31 d'octubre de 2021, diumenge XXXI

 Lectures del dia (AVL)

Dt 6, 2-6: Escolta, Israel: Ama el Senyor, el teu Déu, amb tot el cor

Salm 18 (17), 2-3a.3bc-4.47 i 51ab (R.: 2)

Heb 7, 23-28: Jesús, com que viu per sempre, no traspassa a ningú el seu sacerdoci

Mc 12, 28b-34: Amar Déu és el primer. El segon és estimar els altres

L'amor a Déu i al proïsme és el missatge fonamental d'este diumenge. Així, en la primera lect.: «Ama el Senyor, el teu Déu, amb tot el teu cor, amb tota la teua ànima i amb totes les teues forces». I en l'evangeli, Jesús afig: «Estima el teu proïsme com a tu mateix». Esta és la base de la moral cristiana, perquè tots els altres manaments són formes concretes d'eixe amor a Déu i al proïsme. A més, esta és la base de l'autèntic culte a Déu: eixe amor val més que tots els holocaustos i sacrificis. L'eucaristia és el sagrament de l'amor de Crist que va entregar el seu cos i va escampar la seua sang per a la nostra salvació. Així, exercix el seu sacerdoci que no passa, oferint-se en sacrifici una vegada per sempre (segona lect.).

•  Els tres manaments de l’amor (Marc 12,28b-34) (laparaula.com)

Martirologi Romà

Sant Quintí

1. A Alexandria d'Egipte, sant Epímac de Pelúsion, màrtir, del qual compta la tradició que en temps de persecució sota l'emperador Deci, en vore com el prefecte obligava els cristians a oferir sacrificis als ídols, va intentar destruir l'ara, per la qual cosa,va ser immediatament detingut, torturat i decapitat. (c. 250)

2. Prop de Vermand, a la Gàl·lia Bèlgica, actual França, sant Quintí, màrtir, de l'orde senatorial, que va patir per Crist el temps de l'emperador Maximià. (s. III)

3. A Fosses, al territori de Brabant, a Austràsia, Bèlgica en l'actualitat, sant Foillà, prevere i abat, el qual, nascut a Hibèrnia i germà i company de sant Furseu, va anar sempre fidel a la disciplina monàstica de la seua pàtria, va fundar monestirs dobles, de monjos i monges a Fosses i a Nivelles, i en un viatge entre estos dos va caure en mans de malfactors, que el van assassinar. (c. 655)

4. A Milà, a la regió de Llombardia, a Itàlia, sant Antoní, bisbe, que va treballar esforçadament per a acabar amb l'heretgia arriana dels llombards. (c. 661)

5. A Ratisbona, al territori de Baviera, actual Alemanya, sant Wolfgang [o Volfang o Wolfang], bisbe, que, després de ser mestre d'escola i haver professat com a monjo, va ser elevat a la seu episcopal, des d'on va instaurar la disciplina del clero, i mentre visitava la regió de Pupping va descansar en el Senyor. (994)

6. A Cahors, lloc d'Aquitània, França actualment, beat Cristòfol de Romagna, prevere de l'Orde dels Germans Menors, que, enviat per sant Francesc, després de molts treballs en favor de les ànimes va morir ja centenari. (1272)

7. A Rieti, a la Sabina, actual regió italiana del Laci, beat Tomàs de Florència Bellaci, religiós de l'Orde dels Germans Menors, que, enviat a Terra Santa i Etiòpia, a causa de Crist va patir captivitat i proves de tota classe per part dels infidels, i, havent tornat a la seua pàtria, quasi centenari va descansar en pau. (1447)

8. A Youghal, prop de Cork, a Irlanda, beat Doménec Collins, religiós de l'Orde de la Companyia de Jesús i màrtir, el qual, després d'estar empresonat llarg temps patint interrogatoris i tortures, va confessar constantment la seua fe catòlica, i va consumar el seu martiri en ser penjat. (1602)

Doménec Collins va nàixer cap a l'any 1566 en una ciutat de Youghal, del comtat de Cork, Irlanda. Tenia uns vint anys quan marxà a França. Allí determinà de seguir la carrera militar, en la qual tant es va distingir que ràpidament fou promogut a la graduació de capità. El 1598 fa una nova opció de vida ingressant a la Companyia de Jesús a Santiago de Compostel·la, on fa la seua professió perpètua com a germà coadjutor. Torna a Irlanda el 1601, però el 17 de juny de 1602 és fet presoner pels anglesos, els quals intenten en va de fer-lo renegar de la seua fe. Condemnat a mort, fou ajusticiat el 31 d'octubre de 1602 a Youghal, la seua ciutat natal. Joan Pau II el beatificà, juntament amb altres màrtirs irlandesos, el 27 de setembre de 1992.

9. A la ciutat de Palma, a l'illa de Mallorca, sant Alfons Rodríguez, que en perdre la seua esposa i fills va entrar com a religiós en l'Orde de la Companyia de Jesús i va estar com a porter del col·legi d'aquella ciutat durant llargs anys, mostrant una gran humilitat, obediència i constància en una vida penitent. (1617)

Alfons va nàixer a Segòvia l'any 1533. Mort prematurament son pare, es dedicà al comerç, i cap a l'any 1560 va contraure matrimoni. En morir la seua esposa i els seus fills, el 1571 fou admés com a germà coadjutor en la Companyia de Jesús. Aquell mateix any fou enviat a Palma de Mallorca on, en el col·legi de Montsió va exercir l'ofici de porter fins a la mort. Fou provat per una perllongada lluita espiritual, però també afavorit per Déu amb extraordinaris dons carismàtics. Va morir a Palma l'any 1617. El 1888 Lleó XIII el posà en el catàleg dels sants.

10. A la localitat de Piotrków Kujawski, a Polònia, beat Lleó Nowakowski, prevere i màrtir, que, durant l'ocupació militar de Polònia, per la seua fe va ser afusellat a les mans d'un règim contrari a Déu. (1939)

24 d'octubre de 2021, diumenge XXX

 Lectures del diumenge (AVL)

En la primera oració de hui demanem a Déu que augmente la nostra fe, esperança i caritat. A través d'estes virtuts —dons de Déu— aconseguirem la salvació. El poble d'Israel, i especialment els més pobres i necessitats (cecs, coixos, prenyades i parides...), va experimentar l'amor de Déu quan el va salvar del desterrament i el va portar de nou a la seua terra: «Vindran plorant, suplicaran, i jo els guiaré» (1 lect.). S'anuncia ací la plenitud de la salvació que ens ve per la fe en Jesucrist. Eixa fe que va curar al cego de Jericó quan li va demanar a Jesús: «Rabuni, feu que m'hi veja» i que ens espenta a seguir-lo pel camí de la vida fins que un dia el vorem cara a cara en el cel (cf. Ev.).

Jornada Mundial per l'Evangelització dels Pobles

• Nosaltres no podem deixar d'anunciar el que hem vist i sentit (Missatge del papa Francesc per a la Jornada de 2021)

Aniversari del naiximent de sant Ignasi de Loiola (Azpeitia, 1491)

Dia Internacional de les Biblioteques

Biblioteques, al servici de la cultura

Lloc eminent de la memòria històrica de l'Església universal, on es custodien venerables testimoniatges de la tradició manuscrita de la Bíblia, la Biblioteca Vaticana té, no obstant això, un altre motiu per a ser objecte de les atencions i les preocupacions dels Papes. Conserva, des dels seus orígens, la inconfusible obertura, verdaderament «catòlica», universal, a tot el que de bell, de bo, de noble, de digne (cf. Flp 4, 8) ha produït la humanitat al llarg dels segles; d'ací l'abundància amb què ha recollit en el temps els fruits més elevats del pensament i de la cultura humana, des de l'antiguitat fins a l'edat mitjana, des de l'època moderna fins al segle XX. Res del que és verdaderament humà és estrany a l'Església, que per això sempre ha buscat, recollit, conservat, amb una continuïtat que té pocs térmens de comparació, els millors resultats dels esforços dels hòmens d'elevar-se per damunt de la pura materialitat cap a la cerca, conscient o inconscient, de la Veritat. No és casualitat que en el programa iconogràfic del saló Sixtí, la successió ordenada de les representacions dels concilis ecumènics i de les grans biblioteques de l'antiguitat en les parets a dreta i esquerra, les imatges dels inventors dels alfabets en les columnes centrals convergisquen totes cap a la figura de Jesucrist, «celestis doctrinae auctor», alfa i omega, verdader Llibre de la vida (cf. Flp 4, 3; Ap 3, 5; 13, 8; 17, 8; 20, 15; 21, 27) al qual tendix i anhela tot l'esforç humà.

La Biblioteca Vaticana no és, per tant, una biblioteca teològica o predominantment de caràcter religiós; fidel als seus orígens humanístics, per vocació està oberta a l'humà; i així servix a la cultura, concebuda —com va dir el meu venerat predecessor el servent de Déu Pau VI el 20 de juny de 1975, en ocasió del V centenari d'esta institució— com «maduració humana (...) creiximent des de dins (...) adquisició exquisidament espiritual; cultura és elevació de les facultats més nobles que Déu Creador ha donat a l'home, per a fer-lo home, per a fer-lo més home, per a fer-lo semblant a ell. Així, doncs, cultura i ment; cultura i ànima; cultura i Déu. També amb esta institució "seua", l'Església ens torna a proposar estos binomis essencials i vitals, que toquen l'home en la seua dimensió més verdadera, i el dirigixen, com per una inversió de la llei de la gravetat, cap a l'altura, i l'impulsen (...) a autosuperar-se segons l'admirable trajectòria agustiniana del quaerere super se (cf. sant Agustí, Confessions, X, 6, 9: PL 32, 783). També amb el funcionament d'esta institució "seua", l'Església torna a prometre hui —com fa cinc segles— servir a tots els hòmens, inserint este ministeri seu en el corrent més vast d'eixe ministeri tan essencial que la fa ser Església: Església com a comunitat que evangelitza i salva» (L'Osservatore Romano, edició en llengua espanyola, 29 de juny de 1975, p. 7).

(Benet XVI: Missatge al cardenal Raffaele Farina, arxiver i bibliotecari de la Santa Església Romana, amb motiu de la reobertura de la Biblioteca Apostòlica Vaticana, 2010, novembre 9).

Biblioteques, al servici de l'evangelització de la cultura

3. També cal posar en relleu una segona qualitat de la Biblioteca i de l'Arxiu i, per consegüent, del vostre treball en ells, en els seus diversos nivells. Es tracta del servici que presteu a l'evangelització de la cultura, més encara, a la nova evangelització de la cultura. Sabeu bé que es tracta d'un compromís fonamental i vital de l'Església en el món contemporani, al qual ja al·ludia amb esclaridores paraules el servent de Déu Pau VI en la seua exhortació apostòlica Evangelii nuntiandi (cf. nn. 19-20), i al qual jo mateix m'he referit moltes vegades. Cal trobar la manera de portar als hòmens i dones de cultura, però potser més encara als ambients i als cenacles en què s'elabora i transmet la cultura actual, els valors que l'Evangeli ens ha comunicat, juntament amb els que brollen d'un verdader humanisme, perquè en realitat els uns i els altres estan relacionats estretament.

En efecte, si l'Evangeli ens ensenya el primat absolut de Déu i l'única salvació en Crist Jesús, este és també l'únic camí per a apreciar, respectar i estimar verdaderament la creatura humana, creada a imatge i semblança de Déu, i cridada a inserir-se en el misteri del Fill de Déu fet home. Per això, els valuosos tresors conservats, estudiats i posats a disposició dels estudiosos en la Biblioteca Vaticana i en l'Arxiu, són com el testimoniatge viu de la proclamació constant per part de l'Església dels valors evangèlics, artífexs del vertader humanisme.

4. Benvolguts germans i germanes, ací estan delineades molt clarament la grandesa i la dignitat del vostre servici, fins i tot en la humilitat aparent de les tasques que a vegades esteu cridats a realitzar.

(Sant Joan Pau II: Discurs al personal de l'Arxiu Secret Vaticà i de la Biblioteca Apostòlica Vaticana, 1999, gener 15).

Martirologi Romà

Sant Antoni Maria Claret

Sant Antoni Maria Claret, bisbe

Sant Antoni Maria Claret (1807-1870) fou ordenat prevere i durant diversos anys es va dedicar a predicar al poble per les comarques de Catalunya. Va fundar la Societat de Missioners Fills del Cor Immaculat de Maria i, ordenat bisbe de Santiago de Cuba, va treballar de manera admirable pel bé de les ànimes. També va fundar les Religioses de Maria Immaculada Missioneres Claretianes. Quan va tornar a Espanya, va haver de suportar moltes proves per l'Església. Va morir desterrat en el monestir de monjos cistercencs de Fontfreda, prop de Narbona, al migdia de França.

• J.M. Bausset: Sant Antoni Maria Claret (2014)

2. A Hieràpolis, a Frígia, hui Turquia, sants Ciríac i Claudià, màrtirs. (s. inc.)

3. A Constantinoble, actual Istanbul, també a Turquia, sant Procle, bisbe, que va proclamar insistentment santa Maria com a Mare de Déu, va disposar el solemne retorn de les restes de sant Joan Crisòstom a esta ciutat, i en el Concili Ecumènic de Calcedònia, va meréixer ser anomenat "Gran". (446)

4. A Naǧran, a Aràbia, martiri dels sants Aretes, príncep de la ciutat, i tres-cents quaranta companys, que en temps de l'emperador Justí van ser assassinats per Du Nuwas o Dun'an, rei dels himiarites. (523)

5. Prop de Tours, a la regió de Nèustria, hui França, sant Senoc, prevere, que va construir un monestir en unes antigues ruïnes, i es va mostrar assidu a les vigílies, a la pregària i a la caritat cap als servents. (576)

6. Al monestir de Vertou, al territori d'Armòrica, a la Gàl·lia, també a la França actual, sant Martí, diaca i abat, al qual sant Fèlix, bisbe de Nantes, va enviar per a convertir els pagans de la regió. (s. VI)

7. Prop de Tongres, al territori de Brabant, a Austràsia, Bèlgica actualment, sant Evergisle [o Ebergisil o Ebergisel o Ebregisil o Ebregisel], bisbe de Colònia i màrtir, que en l'exercici de la seua missió pastoral, mentre es dirigia a Peiteu [Poitiers‚, va ser assassinat per uns malfactors. (c. 590)

8. A Bretanya Menor, de nou a França, sant Maglori, qui, deixeble de sant Iltut, va succeir sant Samsó com a bisbe de Dol i després va portar vida solitària a l'illa de Serk, segons conta la tradició. (c. 605)

9. A Coutances, lloc de Nèustria, sant Fromund [o Fromon], bisbe, que va fundar el monestir de monges d'Ham i va exercir les seues funcions pastorals mogut per l'amor de Déu. (s. VII)

10. A Hué, a Annam, hui Vietnam, sant Josep Lè Dang Thi, màrtir, que, sent militar, va ser empresonat per ser cristià, i enmig dels turments a què el van sotmetre no va cedir en la seua fe, donant testimoniatge davant dels seus companys de presó, per la qual cosa va acabar escanyat en temps de l'emperador Tu Duc. (1860)

11. A Como, a Itàlia, beat Lluís Guanella, prevere, que va fundar la Congregació dels Servents de la Caritat i també la de Filles de Santa Maria de la Providència, per a atendre les necessitats dels desemparats i afligits, i procurar-los la salvació eterna. (1915)

12. A Ronco all'Adige, a la província de Verona, també a Itàlia, beat Josep Baldo, prevere, que, entregat al ministeri pastoral, va fundar la Congregació de les Filletes de Sant Josep, per a atendre els ancians i els malalts, així com per a educar xiquets i jóvens. (1915)

19 d'octubre de 2021, dimarts

 Evangeli del dia.

Meditació

Papa Francesc: Àngelus (7 d'agost de 2016)

«Feliços els criats que l'amo trobarà vetlant quan arribe» (Lc 12, 37): és la felicitat d'esperar amb fe el Senyor, d'estar preparats amb actitud de servici. Ell és present cada dia, toca a la porta del nostre cor. I serà benaurat qui li òbriga, perquè tindrà una gran recompensa: és més, el Senyor mateix es farà criat dels seus criats –és una bonica recompensa. En el gran banquet del seu Regne passarà Ell mateix a servir-los. Amb esta paràbola, ambientada a la nit, Jesús presenta la vida com una vigília d'espera laboriosa, preludi del dia lluminós de l'eternitat. Per a poder participar cal estar preparat, despert i compromés amb el servici als altres, amb la tranquil·litzadora perspectiva que «des d'allí» no serem nosaltres els que servim a Déu, sinó que serà Ell mateix qui ens aculla en la seua taula. Pensant-ho bé, això ocorre ja cada vegada que trobem el Senyor en l'oració, o també servint els pobres, i sobretot en l'Eucaristia, on Ell prepara un banquet per a nodrir-nos de la seua Paraula i del seu Cos.

Memòries del dia

Sant Pere d'Alcàntara

Sant Pere d'Alcàntara, prevere (mem. ll.).

Sant Pere d'Alcàntara (Alcàntara 1499 - Arenas de San Pedro 1562), prevere de l'Orde dels Germans Menors, adornat amb el do de consell i de vida penitent i austera, va reformar la disciplina regular en els convents de l'Orde a Espanya; fou conseller de santa Teresa de Jesús en l'obra reformadora de l'Orde dels Carmelites.

Sants Joan de Brébeuf, Isaac Jogues, preveres i els seus companys, màrtirs (mem. ll.).

Recordem els huit màrtirs francesos de la Companyia de Jesús, lliurats a una duríssima tasca missionera entre els hurons. Cinc d'ells van sofrir coratjosament un martiri despietat a l'actual Canadà: són els preveres Joan de Brébeuf († 16 de març de 1649), Antoni Daniel († 4 de juliol de 1648), Gabriel Lalemant († 17 de març de 1649), Carles Garnier († 7 de desembre de 1649) i Natal Chabanel († 8 de desembre de 1649). Els altres tres: el prevere Isaac Jogues († 18 d'octubre de 1646) i els coadjutors René Goupil († 29 de setembre de 1642) i Joan de la Lande († 19 d'octubre de 1646) van oferir el suprem sacrifici amb heroica fortalesa a l'actual territori dels Estats Units d'Amèrica del Nord. Tots van ser canonitzats per Pius XI l'any 1930.

• J.M. Bausset: Sant Joan Brébeuf i els màrtirs del Canadà(2015)

Sant Pau de la Creu, prevere (mem. ll.).

Sant Pau de la Creu, prevere, que des de la seua joventut va destacar per la seua vida penitent, el seu zel ardent i la seua singular caritat cap a Crist crucificat, al qual veia en els pobres i malalts. Va fundar la Congregació dels Clergues Regulars de la Creu i de la Passió de Jesucrist, i va passar a la glòria el dia díhuit d'octubre. (1775)

• J.M. Bausset: Sant Pau de la Creu (2015)

Martirologi Romà

Commemoració de sant Joel, profeta, que va anunciar el dia gran del Senyor i el misteri de l'efusió de l'Esperit sobre tota criatura, la qual cosa Déu va tindre a bé fer arribar al seu ple compliment en la persona de Crist el dia de Pentecosta. (s. IV a. C.)

A Roma, commemoració dels sants Ptolemeu, Luci [o Lluci] i un altre company, que, tal com relata sant Justí, sent cristians honestos, per haver représ els costums llicenciosos i la injustícia en les sentències, van ser condemnats a mort en temps de l'emperador Antoní Pius i el prefecte Quint Lol·li Urbic. (c. 160)

A Òstia Tiberina, a l'actual regió del Laci, a Itàlia, sant Asteri, màrtir. (c. s. III)

Prop de Sens, a la Gàl·lia Lugdunense, hui França, commemoració dels sants Sabinià i Potencià, considerats com els dos primers pastors d'esta ciutat que van completar la seua confessió de fe amb el martiri. (c. s. IV)

En terres d'Egipte, sant Var, soldat, que sota l'emperador Maximià, en visitar i ajudar a sis sants eremites empresonats, sabent que un seté havia mort en el desert, es va oferir a ocupar el seu lloc, i al costat d'ells, després de diversos i cruels turments, va adquirir la palma del martiri. (307)

A Auloron, al costat dels Pirineus, a Aquitània, actual França, commemoració de sant Grat, bisbe, que en temps d'Alaric, rei arrià dels gots, va participar en el Concili d'Agde, per a restaurar l'Església en eixa regió de la Gàl·lia. (c. 506)

Al territori de la Bretanya Menor, també a França, sant Etbí, monjo, que va portar vida solitària. (s. VI)

A Cavalhon, a Provença, de nou a l'actual França, sant Verà del Gavaldà, bisbe, que gaudia de gran autoritat, sobretot per les curacions de malalts. (s. VI)

A Evreux, a la Gàl·lia, també França actualment, sant Aquilí, bisbe, qui, segons la tradició, era soldat i que practicava bones obres; amb el consentiment de la seua esposa, va fer vot de continència i va ser elegit bisbe. (c. 690)

A Oxford, a Anglaterra, santa Frideswida, verge, que, sent d'estirp règia, va ser elegida abadessa d'un monestir doble de monjos i de monges. (1257)

A Biville, prop de Cherbourg, a la regió francesa de Normandia, beat Tomàs Hélye, prevere, que passava els dies en l'exercici del seu ministeri i dedicava les nits a l'oració i a la penitència. (1595)

Sant Felip Howard

A Londres, a Anglaterra, sant Felip Howard, màrtir, que, sent comte d'Arundel i pare de família, va perdre gràcia davant la reina Isabel I per haver abraçat la religió catòlica, per la qual cosa va ser empresonat, i va portar una vida d'oració i penitència, en la pobresa i en les proves, fins a aconseguir la corona del martiri. (1633)

A Nagasaki, del Japó, sants màrtirs Lluc Alfons Gordo, prevere, i Mateu Kohioye, religiós, els dos de l'Orde de Predicadors. El primer va treballar abans a les Illes Filipines i va passar després al Japó, on va ser fervent ministre de l'Evangeli durant deu anys, i el segon, de díhuit anys, va ser el seu company per a propagar i testimoniar la fe cristiana. (1634)

A Langeac, al costat del riu Allier, a França, beata Agnés [o Ainés] de Jesús Galand, verge de l'Orde de Predicadors, que, sent priora del seu monestir, es va distingir pel seu ardent amor cap a Jesucrist i la seua preocupació pel bé de l'Església, oferint contínues oracions i penitències pels seus pastors. (1634)

Beat Jerzy Popiełuszko, prevere i màrtir (Okopy, 1947 - Włocławek, 1984)

17 d'octubre de 2021, diumenge XXIX

 Lectures del diumenge (AVL).

«Que el vostre amor, Senyor, no ens deixe mai; eixa és l’esperança que posem en vós» (sal. resp.). Esta misericòrdia de Déu ens va vindre, com ens va anunciar el profeta Isaïes, per mitjà del servent, «ell, que és just, farà justos tots els altres, perquè ha carregat damunt d’ell les seues culpes» (1 lect.). Eixa profecia es complix plenament en el nostre Senyor Jesucrist, «ell, de manera semblant a nosaltres, ha sigut provat en tot, encara que sense pecat» (2 lect.), perquè «el Fill de l’home no ha vingut a ser servit, sinó a servir i a donar la seua vida en rescat per tots els hòmens». Des d'ací hem d'estar disposats a compartir els sofriments de Crist per a la salvació del món, fent-nos servidors dels altres (Ev.).

Aniversari del naiximent de Lluís Lúcia i Lúcia, polític valencià (les Coves de Vinromà, 1888)

• Vicent Comes Iglésia: Lluís Lúcia Lúcia, un confiat en Déu (2004-2005)

Dia Internacional per a l'Erradicació de la Pobresa

Opció preferencial pels pobres

Papa Francesc: Audiència general (19 d'agost de 2020)

Catequesi - "Curar el món": 3. L'opció preferencial pels pobres i la virtut de la caritat

Benvolguts germans i germanes, bon dia!

La pandèmia ha deixat al descobert la difícil situació dels pobres i la gran desigualtat que regna en el món. I el virus, si bé no fa excepcions entre les persones, ha trobat, en el seu camí devastador, grans desigualtats i discriminació. I les ha incrementades!

Per tant, la resposta a la pandèmia és doble. D'una banda, és indispensable trobar el remei per a un virus menut però terrible, que posa de genolls a tothom. Per l'altra, hem de curar un gran virus, el de la injustícia social, de la desigualtat d'oportunitats, de la marginació i de la falta de protecció dels més dèbils. En esta doble resposta de sanació hi ha una elecció que, segons l'Evangeli, no pot faltar: és l'opció preferencial pels pobres (cf. exhort. ap. Evangelii gaudium [EG], 195). I esta no és una opció política; ni tampoc una opció ideològica, una opció de partits. L'opció preferencial pels pobres està en el centre de l'Evangeli. I el primer a fer-ho ha sigut Jesús; ho hem escoltat en el passatge de la Carta als Corintis que s'ha llegit a l'inici. Ell, sent ric, s'ha fet pobre per a enriquir-nos a nosaltres. S'ha fet un de nosaltres i, per això, en el centre de l'Evangeli, en el centre de l'anunci de Jesús està esta opció.

Crist mateix, que és Déu, s'ha despullat a si mateix, fent-se igual als hòmens; i no ha triat una vida de privilegi, sinó que ha triat la condició de serf (cf. Flp 2, 6-7). Es va aniquilar a si mateix convertint-se en serf. Va nàixer en una família humil i va treballar com a artesà. Al principi de la seua predicació, va anunciar que en el Regne de Déu els pobres són benaurats (cf. Mt 5, 3; Lc 6, 20; EG, 197). Estava enmig dels malalts, els pobres i els exclosos, mostrant-los l'amor misericordiós de Déu (cf. Catecisme de l'Església Catòlica, 2444). I moltes vegades ha sigut jutjat com un home impur perquè anava on els malalts, els leprosos, que segons la llei de l'època eren impurs. I Ell ha corregut el risc per estar prop dels pobres.

Per això, els seguidors de Jesús es reconeixen per la seua proximitat als pobres, als menuts, als malalts i als presos, als exclosos, als oblidats, a qui està privat d'aliment i roba (cf. Mt 25, 31-36; CIC, 2443). Podem llegir eixe famós paràmetre sobre el qual serem jutjats tots, serem jutjats tots. És Mateu, capítol 25. Este és un criteri-clau d'autenticitat cristiana (cf. Gal 2,10; EG, 195). Alguns pensen, erròniament, que este amor preferencial pels pobres és una tasca per a pocs, però en realitat és la missió de tota l'Església, deia Sant Joan Pau II (cf. S. Joan Pau II, enc. Sollicitudo rei socialis, 42). «Cada cristià i cada comunitat estan cridats a ser instruments de Déu per a l'alliberament i promoció dels pobres» (EG, 187).

La fe, l'esperança i l'amor necessàriament ens espenten cap a esta preferència pels més necessitats,[1] que va més enllà de la pura necessària assistència (cf. EG, 198). Implica de fet caminar junts, deixar-se evangelitzar per ells, que coneixen bé el Crist sofrent, deixar-se "contagiar" per la seua experiència de la salvació, de la seua saviesa i de la seua creativitat (cf. ibíd.). Compartir amb els pobres significa enriquir-se mútuament. I, si hi ha estructures socials malaltes que els impedixen somiar pel futur, hem de treballar junts per a sanar-les, per a canviar-les (cf. ibíd., 195). I a això conduïx l'amor de Crist, que ens ha estimat fins a l'extrem (cf. Jn 13, 1) i arriba fins als confins, als màrgens, a les fronteres existencials. Portar les perifèries al centre significa centrar la nostra vida en Crist, que «s'ha fet pobre» per nosaltres, per a enriquir-nos «per mitjà de la seua pobresa» (2 Cor 8, 9).[2]

Tots estem preocupats per les conseqüències socials de la pandèmia. Tots. Molts volen tornar a la normalitat i reprendre les activitats econòmiques. Cert, però esta "normalitat" no hauria de comprendre les injustícies socials i la degradació de l'ambient. La pandèmia és una crisi i d'una crisi no s'ix iguals: o eixim millors o eixim pitjors. Nosaltres hem d'eixir millors, per a millorar les injustícies socials i la degradació ambiental. Hui tenim una ocasió per a construir una cosa diferent. Per exemple, podem fer créixer una economia de desenvolupament integral dels pobres i no d'assistencialisme. Amb això no vull condemnar l'assistència, les obres d'assistència són importants. Pensem en el voluntariat, que és una de les estructures més belles que té l'Església italiana. Però hem d'anar més enllà i resoldre els problemes que ens impulsen a fer assistència. Una economia que no recórrega a remeis que en realitat enverinen la societat, com els rendiments dissociats de la creació de llocs de treball dignes (cf. EG, 204). Esta classe de beneficis està dissociada per l'economia real, la que hauria de donar benefici a la gent comuna (cf. enc. Laudato si' [LS], 109), i a més resulta a vegades indiferent als danys infligits a la casa comuna. L'opció preferencial pels pobres, esta exigència eticosocial que prové de l'amor de Déu (cf. LS, 158), ens dona l'impuls a pensar i a dissenyar una economia on les persones, i sobretot els més pobres, estiguen en el centre. I ens anima també a projectar la cura del virus privilegiant a aquells que més ho necessiten. ¡Seria trist si en la vacuna per a la Covid-19 es donara la prioritat als rics! Seria trist si esta vacuna es convertira en propietat d'esta o aquella nació i no siga universal i per a tots. I quin escàndol seria si tota l'assistència econòmica que estem veent —la major part amb diners públics— es concentrara a rescatar indústries que no contribuïxen a la inclusió dels exclosos, a la promoció dels últims, al bé comú o a cuidar la creació (ibíd.). Hi ha criteris per a triar quines seran les indústries que cal ajudar: les que contribuïxen a la inclusió dels exclosos, a la promoció dels últims, al bé comú i a cuidar la creació. Quatre criteris.

Si el virus haguera novament d'intensificar-se en un món injust per als pobres i els més vulnerables, hem de canviar este món. Amb l'exemple de Jesús, el metge de l'amor diví integral, és a dir, de la sanació física, social i espiritual (cf. Jn 5, 6-9) —com era la sanació que feia Jesús—, hem d'actuar ara, per a sanar les epidèmies provocades per menuts virus invisibles, i per a sanar les provocades per les grans i visibles injustícies socials. Propose que això es faça a partir de l'amor de Déu, posant les perifèries en el centre i als últims en primer lloc. No oblidem eixe paràmetre sobre el qual serem jutjats, Mateu, capítol 25. Posem-ho en pràctica en este repunt de l'epidèmia. I a partir d'este amor concret, ancorat en l'esperança i fundat en la fe, un món més sa serà possible. En cas contrari, eixirem pitjor d'esta crisi. Que el Senyor ens ajude, ens done la força per a eixir millors, responent a la necessitat del món de hui.

[1] cf. Congregació per a la Doctrina de la Fe, Instrucció sobre alguns aspectes de la "Teologia de l'Alliberament", (1984), cap. V.

[2] Benet XVI, Discurs inaugural de la V Conferència General de l'Episcopat Llatinoamericà i del Carib (13 de maig de 2007), 3.

Martirologi Romà

Sant Ignasi d'Antioquia, bisbe i màrtir.

Hui se celebra la memòria de sant Ignasi, bisbe i màrtir, deixeble de l'apòstol sant Joan i segon successor de sant Pere en la seu d'Antioquia. En temps de l'emperador Trajà va ser condemnat al suplici de les feres i traslladat a Roma, on va consumar el seu gloriós martiri l'any 107. Durant el viatge, va escriure set cartes dirigides a diverses Esglésies, en les quals exhortava els germans a servir a Déu units al bisbe, i que no li impediren ser immolat com a víctima per Crist.

• J.M. Bausset: Sant Ignasi d'Antioquia (2015)
• Alexandre Olivar: Ignasi d'Antioquia, màrtir? (1998)

Sant Osees, profeta.

Commemoració de sant Osees, profeta, que no sols amb les seues paraules, sinó amb la seua mateixa vida va mostrar el Senyor al poble infidel d'Israel, com a Espòs sempre fidel i mogut per una misericòrdia infinita. (s. VIII aC)

Commemoració dels sants Ruf i Zòsim, màrtirs, sobre els quals sant Policarp, com a companys de martiri de sant Ignasi, va confirmar, en escriure als filipencs, que «van participar en la passió del Senyor, no van estimar la vida present, sinó a Aquell que per ells i per tots els hòmens va morir i va ressuscitar». (107)

Vos exhorte, a tots, que obeïu la paraula de la justícia i practiqueu tota paciència, aquella que hem tingut la sort de veure amb els propis ulls no solament en els benaurats Ignasi, Zòsim i Ruf, sinó també en altres d'entre vosaltres mateixos, i fins en el mateix Pau i en els altres apòstols. Imiteu-los, dic, ben persuadits que tots ells no han corregut debades, sinó en la fe i en la justícia, i que ara estan al lloc que els és degut, prop del Senyor, amb el qual han patit... (Policarp d'Esmirna: Carta als filipencs, IX)

A Àfrica Proconsular, actual Tunísia, sants màrtirs Volitans, als quals sant Agustí va celebrar en un sermó. (c. s. III)

A Licòpolis, a Egipte, sant Joan, eremita, que entre les seues moltes virtuts es va distingir pel seu esperit profètic. (s. IV)

A Agen, a Aquitània, hui França, sant Dulcidi, bisbe, que va lluitar intrèpidament per la fe catòlica contra l'heretgia arriana. (s. V)

A la ciutat d'Orange, a la regió de Provença, de la Gàl·lia, també l'actual França, sant Florenci, bisbe. (c. 524)

A Tolosa, de nou a la Gàl·lia, mort de sant Gilbert, abat de Cîteaux, home il·lustre pel seu saber, que, nascut a Anglaterra, va defensar sant Tomàs Becket. (1167)

A Binasco, a la regió italiana de Llombardia, beat Baltasar Ravaschieri de Chiavari, prevere de l'Orde dels Germans Menors. (1492)

A Wrexham, al País de Gal·les, hui el Regne Unit, sant Ricard Gwyn, màrtir, que sent pare de família i mestre d'escola, devot de la fe catòlica, el van empresonar sota l'acusació d'animar altres persones a la conversió, i després de repetides tortures, mantenint-se en la seua fe, va ser penjat i, encara respirant, esquarterat. (1584)

A Roma, beat Pere de la Nativitat de Santa Maria Verge Casani, prevere de l'Orde de Clergues Regulars de l'Escola Pia, que va orientar els seus dots naturals i de la gràcia a l'educació dels xiquets, content de servir a Déu en els pàrvuls. (1647)

A Paray-le-Monial, a la regió d'Autun, a França, mort de santa Margarida Maria Alacoque, verge, la memòria de la qual es va celebrar ahir. (1690)

A la regió de Laval, també a França, beat Jaume Burin, prevere i màrtir, que durant la Revolució Francesa va exercir el seu ministeri pastoral d'amagat, havent de passar de casa a casa, fins que va ser afusellat mentre sostenia a les seues mans el calze. (1794)

A Valenciennes, igualment de França, beates Maria Natàlia de Sant Lluís (Maria Lluïsa Josepa) Vanot i quatre companyes, vèrgens de l'Orde de les Ursulines i màrtirs, que, durant la Revolució Francesa, van ser condemnades a mort pels qui odiaven la fe catòlica, i van pujar al patíbul recitant el salm Miserere. (1794)

A Hué, a Annam, hui Vietnam, sant Isidor Gagelin, prevere de la Societat de Missions Estrangeres de París i màrtir, que per la seua fe en Crist va ser escanyat en temps de l'emperador Minh Mang. (1833)

Beat Contard Ferrini,
professor laic

A la localitat de Suna, al costat del llac Maggiore, a Itàlia, beat Contard Ferrini, que, dedicat a l'educació de la joventut, va superar amb la fe i la vida cristiana les ciències humanes. (1902)

A Carrión de Calatrava, a Ciudad Real, beat Fidel Fuidio Rodríguez, religiós de la Societat de Maria i màrtir. (1936)

A la Nucia, beat valencià Ramon Esteve Juli Bou i Pascual, prevere i màrtir. (1936) (memòria a Planes i la Nucia).

A Algemesí, beata valenciana Tàrsila Córdoba Belda, màrtir, mare de família i viuda. (1936) (memòria a Sollana i Algemesí)

13 d'octubre de 2021, dimecres

 Evangeli del dia.

Meditació

Sant Agustí:  De verb. Dg., serm. 30.

Però, si no poden quedar nets sinó aquells que creuen en el que purifica el cor per la fe, ¿com és que diu el Senyor: "Doneu almoina i totes les coses vos són netes"? Vegem si Ell mateix ho explica: els fariseus separaven la desena part de tots els seus fruits i donaven almoines, cosa que no fan tots els cristians; per tant, es van burlar del Salvador perquè els parlava com a hòmens que no donaven almoines. Sabent açò el Salvador, afig: "¡Ai de vosaltres, fariseus, que pagueu a Déu el delme de la menta, de la ruda i de qualsevol llegum, però vos passa per alt la pràctica de la justícia i de l'amor de Déu!". Açò no és donar almoina. Fer almoina consistix a tindre caritat; si comprens açò comença per tu mateix. ¿Com et compadiràs d'un altre, si eres cruel amb tu? Sent el que diu la Sagrada Escriptura ( Si 30, 24): "Compadix-te de la teua ànima, agradant al Senyor". Fixa els ulls en la teua consciència, tu que vius malament o com a infidel, i en ella trobaràs la teua ànima mendicant o potser emmudida per la necessitat. Dona almoina a la teua ànima per mitjà del judici i de la caritat. Què és el judici? El disgust de tu mateix; què és la caritat? Estimar a Déu i estimar el proïsme. Si deixes de fer esta almoina, per molta caritat que tingues, res faràs quan res fas per tu mateix.

Aniversari del miracle del Sol a Fàtima (1917)

Aniversari de la mort de monsenyor Pau Barrachina Estevan, bisbe d'Oriola-Alacant (2008)

Martirologi Romà

Commemoració de sant Teòfil, bisbe d'Antioquia de Síria, actual Turquia, home molt erudit, que va ocupar esta seu com a sisé successor de sant Pere i va compondre un llibre per a defensar la fe ortodoxa contra l'heretge Marció. (s. II)

Va viure en el segle II. Va ser un filòsof molt apreciat i reconegut per la seua cultura. Un dia va arribar a les seues mans un exemplar de la Bíblia i immediatament va sorgir en ell un viu desig d'atacar-la i ridiculitzar-la. Per això es va dedicar a llegir-la detingudament buscant-hi els punts febles. Però en anar passant les pàgines, la gràcia de Déu va anar operant la conversió del seu cor. Al final de la lectura s'havia convertit en un admirador i defensor del llibre sagrat. Amb el temps va ser elegit bisbe d'Antioquia, una de les ciutats més importants del món antic, i va escriure una Apologia en tres volums. [font]

A Còrdova, a la província hispànica de Bètica, sants Faust, Genar i Marcial, màrtirs, que adornen la ciutat com tres corones. (s. III/IV)

A Tessalònica, a Macedònia, a Grècia actualment, sant Florenci, màrtir, que, segons la tradició, després de diversos turments va morir cremat viu. (c. s. III)

A Kobern, al costat del Mosel·la, al territori de Trèveris, Alemanya en l'actualitat, sant Lubenci, prevere. (s. IV)

A Sanremo, a la costa lígur, a l'actual Itàlia, sant Ròmul, bisbe de Gènova, que, ple de fervor apostòlica, va morir durant una visita pastoral. (s. V)

A Tours, a la Gàl·lia Lugdunense, hui França, sant Venanci, abat, el qual, havent-se casat en la seua joventut, en visitar la basílica de sant Martí es va commoure davant la vida dels monjos i, amb el permís de la seua esposa, es va ajuntar a ells per a viure per a Crist. (s. V)

A Salagnac, al territori de Llemotges, a Aquitània, també a la França actual, sant Leobó, eremita. (s. inc.)

A l'illa d'Iona, a Escòcia, sepultura de sant Comgà, abat, que va arribar a esta regió procedent d'Hibèrnia, juntament amb la seua germana santa Kentigerna, els fills d'esta i alguns missioners. (s. VIII)

A Augsburg, ciutat de Baviera, a Germània, actual Alemanya, sant Simbert, bisbe, que abans va ser abat de Murbach. (c. 807)

A Saint-Cierges, a la regió d'Alvèrnia, a la Gàl·lia, hui França, sant Guerau d'Orlhac [Guiral o Grau], que, sent comte d'Orlhac [Aurillac], va ser un exemple per als altres prínceps per haver viscut com a monjo amb hàbit secular, procurant el bé de les regions que tenia encomanades. (909)

Prop de Subiaco, a la regió del Laci, a Itàlia, santa Quelidona o Celidona, verge, que, com diu la tradició, durant cinquanta-dos anys va portar una vida solitària i austera, dedicada únicament a Déu. (1152)

Beata Magdalena Panattieri

A la localitat de Trino, a Monferrato, també a Itàlia, beata Magdalena Panattieri, verge, germana de Penitència de Sant Doménec. (1503)

Beat valencià Antoni (Lluís Maria) Ayet i Canós, carmelita, màrtir (memòria a Vila-real). (Vila-real 1886 - Barcelona 1936)

Al lloc de Balazar, prop de Braga, a Portugal, beata Alexandrina Maria da Costa, que, en intentar fugir de qui la perseguia amb mala intenció, va quedar impossibilitada en tots els seus membres; i en la contemplació de l'Eucaristia, la manera d'oferir al Senyor tots els seus dolors per amor a Déu i als germans més necessitats. (1955)

10 d'octubre de 2021. diumenge XXVIII

 Lectures del dia (AVL).

Diumenge del jove ric. Jesús urgeix al despreniment de tot per a seguir-lo i diu al jove ric: "Ves, ven tot el que tens". La quantia no és l'important, allò decisiu és tindre o no el cor aferrat a la riqueses. Cal deixar-ho tot, no per menyspreu dels béns temporals, sinó "per mi" i "per anunciar l'evangeli". Esta és la saviesa més gran, com veiem ja en el jove Salomó, que demana al senyor, a l'inici del seu regnat, el do de la saviesa. Però a ell, és clar, li faltava el model de Jesús que ensenya com Déu, infinitament ric i que no té altra riquesa fora del seu amor, pot fer-se, justament per amor, pobre "per nosaltres" (cf. Fl 2, 7).

En el salm, la pregària: "Que el vostre amor ens òmpliga, Senyor, i ho celebrarem amb goig cada dia". Este goig es canta també en el vers de l'al·leluia: "Feliços els pobres en l'esperit: el Regne del cel és per a ells". [Font]

Festa de la Mare de Déu de la Soledat a Nules.

• J.M. Bausset: La Soledat a Nules (2015)

Sant Tomàs de Villanueva, arquebisbe de València

Sant Tomàs de Villanueva
Gravat de 1791

Sant Tomàs de Villanueva, bisbe, va nàixer a Fuenllana (Ciudad Real) l'any 1486. Sent religiós de l'Orde d'Ermitans de Sant Agustí, va acceptar per obediència l'episcopat. Nomenat arquebisbe de València, va sobreeixir, entre altres virtuts pastorals, per un encés amor als pobres fins al punt que els va entregar tots els seus béns. Va morir a València l'any 1555.

Titular de l'església parroquial de Benicàssim, una de Castelló de la Plana, una de València i d'unes ermites a Cap Negret (Altea) i a Penella (Cocentaina). Nom de l’arxiprestat núm. 2 de la ciutat de València. Patró de la diòcesi de Ciudad Real.

• J.M. Bausset: Sant Tomàs de Villanueva (2013)
• Capella de Sant Tomàs de Villanueva (Seu de Valencià).
• J. Franco: Qui dia passa, any empeny - 10 d'octubre (2016)
• Sermons de Sant Tomàs de Villanueva (en llatí)

Santoral

Commemoració de sant Pinit, bisbe de Cnossos, a l'illa de Creta, que, sota els emperadors Marc Antoní Ver i Luci Aureli Còmode, es va distingir pels seus escrits sobre la fe i per la seua preocupació pel creixement del ramat que se li havia encomanat. († c. 180)

Sant Eulampi i la seua germana santa Eulàmpia, màrtirs durant la persecució desencadenada sota Dioclecià. († Nicomèdia, a Bitínia, actual Turquia, s. IV)

Sants Gereó i companys, màrtirs, que van oferir el seu coll a l'espasa per a defensar la verdadera pietat. († Colònia, a Germània, hui Alemanya, s. IV)

Sants Víctor i Malós, màrtirs. († Birten, a la regió de Colònia, c. s. IV)

Sants Casi i Florentí, màrtirs. († Bonn, a Germània, c. s. IV)

Sant Clar, venerat com a primer bisbe de Nantes. († Nantes, a la Gàl·lia Lugdunense, actual França, s. IV)

Sant Cerboni, bisbe, que, tal com conta el papa sant Gregori Magne, en envair els llombards aquella regió, va donar proves de virtut en buscar refugi a l'illa d'Elba. (Populònia, lloc de la regió italiana de Toscana, c. 575)

Santa Tanca de Troyes, verge i màrtir, que, com narra la tradició, per a defendre la seua virginitat no va dubtar a acceptar la mort. († Prop de Ramerude, a la regió de Troyes, a Nèustria, França actualment, s. VI/VII)

Mort de sant Paulí, bisbe de York, que, sent monjo i deixeble del papa sant Gregori Magne, va ser enviat a Anglaterra per a predicar l'Evangeli. Allí va convertir Edwin, rei de Northúmbria, i va llavar amb les aigües del baptisme a tot el seu poble. († Rochester, a Anglaterra, 644)

Santa Telquilde, abadessa, la qual, de família noble, notable pels seus mèrits i austera en els seus costums, va ensenyar a les vèrgens sagrades a eixir a la trobada de Crist amb els llums encesos. († monestir de Jouarre, al territori de Meaux, a Nèustria, hui França, c. 670)

Passió dels set sants màrtirs de l'Orde dels Germans Menors, Daniel, Samuel, Àngel, Lleó, Nicolau i Hugolí, preveres, juntament amb Domne, enviats pel germà Elies a predicar l'Evangeli als mahometans, i que, després de patir insults, cadenes i assots, van aconseguir la palma del martiri en ser decapitats. († Ceuta, a la Mauritània Tingitana, 1227)

Sant Joan, prevere, prior del monestir de Canonges Regulars de Sant Agustí, cèlebre per la seua oració, austeritat i bondat. († Bridlington, a Anglaterra, 1379)

Sant Daniel Comboni, bisbe, que va fundar l'Institut de Missioners Combonians del Cor de Jesús, i després de ser elegit bisbe en eixe continent, es va entregar sense reserves i va predicar l'Evangeli per aquelles regions, treballant també per a fer respectar la dignitat humana. († Khartum, a Sudan, 1881)

Beata Àngela Maria (Sofia Camila) Truszkowska, verge, que va fundar la Congregació de Religioses de Sant Fèlix de Cantalici, per a ajudar xiquets abandonats, pobres i marginats. († Cracòvia, a Polònia, 1899)

Beat Lleó Wetmanski, bisbe auxiliar de Plock, que, en temps d'un règim contrari a Déu i als hòmens, va ser empresonat en un camp de concentració, on va consumar el seu martiri amb una mort heroica. († Dzialdowo, de nou a Polònia, 1941)

Beat Eduard Detkens, màrtir, originari de Polònia, que va morir en la cambra de gas durant la mateixa persecució. († Linz, a Àustria, 1942)

3 d'octubre de 2021, diumenge XXVII

Sant Francesc de Borja,
d'Alonso Cano (Museu de
Belles Arts de Sevilla). 1624

Lectures del diumenge (AVL)

L'home i la dona han sigut creats per Déu. Cap és superior a l'altre i estan cridats a unir-se en el matrimoni (1 lect.), una unió indissoluble, per a tota la vida: «Allò que Déu ha unit, l'home no ho pot separar» (Ev.). En la 2 lect., de la carta als Hebreus, se'ns recorda que Crist, que ens ha santificat per la seua mort i resurrecció, ens diu germans seus, ja que també nosaltres, com ell, procedim de Déu el nostre Pare. Així en ell radica la nostra fraternitat que creix amb la participació en l'eucaristia, en la qual ell continua oferint-se per nosaltres.

• Pregària dels fidels.

Sant Francesc de Borja

Fem memòria hui de sant Francesc de Borja, prevere, nascut a Gandia l'any 1510. Morta la seua dona, amb qui havia tingut huit fills, va ingressar en l'Orde de la Companyia de Jesús, i a pesar d'haver abdicat del seu títol de virrei i rebutjat la dignitat cardenalícia, va ser elegit tercer prepòsit general de l'Orde, i va ser memorable per la seua austeritat de vida i oració. Va morir a Roma l'any 1572.

Sant Francesc de Borja, prevere, titular de l'església parroquial de la Carroja (la Vall de Gallinera), una de Gandia i una de València. Dona nom a un arxiprestat de la diòcesi de València. A Roma, prop de San Pietro, hi ha l'església de San Francesco Borgia dei Gesuiti. A Catània tembé té una església dedicada.

• J.M. Bausset: Sant Francesc de Borja (2015)
• Capella de Sant Francesc de Borja (Seu de València)
• Francesc de Borja (1510-1572), home del Renaixement, sant del Barroc. Actes del Simposi Internacional (2010), Revista Borja. Revista de l’Institut Internacional d’Estudis Borgians, [en línia], 4 (2013).
• Bonaventura Bassegoda: La iconografia de sant Francesc de Borja. Una primera aproximació a partir de l'estampa (2013)
• Ida Mauro: La diffusione del culto di san Francesco Borgia a Napoli tra feste pubbliche e orgoglio nobiliare (2013)
• Joan Nadal Cañellas: Els dibuixos catequètics dels jesuïtes i Francesc de Borja (2013)

Del Diari de sant Francesc de Borja  

"Dia 1r. Consolació. Comença l'exercici nou de les hores, demanant altrament veure les criatures en el Creador i sobretot el proïsme. I jo sense nafra. "Déu del meu cor". Viure en el Senyor. L'amor amb què el Pare dona el Fill i amb el que vingué i el de l'Esperit Sant amb qui es donà. Demanar aquest amor per a oblit de ço d'ací i per viure en el Senyor com si no veiés res més que Ell.

Dia 3. Començà la vida de la vespra de sant Francesc. Repartir l'oració mental pels col·legis. Memorial a banda".

(Francesc de Borja i Aragó: "Octubre [de 1565]", Diari, edició i traducció a cura de Joan Iborra, 3 i 4, València 2010, p. 158).  

Santoral

Commemoració de sant Dionís [o Donís o Dionisi] l'Areopagita, que es va adherir a Crist en escoltar l'apòstol sant Pau parlant davant de l'Areòpag, i va ser primer bisbe d'Atenes († s. I).

Santa Càndida, màrtir. († Roma, s. inc.)

Commemoració dels sants Faust, Gai, Pere, Pau, Eusebi, Querimó, Luci i altres dos, tots els quals, primer en temps de l'emperador Deci i després sota Valerià, per mandat del prefecte Emilià van patir de moltes maneres, juntament amb el bisbe Dionís, i arribaren a ser confessors de la fe; entre ells, Faust va aconseguir la palma del martiri sota l'emperador Dioclecià. († Alexandria, a Egipte, s. III/IV)

Commemoració de sant Hesiqui, monjo, deixeble de sant Hilarió i company seu de peregrinació. († Mayuma, a Palestina, s. IV)

Commemoració de sant Maximià, bisbe de Bagai, a Numídia, actual Algèria, que, apallissat repetides vegades pels heretges, va ser precipitat des de l'alt d'una torre i el van deixar per mort, però, recollit per uns transeünts, es va recuperar i no va deixar de lluitar per la fe catòlica. († c. 410)

Sant Ciprià [o Cebrià], bisbe, deixeble de sant Cesari d'Arle, que va defensar en diversos sínodes la fe ortodoxa sobre la gràcia, ensenyant que ningú pot arribar al diví sense abans haver sigut cridat per la gràcia de Déu. († Toulon, a la regió de Provença, a la Gàl·lia, hui França, c. 543)

Entre els saxons, dos sants màrtirs de nom Evald, un anomenat "Negre" i l'altre "Blanc", tots dos preveres i oriünds d'Anglaterra, que, seguint l'exemple de sant Willibrord i els seus companys, van passar a evangelitzar Saxònia, on, després de començar a predicar a Crist, van ser capturats pels pagans i van consumar el martiri. († 695)

Beat Ot o Otó, fundador i primer abat. († monestir de Metten, a Baviera, actual Alemanya, 802)

Sant Gerard, primer abat del monestir de Brogne, que ell mateix havia fundat. Va treballar per a instaurar la disciplina monàstica a Flandes i Lotaríngia, i va ajudar molts monestirs a recuperar l'observança primitiva. († regió de Namur, en Lotaríngia, actualment Bèlgica, 959)

Va nàixer a Staves, comtat de Namur, a finals del segle IX, i va morir a Brogne o Saint-Gérard, el 3 d'octubre del 959. El jove Gerard, com la major part dels hòmens de la seua categoria, en un principi va fer la carrera de les armes. La devoció que professava malgrat trobar-se entre les distraccions del campament era digna d'admiració.

Aclaparat per l'edat i les malalties, va posar vicaris o abats en el seu lloc en diferents abadies que tenia al seu càrrec, i es va retirar al de Brogne. Encara va tenir coratge per fa er un viatge a Roma amb la finalitat d'obtenir una butla que confirmara els privilegis de l'anomenada abadia. Al seu retorn va realitzar una visita final a totes les comunitats que havia reorganitzat. El seu cos encara es conserva a Brogne, ara anomenada Saint-Gérard. [font]

Beat Adelgot, bisbe, deixeble de sant Bernat a Clairvaux, que va ser un bon exemple de disciplina monàstica. († Chur, a la regió d'Helvècia, hui Suïssa, 1160)

Beats Ambròs Francesc Ferro, prevere, i companys, màrtirs, que van donar la vida víctimes de l'opressió que es va desencadenar contra la fe catòlica († Al costat del riu Uruaçu, prop de Natal, al Brasil, 1645).

Beat Crescenci García Pobo, prevere dels Terciaris Caputxins de la Mare de Déu dels Dolores i màrtir. († Madrid, 1936)