Sant Antoni de Pàdua |
Les paràboles de les llavors de l'evangeli de hui —que sent xicotetes després es convertixen en espigues plenes de gra o en arbustos on fins i tot fan niu els ocells— es referixen al regne de Déu que se sembra amb la predicació evangèlica: una cosa senzilla i humil que Déu va fent créixer en els cors dels que acullen el seu missatge. «El just creixerà com la palmera, es farà gran com un cedre del Líban; plantat en la casa del Senyor, creixerà en els atris del nostre Déu» (salm resp.). En Crist crucificat —llavor que cau en la terra per a morir i així donar fruit— trobem el significat ple d'estes paràboles. El camí de la creu ens porta a la plenitud del regne de Déu.
- Déu i tu, el millor equip (Marc 4,26-34) (laparaula.com)
Sant Antoni de Pàdua, prevere i doctor de l'Església.
Va nàixer a Lisboa (1195) i, vivint encara sant Francesc, entrà a l'orde dels frares menors. després d'uns anys de vida eremítica a Forli, fou enviat a predicar per Itàlia i pel Nord de França. Va morir a trenta-sis anys a Pàdua, amb fama de miracler popular. [font: MCL, p. 1251]
- J.M. Bausset: Sant Antoni de Pàdua (2015)
Sant Eulogi d'Alexandria, bisbe.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada