1 d'agost de 2025, divendres XVII: Sant Feliu de Xàtiva

DIVENDRES XVII DEL TEMPS ORDINARI / I


Oració col·lecta

Oh Déu, vós que renoveu sempre en l’Església els exemples de virtut, 
concediu-nos que, de tal manera imitem el zel pastoral del bisbe sant Alfons Maria, 
que compartim amb ell la glòria del cel.

Lectura primera Lv 23,1.4-11.15-16.27.34b-37

Festes del Senyor, dies que heu de convocar una assemblea santa

Lectura del llibre del Levític

El Senyor va dir a Moisés:
«Estes són les festes del Senyor, els dies d'assemblea santa, que convocareu en el moment prescrit: La vesprada del dia catorze del primer mes és l'hora de la Pasqua del Senyor, i el dia quinze és la festa dels Àzims en honor del Senyor. Durant set dies heu de menjar el pa sense rent. El primer dia és dia d'assemblea santa: no fareu cap activitat servil. Cada dia de la setmana cremareu ofrenes al Senyor i el que fa set torna a ser dia d'assemblea santa: no fareu cap activitat servil».
El Senyor va dir a Moisés:
«Parla als israelites i dis-los: Quan haureu entrat en el país que jo vos done i començareu la sega, porteu una garba al sacerdot com a primícia de la collita, i ell la presentarà al Senyor l'endemà del dissabte, i així el Senyor l'acceptarà en bé vostre.
Des del dia que presentareu la primera garba, compteu set setmanes senceres, és a dir, fins l'endemà del dissabte que fa set, que són cinquanta dies. El dia que fa cinquanta presenteu al Senyor una ofrena de la nova collita.
El dia deu del sèptim mes és el dia de l'Expiació, dia d'assemblea santa. Aquell dia heu de dejunar i heu de cremar ofrenes al Senyor.
El dia quinze d'este mateix mes és la festa dels Tabernacles, una festa de set dies en honor del Senyor. El primer dia és dia d'assemblea santa: no fareu cap activitat servil. Durant set dies cremareu ofrenes al Senyor, i el dia octau torna a ser dia d'assemblea santa i tornareu a cremar una ofrena en honor del Senyor; és dia d'assemblea, no fareu cap activitat servil.
Estes són les festes del Senyor, els dies que heu de convocar una assemblea santa per a presentar al Senyor ofrenes al foc, holocausts i oblacions, víctimes de comunió i libacions, cada cosa en el dia corresponent».

Salm responsorial 80,3-4.5-6ab.10-11ab (R.: 2a)

Entoneu càntics, toqueu els tambors,
les arpes sonores i les cítares.
Toqueu els corns per la lluna nova,
per la lluna plena, dia de la nostra festa.

R. Celebreu a Déu, la nostra força.

Així ho té manat Israel,
està prescrit pel Déu de Jacob;
fou ordenat als fills de Josep
quan eixien de la terra d'Egipte. R.

No tingues un déu estranger,
no adores un déu estrany.
Jo soc el Senyor, el teu Déu,
que t'he tret de la terra d'Egipte. R.

Al·leluia 1Pe 1,25

La paraula del Senyor dura per sempre,
i esta paraula és l'evangeli que vos és anunciat.

Evangeli Mt 13,54-58

¿No és el fill del fuster? ¿D'on li ve tot això?

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Mateu 
En aquell temps, Jesús arribà a Natzaret, el seu poble, i es va posar a ensenyar en la seua sinagoga. La gent es deia estranyada: «¿D'on li venen este saber i el poder de fer miracles? ¿No és el fill del fuster? Sa mare, ¿no es diu Maria? Els seus germans, ¿no es diuen Jaume, Josep, Simó i Judes? I les seues germanes, ¿no viuen totes entre nosaltres? ¿D'on li ve tot això?» I s'escandalitzaven d'ell. 
Jesús els digué: «Els profetes només són mal rebuts en el seu poble i entre els de sa casa». 
Allí no va fer molts miracles, perquè no creien en ell. 
 
MEMÒRIES

Sant Alfons Maria de Liguori
 Sant Alfons Maria de Liguori, bisbe i doctor de l'Església (memòria ob.).
Sant Feliu de Xàtiva o de Girona

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis de l'1 d'agost

Memòria de sant Alfons Maria de Liguori, bisbe i doctor de l'Església, que refulgí pel seu zel per les ànimes i pels seus escrits, la seua paraula i el seu exemple. A fi de promoure la vida cristiana entre el poble, va treballar infatigablement predicant i escrivint, especialment sobre teologia moral, disciplina en la qual és considerat mestre, i després de molts obstacles, va fundar la Congregació del Santíssim Redemptor, per a evangelitzar la gent falta de formació. Elegit bisbe de Sant' Agata dei Goti, es va entregar de manera excepcional a este ministeri, que va haver de deixar quinze anys després afligit per malalties greus, i va passar la resta de la seua vida en Nocera de'Pagani, a Campània, Itàlia, després de grans sacrificis i dificultats. (1787)

2. Commemoració del triomf dels set sants germans màrtirs, que a Antioquia de Síria, hui Turquia, per la seua invencible fidelitat en el compliment de la Llei del Senyor, durant el regnat d'Antíoc Epifanes van patir un final cruel, igual que sa mare, que va presenciar amb dolor la mort de cada u dels seus fills, coronada de glòria en tots ells, com se'ns conta en el llibre dels Macabeus.
Així mateix, commemoració també de sant Eleazar, un dels escribes més destacats, home d'edat ja avançada, que en la mateixa persecució es va negar a menjar carn prohibida per a salvar la seua vida, va acceptar una mort gloriosíssima abans que una vida ignominiosa, i es va avançar de bon grat al lloc del suplici, mostrant un admirable exemple de virtut.

3. A Roma, en la trentena milla de la via Prenestina, sant Secundí, màrtir. (s. inc)

4. A Girona, a la Hispània Tarraconense, sant Feliu, màrtir, en la persecució sota l'emperador Dioclecià. (s. IV in.)

5. A Vercelli, a la regió italiana de Ligúria, mort de sant Eusebi, bisbe, la commemoració del qual se celebra demà. (371)

6. A Bayeux, a la Gàl·lia Lugdunense, actual França, sant Exuperi, a qui es venera com a primer bisbe d'eixa ciutat. (c. s. IV)

7. A la regió d'Aquitània, també a la França actual, sant Sever, prevere, que va emprar els seus béns en la construcció d'esglésies i en el servici als pobres. (c. 500)

8. A l'illa Besné, prop de Nantes, de nou a França, sants Friard i Secundel, este últim diaca, els dos eremites. (s. VI)

9. A Marchiennes, a la Gàl·lia Bèlgica, igualment a França, sant Jonat, abat, deixeble de sant Amand. (c. 690)

10. A Winchester, a Anglaterra, sepultura de sant Ethelwold [o Etelvold], bisbe, que va compondre la famosa Concòrdia Regular, per a la renovació de la disciplina monàstica que havia aprés de sant Dunstan. (984)

11. A Aosta, als Alps de Graies, a Itàlia, beat Emeric de Quart, bisbe, admirable per la seua austeritat de vida i pel seu zel en la salvació de les ànimes. (1313)

12. A Rieti, ciutat de la Savina, a l'actual regió italiana del Laci, beat Joan Bufalari, religiós de l'Orde d'Ermitans de Sant Agustí, jove humil i amable, sempre disposat a ajudar el seu proïsme. (c. 1336)

13. A Roma, sant Pere Favre, prevere, que va ser el primer entre els membres de l'Orde de la Companyia de Jesús que va suportar difícils responsabilitats en diverses parts d'Europa, i va morir a l'Urbs, mentres participava en el Concili de Trento. (1546). Canonitzat en 2013.

Pere Favre va nàixer l'any 1506 a Villaret, Savoia. Des de 1525 estudià a París, on tingué com a companys d'allotjament Francesc Xavier i Íñigo de Loiola; este el va prendre com a primer de tots els seus seguidors. Rebudes les sagrades ordes el 1534, fou el primer sacerdot de la Companyia de Jesús. Per orde del Papa, recorregué les principals regions d'Europa i pertot arreu promogué amb molt d'èxit l'obra de la restauració catòlica. Morí a Roma el primer d'agost de 1546, i l'any 1872 Pius IX el beatificà i el 18 de desembre de l'any 2013 el papa Francesc el declarà Sant. [font]
14. A York, a Anglaterra, beat Tomàs Welbourne, màrtir, el qual, mestre d'escola, durant el regnat de Jaume I va ser condemnat a mort per haver aconsellat seguir el Romà Pontífex i, penjat en el patíbul, es va configurar en el martiri amb Crist, gran Mestre. (1605)

15. A la ciutat de Nam Dinh, a Tonquín, hui Vietnam, sants Doménec Nguyen Van Hanh (Dieu), de l'orde de Predicadors, i Bernat Vu Van Due, preveres i màrtirs, que van morir decapitats per la seua fe en Crist, en temps de l'emperador Minh Mang. (1838)

16. Al llogaret de la Mure, al costat del riu Isar, a França, mort de sant Pere Julià Eymard, prevere, la commemoració del qual se celebra demà. (1868)

17. A Madrid, a Espanya, beat Benvingut (Josep) de Miguel Arahal, prevere dels Terciaris Caputxins de la Mare de Déu dels Dolors i màrtir, que en el furor de la persecució contra la fe va escampar la seua sang per Crist. (1936)

18. Al camp de concentració de Dachau, pròxim a Munic, a Alemanya, beat Alexis Sobaszek, prevere i màrtir, el qual, nascut a Polònia, en temps de guerra va ser deportat inhumanament pels invasors de la seua pàtria, i per Crist va morir entre tortures en defensa de la fe. (1942)

19. Beat Gerhard Hirschfelder (1907- Dachau 1942). Sacerdot diocesà, pertanyent al primer grup de sacerdots del moviment de Schönstatt, màrtir, assassinat durant el règim nazi al camp de concentració de Dachau.

20. En el bosc pròxim a la ciutat de Nowogródek, a Polònia, beates Maria Estrella del Santíssim Sagrament (Adelhéidis) Mardosewicz i les seues deu companyes*, de la Congregació de Missioneres Filles de la Sagrada Família de Natzaret, vèrgens i màrtirs, que en el funest temps de guerra, van entrar en la glòria del cel en ser afusellades pels enemics de la fe. (1943)

Els seus noms: Beata Maria Imelda de Jesús Hòstia (Hedwigis Carolina) Zak, Maria Raimunda de Jesús i Maria (Anna) Kukolowicz, Maria Daniela de Jesús i Maria Immaculada (Elionora Aniela) Jozwik, Maria Canuta de Jesús en l'Hort de Getsemaní (Josepa) Chrobot, Maria Sérgia de la Verge Dolorosa (Júlia) Rapiej, Maria Guidona de la Divina Providència (Elena) Cierpka, Maria Felicitat (Paulina) Borowik, Maria Heliodora (Leocàdia) Matuszewska, Maria Canísia (Eugènia) Mackiewicz i Maria Boromea (Verònica) Tarmontowicz.

at Cap comentari:
Labels: , , , , ,

31 de juliol de 2025, dijous XVII: Sant Ignasi de Loiola

DIJOUS XVII DEL TEMPS ORDINARI / I


Oració col·lecta

Oh Déu, per a propagar més i més la glòria del vostre nom,
vau suscitar en l’Església a sant Ignasi de Loiola; 
feu que, amb el seu auxili i el seu exemple, 
lluitem en la terra i merescam ser coronats amb ell en el cel.

Lectura primera Ex 40,16-21.34-38

El núvol va cobrir la tenda de l'encontre,
i el tabernacle va quedar ple de la glòria del Senyor

Lectura del llibre de l'Èxode

En aquells dies, Moisés va fer tot el que el Senyor li havia ordenat. Van alçar el tabernacle el dia u del primer mes de l'any segon. Moisès el va edificar: va posar els sòcols, les posts, els travessers i les columnes, va estendre la tenda sobre el tabernacle i el va cobrir amb les pells, tal com el Senyor li havia ordenat.
Després va posar dins de l'arca les tauletes de l'aliança, va col·locar les barres de l'arca per a portar-la, la va tapar per damunt amb la coberta d'or, la va introduir en el tabernacle, va penjar la cortina, i l'arca de l'aliança va quedar amagada darrere de la cortina, tal com el Senyor li havia manat.
El núvol va cobrir la tenda de l'encontre, i el tabernacle va quedar ple de la glòria del Senyor. Moisés ja no va poder entrar a la tenda, perquè el núvol la cobria, i el tabernacle estava ple de la glòria del Senyor.
En cada etapa del seu camí, quan el núvol de damunt del tabernacle pujava cel amunt, els israelites es posaven en marxa. No es movien fins el dia que el núvol pujava cel amunt. El núvol del Senyor feia ombra sobre el tabernacle durant el dia, i durant la nit, en el núvol hi havia foc. Tots els israelites el veien mentres va durar el seu camí pel desert.


Salm responsorial 83,3.4.5-6.11 (R.: 2)

La meua ànima sospira i anhela
els atris del Senyor.
El meu cor i la meua carn
s'alegren en el Déu vivent.

R. ¡Que amable és el vostre temple,
Senyor de l'univers!

També l'ocell troba una casa
i l'oroneta el niu
on posar els fills:
prop dels vostres altars,
Senyor de l'univers,
rei meu i Déu meu. R.

Feliç el qui viu en la vostra casa
alabant-vos cada dia.
Feliç el qui troba refugi en Vós:
emprén amb amor el camí. R.

Val més un dia en els vostres atris
que mil en ma casa;
vullc més el portal de la casa de Déu
que les tendes dels malvats. R.

Al·leluia Cf. Fets 16,14b

Obriu, Senyor, el nostre cor
per tal que escoltem atentament
les paraules del vostre Fill.

Evangeli Mt 13,47-53

Arrepleguen en cistells els peixos bons, i tiren els roïns

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Mateu

En aquell temps, Jesús va dir a la gent:
«El Regne del cel també es pot comparar a la xàrcia que tiren al mar i arreplega tota classe de peixos. Quan està plena, la trauen a la vora, s'assenten i arrepleguen en cistells els peixos bons, i tiren els roïns. Igualment passarà al final dels temps: eixiran els àngels, separaran els roïns dels bons i els tiraran al forn encés: allí tot seran plors i cruixir de dents.
¿Heu entès bé tot açò?» Li respongueren: «Sí que ho hem entés». Ell els va dir: «Mireu: Els mestres de la Llei que es fan deixebles del Regne del cel són com aquells caps de casa que trauen de la seua arca coses noves i velles». 
Quan Jesús va acabar de dir estes paràboles, se'n va anar d'allí. 
 
* * * * *

Sant Ignasi de Loiola, prevere (mem. ob.), titular de l'església parroquial de Campanar

Va nàixer a Loiola, al País Basc, l'any 1491. Primerament va viure en la cort i després va seguir la milícia. Convalescent d'una ferida rebuda en la defensa de Pamplona, el 1521, va encendre's en desigs de seguir les petjades de Crist. Retirat a Manresa, va viure una experiència espiritual, l'essència de la qual va consignar en el llibre dels Exercicis Espirituals. A París va estudiar teologia i va posar els primers fonaments de la Companyia de Jesús. Ordenat sacerdot a Venècia l'any 1537, es dirigí a Roma, on, tres anys després, fundava la Companyia de Jesús. L'any següent 1541, fou elegit primer Prepòsit General. Va contribuir moltíssim amb tota mena d'obres apostòliques a la restauració catòlica del segle XVI i a la renovació de l'activitat missionera de l'Església. Morí a Roma l'any 1556, i el 1622 Gregori XV el va canonitzar. [Font]

Aniversari de la mort a Sogorb de Crisòstom Royo de Castellví, bisbe de Sogorb (1691)


MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del 31 de juliol

Memòria de sant Ignasi de Loiola, prevere, el qual, nascut al País Basc, va passar la primera part de la seua vida en la cort com a patge fins que, ferit greument, es va convertir a Déu. Va completar els estudis teològics a París i va unir a ell als seus primers companys, amb els quals més tard va fundar l'Orde de la Companyia de Jesús a Roma, on va exercir un fructuós ministeri escrivint diverses obres i formant els seus deixebles, tot per a major glòria de Déu. (1556)

2. A Milà, al territori Transpadà, actualment Itàlia, sant Cal·limer, bisbe. (s. II ex.)

3. A Sinnada, a Frígia, hui Turquia, sants Demòcrit, Secund i Dionís, màrtirs. (s. III)

4. A Cesarea de Mauritània, a l'actual Algèria, sant Fabi, màrtir, que va ser empresonat per negar-se a portar la insígnia del governador en una assemblea de la província, i com que va romandre fidel en la confessió de Crist, el jutge el va condemnar a mort. (303/304)

5. A Roma, a la via Llatina, sant Tertul·lí, màrtir. (c. s. IV)

6. A Ravenna, a la via Flamínia, també a la Itàlia actual, trànsit de sant Germà, bisbe d'Auxerre, defensor de la fe dels britànics front l'heretgia pelagiana, el qual, havent acudit a Ravenna per a obtindre la pau de la regió de l'Armòrica, va ser rebut triomfalment pels emperadors Valentinià i Gal·la Placídia, i des d'allí va pujar després al regne celestial. (448)

7. Prop de Fòrum Corneli, actual Imola, a la mateixa via Flamínia, trànsit de sant Pere Crisòleg, bisbe de Ravenna, del qual es va fer memòria ahir. (c. 450)

8. A Skövde, a Suècia, santa Elena [o Helena], viuda, a qui es considera màrtir per haver sigut injustament assassinada. (c. 1160)

9. A Acquapendente, a la regió italiana de Toscana, trànsit del beat Joan Colombini, ric comerciant que, deixant-ho tot, va abraçar la pobresa, i amb els qui el van seguir va fundar l'Orde dels Jesuats, als components dels quals va voler pobres de Crist i casats amb la dama Pobresa. (1307)

10. A la ciutat de Londres, a Anglaterra, beat Everard Hanse, prevere i màrtir, que des del dia en què va abraçar la fe catòlica sempre li va ser fidel, la va propagar entre els seus conciutadans i, en temps de la reina Isabel I, va confirmar la seua fe amb el martiri a Tybourn. (1581)

11. En la mar, enfront del port de Rochefort, a França, beat Joan Francesc Jarriges de la Morelie du Breuil, prevere i màrtir, que durant la Revolució Francesa, quan la persecució contra l'Església es feia sentir més intensa, va ser tancat en una vella nau destinada al transport d'esclaus, on va morir en emmalaltir de tisi. (1794)

12. A Cây Mét, lloc pròxim a la ciutat de Saigon, a la Cotxinxina, hui Vietnam, sants Pere Doàn Côn Quý, prevere, i Manuel Phung, màrtirs, que, després de passar prop de set mesos en la presó, van ser decapitats per ser cristians. (1859)

13. A la vall Alighede, a Etiòpia, sant Justí de Jacobis, bisbe, de la Congregació de la Missió, que, mans i ple de caritat, es va entregar a l'apostolat i a la formació del clero indígena i, per això, va haver de patir prompte fam, set, tribulacions i la presó. (1860)

14. A la ciutat de Granollers, pròxima a Barcelona, beats màrtirs Dionís Vicente Ramos, prevere, i Francesc Remón Játiva, religiós, tots dos de l'Orde dels Germans Menors Conventuals, que en la persecució desencadenada contra la fe, amb el seu martiri, van seguir els passos de Crist. (1936)

15. A València, beat Jaume Buch Canals, religiós de la Societat de Sant Francesc de Sales i màrtir, que, durant la mateixa persecució, va morir confessant a Crist. (1936)

16. Prop de Munic, ciutat de Baviera, a Alemanya, en el camp de concentració de Dachau, beat Miquel Ozieblowski, prevere i màrtir, el qual, ocupada Polònia, la seua pàtria, per un règim polític contrari a la religió, per la seua fe va ser deportat a una presó d'extermini, on va portar a compliment el martiri baix cruels tortures. (1942)

17. A Kalisz, a Polònia, beat Francesc Stryjas, màrtir, que durant la mateixa persecució, després de passar per terribles turments, va volar triomfador a la trobada del Senyor. (1944)

18. A la ciutat de Trnava, a Eslovàquia, beata Sidònia (Cecília) Schelingovà, verge de la Congregació de Germanes de la Caritat de la Santa Creu i màrtir, que, en temps difícils per a l'Església del seu país, va patir molt de cos i en l'esperit per haver protegit un sacerdot i, afectada finalment per una malaltia, es va mostrar testimoni alegre i constant de Crist. (1955)

19. Beat Francesc Solanus Casey, en el segle Bernard (1870- Detroit, Michigan, els Estats Units d'Amèrica del Nord 1957). Sacerdot profés de l'Orde dels Germans Menors Caputxins.
at Cap comentari:
Labels: , , , , , ,

30 de juliol de 2025, dimecres XVII: Sants de la Pedra

DIMECRES XVII DEL TEMPS ORDINARI / I


Oració col·lecta

Oh Déu, que heu donat a tots els pobles un mateix origen
i els heu congregat en una sola família, 
enceneu els cors de tots en la vostra caritat 
i en el desig de promocionar els seus germans, 
a fi que, amb els béns que vós doneu generosament a tots, 
la personalitat humana de cada u arribe al seu perfeccionament 
i, apartades totes les divisions que ens separen,
l’equitat i la justícia es mantinguen fermes en la societat humana.

Lectura primera Ex 34,29-35

Veren com resplandia la cara de Moisès i tenien por d'acostar-se-li

Lectura del llibre de l'Èxode

Quan Moisés va baixar de la muntanya del Sinaí amb les dos tauletes de l'aliança a les mans, no va notar que li resplandia tota la cara pel fet d'haver parlat amb el Senyor.
Aaron i tots els israelites veren com li resplandia la cara i tenien por d'acostar-se-li, però Moisés els va cridar i Aaron amb tots els caps de la comunitat anaren cap a ell, i ell els va parlar. Després s'acostaren també tots els israelites, i Moisés els va comunicar tots els manaments que el Senyor li havia donat a la muntanya del Sinaí.
Acabat de parlar amb ells, es va cobrir la cara amb un vel. Cada vegada que Moisés entrava a la presència del Senyor per a parlar amb ell, es llevava el vel, fins que eixia. Ja fora, comunicava als israelites el que el Senyor li havia manat.
Els israelites veien com resplandia la cara de Moisés. Després es tornava a cobrir amb el vel fins que entrava de nou a parlar amb el Senyor.

Salm responsorial 98,5.6.7.9 (R.: cf. 9c)

Exalceu el Senyor, el nostre Déu,
venereu la banqueta dels seus peus:
«¡Ell és sant!».

R. Sou sant, Senyor, Déu nostre.

Moisés i Aaron amb els seus sacerdots,
Samuel amb els qui invoquen el seu nom,
invocaven el Senyor, i els responia. R.

Els parlava en la columna de núvol,
i ells guardaven l'aliança,
els preceptes que els donava. R.

Exalceu el Senyor, el nostre Déu,
venereu la muntanya santa:
és sant el Senyor, el nostre Déu. R.

Al·leluia Jo 15,15b

A vosaltres vos he dit amics,
diu el Senyor;
perquè vos he fet saber tot allò que he sentit del meu Pare.

Evangeli Mt 13,44-46

Ven tot el que té i compra el camp

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Mateu

En aquell temps, Jesús va dir a la gent:
«El Regne del cel és paregut a un tresor amagat en un camp. El qui se'l troba, el deixa amagat i, content de la troballa, se'n va a vendre tot el que té i compra aquell camp.
El Regne del cel també es àreix a un comerciant que buscava perles fines. El dia que en va trobar una de gran valor, va anar a vendre tot el que tenia i la va comprar». 
 
* * * * *

Plafó ceràmic dels Sants de la Pedra
Castelló (la Ribera Alta)

Sant Abdó i sant Senent, màrtirs, titulars de les esglésies parroquials de Carpesa i de Fredes. Patrons d'Aldaia, Algueña, Benigànim, Carpesa, Castelló (la Ribera Alta), Sagunt, Sueca i Torrent.

Festa dels Sants de la Pedra a Algueña i a Sagunt

Sant Pere Crisòleg, bisbe i doctor de l’Església

Sant Pere, "Crisòleg" de sobrenom, bisbe de Ravenna i doctor de l'Església, que, havent rebut el nom del sant apòstol, va exercir el seu ofici tan perfectament que va aconseguir captar multituds en la xàrcia de la seua celestial doctrina, i les va assaciar amb la dolçor de la seua paraula. El seu trànsit va tindre lloc el dia 31 d'este mes a Imola, a la regió actualment italiana d'Emília-Romanya. (c. 450)

Beats valencians Guillem Llop i Gayà, Enric Beltran i Llorca, Doménec Pitarch i Gurrea i Vicent de Paül Canelles i Vives, religiosos i màrtirs (mem. ll. a la diòcesi de Sogorb-Castelló)

Beat valencià Tobies Borràs i Romeu i companys màrtirs (mem. a la diòcesi de Tortosa)

Beat valencià Ricard Pla i Espí, prevere, màrtir (memòria a Agullent); beat valencià Ramon (Gaietà Josep) Palos i Gascón, germà de La Salle, màrtir (memòria a Forcall); beat valencià Miquel Carrasquer i Fos, religiós i màrtir (memòria a Sueca); beat valencià Antoni Sanchis Silvestre, novici i màrtir (mem. a Vilamarxant)

at Cap comentari:
Labels: , , , , , ,

29 de juliol de 2025, dimarts XVII: Sants Marta, Maria i Llàtzer

SANTS MARTA, MARIA I LLÀTZER

Memòria


Oració col·lecta

Oh, Déu, el vostre Fill va cridar a Llàtzer del sepulcre a la vida,
i es va dignar allotjar-se en casa de Marta,
feu que, servint-lo a ell fidelment en els nostres germans, 
merescam, amb Maria, ser alimentats 
amb la meditació de la vostra paraula.

L'evangeli d'esta memòria és propi.
La lectura primera és de la fèria corresponent.

Lectura primera Ex 33,7-11;34,5-9.28

El Senyor parlava amb Moisés cara a cara

Lectura del llibre de l'Èxode

En aquells dies, Moisés plantava la tenda a una certa distància del campament. Li havia donat el nom de tenda de l'encontre. Tot aquell que volia consultar el Senyor anava a la tenda, fora del campament.
Cada vegada que Moisés eixia per a anar a la tenda, tot el poble s'alçava. Es quedaven drets, cada u a l'entrada de la seua tenda, i seguien a Moisés amb la mirada fins que el veien entrar. En el moment que entrava a la tenda, la columna de núvol baixava, es quedava a l'entrada de la tenda i el Senyor parlava amb ell. Tot el poble veia la columna de núvol, i tots es prosternaven, cada u des de l'entrada de la seua pròpia tenda.
El Senyor parlava amb Moisés cara a cara, com u que parla amb el seu amic. Després Moisés se'n tornava al campament, però Josué, el seu ajudant, un jove fill de Nun, no es movia de la tenda.
El Senyor va baixar enmig del núvol, es va quedar allí amb Moisés i va proclamar el seu nom, que és "el Senyor". El Senyor va passar davant d'ell cridant: «Jo soc el Senyor, el Senyor, Déu compassiu i benigne, lent per al castic, fidel en l'amor. Mantinc els favors per milers de generacions, els perdone les culpes, les faltes, els pecats, però no els tinc per innocents, sinó que els demane comptes fins i tot en els fills i els nets, a la tercera i la quarta generació».
Moisés es va prosternar tot seguit, el va adorar amb el front fins a terra, i va dir: «Senyor, si m'heu concedit el vostre favor, veniu vós mateix a acompanyar-nos. És veritat que este poble té el cap dur, però vós ens perdonareu les culpes i els pecats, i fareu de nosaltres la vostra heretat».
Moisés es va quedar allí dalt amb el Senyor quaranta dies i quaranta nits sense menjar ni beure, i va escriure en les taules de pedra les paraules de l'aliança, les deu paraules.

Salm responsorial 102,6-7.8-9.10-11.12-13 (R.: 8a)

El Senyor fa justícia
i defén a tots els oprimits.
Ha revelat a Moisés els seus camins,
les seues gestes als fills d'Israel.

R. El Senyor és compassiu i benigne.

«El Senyor és compassiu i benigne,
lent per al castic, ric en l'amor».
No sempre acusa,
ni guarda malícia sense fi. R.

No ens castiga els pecats com mereixíem,
no ens paga com deuria les nostres culpes.
El seu amor als fidels és tan immens
com la distància del cel a la terra. R.

Llança les nostres culpes lluny de nosaltres
com l'Orient està lluny de l'Occident.
Com un pare s'apiada dels fills,
el Senyor s'apiada dels fidels. R.

Al·leluia Jo 8,12

Diu el Senyor:
Jo soc la llum del món;
el qui em seguix tindrà la llum de la vida.

Evangeli Lc 10,38-42

Marta el va acollir. Maria ha triat la millor part

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Lluc

En aquell temps, Jesús va entrar en un poblet, i el va acollir en sa casa una dona que es deia Marta. Una germana d'ella que es deia Maria, assentada als peus del Senyor, escoltava la seua paraula, mentres que Marta estava molt afaenada per a obsequiar-lo. 
Marta se li va plantar davant i va dir: «Senyor, ¿no vos importa que la meua germana m'haja deixat sola per a servir? Digueu-li que m'ajude». 
El Senyor li va respondre: «Marta, Marta, estàs preocupada i ansiosa per moltes coses, quan només n'hi ha una de necessària. La part que Maria ha triat és la millor, i no li la llevaran».

O bé:

Evangeli Jo 11,19-27

Jo crec que vós sou el Crist, el Fill de Déu

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Joan

En aquell temps, molts dels jueus havien anat a donar el condol a Marta i a Maria per la mort del seu germà.
Marta, quan va saber que Jesús arribava, va eixir a esperar-lo. Maria es va quedar en casa. Marta va dir a Jesús: «Senyor, si haguéreu estat ací, el meu germà no s'hauria mort. Però, ara i tot, sé que Déu vos concedirà tot el que li demaneu».
Jesús li diu: «El teu germà ressuscitarà». Marta li respon: «Ja sé que ressuscitarà quan tots ressusciten el darrer dia».
Li diu Jesús: «Jo soc la resurrecció i la vida. El qui creu en mi, encara que haja mort, viurà, i tot el qui viu i creu en mi, no morirà mai. Creus açò?».
Ella li diu: «Sí, Senyor: jo crec que vós sou el Crist, el Fill de Déu que havia de vindre al món».

O bé:

Evangeli Jo 12,1-11

Marta servia i Llàtzer era u dels  comensals.
Maria va ungir els peus de Jesús
᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Joan
 
Sis dies abans de la Pasqua, Jesús va anar a Betània, on vivia Llàtzer, a qui Jesús havia ressuscitat d'entre els morts. Allí li oferiren un sopar. Marta servia i Llàtzer era u dels  comensals. 
Maria va prendre una lliura de perfum de nard autèntic, prou car, va ungir els peus de Jesús i li'ls va eixugar amb els cabells. Tota la casa es va omplir de la fragància d'aquell perfum.
U dels deixebles, Judes Iscariot, el qui l'havia d'entregar, va dir: «¿Per què no s'ha venut este perfum per tres-cents denaris i els han donat als pobres?» Açò ho va dir, no perquè li importaren els pobres, sinó perquè era un lladre; ell guardava la caixa i cisava els diners que hi posaven.
Jesús li va dir: «Deixa-la en pau. Ella l'havia guardat per al dia que m'hauran d'amortallar. De pobres, sempre en tindreu entre vosaltres, però a mi, no em tindreu sempre».
Un grup molt gran de jueus saberen que Jesús estava allí, i hi acudiren, no solament per ell, sinó també per a vore a Llàtzer, que Jesús havia ressuscitat d'entre els morts. Els grans sacerdots decidiren matar també a Llàtzer, perquè molts jueus, per causa d'ell, els abandonaven i creien en Jesús.

* * * * *

Santes Marta i Maria i sant Llàtzer, deixebles del Senyor (mem. ob.). Santa Marta és titular de les esglésies parroquials de Puçol, València, etc. Festa de Santa Marta a la Vila Joiosa.

El 26 de gener de 2021 la Congregació per al Culte Diví va determinar d’una manera oficial que en este dia de santa Marta se celebren també les memòries del seus germans: Maria i Llàtzer, «considerant l’important testimoni evangèlic que van donar a l’hostatjar el Senyor Jesús a sa casa, a l’escoltar atentament, al creure que Ell és la Resurrecció i la Vida».
Beat valencià Eliseu Maria Maneus i Besalduch, carmelita, màrtir (mem. a Sant Mateu). († Cervera, 1936)
MARTIROLOGI ROMÀ


at Cap comentari:
Labels: , , , , , , ,

28 de juliol de 2025, dilluns XVII

DILLUNS XVII DEL TEMPS ORDINARI / I


Oració col·lecta

Oh Déu, origen de tot bé, font de tota santedat, 
i protector dels qui esperen en vós; 
sigau misericordiós amb nosaltres, 
per a que, guiats i governats per vós, 
de tal manera usem dels béns temporals, 
que no perdam els eterns.

Lectura primera Ex 32,15-24.30-34

Este poble ha comés el gran pecat de fer-se uns déus d'or

Lectura del llibre de l'Èxode

En aquells dies, Moisés va baixar de la muntanya amb les dos taules de l'aliança a les mans, escrites pels dos costats. Les taules eren obra de Déu, i també era de Déu l'escriptura gravada en les taules.
Quan Josué va sentir l'escama del poble, va dir a Moisés: «Escolteu! Crits de guerra al campament». Moisés li respon:
«No són crits de victòria
ni són crits de derrota,
sinó cants de festa, el que jo sent».
Quan ja es trobava vora el campament, va vore el vedell i tota la gent ballant; Moisés, indignat, va llançar les tauletes i les va trencar al peu de la muntanya. Després va agarrar aquella imatge de vedell, la va desfer al foc i la va moldre fins a fer-la pols, la va mesclar amb aigua i la va fer beure als israelites.
Moisés va dir a Aaron: «¿Quin mal t'ha fet este poble, per a que li hages carregat un pecat tan gran?» Aaron va respondre: «No vos irriteu, senyor. Ja sabeu que este poble és inclinat al mal. M'han dit: "Fes-nos uns déus que ens guien, perquè no sabem què s'ha fet d'este Moisès que ens va traure d'Egipte". Jo els vaig respondre que em donaren l'or que tenien, el vaig tirar al foc, i en va eixir este vedell».
L'endemà, Moisès va dir al poble: «Heu comés un gran pecat: pujaré a l'encontre del Senyor per a vore si puc obtindre el perdó de la vostra culpa».
Moisés va tornar a l'encontre del Senyor i li va dir: «Este poble ha comés el gran pecat de fer-se uns déus d'or. Perdoneu-lo, o si no, esborreu-me a mi del llibre on ens teniu inscrits».
El Senyor li va respondre: «Jo esborraré del meu llibre només els qui han pecat. Ara ves a conduir el poble al lloc on t'he indicat. El meu àngel et guiarà, però vindrà un dia que jo castigaré este pecat».

Salm responsorial 105,19-20.21-22.23 (R.: 1a)

A l'Horeb van fer una imatge de vedell;
adoraren un ídol de metall,
canviaren a Déu, la seua glòria,
per la figura d'un bou que menja herba.

R. Enaltiu el Senyor perquè és bo!

Van oblidar a Déu, que els havia salvat,
que havia fet prodigis a l'Egipte,
meravelles a la terra de Cam,
obres admirables al pas del Mar Roig. R.

Ja parlava Déu d'exterminar-los,
quan Moisès, el seu elegit,
va gosar encarar-se al seu rigor
i el desdigué de destruir-los. R.

Al·leluia Jm 1,18

El Pare ha decidit lliurement que la proclamació de la veritat
ens fera nàixer a la vida, per a que fórem com un primer fruit
de tot el que ha creat.

Evangeli Mt 13,31-35

El gra de mostassa arriba a ser com un arbre,
tant que les aus del cel venen a fer niu en les seues branques

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Mateu

En aquell temps, Jesús va proposar encara a la gent una altra paràbola: «El Regne del cel es pareix a un gra de mostassa que un home ha sembrat en el seu camp: és la més menuda de totes les llavors, però, a mesura que creix, es fa més gran que totes les hortalisses, i arriba a ser com un arbre, tant que les aus del cel venen a fer niu en les seues branques».
Els va dir també una altra paràbola: «El Regne del cel és com el rent, que una dona amaga dins de la pasta de mig sac de farina i espera, fins que tota ha fermentat».
Tot açò Jesús ho va dir a la gent en paràboles, i no els deia res sense paràboles. Així es complia allò que havia anunciat el profeta:
«Els meus llavis parlaran en paràboles,
exposaré coses que estaven amagades des de la creació del món». 
 
* * * * *

Beat valencià Josep Caselles i Moncho, prevere salesià, màrtir (memòria a Benidoleig); beat valencià Enric Serra i Chorro, prevere agustí, màrtir (memòria a la Barraca-Alzira)

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del 28 de juliol

1. Commemoració dels sants Pròcor, Nicanor, Timó, Pàrmenes i Nicolau, prosèlit este d'Antioquia, a l'actual Turquia, que van formar part dels set elegits per la multitud entre els deixebles, per considerar-los plens d'Esperit i saviesa, i als quals els apòstols van imposar les mans perquè es dedicaren a atendre els pobres. (s. I)

2. A Roma, sant Víctor I, papa, africà de naiximent, que va establir per a totes les Esglésies la celebració de la festa de Pasqua en el diumenge següent a la Pasqua jueva. (c. 200)

3. Commemoració dels nombrosos màrtirs que van patir el turment a la Tebaida, a Egipte, durant la persecució sota els emperadors Deci i Valerià. A estos cristians, que desitjaven morir sense demora per Crist traspassats a espasa, els seus cruels perseguidors, pretenent més aviat degollar les seues ànimes que els seus cossos, van retardar la seua mort el màxim possible i els van sotmetre a una prolongada sèrie de turments. (c. 250)

4. A Milet, al territori de Cària, actualment Turquia, sant Acaci, màrtir en temps de l'emperador Licini. (c. 308/311)

5. A Milà, a la regió italiana de Ligúria, sants Nazari i Cels, màrtirs, els cossos dels quals van ser trobats per sant Ambròs. (inventio 395)

6. A Troyes, a l'actual França, sant Camelià, bisbe, deixeble i successor de sant Llop. (s. VI)

7. A Dol, lloc de la Bretanya Menor, també a França, sant Samsó, abat i bisbe, que va propagar l'Evangeli per este territori, així com la disciplina monàstica que havia aprés a Gal·les de l'abat sant Iltud. (c. 565)

8. A la regió de Sodermanland, a Suècia, sant Botvid, màrtir, suec de naiximent i batejat a Anglaterra, que va estar treballant en l'evangelització de la seua pàtria fins que un criat seu, a qui ell havia alliberat de l'esclavitud, el va assassinar. (1100)

9. A Nam Dinh, de Tonquín, hui Vietnam, sant Melcior García Sampedro, bisbe, de l'Orde de Predicadors i màrtir, tancat primer per ser cristià en una estretíssima presó, i després, per orde de l'emperador Tu Duc, materialment trossejat. (1858)

Sant Pere Poveda
10. A Madrid, a Espanya, sant Pere Poveda Castroverde, prevere i màrtir, que, preocupat per la difusió evangelitzadora dels cristians en el món, principalment en els camps de l'educació i la cultura, va fundar la Institució Teresiana, i al començament de la persecució contra l'Església en temps de guerra, va ser assassinat pels qui odiaven la religió, i va oferir a Déu un clar testimoniatge de la seua fe. (1936)
11. A Gabasa, poble de la província de Saragossa, també a Espanya, beats Manuel Segura, prevere, i David Carlos, religiós de l'Orde de Clergues Regulars de l'Escola Pia, màrtirs durant la mateixa persecució. (1936)

12. A Tarragona, beat Jaume Hilari (Manuel) Barbal Cosán, religiós de l'Orde de Germans de les Escoles Cristianes, màrtir, condemnat a mort en l'esmentada persecució, pels qui odiaven l'Església. (1936)

13. A Barcelona, beats Josep Caselles Moncho i Josep Castell Camps, preveres de la Societat de Sant Francesc de Sales i màrtirs, que en el transcurs de la mateixa persecució religiosa van meréixer aconseguir amb el martiri la glòria de la vida eterna. (1936)

14. A la ciutat de Bharananganam, en l'estat de Kérala, a l'Índia, santa Alfonsa de la Immaculada Concepció (Anna) Muttathupadathu, verge, que, per a evitar un matrimoni imposat, es va abrasar el peu en el foc i, admesa després en les Clarisses Malabarenses, va viure quasi contínuament malalta oferint la seua vida a Déu. (1946) Canonitzada en 2008.

15. Beat Stanley Francis Rother (1935- Santiago Atitlan, Sololá, Guatemala 1981). Sacerdot diocesà, assassinat per odi a la fe.
at Cap comentari:
Labels: , , , , , , ,
Subscriure's a: Missatges (Atom)

entrada destacada

31 de juliol de 2026, divendres XVII: Sant Ignasi de Loiola

DIVENDRES DE LA SETMANA XVII / II Sant Ignasi de Loiola, prevere Oració col·lecta Oh Déu, per a propagar més i més la glòria del vostre nom,...

entrades populars