14 de novembre de 2021, diumenge: Jornada Mundial dels Pobres

Diumenge XXXIII

Lectures del dia (AVL)

    Dan 12, 1-3: En aquell moment serà salvat el poble.

    Sal 16 (15), 5 i 8.9-10.11 (R.: 1): Guardeu-me, Déu meu, vós sou el meu refugi.

    Heb 10, 11-14.18: Amb una sola oblació, ha consagrat del tot i per sempre els qui havien de ser santificats.

    Mc 13, 24-32: Reunirà els seus elegits, que vindran des dels quatre vents.

Pròxim ja el final de l'any litúrgic, el tema fonamental d'este diumenge és la segona vinguda del Fill de l'home, amb gran poder i majestat al final dels temps. Tornarà per a reunir els seus elegits de tot el món i salvar-los de la gran tribulació dels últims dies (Ev.). Ja el profeta Daniel va anunciar la resurrecció dels morts, uns per a vida perpètua, uns altres per a ignomínia perpètua (1 lect.). Hui hi ha, per tant, una crida a viure responsablement la nostra vida cristiana, ja que no sabem ni el dia ni l'hora en què tornarà el Senyor. Mentrestant hem de confiar en ell, plens d'esperança: «M’ensenyareu el camí que du a la vida: goig i festa plena en la vostra presència; al vostre costat, delícies per sempre» (sal. resp.).

• Fem una festa! (Marc 13, 24-32) (laparaula.com)

Festa de la Mare de Déu del Sofratge a Benidorm.

• J. M. Bausset: La Mare de Déu del Sofratge (2014)

Sant Gregori Palamàs, monjo.

Sants Pares de Mèrida: Pau, Fidel i Massona.

Jornada Mundial dels Pobres

• Papa Francesc: De pobres, en teniu sempre amb vosaltres, missatge per a la V Jornada Mundial dels Pobres (2021)

• Papa Francesc: Missatge per a la 4a Jornada Mundial dels Pobres 2020 (13 de juny de 2020).
• Papa Francesc: L’esperança dels pobres no es vorà defraudada (Missatge per a la III Jornada Mundial dels Pobres - 2019)
• Salvador Giménez, bisbe valencià: II Jornada Mundial dels Pobres (16-XI-2018)

Martirologi Romà

1. A Heraclea, ciutat de Tràcia, actual Turquia, sant Teodot màrtir. (c. s. III)

2. A Gangra, lloc de Paflagònia, hui Turquia, sant Hipaci, bisbe, que va morir màrtir, lapidat en un camí pels heretges novacians. (325)

3. A Avinyó, a la regió de Provença, en l'actual França, sant Ruf, considerat com el primer que va estar al capdavant de la comunitat cristiana d'este lloc. (s. IV)

4*. A l'illa de Bardsey, en la costa de Càmbria septentrional, actualment el Regne Unit, sant Dubrici, bisbe i abat. (s. VI)

5. A Trogir (Traù), a Dalmàcia, hui Croàcia, sant Joan, bisbe, que, sent ermità en un monestir camaldulenc, va ser ordenat bisbe i va defendre feliçment la ciutat de la destrucció decretada pel rei Colomà. (c. 1111)

6. A la localitat d'Eu, a Normandia, actual regió francesa, trànsit de sant Llorenç O'Toole (Lorcan Ua Tualthail), bisbe de Dublín, que, entre les dificultats del seu temps va promoure valerosament la disciplina regular de l'Església, va procurar posar pau entre els prínceps i, finalment, havent anat a visitar Enric, rei d'Anglaterra, va aconseguir els gojos de la pau eterna. (1180)

7. Al cenobi de Santa Maria de Gualdo Mazocca, prop de Campobasso, a Itàlia, beat Joan de Tufaria, eremita. (1170)

8. A Mariëngaarde, a Frísia, actual Holanda, sant Siard, abat, de l'Orde Premonstratenc, notable per la seua observança regular i per la seua prodigalitat envers els pobres (1230).

Sant Serapió

9. A Alger, a Àfrica septentrional, sant Serapió, de l'Orde de la Mare de Déu de la Mercè, en la qual va ser el primer que, per a la redempció dels fidels captius i predicació de la fe cristiana va meréixer la palma del martiri. (1240)

10. A Jerusalem, sants Nicolau Tavelic, Deodat Aribert, Esteve de Cúneo i Pere de Narbona, preveres de l'Orde dels Germans Menors i màrtirs, que, per predicar lliurement a la plaça pública la religió cristiana als sarraïns i confessar constantment a Crist com a Fill de Déu, van ser cremats vius. (1391)

 

Els sants Nicolau Tàvelic (de Dalmàcia), Deodat de Rodés, Esteve de Cúneo i Pere de Narbona, sacerdots franciscans, moriren màrtirs a Jerusalem, el 14 de novembre de 1391. Procedien de diferents províncies de l'Orde. Després de passar uns quants anys al servici religiós del convent de Mont-Sió de la Custòdia de Terra Santa, es decidiren a predicar públicament l'Evangeli als musulmans. Després de pensar-hi molt i amb el suport de la pregària, es presentaren davant del cadí per exposar el discurs apologètic que havien preparat en defensa de la fe cristiana. S'entaulà una discussió tensa. Invitats a retractar-se, ells s'hi refusaren. Per això foren empresonats i després executats i cremats en la plaça pública. El papa Pau VI els canonitzà l'any 1970. [font]

11. A Cáccamo, lloc de Sicília, beat Joan de Lici, prevere de l'Orde de Predicadors, eminent per la seua incansable caritat cap al proïsme, per la propagació del res del Rosari i per l'observança de la disciplina regular. Descansà en el Senyor als cent onze anys. (1511)

12. En la fortalesa de Binh Dinh, a Cotxinxina, hui Vietnam, sant Esteve Teodor Cuénot, bisbe de la Societat de Missions Estrangeres de París i màrtir, que després de vint-i-cinc anys de treballs apostòlics, durant la feroç persecució sota l'emperador Tu Duc va ser llançat a una quadra d'elefants, on va morir esgotat de sofriments. (1861)

- Beata Maria Merkert (Nysa, Opole – Polònia, 1817-1872), religiosa, cofundadora de la Congregació de les Germanes de santa Isabel.