28 de novembre de 2021, Diumenge I d'Advent

Comença el temps d'Advent

L'Advent és temps d'espera, de conversió, d'esperança:

• espera-memòria de la primera i humil vinguda del Salvador en la nostra carn mortal; espera-súplica de l'última i gloriosa vinguda de Crist, Senyor de la història i Jutge universal;
• conversió, a la qual convida amb freqüència la Litúrgia d'este temps, mitjançant la veu dels profetes i sobretot de Joan Baptista: "Convertiu-vos, perquè està prop el regne dels cels" (Mt 3, 2);
• esperança gojosa que la salvació ja realitzada per Crist (cf. Rom 8, 24-25) i les realitats de la gràcia ja presents en el món arriben a la seua maduresa i plenitud, per la qual cosa la promesa es convertirà en possessió, la fe en visió i "nosaltres serem semblants a Ell perquè el vorem tal com és" (1 Jn 3, 2).

(Directorio sobre la piedad popular y la liturgia, 96)

• Andreu Capella, bisbe valencià: Sermó en el primer diumenge de l'Advent (1593).
• Papa Francesc: La vulnerabilitat pertany a l'essència de l'home.
• Salvador Giménez, bisbe valencià: Advent: esperem el Messies (2017).

Primera setmana d'Advent

PRIMER DIUMENGE D'ADVENT

Lectures del diumenge (AVL):

    Jer 33, 14-16: Faré nàixer en el llinatge de David un rebrot just.

    Salm 25 (24), 4-5ab.8-9.10 i 14 (R.: 1b): A vós, Senyor, eleve la meua ànima.

    1 Tes 3, 12-4, 2: Que el Senyor enfortisca els vostres cors per al dia que vinga Jesús, el nostre Senyor.

    Lc 21, 25-28.34-36: Molt prompte sereu alliberats.

Amb l'Advent comencem el cicle litúrgic de Nadal-Epifania, en el qual al mateix temps que fem memòria de la primera vinguda de Crist ens llancem a esperar amb alegria i esperança la seua segona vinguda a la fi dels temps, com professem en el Credo: «I tornarà gloriós a jutjar els vius i els morts, i el seu regnat no tindrà». Es tracta en este temps d'Advent d'eixir a l'encontre de Crist que continua venint a nosaltres en la seua Paraula, en l'Eucaristia i en els germans.
Precisament practicant l'amor mutu i no deixant que afeixugue el nostre cor «l’excés de menjar o l’embriaguesa o les preocupacions de la vida» ens preparem per a la seua segona vinguda, de la qual no sabem ni el dia ni l'hora (cf. 2 lect. i Ev.).

• Angoixa o esperança (Lluc 21, 25-28.34-36) (www.laparaula.org)

Aniversari de la defunció de monsenyor Ramon Arnau i Garcia (Quart de Poblet 2008)

• F. Xavier Martí: Ramon Arnau i Garcia.

Martirologi Romà

1. A Sebaste [o Sivas], a l'antiga Armènia, actualment Turquia, sant Irenarc, màrtir, que exercint de botxí es va convertir a Crist motivat per la constància de les dones cristianes, i sota l'emperador Dioclecià i el prefecte Màxim, va morir decapitat. (s. IV)

2. Al regne vàndal d'Àfrica, a l'actual territori de Líbia i Tunísia, commemoració dels sants màrtirs Papinià, bisbe de Vita, i Mansuet, bisbe d'Urusi, que, en la persecució desencadenada pels vàndals, durant el regnat de l'arrià Genseric, per defensar la fe catòlica van ser cremats en tot el seu cos amb planxes de ferro incandescents, i així van consumar la seua gloriosa agonia. En eixe mateix temps, altres sants bisbes van ser primer exiliats, i després van coronar la carrera de la seua vida amb la confessió de la fe: Urbà de Girba, Crescent de Bizacena, Hebetdeu de Teudali, Eustasi de Sufes, Cresconi d'Oea, Vicis de Sabrata i Fèlix d'Adrumetum, i més endavant, baix Hunneric, fill de Genseric, Hortolà de Bennefa i Florencià de Midila. (s. V)

3. A Constantinoble, hui Istanbul, a Turquia, sant Esteve el Jove, monjo i màrtir, que, en temps de l'emperador Constantí Coprònim, per donar culte a les imatges sagrades va ser turmentat amb suplicis variats, i va confirmar la veritat catòlica amb l'escampament de la seua sang. (764)

4. Prop de Rossano, a Calàbria, actual Itàlia, santa Teodora, abadessa, deixebla de sant Nil el Jove, mestra en la vida monàstica (980).

5. A Nàpols, a Campània, també a Itàlia, sepultura de sant Jaume Picé o de la Marca, prevere de l'Orde dels Germans Menors, esclarit per la seua predicació i austeritat de vida. (1476)

6. A York, a Anglaterra, beat Jaume Thomson, prevere i màrtir, que, durant el regnat d'Isabel I, condemnat a la pena capital per haver reconciliat a molts amb l'Església catòlica, va patir els suplicis del patíbul. (1582)

7. Al territori de Khám Duong, a Annam, hui Vietnam, sant Andreu Tran Van Trông, màrtir, que empresonat i turmentat atroçment per negar-se a xafar la Creu, va ser decapitat en temps de l'emperador Minh Mang. (1835)

8. A Paracuellos del Jarama, prop de Madrid, beats Joan Jesús (Marià) Adradas Gonzalo, prevere i catorze companys, màrtirs i religiosos de l'Orde Hospitalari de Sant Joan de Déu. (1936)

Entre ells el valencià Guillem (Vicent) Llop Gayà (memòria a Vila-real)

9. Al Picador de Paterna, beat valencià Lluís Campos Górriz, advocat, màrtir, que va culminar amb el seu gloriós martiri una vida fervorosament entregada a l'apostolat i a la caritat. (1936) (memòria a València)