22 de maig de 2022, Diumenge VI de Pasqua

 Lectures del dia (AVL):

- Fets 15, 1-2. 22-29. L’Esperit Sant i nosaltres hem decidit no imposar-vos cap més càrrega que estes indispensables

- Sal 67 (66), 2-3.5.6 i 8 (R.: 4). Que vos alaben les nacions, Déu nostre,
                                                    que vos alaben tots els pobles alhora

- Ap 21, 10-14. 22-23. Em feu veure la ciutat santa que baixava del cel

- Jo 14, 23-29. L’Esperit Sant vos farà recordar tot el que jo vos he dit

S'acosta el moment en què Jesús Ressuscitat pujarà al cel. Però, ja que Jesús ens estima, no ens deixarà sols enmig del món. Seguirà amb nosaltres d'una manera nova però no menys real que l'anterior. Promet fer estatge en els qui l'estimen i guarden la seua Paraula. Després promet als apòstols que l'Esperit Sant que enviarà el Pare els anirà ensenyant tot i recordant tot el que Jesús els va dir (Ev.). Esta certesa és la que farà a la comunitat de Jerusalem, amb els apòstols al capdavant, dir amb plena seguretat: «L'Esperit Sant i nosaltres hem decidit...» (1 lect.). Crist ens deixa la seua pau per sempre. És la pau que va brollar del sacrifici de la creu i que brolla de l'altar per a tots nosaltres cada vegada que celebrem el misteri de l'eucaristia.

Santa Quitèria, verge i màrtir, titular de les esglésies parroquials de Toràs i de la Torre d'en Doménec, patrona d'Almassora, Calles, Tírig, Toràs i la Torre d'en Doménec.

• Enrique Beltrán Ballester: Santa Quitèria, qui va ser i qui és? (en La tertúlia del Portal: 2005/2011, Universitat Jaume I, Castelló de la Plana 2012, pp. 189-193).
• J.M. Bausset: Santa Quitèria (2015)

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del 22 de maig

Santa Joaquima de Vedruna, mare de família, que a Barcelona, va educar piadosament els seus nou fills i, una vegada viuda, va fundar l'Institut de Germanes Carmelites de la Caritat. Va suportar amb ànim tranquil tota classe de sofriments fins a la seua mort, que va ocórrer per contagi del còlera. (1854)

• J.M. Bausset: Santa Joaquima de Vedruna (2015)

Santa Rita de Càssia

 Santa Rita, religiosa, que, casada amb un home violent, va tolerar pacientment les seues crueltats i va aconseguir reconciliar-lo amb Déu. Després de morir el seu marit i els seus fills, va ingressar en el monestir de l'Orde de Sant Agustí a Càssia, lloc de l'Úmbria, a Itàlia, i va donar a tots un exemple sublim de paciència i compunció. (c. 1457)

Llauradora casada amb un home brutal que fou assassinat, obtingué la gràcia -aparentment impossible- que els dos fills no es vemjaren. Després d'haver sofrit molt, trobà la pau eterna en 1457.

3. A Àfrica, sants Cast i Emili, màrtirs, els quals, segons escriu sant Cebrià, encara que vençuts en una primera batalla, el Senyor els va restituir victoriosos en un segon combat, perquè anaren més forts enfront de les flames, davant les quals havien cedit la primera vegada, i finalment van consumar el seu sacrifici pel foc. (203)

4. A Gumenek, a la regió del Pont, hui Turquia, sant Basilisc, bisbe i màrtir. (s. IV)

5. A la regió italiana de Còrsega, commemoració de santa Júlia, verge i màrtir. (s. inc.)

6. Al territori d'Aire-sur-la-Lys, a Aquitània, França actualment, santa Quitèria, verge. (s. inc.)

7. A Angulema, també a Aquitània, sant Ausoni, considerat el primer bisbe d'esta ciutat. (s. IV/V)

8. A Llemotges, de nou a Aquitània, sant Llop, bisbe, que va aprovar la carta de fundació de l'abadia de Solignac. (637)

9. A Parma, a Emília-Romanya, a Itàlia, sant Joan, abat, que, ateses les recomanacions de sant Maiol de Cluny, va disposar moltes normes per a promoure l'observança monàstica al seu cenobi. (s. X)

10. A Pistoia, a la regió també italiana de Toscana, sant Ató, bisbe, que havia sigut abat en l'Orde de Vallombrosa i després va ser posat al capdavant d'esta Església. (c. 1153)

11. A Florència, de nou a Toscana, beata Humilitat (Rosanna) de Faenza, que, amb el consentiment del seu espòs, va viure reclosa durant dotze anys, i en acabant, amb permís del bisbe, va edificar un monestir, del qual va ser abadessa i va associar a la Congregació benedictina de Vallombrosa. (1310)

12. A Londres, a Anglaterra, beat Joan Forest, prevere de l'Orde dels Germans Menors i màrtir, que en temps del rei Enric VIII, per defensar la unitat catòlica va consumar el martiri a la plaça de Smithfield, a Londres, on va ser cremat viu juntament amb imatges sagrades de fusta. (1538)

13. A la ciutat de Kori, al Japó, beats Pere de l'Assumpció, de l'Orde dels Germans Menors, i Joan Baptista Machado, preveres i màrtirs, que, per exercir el seu ministeri de manera clandestina, van ser decapitats pels qui odiaven la fe cristiana. (1617)

14. A Omura, també al Japó, beat Maties d'Arima, màrtir i catequista, que va ser torturat fins a la mort per no voler delatar cap missioner. (1620)

15. A Annam, a l'actual Vietnam, sant Miquel Ho Dihn Hy, màrtir, que sent mandarí, alt funcionari de l'emperador i catequista, en ser delatat com a cristià va morir decapitat després d'atroços turments. (1857)

16. A la ciutat d'An-Xá, a Tonquín, hui també Vietnam, sant Doménec Ngon, màrtir, pare de família i llaurador, que en exigir-li els soldats que xafara una creu, es va prostrar i la va adorar, i així va professar valentament davant del jutge que era cristià, per la qual cosa va ser decapitat immediatament. (1862)

17. A Lucca, a la regió de Toscana, a Itàlia, beata Maria Dominica Bruna Barbantini, religiosa, fundadora de la Congregació de les Germanes Ministres dels Malalts de Sant Camil. (1868)