20 de maig de 2024, dilluns: Maria, Mare de l'Església

Dilluns després de Pentecosta

BENAURADA VERGE MARIA, MARE DE L'ESGLÉSIA

Memòria

Es reprén el temps ordinari

Memòria de la benaurada Verge Maria, mare de l'Església, a qui Crist va encomanar els seus deixebles per tal que, perseverant en l'oració a l'Esperit Sant, cooperaren en l'anunci de l'Evangeli (elog. del Martirologi Romà).

Lectura primera Gn 3,9-15.20

Mare de tots els qui viuen

Lectura del llibre del Gènesi

Després que Adam hagué menjat el fruit de l'arbre, el Senyor Déu el cridà i li digué: «On estàs?» Ell li respongué:  «He sentit que vos passejàveu pel jardí i, com que vaig nu, he tingut por i m'he amagat». Li digué el Senyor Déu: «¿Qui t'ha fet saber que anaves nu? ¿És que has menjat del fruit de l'arbre que jo t'havia prohibit?» L'home va respondre: «La dona que has posat al meu costat m'ha oferit el fruit de l'arbre, i n'he menjat». El Senyor Déu digué a la dona: «¿Per què has fet això?» Ella li respongué: «És que la serp m'ha enganyat i n'he menjat».

El Senyor Déu digué a la serp: «Ja que has fet això, seràs la més maleïda de totes les bèsties i de tots els animals salvatges. Et desplaçaràs sobre el ventre i menjaràs pols tota la vida. Posaré enemistat entre tu i la dona, entre el teu llinatge i el d'ella. Ell t'atacarà al cap, i tu l'atacaràs al taló».

L'home donà a la seua dona el nom d'Eva, perquè ella ha sigut la mare de tots els qui viuen.

O bé:

Lectura primera Fets 1,12-14

Tots ells eren constants i unànimes en la pregària,

amb Maria, la mare de Jesús

Lectura dels Fets dels Apòstols

Després de vore com Jesús era portat al cel, els apòstols se'n tornaren a Jerusalem des de la muntanya de les Oliveres, que està prop de la ciutat, a la distància que es permetia recórrer en dissabte. 

Entraren a la ciutat i pujaren a la sala de la casa on es reunien. Eren Pere, Joan, Jaume, Andreu, Felip, Tomàs, Bertomeu, Mateu, Jaume, fill de d'Alfeu, Simó el Zelós, i Judes, fill de Jaume. Tots ells eren constants i unànimes en la pregària, juntament amb les dones, amb Maria, la mare de Jesús, i amb els germans d'ell.

Salm responsorial 86,1-2.3 et 5.6-7; (R.: 3)

El Senyor té el palau al mont sant,

i estima més els portals de Sió

que totes les viles de Jacob.

R. S’han dit de tu, ciutat de Déu, oracles gloriosos.

S’han dit de tu, ciutat de Déu,

oracles gloriosos:

Diuen d’ella:

«És l’Altíssim mateix qui l’ha fundada;

este i aquell altre són fills de Sió.» R.

El Senyor escriu en el llibre dels pobles:

«Fill de Sió.»

I cantaran mentres dansen:

«¡De tu brollen totes les meues fonts!» R.

Al·leluia

Oh feliç, Verge Maria, que heu infantat el Senyor;

oh santa Mare de l’Església,

que manteniu viu en el vostre cor

l’Esperit del vostre Fill, Jesucrist.

Evangeli Jo 19,25-34

Ací tens el teu fill. Ací tens ta mare

 Lectura de l'evangeli segons sant Joan

Vora la creu de Jesús estaven sa mare, la germana de sa mare, Maria la de Cleofàs, i Maria Magdalena. Jesús va vore sa mare i, al costat d'ella, el deixeble que ell preferia, i digué a sa mare: «Dona, ací tens el teu fill». Després digué al deixeble: «Ací tens ta mare». I, des d'aquella hora, el deixeble la va acollir en sa casa.

Després d'això, Jesús, sabent que ja tot havia culminat, per a que s'acabara de complir l'Escriptura, digué: «Tinc set». Hi havia allí un gerró ple de vinagre. Els soldats lligaren a una canya d'hisop una esponja embeguda de vinagre i li l'acostaren a la boca. Jesús, després de tastar el vinagre, digué: «Tot s'ha complit». I, inclinant el cap, expirà.

Era la vespra de la Pasqua, i els jueus no volien que els cossos quedaren en les creus durant el dissabte, i més perquè aquell dissabte era un dia molt solemne. Per això demanaren a Pilat que trencaren les cames dels crucificats i retiraren els cossos. 

Els soldats hi anaren i trencaren les cames del primer i, després, de l'altre que havia sigut crucificat amb Jesús. Però, quan arribaren a Jesús i comprovaren que ja era mort, no li trencaren les cames, sinó que u dels soldats li travessà el costat amb una llança, i a l'instant en va eixir sang i aigua.

* * * * *

Santa Maria, Mare de l'Església (mem. ob.)

Per decisió del papa Francesc, pel decret Ecclesiæ Mater, de l’11 de febrer de 2018, esta commemoració se celebra el dilluns després de Pentecosta.

• La paraula del dia: marededéu (AVL)

 * * * * *

Sant Bernadí de Siena, prevere (mem.).

Sant Bernadí de Siena

Sant Bernadí de Siena, prevere de l'Orde dels Germans Menors, que amb la paraula i l'exemple va anar evangelitzant per pobles i ciutats la gent d'Itàlia i va difondre la devoció al santíssim Nom de Jesús, perseverant infatigablement en l'ofici de la predicació, amb gran fruit per a les ànimes, fins al dia de la seua mort, que va succeir a L'Aquila, lloc de la regió italiana dels Abruços. (1444)

• J.M. Bausset: Sant Bernardí de Siena (2015)

Aniversari de l'ordenació episcopal del papa Francesc (1992)

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del dia 20 de maig

2. Commemoració de santa Lídia de Tiatira, qui, tractant en porpra, a Filipos, a Macedònia, hui Grècia, va ser la primera que va creure en l'Evangeli en escoltar la predicació de l'apòstol sant Pau. (s. I)

3. A Òstia Tiberina, a l'actual regió italiana del Lazio, santa Àurea, màrtir. (s. in.)

4. A Nimes, a la Gàl·lia Narbonense, França en l'actualitat, sant Baldiri [o Boi], màrtir. (s. in.)

5. A Egea, lloc de Cilícia, actual Ayaº a Turquia, sant Taleleu [o Tal·leleu], màrtir. (s. III)

6. A Càller, a la regió italiana de Sardenya, sant Lucífer, bisbe, el qual, valent defensor de la fe nicena, va patir moltes persecucions per part de l'emperador Constanci, i va ser enviat a l'exili. Tornat finalment a la seua seu, va morir com a confessor de Crist. (370)

7. A Tolosa, a la Gàl·lia Narbonense, hui França, sant Hilari, bisbe, que va alçar una xicoteta basílica de fusta sobre el sepulcre de sant Saturní, el seu predecessor. (c. 400)

8. A Bourges, població d'Aquitània, també a la França actual, sant Austregisil, bisbe, que es va mostrar com a ministre de caritat, sobretot entre els pobres, els òrfens, els malalts i els condemnats a mort. (c. 624)

9. A Brescia, ciutat de Llombardia, a Itàlia, sant Anastasi, bisbe. (s. VII)

10. A Pavia, també a la mateixa regió de Llombardia, sant Teodor, bisbe, que va patir l'exili durant la terrible guerra entre francs i longobards. (c. 785)

11. A Castagneto, lloc de Toscana, de nou a Itàlia, beat Guiu della Gherardesca, ermità. (c. 1134)

12. A Perusa, a la regió també italiana de l'Úmbria, beata Coloma (Àngela), verge de l'Orde de Penitència de Sant Doménec, que va maldar per pacificar la ciutat, que estava dividida en faccions. (1501)

13. A Seül, ciutat de Corea, sant Protasi Chong Kuk-bo, màrtir, que va tornar de nou a la fe cristiana que havia abandonat anteriorment i la va professar fins a la mort en la presó, enmig de cruels tortures. (1839)

14. Beata Josepa Hendrina Stenmanns (Stevl, Holanda 1852-1903). Religiosa i cofundadora de la Congregació de les Serventes de l'Esperit Sant.

15. Al poble de Botticino Sera, prop de Brescia, a Itàlia, beat Arcàngel Tadini, prevere, que va treballar amb obstinació pels drets i la dignitat dels obrers, i va fundar la Congregació de Religioses Obreres de la Santa Casa de Natzaret, dedicada de manera particular a la justícia social. (1912)

16. A Milà, a la regió de Llombardia, de nou a Itàlia, beat Lluís Talamoni, que va exercir el seu ministeri amb extraordinària dedicació i amb una eficaç participació en les dificultats de la societat del seu temps; va fundar també la Congregació de Germanes de la Misericòrdia de Sant Gerard. (1926)

17. Beata Maria Crescència Pérez (1897- Vallenar, Xile 1932). Religiosa de la Congregació de les Filles de Maria Santíssima de l'Hort. († 1932)