1 de maig de 2024, dimecres: Sant Josep Obrer

DIMECRES DE LA SETMANA V DE PASQUA

Lectura primera Fets 15,1-6

Decidiren que pujaren a Jerusalem

a tractar d'esta qüestió

Lectura dels Fets dels Apòstols

En aquells dies, uns que havien baixat de Judea ensenyaven als germans d'Antioquia que, si no se circumcidaven d'acord amb la Llei de Moisès, no podien salvar-se. Açò va portar un conflicte i una discussió tan viva de Pau i Bernabé amb ells, que decidiren que Pau i Bernabé, amb alguns més, pujaren a Jerusalem per a tractar d'esta qüestió amb els apòstols i els preveres.

Enviats, per tant, per la comunitat d'Antioquia, passaren per Fenícia i per Samaria, i parlaven de la conversió dels qui no eren jueus. Tots els germans se n'alegraven immensament. 

Quan arribaren a Jerusalem, els va acollir la comunitat amb els apòstols i els preveres, i contaren tot el que Déu havia fet amb d'ells. Però alguns antics fariseus que s'havien fet creients van alçar-se a dir que els no jueus havien de passar per la circumcisió i que calia imposar-los l'observança de la Llei de Moisès. I els apòstols i els preveres es reuniren per a estudiar la qüestió.

Salm responsorial 121,1-2.3-4.5 (R.: cf. 1)

Quina alegria quan em van dir:

«Anem a la casa del Senyor».

Ja han arribat els nostres peus

a la teua porta, Jerusalem.

R. Anem amb alegria a la casa del Senyor.

O bé: 

 

Al·leluia.

Jerusalem, ciutat ben construïda,

conjunt harmoniós;

allà pugen les tribus,

les tribus del Senyor,

a complir l'aliança d'Israel,

a alabar el nom del Senyor. R.

Allí estan els tribunals de justícia,

els tribunals del palau de David. R.

Al·leluia Jo 15,4a.5b

Estigueu en mi, i jo en vosaltres,

diu el Senyor.

Qui està en mi dona molt de fruit.

Evangeli Jo 15,1-8

Qui està en mi i jo en ell dona molt de fruit

 Lectura de l'evangeli segons sant Joan 

 

En aquell temps, Jesús va dir als seus deixebles:

«Jo soc el cep verdader, i mon Pare és el vinyater. El sarment que no dona fruit en mi, el Pare el talla, però el que dona fruit, l'esporga perquè en done encara més. Vosaltres ja esteu nets gràcies a la paraula que vos he anunciat.

Estigueu en mi i jo en vosaltres. Si un sarment no està en el cep, no pot donar fruit; igualment, tampoc vosaltres en podeu donar si no esteu en mi.

Jo soc el cep i vosaltres els sarments. Qui està en mi i jo en ell dona molt de fruit, perquè sense mi no podeu fer res. Al qui no està mi, el tiren fora, com al sarment, i s'asseca. Després l'arrepleguen, el llancen al foc i crema. Si esteu en mi, i la meua paraula queda en vosaltres, podreu demanar tot el que voleu, i ho tindreu.

La glòria del meu Pare és que doneu molt de fruit per ser deixebles meus». 

• Missa d'À Punt: Pregària per a ser un sarment unit al cep.

1 de maig

SANT JOSEP OBRER

Memòria lliure

L'evangeli d'esta memòria és propi.
La primera lectura és de la fèria corresponent del temps pasqual.

Al·leluia Salm 67,20

Beneït siga el Senyor dia a dia;

Déu ens porta, ell ens salva.

Evangeli Mt 13,54-58

¿No és el fill del fuster?

 Lectura de l'evangeli segons sant Mateu

En aquell temps, Jesús arribà a Natzaret, el seu poble, i es va posar a ensenyar en la seua sinagoga. La gent es deia estranyada: «¿D'on li venen este saber i el poder de fer miracles? ¿No és el fill del fuster? Sa mare, ¿no és aquella que es diu Maria? Els seus germans, ¿no es diuen Jaume, Josep, Simó i Judes? I les seues germanes, ¿no viuen totes entre nosaltres? ¿D'on li ve tot això?» I s'escandalitzaven d'ell.

Jesús els digué: «Els profetes només són mal rebuts en el seu poble i entre els de sa casa». Allí no va fer molts miracles, perquè no creien en ell.

* * * * *

Comença el mes de Maria

Sant Josep, obrer (mem. ll.)

• J. M. Díaz Rodelas: Josep, el fuster de Natzaret (2018)
• Sant Josep (Cercapou)

Aniversari de la mort del cardenal Agustí Garcia-Gasco i Vicente, arquebisbe, emèrit de València (2011)

Dia del Treball

• Salvador Giménez, bisbe valencià: Davant de l'1 de maig: saber i actuar (2019)
• Salvador Giménez, bisbe valencià: Dia dels Treballadors (2018)

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis de l'1 de maig

Sant Josep Obrer, el fuster de Natzaret, que amb la seua laboriositat va proveir la subsistència de Maria i de Jesús i va iniciar el Fill de Déu en els treballs dels hòmens. Per esta raó, en el dia de hui, en el qual se celebra la festa del treball en moltes parts del món, tots els obrers cristians honren a sant Josep com a model i patró seu.

2. Commemoració de sant Jeremies, profeta, que va viure en temps de Joaquim i Sedecies, reis de Judà. Va profetitzar la ruïna de la Ciutat Santa, així com la deportació del poble, i va patir moltes persecucions a causa d'això, per la qual cosa és considerat per l'Església com a figura del Crist sofrent. Va predir, a més, que la nova i eterna Aliança aconseguiria la seua plenitud en el mateix Crist Jesús; més encara, que, per mitjà d'Ell, Déu Pare totpoderós escriuria la seua llei en el cor dels fills d'Israel, a fi que Ell mateix fora el seu Déu i ells foren el seu poble.

3. A la regió de Viviers, a la Gàl·lia, hui França, sant Andèol [o Aniol] del Vivarés, màrtir. (s. inc.)

4. A Hispània meridional, commemoració de sant Torquat, bisbe d'Acci (Guadix), i altres sis bisbes més, que es van establir en diferents ciutats: Tesifont [o Ctesifon], bisbe de Bergi (Berja); Hesiqui [o Isici], bisbe de Carcere (Carcesa); Indaleci, bisbe d'Urci (Almeria); Segon [o Secund], bisbe d'Abula (Abla); Eufrasi, bisbe d'Iliturgi (Andújar), i Cecili, bisbe d'Illiberis (Elvira). (s. III/IV)

• Els set barons apostòlics

5. A Auxerre, de la Gàl·lia, hui França, sant Amador, bisbe, que va treballar amb obstinació per a extirpar de la seua ciutat les supersticions dels pagans i va instituir el culte dels sants màrtirs. (418)

6. A Aush, població d'Aquitània, també a França, sant Orenci, bisbe, que es va esforçar a erradicar de la seua ciutat els costums pagans i a procurar la pau entre els romans i el rei visigot de Tolosa. (c. 440)

7. A la Bretanya Menor, de nou a França, sant Brioc, bisbe i abat, natural de Càmbria, que va fundar un monestir a la costa armòrica de Bretanya, posteriorment elevat a la dignitat de seu episcopal. (c. 500)

8. A Saint-Maurice d'Agaune (Valais), lloc de Rècia, hui Suïssa, sepultura de sant Segimon, rei dels burgundis, el qual, convertit de l'heretgia arriana a la fe catòlica, va instituir en eixe lloc una comunitat de monjos que havia d'entonar sense interrupció la salmòdia davant dels sepulcres dels màrtirs, expiant amb penitència, llàgrimes i dejunis els delictes comesos, i va trobar la mort a la regió d'Orleans, on va ser llançat a un pou pels seus enemics. (524)

9. En una illa de la Bretanya Menor, actualment França, sant Marcuf, ermità, després monjo i abat del monestir de Nanteuil. (c. 558)

10. A Llanelwy, a Càmbria, hui el Regne Unit, sant Asaf, abat i bisbe de la seu que més tard va portar el seu nom. (s. VI ex.)

11. A Gap, a la regió de Provença, a França, sant Arigi, bisbe, que es va distingir per la seua paciència en les adversitats, pel seu zel a enfrontar-se als simoníacs i per la seua caritat envers els monjos que havien sigut enviats des de Roma per a evangelitzar Anglaterra. (604)

12. A la regió de Montalban [Montauban], a la Gàl·lia Narbonense, de nou a França, mort de sant Teodard, bisbe de Narbona, que va restaurar l'església catedral d'esta seu, va sobreeixir pel seu diligent magisteri i, finalment, minat per la malaltia, va morir en un monestir, rendint la seua ànima a Déu. (893)

13. A Fossombrone, del Picé, actual regió de les Marques, a Itàlia, beat Aldebrand, bisbe, insigne per la seua austeritat de vida i pel seu esperit apostòlic. (1170)

14. A Arouca, a Portugal, beata Mafalda, verge, filla del rei Sanç I, que després de quedar lliure d'un contracte matrimonial prèviament acordat, es va fer monja i va introduir en el seu monestir la reforma cistercenca. (1257)

15. A Montaione, lloc de Toscana, a Itàlia, beat Vivald (o Ubald) de San Geminiano, ermità del Tercer Orde Regular de Sant Francesc, insigne per la seua vida d'austeritat, de paciència i de caritat en la cura dels malalts. (c. 1320)

16. A Castello di Valle d'Ístria, a Ístria, hui Croàcia, beat Julià Cesarello, prevere de l'Ordre dels Germans Menors, la vida del qual va ser un continu peregrinar per llogarets i places, sembrant la paraula de Déu i esforçant-se a aplacar els enfrontaments entre les faccions ciutadanes. (c. 1349)

17. A Forlí, lloc d'Emília-Romanya, a Itàlia, sant Pelegrí Laziosi, religiós de l'Orde dels Servents de Maria, que, des de la seua dedicació a la Mare de Déu, es va distingir pel seu amor a Jesucrist i per la seua sol·licitud cap als pobres. (1345)

18. A Le Moncel, a la regió de Beauvais, a França, beata Petronil·la [o Peronella], verge, primera abadessa del monestir de les Clarisses d'aquell lloc (1355).

19. A Roma, mort del papa sant Pius V, la memòria del qual se celebra el dia 30 d'abril. (1572)

20. Al llogaret de Son-Tay, a Tonquín, hui Vietnam, sant Agustí Schoeffler, prevere de la Societat de Missions Estrangeres de París i màrtir, el qual, empresonat després d'haver exercit durant tres anys el seu ministeri, per orde de l'emperador Tu Duc, va ser finalment decapitat en un paratge denominat Cinc Jovades, i va obtindre així la gràcia del martiri que cada dia havia demanat a Déu. (1851)

21. Prop de la ciutat de Nam Dinh, també a Tonquín, sant Joan Lluís Bonnard, prevere de la mateixa Societat de Missions Extragueres de París, que, condemnat a mort per haver batejat vint-i-cinc xiquets, va aconseguir la corona del martiri en ser decapitat. (1852)

22. A Milà, a Itàlia, sant Ricard (Hermini Felip) Pampuri, que, després d'haver exercit generosament en el món la seua professió de metge, va ingressar en l'Orde Hospitalari de Sant Joan de Déu, i al cap de quasi dos anys va descansar piadosament en el Senyor. (1928)

23. A la ciutat de Vladímir, a Rússia, beat Clement Septyckyj, prevere i màrtir, superior del monestir de monjos Estudites d'Univ, que durant el règim hostil a Déu va perseverar en la fe, i va meréixer el seu estatge en el santuari del cel. (1951)