ensenyar oficis a la joventut i instruir-los en la vida cristiana. Ple de virtuts i mèrits, va volar al cel, en este dia, a la mateixa ciutat de Torí, a Itàlia. (1888)

• J.M. Bausset: Sant Joan Bosco (2015)

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del 31 de gener

2. A Corint, a la província romana d'Acaia, hui Grècia, sants màrtirs Victorí, Víctor, Nicèfor, Claudi, Diodor, Serapió i Papies, que en temps de l'emperador Deci van consumar el seu martiri després d'innombrables suplicis. (c. 250)

3. Commemoració de sant Metrà, màrtir a Alexandria d'Egipte, que en temps del mateix emperador Deci, per negar-se a proferir paraules impies, com li exigien els pagans, primer va ser cruelment turmentat i després, conduït fora de la ciutat, lapidat fins a la mort. (c. 249)

4. També a la mateixa ciutat d'Alexandria, sants màrtirs Cir i Joan, els quals, després de molts turments, van ser decapitats per confessar a Crist. (s. IV)

5. A Mòdena, localitat de la regió hui italiana d'Emília-Romanya, sant Geminià, bisbe, que va conduir la seua Església de l'error dels arrians a la fe ortodoxa. (s. IV)

6. A Pèrsia, actual Iraq, passió de sant Abraham, bisbe d'Arbelas, que en temps de Sapor, rei dels perses, va ser decapitat per negar-se a adorar el sol. (345)

7. A la ciutat de Novara, en la regió actualment italiana de Ligúria, sant Juli, prevere. (s. IV inc.).

8. A Roma, commemoració de santa Marcel·la, viuda, que, com recorda sant Jeroni, abandonà les seues riqueses i dignitats i es va ennoblir amb la pobresa i la humilitat. (410)

9. A Ferns, a Irlanda, sant Maedoc o Aidan, bisbe, que va ser el fundador del monestir d'este lloc i es va distingir per la seua austeritat. (c. 626)

10. Al territori de Coutances, a Nèustria, ara França, sant Wald o Gaud, bisbe d'Évreux. (s. VII)

11. A Viktorsberg, prop de Rankwéil, a Baviera meridional, hui Àustria, sant Eusebi, el qual, nascut a Irlanda, es va fer pelegrí per Crist i després va ser monjo a l'abadia de Sant Gal [Sankt Gallen]; acabà els seus dies com a eremita. (884)

12. A Roma, beata Lluïsa Albertoni, que va educar cristianament els seus fills i, en morir el seu espòs, després d'entrar en el Tercer Orde Regular de Sant Francesc, va prestar ajuda als necessitats, fins a tal punt que, de ser rica, va arribar a la pobresa total. (1533)

13. A Nàpols, ciutat de la regió de Campània, a Itàlia, sant Francesc Xavier Maria Bianchi, prevere de l'Orde de Clergues Regulars de Sant Pau, qui, dotat de carismes místics, va convertir a molts a una vida conforme a la gràcia de l'Evangeli. (1815)

14. Beata Maria Cristina de Savoia (1812- Nàpols, Itàlia 1836). Regna consort de les Dues Sicílies, que es va destacar per les seues virtuts, obres de pietat i pràctiques religioses.

15. A Corea, sants màrtirs Agustí Pak Chong-won, catequista, juntament amb cinc companys*, tots els quals, per mantindre fidelment la professió de la seua fe cristiana, després de patir diversos turments van ser degollats, i així van glorificar a Déu (1840)

Els noms són: sants Pere Hong Pyong-ju, catequista; Maria Yi In-dog, verge; Magdalena Son So-byog, Àgueda Yi Kyong-i i Àgueda Kwon Chin-i.

16. Beata Candelera de Sant Josep Castillo Ramírez (1863- Caracas, Veneçuela 1940). Religiosa. Fundadora de les Germanes Carmelites de la Mare Candelera.

30 de gener de 2023, dilluns IV

Lectures de la missa:

Lectura primera He 11,32-40

Gràcies a la fe sotmeteren regnes.

Déu ens tenia preparada a nosaltres una sort millor

Lectura de la carta als cristians hebreus

Germans, ¿per a què continuar? No tindria prou temps si volia exposar-vos els fets de Gedeó, de Barac, de Samsó, de Jefté, de David, de Samuel i dels profetes.

Gràcies a la fe, sotmeteren regnes, administraren justícia, veren complides les promeses de Déu, tancaren la boca dels lleons, apagaren focs violents, s'escaparen de l'espasa, recobraren la salut, foren valents en el combat, allunyaren exèrcits enemics; hi hagué mares que recobraren els seus fills ressuscitats; alguns es deixaren esquarterar i refusaren les propostes de llibertat per a obtenir la resurrecció a una vida millor; d'altres foren escarnits, assotats, encadenats i empresonats, d'altres foren apedregats, serrats, morts amb l'espasa, d'altres hagueren de fugir vestits amb pells d'ovella o de cabra, privats de tot, perseguits, maltractats, errant pels deserts i per les muntanyes, i resguardant-se en cavernes i caus de la terra, ja que el món no era digne d'acollir-los.

L'Escriptura ha elogiat la fe de tots estos, però cap d'ells no arribà a posseir les promeses, perquè Déu, que ens tenia preparada a nosaltres una sort millor, no volia que ells les obtingueren sense nosaltres.

Salm responsorial 30,20.21.22.23.24 (R.: 25)

¡Que bondat més gran, Senyor,

heu reservat als vostres fidels!

La brindeu als qui s'emparen en vós

a la vista de tots.

R. Sigau valents, tingau coratge,

tots els qui espereu en el Senyor.

Els vestiu amb l'abric de la vostra presència,

lluny de les intrigues humanes;

els oculteu en la vostra casa,

lluny dels atacs de males llengües. R.

Beneït siga el Senyor:

ha fet prodigis per mi

en la ciutat emmurallada. R.

Jo deia quan em veia perdut:

«M'heu apartat de la vostra vista».

Però heu escoltat la meua súplica

quan implorava el vostre auxili. R.

¡Estimeu el Senyor, els qui li sou fidels!

El Senyor guarda els qui creuen en ell,

i als orgullosos els castiga sense pietat. R.

Al·leluia Lc 7,16

Ha aparegut entre nosaltres un gran profeta,

Déu ha visitat el seu poble.

Evangeli Mc 5,1-20

Esperit maligne, ix d'este home

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Marc

En aquell temps, Jesús i els deixebles arribaren a l'altra vora del llac, al país dels gerasencs. Només baixar de la barca, va vindre, de les coves sepulcrals on vivia, un home posseït d'un esperit impur.

No el podien lligar ni tan sols amb cadenes, perquè més d'una vegada havia trencat les cadenes i els grillons amb què l'havien lligat. No el podia dominar ningú. De nit i de dia anava pels sepulcres i per les muntanyes, cridant i fent-se mal a colps de pedra.

Quan va vore a Jesús des de lluny, va córrer, es prosternà als seus peus i li digué cridant tant com podia: «¿Per què vos fiqueu amb mi, Jesús, Fill de Déu altíssim? Vos conjure per Déu que no em turmenteu». És que Jesús li havia dit: «Esperit impur, ix d'este home». Jesús li pregunta: «Com et diuen?» Ell li respon: «Em dic "Legió", perquè som molts». I demanava a Jesús amb insistència que no els traguera fora d'aquell territori.

Veent que allà a la muntanya pasturava un gran ramat de porcs, demanaren a Jesús que els enviara als porcs i els hi deixara entrar. Jesús els ho permeté. Els esperits impurs eixiren de l'home i entraren en els porcs, i al moment tot el ramat, que era d'uns dos mil, es va precipitar muntanya avall fins al llac, on s'ofegaren.

Els porquers fugiren i escamparen la notícia per la ciutat i per la contornada, i la gent va eixir a vore què havia passat. Anaren a l'encontre de Jesús i, quan veren l'endimoniat, que havia tingut la legió, assentat, vestit i amb l'enteniment recobrat, es van espantar. Els qui ho havien vist els contaren tot el que havia passat a l'endimoniat i als porcs; i es posaren a pregar a Jesús que se n'anara del seu territori.

Quan Jesús pujava a la barca, el qui havia estat endimoniat li demanava poder anar amb ell, però Jesús no ho acceptà i li digué que tornara a sa casa, amb els seus, i els explicara tot el que el Senyor li havia fet i com s'havia compadit d'ell. Aquell home se n'anà i proclamava per tota la Decàpolis el que Jesús li havia fet, i tota la gent se'n meravellava.

 

Dia Escolar per la No-violència i la Pau.

• Papa Francesc: Missatge per a la 56a Jornada Mundial de la Pau (2022)

Aniversari del traspàs de Dominique Pire, dominic, Premi Nobel de la Pau de 1958 (Lovaina 1969)

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del 30 de gener

1. A Jerusalem, sant Maties, bisbe, que va descansar en pau després de suportar molts sofriments per la causa de Crist. (s. II)

2. A la ciutat d'Edessa, a Osroene, actual Turquia, sant Barsimeu, bisbe, que en temps de l'emperador Deci va ser assotat per la seua fe en Crist, i després, acabada la persecució i alliberat de la presó, va dedicar la resta de la seua vida a governar amb total entrega l'Església a ell encomanada. (s. III)

3. A Roma, commemoració de santa Martina, a qui el papa Donus va dedicar una basílica al seu nom al fòrum romà. (677)

4. A l'abadia de Chelles, al territori de París, a França, santa Batilde [o Batilda], reina, que va fundar un cenobi sota la Regla de sant Benet, a l'estil de l'abadia de Luxeuil, i, a la mort del seu espòs, Clodoveu II, va governar el regne dels francs. Quan va assumir el seu fill el poder, es va retirar a la citada abadia, i va viure fins a la seua mort sota l'observança de la Regla. (680)

5. A l'abadia de Maubeuge, al territori de Nèustria, també a l'actual França, santa Aldegunda, abadessa, en temps del rei Dagobert. (c. 684)

6. A la ciutat de Pavia, a la regió italiana de Llombardia, sant Armentari, bisbe, que va col·locar solemnement a la basílica de Sant Pere in Cælo Aureo el cos de sant Agustí, traslladat pel rei Liutprand. (d. 731)

7. Passió de sant Teòfil, anomenat el "Jove", màrtir, que, sent almirall d'una flota cristiana, va ser capturat a Xipre i conduït a la presència de Harun, califa suprem dels sarraïns. Atés que ni les amenaces ni les promeses van poder fer-lo apostatar de Crist, va ser ferit de mort amb l'espasa. (792)

8. A la ciutat de Burgos, a Castella la Vella, sant Lesmes (o Adelelm), abat, que va convertir en monestir la capella de Sant Joan i l'hospital de pobres contigu. (1097)

9. A Dublín, a Irlanda, trànsit del beat Francesc Taylor, màrtir, que, sent pare de família, va passar set anys en la presó a causa de la seua fe catòlica i, després de suportar tribulacions en la seua ancianitat, va acabar el seu martiri sota el regnat de Jaume I. (1584)

10. A Viterbo, a la regió italiana del Laci, santa Jacinta Mariscotti, verge, del Tercer Orde Regular de Sant Francesc, qui, després de perdre quinze anys entregada a plaers vans, va abraçar amb fervor la conversió i va promoure confraternitats per a assistir els ancians i per a fomentar el culte a l'Eucaristia. (1640)

11. A Torí, ciutat del Piemont, també a Itàlia, beat Sebastià Valfré, prevere de la Congregació de l'Oratori de Sant Felip Neri, que amb la seua entrega desinteressada va ajudar pobres, malalts i empresonats, i va conduir-ne molts cap a Crist amb la seua amistat i la seua exímia caritat. (1710)

12. A Seül, a Corea, sant Pau Ho Hyob, màrtir, que, sent soldat, va ser tancat a la presó per confessar-se cristià i, sotmés a turment, van arribar a cedir les seues forces, fent l'efecte de retractar-se, però penedit i recuperat, ell mateix es va presentar davant del jutge confirmant la seua fe en Crist, per la qual cosa, empresonat de nou, després de llarg temps va morir a conseqüència del maltractament rebut. (1840)

13. A Tonquín, actual Vietnam, sant Tomàs Khuong, prevere i màrtir, que en la persecució sota l'emperador Tu Duc va confessar amb gran força d'ànim ser cristià. Va ser empresonat i, finalment, de genolls davant de la Creu, el van matar a destralades. (1860)

14. Beat Bronisław Markiewicz (Pruchnik, Galitzia,1842- Miejsce Piastowe, Polònia 1912) Sacerdot polonés, fundador dels Pares i de les Germanes de Sant Miquel Arcàngel.

15. A la ciutat de Guadalajara, a Mèxic, sant David Galván, prevere i màrtir, que durant la persecució mexicana, per defensar la santedat del matrimoni, va obtindre la corona del martiri en ser afusellat sense judici previ pels soldats. (1915)

16. A Malonne, població de Bèlgica, sant Mucià Maria (Lluís) Viaux, dels Germans de les Escoles Cristianes, que va dedicar tota la seua vida, amb constància i generositat, a la formació dels jóvens. (1917)

17. Al monestir de sant Benet de Maredsous, també a Bèlgica, beat Columba (Josep) Marmion, el qual, nascut a Irlanda i ordenat sacerdot, va arribar a ser abat d'aquell monestir benedictí, on es va distingir com a pare del cenobi, guia d'ànimes en el camí de la santedat, així com per la seua riquesa en doctrina espiritual i eloqüència. (1923)

• J.M. Bausset: El beat Columba Marmion, abat de Maredsous (2015)

18. A Torrent (l'Horta), beata valenciana Carme Garcia Moyon, màrtir, mestra de la doctrina cristiana, cooperadora laica amigoniana (memòria a Sogorb i Torrent). (1937)

19. A la ciutat de Gdeszyn, a Polònia, beat Segimon Pisarski, prevere i màrtir, que en temps de guerra, per no renunciar a la seua fe davant dels perseguidors, va ser afusellat al costat de la parròquia del lloc. (1943)

20. Beata Maria Bolognesi (1924- Rovigo, Itàlia 1980). Laica, mística, que va oferir els seus sofriments físics i espirituals per a la salvació del proïsme donant exemple d'una extraordinària acceptació i confiança en els designis de Déu.

29 de gener de 2023, diumenge IV

Lectures del diumenge (AVL):

- Lectura primera So 2,3;3,12-13: Deixaré en el teu país un poble humil i pobre

- Salm responsorial 145,7.8-9a.9bc-10 (R.: Mt 5,3): Feliços els pobres en l'esperit:

                                                                                d'ells és el Regne del cel.

- Lectura segona 1C 1,26-31: Déu ha elegit els qui el món té per dèbils

- Al·leluia Mt 5,12a

Alegreu-vos i feu festa,

perquè la vostra recompensa és gran en el cel.

- Evangeli Mt 5,1-12a: Feliços els pobres en l'esperit

En les Benaurances de l'evangeli de hui, Jesús ens presenta els valors que han de guiar la nostra vida cristiana: la pobresa, la mansuetud, plorar amb els que ploren, la fam i set de ser justos, la misericòrdia, la netedat de cor, el treball per la pau, suportar la persecució per la causa de Crist i el seu regne. Valors contraris als poders d'este món, que no són els que ens han portat a formar part de la comunitat cristiana, sinó la pura gràcia de Déu que ha triat la debilitat del món, de manera que ningú puga gloriar-se davant de Déu (2 lect).

MEMÒRIES

Sant Valer, bisbe

Sant Valer [o Valeri], bisbe, cotitular de l'església parroquial de Russafa (València).

Bisbe de Saragossa, va firmar les actes del concili d'Elvira que es va reunir un dels primers anys del segle IV. La llegenda l'unix al diaca sant Vicent. Diuen que va morir a Anet (França) l'any 315, desterrat per causa de la fe. Les seues relíquies són venerades a Roda d'Isàbena. És patró de Saragossa.

Beat Manuel Domingo i Sol.

• F. Garcia Monforte: Beat Manuel Domingo i Sol.

Festa del Jesuset del Miracle a Alcoi.

• J.M. Bausset: L'Infant Jesús del Miracle (2015)

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del dia 29 de gener

1. A la ciutat d'Edessa, a Osroene, hui Turquia, sants màrtirs Sarbeli, prevere, i Bebaia, la seua germana, els quals, batejats pel sant bisbe Barsimeu, van patir el martiri per la seua fe en Crist. (c. 250)

2. A Roma, al cementeri Major de la via Nomentana, sants màrtirs Papies i Maur, soldats. (c. s. III).

3. A la ciutat de Perusa, a la regió hui italiana de l'Úmbria, sant Constanci, bisbe. (c. s. III)

4. A Antioquia de Síria, actualment Turquia, sants Juventí i Maximí, màrtirs, que van rebre la palma del martiri en temps de l'emperador Julià l'Apòstata. (363)

5. A Trèveris, ciutat de la Gàl·lia Bèlgica, hui a Alemanya, sant Valeri, segon bisbe que va governar esta seu (s. III ex.)

6. Prop d'Antioquia de Síria, a l'actual Turquia, sant Afraates, anacoreta, el qual, nascut i format entre els perses, va seguir les petjades dels mags i es va convertir al Senyor a Betlem. Es va retirar a Edessa, on va viure en una caseta fora de les muralles, i, més tard, amb la seua predicació i els seus escrits va defensar la fe catòlica contra els arrians. (c. 378)

7. A la Bretanya Menor, hui França, sant Gildas, anomenat el "Savi", abat, que va escriure sobre la ruïna de Bretanya, deplorant les calamitats del seu poble i increpant la maldat de prínceps i clergues. Va fundar l'abadia de Rhuys, al costat de la mar, i va morir a l'illa d'Houat. (570)

8. A la ciutat de Bourges, a Aquitània, actualment també França, sant Sulpici Sever, bisbe, de família de senadors de les Gàl·lies, la saviesa de les quals, ministeri pastoral i obstinació a restaurar la disciplina va enaltir sant Gregori de Tours. (591)

9. A Florència, ciutat de la regió de Toscana, a Itàlia, beata Vilana delle Botti, mare de família, la qual, després d'abandonar la vida mundana que portava, va vestir l'hàbit de les Germanes de l'Orde de Penitència de Sant Doménec i es va distingir per la seua assídua meditació de Crist crucificat, per la seua austeritat de vida i per sol·licitar almoina als carrers en favor dels pobres. (1361)

10. A la ciutat de Bialystok, a Polònia, beata Bolesława Maria Lament, verge, qui, en un difícil període de canvis polítics, va fundar la Congregació de Religioses Missioneres de la Sagrada Família, per a fomentar la unió dels cristians, ajudar els marginats i educar cristianament les jóvens. (1946)

28 de gener de 2023, dissabte: Sant Tomàs d'Aquino

Lectures del dia:

Lectura primera He 11,1-2.8-19

Esperava aquella ciutat que té Déu mateix com a arquitecte i constructor

Lectura de la carta als cristians hebreus

Germans, creure és posseir anticipadament els béns que esperem, és conéixer per davant allò que encara no veem. L'Escriptura ha guardat la bona memòria dels antics, perquè havien cregut. 

Gràcies a la fe, Abraham, cridat per Déu, va obeir i se'n va anar a la terra que havia de posseir en herència. Abraham va eixir sense saber on anava. Gràcies a la fe, residí en el país que Déu li havia promès com si fora un foraster, vivint en tendes igual que Isaac i Jacob, hereus com ell de la mateixa promesa. És que esperava aquella ciutat ben fonamentada, que té Déu mateix com a arquitecte i constructor. 

Gràcies a la fe, també Sara, que era estèril, obtingué la capacitat de fundar un llinatge, a pesar de la seua edat avançada; i és que va posar la confiança en el qui havia fet la promesa. Per això d'un sol home, Abraham, que ja estava a les portes de la mort, en nasqué una descendència tan nombrosa com les estreles del cel i com els grans d'arena de la vora de la mar.

Tots estos moriren en la fe, sense haver posseït allò que Déu els prometia, sinó contemplant-ho de lluny i saludant-ho, i confessant que eren estrangers i forasters en el país. Els qui parlen així indiquen clarament que busquen una pàtria. I si s'hagueren referit a la pàtria que ells havien abandonat, no els faltava l'avinentesa de tornar-hi. És clar, per tant, que aspiraven a trobar-ne una de millor, una pàtria celestial. Per això Déu no s'avergonyia d'anomenar-se el seu Déu, ja que els tenia preparada una ciutat. 

Gràcies a la fe, Abraham, posat a prova, va oferir el seu fill Isaac. I era el seu fill únic que oferia, el destinatari de la promesa. Déu havia dit d'ell: Per Isaac tindràs la descendència que portarà el teu nom. Però Abraham confiava que Déu seria prou poderós per a ressuscitar un mort. Per això recobrà el seu fill, com una prefiguració d'esta veritat.

Salm responsorial Lc 1,69-70.71-73a.73b-75 (R.: 68)

El Senyor ha suscitat un salvador poderós

en la casa de David, el seu servent,

com ho havia anunciat, de temps antic,

per boca dels seus sants profetes.

R. Beneït siga el Senyor, Déu d'Israel.

Ha visitat el seu poble.

És la salvació que ens deslliura dels enemics,

i de les mans dels qui ens volen mal,

per a fer manifest l'amor

als nostres pares,

i el record de l'aliança santa,

que jurà al nostre pare Abraham. R.

Prometent concedir-nos que, sense por,

lliures dels enemics, li donem culte

amb santedat i justícia tota la vida. R.

Al·leluia Jo 3,16

Déu estima tant el món,

que ha donat el seu Fill únic;

tots els qui creuen en ell tenen vida eterna. 

 

Evangeli Mc 4,35-41

¿Qui és este, que fins el vent i l'aigua l'obeïxen?

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Marc

Un dia, a poqueta nit, Jesús diu als deixebles: «Passem a l'altra vora».

Deixaren la gent, i se l'endugueren en la mateixa barca on es trobava. L'acompanyaven altres barques.

De colp s'alçà un temporal de vent tan fort que les ones es precipitaven dins de la barca i s'anava omplint. Jesús estava en popa, dormint amb el cap sobre un coixí. Ells el desperten i li diuen: «Mestre, ¿no veieu que ens afonem?»

Jesús es despertà, increpà el vent i digué a l'aigua: «Silenci! Calla!».

El vent va amainar i va seguir una gran bonança. Després els va dir: «¿Per què sou tan poregosos? ¿Encara no teniu fe?»

Ells, plens de gran temor, es preguntaven l'un a l'altre: «¿Qui és este, que fins el vent i l'aigua l'obeïxen?»

* * * * *

Sant Tomàs d'Aquino

Sant Tomàs d'Aquino, prevere i doctor de l'Església (mem. ob.).

Memòria de sant Tomàs d'Aquino, prevere de l'Orde de Predicadors i doctor de l'Església, que, dotat de gran intel·ligència, amb els seus discursos i escrits va comunicar als altres una extraordinària saviesa. Cridat a participar en l'II Concili Ecumènic de Lió pel papa beat Gregori X, va morir durant el viatge al monestir de Fossanova, a la regió italiana del Laci, el dia 7 de març, data en la qual, anys més tard, es van traslladar les seues restes a la ciutat de Tolosa, a França. (1274)


• J.M. Bausset: Sant Tomàs d'Aquino (2015)

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del 28 de gener

Sant Joan de Réome

2. Al monestir de Réome, al territori de Langres, a Nèustria, hui França, sant Joan, prevere, home totalment entregat a Déu, que va presidir una comunitat monàstica segons la Regla de sant Macari. (c. 554)

3. Commemoració de sant Jaume, eremita a Palestina, que es va amagar llarg temps en una tomba per a portar vida penitent. (s. VI)

4. A Conca, a la regió de Castella la Nova, sant Julià, bisbe, que va ser el segon pastor d'esta ciutat, una vegada recuperada de mans dels musulmans. Egregi pel seu estil de vida, es va distingir per repartir entre els pobres els béns de l'Església i treballar amb les seues mans per a obtindre el manteniment diari. (c. 1207)

5. Al monestir de Sant Frediano, prop de Pisa, a la regió italiana de Toscana, beat Bertomeu Aiutamicristo, religiós de l'Orde dels Camaldulencs. (1224)

6. Al lloc de Plévin, a la Bretanya Menor, a França, beat Julià Maunoir, prevere de l'Orde de la Companyia de Jesús, que per espai de quaranta-dos anys es va entregar a les missions populars per tots els llocs i llogarets del territori. (1683)

7. A la ciutat de Maokou, a la província de Guizhou, a la Xina, sants Àgueda Lin Zhao, verge, Jeroni Lu Tingmei i Llorenç Wang Bing, màrtirs, que, sent catequistes, en temps de l'emperador Wenzongxian van ser denunciats com a cristians i finalment decapitats. (1858)

8. A la ciutat de Daijiazhuang, a la província de Shandong, al sud de la Xina, sant Josep Freinademetz, prevere de la Societat del Verb Diví, que va treballar incansablement en l'evangelització d'aquella regió. (1908)

9. A Picassent, beata valenciana Maria Lluïsa Montesinos Orduña, verge seglar i màrtir (memòria a Planes). (1937)

10. Al camp de concentració de Kharsk, prop de Tomsk, a la regió de Sibèria, a Rússia, beata Olímpia (Olga) Bidà, verge i màrtir, de la Congregació de les Germanes de Sant Josep, que, per amor a Crist, durant la persecució antireligiosa va suportar tota classe de proves. (1952)

27 de gener de 2023, divendres

Lectures del dia:

Lectura primera He 10,32-39

Vau aguantar moltes lluites. No perdau esta valentia

Lectura de la carta als cristians hebreus

Germans, recordeu els vostres primers temps, quan, acabada de rebre la llum de la fe, vau aguantar tantes lluites i sofriments: uns vau ser insultats i maltractats públicament, d'altres vos vau fer solidaris dels qui sofrien tot això. Vau compartir les penes dels presos i, quan s'apoderaven dels vostres béns, ho véieu amb goig, sabent que teniu altres béns millors, que duren per sempre. Ara, per tant, no perdau esta valentia: vos espera una gran recompensa. Només sofrint amb constància podreu complir la voluntat de Déu i guanyar el que ell ha promés. Perquè «d'ací a un instant, només un instant, vindrà el qui ha de vindre, no tardarà; el just viurà perquè ha cregut», però «si es fa arrere, no em complauré en ell». Nosaltres, germans, no som dels qui es fan arrere i es perden, sinó dels qui se salven perquè han cregut.

Salm responsorial 36,3-4.5-6.23-24.39-40 (R.: 39a)

Confia en el Senyor i fes el bé,

habita la terra i guarda fidelitat;

el Senyor, la teua delícia,

omplirà l'anhel del teu cor.

R. És el Senyor qui salva els justos.

Encomana al Senyor els teus camins;

confia en ell, deixa'l fer:

farà brillar el teu dret com la llum,

la teua raó, com a ple migdia. R.

El Senyor guia els passos de l'home,

es complau en els seus camins;

si entropessa, no caurà,

perquè el Senyor li dona la mà. R.

És el Senyor qui salva els justos,

els empara en dies de perill.

El Senyor els ajuda i els deslliura,

els rescata dels malvats i els salva,

perquè confien en ell. R.

Al·leluia Cf. Mt 11,25

Vos enaltim, Pare,

Senyor del cel i de la terra,

perquè heu revelat als senzills

els misteris del Regne.

Evangeli Mc 4,26-34

Un home sembra el gra i, mentres dorm, la llavor creix sense que ell sàpia com

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Marc 

 

En aquell temps, Jesús deia a la gent: 

«Amb el Regne de Déu passa com quan un home sembra el gra en la terra: tant si dorm com si està despert, de nit i de dia, la llavor germina i creix sense que ell sàpia com. La terra, a soles, dona fruit: primer els brots, després les espigues i finalment el blat granat dins de les espigues. I, quan el gra ja està a punt, aquell home fa córrer la falç, perquè ha arribat el temps de la sega». 

Deia també: 

«¿A què podem comparar el Regne de Déu? ¿Quina paràbola li aniria bé? És com un gra de mostassa, que és la més menuda de totes les llavors de la terra, però, quan l'han sembrada, es posa a créixer i arriba a fer-se més gran que totes les plantes de l'hort, amb unes rames tan grans que les aus del cel poden fer niu en la seua ombra». 

Jesús els anunciava la Paraula amb moltes paràboles semblants, adaptant-se a la seua capacitat d'entendre. No els deia res sense paràboles, però en privat ho explicava tot als deixebles.

 

Per a meditar

Sant Jeroni (Catena aurea).

La llavor és la paraula divina, la terra el cor humà, i el son de l'home la mort del Salvador. La llavor creix dia i nit, perquè després del son de Crist en el sepulcre va germinar més i més en la fe el nombre dels creients, tant en la prosperitat com en l'adversitat, i es va desenvolupar amb les obres.

Sant Enric d'Ossó

Sant Enric d'Ossó i Cervelló (mem. ll. a les diòcesis de Sogorb-Castelló i Tortosa)

• F. Garcia Monforte: Sant Enric d'Ossó i Cervelló (Bisbat de Tortosa)
• J.M. Bausset: Sant Enric d'Ossó (2015)

Santa Àngela de Mèrici, verge (mem. ll.)

Va nàixer vers l'any 1470 a Desenzano, a l'antic domini de Venècia. Va prendre l'hàbit del tercer Orde franciscà i va reunir xiques que es dedicaren a les obres de caritat. L'any 1535 va fundar a Brèscia, sota el nom de santa Úrsula, una congregació femenina per a la instrucció cristiana de les xiques pobres. El seu institut va esdevenir precursor de les formes de vida religiosa moderna per la flexibilitat d'adaptació a les circumstàncies. Va morir l'any 1540.

Dia Internacional en Memòria de les Víctimes de l'Holocaust.

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del 27 de gener

2. Al lloc de Sora, a la regió també italiana del Laci, commemoració de sant Julià, màrtir, el qual, segons la tradició, va patir el sacrifici en temps de l'emperador Antoní. (c. s. II)

3. A Cenomanum, a la Gàl·lia Lugdunense, hui Le Mans, a França, sant Julià, considerat com el primer bisbe d'este lloc. (s. III)

4. A Mariana, a l'illa de Còrsega, commemoració de santa Devota, verge i màrtir. (c. 300)

5. Al monestir de Beuvoux, a la regió de Sisteron, a la Gàl·lia, actualment França, sant Marí, abat. (c. 550)

6. A Roma, a la basílica de Sant Pere, sepultura de sant Vitalià, papa, que va treballar incansable per la salvació del poble dels angles. (672)

7. A Tonnerre, a Borgonya, actual França, trànsit de sant Teodoric, bisbe d'Orleans, que va morir mentres viatjava a Roma, en peregrinació a la basílica dels apòstols. (1022)

8. Prop de la ciutat de Chartres, també a França, trànsit de sant Gilduí, diaca de l'església de Dol, a la Bretanya Menor, que designat bisbe quan era encara molt jove, es va considerar indigne i va renunciar a este honor davant del papa sant Gregori VII, i al seu retorn de Roma, malalt en arribar a esta regió, donà fi a la seua peregrinació terrestre. (1077)

9. A la ciutat de Thérouanne, de nou a França, beat Joan, bisbe, qui, sent canonge regular, va assumir la seu morinense, la qual va governar per més de trenta anys. Va resistir els simoníacs i va fundar huit monestirs de canonges i de monjos. (1130)

10. A Riva San Vitale, prop de Como, a Suïssa, beat Manfred Settala, prevere i eremita. (1217)

11. A Angers, a França, beata Rosalia du Verdier de la Sorinière, verge del monestir del Calvari de la mateixa ciutat i màrtir, que va ser guillotinada durant la Revolució Francesa, per odi a la religió cristiana. (1794)

12. Beat Pau Josep Nardini (Speyer, Alemanya 1821-1862). Sacerdot diocesà, fundador de la Congregació de les Franciscanes Pobres de la Sagrada Família.

13. Prop de Mengo, a Uganda, passió de sant Joan Maria, anomenat "Muzeo" o "Ancià" per raó de la seua maduresa espiritual. Era servidor del rei i, convertit al cristianisme, en temps de persecució, no va voler fugir, sinó que va confessar espontàniament la seua fe en Crist davant del primer ministre del rei Mwenga, per la qual cosa va morir decapitat. Va ser l'última víctima d'aquella persecució. (1887)

14. A la vila de Gilet, a la província de València, a Espanya, sant Enric d'Ossó i Cervelló, prevere, que va fundar la Companyia de Santa Teresa de Jesús, per a la formació de les jóvens, però, obligat després a deixar esta institució, va passar la resta dels seus anys en un convent dels Germans Menors. (1896)

15. A la ciutat de Kaunas, a Lituània, beat Jordi Matulaitis, bisbe de Vílnius i més tard enviat apostòlic a Lituània, fundador de la Congregació de Clergues Marians i la Congregació de Germanes Pobres de la Immaculada Concepció de la Santíssima Mare de Déu. (1927)