DIMARTS DE LA SETMANA VII DEL TEMPS ORDINARI / II
Demaneu i no rebeu, perquè demaneu amb mala intencióLectura de la carta de sant JaumeGermans meus, ¿d'on venen les baralles i les disputes entre vosaltres? ¿No venen dels desigs combatius que teniu dins de vosaltres? Desitgeu coses que no teniu; arribeu a matar perquè envegeu coses que no podeu aconseguir; i, per això, disputeu i vos baralleu. Però no teniu perquè no demaneu. O bé demaneu i no rebeu, perquè demaneu amb mala intenció, per a satisfer les vostres passions.Infidels! ¿No sabeu que l'amistat amb el món és enemistat amb Déu? El qui vol ser amic del món es torna enemic de Déu.L'Escriptura diu que Déu estima amb enveja l'esperit que ha fet habitar en nosaltres. ¿Vos penseu que ho diu perquè sí? Però ens dona una gràcia més gran encara. Per això diu l'Escriptura: «Déu planta cara als arrogants, però als humils els concedix la seua gràcia».Per tant, sotmeteu-vos a Déu; resistiu al diable i vos fugirà. Acosteu-vos a Déu, i Déu s'acostarà. Llaveu-vos les mans, pecadors; purifiqueu els vostres cors, hipòcrites. Sentiu la vostra misèria, poseu-vos de dol i ploreu. Convertiu el vostre riure en dol i la vostra alegria en tristor. Humilieu-vos davant del Senyor, i ell vos enaltirà.
¿Qui em donarà ales de colomaper a volar i trobar repòs?Fugiria lluny i viuria al desert.R. Posa't en mans del Senyor,que et cuida i t'alimenta.Buscaria de pressa un cobertcontra la tempestat i el temporal.El Senyor els dispersai confon les seues llengües. R.He vist a la ciutatviolència i discòrdia;ronden la muralla dia i nit. R.Posa't en mans del Senyor,que et cuida i t'alimenta.Mai donarà al just un malestar. R.
Déu em guarde de gloriejar-me en resque no siga la creu de nostre Senyor Jesucrist.En ella, el món està crucificat per a mi i jo per al món.
El Fill de l'home serà entregat...Si algú vol ser el primer, que es faça el servidor de tots᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Marc
En aquell temps, Jesús i els deixebles travessaven Galilea, però Jesús no volia que ho sabera ningú, perquè anava instruint els seus deixebles. Els deia: «El Fill de l'home serà entregat en mans dels hòmens, i el mataran; però, una vegada mort, ressuscitarà al cap de tres dies». Ells no entenien què volia dir, però tenien por de fer-li preguntes.
Arribaren a Cafarnaüm i, una volta en casa, els va preguntar: «¿Què discutíeu pel camí?» Però ells callaven, perquè pel camí havien discutit quin d'ells era el més important. Jesús es va assentar, cridà els Dotze i els digué: «Si algú vol ser el primer, que es faça el darrer de tots i el servidor de tots». Després va fer vindre un xiquet, el posà al mig, el va agarrar al braç i els va dir: «Qui acull u d'estos xiquets en nom meu, m'acull a mi, i qui m'acull a mi, no m'acull a mi, sinó al qui m'ha enviat».
La persecució dels cristians a Mèxic fou especialment dura en 1927. Cristòfol Magallanes era un rector que oferí la seua parròquia per a establir-hi el seminari de Guadalajara i hi formà, amb fruits abundants, els clergues. Morí demanant a Déu que la seua sang servira per a la unió dels seus germans mexicans.
Al carrer de Morvedre, a València, comencen les festes al Santíssim Crist de la Fe
- Carles Salvador: Història de la imatge del Sant Crist de la Fe (1951).
- Carles Salvador: Santíssim Crist de la Fe! (poema de 1952).
- Carles Salvador: El Crist de la Fe i la Verge de Copacavana (1953).
- Associació Santíssim Crist de la Fe.
Dia Mundial de la Diversitat Cultural pel Diàleg i el Desenvolupament
MARTIROLOGI ROMÀ
Elogis del 21 de maig
Sants Cristòfol Magallanes, prevere, i companys, màrtirs,* que, perseguits en diverses regions de Mèxic en odi al nom cristià i a l'Església catòlica, per haver confessat fidelment a Crist Rei van aconseguir la corona del martiri. (1927)
*Els noms són els següents: Romà Adame, Rodrigo Aguilar, Juli Álvarez, Lluís Batis Sáinz, Agustí Caloca, Mateu Correa, Atilà Cruz, Miquel de la Mora, Pere Esqueda Ramírez, Margarit Flores, Josep Isabel Flores, David Galván, Pere Maldonado, Jesús Méndez, Justí Orona, Sabas Reyes, Josep Maria Robles, Toribi Rom, Genar Sánchez Delgadillo, Tranquil·lí Ubiarco i David Uribe, preveres; i Manuel Morales, Salvador Lara Puente i David Roldán Lara, laics.
2. A Mauritània, al territori de l'actual Algèria, sant Timoteu, diaca i màrtir. (s. inc.)
3. A Cesarea de Capadòcia, actualment Turquia, sant Polieucte, màrtir. (s. inc.)
4. Commemoració dels sants i santes màrtirs que a Alexandria d'Egipte, en temps de l'emperador Constanci, el bisbe arrià Jordi va ordenar, amb gran crueltat, matar o desterrar durant els sagrats dies de Pentecosta. (357/358)
5. A Gwened [Vannes], a la Bretanya Menor, hui França, commemoració de sant Patern, bisbe, de qui es conta que en este dia va ser ordenat per a la seu episcopal, en el concili provincial reunit per sant Perpetu de Tours en este mateix lloc. (c. 460-490)
6. A la ciutat de Niça, a la Provença, de nou a la França actual, sant Hospici, ermità, home d'admirable esperit de penitència, que va predir l'arribada dels longobards. (c. 581)
Este solitari (s. VI) va predir una invasió dels llombards si la Gàl·lia no feia penitència. Quan la invasió fou efectiva, es lliurà a la predicació de la fe entre els nouvinguts.
7. A Èvora, lloc de Lusitània, hui Portugal, sant Manci, màrtir. (s. VI)
8. A Viena del Delfinat [Vienne], al territori de Borgonya, actualment França, sant Teobald, bisbe, que durant quaranta-quatre anys va honrar aquella seu amb el seu insigne exemple de caritat i pietat. (1001)
9. A Turku, lloc de Finlàndia, sant Hemming, bisbe, que, inflamat pel zel pastoral, va restaurar la disciplina en esta Església amb l'inici d'un sínode, va afavorir els estudis dels clergues, va donar major decòrum al culte diví i va promoure la pau entre els pobles. (1366)
10. Enfront de Rochefort, a la costa de França, beat Joan Mopinot, de l'Orde dels Germans de les Escoles Cristianes i màrtir, que durant la Revolució Francesa, per ser religiós, va ser detingut i tancat en una sòrdida embarcació, on va morir malalt de pesta. (1794)
11. A Marsella, ciutat de la Provença, també a França, sant Carles Eugeni de Mazenod, bisbe, que va fundar els Missioners Oblats de Maria Immaculada, per a evangelitzar els pobres, i durant prop de vint-i-cinc anys va il·lustrar infatigablement l'Església amb les seues virtuts, la seua labor, els seus sermons i els seus escrits. (1861)
12. Beat Manuel Gómez González (Três Passos, el Brasil, 1877-1924) Sacerdot diocesà, missioner al Brasil, màrtir.
13. Beat Adili Daronch (Três Passos, el Brasil, 1908-1924), màrtir, escolà del beat Manuel Gómez González.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada