28 de febrer de 2021: Diumenge II de Quaresma

Sant Romà, abat

Lectures del dia (AVL).

En este diumenge se'ns anticipa el misteri de Crist ressuscitat i glorificat a la dreta del Pare. Així va ocórrer en el misteri de la transfiguració que ens presenta l'evangeli: "Per la creu, a la llum". Déu va entregar al seu Fill a la mort per nosaltres (cf. segona lectura); però la passió és el camí de la resurrecció (prefaci). Així hem de viure el misteri de la creu sempre, i de manera especial en estos dies de Quaresma, plens d'esperança en què un dia també ressuscitarem. En participar en l'eucaristia del cos gloriós de Crist, ens fem partícips ja dels béns eterns del cel (cf. oració després de la comunió).

• La transfiguració (Marc 9,2-10) (laparaula.com)

Sant Hilari, papa.

Natural de Sardenya, era diaca i home de confiança del papa sant Lleó I, que el 449 el va enviar com a llegat seu al concili (Latrocini) d'Efes. Ací es va negar a signar la deposició de sant Flavià, patriarca de Constantinoble. Tement les ires dels seus adversaris, Hilari va marxar d'amagat, emportant-se l'apel·lació que Flavià adreçava a sant Lleó. Va succeir sant Lleó en la seu de Pere a finals de l'any 461. El seu mèrit consistix principalment en la ferma defensa dels drets de l'Església en matèria de disciplina i jurisdicció. Tenia especial devoció per sant Joan Evangelista, perquè li atribuia el fet d'haver-se salvat dels perills que havia patit en el Latrocini d'Efes. Va morir el 29 de febrer de l'any 468, i va ser enterrat a Sant Llorenç Extramurs. [font]

Sant Romà, abat.

Originari de la Gàl·lia, després d’entrar de monjo a l’abadia d’Ainay (Lió), a 35 anys es retirà a la vida eremítica al Mont Jura (Alps francesos, on ara hi ha una gran estació d’esquí). El silenci i la contemplació d’aquelles muntanyes van atraure companys amb els quals fundà l’abadia de Condat. I com que ja no hi cabien fundà la de Leuconne. Instaurà una autoritat compartida amb el seu germà Lupicini, també monjo, que si bé també arribà a la santedat, feia més difícil que d’altres monjos hi arribaren pel seu excessiu rigor.

Aleshores, Romà havia d’intervenir per a endolcir les penitències i tot tornava a la normalitat. El rigor, Romà, l’exercia amb els prínceps i nobles que s’excedien amb la seua autoritat envers els seus súbdits. Després dels companys vingueren les companyes, per a les quals fundarà, amb la seua germana, el monestir femení de La Beaume. Sembla que va morir cap al 460.

► “Per Sant Romà, la neu al pla”.

Venerable Jean-Claude Colin, fundador de la Societat de Maria o Pares Maristes.