Sants Andreu Kim Taegon, prevere, Pau Xong Hasang, i companys, màrtirs (mem. ob.).
 |
| Sants Andreu Kim Taegon, Pau Xong Hasang i companys màrtirs |
Papa Francesc: Àngelus. Diumenge 24 de setembre de 2017
Benvolguts germans i germanes, bon dia!
En la pàgina de l'Evangeli de hui (cf. Mt 20, 1-6) trobem la paràbola dels treballadors anomenats jornalers, que Jesús conta per a comunicar dos aspectes del Regne de Déu: el primer, que Déu vol cridar a tots a treballar per al seu Regne; el segon, que al final vol donar a tots la mateixa recompensa, és a dir, la salvació, la vida eterna.
L'amo d'una vinya, que representa a Déu, ix a l'alba i contracta un grup de treballadors, concordant amb ells el salari per a una jornada. Després ix també en les hores successives, fins a la vesprada, per a contractar altres obrers que veu desocupats. En acabar la jornada, l'amo mana que es donen diners a tots, també als qui havien treballat poques hores. Naturalment, els obrers que van ser contractats al principi es queixen, perquè veuen que són pagats d'igual manera que aquells que han treballat menys. Però l'amo els recorda que han rebut el que havia estat pactat; si després ell vol ser generós amb uns altres, ells no han de ser envejosos.
En realitat, esta «injustícia» de l'amo servix per a provocar, en qui escolta la paràbola, un salt de nivell, perquè ací Jesús no vol parlar del problema del treball i del salari just, sinó del Regne de Déu! I el missatge és este: en el Regne de Déu no hi ha desocupats, tots estan cridats a fer la seua part; i tots tindran al final la compensació que ve de la justícia divina –no humana, per fortuna!–, és a dir, la salvació que Jesucrist ens va aconseguir amb la seua mort i resurrecció. Una salvació que no ha sigut merescuda, sinó donada, per a la qual «els últims passaran a primers, i els primers, a últims» (Mt 20, 16).
Amb esta paràbola, Jesús vol obrir els nostres cors a la lògica de l'amor del Pare, que és gratuït i generós. Es tracta de deixar-se sorprendre i fascinar pels «pensaments» i pels «camins» de Déu que, com recorda el profeta Isaïes no són els nostres pensaments i no són els nostres camins (cf. Is 55, 8). Els pensaments humans estan, sovint, marcats per egoismes i interessos personals i els nostres camins estrets i tortuosos no són comparables als camins amplis i rectes del Senyor. Ell usa la misericòrdia, perdona àmpliament, està ple de generositat i de bondat que aboca sobre cadascú de nosaltres, obri a tots els territoris del seu amor i de la seua gràcia incommensurables, que només poden donar al cor humà la plenitud de l'alegria.
Jesús vol fer-nos contemplar la mirada d'aquell amo: la mirada amb què veu a cada un dels obrers en espera de treball i els crida a anar a la seua vinya. És una mirada plena d'atenció, de benevolència; és una mirada que crida, que convida a alçar-se, a posar-se en marxa, perquè vol la vida per a cada u de nosaltres, vol una vida plena, ocupada, salvada del buit i de la inèrcia. Déu que no exclou a ningú i vol que cada u alcance la seua plenitud.
Que Maria Santíssima ens ajude a acollir en la nostra vida la lògica de l'amor, que ens allibere de la presumpció de meréixer la recompensa de Déu i del juí negatiu sobre els altres.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada