Lectures del dia (AVL).
Jesús és el Messies, però el seu camí de salvació és el de la seua passió, mort i resurrecció (evangeli i primera lectura). Pere, que l'havia proclamat com a Messies, no va voler entendre açò i va ser rebutjat per Jesús, que li va dir Satanàs i li va dir que pensava com els hòmens i no com Déu. Nosaltres caem moltes vegades en la temptació de pensar que el camí de l'Església és el del triomf i de l'aplaudiment d'este món, i oblidem que el que vulga seguir a Crist ha de negar-se a si mateix i carregar amb la seua creu. Perdre la vida per l'Evangeli és el camí de la salvació (evangeli). Res a veure amb una vivència molt fàcil d'una fe sense obres (cf. segona lectura).
La festa de hui fou aprovada per primera vegada l'any 1513 pel papa Juli II per a la diòcesi de Conca. Més tard, Innocenci XI l'estengué a tota l'Església, en acció de gràcies per la victòria sobre els turcs en el setge de Viena (1683). Innocenci XI assignà la diada el diumenge després del 8 de setembre, i, més endavant, s'establí per al 12 de setembre.Espigolant els textos dels Pares de l'Església i autors eclesiàstics, un autor contemporani ha trobat 917 encomis, floretes, a la Mare de Déu: auxiliadora, braç defensor, consol, cor nostre, delícia, dolçor, esperança, goig, gràcia, misericòrdia... Un nom, el de Maria, que ho diu tot, ho abraça tot. «La vida de Maria fou la vida d'una dona del seu poble: pregava, treballava, anava a la sinagoga... sempre en unió amb Déu» (papa Francesc). [font]
Sants Crònides, Leonci i Serapió, màrtirs en temps de l'emperador Maximí, que van ser llançats a la mar a Alexandria d'Egipte, segons es diu, per confessar a Crist. (s. III)
Sant Autònom, bisbe i màrtir.
Visqué al segle IV i fou mort a l'altar dels pagans, gelosos de les nombroses conversions que obrava (B. Dalmau).
Sant Albeu [Elvis, Ailbe o Alibeu] d'Emly, bisbe, pelegrí i predicador de l'Evangeli a moltes gents. (c. 528)
Sant Guiu [Guidó o Guim] d'Anderlecht, primer sagristà a l'església de la Mare de Déu de Laken, a Bèlgica, que va ser generós amb els pobres, va peregrinar als sants llocs per set anys i, tornat a la seua terra, va morir piadosament a Anderlecht, a la regió de Brabant, actual França, prop de Brussel·les (c. 1012)
Beats Apol·linar Franco, de l'orde dels Germans Menors, i Tomàs Zumárraga, de l'orde de Predicadors, tots dos preveres i màrtirs juntament amb quatre companys, a Omura, al Japó (1622).
Beat Pere Sulpici Cristòfol Faverge, germà de les Escoles Cristianes i màrtir, al litoral de Rochefort, a França (1794).
Sant Francesc Ch‘oe Kyong-hwam, màrtir, que era catequista, i al no voler renegar de la seua fe cristiana davant del prefecte, va patir la presó, on es va dedicar a la pregària i a la catequesi fins a consumar la seua vida amb el martiri a Seül, Corea (1839).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada